«lafflgtietTr21Preu: ¡t cabras BARCELONA Dienecres, 19 d'abril de 1933

ZeACK3e2.. =23 Leentefflffter~r~,,•

Només era possible sota laRepública que el centenaride la Renaixença catalanapogués celebrar-se trobantCatalunya autònoma.

Any VI Número 585

,30-st

Madrid. 18. — El jutge especial, se-

de la tarda.

HA QUEDAT CLOS ELSUMARI DE CASAS

VIEJAS

Preguntat el ministre de la Gover-nació referent a Vestal., de salut delgovernador de Biscaia senyor Amili-bia, manifesté que esteva molt millo-rat dintre la gravetat.

REFEREN CIA orIcux3AEl minletre d'Agricultura facilita la

ostlent nota:

L'ENEMIC DEL LLIBRESi durant la dictadura les publicacions catalanes aconseguiren la seva

difusió màxima; si la llengua assolí el sen esplendor com l'instrument queera de la nostra disconformitat amb un règim que s'aguantava damunt delssabres: si la nostra cultura va presenciar en el terreny privat la realitzaciód'esforços admirables, ja que en el terreny públic era perseguida; si el (librei el diari arr1baren a xifres no somniades i ells eren com l'exponent més.sòlid de la nostra rebellia, ¿per quines raons, amb la República, aquest yo-lum tan preuat ha minvat i aval que ens atansem a la Diada del Llibrehem de reconèixer tots que ja no és la Itera impresa la que desperta — comho feia ahir — l'interès dels catalans, com era gairebé Púnica que satisfeiales nostres inquietuds?

Podra ésser, d'una banda, la crisi general, a la qual no ens hem pogut

pas sostreure, la que faci que editors i llibreters es ressentin d'una minvaen la venda de 11:bres. Però la producció ha minvat igualment, i airar jano seria tan imputable a la crisi; ans seria un motín per incrementar-la.

Serà potser que aleshores la gent comprava 'libres i periòdics catalansper fer "un acte", per realitzar "una protesta"; un acte i una protestacòmodes i fàcils, que no reclamaven cap herolsme. Aleshores les lletres ca-talanes haurien aconseguit aquel' apogeu dels set anys de dictadura no pascom a resultant d'un anhel de saber i de llegir, sitió com un símptoma evi-dent de la covardia conectiva.

El fet és, sigui com sigui, qae avui es venen lrenys Ilibres catalans i queaixò coincideix amb que avui dir-se calt'ä ja no representa exposar-se acap persecució. La compra del 'libre cata:ä ja no ha de suplir cap mancad'heroisme.

Dissabte vinent celebraren, com cada any, la Diada del Llibre. Comque ens ofega l'estètica. com digné un día Unamuno, tothom recorrerä lesparades i arribarä a casa amb uns exemplars, perquè és corn un ritu que ental dia s'ha d'acomplir. I després, que? Després la política ens tornara aabsorbir a tots, ens llevaren la pell es uns als altres i possiblement moltsd'aquests llibres, que potser sense el descompte propi de la fiada ni hau-riem adquirit, rornandran sense tallar en un rezó d'armari.

Si durant la dictadura haguéssim llegit en la proporció arnb que compràvem, avui possiblement la política a Catalunya seria una cosa una micamés elevada. No vàrem fer sinó comprar, sense llegir, i avul la política ésbaixa de sostre i acarnissada, I com més baixa de sostre i més acarnissada,més evidencia als quatre vente la nostra incultura.

Observen que les Iluites politiques és en els petits pobles rurals on ate-nyen aguditzacions mis sagnants; en els petits pobles rurals on de vega-des només sap Regir i escriure el secretari. Mentre a Barcelona, ciutat d'unminó d'habitants, les Iluites politiquee entre partits que apleguen milers idesenes de milers de ciutadans sota llur bandera els facin queixalar-se elsuns als alares per petites anècdotes miserables, Barcelona no passarà de lacategoria d'un poblet rural.

L'enemic snés gran que te la cultura, l'adversari més perillós que té elIlibre es la política. La política, .an el sentit mes Impur del anua en el sentiten que s'entén ad, no pas eirm l'art de governar els poblé:, sinó com laquintaessincia de la trapaceria posada al servei d'interessos. blancs o ne-gres, vermells o grocs, que no tenen res que veure amb l'interés collectiu,com no sigui perquè l'utilitzen per a especular-hi.

No hi ha cultura de Partit, ni cultura de secta. Hi ha cultura univer-sal, a una distancia aestronömica per damunt de partits, de sectes, de con-

fessions. Per això en el Dia del Llibre no hauria d'ésser permesa la venda

del 'Ilibre polític que generalment contribueix a l'embrutiment del poble..4dquirir un llibre de propaganda política, en la l'esta del llibre, és comadquirir un rinde.

El dia que tots ens haguem superat: el dia que l'anècdota política ens

deixi a tots freds i immutables; el dia que la Iluita per la possessió del Po-

der no tingui els aires de canibalisme que avui té, la nostra grandesa será

un fet, i podrem dir que Phem assolida penare som un poble culte. Menee

no siguem un poble culte, no podem dir que som un noble !Dure.

MANIF'ESTACIO ESQUERRANA

—Desenganyeu- vos; tot airrä eón inoixiganaues politiqu?s. L'o:Vial& la

veritable. opinió, esta amb D. Alejandro.—Also es... 1 ansb el senyor Cambri!

LES FESTES DEL CENTENAR!Els incidents de Ripoll

Ja ho ha contat la Premsa: diumen- qui comparegueren a la plaça amb lage passat, a la vila de Ripoll, un deis convicció que llur actitud impediriaactes commemoratius del centenari de ¡ celebrar el míting, hagueren de pre-la Renaixença catalana —el miting de 1 senciar-lo fine al final o es veierenla plaea—fou interromput diverses obligats a retirar-se.vegades pels crits i els xiulets d'una Tot plegat no valdria la pena d'unpart del públic. Els iniciadors de la comentad si nomas es tractes de l'as-protesta, quasi tots forasters, eren ! porte material dele incidents. Pera himolt pocs; alguns duien un distintiu ha altres aspectes—re.spiritual 1 elextremista, i parlaven en 'lengua cas-Ipolitic —que són ja més importantstellana. En certs moments, alguna i que mereixen ésser comentats públi-grups d'obrers i pagesos vilatans se- !cament, perquè contenen dues lliçonscundaven la protesta, moguts mes ben dignes d'ésser recollides i expli-aviat, segons sembla, per un malentés. cedes.En els primera hi havia un sentit anti- • • •català i antinacional claríssim; en eis 1 Primera Higa, dels incidents de Ri-segons hi havia un sentit "alcista 1 ; poll: Els directors de "Palestra", queanticonfessional. icom a catalana nacionals són credi-

No donem cap gran importancia tors a la major estima, haurien de-material als incidente. En tingueren vitar que llur acció patriótica apare-molt poca, en efecte. Dues o tres per- ' gués mas o mcnys barrejaria amb ce-eones poden, si volen, pertorbar un rimanie-; confessionals. Haurien d'evi-ade que es celebra al mig d'una am- tar, sobretot, da donar carac'er oficialpla plaga en la qual no s'ha organit- i relleu ostenta:. ale a.ctes del culte ca-zat cap servei d'ordre. Per altra ban- tblic que es realitzin amb ocasió deda, no hi hagué baralles de conside-; dure festes i aplecs.ració, ni xocs violente, ni gent mal- Ja sabem que no es cbligatória, permesa. Més encara: el miting, que ha- als que prenen part en aquests aplecsvia començat tumultuosament, entre i festes, l'assistència ale actes religio-criclóries 1 estridències que no perme- asos. Prou que es pogué veure això, a

Ripoll mateix, el diumenge passsat. Pe-teren d'acabar els discursos d'algunsra la inclusió d'actes d'aques:a naturaoradors, es descabdellä normalment enen el programa general posa en unala segona menea Jo vaig accedir ambsituada poc o molt incómoda als quimolt de gust al prec dele organitza-ndors de reate, els quals en un deis no són de la confessió católica o no

momems de major escandol, em de- Són de cap confessió, i dóna motiu acato-manaren que, canviant l'ordre done- interpretacions equivocades. Els ca

ldor que s'havia establert, adrecés tot ics que anaren a Ripoll, i que havien

Cada dia un raigEl Ilamp i les campanesEl ja fan-16s tocament de campa-

nes de Benimaf tal, del qual parla-ven els diaris d'ahir, potser enea-parrará una mica els explicadorsad majorem Dei gloriam de lesdesgracies produïdes per meteors.Si el Hawai hagués mort un bon re-publica que s'hagués enfilat a tocarcampanee divendres passat en ho-nor de la República, tota la crostaho trobaria molt natural i hi veu-ria una prova d'enuig dad i de ladecisió de Jehová d'enviar un laical reialme de Satanás.

Pera l'alcalde de Benimaful vatocar les campanee el dissabte queels católics anomenen de "glòria",dia de repic completament papista,i les ones sonores que atraguerenel llamp s'escarnpaven per a satis-facció de la crosta. Un católic en-sopit podría encaparrar-s'hi i creu-re temeräriament que va haver-hialguna equivocada a les altures.

Peló els catòlics vius tenen aquestcas resolt de fa temps. Quan la víc-tima de la desgracia meteorològicaés un catòlic, hom l'explica dientque Déu l'ha fet pasear a l'altravida per tal de tenir-lo a la vorafer-lo Huir entre els altres ben-aventurats.

C. A. Jordana.

seguit la paraula a la multitud, a fique la meya signifIcació esquerristapogués esvair el malentès deis qui atri-bulen a cenes banderes i a les festes

nytrr Crespo. ha tra mies el surnar/ ins- en conjunt, una significada que notrult amb 'Mata: seas successos ele" teiiima. ni podiv tenir. El fet és queCasas Viejas, el que.I dicta se <ie e l einvarlinr ,,,_,,e,,ciej,„.9,,,,,—,,ser

niurament de les diligencies a la Sala Igluiuresment pronunc iada, a despit d'al-

gun nou intent pertorbador. La majo-terminada de l'esmentat sumad, 1 fa

segona del Tribunal Suprern. ria del públic havia reaccionat 1 els

sortit de Barcelona a primera hora dela matinada, temen el dret de complir,en arribar a aquella vila, el preceptedominical; pera) era mes prudent. 1fins direm más cristià i tot da 0—ho .aisaattanavcraie ws restes.

"Palestra" vol ésser, com creiemque ha d'ésser, un organisme d'acciónacional que estigui per damunt delsparcha, de les classes i de les creences,ha d'evitar, no solament l'error d'unaorientada confessional, ans encara elmalentès d'una interpretació dubtosa.

Consell de Ministres

HAN QUEDAT DECIDIDES LES BASI'S DEL DE

CRET PER AL TRASPAS DE SERVEIS D'ORDREPUBLIC A CATALUNYA

Madrid, 18. — A un quart de dotze Finances. — Distribució dele fons del

es remiren els ministres en Consellal Palau de Buenavista.

En arribar el ministre d'Obres Pú-bliques hom li pregunta si era certala noticia d'un pròxim viatge del Pre-sident de la República a Bilbao, pertal d'assistir a les festes organitzadesamb motiu de l'aniversari de "El Si-tio".

El senyor Prieto, contesta: Es maltprobable, perd sobre alai) no hi ha resconcret.

El ministre d'Instrucció Públicadigné que els professors que han vin- lennetre 191 de la carretera d'Adanerogut a Espanya, de la qual noticia se'n

a Gijon, a la provincia de Vallado-fa mesó la premsa, no són solament lid.francesos, sitió també . belgues i suissos. Decret jubilant un president de sec-

cid del cos d'enginyers de camine.

MANIFESTACIONS DEL CAP DELGOVERN

Madrid, 18. — A les nou de la nitel senyor Azaiia rebé els periodistesah Ministeri de la Guerra.

Havent-se detnanat una referenciaextensa del Consell de Ministres, el

Aquests professors — digne — han

visitar Toledo, i estan ara a Valencia.d'on retornaran a Madrid.

Aquaat grup da professors • és elprimer dels quatre que han de visi-tar Espanya.

El altres ministres es limitaren adir que portaven al Cowell assump-tes de n'arma

El Comen acaba després dc Ira trcs Pre;iddit manifesta que la reunid ha-cia e.lat l'alga, no parlant-se. perd,per a res de politica ni pla parlamen-tara

—Jo— alegi — he portal molas pa-pen qus se in'hav.en endarrerit.

Presalanda. — Decret organarent Reipecte el decret organitzant la

la Junta de Segurclat a Catalunya. Junta da Seguretat a Caailanya, han

Expadient d'adjud i carla al mmistre estat aprovades les bases per mi cornil-

d'Instrucció Pública de bens proreden; ; nicades als ininiStres 1 solament man-

de l'extingida Companyia de Jesús. ca ara articular-les 1 redactar-ho per

Granada, Salamanca, Burgos 1 Múrcia. tal de sotmetre a l'aprovacló del Pre-

Guerra. — Expedient de llibertat sldent de la República, la qual coas ea_

iSagueix u la lisigina 11)condicional.

mes.Marina. — DecreCautoritzant el mi-

nistre per a contractar l'adquisició228 aparells individuals de salvarnent,per a submarins.

Decret autoritzant el ministre perl'adquisició de 6 traineres, per a:

servei de vigilancia de pesca.Obres Públiques. — El ministre ex-

posé els informes dels consells de lescompanyies de ferrocarrils, Andaluscs,M. S. A. 1 Nord, 1 el dictamen del Con-sell superior de Ferrocarrils, quant a

la pretensió dels tarongers llevantinsper a que es rebaixin les tarifes apli-cedes a l'esmentat fruit.

Expedient aprovant el projecte re-format de substitució per un pas su-perior del pas a nivell, situat al qui-

Segona Ilieó: Els catalans esquerris-tes han de repellir vigorosament totcontacte 1 tota solidaritat , moral ambels energúmens de l'antipatriotismeanarquista o comunista, que en el casde Catalunya actuen pràcticamentcom a espanyolistes anticatalans.

Feia angúnia i feia ira el veure conaa la catalanissima vila de Ripoll, fo-gar glorias de la primera cultura na-cional catalana, uns guante forestare.veritables bàrbars en tots sentits, blas-femaven en 'lengua castellana contraels més nobles sentiments catalana.Feia angMila i feia ira el velare comeren acollides les banderes històriquesque duen creus, com en duen tanteebanderes i escuts de ciutats. Estats inacions. com en duu l'ensenya de laciutat de Barcelona.

Els barbare que diumenge passest hihavia a Ripoll no saben res de la tra-dició 1 d'histada, de cultura i Ilibertatsque representen les banderes ofeses.No saben que la bandera de la creuvermella damunt fons blanc es labandera de la vella Generalitat deCatalunya. mentre que la de les barresera, en el seu origen, la de la casa retalde Barcelona. No saben que la insig-nia de la creu vermella la duienpit els diputats del General quaneaven, en nom del poble català. contra

el poder opressor de les dinasties exò-

tiques.• • •

aTinguem en compte uns i altres

aquestes dues lliçons dele incidente deRapoll, pelas materialment, pera queofereixen una significació gairebe sim-

bólica.Que ningú no vulgui inatisar en sen-

tat dretista o confessional les manitas-

tacions de la totalitat nacional cata-lana. Que ningú tampoc no vulguiofendre ni menysprear, en nani de capesquerrisme ni de cap extreinistne. el

nostre ideal de nació. Els fanäticsels barban: no poden fer sind mal a

la causa de Calailuziya; no poden fersitia mal a la causa de la Ialberait,

ANTONI RON III.% ottsILI

40'404665

229201655011836070

28100

Lliures esterlinesFrancs francesos

" suissos..." belgues...

Núrla% ......

Credit 1 DokaSane de CatalunyaBanc d'Espanya . ...„.-....—Espanya Industrial ........ ---Bulleres ....Telefónica ord. .. —Odem pret. 7 % ......Hispano Sulasa Ford Monopoll Petrolis Funicular MontjulcTramvies BarcelonaIdem idem pret. 7Grans Pend. Monta.S. A. Croa Transatlàntica Salinera Catalana ..

Dirnecres, 19 d'abril de 1 933 —L'O PINIO— Número 585 — Pägina 2 ..440410momamn

BANC D'ESPANYASUCURSAL DE BARCELONA

Suscripció a 300 milions de pessetes enObligacions del Tresor, a la par, al cinc per

cent i a dos anys de terminiEn virtut del que disposa el Decret del 8 del corrent, el dia

25 quedara oberta pel Banc la subscripció d'obligacions delTresor, per la quantitat de 300 milion,s de pessetes, que el Tre-sor emetrà la data del mateix dia, amb un termini de dos anysi amb l'interès d'un cinc per cent anual, reemborsables pel seuvalor nominal.

El tipus d'emissió seré a la par.Aquests valors estaran exempts d'impost o contribució;

seran admeses com efectiu, pel seu capital i els interessos ven-euts, sense prorrateig, en tota operació de consolidació delDeute que es realitzi 1 tindran, a més a més, la considerad()d'efectes públics.

El Tresor podrà recollir les obligacions abans del seu ven-ciment, abonant el capital de les mateixes i els interesses ven-guts fins el dia designat per la recollida.

Aquest establirnent està encarregat del pagament del ca-pital i dels interessos dels valors, al seu venciment, tant a Ma-drid com a les seves Sucursals, mitjançant la presentació delscorresponents titols i cupons i assenyalament de pagament pelTresor, previa l'oportuna provisió de fons que aquest faci alseu dia.

Les obligacions seran admeses pel Banc en garantia Tope-racions pel noranta per cent de la seva cotització a Borsa, noexcedint de la par i amb l'interès anual del cinc per cent.

Les pòlisses, sota les que es portin a efecte aquestes ope-racions, estaran exemptes de timbre, durant el temps d'aquestaemissió.

La subscripció es realitzarà d'acord amb aquestes normes:Les comandes es faran per quantitats que no baixin de

500 pessetes o que siguin múltiples d'aquesta suma i cap nopodrá, excedir de l'import de les obligacions que es negocien.

Les obligacions seran al portador, en titols de 500 i 5.000pessetes cadascun, amb el termini i Interés ja indicats, a pa-gar, aquest darrer, als venciments del 25 de gener, 25 d'abril,25 de juliol i 25 d'octubre.

L'import de cada comanda haurà de satisfer-se a l'actea les Caixes del Banc, i s'admetran totes les subscripcions quees presentin a Madrid i a totes les Sucursals, a excepció de lesde Canàries i Melilla; 1 l'Establiment lliurarà rebuts que serancanviables per resguards provisionals i aquests, al seu dia, pelstítols definitius.

La negociació estarà oberta, a aquesta Sucursal, el dia 25de l'actual, durant les hores corrents de Caixa, i en cas que laquantitat demanada excedeixi dels 300 milions, import de

ectuarä el prorrateiged'aced anab aquestes bases:a) Le.s adjudicacions es taran per detecte, és a dir: que a

cada subscriptor al qual correspongui una quantitat que nosigui múltiple de 500 pessetes, Ii seré lliurat el nombre d'obli-gacions que li correspongui, prescindint de la traed() que re-sulti com a excés.

b) A desgrat d'això, els subscriptors per quantitats queno excedeixin de 5.000 pessetes, seran exclosos del prorrateig;és a dir: que els seré adjudicada la totalitat de la suma subs-crita. Amb tot, cal fer avinent que no es podrà presentar sitióuna sola subscripció a favor de cada titular i que, per tant,seran acumulados totes les peticions en les quals figuri el ma-teix subscriptor, tant si són de 5.000 pessetes com si no arribeno passen d'aquesta quantitat; i sobre aquesta base els seré fetel prorrateig, si procedeix, i l'adjudicació.

c) Com a conseqüència del que queda establert en la re-gla anterior, als subscriptors per quantitats superiors a 5.000pessetes, als quals, per raó del coeficient que resulti del pror-rateig, no arribi aquesta suma, els ser à adjudicada l'esmentadaquantitat de 5.000 pessetes; i per tant, només quedaran sub-jectes a prorrateig les subscripcions a les quals corresponguinquantitats superiors a 5.000 pessetes.

d) El sobrant d'obligacions que pugui resultar desprésd'establert el coeficient del prorrateig, ser è adjudicat en laforma que fixarà la Direcció General del Tresor.

Si, una vegada conegut el resultat, apareix coberta ambexcés la subscripció, serà tornada als subscriptors la quantitatque els correspongui, segons el prorrateig; 1 es fa avinent queaquestes operacions no podran efectuar-se amb igual rapidesaque en ocasions semblants, per les dificultats que, necessària-ment, ha d'originar la preferència donada a les petites subs-cripcions, a benefici del modest capitalista.

Al contrari, en cas de no resultar coberta l'operació el diaesmentat, s'haura de percebre, en les subscripcions que es rea-litzin a partir del dia següent, ultra el principal, l'import delsinteressos correguts d'ene à de l'expressada data, en la qual co-mença l'efectivitat dels interessos dels títqls.

Es realitzaran les subscripcions per mitjà dels agents deCanvi i Borsa, 1 s'abonarà, a compte del Tresor, la corredoriaoficial i tenint l'obligació de facilitar pdissa de l'operació queintervinguin, al subscriptor que aixi ho desitgi, sense poderpercebre cap més dret que el de corredoria abans esmentat.

Barcelona, 18 d'abril de 1933.E/ ^ccretari,

F. ZUBELDIA

jedes, l'empenyeren per a entrar-hiQuan comprovaren que l'esmentada se.nyora estava sola al pis, l'amenaçareramb una pistola i l'obligaren que ehmostrés on tenia els cabals.

En vista de la impressió que va re-bre, la 'senyora es desmaià, 1 aleshore:els dos atracadors pogueren registra:tranquillament els mobles dels qua]:s'emportaren mil pessetes que hl havlíguardades en ballets 1 monedes espa-nyoles 1 franceses. Després fugiren

No bou possible detenir-1400.

DOS ATRACADORS TRU-QUEN EN UN PIS I REGI-REN ELS MOBLES I

S'EMPORTEN MILPESSETES

Ahir, al matt dos individus trucarena la porta del cionnelli del senyor Da-mia Puentes que vid al carrer de Vi-gatans, 8, quart pis primera porta, iquan la seva esposa obri els dos sub-

F IN ANCE BORSA DE BAR-

CELONADia 18 d'abril

RESUMLa ni,anca de negoci i la desanima-

ció, han estat les notes remarcablesdel Mercat de fi de mes en el trans-curs de les sessions d'avui.

Al mati, al Borsi, solament han cs-tat tractats das va/ors, els guals mésaviat han mostrat feblesa. A Borsa hihagut libé S activitat, però malgrat això,el nombre d'operacions efectuadesestat força reduit. Els canvis cotifzatsa la tanca, han estat poc diferents als

precedente. Solament eis Colonia/ i

les Mines Rif han perdut un entercada un. Han estat sense tractar-seels Nords i els Alacant, a conseqüènciadel canvi Limit.

Al sector de comptat el negoci efec-tuat no ha estat gaire important. ElsDeutes de l'Estat febles, amb canvismés baixos a la majoria d'emissions.Ajuntaments i Industrials sense va-riacions. Carrils, amb algunas pèrdues.

FI DE MESMERCAT LLIURE DE VALORS

BORSA MATIColonial: 4215 i 4225 operacions. —

Petrolis: 485 operacions.

BORSA TARDA

Transversal: 3350 i 3325 operacions.

— Montserrat: 4550 diner. — Colo-nial: 4200, 4165 1 4200 papen —Tramvies, 7 per 100: 5900 operacions.— Ford: 14500 i 14600 operacions. —Bons or: 20150 operacions. — MinesRif: 4325 i 4300 operacions. — Pe-trolis: 480 operacions.

DIVISES ESTRANGERES

Dia 13 Dia 18

/MUTES DE L'ESTAT

Interior 4 % A▪ B „ C ..... .......

„

▪

F. G.

Exterior 4 % A„ B▪ o

• . 13 .....

F

G. H. ........... -.« Amortit. 5 % 1920 A

„ „ B„ C

• te

„ „ E

Amo"rtlt, 5 57, 1911. A )3

»

„ „ E

Amortit, 5 '% 1927

—" ........ --» E

m (Amb Impost)Amortit. 5 % 1927 A........... --

... ,. „ B

. . . C —

. . „ D —

. „ „ E....._ ........

Amo"rtft. 5 .. ' P5f, 1929 A..... - -... B —.

C (Sense impost)

Amortit. 3 % 1928 A

, CAmortit. 4 70 1922 A .....Bona ter TresoreriaDeute Perrovlarl 5 % A Deute Ferroviar1 4 1/2 %

Obligacions Tresor 5 1/2 % a

id_ id. B

DIVERSES

Port Melilla ................ ..Port Barcelona 1905 Port Cedía .... .-«Port Sevilla Caixa Emissions Govern Imp. Marroc. 5 % Banc Hipotecara 5 %Banc Hipotecan 6 % Sane Crèdit Local 6Id. Id. Id. 1/2 % • • • •• • Ict. Id. Id_ interprov. 6 % Id. Id. Id. 5 % Cèdules ArgentlnesBorle Exposició

AJUNTAMENTS L DIPUTACIONS

Ajunt. Badalona Barcelona 1903

1906B.....1966 C1907 ID1910 D1912 B1912 E

„ 1912 P• 1913 8 ...

1921 6

Ajunt. Barcelona 1929 Bairn „ 1928 P. F„ 1907 Eixa.

1927 „ 1922 Expo.

Ajunt. Barcelona. 1928 5 Bons Rel orma Ajuntament Valencia 5 % Idem Sevilla Exposició Idem Mälaga 1923 ........Odem Idem 1929 .Dipt. Barcelona 9.000.000 Idem Idern 5.000.000 Idern Idem 1926 6 % Din. Quatre ProvinMes e % Mancomunitat 1920 Caixa Credit Comunal

FERROCARRILS 1 TRAMVIES

Nord la. serie 2 % ........... ---„ 2a. serle 3

3a. serie 3 9,, ▪ 45. serie 3 % „ Especials Pamplona

Priorat Barcelona • Lleida-Reus • Astúries la. ▪ Asturles 2a. • Astúries 3.

Segòvia 3 % .......„ Almansa 4 % ▪ Almansa adherits „ Alsäsua 4 1/2 4:7,

Osca 4 % „ Nord 6 %

Valencianes 5 1/2 % Alacant la. 3 %

„ 2a. 3% „ 3a. 3 % . . A. 5% „ B. 4 1/2 % • C 4% • D. 4 % . E. 4 1/2 ..... „ F. 5 %.. ......... «.- ...... 0. 5 4»• „ H. 5 1/2 ....... 1. 5%

J. 9% ▪ Franca 2 1/2 s% 1864 . Franca fdem 978

Directes 2 1/4 % Andalús la. tix. 3 % Andalús la.

2a. flx 3 % ▪ 2a. variable . 1907 3 %

Bobadilla 4 1/2 % 5 % 1918

% 1920 Secundarle 4 % Sarria a Barcelona 6 %... - F. C. Catalunya 5 »lo rdem. Idem rdetn. 6 % Orense primitiva Idem Priorat '3% ..... Tanger a Per 6Cremall"ra 6 % Gran Metro 6 % 1922 Transversal 6 % . Companyia Tramvies 4 % Idern. Idem. 5 % Tramvies B. E. (3. 4 % Idern. Idern 5 % Tramvies Sant Andreu 4 % Diem Barcelona 6 90 Idern Sevilla 6 7,.....

Idern Granada 6 %

AIGLES, GAS I ELECTRICITATAlgiles de Barcelona 3 %

• de

110 5 % ...... 6 % ser. cO 6 % ser. D

Huelva 6 % 1925

Algties Valencia 6 % Barcelona Traccin 6 % 1037Barcelonesa Etect. 1907 Idem, Edens. 1912idem. Idem. 1920Jatalana Gas 4 1/2 % ser.Idem Ídem idem tdem F Odem ídem 6 % ser. OIdern Mem Bons Co. H. A. D. E. 6 % Energia Eléctrica 5 % 1911 Idern idem 6 %.. [dein idem Bonn Gas Lebon 6 % Hldrograt ice de l'Ebre Llum 1 Force de L/evant —Manresana Electricitat 6 %•...-Forces Motrius 6 % 1920... .......Idem Diem Bons Regs. Llevant 6 % Idern idem Bons Sevillana 6 % serie 65Idem 6 % serie 8a Eléctrica del G'Inca 5 % Unió Elect. Catalunya 6 %

INDUSTRIES DIVERSESForns Andalusia 6 % Carbono de Berga 4 1/2 % Carburs Metallics 5 % Colònia (Bien 6 % .......Croo 6% Mines R11 6 % 1918 Sucrera Espanyola 8 %... ......Hullera Espanyola 6 %........ --Maquinista T. M. 6 %........Potassa Súria 7 4%, Productes Pirellt 5 % 1928 Tenerla Moderna 5 % Unló Cotonera 5 %... .....Unió Salinera 6 ...........Unió Vidriera 6 e. Telefónica Nacional 5 1/2 %

OBRES 1 CONSTRUCCIÓNSAsland 5 % pret........ .............Idea) 6 %Idem 7 %. Sanson 6 % .Const. 1 Pavimegto 6Foment Obres 4.41/2% Idern ídem 5 T Idem ídem 6 ..... .......

COMPANYIES NAVALSEsp. Como. Naval 5 % 1913 Idem Id. Id. 6 % 1924 —TransatlantIca 5 1/2 % esp —

. 5 1/2 % con

. 6% esp........_

.. 6 % 1922

Transrnediterrania Bons 6 % Naval Llevant 6 %

ACCIONS

Els canyL assenyalats amb rombosshn canvis anteriors.

82. 00 •78 00 •99 50 •79 9,0 •61 0004 50 •73 00 •85 00 •

61 DO •79 re ••,2 00

101 0099 759516 •

ALORS , LNFORMACIO, COMPRA, VENDA.L. GOMIS Cor

Bot Fodnet a nCealniav: 151

Troballa d'una pistola i*una porra

40354650

228501650011756070

28150

91 50 •83 50 •53 oo •90 or •96 75

95 25 •100 00 •85 5089 50 v99 7590 5089 (10 •82 00 40

69S) •91 50 •

101 •94 01 •0 6 00 •0200 •se 01 •85 75

78 75re 5099 25 •

1 91 (ir »*

65 3565 3565 5065 2565 1565 006480 8580 7581 298005,9 25 e,7911178 0989 6589 6589 05fu )5 •89 75

25 •84 7584 7584 7584 7585 25 *855 •83 5083 6083 60:3 50 •9350 •83 50 •

97 3596 9096 9097 15 •97 00 •97 00 •572596 7596 65

99 606965 •E9 500315

, 201 5053 7984 .5

101 15101 15

10297 00 •96 00 •99 3 - •79 2583 55 •840099 5083 0076 65 •91 0979 252260 •9000

6201) •54 2556 75 •57 00 •56 OZ •16 00 •5 - 00 •52 00 •52 0054 50 •72 50

AL DAVANT DEL QUAR-TERET DE POLICIA DELPASATGE ORT I GOSA,UN INDIVIDU INTENTAATRACAR UN VE-LLET

I EL FEREIXAMI' al mati, prop les onze, en pas-

sar pel Passatge Ortigosa Joan Ca-ballena. Pedrel, de 82 anys, se li apro-pé un subjecte que, amenaçant-lo, l'o-bliga a que li lliurés tot el que porta-va.

El vellet no ana massa de pressa encomplir les ordres de l'atracador iaquest, impacient, l'agredí amb unapedra al cap, produint-I1 ferides depronòstic reservat.

Un transeünt es dona compte de l'a-gressió i avisé una parella de policíaque acudí al lloc del fet 1 aconseguidetenir l'atracador.

Portat al quarteret de Policia, elsubjecte digué anomenar-se GasparRuiz Ibarra, que ja fou detingut eldia 15 de juny de l'any passat en in-tentar atracar un home d'uns seixan-ta anys.

Ahir, al matí, uns nens que juga-ven prop dels banys de Sant Miguel,trobaren un forat fet a la sorra, sotales fustes de l'establiment de banys,en el qual hi havia amagada una pis-tola marca "Astra", calibre 755 ambel número borréis i una bala encalla-da. Junt amb la pistola també hi ha-via una barra de coure d'un-s trespams de llargada, embolicada amb ro-ba, en forma de porra.

Detinguts per tinença&licita d'armes

La policia detingué, ahir, MarínNolla Romea, de 24 anys, per ha-ver-li ocupat una pistola sense quetingues llicència per a posseir-la.

Fou posat a disposició del Jutjatde guardia.

Procés per haver-se volgutsuicidar

Manuel Senra, de 58 anys, vidu,que viu al carrer Giner i Partagasjintenta suicidar-se, encanonant-seuna pistola.

Un fill politic de Senra arriba atemps de prendre-li la pistola i eldenuncié a la policia, perquè notractés de suicidar-se novament.

Com que el fill politic del sui-cida lliurà a la policia un ganiveti la pistola amb que el seu sogrevolia treure's la vida, i per a l'úsde la qual no tenia llicència, elJutjat dicté aute de processamenti presó sense fianca contra ManuelSenra.

Diari recollit

La policia ha procedit a la reco-Pida del diari "C. N. T.", del qual n'hatrobat dos mil exemplars.

