bim - alginet.es · bim alginet. juliol 2017 2 ... es busca que els carrers del poble siguen un...

16
BIM ALGINET. JULIOL 2017 1 BIM ALGINET JULIOL 2017 NÚM. 27 EXEMPLAR GRATUÏT PACTE DE CAVALLERS

Upload: dinhminh

Post on 21-Sep-2018

216 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

BIM

ALG

INET

. JUL

IOL

2017

1

BIMALGINET

JULIOL 2017NÚM. 27EXEMPLAR GRATUÏT

PACTE DECAVALLERS

BIM

ALG

INET

. JUL

IOL

2017

2

DIRECTOR: Jose M. Ramón. COL·LABORADORS: Rafael Bosch. MAQUETACIÓ: clickandmedia.com. CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Eva M. Vázquez. IMPRESSIÓ: Algidisseny. PORTADA. Foto JmR. Qualsevol mena de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepcions previstes per la llei. Dipòsit legal: V-1398-2008. Exemplar gratuït.

AJUNTAMENT D'ALGINET. Plaça del País Valencià, 1, 46230 Alginet, València. Tel. 961 75 10 00

www.alginet.es

SUMARI03 SALUDA Jose Vicente Alemany

04 INFORMACIÓPepe Alemany torna a ser alcalde d’Alginet 18 anys desprésConveni entre l’Ajuntament i la SAM Alginet llança la campanya ‘A peu a l’escola’ per un poble més sostenible i segur Escolars viatgen a França per presentar un projecteEs reprenen els treballs de rehabilitació del Mercat d’Alginet Èxit de la Fira del Llibre i la CulturaL’Ajuntament aprova les ajudes a emprenedorsEs presenta el cartell de la Setmana de Bous d’AlginetEls col·legis Blasco Ibáñez i Emili Luna aproven la jornada continuada per al proper curs

08 GALERIA DE FOTOS 10 ENTREVISTA Jaume Ibáñez

12 CRONISTA El descàrrec de les finances locals pel jurat en cap de l'any 1675Rafael Bosch

13 OPINIÓNo són temes secundarisComença una nova etapaLlibertat d´elecció educativaAssumiràs la veu d'un pobleNo tots treballem per a EGEVASAEn el pecat es porta la penitència

Agència de Desenvolupament Local 96 175 32 77Agència Tributària (cita prèvia) 901 22 33 44Ajuntament 96 175 10 00Assistent social (Ajuntament) 96 175 10 00 ext. 224Associació de Comerciants 96 175 17 79Bombers 96 240 30 80Casa d'Ofi cis 96 175 19 04Casa de Cultura 96 175 35 24Centre d'Informació Juvenil 96 175 32 77Centre de Dia 96 175 30 87Centre de Salut: Urgències 96 171 91 75Centre de Salut: Cita Prèvia 96 171 91 70Coagri 96 175 92 20Col·legi Públic Blasco Ibáñez 96 171 90 05Col·legi Públic Emili Luna 96 171 90 15Col·legi Públic Pepita Greus 96 171 90 55Col·legi Sagrat Cor de Jesús 96 175 14 65Consell Agrari 96 175 10 00 ext. 236Cooperativa Elèctrica d'Alginet 96 175 11 34Correus 96 175 03 51Egevasa 96 175 29 70Escola Municipal Inf. Salvador Bosch 96 175 05 84Iberdrola 96 178 25 76IES 96 171 90 90Jutjat de Pau 96 175 11 85Llar del Jubilat 96 175 15 51Magatzem d'adobs 96 175 03 21Agència de Promoció del Valencià 96 175 35 24Policia Local 96 175 11 54Poliesportiu Municipal 96 175 19 46Recollida d'objectes 902 015 527Taller Ocupacional 96 175 33 48Ràdio Alginet 96 175 97 14

TELÈFONS D'INTERÉS

BIM

ALG

INET

. JUL

IOL

2017

3

«Continuarem preocupant-nos per la gent, per l’ocupació i per les

necessitats socials»

SUMARI

de partits polítics, per fer d’Alginet un poble millor. La política també ha canviat i ara no hi ha majories abso-lutes, la realitat diu que hui en dia cal negociar i dialogar entre els partits, perquè així ho decideixen els ciuta-dans.

Alginet no és el poble que em vaig trobar en la meua anterior etapa d’alcalde. Als anys 80 estava tot per fer, i ho férem. Ara els problemes del nostre poble són uns altres i la realitat diu que cal mantindre el que tenim, i sobretot ens preocupa la si-tuació social dels nostres veïns i les nostres veïnes. Que ningú tinga cap dubte que este equip de Govern té la màxima preocupació i com a ob-jectiu principal tractar d’ajudar els més necessitats, tractar de fer créi-xer l’ocupació, mantindre la borsa de treball municipal, encara que no és sufi cient.

Continuarem preocupant-nos per la gent, per l’ocupació i per les ne-

cessitats socials. Hem rebut la con-fi ança de mans dels nostres veïns i veïnes per treballar, i des del primer dia ens preocupem per tindre un po-ble millor i tractar de fer la vida més fàcil als nostres ciutadans.

També ens ocuparem d’altres te-mes importants com són l’elabora-ció d’un nou Pla General d’Ordena-ció Urbana (PGOU), avançar en el problema de Los Lagos i solucionar el problema de l’aigua potable del poble, portant-la des de la planta potabilitzadora del riu Xúquer, que solucionaria els problemes amb els nitrats.

Ens equivocarem, segur, perquè el que treballa s’equivoca, però tenim molt clar que estem a l’Ajuntament per a servir al poble.

