baròmetre del tercer sector social · nya. amb la informació disponible respecte a les entitats...

Baròmetre

del Tercer

Sector Social

Edició 2019

15 d’octubre 2019

Comarques Barcelonines

del Tercer Sector Social el baròmetre

el baròmetre del Tercer Sector

2

Comarques Barcelonines Edició 2019

3

Equip de treball

Direcció:Roger Civit i Anna Albareda

Tractament i anàlisi de les dades:i-LabSo

Equip de treball:Patrícia Casanueva

Comunicació:Laura Castro

Disseny, infografia: Toni Sánchez Poy


4

Fitxa tècnica


5

■ Univers objecte d’estudi: 1931 entitats membres de les federacions de la Taula del Tercer Sector censades al “Mapa d’entitats socials de Catalunya” (2017 i 2018)

■ Error màxim admissible: 5% (2017) / 5,9% (2018)

■ Nivell de confiança: del 95,5% p=q=0,5 (situació de màxima incertesa) (2017 i 2018)

■ Tècnica de recollida de dades: qüestionari en línia enviat a totes les entitats censades

■ Calendari de recollida de dades: 27 abril – 21 juny de 2017 / 25 abril – 8 juliol de 2018


6

Índex de continguts


7

1. Presentació ........................................................................ 81.2. Resum Executiu ...................................................................................... 10

2. Metodologia .................................................................... 14

3. Context territorial ........................................................... 183.1 Organització administrativa .................................................................... 20

3.1.1 Ens locals i població .................................................................................... 20

3.1.2 Despesa dels ens locals ................................................................................ 21

Ajuntaments .......................................................................................22

Consells comarcals ............................................................................ 29

Diputació ........................................................................................... 34

3.2 Realitat social .......................................................................................... 35

4. Implantació al territori .................................................... 47

5. Persones ateses .............................................................. 56

6. Suport social .................................................................. 65

7. Relació econòmica amb l’administració local ................ 69

8. Relació no monetària amb l’administració local ............76

Glossari ................................................................................79


8

1. Presentació


9

Teniu a les mans els resultats de la cinquena edició del Baròmetre del Tercer Sector Social, impulsat per la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.

El Baròmetre és fruit de l’esforç col·lectiu del conjunt de les 3.000 en-titats socials catalanes i és l’eina que, cada any, ens permet obtenir dades actualitzades sobre la nostra aportació a la societat, les condi-cions en les quals la fem i els mitjans amb els quals comptem.

Enguany, la principal novetat és que, per primera vegada, disposem d’un informe personalitzat per a cadascun dels territoris: comarques de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Catalunya Central. Així doncs, en aquesta edició del Baròmetre trobareu una anàlisi de la distribució de la despesa dels ens locals (ajuntaments, diputacions i consells comarcals) en l’àmbit social, dels aspectes clau demogràfics i socioeconòmics i de la implantació i l’activitat del Tercer Sector Social a cada territori.

Juntament amb altres estudis que també aprofundeixen vers la rea-litat social i el paper del Tercer Sector Social, aquest Baròmetre ens ajuda a conèixer millor la situació del nostre sector per actuar en co-herència amb les necessitats específiques de cada territori.

Estic convençuda que el fet de disposar d’aquesta radiografia terri-torial facilitarà que les entitats socials treballin amb més eficiència i eficàcia i que, per tant, puguin donar una resposta més ajustada i adaptada als reptes socials que tenim com a país.

Francina Alsina i Canudas Presidenta de la Taula d’Entitats

del Tercer Sector Social de Catalunya

Octubre de 2019


10

1.2. Resum Executiu

Context territorialL’estudi que teniu a les vostres mans se centra en l’anàlisi de l’àmbit de les Comarques Barcelonines, el qual agrupa el 18% de tots els mu-nicipis de Catalunya.

Durant l’any 2018 els ajuntaments d’aquests municipis van fer una despesa en serveis socials i promoció social d’un 9,8% sobre el total dels pressupostos liquidats. Si tenim en compte la despesa en atenció benèfic-assistencial d’aquest àmbit territorial veiem que és superior a la mitjana catalana, concretament 16,97€ per habitant més a les comarques barcelonines que a la resta de Catalunya. Això significa que a les comarques barcelonines la despesa mitjana per habitant en atenció benèfic-assistencial és de 143,14€.

La segona administració que fa més despesa en actuacions de protecció o promoció social i en serveis socials és la Diputació de Barcelona amb 22,75€ per habitant i 15,35€ per habitant, respec-tivament. Seguidament trobem els Consells Comarcals, els quals van fer una despesa mitjana per habitant en l’atenció benèfic-assistencial de 8,8€ i en serveis socials i promoció social de 7,97€ per habitant.

En aquest sentit podem afirmar que a l’àmbit territorial subjecte d’aquest estudi, els Ajuntaments són l’administració que fa més des-pesa en serveis socials destinats a les persones, seguidament de la Diputació i dels Consells Comarcals.

Realitat socialEn els municipis de les comarques barcelonines viuen més de 5 mi-lions de persones, el 44,1% de les quals es concentra a la comarca del Barcelonès.

Pel que fa a la composició demogràfica de la població veiem que hi ha una proporció major de persones grans que de persones joves, ja que l’índex d’envelliment supera el 100%, punt a partir del qual si l’índex augmenta significa que hi ha més població gran que jove. Respecte les dades del conjunt de Catalunya, l’índex d’envelliment de les comarques barcelonines supera en 2,35 punts la mitjana ca-talana, fet que significa que hi ha una concentració major de gent gran en aquest àmbit territorial respecte les dades generals de Ca-


11

talunya. Tot i això no és el territori amb una població més sobre-envellida, ja que l’índex que mesura el percentatge entre la gent de més de 65 anys i més de 85 anys és quatre dècimes per sota de la mitjana catalana.

Pel que fa a la situació socioeconòmica, al voltant de la meitat de la població de l’àmbit de les Comarques Barcelonines declaraven el 2017 que tenien dificultats econòmiques per arribar a fi de mes, mentre que al voltant del 7% va necessitar rebre ajudes per cobrir les neces-sitats de béns bàsics. A més, a la meitat de les comarques de l’àmbit estudiat, el percentatge de llars que reben ajuts al lloguer és superior a la mitjana catalana.

Implantació al territoriLa majoria de les entitats del Tercer Sector Social de Catalunya es troben a les Comarques Barcelonines (62,7% de les entitats). D’aquestes, el 51,1% de les entitats són associacions i el 16,6% fun-dacions. Si analitzem a quin col·lectiu s’adreça prioritàriament la seva activitat veiem com una de cada quatre entitats ho fa a per-sones amb discapacitat.

El Tercer Sector Social a l’àmbit de les Comarques Barcelonines té una gran diversitat d’oferta de productes i serveis. Els quatre productes i serveis més prestats són els projectes educatius, la formació no regla-da, l’atenció a gent gran i/o persones amb dependència i l’educació en el lleure.

Persones atesesLes entitats del Tercer Sector Social a les Comarques Barcelonines ate-nen, de mediana 1, a 235 persones. Més de la meitat de les persones ateses són dones.

Una de cada cinc persones ateses es troben en situació de pobresa i d’exclusió social i un 15,2% són joves. Gairebé la meitat de les perso-nes que s’atenen des de les entitats reben suport econòmic bàsica-ment per cobrir les seves necessitats bàsiques.

1 La mediana fa referència a la xifra que se situa en el centre d’un conjunt de dades, ordenades de menor a major, que té el mateix nombre de dades tant per sobre com per sota. La mediana no s’ha confondre amb la mitjana, ja que la mitjana és la suma de tots els valors dividida pel nombre de valors del conjunt.


12

Pel que fa a l’estructura d’edat de les persones ateses, veiem com gai-rebé una de cada tres es troba a la franja d’edat entre 36 i 65 anys. Mentre que el 25,4% són més joves (entre 19 i 35 anys), i el 20% entre 4 i 18 anys. Aquest fet confirma que les persones joves es troben en una situació més desfavorable i són focus de l’atenció de les entitats del Tercer Sector Social.

Suport socialEl suport social que reben les entitats es pot mesurar tenint en comp-te el nombre de persones associades, el nombre de persones donants i el nombre de persones que donen suport al projecte amb el seu temps lliure, és a dir, com amb el voluntariat. En aquest sentit, les entitats de l’àmbit d’estudi de mitjana tenen 235 persones sòcies, gairebé la majoria de les entitats tenen persones donants i més de la majoria de les entitats tenen persones voluntàries les quals donen suport als seus projectes de manera altruista.

Pel que fa a l’estructura professional de les entitats, gairebé dues de cada tres entitats tenen persones contractades, les quals desenvolu-pen majoritàriament tasques d’atenció a les persones. Concretament, el 78,7% de les persones contractades per les entitats són dones i una de cada tres entitats del Tercer Sector Social a l’àmbit de les Comar-ques Barcelonines han contractat a persones amb discapacitat o pro-blemes de salut mental.

Relació de les entitats amb l’administració localSi analitzem les relacions entre l’administració local i les entitats veiem que el 38,2% de les entitats a l’àmbit de les Comarques Barcelonines tenen relació econòmica amb l’administració local a través de subvencions, convenis o contractes. Els contractes dels ajuntaments representen, de mitjana, el 18,2% dels ingressos de les entitats.

El 28,5% dels ingressos provinents dels governs locals es destina a finançar l’atenció a les persones amb discapacitat, seguidament del 15,5% que es destina a l’educació en el lleure. Gairebé la meitat de les entitats que reben ingressos dels governs locals els utilitzen per a la contractació de persones i per tant, per a dotar d’estructura a l’entitat.


13

En aquest sentit, dues de cada tres vegades que les entitats tenen re-lació amb els ens locals, inclouen algun tipus de contingut econòmic, sent protagonista el contingut monetari en dues de cada tres. Mino-ritàriament, en una de cada tres relacions entre entitats i ens locals, les entitats participen en reunions amb els alcaldes i regidors del Ple i en òrgans de participació locals.


14

2. Metodologia


15

L’informe del Tercer Sector Social a l’àmbit territorial de les Comar-ques Barcelonines s’organitza en 6 apartats que pretenen donar una visió territorialitzada de la realitat amb la qual conviuen i interactu-en les entitats. L’aproximació d’allò més genèric al fet més concret es realitza a partir de les dades disponibles, tant de l’estadística pública com dels mateixos treballs realitzats per la Taula del Tercer Sector So-cial a Catalunya en els darrers anys.

