Bona tarda a tothom.

Vull començar el meu discurs agraint molt sincerament la presència en

aquesta sala d'alcaldes i regidors de la comarca i de totes aquelles persones

que heu vingut de fora del Penedès. També de diputats, del president de la

Federació de Municipis de Catalunya i sobretot d'amics, molts amics i

amigues, veïns i veïnes que ens heu volgut acompanyar avui i així com els

que seguiu aquest Ple per Ràdio i Televisió de Vilafranca. Moltes gràcies a

tots i a totes.

Permeteu-me fer un agraïment molt especial a l’alcalde Marcel Esteve i als

companys de govern, també des de la més sincera amistat. Un equip que en

els darrers dos anys han portat a terme un treball intens en una conjuntura

política i econòmica complicada.

També vull donar les gràcies als treballadors i a les treballadores de

l’Ajuntament, un col.lectiu amb una altíssima qualitat humana i

professional, que és el que fa funcionar els diferents serveis que

l’administració local presta a la ciutadania.

Sóc conscient que assumeixo la responsabilitat de l’alcaldia de Vilafranca

en un moment difícil i ho faig perquè crec en la política i en la ciutadania.

Estic convençut que, entre tots, anirem endavant. Ho faig amb la mateixa

il·lusió i compromís que l’any 1999 quan vaig ser escollit regidor d’aquest

Ajuntament dins l'equip de l’alcalde Joan Aguado.

No cal dir que aquest és, per a mi, un moment agredolç. La renúncia fa una

setmana de l’alcalde Marcel Esteve i les dificultats per arribar acords en

determinats temes, per tirar endavant projectes que l’equip de govern

considerem importants per Vilafranca, li donen a l'acte d'avui aquest punt

agre del que us parlava.

També tinc el convenciment que aquest consistori, que avui tinc l'honor de

presidir, compta amb un important potencial de criteris, idees, sensibilitats i

propostes.

Som vint-i-una dones i homes que configurem un important capital humà,

que ara fa dos anys vam ser dipositaris d’una de les responsabilitats més

valuoses que hom pot ostentar: la voluntat dels nostres conciutadans i

conciutadanes que, amb el seu vot lliure i universal, van decidir que la

configuració d’aquest consistori fos la que en aquest moment tenim. És a

dir, que cap força política tingués una majoria prou àmplia per

desenvolupar de forma íntegra i exclusiva les propostes del seu programa

electoral i que exercís el govern la llista més votada, la del Partit dels

Socialistes.

Aquesta evidència, amb la proporció que la ciutadania va decidir, va posar

de manifest la necessitat d'un esforç de diàleg permanent que, tot s'ha de

dir, en els darrers dos anys hem intentat des del grup municipal Socialista,

si bé amb menys fortuna de l’esperada i la desitjada.

Els regidors i les regidores de l’equip de govern tenim experiència en el

diàleg per fer possible l’acord. En el meu cas, en el mandat anterior, fins i

tot gaudint de la majoria suficient del govern per tirar endavant els temes,

com a regidor d’Hisenda o Recursos Humans, vaig arribar a acords amb

grups de l’oposició en moltes ocasions més enllà dels partits que formàvem

el govern. És a dir, com a govern, sempre ha estat prioritari poder ampliar

el consens, fins i tot quan en altres etapes no era estrictament necessari.

Les dificultats en la governabilitat dels darrers dos anys són responsabilitat

de tots i cada un dels regidors i regidores del consistori que, per activa o

per passiva, amb major o menor intensitat, han condicionat l'actuació

d'aquest Ajuntament. Cada membre des del lloc que li ha tocat representar,

sigui al govern o sigui a l’oposició, hi té responsabilitat. El govern

assumeix la seva part.

És innecessari, en aquest moment, reiterar que la situació que viu el món

occidental, de profunda crisi econòmica, afecta de ple també la nostra vila.

