http://www.racocatala.com/cat1714/

LÈXIC A EVITAR

1

a: (mitjà, instrument, destinació, finalitat) de. Un avió de reacció. Una olla de pressió.

abassegar: (doblegar, fer sucumbir) aclaparar. Una victòria aclaparadora (o escandalosa).

abotonar: botonar, cordar. Cordar-se els pantalons, l’armilla. Cordar els botons.

acabar. acabar amb: desfer, enderrocar, fer caure. Els militars van fer caure el govern. | acabar per: a l'últim, finalment. A l'últim va parlar.

accent. posar l'accent en: posar èmfasi (o un èmfasi especial) en.

acerat -ada: acèrrim -a, fermíssim -a, tenaç.

aclaració: aclariment | aclariment, explicació. *[CF329]

aclarar: (el color) aclarir. | (un líquid) desespessir, diluir. | (un bosc) esclarir, desembullar, desenredar. | (el temps) esclarir, asserenar. | (la roba) esbandir, esbaldir. | (la veu) aclarir. | fig (la ment) aclarir. | (un text) aclarir, il·lustrar.aclarar-se: explicar-se. Explica't. | entendre-s'hi. No m'hi entenc [pas]. | posar en clar. Deixa que ho posi en clar.

aclaratori aclaratòria: aclaridor -a, explicatiu -iva, esclaridor -a.

aclau: (territori) enclavament.

acné: acne. L’acne es característica de la joventut.

acollonant -a: impressionant, de gran qualitat.

acondicionar: condicionar. Aire condicionat.

aconteixement: fet, esdeveniment, incident, catàstrofe, accident, acte, calamitat, episodi, afer, fenomen.

acovardar: acovardir, intimidar.

adelantament: avançament.

adelantar: avançar.

ademés: a més, a més a més.

adjudicar-se: (una victòria, un trofeu) guanyar, obtenir, conquerir.

adoquí: llamborda, pedra.

advertència: (explicació) advertiment. | (nota) advertiment, observació. | (pròleg) advertiment.

afeitar: afaitar, raure, rasurar.

afiançar: afermar, fer ferm, consolidar.

afincar-se: establir-se, fixar-se, fixar la residència, posar casa, arrelar-se, posar arrels. Es va establir a Barcelona.

agafar. agafar de nou: venir de nou. | agafar per: agafar la dèria de, venir les ganes (o la dèria) de. Ara ha agafat la dèria de cantar. | no tenir per on agafar: (alguna cosa) no haver-hi per on agafar. | (algú) ésser d'allò que no hi ha.

agarrotar: (lligar) garrotar | (adormir) engarrotar El fred li engarrotava els braços.

agilització: agilitació.

aglutinar: (unir) reunir, aplegar, congregar, acoblar. Acoblar tots els nacionalistes en un partit únic.

agobiar: aclaparar, afeixugar.

agraciat -ada: (en una rifa) premiat -ada, afavorit -ida. Afavorit amb el primer premi. El número premiat és el 543.

agrandar: engrandir. Tirant aquella paret a terra, hem pogut engrandir el jardí.

agravar: agreujar. Els fets agreugen la situació.

agraviar: agreujar, ofendre. Vés amb compte de no agreujar-lo. | (perjudicar) perjudicar. Els qui es considerin perjudicats per aquesta disposició.

agressiu -iva: (persona activa) dinàmic -a.

aigua. gerro d'aigua freda: fig galleda d'aigua freda.

així. *així que: (modal) de manera que, així doncs. Tenim pressa, així doncs (o de manera que) no ens feu esperar. | així com també (o tampoc): com també (o tampoc). L'equip va aconseguir el primer lloc en les especialitats de frontó llarg com també en totes les modalitats de frontó curt.

això. a què ve això?: Què vol dir (o què significa) això?

al: [seguit d'infinitiu que substitueix el gerundi] en. En dir-ho no gosava aixecar els ulls. | [seguit d'infinitiu, amb significat causal] com que. Com que no tenia diners es va posar a treballar. | [seguit d'infinitiu, amb significat condicional] si, si de (o per) cas. Si no tenia diners, es posaria a treballar.

alambrada: filat, reixat, xarxa de filferro, filat espinós.

alambre: fil d'aram, filferro.

alarma. veu d'alarma: crit d'alarma.

àlbum: (de música) disc. El nou disc dels Pets.

alçada. a aquestes alçades: a hores d'ara.

alcanç: abast. Tens el paper al teu abast. | (distància) abast, allargada. L'abast d'una arma.

alcançar: v tr obtenir, aconseguir. Aquesta pel·lícula tingué un gran èxit. | envestir, atropellar. Dos vianants van ésser atropellats pel tren. | v intr abastar, allargar, arribar. Un canó que allarga vint quilòmetres.

aleació: aliatge, lliga, mescla.

alentar: encoratjar, animar, donar ànim. Les vostres paraules m'encoratgen a continuar la lluita.

aliviar: alleujar.

alfombra: estora, catifa.

algo: alguna cosa, quelcom. | [en frases condicionals i interrogatives] res, cap cosa. Si sents res explica-m'ho.

algun. algun que altre: alguns, uns quants, no molts. Aquell coixí tenia alguns forats.

alimentici -ícia: (relatiu als aliments) alimentari -ària. El bol alimentari. | (que nodreix o alimenta) alimentós -osa, nutritiu -iva. *[CF329]

alt. per tot lo alt: (amb luxe) amb tota mena de luxes | (amb ostentació) amb magnificència, de primera, sense estar-se de res.

altell: entresolat, terrabastall, sostremort, antosta | (en un armari) dalts, alts.

alternativa: (opció) opció, partit, recurs, possibilitat.

alveol: alvèol.

amariconat -ada: afemellat -ada, marieta, doneta.

ameritzar: amarar.

ametrallador -a: metrallador -a.

ametrallar: metrallar.

amoblar: moblar. Moblar un pis.

amodorrament: ensopiment, sopitesa, abaltiment.

amodorrar-se: ensopir-se, abaltir-se.

amodorrat -ada: ensopit -ida, abaltit -ida, sòpit -a.

amortiguar: amortir, esmorteir.

amortiguador -a: amortidor -a. Els amortidors d'un automòbil.

ampolla: med butllofa. Tenia els peus plens de butllofes.

anar. anar a: (amb infinitiu) Verb en futur. Sembla que plourà (o que vol ploure). | anar a més: anar (o tombar) per bé. | anar amb ull: anar amb peus de plom. | anar de capa caiguda: ballar de capoll, anar a (o de) mal borràs. | anar de farra: anar (o sortir) a fer barrila. | anar per lliure: anar a la seva. Amb en Joan no hi comptis, que va a la seva. | anar-se'n a terra: anar-se'n en orri, tornar-se aiguapoll, anar a malguany. | anar-se'n el sant al cel: (oblidar-se d'alguna cosa) fugir, o anar-se’n del cap. | en el que va de: del començament de... ençà. Del començament de segle ençà. |vaig (o vinc) volant: vinc corrents, vinc de seguida.

andami: bastida.

anegar: negar, inundar.

antelació. amb antelació: amb temps. Avisar amb temps. | amb antelació a: abans de, amb anterioritat a.

anticipar: (preveure) preveure, augurar, predir. | per anticipat: per endavant, a la bestreta.

antigualla: antigalla.

antigüetat: antiguitat.

apabullant: aclaparador -a.

aparcar: (ajornar) ajornar, deixar per més endavant. Ajornar una decisió.

aparentar: (simular) aparençar. Aparençava una gran humilitat. | fer veure, fingir. Feia veure que treballava. | fer-se veure, cridar l'atenció. Els agradava molt de fer-se veure.

apertura: obertura. L’obertura d’un nou centre comercial.

aplaçar: ajornar.

aplastant: fig aclaparador -a, indiscutible. Una lògica aclaparadora.

aplastar: aixafar, esclafar.

apoiar: (en un lloc) recolzar. Es recolzà a la paret. | (a algú o alguna cosa) donar suport. Només tres diputats donen suport a la moció.

apreci: (avaluació) apreciació, avaluació, valoració, estimació | fig estimació, estima, benvolença, afecte.

apresar o apressar: agafar, capturar, detenir.

apretar: estrènyer. Estrènyer entre els braços. | collar fort (o bé) Collar fort un vis. | (un vestit) estrènyer, tibar.

aprofitar: és transitiu i no pot prescindir del CD en casos com: Mentre esmorza ho aprofita per a llegir el diari.

apropiar-se. apropiar-se de: apropiar-se. Es va apropiar les terres del Joan.

ara. hores d'ara: a hores d’ara. | per ara: ara com ara.

armatoste: baluerna. Aquest moble és una baluerna.

aro. fer passar per l'aro: fer passar per l'aplanador, adreçador, pedra...

arraigar: v intr arrelar, agafar, prendre. | fig (un costum, vici, etc) arrelar, prendre. | v tr fer arrelar, implantar. | v pron arrelar-se.

arraigat -ada: arrelat -ada. Un costum arrelat.

arreglo: (reparació) solució, adob, cura, retoc.

arrel. arrel de: arran de, a causa de, amb motiu de, gràcies a, per culpa de.

arrestament: arrest.

arribar. arribar a les cinc-centes: arribar a tres quarts de quinze, arribar a les talúries| ar-ribar a més: (socialment) anar lluny (o endavant), pujar. | arribar i besar el sant: arribar i moldre. | fins aquí podíem arribar: ja n'hi ha prou d'aquest color!

assustar-se: espantar-se, esglaiar-se, esfereir-se.

ataüt: taüt. La plaça del Taüt de Lleida.

atmòsfera: atmosfera.

aterroritzar: terroritzar | aterrir.

atragantar-se: ennuegar-se, engargussar-se, escanyussar-se | fig entravessar-se. Aquest noi se m'ha entravessat.

atravessar: travessar. Travessar el carrer.

atresorament: tresorejament. Un tresorejament de moneda ibèrica trobat a Lleida.

atropellar: fig (un dret) trepitjar, conculcar. | (amb excés) abusar de, excedir-se (o extralimitar-se) amb.

aturmentar: turmentar.

audiència: (conjunt de persones) auditori, oïdors, públic. L'orador s'ha adreçat a l'audi-tori.

audífon: audiòfon.

augur: àugur.

aureola: aurèola.

avalanxa: allau.

avanç: (progrés) progrés, avenç. Els avenços de la ciència.

averiguar: esbrinar, escatir, investigar, indagar, inquirir.

avui. avui per avui: ara com (o per) ara.

balanç: (d'un accident) nombre de morts, resultat. | (detinguts en una manifestació) nombre de detinguts.

balança. balança del poder: equilibri de poder, igualtat de forces.

bambolejar: balancejar.

barco: vaixell.

bàrtuls: estris, fòtils.

*bàrman: cambrer. Figura en el DLC.

basa. treure basa: (d'un fet) treure nyapa.

base. en base a: sobre la base de, partint de, d'acord amb, segons, basar-se. Van cobrar el recàrrec d'acord amb (o segons, o que marca, o basant-se en) la llei. Quina base hi ha (o en què es basen) per afirmar això?.

bastant: (suficientment) prou, a bastament. Ja n'hi ha prou.

be. més bé: més aviat. Sentia més aviat compassió que por. | molt bé: ben bé. Hi caben ben bé 500 persones.

beige: beix, gris groguenc.

benevolent: benèvol -a, benvolent -a.

berenar: v tr menjar (o prendre) per berenar | berenar amb (menjar).

bessons: (dels punys) botons de puny | (prismàtics) binocle.

biombo: paravent, mampara.

bírria: (cosa mal feta) rave, trast, esguerro, nyap.

bisagra: frontissa.

bluff: (pòquer) catxa | fanfarronada, bluf. El seu retorn a la política és un bluf.

bocata: entrepà, sandvitx.

bodega: (celler) celler, rebost | (taverna) taverna.

bolso: bossa.

bolleria: brioxeria.

bombejar: (un líquid) bombar.

bo bona. de bones a primeres: de primer moment.

boquilla: (per a fumar) broquet | (de cigarreta) filtre.

bord. a bord: (d'automòbils) dins, en. Anava en un Peugeot 505.

borrar: esborrar. Esborrar un fitxer d’un disquet.

botellín: ampolleta, flascó.

botiquí: farmaciola.

boutade: acudit, sortida | rampell (caprici sobtat)

braç. sota el braç: sota l'aixella.

brasileny -a: brasiler -a. Els jugadors brasilers del FC Barcelona.

briós -osa: coratjós -osa, vigorós -osa, enèrgic -a.

brisca: bescambrilla.