El primer apartat, context territorial, pretén donar una visió àmplia de l’organització administrativa territorial i de la realitat social. Per fer-ho, s’han utilitzat fonts d’informació pública: Instituto Nacional de Estadística, Institut d’Estadística de Catalunya, MUNICAT i Minis-terio de Hacienda. Les figures, en aquest apartat, mostren les dades en nombre absolut i/o en percentatge.

El segon apartat, implantació territorial, mostra una anàlisi de les dades censals generades per la Taula del Tercer Sector de Catalu-nya. Amb la informació disponible respecte a les entitats del Tercer Sector Social, es vol donar una visió sobre la implantació i distribu-ció de les entitats, abordant aspectes com els col·lectius d’atenció, els àmbits d’intervenció i l’activitat. En aquest apartat, les dades es mostren en percentatge acompanyades del nombre absolut entre parèntesis.

El tercer i quart apartat, suport social i persones ateses, s’ana-litza la base social que conforma les entitats i les persones ate-ses. A partir de les dades del Baròmetre del Tercer Sector Social a Catalunya de l’any 2017, un estudi mostral amb disseny per al conjunt de Catalunya, es mostren les respostes obtingudes per les entitats amb seu als territoris de l’àmbit de les Comarques Barcelonines. En aquests i els següents apartats, les figures mos-tren el percentatge, indicant-se en el títol la base sobre la qual ha estat calculat (N).


16

El cinquè i sisè apartats analitzen les relacions econòmiques, tant monetàries com no monetàries, que les entitats del Tercer Sector So-cial mantenen amb les administracions públiques locals. Les dades per la realització d’aquests dos apartats s’han obtingut del Baròmetre del Tercer Sector Social a Catalunya de l’any 2018, amb un disseny mostral per al conjunt de Catalunya.

Donat que les mostres dels baròmetres de 2017 i 2018 no van ser dis-senyades per realitzar extrapolacions a aquest nivell de desagregació territorial, a més de ser estudis diferents amb nivells de resposta tam-bé diferents, tant en global com en cadascun dels àmbits territorials, s’ha optat per no recalibrar la mostra. Segons el cens de la Taula del Tercer Sector Social, a les Comarques Barcelonines hi ha un total de 1.931 entitats. El nombre de respostes vàlides en el mateix àmbit ter-ritorial per les dues edicions del Baròmetre del Tercer Sector Social és de 333 el 2017 i 251 el 2018.

Els àmbits territorials per la realització dels informes han estat defi-nits a partir de les comarques. Tots els municipis d’una comarca es consideren part d’un mateix àmbit i, per tant, també són considera-des d’aquest àmbit les entitats que hi tenen la seu social. L’única ex-cepció a aquesta norma són els municipis de la comarca del Moianès, que han quedat repartits 4 a l’àmbit de les Comarques Barcelonines i 6 a l’àmbit central.

En aquest informe, l’àmbit de les Comarques Barcelonines inclou les comarques: Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Moianès, Vallès Occidental, Vallès Oriental.

En el cas de les dades de context, provinents de fonts oficials, ha estat necessari adaptar els àmbits territorials a l’agregació territorial dis-ponible. La casuística, quant a les agrupacions d’informació, es resu-meix en els següents casos:

◗ Quan ha estat possible, s’ha treballat agregant la informació a escala municipal.

◗ La segona opció ha estat treballar la dada per agregació co-marcal.

◗ En aquells casos que només existia desagregació per àmbits territorials de planificació s’ha realitzat la següent assignació:


17

Comarques Barcelonines: Àmbit Territorial de Planificació Metro-polità i Àmbit Territorial de Planificació del Penedès

Comarques Centrals: Àmbit Territorial de Planificació de les Co-marques Centrals

Comarques Gironines: Àmbit Territorial de Planificació de les Co-marques Gironines

Comarques Lleidatanes: Àmbit Territorial de Planificació de l’Alt Pirineu i Àmbit Territorial de Planificació de l’ Aran i Ponent

Comarques Tarragonines: Àmbit Territorial de Planificació del Camp de Tarragona i Àmbit Territorial de Planificació de les Terres de l’Ebre


18

3. Context territorial


19

Tal com mostrava els resultats del Baròmetre del Tercer Sector Social a Catalunya el 2018, les entitats del Tercer Sector Social es caracteritzen, de forma majoritària, pel seu arrelament a l’àmbit territorial més pro-per, actuant en els barris i els pobles on s’estableixen, generant comu-nitat i xarxa amb els ciutadans i ciutadanes i donant i rebent suport de les administracions locals. La imbricació de les entitats del Tercer Sector Social amb les necessitats i demandes de les persones i amb les diferents xarxes i administracions, és un dels punts forts i engreix de l’engranatge que ens fa avançar com a societat. Per aquest motiu, és necessari conèixer tant el nombre i l’activitat de les entitats com el context social i administratiu del territori en el qual desenvolupen la seva activitat.

En aquest apartat es repassa quin és aquest context amb el qual con-viuen les entitats des de dos punts de vista: l’administratiu i el soci-al. En el cas de l’administratiu, s’analitza l’entorn públic amb el qual s’han de relacionar. En el cas social, es mostren alguns dels indicadors que permeten visualitzar com són i com viuen les persones amb les quals treballa el sector social.


20

3.1 Organització administrativa

3.1.1 Ens locals i poblacióEntre les administracions públiques locals de l’àmbit de les Comar-ques Barcelonines es compten 170 ajuntaments (que representa el 17,95% dels municipis catalans), 184 ens de gestió, 83 mancomunitats i consorcis i 8 consells comarcals i 1 diputació provincial.

Figura 1. Nombre d’ens locals al territori segons tipus. MUNICAT 2019.

250 500 750

1 1

1 4

8 42

55

65

67

177

451

947

17

2

170

184

70

13

250 500 750 1000

Municipis

Ens de gestió

Consorcis

Mancomunitats

Comarques

Províncies

EntitatsMetropolitanes

Entitats MunicipalsDescentralitzades

Societats Mercantilsamb participació

pública local

Comarques Barcelonines Catalunya

No totes les comarques tenen el mateix nombre de municipis. La comarca amb més municipis de la demarcació és Vallès Oriental, amb 39 municipis que representen el 22,94% del total de l’àmbit ter-ritorial. Maresme i Baix Llobregat tenen 30 municipis, l’Alt Penedès en té 27 i el Vallès Occidental 23. Les tres comarques amb menys municipis són el Moianès, amb 10, el Garraf, amb 6, i el Barcelonès, amb 5 municipis.


21

El nombre de municipis de la comarca no sempre ha d’estar relacionat amb el nombre d’habitants. La comarca més poblada és el Barcelonès, amb el 44,1% d’habitants de l’àmbit de les Comarques Barcelonines (2.254.642 habitants). La resta de comarques s’agrupen de dos en dos per trams. El Vallès Occidental i el Baix Llobregat es troben entre els 800.000 i el milió d’habitants. El Maresme i el Vallès Oriental es tro-ben entre 400.000 i 450.000 habitants. El Garraf i l’Alt Penedès entre els 100.000 i 150.000 habitants. I per últim, el Moianès no arriba als 13.500 habitants.

De la mateixa manera que els habitants no es reparteixen uniforme-ment en les comarques, els municipis també tenen poblacions dife-rents: 36 dels 170 municipis tenen més de 25.000 habitants (21,18%); 70 municipis tenen entre 5.000 i 25.000 habitants (41%) i 64 municipis tenen menys de 5.000 habitants (38%).

3.1.2 Despesa dels ens localsLes possibles anàlisis sobre la despesa en els ens locals són moltes. Aquest informe se centra en la liquidació consolidada dels ens locals, concretament l’àrea de despesa 2 i la de serveis i promoció social de la classificació per programes i en els capítols 4 i 7 i els articles 48 i 78 de la classificació econòmica.

En el subapartat 2.1 Glossari d’aquest informe es realitza una explica-ció més detallada dels conceptes pressupostaris tractats en aquest apartat. De forma resumida, l’Àrea de despesa 2 inclou les despeses i transferències destinades a l’atenció de caràcter benèfic-assistencial, a grups amb necessitats especials i a mesures de foment de l’ocupa-ció. La política de despesa 23 és un subconcepte de l’Àrea de despesa 2 que, de forma més concreta, inclou la despesa destinada als serveis socials i la promoció social.

El capítol 4 contempla les transferències corrents, destinades a co-brir, entre altres, les remuneracions al personal, les despeses de béns corrents i les despeses financeres. L’article 48 és un subconcepte del capítol 4 i concentra les transferències corrents destinades a famílies i institucions sense ànim de lucre.

El capítol 7 contempla les transferències de capital, destinades a co-brir les inversions de caràcter permanent, com per exemple la cons-trucció d’immobles, la compra de mobiliari, maquinari, etc. L’article 78 és un subconcepte del capítol 7 i concentra les transferències de ca-


22

pital destinades a famílies i institucions sense ànim de lucre. Per faci-litar la lectura de l’informe, a taules i gràfics es faran servir els termes “transferències corrents” i “transferències de capital” per referir-nos a aquests conceptes. Tanmateix, i a causa de la seva especificitat, es parlarà de capítol 48 i 78 per abreujar-ne la denominació.

AjuntamentsEls ajuntaments de l’àmbit de les Comarques Barcelonines van im-putar una despesa total a serveis socials i promoció social de 640.164.996,62€, el que representa un 9,8% dels pressupostos totals liquidats.

La despesa mitjana per habitant dels ajuntaments de l’àmbit de les Co-marques Barcelonines en atenció benèfic-assistencial (àrea 2) ha estat de 143,14€/habitant, 16,97€/habitant més que la mitjana catalana.

La despesa mitjana per habitant dels ajuntaments de l’àmbit de les Comarques Barcelonines en serveis socials i promoció social (política 23) ha estat de 108,71€/habitant, 17,92€/habitant menys que la mitjana catalana.

A les Comarques Barcelonines es troba la mitjana d’euros per habitant més elevada de Catalunya en els trams de fins a 500 habitants, en el tram de 2.501 a 5.000 habitants, en el tram de 10.001 a 25.000 habi-tants, en el tram de 25.001 a 75.000 habitants i en el tram de 75.001 a 150.000 habitants.

A les Comarques Barcelonines es troba la mitjana d’euros per habitant més elevada de Catalunya en els trams de 501 a 2.500 habitants, en el tram de 10.001 a 25.000 habitants i en el tram de 25.001 a 75.000 habitants.