Estem en un moment de dificultats on hi ha persones de Vilafranca que no

poden exercir el dret a treballar o a tenir un habitatge i, per això, ara més

que mai, són vigents les propostes d’un model de ciutat que aspira a una

plena igualtat d’oportunitats i a la justícia social. Des de l’Ajuntament,

l’administració més propera al ciutadà, hem d’impulsar la cultura de

l’esforç que han demostrat sempre els vilafranquins i la seva capacitat de

cohesió social.

Us ho diu una persona nascuda a Vilafranca el 14 d’agost de 1974, de pares

treballadors que van arribar als anys setanta de fora de Catalunya i que es

van instal·lar en un pis de lloguer al carrer Martorell, al barri de l’Espirall.

Tant la meva germana com jo hem estudiat gràcies al suport de beques i

amb l’ajuda pública. De fet, molts dels que llavors vam començar a

estudiar en una escola que tot just arrencava, l’escola Pau Boada, érem fills

de pares que provenien d’altres pobles, lluny de Catalunya. Deixeu-me fer

un incís per dir que em fa molta il·lusió que en un futur proper pugui

compartir consistori amb qui és actualment director de l’escola, en Ramon

Zaballa. Crec fermament en l’escola pública. L'escola és el primer graó

d'una societat perquè sigui lliure, com ens deia el germà de la Dolors Piera

en la inauguració de l’escola nova de la Girada.

I després de l'escola, l’Institut Eugeni d’Ors on ja coincidíem amb

companys de la resta de centres educatius i dels diferents barris. En aquesta

època vaig estar vinculat a entitats esportives de l’Espirall i de les Clotes.

He residit sempre a Vilafranca, primer a l'Espirall, posteriorment al barri de

la Barceloneta-Sant Magí i actualment al barri de Sant Julià.

El meu interès per la política neix de la influència de l’avi patern. Un avi

que militava políticament en partits d’esquerres quan un cop d’estat va fer

esclatar la Guerra Civil i es va veure obligat a exiliar-se amb la seva

família, curiosament, a la ciutat americana de San Francisco, ciutat que

després vaig poder visitar i on vaig conèixer una part de la família que allà

va trobar la seva terra d’acollida. Després el meu avi va tornar, i amenaçat

amb un expedient político-social, va haver d'anar treballant com podia

sense poder ingressar a la seva plaça del cos de funcionaris. El meu avi es

va alegrar quan va veure que em presentava com a regidor per primera

vegada. Ell feia una defensa aferrissada del socialisme com el camí cap a la

justícia social. En el fons, valors d’esquerres, com els que defensava el meu

amic vilafranquí Pere Juan Almenara, que justament demà farà un any de la

seva mort i que va ser company a l’exili a Veneçuela del vilafranquí Eusebi

Pérez, fundadors tots dos del Casal Català en aquell país.

A casa dels meus pares s’ha parlat sempre poc de política, fins i tot diria

que avui és el primer dia que m’acompanyen en aquest saló de sessions i

n’estic molt orgullós i content. La prudència, la coherència i el rigor són

valors que m’han transmès de manera molt clara. Us deia que a casa es

parlava poc de política. El meu pare havia participat a finals dels 70’s en

diferents reunions ja sigui amb motiu del naixement de les associació de

veïns de l’Espirall o del barri del Centre de Vilafranca o en les reunions

que es feien a Cal Manel Roig d’Altafulla, on fins i tot havia coincidit amb

el després conseller primer Pep Bargalló amb motiu de la Marxa de la

Llibertat. Altafulla em fa pensar en l’amic Fonxo Blanc. Per cert, va ser ell

qui va suggerir el meu nom per entrar a formar part de l’equip del Joan

Aguado i del Marcel Esteve, quan em vaig presentar per primera vegada.

Una altra cosa que sempre recordaré era la tristor, les llàgrimes, dels meus

pares quan s’acomiadaven dels seus pares, els meus avis, després de breus

estances amb ells. I després quan no van poder estar al seu costat quan ja

els avis eren grans i els necessitaven. Aquests sentiments sempre aniran

amb mi. Per això, en relació amb els nouvinguts de fora de Catalunya,

persones que han deixat tota o part de la seva família lluny d'aquí, hem

d’apostar per la inclusió social, com diu l’exregidor Fèlix Plantalech, des

de la radicalitat democràtica, en la defensa dels seus drets i també dels seus

deures.