70 00 •70 50re 59 •6208 •71 00 •80 0060 0060 7568 25 •71 Of ••0 •46 005 00 *

7251 •84 7585 0006 00 •7010

530048 7549 75 •49 2549 2555 25 •56 59 •46 0046 5046 251401, •955 *

48 85 •

II 50:45 5:-2(5) •

81 2545 75672 75 •

e73 03785

10 0060 7561 008267 205n 50

073 25

8070 02

59 00 •47 0047 59i2 50

71 oo •3296 •64 00 •650€ •57 90 •9801) •73 00 •93 5093 00 •79 53 •

5 oo11 50 :859

13 50 44,450.450 •

19 Do*3280 •81 0049 5030 25*53 25 •46 00 •92 00900 e

tu 00 4/1 00 •95 00 •.,95 75 •102 01199 25 •

110 25 4,61 0078 50

na •92 nn771853 5097 50 •79 00 O90 C'

II ea e39 20 e76 00 •75 75 •83 25 *

3 01'83 25 •78 99

18 00 •1 00*

516 00 •25 oe •28 25 •9500 •04 0020,14 •43 00 •06 110 •.5 00 *II 0t,58 50

115 0010 00 •

125 01 •

Quilo Terça

2'254 ,-4'505'757254'504'50

0'90l'601802302901'80l'80

Quilo Terça

250 1'-4'— 1'60450 1805'50 2206'25 2503'25 1304'25 110

El senyor Moragas feu història enel curs del seu parlament, de la Cal -

sa, 1 dona despres lectura del nom

deis vellets agraciats ea/lb la pensió

vitalicia dc 365 pessetes anuals. Sónels segiients: Merla Sanjaume 1 Su-binare, Jaume Creus 1 Creus, RamonaRosanas i Cunill, Francesa Vila 1 Es-tebanell, Francesc Vilaseca 1 Dome-nech, Josep Perollu 1 Juglar 1 CarmeVila Purgarony.

Parlaren a continuació els senyorsBola 1 Bastardee, cloent els parla-mente el conseller de Cultura de laGeneralitat, senyor Gassol, el qual

dedica frases d • ainor i respecte als

vells, exhortant a estimar-los i se-guir els seus exemples.

Tots els oradors foren l'orca aplau-

dits.L'alcalde de Torelló. senyor Sorri-

bes. posé una Ilaeada a la senyera del'Orfed de Cegues de Santa Llúcia,

ofrena de l'Ajuntament.Acabä la simpätica testa. runb un

concert a càrrec del darrerament es-..

relentat Orfeó, celebrant ela %eme e

Torelló arab forte picaments de manes refilalls de les ceguetes.

Ditrtecres, 19 d'abril de 1 93 3 — L'OPINIO— Nínnero 585 — Páginl 3'....7iliZ.2171311201111fflia233M22GZEIN 1112116~-~0111131G41~1e 481111eMMIZn11n11~,PANIMIIIM~C••••ffliumgmogin

LES REBAIXES EN ELS PREUS pDE LA CARN

L /TIC A LA INAUCURACIO

, CIAL DEL NOU MERCA!'UNA NOTA DE "L'AVENÇ OBRER

CATALA"DEL NINOT

-Cal que les carns de vedella, de bou, de xai i de moltósiguin detallades al públic als preus fixats per l'auto.

ritat municipa!1-la estat facilitada la nota següent:

Arriben sovint a la Presidencia dela Comimió de Proveïments queixesreferente als preus a qué alguns car-nissers detallen les carns de bou, ve-delta, xai i moltó que en aquests dar-:ere temps han estat objecte d'im-portants rebalses, cosa que els In-clustrials denunciats semblen Venirinterés a ignorar.

Tant per al coneixement del pú-blic, que ha d'exigir que la carnsigui venuda als preus que s'indiquen,i que són suficientment remuneradorsper als detallistes, donades les cotit-zacions de les carns en canal, a l'es-corxador, com perquè els industrialspoc escrupolosos sàpiguen que hand'atendre's rigorosament als preus fi-xats per l'autoritat municipal, el Pre-

sident de la Comissió de Proveïments,senyor Escofet, adverteix que seranrebudes al Negociat d'Inspecció deProveïments i comprovades totes lesdenúncies que facin referencia a in-fracció de preus, i que els culpablesseran sancionats amb el màxim rigor.

I per tal que ningú no pugui allegarignorancia, ha de recordar que lescarne de bau i de vedella foren re-balsados el 17 de febrer d'aquest anyen vint-i-cinc cèntims per quilo, o si-gui deu cèntims per terea; i que lesde xai i de moltó foren rebaixadesel 29 de mere passat, també en vint-i-cinc cèntims per quilo, o sigui deucèntims per terça, pel que es refereixa la carn de moltó, i en cinquantacèntims per quilo, o sigui vint cèntimsper terça, la carn de xal.

Els preus que regeixen actualmentsón els següents:

Abans d'ahir, dia 11, tingué lloc aaquesta població, la celebració oficialdel XIXe a la vellesa organitzat perla Caixa de Pensione per a la Vellesa

d'Estalvis.Assistiren a l'acte el director de la

Caixa de Pensions, senyor MoragasBarret; el sots-director, senyor JosepMaria Boix; el senyor Albert Bastar-dee, vice-president del Consell d'Ad-ministració; l'actuari general de l'Ins-

titut Nacional de Previsió, senyor Al-varez Verde; el conseller de la Cal-xa, senyor Arnaldo; la secretaria derInstitut de la Dona que Treballa,senyoreta Pinyol; la vice-secretäria

del mateix Institut, senyoreta Munta-ner; la directora de la Clínica deCirurgia, senyoreta Porta; la directo-ra de la Clínica Maternal, senyoretaFonoll; la secretaria de la secció deBiblioteques, s.enyoreba Coll; el se-nyor Solé, secretanl de la Caixa; elsenyor Feliubadaló, cap de Compta-

bilitat; els senyors Solé, Mercader 1

altres funcionarle de la Caixa de Pen-sione; l'Orfeó de Cegues de Santa Llú-

cia, representante de diverses enti-

tats i premfa.

Foren rebuts a l'estació per l'alcal-de de Torelló, senyor Francesa Sorri-bas i altres autoritats de la població

junt amb una multitud immensa quesaluda els visitante amb grans pica-ments de mane. A l'etació mateixs'organitza la comitiva, la qual es pose,en marxa adrceant-se a la Casa Con-sistorial, situada a la Plaça de laRepública, on els visitante presencia-ren uns ballets a càrrec dels gegants1 cap-grossos 1 delectaren les sevesoïdes amb l'audició d'un concert a canrec del chor Unid Jovenil, Orfeó Cir-vlanum i l'Orfeó de Cegues de SantaLlúcia, els quals foren tots sorollosa-ment aplaudits en finir Ilurs execu-cions.

Acte seguit la comitiva s'adreçà ala Sucursal que la Caixa de Pensionete a aquesta vila, a l'objecte d'inau-gurar una biblioteca pública installa-

da al mateix local de l'esmentada Su-cursal.

Als pocs momeas arribé el senyorconseller de Cultura de la Ge-

neralitat, el qual portava la repre-sentacló del senyor Macla.

El eenyor Moraga.s 1 Barret pronun-cié unes paraulcs expressant el goig

de la Caixa de Pensione en obrir

aquesta Biblioteca al poble de Tore-116, contribuint d'aquesta manera aaugmentar l'obra cultural iniciada perla Mancomunitat de Catalunya, per

Hem rebut per a la seva publicació:"A les planes del diari faista "Soli-

daridad Obrera" s'ha publicat un ar-ticle relatant el fet ocorregut diven-

Quilo Terça dres passat a la plaça d'OrfiLa, deSant Andreu.

No pretenem rebatre les afirmacions2'25 0'90 gratuitas que insidiosament llança el4'25 1'70 dit periòdic contra la nostra organit-5'25 2'10 zació d'Estat Catalä, primer perquè6'50 2'60 estem acostumats a Regir semblante725 290 atece dele elements faistes, i després915 390 perquè tot Sant Andreu está a basta-

ment assabentat de qui va provocarraldarull.

Solament volem fer constar que lanostra Joventut i els altres sacie de"L'Avenç Obrer Catara" a l'hora que

115 070 es produïen aquests incidents es tro-3'75 1'60 ven a Barcelona formant part de la

manifestació caganitzada pel nostre5'25 210 Partit, i a la nostra entitat no hi ha-9'75 390 via altres individus que l'estricta de-

pendencia."

CENTRE D'ESQUERRA REPUBLI-CANA, DEL DISTRIOTh SEGON

La Comissió de Cultura craquestCentre posa a coneixement dele seusassociats i simpatitzants en general,que demà, dijous, a un quart d'onzede la vetlla, tindrà lloc un acte en elqual prendran part la prestigiosa pro-pagandista d'Esquerra, Maria DolorsBargalló, i el conegut periodista Vi-cente Bernades, dissertant sobre elssuggestius temes "La dona en la po-lítica" 1 "Dictadures i liberalisme",respectivament.

PARTIT REPTJHLICA RADICALSOCIALISTA

La Junta municipal del Partit Re-publicà Radical Socialista de Barcelo-na assabenta toto els afiliats d'aquestaciutat que demä, dijous, a les deu dela vetlla, se celebraré assemblea gene-ral del cos electoral, a l'estatge deldistricte novè, de l'Avinguda Gaudí,

. _ _eisPiemr ptoalrtandetsdazseseuntnroptetllasrdedelgourdd amre ednetl

dls., es prega la mes exacta puntuali-

tat.

ATENEU REPUBLICA DE GRACIA

(Sant Marc, 25)

Degut al bon acolliment i a l'èxit

creixent de les audicions de sardanes

que els "Sempre Amics". de l'Ateneu

Republicä de Gräcia vénen celebrant

totes les festes, a la tarda, a la plaça

dels Brolladors, entre els Palaus nú-mero 1 i número 2. del Parc de Mont-

juïc, per al proper diumenge, dia 23.

ha organitzat una extraordinaria au-

dicha a càrrec de la prestigiosa cobla

Principal de Barcelona i danses cata-lanes a càrrec de l'Esbart Joventut, deles Corte.

CASAL D'ESQUERRA REPUBLI-

CANA. DEL DISTRICret.: SISE

(Sepúlveda, 180)

Existeix gran entusiasme per les tes-tes que prepara la Joventut d'Estat

Catala d'aquest Casal amb rnotiu dellliurament i apadrinament del seu bao-deni de festes, que tindran lloc els pro-pers dies 22 i 23 i que han estat orga-

nitzades de la següent forma:Dissabte. dia 22 a les deu de la vot -

lis, representació de la joguina en unacte "El llit del capita", prenent-hi

part socis del Casal. El senyor J. Gui-llen de l'Agrupació Talla. recitaré di-versos intermedie cómics; eis senyors

Alavedra i Comdor cantaran diversosfradnents del seu extens repertori, i

el company F. .Latorres faré diversasprovee d'illusionisme. Finalitzarà :aan-b un lluït ball.

Diumenge. 23, a dos quarts d'onze

del inati. gran tintina al saló Empd-

rium (Muntaner. 2 i 41 , en el qual

prendran part Ramon Oriol Calca,

Dissabte passat, a les sis de la Ur-da, tal corrí s'havia anunciat, tingaélloc la inauguració °acial del noufici del Mercat del Ninot, as.sistint-hil'Ajuntament de Barcelona, ostentantla representació de l'alcalde, e/ senyorEscofet, tinent d'alcalde president dela Comissió de Proveïments.

Adreçà la paraula a: públic, que om-pila totalment els passadissos de lesamples naus inaugurados, el presidentdels venedors del Mercat, el qual, da-vant del micròfon exalta l'obra rea-l itzada per l'Ajuntament i la formademocrática i justiciera amb que laComissió de Proveïments ha portat aefecte el repartiment de les paredes.

Seguidament parla el tinent d'al-calde, president de la Comissió deProveïments de la ciutat de Marre-ha, que assisti a Pacte degudamentinvitat pel nostre Ajuntament, i feul'elogi de les condicione de construc-ció i emplaçament de les parados, atecom de la higiene que les envolta fent-les adaptar a les necessitats mis mo-dernes, acabant donant al Mercat elqualificaeiu d'ésser un deis millorscentres de provennents que ell ha vi-sitat.

Finalment parlé el senyor Escofet,que dona per inaugural oficialment elMercat del Ninot en nom de l'alcal-de Barcelona, i recollí les paraules delpresident deis venedors del mateix,dient que el comportament de l'Ajun -tament i de la Comissió de Proveí-mente, respon a l'obra de moralitat ide justicia dele hornee elle composenel primer Ajuntament de la Repúbli-ca.

Durant la festa, una banda de mile.-ca interpreta "Els Segadors", l'"hira-ne de Riego" i "La Marsellesa", elsquals forens llargament aplaudits pelnombrós públic. Els convidats fosanobsequiats amb un lunch, que eis bouservit al despatx de la Direcció delMercat.

El senyor Escofet fou obiecte

«Boy-scouts de Catalunya »

Els -Boy-Scoues de Catalunya", ins-titució genuinament catalana d'aula-tierno, després de rintent d'assalt de queforen objecte el passat dissabte perpart d'alg,uns clemente afectes a "LosExploradores de España" els incidentedel qual ja ha detallat la prem...tew.ninterés en fer constar que distingai-sen perfectament els agressors de laresta d'escultes que honoren les doc-trines del fundador mundial. Sir Ro-bert Baden-Powell i s'han personal alnostre local provisional a fer C011.SZI:

llar protesta i indignació per l'atr›-pell.

La Junta del Patronat i el Consell

Directiu, en nom dels boy-scouts deCatalunya. davant :a impossibilitat Jepoder expressar a cadascú la se ., • a gra-titud per aquest acto d'ahemió roce-panyerisme. es complauen a fer - leo

públic i, a la cegada. protesten ener-

gicament que. les confirmes coaccioneque per part d'aquells que hauriend'allunyar els nois de tot partidismo,

donara una conferencia púbilea. a"La Falo". sobre el tema "L'oras-nització nacional de la joventut ee-

qUerrana".

LA JOVEN= SOCIALISTA DECATALUNYA

Arte,. dirnecres, a cics quarts de deu

del vespre, tindrä loe la reunió d'econstitució de la Joventut Socialista oc

Catalunya. ii restatge de la U. S. C"

Portaferrises.e. 30. principal. En aquesta

retinto s'aprovaran els estatuts de la

.1. S. C. i s'adoptara el pie de treball

del nou organisme.

Quilo Terca

TorellóEL XIX HOMENATGE A LA VELLESA

la Generalitat i per la mateixa Cai-xa de Pensions, en crear bibliotequespúbliques, i doné compte de la tascade la Cabra portada a termo a lesBalears, nostres illes germanes.

A continuació feu ús de la parau-la en nom de l'Ajuntament, el tinentd'alcalde senyor Agusti Vergés, el qualdoné les gräcies en nom de la Cor-paració municipal, a la Caixa de Pen-sions, a la Generalitat i a tots elsassistents a l'acte.

Mostré la seva satisfacció, entre al-tres motius d'ordre cultural, per quédes d'ara el poble de Torelló podréensenyar als visitante, al costat dellurs fabriques i indústries, una mag-nifica biblioteca.

Clogué l'acte el senyor Gassol, con-seller de Cultura de la Generalitat, elqual expressà la seva satisfacció enpoder assistir als actes com el quecelebra la Caixa de Pensione al po-ble de Torelló i Moià, la tasca porta-da a cap pele senyors Moragas i Bas-tardee, el primer a la Direcció de laCaixa de Pensione, i el segon, a l'A.s-eociació Protectora de l'EnsenyaneaCatalana. Digué que la biblioteca ésel nexe mes fort que pot haver-h1entre el poble i la ciutat. Afegí quecal un desenrotllament de la culturaper tal de refer la Catalunya gran,robra de la qual pot ésser -no precur-sora la portada a cap per la Caixade Pensione, 1 digué que els poblesconquistadors no ho haurien estat tantsi haguessin aprés d'estimar la secaterna. Manifesté l'adhesió de la Ge-neralitat a la Caixa de Pensione.

Immediatament de finit Pacte, s'o-feri als vellets homenatjats un dinarintim a la "Finca Feiner", al qualassistiren gran nombre de comen-sals.

A la tarda, a la Plaça de Catalu-nya, i davant d'una gran gernació, secelebré lacte principal de rhomenat-ge a la Vellesa.

Diumenge. dia 23. a les onze del ma-

tí, el primer tinent d'aIcalde, cap dela minoria d'E. R. C. i president de :aComissiö de Finances de l'Ajuntament hagi estat el motiu d'aquest desagre -

de Barcelona. Antoni Vilalta i Vidai, dable accident que som els primers a

Idonaré una conferencia pública disser- lamentar.i taut sobre el tema "Replica a les cri-tiques i falsedats sobre ei pressupost

' municipal".L'acte tindrà lloc al teatre del Base.

CONFERENCIA DE JAUME AIGUA-

DER A L'AVENÇ OBRER CATALADE SANT ANDREU

CONFERENCIA DE JOAN CASANO.•

VES

Seguint el pla d'actuado de l'Ateiesu

Republica. demä, dijous, a les deu de laretlla, tendré lloe si seu estatge

narren Portaferrissa. 19. principal, lacanferencia publica setmanal a carteedel ciutada Jaan Casanoves, vice-pre-sident del P31- 13.111enZ de Catalunya.qual parlan% sobre el tema "Dasanys de Repulesea",

VEDELLA

Pit, falda i cap de cos-

Revés d'espatlla i conill

Cuixa i mitjana

BOU

Pit, falda i cap de cos-

Revés d'espatlla 1 conillEspatlla, tapaplana, cui-

xa i mitjana...

XAI

Pit, coll, falda I cap decostella, a ...

Ronyonada...

Venda en barrejat

MOLTO

coll, falda i cap decostella, a ...

Llonzes del coll i Horn

Venda en barreja`

president del Casal; Oriol Martorell.Miguel Badia, Nicolau Battestini, Jo-sep Dencas, Pere Mies (padrí del ban-deri), Jaume Aiguader i Lluís Corn-panys.

L'acte el presidirà el cap d'E. C. deldistricte quart, J. Gili.

A les dotze, lliurament del banderípele pedrins Joaquima Garcia I elconseller d'Agricultura, Pare Mies.

A les tres, repartiment de borle alsnecessitats del barri i t'este:, per a lamainada.

A les sis, gran ball de gala dedicata la Joventut.

Ele tiquets del vermut poden adqui-rir-se a l'estatge social, al preu d'I'25pessetes.

CASAL FEMENI D'ESQUERRA RE-PUBLICANA DE CATALUNYA

( Aragó, 551 (baixos)

Inauguració de les tasques cultu-rals amb la collaboració del LyceurnClub.

Avui, dimecres, dia 19, a dos quartsde nou de la nit, comencara el cur-set de Tall i Confecció a càrrecla senyoreta Maria Sola.

Domé, dia 20, a dos quarts de nou,tindré lIce l'obertura del curset decatalà a cärrec de la senyoreta En-riqueta Seculí.

ESQUERRA REPUBLICANA DECATALUNYA

Demà, dijous, a les deu de la nit,a l'estatge de l'Ateneu Nacionalistadel Dte. IV, carrer de Carders, 12, secelebrarä la darrera de les converses-comentades, que referent a assumptesmunicipalistes ve organitzant l'Esquer-ra Republicana de Catalunya (Federa-ció de Barcelona).

El tema a tractar és: "Urbanització",Hi ha anunciada la participació d'altespersonalitats del Partit.

ATENEU NACIONALISTA DELDISTRICTE IV

Avui, dimecres, a l'estatge d'aquest

ganitzats per la Comissió política d'a,‘questa entiat, sota el tema de "La eh-si del parlamentarisme", "Solidaritatmecànica i orgànica". "La organització

científica del treball industrial", "Sin-dicalisme, obrerisme t esquerrisme",

"Assaig d'una política de justicia so-1cial", a cärrec de Francesc Canyades.

Com sigui que aquest curset comen-cara a les 10 de la vetlla en punt, esprega la puntual assistència

ESTAT CATALA, DE SANT ANDREU

Avui dimecres, dia 19, a les 10 de lavetlla el batallador nacionalista basaFrancesc Solano, donarä una confe-rencia al local d'Estat Catalä. de Sant

Andreu (carrer de Sant Andreu, nú-mero 187), amb el tema "Euzkadi i e

seu moviment nacionalista:*Lacte es públic 1 es prega els na-

cionalistes que no hi /nanquín.

ESQUERRA REPUBLICANA DECATALUNYA

Denla, dijous a les deu de la vetlla.l'alcalde de Barcelona. doctor Jaume

Aiguader. donaré una conferencia depolítica municip.Msta a l'Avenç Obrer

Cr talé.. de Sant Andreu sobre Cl tema"Política esquerrana municipal".

HOMENATGE A JOAN RAMIRE2.

S.aGARRA

1311 proper diumenge tindrä lloc,

al local social de Germanor Cata-lana i Republicana. de Grada(Santa Rosa. 27 1 , laude d'home-

natge al ferm i conseqüent patrietaJoan Rannrez Segarra.

El vermut d'honor tindré lloc almigdia. al Ilac as.senyalat.

"LA FALÇ"

Dissabte vinent. dia 22 a les .,et

del vespre. Rafael Font 1 Ferran

..•••••,,tratsti.^^4n11«.

Dimecres, 19 d'abril de 1 933 — L'OP1NI0— Número 585 -- Página 4sr-Aneramiteraistereatocrinceem

En alguns articles publicats fa poc Referent a la solvencia dels compra-temps a L'OFINIO, demostràrem amb , dors, com ja hem (lit abans, la situad()dades estadístiques les immenses pro- present és foro. bona. Amb tot, no esbabilitats que tenien els nostres pro- aconsellable concedir crèdits sense ha-ductes de trobar un bon mercat a ver pees abans referències exactes. Es

L'INTERCANVI COMERCIALENTRE EGIPTE 1 CATALUNYA

NOTES DE VIATGE LA MILLOR POLITICA. CAL VIGORITZAR PER TOTS ELS MIT-JANS LA NOSTRA INDUSTRIA TEXTIL

COTONERA

-Avui, quie, damunt el terrenyudiat praoiicament aquest as-

a, la nostra econninia, podemque aquestes probabilitats eón

encara majors del que ens pensàvem.Amb tot, caldrà Iluitar encara ami)

el doble recel que existeix entre els co-merciante d'Egipte i els de Catalunya.Els comerciante catalans tensen con-tractar amb Egipte perque molts d'ellshan estat víctiincs d'estafades mes omenys encobertes. Els comerciantsegipcio temen tractor amb els cata-lime, perquè molt sovint ene han tra-mes articles defectuosos, o diferentede les mostres acceptades, altres vega-des s'han retardat enormement enservir les demandes, i altres vegadesno sisan servit les confirmades; ensacusen de poc seriosos en els nfers.Uns 1 altres tenen la seva part de rat,perd això no demostra pas una im-possibilitat d'intercanvi, sind tan solsun defecte d'organització fàcil de cor-regir, i que cal corregir.

Cal considerar que fa une dos anys,quan la crisi mundial s'intensificà d'u-na mesera més marcada, el mercategipci fou sollicitat insistentment pertos els paises productora. Comencauna lluita titànica de competencia,tant de preus com de condicione depagaments, i això feu que els comer-ciants del país, de bona fe els uns i

amoloses els altres, s'aprofites-aleata cempetencia, principal-.' les facilitats de pagament, iin els seus estocs en uaa

a a desproporcionada als mitjansque disposaven. En un moment do-

at preus anaren baixant — a for-ca de competencia, per la baixa de 'a!Hura. i per l'espècie de "dumping"que =enea a fer el Japó, que encaradura — i d'aixe en resulta que ala-guessin de vendre les existències ami)pèrdua, i les cases que no tenien unabasa prou sólida feren fallida. En certair:-Inera ah-id es un avantatge per ala

ara han d'iniciar operacions aporque s'ha fet una bona acla-

recia i gaita-4).4 no han quedat en peumes que les cases d'una bona solidesa.Quedan encara alguna estocs a baixoren, procedents de les fallidas, paróes van liquidant i, per tant, els ma-mente són forca bona per a intensifi-car l'intercanvi comercial.

En el ram tèxtìi hi ha forca a fer,encara que determinats articles de co-te, els japoneses ele venen a preus gai-rebé iguals al del cost del cotó en flo-ca, però n'hi ha d'altres amb els qualses poden treballar forca, limitant quel-corn els preus, naturalment. Hem tia-

ocasió de comparar els nostres tei-ansia els dele principals patees

aeinpetidors—Anglaterra. Itàlia, Fran-ca, Jalad i Alemanya — i quant a qua-litat podem ben afirmar que no hi ha

aa í que ens passi la mä. per la. afinar solament els preus,

- .s casos, ni aixe, cal fer.No eón pas els teixits solament el

que es pot exportar a Egipte. En aquest-21s no s'hi produeixen n'unes seques

"-aus. avellanes, ametlles — ni certis• nns . C3711 pomas i raims. Són, donas,-les a exportar-hl també. Olis, con-a; — especialment sardinas — ihi tenen un bon mercat. No vol

aran cosa que els musulmana norn vi. En primer lloc, en aquests

hl ha un formidable contingentaarigers que en beuen, i, en sag insón molts avui els musulmans

beuen vi... d 'amaga t. Hem Pegutrovar algun cas de pare i fill, queaconsella l'altre no beure vi, iquan estan junts no en beuen,

.agat, quan poden, fan. si no elset, una bona copcta de vi dote,es el que M6 3 els agrada. Els vins

. ans timen actualment un han mer-cat a Egipte; eón els que es venen amés bon prcu Els bons vins france s aseón també força estirnats.

Una de tu; coces que cal tenir mesen compte en iniciar afers en el mer-cat egipci, especialment tractant-seproductes de gran consum, és la pro-oagancla. Els vine i olio italiano elsaeuren anunciats pels carrers rnitjan-,,ant artiotics cartells a diverses tintes.' , campanya ha donat excellents re-

ts. Per a portar a terrne les cam-,aayes publicitàries, hi ha establer-

tes quatre fortes empre:::es, una angle-sa, una altra francesa i dues egipcias.r • dares primeras treballen principal-

' corn é0 natural, la publicitat deisestas deles reopecjus paieos.

un gran mal per a nosaltres no tenircap Banc en aquest país, i haver-nosde valer de les banques estrangeres, nosols pel que es refereix a les referèn-cies bancaries, sind per Fespionatgeque representa, puix que les banques coneixcn els mitjans de competencia deque disposern pele documents que hande pasear per les seves mane. Seria dedesitjar que, almenys, els Banca de C a

-talunya que han d'enviar documentodels taus clients a Egipte — i en dirEgipte volem també dir paises del pro-per Orient — cerquassin com a corres-ponsals Bancs del maten( país que enscompren, que prou n'hi ha i de prou

I importancia, en lloc de tenir com acorresponsals Banca franceses o ita-liana, que precisament són els nostresmes grane competidors. Amb tot, yo-lem fer constar que tots els Banca alsquals hem acudit, tant francesos comitalians, ens han donat tota mena defacilitats i hem rebut claUs totes lesatencions; les agraïm públicament, pe-rò nosaltres no creiem pas en l'inter-nacionalisme dels Bancs, i menys enels moments d'intensa huila comercialen que vivim.

No volem acabar aquesta notacense dir unes paraules del "CentroComercial Español" del Caire. Heinpogut comprovar que aquest Centre hatreballat força per a la introduccióles mercaderies espanyoles a Egipte.ens consta també que la lluita princi-pal l'ha hagut de sostenir, no contrala competencia d'a:tres països, sindcontra la deixadesa i manca d'esperitdele comerciante i fabricante espanyols.Ens consta això, parqué personalmenthem hagut de lluitar amb les matei-xes dificultats. El secretar/ d'aquestacorparació sernioficial — perquè cobrauna subvenció de cinc mil pessetesl'any de l'Estat espanyol — le uncatará barcelont de sótarrel, 1 ensexplicat tots els detalle de les lluitessostingudes. Davänt d'això, el Consell

prengué l'acordfer-se enviar personalment, 1 pel seucompte, una carta quantitat de deter-minats productes, i es trobaren ama)que hi hagué casa que per demandesde menys de dues-centes pessetes elsexigí la tramesa dele diners per en-clavant!!!

No volem parlar ara de l'organitza-ció d'aquest "Centro Comercial Espa-ñol" perquè creiem que no es pot feruna critica d'una corporació d'aquestamena, aguantada per trenta socis, i quenomés compta amb la mentada sub-venció, que es pot dir que no cobreixni les despeses d'oficina. Es digne delloança la seva tasca, paré creiem queval la pena que a Catalunya s'estudiila manera de tenir una representaciómés directa i efectiva a Egipte, on s'hipoden portar a terme transaccion- co-mercials d'una gran importancia.

F. GRAU 1 ROS(Acabara),

EL REI DELS CARLINSNO ES DEL GUST DELS

SEUS SUBDITSMadrid, 18. — En Junta general

celebrada al Cíírcol carlista, Olaadoptat l'acord de practicar la des-obediencia al cabdill actual, el vellAlonso Carlos de Bonbon, i buscarràpidament un príncep hereder quesigui proclamat legitim successor altron d'Espanya.

En la nota que han fet pública,els carlins ataquen els senyorsPradera, Esteban Bilbao, ex-comtede Rodetno 1 alinee tradicionalistesque expressen les seves simpatiesper l'Alfonso, i condemnen "El Si-glo Futuro" i "El cruzado Español".

La divisió territorial deCatalunya

La Ponencia de Divisió Territo-rial, acabades les seves tasques, hafet lliurament del llibre que resu-meix els estudis i l'obrs realitzada,al conseller-delegat, en absenciadel President de la Generalitat.

Ha fet la presentada deis se-nyors que integren la Ponencia, elconseller de Governació, senyorSalves.

El senyor Pi i Sunyer feto graneelogis de l'obra feta, davant el contingut del volum que li fou lliurat.

Es tracta d'un llibre d'unes qua-tre centes pagines acompanyatd'un apèndix en fascicle a part, elqual conté quatre mapes tirata endiferents colors.

El conjunt, historia les divisionsterritorials que hi ha hagut a Ca-talunya, descriu les diferents no-rnenclatures comarcals establertespels tractadistes i presenta l'evo-lució dels treballs de la Ponenciades del seu comeneament fins a laseva concreció en els dos projectesque propasa.

Conté, a mes a més, aquest lli-bre un nomenclator de tots elsMunicipis de Catalunya amb lanova grafia adoptada per la Gene-ralitat, llur nombre d'habitants il'atribució de cada Ajuntament,segons el pi.ojecte, junt amb .1adistancia en q ailómetres a la ca-pital de la demarcada o de la Vet.gueria respectives.

Per tal que el llibre arribi a totsels ciutadans que vulguin docu-mentarse sobre aquest terna inte-ressant, una part del tiratge seràposat a la venda.

Faárnens per a la formaciód'un cens de professors

de catalàAtes que molla aspirants als

exämens per a la farmacia d'uncens de professors de català hanformulat les instàncies llurs sensereintegrar-les amb una m'Alma depesseta de la Generalitat i una depesseta cinquanta de l'Estat, es faavinent a tots que, de no passarper les oficines del Consell de Cul-tura durant tot el metí de demà,dijous, dia 20, per tal de compli-mentar l'esmentat requisit, seranexclosos de la llista d'aspirants.

Les nostres ocupacions habituals, ca-da dia mes absorvents, tant cono mesplens d'esculls es troben els afers detota mena, no ens permeten de seguircono voldríem l'actuació del Cansen or-denador de l'Economia nacional. Laimpressió que en tenias, però, es la queés un cos viu mes o menys dinämic.Dones, be: ara que a mes tenim quecom a delegat del Govern de la Repú-blica, presideix el Comité IndustrialCotoner el senyor Noguer i Comal, laintelligencia del qual no és allana alsproblemas que s'hi succiten, per haveractual abans d'ara com a assessor dediverses entitats afectes a l'esmentatComité; ara que tanino, també, a laDireeció general de Comerç una Per

-sona estudiosa i diligent: el senyorRamon Nogués, i en llocs de maximaresponsabilitat per a l'economia cata-lana els senyors Mies i Carles Pi iSunyer, experts en tot el referent ala situad() de les nostres indústries,creiem que no s.erie enclavadas que di-guem quelcom --al nostre entendre devital importancia—, pel que fa a unade les mes esteses a Catalunya: la in-dústria textil cotonera, avui de les mésabaltides.

Del seu total dintre d'Espanya, elvuitanta per cent radica a Catalunya,puix que es una de les fonts basiquesde la nostra riqueza col-lectiva. La ve-ritable situad() d'aquesta indústria hiha poques persones que la coneguin entata la saya ampla perspectiva i a fons.Una d'elles és el senyor Carlea Pi iSunyer, pela estudie que d'anys ene àen té fets i pel que ha intervingut—treballant-hi amb intensitat—, en lesCorporacions on retrunyen les vicisi-tuds que l'afebleixen. Poques personesmes —entre aquestes el senyor GualVinalbi—, en posseeixen eLs coneixe-1mente d'una experiencia total, llarga Ii constarle; poquan més en tenen estu-die practica tan profunds, com és elcas dele autors, respectivament, de"L'Aptitud económica de Catalunya" ide "Principia i aplicacions de l'orga-nització científica del trebau".

Mai com ara, dones, entre diver-sos vainazas elements hom hi trobauna més estreta correlació aspe- ,raneadora i unes cireumstancies tanavinents com les actuals per a Po-der fer tasca positiva; circumstàn-cies que si són propicies per als es-perits negatius, per als peoteus ques'estintolen en la xerrameca llur,ho són més que mai per als bornesintelligents i amb prou cor per ales tasques constructives i fecun-danta.

En general, es considera la partexterna i vistent de la riquesacreada per les manufactures tèxtilsdurant la segona meitat del segledarrer i els anys de la gran guerra,com a cosa sólida i plena de vida,quan la veritat es que avui, deguta una inexorable complexitat decauses atzaroses, la majoria d'a-questes empreses es recolzen en lasolide.sa dels resultats d'aquell pas-sat mes o menys esponerós, i d'al-tres, nascudes després, i que, pertat, no gaudeixen de semblant su-port econòmic, san sostingudes sotala base del sacrifici personal d'ho-mes de tenacitat i tremp realitza-don.