S’ha de tenir present que, si bé tots els municipis tenen competències pròpies en matèria de prestació dels serveis socials i la promoció i la reinserció socials (article 66.k del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya), només els municipis amb una població su-perior als vint mil habitants han de prestar, com a mínim, els serveis socials (article 67.c).


23

Taula 1. Import mitjà en euros de despesa segons tram de població.

Nombres absoluts totals Despesa per persona

Nombre d’habitantsAtenció benèfic-

assistencialServeis i

promoció socialAtenció benèfic-

assistencialServeis i

promoció social

Fins a 500 habitants 16.984 15.655 55 51

De 501 a 2.500 habitants

109.164 74.746 78 54

de 2.501 a 5.000 habitants

281.229 244.602 80 70

De 5.001 a 10.000 habitants

691.983 544.081 90 70


1.661.560 1.254.122 102 77


4.989.468 3.736.380 120 90


11.975.068 9.812.537 123 101


26.020.680 21.281.162 114 94

Més de 300.000 habitants

337.807.560 337.308.675 208 208

Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministerio de Hacienda. 2018


24

Si es compara per trams de població als municipis (figura 2), l’import mig per habitant realitzat pels ajuntaments de l’àmbit de les Comar-ques Barcelonines en atenció benèfic-assistencial (àrea 2) és superior a l’import mig català en 6 dels 9 trams de població i, en els dos trams de major població, és exactament la mitjana. Cal tenir en compte però que a més dels ajuntaments, els Consells Comarcals i els Consor-cis també presten serveis i per tant, la xifra de la figura 2 podria variar si tinguéssim en compte l’aportació d’aquests dos altres ens.

Figura 2. Despesa mitjana per habitant en atenció benèfic-assistencial (àrea 2) i en serveis i promoció social (política 23). Ministerio de Hacienda. 2018.

50

Euros / habitant

Atenció benèfic-assistencial Serveis i promoció social

100 150 200 250 50 100 150 200 250


208,5208,2

208,5208,2Més de

300.000 habitants

114,593,6

114,593,6De 150.001 a

300.000 habitants

123,2101

122,697,2De 75.001 a

150.000 habitants

119,689,6

113,485,6De 25.001 a

75.000 habitants

101,9

76,994,3

71,6De 10.001 a25.000 habitants

89,670,5

91,275,4De 5.001 a

10.000 habitants

79,9

69,575,2

57,6

78,453,7

54,644,5De 501 a

2.500 habitants

de 2.501 a5.000 habitants

55

50,7

39,731,9Fins a

500 habitants


25

El pes que representen tant l’atenció benèfic-assistencial de la despe-sa per programes com la despesa en serveis i promoció social decreix amb la mida poblacional de l’ajuntament, movent-se en forquilles de percentatge força similars l’una de l’altra. Mentre que a la ciutat de Barcelona cadascun d’aquests programes representaven prop del 12% del pressupost, en els ajuntaments de fins a 500 habitants represen-ten al voltant del 2,5%.

Figura 3. Percentatge de la despesa en l’atenció benèfic-assistencial (àrea 2) i en serveis i promoció social (política 23 ) sobre total de despesa en els ajuntaments segons tram de població. Ministerio de Hacienda. 2018.

5% 10% 15% 20% 25%

12,6%

10,3%

12,6%

10,3%De 150.001 a300.000 habitants

12,1%

12,1%

12,1%

12,1%Més de300.000 habitants

5% 10% 15% 20% 25%

2,7%2,5%Fins a

500 habitants 1,9%

1,6%

6%4,1%De 501 a

2.500 habitants 4,1%

3,3%

5,5%4,8%de 2.501 a


4,5%

7,2%5,6%De 5.001 a


6,1%

8,9%

6,8%De 10.001 a25.000 habitants 7,4%

5,6%

10,6%7,9%De 25.001 a


7,2%

11,6%9,5%De 75.001 a

150.000 habitants 11%

8,7%

Atenció benèfic-assistencial Serveis i promoció social



26

La despesa social dels ajuntaments, tant en l’atenció benèfic-assis-tencial en general com, concretament, en serveis socials i promoció social, es vehicula entre un 20% i un 40% a partir de transferències corrents. La despesa de capital, aquella destinada a cobrir inversions de caràcter permanent, és testimonial.

Figura 4. Percentatge de transferències corrents sobre el total en l’atenció benè-fic-assistencial (àrea 2) en els ajuntaments. Ministerio de Hacienda. 2018.

10% 20% 30% 40% 50%

De 150.001 a300.000 habitants

30,9% 30,9%

Més de300.000 habitants

23,4% 23,4%

10% 20% 30% 40% 50%


40,7% 21,5%

De 501 a2.500 habitants

24% 23,8%

36%Fins a

500 habitants26,2%


23,6% 18,5%


21,4% 22,1%


22,3% 21,6%


32,1% 23,8%



27

Figura 5. Percentatge de transferències corrents sobre total en serveis i promo-ció social (política 23) en els ajuntaments. Ministerio de Hacienda. 2018.

10% 20% 30% 40% 50%


21,6% 21,6%

Més de300.000 habitants

23,4% 23,4%

10% 20% 30% 40% 50%

de 2.501 a5.000 habitants 43,2% 26,6%

De 501 a2.500 habitants 33,7% 27,6%

39,1%Fins a

500 habitants32,1%


28,4% 20,5%


26,1% 26,8%


23,8% 23,7%


33,1% 25,6%


Tenint en compte el total de la liquidació de despeses, es manté el comportament observat en l’atenció benèfic-assistencial en general com, concretament, en serveis socials i promoció social. Les admi-nistracions municipals són més propenses a realitzar transferències corrents que transferències de capital (figura 6).

La importància de les transferències corrents (capítol 4) quant al total de la liquidació varia significativament segons la mida poblacional, decreixent a mesura que decreix el tram de població del municipi.


28

Figura 6. Percentatge que representen els capítols 4 i 7 i els articles 48 i 78 sobre el total del pressupost en els ajuntaments. Ministerio de Hacienda. 2018.

10% 20% 30% 40% 10% 20% 30% 40%

4,3%

1,6%

1,4%

0%

Fins a500 habitants

4,8%

1,1%

0%

0,3%

7,7%

2,8%

0,4%

0,1%De 501 a

2.500 habitants5,6%

2,1%

0,3%

0,1%

8,3%3,1%

0,6%

0,1%


6,8%2,8%

0,1%

0,5%

5,9%

2,4%

0,4%

0,1%De 5.001 a

10.000 habitants6,6%

2,6%

0,5%

0,1%

6,4%

3,5%0,2%0,2%


6,6%

3,1%0,3%0,2%

10,9%

3,9%0,8%

0,2%


9,4%

3,5%0,7%

0,2%

13,3%

4,4%

1,4%0,1%


11,6%

3,9%

1,6%0,1%

13,5%

3,7%

1,4%

0%


13,5%

3,7%

1,4%

0%

30,2%

5,1%0,7%

0%Més de

300.000 habitants30,2%

5,1%0,7%

0%

Transferències de capitalTransferències de capital a entitats i famílies

Transferències correntsTransferències corrents a entitats i famílies

Comarques BarceloninesGrandàriadel municipi

Catalunya


29

Durant el 2018, els ajuntaments de l’àmbit de les Comarques Barcelo-nines han realitzat transferències corrents a famílies i entitats sense ànim de lucre per un import total de 279.114.046,54€, el que representa el 4,3% del total de la liquidació de l’any. Les transferències de capital a famílies i entitats sense ànim de lucre sumen un total de 5.512.086,71€, és a dir, un 0,1% de la liquidació.

Consells comarcalsLa despesa mitjana per habitant dels consells comarcals de l’àmbit de les Comarques Barcelonines en atenció benèfic-assistencial ha estat de 8,88€/habitant. Les dades mostren una diferència de 22,49€/ha-bitant entre el consell amb una despesa mitjana major, l’Alt Penedès amb 22,64€/habitant, i una menor, el Barcelonès amb 0,15 €/habitant.

La despesa mitjana per habitant dels ajuntaments de l’àmbit de les Comarques Barcelonines en serveis socials i promoció social ha estat de 7,97€/habitant. Les diferències trobades a l’atenció benèfic-assis-tencial es traslladen a la serveis i promoció social en magnituds sem-blants (20,5€/habitant de diferència).

Als consells comarcals de les Comarques Barcelonines és on hi ha una major concentració de les mitjanes de despesa en euros per habitant més baixes de totes les comarques catalanes, tant de l’atenció benèfic-assistencial com de la serveis i promoció social.


30

Taula 2. Import mitjà en euros de despesa segons comarca.

Euros Euros/habitant

Comarca Atenció benèfic-assistencial *

Serveis i promoció social **

Atenció benèfic-assistencial *

Serveis i promoció social **

Vallès Occidental 15.982.583 13.999.301 17,41 15,25

Vallès Oriental 8.386.196 8.386.196 20,64 20,64

Baix Llobregat 8.151.225 7.783.058 9,95 9,5

Maresme 7.728.138 6.364.262 17,26 14,21

Alt Penedès 2.447.909 2.146.287 22,64 19,85

Garraf 2.308.396 1.688.635 15,48 11,33

Barcelonès 331.790 321.790 0,15 0,14

Elaboració pròpia a partir de les dades del Ministerio de Hacienda. 2018.

Figura 7. Despesa mitjana per persona de la despesa en l’atenció benèfic-assis-tencial (àrea 2) i en serveis i promoció social (política 23) en els consells comar-cals. Ministerio de Hacienda. 2018.

19,922,6

11,315,5

9,5 9,9

15,217,4

14,217,3

20,6 20,6

0,1 0,2

Atenció benèfic-assistencial

[Dades en Euros/habitant]

Serveis i promoció social

Vallès Oriental

VallèsOccidental

Maresme

BaixLlobregat

Alt Penedès

Garraf

Barcelonès


31

El percentatge de despesa, tant en l’atenció benèfic-assistencial en general i, en concret, en serveis socials i promoció social, són molt diferents entre els consells comarcals. Al Vallès Occidental, l’atenció benèfic-assistencial està propera al 70% del pressupost, mentre que al Barcelonès supera per molt poc l’1%.

Figura 8. Percentatge de despesa en l’atenció benèfic-assistencial (àrea 2) i en serveis socials i promoció social (política 23) sobre total de pressupost als con-sells comarcals. Ministerio de Hacienda. 2018.