SaludaJOSE VICENTE ALEMNAY Alcalde d’Alginet

És per a mi un plaer i una respon-sabilitat tornar a dirigir-me als veïns i les veïnes d’Alginet com a alcalde del nostre poble. Abans de tot vull agrair a tots els representants polí-tics del consistori el seu vot de con- fiança, més enllà de les diferències polítiques. Vull també destacar i agrair el comportament de Jesús Boluda i el seu grup municipal, que ha respectat el pacte de cavallers que ‘signàrem’ donant-nos les mans, sense necessitat de plasmar cap acord en un paper.

Deixant de costat les diferències ideològiques entre Compromís i So-cialistes d’Alginet, per damunt de les idees, hi ha una cosa en comú entre els nostres dos partits, el poble d’Al-ginet. En estos anys compartint go-vern ens hem dedicat a treballar pel poble de la millor manera possible, i en els anys que ens queden de legis-latura, continuarem treballant con-juntament, amb ells i amb la resta

Jose Vicente Alemany

SALUDA

BIM

ALG

INET

. JUL

IOL

2017

4

Conveni entre l’Ajuntament i la SAM

Amb aquest conveni de col·laboració la Societat Ar-tística i l’Ajuntament acorden un programa d’activitats culturals i musicals amb l’objecte de desenvolupar la cul-tura musical.

La Societat Artística Musical es compromet a partici-par en actes públics i institucionals al llarg de l’any. Al-guns d’aquests actes ja estan establerts. Així mateix, la Societat Musical es compromet a col·laborar en qualse-vol acte de caràcter especial que propose l’Ajuntament.

També queda establert en el conveni que la Societat Artística Musical celebrarà un total de set concerts al llarg de l’any.

Gràcies a aquest conveni, la SAM d’Alginet rebrà una subvenció de 77.400 €. La subvenció s’ha vist incremen-tada en 10.000 € per la participació de l’entitat cultural en les activitats extraescolars dels col·legis del poble. Una altra part d’aquest increment és una ajuda al Cen-tre d’Ensenyaments Musicals per poder impartir el grau professional de música en l’últim trimestre de 2017.

INFORMACIÓ

Pepe Alemany i Jesús Boluda. Foto JmR

Pepe Alemany torna a ser alcalde d’Alginet 18 anys després

El passat dissabte 10 de juny es va celebrar el Ple ex-traordinari que certificava el canvi en l’Alcaldia d’Algi-net. Després de la renúncia de l’alcalde Jesús Boluda i la posterior votació per elegir un nou alcalde, Pepe Alemany va tornar a ser investit alcalde del poble 18 anys després.

Aquest canvi en l’Alcaldia estava pactat pels dos partits en el Govern, en un acord verbal entre Boluda i Alemany, acord que les dues formacions de la co-alició de Govern han respectat sense necessitat de plasmar-lo en un paper.

Alemany ha sigut proclamat alcalde amb quinze vots favorables, que resulten dels deu vots del grup de Compromís i de Socialistes d’Alginet, als quals hem de sumar els tres vots populars i els dos del PSPV. La representant de Gent d’Alginet va votar en blanc, mentre que el representant de Cercle Idea no va comparéixer al Ple.

L’expectació d’aquest acte extraordinari va ser im-portant, i el saló de plens de l’Ajuntament es va que-dar menut per a tots els veïns i les veïnes del poble que van voler estar presents. Entre els assistents es

van poder reconéixer antics companys socialistes d’Alemany, així com alcaldes i regidors socialistes d’altres pobles de la Ribera.

Alemany ha marcat les línies que s’han de seguir en els dos anys que resten de legislatura i, d’acord amb els seus socis de govern de Compromís, el nou alcal-de continuarà amb les polítiques socials i l’ocupació com a eixos principals. Altres problemes que vol so-lucionar Alemany és aconseguir que l’aigua d’Alginet vinga des del riu, per la depuradora de la Garrofera, i tractar d’avançar en el problema de Los Lagos.

Amb Alemany com a alcalde, Jesús Boluda passa a ocupar el càrrec de regidor d’Urbanisme i Obres Pú-bliques, càrrec que ocupava Pepe Alemany. La resta de les regidories no patiran cap canvi, i tots els regi-dors finalitzaran la legislatura.

Signatura del conveni. Foto JmR

BIM

ALG

INET

. JUL

IOL

2017

5INFORMACIÓ

Alginet llança la campanya ‘A peu a l’escola’ per un poble més sostenible i segur

L’Ajuntament d’Alginet mitjançant la seua Regido-ria d’Educació ha llançat la campanya ‘A peu a l’es-cola’. Aquesta campanya pretén promoure costums saludables com és la pràctica d’anar caminant als centres escolars del poble.

Els objectius generals són afavorir una mobilitat sostenible i la mobilitat a peu al poble. Es busca que

els carrers del poble siguen un àmbit més segur per als vianants.

Per desenvolupar aquesta campanya, l’Ajuntament ha senyalitzat diferents itineraris seguint criteris com ara que els carrers elegits disposen de voreres am-ples, que tinguen un trànsit moderat de vehicles i que la presència d’arbres siga notable. L’Ajuntament ha condicionat aquestes rutes escolars amb passos de vianants i senyals que indiquen als vehicles que es troben en una zona de pas d’escolars.

Les rutes escolars estan actives des del passat 15 de maig i s‘han designat tres colors diferents perquè es puguen reconéixer les diferents vies. Així el color blau assenyala la ruta escolar del centre Sagrat Cor de Jesús, el color verd s’ha designat per al col·legi Pepita Greus i el color groc representa les rutes que comparteixen els centres Blasco Ibáñez i Emili Luna.

En els passos de vianants, les rutes apareixen mar-cades amb petjades del color corresponent a la ruta. De vegades, aquests camins escolars s’entrecreuen en alguns punts del poble.

L’Ajuntament vetlarà per la seguretat dels escolars i la Policia Local i Protecció Civil estaran situats en el punts més conflictius d’aquestes vies escolars en les hores d’accés als centres educatius.