Per tot el que partem dit, ente-nem que seria oportú que tant lesDelegacions que integren el CotniteIndustrial Cotoner, com les perso-nalitats que per rae, de llurs càr-recs i competencia hem esmentat,influïssin en el sentit d'una accióconjunta conduent a resolucionsalhora assenyades 1 heroiques pertal d'enfortir la nostra hipertrofia-da estructura de l'art textil. Esconvenient endegar les coses demanera que li permetin una arti-culad() mes encient.

Abans de l'adveniment del nouregim, el Comité va iniciar el pro-cediment d'anar a la destrucció dela maquinaria vella, mitjançant,naturalment, unes determinadescondicione, que no és del cas ana-litzar. L'interessant, el fonamental,sería cercar una fórmula justa, si-gui la que sigui, 1 reprendre agosa-radament l'esmentada táctica pelque fa a la destrucció d'aquellvint-i-cinc per cent de telera anti-quats, el percentatge del qual esprecisament el que origina la des-proporció pertorbadora entre laproducció 1 el consuno, cosa sonsoalternatives consistente d'ença defa deu anys.

L'exces de producció en el ram delQual parlem, és un mal que podriaremeiar-se posant rigorosarnent enpractica el sistema eliminatori asse-nyalat, al mateix temps—en part—que el dany que també suposa la quan-titat tan enormement desproporciona-da de productors. Es aquest un malque contribueix tant o mes que aquella fer de la competencia una cosa rui-nosa. Produint-se car — entre altresmotius degut al nostre fraccionamentindustrial — s'ha de vendre als m'ellaque la superproducció i la competen-cia cerval entre un nombre absurd,comporta. A aquests inconveniente calafegir-hi ele trastorne que causen ala producció els freqüents canvisconsum. Les modes sa succeeixen ambuna rapidesa generalment superior al'agilitat de les organitzacions de laindústria cotonera. Antany, im mateixcolor, article o dibuix, se sostenia almercat durant una serie de tempora-des. Ara es quelcom que produeix ver-ligan. I el pitjor és que quan un estilse soste un poc, entre unes i altresd'aquestes innombrables organitza-cions, amb l'afany de cercar la Partde venda que consideren que les hade salvar, segueixen creant-ne d'altresamb empenta colpidora, i l'ofeguen.Com si la moda no fas prou fugissera!Té encara en contra el cúmul de qua-litats dolentes en que tot seguit solesser imitada. Tot d'una el devessalld'articles i de peces es com una tos-rentada, i mes que venudes eón sub-'ustedes, en sentit pejoratiu. El fa-bricant cavila nit i dia, i moltes ve-gades els que només s'hi guanyenvida eón els saldistes, als quals seca-turnen a visitar primer els compra-dors de províncies.

Dones ja que tanmateix els correntsestatals són les d'un intervencionismedivers, es natural que noirem -d'apro-mar-nos deis seus organismes. I ésd'interès cabdal vetllar per a resoldrcl'angoixosa situació de la indústria co-tonera. Horn no disposa de totes lesdades que convindrien. Tenim, però,les suficients i coneixem la realitatisota llurs diferents aspectes. Les eli-des fonamentals les ha de tenir elCamita Industrial Cotoner, dimanantsdels qüestionaris que reparteix cadasemestre entre els fabricants. Si nofossin prou exactes, solament hauriad'obligar-los tots, sota sanció rigorosa,a lliurar-li una fulla amb el detalldel nombre de telers de cada un, es-pecificant els que han tingut en mar-xa (sota la base del calco], hores te-ler), durant tras anys, any per any,fent constar també les caracteristi-ques dele mateixos i la dels anidesfabricats, segons una determinada no-menclatura. I com que les existènciesdel darrer cija de 1929 — per exemple—eren aproximadament les mateixes del31 de desembre de 1932, el promedidels tres anys donaria, "ipso facto",quina es la producció 1 el consumanual, després de deduir, el que s'ex-porta.

No preocupar-nos seriosament del'obstencie d'una estadística de pro-ducció 1 consum 1 de la destrucció deletelers vells, sobretot dels de les casesque van plegant o fan fallida — carmaltee vegades amb els d'una d'aques-tes se'n creen dues — és molt propide la nostra tossuderia individualis-ta. Però mentre el que propugnem nosigui, la indústria textil 1 cotonera por-tara una vida migrada, no sera unamanufactura amb prou resistencia con-tra certs imponderables. I si un dia aconseqüència del que es diu, a propòsitde la Conferencia Económica Interna-cional, s'havien de reduir arreu delmón los tarifes aranzelàries, o es pre-nia l'acord d'una treva duanera, elnostre fradis seria aplastant. Es horade pensar-hl.

ENRIC DIUMARO

Sabotatge a una fabricaA la fabrica de cartonatge que el

senyor Joan Arnella, te establerta alcarrer de Sant Martí, núm. 1, baixos,1 que té els seus obrera en vaga desde fa vuit setmanes, es presentarenahir al vespre diversos individus quetrencaren algunas partidos de gene-re, fugint rapldament després de co-mes el fet.

«UNA MENA D'AMOR»(No% ella), de C. A. JORDANA

•00000000000000000000 .600s40tC.. 0000000000000000000 oe400GOC•OGUOibeee0220,:e

•

NO DEIXEUDE COMPRAR

«PAU CANYELLES, EX DIFUNT»De JOAQUIM l'ENTALLO

«FIGURES DE CATALUNYA»De DOMENEC D BELLMUNT

«SENYORETA, DESITJA CASAR-SE»(Un reportatge atrcvit, del mateix autor)

«AL MARGE»(Novelia), de ROSA MARIA ARQUIMBAU

EL DIA DEL LLIBRE"SaliZedirlk•—'1KJi-i.s7-WIEMBrZeliSiallgiii3SS1121=~1

Nali"1111131!7•1131M 1111~911R1 411IIII/Mt

R En••nnnn••nnnn••••••••••••••snamm....-aue

A les obres deldic, ahir, tampoc

moll del contra-no es treballa.

Detingut per excercir coac-cions

Anit paseada bou posat a dispo-sició del Jutjat, un individu ano-menat August Martine? FreSqllet,

el qual es dedicava a coaccionar

els obrera d'una casa en conalruz-

cid al carret-

I aal Ob sane dafirmaciofederal per a aren. a les des de la

1 vetlla a la Sala Capan- ‚Mercaders.I núm. 38e Hl arlarani pel Sindivatde Subalterns. M. Benavides

BelMüder: pelS Cartera. T. Caste-Unte: pele Técnica. F Brusola.pele Cartera Rurals. I. Valls. Pre-sidirä i tara el resum deis discur-sos el temic Bernard Soriano.

Dimecres, 19 d'abril de 1 933 —L'OPINIO— Número 585 — Pàgina 5

bre de 1922, dentro de los cincoprimeros días de cada mes, las va-riaciones de Altas y Balas que ha-yan ocurrido en el personal que deellas dependa durante el mes an-terior a aquel en que faciliten di-chas relaciones: del Mi5I110 modo 1quedan obleados a presentar la re-lación de Altas o de Bajas, en cadacaso, aquellos que se establezcan ocesen en el Comercio o Industria.respectivamente, teniendo en cuen-ta que, caso de no cumplir estaobligación. les seran aplicadas lassanciones que en dicha disposiciónlegal se establecen.

Los mencionados partes de Allasy Bajas podrän Ser presentados. en !los pueblos en las Alcaldías corres-pondientes, y en Barcelona en laJefatura provincial de Eastadastiaa 01en las Asociaciones Patronales a Ique Pertenezcan. interesando de las lmismas den a dichas declaracionesel curso legal que les corresponda.

La Jefa t ura de Estadistira facili-tara a dicho cbjeto los impresosnecesarios. recordando. pera evitarmolestias a los interesados. otee de-ben conrignaise cuidadosamentetodos los datos que se piden en losmismos y en especial los relativosa las fehas a que se refiera el Altao la Baja.-

EDAVANT LA TRISTA VAGA

DE LA CONSTRUCCi0LA CAIGUDA DELS ULLALS DE LA F. A. I.

Ja està reclarada la vaga de la construcció, La F. A. I. ha sortit arnbla f..2 1/D... La presentació d'anca bases de treball que, a més d'ésser extraor-dinäriament inoportunes contenien dos punts absolutament incompatiblesen la noetra economia — la reducció de la jornada de treball i l'augmentdele jornals—, deixava ja endevinar una finalitat amagada, completamentindependent de la que s'exposava. Des d'aquestes mateixes columnes hoassenyalàvem ja nosaltres fa dues setmanes, recollint, a mes a mes, la con-fessió que d'aquest propòsit estratègic es foja a "Solidaridad Obrera" deldia 4.

Després del trämit d'aquestes bases, durant el qual han estat ofendesper part dels patrons millores nue en aquests moments podien ésser de boncor acceptades 1 que representaven, fos com fos, una conquesta positivaper a la classe, la conclusió obstinada, implacable, de la vaga, posa a laIluns obertament la subfinalitat de les bases del dia 2. La F. A. I., na-turalment, pretén crear un nou focas de descomposició social.

Malauradament per a ella l'èxit de la seva maniobra apareix notable-ment compromés. Efectivament: els paletee 1 els manobres, origen del con-filete, han vagat fins ara només en un 80 per 100. I hi ha una resistencia;decidida i ferrna a secundar el moviment en totes les altres branques de laindústria. Amb tot, la técnica de les vagues, que tan bé han de conéixerels organitzadors de totes les que han plogut des de dos anys enea., exigeixel concurs en l'atur, de tots els altres membrss del cos de la indústria. Sen-se ajad la vaga mínima, localitzada i exiguament ofensiva, s'arrecona 1 esdomina, com en els setges, per cansament. El darrer exemple d'això es ladesgraciada vaga dels ebenistes.

Aquesta aparent torpitud, aquest afebliment en les operacions, aquestaminva considerable d'empenta 1 de forces que es nota entre els primeraconflictes provocats per la F. A. L a mitjans del 1931 i els que provoca ara,¿no denuncien d'una forma ben clara l'esgotament, la caducitat de la Fe-deració Anarquista Ibérica?

Es molt possible que a abad contesti la F. A. I. amb una d'aquellee bra-vates seves tan caracteristiques. A observacions tan justes i serenes com

LA VAGA DE LA CONSTRUCCIO

S'INTENSIFICA L'ATUR EN LES OBRES I

El curs de la vaga

La vaga del Ram de Construcció,començada abans d'ahir, s'intensi-fica. ahir. L'ater ha arribat a ésser

gairebé absolut.A la Prelsas tura de Policia es do-

na, ahir, a primera hora, la següentestadística de la vaga:

Districte de l'Oest, hi ha 672obrers afectats i 33 que treballen.

Diatricte del Sud, hi ha en cure19 obres, amb 208 obrers, 1 en tre-ballen solament 14.

Districte de l'Audiència: 216 obreraafectats i sois en treballen 35.

Districte de la Concepció, hi ha182 obrera en vaga i en treballen 33.

Districte de Llotja: es treballa entotes les obres, menys en una.

també la vaga a tots elstallers de marbristes de Cien Tunis,on hi ha 40 obrers en vaga.

A les obres de la Campea es de-clararen en vaga 40 paletee i 45manobres.

En una marbrlsteria del carrerd'Aragó els obrera es negaren a pa-rar, 1 en vista de les coaccione que.perquè ho fessin, s'exercien, dema-naren a la Prefectura de Policiaque els enviessin forces per a ladeguda garantía del treball.

A l'extracció de sorra del Besòs

es pretentä, a primera hora delmatí, un grup molt nodrit que in-tenta coaccionar els obrers que nohavien secundat l'atur. La guàrdia

civil ho impedí.

Incidents per coaccions

Al cerner de Tallers dos subjectesbolearen el carretó que duia unminyó, en el qual portava pote depintura, 1 despri3 fugiren.

A l'Arc del Triomf uns individus,

gestione per tal que altres rams vagintambé a la vaga, 1 amb aixtt hom de-mostra que els motius de la vaga eónaltres molt diferente que no pas unessenzilles bases de treball.

També — seguí dient el go-vernador — se que la majoria de pa-letee 1 altres vaguistes han anat a lavaga coaccionats per elements per-torbadors. Per tant, demano als obrareconsciente que es presentin a les obresi demanin a l'autoritat L'ajut quevulguin, que els sera donat.

Una nota de /a Federaciód'Unions i Sindicats Obrersde Ca'..alunya, condemnant

Ja vagaHem rebut, per a la seva publicació

la nota següent de l'entitat esmen-tada.:

Ahir no es treballa al Molldel Carbó

al

EL NOU

A FígolsSegons darreres noticies, els mi-

naires de Figols declararen tarnbela va ga, per solidaritat amb elsobrers de Cardona.

DIVERSOS

"La Federació d'Unions 1 Sindical:,Obren de Catalunya" assabenta tot,.els seus Sindícate que, tal com hopreveía l'organ sindical "La Victoria"la C. N. T. 1 la P. A. I. han fet denobrers joguina indigna de les sevenobscures maniobres, car aquesta van-.no defensa cap reivindicació obrera,solament respon a les ambicione pa-litigues dels promotors que voten de-, -truir el poc treball que resta a Ca-talunya.

Davant aquesta nova maniobra degent sospitosa d'estar en contacte aun-.elements estrangers interessats a ar-ruinar Catalunya, aquesta Federaciódóna la veu d'alerta a tots els treba-lladors, perqué compleixin amb Ilurdeure d'hornee consciente i Hierres, 1no perrnetin que se'ls privi del dretsacratíssim al treball. — Per la Pede-nació d'Unions i Sindicats Obrers deCatalunya. — El president: Pere Sur-ribes".

Els carros tampoc no es des-carregaren

Com que no hi havia obrers pera la descàrrega dele carros aire fanel transport al mole els que hianaren, ahir, hagueren d'entornar-se'n sense deseas-regar.

Mandestacions de 1 gover-uador

El governador digué que la vagadels descarregadors de carbó noafectarà per a res la vida generalde la ciutat ni de les indüstries,perquè els magatzems de combus-tible estan plens i tenen estoc su-ficient encara que la vaga es per-no/aguda algunes setmanes.

UN ATEMPTAT! Dos subjectes d;sparen cinctrets de pistola contra uncarreter que descarregavacarbó en una botiga de Coll-Blanc.--En sortir l'amo deVestabliment també es agre-dit i mort a trets pels dospistolers, que aconseguiren

r •‘ugirAhir, prop de es cinc de la tarda

el carretee Jaume Ferran, de 39 any.,que viu al carrer de Santa Rosa. d'Hos-pitalet, eslava dcarregant una car-retada de carbó vegetal a la carbone-ria del correr de l'Aliança, núm. 58,propietat de Feanceec Fernández de24 anys, i de aobte se li apropareadcs individua que ii preguntaren siencara no s'havia assabentat de l' or-dre de vaga.

El carretel- els contesta que aquestaordre no tenia res a veure amb lacarrega i descárrega del cantó vege-tal, i tot d'una un dees individua astrague una pistola 1 dispara cinc trensa free de roba.

En sentir el soroull deis treta szesial carnee- el propietari de la carbone-ría i el mateax individu que ageedi e:carreter dispara contra ell, tentase. .2.-3-cäpol tot segun.

Une de la botiga hi havia :a mo-llar del propietari de l'establiment,que, ea sentir eis cese tarnte sos-ticarrer i es troto amb el sec maritei carretes. terna encepe a terra.

Ele dos ferits foren recollen per unsveïns que els traslla.daren al dispen-sara de Collblanc, on el propietari del'establiment va morir a: cap de Paracarona d'haver-ba entrat.

Ja aarne Ferran iou au_sl'ea: d'una fe-rida per arma de fcc a l'escrot i unaaltea a la cama dreta, essen: quan-ficat el seu estat de greu. Despees dala cura d'urgència fou poeta :: a l'Hos-aijutge que eis agreseors renten A.5-pecte d'obrera i que eren leves.

El conflicte de Sant CeloniLa fabrica de teixits -Mara

tunee Gramune S. A." de San: Ce-loni, ha tancat inopinadament. sen-se previ avis i sense justifizazio.deixant cense treba:1 gran nombred'obrers.1 Per a parlar-li d'aquest confliete.ahir estigué a visitar el governaaarcivil el diputat a Corto senyor GrauJas.sans, gràcies a la indicarlo de'.

; qual el senyor .a.rnetIla es posä encontacte amb l'alcalde de Sant Ce-loni per a conèixer els detalla: de:problema i procurar resoldre'l d'u-na manera satisfactòria.

ACTE D'AFIRMACIO SINDICAL

La "Federación de SindieatesTrabajadores Postales - ha organit-

HAGUEREN INCIDENTS I DETENCIONSfent veure que treballaven, aixeca-ren part de l'empedrat per tald'impedir el tränsit per la calcadacentral. En veure la proximitatduna guàrdies. desaparegueren.

A Santa Coloma dos individusbolearen un carro ple de sorra, peroforen detinguts per la guardia civil.

DetencionsAl Poble Nou foren detinguts, per

repartir fulls clandestina, FrancescRuiz i Manuel Perales, i es verificaun escorcoll al domicili d'un d'ella,trobant-s'hi nombrosos fulls escritsa maquina invitant els obrera a lavaga.

Els detinguts a Santa Coloma perhaver bolcat un carro ple de sorra,s'anomenen Juli Joya Martínez iGregori Carrasco Alconoda, 1 hanestat posats a disposiCió del Jutjat.

Tambe foren detinguts dos va-guistes que provaren d'obligar aabandonar el treball els operaris dela marbristeria del carrer d'Aragó.

El servei de vigilancia

lla digué ahir:

Ahir no anaren al Uoc de contrac-tació designat pel Jurat Mixt al Pont,els obrers de la U. G. T. En canvide la C. N. T., feren Ilurs rotlles decontratacció al moll del Rebata i elscape de colla, es negaren a anar acercar els obrers a tal lloc.

Abre motiva que no es bébales enaquesta, ha contestat altres vegades de la manera que diem. Aquestes con- la descarrega dels vaixells que por-testacions, però, no solament no diuen res, serió que palesen definitivarnent ten carbó.el sistema de la nostra organització anarquista. 111 ha una sentencia ca-talana que diu que "a so de timbals no s'agafen liebres". Si la Federació Taropoc no es treballaAnarquista Ibérica, tal com s'ha dit 1 es diu repetidament, no és unsimple agent de la política reaccionària.—cosa que costa de creme per és- contra-dicser excessivament vergonyosa,—ha badat d'una manera escandalosa en latáctica seguida per a la realització dele seus ideals. Repetim el que ja hemdit altres vegades: si la F. A. I. era mes forta que el regim que tractavade destruir, no calia planejar jugadas tortuoses 1 enigmàtiques. El "mate"era automätic. Si la F. A. I. era materialment inferior al regim. el llançar-se a aquesta escornesa desesperada era tan insensat com el valer desferuna roca a mossegades; primer, es clar, us trencarleu les dents.

La F. A. I., dones, no sois ha volgut desfer la roca a mossegades, sindque quan hi ha hagut alga: que ha tractat de fer-li comprendre la irracio-nalitat del seu procediment, s'ha girat contra on fa,-. a. al 1 l'ha A rn m'o ne

amb fer-li córner la mateixa sort que a la roca.Aquesta actitud de la F. A. I. faria riure si els danys incalculables

—morts, presons, fam, encegaments...--que ha causal ale obrers, no la fes-sin trägica. Abeä, perla el belang sinistre del que ha costat al país l'aven-tura del rosec de la roca, ens fa assistir a la caiguda miserable dels ullalsde la F. A. I amb una gran tristesa i una immensa impaciència. —I . P.

Des de les cinc del mati es va es-tablir un servel de vigiläncia extra-ordinari als indrets estratégica de laclutat, per tal d'evitar les coaccione.

1 Fina a l'hora d'entrar al treball nova ocórrer cap incident, essent most

pees els obrers que ¡llueven a treba-llar, veient-se, pero, que als voltatro de Barcelona, ha circulat la notade les obres mes importante en curs. següent:hl havia grups que vigilaven el corn- "Se recuerda a todos los patro-pliment de la vaga, nos del Comercio y de la Industria

de Barcelona y su Provincia laEl que diu & governador obligación en que se encuentran de

facilitar a la Jefatura provincial deParlant de la vaga, el senyor Amet- Estadistica (Junqueras. 2, pral., se-

gundan de acuerdo con lo que es-Tina noticies que es porten a cal) tablece el 1W:reto de 3 de noviem-

LA VAGA DEIS PALETES DEGUISSONA

Segueix sense resoldre's la vagade paletea de Ginszona. Aquests novolen reintegrar-se al treball si elspatrona no accedeixen a les sevesdemandes.

A Casa la Vila, amb assistènciade l'alcalde i el secretari, es reuni-ren els patnons i obrera. perd nopogueren arribar a cap aaord satis-factori, i decidiren continuar lavaga.

Corn sigui que aquesta vaga per-judica enormement alguna patronsque Cenen obres començades. i es-sent el Sindicat Agrícola un delsmes afectats, reuniré. la Junta perdeterminar que cal fer. Si els pa-letee no s'han reintegrat al treball.ales hores horn diu que es donaranles construccions a un empresariforaster, el qual ocupara en seques-tes obres paletee de fora.EL CENS PATRONAL I OBRER

La Secció Provincial d'Estadistica.

EL CONFLICTE DEL PORT

CONFLICTE MINAIREPer solidaritat amb els va u;st.s dceo oke miuisvs LIC 161.1•Ä1 a. s'a.... ejkflielia n.2..%402g

es declaren també en vaga. L'atur s'estendrà probable-ment a Súria i a la Pobla de Li/let

A Sallent Segons aquestes mateixes noticies,'sembla que l'atur d'eatendre

L'alcalde de Cardona visitael governador

ió d i aires d Sa- d Lillet.Una seca e rn n e Sth-la a la Pobla e e .llent es declara, en vaga, per soli-daritat amb els minaires de Car-dona.

Hora no sap si la vaga tindrä ca-räcter indefinit o si serà únicament

per 24 hores.Al poble hi a tranquillitat

L'alcalde de Cardona ahir.el governador civil, senyor Ametlla,per a donar-li compte de l'estat dela vaga que sostenen els minairesd'aquella localitat

La vaga segueix en un estat es-tacionari. Han sortit a l'exterioralguna obrera , però la majoria se-

gneis a les galeries de les mines.

Cbrers que secunden lavaga

Els obrera de les brIgades

Foment d'Obres i Con.struez:onstambé abandonaren el treball. latarda d'ahir, i deixaren les einesllbandonades als carrera.

També deixaren la fuina eleobrare de les pedreres.

Ditrecrcs, 19 d'abril de. 1 933 —L'OPINIO— Miniero 585 — Ngina 6eizeamps.-

CINEMA

'LA reAR L'AIRE

LES ESTRENES

EL CENTENAR! DE LA RENAI-XENÇA CATALANA

EINTIBIIIIIMIKell111111111IMMERIE2311111

KeleAufeaTLE ONSO 8 4 o

L'UNICA, LA MERAVELLOSA

en el sea triomf més sorollós

Es un film Paramountdespatxen localitats per

a demà, dijous, i divendres.

El sisiograf André Engel si-luetarä gratuitament tots elsespectadora que ho desitgin.

11•1~7

d'aquesta pellícula va provocar unesbaralles entre la Paramount i Stern-berg, i va ésser la causa que aquestdirector se separes momerltäniamentd'aquella productora. Com que els De-partaments de Premsa de les casescinematogràfiques només diuen alióque eLs convé, no se sap ben be el queva passar. Els uns afirmen que la Pa-ramount volia imposar aquest tema aSternberg, els altres diuen que eraaquest que el volia imposar a aquella.Sigui com sigui, Pargument, tal coml'acabem de veure a la pantalla, esuna veritable poma de discòrdia, moltcapan de sembrar la divisió entre per-sones sensates. Es tracta d'una menade fulletó per a ús d'un públic prima-ri i gairebé analfabet, el títol mes in-dicat del qual seria "Amor de madre"o "Caída en el fango". Vegeu-lo. Unadona, que estima amb deliri el seumarit, fa el gran sacrifici de treballaren el teatre, per tal que aquest puguianar a Alemanya a guarir-se una ma-laltla Pera) alai que el seu espòsha girat cura s'enamora apassionacla-ment d'un altre home. Després, aban-donada de l'un i de l'altre, realitza unagran peregrinació a través dels EstatsUnita, fugint de la policía que li volarrabassar el seu fill. I, de caiguda encaiguda, voreja la prostitució. Però elfilm—naturalment—te un inversem-blant acabament feliç, comp:etamentd'acord amb la moral hipócrita deWill Hays, l'home del Codi, el totpo-derós Tsar del Cinema.

Quina 'lástima que la concepció cla-rissima que te Sternberg del cinemaparlant nagt estat posada al serveid'una anécdota tan absurda i tan fal-sa com aquesta! Malaguanyada realit-zac . 6! Perquè la d'aquest film es ad-mirable. Ras de teatre filmat. Res dediálegs Ilarguíssirns que determinenimatgss llarguíssimes. No. Frases cur-tes que engendren imatges curtes i,

Notes"EL HOMBRE QUE VOLVIO"

Doris Kenyon nasqué a Siracusa,N. Y., i fou educada al Institut Pac-kard de la Universitat de Barnard.

De mol petita les seves qualitatsper al cant reeixiren no molt des-prés d'acabar els seus estudis iii donaocasió a que un dia Víctor Herbert lasentís cantar, donant-li tot seguit elpapen principal de l'opereta PrincesaPat, que assolí un sorollós èxit en total'Amèrica del Nord.

Aquest fou el primer pas per arribara la celebritat i amb ella a la pantalla.Innombrablcs han estat les pellíqulesen les quaLs a pres part, assumint elrol principal, moltes d'elles amb el seumarit d'oponent, el malaguanyat Mil-ton Silla. La mes recent interpretacióla fa en el film Alexander Hamilton,amb George Anis.

World Wide, sempre atenta en oferirels millors repartiments en les seves

des'gna Doris Kenyon peral paper /nazi/ de la cinta "El Hom-bre que volvió", que breument seraestrenada en el Femina, d'aquesta ciu-tat.

Conrad Nagel, l'actor estimat pertots els amants de la cinematografiaes el seu company en aquesta pellícula.que distribueix per Espanya "ArtFilm". Viu en, ella, d'una forma real,el rol de David Yorque, un joya met-ge que, sota el pes d'un remordiment,de caräcter professional, en la sevaconsc:éncia, busca l'oblit Iluny da lapàtria, en els falsos paradissos de labeguda. John Halliday i Juliette Comp-ten complementen acuradament ambel seu treball el conjunt inpecable del'obra, dirigida admirablement per Ro-bert Florey.

PROXIMA PRESENTACIO PER-SONAL DE RAQUEL MELLER

L'empresa del sumptuós Fantasio,atenta sempre a oferir al públic

OBSERVACIONS METEORO-LOGIQUES

Guaita maritim del castell de Mont-juïc el dia 18 d'abril de 1933:

A sol sortint, vent al S. E. fluix, cer-seinicobert fins a les deu que ro%

el vent al S.; al migdia S. S. O. fresc,cel amb núvols nimbus i horitzons boi-rosos i a sol ponent O., fresquet, marmarejada del S. i el cerdo queda ambnúvols cúmuls.

Baròmetre, 752; termòmetre, 15.

MOVIMENT DE VAIXELIS ENENVESPRIR

Demoren a l'Est tres pailebots, duesbalandros i una corbeta que vénen dela volta de fora, una polacra goleta 1un bergantí goleta que rebolinen. PelS. dos pailebots, una balandra i unagoleta que passen a ponent i un ber-gantí goleta que vénen en popa, unacorbeta i una goleta que rebolinen, devela llatina; sis falutxes per diversesdireccions i tres cap aquest port.

ENTRATS

De Bilbao i escales el vaixell "Arnalbal Mendi", de la Cia. Navilera Sot,oi Aznar; de Palma el motor "Ciudadde Palma", de Les Palmes, el motor"Ciudad de Cadíz", de ponent i elvaixell "Rio Navia", els tres de la Cia.Transmediterränia; de Gijon el vaixellamb carbó mineral "Rita Sister", dela Marítima Sora, de Garcia Seguí;de la mar els vaixells de guerra "Al-mirante Lobo" i el "Laya"; d'Alexan-dria el vaixell norueg "Orn Jan", delssenyors Fills de M. Condeminas; deTriest el vaixell italià "Sabbia", delsenyor Tomas Mallol Bosch.

SORTITS

Distancia navegada deis vaixellsque avui han sortit fora d'horitzó, estroben: "Ophir", cap a Palma, de laC. A. M. P. S. A.; el "Ciudad de Pal-ma", cap a Palma, de la Cía Trans-mediterrània; l'holandès "Peursum",cap a ponent; l'anglès "Oporto", capa Alexandria, dels senyors Fills de m.;Condeminas; el danès "Aslaus", cap'al S. de l'Agència Marítima Witty.

Aeròdrom de la Compa-nyia General AeropostalMoviment d'avions durant el dia 18:

ArribadesDe Tolosa, a les 620, amb cinc pas-

satgers.De Marsella, a les 646, amb dos pas-.

satgers.De Casablanca, a les 1527, amb sis

passatgers.Sortides

Cap a Casablanca, a les 705, ambquatre passatgers.

Cap a Marsella, a les 13, sense pas-satgers.

Cap a Tolosa, a les 1304, amb set•pasatgers,

barceloní els espectacles de méselevada qualitat artistica, ha acon-seguit finalment, després de labo-rioses gestions, contractar per a unreduidissim nombre de funcionsl'eximia actriu Raquel Meller, latriomfadora de "Violetas imperia-les", que en la seva recent presen-tació en un dels mes luxosos tea-tres madrilenys ha estat acollidaaplaudida amb un entusiasme quefa molt de temps no ha provocatcap altre espectacle.

Alai, grades a la labor de l'em-presa Fantasio, el públic barcelonípodrà finalment admirar i alaudirla seva artista favorita que d'eneäde fa tant de temps es troba ab-sent dels nostres escenaris.

RAQUEL MELLEN., A BARCELONA

L'eximia actriu Raquel Meller,Que en la seva recent presentacióen un dels mes luxosos teatres ma-drilenys ha aconseguit un delstriomfs més ressonants de la sevallarga carrera artística, ha estatcontractada, de sprés de laboriosesgestions, per l'empresa del CinemaFantasio per a la seva presentacióa aquell local en un reduidíssimnúmero de funcions.

Raquel Melles, dones, es presen-taré, en breu, a Barcelona per ainterpretar les seves darreres crea-dora amb aquel] art i gràcia sevacaracterística. •

VISITAAL MONUMENT A MISTRAL

A dos quarts de dotze del matíd'ahir, les entitats provençals i occi-tanes es reuniren davant el monu-ment a Mistral, emplaçat al parc deMontjuïc. L'acte fou realment impor-tant i ramenitzà. la Banda Munici-pal, que interpreta, diverses com-posicions, entre les quals destacaren"L'Arlesiana", "La Copa Sagrada",himno provençal harmonitzat per La-motte de Grignon, i "Els Segadors".Totes elles fosen molt aplaudides.

Els filibres en nombre de més d'uncentenar, dipositaren rams de flora alpeu del monument del gran occitä.

Seguidament pronunciaren sentitsdiscursos els senyors Horns, presidentdel Centre Català, de Marsella; Rk -baul, de "Loza Calen"; l'alcalde deBarcelona, doctor Alguader; els se-.nyors Triadou, Reinidier i Ayemä; Al-bert Bastardes, de la Comissió orga-nitzadora; Soler i Pla, pels parlamen-taris, i el coneeller de Cultura, Ven-tura Gassol.

Tots els oradors preconitzaren laGran Occitänia i feren merescuts elo-gis de la poesia mistralenca.

Tots els oradors foren molt aplau-dits.

BANQUET, A MIRAMARA dos quarts de quatre de la tarda,

se celebra el banquet amb el qual l'A-juntament de Barcelona obsequiava elsexcursionistes occitans. 'Pingué lloc alrestaurant Miramar.

Presidia la taula, l'alcalde doctorAiguader, el qual tenia a la seva dre-ta els senyors Gassol, senyora Tria-dou, el cònsol general de França, Ali-bert, Bastardes, Latour, Matheu, Mar-tín i Ventalló, i a l'esquena, els se-nyors Casanoves, senyora Latour, Via-dou, senyora Foix, Reig, Fabra, Mase-res, r,scofet i Pla.

A l'hora dels brindis feren ús dela paraula l'alcalde de Barcelona, elQual saluda els occitans en nom dela ciutat, i es senyors Maseras, Reig,Reisten i Azemä.

A final parlà el conseller de Cultu-ra, Ventura Gassol, el qual en unbreu parlament pos.a de manifest eldesig de tots de formar la Gran Occi-tänia.

RECEPCIO, A LA UNIVERSITATA les set de la tarda, tingué lloc a

la Universitat, la recepció de les en-titats provençals i occitanes.

Ocupasen la presidencia de Pacte,els senyors Serra Hunter, rector de laUniversitat, monsieur Bertrand, Pom-peu Fabra, Albert Bastardas, Lluis Ali-bert, Regnier i Azemä.

Feu ús de la paraula, en primerlloc, el senyor Serra Hunter, el qualdigué que hauria preferit que haguésocupat el seu lloc el senyor AntoniRubió Lluch, i que no havent pogutassistir-hi aquest, porta la seva re-preesntació. En la commemoració dela Renaixença catalana, no en potestar absent la Universitat, pel granpaper que hi ha jugat i que no hanportat a cap únicament els poetes,sinó també els fillosofs i els juristes.