*briu: empenta, nervi, valor, energia, animació, força, coratge. Hi posa molta empenta, en tot el que fa. Figura en el DLC.

bronca: baralla, batussa, raons. | (reprensió) esbronc, reny. | (manifestació col·lectiva de protesta) esbronc, xiulada. | buscar bronca: cercar (o moure, o armar) bronquina (o brega, o raons). | donar una bronca: clavar un esbronc (o un escàndol).

brusquetat: brusquedat.

bueno!: bé!, d'acord!, conforme!

bulldozer: buldòzer.

burd -a: bast -a, tosc -a, groller -a. És una roba de confecció molt grollera.

bursàtil: borsari -ària. La fallida borsària.

busca: (acció de buscar) cerca, recerca. | busca i captura: crida i cerca. | en busca de: en cerca de, a la recerca de.

búsqueda: recerca. A la recerca de l’Arca perduda.

cabell: (cabellera) cabells, cabellera. Tenia els cabells rossos.

cabreig (o cabrejada): emprenyament.

cabrejar: enutjar fortament, molestar, emprenyar. | v pron emprenyar-se.

cadera: maluc, amaluc.

caixa: (petita i de diverses formes) capsa. Una capsa de bombons.

caixetí: (llevat el de les arts gràfiques) caixeta.

calbo: calb.

calderilla: diners engrunats, xavalla, moneda menuda.

calent -a. en calent: fer una cosa a cop calent, de calent en calent.

calentador: escalfador | (calefacció) calefactor.

calentar: escalfar.

calibrar: fig jutjar, mesurar, determinar. Hem de determinar els termes del conveni. El món no podrà jutjar el seu talent.

caliquenyo: caliquenya, escanyapits.

callar-se: v pron callar. Calleu!

càmara: cambra. Música de cambra. La cambra dels diputats. | càmera. Una càmera de TV.

camerí: camerino (pl camerini).

camilla: llitera. | taula camilla: llitera.

camiller -a: portalliteres.

caminar: v tr recórrer, fer. Hem recorregut cinc quilòmetres. Hem fet cinc quilòmetres caminant.

cana: (cabell) cabell blanc.

cantó: (angle extern) cantonada.

cantonada: (angle intern) cantó.

canyeria: canonada.

cap: (referint-se a elements no comptables) gens de. El porter no té gens de pressa per posar la pilota en joc.

cara. cara a: fig amb vista a. Amb vista al futur. | de cara a: amb vista a, amb intenció de. Ho fa amb intenció d'obtenir la plaça vacant.

carabina: carrabina.

carabiner: carrabiner. El cos de carrabiners.

carahillo: cigaló, cafè amb gotes. El cigaló català: amb rom Pujol i cafè Soley.

caramel·lo: caramel | a punt de caramel·lo: al punt de caramel.

caravana: (d'automòbils) corrua, cua.

carència: manca. La manca d’aliments.

carinyo: afecte, estima, estimació, afecció | amor, compte, cura.

carinyós -a: afectuós -a, amorós -osa, tendre -a, festós -a.

càrrec. fer-se càrrec: (rebre) agafar (o prendre) al seu càrrec. Agafo al meu càrrec els diners de la caixa.

carrera: (acció de córrer) cursa, correguda.

cartilla. llegir la cartilla: donar una lliçó.

casc: (d’una població) barri, nucli. Casc antic. Nucli urbà.

cas. cas de: en cas de. | cas que: donat (o posat) cas que. | en tot cas: (adverbi de dubte) potser, si de cas, sigui com vulgui, si més no, almenys. Aquest mot llatí si de cas hauria donat una altra paraula catalana. | sense venir al cas: sense fer al cas, sense venir a tomb. | venir al cas: fer al cas, ésser del cas, venir a tomb.

càsting: selecció (de persones), repartiment (d’una pel·lícula).

cataracta (o catarata): (salt d'aigua) cascada. Les Cascades del Niàgara.

catarata: (de l'ull) cataracta.

categoria. de categoria: fam (gros) com una casa, molt gros. Heu dit un disbarat com una casa.

caure. caure al (o per) terra: caure a terra. | caure's: caure. He caigut a terra.

causa. per causa de: a causa de, per culpa de.

caute -ta: caut -a. Un noi caut.

cego -a: cec cega.

ceguera: ceguesa.

celeste: celest.

cel·lo: cinta adhesiva.

ceremònia: cerimònia.

cessar: (abandonar un càrrec) destituir, fer dimitir. El conseller va destituir el director general. El director general ha dimitit el càrrec.

cíclop: ciclop.

cimentar: (l'amistat, les relacions, etc) consolidar, enfortir, afermar.

cinta. en cinta: encinta, prenyada.

cita: (text citat) citació.

ciutadania: (col·lectiu de ciutadans) ciutadans -anes.

civisme: (urbanitat) civilitat. El civisme s'identifica amb el patriotisme, la civilitat és sinònim d'urbanitat.

clar -a a les clares: clar i català, clar i net, a la clara.

clarificació: (explicació) aclariment, explicació.

clarificar: (il·luminar) aclarir, il·luminar | fig explicar, aclarir.

classificat -ada: (documents, informació) reservat -ada, secret -a. Documents secrets.

cloure: (acabar) acabar, terminar. Cal acabar aquestes dissensions.

coach: entrenador -a, preparador -a, instructor -a.

coaligar: col·ligar.

coba: raspallada, ensabonada. | donar coba: fer una raspallada.

cobista: llepaire.

coça: guitza, bitzac, potada, puntada de peu.

coco: (cap) closca, clepsa, enteniment, cap. | menjar el coco: fig. amoïnar, molestar, corcar.

coetàniament: contemporàniament.

colindant: confrontant, limítrof -a, veí -ïna, adjacent.

collar: (abillament) collaret. Un collaret de perles.

col·lisionar: col·lidir, topar.

com: (condicional) [amb subj.] si [amb ind.]. Si feu això us castigaré. | (causal) Com que. Com que no arribaves me n'he anat. | com del dia a la nit: com de la nit al dia. | com és degut: tal com cal, tal com Déu mana. |com per: per. És prou gran per entendre-ho. | com per a: que n'hi ha (o n'hi havia) per a. Fou una resposta que n'hi havia per a engegar-lo a passeig. | com perquè: perquè. És prou gran perquè ho entengui.

comitiva: seguici, acompanyament.

commocionat -ada: commogut -uda | amb commoció.

composar: (fer una cosa) compondre. Compondre una simfonia. | (formar un tot) compondre.

comptar. comptar amb: (disposar) tenir, disposar. El partit disposa de molts militants. | ésser constituït (o integrat) per, constar de. La ramaderia alpina és constituïda per tants caps de bestiar.

compte. a fi de comptes: comptat i debatut, en conclusió, en resum, en poques paraules, fet i fet, tot plegat, resumint. | en resumides comptes: comptat i debatut, en conclusió, en resum, en poques paraules, fet i fet, tot plegat, resumint. | fer-se compte de: fer-se paga de, fer compte. Fes compte que no vindré a sopar.

comú: comú -una. El seu pis i el meu tenen una terrassa comuna.

cónclave: conclave.

confrontació: (lluita) enfrontament.

connexionar: connectar.

constància: (certesa) prova, certesa, evidència. No hi ha cap prova de la seva desaparició. | deixar constància de (en una acta): deixar consignat. | donar penyora (o garantia, o seguretat) de, assegurar. Per donar penyora del seu propòsit, es comprometé a abdicar.

constar: v intr (figurar) figurar, ésser (o trobar-se) consignat -ada. Aquesta clàusula no figura en l'escriptura. | fer constar (en acta): fer consignar en acta. El diputat féu consignar en acta el seu desacord. | fer observar, remarcar, constatar. El ministre féu observar

l'augment dels preus. | fer constar per escrit: consignar per escrit. | que consti que... que quedi ben clar que | i perquè consti: i per donar-ne fe, i en fe d'això.

consumir: v tr (disgustar, neguitejar) abrusar. M'abrusa el desig de veure-la.

contar: (fer comptes) comptar.

conte. això és el conte de la lletera: això són castells en l'aire.

contemplar: (una possibilitat) preveure, incloure, imaginar, pensar. La llei no preveu aquests casos. Imaginem la possibilitat d'una guerra.

content. donar-se per content: donar-se per satisfet.

contra. en contra meva: en contra meu, teu, seu. | jugar a la contra: jugar al contraatac.

contrari. del contrari: altrament, d'altra manera, en cas contrari. Altrament establiríem un divorci entre el lèxic antic i el modern.

contusionat -ada: contús -usa.

conversa. sostenir una conversa: conversar, tenir una conversa.

convivencial: de convivència. Cal fomentar les relacions de convivència entre els infants

convulsionat -ada: convuls -a.

cop. no donar cop: no fer brot. No va fer brot de feina.

còpia: (exemplar) exemplar. Una edició de cinc-cents exemplars.

coquetó -ona: bufó -ona. És un piset molt bufó.

correder -a: corredís -issa. Porta corredissa.

cort: (de justícia) tribunal, jutjat. El Tribunal Suprem dels Estats Units.

cortès: cortès -esa. Una dona molt cortesa.

corrent. seguir la corrent: (la moda) seguir el corrent. | portar la corrent: seguir la veta. | sortir-se del corrent: sortir de la norma (o del normal, o de l'ordinari). | corrent elèctrica: corrent elèctric (altern o continu).

córrer: v tr fer córrer. Avui fa córrer el seu cavall. | córrer en, participar en. Córrer en la marató.

correu. a volta de correu: a correu seguit, pel primer correu.

crack: as, ídol, campió, figura.

cremar. la cosa està que crema: la cosa està que bufa.

cristo: enrenou, mullader. Hi havia un enrenou de ca l’ample.

crit. posar el crit al cel: fam enfilar-se fins al capdamunt, exclamar-se amb energia, protestar amb grans crits.

croata: croat -a. El poble croat.

cuento. fer cuento: fer comèdia. | no em vinguis amb cuentos: no em vingueu amb històries (o maldecaps, o cançons, o brocs). | no venir a cuento: no treure cap a res, no venir a tomb (o al cas). | tenir molt cuento: tenir molta comèdia.

cuidado: atenció, esment, cura, compte. Treballar amb molta cura.

cuidador -a: que te cura | (de malalts) vetllador -a | esports instructor. | entrenador.

cuidadós -a: curós -osa, acurat -ada, primmirat -ada. | prudent, caut -a.

cuidadosament: (amb aplicació) acuradament, curosament. | (amb precaució) amb molt de compte.

cumpleanys: aniversari, natalici.

cundir: créixer, cadellar, fer torna, retre, donar de si. Aquesta pasta de sopa, un cop cuita, no creix.

cutre: brut, miserable, vell, deixat, abandonat, de mala qualitat. Era una botiga molt deixada.

daltònic -a: daltonià -ana.

datable: que es pot datar. Un document que es pot datar al segle XII.

davant. pel davant: al davant, davant. S'ha situat el primer, davant de Kelly. Encara queden molts partits de lliga. | tenir molt per

davant: tenir molt encara. Tinc encara molts dies per enllestir la feina.

de: [amb infinitiu] (suposició) si (o donat cas que) [amb subjuntiu], en cas de. Si hi hagués pensat, us n'hauria parlat.

decimonònic: del segle XIX.

decurs. en el decurs (o transcurs) de: durant, al llarg de.

deixar. deixar de: (seguit d'infinitiu) acabar, cessar de, parar de. Has de parar de fumar. Para d'estudiar i anem a passeig. Fa una estona que ha cessat de ploure. | deixar estar: deixar córrer. Deixa-ho córrer. | si em deixen: si m'ho deixen fer, si m'ho permeten.

demés. els demés: els altres, tots els altres, els restants, la resta de. |[...] i demés família: [...] i família tota.

depenent: (que depèn d'algú o d'alguna cosa) dependent.

depòsit: dipòsit. Figura en el DLC.

depositar: dipositar. Figura en el DLC.

desaigüe: desguàs, eixidiu.

desbarrar: desbaratar, dir (o fer) disbarats, parlar fora de raó, eixir (o pixar) fora de test, fugir de polleguera.

descontrolat -ada: incontrolat -ada.

descuidadament: desacuradament, descurosament, negligentment.

descuidat -ada: descurat -ada, desacurat -ada. Uns deures fets sense cura o descurats. | (abandonat) deixat -ada, abandonat -ada. Té un pis molt deixat. | (desprevingut) desprevingut -uda. M'ha agafat desprevingut.

descuit: (distracció) distracció. L'accident ha ocorregut en un moment de distracció.

des de. des de fa temps, una setmana, un any, etc: fa temps (o una setmana, o un any, etc) que, d'algun temps ençà, d'un mes (any, setmana, etc) ençà. | des de molt antic: des de fa molt temps.

desdejunar: v tr menjar (o prendre) per desdejunar | desdejunar amb. He desdejunat amb un got de llet.

desempenyar: (un càrrec) exercir, acomplir, ocupar.

desfase: desfasament.

desfer-se de: desempallegar-se de. El lladre es va desempallegar dels perseguidors.

desincentivar: treure els incentius, no afavorir.

desmarque: esport desmarcatge.

desmentit: desmentiment.

despedida: comiat, adéu, acomiadament.

despedir: acomiadar, dir adéu | (d'una col·locació, d'un pis) acomiadar, donar co-miat, desnonar, despatxar.

despegar: (papers, segells) desenganxar | (avions) envolar-se. L'avió s'envolà a les 16 h.

