centre adscrit a:

Treu l’artista que portes a dins

Ín-dexA. Presentació

B. Factoria Cultural

C. EU Eram

D. Comunicació audiovisual

E. El GAM

F. Perfils professionals i competències

G. El pla d’estudis

H. Girona

I. Costa Brava i Pirineu

............................................................................. 7

.................................................................. 13

............................................................................... 21

................................................... 25

................................................................................. 29

.................................. 33

.................................................................... 35

.................................................................................. 39

........................................................... 41

Hal

l. Se

u de

l’E

RA

M

5Índex

7A. Presentació

“... participa en el progrés i el desenvolupament de la societat...”

“... s’integra en el sistema d’universi-tats públiques ca-talanes.”

A.

UdG.La Universitat de Girona

Pre-senta-cióLa Universitat de Girona és una institució pública que cerca l’excel·lència en la docència i en la recerca, i que participa en el progrés i el desenvolupament de la societat, mitjançant la creació, transmissió, difusió i crítica de la ciència, la tècnica, les humanitats, les ciències socials i les arts.

La Universitat de Girona està arrelada al país i a la cultura catalana, i és un dels principals motors econòmics i culturals del seu entorn. Alhora, expressa la vocació d’universalitat i d’obertura a totes les tradicions, avenços i cultures.

La Universitat té la seva seu a la ciutat de Girona, i s’integra en el sistema d’universitats públiques catalanes.

Bib

liote

ca d

e la

UdG

. Cam

pus

de M

onti

livi

9

“Alfons el Magnà-nim va concedir a Girona el privilegi d’atorgar títols de gramàtica, retòri-ca, filosofia i teolo-gia, dret i medici-na.”

La històriade la Universitat de Girona

La Universitat de Girona és hereva de l’anomenat Estudi General. Va ser creat el 1446 pel rei Alfons el Magnànim, el qual va concedir a Girona el privilegi d’atorgar títols de gramàtica, retòrica, filosofia i teologia, dret i medicina. La iniciativa docent va anar a càrrec dels síndics municipals i de l’Església, però les classes no van començar oficialment fins al 1572 en l’entorn del que ara es coneix com a edifici de Les Àligues, construït expres-sament com a seu universitària. Els estudis universitaris es van estendre amb un notable prestigi fins al 1717, però la Universitat va ser clausurada arran del Decret de Nova Planta i de la pèrdua d’identitat política de Catalunya.

Al llarg del segle XIX, i com a resultat de la revolució liberal, l’ajuntament de la ciutat va impulsar l’anomenada Universitat Lliure de Girona, que va oferir estudis de dret i de farmàcia fins al 1874.

La història recent de la Universitat de Girona té com a referents l’Escola Normal de Mestres i, de manera especial, les iniciatives que es duen a terme durant la dècada dels seixanta del segle XX per tal de tornar a instaurar es-tudis universitaris a Girona. Es crea el Col·legi Universitari de Girona i l’Escola Politècnica Superior, que depenen, respectivament, de la UAB i de la UPC.

Posteriorment, es recupera l’Estudi Ge-neral, que acull estudis d’humanitats, d’empresarials, de ciències i de ciències socials. Finalment, l’any 1991, un decret del govern autonòmic crea la nova Universitat de Girona, amb aportacions de les diverses cultu-res universitàries, que converteixen Girona en un punt de referència multidisciplinari.

Parc

Cie

ntí

fic

i Tec

nol

ògic

de

la U

niv

ersi

tat

de G

iron

a

A. Presentació

Un

niv

ersi

tat

de G

iron

a. C

ampu

s de

Mon

tiliv

i

11

“La Universitat de Girona té un total de 12.952 estudi-ants, repartits en els tres campus: Montilivi, Barri Vell i Centre.”

El campusde la Universitat de Girona

Les xifresde la Universitat de Girona

La Universitat de Girona està arrelada a la ciutat, on té tres campus diferenciats (Mon-tilivi, Barri Vell i Centre). El campus de Montilivi és de nova construcció, amb edificis emblemàtics en un espai obert; el campus del Barri Vell, erigit a partir de la rehabilitació d’edificis històrics, és part del patrimoni his-tòric de la ciutat; el campus Centre s’aglutina entorn de l’antiga Escola Normal, rehabilitada i convertida en seu de dos centres docents.

