De la abstenciónDe la abstenciónDe la abstenciónDe la abstenciónDe la abstención

Per un governPer un governPer un governPer un governPer un governd’esquerresd’esquerresd’esquerresd’esquerresd’esquerres i catalanista i catalanista i catalanista i catalanista i catalanista

editorialeditorialeditorialeditorialeditorial

NÚMERO 953JULIOL DE 2006PREU 2 E

donadonadonadonadonaSerra Lleona: laSerra Lleona: laSerra Lleona: laSerra Lleona: laSerra Lleona: laviolació de dones comviolació de dones comviolació de dones comviolació de dones comviolació de dones coma arma de guerra.a arma de guerra.a arma de guerra.a arma de guerra.a arma de guerra.

moviment obrermoviment obrermoviment obrermoviment obrermoviment obrerLa Braun se’n vaLa Braun se’n vaLa Braun se’n vaLa Braun se’n vaLa Braun se’n vad’Esplugues: l’enèssimad’Esplugues: l’enèssimad’Esplugues: l’enèssimad’Esplugues: l’enèssimad’Esplugues: l’enèssimadeslocalitzaciódeslocalitzaciódeslocalitzaciódeslocalitzaciódeslocalització

catalunyacatalunyacatalunyacatalunyacatalunyaAnàlisi al que fou elAnàlisi al que fou elAnàlisi al que fou elAnàlisi al que fou elAnàlisi al que fou eltripartit i al panoramatripartit i al panoramatripartit i al panoramatripartit i al panoramatripartit i al panoramapolític difús que quedapolític difús que quedapolític difús que quedapolític difús que quedapolític difús que queda

Christiana Thorpe, que haestat a Barcelona, és unadona africana que mirad’ajudar a reconstruir lesvides dels milers de donesque a Serra Lleona van serviolades durant la guerra ci-vil que va patir aquest paísdurant 12 anys.

Estat espanyolEstat espanyolEstat espanyolEstat espanyolEstat espanyolEzker Batua-BerdeakEzker Batua-BerdeakEzker Batua-BerdeakEzker Batua-BerdeakEzker Batua-Berdeakcopartícep del procéscopartícep del procéscopartícep del procéscopartícep del procéscopartícep del procésde pau a Euzkadide pau a Euzkadide pau a Euzkadide pau a Euzkadide pau a Euzkadi

culturaculturaculturaculturaculturaEl nou Estatut: unEl nou Estatut: unEl nou Estatut: unEl nou Estatut: unEl nou Estatut: unallau de competènciesallau de competènciesallau de competènciesallau de competènciesallau de competènciesen Culturaen Culturaen Culturaen Culturaen Cultura

internacionalinternacionalinternacionalinternacionalinternacionalEvo Morales i elsEvo Morales i elsEvo Morales i elsEvo Morales i elsEvo Morales i elsrecursos naturals derecursos naturals derecursos naturals derecursos naturals derecursos naturals deBolíviaBolíviaBolíviaBolíviaBolívia

Entrevistem a JavierMadrazo, coordinador d’Ez-ker Batua-Berdeak, queaposta per l’arribada de lapau a Euzkadi, entre altresmecanismes, per la via d’unreferèndum d’autodetermi-nació que votin els propisbascos.

Patrimoni cultural, activitatsartístiques, arxius i bibliote-ques... el nou Estatut és eldia, per la Cultura, compa-rat amb la nit de les escas-ses competències que finsara tenia el Govern català enmatèria cultural.

El periodista Paco Simónens fa una detallada anàlisidel què, el quan i, espe-cialment, el per què de lanacionalització d’hidrocar-burs que Evo Morales duua terme a Bolívia, el paísmés pobre de Sudamèrica.

Sense ERC però qui sap enel futur, coquetejant ambCIU i amb el llast de la fortaabstenció al referèndum pelnou Estatut, el PSC desfullala margarida del seu mésque incert futur... amb JoséMontilla com a candidat

La única factoria que la Braunté a l’Estat espanyol, plegaràd’aquí a menys de dos anys.Les principals perjudicades,treballadores de més de 45anys que en porten 30 a l’em-presa, ens expliquen el seudrama personal.

Pàgina 2)Pàgina 2)Pàgina 2)Pàgina 2)Pàgina 2) Pàgina 4)Pàgina 4)Pàgina 4)Pàgina 4)Pàgina 4) Pàgina 7)Pàgina 7)Pàgina 7)Pàgina 7)Pàgina 7) Pàgina 9)Pàgina 9)Pàgina 9)Pàgina 9)Pàgina 9) Pàgina 10)Pàgina 10)Pàgina 10)Pàgina 10)Pàgina 10) Pàgina 13)Pàgina 13)Pàgina 13)Pàgina 13)Pàgina 13)

Crean ustedes que estoy perplejo.

Estos días he visto como desde sec-tores de la izquierda se perdía eltiempo intentando explicarse laabstención en el Referéndum delEstatut. Yo creía cosa sabida quela abstención es estructural en elsistema llamado democrático, esmás, que es deseable. Ello es asíporqué siendo este el sistema polí-tico del que se ha dotado el capita-lismo, no puede hacer otra cosa queexternalizar a la población de lapolítica. La conversión del ciuda-dano en consumidor y votante,hace de él un pésimo consumidory un votante desencantado. El pa-radigma democrático, los EEUU,existe gracias a porcentajes de vo-tantes inferiores al 30%. Y no pasanada. A revés, para el sistema esmejor que los ciudadanos se que-den en casa. Recordemos que enEspaña hay franquismo sociológi-co que hace creer, con la ayuda delos medios de comunicación, quepartidos y sindicatos son todosigualmente deleznables y que lapolítica es una mentira. A ello ayu-dan eficazmente nuestros políticos.

La izquierda debería reflexionarrespecto a su responsabilidad en lafalta de conciencia individual y co-lectiva y en su incapacidad paraofrecer un modelo mejor. El pri-mer paso en la toma de concienciaes la conversión del consumidor-votante en ciudadano y la oferta deorganizaciones eficaces y transpa-rentes. Intervenir en el sistema, sinmás, es pura socialdemocracia. Loscomunistas deberíamos ser vistoscomo peligrosos para el sistema,reivindicando la justicia y prome-tiendo un cambio estructural, pro-fundo y radical. Hay que trabajarsiempre en los bordes del sistema,ensanchando las barreras. Y no es-perar nunca que en esta democra-cia nos voten por hacer funcionarmejor el engranaje.

Ragan Feuerplein

El govern catalanista i d’esquerra que va surgir del Pacte delTinell és la proposta més

avançada que ha tingut Catalyunyades de la Segona República. Sorgeixcom una aliança entre parts impor-tants de la classe obrera, petits em-presaris i el capital moderat davantdel capital oligàrquic. Durant anys,aquest capital va viure a l’ombra delpujolisme fins que el model es va es-gotar i aleshores es va decidir a apos-tar per un de nou.

El tripartit partia, aleshores, comuna alternativa a la dreta aCatalunya però, malgrat això, el seuprincipal error ha estat no haversabut evidenciar davant de la ciu-tadania els èxits assolits en educa-ció, sanitat, indústria o medi ambi-ent. Les actuacions en sanitat li hanreportat enemics a les farmàcies;l’educació, amb la integració del’escola concertada dins del siste-ma públic li ha fet guanyar-sel’animadversióde l’església i de ladreta més conservadora; la indús-tria ha vist frustrats alguns dels seusprojectes, com és el cas de les im-mobiliàries; finalment, els mitjansde comunicació propis s’han cen-trat en el tema nacionalista en de-triment del tema social, mentre quela premsa contrària el tripartit nohan parat de fer campanyes queabarquen des de la desqualificaciópolítica fins a l’insult pur i dur.

El govern del tripartit és una experi-ència de coalició que al nostre paísno té tradició i, això, s’ha notatespecialment en ERC, que ha fet po-lítica de partit fins a l’últim moment,amb el resultat ja conegut de la sevaesquizofrènia estatutària.

Per la seva banda, el PSC ha estat tes-timoni de com Zapatero apunyalavaper l’esquena Maragall, pactava ambMas i teledirigia Montilla. Temespolèmicas com el de l’OPA de GasNatural a Endesa han fet que aquellcapital moderat que donava suport altripartit hagi canviat de bàndol i bus-qui ara una nova aliança, aquesta ve-

gada sòciovergent. La hostilitat delsmitjans de comunicació al govern ca-talanista i d’esquerres es desvia ara capel panegíric a les noces PSC i CIU.

Tant Mas com Zapatero es trobaven,el passat gener, en una situació deli-cada. Una vegada van pactar, hanrebut una glopada d’aire fresc i, totseguit, ja es comença a fer palès elseu acord al Congrés. Tots dos hi pac-ten una proposta de reducció delsimpostos de les rendes del capital ide les més altes, que suposa que l’Es-tat ingressarà 4.500 milions d’eurosmenys que fins ara. Diners que po-drien, per exemple, haver-se destinata despesa social, tal com ha fet el tri-partit a Catalunya.

El nou Estatut s’ha de materialitzarmitjançant lleis que el facin possible.I no podem esperar que ho facin PSCi CIU perquè el desenvoluparan úni-

cament a favor dels seus interessos.Per tant: el problema de «qui» desen-volupa l’Estatut és clau. El problemade l’hegemonia del PSC i des de CIUtorna a plantejar-se, però, aquí, del quees tracta és de donar solucions als pro-blemes dels ciutadans i ciutadanes, tre-balladors i treballadores, de Catalunya.Per això, l’Estatut l’ha d’aplicar un go-vern d’esquerres i catalanista, ja siguien forma de Pacte del Tinellrenegociat, ja sigui en forma d’un noupacte que asseguri una majoria d’es-querres. Les eleccions de la properatardor seran clau per anar veient comavança tot plegat.

Per a la classe obrera allò essencialés la seva politització perquè puguimantenir l’aliança amb altres forcesprogressistes i procurar l’hegemoniaen el seu pacte amb el capital mode-rat. L’Estatut és un instrument útilnomés si s’aplica des d’una perspec-

tiva justa, tot i que és obvi que qui téla paella pel mànec en aquest procéssón les forces hegemòniques.

L’autogovern, el desenvolupamenteconòmic, social i cultural, lafederalització de l’Estat, la interven-ció a les institucions europees, etc. ...tot hi és, a l’Estatut. Hem d’aconse-guir conformar una majoria catalanistai d’esquerres al Parlament. Recordem-ho: EUiA, en coalició amb IC-V, haformat part del tripartit. Hauríem d’es-tar orgullosos del primer govern d’es-querres a Catalunya des de fa 70 anys,així com de la nostra tasca continuadaper fer un front d’esquerres que der-roti la dreta. L’experiència de governen coalició és natural en altres països:només a casa nostra patim el síndro-me de les majories. Els i les comunis-tes som necessaris dins d’aquest nougovern catalanista i d’esquerres i aaquesta tasca ens lliurarem.

Avant953.pmd 27/06/2006, 20:251

Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006AAAAAvvvvvantantantantant22222 Moviment obrer

Igor Urrutikoetxea

Estos últimos años hemos tenidoque añadir un nuevo concepto anuestro vocabulario, «desloca-lización», instrumento utilizadopor la patronal tanto para mejorarsus beneficios como para empeorarlas condiciones de trabajo. Ladeslocalización no es mas que latendencia capitalista de colocar suproducción y capital en los lugaresdel planeta con más bajos salarios opeores condiciones de trabajo. Elmotivo que se suele aducir es la «bajarentabilidad», pero cuando se utilizaeste término no es porque lasempresas generen pérdidas, sinoporque, a pesar de producirbeneficios, piensan que ganarán másdeslocalizando la producción total oparcialmente.

En el contexto de globalización neoli-beral la única patria de lasmultinacionales y transnacionales esel capital, su único objetivo aumentarsus beneficios pese a quien pese y alcoste social o mediambiental que sea.Para lograrlo, los derechos de las y lostrabajadores, los salarios dignos y lasprestaciones sociales suponen para elgran capital un estorbo y, por lo tanto,son obstáculos a derribar. Se pretendeen definitiva mercantilizar los recur-sos naturales, los derechos, las

esto hay que añadirdeslocalizaciones parciales -TESAen Gipuzkoa, Scheneider enNafarroa, etc.- con reducción deplantilla y pérdida de puestos detrabajo.

Además, en otros casos, el poder dedecisión y la propiedad del capital enlas empresas se alejan. Así, gruposcomo Arcelor venden plantas delgrupo para construir mega-acerías enChina; otros como Gamesa sedeshacen de su división aeronaúticatras haberla dejado sin carga detrabajo y plantean la reducción en dostercios de su plantilla, y otrasempresas como Sidenor trasladan sucentro de decisión a Brasil despuésde que determinados empresarioshayan hecho su «agosto» particular.

Entretanto, las administracionesvasca y navarra han hecho causacomún con los intereses de lasmultinacionales y se han puesto a suservicio para concederles todo tipode exenciones fiscales, acceso asuelo industrial o control de losservicios públicos. En Euskal Herriael problema se agrava porque lasinstituciones carecen decompetencias en materia econó micay sociolaboral.

Desde LAB planteamos una serie de

El chantajeEl chantajeEl chantajeEl chantajeEl chantajede la de la de la de la de la deslocalizacióndeslocalizacióndeslocalizacióndeslocalizacióndeslocalización

personas y la economía en beneficiode las empresas trasnacionales. Lasconsecuencias para la clase trabajadorason la precarización, la inseguridad enel empleo y la pérdida de derechoslaborales y logros sociales.

Debemos ser conscientes de que laamenaza de la deslocalización seutiliza de manera generalizada en lapráctica totalidad de las empresas delsector del metal, a menudo en elmomento de la negociacióncolectiva, sin pretensiones dellevarla a cabo, pero con el objetivode atemorizar a las y los trabajadoresy de doblegar la resistencia sindicaly conseguir que se aceptenconvenios o pactos de contenidosregresivos. Éste es un peligro queestá ahí y ante el que no podemosceder, puesto que la cesión ante elchantaje nos llevaría a un callejónsin salida.

No obstante, también es cierto que,a pesar de no ser algo generalizado,hay casos en Euskal Herria deempresas cerradas o con amenaza decierre por este motivo: Ufesa enEtxarri, Newell-Hofesa, Expal,Areitio e Inovac Rima y variasplantas de BSH en Gasteiz, L & PSpring en Bizkaia, Moulinex enUrnieta, o la planta de Fagor enDonibane Lohitzune entre otros. A

medidas que, en caso de que hubiesevoluntad política, podrían comenzara impulsarse por parte de lasinstituciones y poderes públicos apartir de hoy mismo:

- Que las administraciones asumanresponsabilidades y desarrollenuna potente Sociedad Pública in-dustrial para garantizar elmantenimiento y desarrollo delos sectores estratégicos denuestra economía y reclamar latitularidad de las empresaspúblicas estatales instaladas ennuestro territorio.

- Una política industrial públicaque oriente los recursospúblicos para fomentar la de-fensa de nuestro tejidoproductivo, el desarrollo depolíticas de Inversión+Desa-rrollo+Innovación y gestiónestratégica, el equilibrio inter-sectorial, la estabilidad en elempleo y códigos de defensamediambiental y social. Nosoponemos a políticasgeneralistas y subvencionistasde captación del capital multi-nacional que conviertennuestro suelo y nuestra indus-tria en saldos para las empresasmultinacionales.

- Las empresas que cierren paratrasladar su producción debendevolver las ayudas fiscalesrecibidas y el terreno queocupan ha de pasar a manospúblicas y no ser recalificado,para evitar la especulacióninmobiliaria.

- Las empresas de sectoresestratégicos que cierren paratrasladar su producción a otropaís deben pasar a manos de laadministración y ser gestionadaspor los trabajadores de lasmismas (mediante la creación decooperativas u otras formasempresariales).

- No autorizar por parte de laautoridad laboral expedientes decierre o reducción de empleo deempresas rentables que quierandeslocalizarse.

- Imposición de gravámenesfiscales para productos deempresas procedentes deempresas deslocalizadas.

- Normativa europea que impidalos despidos de empresas quequieren deslocalizarse.

La situación es preocupante, perono debemos caer en la trampay ceder al chantaje de ladeslocalización porque, amenudo, las empresas laplantean con el fin de liquidarla acción sindical y conseguirque la clase trabajadorarenuncie a conquistas laboraleslogradas tras muchos años delucha. La amenaza de ladeslocalización requiere unaacción sindical contundenteporque el futuro de nuestra in-dustria y, por tanto, de nuestropueblo, lo merecen.

(*) Secretario nacional del Metaldel sindicato vasco LAB

Quina és la situació teva i deles companyes a la planta?

La majoria que estem a l’empre-sa tenim entre 48 i 52 anys, vamentrar amb 14 i 15 anys. Fatemps que no anem de vacancesi vigilem les nostres despesesper la por al futur incert. I nosom números, tothom té la sevahistòria personal: companys quetenen dos fills a la universitat,parelles que treballen a la Braun,

“És la meva vida i no penso deixar que tanquin l’empresa”“És la meva vida i no penso deixar que tanquin l’empresa”“És la meva vida i no penso deixar que tanquin l’empresa”“És la meva vida i no penso deixar que tanquin l’empresa”“És la meva vida i no penso deixar que tanquin l’empresa”

Lola treballadora de Braun

Lola, 49 anys. Treballadora de la secció de planxes a Braun a Es-plugues. Treballa des del 11 anys i cotitza des del quinze. Ha criatel seu fill tota sola. Trenta anys a l’empresa, des dels dinou. Ascen-dida a una feina fins llavors exclusiva per a homes, després demolts esforços...-

Entrevista a una treballadora de l’empresa BRAUN, en procés de tancamentEntrevista a una treballadora de l’empresa BRAUN, en procés de tancamentEntrevista a una treballadora de l’empresa BRAUN, en procés de tancamentEntrevista a una treballadora de l’empresa BRAUN, en procés de tancamentEntrevista a una treballadora de l’empresa BRAUN, en procés de tancament

la meva hipoteca... Quan ets mésgran tens més inseguretats. Tenimmolta por...

Abans has explicat que tots elsrumors de tancament s’inicienquan la multinacionalProcter&Gamble compraGillette, propietària de Braun.Com ho heu viscut?

Llavors van començar dos anysd’angoixa, perquè la direcció ens

ha mentit. La gent està rebotada iés normal, ens tracten com si fosimun guant vell, ni ens miren: sem-blem gossos. Aquí m’hi he deixatla salut i ara em treuran la vida.

Quin ambient hi ha entre lescompanyes després de l’anuncide tancament pel 2008?