desperdici: deixalla. | no tenir desperdici: no tenir pèrdua.

despotricar: xerrar a tort i a dret, xerrar per xerrar, xerrar sense miraments. | (insultar), malparlar, dir fàstics. Aquells nois malparlaven de tu.

despreci: menyspreu.

despreciar: menysprear | (no considerar) negligir. No hauria de negligir aquest consell.

desprendiment: despreniment. Un despreniment de retina.

després. després que: (amb una frase) després de [amb infinitiu], quan, havent (seguit de participi). Després d'anar-se'n ell (o quan se n'hagué anat, o havent-se'n anat), començàrem a treballar.

destornillador: tornavís, descargolador.

desvetllar: (desvelar) desvelar, revelar, resoldre, descobrir. Revelar un secret.

detectar: (trobar) trobar, descobrir, observar, localitzar.

detentar: detenir.

deure. és el meu deure: tinc el deure. Tinc el deure de dir-vos... | degut a: a causa de, gràcies a, per raó de, per culpa de. S’ha fet mal pel culpa de la seva mala preparació física.

dia. molt bon dia (o tarda, vespre, nit): bon dia (o bon dia i bona hora), bona tarda, bon vespre, bona nit. | el dia següent: l'endemà.

dimitir. dimitir de: dimitir. Ha dimitit el càrrec de secretari.

dinar: v tr menjar (o prendre) per dinar | dinar amb (menjar). He dinat amb una truita.

dintell: llinda.

dintre. dintre de... dies, setmanes, mesos, etc: d'aquí a... dies (o d'avui en... dies), setmanes, mesos, etc. | dintre de poc: d'aquí a poc temps, abans de gaire. | dintre del que cap (o del possible): en la me su ra del (o en tant que sigui) possible. | dintre d'un instant: d'aquí a un moment.

dioptria: diòptria. Una lent de deu diòptries.

dir. digui-m'ho a mi!: què m'heu de dir! | dir a l'oïda: dir a cau d'orella. | dit d'un altre mode: més ben dit, per dir-ho millor, per mi-llor dir-ho. | dit sigui de pas: diguem-ho de passada, dit sia de passada. | el que diran: el dir de la gent. | el que es diu un...: ...que di-guem. ...Un constipat, que diguem, no ho és. | és molt dir: això és dir per dir. |haver-ho dit: haver-ho dit abans. | i que ho diguis!: teniu tota la raó! |no dic res!: no he dit res! | no dir ni jota: no dir ni piu, no badar boca, no dir ni ase ni bèstia. | no em diguis!: què dieu! (o què dieu ara!). | no hi ha més que dir: no cal dir res més. | perquè no es digui: perquè no sigui dit!

disfrutar: gaudir, fruir, passar-ho bé, xalar.

disquette: disquet.

disseccionar: dissecar.

dissuasori -òria: dissuassiu -iva.

ditxós -a: (molest) maleït -ïda, renoi (o diantre, o diable, o dimoni) de.

donar. (petons, enveja, pena, calor, vergonya, por, un tomb) fer. | donar abast: donar l'abast. | donar de: donar. Donar menjar als nens. | donar per: [amb infinitiu] venir les ganes (o la dèria) de, agafar la dèria de, enderiar-se a, donar-la per, pegar per. Ara li vénen les ganes de fer esport (o ara ha agafat la dèria de fer esport). | dóna el mateix: tant se val. | donar

amb: (una cosa) trobar, encertar. Vaig trobar (o encertar) la solució. | donat que: (condicional) posat que, posat cas que, a con-dició que, si. Posat que sigui veritat allò que dius, compta amb la meva aprovació. | (cau-sal) ja que, puix que. Ens n'anirem dimecres, ja que no hi ha manera de treure bitllets abans.

doncs: (causal) perquè, per tal com, ja que, puix que, puix, car. Vam restar a casa perquè no feia bo.

dormir-se: adormir-se. No em vaig poder adormir fins a la matinada, encara que després vaig dormir catorze hores de reng.

dos. els dos (o els tres, etc): (amb sentit de to-talitat) tots dos, tots tres, ells dos o l'un i l'altre.

dret. no hi ha dret!: no s'hi val!

dubte. estar fora de dubte: no admetre dubte. | no deixar lloc a dubte: no haver-hi cap dubte.

eczema: èczema.

edat. majoria d'edat: majoritat | tenir edat per a: tenir prou anys per a, ésser prou gran per a, tenir prou edat per a.

efecte. a tots els efectes: amb caràcter general | surtir efecte: (un medicament) tenir (o produir, o fer) efecte, donar resultat. | (entrar en vigor) esdevenir efectiu.

electrode: elèctrode.

emborsar: embossar.

embotar: (afeblir) afeblir, enervar, esmussar. Tenir els sentits afeblits.

emmodorrir-se: ensopir-se, abaltir-se.

empalagar: embafar, enfitar. És un pastís molt embafador.

empanat -ada. empanada mental: garbuix, embolic.

empapar: amarar, xopar, embeure.

empapat. estar empapat: estar xop | estar empapat de suor: estar amarat de suor.

empar: empara. Els fills són la seva única empara.

empatat -ada estar empatats: estar en empat.

empenyar-se: entossudir-se, obstinar-se, entestar-se. S'entossudeix a negar-ho tot. | (insistir) insistir. Si insisteixes t'ho diré | (endeutar-se) endeutar-se, entrampar-se | per més que t'hi empenyis: per molt (o per més) que t'hi esforcis.

emperatriu: emperadriu.

emplear: ocupar, donar feina.. | donar alguna cosa per ben empleada: no penedir-se pas algú (o no saber a algú gens de greu) d'haver gastat (o invertit, o perdut, o esmerçat, etc). | t'està ben empleat: t’ho has ben merescut.

empollar: (una lliçó) estudiar de valent (o com un boig).

empotrar: encastar. | (armari) armari de paret.

encantat -ada. encantat de conèixe'l: he tingut molt de gust a conèixer-vos.

encapritxat -ada. estar encapritxat amb: tenir un capritx per.

encaramar(-se): encimbellar(-se). Els vaig trobar encimbellats pels arbres.

enclau: (territori) enclavament.

encimera: placa de focs, placa de cocció.

encontre: (reunió) aplec, reunió.

endavant. en endavant (o d'ara en endavant): d'ara endavant, des d'ara, des d'avui. D'ara endavant es generalitzarà l'ús de l'ensenya de Lleida.

endoll: (influència) prebenda, padrins, influències. | tenir un bon endoll: estar ben recomanat (o apadrinat), tenir una bona moma, tenir una bona col·locació.

endollar: (afavorir) apadrinar, protegir.

endollat -ada: (recomanat) recomanat -ada, apadrinat -ada, protegit -ida.

enfermetat: malaltia.

enganxina: adhesiu.

engatussar: entabanar, engalipar, ensibornar, ensarronar.

engripat -ada: que té la grip, amb grip.

enllaç. enllaç matrimonial: enllaç. Us convidem al nostre enllaç, que tindrà lloc el dia 25.

ensamblar: acoblar.

enteniment: (comprensió) entesa. Les dues parts arribaren a una bona entesa.

entente: entesa, acord, unió, harmonia.

enterar-se: acientar-se, adonar-se, ennovar-se, saber, assabentar-se.

entoldat: envelat. L'envelat de la Festa Major.

envelop: sobre.

enviar. enviar de: trametre com a. Trametre com a representant.

envoltori: embolcall, bolic, farcell.

equànim: equànime. Un noi equànime, una dona equànime.

equivaldre: equivaler.

erari. erari públic: erari, tresor públic.

erradicar: eradicar, extirpar, arrencar de soca-rel, suprimir, llevar radicalment. Eradicar la tubercolosi.

escaparatista: agençaaparadors, aparadorista.

escombreries: escombraries, brossa.

escorcollament: escorcoll.

esmorzar: v tr menjar (o prendre) per esmorzar | esmorzar amb (menjar).

espera. a l'espera: tot esperant que. | en espera de: en l'espera de, esperant, mentre esperem, tot esperant. Mentre esperaven que es resol-gués la situació, discutiren altres qüestions. | estar a l'espera de: esperar.

espina. donar mala espina: (una cosa) fer mala espina (o no fer gaire bona espina).

esponsoritzar: patrocinar. La casa X patrocinà l'acte esportiu.

espuma. pujar com l'escuma: créixer (o pujar) com una carbassera (o com els bolets).

esquadra: (instrument de dibuix) escaire.

esquàlid -a: prim -a, escanyolit -ida, desnerit -ida, flac -a.

ésser. ésser de la verge del puny: ésser del puny estret. | ésser de mal: fer de mal. Fa de mal dir.

establir: (determinar) determinar, fixar. Determinar els efectes d'una droga. Fixar una data

estandard: (bandera) estendard.

estar: (trobar-se en un lloc) ésser, trobar-se. El bou era al mig del camp. | (estar situat) ésser. Aquesta botiga és al carrer Major. En Jordi era a l'escola. | (a casa) ésser, haver-hi. Què hi és la mestressa? -No hi és. |(arribar en un lloc) ésser. Ja sóc aquí! | (resultar) ésser. Aquesta camisa li és petita. | (qualitat irreversible) ésser. És mort. És molt vell. El pis és venut. | (qualitat transitòria en éssers inanimats) ésser. L'arròs és fred. El conill era molt bo. | (data) ésser. Avui som al 31 de març. |(seguit de gerundi) anar. Els malalts van millorant. Va creixent. | [en indicatiu] Ara preparava el dinar. Sopem. | (indicant lloc) ésser. Els nens són al pati jugant (o són al pati que juguen). | [en preguntes fetes en present] [en imperfet] Que sopaves? Què fas? -Llegia. | estar a sobre d'algú: anar darrere d'algú. | estar bé (o mal) de: (fer alguna cosa) anar bé (o malament) de. | ja està bé!: ja n'hi ha prou! | estar de males: (amb algú) estar de punta, estar renyit. | estar de més (o de sobres): ésser de massa, ésser sobrer, sobrar. | estar en tot: pensar en tot. | estar per: haver-se de. Aquesta feina encara s'ha de fer. | estar xapat a l'antiga: estar fet a l'antiga.

esteri, stereo: (so) estereofònic, estèreo.

estimacions: (càlculs) càlculs, avaluacions. Com a conseqüència dels darrers focs al bosc hi ha hagut pèrdues de vint mil euros, segons els darrers càlculs.

estornudar: esternudar.

estragar: (cansar) esgotar, corsecar.

estrellar: estavellar, esclafar, estimbar-se.

estressar: causar estrès.

estribació: contrafort, estrep, ala. Els contraforts dels Pirineus.

estudiat -ada: (sense espontaneïtat) fingit -ida, afectat -ada, amanerat -ada, artificiós -a.

euskera: basc, èuscar.

event: esdeveniment.

evidència: (judicial) prova, declaració.

exempt -a: (sense) sense. Un acte sense interès.

*exilar: exiliar.

exilat -ada: exiliat -ada.

*expedientar: sotmetre a expedient. El cap de redacció els ha sotmès a expedient per incompetents.

expenses. a expenses de: a càrrec de, a costa de, a esquena de, a l'esquena de, a compte de. Viure a les despeses d'algú.

explèndid -a: esplèndid -a.

explosionar: fer esclatar, fer explotar | esclatar, explotar, provocar una explosió.

expoli: espoliació, expilació.

expoliació: espoliació, expilació.

expoliar: espoliar, expilar.

extendre: estendre.

extranger -a: estranger -a.

extrany -a: estrany -a.

extrem. en últim extrem: si no hi ha altre remei.

extrovertit -ida: extravertit -ida.

factoria: (fàbrica) fàbrica. Figura en el DLC.

fal·làcia: (mentida) falsedat, mentida.

fallo: (resolució) decisió. Emetre una decisió. | (error) fallada, error. El gol s'ha produït per una fallada de la defensa.

falta. a falta de: adv temps quan. Quan faltaven segons per al final del partit, el Barça guanyava d'un punt.

fantasma: (vanitós) pedant, petulant, botifler -a.

farol: fanfarronada, bluf | (en el pòquer) catxa.

farola: (enllumenat) fanal.

farra: tabola, barrila, xerinola, gresca.

fàstic. fer fàstics a: fer escarafalls de.

fastidiar: fotre, fúmer. La pluja ens ha fumut. Fastiguejar, empipar, emprenyar, fer la llesca (o la guitza, o la santíssima).

felpa: pelfa, vellut.

fer. fer-se amb: (alguna cosa) apoderar-se, apropiar-se, obtenir, aconseguir. Es van apoderar de les armes de la guarnició.

fi: (d'any, de setmana) cap. Vindrem el cap de setmana. | al fi i al cap: al capdavall, fet i fet, al cap i a la fi, al cap i a l'últim. | per fi: a la fi.

fiambre: carn freda | cadàver.

fiambrera: portaviandes, carmanyola.

fiar. no ésser de fiar: (una persona) no ésser de confiança.

