Workshop sobre la prosòdia del català (5a edició)

Barcelona | 17 de juny de 2013

Book of abstracts

Ana Ma. Fernández Planas1, Paolo Roseano1,2, Wendy Elvira García1,

Josefina Carrera Sabaté1, Domingo Román Montes de Oca3 i Eugenio Martínez Celdrán1

1Universitat de Barcelona, 2Universitat Pompeu Fabra, 3Universidad Católica de Chile anamariafernandez@ub.edu, labphon@ub.edu

Impressions perceptives sobre dades del català, de l'italià i el sard en el marc de

l'Atles Multimèdia de Prosòdia de l'Espai Romànic Una de les aproximacions als aspectes lingüístics geoprosòdics el constitueix el projecte internacional Atles Multimèdia de Prosòdia de l'Espai Romànic (Contini, 1992). En aquest marc i en el si del grup de recerca del Laboratori de Fonètica de la UB, trobem diversos treballs descriptius sobre la prosòdia de diferents punts d'enquesta referits al català i al castellà i també estudis contrastius i comparatius entre diferents punts d'enquesta dels dominis romànics a Europa (http://stel.ub.edu/labfon/amper/index_ampercat_cat.html). Aquests treballs estan fets a partir de les dades acústiques obtingudes en les anàlisis dutes a terme. En un d'aquests treballs (Fernández Planas et al, 2011) plantegem que les diferències entre les melodies trobades en algunes mostres del friülà, de l'italià peninsular, del català oriental i occidental, del castellà peninsular i del castellà canari no semblen aleatòries sinó que, vistos tots els punts d'enquesta en bloc, es poden considerar graduals i mostren una progressió relacionada, en certa manera, amb la posició geogràfica, tret dels punts extrems considerats. Aquesta idea està en la línia del que va exposar Amado Alonso (1943) sobre la Romània contínua, tot i que les circumstàncies històriques peninsulars fan més evident aquest fet al nord d'Espanya (Penny, 2004). En altres treballs com Roseano et al (2012) a partir de dades acústiques analitzades dialectomètricament hem arribat a la conclusió que hi ha dialectes de la mateixa llengua que presenten patrons prosòdics molt allunyats mentre que hi ha dialectes de diferents llengües que presenten patrons més semblants i això es pot explicar per contacte en l'espai. Sabem que no totes les diferències acústiques van lligades a diferències perceptives, però és evident que un contrast rellevant, significatiu o pertinent sí ha de comportar un correlat perceptiu. Caravedo Barrios (2010) assenyala, en aquest sentit, que les varietats lingüístiques només existeixen en tant que són percebudes, ja que el procés de percepció implica reelaboracions i interpretacions continues de la informació sensorial que suposa la posada en marxa de mecanismes d'inferència. En aquest treball ens proposem de reflexionar sobre les nostres dades des del punt de vista perceptiu a partir de la següent pregunta: un parlant ordinari, sense coneixements específics sobre el tema, comprèn i capta les diferències geogràfiques? Preston (1989) inclou aquesta pregunta en la dimensió macrolingüística de la dialectologia perceptiva. A l'estudi considerem dades prosòdiques sintètiques del català (Barcelona, L'Alguer), de l'italià (Siena, Portu Turre) i del sard (Biddanoa Monteleone). Amb una trentena d'estudiants de la Facultat de Filologia de la UB hem dut a terme, en primer lloc, un test de percepció d'identificació de modalitat i, en segon lloc, un test de discriminació en disseny ABX on A i B eren diferents entre sí mentre que X en alguns casos era coincident amb A, en d'altres coincident amb B i, finalment, en d'altres casos diferent d'A i de B. La pregunta que se'ls ha formulat als alumnes en sentir les ternes de melodies és si la tercera és més semblant a la primera o a la segona. Els resultats es presenten en forma de matriu de confusions i ens fan reflexionar sobre la relació entre la

filiació genètica de les varietats considerades i la seva localització geogràfica i sobre la relació entre pistes acústiques i índex perceptius.

Referències bibliogràfiques Alonso, A. (1943): «Partición de las lenguas románicas de occidente», dins Coromines, J. (ed.):

Miscel·lània Fabra: Recull de treballs de lingüística catalana i romànica dedicats a Pompeu Fabra, Buenos Aires, Casa Editora Coni, pp. 81-101

Caravedo Barrios, R. (2010): «La percepción en los fenómenos de contacto por migración»,

Lingua, identiti e immigrazione, 105, pp. -1 17. Contini M. (1992): «Vers une géoprosodie romane», Actas del Nazioarteko Dialektologia

Biltzarra Agiriak, Publicaciones de la Real Academia de la Lengua Vasca, 1992, pp. 83-109.

Fernández Planas, A. M.; Roseano, P.; Dorta, J. i Martínez Celdrán, E. (en premsa):

«¿Continuidad prosódica en diferentes puntos de la Romania? El caso de algunas interrogativas», en Actes del 26è Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romàniques, València.

Penny, R. (2004): Variación y cambio en español, Madrid, Gredos. Preston, D. R. (1989): Perceptual Dialectology: Nonlinguists' Views of Areal Linguistics,

Dordrecht, Walter de Gruyter. Roseano, P; Fernández Planas, A.M.; Romera Barrios, L. i Martínez Celdrán, E. (2012): «A

dialectometrical approach to prosodic borrowing in Alghero Catalan», póster presentat al TIE V, Oxford.

Wendy Elvira García1, Josefina Carrera Sabaté1, Ana Ma. Fernández Planas1, Paolo Roseano1,2, Domingo Román Montes de Oca3 i Eugenio Martínez Celdrán1

1Universitat de Barcelona, 2Universitat Pompeu Fabra, 3Universidad Católica de Chile wendyelviragarcia@gmail.com, labphon@ub.edu

El punt de vista perceptiu en el marc AMPER: impressions auditives

d'oients de Barcelona L’any 2003 l’estudi del català i del castellà es va incorporar al projecte de l’Atles Multimèdia de Prosòdia de l’Espai Romànic, conegut amb les sigles AMPER, la primera idea del qual va quedar reflectida a Contini (1992). Des d’aleshores, la major part de l’esforç del grup AMPERCAT s’ha adreçat a la descripció prosòdica dels punts d’enquesta triats, a la preparació de les dades per al web (http://stel.ub.edu/labfon/amper/index_ampercat_cat.html) i també a la comparació de les dades acústiques entre diferents varietats romàniques. En el treball que es presenta s’aprofita la síntesi prosòdica sense contingut lèxico-semàntic que ofereixen les rutines ad hoc utilitzades dins l’entorn Matlab en el projecte AMPER per dur a terme un estudi perceptiu amb dades de veus femenines del català (Barcelona, L’Alguer, València), del castellà (Palència, Granada, La Laguna a Tenerife), del friülà (Gardiscje, Beivârs), de l’italià (Siena, Portu Turre) i del sard logudorès (Biddanoa Monteleone). L’objectiu resideix, d’una banda, a veure si es pot establir des del punt de vista perceptiu una certa continuïtat entre els punts d’enquesta seleccionats, tal com apuntaven els resultats acústics en un treball anterior (Fernández Planas et al, 2011) on s’estudiaven els mateixos dominis lingüístics (no els mateixos punts d’enquesta), tret del sard. D’altra banda, a partir dels resultats obtinguts en alguns treballs dialectomètrics (Roseano et al 2012) realitzats a partir de dades físiques es fa evident la força del contacte geogràfic en aspectes prosòdics de canvi. Ens interessa veure si les agrupacions perceptives que fan els oients de Barcelona van en la mateixa direcció, ja que és sabut que no hi ha sempre correspondència entre el paràmetre físic i el perceptiu. Els jutges perceptius que han participat en l’estudi, una trentena d’estudiants de Filologia de la Universitat de Barcelona, no tenen coneixements específics de les prosòdies presentades perquè l’interès està en reflexionar sobre la possibilitat d’un parlant comú, sense coneixements específics, de reconèixer les diferències geogràfiques a partir de dades prosòdiques dialectals, és a dir, en el marc de la dialectologia perceptiva de Preston (1989). Han sentit dos tipus de tests. El primer ha estat un experiment forced choice d’identificació o etiquetatge de la modalitat oracional (enunciativa o interrogativa) amb tipus de processament d’adalt a abaix. El segon tipus ha consistit en dos experiments de disseny AX, que respon a una manera de processament d’abaix a adalt, l’avantatge del qual és la facilitat d’explicar i de comprendre el que es demana i el fet que no calgui categoritzar en donar la resposta. En tots els tests els estímuls han estat duplicats per evitar les respostes degudes al atzar. La pregunta que se'ls ha formulat als alumnes en sentir els parells de melodies és si poden pertànyer al mateix dialecte. Les possibles respostes han estat: sí/no. Els resultats es presenten en forma de matriu de confusions (Shepard, 1972) i ens fan reflexionar sobre la relació entre la filiació genètica de les varietats considerades i la seva localització geogràfica i també sobre la relació entre pistes acústiques i índex perceptius.

Referències bibliogràfiques

Contini M. (1992): «Vers une géoprosodie romane», Actas del Nazioarteko Dialektologia

Biltzarra Agiriak, Publicaciones de la Real Academia de la Lengua Vasca, 1992, pp. 83-109.