29,5%33,7%

27,2%

37,1%

33,5% 35,1%

61,2%

69,8%

16,6%20,2%

40,6% 40,6%

1,2% 1,2%

Atenció benèfic-assistencial

Serveis i promoció social

Vallès Oriental

VallèsOccidental

Maresme

BaixLlobregat

Alt Penedès

Garraf

Barcelonès


32

Les comarques tampoc utilitzen les transferències de capital per exe-cutar la despesa en l’atenció benèfic-assistencial en general com, con-cretament, en serveis socials i promoció social.

Respecte a les transferències corrents, destaquen pel percentatge de despesa realitzat els dos Vallès (l’Oriental amb un 40,9% en els dos casos i l’Occidental amb un 54% i un 62%) i el Maresme (amb un 38% i un 46%).

Figura 9. Percentatge de transferències corrents sobre total en l’atenció benèfic-assistencial (àrea 2) als consells comarcals. Ministerio de Hacienda. 2018.

12,2%

1,8%

26,7%

54,4%

38,5%

40,9%

3%

Vallès Oriental

VallèsOccidental

Maresme

Alt Penedès Barcelonès

Garraf

Baix Llobregat


33

Figura 10. Percentatge de transferències corrents sobre total de despesa en serveis soci-als i promoció social (política 23) als consells comarcals. Ministerio de Hacienda. 2018.

13,9%

1,3%

27,7%

62%

46,1%

40,9%

0%

Vallès Oriental

VallèsOccidental

Maresme

Baix Llobregat

Alt Penedès

Garraf

Barcelonès

De la mateixa manera que s’ha vist amb els municipis, les comarques fan un ús testimonial de les transferències destinades a la inversió de béns durables (capítol 7). Només en el cas del Baix Llobregat s’ha utilitzat aquest article per la imputació de despeses.

En canvi, les transferències corrents, tot i que de manera molt desi-gual, s’han utilitzat de forma majoritària. El percentatge més elevat s’ha registrat al Barcelonès, on ha significat la meitat de les transfe-rències. Mentre que al Garraf, aquestes es trobaven al voltant del 2%.


34

En el conjunt de la liquidació de pressupost, les comarques també fan un ús testimonial del capítol 7 a la classificació econòmica. Només en el Baix Llobregat s’ha utilitzat aquesta via per la imputació de la despesa, i és només en un 2%.

Figura 11. Percentatge que representen les transferències corrents (capítol 4) i les transferències corrents a entitats i famílies (articles 48) sobre el total del pressu-post als consells comarcals. Ministerio de Hacienda. 2018.

50% 51,2%

8,6%18%

17,9%

33,9%

7,1%

38,9%

13,5%

1,7% 2,6% 30,4%

40,4%

17,9%

Vallès Oriental

VallèsOccidental

Baix Llobregat

Alt Penedès

Garraf

Maresme

Barcelonès

Transferències correntsTransferències corrents a entitats i famílies

El total de transferències corrents realitzades pels consells comarcals de l’àmbit de les Comarques Barcelonines a famílies i entitats sense ànim de lucre és de 30.778.832,85€ i representa el 21% del total de la liquidació de 2018. Les comarques no han realitzat transferències de capital a famílies i entitats sense ànim de lucre.

DiputacióLa despesa total de la Diputació a en atenció benèfic-assistencial és de 127.630.670,77€, representant un 10,98% del total del pressupost li-quidat. La despesa en serveis i promoció social és un 7,41% respecte


35

al total liquidat. L’execució de la política de despesa s’imputa en un 48,46% al capítol 4 i en un 1,49% al capítol 7.

La despesa per habitant de la diputació en atenció benèfic-assistenci-al ha estat de 22,75€/habitant.

La despesa per habitant en serveis socials i promoció social ha estat de 15,35€/habitant.

En relació al conjunt del pressupost liquidat, les transferències cor-rents a famílies i entitats sense ànim de lucre representen el 2,3% del total, mentre que les transferències de capital representen el 0,1%.

3.2 Realitat socialSegons dades de padró continu de l’Instituto Nacional de Estadística, en els municipis de l’àmbit de les Comarques Barcelonines hi viuen 5.106.916 persones. La figura següent en mostra la piràmide de pobla-ció, feta a partir de l’agregació de les dades municipals.

Figura 12. Piràmide de població de l’àmbit territorial. Dades de padró continu de l’INE, 1 de gener de 2018.

edats

5 − 90 - 4

10 − 1415 − 1920 − 2425 − 29

30 − 3435 − 3940 − 4445 − 49

50 − 5455 − 59

60 − 64

65 − 6970 − 74

75 − 7980 − 8485 − 8990 − 9495 − 99

+ de 100

250.000 250.000200.000 200.000150.000 150.000100.000 100.00050.000 50.000


36

Segons dades de Idescat i del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, el percentatge de famílies monoparentals a totes les comar-ques es troba entre el 2,1% i el 2,5%, un rang molt similar a la mitjana de Catalunya, que se situa en el 2,2%.

Quant al nombre de famílies amb 3 fills o més, sis de les vuit comar-ques se situen per sobre o just a la mitjana catalana (4,3%). Les co-marques amb un percentatge més elevat de famílies amb 3 fills o més són l’Alt Penedès, amb un 5,3%, i el Vallès Occidental, amb un 5,1%. El Barcelonès és la comarca amb el percentatge més baix, amb un 3,4%.

Figura 13. Indicadors demogràfics Comarques. Famílies segons composició. Ides-cat, 2017 i Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, 2017.

2,1%

2,3%

2,3%

2,1%

1,9%

2%

2,2%

2,1%3,4%

5,3%

4,1%

4,3%

5,1%

4,6%

4,6%

4,7%

Monoparentals

3 fills o més

Vallès Oriental

VallèsOccidental

Moianès

Maresme

Baix Llobregat

Alt Penedès

Garraf

Barcelonès

L’índex d’envelliment és una mesura que indica la relació entre el nom-bre de persones més grans i el nombre de persones més jove en una població. Un índex igual a 100 indica que els dos grups d’edat són iguals en nombre de persones. Quan aquest índex s’incrementa indica


37

que la població és cada cop més envellida, hi ha una proporció major de persones grans que de persones joves.

L’índex d’envelliment de l’àmbit de les Comarques Barcelonines és de 123,1, 2,35 punts superior a la mitjana catalana (que és 120,75). Les comarques més envellides, amb un índex superior al 100, són el Bar-celonès (157,3) i el Moianès (124,4) - les dues per sobre de la mitjana na-cional - el Maresme (112,7), el Garraf (109,2) i el Baix Llobregat (104,6).

L’índex de sobreenvelliment creix a mesura que la població de més de 85 anys és més nombrosa que la població de més de 65 anys, essent 100 el punt en què les dues poblacions són igual de nombroses. A l’àmbit de les Comarques Barcelonines l’índex és de 16,2, quatre dè-cimes per sota de la mitjana catalana (16,6). Les comarques amb un índex per sobre de la mitjana nacional, és a dir, més envellides, són el Moianès (21,1), el Barcelonès (17,8) i l’Alt Penedès (17,3).

Figura 14. Envelliment i sobreenvelliment per comarca. INE, 2018.

99,3%

17,3%

109,2%

13,9%

104,6%

13,6%

95,1%

15%

124,4%

21,1%

112,7%

15,8%

97,4%

14,8%

157,3%

17,8%

Sobreenvelliment

Envelliment

Vallès Oriental

VallèsOccidental

Moianès

Maresme

Baix Llobregat

Alt Penedès

Garraf

Barcelonès


38

El 9,2% de la població de l’àmbit de les Comarques Barcelonines té 75 anys o més, el mateix percentatge que en el conjunt de Catalunya. El Barcelonès (10,8%) i el Moianès (10,6%) es troben per sobre de la mitja-na de l’àmbit. Els percentatges més baixos es troben als dos vallesos, 1,6 punts per sota de la mitjana.

Entre una quarta part i una tercera part d’aquest grup de població viuen soles. El Barcelonès, amb un 31,2%, i el Garraf, amb un 29,1%, són les dues comarques que se situen per sobre de la mitjana cata-lana (28,6%).

Figura 15. Percentatge de persones de 75 anys i més sobre el total de població i percentatge de persones de 75 anys i més que viuen soles. Idescat 2017 i INE 2018.

8,3%

26,3%

7,9%

29,1%

8%

24,1%

7,6%

26,1%

10,6%

22,5%

8,4%

25,1%

7,6%

24,2%

10,8%

31,2%

VallèsOriental

VallèsOccidental

Moianès

Maresme

BaixLlobregat

Alt Penedès

Garraf

Barcelonès

75 anys i més que viuen soles

75 anys i més


39

Al voltant de la meitat de la població de l’Àmbit Territorial de Planifi-cació del Penedès i de l’Àmbit Territorial de Planificació Metropolità declaraven el 2017 que tenien dificultats econòmiques per arribar a fi de mes. La mitjana a Catalunya d’aquest indicador és el 49,7%.

El 7% de la població de l’Àmbit Territorial de Planificació del Penedès i l’Àmbit Territorial de Planificació Metropolità ha necessitat rebre aju-des el 2017 per cobrir les necessitats de béns bàsics, un punt per sota de la mitjana catalana.

Figura 16. Percentatge de població segons les dificultats econòmiques. Idescat, 2017.

Han rebut ajudes per béns bàsics

Dificultat per arribar a fi de mes

Penedès Metropolità

53%

7%

49,4%

7,6%


40

El 70,8% de les llars de l’Àmbit Territorial de Planificació del Penedès reben algun tipus de prestació social, gairebé 11 punts per sobre de la mitjana catalana (60%). A l’Àmbit Territorial de Planificació Metropoli-tà, aquest percentatge és del 58,6%. Les prestacions que més es reben són les de vellesa i supervivència, per una mica més de la meitat de les llars (58,8% a Catalunya), seguides de les d’atur (entre el 30,8% i el 36,1%, molt en sintonia amb el 33,3% catalanes). El 28% de les llars rep algun altre subsidi o prestació.

Figura 17. Llars segons tipus de prestacions socials. Idescat, 2017.

Reben prestacions Vellesa i supervivència Atur Altres subsidis o prestacions

Penedès Metropolità

70,8%

58,4%

30,8%27,8%

58,6%56,5%

36,1%

28,4%

Al voltant de l’1% de la població de totes les comarques reben presta-cions no contributives2.1Per sota de l’1%, que és la mitjana catalana, es troben els dos Vallesos i el Moianès. El percentatge més elevat corres-pon al Barcelonès, amb un 1,5%.

El percentatge de persones que reben la Renda Garantida de Ciutada-nia es troba en gairebé totes les comarques o bé en la mitjana catalana (1%) o per sota. Només el Vallès Occidental (1,2%) es troba per sobre.