ficar-se. ficar-se amb: fer la guitza (o la llesca, o la santíssima) a. No facis la guitza al teu germà. | ficar-se en contacte: posar-se en contacte.

fil. al fil de la mitjanit: al caient de la mitjanit.

filàntrop -a: filantrop -a.

final. a finals de: a la fi (o darreria) de.

financiació: finançament.

flema: flegma.

flemàtic -a: flegmàtic -a.

flexionar: esport flectir.

follar. follar-se algú: (perjudicar) fotre's, perjudicar, destituir, suspendre'l

fontaner: (de conductes d'aigua, aixetes) llauner.

fora. deixar fora: deixar de banda. | fora que: a part que, a més que, deixant de banda que. A part que pot passar la cosa més imprevista.

formatejar: donar format, formatar. Formatar un disquet.

fósfor: (llumí) llumí. Una capsa de llumins.

frapar: impressionar, colpir.

fred -a. deixar fred fig (sorprendre) deixar de pedra (o parat). | (deixar indiferent) no fer fred ni calor (o ni fred ni calor).

fregona: (dona que frega) minyona, fregadora | pal de fregar, baieta de pal, fregadora.

frescura: frescor, calma, barra, impassibilitat.

frialtat: fredor | rebre algú amb frialtat: rebre algú fredament (o amb fredor).

front. al front de: al capdavant de, al davant de. Es posà al capdavant del grup.

fu. ni fu ni fa: així així, mig mig. Has dormit bé? -Així, així. | no fer ni fred ni calor. T'ha agradat la pel·lícula? -No m'ha fet fred ni calor.

fugar-se: escapolir-se, fer-se escàpol.

fulano -ana: amant, amistançat -ada, romanço.

fulla: (tros de paper) full. | no tenir volta de fulla: no tenir retop, ésser irrebatible (o indis-cutible). L'argument que ha esgrimit, no té retop; cal donar-li la raó.

funció. en funció de: en qualitat de | d’acord amb, segons com. Segons com vaja la reunió d’avui, els sindicats poden desconvocar la vaga prevista per a dimecres que ve.

fusta. tocar fusta: fig tocar ferro. En català es toca ferro per desitjar sort.

gangós -a: de nas, ennassat -ada. Té la veu de nas.

garaig: garatge.

garantitzar: garantir.

garganta: gola, gorja, gargamella, coll. Em fa mal el coll.

gas. a tot gas: corrents, a tota vela, com un llamp.

gassa: gasa.

gasto: despesa. Pintar el pis em representa una gran despesa.

gat -a. (#) buscar tres peus al gat: cercar cinc peus al gat. | donar gat per llebre: donar (o

vendre o fer veure, etc) garsa per perdiu (o per colom).

gel. trencar el gel: rompre el glaç.

gènit: geni.

geografia: (part de la terra) territori. El territori català.

gesto: gest.

gilet: fulla d'afaitar.

gilipollada: collonada, colloneria.

gilipolles: torracollons, colló.

gimcama: gimcana.

gimnàsia: gimnàstica.

girar. girar al voltant de: (oscil·lar) oscil·lar, atansar-se, acostar-se, aproximar-se. El nombre de participants oscil·là al voltant de mil (o s'acostà als mil).

glamour: atractiu, encant, encís.

grafitti: pintada, grafit.

gran: (voluminós) gros -ossa. El peix gros es menja el petit. | (fort, intens) gran, gros. Passar una pena grossa. | a lo gran: en gran. Fer les coses en gran. | a cor què vols, sense estar-se de res. Viure sense estar-se de res. | (amb luxe) a cor què vols, amb tota mena de luxes. Han fet un casament amb tota mena de luxes.

granel. a granel: a (o en) orri. oli a (o en) orri. | fig (en gran abundor) a dojo, a doll, a manta.

gratacels: gratacel.

guant. de guant blanc: (lladre) refinat, fi, de classe.

guanyar per: esport guanyar de. El Barça guanya de 12 punts.

guardaesquenes: (guàrdia) guardaespatlles, escorta, guàrdia personal.

guardar: (posar en el seu lloc) desar.

guinyar: fer l'ullet.

guisa. a guisa de: a tall de, a manera de. Fem-li fer allò a tall de prova.

guixeta: taquilla.

gust. a gust: (amb gust) de gust. He pagat molt de gust. | al seu gust: com vol, com li plau, al seu caprici. Fa anar les xifres com vol. | donar gust: donar (o fer) bo, ésser plaent, donar (o fer) goig. | donar-se el gust de: tenir el gust de. | sobre gustos no hi ha res escrit: de (o contra) gustos no hi ha res escrit, sobre (o contra) gustos no hi ha disputes. | tenir gust a: tenir gust de. El pastís té gust de xocolata.

hall: avantsala, rebedor, vestíbul.

handicapat -ada: problemàtic -a. Un infant problemàtic.

hapax: hàpax.

haver. del que no hi ha: com no n'hi ha gaires, com pocs. | (en sentit pejoratiu) d'allò que no hi ha. | haver-hi que: caldre. Cal treballar. | no haver-hi més que veure: no caldre sinó veure, només caldre veure. Només cal veure el seu aspecte. | no hi ha de que: no s'ho val, de res. | no hi ha més que dir: no hi ha res més a dir.

hefe -fa: cap, capitost, director -a.

hid parade: llista d'èxits.

hooligan: brètol, vàndal.

hòquei (o hockey): hoquei.

hora. quines hores són aquestes d'arribar?: això són hores d'arribar? | una hora llarga: una hora ben bona, una hora de rellotge. | tenir moltes hores de vol: fig tenir-hi molta pràctica, tenir-hi la mà trencada. | un quart d'hora: un quart. Fa un quart que us espero.

hortera: gomós -osa.

hosteleria: hostaleria, hoteleria.

hostatge: (presoner) ostatge.

hostesa: hostessa, auxiliar de vol.

íber -a: iber -a. Els ilergets eren el poble iber de Lleida.

igual: adv [amb pr o fut] encara [amb fut o cond]. No pugis que encara cauràs (o que encara cauries). | [amb passat] [se suprimeix]. No hauries d'haver pujat, t'hauries pogut trencar el cap. | (potser) després resulta (o

resultarà, etc), potser. Hem vingut corrents i després resultarà que no hi són. | a l'igual que: a l'igual de, de la mateixa manera que, igual que. | sense igual: sense parió, incomparable. Una bellesa sense parió. | o el que és igual: o, dit d'una altra manera; és a dir. | per igual: uniformement. | igual, de la mateixa manera. Us estimo igual.

igualtat. en igualtat de circumstàncies: tant per tant, cap per cap, al mateix preu, mal per mal. Ja que em deixes triar, cap per cap, prefereixo aquest llibre; em fa més il·lusió que no el cendrer.

ilergeta: ilerget -a. Iltirta era la ciutat dels ilergets.

imaginar: (suposar) imaginar-se. S'imagina que no li faran cas.

impar: senar, imparell -a.

impàs (o impasse): atzucac, crisi, punt mort, cul de sac, carreró sense sortida.

impepinable: innegable, indubtable | irrebatible. Això és irrebatible.

importar. no importa: no hi fa res.

impressió. bona (o mala) impressió: bon (o mal) efecte. | causar impressió: fer impressió. | donar la impressió que: fer l'efecte que.

inapropiat -ada: inescaient, inadequat -ada.

incautar-se: confiscar, apropiar-se, apoderar-se, quedar-se [amb], fer-se càrrec, retenir. La policia confiscà dos quilograms de cocaïna.

incaute -ta: incaut -a. Un jove incaut.

incívic -a: incivil. Una actitud incivil.

incívicament: incivilment.

inclús: prep fins i tot, àdhuc, incloent-hi, ...i tot. Tots van riure, fins i tot els més seriosos. | adv fins i tot, àdhuc. Estava tranquil i fins i tot alegre.

inclusive: inclusivament. Tenim vacances fins al cinc de setembre inclusivament.

inconfundible: inconfusible.

incult: inculte -a.

informació. informació d'alcanç: primera informació, informació d'urgència.

insertar: inserir. Inserir un anunci en el diari.

instant. a cada instant: a cada moment.

intel·ligència. servei d'intel·ligència: servei d'informació (o d'espionatge).

intenció. amb la millor intenció: amb la més bona intenció.

intentona: temptativa, intent.

intermig: intermedi. Accedirem a la torre per un pas intermedi del turó situat sobre el mur de contenció.

intoxicador -a: intoxicant.

invadir: envair.

istiu: estiu.

jaqueta. canviar de jaqueta: fig canviar de camisa. Un polític que ha canviat de camisa.

jaquetó: gec, jaqueta.

jargó: argot.

jòquei: joquei.

jota. no entendre ni jota: no entendre-hi un borrall, no entendre-hi futil·la. no dir ni jota: no dir ni piu, no badar boca, no dir ni ase ni bèstia.

juguet: joguina, joguet, jugueta.

junt -a. junt a: al costat de, tocant a, prop de, a la vora de.

jutjar. a jutjar per: si s'ha (o hem) de jutjar per. S'hi s'ha de jutjar pel seu aspecte.

làmpara: (elèctrica) llum | (de líquid combustible) llàntia | (de televisió) làmpada.

lectura: (interpretació d'un discurs, d'un text) interpretació. Els socialistes fan una interpretació restrictiva de la constitució.

lelo -la: ximple, beneit -a, bajà -ana, liró -ona, babau -a, ximplet -a.

leucocit: leucòcit.

liat -ada: embolicat -ada. És un afer molt embolicat. Té un embolic amb la seva secretària.

líbido: libido.

ligur: lígur.

llaga. posar el dit a la llaga: tocar el costat (o punt) feble, tocar el viu.

llagar: nafrar, ulcerar.

llarg. de llarg: àmpliament. | fer-se (una cosa) llarga: trobar-ho llarg. | donar llargues: (a un afer) donar allargs.

llàstima de: malaguanyat -ada de. Malaguanyat de xicot.

llei. amb totes les de la llei: tal com cal, tal com Déu mana.

llet: sort | cop | (sentit negatiu) intenció.

lletrero: rètol.

llistat: (llista) llista.

llistí: llista | (de telèfons) guia.

lliurar: (una batalla) entaular. La guerra de banderes que s'entaula a Barcelona.

llit. dormir en llits separats: fer llit a part.

llomillo: llom de porc.

lloro. al lloro!: atenció!, ep!, compte!. | estar al lloro: estar al corrent (d'un afer).

Llucifer: Lucífer.

lluït -ïda. quedar lluït: sortir airós, lluir-s'hi.

llum. a la llum de: fig en vista de, tenint en compte, davant de. En vista d’aquests documents el seu dret és indubtable.

lograr: aconseguir, assolir.

lograt -ada: aconseguit -ida, reeixit -ida.

lunch: refrigeri, piscolabis, mossada, mos.

mà. estar mà sobre mà: estar de panxa enlaire, gratar-se la tripa. | mà dura: duresa, severitat, rigor. | en mans de: a les mans (o en la mà) de.

macarra: rufià, pinxo, proxeneta, macarró.

madastra: madrastra.

maillot: mallot.

mal. no està mal!: Déu n'hi do!, pot passar!, doncs encara!

malaltia. passar una malaltia (a algú): encomanar una malaltia.

mamposteria: maçoneria. Una obra de maçoneria.

manera. de qualsevol manera: (sigui com vulgui) de tota manera, sigui com vulgui.

manguera: mànega.

mansana: (de cases) illa | (fruit) poma, maçana.

mantel: tovalles, estovalles.

manteleria: joc de taula.

mapa. desaparèixer del mapa: fer-se fonedís.

marica: marieta, doneta.

massa. masses: adv massa. Té massa ambicions. | no massa: no gaire. No té gaires amics.

marxa. a tota marxa: corrents, a tota vela, com un llamp. | donar marxa enrere: fer marxa enrere. | estar en marxa: rutllar, fun-cionar. El negoci ja rutlla. | posta en marxa: (d'un motor) engegada | (d'un afer) posada en marxa.

marxar-se: anar-se'n, marxar. Se'n va de casa.

mateix. el mateix: (per evitar la repetició d'un nom ja esmentat) el seu, en, el dit [seguit del nom]. És un quadre magnífic, qui n'és l'autor. | hi, el mateix [seguit del nom]. Eixiren de la botiga, però després hi tornaren (o després tornaren a la mateixa botiga).

matí (o tarda, nit). pel matí: al matí, a la tarda, al vespre...

matitzar: matisar. Matisava les seves paraules d'una particular sornegueria.

medir: fer, tenir, mesurar. La taula fa dos metres. Cal que mesuris bé les teves paraules. Amidar, prendre la mida (longitud).

mediterrà: mediterrani -ània.

mèdula: medul·la. La medul·la òssia.

meitat. a meitat de: a mig, a la meitat de. A mitja funció. | partir per la meitat: tallar pel mig (o per la meitat). Talla el pastís pel mig.

melena: (de cabells) cabellera, grenya, pelussera | (d'animals) crinera.

mella. fer mella: fer efecte (o cop o impressió). | (perjudicar) fer un forat. Féu un forat en el seu patrimoni.