A més, l’Ajuntament posarà a disposició dels ciuta-dans la informació necessària sobre aquesta campa-nya en la pàgina web de l’Ajuntament i en els mitjans de comunicació municipals, així com mapes de les rutes que poden ser descarregats.

Escolars a França. Foto enviada pel centre

Escolars viatgen a França per presentar un projecte

Els alumnes de 5é de Primària del Blasco Ibáñez viat-jaren a la localitat francesa de L’Isle-sur-la-Sorgue per participar d’un projecte Erasmus amb altres escolars de Montserrat, l’Alcúdia, Livorno i de la mateixa loca-litat francesa.

L’objectiu d’aquest viatge era compartir els projec-tes ecològics i mediambientals en els quals treballen. En aquest cas, els alumnes presentaren un projecte que pretén aconseguir un poble més sostenible i mi-llorar la mobilitat i la seguretat dels vianants. “A l’es-cola sense fum: a peu a l’escola” és un projecte que l’Ajuntament d’Alginet ha posat en funcionament. També presentaren un altre projecte anomenat “Jardí sensorial: una finestra oberta a la natura”, un jardí que tractarà d’estimular tots els sentits dels alumnes.

Cartell Ruta Escolar. Foto JmR

BIM

ALG

INET

. JUL

IOL

2017

6

Obres al mercat. Foto JmR

Es reprenen els treballs de rehabilitació del Mercat d’Alginet

Alginet recuperarà una de les seues joies arquitectò-niques i una part molt important del nostre patrimoni cultural, el mercat.

L’Ajuntament d’Alginet aconsegueix reprendre l’obra de rehabilitació del mercat després de dos processos de lícitament on les empreses adjudicatàries van renunciar a realitzar les obres.

En una tercera licitació sembla que les obres podran finalitzar-se per tornar al mercat el seu aspecte de prin-cipi de segle XX. Finalment l’Ajuntament invertirà uns 300.000 € perquè l’estructura d’estil modernista del nos-tre mercat torne a lluir.

Recordem que l’Ajuntament ha modificat les bases del concurs per incloure una clàusula de penalització en cas que l’empresa adjudicatària no complira el contracte, com va passar en la segona licitació.

La reforma del mercat ha anat retardant-se a causa de l’incompliment de les empreses guanyadores del con-tracte en les dues anteriors convocatòries.

Aquests problemes amb les empreses han provocat que els comerciants no puguen tornar al seu espai na-tural dins del mercat. Sembla que els dies dels barracons per als comerciants estan comptats. En pocs mesos el nostre mercat tornarà a lluir el seu valor històric, la seua estructura de ferro i la seua coberta de teules planes de combinació marró i verda.

Fira del Llibre i la Cultura. Foto JmR

Èxit de la Fira del Llibre i la Cultura

La plaça del poble es va convertir en l’epicentre cul-tural i comercial d’Alginet en una jornada festiva que va omplir de vida el nostre poble.

Un flux constant de gent de totes les edats va donar una imatge immillorable a la plaça, on pràcticament tots els comerços i associacions dedicats a la cultura estaven representats als estands que hi havia muntats a la plaça de la Constitució o a la plaça del País Valencià.

Amb èxit d’afluència, aquesta 5a edició de la Fira del Llibre i la Cultura oferia al visitant pintura, màgia, llibres, música, animació i jocs infantils, tot allò que envolta el món de la cultura.

Recordem que aquesta fira és una iniciativa de l’Associació de Comerciants i Empresaris d’Alginet, i que compta amb la col·laboració de les regidories de Comerç i Cultura, així com d’entitats privades com ara la Cooperativa Elèctrica d’Alginet i la Caixa Rural d’Alginet.

INFORMACIÓ

BIM

ALG

INET

. JUL

IOL

2017

7

L’Ajuntament aprova les ajudes a emprenedors

L’Ajuntament d’Alginet, mitjançant la Regidoria de Joventut i Ocupació, té el compromís de fomentar la creació de llocs de treball per combatre l’atur al nos-tre poble.

És per això que l’Ajuntament tracta de fomentar la cultura emprenedora mitjançant la informació, la for-mació i l’assessorament tècnic per als emprenedors que necessiten l’elaboració d’un pla de viabilitat per dur a terme la seua idea.

L’Ajuntament està satisfet amb la bona acollida de les 4 edicions anteriors d’aquest pla d’ajudes a em-prenedors. Per aquesta raó, s’han aprovat i publicat les bases que regulen tant les ajudes a emprenedors mitjançant la concessió d’ajudes econòmiques a fons perdut per poder establir-se com a treballador per compte propi, com les ajudes a empreses que realit-zen contractacions de veïns desocupats del munici-pi. Cal recordar que encara que aquestes empreses siguen d’altres pobles o ciutats, també podran sol-licitar les ajudes. El termini per a sol·licitar aquestes ajudes finalitzarà el 31 d’octubre.

Els col·legis Blasco Ibáñez i Emili Luna aproven la jornada continuada per al proper curs

Els pares i mares dels alumnes dels centres educatius Blasco Ibáñez i Emili Luna han decidit donar suport al projecte d’implantació de la jornada continuada per al curs escolar 2017-2018.

En el cas del col·legi Emili Luna es van registrar un 70% de vots favorables, mentre que l’acceptació de la jornada continuada al col·legi Blasco Ibáñez també va superar el mateix percentatge de vots positius.

Ja són tres els centres d’Educació Infantil i Primària a Alginet que han decidit implantar la jornada continu-ada, el Pepita Greus, que ja funciona amb aquest hora-ri durant el curs actual, i el Blasco Ibáñez i l’Emili Luna que ho faran el proper curs.