Acaba saludant els occitans com arepresentants d'un poble germä alnostre, perquè igual que el estala re-presenten mi sector de la cultura la-tina, i digné que veia en racte l'ini-ci d'una collaboració ente les Uni-versitats del migdia de França i lade Barcelona.

Seguidament el senyor Pompeu Fa-bra, en un bell parlament, digué queel recobrament de la nostra llenguaIniciat amb l'Oda d'Aribau, havia es-tat una tasca ardua 1 de purificacióde la nostra llengua. S'ha pogut rea-litzar aquesta tasca arocurant cadas-cú dintre la seva varietat, tant elsvalencians com els mallorquins 1 elscatalans, el redreçament de la llengua. Digué, també, que les coses oc-citanes són una mica o un bon trasnostres, per?) que el 111gam mes fortes el de la llengua, i mencioné a le-tecle el fet que els nostres primenpoetes escrigueren en provençal. Feunotar com si els occitants procurenlambe el redreçament de la seva l'en-gua, faran que aquesta sigui com-presa no solament pels occitans, sind

!que també pela catalana, mallorquinsi valencians, i que aleshores ens po-drem llegir mútuament. Desitjariaque en aquest moviment d'apropa-ment, les Universitats ,seguint l'exem-ple de la de Barcelona, establissincàtedres de lengua catalana, alai comaquesta té establerta ja la de pro-vençal.

El senyor Lluís Alibert manifestàque els occitans s'associen a l'obra dela Renaixença, i digué que tant lacatalana com la provençal, tenen re-latió de causa i afecte, i que en totmoment van juntes.

Elogié l'obra de Mita i Fontanals,Rubió i Ora, Anbau, Bofarull, MananAgulló, Valentí Almirall i Prat de laRiba, entre altres catalans illustres.Parlé, lambe, de Solidaritat Catalanai de la Mancomunitat.

Acabé dient que l'exemple de les re-lacions entre Catalunya amb l'Estatespanyol els ajudaré a combatre elcentralisme de França.

A C TE DE CONFRATERNITATOCCITANA, ORGANITZAT PERLES JOVENTUTS D' ESQUERRA

ESTAT CATALATindrà lloc avui, dimecres, dia

19 d'abril, a les deu de la nit, al'estatge social del Casal d'Esquer-ra Estat Català (Corts, 627).

Hi prendran part els oradors se'güents:

Pene Reynier, provençal.Pere Azemar, llenguadocià.Ramon Donnadieu , estudiant

rossellonenc.Sbert, mallorqui.Reig, valencianista.Josep pencas, president de les

Joventuts.Rossell i Vilar, diputat al Parla-

ment de Catalunya.

EL TEATREEl programa de circ de

l'OlympiaExisteix a Barcelona un públic ex-

tensíssim aficionat al circ. Es llästimaque, tenint com tenim un local cons-trina per a aquest espectacle, aquestes passi gairebé tot l'any rellogat ales exhibicions més diverses. Es clarque per atreure la gent es neces-sari que tot programa de circ siguiintegrat, almenys, per atraccions dis-cretas, ultra les quals són nec,essansun parell de números de força. Senseaquestes condicions 1 tirant mä d'ar-tistes mediocres, propis de fins defesta suburbials, les temporades decirc moren gairebé en el moment JeIlur naixença.

El programa actual de l'Olympia esde bastant mèrit. En el cartell ge-neral de la temporada Si ha algunsnúmeros famosos que, indiscutible-ment, assoliran l'atenció del miblic.Per a començar, s'ha conjuminat unabarreja d'atraccions, algunes de lesquals desentonen, pel nostre gust, delque ha d'ésser un veritable programade circ. Les senyoretes imitadores, perexemple, número desprovist d'aquellavivacitat i atreviment característicade la pista.

Hi ha, peda a l'Olympia, uns clownsbons, que són la parella Pompoff-Thedy; Si ha els tradicionals trape-cistes, tots ells de seguretat prodigio-sa i efecte segur; hi ha. per fi, elnúmero dels automòbils que executenel "Looping the loop", que si be unexcés d'aparell, priva que el públiccopsi del tot el mèrit del treball delsexecutants, no per atad hem de re-baixar la seva categoría.

Esmentem alguns altres números es-timables: dansarins, acròbates, per-xistes.... Un conjunt excellent, que sien el dia de la presentada, actué amb1 " handicap" que suposa una sagnantdesgräcia de la qual donärem jacompte, en dies successius, ha obtingutels aplaudiments mes espontanis deisespectadors.

G.

.•••••"011:

Ja són de plänyer, ja, els pobres di-rectors de pellicules que s'han de gua-nyar la vida a Hollywood! la majoria.ultra ésser uns artesans conscienciososque coneixen a fons el sen ofici, pos-seeixen una intelligéncia elan:san/la,que ha contribuït sovint a salvar elcinema, esp:cialment ara que el setèart es debatía en el carreró sense sor-tida d'una cen ,epciá purament tea-tral. Dones be: molts productors ame-ricans obliguen aquests directors a po-sar ilur ofici i llur intelligència al ser-vei d'uns arguments comercials sensecap ni peus. Cursileries de novella blanca, sentimentalismes ploramiques, aca-baments feliços extrets amb fórceps,absència de temes hunians i profunda,que demostra una hipocresía i una co-vardia moral de les más abjectes... Totaixò, i molt mes, es el que ens ofe-reisen generalment els filma ameri-cana. Lubitsch i Mamoulian obligatsa rodar operetes insubstanciaLs, JohnCromwell obligat a filmar una anee-dota d'un convencionalisme tan deli-rant ami la da "El tigre de la MarNegra", King Vidor obligat a di ri-gir filma tan baixament comercialscom "Billy tse Kid" i "Au del Para-cas", són exemples tangibles de lesnostres afirmacions.

Josef von Sternberg es un dels di-rectors més dignes de llast!ma. El seudarrer film, "La Venus rossa", no fames que demostrar que la seva comer-cialització ja és absoluta. L'argument

1.,..maan-umammtaliwn—

Coliseum.—«La Venus rossa», un filmde Josep von Stenberg

1>er conseqüent, la marxa ràpida, pu-rament cinematogräfica, d'aquestes.Successions d'imatges curtes que al-ternen amb panorames realitzats peruna cambra s:ngularment dúctil. Imai la imatge supeditada al so, o aquesta aquella. No. Sempre, un acord ab-solut, una aliança indestructible. Aque-lla "coordinació dels efectes óptica delflm amb les possibilitats recentmentdescobertes de l'acústica", que el grandirector Alexia Granowsky exigia enun article recent. Sternberg ha empratuna sintaxi perfecta, gràcies a la qualles frases cinematogräfiques s'articu-len amb una claredat admirable. Elfilm es molt llarg. Potser massa. Penala formidable varietat de situacionsi d'ambients fa que aquest no fati-

oensiteantt. reMa joiltts traspassoszats amb elgdu'eisceennescaphamn

procediment avui molt en yoga a Ho-llywood. Es a dir, una escena que esdescorre lateralment, tot i cedint el

1 pas a l'altra. Pel nostre gust, aquestprocediment és massa brusc. Pref e-rim el "fons encadenat" molt messuau.

Les primeres escenes de "La Venusrossa" ens feien creure que MarleneDietrich havia millorat. Aquelles cellespintades d'una manera absurda per-sistien. Però el seu joc semblava mesnatural, mes sinc,er. Però aviat ens và-rem convencer que no Si havia esme-na possible. La Marlene falsa i ama-nerada va ressuscitar aviat. Aquestaactriu va declarar en certa ocas:ó quededicava horas i hores a l'estudi d'unsimple monosílab. Suposem que ha dededicar la mateixa atenció sol-lícita al'estudi del mes petit moviment deisseus ulls, del seu cos, dels seus bra-ços, de les seves mans, deis seu dits...Perquè el eu art no té la frescor i l'es-pontaneitat de l'artista nata, sinó laciencia glacial de l'artista feta a celad'assaigs davant el miran. "La mujerque las compendia todas"... La pu-blicitat ens obliga a empassar aques-ta frase sempre que es imminent laprojecció d'un film del producte dela propaganda que és Marlene Die-trich... No. Rotundament no. Aquestaactriu no és la dona que les resumeixtotes. Ni tan simplement una dona.Es un ninot deshumanitazt, sense go

-ta d'instint, creat a capia de voluntat,de tenacitat, i de paciencia. Al seucostat, la frescor, la simplicitat, lanaturalitat impressionant del petitDickie Moore, feien ressaltar mescruament tota la insensibilitat de lacerebral Marlene Dietrich.

SEBASTIA GASCH

PHILIPS SERVICEAVIS ALS POS SEIDORE1 D'APARFLLS PHILIPS

Assegurem gratultament un servel de conservació delsiparells Philips, a domicill.Envleu avul mateix el vostre nom 1 adreça 1 l'aparellque posseïu, per tal d'incloure'l en la nostra Ilista de

Taller Oficial Philips 201 — Carrer ('orts, 583 1 HondaUniversitat) Barcelana — Telefon 30851

SENYORES, SENYORETES:

COMPREU ELS VESTITS DE TEMPORADA

ALS MAGATZEMS

'EL ARATOELS SEUS PREUS DE VENDA SON INTERESANTISSIMS11

ptes.CRESPONS, seda superiors. . .. a 2'" metre

0

2

2

3

2 '" ptes.

metre925 ptes.

metre

'" ptes.

metre,60 ptes.

metre9 90 ptes.

metre

pta.metre

0/75ptes.

metre

1 ' 2° ptes.

POPELINS sedosos, moderna estampació, metre

ROBA adornada, de seda novetat. . a

GEORGETTE, seda natural, color. a

SEDES estampades, gran moda. .. a

FAÇONE, seda rentable, colors. . . a

OTOMANS estampats, novissims. a

OPALINS florejats, sòlids a

PERCALS superiors, bonics dibuixos a

Dimecres, 19 d'abril de 1 933 —L'OPINIO— Número 585 — Vagina 7

INFORMACIONS ESPORTIVES

Excursionisme

Un grup d'entusiastes del Basket.que a París tenen un club que se'nli. S. Bourse, ha vingut aquests diesa Barcelona a fer una passejada 1de passada jugar els partits que se'lspresentes.

La Federació Catalana, amb una in-telligencia que enamora, concertä unpartit amb la selecció de Barcelona iper a nomenar-la designé dos selec-cMnadors. Per a triar cinc hornee, jaen calen dos. Quan aquest sistemas'implanti al Rugby, per a seleccionarun equip caldran deu seleccionadors.Amb tot 1 ésser dos seleccionadors—Gutiérrez i Matabolchs — no tingue-ren massa encert en escollir els cincde l'equip barceloní, amb tot i disposard'Arnaud, que estE, considerat com in-seleccionable, perquè és francés. E:desencert d'aquesta selecció i el tra-cOs dels seleccionadors, res ho posatant en evidencia com és el balanç detes-eir`eis &res partics que en nonaprimer equip ha disputat. Vegi's els re-sultats:

Dissabte: Juventus de Sabadell -Bourse. 58-25.

Diumenge: Selecció Barcelona-Bour-se. 30-23.

Dillus: Iluro de Mataró-Bourse.40-12.

El reserva del Bourse ha jugat tam-be das partits i els ha perdut per 28

orfes deis colegie miiitars 1 alumnesde les escotes públiques. t

Assisti a la testa, el qual fou ma::ovacionat, el President de la Repu-blica. el qual anava acompanyat delcap interi de la sera cambratar. contralmirall senyor Ruiz de Re-bolledo 1 el secretari de la Presidencia.senyor Sänchez Guerra. També assistial cap del Govern aria) 1 am a:xa crde Portugal.

Primer se celebré una destilada d'al-letes, que realitnaren diversos caer-cicls gimnästics. Entre elle figuravala secció atlética de la Societat Gem-nastica Espanyola. Després tinguéuna exhibició de basquet-bol entreels equips infantas i, per ültim. elpartit entre les seleccione de Madrid 1Lisboa, que guanyaren els madrdenysper 15 punts contra 14.

La Banda Republicana assisti a l'es-pectacle 1 interpreta diversos rompo-sicions musicals. Fou una festa querevestí gran brilantor.

VII APLEC DE L'EXCURSIO'NISMEGRACIENC

La eomtssiô organitzadora ha acor-dat per al dia 14.del proper mes de

maig. la celebrarla d'aquesta trata ja

tradicional.S'aniran donant detalle, del lloc 1

programa, aiXi cont dels acords que

Futbol

DESPRES DE L'ELIMINACIO

AHIR TORNA EL BARCELONA

DECLARACIONS DEL PRESIDENTI EL DIRECTIU QUE ACOMPANYA

fL'EQUIP

Un collega de la nit, en donar comp-te de l'arribada de l'equip del ar-eelona, que ho feu ahir, a la tarda,amb el "Sevillano", publica unes de-claracions del president del F. C. Bar-celona i el directiu que acompanyàl'equip a la capital andalusa.

Heus ad el que han dit:"Juan Coma ha manifestado que le

dolia el resultado adverso registradoen Sevilla, como socio del club y comopresidente del mismo, pero que no hasido una sorpresa para el, ya que des-de un principio se mostó pesimista.

El Barcelona — ha continuado di-ciendo — desgraciadamente no poseeun conjunto de jugadores digno de unclub de su historial, y por ello todami preocupación ha sido substituir alos jugadores inservibles. Ahora conmayores motivos se impone la nece-sidad de llevar a cabo una renovaciónconcienzuda del equipo para terminarel plan que me h trazado, ya que mimayor satisfacción seria abandonar elcargo dejando solucionado tan arduoproblema relacionado con los futurosdestinos de nuestro Club.

Las últimas palabras del señor Co-ma han coincidido con la llegada deltren.

El directivo que acompañó al quinose ha mostrado muy parco en sus ma-nifestaciones, evidenciando una mani-fiesta contrariedad.

La derrota--ha dicho—no admite lames leve disculpa. El equipo actué conuna desgana que me sorprendió, dan-do sus componantes la sensació de nopreocuparles el resultado del partidoy sus consecuencias. Sólo señalaré co-mo dato curioso que durante el en-cuentro sólo se registraron dos tirosde nuestros delanteros. Si exceptuamosa Bosta, Goiburu, Martí y,la voluntadque derrochó Font, el resto del coa-junto actuó en forma inexplicable, ypienso hablar muy claro en la próxi-ma reunión que celebrarä la Directi-va, ya que hechos como el acaecidoel domingo no deben repetlrsse, por elbuen nombre del Barcelona."

DE L'HOMENATGE A VICENTSPlERA

El Casal Barcelonista, organitzadndel projectat festival homenatge algran jugador Vicents Piera, que haviade celebrar-se diumenge passat, día 16,amb tot el seu sentiment va veure'sobligat a suspendre tan merescuda

festa, per causes alienes a la voluntatcll Combe organitzador.

En principi s'ha assnyalat la datadel proper día 30 per a la celebracióde l'esmentada festa, de la qual espe-ren els seus organitzadors assolir-nel'èxit 1 brillantor que ja prometia elsuspés festival.

Avui ja es compta amb la coope-ració de valuosissirns elements delteatre líric, que han promès el seu ajutper a donar la brillantor que un actea honor de Vicent Piera mereix.

DAVANT DEL FRANÇA-ESPANYAHA ESTAT DESIGNAT L'EQUIP

FRANCES

París, 18. — El Comité de seleccóde la Federació Francesa de Futbolha establert la composició de l'equipque contindra diumenge vinent,Parc des Princes, amb l'equip repre-sentatiu d'Espanya.

¡L'onze francés ha quedat constituïten la forma següent:

Porter, Desf osad.Defenses, Van Dooren i Mattler.Mitjos, Diagne, Kauesar i Delfour.Davanters, Mercier, Gerard, Nico-

las, Rio i Langiller.

Boxa

ELS CAMPIONATS DE CATALUNYAAMATEURS D'ENGUANY

S'iniciaran el vinent dissabte, dia 22,a la popular sala del carrer de Va-lencia, a l'Iris Parc, sota l'organitzacióde la Federació Catalana, que s'hi hapres el màxim d'interès. El fet queenguany s'hagin de celebrar a la nos-tra ciutat els campionats peninsulars,augment l'interès de la competició re-gional, que es confirma que la seried'inscripcions que es formulen en l'es-mentat organisme. Fine ara els clubsinscrita són: Boxing Club Sabadell,Poblet Boxing Club, Boxinc Club Tor-rasenc, Gracia Ring Club, Boxing ClubBaroeloneta, Athletic Boxing Club,Punching-Ball Club, Catalunya Athle-tic club, eportiug Boxiu Club. noraposa de manifest que la inscripció Que-dé closa ahir, deixant-aa aasllicencies per a amateurs fins a l'anyvinent.

L CAMPIONAT DE CATALUNY A —(BAIXAD A I SLALOM) 23 D'ABRIL

Co ma clausura de les activitats es-

portives de la present temporada, el

C.E.C. (S, d'E. de M.) organitza per

al pròxim diumenge, dia 23 del cor-rent, a la Vall de Núria, aquest cam-pionat, sota la fórmula de la FIS, o si-gui amb puntuació compilada, teninten compte els resultats de la prova de

baixada i l'aire de Slalom.La primera prova es disputara en el

trajecte Pulgmal-Netria, que segura-ment Prometra per segona vegada, enaquest any, establir marques comple-tament internacionals.

Les inscripcions s'admetran a les-tage del C. E. de C. fins al dia 21.

THIL, LESIONAT, NO PODRA BO-XAR AMB KID TITNERO

París, 18. — A causa de l'estatsalut del boxador Thil, l'encontreThil-Tunero s'ha ajornat per a unadata ulterior.

En el proper combat Thil serä subs-tituit per l'alemany Seelig.

AQUESTA NIT, AL NOU MON

UNA MAGNIFICA VETLLADA ABAM DEL COMBAT MARTINEZ,DE LA TORRASSA - KID YANSON

Per avui "Barcelona Ring", anunciaen el seu popular local del Parallelo,una vetllada popular, en la qual ta-ran la seva presentació dos nous bo-xadors.

El combat de fons sera entre el sa-badellenc Hernändez, fet boxador aParís a le sordres de l'ex-campió Ka-maloff, i Safont, el qual ens donaráuna idea exacta del seu valor, puix quea més de la rapidesa ja demostradaper Safont, darrerament ha demostratésser molt mes pegador que abans.

Kid Yanson tindrà com a contrin-cant a Martínez de la Torrarse, és unaltre boxador que, a pesar de no ha-ver-se presentat al públic de Barce-lona, ja es conegut pels seus èxits aMadrid, a mes d'haver-se en:renatdurant quinze dies a Barcelona, a lesordres del menager Abella, el qualespera del seu nou poulain, s'imposi 1

en aquest combat com un dels millorsnacionals.

En altre 1 substituint Bensan, espresentaré davant Botes el boxador as-turiä Jaume Benito, que en el seudarrer eombat aconsequi fer taulesamb el carnpió de Llevant Primo Ru-bio, 1 que compta amb victòries da-munt d'Ortiz i Ruiz. Botes és el gua-nyador de la competid() "Cinturó Bar-celona".

En sis represes Garcia donará répli-ca a Alemany 1 en quatre Larrosaboxarä contra Gallardo.

Ciclisme

VI CIRCUIT DEL PENEDES"II GRAN PREMI R. LAZARO"

\

lins de Rei, Pallejä, San Andreu de laBarca, Martorell, La Beguda, Piera,Capellades, Sant Quintí de Mediona.

Penedès: Total, 136 quilòmetres.

Com a trossos dificultosos d'aquestcircuit cal esmentar la costa entre Pie-ra 1 Capellades 1 una altra mes pro-nunciada, encara, després de Capella-des 1 l'escalada del "Pantano" entreVilanova 1 Arbes, on Canyardo sea-capé l'any passat.

LA XV VOLTA A CATALUNYA. —ITINERARI DE LA SETENA I DAR-

RERA ETAPA

El Comité d'Itineraris de la provamäxima catalana que tindré lice en-tre els dies 11 al 18 de juny, ha acor-dat el recorregut de la setena 1 dar-rera etapa, que és la que mancavadecidir.

La setena etapa Figueres - Caldosdc Malavella, pa.ssara pels següentsllocs: •

Figueres, Castelló d'Ampüriez, Pe-cha Fila. Port de la Selva. Llansa,C;arriguella, Pereladin Vilabertaran,Eigueres. Pont del Princep, Torroellade Fluvia. L'Escala, Palafrugell, Pa-lamós. Sant Feliu de Guixols, SantaCristina d'Aro, Llagostera 1 Caldes dealnlavella. — Total: 178 quilómetros.

La (barrera etapa será, alai:Caldee, Tordera, Pineda, Calcita, Sant

Pol, C'anet . de Mar, Arenys de Mar,Mataró, can Bordoy, Lanas, Carde-deu, Granolkrs, Sabadell. Terrassa.Rubí, Papiol, Molina de Rei, Sant Boi,Esplugties, carretera de Sana, Expoal-

- Total: 162 quilòmetres.

La Unió Excursionista de Catalunya(Santa Anna, 10, primera dtasebte, dia22, a dos quarts de vuit del vespre,inaugurará, una exposició de pinturesi dibuixos de caire excursionista, ori-ginals deis següents expositors: F. Al-muni, J. Benavent, A. BCSCÓS, J. Ber-ge, S. Campillo, J. Cases, X. Coll, R.Figuerola, A. Font i Cariada F. Jou, J.Picó, J. Queralt, F. Tubau, O. Tubau.I. Vidal i J. Barquet.

Poder:-se visitar tots els dies fei-nere de 7 a 9 del vespre i festine d'IIa una del matí.

Motorisme

EL GRAN PREMI BARCELONA

AUG..M.re:TUN LES INSCRIPCIONS

La importancia que internacio-nalment es ccneedeix a aquesta or-

ganització. ha quedat suficientmentdemostrada amb la demanda Top-ions per a concórrer-hi que s'hanrebut abans d'acabar el terminidadmiasion_s d'inscripció a dretssenziils.

Mes de quaranta usos internado-nals. les primores figures del moto-risme angles, francés, alemanyitalià, han fet arribar al M. C. C.la seva demanda d'inscripció, pre-sentant les condicions que es tro-ben en estudi de la Comissió De-portiva.

Si el Moto Club de Catalunyapogués en aquests moments dispo-sar d'aquelles facilitats que alNord disfruten, aquest Gran Premide Barcelona reunirla en el mera-vellós cleen i t de Montjuic totesprimeres figures 1 fins les segonesfigures del motori-snae europeu, alcostat deis nostres

Ara, naturalment. el M. C. C.

gleng, da

deportin. copa a prora de granclasse internacional, esté ja asse-gurat.

Entre els corredors la Participa-ció deis quita pot donar-se ja per

descenripteda. figura el campió suis

E. Haenni. el qual participaràles classes 350 c , c. i 500 c , c. , ambmaquines Motosacoche.

Dels angicos. a mis de Fergus

les proposezions que e cenanva per bon c arni l'arribar a un

aeord per 3 sr.:a -C i C.7C-1i:

de Mor.tuic7110 e:rner arib

LA FIRA DE SEVILLA

Sevilla. 18. — Ha comeneat :a firazunb gran animació.

Les zaseies eón admirables. Multes&han presentat amb uns gran origi

-natitat.L'alcalde 1 els diputats per la pro-

vincia, visitaren .a.quest mati la tira.essent obsequiats.

Els hotels 1 pensiorts Ocian comple-

tament ocupades.El temps es magnec, afavorint molt

els tuestes. observant-se mes grannombre deatrangers que en anys an

teriors.

Detenció d'un reclamat

Ha eatet raeat a chapea:ice, del Jut-

jat mini. 12. E-mili Lepe:,

te. queque ee trobava rwlarnat per dit

1 Jutjat per causa que se 11 acoda per

I homicidi.

Carreres de cavalls

LA TEMPORADA DE PRIMAVERA

L'entusiasta entitat Barcelona Turfha confeccionat un suggestiu Progra-ma per a la vinent temporada de pri-mavera de curses de cavalls, arnb untotal de vint-i-nou curses al galop ivint-i-sis al trot enganxat.

Les dates fixades són el 7, 14, 2128 de maig; 4, 11, 18 i 25 de juny 1 2 i9 de juliol.

La reunió mes important de la tem-porada serä el Gran Premi Barcelona,que seré corregut el dia 28 de maigdamunt 1,900 metres 1 está dotat amb5,000 pessetes.

El Premi de la Generalitat de Ca-talunya, de 3.000 ptes., sera disputardamunt 3,000 metros, i encara no haestat assenyalada la data.

Aquest programa ofereix la novetatd'haver-hi dues curses per a aficionats.

Basquet-Ball

ELS PARTITS II TKRNACIONAISDE DIUMENGE I DILLUNS

puntita interessar als anales de l'ex-cursionisme gracienc.

EXPOSICIO DE PINTURES

Es gairebé segur que el circuit so-bre el qual tindré de disputar-se el a 14. amb el Gimnästic de Tarragons. Anden:san . es pot •aaaeg-u •ar _a parm-

dia 30 del corrent el IV Circuit del i 40 a 12 amb nEscleLxes. cipació d'A. Tyler, en 350 cc.. i 500

Penedes, organitzat per la Seeció Ci_ Norton: George Brovey en A. J. S.

dista de la U. S. de Sans i F. C. Villa- 1 LA SELECCIO DE MADRID HA i H. T. Tyr. ell Smith. en Rudge.

franca, seré el següent: 1; De França ehan rebut les irescrip-

Barcelona (Plaea, d'Espanya), Es- GUANYATLA DE LISBOA cions se g-ares de Julien Ravin:e 1 de

plugues, Sant Feliu de Llobregat, Mo- ':e:ra

PER 15 A 14I Marcel eleen!. Andre >laudan, lea-¡ font. Terigi. B.:-..:1-e i Bernaldet.I Joule Jeannin. Georges Moneret 1

Madrid 18. — Sha celebrat el Se- Jean Reland, arraests dos darrers amb

Vilafranca del Penedès, Sant Pere de gon matx internacional de Bastmet- , dues maquInes cada un. .ran se- .•

Ribes, Sitges, Vilanova i Geltrú. Cas-Bol entre les seleccione de Madrid i i gurament part:cipantS al Gran Pro-

tellet, Arbós, Monjos, Vilafranca del

-

¡ Lisboa_ El partit estava organitzat a ; mi de Barae:ona.‘honor de la guarnició madrilenya. deis Pel que fa als nanans, a par: de

Les coïssors, els tallets, les esco-riacions de la pell infantil són do-lentes pel dolor que produeixen,a Més a Mes, per la facilitat queofereixen al contagi de malaltiesinfeccioses. Combatiu-les a M bBALSAMO BEBE.

seves reunions per tal d'emetre el cor-responent fall, que es fara públicoportunament, celebrant-se desprésl'exposició al local social de la Caixade Pensions per a la Vellesa i d'Es-talvis (Via Laietana, 56 A).

— Ens plau participar que el pro-fessor Loewenstein, de l'Institutroteräpic de l'Estat de Viena, donaráuna conferencia a l'Acadèmia de Me-dicina, aquesta nit, a les set, sota elsegüent tema: "Bacilemia tubercu-losa".

— Dimecres, a . les set de la tarda,i al seu local social, "Casal del Met-ge" (Via Laietana. 31), el doctor Gon-zález Aguilar, de l'Hospital Valdeci-lla, de Santander, dissertara sobre"La unitat patogenisa dels tumors decellules gegants".

— La Federació Catalana de Cecsestá organitzant un festival a profitseu, al qual collaboraran valuosos ele-ments. Degut a la finalitat patriòticai humanitaria d'aquesta entitat, no hiha cap dubte que Pacte que suara es-ta organitzant será, un èxit esclatant.

Oportunament s'anirà donant comp-te dels elements que prendran parta l'esmentat festival t de les obresque executaran.

— Avui, dimecres, 19, a les vuit delvespre, a l'Ateneu Enciclopedic Po-pular (Carme, 30), el doctor Comesi Sola, director de l'Observatori Fa-bra, continua el seu curset d'Astro-nomia. Tema del dia: "La Terra. Geo-desia, Geofísica".

0••C..

La cura de la pell deis nois esessencial per la seva bona salut. Laneteja meticulosa, el bany diari... idesprés BALSAMO BEBE. Asseca,refresca, cicatritza els tallets iguareix tota mena d'escoriacions.

— La muller del nostre company iamic Dídac Fernández ha deslliuratfeliçment una formosa nena, que por-tara el nom de Núria.

No cal dir com felicitem els nouspares, ensems que desitgem al nounat tota mena de prosperitats.

— Demà, dijous, dia 20 del quesom, el Cercle Odontològic de Cata-lunya celebraré sessió al seu estatgesocial, Via Laietana, 31, "Casal delMetge".

El doctor Josep Boniquet donaráuna conferencia sobre Prótesis, sotael tema "Collocació fixa de la den-tadura".

Com de costum, la part científicad'aquesta sessió será, pública.

— Avui, dimecres, a les vuit delvespre, tindrä lloc a l'Institut de Cien-cíes Econòmiques, Porta-Ferrissa, 19,principal, la vuitena conferencia cor-responent al Tercer Curs d'EconomiaPolitica, organitzat per aquesta Ins-titució.

La dissertació anirà a càrrec deldirector tècnic de l'Institut, En JoanP. Fàbregues, 1 versará sobre el tema:"Efectes econòmics de la Reforma".

— Demà, dijous, a les deu de lavetlla, tindrá lloc a l'estatge de 1aUnió Cooperatista de arcelona unaconferencia a cärrec del conseqüentpropagandista de la corporació, Feliparjau, sobre el tema "Nova Moral So-cial".

— Ens comunica el Centre Auto-nomista de Dependents del Cometade la Indústria, que ha estat suspesala conferencia que avui, día 19, haviade donar al seu local social el senyorFrancesa Lasplassas. L'ajornament esanib carácter indefinit per haver sor -tut cap a Madrid el conferenciant iignorar-se la data de tornada.

iAkriOCA

lannecres, 19 d'abril de 1 933 —L' OPIN10— Número 585 — Pägina 8

LA PREMSAMUNICIP1MANIFESTAC1ONS D'ADHESIO A

LA RlaPUBLICA

L'alcalde, Dr. Aiguader, ha rebutun ofici del president de la Unió deVenedors de Peix de Barcelona, ambel qual aquesta entitat renoval'adhesió incondicional a les auto-ritats republicanes, amb motiu delsegon aniversari de la proclamacióde la República. També ha rebutun ofici del president de l'Agrupa-ció Excursionista "Sempre Avant!",amb el qual aquesta entitat s'adhe-reix a la campanya de les entitatsulturals i politiquea a favor de laconstmeció del pal d'ancoratge dedirigibles.

UN EFusru TELEGRAMA DE CO-

MIAT A L'ALCALDE

L'alcalde. Dr. Aiguader, ha rebutde Port Bou un telefonema que diu:"En deixar Barcelona i Catalunya,us trameto les meves gràcies més

expressives per l'acollida rebuda i

la meya sincera admiració enversaquest país que té unes possibili-tats turístiques meravelloses 1 enecada catalä té el deure de valorarcom cal. — Signat, Assseo."

D'UNS PROJECTES DE RASANTS

Per tal que els interessats puguinformular les relamacions que esti-mi oportunes durant el termini de20 dies hàbils, estará exposat a l'O-ficina d'Informació, situada als bai-xos de la Casa de la Ciutat, l'ex-pedient relatiu al projecte de ra-sants dels carrers de Laforja, CampVidal i Anbau, i també el relatiu

al projecte de rasants del carrer deRubens, des del de Nostra Senyoradel Coll fins al de Mora d'Ebre.

CONCURS PER A L'ADQUISICIO

D'UNES MAQUINES

L'Ajuntament de Barcelona, ensessió del dia 12, acordà, pel ter-

mini de set dies naturals, obrir unconcurs per a l'adquisició de lesmaquines següents, que hauran defuncionar elèctricament: primerlot: una mäquina de fer rebuts, al-menys a set ratlles; una màquinagrava-dora de les plagues correspo-

nents, juntament amb setanta milplagues gravades per a l'arxiu i delmoble- fitxer necessari. Segon lot:una màquina sumadora a dos co-lumnes per a relacions de càrrec.

Hauran de presentar-se les pro-postes, sota envelop tancat, al Ne-gociat de Solars, advertint-se queles màquines hauran de subminis-trar-se dintre els cinc dies següentsal de l'adjudicació.

GENERALITAT

EL PRESIDENT, A IGUALADA

Ahir, al mata el senyor Macià, acom-panyat del seu secretad, senyor Ala-yedra, estigué a Igualada, per tal d'as-sistir a la inauguració d'unes escolesi d'un servei d'assistència social.

Des d'Igualada, marxà a Valmaya,on es proposa descansar uns dies.

APAT A HONOR DEL SENYOR

SELVES

Ahir, al vespre, el conseller de Go-vernació, senyor Selves, fou obsequiatamb un àpat, pela corresponsals deisdiaris espanyols i estrangers. Lactetingué noc al Restaurant Catalunya.

EL BUTLLETI DE LA GENERALITAT

El Butlletí de la Generalitat, amb

data d'ahir, publica, entre altres, tres

ordres d'adjudicació definitiva de la

subhasta de proveament de pedra per

a la reparació de diversos camins.

INEWA.9e3111•IIMMEZZILM

CAMISERIA SANSCARRER BOQUERIA, 32

GRAN REBAIXADE PR Era

SataaMOMMIIIIMME~PaaaMMO

:ieemasimionomuntmenerfäl

A propòsit de l'entusiasmeHeraldo de Madrid comenta les po-

ques banderes i domassos amb motiude raniversari de la República, i diuque troba lògic que al cap de dos anyshagi disminuït l'entusiasme cridaner,mentre es converteix en realitat ro-bra iniciada per la República.