membret: (d'una carta) capçalera.

memòria. portar a la memòria: fer memòria de, fer venir a la memòria.

menatge: parament. Parament de taula (o de casa o de cuina).

menció. digne de menció: digne d'esment.

menor. al per menor: al detall, a la menuda. Vendre al detall.

menys. menys mal: encara sort, sort que, encara rai, encara bo. | menys mal que: sort que, encara sort que, i bo que, encara rai que. | el menys possible: tant poc com es pugui. | ni molt menys: ni de bon tros, ni de molt. No és ni de bon tros el que et penses. | a menys que: llevat que, fora que, si no és que, tret que, si doncs no. No vindré llevat que em necessiteu.

merma: minva, minvament. La dificultat de desplaçament a Melbourne va significar una minva en el nombre d'atletes participants als Jocs.

més. més del degut: més del que cal, més del compte. | el més possible: tant com es pugui. | més o menys: si fa no fa

mesura. en certa mesura: en certa manera, d'alguna manera. | en gran mesura: sobre manera, en gran manera. | en la mesura del possible: en la mesura que pugui.

mesurar-se: competir, rivalitzar.

metereòleg -a: meteoròleg -òloga. // metereologia: meteorologia.

metxa: (de cabells) floc, ble. Un ble és un manyoc de cabells que pengen.

mida. a mida que: com més... més, a mesura que, tal com.

mig. just en mig: al bell mig. | la mitja: (hora) dos quarts. | terme mig: terme mitjà. Cal cercar el punt mitjà de les coses.

millor. a la millor: si molt convé, qui et diu que, potser, probablement. |a lo millor: (possiblement) potser, segons com, si molt convé | (amb esperança) qui sap si. | això està millor: millor així (o és millor així). |millor que millor: molt millor. | el millor del cas: el bo del cas. | el millor possible: tan bé com es pugui. | ésser millor: (ésser preferible) valer més. | res millor: res de millor (o de més bo).

mimar: afalagar, amoixar, acariciar, agombolar, amanyagar.

mínimament: d'una manera mínima, una mica, no gaire. La temperatura ha pujat una mica. La temperatura no ha baixat gaire.

mirilla: espiell, espiera, reixeta.

misàntrop -a: misantrop -a.

missil: míssil.

mitat: meitat.

mitjà. no estalviar (o escatimar) mitjans: no estalviar (o plànyer) cap esforç, no perdonar ni penes ni fatigues.

moda. estar de moda: ésser moda. Era moda de portar barret.

modals. bons modals: bones maneres.

modisto -ta: modista.

modorra: ensopiment, sopitesa, sobec, nyonya, sopor.

mollera: cervell, enteniment. | ésser dur de mollera: ésser llosc d'enteniment, tenir una durícia al cervell.

molt: adj [en frases negatives, interrogatives o condicionals] gaire. No tinc gaires amics. No fa gaire estona. Hi ha gaires novetats? Si trobem gaire gent girem cua. | adv [en frases negatives, interrogatives o condicionals] gaire, molta estona. Et falta gaire, encara? | amb molt: de bon tros, de molt. És de bon tros millor que el seu germà.

moment. pel moment: de moment, ara com ara.

moneria: preciositat, delícia.

monetal: monetari -ària. Les emissions monetàries catalanes finalitzaren el segle XVIII.

mono -na: (bonic i graciós) bufó -ona, galanxó -ona | (primat) simi | (primat antropomorf) mona, simi, mico | (vestit) granota.

monolit: monòlit

mor. per mor de: per raó de, a causa de, per culpa de.

morgue: dipòsit de cadàvers, sala de dissecció.

mosca. per si les mosques: si de cas, si per cas, si és cas que.

mosquejar-se: picar-se, emmurriar-se.

mostrador: taulell, aparador.

mostruari: mostrari.

motiu. en motiu de: amb motiu de. Hi coincidírem amb motiu d'una festa.

motxila: motxilla.

motxo -txa: adj pelat -ada, esquilat -ada. | moix -a. | subst m pal de fregar, baieta [de pal], fregadora.

nació: (estat) estat.

nacional: (estatal) estatal.

nano -na: nen -a.

necessitar. necessitar de: necessitar. Necessitar el suport.

neoyorquí -ina: novaiorquès -esa.

ninxo (o nitxo): nínxol.

ninyera: mainadera. Ja podeu despatxar la mainadera.

nit. bona nit: (dit al vespre) bon vespre. | Nit Bona: Nit de Nadal.

nivell. a nivell de: (referint-se a una cosa concreta) a escala de, en l'àmbit de. En l'àmbit de l'empresa pública hi ha malestar.

no: (amb infinitiu) no (amb subjuntiu). No fumeu. | a que no...!: (desafiament) Vejam si...! Vejam si li ho dius.

nombrar: nomenar, proveir [per]. L'han nomenat (o l'han proveït) tresorer (o proveït per tresorer). | (hereu) instituir | (dir el nom) anomenar. L'han anomenada dues vegades.

només: (amb infinitiu) tan bon punt, tan aviat com. Tan bon punt va arribar els ho digué. | només de: (amb infinitiu) pel sol fet de. Pel sol fet de sentir-ho ja tremolo. | no només... sinó: no (tan) solament... sinó, no (tan sols)... sinó.

nòmina. estar en nòmina: estar en la nòmina.

noquejar: vèncer, derrotar, guanyar per fora de combat.

nòria: (per a treure aigua) sínia, sènia | (en una fira) sínia.

notar. fer-se notar: fer-se veure.

notícia. no tenir la menor notícia de: fig no tenir-ne cap notícia.

novatada: patenta, aprenentatge. | pagar la novatada: pagar la patenta.

novato -ata: novell -a, novençà -ana, passerell. Aquell ciclista de qui parlàvem és un passerell.

novedós -osa: nou nova.

nòvio -via: xicot -a, promès -sa | nuvi núvia.

número: (quantitat) nombre. Un gran nombre de gent. | xifra. Xifra romana. | (de sabates) punt, grau. Quin punt calça? | (costura) mida.

nurseria: jardí d'infants, guarderia, escola bressol.

objecte. objectes perduts: objectes trobats. El dipòsit d'objectes trobats.

obstar. no obstant: no obstant això (o això no obstant), malgrat això, això no contrastant, tanmateix, nogensmenys. Això no obstant, es va poder casar. Tens tots els diners que vols i tanmateix no te'n serveixes.

ofertar: oferir, proposar.

oïda: (òrgan) orella. Em fan mal les orelles. Tapar-se les orelles. | parlar a l'oïda: parlar a cau d'orella.

olor. olor a: olor de. Olor de roses.

omplenar: omplir, emplenar. Omplir un formulari.

ona: (dels cabells) onda.

ordinariesa: grolleria, grosseria.

ordre. en ordre a: (per a) amb vista a, a fi de, a l'efecte de. Mesures preses amb vista a mantenir la pau. | (en relació a) quant a, pel que fa a. El que interessa quant a la situació internacional.

*padastre: parastre. Figura en el DLC.

padre. de padre y muy señor mío: de consideració, de pronòstic, de les grosses, d'allò que no hi ha, de crespes, de l'alçada d'un campanar.

page. être (o estar) à la page: estar al corrent (d’alguna cosa).

palco: llotja. La llotja del Camp Nou.

pallissa: (persona) pesat.

palmar: (morir) petar, dinyar-la, anar-se'n al calaix.

paleteria: ofici de paleta | feina de paleta | obra de fàbrica, obra. Una paret d'obra.

palo santo: caqui.

pantalon: (modificació) pantaló, pantalons.

pantorrilla: tou de la cama.

paper. jugar un paper: tenir (o representar, o fer) un paper

papereta: (afer difícil) os, embolic, trencacolls. Quin os! A veure com te'n surts d'aquest embolic.

papilla: farinetes, puré, pastetes. | fer papilla: fer pols, fer xixines, deixar baldat.

paradògic -a: paradoxal.

parafernàlia: embalums.

paraigües: paraigua. No tinc paraigua, però m'és igual!

parar. on va a parar!: fam on s'és vist! | on (o a on) anirem a parar?: on arribarem? | no parar a: no ésser mai a. No és mai a casa. | venir a parar: anar a parar a. | parar-se a pensar: pensar-s'hi, mirar-s'hi bé.

parentesc: (per consanguinitat, afinitat o adopció) parentiu.

parranda: platxèria, bullícia, gatzara.

part. per altra part (o banda): d'altra banda, altrament, de més a més, a més. | per part de (parentiu): de part de, de banda de. |

partenaire: parella, company -a (en un joc, etc) | ext associat | ext col·laborador -a, aliat -ada | ext interlocutor -a.

party: festa, bauxa. Vine a la festa.

pas: (distància) passa. A deu passes. | al pas que anem: tal com anem. |donar pas: (a alguna cosa) deixar passar.

pasmar: esbalair, admirar, deixar parat (o atònit, o estupefacte), meravellar.

pasqua. fer la pasqua: fer la guitza.

passar. passar de: fig fam tan donar-se'n (o fotre-se'n). Tant se me'n dóna tot. | passar-ho (o passar-s'ho) pipa: passar-ho (o passar-s'ho) d'allò més bé (o de meravella). | passar-les morades: passar-ne (o veure'n) de verdes i de madures, passar-ne de tots colors (o de seques i de verdes). | passar-se: (excedir-se) excedir-se, fer-ne un gra massa, extralimitar-se. Em sembla que en feu un gra massa. | passar-ho bomba (o en gran): passar-ho (o passar-s'ho) d'allò més bé. | passar-ho bé (o malament): passar-s'ho bé (o malament).

passarell: passerell.

passe: (carnet) passi | (esport) passada | (de moda) desfilada | (d'una pel·lícula) projecció.

pata. mala pata: fig mala sort, pega.

patata. *patates xips: patates rosses. Figura en el DLC.

patatús: (desmai, atac de nervis) treball, tropell. | donar-li un patatús a algú: tenir algú un treball (o un tropell).

patejar-se: córrer, resseguir, rodar. He corregut tot Lleida.

patir: (malalties) tenir. Tenir una malaltia.

pato. pagar el pato: pagar els plats trencats (o la festa), carregar-se-la, ésser l'ase dels cops, carregar el mort (o els neulers), tocar el rebre.

patologia: (malaltia) malaltia.

patxorra: (indolència) cançoneria, gansoneria, ganseria | (tranquil·litat) calma, flegma.

paulatinament: de mica en mica, gradualment, lentament.

pavo: indiot, gall dindi | edat del pavo: edat de la poca-solta.

peató: vianant, transeünt. Un pas de vianants.

peatonal: de vianants. Zona de vianants.

pedrera: fig planter. El planter del Barça.

pega. posar pegues: posar entrebancs.

pegament: (per a encolar) cola, goma.

pegar: enganxar, aferrar. Enganxar un cromo a l'àlbum. | (un crit) fer. | (un crit a algú) clavar, engegar. | (un tret) engegar. | (foc) calar. | encomanar, contagiar. M'encomanà la seva quequesa. | pegar-la: posar banyes, fer el salt, tenir un embolic amb, enganyar.

pegatina: adhesiu.

pelotó: (militar) escamot. | (d'una volta ciclista) gran grup, el gros de.

pena. a dures penes: amb prou feines, amb penes i treballs.

pendre: prendre. Hi vaig prendre la paraula.

per: (causa) [amb infinitiu] perquè, pel fet de. El renyaren perquè (o pel fet que) havia arribat tard.

pera. partir peres: tirar-se els plats pel cap, trencar el plat bonic.

periode: període.

perillositat: perill, qualitat de perillós. Aquest treball té molt perill.

perllongació: prolongació, prolongament. La prolongació del carrer del Doctor Combelles.

permanèixer: romandre, restar, continuar, quedar-se, estar, fer estada, sojornar.

però. no hi ha peròs que valguin: no hi valen peròs.

personal: (colla de persones) gent. Hi havia molta de gent al cinema.

pèrtiga: perxa. Salt de perxa.

pervindre: avenir, esdevenidor, futur.

pesticida: fumigant | fungicida, insecticida, bactericida.

petroler: (modificació) petrolier.

pifiada: fallada, desencert.

píldora: píndola.

pilota: fer la pilota: fer la gara-gara. | en pilotes: en pèl, conill, en conill, nu, despullat.

pipermint: menta.

pit. a pit descobert: (sense protecció) al descobert. | (amb franquesa) amb el pit obert, amb el cor a la mà.

pitar: (amb xiulet) xiular | (amb clàxon) tocar (o sonar) el clàxon (o la botzina) | (un negoci) rutllar, marxar. Aquest negoci no rutlla. | sortir pitant: sortir rabent (o disparat o com un llamp).

pívot: pivot.

pixarrada: pixarada.

planejar: (ocells, avions) planar | fer plans (o projectes).

planell: (mapa) pla, plànol. El pla de la ciutat de Lleida. Un plànol de Girona.

planteig: plantejament.

plateria: argenteria. El carrer de l’Argenteria.