He anat compaginant la feina professional amb la política durant diversos

anys. Vaig començar l'activitat política com a simpatitzant del Partit dels

Socialistes l'any 1993 justament en moments també difícils, i des de l’any

1996 com a militant (el mateix Joan Aguado i Narcís Serra em van donar la

benvinguda). L’any 2004 vaig esdevenir primer secretari del Partit dels

Socialistes a Vilafranca.

Després d’acabar la llicenciatura universitària d’enginyeria de

telecomunicacions vaig entrar a treballar en una empresa multinacional de

la qual estic en excedència. Per cert, em veig reflectit jo mateix en el

personatge del llibre del premi Nobel sud-africà John Maxwell Coetzee

titulat Joventut, on el protagonista més o menys de la meva edat també

treballava justament en aquesta mateixa empresa i ho deixava tot pel que

era la seva passió. És una curiositat, i tot sigui dit, no els avanço el final.

He tingut la sort de treballar a l’empresa privada com a enginyer i a la

Universitat com a professor (fent el projecte de tesi doctoral amb el

sociòleg Manel Castells), però us ho he de confessar: la meva escola ha

estat Vilafranca, la seva gent. I em sento amb deute amb aquesta vila que

tots estimem i que ens ha fet créixer com a ciutadans de ple dret. Per això,

des de l’any 2004 vaig decidir fer un llarg parèntesi professional per

treballar per Vilafranca amb una dedicació completa.

Aquests valors són els que sento com a meus i vull agrair molt sincerament

el llegat d’anteriors consistoris de Vilafranca que m’han transmès aquesta

passió pel municipalisme. Els diferents consistoris presidits pels alcaldes

Fèlix Sogas, Joan Aguado i Marcel Esteve i el conjunt de regidors i

regidores.

Amb el vostre permís, vull també recordar que Vilafranca també em va

permetre conèixer, l’últim dia de la festa major de 2003, la meva dona

Montse. M’encomana molta energia i ganes de lluitar sobretot en

condicions adverses. Gràcies pel teu suport.

El Dr. Josep Estalella Graells afirmava, en la conferència inaugural de

l’Exposició d’Art del Penedès celebrada a Vilafranca l'any 1926, que el

Penedès era la terra, el que dóna caràcter a la nostra Vila, com el Quixot de

Cervantes que es defineix com “hidalgo de la Mancha”, nosaltres som del

Penedès. El científic vilafranquí Josep Estalella Graells és un personatge

que admiro. La seva manera d’entendre la vida i els seus mètodes

innovadors li van provocar alguns problemes, fins que amb motiu de

l’esclat de la Guerra Civil es va desencoratjar molt i va morir de seguida.

Volia convivència per sobre de coneixements, homes bons per sobre

d'homes savis, i si eren savis millor.

Una altra persona que avui vull recordar és el meu sogre Joan Farré Torner,

nascut a Vilobí del Penedès, que treballava amb molt d’esforç les seves

vinyes i em va transmetre també els nostres valors com a penedesencs:

terra d’acollida i cultura de l’esforç i del treball diari.

Avui, inici d’un gran repte personal, sense començar des de zero, parteixo

de la realitat d’una Vila que ha sabut fer-se gran amb coherència, amb pau

social, que ha avançat i molt en qualitat de vida, que disposa de serveis i

d’equipaments de primer nivell per a tots aquells que hi vivim i hi

treballem.

Vilafranca tirarà endavant perquè té les bases per fer-ho, n’estic

convençut. Això m’esperona a continuar fent de l’ajuntament una

institució, que no l’única, per avançar en projectes que tenen a veure amb el

model social, amb la promoció econòmica de la ciutat, amb la capacitat de

transformació i amb la seva capitalitat.

Sóc conscient que agafo el govern de la ciutat en un moment difícil, però

estic segur també que, amb l’esforç de tots, serem capaços de superar

aquest moment.