Fernández Planas, A. M.; Roseano, P.; Dorta, J. i Martínez Celdrán, E. (en premsa):

«¿Continuidad prosódica en diferentes puntos de la Romania? El caso de algunas interrogativas», en Actes del 26è Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romàniques, València.

Preston, D. R. (1989): Perceptual Dialectology: Nonlinguists' Views of Areal Linguistics,

Dordrecht, Walter de Gruyter. Roseano, P; Fernández Planas, A.M.; Romera Barrios, L. i Martínez Celdrán, E. (2012): «A

dialectometrical approach to prosodic borrowing in Alghero Catalan», póster presentat al TIE V, Oxford.

Shepard, R. N. (1972): “Psychological representation of speech sounds”, dins E.E. David i P.B.

Denes (eds): Human Communication, a Unified View, Nova York, McGraw-Hill, pp. 67-113.

The role of The role of The role of The role of context, prosody, and gesture in the perception of verbal ironycontext, prosody, and gesture in the perception of verbal ironycontext, prosody, and gesture in the perception of verbal ironycontext, prosody, and gesture in the perception of verbal irony Santiago González-Fuente1; Patrick Zabalbeascoa1; Pilar Prieto2,1. 1UPF, 2 ICREA. santiago.gonzalez@upf.edu; patrick.zabalbeascoa@upf.edu; pilar.prieto@upf.edu Most accounts of verbal irony agree in considering it a purely pragmatic phenomenon in which the contextual characteristics are a key factor in its interpretation (Kreuzet al., 1989; Gibbs, 1994; Utsumi, 2000; inter alia). For example, Ivankoet al. (2003) showed experimentally that an ironic utterance will be interpreted differently depending on the degree of incongruity between the context and the statement. Concurrently to pragmatic accounts on verbal irony, some research has also focused on its linguistic expression and recognition. Regardingthe perception of verbal irony, somestudieshave shown that listeners use prosodic information when recognizing verbal ironyin spontaneous speech).For example, Bryant et al. (2005)demonstratethat, in the absence of contextual cues, the combination of multiple acoustic cues might be sufficient for the detection of ironic intent. Importantly, Woodland et al. (2011)found that both contextual cues and tone of voice influence the perception of a sarcastic utterance. However, as far as we are aware,little is known about:(a) the effect of contextual cues together with prosodic and gestural oneson the perception of verbal irony; and(b) the relative contribution of prosodic and visual cues in the perception of verbal irony.The goal of this study is twofold and will represent an attempt to answer these two questions. First, in order to assess the audiovisual cues to verbal irony in Catalan, ten Catalan native speakers participated in a DCT (Blum-Kulka, 1989) in which 5 ironic and 5 non-ironic contexts were presented tothem.A total of 100 utterances were obtained, and a part of them were used as stimuli (below called ‘target utterances’) in two perception experiments. The firstexperiment was aimed at testing how acceptableironically performed and non-ironically performed utterances arein ironic and non-ironic contexts (see 1a and 1c). Sixty native Catalan speakers were presented with a set of 5 ironic and 5 non-ironicstory-frameworks framing an ironically or non-ironically performed utterance.These target utteranceswere presented in (1) ‘Audio’ or(2) ‘Audiovisual’ modality conditions and in (1) ‘Ironic’ or (2) ‘Non-ironic’performance conditions. Also, the target utterances were matched with the congruent contextual conditions (ironic context with ironic utterance performance and non-ironic context with non-ironic utterance performance) and with the incongruent conditions. Participants judged the 4 utterances-context pairsin ‘Audio’ and ‘Audiovisual’ modalities on a Likert scale from 1 ‘Adequate’ to 5 ‘Non-adequate’.The second experiment was aimed at testing the relative contribution of prosodic and visual cues in verbal irony perception in a neutral context (neither ironic nor non-ironic context; see 1b in Appendix). Thirty native Catalan speakers were asked to judge how much irony they perceived in a selection of the ironically and non-ironically performed utterances of the production test. Thesetarget utterances were presented in a neutral contextin (1) Ironic and (2) Non-ironic performance conditions and in one of these fourmodality conditions: (1) ‘Audio Only’, (2) ‘Video Only’, (3) ‘Audiovisual congruent’ (prosody and gestures match) or (4) ‘Audiovisual incongruent’.The participants judged the utterances on a Likert scale from 1

‘Non-ironic’ to 5 ‘Ironic’. Results are being analyzed and will be presented at conference.

Appendix.Appendix.Appendix.Appendix.Example of a story framework with 3 alternative contextual paths (a,b& c).

(1) (1) (1) (1) John and Peter live on thesamestreetandtheyareaboutthesameage. Hersistersarefriends, buttheyknoweachotheronlybysight.Todaytheyhave met bychanceat bus stop. Whentheyhavemet, theyhavecordiallygreetedandnowbotharewaiting for the busseatedsidebyside. (a)‘Non(a)‘Non(a)‘Non(a)‘Non----ironic context.ironic context.ironic context.ironic context.We are in July, the sun is shining, the sky is clear and it is a very hot day. John looks at the bright sun, and then tells Peter: (b)(‘Neutral’ context).(b)(‘Neutral’ context).(b)(‘Neutral’ context).(b)(‘Neutral’ context).Today the weather is neither hot nor cold. John looks at the sky, and then tells Peter: (c)‘Ironic con(c)‘Ironic con(c)‘Ironic con(c)‘Ironic context).text).text).text).We are in July, but it's raining cats and dogs. John looks at the enormous clouds in the sky and then tells Peter: –“I feel like going to the beach now!”

ReferencesReferencesReferencesReferences Blum-Kulka, S., House, J., & G. Kasper. (1989). Investigating cross-cultural pragmatics: An introductory overview. In Blum-Kulka, S., House, J., & G. Kasper (Eds.), Cross-cultural pragmatics: Requests and apologies (pp. 1-34). Norwood, NJ: Ablex, p. 13-14. Bryant, G. A., & Fox Tree, J. E. (2005). Is there an ironic tone of voice? Language and Speech, 48(3): 257-277. Ivanko, S. L., &Pexman, P. M. (2003).Context incongruity and irony processing.DiscourseProcesses35: 241–279. Kreuz, R. J.,&Glucksberg, S. (1989). How to be sarcasatic: The echoic reminder theory of verbal irony. Journal of Experimental Psychology: General118: 374–386. Pexman, P. M. (2008). It’s fascinating research: The cognition of verbal irony. Current Directions in Psychological Science 17: 286–290. Utsumi, A. (2000). Verbal irony as implicit display of ironic environment: Distinguishing ironic utterances from non-ironic. Journal of Pragmatics32:1777–1806. Woodland J, Voyer D (2011) Context and Intonation in the Perception of Sarcasm.Metaphor and Symbol 26: 227–239.

Codificació prosòdica i tonal de les relacions discursives.

Yurena Gutiérrez, Lourdes Aguilar Universitat Autònoma de Barcelona yurenagg@gmail.com, lourdes.aguilar@uab.cat

És ben conegut que hi ha partícules o conjunts de partícules que funcionen com a nexes d’unió entre segments de diferents tipus (oracions, sintagmes determinants, etc.). Els marcadors discursius, per exemple, degut al seu funcionament com a instruccions d’interpretació textual i argumentativa, faciliten la comprensió del discurs. Les propietats prosòdiques també funcionen com a factors delimitadors i cohesionadors de les unitats discursives. Per tant, podem estudiar la relació que es dóna entre els nivells prosòdic i discursiu. Ara bé, els estudis que han relacionat marcadors discursius amb prosòdia s’han centrat en l’estudi de l’estructura prosòdica i la interpretació d’elements polifuncionals, com ara “entonces” (Elordieta y Romera, 2002) o “bueno”(Martín Butragueño, 2008) en estils de parla informals.

L’objectiu del nostre estudi és presentar noves dades empíriques sobre la relació entre els components semàntic-pragmàtic i prosòdic de les llengües, centrant-nos en elements més recurrents i amb funcions més simples per a donar una primera aproximació. Amb aquest fi, se seleccionen tres tipus d’ítems lèxics que estableixen diferents nivells de dependència entre els segments informatius d’un text i s’ aplica el mètode d’anàlisi mètrico-autosegmental. Els termes utilitzats per a definir els elements que estudiem responen a la classificació que han fet tradicionalment les gramàtiques (Solà(ed), 2002; Bosque i Demonte (eds) 2009):a) Els marcadors discursius “Amb tot” i “Con todo”; b) Les locucions conjuntives “encara que” i “a pesar de que”; c) Els adverbis focals“També” i “También”.

L’anàlisi es basa en part del corpus Glissando de lectura de notícies en castellà i català (Garrido et al., 2013) i contempla dos aspectes, d’acord amb l’anotació basada en Sp_ToBI (Estebas i Prieto, 2010) i Cat_ToBI (Prieto, to appear): (1) organització prosòdica (Break Tier): presència/absència de ruptura prosòdica i nivell de ruptura prosòdica abans i/o desprès del’element; (2) moviments tonals (Tone Tier): presència/absència d’accent tonal i tipus de to associat al’element.