plissar: fer que una roba o cosa flexible quedi formant plecs. // plissat -ada: plegat -ada.

poc. poc a poc: a poc a poc, a poc a poquet. | per poc: de poc. Begiristain de poc no va fer gol. | per si fos poc: per si no fos prou, per a-cabar-ho d'adobar.

poder. a més no poder: fora mida, en extrem, d'allò més. És ruc fora mida. És d'allò més tanoca. | a poder ser si és possible, si pot ser. | poder amb: dominar, superar, etc. Ell sol els va dominar tots. Ha superat la malaltia. No podia aixecar (o portar) la càrrega.

policiac -a: policíac -a.

policial: policíac -a. Un estat policíac.

polícrom -a: policrom -a.

políglota: poliglot -a.

pol·lucionar: pol·luir. Els gasos nocius pol·lueixen el medi.

polo: (gelat) sorbet. Sorbet de maduixa. | (vestit) jersei de punt botonat per davant des de dalt fins a l'alçada del pit.

pols. estar fet -a pols: estar cansat -ada, estar baldat -ada. | fer un pols: (força) demostrar (o fer) braça | fotre un pols (o un polvo): fotre un clau. // polvos: pols, pólvores.

polvoró: mantegada.

por. per por que: de por que, per por de. No ho ha fet per por de rebre. No ho ha fet de por que li pegarien.

portafolis: cartera de mà, per a portar llibres, papers, etc. Visor de la carpeta del Windows.

portantveu: portaveu.

portar. portar la contrària: fer (o portar) la contra. | portar les de guanyar: tenir tots els trumfos (o atots). | portar les de perdre: tenir-ho malament, no tenir escapatòria (o es-capada). | portar per davant: tenir per damunt de tot. Té l'honor per damunt de tot.

portar-se: (anys, temps) haver-hi (anys, temps) de diferència entre. Entre la meva germana i jo hi ha vuit anys de diferència. | (ésser moda) estilar-se, estar en ús. Això ja no s'estila. | en el que portem de: de... ençà. Del començament de mes (o d'any, o de segle) ençà....

posar. (introduir) ficar. | posar (algú) al seu lloc: tenir algú a ratlla. | posar amb: (telèfon) posar en comunicació amb. Em podeu posar en comunicació (o puc comunicar, o puc parlar) amb en Pere? | posar per escrit: posar en escrit. | posar per nom: posar el nom. | posar-se al telèfon: contestar el telèfon. Demanen per tu, contesta el telèfon. | posar-se pàl·lid: empal·lidir. | posar vermell: fer caure la cara de vergonya, fer posar de tots colors.

posavasos:

posicionar: (situar) col·locar, situar.

posse: postura, posició, actitud, aparença.

possible. a ser possible: si pot ésser, si és possible.

postín: importància, upa, to. Gent d'upa.

postre: les postres. | per postres: a sobre, a més a més, per millor adobar, per més sarcasme.

pota. a quatre potes: de quatre grapes, de grapes.

precarietat: de caràcter precari.

precís -isa. ésser precís: (obligació, necessitat) caldre, haver de. // precisar: (necessitar) necessitar.

preferencialment: preferentment, amb preferència.

preguntar. preguntar per: demanar per. Demanaven per tu.

premier: cap de govern, primer ministre.

première: estrena, inauguració, obertura.

prenda: peça de vestir | penyora.

prendre. prendre el pèl: prendre la mida, rifar-se, passejar-se, fotre's, ensarronar, aixecar la camisa. | prendre la davantera: passar al davant de (anticipar-se) | posar-se al capdavant (en una cursa).

prestat -ada: demanar prestat: manllevar, emmanllevar.

*primar: v intr (prevaler) prevaler, predominar, preponderar. Entre aquells nois predominava l'interès per l'esport. | v tr (donar una prima) donar una prima, primar

primor: (en fer una cosa) delicadesa, finor, polidesa, mirament. Aquest brodat és fet amb delicadesa. | (cosa feta) meravella, exquisidesa, delícia. Aquest vestit és una meravella.

prioritzar: donar prioritat a. A l'escola, hom dóna prioritat al lleure.

produir-se: (esdevenir-se) haver-hi, tenir lloc, esdevenir-se. Després d'un mot s'esdevingué un gran silenci.

profunditat. en profunditat: amb deteniment, amb minuciositat. Estudiar un a-fer amb deteniment.

promig: mitjana.

propietat. en propietat: de propietat. Tenir un pis de propietat.

protestar. protestar per: protestar contra.

prou. prous: adj o pron prou. No tinc prou forces per a dir-vos-ho.

prova. donar prova de: donar proves de | prova d'això és que: n'és la prova que, n'és la prova el fet que.

provar: (un menjar) tastar, fer el tastet | (una beguda) tastar, degustar. | (-) (un vestit) emprovar-se.

provist -a: proveït -ïda.

pròxim -a. (o proper -a) la pròxima setmana: la setmana que ve. | el pròxim dimecres: dimecres que ve.

pudor. pudor a: pudor de. Pudor de fems.

pulveritzador: polvoritzador. // pulveritzar: polvoritzar. | (la fortuna) fondre, menjar-se.

pundonor: punt d'honor.

punt. punt per punt: fil per randa (o per agulla), amb tots els ets i uts. | posar punt i final: fer creu i ratlla.

punter -a: (notable) notable, sobresortint, destacat -ada.

puntilla: punta, randa | donar la puntilla: donar el cop de gràcia. // puntillós -osa: puntós -osa, picallós -osa.

puro: cigar. No m'agraden els cigars havans.

putejar: fer putades, perjudicar algú, fotre algú.

qualificar. qualificar com a: qualificar de. La premsa el qualificà d'oportunista.

quan: prep durant. Això va passar durant la República. | quan abans: com més aviat (millor), tan aviat com puguis. | de quan en quan: de tant en tant.

quant. en quant a: pel que fa (o es refereix) a, quant a. | per quant: per tal com, del moment que, atès que, ja que, puix que.

quart. quart d’hora, quarts d’hora: quart, quarts. Encara falta un quart. Hi vam estar tres quarts.

quasibé: quasi, gairebé.

quartel: caserna | (quarta part) quarter.

quarto: cambra, habitació.

que. amb que: sempre que, amb la condició que. | el que: (consecutiu) cosa que, la qual cosa. A la reunió es farà servir la traducció si-multània, cosa que (o la qual cosa) agilitarà el debat. | el que: (conjunció) el fet que, que. | què tal?: què, com? Què us va semblar la casa? Com vau trobar els malalts? | (salutació) com va?, com va això? | que va!: ca!, ca barret!

queixar-se. no tenir de què queixar-se: no tenir cap motiu de queixa.

*quiniela: travessa. Figura en el DLC.

*quiròfan: sala d’operacions. Figura en el DLC.

rabiar: enrabiar-se, enfadar-se, estar rabiós | sentir un gran dolor.

rabieta: rebequeria, dolenteria, marraneria.

raid: incursió, atac, expedició.

ralentir (o ralentitzar): alentir, afluixar, disminuir.

rapport: informe, informació.

ratxa. tenir bona ratxa: tenir sort. | tenir una mala ratxa: passar una mala temporada, estar de pega.

rauxa: (de vent) ratxa.

reanudar: reprendre

recabar: aconseguir, obtenir.

recado: encàrrec | gestió.

recapacitar: recogitar, fer memòria, pensar-hi | reflexionar curosament i detingudament sobre alguna cosa, en especial sobre els propis actes.

recaudar: recaptar, recollir, demanar.

recent: [seguit de pp o d'adj que puguin tenir funció substantiva] nou-, de poc, de nou. Els nounats (o els nascuts de poc), nouvingut, noucasat. | [seguit de pp] acabat -ada de, de nou, de poc. Acabat d'afaitar. Flors acabades d'obrir.

recordar. si mal no recordo: si no recordo malament.

recórrer: v tr recórrer contra. Recórrer contra una sentència. // recurrir: recórrer.

redada: (policíaca) batuda, agafada.

reembolso: reembors, reemborsament, reembossament. | contra reembolso: contra reembors.

reemprendre: reprendre, continuar.

referenciar: fer referència.

reflexar: reflectir.

registrar: (inspeccionar) escorcollar. La policia va escorcollar tot el barri. // registre: (inspecció) escorcoll, perquisició, inspecció.

relicari: reliquiari, reliquier.

relluir. treure a relluir: (citar) portar a col·lació, sortir a parlar de | (sense oportunitat) retreure, clavar per la cara (o pels bigotis). Sempre em retreu els favors que m'ha fet.

rematxar: reblar, reblonar.

remei. no haver-hi més remei que: no haver-hi altre remei que. | no tenir més remei: no tenir altre remei.

rendez-vous: cita | lloc de reunió | tertúlia.

rendir: (donar a algú allò que li és degut) retre. Retre culte a Déu.

renunciar. renunciar a: (cedir) renunciar. Renunciar tots els privilegis, el premi.

repent. de repent: de sobte, de cop i volta, tot d'una, de cop i sobte, tot d'un plegat. Parlàvem reposadament i, tot d'un plegat, es posà a plo-rar. // repentí -ina: sobtat -ada, sobtós -osa. // repentinament: sobtadament.

repetir: (d'un plat) prendre'n més. | (un menjar) tornar a la boca. L'all torna a la boca.

replicar: v tr respondre, contestar. No contestà res.

represaliar: prendre represàlia.

reptil: rèptil.

repujar: repussar.

*requadro: requadre. Figura en el DLC.

res. no m'hi va ni m'hi ve res: tant se me'n dóna (blanc com negre), tant me fa naps com cols. | res de res: absolutament res. | res que: (seguit d'infinitiu) res a. No tenir-hi res a veure.

respecte. al respecte: sobre això, referent a això, pel que fa al cas. Em van demanar aclariments sobre això.

ressaca: (per beure alcohol) caparra, aixafament | conseqüències.

restar: v intr (faltar) faltar, mancar. Falten quinze dies per Nadal. | v tr fig (treure) treure, llevar. Treure autoritat a algú.

retintín: sorna. M'ho va dir amb sorna.

retrassar: retardar.

revalorització: revaloració. Aquests terrenys han augmentat de valor. // revaloritzar: revalorar. Tornar a alguna cosa el valor o estimació que havia perdut. | Augmentar el valor d'una cosa.

rompre. rompre a: esclafir a. Esclafir a riure.

ruboritzar: fer enrojolar, fer tornar (o posar) vermell.

rumorejar ð(DCVB, DECLC): córrer el rumor que.

sanador -a: adj guaridor -a. | m f persona que guareix, saludador -a. // sanar: guarir(-se).

saber. que jo sàpiga: que jo ho sàpiga. Han vingut tots, si més no que jo ho sàpiga. // savoir faire: desimboltura.

score: puntuació.

sec. parar (algú) en sec: tallar en sec, tallar curt.

seductiu -iva: seductor -a.

segrestament: segrest.

segur. sobre segur: sense risc, a cop segur, salvament.

semblar. sembla ser: sembla. Sembla que vol ploure. | sembla ser que: segons que sembla.

sempre. sempre i quan: sempre que. Farem l'aplec demà, sempre que no plogui. | per a sempre: per sempre, per sempre més.

sensació. donar la sensació: fer la sensació.

sentar: seure | sentar bé: (un aliment, una cura) assentar-se bé | (un vestit) afavorir, anar bé, escaure. | sentar com un tiro: caure com un cop de puny al ventre. | sentar-se: asseure's, seure. | donar per sentat: donar per fet.

sentiment. li acompanyo el sentiment: us acompanyo en el sentiment, us expresso el meu condol.

sentir. (saber greu) ho sento: em sap greu, em dol, em reca.

senyalar: (indicar) assenyalar. No assenyaleu ningú amb el dit.

ser. a no ser que: llevat que, fora que, tret que, si no és que, si no, si doncs no. Ho hem d'admetre, si doncs no volem incórrer en con-tradicció. |de no ser: si no fos (o hagués estat). | si jo fos vostè: si jo fos de vós. | sigui el que sigui: sigui com vulgui, a (o de) totes passades. | no serà tant! (o ja serà menys!) fam potser que afluixis! | o sigui que: és a dir que. | per què serà que...?: per què deu ser que...?

set. treure la set: fer passar la set. Solament l'aigua us farà passar la set.

sexi: atractiu -iva, suggestiu -iva.

significar: (representar) representar, valer, tenir importància. Els diners no representen res per a ell.

sisa: cisa. // sisar: cisar.

snob: esnob.

sobreseir: sobreseure.

socorregut -uda: útil, a mà, profitós -osa | vist -a, usat -ada, passat -ada, gastat -ada.

sol -a. a soles: (un) tot sol. | (dues persones) tots dos sols, privadament, a quatre ulls.

solsament: solament, sols, només.

solteró -ona: vellard -a, conco -a. renoc -a.

solventar: resoldre, solucionar.

sonar-se: mocar-se.

sopar: v tr menjar (o prendre) per sopar | sopar amb (menjar).