Pensa que el dia que a ‘Expansión’s’afirma que tancava Braun, tot-hom va parar de treballar i va sor-tir a plorar. Som com una família:ens ajudem i ens estimem, es posamalalta una i anem a casa a aju-dar-la. La gent és molt bona illuitadora.Aquestes setmanes ensabracem i plorem. Tens por a tot ia tothom: a que la gent es quedi acasa perquè es conforma amb elsdiners, por als sindicats perquè nosaps com reaccionaran. Igualment,s’hauran de mullar el cul perquèse’n van al carrer també.Durant elfranquisme ens van posar una tre-balladora nova per vigilar des dedins que treballéssim. Fins i totdubtem de la gent que entra ara al’empresa. I si ho fan, els hi diré ala cara. Jo no vull a un policia almeu costat, es pensen que somunes delinqüents i ho són ells. Lagent amb diners ho compra tot, enspoden manipular de mil maneres.La direcció de l’empresa afirma

que la planta és viable. Com hovaloreu les treballadores?

Els sindicats asseguren que l’em-presa té beneficis i és viable. Peròarriben materials defectuosos o enfalta i hem d’aturar la producció.Sembla que l’empresa vulgui bai-xar la productivitat...

Com us plantegeu les mobilitza-cions?

Porto trenta anys a l’empresa, fatemps hi havia molta mobilització:abans sortia tot el Baix Llobregat alcarrer si pegaven a algú. La policiahavia vingut a emportar-se gent dela Braun perquè estava moltimplicada.Però avui no hi ha esperitde lluita. Ens hem conformat ambtot el que ha vingut. La gent estavamolt còmoda i ens hem deixat, perexemple, entrar les ett’s. Hem per-dut un munt de millores, però ambaixò, que és més seriós, espero quela gent reaccioni. Sort que ha entratun grup de gent jove amb ganes deplantar cara que de bones no mar-xaran. Els grans no tenim prou for-ces per fer certes coses. Jo el quepuc fer es aguantar i que em peguin,lligar-me, cridar, però no em posaréa cremar res.Ara: no penso marxar,totes tenim problemes d’esquena, atotes ens han operat i no tancaran

edu bayer

l’empresa tan fàcilment. Hem deprotestar al màxim: tallar carrete-res, cremar pneumàtics..., el quesigui.

La Direcció diu que es tancaràla planta a finals del 2008 pro-gressivament. Com aniràaquest procés?

Han plantejat un tancament total,una deslocalització pura i dura.Encara que s’ha dit que trasllada-rien el departament d’investigació(R+D) a Alemanya, però la gentque hi treballa ens diu que no elsrecol·loquen. Han dit que algunspodem ser recol·locats, peròaquesta és l’única planta a l’Estatespanyol. Si avui marxen vint idemà trenta, quan tanquin queda-rem quatre gats. Això ho pots in-terpretar com vulguis, jo pensoque és una forma de dividir-nos.Jo m’implicaré fins al final, peròhi ha qui no: quan li arreglin laseva situació, per por o per la sevaedat o perquè no té esperit de llui-ta, hi ha gent que agafarà el dineri se n’anirà cap a casa. Qui que-darà pel tancament, els grans queno podrem fer res? Exigirem queprejubilin a la gent de 50 anys,però lluitarem perquè l’empresaes quedi. Ara haurem d’esperar iesperar.

Avant953.pmd 27/06/2006, 20:252

Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006 AAAAAvvvvvantantantantant 33333

“El tancament de la Braun deixarà al carrer acentenars de treballadores de més de 45 anys”

Moviment obrer

- Com comença tot, Antònia?

- Fa més o menys un any, doscompanys nostres ens diuen, entornar del Comitè d’Europa (queés una trobada europea de repre-sentants dels treballadors deBraun) que la Braun vol tancaraquesta seu d’Esplugues, que ésla única de l’Estat espanyol. Finsfa una mica més d’un any, nosal-tres treballàvem a la Gillette, queva ser absorvida per la multina-cional Procter & Gamble, de laque Braun forma part.

- De quants treballadors es-tem parlant?

- Aquí a Esplugues som a lavora de 750 treballadors. A totEuropa, la Braun en té 130.000.

- Per què volen tancar-la, laBraun?

- Doncs perquè sembla ser quees va fer un estudi que diu quela factoria Braun, aquí a Esplu-gues, no és viable. Als estudisque han fet, veuen que, encaraque ara mateix de diners non’estan perdent, en el futur, sino traslladen aquesta factoria aun país on la mà d’obra siguimés barata, acabaran perdentdiners.

Pel coordinador general d’EUiA i diputat alParlamEnt, Jordi Miralles, la reforma laboral delgovern del PSOE és “absolutament insuficient icontinuïsta amb les polítiques econòmiques de go-verns anteriors, inclòs el del PP, un continuïsmeque també impregna altres iniciatives com la re-forma fiscal”. Miralles, comissionat parlamentarid’ICV-EUiA en polítiques laborals, creu que la re-forma no respon als reptes de les relacions labo-rals espanyoles i suposa un repartiment del supe-ràvit de la Seguretat Social entre els col·lectius mésafavorits pel cicle de creixement econòmic. “Lareforma preveu reduccions i bonificacions a lescotitzacions de les empreses, les primeres en deuanys, mentre que el cost d’aquestes mesures re-cauran, un cop més, en els treballadors” ssenyalaJordi Miralles.

En aquest sentit, Miralles ha explicat que “en elsúltims anys, el guany de les empreses i la bancahan batut rècords, per això, ara no és moment derebaixar la contribució que fan al sistema públicde la Seguretat Social, sinó de redistribuir la par-

ticipació d’aquestes i la els treballadors en pro-porció a l’increment de guanys i salaris, respecti-vament”.

Com a element especialment negatiu, Miralles hadestaca el que ell anomena la “mesura estrella” dela reforma: l’abaratiment de l’acomiadament se-gons va dir, “un dels objectius de la patronal queno s’ha pogut rebaixar com s’esperava”.

No obstant això, el coordinador general d’EUiAha reconegut algunes millores previstes a la refor-ma, com la conversió automàtica a indefinits delscontractes temporals encadenats de manera frau-dulenta o l’augment de la cobertura de prestació idel subsidi per desocupació. “Tot i que aquestesmesures no són suficients per considerar positivala reforma especialment la segona, ja que nomésafecta a col·lectius petits i, en canvi, s’universalit-za la reducció de les bases de cotització patronalsen matèria de desocupació, amb la rebaixa de re-cursos i l’increment de despesa pública que aixòsuposa”, ha conclòs Jordi Miralles.

Jordi Miralles: la reforma laboral és continuïstaJordi Miralles: la reforma laboral és continuïstaJordi Miralles: la reforma laboral és continuïstaJordi Miralles: la reforma laboral és continuïstaJordi Miralles: la reforma laboral és continuïstaamb les polítiques econòmiques del govern d’Aznaramb les polítiques econòmiques del govern d’Aznaramb les polítiques econòmiques del govern d’Aznaramb les polítiques econòmiques del govern d’Aznaramb les polítiques econòmiques del govern d’Aznar

Antonia Lozano, delegada sindical de CC.OO. a la Braun, va entrar a la factoria d’Espluguesquan encara duia trenes –com la noieta del poema de Martí i Pol- i només 16 anys. Li feia

il.lusió entrar a treballar i, recorda, estrenava ben orgullosa la seva bata de feina. La majoriade les seves companyes a la fàbrica també van començar a treballar a la mateixa edat que

ella. Una edat en què les noies de classes acomodades començaven a pensar en quina carreraestudiarien a la Universitat..

- Què vau fer, aleshores?

- Doncs, ens reunim amb la Di-recció i els demanem si és certaaquella informació. Ells ens diuenque és cert que hi ha un estudiperò que no patim, que el mes dejuliol (del 2005) ens diran si l’em-presa aposta per nosaltres o no.Després, passen la data del “ve-redicte” a octubre i, aleshores, ensconvoca la Direcció de la Brauna una macrorreunió. Allà ens vandir que la Braun es queda aquí,que cal millorar el temaorganitzatiu i de costos però queaposten perquè Braun es mantin-gui a Esplugues. Clar, desprésd’això tothom més o menys tran-quil. L’estudi per reduir costoss’encarrega i tots seguim fent.Però quina va ser la nostra sor-presa quan a mitjans de març surtuna informació al diari“Expansión” afirmant que laBraun tanca segur a Esplugues.

- Aleshores...?

- Doncs tornem a reunir-nosamb l’empresa via urgència, limobilitzem tot el personal, con-voquem una reunió... I la Direc-ció de l’empresa, mentrestant,tota l’estona dient que no és unainformació confirmada, que noens podem fiar només d’una no-

tícia d’un diari. Nosaltres, però,vam exigír un comunicat de laDirecció d’Alemània, confir-mant o desmentint aquella infor-mació.

- Quines fonts citava la infor-mació del diari?

- Parlaven d’un directiu de la

Braun a Espanya però sense do-nar-ne el nom.

- Què més va passar?

- Vam demanar al director deComunicació de Braun,Christian Leonard, que vinguésa Esplugues a aclarir-nos la si-tuació. Va venir i ens va tornara explicar, en resum, que en unparell de mesos ens dirien quèfeien perquè estaven fent un al-tre estudi de viabilitat... Clar livam dir de tot! Perquè ens vanenganyar, el mes d’octubre! To-tal, que, finalment, el passat 19de maig ens van dir que, defi-nitivament, la Braun d’Esplu-gues tancarà a finals del 2008 ique ja és una decisió irrevoca-ble.

- Quina és la resposta dels sin-dicats, a això?

- Home, ens va fer molta ràbia!Perquè, d’entrada, el que veiemés que ara mateix Braun no técap centre que li pugui fer plan-xes i “minipímers”, que és elque essencialment fabriquemaquí a Esplugues. Aquest cen-tre d’aquí es traslladarà a Xinao a l’Europa de l’Est però, aramateix, no el pot posar en mar-xa -tenint en compte que parti-ria de zero- sense perdre pro-ducció. Com que aquí es treba-lla molt al límit de temps, sen-

se quasi stock, l’empresa neces-sita un temps de muntar aixòd’aquí en un altre país, sensetancar, mentrestant, el centred’Esplugues.

- O sigui: que haureu de tre-ballar durant quasi dos anyssense cap motivació...

- Exacte, perquè aquí acabarantancant segur... I, clar, la Braunvol entrar a negociar però nosal-tres no ho acceptem.

- Per què?

- Doncs perquè lsa nostra úni-ca posició és que volem seguir ientrar a negociar seria aceptarque marxem i que plega la Brauna Esplugues.

- També deu ser molt dur a ni-vell personal, perquè la Braun(abans Gillette) porta 30 anys,a Esplugues...

- Sí, sí, és molt trist per aquestmotiu. Pensa que aquest centrefa 30 anys que funciona i hi hagent que porta tots aquests anystreballant-hi. El gruix del perso-nal que fan fora són dones de 47anys en endavan i seran elles lesque, a aquesta edat, es quedarnal carrer sense feina.

Avant953.pmd 27/06/2006, 20:253

Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006AAAAAvvvvvantantantantant44444 Catalunya

Un escenario electoralUn escenario electoralUn escenario electoralUn escenario electoralUn escenario electoralmuy abiertomuy abiertomuy abiertomuy abiertomuy abierto en Catalunya en Catalunya en Catalunya en Catalunya en CatalunyaR.M. (*)R.M. (*)R.M. (*)R.M. (*)R.M. (*)

La salida de la escena electoral deMaragall coloca en Catalunya unescenario muy abierto e imprevi-sible en los resultados.

El PSC, con el apoyo del PSOE,ha resuelto su debate eterno so-bre si va a comparecer en lacontienda electoral solo o con“acompañantes”. Ir con acom-pañantes es una experiencia queya se comprobó que funciona,encabezada por Maragall. Ir so-los significa que el partido tienetotal soberanía y, además, quebusca igualar la adhesión electo-ral que el PSC obtiene en lasMunicipales y en las Generales.En realidad, es una vieja tesis dela izquierda catalana, conreferente en todo el Estado, queconsiste en movilizar laabstención estructural (es decir,aquella parte del electorado) en elámbito del poder autonómico. Laabstención estructural ha sidosiempre más alta a nivelautonómico que a nivel local yestatal. Para ello se confía en elpapel decisivo del referente delEstado.

La experiencia de la abstención nose ha puesto a prueba todavía porparte del PSC, por lo tanto está tanabierta al éxito como al fracaso.Nosotros, en contra de la direccióndel PCC, ya la probamos conAnguita y, les recuerdo, nofuncionó; la tesis de Anguita y dePaco Frutos era que lostrabajadores de las ciudadesperiféricas de Barcelona nosdarían un apoyo importante: seobtuvo un escaso 1,5%.

Puede que los socialistas tenganmás suerte pero, por lo pronto,tendrán que hacer un dobleesfuerzo: obtener más apoyo, poruna parte, que el electorado cata-lanista que se visualizaba conMaragall y, por otro, ganar laabstención estructural que sevisualizará con Montilla. Vamos aver: la experiencia es interesante,pero puede ser –dependiendo delresultado- muy negativa para lasizquierdas de Catalunya y delEstado.

Otro aspecto a analizar tras lasalida de Maragall: CiU sale conla imagen deteriorada –a pesar delo que indiquen ciertas encuestasinteresadas- tras haberse dejadocomprar su sí a la rebaja del Esta-tut. ¿Por qué lo hicieron? Creo quepor intereses de su partido y de laburguesía, vamos a llamarle, decapital moderado. Tendrá queechar un pulso con ERC aunque,paradójicamente, puede salir bene-ficiada electoralmente por un malresultado de la experiencia nocomprobada del PSC.

Por su lado, ERC sale con unaimagen contradictoria fruto, poruna parte, de una posición equi-vocada, a mi entender, en elreferéndum y, por otra, de larecuperación de una imagen dehonestidad y de proyecto propiopara acercarse al voto catalanistay comprobar si existe cierta basedescontenta de CiU. También esuna situación muy abierta.

La coalición se sitúa más estable.Se ha tenido una posición medidaen relación al Estatut y a la crisisdel Govern catalanista i d’es-querres. Salir a la ofensiva conuna clara identificación con “sugente” será decisivo. Perotambién es imprescindible sabercuál es “su gente”. Es necesariotener una posición clara respectoal catalanismo y, además, tener

soluciones para los problemas delos trabajadores y las clasesmedias: el hilo rojo. Todo ellosabiendo que el muro que impideel desarrollo de estas soluciones,además del PP, esfundamentalmente CiU.

Estas elecciones de octubrepueden abrir un escenario políticototalmente nuevo o mantener unatrayectoria estable. Vamos acomprobarlo.

Nos enfrentaremos a la necesidadde resolver los problemas de lostrabajadores y de las capas medias.Para ello se requiere un desarrollodel nuevo Estatut por parte delGovern de la Generalitat y el Par-lament de Catalunya y se requeire,así mismo, la adaptación ymodificación de algunas leyes ycuestiones por parte del Gobiernode España. Es decir, una propuestaque vaya más allá de la propuestadel Tinell.

Además de todo esto, hay quetener en cuenta que existe una

necesidad imperiosa de conseguirun govern d’esquerres plural. Ellonos enfrenta directamente a los quequieren un gobiernosocioconvergente y a aquellos queaspiran a un gobierno de mayoríaabsoluta del PSC o de CiU.Por eso es importante lamovilización de los trabajadoresen este proceso. Hay que cambiarla sensación de frustración de unaparte importante de las/losciudadanos de izquierdas y reno-var equipos y caras. Debemosconstruir futuro.

Teniendo en cuenta todo eso,debemos tener claras quiénes sonlas fuerzas activas que, en defensade sus intereses, han actuado en elinmediato pasado. Y tener claroque seguirán actuando así y que,además, movilizarán a aquellas

personas que han sidoespectadoras del proceso.

A nadie se le escapa que tanto lahistoria del Estatut como laexperiencia y crisis del governcatalanista i d’esquerres son loselementos claves a tener en cuentapara mirar hacia el futuro.

El govern catalanista i d’esquer-res ha tenido enemigos yadversarios importantes que hantrabajado para laminar lasituación, aprovechando suinexperiencia. Hay que señalar,además, que ciertos erroresmundanos se han sobre-dimensionado y, al mismotiempo, no se ha tenido interésen divulgar el desarrollo y laconcreción programática por cul-pa de herencias que en algunoscasos han sido obstáculosimportantes.

Es preciso subrayar que, por unlado, uno de nuestros principalesenemigos en esta legislatura hasido, una vez más, la oligarquía

parasitaria -con surepresentación política decarácter fascista- que se hareconstruído junto con elnacionalcatolicismo y elanticatalanismo. Esta oligarquíaha enfrentado entre sí acomunidades, eludiendo así elcarácter de clase de losproblemas de España. Y lo hahecho diciendo mentiras comoque España se rompe, partiendode esta vieja idea reaccionaria deque España sólo hay una: la cen-tralista. Que no puede haber otraEspaña de progreso, que es la fe-deral y plurinacional. Estaoliogarquía de ultraderecha hahecho de los tópicos regionalesuna falsa realidad sobre los ca-talanes, mucho ruido y muchamovilización. El PP no quiere aCatalunya ni a España: quiere

que prevalezcan los intereses dela oligarquía reaccionaria y pa-rasitaria, de la especulación y elblanqueo de dinero frente a lostrabajadores y los sectoresindustriales.

Por otra parte, hay que destacarque ciertos adversarios -como elsector de la izquierda que se de-clara anti Zapatero- se hansubordinado a esta forma de pen-sar con más moderación, pero conefectos de aislamiento de losintereses de progreso en España.

Zapatero gobierna con un pro-grama demócrata-burgués, conmayoría democrática y muy plu-ral en el Parlamento de España.Plural porque abarca desdepartidos burgueses hasta partidosde los trabajadores, pasando porpartidos regionales. Es realmenteuna situación compleja frente ala posición política de laoligarquía que tiene fuerza en elparlamento.

Así podemos entender que los

siguientes puntos básicos delgobierno Zapatero son:

1) una política internacional deindependencia en relación aEE.UU.

2) onseguir la paz y lanormalización política enEuskadi.

3) la reforma de los estatutos enun contexto de Estado federal.

4) la recuperación de losderechos cívico-republicanos.

5) mantener el carácter social delEstado.

Todo ello, en un contexto derecuperación de la memoriahistórica.

Podemos entender que sudesarrollo es y será complejoporque, entre otras cosas, llevados años apoyándose en fuerzasprogresistas para el desarrollo dealgunos de sus puntoselectorales, sobretodo los quetienen que ver con las cuestioneseconómicas, laborales y sociales.Por eso, el de Zapatero es ungobierno fácil de presionar pordistintas fuerzas políticas, cadauna movida por sus propiosintereses. Por ejemplo los querepresenta el capital moderado enCatalunya, que teme a laoligarquía y a su tendencia habi-tual de pactar a la baja, tendenciaque le ha llevado a promocionarel recorte del Estatut de la manode Artur Mas y a la erosión del“tripartit”, utilizando suspotentes instrumentos de control:la mayoría de los medios decomunicación.