Els resultats mostren diferències prosòdiques associades al paper semàntico-pragmàtic dels elements en castellà i català: (1) Els marcadors discursius formenun grup tonal menor amb un accent nuclear i un to de frontera no-final, tot i que el to específic pot variar en funció de la llengua. Aquesta no-finalitat és la que expressa la dependència semàntico-pragmàtica. (2) Els operadors focals mostren rellevància prosòdica dins el seu grup tonal: poden formar un grup menor no-final, aïllat del seu abast semàntic, però solen ser dependents prosòdicament d’acord amb la seva dependència semàntica. (3) Els connectors oracionals són els elements més dependents a nivell prosòdic ja que no mostren cap tipus d’accent. Només, en algunes ocasions, degut a que es troben en posició inicial de grup tonal i el corpus de notícies representa un estil de lectura molt específic (de-la-Mota y Rodero 2010), poden venir marcats amb un to inicial de frontera (%H).

Després d’aquesta primera aproximació, on s’ha tingut en compte només un element de cada classe, s’ha de comprovar que altres partícules que pertanyen al mateix grup mostren el mateix comportament prosòdic. La dificultat bé donada per la falta de claredat categorial ja que, per exemple, les preposicions també poden fer de connectors i n’hi ha d’altres constituents, com els tòpics de marc, que es comporten com a lligadors discursius però no s’han tractat com a tals. Selecció bibliogràfica: Bosque, I.- Demonte, V. (1999), Gramática descriptiva de la lengua española, Real Academia Española, Colección Nebrija y Bello, Espasa. Prieto, P., “The Intonational Phonology of Catalan”. In S. A. Jun [Ed.] Prosodic Typology 2, Oxford University Press: Oxford, to appear.

Elordieta, G., Romera, M. (2002): "Prosody and meaning in interaction: the case of the Spanish discourse functional unit entonces “then”", In Speech Prosody-2002, 263-266. Martín Butragueño, P. (2008) “Prosodia del marcador bueno”, Anuario de Letras, 44, 2008, pp. 17-76. Estebas, E.; Prieto, P. (2008). «La notación prosódica en español. Una revisión del Sp_ToBI». Estudios de Fonética Experimental XVII, p. 263-283. Garrido, J. M. - Escudero, D. - Aguilar, L. -Cardeñoso, V. - Rodero, E. - De-La-Mota, C. - González, C. – Rustullet, S. - Larrea, O. - Laplaza, Y. - Vizcaíno, F. - Cabrera, M. - Bonafonte, A. (2013).- "Glissando: a corpus for multidisciplinary prosodic studies in Spanish and Catalan", Language Resources and Evaluation, DOI 10.1007/s10579-012-9213-0. Solà, Joan (2002), Gramàtica del català contemporani, Empúries, S.L.

The Role of Intonation and Gesture in Mock vs. Genuine Impoliteness

Sean McKinnon

Universitat Pompeu Fabra/Indiana University

seanmckinnon.80@gmail.com

Shortly after Brown & Levinson (1987) released their groundbreaking work on politeness and

the way politeness strategies are manifested in language, research began honing on the

opposing reaction of politeness, that being impoliteness. Culpeper (1996, 2003, 2010) was

one of the first in the field to expand upon Brown & Levinson’s framework to describe, and

later extensively revise, the ways that impoliteness can be displayed. Within his theory, an

important distinction was made between ‘genuine’ impoliteness, which is characterized by

deliberately trying to harm the interlocutor’s face, and ‘mock’ impoliteness, superficial

impoliteness that does not damage face. Although both types of impoliteness generally use the

same lexical items, e.g. swear words (Stenström & Jörgensen, 2008) and slurs (Croom, 2011),

the important distinction between the two is that mock impoliteness is used to maintain and

improve a positive social relationship with those who are close to the speaker (Bernal, 2008;

Boxer & Cortés-Conde, 1997; Kowalski, 2000; etc.). After this difference had been well

established in the literature, the main focus became why speakers use mock impoliteness, how

they use it and how their interlocutor interpreted it as mock and not genuine impoliteness. For

example, current research (Lampert & Ervin-Tripp, 2006; Haugh & Bousfield, 2012) has

mainly focused on the context of the situation as being the key to differentiating mock from

genuine impoliteness, while linguistic factors such as prosody and gestures have been widely

ignored. A few studies have treaded along this line, but they focused more on the use of

prosody and gestures in expressing emotion (Culpeper, 2003; Ishi et al., 2008; Murray &

Arnott, 1993). The present study examines to differentiate of mock vs. genuine impoliteness

in Catalan based upon prosodic and gestural features. Five native speakers of Catalan were

asked to complete a Discourse Completion Task (DCT) with 10 sentences, split evenly

between situations which mock or genuine impoliteness could arise. The production data were

then used in two perception experiments with native Catalan speakers, the first one examining

whether participants could tell apart mock vs. genuine impoliteness on the basis of audio only,

video only and combined audiovisual; the second experiment looked at to see if context could

override the intended meaning of the utterance.

Sample DCT

Genuine Impoliteness

Heu quedat amb els amics d’un company de pis per anar al cinema. No els coneixes gaire,

però n’hi ha un que sempre es fa el graciós, en Mateu. Mentre demanen les crispetes tu te’n

vas al lavabo. Quan tornes tens una mica de paper de vàter enganxat a la sabata. Quan estàs

arribant cap al grup en Mateu et crida i et diu rient:

“Què, has ressuscitat una mòmia? Ets un brut, tio”

Tu estàs molt emprenyat. Ara digue-li que calli d’una puta vegada

Mock Impoliteness

Has quedat amb els teus millors amics per anar al cinema. Mentre dos demanen les crispetes

tu te’n vas al lavabo. Quan tornes tens una mica de paper de vàter enganxat a la sabat i et

trobes amb el teu millor amic esperant-te, que et diu rient i fent broma:

“Què, has ressuscitat una mòmia? Ets un brut tio”

Tu li contestes fent broma que calli d’una puta vegada

References

Bernal, M. (2008). Do insults always insult? Genuine impoliteness versus non-genuine

impoliteness in colloquial Spanish. Pragmatics, 18(4), 775-802.

Boxer, D. & Cortés-Conde, F. (1997). From bonding to biting: Conversational joking and

identity display. Journal of Pragmatics, 27, 275-294.

Brown, P., & Levinson, S. (1987). Politeness: Some universals in language usage. Cambridge

Univeristy Press.

Croom, A.D. (2011). Slurs. Language Sciences, 33, 343-358.

Culpeper, J. (1996). Towards an anatomy of impoliteness. Journal of Pragmatics, 25, 349-

367.

Culpeper, J. (2010). Conventionalised impoliteness formulae. Journal of Pragmatics, 42,

3232-3245.

Culpeper, J., Bousfield, D., & Wichmann, A. (2003). Impoliteness revisited: with special

reference to dynamic and prosodic aspects. Journal of Pragmatics, 35, 1545-1579.

Haugh, M., & Bousfield (2012). Mock impoliteness, jocular mockery and jocular abuse in

Australian and British English. Journal of Pragmatics, 44, 1099-1114.

Ishi, C.T., Ishiguro, H., & Hagita, N. (2008). Automatic extraction of paralingustic

information using prosodic features related to F0, duration and voice quality. Speech

Communication, 50, 531-543.

Kowalski, Z.M. (2000). ‘I was only kidding!’: Victims’ and perpetrators’ perceptions of

teasing. Personality and Social Psychology Bulletin, 26, 231-241.

Lampert, M.D., & Ervin-Tripp, S.M. (2006). Risky laughter: Teasing and self-directed joking

among male and female friends. Journal of Pragmatics, 38, 51-72.

Murray, I.R. & Arnott (1993). Toward the simulation of emotion in synthetic speech: A

review of the literature on human vocal emotions. Journal of the Acoustical Society of

America, 93(2), 1097-1108.

Stenström, A. & Jörgensen, A.M. (2008). A matter of politeness? A contrastive study of

phatic talk in teenage conversation. Pragmatics, 18(4), 635-657.