sord. fer-se el sord (o el suec): fer el desentès, fer l'orni, fer el pagès, fer el Simon de l'oncle. // sordera: sordesa, sordària.

soroll. fer molt soroll per res: d'un pet fer-ne cent esquerdes.

sorpresa. per sorpresa: de sorpresa. El vaig agafar de sorpresa.

sortir. sortir dels collons: passar pels collons. No em passa pels collons d'anar a missa. | sortir disparat: fig (corrents) sortir com un llamp (o com una bala) | (projectat) sortir projectat. | sortir el tret per la culata: fer un pa com unes hòsties, anar per llana i tornar tos (o esquilat). | sortir endavant: sortir-se'n, tirar endavant, reeixir. |sortir per la tangent: fugir d'estudi, anar-se'n (o fugir) per la tangent. | sortir-se: sortir. El cotxe sortí de la carretera. | a lo que surti: a la babalà, a si l'encerto l'endevino. | sortir a escena: sortir en escena.

sostens: sostenidors.

speaker: locutor -a, presentador -a, animador -a. Figura en el DLC.

spot: espot.

staff: directius, equip directiu, comandament, direcció, junta directiva. Figura en el DLC.

stage: estada, concentració.

suar. suar la gota grossa: suar la cansalada, suar fel, suar sang i aigua, suar com un carreter, suar la gota negra.

suavitzar: (treure importància a) fig minimitzar. Els científics minimitzen la importància de l'efecte hivernacle.

subministre: subministrament.

suficient. el suficient: prou.

suggerència: suggeriment. // suggerent: suggeridor -a, suggestiu -iva.

sustentar: (una teoria) sostenir.

sweeter: jersei.

tallada: tall, llesca, penca. | treure tallada: (d'alguna cosa) treure'n profit (o estelles).

tall. tall de digestió: tallament de digestió. | tall i confecció: costura.

tamany: grandària, format, mida. Un full de mida DIN A4.

tambalejar-se: trontollar, trontollejar. Aquesta cadira trontolla. | (balancejar) balancejar, balancejar-se, oscil·lar, bransolejar. L'antena es balanceja. | (persones) tentinejar, fer tentines, titubar, trampolejar, vacil·lar. | fig trontollar, trontollejar. El govern trontolla.

tampteig: resultat, marcador.

tancar. tancar-se en banda: posar-se de cul a la paret, acular-se, enravenxinar-se.

tant. de tant en quant: de tant en tant. | en tant que: (en qualitat de) com a. | per lo tant: per tant, així, doncs, per consegüent.

tanto. al tanto!: atenció!, compte! | apuntar-se un tanto: anotar-se un punt. | estar al tanto: estar alerta (o a l'aguait) | estar al corrent, fer el cap viu.

taquilla: (armari) armariet | (recaptació d'un espectacle) recaptació [de taquilla].

tararejar: taral·lejar, taral·larejar.

tarat -ada: (persona) degenerat -ada.

tard. tard o aviat: tard o d'hora, prest o tard. // tardar. a més tardar: a tot tardar, al més tard, a tot estirar.

tarda. bones tardes: bon dia, Déu vos guard, bona tarda.

tarja: (targeta) targeta. Targeta postal

tarta: pastís, cóc.

tatxar: (esborrar) esborrar, ratllar, guixar, passar ratlla.

teenager: adolescent, noi -a.

tenir. tenir com a objecte: tenir per objecte. El llibre té per objecte una aproximació a la història de Lleida. | tenir de model: tenir com a model. | tenir en un puny: tenir (algú) al puny. | tenir-la presa amb algú: tenir-la (o portar-la) votada a algú. | tenir lo seu: tenir (o fer) la seva gràcia. | tenir molt per endavant: tenir molt encara. Té encara dos dies per fer-ho. | tenir que (o tenir de): haver de. | tenir sortida per a tot: tenir resposta per a tot.

termostat: termòstat.

terra. toma de terra: (electricitat) presa de terra.

testamentar: testar, fer testament.

texte: text. Els textos legals.

textil: tèxtil. La indústria tèxtil.

timar: estafar, enganyar, engalipar, ensarronar. // timador: ensarronador -a. // timo: ensarronada, engany, rifada.

tio tia: (home) tipus, individu, amic -ga, company -a | (familiar) oncle.

tira. la tira: molts. | tira i afluixa: estira i arronsa.

*tirants: elàstics. Figura en el DLC.

tirita: tireta.

tiron: estrebada, estirada | donar un tiron: fer una estrebada. | d'un tiron: d'una tirada. Ha escrit vint planes d'una tirada.

tocinaire -ra: cansalader -a. // tocineria: cansaladeria. // tocino: (carn de porc) cansalada.

toldo: vela, tendal. Hem fet posar un tendal sobre l'eixida perquè el sol no entri a les cambres, a l'estiu. | para-sol.

tonteria: (qualitat de ximple) beneiteria, ximplesa, bajaneria, neciesa | (cosa de poca importància) fotesa, bagatel·la. // tonto -ta: ximple, beneit -a, bajà -ana, babau, tanoca, neci -ècia, totxo -a, pallús.

tope. a tope: pleníssim -a, ple -na de gom a gom (o a vessar).

tormenta: tempestat, tempesta, tronada. Ha fet una tempesta que ho ha destrossat tot.

torpe: maldestre -a, matusser -a, malapte, desmanyotat -ada, negat -ada.

torpedejar: torpedinar.

tortícolis: torticoli.

tot. de totes totes:

tour de force: exercici de força, esforç.

tournée: sortida, volta | recorregut.

traduir-se: convertir-se, transformar-se. La pressió del FC Barcelona al mig del camp es convertí en el segon gol del partit.

tràfic: (passar per un lloc) trànsit. Una ciutat amb molt de trànsit.

tragar: (ingerir) empassar-se. M'obligà a empassar-me la sopa. | (engolir) endrapar, engolir, englotir, enviar-se. Endrapava com un lladre. | Endrapaven les sobralles del festí. | (absorbir) beure, embeure. Aquest terreny beu molta aigua. | fig (creure) empassar-se, beure's. Es beu tot el que li diuen. | no poder tragar algú: no poder pair (o veure, o suportar, o sofrir) algú

traïcionar: trair.

trajo: vestit [d'home].

transfons: rerefons.

transtorn: trastorn.

trastada: mala passada, tort.

treballar. treballar com un burro: ésser un escarràs de feina, treballar com un negre | treball de xinesos: treball de benedictí.

trobar. trobar alguna cosa millor: trobar alguna cosa de millor.

trolebús: troleibús, tròlei.

troupe: colla | companyia (de còmics).

tuberia: canonada.

tupit -ida: espès -essa, atapeït -ida.

ull!: ep!, atenció!, compte!

unànim: unànime. Un crit unànime.

vacil·lar: (prendre la mida) aixecar la camisa, prendre la mida. | presumir, fer el fatxenda, fer el pinxo.

valer. més val tard que mai: mai no és tard quan arriba (o quan Déu ajuda). | val: (conformitat) entesos, d'acord. | no poder-se valer: no poder valer-se. | no val: (amb infinitiu) no s'hi val (amb infinitiu). No s'hi val córrer. | valer el seu pes en or: valer un imperi (o un tresor, o més or que no pesa).

valla: tanca, closa | (en una carretera) barana | fig barrera, obstacle |(publicitat) plafó, pannell, tanca.

varios vàries: diversos -es, alguns -nes, uns quants unes quantes, un cert nombre de, diferents -tes. Ho hem comentat diverses vega-des.

variu: variça.

vas: (per a beure) got, veire. Un got d'aigua.

vedette: estrella, primera figura.

vegada. d'una vegada per totes: una vegada per sempre (o per totes). | tota vegada que: (causa) per tal com, puix que, atès que, ja que.

vehicular: dirigir. Cal dirigir la proposta cap a uns altres objectius.

vell -a: (pares) pare, mare. Els seus pares.

velocista: corredor -a. | Esportista que participa en curses de recorregut curt.

vendatge: embenat, embenatge.

venir: (seguit de gerundi) S’ha de construir la frase sense gerundi. Ja fa força temps que diem això. | venir a: (seguit d'infinitiu) Verb conjugat. | venir d'antic: venir de lluny. | vinc (o vaig) volant: vinc corrents, vinc de seguida.*

verduleria: botiga de verdures, cal verdulaire. Anar a cal verdulaire. | parada de verdures (en un mercat).

vèrtig: vertigen.

vestuari: (lloc per a vestir-se) vestidor.

* No s’ha de dir *La desgràcia va venir a caure entre nosaltres, sinó La desgràcia va caure entre nosaltres.

veure. no tenir res que veure: no tenir-hi res a veure. | tenir que veure: entendre's (una persona amb una altra). | ésser cosa de veure: caldre veure-ho, valer la pena de veure-ho.

vida. de per vida: per a tota la vida. Està condemnat per a tota la vida a... | buscar-se la vida: fig buscar el modus vivendi (o com guanyar-se la vida).

viking: víking.

virgueria: meravella, adornament, refinament afegit a alguna cosa o treball.

vista. a simple vista: a cop d'ull, a primera vista. | en vista a: amb vista a. | fer la vista grossa: fer els ulls grossos, no mirar prim, passar bou per bèstia grossa. | tenir a la vista: tenir en vista. Tenir en vista una excursió. | donar un vistasso: fer una ullada (o un cop d'ull).

viu. en viu: de viu en viu.

viudetat: viduïtat.

viure. viure sense pena ni glòria: viure (o menar) una existència grisa, menar una vida mediocre, anar tirant (o passant).

vivenda: habitatge, estatge, casa, domicili. La política d'habitatge del govern.

volley: voleibol.

voràgine: xuclador, remolí, engolidor.

xabacà -ana: xaró -ona, carrincló -ona, vulgar, groller -a.

xarxada: (policíaca) batuda, agafada.

xàssis: xassís.

xatarra: ferralla, ferregada, ferro vell. | (condecoracions) ferregots.

xiringuito: guingueta.

xiripa: casualitat, sort.

xispa: espurna, guspira. | treure xispes: treure foc pels queixals.

xiste: acudit, facècia.

xorra: sort.

xorrada: poca-soltada, bestiesa, bajanada, ximpleria.

xorrejar: adollar, rajar. // xorro: doll, raig. | a xorro: a raig, a galet.

xubasquero: impermeable.

xulo -la: arrogant. | (proxeneta) proxeneta, macarró.

xungo -a: de mala qualitat, dolent -a, mal fet -a | fraudulent -a, fals -a.

xupet: xumet.

xurro: (cosa mal feta) nyap, bunyol. | sortir-li a algú un xurro: sortir-li a algú un nyap (o un bunyol).

zènit: zenit.

zulú: zulu.

NOU LÈXIC DEL DICCIONARI ACADÈMIC

abrasador -a: (que crema) abrusador -a, brusent. Un sol abrusador.

abrasar: (destruir) cremar. El lleixiu crema la roba. | (cremar) abrusar, brusir. El sol abrusa les plantes.

abreviar: abreujar.

absolut. en absolut: de cap manera, ni pensar-hi. No estic disposat a admetre-ho de cap manera. No te'n penediràs? –Ni pensar-hi.

acollida: (rebuda) acolliment, acollença, rebuda. Una rebuda calorosa. |(aprovació) acolliment, acceptació. La política econòmica del govern té mala acceptació.

afició: afecció.

aficionar-se: afeccionar-se.

agilitzar: (fer àgil) agilitar | (els tràmits) accelerar, alleugerir.