Un primer missatge que vull deixar molt clar en aquesta primera part del

meu discurs. Si hem arribat al punt en què ens trobem avui, està clar que no

hem fet les coses prou ben fetes. El resultat de les darreres eleccions

municipals ens porta a sumar esforços, govern i oposició, per garantir

l’estabilitat i permetre la governabilitat a l’Ajuntament.

Nosaltres, el govern, hem assumit, assumim, amb autocrítica, els temes que

no s’han plantejat prou bé, tant pel que fa a les propostes en si com a les

formes. Expressem la nostra voluntat clara de canvi.

Avui es produeix un relleu a l’alcaldia. També un relleu generacional. La

meva generació és una generació que ha viscut amb ús de raó en

democràcia. Per cert que en aquest any de trentè aniversari dels

Ajuntaments democràtics, hem de retre homenatge a tota la gent que ha

lluitat perquè la democràcia arribés al nostre país.

Per tant, la nostra generació, que ha viscut plenament en democràcia, també

ha de pensar a mig termini, en la Vilafranca del futur , en la Vilafranca

que volem per als que ara són nens i nenes. Hem de treballar pel futur una

vegada superem aquest període de crisi.

Permeteu-me que esmenti ara aquells temes que, a Vilafranca i al meu

entendre, cal abordar de manera urgent i amb la màxima eficàcia.

En primer lloc les polítiques socials. Treballar per la ciutat de les

persones, una ciutat inclusiva amb justícia social.

El benestar de les persones que viuen i conviuen en una ciutat neix de la

suma de tres aspectes bàsics:

• Assegurar la igualtat d’oportunitats en la consecució dels drets

socials.

• Tenir un entorn físic de qualitat.

• Tenir una bona convivència ciutadana. Això és una convivència

presidida pel civisme, pel sentiment de pertinença, pel

reconeixement dels altres i pel reconeixement de la diferència.

Una convivència que lliga les persones al seu entorn.

Malgrat que estem treballant per elevar el grau de compliment d’aquests

aspectes, Vilafranca és una ciutat que compleix de manera destacada

aquests paràmetres i això no és en va. Això respon a l’aplicació constant i

convençuda de polítiques d’esquerres des d’aquest ajuntament.

Per fer real la Vilafranca de les persones, treballem per la consecució dels

drets socials dels vilafranquins amb un programa d’atenció a la

dependència (gent gran, discapacitats, persones amb malaltia terminal) que

és d’ampli abast tant a nivell tècnic com econòmic. Gràcies a la

reestructuració interna dels Serveis Socials en els darrers mesos del 2008,

hem pogut atendre el 100% de les persones que esperaven que se’ls

elaborés el seu pla individual d’atenció a la dependència.

L'aposta per aquest dret social ens permet alhora fomentar el sector

d’ocupació que genera tota l’atenció a la dependència a través de tallers

d’ocupació i poder tenir cicles formatius d’auxiliar d’infermeria.

Això no treu, i aquest és el meu compromís, que cal seguir treballant per

poder obtenir més places de residència i els equipaments adients a una Vila

com la nostra. És a dir, la nova residència de gent gran i el segon

ambulatori.

En l’atenció a la dependència contemplem com un eix de treball

fonamental la idea de ciutat inclusiva. Volem seguir treballant perquè les

persones amb discapacitat puguin seguir millorant l'exercici dels seus

drets socials.

És conegut, i així vull que continuï essent, que l’Ajuntament posa vetllador

als infants de totes les escoles -públiques i concertades- que necessitin

aquest suport per a les hores lectives que no contempla el Departament

d’Ensenyament. Això bàsicament es concreta en l’horari del menjador i en

les activitats de colònies i sortides. L’objectiu és doble: evitar la

discriminació dels infants en l’accés a un servei pel fet de patir una

discapacitat i alhora ajudar les famílies en la conciliació de la vida laboral.

Però possiblement és el moment de fer un especial èmfasi en l’àmbit de

l’atenció als infants i a les seves famílies. Sempre, però especialment en

èpoques de crisi, són fonamentals les polítiques de suport a les famílies.

Les famílies, amb totes les seves formes possibles, són el nucli on creixen i

es fan persones els nostres infants. És imprescindible garantir la igualtat

d’oportunitats per a totes elles.