La comprensió pragmàtica dels gestos d’assenyalar en infants de 12 mesos: el paper de La comprensió pragmàtica dels gestos d’assenyalar en infants de 12 mesos: el paper de La comprensió pragmàtica dels gestos d’assenyalar en infants de 12 mesos: el paper de La comprensió pragmàtica dels gestos d’assenyalar en infants de 12 mesos: el paper de la prosòdia i la forma del gestla prosòdia i la forma del gestla prosòdia i la forma del gestla prosòdia i la forma del gest Núria Esteve-Gibert1, Pilar Prieto2,1, Ulf Liszkowski3,4 1Universitat Pompeu Fabra, 2ICREA, 3Max Planck Insitute for Psycholinguistics, 4Universitat d’Hamburg nuria.esteve@upf.edu, pilar.prieto@upf.edu, ulf.liszkowski@uni-hamburg.de Estudis previs han mostrat que els infants de 12 mesos poden produir gestos d’assenyalar amb les següents intencions: imperativa o de petició, expressiva o informativa (Camaioni et al., 2004; Liszkowski et al., 2004; Liszkowski et al., 2006). En aquesta edat tan primerenca sembla els infants també són capaços de comprendre la intenció d’aquest gest gràcies a la informació contextual (Behne et al, 2005; Behne et al, 2012; Colonnesi et al., 2010; Daum et al., in press; Tomasello et al., 2007). En dos experiments conductuals, pretenem investigar si aquesta habilitat dels infants per comprendre la intenció pragmàtica del gest d’assenyalar també està relacionada amb la seva capacitat d’associar un significat determinat a uns indicis prosòdics i a una forma en el gest en el moment en què s’assenyala. A l’experiment 1 s’investiguen si (1) els infants són capaços d’associar una intenció pragmàtica a una forma del gest i a un patró prosòdic en un gest d’assenyalar, quan la informació contextual no els dóna informació, i si (2) quan el context no canvia d’una situació a una altra, els adults utilitzen patrons prosòdics i formes del gest per a indicar la intenció en assenyalar. Per a fer-ho, 18 parelles infant-adult van participar en una tasca en què l’adult dirigia l’atenció de l’infant cap a un objecte amb una finalitat imperativa, expressiva o informativa (vg. Figura 1). El context era el mateix a totes les condicions. En la codificació es va tenir en compte (a) la reacció de l’infant un cop l’adult va dirigir-li l’atenció cap a l’objecte, i (b) les estratègies prosòdiques i gestuals de l’adult en dirigir l’atenció de l’infant cap a l’objecte (patró entonatiu, rang tonal, speech rate i forma del gest). L’objectiu de l’experiment 2 és investigar si els infants extreuen un significat pragmàtic determinat d’un gest d’assenyalar quan aquest va acompanyat d’una forma específica i de certs patrons prosòdics, però ni la informació contextual ni la lèxica no els ajuda. Per a fer-ho, 30 infants van participar en un experiment molt semblant a l’Exp.1, amb la diferència que es era un experimentador que dirigia l’atenció de l’infant, i que controlava la informació lèxica (sempre produïa la frase Hey! Die! Die!, que vol dir ‘Ei! Això! Això!’), i la informació gestual i prosòdica (segons resultats de l’Exp. 1). S’han obtingut tres resultats principals. Primer, que quan el context és invariable els adults utilitzen estratègies gestuals i prosòdiques diferents segons la seva intenció pragmàtica en assenyalar, sobretot pel que fa a forma del gest (), rang tonal () i speech rate (). Segon, que quan les situacions no es distingeixen pel context però sí per la forma del gest i la prosòdia, els infants entenen que l’adult té intencions pragmàtiques diferents (vg. Figura 2, on els comportaments associats a una intenció són més alts en aquella situació que en les altres). Tercer, que quan les situacions no es distingeixen ni pel context ni pel lèxica, les infants també entén que l’adult té intencions diferents. (vg. Figura 3). Aquests resultats indiquen que la capacitat dels infants a 12 mesos d’entendre la intenció pragmàtica d’un gest d’assenyalar està estretament relacionada amb l’habilitat primerenca de comprendre els patrons prosòdics i gestuals.

Figura 1. Imatge d’un moment concret en l’Exp. 1.

0

20

40

60

80

100

expressive imperative informative

conditionconditionconditioncondition

Percentage

Percentage

Percentage

Percentage

attending cup

offering cup

attending stick(er)

0

20

40

60

80

100

expressive imperative informative

conditionconditionconditioncondition

Percentage

Percentage

Percentage

Percentage

attending cup

offering cup

attending stick(er)

ReferèReferèReferèReferèncncncnciiiies es es es Behne, T., Carpenter, M., & Tomasello, M. (2005)Behne, T., Carpenter, M., & Tomasello, M. (2005)Behne, T., Carpenter, M., & Tomasello, M. (2005)Behne, T., Carpenter, M., & Tomasello, M. (2005). One-year-olds comprehend the communicative intentions behind gestures in a hiding game. Developmental Science, 8(6), 492-499. BehneBehneBehneBehne, T., Liszkowski, , T., Liszkowski, , T., Liszkowski, , T., Liszkowski, U., Carpenter, M., & Tomasello, M. (2012)U., Carpenter, M., & Tomasello, M. (2012)U., Carpenter, M., & Tomasello, M. (2012)U., Carpenter, M., & Tomasello, M. (2012). Twelve-month-olds’ comprehension and production of pointing. British Journal of Developmental Psychology, 30, 359-375. Colonnesi, C., Stams, G. J. J. M., Koster, I., Colonnesi, C., Stams, G. J. J. M., Koster, I., Colonnesi, C., Stams, G. J. J. M., Koster, I., Colonnesi, C., Stams, G. J. J. M., Koster, I., & Noom, M. J. (2010)& Noom, M. J. (2010)& Noom, M. J. (2010)& Noom, M. J. (2010). The relation between pointing and language development: A meta-analysis. Developmental Review, 30, 352 – 366. Camaioni, L., Perucchini, P., Bellagamba, F., & Colonnesi, C. (2004)Camaioni, L., Perucchini, P., Bellagamba, F., & Colonnesi, C. (2004)Camaioni, L., Perucchini, P., Bellagamba, F., & Colonnesi, C. (2004)Camaioni, L., Perucchini, P., Bellagamba, F., & Colonnesi, C. (2004). The role of declarative pointing in developing a theory of mind. Infancy, 5, 291-308. Daum, M., Ulber, J., Daum, M., Ulber, J., Daum, M., Ulber, J., Daum, M., Ulber, J., GredebGredebGredebGredebäck, G. äck, G. äck, G. äck, G. (in press). The development of pointing comprehension in infancy: Effects of communicative verbal cues on covert shifts of attention. Developmental Psychology. Liszkowski, U., Liszkowski, U., Liszkowski, U., Liszkowski, U., Carpenter, M., Henning, A., Striano, T., & Tomasello, M. (2004)Carpenter, M., Henning, A., Striano, T., & Tomasello, M. (2004)Carpenter, M., Henning, A., Striano, T., & Tomasello, M. (2004)Carpenter, M., Henning, A., Striano, T., & Tomasello, M. (2004). Twelve-month-olds point to share attention and interest. Developmental Science, 7(3), 297-307. Liszkowski, U., Carpenter, M., Striano, T., & . Liszkowski, U., Carpenter, M., Striano, T., & . Liszkowski, U., Carpenter, M., Striano, T., & . Liszkowski, U., Carpenter, M., Striano, T., & Tomasello, M. (2006)Tomasello, M. (2006)Tomasello, M. (2006)Tomasello, M. (2006). Twelve- and 18-month-olds point to provide information for others. Journal of Cognition and Development, 7, 173-187. Tomasello, M., Carpenter, M. & Liszkowski, U. (2007)Tomasello, M., Carpenter, M. & Liszkowski, U. (2007)Tomasello, M., Carpenter, M. & Liszkowski, U. (2007)Tomasello, M., Carpenter, M. & Liszkowski, U. (2007). A new look at infant pointing. Child Development, 78, 705-722.

Figura 2. Resultats de l’Exp 1 pel que fa a la reacció dels infants. La reacció “fixar-se en la tassa” és més habitual en la condició expresiva, que en les altres; la reacció “oferir la tassa” és més habitual en la condició imperativa que en les altres; la reacció “fixar-se en el gomet” és més habitual a la condició informativa que a les altres.

Figura 3. Resultats de l’Exp 2 pel que fa a la reacció dels infants. La reacció “fixar-se en la tassa” és més habitual en la condició expresiva, que en les altres; la reacció “oferir la tassa” és més habitual en la condició imperativa que en les altres; la reacció “fixar-se en el gomet” és més habitual a la condició informativa que a les altres.

Els esquemes entonatius del frEls esquemes entonatius del frEls esquemes entonatius del frEls esquemes entonatius del fragaagaagaagatí:tí:tí:tí: descripció idescripció idescripció idescripció i comparació amb varietats comparació amb varietats comparació amb varietats comparació amb varietats romàniques properesromàniques properesromàniques properesromàniques properes

Lourdes Romera Barrios1, Paolo Roseano1,2, Albert Ventayol Boada1, Eugenio Martínez Celdrán1

lromera@ub.edu; paolo_r @hotmail.it; alvebo@gmail.com; martinezceldran@ub.edu

1Universitat de Barcelona, 2Universitat Pompeu Fabra El català de Fraga, com a zona de proximitat entre dues llengües, constitueix una de les varietats que s'aborden en el projecte AMPER (Contini et alii 2002) i AMPER CAT (Fernández Planas 2005). Aquest treball s'estructura en dues parts, en la primera es presenta un estudi descriptiu d'oracions declaratives, interrogatives sense que i interrogatives amb que, del català de Fraga, i en la segona part es comparen els resultats amb els obtinguts a Lleida i Aragó (Castañer Martín et alii 2005, Prieto i Cabré 2007-2012, Martínez Celdrán i Fernández Planas 2003-2013). El corpus analitzat per a aquest treball està constituït per un total de 486 frases, del català de Fraga, del català de Lleida i del castellà de Lleida que corresponen a tres repeticions de 9 frases de cada una de les tres modalitats estudiades (declarativa neutra, interrogativa absoluta, interrogativa absoluta encapçalada per que), pronunciades per dos parlants, un home i un dona per a cada varietat estudiada. L'anàlisi acústica s'ha dut a terme amb el programa Amper 2006 (López Bobo et alii 2007). Els enunciats han estat transcrits entonativament segons el model mètric autosegmental (Pierrehumbert 1980, Hualde 2003, Prieto el alii 2009). L’anàlisi comparativa del contorns que caracteritzen el català de Fraga permet destacar que aquesta varietat comparteix trets entonatius tant amb el català (i el castellà) de Lleida, com amb les varietats romàniques de la zona aragonesa. La conclusió –parcial– a què és posSible arribar és que el català de Fraga es pot configurar com a una varietat de transició entonativa entre la zona catalana mediterrània i la zona continental aragonesa. Caldrà validar aquest resultats amb proves dialectomètriques i anàlisis d’altres trets prosòdics (i.e. altres modalitats oracionals, etc.)