Al bell mig del centre comercial de Girona trobem l’edifici Mercadal, seu de la Fundació UdG: Innovació i Formació.

Un nou espai de desenvolupament de la Universitat és el que ocupa el Parc Científic i Tecnològic, a la zona de la Creueta.

Total estudiants matriculats 2009-2010: 12.952 estudiants

Títols impartits: 86 títols

Estudiants d’Erasmus: 75 estudiants

Projectes de recerca l’any 2009: 204 projectes

Socis del servei d’esports: 3.694 socis

Col·leccions i fons de la biblioteca: 310.777 monografies i 6.726 publicacions periòdiques

(Font documental: Memòria de dades de la UdG)

A. Presentació

13B. Factoria Cultural

B.

Al costatde Girona

Fac-toria Cultu-ralLa Factoria Cultural Coma Cros és un equipament cultural municipal de Salt (Girona), i disposa de 16.000 m2 per aconseguir el seu objectiu principal: esdevenir un punt de referència en la dinamització cultural per a tot el nord de Catalunya.

L’octubre del 2009 l’Escola Universitària ERAM s’instal·la a la Factoria Cultural Coma Cros de Salt. Amb la seva ubicació estratègica, l’escola gaudeix de les infraestructures d’ús comú de què disposa aquest equipament i participa de les sinergies que aporten les diferents entitats i empreses que s’hi han instal·lat.

Faça

na

de la

Fac

tori

a C

ultu

ral C

oma

Cro

s. S

eu d

e l’E

RA

M

1514 B. Factoria CulturalB. Factoria Cultural

Inte

rior

de

la F

acto

ria

Cul

tura

l Com

Cro

s. S

eu d

e l’E

RA

M

Històriade la Coma CrosLa industrialització ha estat un dels fenòmens històrics més importants del poble de Salt, ja que va comportar un canvi radical i sobtat de l’estructura socioeconòmica, tradicionalment basada en l’agricultura. Tingué com a conse-qüència un corrent immigratori massiu –ja que molta gent vingué de fora a treballar a les fàbriques– i una renovació total del paisatge, ja que féu néixer un nou nucli de població a l’entorn de la fàbrica Coma Cros, anomenat Veïnat o barri de Sant Antoni.

Entre els anys 1909 i 1912, Joan de Coma i Cros va adquirir la propietat de totes les indústries tèxtils de Salt (el 1911 compra la Coma Cros).

L’any 1998, l’edifici de l’antiga fàbrica tèxtil Coma Cros passa a mans municipals. El valor patrimonial de l’edifici, el seu bon estat de conservació i la seva tipologia d’espais oferien l’oportunitat de dotar el municipi de Salt amb una sèrie de serveis socioculturals bàsics per a la població, i alhora d’incorporar-ne d’altres que permetessin cobrir algunes necessitats i mancances en l’àmbit supralocal o supramu-nicipal. L’any 2000 es defineix i es desenvo-lupa el projecte de la Factoria Cultural Coma Cros.

La

nau

Kro

potk

in. S

eu d

e l’E

scol

a U

niv

ersi

tàri

a E

RA

M

17

“L’ERAM està ubicada a la nau Kropotkin, el nom d’un príncep rus i un dels principals teòrics del movi-ment anarquista.”

KropotkinEl nom d’un príncep rus

És un dels edificis que configuren el complex de la Factoria Cultural Coma Cros. El seu nom es deu al príncep rus Piotr Aleksèievitx Kropotkin (9 desembre de 1842 – 8 de febrer de 1921), geògraf, naturalista i pensador po-lític, considerat un dels principals teòrics del moviment anarquista.

Durant la Guerra Civil espanyola la fàbri-ca és expropiada pels anarquistes, que la converteixen en un complex de fabricació d’armament. És en aquest moment quan la nau rep per primera vegada el nom de Kro-potkin, que és pintat a dalt de la façana amb lletres de grans dimensions.

Acabada la guerra, la fàbrica és retornada als seus anteriors propietaris, que decideixen eliminar el nom de la nau. Per aconseguir-ho repinten la façana, però, passat un temps, la intensitat de la pintura negra de les lletres fa que el nom Kropotkin sigui visible novament.