Es presenta el cartell de la Setmana de Bous d’Alginet

L’Agrupació Local de Penyes Taurines d’Alginet ha presentat el cartell d’actes de la Setmana de Bous 2017 que se celebrarà des del dia 18 d’agost fins al 26 d’agost.

Enguany celebren el desé aniversari del concurs de ramaderies Vila d’Alginet. Seran cinc les ramaderies que participen d’aquest concurs que ja ha agarrat im-portància entre els ramaders. A part d’aquestes rama-deries, hi haurà altres dues que participaran de la Setmana de Bous, encara que no entren en concurs.

Com és habitual, la setmana de bous també tindrà espectacles com ara el Grand Prix, molt esperat pels aficionats, i un espectacle de caràcter còmic fet pels retalladors del grup Casta Valenciana. Dins dels actes

programats, també hi haurà un concurs de retalladors.Una altra de les novetats, i potser la més impactant

per als aficionats, és la tornada dels bous als carrers d’Alginet. L’agrupació local ha decidit incloure proves al carrer al llarg de la setmana, així que el carrer de Sant Vicent tornarà a reunir els aficionats per vore i participar de les corregudes de bous.

Presentació de la Setmana de Bous. Foto JmR

INFORMACIÓ

BIM

ALG

INET

. JUL

IOL

2017

8 GALERIA DE FOTOS

Alumnes del Pepita Greus visitant el Centre de Dia. Foto Vero Gil

CB Alginet. Subcampió 1a Divisió Valenciana. Foto JmR

Trofeu de Primavera de Patinatge Artístic. Foto Sònia Bosch

Premis Concurs de Balcons i Corrals 2017.CONAF 2017 Foto enviada per Carlos Espert

Gest solidari. El membre de la Guàrdia Civil Francisco Javier Carrasco, destinat a Alginet, dóna 600 peces de roba nova (valorada en 9000€) als serveis socials del nostre poble.

BIM

ALG

INET

. JUL

IOL

2017

9GALERIA DE FOTOS

Estudiants de la BecaDipu. Foto JmR

Enric Rivero, campió d'Espanya de frontó

CONAF 2017. Foto JmR CONAF 2017CONAF 2017. Foto JmR

Nerea Pastor, campiona provincial de gimnàstica rítmica. Foto enviada per la família

Trobada de clubs de bàsquet de la Ribera. Foto CBAlginet

CONAF 2017. Foto JmR

BIM

ALG

INET

. JUL

IOL

2017

10

Ara, Jaume actua, interpreta, dirigeix, viu del teatre i per al teatre, i tracta de mostrar aquest món a les no-ves generacions des de l’Escola de l’Actor de València i l’escola de teatre d’Alginet.

Per a Jaume no hi ha papers “importants”, així, entre cometes. Tampoc hi ha obres prestigioses que no es poden deixar passar. Per a Jaume hi ha projectes que il·lusionen, reptes personals que li provoquen sensa-cions, perquè aquestes sensacions són el seu motor per poder interpretar. Per a Jaume, el teatre no és la seua feina, és el seu hàbitat, el seu ecosistema, el seu món, la seua raó de ser.

De vegades vens a dirigir i estrenar al poble amb la gent d’Avant va el carro. Què significa per a tu dirigir al teu poble? Més responsabilitat, més il·lusió o ja es viu com una estrena més? I com es porta treballar amb els que són els teus amics, companys, pràcticament una fa-mília com ho sou els d’Avant va el carro?

Porte molts anys treballant a València, però quan la gent del meu grup, on jo vaig començar a despertar el cuquet pel teatre, em necessita, he de vindre, i en-guany és una ocasió especial, perquè és el 25 aniversari del grup i vam tindre la idea que cadascun dels tres pro-fessors que estem ací donant classe a l’escola munici-pal de teatre dirigirem un espectacle.

Ara m’agradaria aprofitar que té tinc a la mà per xar-rar de teatre, en general, d’un món que coneixes des de dins, des de baix.

A part de la teua feina d’actor i director, també treba-lles amb la gent jove que vol aplegar a ser actor, ho fas a l’escola de l’actor, a València, i ací, a Alginet, ho has fet a l’escola de teatre. Què ha de tindre un jove o un xiquet per ser actor?

En principi, ha de tindre una estima per la cultura i per l’art. A més, ha de tindre unes aptituds que s’han de de-senvolupar. El que em sembla interessant de l’educació teatral és que és valida per a qualsevol àmbit de la vida, perquè hi ha un domini de l’espai, de la paraula, de l’es-tat nerviós, fins i tot un control del cos i de la ment que es veu reflectit a la vida.

Jo pense que, a un actor, no se li pot ensenyar a actu-ar, igual que, a un pintor, no se li pot ensenyar a pintar o a un escriptor, a escriure. Qui és un artista, qui té aqueix talent, crec que sols se li han de donar les ferramentes o les pautes, o els registres necessaris per encaminar-lo,per traure el que té dins. Tu que treballes amb aquestsfuturs actors, quin és el teu paper?

El meu paper com a educador és canalitzar i ordenar perquè els estudiants de teatre no tenen un barem real del que és aquesta professió i com de complicada que és. Aleshores faig treball de psicologia, d’ordenació d’idees per col·locar-los en la casella d’eixida perquè puguen desenvolupar aqueixes aptituds que tenen dins i puguen utilitzar-les al 100 per 100 per créixer tant en l'àmbit professional com personal.

Entrevista: JaumeIbáñezJaume sempre ha sigut actor, fins i tot abans de saber-ho ell mateix. Lligat al teatre amateur des de molt jove amb el grup de teatre d’Alginet Avant va el carro, Jaume ho va portar més lluny. El teatre es va convertir en la seua passió, en la seua professió, en la seua vida.