Referencies BibiligràfiquesReferencies BibiligràfiquesReferencies BibiligràfiquesReferencies Bibiligràfiques Castañer Martin, R.M, González Olivera M. Pilar; Simón Casas, J. “Aproximación al

estudio de la entonación aragonesa” Estudios de Fonética Experimental, XIV pp. 275-293.

Contini Michel, Lai, Jean-Pierre, Romano, Antonio, Roullet, Stefania, de Castro Moutinho, Lourdes et al. (2002): Un projet d’Atlas Multimédia Prosodique de l’Espace Roman, en: Bel B. Marlien I. (eds.) Speech Prosody 2002, Aix-en-Provence (11-13 avril 2002), pp. 227-230.

Fernández Planas, Ana Ma. (2005): “Aspectos generales acerca del proyecto internacional AMPER en España”, Estudios de fonética experimental, XIV, pp. 13-27.

Hualde, José Ignacio (2003): «El modelo métrico y autosegmental», en P. Prieto (coord.): Teorías de la entonación, Barcelona, Ariel, pp. 155-184.

López Bobo, María. Jesús/Muñiz Cachón, Carmen/Díaz Gómez, Liliana/Corral Blanco, Norberto/Brezmes Alonso, David/Alvarellos Pedrero, Mercedes (2007): «Análisis y representación de la entonación. Replanteamiento metodológico en el marco del proyecto AMPER» en: Dorta, Josefa/ Fernández Beatriz (eds.) La prosodia en el ámbito lingüístico románico, Madrid: La Página Ediciones, S.L. Universidad, pp. 17-34

Martínez Celdrán, Eugenio, Fernández Planas, Ana Ma., (Coord.). (2003-2013) AMPER-CAT Atles Multimedia de la Prosòdia de l’Espai Romànic [http://stel.ub.edu/labfon/amper/index_ampercat_cat.html]

Pierrehumbert, Janet (1980): The Phonology and Phonetics of English Intonation. tesis doctoral, MIT.

Prieto, P.; Aguilar, L.; Mascaró, I.; Torres Tamarit, F. J.; Vanrell, M. M. (2009). «L’etiquetatge prosòdic Cat_ToBI». Estudios de Fonética Experimental XVIII, p. 287-309

Prieto, Pilar & Cabré, Teresa (coords.) (2007-2012). Atles interactiu de l'entonació del català. Pàgina web: <http://prosodia.upf.edu/atlesentonacio/>.

Roseano, Paolo.; Fernández Planas, Ana .M. y Martínez Celdrán, Eugenio. (en premsa): «El etiquetaje entonativo autosegmental métrico en el marco del Atlas Multimedia de Prosodia del Espacio Románico», dins: Y. Congosto, A. Salvador, M.L. Montero Curiel (eds.): Actas del V Congreso Internacional de Fonética Experimental, Sevilla.

Paolo Roseano1,2, Ana Ma. Fernández Planas1, Wendy Elvira García1, Ramon Cerdà Massó1, Eugenio Martínez Celdrán1

1Universitat de Barcelona, 2Universitat Pompeu Fabra paolo_r@hotmail.it, labphon@ub.edu

L’entonació de les preguntes parcials reclamatòries en català central

L’entonació de les preguntes parcials en català central ha estat l’objecte de diferents anàlisis. La majoria d’estudis destaquen que les interrogatives parcials presenten dos patrons, que s’utilitzen habitualment en la parla espontània: ascendent i descendent (Recasens 1977: 513, Payrató 2002: 1205, Prieto 2004: 281, Font Rotchés 2005: 188). La diferència entre els dos patrons sembla estar relacionada amb el grau més alt de curiositat, sorpresa o interès que exterioritzaria la melodia ascendent (Prieto 2004: 281) o bé un cert grau de descortesia o imposició vehiculat per la pregunta descendent (Payrató 2002: 1205). L’estudi empíric de Roseano et al. (2010) també ha suggerit que la tria entre els dos patrons pot estar relacionada amb el cost de la pregunta, i que el patró descendent s’empraria més aviat en preguntes de cost baix, mentre el patró ascendent seria relacionat amb un cost alt (Roseano et al. 2010). Aquest estudi presenta els resultats de l’anàlisi acústica d’un corpus de 460 interrogatives parcials produïdes per 20 subjectes que tenen el català central com a llengua dominant i són tots estudiants de la UB. Les frases van ser obtingudes mitjançant una enquesta de situacions d’acord amb el mètode del Discourse Completion Test (Nurani 2009). Les situacions de l’enquesta van ser dissenyades de manera que, tot i tenint fixes les variables sociològiques previstes per la Politeness Theory (Brown i Levinson 1987), es poguessin aconseguir interrogatives parcials amb diferents estructures sintàctiques, diferents posicions accentuals, dues diferents funcions pragmàtiques (pregunta informativa, pregunta reclamatòria) i amb dos matisos (neutralitat i sorpresa). Pel que fa a la funció pragmàtica sobre la qual se centra aquest estudi –la reclamatòria–, cal recordar que segons Bolinger (1989) una pregunta reclamatòria és un acte de parla amb què una persona demana la repetició d’alguna cosa que no recorda o que no ha entès. Segons Bolinger, en anglès les preguntes parcials reclamatòries tenen un patró entonatiu diferent de les parcials informatives (1989: 138-143). La mateixa diferència està documentada també en algunes varietats romàniques, com l’espanyol de Canàries (Cabrera Abreu i Vizcaíno Ortega 2010) i el friülà (Roseano et al. 2013). Els resultats de l’anàlisi de les dades confirmen que les interrogatives parcials neutres en català central són majoritàriament de tipus descendent (Figura 1), mentre per a les interrogatives parcials reclamatòries s’ha trobat principalment un patró ascendent (Figura 2). Per tant, podem concloure que en català central la tria del patró ascendent o descendent per a les preguntes parcials no només depèn de factors sociològics com el grau de cortesia o el cost de la pregunta, sinó també i fonamentalment del tipus d’informació que es demana. Si el parlant demana per informació nova (pregunta parcial neutra), preval el patró descendent, mentre si demana informació que no és nova (pregunta parcial reclamatòria) predomina el patró ascendent.

Figures

350

5050

110

170

230

290

350F0

(H

z)

Temps (s)0 0.5 1 1.5

Com es diu, la seva germana?

Figura 1 – Corba d’F0 de la pregunta parcial informativa neutra Com es diu, la seva

germana? pronunciada per un parlant de català central.

350

5050

110

170

230

290

350

F0 (

Hz)

Temps (s)0 0.5 1 1.5

Com has dit que (e)s deia, la teva germana?

Figura 1 – Corba d’F0 de la pregunta parcial reclamatòria neutra Com has dit que es

deia, la teva germana? pronunciada per un parlant de català central. Referències

Brown, P. i S.C. Levinson (1987) Politeness: Some universals in language usage. Cambridge: Cambridge University Press.

Bolinger D. (1989), Intonation and Its Uses: Melody in Grammar and Discourse. Stanford, Stanford University Press, 1989.

Font-Rotchés, M. D. (2005). L’entonació del català. Patrons melòdics, tonemes i marges de dispersió. Ph.D. dissertation, Laboratori de Fonètica Aplicada, Universitat de Barcelona.

Cabrera Abreu, M. i F. Vizcaíno Ortega (2010) Canarian Spanish Intonation. Dins: P. Prieto i P. Roseano (eds). Transcription of Intonation of the Spanish Language. (eds.) 2010. Lincom Europa: München.

Nurani, L. M. (2009). Methodological issues in pragmatic research: Is discourse completion test a reliable data collection instrument? Journal Sosioteknologi Edisi (17), 667-678.

Roseano, P., V. Crespo-Sendra, M.M. Vanrell i P. Prieto (2012), Entonació dialectal de les interrogatives parcials en català, II congrés «Entonació del català i Cat_ToBI», Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, 9 de juliol de 2010.

Payrató, L. (2002) “L’enunciació i la modalitat oracional”. Gramàtica del català contemporani, J. Solà, M.-R. Lloret, J. Mascaró i M. Pérez Saldanya (eds.). Barcelona, Empúries, pp. 1151-1217.

Prieto, P. (2004) Fonètica i fonologia: els sons del català. Barcelona: Editorial UOC. Recasens, D. (1977) “Aproximació a les cadències tonals del català”, Anuario de

Filología 3: 509-516. Roseano, P., M.M. Vanrell i P. Prieto (2013): «Fri_ToBI: Intonational Phonology of

Friulian and its dialectal varieties», dins S. Frota i P. Prieto (eds.): Proceedings of the Workshop on Romance ToBI.