2 Cal tenir en compte que les dades són anteriors a l’establiment de la Renta Garantia de Ciutadania


41

A Catalunya, el 45,6% de les persones a l’atur reben prestacions per desocupació. Cinc de les comarques de l’àmbit de les Comarques Bar-celonines es troben per sobre d’aquest percentatge: Moianès, Baix Llobregat, Barcelonès, Alt Penedès i Vallès Oriental.

Per últim, a 4 de les 8 comarques el percentatge de llars que reben ajut al lloguer és superior a la mitjana catalana (2%). Aquestes són l’Alt Penedès, el Garraf, el Maresme i el Moianès.

Figura 18. Percentatge de població i de llars segons tipus de prestacions. Idescat, 2017. Renda Garantida Idescat, 2018.

DesocupacióNo contributives

Renda garantida ciutadania Ajuts lloguer

Vallès Oriental

Vallès Occidental

Moianès

Maresme

Baix Llobregat

Alt Penedès

Barcelonès

0,8% 2,7%1%

44,3%

0,5% 1,8%1%

47%

0,6% 1,3%1,4%

46,2%0,9% 2,7%1,1%

44,3%

0,8% 2%0,9%

46,8%

1% 3%0,9%

46,9%

0,6% 2,1%0,7%

50,8%

1,2% 1,8%0,9%

44,9%

Garraf


42

L’estructura de l’atur a les diferents comarques és molt semblant, se-gons les dades disponibles per 2017. La comarca amb un comporta-ment diferent és el Moianès, on les taxes són menors que a la resta de comarques.

En general, l’atur es mou entre el 8% i el 9%, al voltant de la mitjana catalana (8,5%). L’atur de llarga durada oscil·la entre el 3% i el 4%, també al voltant de la mitjana catalana (3,5%). I l’atur de molt llarga durada entre el 2% i el 3% (la mitjana catalana és del 2,3%).

Figura 19. Indicadors relatius al mercat de treball de Comarques. Persones en atur. Idescat, 2017.

Vallès Oriental

Vallès Occidental

Moianès

Maresme

Baix Llobregat

Alt Penedès

Barcelonès

Atur llarga duradaAtur Atur molt llarga durada

2,6%

9,1%

3,9%

2,3%

8,2%

3,4%

2,1%

8%

3,2%

2,8%

9,3%

4,1%

2,6%

8,9%

3,9%

2,2%

8,3%

3,3%

1,6%

6%

2,6%

2,8%

9,1%

4,1%

Garraf


43

Principals dades i conclusions

Ens locals i població

◗ A l’àmbit de les Comarques Barcelonines hi ha el 18% dels municipis de Catalunya.

◗ La comarca amb més municipis és el Vallès Oriental.

◗ La comarca amb més habitants és Barcelonès, amb el 44,1% d’habitants del total.

Despesa dels ens localsAjuntaments

◗ La despesa dels ajuntaments el 2018 en serveis socials i promoció social ha estat de 640.164.996,62€, un 9,8% dels pressupostos liquidats.

◗ La despesa mitjana per habitant dels ajuntaments de l’àmbit de les Co-marques Barcelonines en atenció benèfico-assistencial ha estat de 143,14€/habitant, 16,97€/habitant més que la mitjana catalana.

◗ A les Comarques Barcelonines es troba la mitjana d’euros per habitant més elevada de Catalunya en els trams de 501 a 2.500 habitants, en el tram de 10.001 a 25.000 habitants i en el tram de 25.001 a 75.000 habitants.

◗ La despesa mitjana per habitant dels ajuntaments de l’àmbit de les Co-marques Barcelonines en serveis socials i promoció social ha estat de 108,71€/habitant, 17,92€/habitant menys que la mitjana catalana.

◗ A les Comarques Barcelonines es troba la mitjana d’euros per habitant més elevada de Catalunya en els trams de fins a 500 habitants, en el tram de 2.501 a 5.000 habitants, en el tram de 10.001 a 25.000 habitants, en el tram de 25.001 a 75.000 habitants i en el tram de 75.001 a 150.000 habitants.

◗ El pes que representen la despesa, tant en actuacions de protecció i pro-moció social com en serveis socials i promoció social, decreix amb la mida poblacional del municipi. És a dir, quan el municipi és més petit, el percentatge dedicat a l’atenció benèfic-assistencial i als serveis i promo-ció socials de despeses és menor en relació al total de despesa. A la ciutat de Barcelona representen prop del 12% de la despesa, mentre que en els municipis de fins a 500 habitants representen al voltant del 2,5%.


44

◗ Les transferències de capital, que tenen per objectiu cobrir les inversions de qui les rep, tenen poca rellevància en general en les liquidacions dels ajuntaments.

◗ Les transferències corrents, que tenen per objectiu cobrir les despeses cor-rents de qui rep la transferència, són més utilitzades i la seva importància (en percentatge sobre el total de despesa) decreix amb la mida del municipi.

◗ Els ajuntaments han liquidat un total de 279.114.046,54€ en transferències corrents a famílies i entitats sense ànim de lucre.

◗ Les transferències de capital a famílies i entitats sense ànim de lucre su-men 5.512.086,71€.

Consells Comarcals

◗ La despesa en actuacions de protecció i promoció social com en serveis socials i promoció social són molt diferents entre els consells comarcals. Al Vallès Occidental, la despesa en actuacions de protecció i promoció social està propera al 70% del total de despesa, mentre que al Barcelonès supera per molt poc l’1%.

◗ La despesa mitjana per habitant dels consells comarcals de l’àmbit de les Comarques Barcelonines en atenció benèfico-assistencial ha estat de 8,88€/habitant.

◗ La despesa mitjana per habitant dels ajuntaments de l’àmbit de les Co-marques Barcelonines en serveis socials i promoció social ha estat de 7,97€/habitant.

◗ Als consells comarcals de les Comarques Barcelonines és on hi ha una major concentració de les mitjanes de despesa en euros per habitant més baixes de totes les comarques catalanes, tant en l’atenció benèfic-assis-tencial com en la serveis i promoció social.

◗ Les transferències corrents realitzades pels consells comarcals a famílies i entitats sense ànim de lucre sumen 30.778.832,85€.

◗ Els consells comarcals no han realitzat transferències de capital a famílies i entitats sense ànim de lucre.


45

Diputació

◗ La despesa total de la Diputació en actuacions de protecció i promoció social és de 127.630.670,77€.

◗ La despesa per habitant de la diputació en atenció benèfico-assistencial ha estat de 22,75€/habitant.

◗ La despesa per habitant en serveis socials i promoció social ha estat de 15,35€/habitant.

◗ La despesa concreta en serveis socials i promoció social (política de des-pesa 23) és un 7,41% del total de despesa liquidada.

◗ Les transferències corrents a famílies i entitats sense ànim de lucre re-presenten el 2,3% del total de despesa, mentre que les transferències de capital representen el 0,1%.

Realitat social

◗ En els municipis de l’àmbit de les Comarques Barcelonines hi viuen 5.106.916 persones.

◗ Entre un 2,1% i un 2,5% de les famílies són monoparentals.

◗ Entre un 3,4% i un 5,3% de les famílies tenen tres fills o més.

◗ L’índex d’envelliment de l’àmbit de les Comarques Barcelonines és de 123,1%, 2,35 punts superior a la mitjana catalana.

◗ L’índex de sobre-envelliment de l’àmbit és de 16,2%, quatre dècimes per sota de la mitjana catalana

◗ El percentatge de persones amb 75 anys i més respecte al total de pobla-ció és del 9,2%.

◗ Entre un 22% i un 31% de les persones de 75 anys i més viuen soles.

◗ Al voltant de la meitat de la població de l’Àmbit Territorial de Planificació del Penedès i de l’Àmbit Territorial de Planificació Metropolità declaraven el 2017 que tenien dificultats econòmiques per arribar a fi de mes.

◗ El 7% de la població de l’Àmbit Territorial de Planificació del Penedès i l’Àmbit Territorial de Planificació Metropolità ha necessitat rebre ajudes el 2017 per cobrir les necessitats de béns bàsics.


46

◗ El 70,8% de les llars de l’Àmbit Territorial de Planificació del Penedès i el 58,6% de l’Àmbit Territorial de Planificació Metropolità reben algun tipus de prestació social.

◗ A 4 de les 8 comarques de l’àmbit de les Comarques Barcelonines, el per-centatge de llars que reben ajut al lloguer és superior a la mitjana cata-lana (2%).

◗ L’atur de llarga durada (persones que busquen feina des de fa un any o més) entre el 3% i el 4%

◗ L’atur de molt llarga durada (persones que busquen feina des de fa dos anys o més) es troba per sota del 3%.


47

4. Implantació al territori


48

La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya disposa d’un Mapa d’En-titats Socials de Catalunya que consisteix en un cens de totes les en-titats del tercer sector social catalanes. En aquest mapa, que es troba en un procés constant d’actualització, s’hi recull un conjunt d’infor-mació sobre les entitats que va des de la seva ubicació fins a l’àmbit d’actuació, el col·lectiu a qui es dirigeix la seva activitat i també els serveis i productes que ofereixen.

En aquest apartat es mostren les dades d’aquest cens. La figura 20 és el mapa amb la georeferenciació de les entitats socials de l’àmbit de les Comarques Barcelonines.

Figura 20. Mapa de la implantació de les entitats del Tercer Sector Social al territori.


49

La figura 21 mostra com es distribueixen les entitats del Tercer Sector Social en el territori. Com es pot observar, el 62,7% de les organitzaci-ons es troben a l’àmbit de les Comarques Barcelonines.

Figura 21. Distribució de les entitats del Tercer Sector Social de les Comarques Barcelonines en comparació a la resta de territoris de Catalunya.

GironaLleida

Central

1.931 [62,69%]

Tarragona

Barcelona

334[10,84%]

239[7,76%]

267[8,67%]

309[10,03%]


50

Seguint la mateixa distribució que en el conjunt de Catalunya, el 51,1% de les entitats del tercer sector a les Comarques Barcelonines són associacions. Les fundacions són la segona forma més comuna, amb un 16,6%.

Figura 22. Forma jurídica de les entitats del Tercer Sector Social a l’àmbit de les Comarques Barcelonines.