ENTREVISTA

BIM

ALG

INET

. JUL

IOL

2017

11ENTREVISTA

En què et fi xes per poder sospitar que aquest estu-diant sí que aplegarà a ser actor. Quines són aqueixes coses que t’ho assenyalen?

Veus gent que té un talent innat, però que en ser conscient d’aqueix talent es pensa que ja ho té tot fet i creu que no és necessari pencar perquè veu que cap-ta ràpidament els conceptes i trau avant fàcilment els reptes que li plantegem, i s’acomoda. I aquesta feina té un entrenament constant físic i intel·lectual. Jo dic, als meus alumnes, que l’actor és un ésser format, intel-lectual, una persona culta. Per això a mi m’agraden les formiguetes, aquests que van treballant a poquet a po-quet i no apleguen tan de pressa als conceptes, però quan apleguen al fi nal del camí obtenen una recompen-sa major.

Formes part de la companyia Caterva Teatre, que vas muntar amb Fer i Robert, dos companys de l’època d’estudis a l’escola de l’actor, l’any 2011. Caterva Teatre és una companyia que no se sembla al concepte que la gent entén de companyia de teatre, de representació d’una obra… Enceteu aquesta aventura fent teatre a una habitació d’un pis, i tenint de públic un grapat de persones. Com se vos va ocórrer aquest deliri?

Tot comença quan Fer, Robert i Vicent, alumnes meus en aqueixos moments, em diuen que volen fer una companyia i em proposen que dirigisca jo l’especta-cle. Els vaig donar dues negatives, però al fi nal em van convèncer perquè els dirigira. Com que la meua especi-alitat és el teatre contemporani i tenia un projecte apar-cat que és diu Shopping & fucking de Mark Ravenhill, els el vaig proposar, però no per a un teatre, sinó per a un espai més menut. Vicent ens va deixar un pis de Patraix per representar aquesta obra. I en quatre mesos es-trenàvem Transacciones davant de 15 persones amb el soroll del carrer com a banda sonora.

Bé, la cosa funciona i comenceu a créixer i obrir-vos pas en el difícil món del teatre, fi ns que aconseguiu un premi al millor espectacle teatral, l’any 2012… Sou una espècie de companyia underground? Sou uns innova-dors? Un supervivents del teatre? O una espècie de movi-ment alternatiu que va creixent a l’ombra de la societat?

De tot un poc, perquè les condicions ara mateix en l’àmbit de sales a València no són les més favorables per a les companyies, així que pensàrem que millor el “jo m’ho faig, jo m’ho menge” i també per una raó d’experimentació i innovació. Aquest nou concepte va tindre bona acollida i certa repercussió mediàtica que després s’ha desenvolupat en festivals com Cabanyal Íntim on es fan representacions a cases del Cabanyal.

Què pot oferir el teatre a l’espectador que no pot tro-bar de cap manera al cinema o la televisió?

L’ara i ací. Dius a l’espectador directament “açò és per a tu”, notar l’actor, escoltar com respira, olorar el que es cuina, formes part de la representació i, a més, el fet que cada dia és distint. Quan graves una cosa en audiovisual, es queda, i no tens cap possibilitat de can-viar-la. No és el mateix escoltar un disc a casa que anar a vore tocar a aqueix músic en directe.

L’oferta teatral actual es troba plena de musicals, mo-nòlegs, famosos de la televisió que aprofi ten per fer te-atre. És una manera de captar espectadors per al teatre o és aprofi tar l’èxit de la televisió per donar una ofertamés al gust de l’espectador?

Per a mi és més la segona part. A mi no m’agraden els musicals ni els monòlegs i no m’agraden els espectacles amb un caire excessivament comercial. Perquè hi ha un teatre comercial que està fet per a un públic que nor-malment no va al teatre. Però són teatres privats que busquen els diners per damunt de tot. El que realment em molesta d’aquest tipus de situació és que a Madrid o a Barcelona es fan coses fantàstiques, i la gent va enviatges organitzats a vore un musical a Madrid, però esqueixa que el teatre de la seua ciutat és car. Però aqueix públic és un públic puntual de teatre. Açò diu molt del’estat cultural de la societat espanyola actual, som untercer món culturalment parlant.

Quina obra de teatre creus que podria ser exportable al cinema?

El meu anterior espectacle Paciente, crec que parla d’un tema tan bonic i tan cru com és la dependència familiar que funcionaria segur.

ENTREVISTA

«No m’agraden els espectacles amb un caire excessivament

comercial. Perquè hi ha un teatre comercial que està fet per a un

públic que normalment no va al teatre»

BIM

ALG

INET

. JUL

IOL

2017

12

El Jurat en Cap és un càrrec de l’època foral valenciana i era elegit en-tre els jurats que formaven el Consell Particular, que al seu torn, havien es-tat elegits pel Consell General format per 25 homes, tots ells caps de casa. El Jurat en Cap s’encarregava de donar comptes de les finances locals durant un any, en aquest cas de l’any 1675. Aquest any, el Jurat en Cap fou Mi-quel Sanchis, i donà comptes davant dels altres membres del Consell Parti-cular, com Josep Espert, Jurat, Agostí Alfonso, Justícia, i Pedro Domingo, Clavari.

Per ésser Jurat en Cap, calia tenir més de 25 anys i ésser veí de la vila o haver-hi residit més de vint anys.Els comptes que presentà MiquelSanchis, ajudat en la seua tasca perBernat Bosch, un altre Jurat, abracenuna gran quantitat de pagaments, laimposició de taxes, la cisa de la carn,etc. Però amb aquestes declaracionsde comptes, els historiadors podementendre el funcionament de l’admi-nistració local així com recollir notesque ens ajuden a copsar el desenvolu-pament d’algunes obres importants ialtres assumptes que formaven la re-alitat de la vida a l’Alginet, en aquestany, de l’any 1675.

