del 15 al 31 d’octubre del 2005 Avant

Òrg

an C

entr

al d

el P

artit

del

s i l

es C

omu

nis

tes

de C

atal

uny

aAAAA Avvvv vant

ant

ant

ant

ant

***** proletaris de tots els països , uniu-vos! editor ial editor ial editor ial editor ial editor ial

Ciutadania i Ciutadania i Ciutadania i Ciutadania i Ciutadania iparticipació políticaparticipació políticaparticipació políticaparticipació políticaparticipació política

Després de divuit mesos de debats i nego-ciacions, el Parlament de Catalunya, vaaprovar a final de setembre, per una granmajoria el Nou Estatut. Ha representat unacord important perquè ha aplegat tota larepresentació política de Catalunya, ambl’excepció del PP.Un estatut, igual que una constitució, noés altra cosa que un pacte, unes regles dejoc a què arriben les distintes classes d’unpaís, per donar resposta als seus problemes.En el cas de l’estat espanyol, a més de lesclasses, el pacte és també entre els pobles.És evident, doncs, que a cada moment his-tòric, en funció de la correlació de forcesen la lluita de classes, correspon un pactediferent. Així, la Constitució i l’Estatut ac-tual són fruit del pacte de la transició quees va inventar l’estat de les autonomies i“el café para todos”Els homes i dones comunistes hem d’ana-litzar l’estatut en funció de si és útil a lagent treballadora per millorar en les sevescondicions de vida. I la resposta a aquestaqüestió és que creiem que sí malgrat no res-pon al 100% a les nostres aspiracions.L’Estatut actual recull un seguit de dretssocials que el fan una “carta magna” moltprogressista, amb avenços respecte la Cons-titució espanyola.I es crea una sala en el Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya, a la que pot acu-dir qualsevol ciutadà o ciutadana que novegi satisfets els seus drets. Per altra ban-da, no només es consoliden uns serveis,sinó que es garanteixen condicions de pres-tació.Davant d’uns canvis a nivell mundial, lesforces socials i productives de Catalunya

som unanació

El proper 9 de novembre a la llibreria La Central delRaval, C. Elisabets, 6 la Fundació Pere Ardiaca fa lapresentació de «Ciutadania i Participació política»querecull les ponències presentades a les Jornades Uni-versitat en marxa del 2001, 2002 i 2003. Els objectiusd’aquelles eren reconciliar l’elaboració acadèmica ambel món ciutadà, social i professional i establir un espaide reflexió en la pluralitat de les gents d’esquerres.Entre els que hi col.laboren en aquest llibre hi hal’Antoni Domènech, J.R. Capella, J.M. Bermudo, Sal-vi Turró, Fco. Fernández Buey, Isidre Molas, XavierPedrol, Josep Fontadna, Andreu Mayayo, BernatMuniesa, Manel Risques, Miquel Caminal, Manel Cruz,

Redacció Fina Birulés, José Antonio Estévez, Juan Manuel Patón,Manuel Delgado, María Jesús Izquierdo, Àngels MartínezCastells, Quim Sempere, Miren Etxezarreta, Antonio Comín,Roberto Begalli, Vicenç Navarro, Pilar Ordàs, J.M.Tresserras, J. M. Parra, Anton Bidal-Chanal, PerePuigdomènech, Daniel Sánchez Saumell, Felipe L.Aranguren, María J. Sánchez Cascado, Roger Cañadell iRusiñol, Josep Torrell, Miquel Porter i Moix.A l’acte intervindran, Quim Brugué, Director General de Par-ticipació de la Generalitat de Catalunya, Manuel Delgado, Pro-fessor d’Antropologia de la UB, Fina Birulés, Professora deFilosofia de la UB i Miquel Caminal, Catedràtic de CiènciaPolítica de la UB. Ho presentarà el president de la Fundació iTinent d’alcalde de Barberà del Vallès, Celestino Sánchez.

s’han de resituar sobre les bases del futur ino sobre aspectes d’identitat que correspo-nen al passat. Catalunya ha de jugar un pa-per com a motor econòmic a Espanya. S’hande crear dinàmiques socials de cohesió frontal model social que propugna elneolliberalisme que ja s’ha demostrat queés incapaç de solucionar el futur de la hu-manitat. Ha de ser un país obert a totes lescultures del món.Però la lluita ideològica continua; la caver-na, com en diuen alguns, el soroll de sabres,d’altres o en tot cas, els hereus del franquis-me (civils i militars) només han començatla seva campanya de mentires i amenaces. I sembla que aquesta campanya de crits elsdóna rèdits importants en una Espanya pocacostumada, en la seva majoria, al debattranquil que es basi en la lectura i no en elque expliquen els que més criden.Sembla que l’Estatut de Catalunya, aprovatper la majoria de la cambra catalana, recol-zat per la majoria d’organitzacions socials ique ja ha passat l’examen de constituciona-litat amb el dictamen del Consell Consul-tiu, representi una amenaça per Espanya siens agafem a les paraules de les forces cen-tralistes.