Vull destacar aquí l’ampliació del servei de bus urbà amb 3 línies i la

gratuïtat per als escolars i acompanyants, jubilats, pensionistes i persones

amb dificultats de mobilitat.

Sóc un ferm convençut que de la qualitat dels vincles, de les seves

relacions amb els adults, de l’exemple dels seus professors, dels seus

polítics, dels mitjans de comunicació..., els infants faran la composició del

món que els envolta.

Estarem tots d’acord que en aquest aspecte la societat actual té un gran

deute amb els infants. Crec i aposto per fer un gran esforç col·lectiu per

tal de ser millor mirall per als nostres menuts. Tenir uns pares i mares

confiats, amb feines estables, amb un benestar físic, emocional i econòmic

són la millor garantia de tenir uns infants confiats, estables des del punt de

vista físic i emocional i, en definitiva, feliços. Però, de retruc, és la millor

garantia de tenir en un futur una societat més saludable i més equilibrada.

La realitat encara ens diu que som molt lluny d’aquí. Més que mai ens cal

treballar molt, amb afany i constància, dia a dia i pas a pas.

El nou context de crisi ens porta a destinar un esforç importantíssim a

pal·liar els seus efectes dins les famílies. En aquest sentit, amb la

implementació del projecte de reutilització i gratuïtat dels llibres de text

a totes les escoles també hem aconseguit un ajut directe a les famílies.

Aquest ha estat un projecte complex, però que ens situa com un dels pocs

municipis catalans que ho té desenvolupat d’una manera completa tant en

l’escola pública com en la concertada.

Mai com ara tantes famílies tenen hipotecats els seus habitatges. Mai com

ara la feina és un bé escàs. Cal assegurar el dret a l’habitatge, ara

perillosament amenaçat i amb les despeses que genera, a tantes famílies

que s’han vist abocades a l’atur. Nous segments de la població entren en la

franja d’una nova pobresa. És una franja que es nodreix de les classes

mitjanes i tots som susceptibles de formar-ne part.

Un segon eix de treball seria l'espai públic com espai de qualitat, espai

de convivència, espai de cohesió social. Com sempre ha dit l’alcalde

Marcel Esteve, la tranquil·litat ciutadana.

L'espai públic és definidor del nostre projecte de ciutat. Com a

mediterranis que som, sempre se li ha donat molta importància a l’espai

públic. En un moment de tants canvis demogràfics, socials, d’hàbits, amb

elements que pressionen i sobrepressionen l’espai públic, aquest serà un

objectiu bàsic en aquests dos anys de mandat.

Perquè l’espai públic és l’escenari on conviuen usos molt diferents, és

l’espai on la cohesió o descohesió social es fa més evident. És el lloc on

entren en col·lisió els drets individuals. És per tot això que intervindrem en

aspectes que tenen a veure amb arranjar físicament els carrers i les places.

Aquesta setmana hem adjudicat les obres del Fons Estatal d'Inversió

Local. És un conjunt de 10 projectes, amb un valor de més de 6 milions

d’euros, que han de servir per millorar la via pública i fomentar l’activitat

econòmica i l’ocupació. Després de les últimes setmanes de revisió dels

projectes ja els tenim a punt per posar-los en marxa. Ara vindrà tota la feina

de coordinació i seguiment d’aquestes obres intentant reduir en la mesura

que sigui possible les molèsties a la ciutadania.

És important tenir nets i endreçats els carrers, com ho és també el treball

conjunt amb els barris, que ens permet anar més enllà del que ens mostra

l’estat més o menys deficient d’un carrer.

Us asseguro que aquesta serà una voluntat bàsica però que anirà molt més

enllà.

Cohesionar Vilafranca i fer-ho des dels seus barris ha estat una voluntat

d’aquest govern, que vol avançar encara més en aquesta manera de fer.