"Hemos oído cómo algunos espíri-tus superficiales comentaban el hechode que hubieran sido escasas las ban-deras y colgaduras con ocasión de estesegundo aniversario de la proclama-ción de la República. Muchos de losque lamentaban que los demás no hu-biesen engalanado sus balcones no lohabían hecho ellos tampoco. lo cualno impedía que dedujesen de ello que,en los demás, el entusiasmo repu-blicano no alcanzaba la debida pre-sión.

La conclusión es perfectamente arbitraria. Tan arbitraria como la que

MEDITACION DE UN -CONVERSO"

—Cómo pasa el tiempo. ;Pensar queya hace dos años menos un día quesoy republicano!

(De "Heraldo de Madrid")

se obtendría deduciendo de aquellospintorescos desfiles de alcaldes orga-nizados por Primo cíe Rivera. que Es-pana estaba entusiasmada con la dic-tadura, o en vista del colgado profu-so en un distrito previa recomendacióndel teniente de alcalde en la épocamonárquica que Madrid era exaltada-mente afecto a aquel régimen, o quecuando los parraeos consiguen de susfeligreses una copiosa exhibición depercalina es que que en todos los pe-chos españoles arde la fe católica.

No; el entusiasmo se produce de for-ma diferente en cada caso y tiene paracada momento la fisonomía que corres-ponde. Cuando se lucha por la conse-cución de un ideal el entusiasmo semanifiesta en todas las ocasiones deforma más ostensible, y todos los pro-cedimientos: el grito, la percalina yla canción, sirven para dar a este gé-nero de entusiasmo su exteriorizaciónadecuada. Cuando se vence, en los mo-mentos que siguen inmediatamente altriunfo el entusiasmo se produce comoen el cazo anterior; pero en un gradode superación. Luego.., el entusiasmose aposa, el ímpetu se aquieta, y lapercalina, la canción y el grito no pue-den ser ya el vehículo que sirva paraexteriorizar este otro género de entu-siasmo menos vehemente, peao másfirme y más sincero.

Ahora, por ejemplo, el entusiasmorepublicano se exhibe en la inaugura-ción de los ocho nuevos grupos escola-res, donde los padres de los seis milfuturos escolares que allí hallarán elpan para su espíritu traducen su gra-titud en cálidas y entusiastas ovacio-nes. O en la inauguración de esasobras de la prolongación de la Caste-llana, realizadas milagrosamente enmenos de cincuenta días, y donde mi-llares de obreros encontraron el panpara su cuerpo. Y se manifestará elentusiasmo republicano de manera máseficaz y convincente que con la in-genua exhibición de unos metros depercalina simbólica con el ejercicio delsufragio. Las urnas son las que endefinitiva habrán de dar la exacta me-dida del entusiasmo republicano, me-jor que las colgaduras, las banderas yla ejecución callejera del Himno deRiego por orfeones improvisados.

No significa esto desdén por esasmanifestaciones entusiastas. A fuerde sinceros habremos de confesar quehubiéramos preferido ver en el día dehoy todos los edificios de la ciudad cu-biertos por una numerosa funda tri-color y que las vítores y las notas delhimno nacional entonadas por todoslos vecinos, convertidos por el entu-siasmo en orfeonistas "amateurs", hu-bieran atronado las calles de la ca-pital. Pero encontrarnos lógico que nosuceda así. En Madrid ha habido lasmanifestaciones de entusiasmo que de-bía haber, y la falta de gritos y depercalina no nos produce ni desalien-to, ni vacilación, ni sombra de dudaacerca del acendrado republicanismode los españoles en general y de losmadrileños en particular.

A la efervescencia y la exaltaciónnatural de los primeros días del triun-fo ha sucedido el tono ponderado y re-flexivo que corresponde a una etapaconstructiva y de enorme responsabi-

lida,d. Cuando la obra de la Repúblicacomience a dar los frutos que ya seadivinan; cuando llegue el momentode cosechar la siembra actual..., en-tonces oiremos enronquecer a los ciu-dadanos en fuerza de canciones y devítores y veremos agotarse la perca-lina!"

L'obra de la RepúblicaA propòsit de la inauguració dels

grups escolars inadrilenys, com a com-memoració del segon aniversari de laRepública, El Sol publica el següenteditorial:

"A la muerte de don Francisco Gi-ner de los Ríos, recomendó líricamen-te su discípulo el poeta Antonio Ma-chado a sus amigos que le hicieran unduelo d , labores y esperanzas. "Yun-ques. sonad! Enmudeced, campanas!"

Bajo la ativocación de Giner de losRíos ha sido colocado uno de losgrupos escolares que el jefe del Esta-do inauguró ayer. La República hacumplido en el segundo aniversario desu proclamación el mandato lírico delpoeta, por mano de uno de los másfieles discípulos del filósofo: el minis-tro de Instrucción Pública. don Fer-nando de los Ríos.

Toda la obra del régimen, todos susactos, están penetrados de esas dosnotas—labor y esperanza—; el hechode que la República haya elegido parainiciar su fiesta de este año la inau-guración de escuelas, está cargado designificación. Es un acto de austeri-dad. de esfuerzo hecho y de confian-za en mañana. tal como corresponderealizarlo a una República de traba-jadores.

Y que el gesto ha sido comprendi-do y estimado por el pueblo, queda de-mostrado con el testimonio del entu-siasmo que este pueblo mismo ha apor-tado a la ceremonia de la inauguración.

Los grupos escolares construidos se

UNA LIGEREZA

—El Papa ha rogado a Von Papenque no se persiga a los judios. Creoque ha pecado de ligero; debió con-sultar antes con los clericales espa-ñoles.

(De "Luz", de Madrid)

hallan sitos en las barriadas extremasde Madrid. Y en estas barriadas extre-mas, fácil campo de también extremaspropagandas, han podido recoger las

altas magistraturas del Estado pruebadirecta, tangible, del entusiasmo yefusión populares. No hay por quémentar el caso del Estado monárqui-co para que resalte el arraigo y vi-

gor de la República. Los festejos ofi-ciales pueden ser preparados y resul-tar de un brillo impresionante; perolo que no puede prepararse, lo que nopuede darse sin absoluta espontanei-dad son las manifestaciones de sen-timientos de la masa. La Repúblicacuenta con la espontaneidad. Lo ocu-rrido ayer lo atestigua.

Nuestros gobernantes saben mante-nerse en frecuenti.simo contacto conel pueblo, y—no halagando sus ten-dencias, sino cumpliendo estrictamen-te su deber—conservan el aliento deesa opinión pública que otras gentesinvocan cada día bajo su palabra.

Con obras, no con frases; con obraspositivas, ajenas a toda pompa y es-pectáculo, se ha iniciado la conmemo-ración anual del 14 de abril. Se ofre-ce al pueblo corno esencial festejo laapertura de nuevas escuelas. Y el pue-blo se siente con ello no saio satisfe-cho, sino honrado y respetado.

La fecha de ayer ha aportado unnuevo testimonio de la compenetra-ción de los españoles con sus actua-les instituciones de gobierno y con lapolitica que desde ellas se sigue. Po-lítica dede labores y esperanzas, de tra-bajo y cultura; en una palabra: dedignificado:in nacional."

L'opinió públicaliellófilo escriu a Luz una "charla"

titulada "Ellos y los otros", la lectu-ra de la qual és ben interessant. Diu:

"Ante la muchedumbre que llena-ba la Plaza de Toros de Bilbao excla-

mó el señor ~fía: —He aquí la opi-nión. ¿Dónde están ellos?

"Ellos" no contestaron. No estabanallí, evidentemente. Pero es que no sesabe quién eran "ellos". Podían serlos monárquicos. Podían ser los repu-blicanos disidentes. De todas maneras,la orgullosa pregunta quedó flotando.

Ahora la recoge "El Debate". "Ellos"eran los que ayer i anteayer llenaronlas iglesias. Muchos. sin duda. Y "ElDebate" piensa, con el mismo derechoque el señor Azafia: —He aquí la opi-

ni:jai-lana. domingo, habrá en Espa-ña cien mítines. Se llenarán cien tea-tros.— "He aquí la opinión—procla-marán los oradores monárquicos, re-publicanos, católicos o anarquistas—.¿Dónde están ellos?" "Ellos" no esta-rán en ningún sitio donde se preguntepor ellos. "Ellos" estarán siempre enotra parte.—"Ellos" no están en nin-

' 1 ci t á " losEn todas partes estarán "los otros"preguntando sarcásticamente por

—Nada de suprimirlos. Se han li-mitado a trasladar los festejos.

—;Ateos! ;Qué falta de respeto alas ideas religiosas!...

(De "La Libertad", Madrid)

"ellos" y poniendo en duda su exis-tencia.

La enorme significación del 14 deabril está en que aquel día nadie pre-guntaba por nadie. "Ellos" y "losotros" eran unos mismos y andabanmezclados por las calles y lo llenabantodo con un solo entusiasmo y un solodeseo. Por eso vive y vivirá siemprela República. Porque cuando nació es-taban allí todos y no había nadie porquien preguntar.

Y por eso no se puede decir: —Heaquí la opinión. ¿Dónde están "ellos"?Porque son una afirmación y una pre-gunta que se contradicen. Porque sino están "ellas", la opinión no estátampoco."

NOTICIAR!— En la sessió de danses a càrrec

de la ballarina Alicia Calado, quetindrà lloc diumenge, dia 23. al ma-ta al Teatre Barcelona, els múltiplesadmiradors d'aquesta artista, ultrapoder delectar-se amb la contempla-cid d'un art tot delicadesa, espiritua-litat i precisió, que podrà mostrar ple-nament el temperament i possibili-tate de la ballarina. fora del marcfastuós i estrepitós del nostre primerteatre líric, on havia actuat fins araamb les naturals restriccions que elcaràcter de les aperes Ii imposava,tindran ocasió de poder aplaudir al-tres meritis.sims art istes, collabora-dora d'aquesta excellent ballarina: elpianista Josep Paltré, no gaire cone-gut encara en el nostre medi musi-cal i que probablement deixarà de-mostrada en aquesta actuació tot elvalor de la seva excellent escola ifina sensibilitat; el guitarrista PepeHurtado, famós com a solista i acom-panyant, en l'especialitat flamenca,i el notable violoncellista Josep Trot-ta, membre del Quartet Catalä, 1 delTrio Net-Toldrä-Trotta.

Aquests artistes actuaran com a so-nsees 1 com a acompanyants de laballarina. El programa, dones, tindràun positiu interés per la seva varie-tat i per l'alta qualitat dels inter-preta.

El nen plora perquè quelcom elmolesta. — Probablement les coïs-sors. — Guariu-los-h1 amb BAL-SAMO BEBE... 1 després de guari-das continueu aplicant-li el BAL-SAMO BEBE perque la seva pellsigui sana,

•

— Per a fallar en el Concurs deCartells Allegerics convocat per laCaixa de Pensions per a la Vellesa

d'Estalvis, ha estat nomenat el Ju-rat, que l'integren els senyors LluisFerrer Vidal 1 Soler, Lluis Serrahima1 Camita Joaqulm Ranart, SalvadorAlarma, Xavier Nogués, Ciro Morales,Joan Garriga 1 Masse), Francesc Mo-ragues 1 Barret 1 Josep M. Bola 1 Ras-pan (secretad).

El Jurat celebrará tot seguit les

CAMISEPS16 FONTANELL A 16

24 PORTAFERRISSA 2,6nebudes les darreres novetal s

Especialitat en rami-ses a mida.

ELS DESUAM1SATS

—Jo voldria esser feixista o nazi.

—Per que?—Per huir camtsa.

("Le Rice", Paris

Les conferencies d e W a-shington

Per mes que hom ha descrit les con-verses financeres que tindran lloc aWashington tot d'una, com a prepara-teries de la Conferencia EconòmicaMundial esdevenidora a Londres peljuny, la veritat es que les tals con-verses tenen tot l'aire d'ésser mes im-portante que no la posterior Conferen-cia. La política de guerra encara teel centre a Europa; per?) el centre dela politica de pau, d'ençà que Roose-velt governa als Estala Units, s'ha des-plaeat definitivament a América.

Lee. personalitat mes importanteque van d'Europa a conferenciar ambMr. Franklin Roosevelt eón Mr. Mac-Donald, que, si deixem de banda el"Pacte dels quatre", te un bon fullde serveis co ma conferencier, i

RAMSAY MACDONALD

M. Edouard Ilerriot, que els franceses.amb un tacto completament francés,han enviat a América perquè hi co-titzi la seva heroica defensa del pa-gament del deute, la qual va ocasionarla crisi del seu Govern el desembrepassat. Molts d'altres paisos han estatinvitats a trametre un representantespecial a Washington, 1 a les nacionsa les quals no ha estat Ciénunnat u.missatger especial, hom els ha ofertd'emprendre negociacions per la Usualvia diplomätica.

Horn diu que el President dels Es-tata Units, en una conversa amb l'am-baixador d'una gran potencia, va enu-merar segons l'ordre següent els afersa tractar: argent, blat, coure, tarifesi divises. Aquest programa 1 el seuordre ha desfermat tot d'una les sor-preses i les especulacions dels técnico.El món no especia' litzat gira mes aviatl'atenció vers les simpàtiques declara-cions del senador C,ordell Hull, secre-tara d'Estat del Govern

President Roosevelt com a Presidentde la Conferencia Econòmics Mundial.La qüestió que les compren totesde fer que la riquesa que hi ha almón sigui posada a l'abast del poble,

tos d'Instrucció Pública espanyol, donFernando de los Ríos, es gloriejava lasetmana passada d'haver obtingut queEinstein anés a professar a Madrid.Ara sembla que l'eminent matemàtic

HERR HITLER

ELe RAaesEl jueu nazi

giesos no eren partidaris de la re- dessert serabeenevició deis tractats davant d'una Ale- eae,x di, fe,....,aeamalva hitleriana. Enfront d'això. Muse en •.:11:, atores eht raeaohni 1 Hitler han volean animar unapolitica hostil a l'Emopa occidental.

Mussolini no vol donar gust en tota Hitler. No esta per la unió d'Austriai Alemanya, que encara tem cont anana escarmentat. Per això ha fes-tejat el canceller austríac Dr. Dollfweeque tambo va fer cap a Roma la set-mana passada. Perol' vol Mermar la po-sició del regim kiXiSta formant un blocreaccionari wub Austria. Alemanya 1Hongria, 1 per ajad es vuestra revisio-nista dels tractats que no l'afecten.Aixi dena gust a A:emanya 1 Mi/U.110

la maniobra del gran chantage feixis-ta contra les nacions civilitaades.

APARELLS FOTOGRAF1CSrvismätics, Diseos. Fono-grafs. Cinerues. Pearrulez;.

Pathe-tiabyVERITAItt rs OCASIONS

EN JOI.ES

Compra. s. anvi iV endaEL REGALOC. Sant P.m. - res. 154?.5

n•••••• loef•

Dimecres, 19 d'abril de 1 933 — L'OPINIO— Número 585 — Pàgina 9etillI•111~1n11091•61•121Eifir"i•Pa. "manausanormswer-:-...,,,ers.m,ammouwmiamampanizza

ELS AFERS DEL MON

•

PISPES I BANDITS

El detectiu segrestatMr. Bailey, detectiu londinenc, ha

tingut una experiencia que no oblida-rà. fàcilment. Aquest detectiu formapart d'un deis "escamots volants" quefa dediquen a perseguir per Londresi els seus afores els cada dia mes nom-brosos lladres d'auto. Fa uns quantsdies l'escamot de Bailey va poder iden-tificar un automòbil de lladregots, i elperseguí amb un nou model d'auto re-forçat especialment per als abordat-ges. Quan els dos cotxes corrien cos-tat per costat, Bailey va saltar almarxapeu de l'auto dels bandits iaquests, després de provar inútilmentde fer-lo caure, el van estirar i el vanfer entrar per la finestra.

Mentrestant, l'auto policíac s'haviaquedat enrera 1 Bailey hagué d'heure-se -les tot sol amb els bandolers fineque aquests van deixar-lo estabornitd'en cop de maça. Poc temps desprésl'auto fou abandonat amb el policiaferie La premsa anglesa posa els ban-dita, que no han estat agafats, com undrap brut per llur brutalitat. Es co-reix que no han tastat els nostresatracadora. Si Bailey hagués hagut debatallar-se amb eLs bandas dad, non'hauria sortit pas amb vida.

Greix delinqüentFrau Micheleit, anomenada també

"bola de greix" al seu barri de Berlín,es una partidaria massa ardent de lapropietat privada. L'instint de la pro-pietat es tan arrelat al seu greix queno es pot estar de fer-se enviar totamena de coses (pernias, salsitxes, sedes,joies, combinacions, puntes, etc.), 1 noen paga mai cap.

La primera vegada que Frau Miche-leit va haver de presentar-se als tri-bunals migué treure una porta de po-lleguera porqué l'acusada pogués en-trar a la sala. La darrera vegada, elgreix havia prosperat tant que FrauMicheleit no ha pogut comparèixer.S'ha estat a casa, a la gran cadira es-pecial per al seu greix, mentre el tri-bunal sentia testimonis i condemnavala grosso. absent. La sentencia ii dóna

dos anys de presta pera això només esun dir. No hi ha cap cella en cap pre-só alemanya capaç de contenir FrauMicheleit.

Gangsters de dues menesAl "Granada Theatre" (Nova York)

va passar un fet trist, curiós 1 sorollósla setmana passada. Mentre el públicveis i escoltava bocabadat 1 orellaei-xordat un film de gangsters, mitjadotzena de gangsters de relleu entra-ven a la comptaduria, assassinaven eldirector del tqatre i s'enduien els di-ners del calaix. El públic no va sen-tm els crits ni els trets. Al fihn con-tinuaven els dispara i els gemecs quanLi policia (cridada per un uixer quehavia descobert el cadäver) es presen-ta al cinema amb un gran entusias-me. En sentir els treta del filen, elspolicies van entrar corrents a la salai es van trobar que els bandas quetenien a tret eren ombres i que els altress'havien fet encara mes fonedissos.

A Ja finestraMr. Francia Pitt, de Canterbury (An-

glaterra) ha descobert una manera es-pecial de tractar els lladregots. Unanit d'aquestes Mr. Pitt va sentir so-roll a casa d'un vel 1 va sospitar-hila presencia d'algun rebentapisos. L'ho-me va agafar una estaca, se situà rand'una finestra 1 esperà els esdeveni-menta. Feia poc que esperava quan unferoç pistoler va treure el cap per lafinestra tot bramulant: "Guarden-vos d'aturar-me. Porto pistola."Mr. Pitt llavors va fer caure la fines-tia (que era de guillotina) sobre eldaten del facinerós 1 va estabornir el

senyor lladre d'un cop d'estaca a laclosca. La policía va tenir una feinade no dir a retornar-lo.

EDOUARD IIERRIOT

("Haagsche Post", La Haia)

M. Hull, parlant de les tarifes duaneresva dir l'altre dia que els americanahavien dat l'exemple de l'elevació detarifes 1 que en el pecat havien tro-bat la penitencia. "El fi principal deisEstala Units en les properes discus-sions econdmiques—afegi--serà d'aju-dar el món a sortir dels aiguamollsdel nacionalisme econòmic."

M. Herriot es manté en una reservadiscreta. De fet, no va a Washingtona cloure cap pacte, sitió a canviar 1m-pressions, 1 a observar per a desprésinformar. El Govern Daladler va ambpeus de plom per a no comprometre's.sempre tecordant-se de les reparacionsque no veuen, del déficit que s'engrei-xa 1 del deute a América que els con-tribuents francesos no volen pagar.

Mr. MacDonald explicava dijous pas-sat a la Ciunbra deis Comuns l'estatd'esperit tunb que imitas a Washing-ton. "Parlare al President amb la mesgran franquesa—va dir-1 no hl ¡ult-ra solament com S primer ministre.Aprofitaré l'avinentesa de parlar al

LA POLITICA DELS ESTA.TS COSES T.J_E PASSEN

Mr. Baillie-StewardRESUM D'UNA SETMANA

Aviat, si no eras enganyen els darrers'elegrames, sabrem la sentencia dicta-da per la justicia soviètica contra elsanglesos acusats d'espionatge. Aquestsanglesos, enginyers i mecánica de lacompanyia Vickers que treballaven alatissia, han estat processats per su-posats actea de sabotatge combinatsamb una recollida d'informacions peral Secret Intelligence Service.

Mr, William MacDonald, an-glés que no fou alliberat a base deManea, va astorar el primer dia de lavista els oients anglesos declarant-seculpable. L'endemà, rectificant aques-ta declaració, va fer protestes d'inno-cència tot atribuint als mètodes de lapolieta russa la confessió repudiada. guessin del Papa una nora estructuEls altres processats anglesos (n'hi ha rack) del partit cate:111cmat rotundament llur irmocencia 1 desigs de Hitler. Aquestes gestions, se-tambo han atribuït a procediments de gons diuen. no han donat resultat.terror gran la signatura de declara- papa tampoc no ha estat conformerions de culpabilitat. amb la transformació en un sol con- .

De les diverses ressenyes de la vis- corda: general deis tres concordatsta d'aquest procés sensacional. sern- , que ara té amb pateos alemanys: P7i1S. -bis deduir-se que la policia rassa no 'sia. Baviera i Baden. Es clar que unaés pas millor que les altres policies.inegativa del Gran Sacerdot de la au-Els processats, russos i angleeos. han perstició romana és sempre una sim-estat sotmesos a interrogatoris acta- pie tenimat.va de regazeig. L'homeparadora, d'aquells que obliguen a dir dirá que si arnb molt de convencimenz

, i a signar qualsevol cosa només per a de seguida que li ensenyin el fuet de

acabant aquest foll estat de coses mi ha acceptat també la cátedra que 11que homes que volen treballar no tro- ha ofert el Govern francès. Caldrä di-ben feina." vidir el célebre jueu, o almenys el seu

Mr. MacDonald no ens explica res temps, perquè tothom estigui content.de nou amb això. Ja fa temps que sa- La pila de jueus germanice que nobem que el problema es aquest. Espe- han arribat a l'emin ència d'Einstein,rem que les discussions de Washington de Reinhardt o Bruno Welter, la pas-l'aclariran i començaran a resoldre'l. sen extreniadament negra en e: retal -Roosevelt, MacDonald i Herriot han !me nazi Hitler cada vegada mes en-demostrat diverses vegades esser ho- suparbit 1 ensenyorit de tot. Hí hames de bona voluntat i cal creure que hagut una llarga temporada de poli-ho seran mes que mai a la Casa Blan- tica germánica en que el Presidentca, tot fumant el calumet de la Pan. efindenburg semblava jugar amb ele'Hem de creure que el President deis nazis per als seus fins. Ara els papersEstats Units portará a l'extrem le- han canviat i és Hitler qui sembla ju-nergia, la lucidesa, el talent de sim- gar amb tots els seus aliata. Hincien-plificar les coses, la força de 'yerma- burg deixa aparentment d'ésser la pri-aló i la generositat que l'ambaixadorfrancés a Washington, M. Paul Clau-del, li atribuïa en un interviu com aprincipala. qualitats.

El gran procés de Moscou

• Pr"

alliberar-se del turment d'ésser trae- rautoritat. No seria eetrany. donas. \ - a ..:-.tat com un ninot. Pera la vista del que aviat veiéssim el partit de monse- elsprocés no ha convençut clararnent de nyor Ratas pertorbat per a donar gustla innocència de tots els acusats, ans a Hitler, com ho fou el parta de donemoltes vegades els interrogatoris del e: ee

les darreres noticies, es fusionen ambels nazis. Una pila de partits menorsde la reacció es paseen sense condi-cons al nacional-socialisme.

Goring i Papen foren enviate a Ro-ma la setmana passada perquè obtin-

mera figura. Els elms d'ares, segons

Els nostra. eaeors. que tener bo-na memòria. reeerdaran que Mr Bai-Ilie-Stesvard es aquen oficial analesacusat d'pionatge. del proCe..s de:qual hem parlat d.versee vegades. FAquinze dies dèiem que probablereen:seria alhora expulsa: de eexercit i dela presó. La cosa no ha resultatbe així: Mr. Bainie-Steward ha esta',expulsat de l'exercit; perea encara queen les seves relacione amb una mis-teriosa alemanya sembla que ha ee:e'mes flavi que no traidor, la seraerada del tribunal militar. aprovadarei Jordi, el condemna a cinc anys

Les angleses senternentals que ra,podien creure en la cuipabilitat deee.oficia: dels Seafforth Hig'relanders hae.queda: una mica aixafades. Però n'a;ha algeenes que ja comencen a refer-se imaginan:: uta hestaria de gran he-rof3me entorn de La tendí- figura ci-Mr. Baillie-Steward. Per a aqueeee-ao.es anaguaa....es ea.' cosa esel rei Jordi. els je:gee meizarscondenmat estan toes facerd Mr. Ba.-llie-Sze.avard queda deshonra : ale madele anglezos que no saben e: secret.pera ea aletria.nys hi tincaran confiar.-ea quan esclatarà l'anra gran guer-ra, cosa que sazdevindra probab:ernerequan Mr. Baillie-Seeweerd estiga,punt d'acabar la condemna Deac:tamb les autoritats anglesee, e: se.:::.ficat oficial s'eferira als a:emane-e,a esma i el que fara er realaat se:eearear a favor deAng:ate:aa. Da-e:.:Taguas-, panorama claaeroisme tanbiten com secret, l'anglesa imagina:..vasospira tot remenant e: te.

Macarrons i coliarets

Una nora importan: as daaea_risenques han comenee: ae_er ce:a-rete de macarrons. La 1.-,..rga pastasopa, tallada a mides es-calen:e lada de diversos colon. serveix per a

...uuaua ue- ma. sas inte-ressats a vendre collarets d'aquests fa::remarcar aavantatge d'adquirir uneornaments tan barata que. en casnecessi:at poden apaivagar la gane

haver de pasear per les. Ca-5,1.3

de pres-.eze Aques: arrumen: te unT,gran foer e en totes :es -

els trae-e:ex:a

Un pare desmemoriat

reserva com una arma l'autoritzaceSde prohibir importacions de Rüssia.La premsa russa ha fet saber al menque el Govern soviètic no es deixariaintimidar per pressions foranes. "ElGovern i el Parlament anglesos hi handit la seva—deia un diari de Moscou.—Ara parlará el tribunal dele Soviets."El Foreign Office va publicar, diven-dres, una nota assegurant que ni elsacusats ni la companyia de que sónfuncionaria no han Ungut mai ca n re -lacia amb l'Intellígence Service. Aixe.essent una declararle en tot ras obli-gada, farä encara menys d'efecte quela pressió comercial.

Les conxorxes de Roma

Una de les canaeqüencles de la per-semita.) contra els jueus ha estat quede tot Rimen fossin ofertes cätedres alprofessor Albert Einstein, el famasteoritzador de la relativitat. El minis-

("Le Rire". ParieaPer

fiscal han semblat donar la rae a les:sospites sovietiques.

Les dites i els gestos de jutges i pro-cessats i fiscal han estat presos pe:aparells registradora a la sala de laCasa deis Sindicats que en altres temrahavia estat la Cambra Blava del Cluedels Nobles. Ulric. Zelikoff. MartensDiritrieff són els nones dels jutgesels des darrers figures importantiss'emes en el movirnent industrial de lanona Rússia. El primer. V. Ulric, jut-ge del Tribunal Suprem, ha estatpecialment incisiu en les seves pre-guntes que Inés d'un cop han fet va-ciliar els processats. Vixinski. el fis- Sturen per a donar gust a Mussol m.cal, sembla tambe molt reeixit en el Val a dir que la crosta encara proa-sau ofici. Quatre-centes persones, ata- pera amb totes aquestes pertorbaceons.i delA II -

I Papen Corma no van anar a RO- ' autre'c c-peleles en banca grossers. han contem-ma malament per a parlar amb el Pa- tan da fela -plat, dia darrera dia, l'espectacle. Lnpe. sine encara per a posar-se daicord Ca•S‘'sala, ja no caldria dir-ho tractant-se

de Rússia, era presa militarment, amb Mussolini sobre l'actitud a adop- ; vo- ls.En aquest meter el Govern angles ea tar respecte al

ja fracassat pacte dequatre". Sobre el tal pacte. França ja C"" •-•

baria dit cortesament, pecó ben clara- . on pubee.e.mena que ella no "revisava". A La va e l •-• •••

Cambra deis Comuna es demostrava salva; de la deeaere que peae„.eeel'altre din que els part s.t.3 politices an- eeue eareeagaenaaa . e

Dimecres, 19 d'abril de 1 933 —L'OP1N10 — Número 585 — Pàgina 10

W

DEMA, DIJOUS,

inauguració de la•

.411.21WWWIMMI

LLIBRERIA

un establiment

que honorarà barcelona

boters, 2 telèfon 14926

ACIONS'ELS RADICALS NO ES-TAN PM CORDIALITATS

Madrid, 18. — Interrogat el senyore,erroux sobre e:a suposats correntsd'harmonia entre el Govern i el blocoposicionista, ha dit que desconeixiael fonament de l'afirmació, punt queno ha sostingut cap conversació ambel senyor Azafia ni ha rebut la mésperita insinuació per part del Gavera.

Tarnte ha dit el cap dels radicalsque el senyor Azafia havia tingut l'a-tenció d'invitar-lo al banquet celebrara la Presidencia amb motiu de la com-memoració del segon aniversari de !aproclamació de la República, però quehagué d'excusar-se per trobar-se fa-tigat.

L'EXPLOTACIO DE LESTERRES INTERVINGU-

DES

Madrid, 18. — Es reuní el ConsellExecutiu de l'Institut de ReformaAgraria, sota la presidencia del mi-nistre d'Agricultura.

A la reunió no assistiren els repre-sentants obrera.

Es desestimaren expedients d'excep-ció dels ex-ducs de Alba, de la Vic-toria i del Infantado, i s'informarenfavorablement els de l'ex-duc de We-llington i de Ciudad Rodrigo en aten-ció a que és súbdit angles i en aquestsentit envià dues notes l'Ambaixadabritánica.

La instància de l'ex-duc de Alba ana-va acompanyada d'una altra signadapels senyors Cossio, Menéndez Pidal,Pedregal, Barcia, Marañón, Losada,Americo de Castro 1 Pérez de Ayala,en la qual es demana s'excloguil'esmentat ex-duc pelos serveis prestatsa la cultura.

A continuació es tracia dels nome-naments de presidents de Juntes pro-vincials 1 s'entaulà discussió sobre sihan d'ésser o no juristes.

Foren nomenats tots, excepció teta ide Salamanca, Jaén 1 Granada.

Per últim s'aprovà la ponencia so-1bre les finques dels encartats en el su- Imari pels successos del 10 d'agost, queels actuals cultivadora continuaran ex-plotant.

DISPOSICIONSDIVERSES

Madrid. 18. — La "Gaceta" publicauna ordre de la Presidencia aprovantles instruccions sobre alternative ialtres relacions entre autoritats mili-tara i personal de l'Exèrcit i de l'Ar-mada amb les torees navals estran-genes.

Una ordre de Guerra felicitant te-tes les torees que assistiren a la para-da i destilada militar celebrades eldia 16 del corrent i dedicant un re-cord als que en compliment del seudeure ponderen la vida en la testad'aviació celebrada a Barajas.

Tarnte publica una circular dirigi-da per la Fiscalia de la República alsfiscals de les Audiències parqué ambmotiu de les eleccions a regidora dius'atinguin a la circular del 14 de junyde 1931 dictada amb motril de les elec-cions pes a les Corts Constituents.

UN HO-'ENATGE

Madrid, 18. — A l'hotel Ritz ha Un-gut lloc el banquet ofert per l'Asso-clació de la premsa estrangera alsdoctora Marañón, Pittaluga i Negrin.

Aquest darrer no ha pogut assistira l'acte, per trobar-se malalt.

Dienta-ira, 19 d ' abril de 1 933 -- L'OPIN10 — NAircro 585 — Pägina 11 oe-reimaimaisacaersasstaumanai easameamaactes-eaaraceamameneearala....

111111111

RESTAURADORSE LA REPUBLICA

CONSELL DE MINISTRES

llor que tot el que ha passat fins ara

Evidentment existeix Uil p3tlt nuca d'això que se'n diu la ma.ssa neu-tra i que en realitat no és ultra cosa que l'anima prostibuläria de certesmultituds que tantost donen visques al dictador com a la República, comsuara criden: "Abaix el feixisme!", sense que alai) no vulgui dir que quan

. convingués s'esgargamellarien donant-li trisques; existeix im petit nuclid'això que s'anomena massa neutra que esta decepcionada amb l'obra dela República perquè es massa radical i pensa en aquellos temps v i rolats dela monarquia. I a aquest petit nucli s'hi suma l'incondicional de la restau-ració. La República és massa d'esquerra, ho fa tot molt malament, es massarevolucionaria, etc., etc.