Hemos dicho antes que ninguno deestos instrumentos ha explicado eltrabajo programático del governcatalanista i d’esquerres. Estaburguesía de capital moderadotiene miedo al capital oligárquicoparasitario y no confía en el pueblode Catalunya. Les interesa más ungobierno socioconvergente.Curiosamente, a la oligarquíatampoco le iría mal un gobiernode estas características...

Por otra parte, quiero subrayarcríticamente la pasividad de lossectores y clases que estáninteresados en un govern catalanis-ta i d’esquerres porque el mayorerror del govern catalanista i d’es-querres es no haber llamado, coninformación, a la movilización delos sectores y clases interesados ensu programa.

Por ello, este es el reto másimportante en la próxima campañaelectoral si queremos obtener, traslas elecciones, un escenario conresultados institucionalesprogresistas.

(*) Analista polític

Avant953.pmd 27/06/2006, 20:254

Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006 AAAAAvvvvvantantantantant 55555

HomenatgeHomenatgeHomenatgeHomenatgeHomenatgea les a les a les a les a les dones del 36dones del 36dones del 36dones del 36dones del 36

Catalunya

Montse Armengou

L’escriptor Albert Camus deia: «al’obstinació del crims se li ha d’opo-sar l’obstinació del testimoniatge.»Aquesta ha estat l’actitud de les do-nes del 36, les d’unes tossudes i obs-tinades veus de memòria, pioneres–com ho són en tantes coses les do-nes, i encara més les republicanes-d’això que ara se’n diu recuperar lamemòria històrica o, més ben dit, lamemòria democràtica. De fet, moltabans que molts s’apuntessin al car-ro de la moda i la conveniència dela memòria, elles ja feia temps quefeien el seu pelegrinatge de denún-cia i testimoni per escoles, mitjansde comunicació, associacions i en-titats. Elles, que havien patit l’oblit,es convertien en activistes de la me-mòria. Sabien millor que ningú delsgreus costos que la desmemòria potproduir en la salut democràtica d’unpaís.

Sense elles hagués estat impossibledesvetllar alguns dels aspectes mésfoscos de la repressió feixista deFranco i despertar consciències.Sovint, abans del seu testimoni, quanens parlaven de nens robats a lesseves mares a la presó pensàvem enArgentina. O quan ens referíem afamiliars buscant els seus desapare-guts ho identificàvem amb Xile o,més recentment, amb Ruanda oBòsnia. O quan ens parlaven de trensatapeïts amb famílies senceres ambdestinació a un camp de concentra-ció nazi, ens venien al cap els com-bois de jueus. Però a través de lesseves veus vam saber que tot aixòtambé havia passat aquí i que ellesn’eren les protagonistes: les maresa qui els havien robat els fills, lesfilles sense pares, les dones viola-des i executades, les dones que bus-quen els seus homes, les dones es-claves que moren extenuades alscamps d’extermini...

El seu ha estat un testimoniatge de-cidit, valent, i sobretot intel.ligent.Han sabut sobrepassar l’anècdotapersonal i contextualitzar la seva ex-periència en el marc just: primer elde la lluita per les llibertats; desprésel de la lluita per la supervivènciafísica i política durant el franquis-me; més endavant contra l’oblit dela democràcia i la conveniència delsnous temps que deien que era de malto això de recordar. No van ser víc-times per atzar, sinó per una calcu-lada maquinària política i represso-ra, per l’extermini de l’enemic perpart del franquisme. I elles, en tantque dones, eren doblement enemi-gues. Però a més, en el seu testimo-niatge han volgut donar sempre unmissatge de dignitat i valentia. Comdiu la Maria Salvo, ens van derro-tar, però no ens van vèncer.La feina imprescindible de moltshistoriadors, la lluita de les associa-cions i la divulgació mediàticad’aquests testimonis ha posat nervi-

osa la dreta més reaccionàriad’aquest país, que pensava que maidespertaríem d’aquella enganyifa enque es va basar la transició: més valno remenar. Amb les seves veus elleshan remenat i molt. El seu testimoniens aporta veritats i ens assenyalamentides: l’oblit no és reconciliació,la memòria no és rancúnia.

Avui es conclouen aquestes jorna-des, just 30 anys després d’aquellsprimeres Jornades Catalanes de laDona del Paranimf de la Universi-tat de Barcelona. I ho fan amb unhomenatge a aquestes dones, en elmarc d’un any ple de commemora-cions: 70 aniversari de l’inici de laguerra civil, 75 aniversari de la pro-clamació de la II República. La fi-losofia d’aquesta trobada és la dedeixar definitivament enrera elvictimisme que sovint hem hagut decridar perquè se’ns sentís, perquèclarament ho hem estat de víctimes.I en consonància amb això, vull par-lar d’elles com a dones republica-nes, no com a dones de la guerra,que també. Com a subjectes actiusde la seva revolta, no com a subjec-tes passius de la seva repressió.

Elles han dedicat la seva vida a ladefensa dels valors republicans, lajustícia, la democràcia, la llibertat,el progrés social, l’avenç nacional.

La lluita per la llibertat, per la indi-vidual, social, de classe i de gènere,els va costar la seva de llibertat, a

algunes els va costar la vida. I elles,les supervivents, van decidir ser laveu de les que ja no poden parlar.

Però no, avui no volem parlar de lesvíctimes, sovint tan oblidades, en-cara no prou homenatjades ni reco-negudes, per més que hi hagi actescom els d’avui i els que es multipli-quen al llarg del territori, promogutsper fi –ja era hora-, des d’algunesinstitucions, però sobretot per la ri-quesa del teixit associatiu que lesreivindica.No avui, en la persona d’elles vo-lem parlar de qui eren aquellespersones abans que la dictadu-ra, el feixisme les convertís envíctimes. Perquè el botxí, el quevol fer exterminant la víctima ésexterminar la seva ideologia, la

seva trajectòria, els valors quedefensava.

Per això avui parlarem de les donesque eren abans. Eren aquells donesque van construir aquella repúblicamoderna, laica, culta, igualitària, dela que sovint només s’assenyalen elserrors i encara sembla que incomo-din els guanys.

Uns guanys, alguns dels quals en-cara no hem recuperat del tot. Com

aquell dia que la meva filla adoles-cent va arribar de l’institut ben con-fosa: mama, a l’estat espanyoll’avortament no és lliure? No filla,voregem la legalitat però hi haviauna vegada una república que ga-rantia l’avortament lliure i gratuït pera totes les dones. Es deia II repúbli-ca.... Uns dies després, potser percasualitat, apareixia una enganxinaa la porta de l’habitació de la Júlia.Deia: «cap a la III República». I coma més d’ella, avui està per aquí elmeu fill Gerard, a qui ja no he hagutd’ensinistrar de manera militant pera que jugui amb nines -i us he deconfessar que es un xicotot en el sen-tit més estricte- aprofito per a dir-vos que és molt feliç jugant a avi-ons: crida al parc amb els seus amics«visca l’aviació republicana!» i sapque els feixistes eren els dolents.

I parlant dels joves, deixeu-me queus digui el que em sembla més greu:hi ha hagut un trencament en latransmissió d’aquells valors, entreaquells referents ètics de la Repú-blica i la democràcia dels nostresdies. No, no hi ha hagut prou reco-neixement al fet que la nostra de-mocràcia es nodreix d’aquells valorsrepublicans.

Ens van voler fer creure que desprésde la llarga i negra dictadura havianascut la democràcia per generosi-tat del vencedors, que ara s’aveniena fer un sistema més a to amb elsnous temps.

No l’autèntica generositat va ser ladels anomenats vençuts que desprésde la mort, l’exili i la presó, van serels autèntics protagonistes de la tran-sició.

Una transició que sovint es presenta

com a modèlica però que no es vapoder fer en pla d’igualtat. De capmanera, després de 40 anys de dic-tadura, vencedors i vençuts negoci-aven en pla d’igualtat. I es va haverde fer grans renúncies, entre elles –qui sap!- la mateixa possibilitatd’anar cap a la III República.

Una transició on molts demòcratesdels de veritat van pensar que pot-ser estava bé durant uns anys no par-lar massa del passat, allò de «no re-moure», però que segurament maino es van imaginar com de despis-tada i ingrata seria la nova demo-cràcia en termes de memòria, justí-cia, reparació i reconeixement, totaixò que ens agrada que facin a al-tres països que surten d’un conflic-te, quan ho veiem des del sofà decasa a Bòsnia, Sudàfrica, Argenti-na, Xile...I ara, els nets d’aquells republicans,ciutadans madurs que pràcticamenthan viscut en democràcia volen unademocràcia madura, dinàmica, ca-paç d’afrontar el passat, sense porsni silencis. Unes terceres generaci-ons que creuen que la desmemòriaés perillosa per a la democràcia, queentenen la memòria com un drethumà fonamental, al que no volenrenunciar com no se’ns passaria pelcap renunciar a la sanitat, a l’ense-nyament, a la justícia...

I les quartes generacions, les quediuen que un altre món és possible,justament aquell somni republicà decanviar-lo el món. Aquell ideal re-publicà que avui homenatgem enaquestes dones.

Potser per això aquestes donesconnecten tan bé amb els joves isón les primeres de protestar perla guerra d’Irak, la globalització,la deslocalització...Pel seu missat-ge de revolta, fins i tot avui quemoltes ja no hi són o no ens podenacompanyar. Elles, que van defen-sar la república perquè els haviadonat uns horitzons com a dones iuna llibertat, i unes esperances queno estaven disposades a deixar-searrabassar així com així. Elles,entregades militants abans de sa-ber ben bé que era el socialisme,el comunisme, el troskisme ol’anarquisme... Elles, pioneresd’un feminisme més intuitiu queteoritzat però que ens han donatgrans lliçons.

Avui no us parlarem de la seva bio-grafia que, per sort, podem trobar enesplèndids llibres i documentals...

Ni us parlarem massa de les peripè-cies d’aquestes joves militants...

Avui m’agradaria acabar parlantd’unes dones que saben fer altrescoses a més de lluitar, resistir, de-nunciar...

La Neus Català canta. La Neus queel dia que la carreguen a un d’aquellstrens de la mort entona l’himne del’Exèrcit Popular: Endavant, enda-vant, amb fúria i disciplina, enfon-sarem el criminal feixisme. Voliaveure així si algú tombava el cap,senyal inequívoca que en aquellcomboi hi anaven catalans.

La Maria Salvo mare, mare de mol-tes dones que hem begut de la sevaintegritat malgrat que li van arrabas-sar el privilegi de la maternitat en latortura.

La Trinidad Gallego, no la Trini mi-litant, sinó la Trini filla i néta, la Tri-ni que s’aixopluga en la seva mare ila seva àvia a aquella presód’Amorebieta.

La Soledad Real rondinaire com unaadolescent, que avui encara diu ques’ha de fer alguna cosa per denunci-ar totes les barbaritats d’aquestamodalitat de feixisme que va ser ladictadura de Franco.La Teresa Pàmies periodista, queencara avui quan la sents per la rà-dio te la imagines a Ràdio Praga ojoveníssima, amb aquell vestidet dequadrets, guapa –ara que ja accep-tem algun piropo- davant d’un mi-cròfon encoratjant les masses.La Conxa Pérez, tan convincentamb la seva doctrina com venentbijuteria a aquella paradeta delmercat de Sant Antoni, aprenentcom només es pot fer en un mer-cat de com viu el poble: què men-ja, qui compra, en què gasta, l’amoque diu «el client sempre té la raó»,com em deien a mi els meus avis ipares botiguers...

La Carme Casas, que no té vergo-nya en dir allò que fa uns anys enshauria semblat políticament incor-recte: que l’amor del seu company,juntament amb els seus ideals –éesclar!- és el que la va sostenir.

La Victòria Santamaria, cosidora,dissenyadora, que avui potser hau-ria tingut alguna d’aquestes botigues«fashion» que tan sovintegen sinófos perquè els seus dissenys els hivan fotre per aquest ordre uns bur-gesos que es van forrar als EstatsUnits, un patró de Vinaròs i una queli va vendre els bikinis a El CorteInglés.

I la Josefina Piquet que, sabeu, noha parat de buscar fins que ha trobatuna nena i l’ha escoltada. La Josefi-na de la comissió de festes de l’arri-bada de les orenetes i que sap feruna llimonada excel.lent: m’imagi-no que no li sabrà greu que us expli-qui la recepta. Es tracta d’agafar lesllimones àcides que us doni la vidai, amb elles com a base, afegiu elque us sembli bé per fer unaexcel.lent llimonada.

Salut, companyes!

Avant953.pmd 27/06/2006, 20:255

Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006AAAAAvvvvvantantantantant66666 Dona

Adelina Escandell

Voldria començar recordant quequan es va debatre l’Estatut deNúria, que és del 1932, les nos-tres àvies no podien votar però,malgrat això, van protagonitzaruna gran mobilització recollint sig-natures de suport al text. Ara, quetenim la possibilitat de votar…sembla obvi que val la pena fer-ho i, a més, per dir que sí. Vegeu,si no:

Per primera vegada hi ha un capí-tol de drets i deures, amb 21 arti-cles, referit a la dona. “Curiosa-ment” ha estat un dels que més hamolestat l’Església catòlica, que vaendegar una campanya, juntamentamb la dreta, perquè desapareguiaquest capítol. Què hi diu, que elsfa tan la guitza?

· Drets de les persones (art. 15):Totes les persones tenen dret aviure amb dignitat, seguretat iautonomia, lliures d’explota-ció, de maltractaments i de totamena de discriminació, i tenendret al lliure desenvolupamentde llur personalitat i capacitatpersonal” (art. 15.2)

· Drets de les dones (art. 19):Dret al lliure desenvolupamentde llur personalitat i capacitatpersonal, a viure amb dignitat,seguretat i autonomia, lliuresd’explotació, maltractaments ide tota mena de discriminació.Les dones tenen dret a partici-par en condicions d’igualtatd’oportunitats amb els homesen tots els àmbits públics i pri-vats.

· Dret a viure amb dignitat elprocés de la mort (art. 20):

Totes les persones tenen dret arebre un adequat tractament deldolor i cures pal.liatives inte-grals i a viure amb dignitat elprocés de la seva mort. Totesles persones tenen dret a ex-pressar llur voluntat d’unamanera anticipada per tal dedeixar constància de les ins-truccions sobre les intervenci-ons i els tractaments mèdicsque puguin rebre, que han d’és-

ser respectades en els termesque estableixen les lleis,especialment pel personal sa-nitari, quan no estiguin en con-dicions d’expressar personal-ment llur voluntat.

· Drets en l’àmbit de l’habitat-ge (art. 26) :

Dret de les persones que nodisposen dels recursos sufici-ents a que els poders públicsestableixin un sistema de me-sures per a accedir a un habi-tatge digne (com que la pobre-sa és majoritàriament femeni-na...)

També destacaria positivament elssegüents punts:

2.- Capítols rectors

“Els poder públics deCatalunya han d’orientar lespolítiques públiques d’acordamb els principis rectors queestableixen la Constitució iaquest Estatut. En l’exercici dellurs competències els poderpúblics de Catalunya han depromoure i adoptar les mesu-res necessàries per a garantir-ne l’eficàcia plena” (art. 39.1)

· Protecció de les persones i deles famílies (art. 40):

- Els poders públics han detenir com a objectiu la millorade la qualitat de vida de totesles persones.- Es refereix a la família entotes les seves modalitats pre-vistes a les lleis.- Es busca la conciliació dela vida familiar i laboral il’emancipació dels joves.- També la protecció jurídi-ca de les persones ambdiscapacitats- Així com la promoció de laigualtat entre les diferents uni-ons estables de parella, teninten compte les seves caracterís-tiques, amb independència del’orientació sexual dels seusmembres.

Val la pena aturar-nos, també, enaquest aspecte i llegir-ne algunsdels apartats:

· Perspectiva de gènere (art. 41):- Els poders públics han degarantir el compliment delprincipi d’igualtat d’oportuni-tats entre dones i homes enl’accés a l’ocupació, la forma-ció, la promoció professional,les condicions de treball, inclo-sa la retribució (...).

- Els poders públics han degarantir la transversalitat en laincorporació de la perspectivade gènere i de les dones en to-tes les polítiques públiques pertal d’aconseguir la igualtat reali efectiva i la paritat entre do-nes i homes.

- Les polítiques públiques hande garantir l’abordatge integralde totes les formes de violènciacontra les dones i dels actes decaràcter sexista i discriminatori,han de fomentar el reconeixe-ment del paper de les dones enels àmbits cultural, històric, so-cial i econòmic, i han de pro-moure la participació dels grupsi les associacions de dones enl’elaboració i l’avaluaciód’aquestes polítiques.

- Els poders públics han dereconèixer i tenir en compte elvalor econòmic del treball decura i atenció en l’àmbit do-mèstic i familiar en la fixacióde llurs polítiques econòmi-ques i socials.- Els poders públics, en

l’àmbit de les seves compe-tències i ens els supòsits pre-vistos a la llei, han de velarper a que la lliure decisió dela dona sigui determinant entots els casos que puguinafectar a la seva dignitat, in-tegritat i benestar físic i men-tal, en particular en allò queconcerneix al propi cos i a laseva salut reproductiva i se-xual.

3.- Món local:

En la mesura que es dóna mésprotagonisme al món local i aquestpot intervenir amb millors condi-cions per facilitar la vida dels ciu-tadans i ciutadanes, s’afavoreix lavida de les dones perquè són elles,de manera majoritària, que tenencura de les persones depenents dela família.

5.- Renfe i transport, en general,de rodalies.

Moltes dones s’han de desplaçarper anar al lloc de treball. Donatque encara són elles les quemajoritàriament han de fer fronta la doble jornada (treball pro-ductiu i reproductiu), també enresulten, de manera indirecta lesmés beneficiades per les millo-res en aquest secto., per petitesque siguin.I per acabar: fixem-nos, partir

d’aquest text, qui tindrà (i qui te-nia, per deducció) les competèn-cies en matèria de gènere.

Article 153. Polítiques de gène-re:Correspon a la Generalitat la com-petència exclusiva en matèria depolítiques de gènere, que, respetantallò establert per l’Estatut en l’exer-cici de la competència que li atri-bueix l’article 149.1.1 de la Cons-titució, inclou, en tot cas:

a) La planificació, disseny, exe-cució, avaluació i control de nor-mes, plans i directrius generalsen matèria de polítiques per ladona, així com l’establimentd’accions positives per aconse-guir erradicar la discriminaciópor raó de sexe que s’hagind’executar amb caracter unitaripe a tot el territori de Catalunya.

b) La promoció de l’associacio-nisme de dones que realitzen ac-tivitats relacionades amb laigualtat i la no discriminació deles iniciatives de participació.

c) La regulació de les mesures iels instruments per a la sensibilit-zació sobre la violència de gèneroi per la seva detecció i prevenció,així com la regulació de serveis irecursos propis destinats a acon-seguir una protecció integral de lesdones que han patit o pateixenaquest tipus de violència.