Vocative intonation in Central Catalan: social and contextual factors

Joan Borràs-Comes,1Rafèu Sichel-Bazin,

2-1 and PilarPrieto

3-1

1 Universitat Pompeu Fabra,

2 Universität Osnabrück,

3 Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats

joan.borras@upf.edu, rsichelb@uos.de, pilar.prieto@upf.edu

Vocatives are used in a variety of speech acts, such as greetings, calls, commands or requests,

and they have been claimed to fulfill three main functions: getting someone’s attention,

identifying someone as addressee, and maintaining and reinforcing social

relationships(Zwicky 1974, Leech 1999, Poynton 1990).Because of their explicit social

implications, they characterize the speaker in relation to the addresseeand provide marks of

power and solidarity (cf. the use of honorifics or the distinction tu/vous ‘you’ in French)

(Brown & Levinson 1987, Ahmed 2007). Languages may use a variety of strategies to mark

vocatives, such as morphological vocative case, vocative particles (e.g., the use of o in

Balearic Catalan; Prieto et al. 2013), as well as prosodic mechanisms such as specific

intonation forms, stress shift or truncation(e.g. in Southern Italian dialects; Vanrell&Cabré

2011) (see Daniel & Spencer 2009 for a review).As for vocative intonation, a number of

studies have identified the use of several pitch contours within a language (e.g.Ladd 1996 for

English, Frota&Prieto2013 for Romance languages). Some authors have claimed that age and

social status constrain the use of the so-called vocativechant (labeled H* !H% after Ladd

1996) across languages:for instance, it is found to be characteristic of children’s speech (Abe

1998 for Japanese) or not used to call somebody of a higher social rank (Sadat-Tehrani 2008

for Persian). In Romance languages, factors such as insistence and physical distance have

been highlighted as playing a role in the selection of vocative intonation (see Prieto et al.

2013 for Catalan, and Frota et al. 2013 for European Portuguese).Yetlittle is known about the

potentialinteraction between the role of social politeness and other pragmatic factors in pitch

contour selection.

The present study investigates the influence of social factors, physical distance and

insistence in the production of vocative intonation in Catalan. In Central Catalan, vocatives

are mainly identified through the lack of personal article (Maria, vine!‘Mary, come here!’ vs.

La Maria vavenirahir ‘Mary came yesterday’). FollowingBrown & Levinson’s (1987)

politeness theory,twosociopragmatic features were selected, namelysocial distance (two

levels:work situation vs. home situation) and power balance (two levels for each social

distance value:at work, calling a supervisor vs. a subordinate; at home, calling the aunty vs.

the little sister). The other two factors were physical distance (same room, next-to-speaker’s

room) and degree of insistence (first call, second call). Twenty speakers of Central Catalan

participated in a Discourse Completion Task (Billmyer& Varghese 2000) containing 16

different discourse contexts which were controlled for the abovementioned features (2

SOCIALDIST × 2 POWER × 2 PHYSICALDIST × 2 INSISTENCE). The target vocative utterances

obtainedwereprosodicallylabeled using the Cat_ToBIsystem (Prieto et al. 2013).

Pilot results from 160 utterances(16 contexts × 10 speakers)show that Catalan speakers

used predominantly three intonation contours for vocation (Fig. 1).Descriptive statistics reveal

thatL+H* HL% is mainly found in non-insistent first calls, while the vocative chant (L+H*

!H%) is predominantly used in insistent calls. In the case ofnon-insistent calls, factors such as

social power and physical distance are important for pitch contour selection. For example,the

proportion of L+H* !H% increases when calling a subordinate, and most L* HL% are found

when the interlocutor is physically closer.All in all, our results suggest that pitch contour

selection in vocatives is governed by a complex interaction between social and other

pragmatic factors, similar to those used for selecting an adequate address.

Figure 1.Three characteristic intonational contours found in Catalan vocatives: L+H* !H%

(left), L* HL%(center),and L+H* HL% (right).

References

Abe, I. (1998). Intonation in Japanese. In D. Hirst& A. Di Cristo (eds.), Intonation systems: A

survey of twenty languages. Cambridge: Cambridge University Press, pp. 360-375.

Ahmed, M. B. (2007). Vocatives: A Syntactic and Pragmatic Analysis. Tikrit University

Journal for Humanities 14(10), pp. 588-602.

Billmyer, K., &Varghese, M. (2000). Investigating instrumentbased pragmatic variability:

Effects of enhancing discourse completion tests. Applied Linguistics 21(4), pp. 517-552.

Brown, P., &Levinson, S.C. (1987).Politeness.Some universals in language use.New York:

Cambridge University Press.

Daniel, M., & Spencer, A. (2009). The vocative: An outlier case. The Oxford Handbook of

Case. Oxford: OUP, pp. 626-634.

Frota, S.,&Prieto, P.(2013).Intonational Variation in Romance. Oxford: OUP.

Frota, S., Cruz, M., Fernandes-Svartman, F., Vigário, M., Collischonn, G., Fonseca A., &

Serra, C. (2013). Intonational variation in Portuguese: European and Brazilian varieties. In

S. Frota& P. Prieto (eds.), Intonational Variation in Romance. Oxford: OUP.

Ladd, D. R. (1996).Intonational Phonology. Cambridge: Cambridge University Press.

Leech, G.(1999).The distribution and function of vocatives in American and British English

conversation.In H. Hasselgard& S. Oksefjell (eds.), Out of corpus. Amsterdam: Rodopi,

pp. 107-118.

Poynton, C. M. (1990).Address and the Semiotics of Social Relations.A systemic-functional

account of address forms and practices in Australian English.Ph.D. thesis.University of

Sydney.

Prieto, P., Borràs-Comes, J., Crespo-Sendra, V., Roseano, P., Sichel-Bazin, R., &Vanrell, M.

M. (2013).Intonational phonology of Catalan and its dialectal varieties. In S. Frota& P.

Prieto (eds.), Intonational Variation in Romance. Oxford: OUP.

Sadat-Tehrani, N. (2008). The intonational grammar of Persian. Ph.D. thesis.University of

Manitoba.

Vanrell, M. M., & Cabré, T. (2011). Troncamento e intonazione dei vocativi in Italia

centromeridionale. In B. Gili-Fivela et al. (eds.), Contesto comunicativo e variabilità nella

produzione e percezione della lingua. Roma: Bulzoni.

Zwicky, A.M. (1974). Hey, whatsyourname! Papers from the Tenth Regional Meeting,

Chicago Linguistic Society10. Chicago: Chicago Linguistic Society, pp. 787-801.

García Melero i Jené. Dos models entonatius per presentar entrevistes.

Nil Torrent Adell

Universitat de Barcelona

niltorrentadell@gmail.com

En aquesta comunicació, s’analitza i es descriu el perfil melòdic de dues presentadores

conegudes de la televisió catalana en un context d’entrevista, Helena Garcia Melero i

Montse Jené, i s’estableixen les semblances i diferències entre el model entonatiu

d’ambdues locutores.

El camp de l'entonació dels locutors de programes informatius ha estat poc estudiat, tot i

que en els darrers anys ja han començat a sorgir alguns estudis sobre la locució dels

noticiaris en català, com els de Font-Rotchés i Paloma (2010, 2012) o en castellà, com

els de Rodero (2006), i Rodero i de la Mota (2011), entre d'altres.

La nostra investigació s’ha basat en el mètode Anàlisi Melòdica de la Parla (Cantero,

2002) i s’ha dut a terme utilitzant l’aplicació d’anàlisi i de síntesi de veu Praat, i el

programa SPSS per comprovar la significativitat dels resultats. S’ha partit de la

jerarquització de les unitats fòniques de la parla de les locutores per tal d’identificar

unitats melòdiques o contorns en torns de paraula llargs, basant-nos en fragments dels

programes Els matins (TV3) i L’entrevista (3/24). En concret, ens hem interessat per la

introducció dels convidats i del tema que fa la locutora a l’entrevista.

De cada enunciat, s’ha extret l’àudio, s'ha fet l’anàlisi acústica, s'han estandarditzat els

valors i s’han elaborat els gràfics. Per realitzar la classificació i descripció del model

entonatiu de les locutores, ens hem basat en els 8 patrons melòdics del català i en la

caracterització dels èmfasis bàsics al cos del contorn, exposats a Font-Rotchés (2007).

S’han descrit els trets que tenen en comú les dues locutores i els trets en els quals

divergeixen, i s’ha constatat que presenten els trets típics de la locució informativa

descrits per als noticiaris: èmfasis ascendents en un bon nombre de paraules de

l'enunciat, que solen culminar en les síl·labes tòniques, i ús dels patrons 1. IF

descendent, 2. IF ascendent (10%-80%) i 4. IF amb nucli elevat. Ara bé, ambdues

difereixen perquè Jené gairebé mai no realitza ascensos de més d’un 40%, mentre que

García Melero en presenta un bon nombre de casos, i perquè Jené presenta un

percentatge molt elevat de paraules que contenen èmfasis, un 75%, davant de García

Melero, que no en marca tantes, un 58%. Aquestes diferències són les que donen a la

locució de cada locutora unes característiques que les distingeix.