Amb això, gran part de les anotaci-ons d’aquesta declaració fan referèn-cia al pagament de diferents treballs i de les diferents despeses necessàri-es per al funcionament de la vila, in-closos els sous dels mateixos jurats. Així, podem dir que Miquel Sanchis i Bernat Bosch van cobrar 39 lliures, 16 sous i 6 diners per haver fet el treball de cobrar les taxes entre els parti-culars d’Alginet, és a dir, allò que els propietaris alginetins havien de pagar per les terres i les cases que posseïen. Però també el treball dels altres ju-rats, com Josep Espert i Agostí Alfon-

so, per haver cobrat la cisa de la carn, el recàrrec que s’imposava per cadas-cun dels quilos de carn que es venien a la carnisseria del senyor, que va su-posar el pagament de 10 lliures. Però encara hi trobem més, com les 3 lliu-res i 10 sous que es pagaren pel mig cafís de forment, comprat a En Pere Esteve de Lago, com a pagament a fra Jaume Aparicio, pel seu treball com a mestre de xiquets, així com el paga-ment de 7 lliures al mateix Pere Este-ve de Lago, pel lloguer per haver hos-tatjat el mestre durant set mesos. Així mateix, també hi ha un pagament a l’escrivà, Baltasar Beferull, que va aju-dar a passar els comptes dels jurats de l’any anterior, el que li va suposar 1 lliura. Per altra part, també calia pa-gar als sequiers que regien la séquia d’Alèdua, dividida entre la séquia de dalt i la séquia de baix, Francesc Moli-na i Miquel Roig, que reberen la quan-titat de 4 lliures, 9 diners, com a com-plement del seu sou com a sequiers.

Com ja hem vist respecte al paga-ment del mestre de la vila, que fou en espècie, també hi trobem pagaments semblants, com el que es feu de 3 lliu-res, 2 sous i 6 diners en carn a Joan Solorsano, obrer de vila, per les obres que va fer al sagrari; així com també assumien certes pèrdues en el cobra-ment de les taxes, com el cas dels 8 sous i 4 diners que van baixar a Segar-ra, Joan Roig i altres, i que suposava la meitat del que devien. Potser eren caps de família amb una certa influèn-cia per tenir aquest benefici.

Però també es feren altres paga-ments com el de 20 lliures i 6 sous a Josep Almenara i Bertomeu Aliaga per haver acompanyat les vaques del corro, és a dir, aquelles vaques que es duien des d’altres indrets per a l’en-treteniment durant les festes majors de la vila. Però també pels tres jornals

que feren, els mateixos Josep Alme-nara i Bertomeu Aliaga, per ordre del consell particular, d’anar a l’Alcúdia a vendre la seda d’Alginet o 1 lliura i 6 sous per tres dietes per dur a la ciutat de València les butlles, és a dir, allò recaptat a la vila per ajudar a l’exèr-cit cristià en la seua croada contra els otomans, que controlaven la mediter-rània oriental.

Finalment, com ja hem dit també hi trobem altres pagaments relacionats amb obres o per la compra de mate-rial constructiu per les diferents re-formes o reparacions de les séquies, pontets, edificis municipals, etc. Així, podem constatar el pagament d’1 lliura, 18 sous i 6 diners al rajoler de la vila, per la compra de rajoles, material sempre necessari per fer aqueixes menudes reparacions.

Quan parlàvem de Joan Solorsano, obrer de vila, hem fet referència al sagrari de l’Església Parroquial d’Algi-net. Amb això, cal pensar que encara l’any 1675 continuava la construcció de l’església nova, que s’havia iniciat l’any 1654 i que no es va finalitzar fins a l’any 1699. Tot just l’any 1675, esta-ven immersos en la construcció del que hui coneixem com a reresagrari, un espai situat al darrere del presbi-teri de l’església i que és un dels ele-ments, estilísticament parlant, més bonics del conjunt parroquial, amb els esgrafiats dels murs, la menuda cúpula i el sòcol de manisetes amb motius florals. L’obra del reresagrari no finalitzà fins ben entrada la dèca-da dels anys vuitanta del segle XVII. Hi trobem una altra anotació que fa referència al sagrari pel pagament de 5 lliures, a Antoni Joan Espert pel port del pertret per l’obra del sagrari, el que ens pot estar assenyalant l’inici de l’obra d’aquesta nova dependèn-cia parroquial.

El descàrrec de les finances locals pel jurat en cap de l'any 1675RAFAEL BOSCH LÓPEZCronista oficial de la Vila d’Alginet

CRONISTA

BIM

ALG

INET

. JUL

IOL

2017

13

Comença una nova etapa

socialistes d’alginet

s ’d A

OPINIÓ

No són temes secundaris

Respectat el pacte de Govern entre Compromís i Socialistes d’Alginet, assumim la nova etapa a l’Ajun-tament amb un esperit fort per continuar fent de manera eficient les nostres tasques municipals. Dei-xar l’Alcaldia no suposarà un entrebanc en projectes il·lusionadors i necessaris per continuar treballant pel poble.

Primerament, com ja es veu, l’obra que el poble de-mana i que ens encoratja per continuar treballant és la del Mercat Municipal per dos motius fonamentals. En primer lloc, volem que el nostre comerç local gaudisca d’unes instal·lacions renovades i adequades al bell mig del poble. I, en segon lloc, ens entusiasma que un edifici emblemàtic i singular torne a lluir com antigament.

D’altra banda, l’equip de Govern de Compromís, amb l’inici del Pla General, fa una aposta seriosa per crear el Polígon Industrial Municipal des del qual vo-lem donar acollida a totes les empreses locals i ex-ternes. I dins d’aquest projecte industrial volem que tinga un protagonisme digne l’agricultura i la nostra Cooperativa, que volem forta i referent de la nostra economia.