Els propietaris persisteixen en l’intent d’esborrar aquest llegat anarquista de la nau, i aquest cop, per tal d’assegurar el resultat de l’operació, repiquen tot el nom, poc conscients que amb aquesta acció l’immortalitzaran per sempre. Finalment aconsegueixen el seu pro-pòsit i la paraula Kropotkin roman amagada durant dècades.

Amb el pas dels anys, l’equip de rehabilitació de l’edifici de la Factoria Cultural Coma Cros descobrirà de nou el secret que amaga la faça-na. Aleshores la Factoria Cultural Coma Cros decideix atorgar a aquesta nau, per segona ve-gada, el seu nom anarquista: nau Kropotkin.

És justament en aquest espai on s’ubica ac-tualment l’Escola Universitària ERAM.

B. Factoria Cultural

Rod

atge

del

s al

umn

es d

e l’E

RA

M a

la B

iblio

teca

de

la F

acto

ria

Cul

tura

l Com

a C

ros

19

“La sala tallers, la polivalent i l’auditori donen una gran flexibilitat d’espais a la factoria cultural.”

Salesper a activitats

Entitatsi empreses instal·lades

La Factoria Cultural Coma Cros compta amb una sèrie de sales per a activitats diverses, fonamentalment de caràcter cultural:

∙∙ Sala Tallers Sala de 275 m2 situada a la planta baixa de l’equipament, amb un aforament aproximat de 200-250 persones.

∙∙ Sala polivalent Sala diàfana rectangular de 77 m2,situada al primer pis de l’equipament, amb capacitat per a 30-40 persones.

∙∙ Auditori Sala diàfana de 330 m2 situada al segon pis de l’equipament, equipada amb cadires, entarimat, equip de so, projector i pantalla. Pot acollir unes 300 persones.

· Oficina de Programació

· Biblioteca Municipal

· Ateneu d’Entitats de la Factoria Cultural Coma Cros

· Museu de l’Aigua

· UOC. Centre de Suport del Gironès

· AMTP. Aula de Música Tradicional i Popular

· Consorci Alba-Ter (seu tècnica)

· El Canal. Centre d’Arts Escèniques de Salt-Girona

B. Factoria Cultural18 B. Factoria Cultural

Zon

a al

umn

es. S

eu d

e l’E

scol

a U

niv

ersi

tàri

a E

RA

M

21C. EU Eram

C.

L’escolaUn espai per formar-se

EUEramUbicada a la nova Factoria Cultural Coma Cros, l’Escola Universitària ERAM és una escola adscrita a la Universitat de Girona dins l’àmbit de les ciències socials, que imparteix un grau oficial en audiovisual i multimèdia, i diversos diplomes i cursos d’especialització.

L’EU ERAM és un centre d’estudis interdis-ciplinaris vinculat a la comunicació i a les arts, que aposta per una formació transdisci-plinària i creativa, orientada al món profes-sional.

El centre, pioner a Girona en la impartició d’estudis en el camp dels audiovisuals, el multimèdia i el disseny, està perfectament integrat en el teixit social i industrial que l’envolta, i lidera els sectors on es desenvolupa la formació.

20 C. EU Eram

Pla

tó. S

eu d

e l’E

scol

a U

niv

ersi

tàri

a E

RA

M

23

Històriade l’ERAM

Estudisque es fan a l’ERAM

Equipde professors

L’EU ERAM va ser creada l’any 1998 per un grup de professionals interdisciplinaris d’àrees diverses com l’economia, el disseny i l’enginyeria, amb inquietuds en el món de la formació, i amb l’objectiu de crear nous perfils professionals en el camp de la comunicació audiovisual i oferir una resposta a les noves professions emergents.

Els nostres graduats són capaços d’actuar en el camp de la comunicació audiovisual i multimèdia, que exigeix consolidar una mentalitat interdisciplinària a causa de la di-versitat d’actuacions que requereix l’ús de les noves tecnologies emergents, el coneixement dels mitjans d’expressió i la formació ètica i estètica adequada.

Els nous mitjans i les actuals dinàmiques laborals estan produint nous productes en el camp audiovisual i multimèdia. Els futurs professionals s’hauran de dotar de continguts específics amb singularitats comunicatives, tècniques i creatives.