De la De la De la De la De la llibertat, de lesllibertat, de lesllibertat, de lesllibertat, de lesllibertat, de lesdonesdonesdonesdonesdones i de l’Estatut... i de l’Estatut... i de l’Estatut... i de l’Estatut... i de l’Estatut...

De l’afirmació al reconeixement de l’autoritat femeninaDe l’afirmació al reconeixement de l’autoritat femeninaDe l’afirmació al reconeixement de l’autoritat femeninaDe l’afirmació al reconeixement de l’autoritat femeninaDe l’afirmació al reconeixement de l’autoritat femeninaMaribel Nogué i Felip

Més de dos-cents cinquanta grupsde dones de tot Catalunya i de méslluny, han participat aquest cap desetmana passat a la Gran Trobadade Dones, commemoratives delstrenta anys de les històriques Pri-meres Jornades Catalanes de laDona de l’any 1976, i que s’ha duta terme a Barcelona, al recinte deles Llars Mundet.

Hi havia representants de les asso-ciacions Dones d’Igualada (que hiprojectaren l’audiovisual amb eltestimoni de “Les Dones treballa-dores de Cal Boyer”), les Donesamb Empenta de Montbui (que hiaportaren l’exposició “les Dones iel menjar”, l’Associació de la DonaVilanovina i l’Associació de Donesde Piera, en nom propi i també coma Federació d’Associacions de Do-nes de l’Anoia que hi va aportarl’exposició “Una mirada al Treballde les dones”, amb fotografies his-tòriques de les primeres dones tre-balladores del tèxtil de finals delsegle XIX i primers del segle XX.En aquesta trobada s’hi han realit-zat més de 170 activitats entre po-

Ciutadana dempeusCiutadana dempeusCiutadana dempeusCiutadana dempeusCiutadana dempeus

nències, tallers, exposicions o“performance” on s’entrellaçava elpensament amb l’espectacle de mú-sica o dansa... S’ha pogut expressarpassió i emoció “perquè les dones ensestem autoritzant a dir-nos totes sen-ceres, sense escissions entre el nos-tre pensar i sentir. Quan posem juntsel desig, la motivació, el saber quèvolem i on volem anar, ningú no enspot fer enrere. No hi ha camí de tor-nada”, s’afirmava a l’acte de cloen-da on hi participaven més de 2000dones vingudes d’arreu.

El feminisme reconeix la pluralitat il’autoritat de les dones. La força dela relació entre nosaltres és una mos-tra de la política de les dones, ambtot el desig i risc que comporta ma-neres noves de parlar, negociar i ges-tionar la vida personal i social. Lavivència de la passió, de l’emoció ide la mediació amorosa hi ha estatpresent, es va reconèixer: “hem tin-gut cura i hem intercanviat agraï-ments i aquesta és la manera de can-viar el paradigma. Des del present ide cara al futur hem de visibilitzar,de concretar i ampliar aquest canvide paradigma que les dones volem iestem protagonitzant: som les dones

les que hem canviat, ha canviat elnostre posicionament, la nostraperspectiva...”.

És que en els temes conflictius hempogut parlar de les nostres diferèn-cies i posicionaments, els hem ano-menat i hem conegut on es trobacadascuna d’elles així com els puntsen comú. Aquesta és la millor einaper saber que, entre totes, abracemtot el món i superem la parcialitat.És així com des de les primeres Jor-nades Feministes hem passat del’afirmació al reconeixement del’autoritat femenina.

I com no podia ser d’altra manera,la Trobada de dones va cloure ambunes lletres escrites fa precisamenttrenta anys per qui va ser una femi-nista i poeta molt estimada, la MariaMercè Marçal: “Amb les dues mansalçades a la lluna, obrim una fines-tra en aquest cel tancat. Hereves deles dones que cremaren ahir, faremuna foguera amb l’estrall i la por. Ila cendra que resti no la canviaremni per l’or ni pel ferro, ceptres nipunyals. Sorgida de la flama, solstindrem ja la vida per arma i perescut a totes dues mans”.

Publicat a l’Enllaç dels Anoiencs el 8 de juny de 2006

Avant953.pmd 27/06/2006, 20:256

Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006 AAAAAvvvvvantantantantant 77777Dona

Com a totes les guerres, aquesta esva acarnissar de forma encara méscrua en els infants i les dones i vadeixar 1.400.000 desplaçats (en unpaís amb 5.885.000 d’habitants) idesenes de milers de morts i muti-lats. La major part d’infraestructuresvan ser destruïdes, entre elles gaire-bé totes les escoles. Això va serespecialment dramàtic perquè a Ser-ra Lleona el 85 % de les dones i ne-nes són analfabetes.

I aquí és on comença la feina delFAWE (Fòrum per a Dones Educa-dores d’Àfrica), la tasca del qual éspromoure i defensar l’educació de lesnenes i dones perquè assoleixin elmés alt nivell educacional possible,a 33 països (per ara) de l’Àfricasubsahariana. La directora del FAWEa Serra Lleona, Christiana Thorpe, haestat a Barcelona convidada per l’Ins-titut Català de les Dones, en el Dia deles dones per la pau i el desarmament.

- Quina és la tasca que fa el FAWEa Serra Lleona?

- Quan el 6 de gener del 99 els re-bels van envair Freetown, van segres-tar-hi més de 2.000 noies que vanpatir violacions i altres maltracta-ments brutals. Vam considerar que era

Christiana Thorpe:“Durant la nostra guerra civil,la violació de dones es va fer servircom un arma de guerra més”

imprescindible denunciar això i aju-dar aquestes nenes i noies. Però aquasi tota l’Àfrica parlar públicamentde temes com aquest és totalmenttabú, per la qual cosa, després d’unprocés una mica llarg per convèncersobretot els seus familiars que caliafer les denúncies, ens vam convertiren la primera organització que va co-mençar a denunciar les violacions.Ens va costar tres setmanes rebre laprimera denúncia formal, després envan venir dues més i l’endemà ja envan ser 200!!

- Com ho van tirar endavant, totplegat?

- Vam fer una campanya de sensibi-lització general i després vam acon-seguir crear un programa d’un anyde durada per a les víctimes de viola-cions i agressions sexuals a Freetown,del qual es van beneficiar 2.750 do-nes de tot el país. Entre els anys 2000i 2003, juntament amb l’ONU, vamproporcionar serveis semblants per apoblació desplaçada en altres puntsdel país. Vam dissenyar i aplicar unprograma per a víctimes de violaci-ons, amb tres objectius essencials: di-fondre l’existència del programa en-tre la població, subministrar serveisconfidencials d’aconsellament per les

A Serra Lleona, els primers trets de la guerra civils’hi van sentir el 23 de març del 1991, a la poblacióde Bomaru, ubicada en una província a l’est d’aquestpetit país de la costa occidental africana.Malauradament, els trets ja no pararien fins dotzeanys més tard: tots els que va durar la guerra queva assolar el país (i que va arribar el seu punt mésàlgid el 1999 amb l’atac a la capital, Freetown)

Declaració

El col.lectiu de dones basques Aotsak -veus de dones per la pau- fa públicala seva declaració per contribuir al procés de pau basc;

“Quienes suscribimos esta declaración somos mujeres de distintas ideologías,tradiciones y sentimientos que, a título personal, y partiendo desde lo que nosune y desde lo que nos separa, queremos explorar pasos hacia delante en labúsqueda de la paz y de la reconciliación.

Con esta declaración no pretendemos sustituir a nada ni a nadie, desde el lugarque ocupa cada una. Nuestra única intención es dar un impulso a la situaciónactual e intentar ayudar en la búsqueda de soluciones, aseverando que el diálogosin prejuicios y sin condiciones es un buen punto de partida como lo es elrespeto a los derechos de todas las personas.

Trabajar por un presente y un futuro de esperanza nos obliga a poner en valoruna militancia común al margen de la nuestra propia: la militancia por la pazante tantos saboteadores que ésta tiene siempre en todos aquellos conflictos enlos que es necesario alumbrarla.

Creemos que las mujeres debemos ser, por lo tanto, agentes activas por la pazy participar en el nuevo proceso de esperanza que se debe abrir en nuestro país.

Hoy por hoy, y dado el modelo social en el que vivimos, el protagonismo delos hombres y las mujeres no es el mismo en la vida política de nuestro país.No obstante, y en tanto que padecemos las consecuencias de un conflicto políticoque en nada nos es ajeno, venimos a reivindicar la participación y elprotagonismo que las mujeres también debemos tener a la hora de buscarsoluciones. Debemos ser sujetos activos de la solución, al igual que hemossido sujetos de lo que hasta ahora ha sucedido. Por ello queremos que se puedaabrir una etapa nueva bajo tres premisas básicas:

1.- La consecución de la paz es una exigencia colectiva y una prioridad polí-tica. Es también una tarea de todas y todos y no consiste únicamente enausencia de cualquier violencia. El concepto de paz desde nuestro puntode vista no está vacío de contenido, sino todo lo contrario. Para nosotrastiene que ver con la democracia, la justicia social, con un proceso de cambioque permita a la ciudadanía dar por concluidos conflictos históricos, cerraruna página en términos de derechos y libertades.

2.- Todos los proyectos políticos se pueden y se deben defender. No hay queimponer ninguno. Hay que buscar un escenario democrático que permitay garantice el desarrollo y la materialización de todos los proyectos encondiciones de igualdad, por vías políticas y democráticas.

3.- Si la sociedad vasca, la ciudadanía del País Vasco o Euskal Herria deseantransformar, cambiar o mantener su actual marco jurídico-político, todos ytodas deberíamos comprometernos a respetar y establecer las garantíasdemocráticas necesarias y los procedimientos políticos acordados para quelo que la sociedad vasca decida sea respetado y materializado y, si fueranecesario, tuviera su reflejo en los ordenamientos jurídicos.

En este sentido, entendemos que también deberán abordarse los condicionantesque determinan la diferente participación social de las mujeres y hombres, afin de que se garantice la igualdad de derechos y oportunidades inexistentes enla actualidad. Esto conlleva el reconocimiento de nuestros derechos, los de lasmujeres, y sólo será posible desde el compromiso firme de todos los agentespartícipes en el proceso.

Quienes suscribimos esta declaración creemos que es posible la solución, ypensamos que para ello todas y todos nos debemos reconocer como tales ydebemos intentar ver la parte de verdad que tienen las otras personas. Paranosotras, dialogar es el paso previo para acordar y ello es fortalecer lademocracia, no debilitarla.

Nosotras no buscamos el éxito electoral ni la defensa de nuestra opción políti-ca, sindical, social y cultural. No buscamos el aplauso de nadie ni nos intimidala crítica feroz; nos anima pensar que merece la pena trabajar por que las cosasno sigan igual, para hacer creíble el camino que, hasta ahora, siempre se hatachado de imposible por quienes no quieren que tenga solución.

Las mujeres que suscribimos esta declaración, como lo han hecho otras mujeresen otros procesos de paz, trabajaremos para blindarlo, para que no embarranque,para que no se frustre. Asimismo, para que las mujeres seamos parte activa delmismo, para reivindicar nuestro papel y nuestro protagonismo, tanto duranteel proceso como en la solución. En definitiva, trabajaremos para establecer lasgarantías democráticas que permitan la participación de toda la ciudadaníafortaleciendo el proceso y su solución.

Por ello hacemos esta aportación, estamos dispuestas al contraste, al diálogo,al acercamiento, a la negociación, a poner todo lo que esté de nuestra parte enla tarea de construir la paz sobre las premisas que planteamos.”

En Donostia, abril de 2006.

Esta declaración ha sido firmada por mujeres integrantes del partido nacionalista vasco (PNV),partido socialista de euskadi (PSE), partido socialista de navarra (PSN), PS-Pays Basque, batasuna,eusko alkartasuna (EA), izquierda unida - ezker batua (EB), izquierda unida de navarra (IUN),abertzaleen batasuna (AB), ezker abertzalea (grupo parlamentario del partido comunista de lastierras vascas PCTV o EHAK), nafarroa bai, les verts, plazandreok, ELA, LAB, CCOO, UGT,EHNE, ESK, STEE-EILAS, CGT, Attac, Collectif des femmes y LCR.

víctimes d’abusos sexuals i propor-cionar-los tractament mèdic i psico-lògic adequat.

- Per què era tan i tan necessarifer aquestes denúncies?

- Perquè durant la gerra la violacióes va utilitzar com una arma de guerramés! Imagini’s! I per això, i perquè,per sobre de tot creiem en la dignitatde les dones, des del FAWE vam tre-ballar de valent per restituir la seva dig-nitat, que pensem que és la única ma-nera de contribuir veritablement a lareconstrucció del nostre país.

- Un país ple de dolor no pot veri-tablement fer una transició...

- Exactament: com a nació arrassadaper la guerra però agraciada ambenormes recursos naturals, a SerraLleona és molt important que les do-nes participin en els processos de pre-sa de decisions, incloent-hi la resolu-ció de conflictes. Però les víctimestraumatitzades i indigents es vanmultiplicar per centenars desprésd’acabada la guerra. Moltes dones esvan dedicar a la prostitució. Per acon-seguir el desenvolupament sosteni-ble, després de la guerra calia restau-rar la dignitat de les dones i les ne-nes, com deia, perquè contribueixinal futur de Serra Lleona des del seubenestar personal. Al FAWE oferimuna esperança a través de l’educacióa nenes i joves entre els 12 i els 21anys. Durant els últims vuit anys unes8.000 nenes han passat per aquestaformació.

- Quin procés segueixen?

- Durant els primers sis mesos estracten aspectes psicosocials; mol-tes arriben amb nadons i els hemd’ensenyar a cuidar-los o, fins i tot,ajudar-les a construir el vincle en-tre mare i fill, ja que en moltes oca-sions els seus nadons són fruit deviolacions i pot haver-hi un rebuigcap a ells. Després les formem, te-nint en compte què és el que ja sa-ben fer. A més, es crea un serveide guarderia, perquè puguin dei-xar els seus fills mentre són a clas-se. Generalment, al cap d’uns di-vuit mesos, tornen a recuperar lesganes de viure.

- Quin procés de creació va seguirel FAWE al seu país?

- Abans que esclatés la guerra civil,la situació general de l’educació eralamentable, amb una taxa d’analfa-betisme altíssima. Va arribar un mo-ment, començada la guerra, en quènomés la capital i Bo -la segona ciu-tat del país- tenien un sistema d’es-coles que funcionés. El FAWE, queacabava de néixer al nostre país, hiva intervenir creant diverses escolesno formals per a nenes i dones per totSerra Lleona.

Pilar Aymerich

Avant953.pmd 27/06/2006, 20:257

Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006AAAAAvvvvvantantantantant88888 Estat espanyol

Si em voteu,Si em voteu,Si em voteu,Si em voteu,Si em voteu,apujaré els impostos!apujaré els impostos!apujaré els impostos!apujaré els impostos!apujaré els impostos!

Maribel Nogué i Felip

És un fet que es produeix totl’any però que cara al bon tempss’incrementa de forma notable:milers de joves es llencen al’aventura d’abandonar el seupaís d’origen per fugir primer enpasteres per creuar l’estret deGibraltar, però ara ho fan en“cayucos” -unes embarcacionspròpies de l’Àfrica subsaha-riana, que poden transportar finsa una seixantena de viatgers al-hora- i arriben fins a les illesCanàries.

Procedeixen de països subdes-envolupats que han estat em-pobri ts per les polí t iquesglobalitzadores del neollibe-ralisme imperant en un Nordprepotent, depredador de les ri-queses naturals que abriga elcontinent africà. Els governsde la majoria d’aquests païsoshan demostrat sovint una no-table incapacitat per oferir pos-sibilitats de desenvolupamenti de futur a la seva gent i, elsqui encara tenen forces, es ve-uen obligats a cercar nous ho-ritzons com sigui encara que

Sandro Maccarrone

La veritat és que ens agradariamolt sentir a algun candidat encampanya electoral fer una prome-sa com aquesta i trencar amb aque-lla gran bajanada que “abaixar elsimpostos és d’esquerres”. Perquèés ben conegut que els impostossón un dels principals mecanismes,en una economia capitalista, perredistribuir la renda i disminuir lesdesigualtats. És per aquest motiu,que trobem molt negativa la re-forma fiscal que ha impulsat elgovern del PSOE i que ha passatdesapercebuda entre l’opinió pú-blica, gràcies sobretot al desinte-rès d’uns mitjans de comunicaciómassa interessats en el morbo dela campanya de l’Estatut, quan noen la desaparició de RocíoJurado...

El contingut de la reforma

Com que molt sovint les qüesti-ons relacionades amb els impos-tos es formulen d’una manera ex-cessivament tècnica i difícil decomprendre, intentarem, desd’aquestes línies, ser el més pe-dagògics possible.

En primer lloc, ens referirem a lareforma de l’IRPF (Impost sobre laRenda de les Persones Físiques) queconsolida el seu caràcter dual. D’unabanda, les rendes del treball (els sa-laris), seguiran tributant de formaprogressiva, entre un 24% i un 43%

segons el nivell d’ingressos de cadapersona. Fins ara, tribuitaven entreun 15% i un 45%, de manera queels autèntics perjudicats són els quiperceben salaris baixos. D’altra ban-da, i aquest és el fet més preocupant,es reserva un tracte diferenciat a lesrendes del capital financer, és a dir,a aquelles procedents, per exemple,del beneficis d’accions o deplusvàlues immobiliàries. Totesaquestes cotitzaran a un únic tipusdel 18% mentre que fins ara, en lamajoria dels casos, ho feien segonsl’escala general, de forma progres-siva.

En segon lloc, tenim que l’Impostde Societats, que han de pagar lesempreses, patirà una disminuciódel 5% durant els propers 4 anys:un autèntic regal als empresarisque en els darrers anys han vistaugmentar els seus beneficis deforma continuada.

Una mala notícia per a les clas-ses treballadores

La pressió fiscal disminueix sobre-tot per a les rendes més elevades idel capital, de manera que s’incre-menta el pes específic de la con-tribució dels treballadors i les tre-balladores en el còmput global dela recaptació tributària. Però laconseqüència més negativa per ales classes populars i per als jovesés que, com a resultat directed’aquestes rebaixes fiscals, l’Es-tat veurà desaparèixer del seu

pressupost prop de 4500 milionsd’euros, que no es podran dedicarni a la millora ni al desenvolupa-ment dels serveis públics.

No ens entra al cap com es pot afir-mar -com ha fet el ministre d’Eco-nomia Pedro Solbes- que aquestadisminució de recursos no afecta-rà la garantia dels nostres dretssocials, quan des de fa anys és pú-blic i notori que l’Estat Espanyoles troba a la cua de la Unió Euro-pea pel que fa a la inversió en edu-cació i en política de beques; oquan tot just s’està aprovant unaLlei de Dependència que necessi-tarà d’un finançament adequat perdesenvolupar els serveis socialsque comporta posar-la en pràcti-ca; o quan les llistes d’espera i laimpuntualitat a la sanitat públicaformen part de la nostraquotidianitat; per no parlar de lesdificultats per accedir a un habi-tatge dels milions de persones quepateixen les conseqüències de lespràctiques especulatives. Val lapena assenyalar en aquest punt,que aquesta reforma fiscal mantéles desgravacions per la comprad’un habitatge però segueix senseincorporar-ne en el cas del lloguer.