NÚMERO 9

47

ANY X

XIII

PREU.

1

Aquesta Espanya que nosaltres entenemcom a comunitat de nacions que han deconviure en cooperació i solidaritat. UnaEspanya plurinacional que s’organitzifederalment per la lliure voluntat de tota laciutadania dels diferents pobles i nacions.Una solidaritat entesa com a redistibució dela riquesa i no com fins ara que el poblecatalà aportava molt més que no rebia. Peròles forces reaccionàries no entenen de soli-daritat o de redistribució només concebeixenuna Espanya lligada sota el jou imperial.Caldrà veure com es mobilitza la societatcatalana per fer conèixer el text real (noles seves interpretacions) i explicar a la res-ta de l’Estat que no és un Estatut en contrade ningú, sinó a favor de més drets demo-cràtics i socials.I més enllà, com s’organitzarà per defen-sar-lo davant tots els atacs que patirà en laseva tramitació en el Parlament espanyol.Però més enllà, també, els homes i donescomunistes ens haurem de preparar per uti-litzar aquest estatut; això significa impul-sar lleis que desenvolupin els drets gene-rals que hi estan recollits de manera quemillorin les condicions de vida de la gentque viu i treballa a Catalunya.

presentació dimecres 9 de novembre 19.30 hores

Gaspar Llamazares va decla-rar que IU el considera moltpositiu tant per a Catalunyacom per al desenvolupamentfederal d’Espanya i perintroduit criteris de transpa-rència i solidaritat en el fi-nançament. Va denunciar lacampanya a la contra del PPi cridar a evitar retallades.

Al darrer moment de la dis-cussió de l’Estatut, la pres-sió dels religiosos i de UDCvan portar a abandonar lelmodel d’ensenyament laicper un redactat que garan-teix “la formació religiosaen les escoles de titularitatpública, en les quals l’ense-nyament és laic”.

El capítol sobre finançamentde l’Estatut preveu capaci-tat normativa de gestió a lageneralitat sobre el conjuntd’impostos suportats aCatalunya. Per fer la tascade recaptació, liquidació iinspecció es preveu la crea-ció de l’Agència Tributàriade Catalunya.

Catalunya faria una aporta-ria a les finances de l’Estatpels seus serveis i les sevescompetències i una altra enconcepte de solidaritat ambles altres CCAA perquè elsciutadans puguin assolir si-milars nivells de serveis.

El nou Estatut recull un títolde drets molt extens que que-daran garantitzats per unasala de garanties estatutàri-es del Tribunal Superior deJustícia de Catalunya.Entre els drets mésnovedosos hi ha el dret amorir amb dignitat. Tambésón importants les articlesque garanteixen els serveis

públics i les seves condici-ons, encara que s’hauran deconcretar legislativament.L’article 23 garanteix eldret a la igualtat i a la gra-tuïtat dels serveis sanitarisi a l’elecció del metge i cen-tre. El 24 l’atenció a les per-sones dependents i la ren-da mínima per a les famíli-es en situació depobresa...Entre els dretspolítics cal destacar el dreta promoure consultes po-pulars.

Finançament aFinançament aFinançament aFinançament aFinançament al’Estatutl’Estatutl’Estatutl’Estatutl’EstatutCatalunya recaptariaCatalunya recaptariaCatalunya recaptariaCatalunya recaptariaCatalunya recaptariatots els impostostots els impostostots els impostostots els impostostots els impostos

Iu recolza l’EstatutIu recolza l’EstatutIu recolza l’EstatutIu recolza l’EstatutIu recolza l’EstatutL’estatut ajuda alL’estatut ajuda alL’estatut ajuda alL’estatut ajuda alL’estatut ajuda aldesenvolupamentdesenvolupamentdesenvolupamentdesenvolupamentdesenvolupamentfederal d’Espanyafederal d’Espanyafederal d’Espanyafederal d’Espanyafederal d’Espanya