En aquest àmbit vull destacar projectes com el desenvolupament de la Llei

de Barris de l’Espirall, la sol·licitud d'una nova proposta de Llei de Barris

per a Sant Julià i les millores al barri del Centre. Aquest eix de

transformació Espirall-Centre-Sant Julià ens ha de permetre posar en valor

tots aquests espais públics que és el nostre patrimoni més preuat. Són

projectes que també són iniciativa d’altres grups municipals.

L’inici dels ajuntaments democràtics es va caracteritzar per una

transformació de les ciutats, del seu espai públic. Avui, trenta anys després,

ens tornem a trobar en un moment clau per fer d’aquest espai públic un

entorn que permeti avançar en el sentiment de pertinença, generar

complicitats i tenir un percepció de seguretat. En definitiva, més

proximitat.

Un tercer eix serien les Oportunitats, l'Ocupació, la Generació

d’activitat econòmica.

Com a institució tenim la responsabilitat, la capacitat i la voluntat de tirar

endavant projectes que afectin el model social, la promoció econòmica de

Vilafranca i que permetin la transformació de la ciutat i el reforçament de

la seva capitalitat.

Aquesta no és una voluntat nova. En tot cas us expresso una voluntat

renovada. El model educatiu que aquest ajuntament ha tirat endavant

dintre de les seves competències és modèlic arreu de Catalunya i així vull

que continuï sent. Des de l’aposta decidida per l’educació dels més petits

amb l’àmplia oferta de llars d’infants fins al nou projecte Aprendre a

Vilafranca, que contempla aquesta visió integradora de l’educació al llarg

de tota la vida, en són exemples palpables.

En un moment com l’actual, la potent xarxa d’atenció a les persones

desocupades que desplega l’Ajuntament des de la Fassina és una eina

bàsica per ajudar tots aquells que es troben en situació d'atur.

Aquesta política de formació i ocupació i alhora de rehabilitació d’espais

patrimonials ha deixat el seu llegat en equipaments com els claustres de

Sant Francesc, l’Escorxador, la Fassina i, més recentment, Cal Berger o

tota la recuperació que s’està executant dels entorns naturals més propers a

Vilafranca com són les rieres o la muntanya de Sant Pau.

Però sobretot, si en alguna cosa deixa el seu llegat és en la seva funció

bàsica d’ajudar, en un moment complicat, les persones desocupades a

engegar un nou itinerari professional.

I tant important són aquestes polítiques d’ocupació com el fet de no deixar

sols els emprenedors. Hem d’acompanyar-los en el procés de creació de la

seva empresa. Així ho hem vingut fent des de fa més de vint anys i així ha

de continuar sent.

És evident que des d’un ajuntament no podrem modificar els tipus d’interès

ni injectar líquid al sistema financer, però com a alcalde sí que em puc

comprometre a impulsar totes les polítiques actives necessàries per fer front

a aquesta crisi.

I faré tots l’esforç necessari perquè la capacitat inversora de

l'Ajuntament no s’aturi ni s’ajorni. Les inversions previstes per al 2009 no

poden esperar més.

Tot això ho treballarem colze a colze amb els ciutadans i ciutadanes

afavorint la seva participació en la presa de decisions de l’Ajuntament.

Continuarem amb tots els processos de participació ciutadana iniciats i

n’engegarem de nous.

Aquesta és la Vilafranca que imagino, una Vilafranca plural que doni

respostes als qui busquen habitatge, a les famílies (nucli bàsic de

convivència), als joves, als qui volen crear la seva pròpia empresa, als

comerciants... que doni respostes a les persones amb especials dificultats

per accedir al món laboral, als nouvinguts, amb els seus drets i deures, als

qui volen una Vilafranca amb més cultura, on tothom pugui practicar

l'esport...

També vull posar en marxa els propers dies més mesures de caràcter

urgent per afrontar la crisi econòmica. La concreció de les mesures

immediates en aquests tres àmbits que veuran la llum en els propers

dies és la següent:

- Elaborarem de forma urgent un pla que tingui com a objectiu fer front a

les noves necessitats socials que s’estan donant. Aquest pla ha de

contemplar:

Incrementar el suport a les entitats que duen a terme una tasca

social per ajudar a aquells que més ho necessiten.