Perfectarnent. Per?) ningú no ha parat la burra al /Mg de la carretera1 els ha preguntar: "—I be, si vingués la Restauració, que farieu?". Perquèfins ara els monàrquics 1 el grup que per republicanisme va votar per l'anti-alfonsisme el 14 d'abril, no han explicat que farien o deixarien de fer siarribessin a obtenir un negociet com seria el de la restauració monärquica

La República ha crear escoles, n'esta bastint d'altres; ha iniciat el camíde la Reforma Agrària, intensificant els cultius, assenyalant les fites delpròxim repartiment de torres, ha rebaixat el cost de l'Exèrcit al mínimum,però mantenint-lo amb eficacia; ha disposat que els católica es paguin elsseus compliments i litúrgies, sense obligar tots els espanyols a carregar ambdespees que poden no plaure als que no són afectes a la religió; ha fixatuna serie d'obres públiques noves que formen part d'un pla racional d'ele-vació de la riquesa del pata; ha organitzat una serie de serveis conduentsa que l'explotació de l'home per l'home tingui la més humanitat possible;ha imprimit en les obligacions econämiques de l'individu per a l'Estat lanota nova de l'impost sobre la renda, assajat en el primer pas amb la curai la discreció que imposa una semblant reforma; ha donat als serveis depolicia i de seguretat un aire nou; ha posar en la Justicia l'inici de la sevames pura reivindicació...

I davant de tots aquests problemes, de tots aquests problemes com ple-xos que la República ha fixat, ¿que faria la restauració? Perque la restau-nació que demanen els albats i els insensats ha de justificar-se per algunacosa raonada. Per que es fixada la restauració? Per a tornar a alió d'abans?Es a dir, per a tornar que l'Exèrcit s'emporti el bo i millor del pressupostnacional, sense cap mena de rendiment per al dia de demà i només per ala diversió del-9 senyorets a les casernes i per al lluïment d'uns uniformesbrillantíssims els dies de testa mejor? Per que? ¿Perque les terres tor-nessin a passar integres als grana terratinents que les feien servir d'acotato que les explotaven donant una miseria als treballadors, que no podientenir mai una idea d'emancipació? Per que? ¿Per a fer una justicia manu-mitida en la qual tots els ascensos depenien únicament del caprici de lapolítica? Per que? ¿Per a suprimir tota l'obra de legislació social que vul-gues que no esta netejant l'ambient social 1 donant a l'obrer una condiciósocial, un millorament, un estat de consciencia que no tenia? Perquè elsrestauradors no diuen el que farien, ni el que respectarien o deixarien derespectar dels averiaos política, económicos, morals, socials, de la República;només es limiten a dir que voldrien tornar a alló d'abans. S'han pogutcrear vuit mil escoles mes; s'han pogut trobar dos-cents milions per a obrespúbliques i cinquanta milions in:cials per a la Reforma Agraria, perquès'han suprimir els milions de l'ex-casa reial, perquè s'han sostret al paísles desposes del clergat, porqué han passat els milions inútils de l'Exèrcita les obres de la cultura i del cultiu. Per?) la gent hauria de pensar queuna restauració seria la persecució implacable de totes les reformes obtin-gudes. Es mes: les reivindicacions de les personalitats polítiques del país,arnb el ressorginient de les poreions federals. auedarien anorre2ules inctaan-täniament.

¿Ja ha pensar la gent el que significarla un retrocés? Porque els res-tauradors no es conformarien pas amb deixar les coses tal coro estaven el13 d'abril de 1931, sinó que passarien a la creació d'aquells estats incivilsen els quals no és que l'individu sigui anorreat per l'Estat, sinó que l'indi-vidu es liquidar per una tirania. Si, desgraciadament, un dia es restauresla monarquia, cosa que veiem Ilunyanissima, pare, no improbable si certsrepublicans segueixen fent el joc als monàrquics, el regún vell, en fer-senou, arribaria a la mateixa delectació per la brutalitat que en el segle pa-ssat. I les reacciona borbòniques a Espanya han estar una cosa tan sinistra.que comparant-les francament amb el feixisme o el nazisme, aguaste sónjocs de criatures.

Cal fer un cepas per la història del segle passat i n'hi ha ben be prou.FRANCESC MADRID

EL CONGRES OFTALMOLOGIC DEMADRID

RECEPCIO AL PAIAU PRESIDENCIALMadrid, 18. — A dos Quarts de set interí de la Casa Militar, el contral-

miran Ruiz de Rebolledo, el tinent co-ronel de la guàrdia civil, senyor o Al-bert i el comandant d'Estar Major, se-nyor Loma, ajudant de guàrdia deS. E.

Davant el senyor Alcalà Zamorahan anat desfilant totes els invitats,els quals no eren solament els doc-tors que han pres part al Congrési les seves esposes, sine) també elCos diplomätic 1 representacionsd'entitats oficials cridades a con-cárrer a la .recepció presidencial.

El nombre d'invitats a la testapassava de Vuit cents.

Alto?) fa dificil donar a conèixerinteallat el guardarobes, passaven eis els noms dels que hl han assistit.congressistes a les habitacions oficials Hl eren tots els doctors que hande que abans s'ha fet esment. pres part en la celebrachi del XIV

A dos quarts de set, S. E. el Pres'- Congrés Oftalmológic, el presidentdent de la República, amb el seu se- del Senat polonés. que ea metge iguici militar, es traslladä des de les que com tal ha concorregut aseves habitacions oficials a la planta aquesta assemblea científica.oficial, on la recepció havia d'efec-tuar-se.

(continuació die la pagina primera)pero poder fer a finals de la present setmana.

Gairebé tot el Conzell—afegi-rhem dedicar a estudiar el problemataronger, sense adoptar cap acord,puix que demà passat es reunirá unaassemblea convocada pel ministre d'A-gricultura per tal de veure d'arribara una intelligencia deis interessos quees juguen en aquest problema: pro-ductors, vaporistes, exportadora, etcé-tera, etc., puix que el Govern está dis-posar adoptar les nece-ssäries mesuresen defensa d'aquesta producció, ja si-gui per mitjà de la bonificació de ta-rifes, ja mitjançant concers comer- .1cials, etc., etc.

Fins ara per a l'exportació a Françano hi ha cap dificultar 1 está sortintla taronja en grane quantitats, com hodemostra les queixes que es reben de-manant vagons.

Segons referències obtingudes d'al-tres ministres, té anunciada la sevaarribada a Madrid per tal d'entreves-tar-se amb el ministre d'Obres Públi-ques, l'alcalde de Valencia, per tal detractar d'aquest assumpte i per la se-va part el colasen ordenador de reco-nomia nacional está ocupat en la re-dacció de la ponencia que ha deseensotmesa a l'assemblea que el dijous hade tenir lloc a Madrid.COM ES CONSTITUIP.A LA JU1T

DE SEGURETATMadrid. 18. — Goniplint l 'acordat en

aprovar-se l'Estatut de Catalunya,aquest mati el Cor.sell de ministresha acordat la constitució de la Juntade Seguretat.

Aquesia Junta estará formada perrepresentants de' rrenis ,i^e de la Go-vernació directament i d'altres quedependran de la Direcció de Segura-tat, Generalitat de Catalunya, Guar-dia civil, etc.. etc.

Com consegüe. nt, haurä de for-mar-se acuesta Junta de Seguretatencarregada de l'ordre públic a cadauna de les capieals de provincia de24144glYaaarnea-~2-131. anefurne9s4ablica entre la regió i la reta d'Es-panya.

Les Juntes estaran al mateix tempsregidas per un Comité directiu, orga-nisme superior que estarà presidit pelministre de la Governació i que esta-rá compost d'un conseller de la Ge-neralitat 1 d'altres personalitats ca-talanes a mes deis quatre alcaldes deles capitals de provincia que formenla regió catalana.

Aquast Comité directiu es consti-tuirà oficialment. a primera del mesdc mala.

La nota oficiosa déme compre del'adjudicació a: minlsteri d'LastruccióPública de diversos edifices dels Je-suitas que Conl ja se sap :a Constitu-ció ordena que sols puguin ésser des-tinats a centres d'ensenyança 1 de be-neficencia.

Complint aquest precepte constitu-cional, el ministeri d'Instrucció Pú-blica, en fer-se càrrec d'aquests edi-ficis. els peana en condicions perquèsiguin utilitzats com a escoles, 1 111›:1-

tuts de segona ensenyança.El ministre d'Esta: ha dona: comp-

te de les informacions que l'han en-viar aquests darrers dies les missionsdiplomatiques que representen p.i-nya a l'estrangen i sembla que de lesdites informacions es deduelx que engeneral ha millorat la situariò aria-dial i que les perspectivas es presentenmes optimistes.

Al mateix temps alta tractat delpossible viatge del vice-pre.sident deLa República Argentina a Espanya. ide la missiO que realeza el reme-sentant de dita RepUblica germana.al pais britànic.

El senyor Casares Quiroga ha do-nar compre dels antecedents que lihan facilitat les autoritats subalter-nes. con' a , censeqüencia de la pro-clamarle, de candidats per a les prò-ximes eleer.ons municipals. posant ai_xl mateix de rallen rentusia-sme ambque tots els parties politics han em-pres la campanya de propaganda elec-toral.

Ha posat lambe da manifest la im-pressio que te que el Govern. ambtot i assegurar la intiependeneia ab-soluta del sufragio les forres que re-presenten in seva ideologia assoliranen aquestes elecaicris una completavictòria.LES TARIFES FERROVIAR1ES PERAL TRANSPORT DE LA TARONJA

Madrid. 18 — Er la nota oPciosoa

de la tarda, corneneä al Palau Na-cional la recepció oferta per S. E. elPresident de la República a honor deisparticipants en el Congres d'Oftalmo-logia.

L'acre se celebrà a les habitacionscompresas entre la saleta de Gaspa-uní 1 el gran menjador de gala delPalau.

Des de poc abans de l'hora indicada,començaren d'arribar els invitats pelcap de l'Estat.

Els cotxes es deturaven al peu dela gran escala en la qual formaven elssoldara del seguici presidencial.

Pel saló de Columnes, on es trobava

Hi havia també moltes senyores.No hi han concorregut l'esposa

S. E. se situà al saló de Carles 111. del Cap d'Estat, per tronar-se in-A la saya dreta lii havia el Presideni disposada; les senyores de Casares,del Consell, senyor Azaña i a l'esquerra Sänchez Guerra, Giral, Largo Ca-el ministre d'Estar, senyor Zulueta. toallero 1 Lopez Lago.

Al costat del cap del Govern, es tro- Al menjador de gala ha estat serbaven en la mateixa Unía els senyors vit un lunch espléndidoCasares Quiroga. Largo Caballero La fasta oferta per S. E. s'ha perl'introductor d'ambaixturlors, senyor LA llongat fina vora les vuit de la nit.pez Lago; 1 a l'entierra el scnyor Zu- En aquesta hora, S. E. el Presi-lucta, el ministre da Marina, senyor dent de la República 1 els minis-Gira) 1 el subserretarl general de la tres s'han retirat, donant per aca-Presidencia de la República, senyo" bada la recepció, la qual ha estatRafael Sanchez Guerra. brillantissIma en tots els concep-

Darrera de S. E. se situaren el cap tes.

Ha acabat dient que tot el que pu-gai oilärer co resdeventdor sera mi-

. de: Cortan. es consigna que el mi-

EL PROBABLE VIATGEDEL PRESIDENT DE LAREPUBLICA, A BISCAIA

Bebo:ea 18. — Unque és un feto- que el .República vindra el dia 2 da mea.: .--assistir a la procesad civice aes ae:ememora la lhberzat de setge

Si be e: programa nodeterminat. es dat que c Praesediarribará a Bilbao e: dia prinu'r a e:-tima hora de la tarda. en el rapid C

Madrid. Des de lactado es dirigee,a l'Ajuman:en: on se celebrará una r --ceprid de les auteritate repres:te.,-ciases oficials i elements populars

El dia 2 el President presidir*procesad cívica i assastira a la C'..17S'de braus.

Hl roma:idea titirite el dia 3 i potel dia 4, dedicant-se a visitar les .ae-tories i industria.s de la marge es-guerra de: Nervion.

Tambe anira a Guernica per a rs.altar la Ca.S.3 de les Juntes.

Sembla que tarnte as:estira, a .a fa -ta cl:es nens que Se celebrará a: carreode San Mantes. t amb TDOZ:'coHezarä la primera pedra d'un gr.."arrear que s'aixecara a: bannt de IleuFrancixe.

Les autoritats han romencat toteis prepara:1mo han crnvacat e! aavernador interi d.verses per.onetats dz la riuts: astas rt-arnetramar d'aquest as.sutnpie.

nistre d'Obres públiquescompre deis informes que Ii han eraes els cornissaris de l'Estat a e.Companyies dele fenece:arre-, andae....-M. S. A., i Sordoles pretenn,«¡aires, queles tarifes fenfruit, donan; a.x:2...-dictamen del Coriza..viari sobre el matee,: Iesee

Aquest problema haviael Govern molt abansMadrid la comissió de lede Llevant, rota vegadaast en estudi a ran de 17--ebrada a Almeria, i a la aen representació del rsari de l'Estat a la CompanyteAndaluz-os, senyor Coeli° de Poreea-

El senyor Prieto ha exposatConseil la conveniencia d'anar auna solució a favor dels productesllevantins superior a la proposadapel Consell Superior Ferroviari, ien aquest stritiz s.""na arrodonituna fórmula d'aco.rd. qual. sensdubte, arribara definItivameritaprovada en el Consell del pròximdivendres.

L'APLICACIO DE LA LLEICOMPATIBILITATS

Madrid, 18. — EL Consell de mi-nistres ha deliberat ex:ensarnentsobre l'aplicació de la lXi d'incom-patibilitats, la qual ha d'entrar er.vigor el dia 29 de: corren:.

Cadascun dels ministres ha ex-posat els casos que Es presertter.seu respectiu Departament.ccmpatibilitats amb la represar.::-ció parlamentaria i d'alguns casosque ofereixen doble.

El Govern ha acorda: aplica:. lallei d'incompatibilitats en tota laseva amplitud. i amb tendencia.en cas de dubte, per massa que nopas per poc. i. per san:. hauran decessar en el canee o renunciar larepresentació parlamentaria n osols aquells que ostentin carneessino- 'MIS` d.Ctx:tet/T-itret .2b irra 'aaaaearae,al doble mes insignificant.

No s'ha rrartat de les excepcionsd'aquells que hagin de subsistir enels carnees que ara ocupen.

Sobre els amhaixadors encarano se sap definitivament quina se-ran els que continuaran ostentan:la representació d'Espanya a les-tranger.

Només és segur que adoptara larepresentació parlamentaria, com-plint l'acord del Partit Socialista.l'arnbaixaclor d"Espanya a Ber:insenyor Araquistain.

Finalment els ministres es-tudia: el cas de Fex-duc d'Albade l'ex-duz de Wellington, 1 e: Co:.seil ha acorde:. de conforrn::_i:amb el que proposava el ComitéExecutiu de l'Institu: da ReformaAgraria. negar l'exempció soliici-tacia per l'ex-duc d'Alba 1 S:b7e elcas de hex -dur de We" • ---,7- -•-da penden; d'acord.

El president de l'Associació da lan premsa. senyor Bullint., ha ofert les-morsar.

El doctor Marañón ha expressat la• seva gratitud, exsusant-se de pronun-ciar paraules que fossin noticiableeallegant que no es polític. perd dientque com a espectador no li causara

;cap estranyesa cte veure les coses quepassen arreo del loen.

IHa afeg't que te la convicclä que

els homes mes retrógrada. en conden-sar-se en In intimitat senten la nos-talgia de les idees M'erais.

ELS ACCIDENTSACCIDENTS DE LA RUTA

Santiago, 28. — Quan es dirigien aSantiago, procedents de la fira dePadrón set veïns d'aquesta població,en un cotxe de turisine, aquest donauna volta de campana, resultant totsgreument ferits, menys un nazi de setanys.

FEREIX LA SEVA AMIGA

Sevilla, 18. — Fernando Zalasar,que es trobava a l'Hospital amb unamalaltia contagiosa, fou visitat aquestmatí per la seva amiga Carmen Gar-cía Cordero.

Moments després d'haver entrat ala sala, el malalt llançant-se damuntd'ella la feri, ami) una navalla bar-bera, de la mä dreta i de la vuixa.

S'ignoren les causes de l'agressió.

ELS TARONJ AIRES

Valencia, 18. — Es van rebentadhesions per a l'assemblea que secelebrara el diumenge.

L'alcalde ha enviat al ministred'Agricultura un telegrama dienten nom de la riquesa agrícola va-lenciana i de l'interès general dela regid, justament alarmats da-vant el projecte de nacionalitzacióde la indústria del nitreen, quesuposa l'encariment de la fertilit-zació, que li prega l'ajornamentdiscussió d'aquest dictamen fins ala reunió dels agricultors 1 l'ober-tura d'una informació pública.

El governador ha comunicat queel proper dijous se celebrara, aMadrid, la conferencia taronjaire, ala qual s'invita totes les entitats iPersones que s'interessin pel pro-blema taronjaire.

La reunió se celebrara al Minis-teri d'Agricultura.

FOC, AL PORT DE BILBAO

Bilbao, 18. — Al callar de proadel vaixell -cabo Cervera" s'ha de-darat un formidable incendi queha destruït un carregament debales de cotó.

HI han intervingut els bomberaLes pérdues són de molla con-

sideració.

ELS RADICAL-SOCIALISTES

Madrld,18. — Aquesta tarda s'ha reu-nit el comité executiu del partit re-publica radical-socialista amb assis-tència dels das ministres.

S'aprovà per unanimitat l'ordre delcita per al Cmgrós que celebrarael partit en la segona quinzena delmes de maig.

La reunió s'efectuarä a Madrid.

EL CONFLICTE ESCOLAR DESANTIAGO

Santiago de Galicia, 18. — Slia nor-rnalitzat la situada escolar i avui s'nundonat les classes normalment a tocasles Facultats, excepto a la de Farma-cia, en espera de l'assemblea de laUnió Farmacéutica, que se calebra..äa Madrid.

EL SENYOR BESTEMO, A SEVILLA

Madrid, 18. — Aquesta nit ha mar-xat cap a Sevilla el president de lesCorts, invitat per l'Ajuntament d'a-quella ciutat, de la qual sera hosted'honor durant dos dies.

Dirnecres, 19 d'abril de 1 933 —L'OPINIO — Número 585 — Pàgina 121111~~0111013~111111GliP di/~~a12~

I L'OBSTRUCCIO—Creieu oportuna la continua-

ció deis socialistas al Govern?—Ha estat oportuna i digna

d'agrair en els primera moments.Ara, però, convindria que es reti-ressin del Poder per tal de deixarpas a una concentració republi-cana.

— Seria una concentració repu-blicana de tots els matisos o úni-cament d'esquerra?

— Ah! No cal dir que hauriad'esser una concentració de matisfortarnent esquerrista.

—Es possible la formació d'unGovern d'esquerra genuïnamentrepublicà?

--Podria ésser i seria de desitjarque es comptés amb la collaboraciódeis mateixos grups republicana queara són al Poder.

—Quan creieu que s'ha de donarPer acabada, la vida de les actualsCorts?

—En primer lloc és indispensa-ble er a donar per acabada la vidade les Corts Constituents, l'aprova-ció de les lleis de CongregacionsReligiosas i organica de GarantiesConstitucionals, i encara que no si-guin ja Beis purament complemen-tarles de la Constitució, cree ques'hauria de mirar que aquestesCorts aprovessin també alinenys lallei d'Ordre Públic i la Ilei Elec-toral.

—Quines han d'esser les direc-trius de la política a seguir?

—Una política que s'ajusti i es-

tigui conforme als principis quehan informat principalment laConstitució i en un zentit d'afir-mació liberal i de cordial i fecundequilibri de les forces vitals del paísi de la seva e-conmina.

—Quin abast polítics ha de re-

presentar, el desplaçament dels so-

cialistes del Poder?—Molts deis postulats socialistas

estan recollits en els programesdels partits republicans i tots elsrepublicans d'esquerra, no sols elsafecten, sinó que els senten ínti-mament. Per això cree que els so-

cialistas han de tenir en l'orienta-ció política del país una influencia

que no hem de regatejar, puix que

han prestat a. la República un granservei continuant al Podeni haasta

I l'oposició, constituint una forca que,influenciant en les orientacions delregim, sigui al mateix ternps una

1 reserva.

ELS CONFLICTESOBRERS DE SEVILLA

Sevilla, 13. — Al carrer de laFira, un grup de desconeguts dis-para, sense tocar-lo, contra un fle-quer d'Alcalà de Guadaira que esdedicava a la venda de pa al pú-blic.

Alguns guardias detingueren quatre deis agressors, i els trasllada-ren a la Comissaria, i després in-gressaren a la presó.

— Un grup de vaguistes deproductes químics han apedregat,al carrer Alcázares, un establimentque venia productes d'una casaboicotejada, i han trencat les ilu-nes i els aparadors.

Després de comes el fet fugiren,tot 1 ch.spaant alguns trets per tald'atemorir ela perseguidors.

— El governador ha rebut,aquest matí, els rajolers i els con-tractistes d'obres.

Els ha fet avinent que si es sot-meten a les imposicions de la C.N. T. en relació amb les guies ques'estan realitzant per a la circula-ció de carros, secan consideratscorn a collaboradors d'un boicotIllegal, sofrint les sancions corres-ponents.

El governador ha donat comptede la detenció de dos pressumptesautors dels dispara fets contra eisflequers que treballaven ahir enuna flaca del carrer Santa Ma-rina.

També han estat detinguts vuitflequers per exercir coaccions.

PATRONS, A LA PRESOCiardova, 18. — 151 president de ia

Socletat Patronal de Metalhírgics, Ra-fael Serrano, en tenir noticies ques'havia dictat aute de detinclä contraell, s'ha pre,sentat a la Comissariajunt amb el patró GuIllern Marques,quedant tots dos detinguts.

DOS ATEMPTATS, A SE-VILLA

Sevilla, 17. — A les vuit de la nit,un caporal de guardias d'assalt de-tingué un jove que repartía fullesclandestinas.

Un grup d'individus que Cl seguienfeu nombrosos dispars contra el ca-poral el qual l'agressió de lamateixa manera.creuaren entre ambdós bàndols no hi

Malgrat els diversos trets que escreuaren entre ambdós bàndols no hihagué víctimas.

Amb aquest rnotiu es produi granalarma entre els vianants.

Poc després, un grup d'individus queeataven amagats pels voltants delcarrer de San Luis féu diversos dis-pare contra Manuel Pinado Gayardo,que havia repartit tinas relacionadasamb el conflicte de productes químico.

El dissortat individu rebé dues feni-cias, una al muscle dret que li travessala regid glutea i una altra a la regiddorsal.

El ferit declara que els agressorspertanyian a la C. N. T.

Segons sembla es tracta de represà-lies pels successos del forn del carrerde Santa Marina, on resulta. mort Jo-sep Oliveira, afiliat a la C. N. T.

L'enterrament d'Oliveira s'ha efec-tuat a darrera hora de la tarda, senseincidents.

S'havien adoptat grans precaucions.

FOC A BORD

Mälaga, 18. — Comuniquen de Fuen-girola, que en aquellas aigües I a 800metres de la costa, es troba el vaixellanglas "Benholon" amb foc a bord,essent auxiliat per un remolcador queha arribat de Gibraltar.

AMB MC TIU D'UN ACTEDE SABOTATGE

Cuenca, 18. — Com a conseqüènciade l'incendi de travesses del ferrocar-ril, es practicaren vint detencions.

A més de les travesses s'han inuti-litzat gran nombre de vies allí ern-magatzemades, puls que degut al ca-1 "-o-r16.'rá'rrán3alliei -avairies- que sofri-ren els pals dele fils elèctrics 1 tele-fónica, també aconseguits pel foc.

Els individus detinguts per la po-licia, han estat posats a disposició deljutge, uns per tinença illicita d'armai altres per sospitar que siguin elsautors de l'incendi de les travesses.

Ha augmentat el nombre d'obrers!que s'han reintegrat al treball.

El governador ha manifestat quetots els indicis Ii permeten assegurarque l'incendi del dia 14 fou obra dels

I elements sindicalistes.S'ha produït una reacció ciutadana

important contra els vaguistes.

UNA NOTICIA DE SA-RAGOSSA,..

Madrid, 18. — En la conversacióque amb el senyor Azaña sostinguerenels periodistas, li preguntaren aguaste

! si s'havia produït alguna anormalitatals limite de la zona espanyola deMarroc amb la francesa, puix que, se-gons noticies rebudes de Saragossa,que havia llançat a aquesta ciutat unaemissió de Ràdio, en aquell punt ha-vien ocorregut uns incidente.

El cap del Govern contesta:—Jo no tinc cap nolicia i tot això

té indicis d'ésser una insidia, puixque d'haver ocorregut aquests greussuccessos, nosaltres hauriem tingutuna referencia oficial.

Ells ami) ells

DEFENSORS DE LA RE-LIGIO

Lugo, 18. — Al poble de Indo haanat a votar una dona per a l'elecc,r5de nova Junta directiva de la Socia-tac Agrària Republicana, a la qualcosa s'hi han oposat alguns socia

El president ha intervingut ifet ressaltar que ara les dones tenieneLs mateixos drets que els homes, ;.1que fa al sufragi universal.

En aquest moment s'han sentit dosdispars i ha mort el president de laSocietat Instantänlament

Horn ignora quins han estat els ac-tres.

Es desconeixen mes detalls.

LES INFORMACIONSREBENTISTES 1 FALSES

Madrid, 18. — El sots-secretari deComunicacions, senyor Palomo, ha ma-nifestat que U interessava d'aclarirunes manifestacions publicadas perun periòdic del mati.

En dit periòdic es diu que l'Estatno ha prestat cap mena d'ajut al volde l'aviador Rein Loring, i atad no éscert. L'Estat ha vist amb simpatia elspreparatius que es realitzaren per alviatge, i en diversas ocasions ajudàa la seva realització amb aportacionsque ascendeixen a unes 40,000 pesse-tes.

—No comprenc, —ha acabat dientel senyor Palomo—, com es poden feraquestes afirmacions sense compro-var abans la seva veracitat.

BUSCARAONS, FERITFerrol, 18. — El cambrer del café

Savoi Andrés Pato 1 altres dos indi-vidus, insultaren i tractaren d'agreditel regidor socialista Manuel Morga-do.

Aquest feu foc amb la seva pistola,ferint greument el cambrer.

El motín del succés és l'antipatiaexistent entre els elements de la C. N.T. i la U. G. T.

Els änims estan molt excitats, te-ment-se que es produeixi algun con-Dicte d'ordre públic.

El ferit s'ha negat a fer cap decla-ració.

INTENT D'INCENDI

Sevilla, 18. — Durant la matina-da, uns desconeguts han ruixatamb gasolina la porta principal 1les finestres dels magatzems de

ferro deis Fills da Fernando Pala-cios, 1 després hi han calat foc.

El guarda dels magatzems, enadvertir el sinistre, ha demanatauxili als sentinelles de la presó,próxima al lloc del succés.

La guardia de la presó ha dispa-rat contra un individu que fugiadesprés de donar-1i l'alto.

Al lloc on ha ocorregut el sinls-tre hi ha installada la sala de cori-f.rimei•Ac eta tradiclo-nalista.

DESORDRES, A GRA-NADA

Granada, 18. — Comuniquen de ane-jas de la Sierra que han ocorregatsucce.mos amb motiu de la vaga quehi ha implantada.

Els änims estan molt excitats a cau-sa de les provocacions dels elementsagraria.

Amb aquest motiu s'ha produIt unatopada, a conseqüència de la qual hanresultat diversos ferits.

Una comissió de veins ha estatGranada per a comunicar-lo al go-vernador, el qual ha enviat a l'esmen-tat poble forces de la guardia civIl paztal de garantir l'ordre.

Comuniquen de Gor que la guàrdiacivil ha detingut tres Individus acusatscom autors de la collocació de dospatards que esclataren al peu d'un ar-bre a la placa de la Constitució, junta un pal d'energia eléctrica,

Els detinguts han estat posats a, d is-posic i ó del jutjat.

ELS INCIDENTS D'EIBAR

Sant Sebastlä, 18. — L'alcalde i laguärdia civil d'Eibar han practicatuna Informació ordenada 'pel governa-don per tal de determinar qui són elsculpables deis incidents esdevingu:sdiumenge passat a Elbar, en retornarels autocars, en els quals viatjaven elselements nacionalistas.

Segons la informad& els autocarsde la provocació foren els matelxosnacionalistas.

PRECAUCIONS AMBMOTIU DE LES ELEC-

CIONS

Salamanca, 18. — En atenció a al-guns SUCC2SSOS que han passat a laprovincia i observant-se gran eferves-cencia entre els distinta f actora poli-tice que acudiran a la propera Ilultaelectoral, el governador ha acordatdeclarar en suspens totes les 'licen-cies d'arma fina després del dia 10de maig, que Ja estacan constItultaels Ajuntaments.

LES OPOSICIONSUNA BAIXA AL PARTIT CONSER-

VADOR

Madrid, 18. — Diu "Heraldo de Ma-drid":

"Esta mañana publica la Prensala noticia de que el Sr. Ossorio Floritse había separado del partido repu-blicano conservador.

La noticia es cierta. El joven ex-subsecretario de Gobernación ha de-jado de pertenecer al citado grupopolitizo por discrepar del pacto deobstrucción que éste ha firmado conlos demäs partidos de oposición.

Sabemos ademäs que el Sr. Os.sorioFlorit, a pesar del alejamiento que-'-7nifica su retirada del campo repu-

-eano conservador, continua manta-..mdo con don Miguel Maura las mis-

mas relaciones cordiales y amistosasde hasta ahora."

MANIFESTACIONS DEL SENYOR

FRANCHY ROCA

Madrid, 18. — Un repòrter del pe-riòdic "Luz" s'ha entrevistat amb el

diputat federal senyor Franchy Roaaal qual ha interrogat sobre el moment

politic actual i espacialment sobrel'actitud de les minories d'oposició.

— Poca cosa puc dir — ha con-

testat el senyor Franchy Roca. —

La nostra minoria ajustara la sevaconducta a la nota que feu

puix que per res no han can-

viat les coses que motivaren l'acti-

tud de les minories d'oposició.— Hi haura obstrucció des del

primer moment?— No cal dir-ho, i cense cap ex-

cepció.—Quina solució veieu a la si-

tuació creada per la posició de les

minorías?—Per ara no es pas clara, par-

qué el Govern ha respost a l'acti-

tud de les minories amb una nega-tiva rotunda, implicada en el fetd'hsver donat lloc a que prosperesla proposició dels radical-socialis-tas sobre les vacances.

— Així, donas, no hi veieu capsolució?

—No es pot veure per l'actituddel Govern, el qual, a les paraulesdel senyor Lerroux, plenas de con-des 'naurien canviat radicahnentla nostra posició, contestà amb lanegativa implicada en el fet abansassenyalat.

SUPOSADA C O M BINA-CIO DE GOVERNADORS

Madrid, 18. — "A. B. C." asseguraque l'actual governador civil de Sevillapassaiä a ocupar un alt cärrec al mi-nisteri de la Governació, i que •serasubstituït en el Govern d'aquella pro-vincia per l'actual governador d'Oviedo.

EL RESIDENT FRANCES,A CEUTA

Ceuta, 18. — En el vapor corrend'Algeciras 1 procedont de Madrid haarribat aquest mati el resident gene-ral francés al Marroc, M. Luden Saint,

la seca esposa. Han estat rebutsper les autoritats.

Tot segun ha sortit cap a Rabaten automòbil.

L'ACCIDENT D'AVIACIOD'ALCALA DE HENARES

Les dues víctimes eren unmatrimoni francés

Alcalá. de Henares, 18. — Han estat. j mticats els cadàvers de les victiznesde l'accident d'aviació esdevingut elpassat dissabte a Camarma de Este-ruela.

L'aviador s'anomenava, com ja di-guérem, Maurice Berthelot, i el seuacompanyant era la xicota francesaMaria Teresa Bataille, natural deReims. a la qual se li ocupà un car-net de conducció d'automòbils.

Els fou també trobat un equip pera realitzar excursions acuatiques. Por-taven moneda francesa per valor decinc-mil francs.

Ha estat comprovat que en el mo-ment d'esdevenir l'accident la donaanava cosint un vestit que ella matei-xa es confeccionava.

Es tractava d'un rnatrimoni que feiael viatge per tal de prendre part enles provea d'aviació de Casa Blanca.

Sembla deduir-se'n de l'autòpsiaque la mort dels aviadors foil instan-

A l'acta de l'enterrament solamenthi han concorregut les autoritats deEsteruela.

LES FESTES LIBERALSDE BISCAIA

Madrid, 18. — Existeix, en principi,l'acord que haurä de concretar-se enun deis propers Consells de MMistres,que el cap de l'Estat visiti, oficialment,Bilbao i altres ciutats de Biscaia, ambocasió de les festes de la Ilibertat quese celebraran a aquella provincia eldia dos de maig.

—Per a presidir la processó cívicacue, organitzada per la societat "ElSitio", se celebrara el dia dos de maiga Bilbao, ha estat invitat el presidentde les Corta Constituents, senyor Bes-teiro, i el senyor Marañón.

ALEMANYA, SOTA LA DICTADURA FEIXIST?

HA ESTAT DESTITUIT EL PROFESOR FRANCK.- ELS JUEU

ANGLESOS TRAMETEN UN ULTIMATUM A L'AMBAIXAD:

D'ALEMANYA A LONDRES

EL PROFESSOR FRANCK, PREMI cl pres.d.s e. .7.-NOBEL DE FISICA 1925, HA ESTAT tesnare a ce. qín-

DEST1TUIT matalx, a :a Lit ; a f.Berlin, 18. profewor James cap d'any, el 20 da: ce.,:ne,-.7 tez_

Franck, de Gottingen, que en 1925 na ev"tar lesva rebre el Prenn Nobs: de Física, ha que s'havien preparat ambestat destituit de :a seca casedra, pel

Amb mano del cap d'any sas:ministre d'Educació Prünsia.El professor Franck prengué una celler, el partit

part molt activa dusant la guerra i c):c=an:'-zac an `eacra:que";1nrefs 1 de diner (cjue. he.r.bou condecora:. amb :a creo da ferro

d primera c:ass,—...e. Ultirnament es di- "" Pcaci'--s Prévlanirt:rigi al rector de la Universitat de Cota CLá' al-S cense f='-na.saneen anunciant-li que se soliciarit-zava amb ell i altres ciutadans jueu.s.1

Doaprés de la seva destitució el pro-1feizor Franck anuncia que no lienssctcar cap catedra a l'essranger. sine)

que es limitara a prosseguir els seusestudes .naestig...adons cie.infiquesA:ernanya.