Fundació

Delegació

Cooperativa

Federació

Empresa inserció

Associació51,1%

16,6%

11,3%

5,2%

11,7%

1,8%

2,2%

Altres

Fundació

Delegació

Cooperativa

Federació

Empresa inserció

Associació53,2%

14,5%

13,6%

4,3%

11,2%

1,6%

1,6%

Altres

Catalunya

ComarquesBarcelonines


51

Una de cada quatre entitats del Tercer Sector Social a l’àmbit de les Comarques Barcelonines té com a col·lectiu principal les persones amb discapacitat. Els infants són el col·lectiu principal del 22% de les entitats, la pobresa i l’exclusió social del 15,2% i la gent gran del 12,2%.

És significatiu que el 26% de les delegacions del tercer sector a Cata-lunya són entitats que treballen per al col·lectiu d’ infància, això és a causa de l’elevat nombre d’agrupaments i d’esplais que s’organitzen de manera federada en la fórmula de Delegació.

Les entitats de l’àmbit de la discapacitat i de la salut mental tenen una gran diversitat de formes jurídiques, però prioritàriament són associacions (persones amb discapacitat: 20,73% i salut mental: 5%) i fundacions (persones amb discapacitat: 5% i salut mental: 5,58%)

Les entitats que tenen la forma jurídica d’empresa d’inserció són bà-sicament aquelles que treballen amb persones amb discapacitat i se-guidament, aquelles que treballen amb col·lectius en pobresa i situa-ció d’exclusió social.

A Barcelona es dóna la mateixa tendència que a Catalunya, les associ-acions són les formes jurídiques majoritàries i principalment atenen els mateixos col·lectius, sent el col·lectiu de persones amb discapaci-tat el més atès en els dos àmbits territorials. En aquest sentit, les dife-rències són poc significatives, mentre que la pobresa i exclusió social és el tercer col·lectiu més atès a comarques barcelonines, a l’àmbit català ho és la gent gran.


52

Figura 23.Col·lectiu principal d’atenció de les entitats del Tercer Sector Social a l’àmbit de les Comarques Barcelonines. Percentatge i recompte.

Pobresa i exclusió

social

Salutmental

Gent gran

Joves

Sense atenciódirecta

Reclusos i exreclusos

0,2% [3]

0,7% [13]

1,1% [22]

1,2% [24]

3% [59]

2,7% [53]

2,8% [54]Malalties

4,7% [91]

6,3% [123]

3,1% [60]

Aturats

Dones i LGTBI

Drogodependents

Diversos

Nouvinguts i minories ètniques

15,2% [295]

12,2% [237]

24,5% [476]

22,3% [434]

Personesamb

discapacitatInfants

Pobresa i exclusió

social

Salutmental

Gent gran

Joves



0,2% [6]

0,7% [22]

0,9% [27]

1,1% [35]

2,6% [79]

1,8% [55]

2,4% [74]Malalties

4,6% [143]

5,1% [157]

3,3% [103]

Aturats

Dones i LGTBI

Drogodependents

Diversos

Nouvinguts i minories ètniques15,8% [488]

18,1% [559]

21,9% [676]

21,6% [669]Persones

amb discapacitat

Infants

Catalunya



53

Pel que fa a l’àmbit d’intervenció no hi ha diferències significatives entre les comarques barcelonines i les dades de Catalunya, ja que prioritària-ment s’atenen els mateixos àmbits: educació en el lleure i serveis educa-tius (20,91%), atenció psicosocial i/o rehabilitació (16,22%), cultural (9,87%) i necessitats bàsiques (7,7%), i en tots els casos principalment organitzats sota la forma jurídica d’associació.

Figura 24. Àmbit d’intervenció principal de les entitats del Tercer Sector Social al territori.

Catalunya

Educació en el lleure i serveis educatius

415 › 20,9%

Cultural 196 › 9,9%

Necessitatsbàsiques

153 › 7,7%

Atenció diürna ocentres de dia

149 › 7,5%

Treballprotegit (CET)

87 › 4,4%

Sensibilització 78 › 3,9%

Atenció psicosociali/o rehabilitació

322 › 16,2%

Inserció laboral (EI) 112 › 5,6%


Xarxes isuport a entitats

57 › 2,9%

651 › 20,6%

454 › 14,4%

307 › 9,7%

213 › 6,8%

112 › 3,5%

122 › 3,9%

465 › 14,7%

Formació ieducació formal

92 › 4,6% 116 › 3,7%

159 › 5,0%

66 › 2,1%


54

El Tercer Sector Social a l’àmbit de les Comarques Barcelonines té una gran diversitat d’oferta de productes i serveis. Una mostra d’això són els percentatges petits que mostren els serveis en la figura 25.

En relació al conjunt del Tercer Sector Social a Catalunya, en el terri-tori de les Comarques Barcelonines es troba alguna peculiaritat. En aquest sentit, la salut perd rellevància a l’àmbit de les Comarques Barcelonines en relació a les dades del conjunt de Catalunya. Mentre que d’altres tenen més pes a l’àmbit de comarques barcelonines que no a l’àmbit català, com és el cas de d’educació en el lleure.

Figura 25. Els 10 serveis i productes que més ofereixen les entitats del Tercer Sector Social al territori.

Catalunya

Difusió i sensibilització

(xerrades, tallers...)

1025,9%

1235,4%

Formacióno reglada

814,7%

974,2%

Educació enel lleure

714,1%

823,6%

Atenció gent gran i/opersones depenents

714,1%

964,2%

Suportescolar

502,9%

552,4%

Atenció a col·lectiusvulnerabilitzats

(diversitat funcional,risc exclusió social)

623,6%

783,4%

Projecteseducatius

854,9%

1004,4%

Salut 683,9%

1064,6%

Psicologia iatenció a

la salut mental

694%

783,4%


Formacióocupacional

432,5%

592,6%


55


◗ El 62,7% de les entitats del Tercer Sector Social a Catalunya es troben a l’àmbit de les Comarques Barcelonines.

◗ El 51,1% de les entitats són associacions. Les fundacions són la segona for-ma més comuna, amb un 16,6%.

◗ Les persones amb discapacitat són el col·lectiu principal d’una de cada quatre entitats.

◗ L’educació en el lleure i els serveis educatius són l’àmbit d’intervenció de gairebé el 21% de les entitats.

◗ El Tercer Sector Social a l’àmbit de les Comarques Barcelonines té una gran diversitat d’oferta de productes i serveis. Els 4 productes i serveis més prestats són els projectes educatius, la formació no reglada, l’atenció a la gent gran i/o persones amb dependència i l’educació en el lleure.


56

5. Persones ateses


57

La part més tangible de l’impacte de les entitats del Tercer Sector So-cial, tot i que no l’única, es pot mesurar en el nombre de persones ate-ses. Per això aquest apartat està dedicat a elles, a conèixer a quantes s’arriba, en quins àmbits, amb quines característiques, etc.

La mediana3 de persones ateses per les entitats del Tercer Sector So-cial a les Comarques Barcelonines és de 235 persones. S’ha de tenir en compte que les entitats que tenen la seu social a un territori poden atendre a persones de tota Catalunya, no només del propi àmbit ter-ritorial. Més de la meitat de les persones ateses per les entitats de l’àmbit de les Comarques Barcelonines (53,4%) són dones.

Una de cada cinc persones ateses estan en situació de pobresa i ex-clusió social. El segon col·lectiu més atès són els joves, amb un 15,2% del total de persones ateses.

3 Si ordenem totes les entitats de menor a major, tenint en compte únicament el nombre de persones ateses, la mediana és el valor que queda just al centre, deixant a la meitat de les entitats a banda i banda.


58

Figura 26. Percentatge de persones ateses pel Tercer Sector Social segons col-lectiu. (N=245)

Catalunya

Joves


0,2%

5,2%

2,8%

2%

1,8%

4%

Aturats

Dones i LGTBI


14,2%

13,8%

15,2%

21,5%

13,3%

Drogo-dependents Gent

gran

6%

Infants

Malalties

Salutmental

Persones amb discapacitat

Pobresa i exclusió

social

Joves


0,2%

3,3%

2,4%

2,2%

1,9%

2,7%

Aturats

Dones i LGTBI


15,5%

15,4%

15,9%

20,9%

15%

Drogo-dependents

Gent gran

4,6%

Infants

Malalties

Salutmental


Pobresa i exclusió

social



59

Els ajuts econòmics són el motiu pel qual el Tercer Sector Social atén a gairebé la meitat de les persones a l’àmbit de les Comarques Bar-celonines (46,9%). Els segueixen les necessitats bàsiques (15,7%) i la defensa de drets humans (14,1%).

Figura 27. Percentatge de persones ateses pel Tercer Sector Social segons àmbit d’intervenció. (N=240)

46,9% 15,7%

14,1% 6,5%

4,7% 3,0%

1,9% 1,4%

47,1% 8,2%

14,1% 6,5%

2,6% 2,4%

2,0% 1,3%

Ajutseconòmics

Necessitatsbàsiques

DretsHumans

Esportiu

Atencióresidencial

Atenciópsicosocial

i/o rehabilitació

Treball veïnali comunitari

Altres

1,3% 1,0% 1,0%0,7%Educacióen el lleure

Atenciódomiciliària



60

Gairebé una de cada tres persones ateses es troba a la franja d’edat entre 36 i 65 anys. El 25,4% tenen entre 19 i 35 anys i el 20% entre 4 i 18 anys.

Figura 28. Percentatge de persones ateses pel Tercer Sector Social segons franja d’edat. (N=224)

0-3 4-18 19-35 36-65 + 66

5%

10%

15%

20%

25%

35%

30%

anys

Catalunya


3,3% 4%

20%

22,6%

25,4%

30,9% 30,7%

20,4%19%

23,7%


61

Diferenciant entre homes i dones, s’observen diferències en l’atenció a reclusos i exreclusos, on el 94,5% de les persones ateses són homes, i en dones i LGTBI, on el 82,3% són dones. A la resta de col·lectius els percentatges es troben en la franja de paritat, entre el 40% i 60%.

Figura 29. Percentatge de persones ateses a les Comarques Barcelonines pel Ter-cer Sector Social per col·lectiu segons gènere. (N=76)

50% 50%

5,5% 94,5%

44,9% 55,1%

51,7% 48,3%

53,4% 46,6%

51,8% 48,2%

41,3% 58,7%

82,3% 17,7%

56,3% 43,7%

Salut mental

Pobresa i exclusió social




Malalties

Drogodependents

Dones i LGTBI

Aturats


62

L’edat de les persones ateses varia segons el col·lectiu d’atenció al qual pertanyen.

La franja d’edat entre 36 i 65 anys és la franja més atesa a tots els col-lectius, exceptuant els reclusos i exreclusos, les drogodependències i la pobresa i exclusió social. En aquests tres col·lectius, la franja d’edat més atesa és la de 19 a 35 anys.