L’equip docent, format per doctors, llicen-ciats i professionals especialitzats, prové de diferents àmbits vinculats a la comunicació audiovisual: la cultura, l’art, la música, el periodisme, el cinema, la televisió, el disseny, la publicitat i la història, entre d’altres.

Aquest equip treballa amb una concep-ció oberta i integradora per crear un espai d’aprenentatge creatiu i personalitzat. Un espai propici per al creixement personal i professional de tots els alumnes ERAM.

“L’equip de pro-fessors de l’ERAM treballa amb una concepció ober-ta i integradora per crear un espai d’aprenentatge creatiu i persona-litzat.”

C. EU Eram

Comu-nica-ció au-diovi-sual

25D. Comunicació audiovisual

D.

En els darrers temps, la comunicació audiovi-sual s’ha convertit en un aspecte capdavanter de la innovació tecnològica. Les tecnologies de la informació han transformat el món i els mitjans que utilitzem. La interactivitat amb la telefonia mòbil, la televisió digital, la comu-nicació per satèl·lit, Internet, el cinema d’alta definició i la realitat virtual s’han convertit en elements quotidians del nostre entorn.

En aquest context, les produccions audio-visuals han esdevingut fonamentals en la formació cultural i de valors, i també en l’àmbit de l’economia, especialment a partir dels processos de liberalització i desregulació del sector i la creixent consolidació de les indústries audiovisuals.

Per a la comunicació audiovisual, és tan important la creació del missatge com la seva transmissió, que requereix tècniques i instruments que s’han d’adaptar als suports, als continguts i a la forma de recepció. Asso-ciem l’expressió multimèdia als nous mitjans de comunicació, entesa com a integració de diferents mitjans audiovisuals. La interrelació de les matèries expressives com el disseny, els textos, la música, les imatges, el so, el vídeo o les animacions possibilita la interacció de l’espectador amb el missatge. Així, el disseny del missatge mobilitza les activitats explora-tòries de l’espectador i fa que l’usuari seleccio-ni entre les diferents opcions en relació amb les seves necessitats.

El potencial dels continguts de caire plural i interdisciplinari que integra la comunicació audiovisual, així com la interrelació amb la realitat evolutiva dels nous mitjans, fa possi-ble que l’Escola Universitària ERAM afronti el repte pedagògic, metodològic, institucional i professional dels estudis en el camp de la realització audiovisual i multimèdia.

Rod

atge

del

s al

umn

es d

e l’E

RA

M a

l Cla

ustr

e de

la

Facu

ltat

de

Lle

tres

de

la U

niv

ersi

tat

de G

iron

a

Alu

mn

es s

egui

nt

una

clas

se. S

eu d

e l’E

scol

a U

niv

ersi

tàri

a E

RA

M

272626

2928 E. El GAM

Alu

mn

es e

n u

na

de le

s au

les.

Seu

de

l’Esc

ola

Un

iver

sità

ria

ER

AM

E.

Grauen Audiovisual i Multimèdia

El GAML’Escola Universitària ERAM imparteix el Grau en Audiovi-sual i Multimèdia des del curs 2009-2010, uns estudis oficials de la Universitat de Girona adaptats als criteris del pla de l’EEES (Espai Europeu d’Educació Superior).

Els continguts principals del GAM (Grau en Audiovisual i Multimèdia) giren al voltant de la comunicació audiovisual aplicada a les tecnologies emergents.

L’element diferenciador dels nostres estudis planteja la inte-gració de les diverses tècniques de comunicació multimèdia, mitjançant la cooperació de diverses disciplines.

Aquest plantejament interdisciplinari es fonamenta en la transversalitat dels coneixements sistemàtics, de base gene-ralista, i els ensenyaments especialitzats, orientats a l’exercici professional, centrats en tres eixos principals:

· Disseny gràfic

· Producció multimèdia

· Realització audiovisual

Aquests estudis tenen l’objectiu de formar professionals de perfil polivalent que reclamen determinats segments estra-tègics de la indústria audiovisual en el marc de les noves exigències, com el dissenyador multimèdia, el realitzador au-diovisual o el director de projectes audiovisuals i multimèdia.