Ampliar els recursos adreçats a les famílies que tenen dificultats

per a conservar el seu habitatge i pagar les obligacions que se’n

deriven.

Reforçar l’àrea d’educació, garantint que tots els nens i totes les

nenes de Vilafranca puguin participar en les mateixes activitats,

prestant especial atenció a aquells infants que tenen algun tipus de

discapacitat i a aquelles famílies que tenen problemes econòmics.

- En un moment en que s’iniciaran tantes obres de millora a la via pública

en tots els barris de la vila (l'eix Cid-Pines, els carrers General Vallès,

General Cortijo, primer tram del carrer Sant Pere, un nou aparcament al

Poble Nou, el carrer Torrelles de Foix, etc.), hem preparat un important

dispositiu per informar els veïns i veïnes de Vilafranca de l’impacte que

aquestes obres tindran i que disposin d’un contacte fàcil amb els inspectors

d’obres per tal de poder garantir l’atenció davant de les possibles molèsties

que es puguin ocasionar.

- Activarem un servei en horari de tarda que pugui reduir el temps de

detecció i solució de les urgències en el manteniment de la via pública.

- Finalitzarem un pla d’accessibilitat a Vilafranca per garantir que tots els

ciutadans i ciutadanes es puguin moure per tota la vila sense cap

impediment a la seva mobilitat.

El darrer eix d’actuació immediata s’ha de centrar en el món del treball.

En aquest sentit, proposo que en les properes setmanes s’aprovi un paquet

de mesures que contemplin:

- La creació de nous plans d’ocupació tenint en compte la demanda real de

treball que hi ha a la nostra comarca. Cal potenciar la formació laboral

dels joves que busquen una primera ocupació.

- També ha de contemplar la formació d’aquelles persones que s’han

quedat a l’atur i que per raons d’edat o de manca de demanda de la seva

activitat professional poden tenir dificultats per trobar una nova ocupació.

No es tracta tant sols de crear ocupació, sinó de crear ocupació de

qualitat . Per tant, cal incentivar la formació d’aquests ciutadans i

ciutadanes en les noves activitats que poden demandar treball, estimulant la

creació, sempre que sigui possible, d’autoocupació en el sector serveis.

- Proposarem noves ajudes a la promoció de l’ocupació autònoma que

està previst que entrin en vigor durant el proper mes d’abril. Aquests ajuts,

que els autònoms hauran de gestionar durant els primers dos mesos

d’activitat, hauran d’estar avalats pel centre Àgora de l’ajuntament i

consistiran en quantitats econòmiques a fons perdut que aniran des dels

4.000 als 8.000 euros depenent de la situació dels emprenedors.

- La Societat Municipal d’Habitatge sol·licitarà el crèdit de 500.000 euros,

ja aprovat per tots els grups municipals en el si del consell de la Societat.

Aquest crèdit es destinarà a la rehabilitació d’habitatges al centre

(incloent el carrer Sant Pere) donant feina a les petites empreses locals.

Aquests 500.000 € s’afegiran a la quantitat ja aprovada en el Ple per

aquesta actuació.

- Revisarem immediatament els procediments de concessió de llicències

urbanístiques d'obres i d'activitats per agilitar els tràmits, i ampliarem els

supòsits de simple comunicació prèvia per obrir una activitat econòmica.

Aquesta mesura és especialment adient en etapes de crisi i no contradictòria

amb el compliment de les garanties urbanístiques i mediambientals.

Per tirar endavant aquestes mesures cal el consens polític i el compromís

dels diferents grups. Es per això, en els propers dies, em posaré en

contacte amb tots els portaveus per tal de mantenir una primera reunió. No

podem perdre temps, els ciutadans i ciutadanes es mereixen respostes

immediates.

En aquest mateix sentit, la propera setmana convocaré les Associacions de

Veïns i les entitats que treballen amb finalitats socials, per fer-les partícips

de les diferents actuacions a fer, demanar-los la seva opinió i la seva

col·laboració.

Cal treballar junts, grups polítics, societat civil i tots els ciutadans i

ciutadanes per superar els moments difícils i preparar un futur millor a les

generacions que vindran.