Precisament la franja entre 19 i 35 anys és la segona més atesa en la resta de col·lectius, a excepció de malalties, on la segona franja d’edat més atesa és la de 66 anys i més.

L’atenció a la franja d’edat entre 4 i 18 anys destaca sobretot a drogo-dependències i nouvinguts i minories ètniques, on representen un de cada cinc persones ateses. Representen més del 10% de les persones ateses en el cas de les persones amb discapacitat, salut mental, dones i LGTBI i pobresa i exclusió social.

La franja d’edat de més de 66 anys, a més a més de malalties, destaca lleument a pobresa i exclusió social, amb gairebé un 17%, i en salut mental, amb un 10% de les persones ateses.

La franja d’edat més petita, de 0 a 3 anys, és la menys representada en tots els col·lectius. Només en el cas de les persones amb discapacitats representen prop del 7% i en pobresa i exclusió social gairebé el 5%.


63

Figura 30. Percentatge de persones ateses a les Comarques Barcelonines pel Ter-cer Sector Social per col·lectiu segons franja d’edat. (N=166)

7,4% 37,4%

17,8% 32,9% 45%

35,8%38,2%25,4%

2,5%20% 37,1%40,1%

23,8% 37,9% 35,7%

19,2%

2%

6,9%

4,6%

1,6%

0%

0%

0%

0,3%

1,4%

25% 39,8% 9,1%

16,8%33,5%32,7%12,5%

54,4%0,9% 44,6%

55,1%14,6%18,4% 10,2%

54,8% 0,5%

2,9%

0,6%

0,6%

0,1%

20%0% 40% 60% 80% 100%

0-3 4-18 19-35

anys

36-65 + 66

Aturats

Dones i LGTBI

Malalties

Drogodependents

Nouvinguts iminories ètniques

Salut mental

Pobresa iexclusió social

Reclusos iexreclusos

Persones ambdiscapacitat


64


◗ La mediana de persones ateses per de les entitats del Tercer Sector Social a les Comarques Barcelonines és de 235 persones.

◗ Més de la meitat de les persones ateses són dones.

◗ Una de cada cinc persones ateses estan en situació de pobresa i exclusió social. El segon col·lectiu més atès són els joves, amb un 15,2%.

◗ Pels ajuts econòmics és pel que s’atén a gairebé la meitat de les persones, seguit de les necessitats bàsiques i els drets humans.

◗ Gairebé una de cada tres persones ateses es troba a la franja d’edat entre 36 i 65 anys. El 25,4% tenen entre 19 i 35 anys i el 20% entre 4 i 18 anys.


65

6. Suport social


66

Les persones són el motor i la motivació de les entitats del Tercer Sector Social. Sòcies, donants i voluntàries fan possible i ennoblei-xen una tasca tan complexa com necessària. Però també en formen part en tant que professionals que dediquen la seva activitat laboral enfocada a elles, aportant coneixements, força de treball i implicació personal. Per això, en aquest apartat analitzem el suport social des d’aquests dos punts de vista.

De mitjana, les entitats del Tercer Sector Social de les Comarques Bar-celonines compten amb 235 persones sòcies.

El 42,8% de les entitats del Tercer Sector Social tenen persones do-nants. De mitjana, les entitats de les Comarques Barcelonines tenen 214 persones donants, de les que 124 són regulars i 90 són puntuals.

El 85,4% de les entitats tenen persones voluntàries. De mitjana, les en-titats de les Comarques Barcelonines tenen 107 persones voluntàries.

Gairebé dues de cada tres entitats del Tercer Sector Social tenen per-sones contractades.

El 78,3% de les persones contractades per les entitats del Tercer Sector Social es dediquen a l’atenció a les persones. Les tasques administra-tives i productives es troben a molta distància, amb un 8,1% i un 7,6% de les persones contractades.

En relació a les jornades, més de la meitat de les persones contracta-des (54,8%) ho són en jornada parcial.

La majoria de persones contractades són dones (78,7%). Les dones són majoria en totes les tasques, tot i que en percentatges diferents. En el cas de l’atenció a les persones, les dones representen el 82,7% de les persones contractades amb aquestes responsabilitats. El percentatge de dones més baix es troba a les tasques productives, amb un 52,2%. A les responsabilitats de direcció, les dones representen el 63,6%.

Pel que fa al tipus de jornada, les dones representen un 82,7% de les jornades parcials, 4 punts per sobre del que representen en el conjunt de les plantilles laborals. En canvi, representa el 68,3% de les jornades completes, 10 punts per sota de la proporció global.


67

Figura 31. Composició de les plantilles i percentatge de dones segons ocupació. (N=256)

Productiu Atencio Adminis-tratiu

Direcció Parcial Complet Altres Total

20%

40%

60%

80%

100%TotalDones

52,2%

7,6%

82,7%

78,3%

74,9%

63,6%

1,8%

82,7%

54,8%

68,3%

45,2%

65,8%

4,2%

78,7%

100%

8,1%

Una de cada tres entitats del Tercer Sector Social a l’àmbit de les Co-marques Barcelonines han contractat a persones amb discapacitat o problemes de salut mental.


68


◗ De mitjana, les entitats del Tercer Sector Social de les Comarques Barce-lonines compten amb 235 persones sòcies.

◗ El 42,8% de les entitats tenen persones donants.

◗ El 85,4% de les entitats tenen persones voluntàries.

◗ Gairebé dues de cada tres entitats tenen persones contractades.

◗ L’atenció a les persones és la tasca que majoritàriament desenvolupen les persones contractades.

◗ El 78,7% de les persones contractades per les entitats són dones.

◗ Una de cada tres entitats del Tercer Sector Social a l’àmbit de les Comar-ques Barcelonines han contractat a persones amb discapacitat o proble-mes de salut mental.


69

7. Relació econòmica amb l’administració local


70

La relació entre entitats del Tercer Sector Social i l’administració lo-cal té diversos formats i objectius. Aquest apartat se centra en les relacions econòmiques monetàries, sobretot a partir de contractes, convenis i subvencions.

El 38,2% de les entitats del Tercer Sector Social a l’àmbit de les Comar-ques Barcelonines tenen relació econòmica amb l’administració local a través de subvencions, convenis o contractes. Aquest percentatge és gairebé el mateix que pel conjunt de Catalunya (38,57%). De mitjana, el 22,43% dels ingressos de les entitats socials provenen del món local, 5,5 punts per sota de la mitjana catalana.

Els contractes per part d’ajuntaments de l’àmbit de les Comarques Barcelonines representen, de mitjana, el 18,2% dels ingressos de les entitats del Tercer sector Social, mentre que amb la Diputació i els Consells Comarcals són pràcticament inexistents.

Figura 32. Percentatge mig que suposen les subvencions, els convenis i els contrac-tes de les entitats locals segons tipus d’entitat sobre el total dels ingressos. (N=131)

Ajuntaments Consell Comarcal Diputació

5%

10%

15%

20%

Subvenció Conveni Contracte

0,1% 0,1% 0,2%0,5%0% 0,1%

18,2%

0,6%

1,7%


71

Dels tres nivells locals, els ajuntaments són els que més aportació fan als ingressos de les entitats, tant pel que fa a contractes (el 97% és provinent d’ajuntaments), convenis (el 89% prové d’ajuntaments) i subvencions (el 87% prové d’ajuntaments).

Aquestes són molt semblants a les de la resta de Catalunya. La di-ferència més remarcable es troba en el cas dels convenis perquè, en el conjunt de Catalunya, els ajuntaments representen un 10% menys que es reparteix, de forma desigual, entre les diputacions i els con-sells comarcals. En el cas de les subvencions, els ajuntaments també representen un 7% menys, que passa gairebé de forma íntegra a les diputacions.

Figura 33. Percentatge mitjà que suposen les subvencions, els convenis i els con-tractes de les entitats locals segons tipus d’entitat sobre el total dels ingressos de les entitats (N=131)

Ajuntaments Consell Comarcal Diputació

87,9%

89,2% 97%

3,6%

1,3%

2,4%

8,5%

9,5%0,6%

Catalunya

Subvenció

Conveni Contracte

80,0%

79,7%

96,2%

4,2%

4,2% 3,2%

15,8%

16,2%0,6%

Subvenció

Conveni Contracte


Les aportacions que fan els ajuntaments i els consells comarcals als ingressos de les entitats són, majoritàriament, mitjançant contrac-tes. Les diputacions tenen una major diversificació de les seves apor-tacions: gairebé la meitat són subvencions, una tercera part són con-tractes i els convenis representen el 19% del total de les aportacions.


72

Aquests percentatges també són semblants als del conjunt de Ca-talunya. Els ajuntaments són els que tenen un comportament més semblant. En el cas dels consells comarcals, els convenis tenen major rellevància que a l’àmbit de les Comarques Barcelonines. I en les di-putacions és on es pot observar un canvi més gran, perdent pes els contractes i guanyant-lo els convenis, que pugen en gairebé un 10%, i les subvencions.

Figura 34. Percentatge mitjà que suposen les subvencions, els convenis i els con-tractes de les entitats locals segons tipus d’ingrés sobre el total dels ingressos de cada d’ens (N=131)

SubvencióConveniContracte

88,7%

85,2%

33,5%

3,0%

1,8% 47,2%

8,2%

13,0% 19,2%

Catalunya

Ajunta-ments

ConsellComarcal Diputació

87,4%

81,4%

18,9%

4,3%

6,4% 52,9%

8,3%

12,2% 28,2%

Ajunta-ments

ConsellComarcal Diputació



73

Les entitats destinen el 28,5% dels ingressos provinents dels governs locals a finançar l’atenció a les persones amb discapacitat. El següent col·lectiu amb més finançament provinent d’aquesta font són els in-fants, amb un 12,3%.

Les entitats de l’àmbit de les Comarques Barcelonines segueixen una pauta molt semblant al conjunt de Catalunya. La diferència més re-marcable es troba en el percentatge destinat a pobresa i exclusió so-cial, que passa de l’11,4% pel conjunt de Catalunya al 7,8% a l’àmbit de les Comarques Barcelonines.