28 E. El GAM

Els

alu

mn

es e

n u

na

clas

se d

e cr

eati

vita

t.

Seu

de l’

Esc

ola

Un

iver

sità

ria

ER

AM

31

“La combinació de la creativitat i la tècnica és un ele-ment diferencia-dor del GAM. Què expliquem és tant o més important que com ho expli-quem.”

Per quèestudiar el GAM?

Perquè els nostres estudis són multidiscipli-naris i transversals: integren alhora audio-visual (videoclip, documental, curtmetratge, espot, reportatge...) i multimèdia (videojocs, disseny web, 3D...). Els nostres alumnes són altament polivalents.

Perquè el nostre pla d’estudis dóna tanta re-llevància a les competències i a la tècnica com a la creativitat, i aquest és el nostre element diferenciador. El nostre pla d’estudis dedica 200 hores de classe (20 crèdits) a fomentar la creativitat. D’aquesta manera els nostres alumnes marquen la diferència en un mercat tan competitiu com el de la comunicació audiovisual.

Perquè des del primer dia es combina la teoria amb la pràctica: per aprendre cal experimen-tar i no només teoritzar.

Perquè l’escola ofereix poques places: això ens converteix en un centre universitari amb una atmosfera familiar, propera i humana que permet donar als alumnes un tracte persona-litzat.

Perquè la nostra ubicació geogràfica és ideal: Girona és una ciutat campus, on conviuen 12.000 estudiants, amb un entorn natural molt proper (platja, muntanya) de gran belle-sa i una activitat social i cultural (oci nocturn, restaurants, teatre, concerts...) pensada per als estudiants.

El disseny del pla d’estudis preveu assolir els objectius mitjançant el desenvolupament d’un conjunt d’habilitats competencials fonamen-tades en l’equilibri de tres àrees principals:

· Àrea de coneixement (Idea)

· Àrea instrumental i metodològica (Eina)

· Àrea de llenguatges expressius (Expressió)

E. El GAM

Alu

mn

es d

e l’E

RA

M d

uran

t un

rod

atge

d’e

xter

iors

33F. Perfils professionals i competències

F.Perfilsprofessionals i competènciesSortides professionals dels alumnes

Amb la titulació de Grau Audiovisual i Multi-mèdia, es poden exercir les següents profes-sions.

∙∙ Director i realitzador audiovisual: aquest professional exerceix les funcions de guió, direcció i desenvolupament, així com l’organització i supervisió de la realitza-ció en els diferents mitjans audiovisuals –cinematogràfic, televisiu, videogràfic, publicitari i multimèdia– amb coneixement dels processos tècnics i artístics. Es pot especialitzar, segons els atributs de les seves competències, en àrees específiques o amb caràcter polivalent.

∙∙ Tècnic en mitjans audiovisuals: pro-fessional que s’ocupa dels processos d’enregistrament, captura, muntatge i reproducció d’imatge i so, amb tot tipus d’equipaments audiovisuals, operant de ma-nera autònoma o bé seguint les instruccions del director/a, realitzador/a i director/a de fotografia. Utilitza les tècniques de proces-

sament digital per a la conversió de formats i suports segons l’àmbit de reproducció, i obté productes relacionats amb la narrativa de ficció, documental, televisiva, o publi-citària, així com aplicacions interactives en línia i/o fora de línia. Té la responsa-bilitat de trobar solucions per garantir la transferència dels missatges audiovisuals tenint en compte la seva viabilitat tècnica i productiva.

∙∙ Dissenyador audiovisual i multimèdia: el dissenyador audiovisual i multimèdia és el professional que dissenya solucions gràfiques d’estil propi o bé les desenvolupa a partir de les demandes de tercers o dels requisits de mercat. Desenvolupa polítiques d’innovació i de comunicació de l’empresa en l’àmbit de la identitat corporativa. Crea projectes audiovisuals en el context dels productes en línia i/o fora de línia, apli-cacions interactives, pàgines web, stop motion, gràfica televisiva, etc. Dissenya tot tipus de suports gràfics de comunicació, ja siguin impresos, catàlegs, packaging, revistes o anuncis.