àlgid -a: greu | fig culminant, màxim -a. El punt culminant d'una discussió.

antecambra: avantcambra.

antesala: avantsala.

argumentar: v tr concloure, inferir. De tot això no en poden concloure res. | (demostrar) argüir. Aquestes concessions argüeixen la fe-blesa dels directors. | adduir, al·legar.

arreglar: (compondre una cosa espatllada) adobar, reparar, apariar.

autentificar: autenticar.

autoria: (d'una obra) paternitat. La paternitat d'un llibre. | responsabilitat. La responsabilitat d'un crim.

barra: (d'un bar) taulell.

barracó: barraca gran, barracot | guingueta.

bodegó: natura morta.

boom: apogeu, prosperitat, èxit.

brocanter -a: qui ven objectes usats que no tenen més de cent anys.

camell: traficant de droga.

camuflatge: camuflament.

cangur: qui té cura dels infants quan els pares són absents.

captiveri: captivitat. Anys de captivitat.

carret: rodet, bobina. Un rodet fotogràfic.

cartellera: (per a cartells) taula d'anuncis | (del diari) llista d'espectacles.

cautelar:

cert. per cert: (a propòsit) a propòsit, ara que ho dius (o que hi penso) | (en realitat) en realitat, de fet.

clapar: dormir.

coberteria: joc de coberts

colar-se: esquitllar-se. A la festa es van esquitllar vint persones. | (per un pas estret) esmunyir-se | (en una cua) passar davant. | (equivocar-se) vessar-la | ficar els peus a la galleda.

commocionar: commoure | produir una commoció.

conscienciar(-se): fer prendre consciència (d'alguna cosa). Fer que algú sigui conscient d'alguna cosa. Prendre consciència d'alguna cosa.

contactar: establir contacte, posar-se en contacte. Ens hem posat en contacte amb ell per telèfon.

contundència: (d'un instrument, arma) caràcter contundent | (d'un argument) força aclaparadora, pes aclaparador.

convalidar: (declarar vàlid) validar | (els estudis) revalidar.

corresponsalia: càrrec de corresponsal.

culminar: És acceptat amb ús transitiu: Aquesta última obra culmina la feina de tota la vida.

culturitzar: instruir, il·lustrar, donar cultura, civilitzar, incloure en una cultura.

culturitzat -ada: instruit -ïda, il·lustrat -ada, culte -ta.

desaiguar: desguassar, desembocar.

defenestrar: expulsar algú d’un càrrec.

dematí: matí.

dentífric -a: dentifrici -ícia. Pasta dentifrícia. Un dentifrici.

desbloqueig: desblocatge.

desbloquejar: desblocar.

descampat: camp obert, camp ras.

descontrol: sense control.

descuidar: desatendre, descurar, negligir. Descurar l'estil.

desenroscar: descollar, descargolar.

despenalització: Acció i efecte de llevar la pena que pesa sobre alguna cosa que constitueix delicte.

despenalitzar: Llevar la pena que pesa sobre alguna cosa que constitueix delicte, legalitzar-la. Legalitzar el consum de marihuana.

destí: (lloc) destinació. La destinació d'un vaixell.

dinamitar: volar, detonar. Van fer volar la volta amb dinamita.

diplomatura: diploma, títol de diplomat -ada.

dos: f dues. Dues amigues. Són les dues.

driblar: passejar, esquivar, evitar, eludir.

drogodependència: drogoaddicció.

embotellament: (en una via pública) embussament, embús.

encasellar: classificar. Una obra difícil de classificar.

endegar: (començar) començar, organitzar. La Generalitat ha organitzat una campanya

contra el consum d’alcohol entre els joves conductors.

enèrgicament: amb energia.

enquestador -a: persona que dirigeix o fa una enquesta.

enquestar: sotmetre (algú) a enquesta, fer una enquesta a. | sotmetre a enquesta un afer. | Fer enquestes.

entorpiment: dificultat de moviment | entrebancada, destorb, dificultat | en-terboliment.

entorpir: (entrebancar) entrebancar (o posar entrebancs), destorbar, encallar, fer nosa, dificultar.

entrada: (d'un diccionari) article, mot.

entrega: lliurament, remesa, tramesa. | per entregues: (novel·la) de fulletó. Novel·la de fulletó.

entregar: lliurar, trametre, fer a mans, remetre, enviar, donar, repartir, adreçar, portar. | per a entregar a: a l'atenció de.

entrevistar: interviuar, fer una entrevista, tenir una entrevista.

esmaixar, esmaixada, esmaixador -a:

espònsor: patrocinador -a.

esponsorització: patrocini.

esprintador

esprintar: fer un esprint, accelerar el ritme (al final d'una cursa).

espuma: escuma

estanteria: prestatgeria.

estrictament: d'una manera estricta.

exclusiva. en exclusiva: exclusiva de. Té l'exclusiva d'aquest producte. En tinc l'ex-clusiva.

extorsionar: extorquir.

extraditar: lliurar, extradir, fer efectiva l'extradició (d'un estranger).

extraradi: perifèria d’una ciutat.

firal: de la fira. El recinte de la fira.

fita: (objectiu) objectiu. Hem complert les fites que ens havíem proposat.

floritura: ornament artificiós.

floronco: furóncol.

força. a la força: (necessàriament) per força. Ha d'agradar-te per força. | (obligadament) per força, si us plau per força. Ho has de fer per força.

fototeca:

fritada: fregitel·la, freginada.

front. fer front: afrontar, plantar cara, fer cara.

fruita. fruites seques: fruits secs.

gag: efecte còmic que sobta l’espectador.

gala: (espectacle) festa, funció, festival. Una festa benèfica.

gamberrada: bretolada, barrabassada, berganteria.

gamberrisme: vandalisme.

gamberro -a: brètol, bergant, bandarra, vàndal -a.

geladeria: gelateria.

gèminis: gèmini, bessons.

gigoló: prostitut.

gira: (d'un artista) sortida, recorregut.

guapo -a: maco -a, bonic -a, bell -a.

guipar: filar, clissar, llucar, filustrar, calar.

halar: menjar, calar-se, endrapar, engolir, fotre's. Es va fotre el sopar de tota la colla.

hipermercat: centre comercial.

ignorar: (no tenir en compte) no fer cas de, no tenir en compte, fer cas omís de, negligir. No feia cas dels advertiments de sa mare.

immers -a: fig. immergit -ida. Immergit en un mar de dubtes.

impactar: causar impacte, fer impacte, impressionar, influir, traumatitzar. Veure l'ac-cident l'impressionà en gran manera.

impartir: (una classe) fer, donar. Fer una classe. Donar la benedicció.

impredictible: que no es pot predir, imprevisible, no presumible.

incentivar: promoure, estimular, afavorir, protegir.

incidència: fig repercussió, conseqüències, efectes. És molt difícil de calcular les conseqüències de la devaluació de la lliura.

incidir: fig influir, repercutir, afectar.

influenciar: influir, influir en.

infundat -ada: sense fonament o motiu. La seva gelosia era sense motiu.

intervenir: (embargar) embargar, confiscar, comissar. La policia ha comissat dues tones d’haixix.

liderar: dirigir, manar.

lideratge: primera posició.

llaga: nafra, úlcera, plaga, ferida.

lligar: establir una relació amorosa.

magazín:

maître:

malta: malt. Cafè de malt.

mànager:

marcapassos:

massacrar: matar (en massa, gent que no es defensa), entrar a mata-degolla a | fig fam fer malbé.

massacre: matança, carnatge | matança (de bèsties) | fig fam assassinat (execució maldestra).

mediateca:

melancolia: malenconia, melangia.

melancòlic -a: malenconiós -osa, melangiós -osa. Una música malenconiosa.

mentalització: preparació.

mentalitzar(-se): fer-se la idea de, preparar-se per a, preparar o predisposar la ment d'algú de mode determinat.

metrallament:

moneder: portamonedes.

monyo: castanya, tannara, trossa.

mostra: (exposició) exposició, fira, exhibició.

motllo: motlle.

mulato: mulat.

nerviosisme: nerviositat.

nino: nina, ninot.

obviar: v tr obviar a, oposar-se a, evitar, defugir. Obviar a un perill.

obvietat: qualitat d’obvi.

ofimàtica:

òfset:

oimés: oi més, soretot, fonamentalment.

orsai: fora de joc.

ostentar: (posseir) posseir, detenir, exercir un càrrec. Posseeix un títol nobiliari.

panadera: pallissa.

parquímetre: màquina expenedora de bitllets per a aparcar.

part. a part de, a part: a més de, ultra. A més de la seva bellesa, té d'altres atractius.

passapuré: trituradora.

passar. passar de rosca: fer-ne un gra massa, tibar la corda, passar de la ratlla.

perista: qui compra objectes robats.

pèrit: perit. Un perit dolent és un mal perit.

perviure, pervivència: sobreviure, supervivència.

pesquis: cap, cervell, lluc, senderi, seny. No tenir cap.

piscifactoria:

poliedre: políedre.

polièster: poliester.

portalàmpades, portabombetes:

precintament: segellament.

predictible: conjecturable, suposable, presumible, previsible, pronosticable, predicible.

predictibilitat: predicibilitat.

premsa. roda de premsa: conferència de premsa.

pressionar: fer pressió, prémer | fig coaccionar, forçar, constrènyer.

privatitzar: fer una privatització.

professionalitat: qualitat de professional. Una obra feta amb qualitat de professional.

professó: processó.

propiciar: (afavorir) fer propici, afavorir, facilitar, ajudar, contribuir a. Les rigideses afavoreixen la rebel·lia.

puntual: precís i concret. Informe puntual.

quadro: quadre.

questionar: v tr questionar sobre, discutir. Discutir l'oportunitat de fer quelcom. Sempre questioneu sobre política.

ralentí. al ralentí: alentit. ralentit. Deixar un motor ralentit.

rànquing: ordre, classificació.

referendar: confirmar, avalar, ratificar, legalitzar.

reinserir, reinserció:

reivindicar: (un atemptat) atribuir-se’l, responsabilitzar-se'n.

remodelació: canvi, renovació, *remodelatge (DLC). Una renovació dels membres del govern.

rentaplats: (màquina) rentavaixella.

representar: (implicar) comportar, implicar. Aquest pas comportaria l'inici d'una guerra.

revitalitzar: reactivar, donar més força i vitalitat a una cosa. | revivificar, fer reviure. Una poció revivificant. Fer reviure un mot desuet.

rodeig: fig. ambages, circumloquis, embuts. Parlar sense embuts. | marrada, volta. Fer marrada.

rodejar: envoltar, encerclar, circuir, environar, voltar.

saga: (parentiu) família.

secretisme:

sedar: calmar. Calmar un histèric.

seguir: v intr continuar. Continua malalt. Continua sortint totes les nits.

sumar-se: afegir-se. Els obrers se sumaran a la revolta.

suposar: (implicar) comportar, implicar. Aquest fracàs implica recomençar un altre cop. | (significar) representar, significar. Mil pessetes representen molt per a ella. | suposant que: posat que, atès que, atenent que, en el cas que, considerant que. | per supost (o suposat): no cal dir, sens dubte, naturalment.

tacany -a: gasiu -iva, garrepa, mesquí -ina, avar -a, del puny estret.

tarambana: baliga-balaga.

tensar: tesar, tibar.

tindre: tenir.

través. a través de: (mitjançant) mitjançant, per mitjà de, per obra de. Obtingué el càrrec per mitjà d’un amic.

travestí: transvestit -ida.

trobada: (persones reunides) reunió.

trobar-se: (gent) reunir-se, congregar-se, aplegar-se.

ubicar: situar. Una vinya situada a la banda de migdia del terme.

uniformitzar: uniformar.

uniformització.

valdre: valer.

vano: ventall.

vedet:

verdader -a: veritable, vertader -a, ver -a.

verdaderament: veritablement.

vernissatge: acte d’inauguració d’una exposició d’art.

vindre: venir.

vetar: exercir el dret de vet, posar el vet a una proposició o mesura.

victimisme, victimista:

vistiplau: forma substantivada de vist i plau

xòfer: xofer, conductor d'automòbils.

xalat -ada: boig boja, sonat -ada, guillat -ada, tocat -ada del bolet, tocat -ada de l’ala.

xifrar: determinar el valor d’una cosa.

xou: espectacle.

xuixo: dolç farcit de crema.

El català, de mica en mica, ha anat acostant el seu lèxic al lèxic espanyol, sia adoptant mots espanyols, sia donant als mots catalans la mateixa significació que als mots espanyols corresponents: allò que en espanyol és designat per un mot especial, ha de tenir en català el seu mot especial: si dues idees són expressades en espanyol per un mateix mot, nosaltres trobarem natural d'expressar-les per un mateix mot, i, si en tenim dos, probablement abandonarem l'un i farem expressar les dues idees a un sol mot, que esdevindrà així l'equivalent exacte del mot espanyol; però, si és l'espanyol que té dos mots per expressar dues idees que el català expressa amb un sol, llavors nosaltres fatalment manllevarem l'un dels dos mots espanyols i reduirem l'extensió del mot català fent-lo l'equivalent exacte de l'altre mot espanyol.

Pompeu FABRA

De dues paraules, de dues expressions igualment bones, val més emprar d'antuvi la més genuïna: l'altra sempre ens queda de recurs.

Pompeu FABRA

El català perilla, ara més que mai, d'esdevenir un calc de la llengua castellana. Dins un règim de bilingüisme, l'únic mitjà de resistir a la influència pertorbadora de la llengua forastera és la coneixença perfecta de la llengua materna. Sense ella, continuarà fatalment la castellanització que començà durant la decadència i que la renaixença no ha deturat pas.

Pompeu FABRADiscurs dels Jocs Florals de Barcelona de 1934

Ningú no pot canviar la normativa establerta, que l'autoritat competent –en aquest cas la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans– ha de fer conèixer i per la no-adulteració de la qual ha de vetllar.

Davant una possible modificació, cal:

1) Que es demostri científicament que la solució admesa fins aleshores és errònia.2) Que la Secció Filològica estigui d'acord a admetre la modificació, la difongui

convenientment i s'encarregui de fer-la constar en les gramàtiques i en els diccionaris normatius d'una manera unificada.

Posat que es compleixen aquests requisits, les propostes no podran passar d'ésser propostes sense cap validesa prescriptiva i, per tant, no hauran de constar ni en gramàtiques ni en textos oficials. Aquest és el capteniment propi d'un món acadèmic i el sistema que hom segueix en qualsevol llengua de cultura.

Lluís MARQUETEls diferents criteris normatius