Figura 35. Percentatge de despesa dels ingressos provinents del món local que les entitats dediquen a cada col·lectiu. (N=124)

7,7%

6,5%

4%

3,3%

3,8%

4,4%

3,7%

2,8%

9,3%

11,6%

7,9%

7%

7,8%

11,4%

Catalunya


28,5%

Joves

Gent gran


Pobresa i exclusió social


Altres col·lectius

Malalties

Aturats

28,8%

12,3%

11,9%Infants


74

En la mateixa línia, l’educació en el lleure rep el 15,5% dels ingressos de les entitats provinents dels governs locals, seguida de l’atenció psico-social i/o rehabilitació (12,6%). Gairebé no es detecten diferències en-tre l’àmbit de les Comarques Barcelonines i el conjunt de Catalunya.

Figura 36. Percentatge de despesa dels ingressos provinents del món local que les entitats dediquen a cada àmbit d’intervenció. Es mostren els 10 àmbits amb un percentatge major. (N=111)

6,7%

6,6%

6,6%

6,9%

5,8%

4,7%

4,7%

3,4%

7,7%

7,6%

7,4%

6,9%

7,1%

6,9%

15,5%

Atenció diürna o centres de dia

Inserció laboral (EI)

Educació en el lleure

Altres àmbits

Atenció residencial

Treball protegit (CET)

Sensibilització

Xarxes i suport a entitats

4,2%

4,1%Atenció domiciliària

13,9%

12,6%

11,2%Atenció psicosocial i/o rehabilitació

Catalunya



75

Igual que passa en el conjunt de Catalunya, a gairebé la meitat de les entitats del Tercer Sector Social que reben ingressos dels governs locals, aquests serveixen per a la contractació de persones.


◗ El 38,2% de les entitats a l’àmbit de les Comarques Barcelonines tenen relació econòmica amb l’administració local a través de subvencions, con-venis o contractes.

◗ El 22,43% dels ingressos totals de les entitats socials provenen del món local.

◗ Els contractes per part d’ajuntaments de l’àmbit de les Comarques Barce-lonines representen, de mitjana, el 18,2% dels ingressos de les entitats del Tercer sector Social.

◗ Els ajuntaments aporten la majoria del total d’ingressos rebuts per les entitats en forma de contractes, convenis i subvencions.

◗ Les entitats destinen el 28,5% dels ingressos provinents dels governs lo-cals a finançar l’atenció a les persones amb discapacitat.

◗ L’educació en el lleure rep el 15,5% dels ingressos de les entitats provinents dels governs locals.

◗ Gairebé la meitat de les entitats que reben ingressos dels governs locals els utilitzen per a la contractació de persones.


76

8. Relació no monetària amb l’administració local


77

La relació no monetària amb l’administració local també és molt im-portant pel Tercer Sector Social, tant pels avantatges materials que se’n puguin derivar com per la generació de sinergies en els objectius comuns de millora de la societat i les seves condicions de vida. En aquest apartat s’analitzen aquestes relacions en l’àmbit territorial de les Comarques Barcelonines.

El 68,3% de les vegades que les entitats del Tercer Sector Social i els governs locals a l’àmbit de les Comarques Barcelonines mantenen relacions, aquestes tenen algun tipus de contingut econòmic. En el 62,7% de les vegades, aquest contingut és monetari (contractes, con-venis o subvencions) i en el 27,1% és no monetari (espai per la seu, local, despatx, sala de reunions, espai per la promoció de les activitats o materials). El 5,6% de les vegades que les entitats han tingut relaci-ons amb contingut econòmic amb un ens local, aquest és només no monetari.

Figura 37. Percentatge de vegades que les relacions entre entitats i ens locals tenen vinculació econòmica (monetaris o no monetaris). (N=433)

Aspectes econòmics no monetaris

27,1%

Aspectes econòmics monetaris

62,7%

Aspectes econòmics (monetaris i

no monetaris )

68,3%

La relació entre les entitats i els governs locals també va més enllà de l’intercanvi econòmic, sigui monetari o no monetari. Una de cada tres vegades que es tenen relacions les entitats diuen participar d’òrgans de participació locals i de reunions amb els alcaldes i regidors del Ple. En el 30,5% de les ocasions es realitzen campanyes o actes conjunts amb els ajuntaments, percentatge molt similar al de participació en xarxes associatives dels municipis.


78

Figura 38. Percentatge de relacions entre les entitats i els municipis que han inclòs la participació en algun dels següents aspectes. (N=469)

Xarxes associatives del municipi

29%

Campanyes o actesconjunts amb l’Ajuntament

30,5%

Reunions amb l’Alcalde i/o regidors

32,2%

Òrgans de participació locals

35%


◗ Dues de cada tres vegades que les entitats tenen relació amb els ens lo-cals, aquestes inclouen algun tipus de contingut econòmic.

◗ Dues de cada tres vegades que les entitats tenen una relació amb els ens locals amb contingut econòmic, aquesta té contingut monetari.

◗ En el 27,1% de les vegades que les relacions entre les entitats i els ens locals són econòmiques, el contingut no és monetari.

◗ En una de cada tres relacions entre entitats i ens locals, les entitats diuen participar d’òrgans de participació locals i de reunions amb els alcaldes i regidors del Ple. També tenen una rellevància semblant les ocasions en què es realitzen campanyes o actes conjunts amb els ajuntaments.


79

Glossari


80

Metodologia

Àmbits Territorials de Planificació (ATP):Són agrupacions de comarques senceres per al desenvolupament dels plans territorials sectorials, la finalitat dels quals són el desenvolupa-ment de la planificació territorial, competència del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

Context

Àrea de despesa 2 de la classificació per programes dels pressupostos localsSeguint la descripció del text consolidat de l’ordre EHA/3565/2008, pel que s’aprova l’estructura dels pressupostos de les entitats locals, l’àrea de despesa 2 de la classificació per programes inclou, entre altres con-ceptes de naturalesa similar, les despeses i transferències destinades a l’atenció de caràcter benèfic-assistencial, a grups amb necessitats especials (com joves, gent gran, minusvàlids i tercera edat)4 i mesures de foment de l’ocupació.

Política de despesa 23 de la classificació per programes dels pressupostos localsSeguint la descripció del text consolidat de l’ordre EHA/3565/2008, pel que s’aprova l’estructura dels pressupostos de les entitats locals, la po-lítica de despesa 23, que forma part de l’àrea de despesa 2, concentra els serveis socials i la promoció social, essent possible imputar-hi l’as-sistència social primària, la promoció de la igualtat de gènere, la pro-moció i reinserció social de marginats, la gestió dels serveis socials, els serveis a persones dependents i l’assistència social, les residències de gent gran i altres serveis i polítiques de naturalesa anàloga, així com l’atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió so-cial. També es poden incloure les transferències finalistes a entitats i famílies que col·laborin en l’assoliment d’aquestes finalitats.

Capítol 4, sobre transferències corrents, de la classificació econòmica dels pressupostos localsSeguint la descripció del text consolidat de l’ordre EHA/3565/2008, pel que s’aprova l’estructura dels pressupostos de les entitats locals, el ca-pítol 4 inclou les transferències corrents, és a dir, les aportacions que

4 En aquesta frase i en tot el Glossari S’ha transcrit estrictament la terminologia que apareix en l’Ordre de Govern, les lleis i normatives a les que es fa referència.


81

tenen com a finalitat finançar operacions corrents, on s’inclouen tam-bé les “subvencions en espècies” de caràcter corrent, referides a béns o serveis que adquireixi l’entitat local o els seus organismes autònoms i que s’entregui en concepte de subvenció prèviament concedida.

Article 48 de la classificació econòmica dels pressupostos localsL’article 48 forma part del capítol 4, sobre transferències corrents, de la classificació econòmica dels pressupostos locals. Aquest capítol in-clou les transferències corrents que tenen com a destinatari a famí-lies o institucions sense ànim de lucre. La legislació determina que en aquest article s’imputaran les transferències per a despeses cor-rents relacionades amb atencions benèfiques i assistencials; premis, beques d’estudis i investigacions; subvencions a favor de fundacions, institucions, entitats benèfiques o esportives i grups polítics de l’en-titat local.

Transferències correntsS’hi inclouen les transferències, les subvencions i els ajuts que el des-tinatari utilitzarà per finançar les seves operacions corrents. S’entén per operació corrent les despeses que, conceptualment, coincideixen amb alguna de les definicions dels capítols 1 al 4 de l’estat de despeses del pressupost com, per exemple, els pagaments de les remuneracions del personal, les despeses de béns corrents i les despeses financeres.

Capítol 7, sobre transferències de capital, de la classificació econòmica dels pressupostos localsSeguint la descripció del text consolidat de l’ordre EHA/3565/2008, pel que s’aprova l’estructura dels pressupostos de les entitats locals, el ca-pítol 7 inclou les transferències de capital que contemplen els crèdits per aportacions sense contrapartida directa dels agents beneficiaris i amb l’objectiu de finançar operacions de capital.

Article 78 de la classificació econòmica dels pressupostos localsL’article 78 forma part del capítol 7, sobre transferències de capital, de la classificació econòmica dels pressupostos locals. Aquest capítol inclou les transferències de capital de l’entitat local o els seus organis-mes autònoms que concedeixen a famílies, fundacions, institucions o entitats benèfiques o esportives.


82

Transferències de capitalS’hi inclouen les transferències, les subvencions i els ajuts que el des-tinatari utilitzarà per finançar les seves operacions de capital en for-ma d’inversions de caràcter permanent S’entén per operació de capital la despesa que, conceptualment, coincideix amb alguna de les defini-cions dels capítols 6 i 7 de l’estat de despeses del pressupost com, per exemple, la construcció d’immobles, la compra de vehicles, de mobili-ari, de maquinari i programari informàtic, etc.

Índex envellimentQuocient entre el nombre de persones de 65 anys i més i el nombre de joves menors de 15 anys, expressat en percentatge.

Índex de sobreenvellimentQuocient entre el nombre de persones de 85 anys i més i el nombre de persones de 65 anys i més, expressat en percentatge.

Atur de llarga duradaPercentatge de la població activa (persones entre 16 i 64 anys) que no treballa i fa un any o més que busca feina.

Atur de molt llarga duradaPercentatge de la població activa (persones entre 16 i 64 anys) que no treballa i fa dos anys o més que busca feina.

uneix-te per la infància

En conveni amb: En col·laboració amb:

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya és una institució nascuda l’any 2003 que agrupa i representa 34 federacions i organitzacions que aglutinen

més de 3.000 entitats socials que atenen i ofereixen suports a les persones. L’acció de la Taula se centra sobretot a fer incidència per defensar

els drets socials i a enfortir el tercer sector.

Rocafort 242 bis 2n 08029 Barcelona

T 93 310 57 07 www.tercersector.cat

baròmetre del tercer sector social · nya. amb la informació disponible respecte a les entitats...

Documents