3534 G. El pla d’estudis

Un

a cl

asse

del

s al

umn

es d

e te

rcer

. Seu

de

l’Esc

ola

Un

iver

sità

ria

ER

AM

G.

PrimerAssignatures del cursFonaments de la comunicació∙∙ Història del pensament contemporani - 4 cr.∙∙ Estètica i teoria de l’art - 4 cr.∙∙ Sociologia i teoria de la comunicació - 5 cr.∙∙ Fonaments del disseny - 3 cr.∙∙ Documentalisme - 4 cr.

Llenguatges de la comunicació audiovisual∙∙ Llenguatge cinematogràfic - 9 cr.∙∙ Llenguatges contemporanis - 3 cr.

Tecnologies de la comunicació I∙∙ Teoria i tècnica del muntatge - 5 cr.∙∙ Tecnologia audiovisual i del so - 4 cr.∙∙ Operativa de càmera i il·luminació - 4 cr.∙∙ Disseny i creació de so digital - 5 cr.

Tallers∙∙ Fotografia - 4 cr.∙∙ Informàtica - 3 cr.∙∙ Realització publicitària - 3 cr.

SegonAssignatures del cursGestió i producció∙∙ Dret i administració de l’empresa - 3 cr.∙∙ Màrqueting - 6 cr.∙∙ Creació d’empreses - 3 cr.∙∙ Producció audiovisual - 6 cr.

Disseny de continguts I∙∙ Teoria i anàlisi de la imatge - 10 cr.

Creativitat ∙∙ Metodologies creatives - 3 cr.∙∙ Tècniques creatives - 5 cr.∙∙ Execució creativa - 3 cr.∙∙ Tallers de generació d’idees i desenvolupa-

ment - 9 cr.

Disseny gràfic∙∙ Tractament digital de la imatge - 3 cr.∙∙ Plataformes de dibuix vectorial - 3 cr.∙∙ Autoedició - 3 cr.∙∙ Expressió gràfica - 3 cr.

34 G. El pla d’estudis

cr = crèdits

El plad’estudis Assignatures i crèdits per any

3736 G. El pla d’estudis

En

trad

a d’

una

de le

s au

les.

Seu

de

l’Esc

ola

Un

iver

sità

ria

ER

AM

TercerAssignatures del cursDisseny de continguts II∙∙ Estructures i dispositius narratius - 4 cr.∙∙ Guió videogràfic - 5 cr.∙∙ Guió multimèdia - 9 cr.

Tecnologies de la comunicació II ∙∙ Tecnologies multimèdia I - 9 cr.∙∙ Imatge de síntesi - 6 cr.∙∙ Plataformes d’animació vectorial - 3 cr.

Optatives ∙∙ Postproducció II (Teoria i tècnica del

muntatge II i Postproducció del so) - 6 cr.∙∙ Tecnologies multimèdia II - 6 cr.∙∙ Imatge de síntesi II - 6 cr.∙∙ Direcció audiovisual (direcció d’actors,

direcció de fotografia) - 6 cr.∙∙ Disseny interactiu - 6 cr.∙∙ Disseny audiovisual (motion) - 6 cr.∙∙ Llenguatges de programació - 6 cr.∙∙ Desenvolupament de guió - 6 cr.

QuartAssignatures del cursRealització i comunicació (projectes)∙∙ Projecte de disseny i creació de so digital - 3 cr.∙∙ Projecte de disseny audiovisual - 3 cr.∙∙ Projecte de disseny i comunicació gràfica - 3 cr.∙∙ Projecte de realització audiovisual - 6 cr.∙∙ Projecte de comunicació multimèdia - 9 cr.∙∙ Seminaris complementaris - 5 cr.

Pràctiques

Treball final de grau

Reconeixement acadèmic

36 G. El pla d’estudis

cr = crèdits

39H. Girona

“Girona és una ciu-tat universitària, amb un encant es-pecial. Tothom que hi arriba, se n’ena-mora.”

H.