En un altre punt, ens trobem a les acaballes per as-solir els tràmits finals que donen forma a Los Lagos com una urbanització completament legalitzada.

I com estarà detectant la ciutadania, hi ha una apos-ta del grup de regidors que representem Compromís per convertir l’Hort de Caramanxel en una espai nou per a la joventut, per a l’esport, per a l’oci i per gaudir i fer poble.

En conclusió, tot i haver deixat l’Alcaldia, el compro-mís per part del nostre partit és el de continuar treba-llant de valent aquests dos últims anys de legislatura que ens queden amb el punt de mira posat en el ben-estar de la gent del poble, del nostre comerç i de la nostra indústria.

Encetem una nova etapa dins d’esta legislatura as-sumint l’Alcaldia d’Alginet perquè així ho acordàrem amb el grup de Compromís amb una simbòlica encai-xada de mans. Després de les votacions, els resultats destacaven dos formacions polítiques com a les més recolzades per la gent del nostre poble. Els dos par-tits interpretàrem que era moment d’assegurar una governabilitat que permetés a l’Ajuntament ocupar-se dels problemes del poble i de la gent, més enllà de dis-putes partidistes o diferències ideològiques. Per a un partit creat ara fa 5 anys és un orgull i un repte haver aconseguit l’Alcaldia del poble, i més quan no tenim darrere una gran formació política en l’àmbit estatal o autonòmic.Han sigut dos anys de treballar conjuntament amb elscompanys de Compromís, i continuarem fent-ho elspropers dos anys que resten de legislatura, perquèl’objectiu principal d’esta corporació és ajudar els mésnecessitats, millorar el poble i procurar un futur millorper als nostres veïns i veïnes.En esta època difícil, passats els anys més durs d’estacrisi econòmica i institucional, encara queda feina perfer, encara queden persones que veuen el futur senseesperança. És la nostra obligació preocupar-nos per ei-xes persones, per garantir-los un futur, per donar-losuna esperança. Però tampoc podem oblidar-nos delsproblemes de la resta de veïns, dels joves, de la gentdel camp i de la gent que va ser maltractada per la crisi del sector industrial i de la construcció.El Pla de Promoció de l’Ocupació és la proposta quehem pensat per ajudar en la mesura del possible aaquelles persones que troben dificultats per tornar almercat laboral o per entrar per primera vegada. No ésuna solució definitiva a esta situació, però és un esforçde l’Ajuntament necessari per ajudar els necessitats.Queden moltes coses per fer i molts problemes perafrontar: desembolicar la situació actual de la urba-nització Los Lagos, aconseguir el subministramentde l’aigua potable des del canal Xúquer-Túria per obli-dar-nos dels nitrats, recuperar el mercat perquè tornea ser punt de referència comercial del poble i recupere la seua importància arquitectònica com a patrimonid’Alginet.

BIM

ALG

INET

. JUL

IOL

2017

14

Llibertat d elecció educativa

El Govern Valencià vol imposar un model educatiu on no es compta amb l´opinió dels pares sobre quin model volen per als seus fills. El principi d’esta nova imposició que sols respon a una ideologia política i no a la demanda real dels afectats, com en el tancament d’algunes línies de batxiller en centres concertats i la denegació recentment d´algunes d´infantil, i així es perjudica, sense cap dubte, els més dèbils a l´hora de poder accedir al projecte educatiu que es desitge.

El Partit Popular d´Alginet defensa la llibertat d´elecció educativa, així pensem que el dret a la lliber-tat d’elecció de model educatiu no pot estar sotmés a coaccions i imposicions del Govern valencià.

El Consell de Puig i Oltra han mostrat la seua cara més radical en tractar de sotmetre la societat valenciana a un pensament únic, i han oblidat que en democràcia la llibertat d’elecció és sagrada i està reconeguda per la Constitució article 27.1

Reclamem llibertat educativa, és així de senzill. Que els pares puguen triar el centre al qual porten els seus fills i el model d’educació que volen per a ells.

En el PP d´Alginet estem a favor de l’ensenyament públic, concertat i privat. Cada persona és lliure d’es-collir l´escola que crega més convenient per a les seues filles i fills .

El mateix passa amb la llengua: diem SÍ a l’ensenya-ment en valencià, però NO a la imposició. Tots els alumnes, estudien on estudien i en la llengua que tri-en han de tenir les mateixes oportunitats per apren-dre i certificar un tercer idioma.

El decret de plurilingüisme del Consell i la retallada d’unitats d’educació concertada mostren el sectaris-me propi de l’esquerra, que tracta d’imposar un mo-del únic basat en l’adoctrinament.

Finalment, ja per a concretar, des de PP d´Alginet creiem que els pares i mares tenen el suficient criteri per a poder decidir el projecte educatiu dels seus fills i que no siga una imposició per ideologia política. I així ho van demostrar les més de 40.000 persones en la manifestació a favor de la llibertat educativa.

OPINIÓ

Assumiràs la veu d'un poble i serà la veudel teu poble, i seràs, per sempre, poble

10 de Juny de 2017: canvi en l’Alcaldia a Alginet. El Grup Municipal del PSPV donà suport al candidat Pepe Ale-many per ostentar l’Alcaldia, decisió presa per coherèn-cia i confluència política, no la podem entendre d’altra manera. Som socialistes, i així ho demostràrem.

Després vingueren converses amb l’actual alcalde, amb el resultat que el Grup del PSPV tindrà delegacions de competències en la gestió diària municipal. Així, la re-gidora i portaveu municipal, Ana Gómez, serà regidora de l’Àrea del Major i Sanitat i tindrà competències en la gestió del Centre de Dia. El regidor Roberto Bosch serà regidor de l’Aigua i tindrà competències en clavegueram i aigua i en les relacions amb l’empresa EGEVASA.