El context en què es dóna la re-forma fiscal del PSOE fa queaquesta encara ens sembli méspreocupant i incomprensible. Enefecte: com a conseqüència del’ampliació de la UE, els fons es-tructurals i de cohesió disminuei-

xen considerablement. A més,l’Estat Espanyol està també a lacua dels països del seu entorn pelque fa a la pressió fiscal però, encanvi, al capdavant de tot pel quefa al frau fiscal, que se situa alvoltant del 23% del PIB. És moltpossible, per tant, que s’intenticompensar aquesta disminuciód’impostos directes amb un aug-ment dels impostos indirectes,associats al consum, que paguemde forma idèntica (per exempleamb l’IVA) tots els ciutadans iciutadanes. Aquest fet ens semblaprofundament injust perquè per-verteix la funció redistributiva delsistema d’impostos.

L’alternativa: explicació i mo-bilització.

En definitiva, la reforma fiscal

del PSOE -que ha comptat ambel suport de la burgesia naciona-lista- és una mesura continuïstaamb la política fiscal que va dura terme el Partit Popular i supo-sa la introducció dels dictatsneolliberals que impliquen bui-dar l’Estat de contingut social ieconòmic i el desmantellamentdels serveis públics. Consideremque es tracta d’un atac a les con-dicions de vida dels treballadorsi les treballadores i d’un error desdel punt de vista de la SegonaTransició que s’ha inciat a l’Es-tat Espanyol.

Com ja hem explicat en diver-ses ocasions, l’objectiu princi-pal d’aquest procés consisteixen derrotar políticament, econò-micament i socialment les clas-ses socials oligàrquiques i espe-culadores, que són la base soci-al del PP. Les rebaixes fiscals alsbeneficis obtinguts de l’especu-lació van en direcció diametral-ment oposada i afavoreixenl’enfortiment d’aquestes clas-ses.. De fet, des que vam entraren aquest nou escenari, hem es-tat insistint que un dels pilarsd’aquesta segona transició haviade ser el desenvolupament delcaràcter social de l’estat, peròque aquest seria el punt que ge-neraria confrontació amb elPSOE i amb altres forces del’aliança democràtica: així estàsucceint.

Davant d’aquesta situació no-més ens queda una alternativa:explicació i mobilització. Unaexplicació pedagògica i prope-ra, que compensi la desatenciómediàtica. I una mobilitzacióunitària, que impliqui a tots elssectors socials que objectiva-ment es veuen perjudicats peraquesta reforma fiscal, que sommolts. En aquest sentit, volemfelicitar Esquerra Unida per lacampanya que ja fa dies que estàduent a terme, amb el lema dela qual volem acabar aquest ar-ticle: “no ens deixem enredar:abaixar els impostos a les ren-des elevades no és d’esquer-res!”

sigui posant en perill la sevapròpia vida.

Però arribar al paradís del norden que tots somnien, aquell delqual els seus compatriotes non’han explicat sinó meravelles,esdevé un calvari de dificultats

curull de dures proves de resis-tència i -gairebé sempre- de purasupervivència, tant en el camíemprat com un cop han arribat alseu suposat destí. Potser tenimraó quan pensem que els proble-mes d’aquells països els han de

resoldre ells mateixos, però nopodem posar-nos una bena alsulls quan el sud ens truca a laporta de casa.

Ja fa temps que diverses orga-nitzacions humanitàries, més omenys oficials com ara la CreuRoja i d’altres ONG, treballenper donar acollida i aixopluc alscentenars de persones que arri-ben a les costes de Tarifa i d’al-tres. La seva és una tasca basa-da en la solidaritat envers lespersones perquè l’obligació deles forces de seguretat és impe-dir que entrin “il.legals”.

Però ara, i en un mes, han arri-bat més de 2.000 persones a lesanomenades “illes afortuna-des” i la situació d’emergènciacreada adquireix unes dimen-sions tals que, considerat quela “immigració ilegal” és un“assumpte d’estat”, es demanala intervenció directa del Go-vern.

Sí, és cert: som la porta d’en-trada al nord, a una Unió Eu-ropea que vol fortificar el ter-ritori a l’estil Bush a Texas,

El Sud truca a la portaEl Sud truca a la portaEl Sud truca a la portaEl Sud truca a la portaEl Sud truca a la porta

que vol conservar drets i privi-legis propis encara que sigui acosta de continuar expoliant elsrecursos naturals d’un sud a quigira l’esquena.

Mentrestant, tant els que ja sónaquí com els que van arribant,es troben amb una altra fortifi-cació tant o més dura, que calsuperar, simplement, per raonsde supervivència: la recercad’un lloc de treball, encara quesigui sense contracte per no te-nir papers i fent llargues jorna-des de treball d’aquelles feinesque ningú vol fer...

Però també hi troben portes tan-cades: la dels prejudicis dels quiesdevenen els seus nous veïns, lade la normal incorporació a lavida social del seu poble, la de po-der participar en les seves decisi-ons col·lectives encara que por-tin aquí ja uns quants anys ambpapers (com a ciutadans estran-gers no podran votar ni l’Estatut,que els reconeix molts dels dretsde ciutadania...). D’aquestes por-tes sí que en tenim la clau, i obrir-les no pot fer altra cosa queconstruir un altre nord possible.

Avant953.pmd 27/06/2006, 20:258

Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006 AAAAAvvvvvantantantantant 99999Estat espanyol

Alèxia Guilera MadariagaAlèxia Guilera MadariagaAlèxia Guilera MadariagaAlèxia Guilera MadariagaAlèxia Guilera Madariaga

- ¿Qué papel jugó EBB mientrasse cocinaba el alto el fuego de ETA?

- Hemos participado muy cerca delproceso de paz durante todos estosaños siendo un actor facilitador delproceso de paz, activo, que hatrabajado de forma constructiva sinponer zancadillas al proceso sinoengrasando la maquinaria para quepudiésemos llegar a este momento.Hemosestado haciendo segui-miento muy de cerca de lo que seiba fraguando. Impulsando elproceso, en definitiva.

- Se cumplen tres meses de la en-trada en vigor del alto el fuego: esaeuforia inicial ¿en qué punto estáahora?

- El proceso está siguiendo suscauces, ahora con el inicio próximode conversaciones entre ETA y elGobierno español. Yo creo que loprincipal es que en este momento hayuna convicción generalizada de quela tregua es irreversible.

- El inicio de las conversaciones¿significará el impulso definitivo aese cese de la violencia por partede ETA?

- Bueno... es un proceso que requieresu tiempo, sobretodo en lo referenteal colectivo de presos y de refugiados.Yo tengo mucha confianza en elproceso de paz pero no tanta en el denormalización política, que es otracosa diferente...

- ¿Cómo definiría usted esanormalización?

- Bueno, hay un conflicto políticoque era anterior a la existencia deETA y mientras no se resuelva,seguirá existiendo. Tiene que vercon la falta de consenso en tornoal

marco jurídico y político en elquevivimos y también con unanecesidad de dar estabilidad alasrelaciones Euzkadi-Estado.Todoesto pasa, sobretodo, porelreconocimiento al derechodedecisión de la sociedad vasca: esees el nudo gordiano del llamadoconflicto vasco.

- ¿...Que podría canalizarse, enparte, mediante un referéndum?

- Sí... Si se le reconoce a Euzkadiesa herramienta, podremos decirque tiene reconocido el derecho dedecisión. Un referéndum serviríapara redefinir las relacionesEuzkadi-Estado, como decía, perotambien para abordar cualquier otrotipo de cuestiones que preocupan ala gente.

- ¿En qué tipo de normalización,usando su concepto, cree quedebería entrar el mundo de la kaleborroka?

- Hay sectores sociales a los que lesva a costar reciclarse. Eseprocesohabrá que favorecerlo de la formamás positiva posible para que esaspersonas no queden en la cuneta. Lareconversión de ese mundo que sesocializó en la violencia va a ser com-plicada.

- ¿Más que el de los partidos quizáporque no es tan visible?

- Sí. Ahí habrá que favorecerprocesos de integración social porquemucha gente puede quedar, si no lohacemos, muy desarraigadasocialmente y derivar hacia modosde vida muy marginales.

- La propuesta de Ezker Batua esfederalista: ¿qué recomendarían asus electores en el caso de unreferéndum sobre la indepencia enEuzkadi?

- Nosotros defendemos la unidadde España pero basada en la libredecisión de los pueblos y, portanto, respetaremos lo que éstosdecidan democráticamente,aunque no abogaremos por laindependencia porque nos pareceun mal camino, sobretodo entérminos de convivencia de país.Creemos que es una propuestaminoritaria que genera división yfractura y porque tenemos muchoshilos de convivencia común conlos pueblos de España. De todasformas, creemos que unreferéndum ahora no sería entérminos de indepencia sí o no,sino de un nuevo estatuto paraEuzkadi, basado en elreconocimiento al derecho dedecisión, en un encaje cómodo yamable de Euzkadi en España,donde no seamos inquilinos sinoque seamos todos corresponsablesde la formación de ese Estado. Queno sea como ahora, que solo PP yPSOE se reparten la capacidad dedecidir.

- Vista la experiencia de loscatalanesy su Estatut en Madrid¿qué errores de ellos no deberíande repetir ustedes?

- El probema es que tenemos al otrolado un Estado que no tiene voluntad,hoy por hoy, de entender el hechoplurinacional y de respetar las libresdercisiones de sus pueblos.Por esocreemos que hay trabajar conperseverancia, implicando a lasociedad, sin hacer un proceso sóloentre políticos.

- ¿Y usted cree que eso ablandaríaa PP y PSOE en Madrid?

- Bueno, eso haría que el debate sehiciera en otro términos: no tanto paraconseguir resultados inmediatos y símás para conseguir un escenario deapoyo realmente popular.

Contra ETA no vivíamos mejor

- A EBB se le suele acusarde teneruna línea política desdibujada:¿qué es lo que no han podidotransmitir para que esa impresiónhaya cuajado?

- Creo que si algo no somos esunafuerza política desdibujada;sepodrá o no compartir nuestras po-siciones pero ambiguos no somos.Ezker Batúa tiene pesronalidad ymarca su propia línea política.Estamos imprimiendo un estilopropio y bien diferenciado en elGobierno vasco, por ejemplo, conel proyecto de la nueva Ley delSuelo...

- Si se legaliza Batasuna ¿ustedesvan a perder votos?

- Nosotros estamos contentos de queacabe ya este fenómeno de ETAporque la izquierda abertzale siempreha tenido el plus de la existencia deETA y siempre se ha beneficiado delas distintas coyunturas. Ahoraqueremos entrar ya en una fase en laque cada fuerza política tenga quehacer sus propuestas y su trabajo sinun plus especial, sea por la existenciao por la no existencia de ETA, quecuando estaba actuando leperjudicaba y cuando dejaba de ac-

tuar le beneficiaba. De manera queestamos contentos de esta situacióny con mucho ánimo: nosotroscreemos que hay un espacio para unafuerza como Ezker Batua Berdeak fe-deralista, vasquista, autodeterminista,republicana, que conecta con losmovimientos sociales emergentes,con el obrero. Tenemos espaciopropio y por eso somos optimistas.

- Recuerdo una frase de VázquezMontalbán, que decía que contraFranco se vivía mejor... Me imagi-no que contra ETA no estabanmejor, ¿verdad?

- Hay gente que se ha acostumbradoa vivir en un escenario político dondeETA estaba presente y, ahora, hayfuerza políticas a quienes les cuestaasumir que entramos en una nuevaera: en el fondo, yo creo que siguenañorando viejos tiempos, tantos unafuerzas como otras. El tema de laviolencia ha tapado otros conflictossociales, ha permitido que algunoshayan vivido desde el victimismo yeso les ha dado réditos electorales...en fin, yo creo que ahora les davértigo enfrentarse a una nueva eta-pa y, aunque sea muy cruel decirloasí, más de uno añora volver a la eta-pa pasada.

Félix TFélix TFélix TFélix TFélix Taberna.aberna.aberna.aberna.aberna.

En los primeros momentos tras laaprobación de la Constitución, huboquienes tuvieron la tentación, como habíasucedido en 1931, de pensar que lacreación de Comunidades Autónomas seríauna medida excepcional limitada a unospocos territorios para satisfacer lasexigencias de unos molestosnacionalismos a los que había que aplacarpero que se mantendría en la mayoría delterritorio el mismo sistema centralista queheredamos del siglo XIX. Estosplanteamientos pronto quedaron superadospor la realidad. No se trataba sólo dereivindicaciones nacionalistas o localistas:en la ciudadanía prendió con fuerza la ideade que parte fundamental de larecuperación de la democracia y del po-der de decisión para el pueblo, pasabatambién por la descentralización y elautogobierno. Pasaba por acercar las

decisiones a los ciudadanos de cadaterritorio concreto. Así fue como segeneralizó el proceso autonómico y se fueconfigurando, no sin conflictos, el actualmapa político de España.

Y así ha sido como se están llevando a cabolas reformas estatutarias, desde la iniciativacatalana. A estas alturas, nadie puede dudarque el impulso catalán ha sido determinantepara iniciar en cascada los procesos dereformas estatutarias en el resto deComunidades Autónomas. El efectoemulación ha sido aplicado en algunos casoscon una tremenda fidelidad. En otros casos,como el valenciano, las prisas por ser losprimeros y pasar delante de los catalanes hanhecho que su recién nacido Estatuto se quedeya viejo.

Pero la mayor aportación que la propuestacatalana ha realizado al conjunto de Españaha sido su concepción republicana. Más allá

de la regulación y la delimitación decompetencias de autogobierno, quecompartimos, es necesario valorar los avan-ces importantes contenidos en el presenteEstatuto en cuanto a derechos sociales,inclusión de nuevos derechos de ciudadanía,incorporación de cuestiones de género yfomento de la participación ciudadana. Laincorporación en ese nuevo Estatuto de unaextensa declaración de derechos y deberes,así como de principios rectores, supera lapráctica que había sido habitual hasta ahora,de manera que se asegura de la manera másamplia posible la dignidad de la persona yel libre desarrollo de su personalidad.

Por otra parte, algunos pensadores se hanescandalizado al contemplar cómo el procesode reordenación territorial se realizaba desde laperiferia y no desde el centro, mediante unareforma constitucional. Todo ello, ha hechoproclamar a Mariano Rajoy que la primera pro-mesa electoral del PP será la refor ma constitu-

cional para “armonizar” los estatutos deautonomía que puedan aprobarse en el periodoactual. Aunque sea una temeridad, coincidocon el PP en una cosa: es necesaria la reformaconstitucional del Título VIII, sí, pero no paralimitar el poder de las ComunidadesAutónomas sino para avanzar en un procesofederalizante. Un proceso en el que lasinstituciones constitucionales deben serconfiguradas con la participación de lasComunidades Autónomas. Una constituciónfederal donde se haga una distribución exhaus-tiva de cuáles son las competencias del Estadoy cuáles corresponden a las ComunidadesAutónomas, incluyendo los mecanismosnecesarios para un ejercicio cooperativo delas mismas. Un sistema federal basado en lacorresponsabilidad fiscal y, en definitiva, quesirva de herramienta para encontrar lasfórmulas de contribuir a la solidaridad terri-torial.

Una propuesta de Cataluña para España.Una propuesta de Cataluña para España.Una propuesta de Cataluña para España.Una propuesta de Cataluña para España.Una propuesta de Cataluña para España.

(*) Coordinador Ejecutivo de Modelo deEstado de IU Federal.

Javier Madrazo:

Javier Madrazo, Coordinador General de EzkerBatua-Berdeak

Avant953.pmd 27/06/2006, 20:259

Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006AAAAAvvvvvantantantantant1010101010 Cultura

Miquel Àngel SòriaMiquel Àngel SòriaMiquel Àngel SòriaMiquel Àngel SòriaMiquel Àngel Sòria

La cultura havia estat, en tots elsanteriors Estatuts d’Autonomia -que no són tants (1932, 1979)- unaespècie de ventafocs: dóna la im-pressió que hi és perquè s’hi ha deposar. Afortunadament, el nou Es-tatut fa una altra volta de roscajamesiana i ens presenta un article127 ple de contingut.

A l’Estatut de l’any 1932 llegim alseu article 7: “La Generalitat s’en-carregarà dels Serveis de BellesArts, museus, biblioteques, conser-vació de monuments i arxius, menysel de la Corona d’Aragó.

Una gran aportació!

L’any 1979 es fa un esforç una micamés gran i trobem a les competènci-es recollides: a l’article 9.4. Cultura.Al 9.5. Patrimoni històric, artístic,monumental, arquitectònic, arqueo-lògic i científic, sens perjudici d’allòque disposa el número 28 de l’apar-tat 1 de l’article 149 de la Constitu-ció. Al 9.6. Arxius, biblioteques, mu-seus, hemeroteques i altres centres dedipòsit cultural que no siguin de titu-laritat estatal.

Conservatoris de música i serveisde belles arts d’interès per a laComunitat Autònoma.

I puntualitza:11.7. Museus, arxiusi biblioteques de titularitat estatall’execució dels quals no es reservil’Estat.

I ja està! No busquem més, queestàvem en plena transició i qual-sevol moviment podia provocaruna autèntica tempesta. Els“militarots” ja se n’havien encar-regat de deixar-ho clar.

Però ara arribem al 2006. Els ris-cos d’involució no semblen tantreals i podem deixar volar coloms.Què hi trobem al nou Estatut?

Article 22. Drets i deures enl’àmbit cultural. 1.Totes les per-sones tenen dret a accedir en con-dicions d’igualtat a la cultura i aldesenvolupament de llurs capaci-tats creatives individuals i col·-lectives. 2.Totes les persones tenenel deure de respectar i preservarel patrimoni cultural.A l’article 44, el compromís derespectar l’accés de tothom a lacultura el posen, negre sobre blanc,els poders públics...

I les competències (recollides dinsd’aquest àmbit a l’article 127, queja he esmentat) són nombroses:

a) Les activitats artístiques i cul-turals, que es porten a terme aCatalunya, que inclouen:

Les mesures relatives a la pro-ducció i distribució de llibres ipublicacions periòdiques.

Control i protecció de la indús-tria cinematogràfica, salesd’exhibició, doblatge.

La promoció, la planificació, laconstrucció i la gestió d’equi-paments culturals.

L’establiment de mesures fis-cals d’incentivació de les acti-vitats culturals.

b) El patrimoni cultural, que in-clou:

La regulació i l’execució demesures destinades a garantirl’enriquiment i la difusió delpatrimoni cultural.