REFERÈNCIES

Cantero, F. J. (2002): Teoría y análisis de la entonación. Barcelona: Edicions

Universitat de Barcelona.

Font-Rotchés, D. (2007): L'entonació del català. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de

Montserrat.

Font-Rotchés, Dolors, Paloma Sanllehí, David (2010):'Notas sobre los énfasis de

palabra en los titulares televisivos'.Icono 14. Revista de Educación y nuevas

tecnologías, n. A4, Madrid, pp.481-499.

Font-Rotchés, Dolors; Paloma, David (2012): 'Tendencias entonativas en los titulares

televisivos en catalán', Círculo de Lingüística Aplicada, 51, 50-81.

Rodero, E. (2006). "Analysis of intonation in news presentation on television". A:

Botinis, A. (coord.). Experimental Linguistics, University of Athens, 209-213.

De-la-Mota, Carme i Emma Rodero (2011). "La entonación en la información

radiofónica". A: El Estudio de la prosodia en España en el siglo XXI: perspectivas y

ámbitos. Annex de Quaderns de Filologia, 159-176. Facultat de Filologia: Universitat

de València.

ELS ERASMUS FAN PREGUNTES?

Dolors Font-Rotchés, Agnès Rius-Escudé i Francina Torras Compte Departament de Filologia Catalana. Laboratori de Fonètica Aplicada (Campus Mundet)

Universitat de Barcelona dolorsfont@ub.edu; agnesrius@ub.edu; ftorras@ub.edu

En aquesta comunicació, volem donar explicació dels motius pels quals, des d'un punt de vista melòdic, en determinats contextos pragmàtics, pot tenir lloc un malentès entre un aprenent de català com a llengua estrangera i el seu interlocutor. Per portar a terme l'estudi, ens hem basat en les preguntes absolutes, les quals hem constatat que sovint provoquen situacions comunicatives difícils, a causa de l'ús d'una entonació inadequada. El que sol passar amb aquest tipus de preguntes és que l'interlocutor sovint no les percep com a tals, sinó com una afirmació i, per consegüent, no respon. Aquest tipus de malentès comunicatiu, que pot donar-se entre parlants competents en determinats contextos, se sol desfer amb naturalitat; ara bé, en el cas de parlants procedents d’una altra llengua, és un fenomen que es dóna més freqüentment i que pot dificultar la comunicació amb els nadius. La investigació, que s’ha portat a terme dins el marc del Grup de Recerca consolidat Entonació i Parla (2009 SGR00233) i del projecte I+D Análisis melódico del habla (FFI2009-13214-C02-01) finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación, es basa en un corpus de 30 minuts de gravació de les activitats de les classes de Llengua Catalana (A1) de l’alumnat Erasmus durant la primera quinzena de setembre de 2012 a la Universitat de Lleida. N’hem extret 31 enunciats-pregunta, els quals són mostres de parla espontània en català produïdes per 15 informants, 6 nois i 9 noies, estudiants Erasmus que realitzen un curs EILC (Erasmus Intensive Language Course). Tots tenen entre 18 i 22 anys i són de procedència geogràfica europea (5 italians, 3 polonesos, 3 alemanys, 2 txecs, 1 belga i 1 grec). Per obtenir els valors relatius i precisos de les melodies dels enunciats i les corbes entonatives, hem seguit el mètode Anàlisi melòdica de la Parla (Cantero, 2002; Cantero & Font-Rotchés, 2009) i hem fet servir l’aplicació d’anàlisi i síntesi de veu Praat, el qual s'ha demostrat ser molt adequat per fer estudis d'aquest tipus —en aquest sentit, vegeu els estudis del castellà parlat per hongaresos (Baditzné, 2012), per italians (Devís, 2011), o per portuguesos (Fonseca & Cantero, 2011), per esmentar-ne alguns dels més recents. Referències bibliogràfiques: BADITZNÉ PÁLVÖLGYI, Kata, en premsa: Spanish Intonation of hungarian learners of

Spanish: yes-or-no questions. Tesi doctoral. University of Eötvös Loránd, Budapest. Biblioteca Phonica, 15.

CANTERO SERENA, F. J. (2002): Teoría y análisis de la entonación, Barcelona, Ed. de la

Universitat de Barcelona. CANTERO, F.J. & FONT-ROTCHÉS, D. (2009): “Protocolo para el análisis melódico del

habla”, Estudios de Fonética Experimental, núm. XVIII, pp. 17-32. DEVÍS, E. (2011): “La entonación del español hablado por italianos”. Didáctica (Lengua y

Literatura), 23, 35-58.

FONSECA, A. & CANTERO, F.J. (2011): “Características da entonação do espanhol falado

por brasileiros". Actas do VII congresso internacional da ABRALIN, Curitiba (Brasil) 84-98.

La importància de la prosòdia en el marcatge de la font d’informació Maria del Mar Vanrell, Meghan Armstrong i Pilar Prieto

U. Autónoma de Madrid, University of Georgia, ICREA-U. Pompeu Fabra maria.vanrell@uam.es, mearmst@uga.edu, pilar.prieto@upf.edu

L’evidencialitat té a veure amb el marcatge de la font d’informació d’una proposició (Palmer 2001). En les llengües del món, l’evidencialitat es pot marcar a través de diferents estratègies lingüístiques. Es pot marcar morfològicament com en quítxua a (1), on el morfema mi marca que el parlant té evidència directa que està plovent o que ha vist que està plovent (Rogers 2010). L’evidencialitat també es pot marcar lèxicament com en anglès (també en català) a (2) mitjançant una marca lèxica com el verb see. Els treballs que investiguen el paper de la prosòdia en el marcatge de l’evidèncialitat són escassos. L’únic treball que coneixem d’aquesta mena se centra en la codificació prosòdica de l’evidencialitat en les interrogatives orientades. Els resultats de Hara i Kawahara (2012) demostren que la desaccentuació s’usa en les interrogatives del japonès quan hi ha evidència directa a favor d’una resposta afirmativa. Aquí estudiem el cas de les interrogatives orientades en el català de Mallorca, una varietat que compta amb diverses estratègies per formar les interrogatives absolutes. Per exemple, els parlants poden triar d’entre diversos accents tonals com veiem a (3) o poden encapçalar les interrogatives amb partícules com que o o, vegeu (4). Els parlants usen la prosòdia com una estratègia per expressar informació evidencial? Com pot interactuar la prosòdia amb l’estructura lèxico-sintàctica en les interrogatives absolutes a l’hora de codificar la font d’informació? Mitjançant un corpus obtingut a partir d’un qüestionari conegut com a Discourse Completion Test (Billmyer i Varghese 2000), hem examinat aquestes preguntes d’investigació. Seguint Sudo (en premsa) i Armstrong (enviat), vàrem crear una sèrie de situacions que contenien dues condicions evidencials (visual i no visual) i una situació no evidencial/no epistèmica per obtenir una interrogativa absoluta neutra. 14 parlants de català de Mallorca varen participar en aquest experiment. Vàrem obtenir un total de 26 situacions x 14 parlants, amb un total de 364 frases. Aquí presentem les dades de 8 parlants. Les dades es varen analitzar segons els marcadors lèxics, sintàctics i prosòdics (sistema Cat_ToBI: Prieto et al. en premsa). Els resultats preliminars mostren tendències clares en relació a les estratègies que usen els parlants quan tenen evidència visual directa per al contingut proposicional d’una interrogativa. La configuració nuclear ascendent-descendent L+H* L% (Fig. 1) és el contorn preferit per a les interrogatives absolutes produïdes en contexts amb evidència visual. Això contrasta amb els accents descendents amb una pretònica final extraalta, que s’han trobat en les interrogatives no orientades (interrogatives en què el parlant no tenia evidència sobre el valor de veritat de la proposició expressada) i amb les interrogatives que indiquen evidència directa no visual (veg. Fig. 1). Curiosament, en aquests mateixos contexts, la partícula que s’usa juntament amb el contorn L+H* L% (Figura 2). Analitzem aquestes interrogatives que marquen l’evidència visual mitjançant la partícula que i el contorn L+H* L% aplicant la Gramàtica de la Construcció (CxG) (Goldberg 1995, 2006). En aquest marc, s’ha demostrat que factors fonològics com l’entonació llicencien construccions específiques (Fried i Östman 2004). El nostre estudi de producció indica que els parlants nadius de català de Mallorca associen aquesta forma (interrogatives encapçalades per que acompanyades del contorn L+H* L%) amb un significat particular (interrogativitat a més de la font d’informació d’evidencialitat directa). També presentarem els resultats d’un experiment de percepció que reforcen els resultats obtinguts en producció.

(1) para-sha-n-mi ploure-PROG-3SG-DIR1 ‘Éstà plovent’ (2) I see it’s raining

‘Veig que plou’ (3) Teniu mandarines?¡H+L* L% vs. Que hi ha gana?L+H* L% (4) Que encara no ha vengut, s’electricista? vs. O no estàs bo?