Volem treballar pels veïns i les veïnes d’Alginet. És el nostre compromís. Volem fer una gestió transparent i oberta a les vostres propostes i, per açò, establim un canal de comunicació per poder recollir-les en l’adreça [email protected]

Els socialistes tenim el nostre model de poble, social-ment sostenible i caracteritzat per la inclusió social i la lluita contra la marginació; una vida quotidiana cons-truïda sobre valors de respecte i reconeixement de les diferències; pobles democràtics i acollidors; espais de convivència i de desenvolupament de tots i totes; po-bles nets i saludables; amb bons serveis públics; pobles sense barreres de cap tipus; cults i que protegeixen el seu patrimoni i la seua història; amb administracions transparents i en les quals la coparticipació es convertis-ca en coresponsabilitat. Així ho entenem, i així ho farem.

El Grup Municipal del PSPV continua treballant en esta nova etapa fent gestió municipal sense formar part de l’equip de Govern. És possible? Sí, és possible si hi ha voluntat política. I per este Grup Municipal serà possi-ble. Esperem que Compromís com Socialistes d’Alginet també tinguen esta voluntat per fer les coses més fàcils i àgils.

Estem per fer d’Alginet un poble per a les persones, posant a la vostra disposició, la nostra veu.

BIM

ALG

INET

. JUL

IOL

2017

15OPINIÓ

No tots treballem per a EGEVASA

El passat mes de febrer, els regidors de Compromís i de Socialistes d’Alginet aprovaven en el Ple Municipal incrementar les tarifes de l’Aigua Potable un 28,9%, desoint els arguments que des de Cercle-IdEA els donà-vem per fer que eixe augment no fóra tan gran.

El motiu principal de la pujada de tarifes era la posa-da en marxa de la planta desnitrificadora, que arran-cà pel juliol de 2016. Però, en relació amb la proposta d’augment que presentà EGEVASA, des de Cercle-IdEA els advertíem que s’estaven imputant uns costos i s’es-tava fent una interpretació dels acords per a la revisió de tarifes que era incorrecta; i que això suposava aug-mentar la factura per al conjunt del poble en aproxi-madament 56.000,00 € anuals, que si no es revisaven es podien consolidar en la tarifa per a anys posteriors.

Per eixe motiu, després del Ple, des de Cercle-IdEA presentàrem un recurs de reposició, perquè es de-clarara nul i es deixara sense efecte eixe acord de Ple, per entendre que eixe acord suposava un greu perju-dici per als interessos patrimonials dels veïns i veïnes d’Alginet, i se suspenia així, temporalment, la revisió tarifària.

Ara, tres mesos després, la mateixa EGEVASA ha re-conegut, en part, les al·legacions que presentàrem, i ens dóna la raó, concretament, en la doble imputació de costos generals en la despesa del funcionament de la planta. Cosa que, afortunadament, ha fet canviar la posició de l’Equip de Govern, i admetre la dita esmena.

D’esta manera, el poble d’Alginet s’estalviarà apro-ximadament 25.000,00 € anuals, durant els pròxims 15 anys que queden de contracte amb l’empresa EGEVA-SA, el que representa 375.000,00 € en total.

Un estalvi que podria haver sigut major si este Equip de Govern, en lloc de dedicar-se a reproduir mimèti-cament la posició de l’empresa en tot este procés de revisió de tarifes, s’haguera dedicat a defensar els in-teressos del poble, i haguera fet propis els arguments que des de l’oposició li donàvem perquè negociara unes millors condicions per als veïns i les veïnes d’Al-ginet.

Toca, que els d’EGEVASA poden continuar estant contents.

En el pecat es porta la penitència

Reforma de la xarxa d’aigua potable dels carrers del Metge Bosch, València, Colom, Venerable Beferull, Cer-vantes i Pizarro.

Unes obres en què es firmà el contracte el 30 de ge-ner i havien de començar oficialment el 8 de març i que extraoficialment comencen el 30 de març, a pesar que un dels requisits siga la reducció del termini d’execució. Obra adjudicada amb un 42,72% de baixa temerària, vaja que l’empresa ho fa quasi per la mitat del cost, i el nostre Ajuntament a pesar de la desproporció incomprensible-ment (o no) li l’adjudica. Les baixes temeràries, tot i que l’empresa les justifique, passen per la taula de contracta-ció municipal qui és, a la fi, qui té l’última paraula.

L’empresa adjudicatària de principi ja no complix un dels requisits del plec de condicions i demana més diners per a continuar les obres, exactament igual com en les obres del mercat.

La gestió duta a terme pel nostre Ajuntament és la que és, i no és una altra. Les decisions preses deriven en actuacions més encertades o menys. Com no podia ser d’una altra forma, tenim uns carrers oberts i les obres parades amb totes les conseqüències que té l’obertura i la inactivitat de l’empresa per als veïns a més dels acci-dents que poden ocórrer.

Ara, l’equip de govern que presideix el nou alcalde, Pepe Alemany, que era regidor d’Urbanisme, ara ho és Jesús Boluda, ha hagut de fer una modificació en el pres-supost inicial, quan encara no s’havien començat pràcti-cament les obres.

Qui és responsable? Des del grup municipal Gent d’Alginet considerem

que esta forma de gestió no és l’adequada.No és l’única obra adjudicada amb baixa temerària o

desproporcionada. L’obra denominada ‘Asfaltat de di-versos carrers al nucli urbà’ també té el mateix proble-ma. Esperem un bon control en l’execució de les obres, en la qualitat dels materials, és a dir, que siguen els que s’adeqüen al projecte, perquè açò al final qui ho patim som tots els veïns, en la nostra activitat diària i en la nos-tra butxaca.

Són absolutament necessaris estos riscs? Mala sort o mala gestió?

BIM

ALG

INET

. JUL

IOL

2017

16