La inspecció, l’inventari i larestauració del patrimoni ar-quitectònic, arqueològic, cien-tífic, històric, tècnic, artístic,etnològic i cultural en general.L’establiment del règim jurídic

La cultura La cultura La cultura La cultura La cultura i l’estatuti l’estatuti l’estatuti l’estatuti l’estatutde Catalunyade Catalunyade Catalunyade Catalunyade Catalunya

de les actuacions sobre bénsmobles i immobles integrantsdel patrimoni cultural.

La protecció del patrimoni,conservació, reparació, vigi-lància i control.

c) Els arxius, les biblioteques, elsmuseus i tot el que afecti al seucontrol conservació, recupera-ció, règim jurídic.

d) El foment de la cultura a travésde la difusió, de la creació i laproducció teatrals, musicals,audiovisuals, literàries, de dan-sa, de circ i d’arts combinadesportades a terme a Catalunya.

La projecció internacional dela cultura catalana.

Ara ja només quedava aquest dar-rer impuls -en forma de fort suport-de la ciutadania de Catalunya a laproposta presentada. I, a partird’aquest “sí”, l’esforç d’uns ges-tors que creguin en allò que estanfent. Si no acaba essent així, que aimatge de la petita aldea galad’Astèrix: “El cel els hi caigui so-bre el seu cap”.

Un exercici d’imaginació:Un exercici d’imaginació:Un exercici d’imaginació:Un exercici d’imaginació:Un exercici d’imaginació:homenatge a la república espanyola en el seu 75 aniversarihomenatge a la república espanyola en el seu 75 aniversarihomenatge a la república espanyola en el seu 75 aniversarihomenatge a la república espanyola en el seu 75 aniversarihomenatge a la república espanyola en el seu 75 aniversari

Fray Antonio de Guevara reflexionamientras espera a Carlos V:

Para quien busca la serenidady ve a todos los hombres como igualesmalos tiempos son estos,mal lugar es la corte.Vamos de guerra en guerra. Todo el orode Indias se consume en hacer daño.La espadaincendia el Nuevo Mundo.La cruzsólo es pretexto para la codicia.La feun torpe ardid para sembrar la infamia.

Europa enteratiembla ante nuestro rey.Yo mismo tiembloaunque sé que es tan sólo un hombre más;pero ha nacido en un palacio realcomo pudo nacer en una chozade la Temistitán, ciudad arrasadapara que sobre sus ruinas brille el soldel Habsburgo insaciable.

En su embriaguez de adulación no ha vistoque su triunfo derrota a los imperios y ningún reino alcanzará la dichacon base en la miseria de otros pueblos.

Apocalipsis por televisión

Trompetas del fin del mundo interrumpidaspara dar paso a un comercial.

Blasfemias de don Juan en los infiernos

-Dios que castigas la fornicación¿por qué no haces el experimento?

Introducción al psicoanálisis

Don Segismundo Freud,tras arduo estudio

descubrió lo que al otro le costó un versoel delito es haber nacido.

Vietnam

1Vuelve al Mekong la primavera.Los árboles,comidos por el defoliador,tienen renuevos.Bombardearon Vietnam como quien mandaflagelar a los mares.

2Dijeron que iban a defender el mundo occi-dental y la

revolución no pasaría.Hoy sus huesos blanquean los arrozales.Entre el fango otoñalbrillan los restos de sus latas y plásticos

indestructibles.

N’hi ha tants que forçosament he de feruna tria. Acabo amb Stradadell’Abbondanza, extret de “Los trabajosdel mar”.

A fuerza de explotar a los esclavosy robarse dinero público,hubo auge en los negocios. Así los ricos Sevolvieron más ricos, mientras los pobresredoblaban su hambre y su miseria.La ciudaddesbordó sus antiguos límites,perdió sus rasgosoriginales, fue reconstruidasegún los lineamientos del imperio. Tambiénel hablase corrompió con los hablantes. Y el lujoentró como la hiedra en muchas partes.Combatieron el tedio con la droga.Nos legaron imágenes de sus actos sexuales,como extraño presentimientode su fragilidad. Y entre robosy asesinatos dondequiera, el terrorextendió su dominio. Miedo en la alcobay pánico en la calle. Furia y pena.Sobre todo odioproliferante. Porque el bien caminapero el mal corre (y no se sacia nunca).Todo esto sucedió en Pompeya, la vísperadel estallido del Vesubio.

Com heu pogut comprovar, l’exercicid’imaginació és d’allò més senzill...

Miquel Àngel SòriaMiquel Àngel SòriaMiquel Àngel SòriaMiquel Àngel SòriaMiquel Àngel Sòria

Aquest exercici és el que us demano ambla lectura del següent poema. Més enda-vant us donaré el nom del poeta. Mentre,juguem com si fos una intriga de palau...

Tras esa gloria bullen los gusanos.Todo es lucro y maldad.Pero no tengo fuerza o poder para cambiarel mundo.

Escribo alegorías engañosascontra la cruel conquista.

Muerdo ingratola mano poderosa que me alimenta.Tiemblo a vecesde pensar en el potro y en la hoguera.

No, no nací con vocación de héroe.No ambiciono sino la paz de todos (que esla mía),sino la libertad que me haga librecuando no quede un solo esclavo.

No esta corte,no este imperio de sangre y fuego,no este rumor de usura y soldadesca.

Esteu llegint a José Emilio Pacheco, poe-ta, narrador, assagista, traductor mexicà nas-cut l’any 1939. És un home capaç d’emoci-onar-se i emocionar-nos amb la visió deCiutat de Mèxic desprès del terratrèmol de1985 (“Miro la tierra”) o de jugar amb unafina ironia amb temes que, en una culturade masses, semblen transcendentals (“Irásy no volverás”).

No resisteixo la temptació de donar una ulla-da a aquest últim títol.

Avant953.pmd 27/06/2006, 20:2510

Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006 AAAAAvvvvvantantantantant 1111111111Cultura

Àngels Martínez i Castells

És una agradable encara que difí-cil feina presentar un llibred’autora reconeguda i temàticaimportant, en especial quan s’hafet públic l’aval de persones tannotables com Amartya Sen, NancyFolbre o Randy Abelda. PeròLourdes Beneria i el seu llibreGénero, Desarrollo y Globaliza-ción que acaba de publicarl’editorial Hacer en una curosaversió castellana de Mireia Bofill,mereixen de sobres que en una re-vista de pensament crític s’aixequiacta de la seva publicació i esdediquin unes línies a comentar elseu significat.

El títol del llibre dóna les claussuficients per entendre el necessaride l’anàlisi que promet, i la sevaurgència i necessitat es revela enel subtítol que desitja “una ciènciaeconòmica per a totes les perso-nes”. Amb això ens endinsa enaquest àmbit especial des del queel feminisme permet una millor imés àmplia comprensió de larealitat i en viatge d’anar i tornarrealimenta els esforços pluralsd’alliberament per un món millor,que és possible.

Lourdes Beneria traça als siscapítols del llibre un amplerecorregut que encadena en lapròpia història del feminisme desdels anys 70. Des de la sevadecepció inicial davant les teories

a l’ús, ens desvetlla la importànciaque per els estudis de gènere hasignificat obrir-se a lainterdisciplinarietat i les dificultatsconcretes amb les que elfeminisme s’ha topat per trobaruna visió pròpia en economia. Ditadificultat creix en especial quan estracta de “la construcció social del’economia com a disciplina” i decrear també des del feminismealternatives tant locals com globalsa les polítiques neoliberals. Peròen totes les ocasions importants –des dels inicis de Monterrey fins ales cimeres de Beijing o lesdecepcions de Nova York+5- i enels temes claus que el llibre abor-da, Lourdes Beneria ha aportatlucidesa i assumit reptes que en elseu moment degueren semblar

gegants davant el destorbintel·lectual dels modelsneoclàssics interessats, pedants idesajustats.

Aquest llibre és per tant , i a lavegada, una aconseguida provadel documentat treball de la sevaautora, i una invitació a passejar, amigable i pedagògicament,per la interessant biografia delsseus interessos i decepcions. Enalguns dels capítols podemretrobar idees ja treballades perla pròpia autora i posades al dia–la seva crítica denúncia de“l’Home de Davos”,la seva fèrtilrelectura de KarlPolanyi. Aquesttreball previ d’anàlisi i reflexiódóna més gran solidesa si hi capa un conjunt harmònic quepermet trenar amb habilitat ladialèctica entre un concepte deglobalització utilitzat de formagens convencional, el desenvo-lupament que només ho és quanes refereix al desenvolupamenthumà i el gènere entès com claucentral per al canvi econòmic isocial.

D’altra banda, l’ampli tractamentque al llibre es fa dels treballsrealitzats per les dones en laglobalització i les seves múltiplesimplicacions no només ens permetentendre millor el seu desigualrepartiment universal, ans tambéles seves implicacions en eldinamitat del keynesianisme, laprogressiva desregulació iinformatització dels mercatslaborals i les noves formes decontractació, en els programesd’ajustament i i del pagament deldeute, i inclòs –de manerasorprenent, però en un esquemalògic inapel·lable- en el suposatmiracle dels anomenats “tigresasiàtics”.

En aquest llibre, al menys, les per-sones si compten i lesconseqüències de les decisionseconòmiques no acaben en unmercat en millor o pitjor equilibri.En l’estudi de lesdeslocalitzacions, posem per cas –i el de la Smith-Corona que estracta al Capítol IV és exemplar alrespecte- Lourdes Beneria nonomés ens parla del seu diferentimpacte de gènere, de les desigualspèrdues d’ocupació i ingressos,sinó dels problemes familiars i desalut que van acompanyar elsacomiadaments d’homes i dones ique posen de manifest el patimenthumà d’una decisió que segons lesteories a l’ús només respon a leslleis de la microeconomia. LourdesBeneria ens explica que la relacióinstituïda entre el creixement delssectors informals i el cercle de lapobresa afecta especialment a lesdones i per dit motiu les“inseguretats creixents de laglobalització” (p.122) deuriencompensar-se –a proposta del’autora- amb programes deprotecció social i polítiquesintegrals. Lluny de tot victimisme,

el discurs del gènere en Beneriapermet fer més sòlides lespolítiques per la igualtat enllibertat.

Aquest és també un llibre senseexcipients: la densitat delsarguments i propostes obliguensovint a aturar-se i a dialogar ambel text. L’autora, a més, encadenael text amb cites de les sevesmoltes i pertinents lectures i fa queel lector o lectora es senti enterreny amable compartint afinitatsi coincidències. Es tracta per tantd’un llibre ample, generós i honest,escrit sense peanyes ni cuirassesper algú que no amaga els seusvalors i on cada línia conté unsenyal, una idea, una dada a tenirpresent o un element de reflexió.

Però el redactat en pura fibra noelimina ni els cops d’ullet decomplici tat per a quins jacomençaren el mateix trajecteintel·lectual, ni la voluntat deque trobin acomodament les per-sones que s’aboquen al text desde diferents matriusacadèmiques o biogràfiques.L’interès del llibre per a unpúblic ample es manifesta, perexemple, en que no només en laintroducció es pugui partir deltreball seminal de Boserup peracabar donant nou sentit a lesmanifestacions dels carrers deGènova de juliol de 2001. Els“suggeriments” –en el termemassa humil que utili tza lapròpia autora- sobre polítiquespúbliques que constitueixen el

Vivim temps Vivim temps Vivim temps Vivim temps Vivim temps nousnousnousnousnous

Darío FoDarío FoDarío FoDarío FoDarío Fo

Pel seu interès us faig arribar elManifest electoral de Dario Fo ,candidat a les eleccions primà-ries de la Unione (coalició decentre-esquerra) del 29 de generper a l’alcaldia de Milà. Aquesttipus de document ,encara queamb una mica de retard, sempreés útil de conèixer. Crec que ésuna mostra clara dels compro-mís d’alguns intel·lectuals ambel dia a dia del seu espai vital.

Si busqueu un moderat, teniucompte a l’hora de votar-me,

Perquè amb mi es corre perill!

Però de veritat voleu un alcaldemoderat?

El moderat és fort amb els feblesi feble amb els forts.

El moderat fingeix resoldre elsproblemes sense afrontar-los!

El moderat fa la vista grossadavant l’especulació immobi-liària.

El moderat fa fora els llogaters

de ses cases al centre

Y després se les torna a vendre alsmagnats de l’especulació.

El moderat transforma en gueto laperifèria.

El moderat accepta una escola pera rics i una per a pobres.

El moderat deixa que la ciutat estorni més i més trista,

Y aplaudeix els gratacels, on no esveuen nens jugant ni gent pedalanten bicicleta.

El moderat tem disgustar els ciu-tadans que compten.

Y no concedeix la paraula als queno tenen veu.

El moderat mai canviarà res.

El moderat no resoldrà el proble-ma de la contaminació de Milà, nosalvarà els pulmons septuagenarisdels nens de 5 anys.

El moderat no us lliurarà del trà-fic, del milió d’automòbils que,amb els seus espetarrecs, han

transformat la ciutat en unacàmera de gas.

Avui, pel que sembla, no ser mo-derat és un defecte o un delicte;o bé un privilegi dels joves.

Però calen molts molts anys...per arribar a ser veritablementjoves!

Milà, si ma música et sona mas-sa fort, aleshores vol dir que t’es-tàs tornant massa vella.

No hi ha moderat que hagi fethistòria, com no hi ha moderatque hagi guanyat un Nobel.

Jo no sóc un moderat!

Seré un alcalde que arrisqui.

Perquè crec que el risc del canviés l’única resposta correcta pera qui inverteix el seu vot en unprojecte per a Milà.

Si us decidiu a votar-me, arris-queu molt...

Us arrisqueu inclús a trobar-vos,finalment, vivint en una ciutatmillor!

Jo no sóc un moderat!Jo no sóc un moderat!Jo no sóc un moderat!Jo no sóc un moderat!Jo no sóc un moderat!

nucli del darrer capítol represen-ten un programa d’acció quemereix una lectura quelcom mésque atenta per elaborar “unaagenda a favor del desenvo-lupament humà”.

Unes línies finals per reivindicarl’activa aportació d’aquest llibreen la construcció d’un nou para-digma que no és encarahegemònic –els interessos creats

tant en la societat com enl’acadèmic són molt poderosos-però que es va convertintfeliçment en un instrument cadacop més conegut i utilitzat per laseva poderosa acció i addiccióalliberadora. Quan s’hacontemplat el gènere, laglobalització i el desenvo-lupament des de la perspectiva dela Lourdes Beneria és molt difí-cil –des de l’honestedat- donarmarxa enrera cap a l’ortodòxiadistorsionadora. De fet, gràciesal seu perseverant treball i al

d’altres dones que l’acompanyenen la llista d’autores de consultaobligada, els programes d’ajusta-ment del FMI o els suggerimentsdel BM, el paquet de mesuresneoliberals que representa el“Consens de Washington”, lescoactives recomanacions del’OMC o la sacralitat del para-digma d’un desenvolupamentlimitat o excrescència d’un PIBde dubtosa genealogia, podencontemplar-se com el que són:petulàncies d’un pensament im-perialista, androcèntric iinteressat que troba les sevescotes més altes de sectarismedavant les diferències de classe,ètnia o gènere. Per això ens unima l’autora en l’exigència de que“qualsevol anàlisi alternatiuincorpori tota la diversitat defactors que expliquen l’opressió,les desigualtats i les pràctiquesdiscriminatòries vinculades algènere i a la posició de les donesen la societat”, encara que elmateix pot afirmar-se per altresjerarquies socials, associades a“l’etnicitat o la nacionalitat, a lestensions colonials i post-colonials, a les divisions Nord-Sud” (p.26).

Per tot l’anterior, llibres com el dela Lourdes Beneria són els que fo-namenten l’esperança i ajuden aque poguéssim llegir als diaris dela setmana passada: “Vivim tempsnous: el tercer mil·leni és el delspobles, no de l’imperi”. (EvoMorales, president electe deBolívia).

Avant953.pmd 27/06/2006, 20:2511

Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006AAAAAvvvvvantantantantant1212121212 Internacional

República Txeca: resultats de les eleccions parlamentàries República Txeca: resultats de les eleccions parlamentàries República Txeca: resultats de les eleccions parlamentàries República Txeca: resultats de les eleccions parlamentàries República Txeca: resultats de les eleccions parlamentàries

H. Charfo (*)

Els resultats de les eleccions par-lamentàries celebrades els dies 2i 3 de juny de 2006 a la Repúbli-ca Txeca han estat fortamentinfluenciats, a més de per altresfactors, per les darreres i llarguescampanyes anticomunistes ques’han dirigit a espantar els vo-

tants, especialment els joves, i des-crivien el Partit Comunista de Bo-hèmia i Moràvia (PCBM) com auna força perillosa i criminal.

Un altre factor molt importantque ha influenciatdecisivamentels resultats de les eleccions haestat adoctrinar la gent amb unaimatge inventada de la polarit-

zació bipartidista de l’escenapolítica: el Partit Demòcrata So-cial Txec i el Partit DemòcrataCívic han estat descrits com lesdues «alternatives guanyadores»decisives. Aquest model prefa-bricat que va ser promogut pelsdos partits polítics esmentats ipels mitjans de comunicació hapolaritzat els votants txecs. Elsd’esquerres han votat pels soci-aldemòcrates pel temor a la vic-tòria del Partit Demòcrata Cívic.Els de dretes han votat els demò-crata cívics pel temor a la victò-ria dels socialdemòcrates.

En aquest context, el Partit Co-munista de Bohèmia i Moràvia haperdut 15 escons en comparacióamb les eleccions parlamentàriesanteriors a la Cambra dels Dipu-tats del Parlament de la Repúbli-ca Txeca. No obstant, el PCBMha confirmat la seva posició detercer partit més fort de la Repú-blica Txeca.

Un resultat important de les elec-cions és el fet que els de dretes,malgrat les campanyes de rentatde cervell de propaganda radicali anticomunista i malgrat recór-rer fins i tot a atacs violents con-tra els comunistes i altra gentd’esquerres, no han aconseguit lamajoria a la Cambra dels Dipu-tats. Aquest fet col·loca els dedretes en una situació complica-da, perquè no seran capaços decrear un govern d’ala-dreta. Aixòdemostra, tenint en compte queNO hi ha hagut regularitat i queNO s’han fet passos democrà-tics durant el períodepreelectoral, la posició sòlida del’esquerra a la República Txeca.

(*) Cap del Departament deRelacions Internacionals delCC del Partit Comunista de

Bohèmia i Moràvia.

Frei Betto

En las elecciones de este año nocedas al desencanto, a la inercia, ala frustración, rebajando tu votocomo moneda sin valor. Recuerdaque la humanidad no conoce mejorcamino de avance fuera delproceso democrático de la libreelección de los gobernantes. Anu-lar el voto es dar cabida a lacorrupción, al caudillismo, a latiranía, y rechazar la democraciacomo medio legítimo y pacífico deconquistas sociales.