Bibliografia ARMSTRONG, MEGHAN E. Enviat. Puerto Rican Spanish polar questions: intonational form and function. BILLMYER, KRISTINE & MANKA VARGHESE. 2000. Investigating instrument-based pragmatic variability: Effects of enhancing discourse completion tests. Applied Linguistics 21(4). 517-552. FRIED, MIRJAM i JAN-OLA ÖSTMAN (eds). 2004. Construction Grammar in cross-language perspective. Amsterdam: John Benjamins.GOLDBERG, ADELE. 1995. Constructions. Chicago: University of Chicago Press. GOLDBERG, ADELE. 2006. Constructions at work. Cambridge: Cambridge University Press. HARA, YURIE i SHIGETO

KAWAHARA. 2012. The prosody of public evidence in Japanese: A rating study. A Jaehoon Choi, E. Alan Hogue, Jeffrey Punske, Deniz Tat, Jessamyn Schertz i Alex Trueman (eds.), Proceedings of the 29

th West

Coast Conference on Formal Linguistics, 353-361. Somerville, MA: Cascadilla Press. PALMER, FRANK R. 2001. Mood and Modality, 2nd ed. Cambridge: Cambridge University Press. PRIETO, PILAR ET AL. En premsa. Intonational phonology of Catalan and its dialectal varieties. A S. Frota and P. Prieto (eds.), Intonational Variation in Romance. Oxford University Press. ROGERS, CHRIS. 2010. Modal aspects of Cuzco Quechua Evidentiality. A Katherine Matsumodo-Gray i Neil Alexander Walker (eds.) Proceedings

of the Conference of Endangered Languages and Cultures of Native America (CELCNA). SUDO, YASUTADA. En premsa. Biased polar questions in English and Japanese. Per aparèixer a Daniel Gutzmann i Hans-Martin Gaertner (eds.), Beyond expressives: explorations in conventional non-truth-conditional

meaning.

1 DIR = evidència directa

0

20

40

60

80

0

PI

alt

res 0

PI

alt

res 0

PI

alt

res

neutrano visual

visual

¡H+L* L%

H+L* L%

L+H* L%

altres

Figura 2. Oscil·lograma i contorn de freqüència fonamental de la interrogativa absoluta Que és un llibre? produïda per un parlant de català de Mallorca.

Figura 1. Gràfic que mostra el percentatge d’aparició de les diferents combinacions de marcadors prosòdics (¡H+L* L%, H+L* L%, L+H* L% i altres) i marcadors lèxico-sintàctics (0 = cap marcador léxico-sintàctic, PI = presencia d’una partícula interrogativa, altres = altres mecanismes sintàctis com les preguntes amb cua o les preguntes escindides) per a cada condició evidencial (neutra, no visual i visual).

Intonational phonology and pragmatics: the intonation of offers in Catalan Intonational phonology and pragmatics: the intonation of offers in Catalan Intonational phonology and pragmatics: the intonation of offers in Catalan Intonational phonology and pragmatics: the intonation of offers in Catalan Lluïsa Astruc1, Maria del Mar Vanrell2, Pilar Prieto3,4 1The Open University, 2Universidad Autónoma de Madrid, 3ICREA,4Universitat Pompeu Fabra mla28@cam.ac.uk, maria.vanrell@uam.es, pilar.prieto@upf.edu This study examines how politeness is encoded by the co-occurrence of intonational elements with discourse markers and other lexical and morpho-syntactic devices. Research in different languages has shown that sentence rhythm and pitch properties significantly contribute to the perception of politeness. For instance, the perception of politeness has been found to correlate positively with: (i) a slower speech rate (e.g. Ofuka et al. 2000 in Japanese); (ii) localised lengthening (e.g. Álvarez & Blondet 2003 in Venezuelan Spanish); (iii) a higher initial pitch (e.g. Orozco 2008 in Mexican Spanish). Catalan is a language which uses two distinct intonational pitch contours for information-seeking yes-no questions, namely a rising vs. a falling pitch contour (e.g. Salcioli 1988, Prieto 2002, Prieto & Cabré 2007-2012: http://prosodia.upf.edu/atlesentonacio). Even though some authors have claimed that their use is optional and does not have politeness implications (Nadeu and Prieto 2011), other authors have claimed that politeness issues might be at stake when speakers use it (Payrató 2002, Prieto & Rigau 2007). Our aim is thus to investigate whether these two intonational patterns for yes-no questions are encoding politeness distinctions in Catalan. Following laboratory phonology methods, this study draws on empirical data from Central Catalan collected from 15 participants using Discourse Completion tasks (see Félix-Brasdefer 2008), which elicited different speech acts (offers, requests and refusals) in scenarios controlled for social distance and power (-D, +D and -P, +P, respectively, based on Brown and Levinson's politeness theory ). The data set was analysed by transcribing pitch accents and boundary tones, in line with the Autosegmental metrical framework. Our results show that with high cost requests, speakers use indirect language and also tend to prefer questions with rising pitch patterns. With offers and requests to strangers, speakers mostly use questions with a falling pattern. In conclusion, the most face-threatening situations are resolved by intonation combined with indirect language.

1

The The The The effects of intonation and gestureeffects of intonation and gestureeffects of intonation and gestureeffects of intonation and gesture in yes in yes in yes in yes----answeransweransweranswers to negative yess to negative yess to negative yess to negative yes----no questionsno questionsno questionsno questions Susagna Tubau, M. Teresa Espinal, Santiago González and Pilar Prieto

Universitat Autònoma de Barcelona, UAB, Universitat Pompeu Fabra, ICREA-UPF

Susagna.Tubau@uab.cat, Teresa.Espinal@uab.cat, Santiago.Gonzalez@upf.edu, Pilar.Prieto@upf.edu

In languages with a polarity-based system such as English, Catalan and French (a. o.), a negative question is confirmed by answering no (i.e. the answer ‘agrees’ with the negation of the question), (1), whereas in languages with a truth-based system (e.g. Cantonese, Japanese and Russian, a. o.), a negative question is confirmed by answering yes (i.e. by affirming the truth of the negative proposition in the question) and contradicted with no, (2A.a-b) (Jones 1999; Levinson 2010; Holmberg 2011, 2013). (1) Q: Don’t you drink coffee? (English) A: No. [‘I don’t drink coffee’] (Holmberg 2011: (4)) (2) Q: Keoi-dei m jam gaafe? (Cantonese) he/she-PL not drink coffee ‘Don’t they drink coffee?’ a. A: Hai. yes [‘They don’t drink coffee’] b. A: M hai. not yes [‘Yes, they do] (Holmberg 2011: (7) Intonation plays a role in the interpretation of yes-no answers to negative yes-no questions in English: as discussed in Holmberg (2011, 2013) stressing the negation in the question (‘Is John NOT going to the party?’) allows listeners to interpret a yes-answer to a question like (3) as (4b). Otherwise, it is interpreted as (4a). (3) Q: Is John not going to the party?’ A: Yes. (4) a. ‘John is going to the party.’ b. ‘John is not going to the party.’ In this paper, we address the interpretation of sí ‘yes’ as an answer to negative questions in Catalan. We experimentally test whether the interpretation of sí depends on the intonation and gesture properties of the answer. Production data collected by the authors revealed that sí as an answer to a negative yes-no question is ambiguous between a confirmatory reading (the speaker agrees to the negative assumption associated to the negative question) and a contradictory one (the speaker contradicts the negative assumption of the negative question). However, intonation and gesture help disambiguating, which is not unexpected, as gesture permits the interpretation of linguistically relevant material (Jouitteau 2004; Prieto et al. 2013). In our study, 40 Catalan informants participated in a perception experiment in which they were presented with a set of naturally produced yes-answers to different discourse-embedded negative questions (e.g. (5)), in one of the following two conditions: (i) ‘yes’ with an unmarked intonation and gesture and (ii) ‘yes’ with a fall-rise intonation and a marked gesture. (5) Q: (Que) no t’has matriculat? (Catalan) that not you-have registered ‘Didn’t you register?’ Informants had to judge in a Likert scale (1-5) (i) the likelihood that sí confirmed/contradicted the question and (ii) the adequacy of the yes-answer to the negative question. The results show that yes-answers to negative questions with unmarked intonation and gesture are perceived as more ambiguous and less adequate than yes-answers with a fall-

2

rise intonation and marked gesture in Catalan. ReferencesReferencesReferencesReferences Holmberg, A. (2011). ‘On the syntax of yes and no in English’. Available at

http://ling.auf.net/lingbuzz/001334. Holmberg, A. (2013). ‘The syntax of answers to polar questions in English and Swedish’. Lingua

128: 31-50. Jones, B. M. (1999). The Welsh Answering System. Berlin, New York: Mouton de Gruyter. Jouitteau, M. (2004). ‘Gestures as Expletives, Multichannel Syntax’. In B. Schmeiser, V. Chand,

A. Kelleher and A. Rodriguez (eds.). Proceedings of West Coast Conference on Formal Linguistics 23, Cascadilla Press, 422-435.

Levinson, S. C. (2010). ‘Questions and responses in Yélî Dnye, the Papuan language of Rossel Island’. Journal of Pragmatics 42: 2741-2755.

Prieto, P., Borràs-Comes, J., Tubau, S. and Espinal, M. T. (2013). ‘Prosody and gesture constrain the interpretation of double negation’. Lingua. (http://dx.doi.org/10.1016/j.lingua.2013.02.008)