HITLER ES TORNA MODEST

Benin. 18. — tes," .o.na-re. a Berlín el carz:-I -±: St. :er per tal manya. Hora afirma que e: ses: Pa:

s'ha tnteressat en gran r.r.farrera snuació dels eueda ai

ITALO BALEO TAMEE A_NLRAALEMANYA

Roma 18 — Ei general Itaio Ea.:ha accepta: :efe:en...remariva després de la sera tornada S Amanca

Ei vice-cans..tiler von Pelesn he a.=segura: a: Vatfca que e: C.,-1,-.trncié no efectuara cap p,ere.:_:-.oele ca tete:es n. contra e:s a A.".e

EL CONFLICTE DE LETICIA UN UlTLMATUM DELS JUEUeANGLESOS

Dimecres, 19 d'abril de 1 933 —L'OPIN10— Númevo 585 — Pàgina 1341.fflag

INFORMACIONS DE L'ESTRANGER

4

EL PROCES CONTRA ELS EN

GINYERS ANGLESOS, A

MOSCOU^LA SENTENCIA PROBABLE

Peiping, 18. — (Urgent). - Els avionsde bombardeig japonesos han aparegutavui damunt el suburbi de Tung-Chow, a dotze mines de l'Est de Pei-ping, bombardejant-lo intensament.

Amb tot, les borabes han caigut foradels límite habitats del suburbi. Nohan produït desgracies.

L'aparició dels avions japonesos hadespertat el pànic mes inexplicable,no solament a Tung-Chow, sinó àdhuca la mateixa capital, on es consideraimminent l'entrada dels japonesos.

EL GRAN PROGRAMA MILITAR JA_PONES CULMINARA AME L'OCUPA-

CIO DE TIEN-TSIN I PEIPING

Mukden, 19. — El cap de la mis-sió militar japonesa a Mukden ha de-clarat avui que el ràpid avene de lestropes japoneses vers el Sud de la GranMuralla, culminara molt aviat ambl'ocupació de Tien-Tsin i Peiping, des-prés de les guate, haurà quedat tea-litzat el gran programa militar japo-nés.

Noticies posteriors donen compte queles tropes japoneses han ocupat Txinwan Tao, Pei-Taho i Rallar, on s'hanincautat militarment de les mines decarbó, que són de propietat anglesa,i que foren ja tancades fa uns dies, cnvista de l'avenç japonés.

En el moment de comunicar estanlluitant aferrissadament a unes 15 mi-nes de l'Oest de Txing wan Tao, on elsjaponeses tenen ja tallada la lima delferrocarril de Peiping a Mukden, pertal d'evitar una contra-ofensiva xi-nesa.

PROPAGANDA ANTI-XINESA ATIEN TSIN

Peiping, 18.— Ha causat sensacióen aquesta capital la noticia que aTien-Tsin han estat repartits ambgran profusió uns fascicles incitant elpoble a unir-se a la causa de Man-chukuo, i a facilitar l'avenç de les tre-pes japoneses.

Aquests fascicles han estat repartitsper mans desconegudes, encara queamb una sorprenent profusió. S'haefectuat, Lambe, una propaganda sem-blant entre els efectius militare xi-nesos, que sumen molts miters. Nos'ha practicat cap detenció sobre aquestparticular.

EL PROGRAMA DE L'ESTADA DEM. HERRIOT A WASHINGTON

Washington, 18. — Els principalspunta del programa de la visita deM. Herriot als Estats Units són elssegdents:

M. Herrlot 1 els seus acompanyantsarribaran a Nova York el proper diu-menge, die. 23 d'abril.

A la seva arribada, M. Herriot seràseludat per l'ambaixador de Franela ipel cap del protocol. Després, senseaturar-se a Nova York es dirigiré di-rectament a Washington, en tren es-pecial, tal com esté previst per a rnis-ter MacDonald.

Al segilent dia. dillune, M. Herriotesmorzare a l'Ambaixada de Franca.en la Intimitat. El dimarts.assistiräbanquet oficial, donat en honor seu,pel secretar d'Estat, Mr. Heil. El di-mecres esmorzarà, probablement, a laCasa Blanca, a tito] oficial; aquestarecepció no esté encara decidida. Eldijous tindrà lloc un àpat a l'Ainbal-'nula de Frenen en honor d'ell. El di-vendres tornará. a Nova York, on pas-seré el dia. No esté, encara, acabat el

Peiping, 18. —El consolat japonésa aquesta ciutat declara que les ope-racions d'avanç hipen i la retirada cieles seves trepes d'aquest nou sector,tindrà lloc quan hagi desaparegut elperill que els passos de la Gran Mu-ralla siguin amenaçats pels xinesos.

UNA ALTRA DERROTA DaTf.SXINESOS, — ELS JAPONESOS JAS'HAN INTERNAT A LA GRAN

MURALLA

Peiping, 18. — S'anuncia que acon.seqüencia deis recents combatasostinguts arnb les tropes japone-ses, en els quals aquestes s' hanapoderat de Peito i d'uns 250 qui-lòmetres de territori de la GranMuralla, els xinesos, abans d'em-prendre la retirada, han sofert mesde 7,000 ferits 1 4,000 morts. A mes,s'han de comptar antes 4.000 fe-ries lleus.

Els japonesos, apoderant-se dels250 quilennetres dintre la zona de-limitada per la Gran Muralla, con-trolen una gran extensió en la quales troba la propietat nord-ameri-cana i el campament militar deisEstats Units, a Chin Wan Tao. Lesforces nord-americanes tenien sotala seva protecció diverses organit-zazions missioneres, l'hospitall'important escola d'agricultura.

L'avenç japonés afecta també elsinteresos anglesos. puix que dintrela zona hi ha la regio minaire deKai-Lar, anglesa i implica tambéel control de 60 mines mes delferrocarril de Mukden a Peiping.les accione del qual estan en granpart en possessió d'anglesos.

Noticies dignes de crèdit afirmenque després de la derrota deis xi-nesos en aquests combate, en els

(Vals han perdut la ciutat de Pei-to, els xinesos s'estan reorganitzanta Tien-Tsin. D'altra banda, s'ha detenir en compte que el mateixTien-Tsin com Peiping estan serio-sament amenaçades pele japoneses.

Es molt considerable l'ansietatque regna a tot el sector comprasentre les susdites dues pobladons.Les autoritats xineses han determi-nat traslladar mes cap a l'interiorles riqueses del tresor

tornar a Europa a bord del vaixelleIlle de France".

ELS REPRESENTANTS DE XINA

Xanghai, 18. — El Govern sillas hadelegat el ministre Soong per a pren-dre part, en representada) de Xina ,en les converses Mternacionals quehan de tenir lloc properanient a Was-hington.

El senyor Soong s'ha embarcat avuicap els Estiles Units, i en el momentde pujar a bord ha declarat als pe-riodistes que sentirà el no poder arri-bar a temps a Washington per talde conferenciar amb Mr. MacDonald.Ha afegit que, amb tot, espera po-der conversar amb l'ambaixador an-gles sir Lindsany sobre assumptesque interessen a ambcltis palees.

Acompanyen el senyor Soong, deuexperta tècnics.

EN UN COMUNICAT OFICIAL ESDIU QUE HI HAUR &N DECEPCIONS

PER ALS IL.LUSIONISTES

Washington, 18. — Hom posa de re-nda als media oficia:1s nord-ainericana.

Londres, 18. — La British UnitedPress creu que les sentencies ques'aplicaran als enginyers anglesosprocessats a Moscou, seran les se-güents:

Thornton i MaeDonald, 2 anYsde presó.

Monkhouse, probablement 3 anysde presó.

Cushny i Nordwall, és possibleque quedin fiacalitzats.

Gregory, probablement absolt.Pel que es refereix als altres in-

dividus, de nacionalitat russa. sot-meses al mateix procés, hom creuque seran condemnats a les penessegüents:

Jusev Lobanov, pena de mort.Zorin Lobanov i Sukhorichkin.

probablement també pena de mort. 1

Pel que es refereix a Krashenni-nikov, no se sap de cert si seracendemnat a cadena perpetua o!pena cie mort.

Als altres russos processats se'lscondemnarà, segons l'apreciació del

delicte que se'ls imputa. a un de-terminat nombre d'anys de preer).;Horn afirma que la nacionalitatrussa d'aqueats acusats agreuja laseva situació.

LES DECLARACIONS DELS EN-GINYERS ANGLESOS

Moscou, 18. — Els sis enginyersang:esos processats han fet, avui.les seves declaracions finals.

MacDonald ha recongut el seudelicte. i ha dit que no tenia resmés a dir.

Northwall ha declarar, que nohavia comes cap delicte i que eraun gran amic de la República so-viética.

Cushny ha fet protestes d'inno-cencia. 1 na a/11/1121i que. c,que sigui el veredicte del tribunal,ell sortiria del procés amb la cons-ciència tranquilla i amb el seuhonor sense cap taca.

Monkhouse i Thornton han fettambé protestes d'innocència.

DE LES DONES ITALIANES

UNA DERROTA DELS COLOMBIANS

Lima — procedenc'aoficial es - -.aan: de lestorcer: penic 7,5 ha ate-cat al co'-- -'as moI:'"

ha donas cenen:set/idas del fe: a la po-Lela. Davant aquesta actitud. els segrestadors han elevas el rescat a100.000 denars.

SEMBLA QUE EL SEGRESTA-MENT ES PER UNA VENJANÇA

Chicago, 10. — Ha prodult acersació el segrestamen t del fill delmilionari Factor.

Diversos criminologistes h a nexaminat l'escriptura de les notesrebudes per Factor.

Tots han afirmat que aquella es-criptura p;rtany a un -ganster"profession.11 i dels nace temibles.

La policia, ben informada. as.se-gura que es tracta d'una venjanesde la banda de Jack Diamond. el

qua l mori recentmentEfectivament. cal saber que Fac

tor, abaiss d'anar a Anglaterracom un simple oficial barbcr. ne-gocia amb Diamond sobre aquestviatge 1 les seves empreee,s, i per-suadi el cap que li avances cin-quanta mil dòlars.

En tornar 5s Estats Units. pro-vea cié molts milions, Factor esnegá a reconeixer el sen deute aDiamond.

Factor. en presenciar la mortDiamond. creié. indubtablement.que ja no hauria de pagar aquellas

)n•

DOLLFUSS TORNA A VIENA

Viena, 18. — Ha srr.b.-t ao..e -cagual el cancel:e: Dol:fes.s. 1:7dent de Roma.

Ei ca.nee::er parlan: del seuge a la Crunit Eierna, ...11u quetat un ex.: polnic cense:e-

Reeerda el tracia: a arrnsts.:fa tres anys entre Mis:7:z,aftrrna que s'ha pogu: conver.ccr

el trazzat no conen:uerx rn:-Imultsme als u.:Is de Musiso:a.r.:

en eI sud d'Eurepa \rttable conipany-a. Itälia. quep..1.1,3da ayodar-la en qualsev,:: sni

icums'nncaa. di5en.::-.1-as de :se-s erzirc'l o be negaciacions internacional:.

Ala cerdea politice es cree que M;le

solini ha aseegurat a Dullinss ges eGovern :tal:a rece:u-aré la eae.e. seecanceller. tendent a maznen:: le u":

depenhIcia i i neutra:2:n d'A., na.

LA CONFERENCIA PARLAMENTARIA INTERNACIONAL

Rema, 18. — Denla sanaugusaré31411esla capital. 15 Conferenciamentäria internacional. La sessrogural se celebraré senb gran aeleranitat, asaistint-hi e: rei, el cap del G.-vern 1 altres peseasnaliteu del part •

LA PREPARACIO DE LA CONFERENCIA ECO-

NOMICA MUNDIAL, A WASHINGTON

EN UN COMUNICAT OFICIAL ES DIU QUE DESPRES DE LES CON-

VERSES III HAURA MOLTES DECEPCIONS. -HAN ESTAT NO-

MENATS ELS REPRESENTANTS DE XINA

programa de la seve ()atada a Nova que les convdees econòmiques QueYork. I el dissnlitc, embarcaré per a próxinuunent han de tenis' aloe a Was-

hington. tener per finalitat explorarla situació.

Una nota oficial manifeata que esprudent estaban' una contrapartidaamb rona d'optimisme que es formaa l'estranger, on generalment s'ohser-va el convenciment que els EstetaUnits tenen intenció d'obrir les por-tes a les importaclons estrangeres.

Els representante diplomätics delepaises invitats —afegeix el coniuni-cat—. venen provistos de falses es-perances. que aparentment han aria-cut a l'exterior i que estan destina-des a trencar-se contra els resultatsque s'obtenciran real/nena

Els observadors ben inforrnats deWashington es donen ceinpte que lesnacions que envien aquí representante;amb la idea d'obtenía- definitius avale-tatges. s'endurnn una decepció. a no!ésser que estiguin disposades a do-mir, en canvi. equivalente as..uitat-ges.

Per altra part es precisa que clprograma de les converses interna-cionals han queclat definitivain.nt re-latat.

Hi ha suficiente mollus per a cree-re que la qüestió del patró or ser&un deis problemcs mis amplia-ment es discutin1, 1 que els represen-tanta farsas una bona acollida a lesproposicions relatives a la desvalorit-ració, a pesar de l'oposició que sobreaquest punt fa un important grup delSenat.

El Govern norci-america realitzarilun gran cerote per a arribar a un acordde minen)! sobre els problemes mesimporinnts. tala comets retinitis a lestarifes duednes.

Londres. I8. — isra.eItiessoe-nya a,:..ernanan: que e:

conee , '- -baixes i c,. , :epIegar -

- - - - -

A CHICAGO HA ESTAT SE- 7- - - -

CRESTAT EL FILL D'UN MI-

LIONARIChicage. ce. — c.. tul de daca° rr

tor, millionari i estafador. Jeroni Faz-

tor, de 19 anys d'edat, ha estas segres_ EL PERILL Dz

tat per uns bandolers de Chicage ens -

mies del seu pare. Aquest es coneetas

tambe pel nom popular de Jake st Benee 13 ps. •

rran.:.a als be,- -,. sms a diversos membres ' gfers de: ri-',--- 7-

pubiec a al en1-2.-

CINC FILLS D'UN PART

Ell - - , Uni ts. el fi ll i teta s71-..a orde e - -. , -,.e lude ereper- ' :3 CL''CUlaC:(5 e:, -;.---.1, ...,

UN ALTRE CAS DE FECUNDIT.s..T de F .

,..int .- . ..-.,.. eanes

lea; tUn ro inii ie-ern,.7. qtau:c aSsioTrlsegle.e:Isig:i

as. el inotiu del se-; En (23-nri .ns:-., Pre Parar.- ' ':.:. .

_• • ,,. J,.1 artv..c. fou .,,,,,..1 derrota del comuniante ner :a z1-:

Ronce. 18. — Una dona de Torr,--moggiore, població molt a prop de - 1, ..:- .... - comunicaren s. , - ! esss-15.afi.timica-a tacyl...,,

que e: C.,-- .Foggia, ha donat a llum tres nens i guidamee pare del segrestat que. 1

dues nenes. tots els quals. ädleac la exigien e s: de 50.000 delars e: P7'-- - 'ecren,':::

mare es troten en perfecte eatas El Desesper.. r els va CO211111-'2 al. ' Stifel'i:;.'2.1:21'3Z.,:u' . ..-_ - -....fet és molt comentadissiro. in ceniim per ta: de ,_ ,

Barbero. i horn l'acusa d'haver fuel: eee s'nein ene. ret:: - - - ,- -' • -cc amb prcp de 7 rainons

_,

ineears de ls .en ricc :1: Havent fracassas guerra de

uesles negociacions. Factor primer

pode, rescat S Olerla !

suma. feixistaEs ven. perb, que ele deixebles Les sessions se celebraran 3; &C,1 d,

del famos e ganster" volen cobrar Parlament nana. Al congres lii asa-

- el deute acuse perdre ni un (qm.- Unen une :I54.1 reprcecntaults dele pa-tim. lamente es. : MI:gens

LA INVASIO DELS JAPONESOS A XINA

ELS NIPONS S'HAN INTERNAT A SEIXANTA QUILOMETRES

DE LA GRAN MURALLA, PROP DE LES PROPLETATS NORD-

AMERICANES.- L'ALT COMANDAMENT JAPONES DIU QUE

LA INVASIO CULMINARA AMD L'OCUPACIO DE TIEN-TSIN I

PEWING

ELS AVIONS JAPONESOS BOM- DIUEN QUE TOT ACABARA QUANBARDEGEN ELS SUBURBIS DE ELS XINESOS NO OCUPIN CAP PAS

PEIPING DE LA MURALLA

Dialecres, 19 d'abril ck. 1 933 —L'OPINIO — Ntitnero 585 — Pägina 14IMBRIZEINVOMIMEMBOMMOBIRME10»11•1•135=2165a. WileffleareSTMZS3ABLIMINMXMittegiSMIIMIV,~119MIRTTM1171

eseesimenuafflgeftameetweemPufflamiammme,-—

CARNET DEL'ESTUDIANTESPECT A CLESLA F. N. E. C., OFRENA UNA BAN-DERA DEL LLENGUADOC ALS ES-

TUDIANTS DE MONTPELLER

I0000000000000000000000000000000000000 ,000000000,0000,,,,,,00.0.,,,,,,,,,,,..0.'000000000000000000000000000000000000TEATRESN OVA

• TELEFON 1 6 6~My cmeamess.~»..Parn

POLIORAMA,000000000000000000000000000000000000

Aquesta tarda. 515: SOLERA.Nit, 1015. Gran exit: USTED TIE-NE OJOS DE MUJER FATAL.

ESPANYOL Dissabte, a les sis de la tarda, ambel Saló de Retrata de la Universitatple d'estudiants, la Federació Nacio-nal d'Estudiants de Catalunya IlluráaLs estudiants llenguadocians una ban.dera d'Oc.

Els donà la benvinguda i els ofer1la bandera, el president de la Pede-ració Nacional d'Estudiants de Cata-lunya.

Digné que els estudiants catalanaestaven reconeguts als occitans d'en-llä els Pireneus i als valencians, pre-senta també a Pacte, d'haver volgutprendre part en la commemoració dela Renaixença. Amb sentides paraulesofrengt als estudiants llenguadociansla bandera que simbolitza el seu po-ble amb el qual ens hem sentit, diu,tothora germana. El fet que cadascúparlant el nostre propi llenguatge enscomprenguem tan be. es una consta-tació mes de la unitat dels nostrespobles dins Occitánia. Remarca el fetque molts dels seus han oblidat laseva personalitat, i eLs diu que esti-min la seva llengua i que la facin es-timar al seu poble, -etrobant aixi laseva ánima, que es també la nostra.Acaba el parlament amb cordials motade benvinguda.

El senyor A. Pizcueta, de Valencia,s'adhereix, en nom deis valenciana, al'acte. Diu que ells se senten tambédins la unitat d'Occitánia i que hanvingut per a commemorar la sevapróxima Renaixença. La llengua és laque agermana els nostres pobles dinsuna sola nació. Acaba dient que Va-lencia no podia estar absent a Pactesimbòlic que s'estava celebrant.

El senyor Rairion Donnadiu, presi-dent deis estudiants de la Universitatde Montpeller "Lo Novel Lengadoe",agraeix emocionat, el present dels es-tudiants catalans. Diu que ens en sa-bran ésser dignes i que tenen cons-ciencia del seu contingut espiritual.Parla del moviment recité a la sevaUnivcrsitat, i convida la F. N. E. C.,al Congrés que preparen a Montpe-ller. Diu que ells trcballaran per talde portar a les aoves Universitats unmoviments semblant al de la Federa-ció Nacional d'Estudlants de Catalu-nya, i aleshores poder constituir unaConfederació d'Estudiants d'Oecitánia.Dedica afectuosos mots a Catalunya,diu que Barcelona es per ells la sevametròpoli cultural, i Catalunya unexemple 'a seguir. Acaba dient queestan girats de carats a Catalunyaque treballaran per a la unitat i lagranies.a d'Occitánia.

El senyor Roger Barthe, constatala identitat de sentiments que elsuneix, als estudiants catalans i la f a-miliaritat en qué es troben entre nos-altres. Arnb eloqüents paraules pro-clama la unitat dels pobles oceitans,i recorda, ensems, paraules de Mis-tral i de Maragall. Diu que no ferncas que rnolts dels seus es trobin as-similats per Franca; la nova genera-ció que ells representen té unes M-quietuds i uns ideals ben diferents 1ben acostats als nostres.

El jove professor Camproux,Marsella, diu que el moviment occi-tanista va prenent una gran volada.Que quan ella es dirigeixen al poble,troixn una enorm?. acollida. Ells tre-ballen per damunt dels partidismespolítica i que tots els sectors es tro-ben units per l'ideal d'Oocititnia.mana als catalans una unitat de mo-vimmts i un intercanvi constant de1211aboració. Diu que no passarà pasgaire temps d'aquí que serem tots uns.

Acabats els parlaments, els estu-diants dempeus, i entre una gran ova-ció, entonaren "La Copa Santa", deMistral, himne de 1 unió occitana.

PATIIE JOURNAL :-: SEGOVIAGAUMONT MIRROIRPARAMOUNT NEWSPESCA A PLENA MARCOM ES FA UN NOTICIAR(Accldent d'aviació a Madrid, du-

rant les festes del segon anlver-sarl de la proclamació de la Re-pública.

Enfonsament d'una casa al car-rer de Claudio Coello.

Continua d'II mati a 1 matinada.Localltat UNICA: 150 pessetes.

Al ul. ditnecres, tarda, a les 5.Popular. Entrada 1 butaca, 1 pta.:

UN ALTRE JOC NOUNit. a les deu. L'última novetat

d'aquest any a Nova York:LES FILLES DE BUDHA

DiJous. tarda, a les 5. Entrada1 butaca, 1 pta: La vaga de ca-rnes creuades; La cigala encanta-da; Al'any 1940; La medalla; Qui-na tia; D. Janme el Conqueridor.

Nit: LES FILLES DE BUDHA.Dissabte, estrell s d'un vodevil

francés d'Ives Miranda 1 GustaveQuinson. adaptat per L. 1 G. Gin-ioan. LA MEUCA DEL PIS CIN-OCE. Es despatxa a tots els Cen-tres de Localltats.

Avul, tarda, a les 4. Nit, a les 1010:

LA VENUS RUBIA, per Marlene

Dietrich. Es un fllm Paramount.

00000000000000000000000000000000000.

000000000000000000000000000000002000,

VICTORIA Ann000000000000000000000000000000000,Tarda. 430. Matinée selecte. Bu-

taguas, 2 ptes. I: EL POBRE VAL-BUENA. II: EL DUO DE LA AFRI-CANA. III: LOS CLAVELES. Nit,a les 10: LA ALEGRIA DEL BATA-LLON

000000000000000000000000000000300000

0000000000000000000000000000000000000KATIUSKA

pels eminents P. Hertogs, Dorinldi Diso. E. Vendrell, Galindo, Se-gura, Vidal 1 Garrido. Aviat, es-trena a Espanya de ORO EN LAMONTAÑa.

J00000000000000000000000000000000000&

,000000000000000000000000000000000000nAvui, tarda, de 4 a S. ?lit, a les 10:Eclair Journal, Roma 1 el Vatica.Actualitats Paramount. Papa Noel,extraordinari clibulz en colora.

Marta F'. L. de Guevara 1 RafaelRIvelles, en la produccló espanyola

EL HOMBRE QUE SE REIA DELAMOR

00000000000000000 000000000000000000004

0000 000 000 000000000000(000000000G0000

TIVOLIC L. Calvo. — Tarda, 4'30. Po-

Tarda, única a les 4. DIU, 945:SINFONIAS LEONINAS00000 00000 00 00000000000000000 0000000

pular: EL PRECIO DE UNA MUJEREl film Paramount de gran èxit

ESPERAME

2ALAU DE LA MUSICA

CATALANA

Orquestra Pau Casals

0000000000000000000000000000000000000.LA VIEJECITAper Santoncha, Moreno. La pre-

ciosa obra

Don GiI de Alca!áper Gubert, Riba, Alegre, Font,Mola. etc.. debutant el baix can-tant C. Sabat. Nit, a les 1015:LA VIEJECITA, pels mateixos ar-tistes de la tarda, 1 el nou èxit

XUANONProtagonista:

MARCOS REDONDOamb Raga. Avelli, etc. Denla, tar-da, EL ASOMBRO DE DAMASCO,per Brito, 1 KATIUSIZA, per MAR-COS REDONDO. Nit, EL LbO PA-DRE i DON GIL DE ALCALA. Día-satte. nit, LUISA FERNANDA, perMARCOS REDONDO.

MUSIC -H ALLSen espanyol, per Carles Gardel 1Goyita Herrero. A mes, a la tarda,

A TODA MARCHATARDA I NIT, UNA PESSETA

0000000000 00000000000000000 0 00000000QUART CONCERT. avui, dimecres,a /es deu del vespre, amb la co-operació de l'eminent pianista BA-TA-CLAN,000000000000000000000000000000000000

FRANCESC LAYRET, 85.Telefon 31374

El millor programa de varietés.60 artistes. Joventut. Bellesa, Art.Anita Garcia - A. España - J. Car-dona, Diamelo - Flora - SamperLucerito - Mira - Castells - Cha-lo - Egea - Rodríguez - NietoMerchy - Alonso - Angelines - Lu-centina - Alba - Conchita MAR-

TINEZ - VALENCIADORATELLA a BELLA MARUJITAGUERRERO - MARY LIS MARI-NA LOPEZ - N1ARUJA DE ARCEJUANITA MONGIN - ZAIDA NE-

RINA - LUCY GLORY

Totes les nits dancing de 1 ade la matinada.

Azul. vodevil El. MARIDO CELOSO

ALFRED CORTOTel qual executarà obres de SCHTJ-MANN 1 CHOPIN. Suite en re, deBACH: SEGONA SBVIFONIA, deBRAHMS.

,000000000000000000000000000000000000,

Teatre GoyaCINEMA SONOR

Cinema BarcelonaAvul, tarda 1 nit:

Amanae esta nocheper Maurice Chevalier i Jeannete

Mac Donad.

No quiero saberquien eres

per Gustav Froellch 1 Liane Bald.EL AGENTE SECRETO

per Harry Piel.NOTICIARI.

DIRECCIO, PAU CASALSLocalltats 1 entrades: PALAU.

oo

,00000000000000 0000000000000000000000?0000000000000000000000000000000000000

0000000000000000000000000000000000000

PARTHENONBALaIES, 137 - TE/ EPOS 76900

COMPANYIA

PUJOL-FORNAGUERADiumenge. 23. Tarda 1 rilt.

A honor 1 benefici del primer ac-tor JOAN FORNAGUERA:

000000000000 00000000 00000000 000000000'

NOUDirecció artística M. SUGRANYES

Avul, tarda, a les 430: Butaques1 pta. LA CZARINA; LA CANCIONDEL OLVIDO; LAS ESTRELLAS.Nit, 1 cada nit. a les 10. Butaques,a 3 ptes.: LOS VERBENEROS. Larevista cim

MY - BABYen la qual prenen part els fenò-

mens de la dansaTRIO DARESCO

as veuette rimriert 1 as) MIGUELANGEL.

Oe.l00000000000000000000000000000000[0‘.

6000000000000000000000000000000000000,

CONCERT SEVILLA33 A81111211 I SiZIPgr carTIViva.. El7j..000000000000000000000000000000030200,

00000000000000000000000000000 000000000

ES MI HOMBRE 0000000000000000000000000000000000000,00000000000000000000000000200200000004, s A I CINIS CINAES

FEMINA. — 4 tarda 1 10 tia. Mien-tras París duerme", Víctor Mc-Lagien 1 Rita la Roy. Entre dosesposas, Sally Ellers 1 Ralpn Be-Ilamy. Viatge.

CAPITOL.-4 tarda 1 945: Por elamor a la mujer, Alfred Arno.La banda de las perlas negras,High Wakefield.

CATALIJNYA.-4 tarda 1 945 nit:El desierto de la muerte, TomMix. Nagana, Tala Blrell.

PATHE PALACE.-4 tarda 1 930nit. El dinero tiene alas, WillRogers. Sangre roja, Clara Bow.Dibujaos 1 Cómica.

EXCELSIOR. 9-4 tarda 1 9 30 nit.Dibulxos. Gente de teatro, Enbaja forma, Douglas FairbanksJr. Su gran sacrificio, RichardBarthe/mess.

DIVERSOSNOVETATS

0000000000000000000000000000000000000. 00000000000000e00,0,r0c000,,000000000.

eRESTAURANT

CASA JOANLA CASA DE L'ACREDITADA

"PAELLA VALENCIANA"Rambla de Santa Mònica, 24-28

Tela. 11692 i 15759

Nit, a tres quarts de deu, el di-vertit entremés El dinero. Segui-dament l'enorme exitás del mes-tre PENELLA

Jazz-Bandper la primerissima vedette

EMILIA ALIAGA

20000000000000000000000000000000 3000,'

LA PRIMERA BALLARINA

DEL

GRAN TEATRE DEL LICEU1 altres artistas. Dama, tarda 1 nit,el sensacional espectacle;

JAll-BAND ALICIA CALADODONARA, D1UMENGE, DIA

23, UN INTERESSANT

Recital de DansesA LES 11 EN PUNT DEL

MATI, AL

Teatre Barcelona

0000000000000000000000000000000000000,çe 0e00000000000050000000000000000 5000e

000000000000000000 000000000000000000 8,.020000000000000000000000000000000000,

CATALA ROMEA BOXA NOU-MON-0000000000000000000000000000000000000.

'0000000000000000000000000000000000300'

PARISAvinguda Portal de l'Angel, 11-13,

Telefon 14544.Tarda, 430. Hit, 945, Eclair Journal,GITTA ALPAR en ELLA O NIN-GUNA. ELS NANS DEL BOSC(aplaud1ts dibuixos en colors).

TRIOMF DE RAQUEL MELLE?, enVIOLETAS IMPERIALES

Es desnatas a taquilla per a lasessló numerada de cliumenge, 6tarda. — Dilluns Grieta, 2 gransproducclons: MARTA EGGERTHen EL AZUL DEL CIELO. PAULMUNY en SOY UN FUGITIVO.

;0000000000000000000000000000000000004,

COMPANYIA VILA - DAYITELEFON 19691 Avul, dimecres. gran vetlada po-

pular.En deu rounds:MARTINEZ, de la Torrassa

contraKID YANSON

SAFONT contra HERNANDEZEntrada general, 1 '50 ptes.

A les cinc;

La més bonica del barriA un quart d'onze. (Joventut

Jordlana 1 Penya Catalana). Elformidable èxit del teatre modern: Nota: Es despatKen localitats a

la Unió Musical Espanyola, CasaWerner, Passeig de Gracia, 54, 1 a/a taquilla del teatre.

0000000000000000000000000000000000000

,0000000000000000000000000000000000000,

FRONTO NOVETATS

000000000000000000000000000000000000

C1NEMESAvul, dlmecres, PREUS POPU-

LARS. BUTACA, 1 pta. Entradageneral, una pesseta. Tarda, 4 15:ARANCI-EGURROLA contra SA-GARRETA-GARATE II, Nit, 1015:RECALDE I-GARMENDIA contraGABRIEL II-ELOLA II. Detallaper cartells,

maom500005000000000000000ormompooamac5 6

,oo PUBLI-CINEMA g8 Sessió continua. Selent. UNA PS. 2.o SETA. NOTICIARIS DOCUMEN-

TALS. VIATGES. eta.0J00000000000000000000004000000000000,

0000000400000000000000000000000040000'

1000000000000000000000000000000000000,3

000000000000000,..+00000000000000000000

CORTS CINEMA00000000000000000000000.9000,,..~~,

o

CIRC OLYMPIAAvui, dimecres, Nit, 10'15

FOMPOFF i THEDYEls dos autos,

Les vuit Iluitadores, etc.Demà, dijous, tarda, 4'45

primera sess;t1 infantilespecial amb sorteig de

burrets

VISITAAL RECTOR DE LA UNIVERSITAT

CORTS, 794(Davant de la Monumental)

I: LA MASCARA DE TULper T. Harold Murray, M1rna Loy,

Norma Terris, Sonora.LA DAMA DEL 13, per Elisa

Landl 1 R. Wiilamy.

III: LA MEJOR NOVELA, pel fu-mes B111 Codl.

IV: Dibujaos sonoro.

Aquesta tarda, a les 4. bilt, a les10, Seguelx l'exlt grandiós de

EL MONSTRUO DE LATEß.TP E. CÁTALA

eZetrieja ROMEAAhí'', al riigdla, visité al rector de

la Universitat, senyor Serra Hunter,monsieur Bertrand, director de l'Ins-titut Francés, per tal d'invitar-lo alsactes que tindran lloc el dia 21 a ho-nor dels dos-cents estudiants Dance-sos que vénen a Catalunya en viatged'estudis.