Pel que fa a la gestió de l'alcaldia i de l'equip de govern, vull

manifestar una proposta de millora interna i un compromís molt clar

en aquest sentit.

Com no pot ser d’una altra manera, el govern es compromet a adoptar la

iniciativa, a treballar intensament, a sotmetre els projectes al consistori i a

dialogar.

Som un govern obert, amb voluntat d’entesa i amb l’objectiu de propiciar

grans acords especialment en assumptes estratègics de ciutat. Volem

cercar el major consens possible, sense excloure cap grup municipal.

És a partir de l’anàlisi de la situació global i local, de l’escenari que les

urnes van donar el maig del 2007 a Vilafranca i de la necessitat de posar en

funcionament el motor polític d’aquest Ajuntament, que, de forma pública,

clara i inequívoca, faig algunes propostes concretes que desitjo siguin

estudiades, analitzades i resoltes de forma urgent en els pròxims dies:

- Com vostès saben la Junta de Govern és l’òrgan de gestió

del govern més important, ja que té la gran majoria de les

competències delegades. Des d'ara ofereixo la possibilitat

d’assistència i de participació directa dels regidors i

regidores que no són del govern en les juntes de govern

local que se celebren setmanalment. Aquesta és una

proposta clara de voluntat de transparència i per facilitar

l’accés de la resta de regidors i regidores a la tasca de

govern.

- Per garantir la màxima participació en els òrgans

d’informació i de decisió d’aquest Ajuntament,

formalitzarem un procediment per als dictàmens que

s’aproven inicialment per Junta de Govern i després s'han

de sotmetre a aprovació final pel plenari municipal. Des

d’aquest punt de vista, s’aprovarà un protocol de

l’itinerari dels diferents expedients en funció del seu

contingut garantint en tot moment la participació efectiva

de tots els grups municipals. Aquest és un aspecte

clarament de millora que portarem a consideració de la

resta de grups a la propera Comissió informativa de

seguiment del govern.

- Per garantir un espai de treball entre el govern i la resta de

grups municipals, proposo fer una Comissió de seguiment

del govern cada quinze dies, una abans del Plenari

Municipal i una altra després.

- Per reforçar l’acció de govern, des de l’Alcaldia m’ofereixo

per assumir directament algunes delegacions

específiques que facin referència als principals projectes de

ciutat ja sigui en l’àmbit de l’urbanisme o dels serveis

d’atenció a les persones.

- Finalment, vull convidar a aquells grups municipals amb

els que compartim més propostes programàtiques a

participar directament del govern. Aquest pot ser un

aspecte clau per millorar la governabilitat a l’Ajuntament.

És a dir, en aquest mateix moment, obro el govern de

Vilafranca als grups que així ho desitgin perquè entrin a

formar-ne part, amb la proporcionalitat lògica i amb les

condicions que es pactin amb cada portaveu, de forma

urgent i sobre la base del model de ciutat i dels projectes

que puguem compartir. En els propers dies convocaré els

diferents grups per iniciar les converses necessàries.

Un darrer missatge final. Per fer que tot això sigui realitat tenen el meu

compromís i el de tot l’equip de govern. Esmerçarem tots els esforços

necessaris per assegurar la governabilitat d’aquesta institució, que és

imprescindible en aquests moments de crisi econòmica. Vilafranca té un

patrimoni col·lectiu, la seva ciutadania, que és el principal actiu per

combatre les dificultats, la seva força col·lectiva.

Des de Vilafranca, capital del Penedès, vull treballar amb la resta

d’Alcaldes i Alcaldesses per reforçar Vilafranca i el Penedès com un

territori que sigui un referent en el nostre país.

Compto amb tots vostès des de la discrepància lògica que significa formar

part de formacions polítiques diferents, però amb la complicitat que tenim

pel fet de treballar per un objectiu comú que es diu Vilafranca. Per la

igualtat d’oportunitats i la justícia social, per una sola ciutadania.

Moltes gràcies a tots i a totes.

Visca Vilafranca i visca Catalunya.

Francisco Romero Gamarra