Ciutatuniversitària i amb encant

Giro-naGirona, situada entre quatre rius, és una ciutat encantadora que et sorprendrà amb les seves múltiples ofertes culturals durant tot l’any. Girona combina oci, negocis gastronò-mics i activitats culturals amb festivals de teatre –com Temporada Alta– o festivals de música com el Mundial i el Festival de Música Sacra, o amb esdeveniments com Temps de Flors, període durant el qual s’omple el Barri Vell i els seus monuments amb espectaculars arranjaments florals. Compta amb música de primera classe i una excel·lent programació de teatre, i destaca en esdeveniments gastronò-mics i per la seva àmplia oferta museística (com el Museu del Cinema), galeries d’art i sales d’exposicions. No et pots perdre la vida nocturna de Girona i les activitats culturals, socials i esportives d’una ciutat que acull més de 15.000 estudiants universitaris.

A la ciutat dels quatre rius, la història i la barreja de modernitat convergeixen en el

notable nucli antic, el Barri Vell. És conegut per les seves característiques cases sobre el riu Onyar, i és coronat per la seva impressio-nant catedral, amb la nau gòtica més ampla del món. Recorrent els seus estrets carrers es descobreixen secrets com el barri jueu (el Call Jueu, un dels més importants d’Europa), el mur carolingi o els Banys Àrabs, i també mos-tres de l’arquitectura modernista i noucentista que conviuen amb estructures d’avantguarda.

La

cate

dral

de

Gir

ona,

un

del

s pr

inci

pals

atr

acti

us t

urís

tics

41I. Costa Brava i Pirineu

I.

Costa Brava i Piri-neuLa Costa Brava, compresa entre Blanes i Portbou, amb gairebé 220 km de litoral, té un encant especial que neix de les seves llargues platges sorrenques i les seves petites cales, de les seves blanques poblacions costaneres com Cadaqués, Begur o Tossa de Mar, i, sobre-tot, de la seva excel·lent gastronomia, que, combinada amb una àmplia oferta cultural, la converteix en una de les principals regions mundials de pelegrinatge gastronòmic.

En aquesta terra que desborda creativitat, Ferran Adrià ha forjat una trajectòria pròpia d’un geni, d’un artista d’avantguarda, que s’expressa mitjançant els fogons d’una cuina. I Salvador Dalí, mestre del surrealisme i geni universal, troba la inspiració en aquests pai-satges que ell mateix considerava mitològics, de geologia pura. Paisatges d’un surrealisme sorprenent com la visió –al Parc Natural del Cap de Creus– de la serralada pirinenca submergint-se en la Mediterrània.

La relació de l’home amb aquesta costa és es-treta, i es remunta a temps immemorials, com demostren les nombroses restes megalítiques, els poblats ibèrics, les ciutats grecoromanes, la màgia dels pobles medievals, l’abundància d’art romànic i el formidable patrimoni cul-tural i arquitectònic disseminat per totes les comarques de Girona.

Bon exemple d’això són el conjunt monu-mental d’Empúries o els vestigis ibèrics d’Ullastret, el romànic del monestir de Sant Pere de Rodes o el conjunt històric artístic de Besalú, el modernisme de Blanes o Cam-prodon i els pobles medievals de Castelló d’Empúries o Peralada.

Durant tot l’any, moltes localitats gironines acullen excel·lents propostes i festivals de música que atrauen artistes de renom inter-nacional. Els Festivals de Música de Peralada o el de Porta Ferrada són algunes de les fites culturals més conegudes en aquest camp.

A mesura que ens acostem als Pirineus el paisatge evoluciona de la zona volcànica de la Garrotxa al paisatge d’alta muntanya de la Cerdanya, de l’essència històrica dels pobles com Queralbs a les cinc estacions d’esquí del Pirineu de Girona.

Per aire, per mar o per terra, les diferents activitats que ens ofereix la demarcació són d’una varietat i qualitat exquisides, des del senderisme a les activitats nàutiques, del golf al turisme de bellesa i salut, passant per la gastronomia i les rutes culturals.

És aconsellable deixar-se seduir durant tot l’any i recórrer amb els cinc sentits els camins pels quals descobrirem plenament els encants d’aquest territori.

La

Cos

ta B

rava

. Cal

ella

de

Pala

frug

ell

© 2011 EU ERAM · Escola Universitària adscrita a la Universitat de GironaFactoria Cultural Coma Cros - c/ Sant Antoni, 1 - 17190 Salt

Tel. +34 972 40 22 58 · eram@eram.cat

centre adscrit a:

The end