En las elecciones de este año no teengañes con el mercadeo que apli-ca a los candidatos un arsenal decosméticos capaz de hacerlos atodos simpáticos, confiables,dispuestos al más inmaculadodesempeño en caso de ser elegidos.Ni te dejes engañar por la retóricade las graduaciones, de laspromesasdemagógicas, de los com-promisos tan altruistas respecto aquien da limosnas para verse libresde los mendigos. Investiga a sucandidato, conoce sus obras y susideas y, sobre todo, la ética de susactitudes y sus opciones.

En las elecciones de este año no tedejes saturar de enojo hacia la po-lítica y de repudio a lasinstituciones, pues son ellas las quenos permiten el acceso a derechossin transitar por la sufrida sendadel conflicto armado, delterrorismo, del quiebre de laconvivencia democrática.

Recuerda que todos los detalles detu vida son resultado de la calidadde la política que predomina en elpaís: el alimento que ingieres, eltransporte que utilizas, el salarioque recibes, la ciudadanía quedisfrutas. Si la política sirve a la

Por qué votarmayoría, se reducen lasdesigualdades sociales, eldesempleo, la violencia, la miseriay el hambre. Pues todo eso esprovocado por la política nquesirve a la minoría, al sistemafinanciero, a los acreedores de ladeuda pública, a la ganancia de losoligopolios y al estéril gigantismodel latifundio. Tu voto puedecambiar o reforzar tan injustarealidad al elegir a hombres ymujeres imbuidos de esa éticaosada y de esa visión humanistaque forjaron Chico Mendes,Gandhi, Luther King, Mandela yChe Guevara.

En las elecciones de este año no tedejes envalentonar por el entusi-asmo fácil, la música envolvente,el discurso enfático. Ni permitasconfundirte por impresionessuperficiales. Debate con tusamigos, lee análisis, convoca a loscandidatos a que expliquen su pos-tura, reflexiona, ten claridad acercadel proyecto de nación que alimen-ta tus sueños. Si te mantuvierasindiferente y repudiaras lacampaña, otros habrán de escogerpor ti, y puede ser que elijan aquien habrá de contrariar tusderechos y anhelos.

En las elecciones de este año velapor tu municipio, tu estado, tunación. ¿Qué necesita nuestropueblo? ¿Qué es lo que coartanuestros derechos de ciudadanía?¿Cuáles son las causas delhambre, de la miseria, de laviolencia y de las drogas? ¿Porqué el peso de los impuestos, lafalta de viviendas, de drenajes, desalud y de educación? ¿Quiénelige a los políticos corruptos?Que tu voto sea, no la expresiónde tus ambiciones individualessino de la compasión hacia los

más pobres, de tu hambre dejusticia, de tu sentido cívico, detu proyecto de Brasil para todos.

En las elecciones de este añodesconfía de los que andan con lamirada arrogante, el pechohenchido, el andar resuelto. Nocometas el error de dar tu voto aquien se complace en la compañíade ricos y poderosos y nuncabenefició a los que luchan por lasobrevivencia. Ni a lospusilánimes, a los arribistas yalpinistas sociales. Vota consabiduría y valentía y trabaja porla victoria de tus candidatos.

En las elecciones de este año in-daga cómo y a quién votarían laspersonas que admiras. Pregúntatequiénes serían los candidatospreferidos por aquellos a quienesjuzgas ejemplo de ética, detransparencia cívica, de dedicacióna los intereses de la colectividad.

Dependiendo de tu voto, puede serque en los próximos años ya nohaya más elecciones ni que seapele a tu voluntad. Pero puedeser que se ensanche el espaciodemocrático, se robustezca laciudadanía, se amplíen laparticipación popular y el control

de la sociedad sobre el poderpúblico.

En las elecciones de este año, situ voto fuera nulo, nulas seríantambién tus quejas y estaríascondenado a la amargura cívi-ca. Al margen del procesopolít ico, tu protesta inocuahabrá de favorecer a quienesmerecían ser barridos de la vidapolítica. Tu omisión electoralserá agradecida por quienes seforran con los recursos públicosy promueven el tráfico deinfluencias, el nepotismo y losnegocios turbios.

A pesar de todo, votar por lasreformas que tanto necesita el Bra-sil, como la agraria, por lareducción del desempleo y por laconquista de un desarrollo susten-table, con plena soberanía nacio-nal, no serán los elegidos quieneste lo agradecerán, pero sí tus hijos,las generaciones futuras, pues porellas y en ellas estarás votando.

(Traducción de J.L.Burguet)

(*) Frei Betto es escritor, autor de«Trece cuentos diabólicos y unoangelical», entre otros libros.

Els resultats de les eleccions:

Partit Polític % de vots Escons Canvi Nombreen escons d’escons

PartitDemòcrata Cívic 35,38 81 +23

Demòcrata Cristians 7,22 13 - 8 100

Partit Verd 6,29 6 + 6

Partit DemòcrataSocial Txec 32,32 74 + 4

Partit Comunista 100de Bohèmia i 12,81 26 - 15Moràvia E

squ

erra

Pol

íti

D

reta

Pol

ític

a

Comunicadodel Grupo de Trabajodel Encuentro Inter-nacional de PartidosComunistas y Obreros

El día 27 de mayo, el Grupode Trabajo del Encuentro In-ternacional de PartidosComunistas y Obreros se hareunido en Lisboa ainvitación del Partido Comu-nista Portugués. En estareunión, que como enanteriores ocaciones estabaabierta a la participación deotros partidos comunistas yobreros no miembros delGrupo de Trabajo,participaron el Partido delTrabajo de Bélgica, el PartidoComunista de Brasil, elPartido Comunista deBohemia y Moravia (Repú-blica Checa), AKEL deChipre, el Partido Comunistade Cuba, el Partido Comunis-ta de España, el Partit delsComunistes de Catalunya, elPartido Comunista de Grecia,el Partido Comunista de laIndia, el Partido ComunistaPortugués y el Partido Comu-nista de Turquía.

El Grupo de Trabajo, trasabordar diversas cuestionesrelativas a la preparación dela próxima reunión internaci-onal de partidos comunistasy obreros, decidió que ésta serealizara en Portugal, en laregión de Lisboa, durante losdías 10, 11 y 12 de noviembrede 2006, y con el Partido Co-munista Porugués comoanfitrión.

El Grupo de Trabajo decidió,teniendo en cuenta un amplioabanico de sugerencias yconsideraciones -sea por lospartidos presentes en lareunión, sea por otrospartidos que, no pudiendoestar presentes en la reunión,enviaron sus opiniones alGrupo de Trabajo, que eltema de debate del EncuentroInternacional de 2006 sea:«Peligros y potencialidadesde la situación internacional.La estrategia del impe-rialismo y la cuestiónenergética, la lucha de lospueblos y la experiencia deAmérica Latina, la perspecti-va del socialismo».

Lisboa, 27 de mayo de 2006

Avant953.pmd 27/06/2006, 20:2512

Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006 AAAAAvvvvvantantantantant 1313131313

vestido, Evo realizó una gira mundial,que incluyó España, en la que ratifi-có claramente su disposición a cum-plir lo prometido. Lo que verdadera-mente sorprende ahora es que algu-nos se muestren sorprendidos por elanuncio de la nacionalización de loshidrocarburos: ¿tal vez sólo se fija-ron en su jersey a rayas? ¿O no es-tán acostumbrados a ver cumplir laspromesas electorales? El indígenales sorprendió cuando lo único queha hecho es ser consecuente con losmandatos tradicionales de su cultu-ra -ama sua, no seas ladrón; amaquella, no seas perezoso; ama llulla,no seas mentiroso- a los que, con elcorrer del tiempo, se añadió amallunku, no seas servil.

En primer lugar hay que destacar quela nacionalización no significa confis-cación o expropiación. Simplemen-te, es recuperar para el Estado la pro-piedad de estos recursos naturalesno renovables que, según la Consti-tución bolivianay la actual ley de hi-drocarburos, pertenecen al puebloboliviano. El Estado volverá a ser eldueño para definir la política en estamateria, es decir, determinar precios,cantidades que se exportan, a quiense vende, etc. Hasta ahora la indus-tria petrolera se encontraba bajo elcontrol y dirección de las empresas

Internacional

José Coronado Cobeñas(*)José Coronado Cobeñas(*)José Coronado Cobeñas(*)José Coronado Cobeñas(*)José Coronado Cobeñas(*)

Años después de haber sido prota-gonista de una de las máscuestionadas gestiones guberna-mentales de la historia del país, AlanGarcía Pérez, el candidato del viejopartido de Haya de la Torre, volveráa ocupar la Casa de Pizarro, sede pre-sidencial del Perú. Así lo sentencianlos resultados de la Oficina Nacio-nal de Procesos Electorales, ONPE,al otorgarle el 52.6% de los votosválidos al Partido Aprista Peruano,frente al 47.3% que obtuvo suoponente, el nacionalista OllantaHumala Taso, del Partido Unión porel Perú, UPP.

Esta segunda vuelta electoral quedefinió el próximo mandatariopara el periodo 2006-2011, secumplió sin mayores inconvenien-tes y sin los fantasmas que losmedios de la derecha azuzaron losdías previos a la elección, y queauguraban violencia, en caso de queel candidato nacionalista no ganaralas elecciones. Ollanta Humala,salió a reconocer la misma noche deldomingo los primeros resultados dela ONPE y lejos de sentirsederrotado, afirmó haber obtenido“una victoria social y política”.

Los fantasmas que más bien fueroninevitables en la noche triunfal delPartido Aprista, fueron los que

Ama lluncu Ama lluncu Ama lluncu Ama lluncu Ama lluncu : no seas servil: no seas servil: no seas servil: no seas servil: no seas servilPaco Simón (*)

Bolivia es el paradigma sudameri-cano de la paradójica relación in-versa que suele darse entre recur-sos naturales y pobreza: a mayo-res riquezas menor desarrollo delos pueblos. Sus tesoros naturaleshan sido históricamente saquea-dos mientras la pobreza habita enla inmensa mayoría de los hoga-res bolivianos. Podría pensarseque esta situación se deriva de lassucesivas dictaduras que ha sufri-do el país desde su independen-cia -casi 200 golpes de Estado-,pero la instauración de la demo-cracia en la década de los ochen-ta no mejoró las condiciones devida. Por el contrario, la política deprivatizaciones y concesiones a lasmultinacionales de sectores estra-tégicos de la economía sumió a lanación en una profunda crisis queestalló en octubre de 2003. Lasmasivas protestas se saldaron con60 muertos, más de 400 heridos yla huída a EE UU del presidenteGonzalo Sánchez de Lozada. Suvicepresidente, Carlos Mesa, asu-mió el poder con el compromiso deconvocar una Asamblea Constitu-yente, nacionalizar los hidrocarbu-ros y enjuiciar a Sánchez deLozada por su responsabilidad en

la represión. La voluntad de recu-perar la soberanía sobre los hidro-carburos fue ampliamente ratificadaen el referéndum del 18 de julio de2004: más del 70% de los bolivia-nos aprobó que el Estado recobra-ra la propiedad. El incumplimientode Mesa de la agenda de octubreprovocó nuevas protestas hastaque se vió obligado a renunciar enjunio de 2005.

De aquellos movimientos socialesque provocaron la caída de dos pre-sidentes y el comienzo de la trans-formación del país, surgió Evo Mo-rales, un indígena aimara que sufrióen carne propia la miseria (cuatro desus siete hermanos murieron por des-nutrición y falta de atención médica);Evo no es un líder alrededor del cualse ha creado una organización sinoque los movimientos.gestaron aldirigente.Fue impulsado desde lasbases a la Presidencia de Bolivia conel mandato popular de hacer reali-dad la agenda de octubre y así fuerecogido en el programa electoral delMAS, que le llevó a convertirse el pa-sado 18 de diciembre en el presiden-te con más apoyo en la historia deBolivia (54%) en unas elecciones conuna participación (84%) que para suspropios países quisieran algunos delos que le critican. Antes de ser in-

extranjeras y por lo tanto se desarro-llaba, actuaba e invertía de acuerdoa sus intereses y no a los interesesnacionales. Así,estas materias pri-mas seiban fundamentalmente alaexportación, provocando incluso eldesabastecimiento del mercado na-cional. Los beneficios dejados al paíseran ridículos en comparación con lasganancias que obtenían dichastransnacionales. ElEstado, en teoría,recibía un 50%de los beneficios delas petrolerasaunque en realidad eramenor porlos descuentos por la ex-portación y por una serie de gastosjustificables. Con Evo se da la vueltaa latortilla: ya no son las multinacio-nales las que tras vender su produc-to pagan impuestos al Estadosinoque es el Estado el que después decomercializar la produción dará unaretribución por los servicios presta-dos. Además, se priorizará la indus-trialización de los hidrocarburos paradejar de exportar sólo materias pri-mas y comenzar a distribuir produc-tos derivados con lo que los bene-ficios para el país serán mayores.La nacionalización significa no sólorecuperar el control y dirección delsector sino también las riendas delnegocio; se calcula que Bolivia po-drá obtener 800 millones dedólares de beneficios al año con losque crear nuevas fuentes de pro-

ducción para elevar el nivel de vidade sus ciudadanos.

Sin embargo, lo que parece lógico yajustado a derecho se convierte en“populismo” y “decisión injusta” enboca de algunos políticos, empre-sarios y medios de comunicaciónque confunden intencionadamente-por razones inconfesables- intere-ses privados -los de los empresa-rios y accionistas de Repsol- con losde todos los españoles. Estos de-fensores de la “legitimidad” de lasoperaciones de las multinacionalesen Bolivia tratan de ocultar que loúnico que pretende el Gobierno deEvo Morales es construir un EstadoSocial de Derecho semejante al queimpera en las democracias occiden-tales donde existen normas equipa-rables a la nacionalización empren-dida en Bolivia: el artículo segundode la ley española de minas esta-blece que “todos los yacimientos (...)existentes en el territorio nacional,mar territorial y plataforma continen-tal, son bienes de dominio público”.Si la democracia es el gobierno delpueblo y éste -lógicamente- no haelegido vivir en la miseria, con Evollega la democracia a Bolivia.

(*) Periodista i assessor polític.

parecieron turbar al virtualmandatario electo en su primerdiscurso luego de conocidos losresultados. Allí Alan García volvióa prometer por enésima vez que novolverá a cometer los errores de suprimer gobierno, es decir,hiperinflación, corrupción, copa-miento del Estado, dólares subsi-diados a sus amigos empresarios,incapacidad para afrontar elfenómeno de la violencia yviolaciones flagrantes de losderechos humanos, como la matanzade los penales.

Y sin embargo, en ese mismo mitin,García volvió a las promesas gene-rales y a su verbo florido, comoanunciar que “extenderá la mano atodos los peruanos”, que no seolvidará de los que no votaron porél –en alusión a los 14 departa-mentos de la sierra centro y sur queapoyaron a Humala-, y tampocodesaprovechó para enviar unmensaje a Caracas: “Aquí el únicoderrotado ha sido Chávez” .

Ollanta Humala, por su parte, trasreconocer los resultados de laONPE, llamó a las fuerzas deizquierda, movimientos regionales y organizaciones sociales, aformar un gran Frente Nacionalis-ta para emprender las transforma-ciones sociales que anunció durantesu campaña electoral. Consciente

de haber triunfado en losdepartamentos más pobres del paísy que son la gran mayoría, elcandidato nacionalista volvió a des-tacar “su victoria social y política”,además de haber logrado la prime-ra minoría en el unicameralCongreso de la República con unabancada de 45 representantes,frente a los 36 del Partido Aprista.Hay que remarcar que de los 24departamentos, Humala ganó en 14y el García solo en 10, entre ellosLima y los principales departamentos de la costa.

Conocidos los primeros resultadosoficiales, fueron diversas las reacci-ones sobre todo de los representantesde los partidos políticos que lograronpasar la valla electoral durante la pri-mera vuelta. Una de las másdestacadas, fue la de la ex candidatade la derechista Unidad Nacional,Lourdes Flores, quien se encargó derecordarle a Alan García que habíaganado “con votos prestados yconlos del temor”. Otra opinión que nopudo pasar desapercibida fue la delescritor Mario Vargas Llosa, quien“aconsejó” a García no gobernar conrecetas populistas.

Otros analistas, más allá de recor-dar los desastres económicos de lagestión de García entre 1985 y1990,en su primer gobierno, advirtieronque los resultados electorales no han

hecho sino reflejar la fractura socialque sufre el país. “Si García no in-terpreta bien estos resultados, enpoco tiempo su próximo gobiernopuede desembocar en una gran cri-sis política”, advirtió el analistaAlberto Adrianzén.

Carlos Reyna, sociólogo político,señaló que García tendrá quecanalizar políticamente lapolarización social y que el peor er-ror que puede cometer “es pensarque puede hacer un gobierno con eltipo de alianza de la segunda vuelta,que ha sido una alianza con laderecha, no explícita ni formal perosí muy visible”.

Los principales sectores o movi-mientos sociales no han emitido oexpresado aun opiniones oficialesfrente a los resultados. Sin embar-go, algunas voces se dejaronescuchar, como la de la Confedera-ción Campesina del Perú, paracuyosdirigentes, el triunfo de García

Ganó García: Ganó García: Ganó García: Ganó García: Ganó García: ¿vuelven¿vuelven¿vuelven¿vuelven¿vuelvenlos fantasmaslos fantasmaslos fantasmaslos fantasmaslos fantasmas a Perú? a Perú? a Perú? a Perú? a Perú?

le facilita al gobierno la posibilidadde ratificar en el Congreso el Tratadode Libre Comercio, TLC.

Asimismo, señalaron que lascomunidades campesinas andinasno creen en la promesa de García deimpulsar una “sierra exportadora”,pues en esos departamentos OllantaHumala ganó con notablesdiferencias, como es el caso deAyacucho, donde obtuvo más del 80por ciento de los votos. Lo que aúnestá por verse es si una nueva gestiónaprista será capaz de contribuir aresolver la enorme deuda social queel Estado y los partidos que hanmedrado de esta democracia tienencon los pueblos más pobres del Perúprofundo, pueblos que el domingo4 de junio le dijeron no a García yconvirtieron sus votos en una seriaadvertencia para el Perú Oficial o elPerú limeño.

(*)Analista de la AgenciaLatinoamericana de Información

Avant953.pmd 27/06/2006, 20:2513

Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006AAAAAvvvvvantantantantant1414141414 CJC

Des de la CJC-Joventut Comu-nista, volem, un cop clarificat elseu contingut definitiu, realitzardiverses consideracions sobre elnou Estatut de Catalunya.

En primer lloc, volem recordarque un Estatut d’Autonomia ésun pacte que estableix les «re-gles del joc» durant un períodede temps: és un pacte entre lesdiferents classes socials del país,i , també, un pacte entreCatalunya i l’Estat.