CIUDADper Jean Harlow, Walter Huston,

En aquest mateix programa,STAN LAUREL 1 OLIVER HAR-DY en Con la música a otra parte,Produccions Metro Goldwn Mayer,Avlat: L'exfmla GRETA GARBO en

SUSAN LENOUX

o

2er...--,,,mms.sewszcsirwsesuseasellil

Derna, tarda, LA PASMO. Cadanit. 1 tota la vaila. EL PETO DA-VANT DEL MIRALL.

Dissabte, 'lit, festival a honorde la "Senyoreta Mecanògrafa".Programa ex traord lnari.

o

0000000000000000000000000000000000000'000000000000000000000000000000000000 8 J000 00000000000000000000000000000 00000

0000000000000000000000000000500000000, ASSEMBLEAA LA FACULTAT DE MEDIC_NA

w 505 00000000000000000000000000000000e,ooo oo BARCELONA O2

2o ói Companyia de comèdies c.:ir/ligues 902 Aurora Redondo - Valeriano León

li Avul, tarda, a dos quarta de 6: 1Z ESTA NOCHE ME EMBORRACHO

8

NR. a dos quarts d'onze: oo

o oo EL ABUELO CURRO o3 Dema, tarda 1 nit, EL ABUELO 3Z CURRO. 8Y ‹.,,.000o00o00000pooc000050o0oo00000goo00,

.0000000000000000000000000000000000000o

CIRC OLYMPIACINEMA RAMBLESRAMBLA DEL CENTRE. 36-38,

r •

intim cinemarrisselló, 257. Teie(on 78705

los amos del presidioper 8. wheeler 1 roben woolsey

manxuriaper dichard di,.

Avui, a les dett del mati, l'A. A. F. le(F. N. E. C.), celebrará Assemblea ge-neral extraordinaria, amb l'ordre del

següent:Primer: Lectura tic l'acta anterior.Segon: Gestions realitzades per la

Junta de govern.Tercer: Projecte dC Federació d'As-

4oclacions d'estudlants de IvleclicUia.

00000000000000000000000000000000000004

REVISTA sonora...DIBLUXOS sonors.

EL ANGEL PINTADO, sonora,per Billie Dove.

Avul: IL EST CHARMANTdeliciosa comedia por Henrl Garat.

(Sesaló continua des de les 4)

.w0000000000000GG4000000000000000000!0

LLEGIU

L'OPINIOJC00000000000000000000000000000400000

Dimecres, 19 d'abril de 1 933 -L'OPINIO- Número 585 - Pàgina 15

Quart: Adhesió de l'Associació alComité catalä contra la guerra i pro-testa per l'expulsió del professor ca-tala .senyor Bofill Deulofeu, d'Alema-nya.

Cinquè: Prec i preguntes.

adhesió als acords dele estudiante mer-e

Per unanimitat es prengué l'acordde continuar la vaga que el dia 22de mare declara d'estu-diants mercantils de Catalunya, con-juntament amb els companys de laresta d'Espanya.

CARTELL D'EXPO-SICIONS

-z.zooc=a=Doc=ca==rac=a=a=a=a=oc=c:=,00c,

GALERIA EMPORIUMPlaca Cucurulla, r, i Botera, 4, pral.

Exposició del projecte de' saneja-ment tuba, presentat per LA. S. A. 1.Pintores 1 antiguitats.

L'ASSEMBLEA

DELS ESTUDIANTS MERCANTILS

Ahir, dia 18, tingué lloc l'anuncia-da reunió d'alumnes de l'Escola deComerç, convocada gel Consell Di-rectiu de la Federació Escolar Mer-cantil EspanyoLa (F. E. M. E.), a laqual havien estat convidats els fami-liars dels mateixos, per tal d'assaben-tar-los de la situació actual del con-flicte provocat pe/ recent projecte deReforma Universitaria, i prendre al-guns acords sobre l'actuació a se-guir.

Alguns dels pares assistents a lareunió, després d'haver manifestatla seva gran satisfacció per la sere-na actitud dels escolars mercantils,Indicaren la conveniencia de cele-brar -si no s'atenen les peticiona dela F. E. M. E.-, una Assemblea pertal de demostrar públicament la seva

Els traficants de teoticsEls agents encarregats de perseguir

el tràfic d'estupefaents, han detingutal "Barri xinès", Enrique Abad Tur(a) "El Pirulí", al qual se li han ocu-pat un paquet de cocaïna i trenta cincpessetes, producte de la recaptació deldia.

GALERIES SYRADIPUTACIO, 262

Rafael Solanic EscultorsJosep-Francesc Ràfols Pres. i dibuixosPlanas Bach Dibuixos

Fins el 31 d'abrilOC=300C=DC:=C=Z>=30000C1 GALERIES VALENCIANOVIES URINARIES Dercaneu-ta a oroya3 PLAÇA MACIA, z o

EXPOSICIOcollectiva d'obres de

CASANOVES, OLARA, DITNYACH,BORRELL, NICOLAU, MALLOL.

LABARTA, PIDELASERRA, NOGUESMASSOT 1 PRUNA

CASA ORBIS. - Claris,Telèfon 19763

5BARCEL')NA

maialties secretes.-Delectes sexual./

POL1CLINICA LAIUeL PIJOAN

Rambla de Canaletes. 11. les.

De 11 a 1 I de 9 a 8.Ala

-=00000C=DOC=)C, = =00

C70=-00.=GC<=70=C=3C.,=,-•=0GALERIES LAIETANES

CORTS CATALANES, 613PRIMER SALO MIRADOR

Cent anys de retrat femení en lapintura catalana

EXPOSICIOInauguració denla

ANUNCIS ECONOMICS H A MBURG-E

AMERIKA LIME

Deutsch - Austra-

lische Darnots-

chiff Geselischait

BAILEN, 2, 3.u , 2.'1 ó 2 t. pensió 26 drs.mes. Baleó carrer.

DEMANDES LLOGO BOTICAper 22 drs. car. Cabanes,11, cera teatre Apol. Bo-na vivencia, gran.

SALA BUSQUETSPASSEIG DE GRACIA, 36

OLAGUER JUNYENTPintures i dibuixos

de l'AdriàticDel 15 al 28 d'abril

Passaports - CèdulesA.ssump. militars. marina,Certf. penals. Indulta, ex-pedlents, casaments, etc.Consultor militar-civil.PELA-YO, 12, pral. 1..

PENS/0 LAIETANAconfortants habita. bany,telef. ascens. prens moda-rats. Plaça Berenguer 2.Via Laletana, 29, pr.J.

CASA NOVApisos de 26 a 27 drs. 4camb. bany, cuí. gas, ase.mont. Pis amb terra, 28drs. Car. Calvet, 9, propAv.. 14 Abril. entre Casa-nova 1 Urgell.

Companya Alemanya de Navegació ``KOSMOS'',::Serveis postals treqüents estra-rapids de passatge 1 carrera

• PENSIO ANOLLboniques abts pens. com-pleta des de 125 pta. meso 8 dia. Tracte esmerat.Jaume i. 11 Ir 2a T. 13939

SERVENTESSALA GASPAR

CONSELL DE CENT. 3 2 3.-TE-LEFON 12 0 64

Marca - Gravats - MotlluresEXPOSICIO 11ERNANDEZ MONJO.

inapguració d'abril

es colloquen de tota me-na Rbla. Flora, 10 T. 22460 Viatges aeris. - Passatges per al "ZEPPELIN"

PER A AUSTRALL4: El transatläntie "Essen", 6 maig.PER A SUD-AFR1CA: El transatlantie “Asitona", 1 juny.PER A 1NDIES HOLANDESES: El tran satlàntic -Neumark",

6 maig.LLNIES A L ACOSTA AMERICANA DEL PACIFIC:

Via Estret Magallanes: Directe cap a Magallanes. Corral. Coro-ne'. Talcahuano. Valparatso. San Antonio. Antofagasta. adme-tent carrega per a PATAGONIA San 'utian. Santa Crux Co-medora. Ricadävia. Puerto Deseado i Rio Gal!egos amb trana-bord a Magallanes.Via Canal de Panama: Colòmbia. Equador Pern I Xile.Directe a Eatiförtia: LOS Angeles San Francisco de California.Seattle, Vancouver, Portland, etc. "Los Angeles". 17 maig.

LIN1A A NOVA YORK: El transatlàntic "Hamburg", 17 maig.UNIA AL PLATA: El transitläntie "General Artigas" 13 maigLISIA AL BRASIL NORD: El transatlàntic "General Artigas",

13 maig.LIMA AL BRASIL SUD: El transatlantic "Hohenstein", 23

COLOMBIA. VENEZUELA, PACIFIC, CENTRE AMERICA, MEX1C:el transatlàntic -Odewald", 30 maig.

LISIES MAR DE I,ES ASTILLES:Per a Trinidad, Curaçao: El transatlàntic "Magdalena",

maig.Per a Puerto Rico. Haití i Sto. Domingo: 'Adalia". 23 maigPer a Cuba i Mèxic: El transaeintie "Syra", 30 maie.

Sortides d'Hamburg. Vigo Lisbca. Anvers e Amsterdam.Passatges t coneixements directes des de AKCELOSA.

Per 3 informes artreeeu-vos a l'Agent General

VENDESGRATIS FACILITO

pensions i abts. de totamena. Hospital 31. pral.

Passaports - IndultsCe:tules, assum. militara.Certif. soltarla, penals.Documenta dIficils al dia.Corts 560, entrada Casa-nova, 33, pral. 2.'

Bodegas ValdepeliasFundadas l'any 1900. In-ternacional, 90. Tel. 54617.Quan no estigueu satisfetdel vi que consurant de-maneu per telèfon o Ile-tra una garrafa de Vaide-penas legitim que us ser-virem a60 cts. litre 1 po-dreu ten ir l'orgull de ta-rar a taula el v/ mes de-liciós. Tancat crl. a 5.

CASA PARTICULARtot confort Especial es-tadants. P. Gracia 4, 1 1. b c:=nn=301=3.C.C.:=DC (=>=1,:=.;

elt.4? 0HERPES c

c• cink e, r 3,, S) es curen sempre 0amb

5o .4 1 ,-- Sofre (íquid eon--, -. n , 1 ,9-

" DEL DOCTOR o,.._o o. TERRADES oc. ,..

- I amb la seva 5POMADA.

DE VENDA: Farmaciesi Centres d'Especifics i.,,

-=',===.=3000C=N=Y=QC..

Documents difícilsal cha. Casaments civils.Casanova, 33, pral. 2..

Habitació per a homede posi. 1 establ. RamblaCatalunya. 129, 2on. 1..

IP-

ElAdvocat - ProcuradorRalea. De 9 a 1 i 4 a 8.1, Placa Universitat, 1 LLOGUERS QUEVIURES, 700 d.

arnb generes c. dia 100ptes. a pva. llog. 18 drs..3 cara b. Sanz, Hospital,97, pral.

ES LLOGA TORREa Vallcarca. c. Mora d'E-bre. 28, pluanta balsa 1pis. 5 rara. las'. jardi.

DOLORcuracas rapida 1 segura.

Procediment especial.Clutat, 5, 2 2a. De 4 a 7

CITROEN C. 4berlina. nou estat de car-rosseria motor 1 cobertes.Molt barat.

PER A SOCIETATBogo 2 grane i dceoratslocals. liad: de 6 a 8. Eu-res. 2. restaurant.

,":"CC=C=X=7==0C=2,0C=C=IC

DISPESES Altre B. 14 Coupé4 places, a pros a.

MALALTIES DE LA PELLPis en torre amb jardíTabern, 25. Be. Muntaner

úlceras varicosas. venèries uro-gen/tals.

Dr. LLURBATractaments garantits6 a 9. Festios. 10 a 2.

EMPRESA MARESFacilita gratia pensiona 1habitans. de tota mena.Rambla Flors, 30. Ir. 2.a

RADIOTORRETAmoderna, económica. cam-bra bany, jardi. terrat,Brusl, 20. prop. est. SantGervasl, Visible. chi/sec. 1dissabt. de 12 a 1.

modern aparell Consolet.3 val. ansia altaveu. Ptes.100. Pelayo, 10, quiosc. RICARD TORRABADELLA

LSana, 52 - Sal ou, 2

FACILITO GRATISPensions 1 habitaclons.Vislteu aquesta of tetina1 trobareu tot el que ne-cesalteu. Rbla. Flors, 10.Tele1 on 22460.

=0000=C00000--7_Avinzu d'Eduard Mar stanv 1 (Pa de Pwau)

Telèton 15531.-Te:egrames. "TORRABADELLA"

CARNISSERIAEixamp. c. dia 175 ptas.a pva. llog bto 2 400 dre.Sanz, Hospital, 97, pral,

VILA VILA núm. 55Pis pral. per 90 pessetes. Llegiu

L'OPINIO f==”=“=0.00.=.•=1,«

Casa de Caritat de BarcelonaSERVEI PUBLIC DE POMPES FUNEBRESDirecció i Oficines:

Subscripcions a L'OP1N10Barcelona: PteS. 2'50 al mes. :: Catalunya i provIncies: 750

pessetes al trimestre

EDIFICI DE LA CASA DE CARITAT, carrer Torres A mat, número 8; Teefons16524. 16525 1 16526.

Subscentral:Carrer del Clot, núm. 71; Te lefon 50461. Carrer Creu Coberta, núm. 91; Te.efon

Sucur s a I s:Carrer de Sant Andreu. núm • 221; Teleion 51051. Plaea del Centre (Fsaalsi, nom_ 4;Telefon 33471. Passeig del Triomf, núm. 17; Telefon 5 2012. Carrer de Sarria., nú-mero 72; Telefon 73632.

Badalona:Carrer Reial, núm. 110; Tel èfon 87 B. Carrer de Fermín Galitn (St .Adri, 26:Telefon 248.

Hospitalet:Central: Laurea Miró, núm. 60: Telefon 33 13. Sucursal s: Pi 1 Margall, miro. 90:Telefon 31226. Protirèv (Coll blanc), núm. 58; Telefon 31 221.

Santa Cotoma de Gramanet:Carter d'Anselm ero 13.

1BUTLLETI DE SUBSCRIPCIO

En

se subscriu al diari L'OPINIO, el qual ii haurà

d'ésser trames a

carrer o placa de

núm.

de de 1933.(Signa t ara)

Dimecres..19 d'abril de 19331.5161,/~11 ,.ZIenrTernWrA/LIMINIZZY312~1101511~Craffre~~3eLealfflerefflinliMarl5w

REfift CCIO 1 ADMINISTRACIO:Roa de Sant Pere, 11, pral.

Telèfons 24646 i 24647

yeNgnMMNIMMMIeMMZMIll-J.

TALLERS D'IMPREM7A,Carrer de Muntaner, 45

Telèfon 31518

INFORMACI NS DE CAT LUNYALA COMMEMORACIO DEL SEGON ANIVERSARI

DE LA REPÚBLICA, A LES COMARQUES

N'u que s'atapeís amb jovent freturósd'esplaiar-se amb l'art de Terpsícore.

Magnific, amb tot i el dia grisenc,catorze d'abril.

ca, si els seus enemics tornessin aagredir-la.

—El proper dia 22 tindrà lloc lainauguraeió de la biblioteca públicacirculant que la Comissió de Culturadel Centre Republicä Federal ha bas-tit als baixos de la Casa de la Vila,especialment cedits a aquest objecte,

A fi de poder portar a cap aquestaobra, la Comissió ha cercat la colla-boració de totes les persones amantsde la cultura de la localitat 1 de fora,a les quals es complau a fer present elseu agraïment per l'ajut que 11 hanprestat en aquesta bella obra. D'unmoment a l'altre s'espera l'arribada deIlibres que han promès illustres perso-nalitats de Catalunya que també hanvolgut associar-s'hi.

Alforja—El passat dia 13 deixa d'existir el

ciutadà Miguel Tort, de 72 anys d'e-dat. L'enterrament, que fou civil, aple-ga una gran gernació, entre la qualvelérem representacions d'Esquerra Re-publicana i del Sindical Unic.

Arribada la comitiva al cementiri(secularitzat a la fi), el company Do-menee Caire adreçà la paraula aisconcurrents, fent ressaltar la vida delfinat en el seu aspecte anticlerical. Foumolt aplaudit.

Es digué de comentari la conductaseguida per les tres entitats polftiques

republicanes d'aquesta vila. Mentrel'entitat "Casal d'Esquerra Republica-na de Catalunya" assistia en pes al'acte civil, el Centre C. RepublicaCentre R. Federal no es veieren enlloc.Cosa estranya, puix que seguelxen laideología de dos partits laica... perapel que es veu es diuen tales per con-veniencia.

—Segons es veu, els acords del nos-tre Ajuntament, o sigui els represen-tants del poble, no són valide. Casaque es va veure l'altre día en prendreun acord, al qual bastä la voluntat delrector per a revocar-lo.

no va valer deixar pasear aquesta me-morable diada sense recordar als ciu-badana de Torelló la importancia 1significació del segon aniversari de laproclamació de la República, puix quel'Ajuntament, que segueix les inspira-cions dels elements d'Acció Catalana,no va fer res per a solemnitzar el diade la República, dia del poble, diala Revolució. Paró el Centre d'Esquer-ra Republicana de Catalunya va orga-nitzar un miting que resulta un actegrandiós tant per la gran multitud quehi assistí corn pels discursos que espronunciaren. En aquest acte, hi pren-gueren part els ciutadans Pere Foix,Ricard Escric, Llorenç Perramon i Joaquim Dardalló, que pronunciaren vi-brants parlaments que foren sorollosa-ment ovacionats per la multitud queomplenava la sala d'actea, totes lesdependències, les escales i fins del car-rer, nombrós públic feia esforços perescoltar els discursos.

Tots els oradors atacaren amb ener-gia la reacció i blasmaren les debili-tats del Govern de la República enversels elements feixistes, assassins del po-ble i de les llibertats. Joaquim Dardallófeu veure la necessitat de destruir unaco ya de pistolers monàrquics i cien--cala que amb el nom de "SindicatVictòria" s'ha establert a la vila deTorelló, coaccionant brutalment elstreballadors, calumniant impunementels hornea de les esquerres revoluciona-rles i que, si avui no, demä podría és-ser un greu perill per a la Repúblicacontra la qual conspiren perquè la te-men. Quan Dardalló parla dels feixis-tes de "La Victòria", se sentiren nom-brosos crits de "morin els feixistes!"Principalment les dones, que eren mol-tíssimes, donaven crits en contra delspistolera, dels feixistes i victorejarenMacla, la República Catalana i la Re-pública Federal Espanyola.

Al mateix local d'Esquerra Republi-cana es celebra a les nou de la vetlladel dia 15 una conferencia pública a laqual foren especialment invitats els

elements de la C.N.T., a canee delcompany Pere Foix, que desenvolupàel tema: "Que fan els treballadors da-vant de la reacció internacional ? " Lo-cal ple de gom a gom. Nombrosossignificats extremistes de la C.N.T. dela localitat i alguna ¿te Barcelona hiassistiren. No es produí cap incidentdurara la conferencia; en acabar, pe-nó, Pere Foix el seu parlament, quefou molt aplaudit, sostingué una ani-mada controversia amb un significatextremista de la localitat.

El Centre d'Esquerra ha sabut, or-ganitzant aquests dos actes, comme-morar dignament el 14 d'abril, datamemorable, iniciadora de les llibertatsdel nostre poble.

A PONS

1e

1e

Llinàs del VallésAl Centre Republicà Democrätic Fe-

deral va donar la seva conferencia elsenyor J. rertran de Quintana. Foupresentat pel senyor Martí Puig. Glo-sä l'obra realitzada per la República it'el/ un elogi de l'actuació esquerranade l'Ajuntament de Llinäs. Seguida-ment el senyor Bertran de Quintanaposa de relleu tota la moral democrä-tica del crisUanisme, símbol d'una hu-manitat dolorida i perseguida desprésper les oligarquies i autocràcies exis-tenis, i que per arreu del món han ti-ranitzat les consciències deis homessotmetent-los a un esclavatge que en-cara pateixen. Les castes opressoreshan tingut na sola finalitat, — con-tinua l'orador — i és privar tota edu-cació racionalista als infanta; la cien-cia ha demostrat a bastament la fal-sedat de tots els actas 1 teories provi-dencialistes, contingudes en textos Co-nata per, divinitats imaginàries, recol-zant amb ezguments la futilitat ipobresa dels conceptes dels partidariadels absolutismes teocrätics i dels dog-raes, que en la seva majoria estan pla-giats. calcats de les teories, platòniquesi brarnäniques. Tot seguit s'endinsà enla política seguida per l'Esquerra, cri-dant l'atenció d'homes 1 dones per talde seguir les petjades d'humanisme 1democracia de Macià, que es símbold'amor 1 fraternitat. L'Esquerra —acaba dient el senyor Bertran de Quin-tana, — esta a l'aguait per defensarels drets i les llibertats de Catalunya.

El parlament del senyor Bertran deQuintana va ésser interromput ambaplaudiments dels assistents que om-plenaven de gom a gom l'estatge, i enacabar amb una ovació calorosa.

El senyor Serra va glosar amb prouencert tots els punta dels oradora ianuncié per a dintre d'un mes un acteen contra de la guerra.

Sant Adrià de BesòsA la darrera sessió del nostre Ajun-

tament fou aprovat el dictamen ques'hi presenté. referent a la BibliotecaPopular, quedant acordat, dones, laconstitució definitiva del Patronat queen tindré. cura.

—També es feu saber, per no haver-se presentat al seu degut temps, queha estat declarat pròfug un minyó.

Agramunt—Amb motiu d'un incident ha estat

suspes, per dos mesas de sou i empleo,el guardia municipal Emili Marina.

Per a substituir-lo interinament haestat nomenat Pau Magrinyä.

—Mentre estaven allotjats en unabarraca prop de la vila uns quantacaptaires, degut a una imprudenciaseis incendia el sostre de la mateixai alguna objectes de la seva propietat.El foc es pagué sufocar räpidamentsense que s'hagi de lamentar cap des-gracia personal.

Ha estat guanyada una plaça debombarcil a la Banda Municipal deBarcelona pel nostre amic Josep Na-dal Valls, que actualment era membredel Comité polltic d'Esquerra Republi-cana d'aquesta vila i primer tinentd'alcalde del nostre Ajuntament.

Des d'aquestes planes donem la mescordial enhorabona a l'amic Nadal perla seva vàlua artística, que amb el pre-sent nomenament li ha estat recone-guda. ensems que ens condolem per lapèrdua que per a l'Esquerra local sig-nifica el desplaçament a la ciutat detan valuós element i amic.

SardanyolaEn la darrera sessió municipal s'a-

cordà incautar-se del cementiri delnoble, que després de dos anys de Re-pública encara pertanyia a l'Església,per a convertir-lo en cementiri muni-cipal, en cas que en el darrer terminique expira el dia 20, acomplint els de-crets del Govern, ha anat concedintl'Ajuntament, no sigui cedit voluntà-riament pela que se'n diuen propieta-ria.

—Avalat amb les signatures de bonnombre de socia del Centre RepublicäFederal, ha estat trames a ArturoMenéndez un document significant-11la seva adhesió i expressant la confian-ça que, feta la Hura sobre l'afer quemotiva el seu empresonament, tornaré.ben aviat a gaudir de la ll i bertat, pera poder tornar a defensar la Repúbil-

tadans socis de l'esmentada entitatManuel Fernändez parlant sobre el f e-deralisme; Albert Andreu, que tractäen forma torea documentada sobrelaïcisme, i Josep Torrent, presidentdel Centre, el qual, amb eloqüents pa-ràgrafs plens d'optimisme 1 una visióclara de la politice general i molt par-ticularment de la local, va assenyalara veritable via a seguir per les forcessquerranes de la nostra vila.Tots els oradors, en acabar els seus

parlaments, foren honorats amb soro-losas aplaudiments per la nombrosa 1ntusiasta concurrencia que omplena-

va l'estatge social.Acabat l'acte, tingué llar un demo-

rätic "lunch" i es cantaren per algunssocis diverses cançons d'un caireament catalä i patriòtic, les quals,unt amb les prestes que es recitaren

per altres companys, foren molt aplau-dudes.

Finalment, per voler testimoniar elbon record que deixà al --u pes per laDirecció General de Seguretat el seuex-director Arturo Menéndez, s'acordàtrametre-li el següent telegrama:

"Arturo Menéndez. — Presons— Madrid. --. Esquerra Republi-

cana d'Arenys de mar, rememorantgloriós aniversari República. no obli-da sacrificada hnegació vostra —President, Torrent".

No cal dir que fou subratllada lalectura d'aquest document, amb unaforta i espontänia ovació.

En tots els edificis oficials, políticai culturals de la nostra vila, onejarenla diada del 14 d'abril les banderes dela República i la catalana durant totel dia, inenys les del Centre RepublicaCatalanista l'alga Regionalista), quefins a dos quarts de dotze del mattvaren estar a mig pal.

Concedint molt, volem creure queno tots els socis de dita entitat aplau-diren que del seu Centre polltic es pos-posi el sentit civic de la diada ambfestivitat de molla creients...

A MONTCADA

S'han vist molt concorregudes i hanestat celebrades amb tot entusiasmeles festes populars en commemoracióde la proclamació de la República. Eldivendres, a la tarda, es dona un selec-te concert a base d'obres populars ala sala d'espectacles de l'AssociacióBenefico-Insbructiva; el públic, queomplena el local, ovaciona a peu dret"Els Segadora" , himne que abrí i clo-gué l'acte.

A la llotja de la presidencia hi ve-iérem el nostre alcalde amb una bonarepresentació de l'Ajuntament, les al-tres autoritats 1 els elements directiusdel Centre d'Esquerra.

A la nit hi hagué un animal ball 1taren molt aplaudides les senyores 1senyoretes que l'honoraren amb la se-va assistencia, demostrant una vegadamés que l'element femeni del nostrepoble ja no fa cas de rutinas i diri-c ules supersticions.

Cal remarcar, pera. que contribuial bon èxit de les festes l'arribada dela nodrida representació de les "Joventuts d'Estat Catalä" 1 rabassaires, queacudiren a la manifestació monstre delmetí a la Playa de la República, deBarcelona, que encomanaren l'entu-siasme als no prou decidas, si encaraen quedava algun.

Jornades com la del divendres pas-sat dluen molt en pro de l'avenç delsIdeals dXsquerra al nostre noble.

A SANT ADRIA DE BESOSPer a formar part de la gran mani-

festació cívica de Barcelona. que tin-gué lloc el passat 14 d'abril, al matt.el Centre d'Esquerra Republicana I laSecció Femenina 1 Centre FtepublIcaFederal Adrianenc, adherit a Esquer-ra, es trastladaren, arnb crescut nom-bre de socia i simpatitzants, a la vainacapital, existint entre ells gran anl-meció.

El ball que celebra el Centre d'Es-guerra 1 la Sarrió Femenina al seu es-tatge estigué animadissim 1 concorre-gut„ regnant forte i a ncoratjadora ale-gria entre els saraulstes.

La sala, encara que diforme per lasa ya estructura, esteva gustosamentengalanada 1 illuminada,.la qual cosa

Esquerra Republicana de Catalunya

A MORELL

La diada del 14 d'abril va ésser com-memorada en aquesta petita vilo. delCamp de Tarragona d'una manera im-pressionant. Al metí, una manifesta-ció nombrosíssima, integrada per propde quatre-cents manifestants (cal te-nir en compte que el cens total d'ha-bitants de la població és de 1.700) r3 -corregué tots els carrers acompanyatsd'una banda de música. Obrien la co-mitiva les senyeres de l'Ajuntament ila del Centre Democràtic d'Esquerres,inaugurada aquell dia.

Al davant hi anava l'alcalde i gane-bé tots els regidors, junt amb el secre-tari de la Corporació. Després seguienels tres-cents socia del C. D. d'E. imolts altres republicana de la locali-tat. Els balcons i finestres de mallescases aparegueren endomassats ambles banderes catalana i republicana.En tres o quatre llocs de la població,des de les balconades, foren colloca-des bellas garlandes de flora als palsde les banderes. El pes de la manifes-tació era saludat amb visques a Cata-lunya i a la República.

A les dotze, al cinema Saló Cata:atingué lloc un míting en el qual par-laren l'alcalde, Josep Sanromä; JosepBaldrich. del Foment Nacionalista deReus; la senyora Josefa Vidal, membredel Comité polític del Grup Feminald'aquella entitat reusenca, i el dipu-tat al Parlament de Catalunya JosepAndreu. La sala esteva plena a vessarde públic, entre el qual s'hi velen mol-tes dones. Tots els oradors foren fre-nèticarnent ovacionats.

A la tarda, la sala de ball del CentreDemocràtic d'Esquerres presentava unaspecte brillantissim.

Morell ha significat en aquesta cija-da la seva adhesió al regim, que tantdignament contribuí a implantar, d'u-na manera inequívoca. Els enemics dela República han pogut convencer-seuna altra vegada que el nostre poblecontinua en peu i que el seu fervorrenovador i revolucionari no ha mM-vat gens.

A TORELLO

Aquesta vila acaba de commemorarel. segon aniversari de la Repúblicaamb un entusiasme extraordinari.

Als edificis públics han onejat lesbanderes republicana 1 catalana.

El Centre Republicà organitzà con-ferencies al se u local el dia 14 ados quarts de tres de la tarda, a caz-rec dels elements del Grup Cultural doJoventut Republicana de Lleida; mestard els joves celebraren un lluït ball,1 a les nou del vespre tingué lloc, almateix Centre, una (unció de cinema,

Cal remarcar que a tots els esmen-tats actes hi assisti una concurrencianombrosfssima, prova palesa que alsideals d'Esquerra Republicana han ar-relat d'una manera definitiva en aques-ta població.

El Centre Republicà també s'adherta l'homenatge que tributaren tots elsbons republicans a Arturo Menéndez,trametent-li una afectuós telefonernaa Presons Militare de Madrid.

A ARENYS DE MAR

L'Esquerra Republicana d'Arenys deMar ,associant-se a l'entusiasme quearreu de Catalunya 1 d'Espanya elsboas republicans senten pel nou regar)que sortosament gauciltn, ha celebratla gloriosa data del segon aniversaride la proclamació de la República arnbun acte polític, en el qual prenguerenpart arub vibraras parlamenta els

Per l'orquestra Albesana es donarendiversos comenta al local social, on hiacudi una gran multitud de republi-cana amb els cors plena d'entusiasmeque l'ejem reflectit en les seves carea.

Es recorregueren amb l'esmentadaorquestra els carrers, fent honor sisnoms que porta cada una de les pla-gues i que són els d'aquests grans ho-mes liberals i democràtics que tant elsdeu la República espanyola: María,Azaila, Alcalá Zamora, aixi com tambéa les places de la Generalitat i Repú-blica.

A la tarda, a la sala de ball que hiha al mateix local de l'estatge, s'or-ganitzá un ball, al qual concorreguéuna gran multitud de les nostres bellesdamiselles, donant arnb això una pro-va pelase de con) petisa en materiareligiosa trecorciant la coincidencia dela data) la dona albaceas. No pur permenys que felicitar-me en constatarde quina manera s'equivoquen, oh, car-denals Segura! els que creuen que elsufragi de la dona vindra a engreixarla vaca — pobre, prou flaca— d'aquestagent reaccionaria, amagats sota qual-sayal nom

Molt bé, rima be, damiselles nostresiNo quedará defraudada la Repúblicaen reconeixen els mateixos dretsque l'horneo Solarnent desitjo que esrepeteixi el vostre exemple a un altrepoble i un liare_

Així hem aeabat la testa 1 nixt enstrobaré un any 1 un altre any això ei:en peu 1 disposats a defensa!. la Re-pública si algun die algú goses pren-dre'ns-la.

A SANT HILARI

El Centre Republica Nacional Fede-ral Nacionalista, conscient del seu deu-re i desitjós de poder celebrar digna-ment la diada del segon aniversari dela Proclamació de la República, orga-nitzà el següent programa de festes:

A les 1150: Dues sardanes a la Pla-ça del Dr. Robert.

A les 3: Sortida del local social ambacompanyament de l'orquestra, per arebre el diputat al Parlament de Cata-lunya senyor Pere Cerezo Hernäez.A continuació, al mateix local es vacelebrar una conferencia desenvolu-pant el terna "Problema social actual".En aquest acte els obrers d'aquesta po-blació demostraren un gran civismei un fervor republica, omplenant el lo-cal social de gom a gom. Acabada laconferencia tingué loe un xampany aobsequi al senyor Cerezo i familia.

A les 530: Sardanes a la Placa dela República.

A les 9: Dues sardanes a la Plaçadel Doctor Robert i a continuació esporta a cap un Ihnt ball al localsocial (Cooperativa Unió Obrera).

En aquesta memorable diada el Cen-tre Republicä Federal Nacionalista,acompanyat dels obrers en general,donaren una lliçó ben bona als reac-cionaria i cavernícoles d'aquest poble,demostrant-los el molt que estimem laRepública.

A ESPARRAGUERA

Per a fer ferms i assolir d'una ma-nera definitiva els justos desigs de lapagesia catalana pel que fa referenciaa les seves reivindicacions sota tots elsseus aspectes, una nombrase represen-tació del "Sindicat Agrícola Unió deRabassaires d'Esparraguera" assist1 ala imponent i no igualada mani-festació cívica organitzada a Barcelo-na el dia 14 d'abril, commemorant elsegon aniversari de la República ca-talana.

El Sindicat Agrícola, dones, fa cons-tar amb tota l'anima el més pregonagrannent al poble de Barcelona per lafranca i entusiasta acollida que donaen aquella diada a tots els rabassairesde Catalunya, associant-se d'una ma-nera terma a la Victòria que sens dubtes'ha de conquistar per maja de laReforma agrària catalana, ízale remeia les engoixes i menyspreus que finaara ha sofert la classe pagesa de casanost r a .

A ALBESA