Per aquest motiu, durant tot elprocés d’elaboració i aprovaciódel nou redactat, els i les comu-nistes hem estat treballant per-què aquest suposés:

· un avenç en drets civils idemocràcia, amb la reivin-dicació de la plena laïcitatdel que és públic, el fomenti el reconeixement reals dela participació, els mecanis-mes de control i la transpa-rència de les institucions;

· un avenç en drets socials ien mecanismes de controldemocràtic dels processoseconòmics, per acabar ambla precarietat laboral i ambla carestia de la vida de les

CJC: CJC: CJC: CJC: CJC: El que pensemEl que pensemEl que pensemEl que pensemEl que pensemdel nou Estatutdel nou Estatutdel nou Estatutdel nou Estatutdel nou Estatut

classes treballadores.

· un avenç en drets nacionals,amb el ple reconeixementdel dret a l’autodetermi-nació del poble català.

Malauradament, des que es vainiciar el debat estatutari, enshem trobat també amb la reac-ció desestabilitzadora de la dre-ta. Durant mesos, els sectorsmés reaccionaris i centralistesde l’Estat Espanyol, represen-tats a nivell polític pel PP, hanutilitzat tots els mitjans a la sevadisposició per deslegitimar unadecisió democràtica, jugant a ladesestabilització i al foment dela confrontació entre els poblesde l’Estat.

La dreta nacionalista catalana,tot i posicionar-se a favor d’unnou Estatut, també ha entorpit elprocés, posant traves als aven-ços socials i democràtics i uti-litzant la negociació amb objec-tius partidistes i de desgast delGovern catalanista i d’esquer-res. En aquest sentit, volem re-cordar, que la famosa foto«Zapatero-Mas», només va ser-vir perquè CiU intentés apropi-ar-se d’un acord que s’havia do-nat entre més forces polítiques i

per entorpir el final de les ne-gociacions.

No es pot dir que els mitjans decomunicació hagin jugat un pa-per responsable. Han procuraten tot moment amplificar les po-lèmiques i els debats secunda-ris i no han ajudat a interessarla ciutadania en el debat de lesqüestions de fons.

Des de les esquerres catalaneshem de fer també autocrítica perhaver afrontat les negociacionsdes d’una perspectiva quasi úni-cament parlamentària, sense im-pulsar, com calia, la mobilitza-ció de la societat civil a favorde més drets socials, més demo-cràcia i més drets nacionals. Lesmanifestacions que es vanproduir el mes de gener -que vanser, sobretot, l’expressió de laindignació dels catalans i les ca-talanes davant de l’actitud delPP- van arribar tard.

Mentrestant, a la resta de l’Es-tat, tampoc no hem rebut el su-port que era d’esperar per part

de les gents d’esquerres, que enaltres moments històrics han es-tat al costat de la lluita perl’emancipació del poble català.A nivell polític, només IzquierdaUnida ha actuat veritablement afavor d’una reforma progressis-ta i que permetés avançar cap a

una federalització de l’Estat. Elmón intel·lectual espanyol tam-poc no ha tingut el valor deprendre posició davant d’unaopinió pública manipulada pelssectors més centralistes.

Resumint: podem dir que lesclasses oligàrquiques i reaccio-

nàries s’han mobilitzat per opo-sar-se a la reforma de l’Estatut;les fraccions moderades del ca-pital -tot i estar alineades ambles forces democràtiques quebusquen la derrota definitiva del’extrema dreta a l’Estat Espa-nyol- també han mogut fitxa per-què el nou text no anés massalluny en el reconeixement delsdrets socials i democràtics i, encanvi, els grans absents hem es-tat els treballadors i les treballa-dores, els estudiants, els joves itots els col·lectius que, objecti-vament, erem els que teníemmés interès en què el nou Esta-tut tirés endavant.

El resultat, per tant, ha estat quealguns dels triomfs que s’havi-en aconseguit en el debat aquí aCatalunya han perdut intensitatdesprés del pas pel Congrés delsDiputats. Aquest és el cas d’al-guns dels drets que queden, deforma ambigua, supeditats a lalegislació estatal a més del sis-tema de finançament i del reco-neixement de Catalunya com anació.

Tot i aquest fet, el nou Estatutsuposa un augment de les com-petències i una millora del sis-

tema de finançament. Ambdosgaranteixen l’apropament delpoder a la ciutadania i incorpo-ren, per primera vegada, unacarta de drets i deures que defi-neix un model de país social-ment avançat. Volem destacar,especialment, l’article 40.1 quereconeix el «Dret a l’emancipa-ció juvenil», situant l’accés almón laboral i a l’habitatge coma elements indispensables per aldesenvolupament d’un projectede vida autònom.

Finalment, com a comunistes,volem remarcar que, a més delsavenços concrets, el nou Esta-tut representa un avenç en lalluita de classes en el marc del’Estat Espanyol. Com ja hemexpressat en diverses ocasions,situem la contradicció principalentre les classes oligàrquiques iespeculadores, de caire reacci-onari i fortament centralistes,d’una banda, i la resta de clas-ses socials, que configuren unfront democràtic, de l’altra. Pertant, una reforma de l’Estat desdel punt de vista federal que per-meti descentralitzar el poder, nopot suposar més que una derro-ta per als qui estructuren la sevaactivitat de forma centralista i,per tant, ha de comptar amb elnostre suport.

És per per totes aquestes raonsque des de la CJC hem demanatel vot a favor del nou Estatut alreferèndum del 18 de juny.

Ara, a més, cal fer una crida alstreballadors i les treballadores,als i les joves, perquè comencina mobilitzar-se per tal que lespotencialitats del nou text es tra-dueixin en lleis i actuacions pro-gressistes del govern de la Ge-neralitat

La nostra reflexió general és molt simple: aquestEstatut és millor en molts aspectes que el del79 perquè, d’una banda, ofereix –almenys enpotència- més possibilitats de millorar lescondicions de vida de les persones i, d’altra ban-da, no hi ha cap tema en què empitjori. Lesnostres aspiracions van més enllà, però aquestés el màxim que permet l’actual correlació deforces a Catalunya i a l’Estat Espanyol.

Des de les esquerres catalanes hem de fer també autocríticaper haver afrontat les negociacions des d’una perspectiva

quasi únicament parlamentària, sense impulsar, com calia, lamobilització de la societat civil a favor de més drets socials,

més democràcia i més drets nacionals.

Avant953.pmd 27/06/2006, 20:2514

Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006 AAAAAvvvvvantantantantant 1515151515

CALAIX DE SASTRECALAIX DE SASTRECALAIX DE SASTRECALAIX DE SASTRECALAIX DE SASTRE

xerrada-debatxerrada-debatxerrada-debatxerrada-debatxerrada-debat

Cuba:Noves polítiques socials

A càrrec d’Isabel Domínguez, soci-òloga i coordinadora del Grup d’Es-tudis sobre Joventut.

Invita: Defensem Cuba- LLOC: Salad’actes de CC.OO.

Via Laietana, 16 BCN. DIA: Dijous22 de juny

HORA: 19.30h

escola d’estiuescola d’estiuescola d’estiuescola d’estiuescola d’estiu

La mediterrània:Confluències i conflictes...De les perifèries urbanes al prò-xim orient

Organitza: SODEPAU

Del 21 al 23 de juliol a la MasiaLa Plana de Sta. Maria d’Oló(Bages)

Més info: 93 301 01 71www.sodepau.org

Agenda

Cicle 1932-2006Cicle 1932-2006Cicle 1932-2006Cicle 1932-2006Cicle 1932-2006Memòria republicana enMemòria republicana enMemòria republicana enMemòria republicana enMemòria republicana en

temps de monarquiatemps de monarquiatemps de monarquiatemps de monarquiatemps de monarquia

Setembre:Perspectiva de gènereEl paper de la dona durant la Repú-blica en Pau: la vessant social, l’as-sumpció d’un elevat grau d’equitat,etc. i el paper de la dona durant laRepública en Guerra: en el front, enla reraguarda, en les fàbriques...

Octubre:El model territorialUna triple comparació de modelsterritorials: el de la República, el ques’establí a partir de la Transició a laDemocràcia i el que s’obre amb elNou Estatut.

Novembre:Catalunya 1936-1939:Una revolució en plena Guerracauses de la Guerra, el seu inici i elseu final

Desembre:Cap a la III RepúblicaCloenda-conclusions del cicle

Organitza:

Vespres

a la UB

Organitza:

El pensament emancipatori ha patit un greu daltabaix, paral·lel a la desfeta de les experiènciesd’alternativa al sistema capitalista, que ha posat a debat inclús el paradigma pròpiament que ha guiat leslluites per la transformació social. Aquest seminari pretén posar-se al servei del debat entorn al quehauria de ser un socialisme per al S.XXI a la llum de les investigacions d’aquests anys de crisi.

7 octubre del 2006 10hLes aportacions dels darrers 30 anys al pensament transformador.

Amb Francisco Fernández Buey

25 novembre del 2006 10 hOrigens i bases filosòfiques del socialisme d’arrel marxista.

Amb Antoni Domènech

27 de gener del 2007 10hDebat sobre la construcció del pensament i l’acció revolucionàries per al

S.XXI. És Marx actual?Amb Marià Pere

Reflexions entorn a la democràcia i el socialismeReflexions entorn a la democràcia i el socialismeReflexions entorn a la democràcia i el socialismeReflexions entorn a la democràcia i el socialismeReflexions entorn a la democràcia i el socialisme

voluntaris/es per anar a Palestinavoluntaris/es per anar a Palestinavoluntaris/es per anar a Palestinavoluntaris/es per anar a Palestinavoluntaris/es per anar a Palestina

Organitza: Servei Civil Internacional de Catalunya.

El Moviment de Solidaritat Internacional (ISM) es troba en aquests mo-ments en la fase de preparació de diverses campanyes d'acció directacontra l'ocupació israeliana. Amb l'objectiu de dur a terme dites campa-nyes, les quals tindran lloc sobre el terreny en els pròxims mesos, s'estanbuscant voluntaris internacionals. Així doncs, l'ISM convida a tots els ac-tivistes de l'Estat espanyol a participar en la campanya d'estiu per laLlibertat de Palestina.

Totes les persones interessades en formar part de la Resistència PacíficaNo violenta del Poble Palestí contra l'Ocupació, poden assistir a les sessi-ons informatives que es celebraran els dies 1 i 2 de juliol, prèvia inscrip-ció per correu electrònic a: ism_catalunya@yahoo.es Més info www.sci-cat.org

Avant953.pmd 27/06/2006, 20:2515

Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006Juliol del 2006AAAAAvvvvvantantantantant1616161616

Director: Felipe L. Aranguren, Redacció: Alèxia Guilera Madariaga, Consell de Direcció: Daniel Alfonso, Toni Barbarà, Rosa Bofill, Alfredo Cabeza, AbrahamCembrero,Mercè Civit, Paco Conde, Xavier Cutillas, Adelina Escandell, Juanjo Fernández, Luís Gallego, Asun García, Joan Lou, Sandro Macarrone, Joana Mariné, MªÀngels Martínez, Juan Medina, Jordi Miralles, Toni Moragas, Joan Josep Nuet, Marià Pere, Mar Pallarés, Mª José Pardo, JM Patón, Jordi Ribó, Agustí Ruiz, Celestino

Sánchez, JM Sixto, Salva Torres, Producció: DeBarris sccl Imprimeix : Zukoy

Avda. Portal de l’Àngel, 42 2n 2a cp. 08002 Barcelona tel: 93 3184550Avda. Portal de l’Àngel, 42 2n 2a cp. 08002 Barcelona tel: 93 3184550Avda. Portal de l’Àngel, 42 2n 2a cp. 08002 Barcelona tel: 93 3184550Avda. Portal de l’Àngel, 42 2n 2a cp. 08002 Barcelona tel: 93 3184550Avda. Portal de l’Àngel, 42 2n 2a cp. 08002 Barcelona tel: 93 3184550

www.pcc.eswww.pcc.eswww.pcc.eswww.pcc.eswww.pcc.esavant@pcc.esavant@pcc.esavant@pcc.esavant@pcc.esavant@pcc.es

escriu-nos a:

Alèxia Guilera Madariaga(Barcelona)

Per més vegades que sentim explicar el dra-ma diari que viuen els palestins, potser maiés suficient per prendre’n consciència si noens ho expliquen amb exemples concrets. Elpanorama ha canviat força després de la vic-tòria electoral de Hammàs, el passat febrerPerò algunes de les imatges que ens arribend’aquest país són ara pitjors, degut a l’em-bargament al que el té sotmesa part de la co-munitat internacional, que (els sona?) quali-fica de terrorista Hammàs. Ara per ara, latercera part de la població de Palestina -escalcula que al voltant d’1milió de persones-està patint fam, degut a l’embargament.Quan es viu un dels moments més dursd’aquest conflicte que ja sembla etern, Israelnega el permís per entrar a Palestina a la ma-joria de palestins que hi viuen fora. La diàs-pora i el bloqueig com a armes de guerra.Jamal Lababide viu fa anys a Barcelona, éscasat amb una extremenya i té dos fills ca-talans. Presideix la comunitat palestina aCatalunya però el seu cor segueix bategantfort a Gaza, on va créixer i on hi té bonapart de la seva família.

- Volia demanar-li que ens faci una fotodel moment que ara mateix viu Palesti-na, després de la recent victòria deHammàs...

- Bé, cal dir que la victòria de Hammàs -que ha estat una sorpresa pels propis pales-tins- ha estat una lliçó. El poble ja en teniaprou de les pràctiques corruptes d’AlFatahi, especialment, hi ha fort desig de la gentd’avançar en el procés de pau que amb AbuMassen estava molt aturat.

- Com és el palestí que vota Hammàs?

- Una part important els ha votat per casti-gar Al Fatah, per buscar una alternativa. Elvotant tradicional de Hammàs és una per-sona no radical, musulmana, i, sobretot, queaccepta la negociació política com a einaper poder assolir els nostres objetius. Sónpersones que accepten la divisió territorialde Palestina feta el 67. No són en absolutterroristes: s’hi pot parlar, amb ells!

- Aleshores, per què des que ells han gua-nyat, Europa i especialment els EEUU elsqualifiquen de conflictius?

- Perquè interessa donar la impressió que hiha problemes interns, a Palestina. Així nos’avança en el procés de pau i Israel, men-trestant, va construint el Mur de l’Apartheid.D’aquesta manera, també, Palestina segueixdepenent de les ajudes internacionals.

- O sigui, segueix tot com fins ara, malgrat laretirada d’Israel de Gaza i el nou Govern?

- Sí, perquè Israel segueix negant-se a reti-rar-se dels territoris palestins i no acceptaels acords signats ni les recomanacions del’ONU. Per tant, estigui al poder Hammàs,Al Fatah, el Front Popular o qui sigui, totsdemanem el mateix. I quan es parla de la retirada d’Israel deGaza, molts pensen que ja és un territori lliu-re: doncs és completament fals.Miri: jo sócde Gaza i, actualment, no hi puc anar, al meupaís! Abans hi podia entrar a través d’Israelperò ara, com que ho haig de fer a travésd’Egipte, a la frontera els israelítes contro-len amb càmeres qui entra. I són ells quihan d’autoritzar l’entrada dels palestins alseu propi país. Si el teu nom no apareix al’ordinador d’ells, no pots entrar a Gaza.

-Què ha de fer, vostè, per exemple, perentrar al seu país?

- Haig d’enviar a Israel una fotocòpia delmeu passaport i algú de la meva família m’hade fer una invitació però si ells no l’accep-ten no hi puc entrar. Li haig de dir, que, úl-timament, rebutgen la majoriad’invitacions.I tampoc volen presència es-trangera a Gaza i Cisjordània, no volen captestimoni que filmi i denuncii el que estanfent ells allà. Per tant, és una zona tancadamilitarment: una gran presó pels palestins.Hi falten els elements bàsic de subsistèn-cia, les medicines. Viuen com si estiguessinemmig del desert i, de tant en tant, l’ONUha d’enviar un avió que hi llenci ajuda...

- Quanta gent viu a Gaza?

- Hi viuen 1.350.000 persones. De fet, ésuna amenaça, per Israel, una bomba demo-gràfica amb la que no saben què fer. La di-àspora a la que ens obliguen i aquest blo-queig econòmic són armes per controlar-la.

- Parli’m, si us plau, de l’embargamentactual a Hammàs...

- És una forma vergonyosa de la majoria dela comunitat internacional d’obligar Hammàsa reconèixer Israel, a acceptar els acords sig-nats i a renunciar a la lluita armada.Però, encanvi, Israel no compleix cap d’aquestes trespremises: no ens reconeix, ni accepta elsacords i segueix utilitzant la guerra contra elspalestins.O sigui: la comunitat internacionalnomés li exigeix a la part més dèbil.

I Hammàs no sap a quin Israel ha de reco-nèixer: el del 48, el del 67, o l’actual? Sen-se fronteres clares no podem saber què hemd’acceptar!... I el més greu: l’embargamentno és sobre els funcionaris de Hammàs, éssobre 1/3 del poble palestí, les sevesfamílies!El més greu és que hi ha diners,per exemple, que ens arriben de la LligaÀrab, però no els deixen entrar a Palestina,tampoc. Estan iniciant un genocidi per obli-gar un govern a acceptar unes condicions.Tot això està creant-hi una inseguretat ciuta-dana cada cop més greu, perquè es pateix fam.

- Malgrat tot això, les negociacions seguei-xen per sota la taula?

- No, les negociacions estan parades des defa anys però, sí, hi ha trobades de tant enquant però negociacions que portin a un fi-nal de la violència, no.

- Quina opinió té d’Al Qaeda?

-Als palestins no ens honra que ells parlin de lanostra causa. La política d’Al Qaeda la rebut-gem totalment perquè és de terror, irracional ifora del diàleg. Aquest és un sentiment majori-tari perquè no és la nostra forma de lluitar.

- Israel també utilitza la guerra bruta con-tra Palestina...

- Sí, contínuament. Crec que es pot dir queIsrael és el rei de la guerra bruta. Ha aplicatguerra química contra els palestins, han enve-rinat les aigües de Gaza abans de retirar-se’n,sabem que han llençat una pols escoles pales-tines per intentar esterilitzar-hi les nenes... no-més li haig de dir que a Arafat el va enverinarel Mosad (servei d’intel.ligència israelià).

- Quan vostè mira endavant, quin paisat-ge veu pel seu país a llarg termini?

- Malgrat tot, creiem que Palestina tornarà i quees crearà un estat palestí. No som ingenus: somrealistes. Hi ha una realitat dura per Israel queés el tema demogràfic i, d’altra banda, el suportd’EEUU no serà etern: és un país amb la sevapròpia crisi interna. Com a imperi els analistesli poden final cap el 2025... Crec que el contextinternacional actual és favorable a les nostresreivindicacions. Fixi’s, per exemple: fa pocsanys, només el 5% dels nord-americans erenpropalestins; ara ja estem parlant del 35%!

«Gaza s’ha convertit en unagegantesca presó pels palestinsque hi viuen»

Vides..

Jamal Lababide presideix el col.lectiu de palestins a Catalunya.

Avant953.pmd 27/06/2006, 20:2516