Laïcitat de l’escolaLaïcitat de l’escolaLaïcitat de l’escolaLaïcitat de l’escolaLaïcitat de l’escolaUDC pressiona perquèUDC pressiona perquèUDC pressiona perquèUDC pressiona perquèUDC pressiona perquèla religió continuïla religió continuïla religió continuïla religió continuïla religió continuïpresent a les escolespresent a les escolespresent a les escolespresent a les escolespresent a les escoles

Drets a l’EstatutDrets a l’EstatutDrets a l’EstatutDrets a l’EstatutDrets a l’EstatutEs recull un ampliEs recull un ampliEs recull un ampliEs recull un ampliEs recull un ampliventall de drets per aventall de drets per aventall de drets per aventall de drets per aventall de drets per ala ciutadaniala ciutadaniala ciutadaniala ciutadaniala ciutadania

Avant 947.pmd 11/10/2005, 20:221

Avant del 15 al 31 d’octubre del 20052

.

Miquel Ángel Sòria

Per les persones, que aspirem auna societat més justa i amb méscohesió social reclamar un espaipúblic laic és avui, una qüestió fo-namental, especialment quan pen-sem en la població femenina.No n’hi ha prou en què reclamemmés participació, més democràcia,més llibertat... Si no aconseguimun estat laic, moltes dones queda-ran comdemnades a una ciutada-nia de segon ordre, subordinadesa les veus i decisions masculines.Hem vist en el procés del debatde l’Estatut que la laicitat, enaquest cas de l’ensenyament, ésper les forces de l’Església unprincipi inacceptable, disposadesa fer totes les pressions necessàri-es perquè no prosperés l’article.Com podem admetre que amb di-ners de tota la ciutadania s’adoc-trinin les criatures? Perquè no ensequivoquem. El que es fa en la ma-joria de casos en les classes de re-ligió és un pur adoctrinament.Com podem deixar part de la for-mació de les criatures en mansd’una entitat (L’Església) que de-fensa encara la supremacia del’home, entès com a mascle?O bé que nega a les dones dretsd’igualtat (per exemple ser orde-nades sacerdots) que en la socie-tat ja ningú discuteix?I si bé els exemples fan referènciaa l’Església catòlica, estic conven-çuda que trobaríem exemples dis-criminatoris vers les dones en to-tes les esglésies.Una societat democràtica icohesionada, només es pot donaren un estat laic. I l’ensenyamentés el primer espai de construcciócomuna.

He recuperat Yannis Ritsos al lo-calitzar una antologia ja fora de ca-tàleg i he reviscut el poeta lluita-dor amb els partisans grecs contraels nazis, empresonat durant laguerra civil per la seva militànciacomunista i hoste habitual delscamps ce concentració amb elscoronels. Un Yannis Ritsos al queels vells camarades de captiveri lidiuen: “Fill, et farem un tamboretperquè no seguis a terra per escriu-re i taquis els teus pantalons”. Elmateix que arriba de les illes onha estat deportat amb un companycarregat d’un sac de pedres en lesque ha escrit els poemes quan jas’ha acabat el paper. (...)Tot ho hem repartit , camarades, /

el pa, l’aigua, la cigarreta, la pena

i l’esperança ./ Ara podem viure o

morir-nos / senzillament i amb be-

llesa –amb molta bellesa- / igual

que si obrim una porta al matí / i

dir bons dies al sol i al món.(...)Gravem al terra un nom, / sempre

el mateix i estem preparats, / sem-

pre el nom de la Llibertat.

Adelina Escandell

La columna de la cultura:La columna de la cultura:La columna de la cultura:La columna de la cultura:La columna de la cultura:

Yannis RitsosYannis RitsosYannis RitsosYannis RitsosYannis Ritsos

EUiA, en la coalició ICV-EUiA,defensa el govern catalanista id’esquerres. Costa fer servir unaadministració creada i dirigida du-rant tants anys per la dreta de CiU?Crec que hi ha cimq qüestions quepodrien anar a explicar que un ciu-tadà es preguntés què està passant,com s’està fent, o com es podriamillorar. La primera és que ara esgoverna amb una pluralitat de for-ces que requereix més temps perarribar a un acord. No és un partitque dedideix, sinó que són quatreforces amb tres grups parlamenta-ris que tenen que arribar a un con-sens, bàsicament en el dia dia, per-què hi ha un Acord del Tinell queés el marc d’acord. Per tant, el plu-ralisme és un valor per mi moltimportant, però és més lent en al-gunes qüestions. A vegades quanno hi ha acord en permet discre-par i no passa res.En segon lloc, el govern catalanistai d’esquerres va sorgir en un mo-ment que a Espanya governava ladreta del PP. Es va fer tot el possi-ble per moure poders fàctics, amicsde l’àmbit econòmic dels podero-sos, sectors mediàtics perquèfracasés el govern. Per tant, vatener problemes per arrencar: po-lítiques, jurídiques, meidàtiques. I

Tercer, efectivament 23 anys degovern de CiU deixen moltes cros-tes. Crostes en la manera de fer itambé un dèficit, com va reflectirl’estudi que es va fer de les finan-ces que va deixar el govern ante-rior, de l’ordre dels 1.100 milionsd’euros. Això vol dir que el pri-mer pressupost, el del 2004, va serprorrogat , el primer propi és el de2005 i ara serà el del 2006, encarasense una millora del sistema definançament autonòmic, encaraque hi hagi hagut un petit avençen el tema sanitari. Per tant, cros-tes i herències.La comunicació cap a la societatno acaba de funcionar i es té la sen-sació que le govern no acabad’agafar el pols a la seva feina.És que el govern, hi aquest és laquarta qüestió, ha tingut en el seuentorn soroll, entenent per sorollcrisis, algun conseller que dimi-teix, etc.. Això genera que la gentveu més el soroll que l’acció. I cin-què, hi ha aquest problema de co-municació evident pel qual la gentconeix molt poc el que s’està fent.Avui mateix, coneixia un plapotentíssim per les millores delshabitatges d’ADICSA a Barbaràdel Vallès. Les picabaralles entreel govern es projecten, allò que fael govern no es comunica sufici-entment.

Pot ser que les mesures del go-vern s’hagin produit a nivell exe-cutiu i no s’hagi legislat massa,procés que ha de ser més debatut iperllongat en el temps, tingui aveure amb aquest problema comu-nicatiu?Potser. Tampoc en etapes anteri-ors s’havia legislat molt més. Elque passa és que si coincideix lavisita de Maragall a Terra Santa itots els mitjans de comunicaciótreuen la foto del Carod i elMaragall amb la corona d’espines,els ciutadans és el que els hi arri-ba quan coincideix que el mateixdia va decidir 45 nous metges alBaix Llobregat o unaimportantíssima inversió a l’Hos-pital de Viladecans o lapotentíssima inversió que es vadecidir la setmana passada al’hospital de referència de la co-marca i de molts catalans i espa-nyols: l’Hospital de Bellvitge.És a dir, es fan coses i seguraments’han de fer moltes més,.el proble-ma es com es comunica quan pre-val el tema de l’Estatut com a

El nou mot de moda a Barcelonaés incivisme. Articles sobrel’índex d’orins en les parets ibrossa als carrers del Casc Antic,cartes al director sobre el sorollque no deixa descansar els veïnsals barris del centre on se soldesenvolupar la vida nocturnabarcelonina s’han succeït elsdarrers mesos. El ple municipalha discutit la qüestió i l’alcaldedemana més policia i justíciaràpida per reprimir aquestesactituds. Fins i tot s’ha retitat uncartell de propaganda institucionalde les festes de la Mercè on sortiael popular personatge humorístic«neng de castefa». L’Incivismes’ha convertit a nivell municipalel que el terrorisme a nivell inter-nacional: el principal enemic con-tra el que es planteja lluitar.Hem de recordar, no obstant, quea vegades la manera més directad’acabar amb un problema ésassecar les seves arrels. Sovint,però, assecar aquestes arrels ésassecar les arrels de l’actual siste-ma. És per això que les mesuresepidèrmiques i simplistes són les

escollides sistemàticament.Hi ha més «incivisme» avui?.Quines poden ser les raons?.Potser el model de desenvolu-

pament de Barcelona amb l’apostaper ser un focus turístic, que haestat una de les apostes del’ajuntament reeixides des del 92,ha ajudat a incrementar el númerod’incívis. És sabut que la indústriaturística té rendiments decreixentsa escala. És a dir, les primersturistes que descubreixen un lloc,

els turistes que van a lloc pocexplotats, deixen diners. A mesu-ra que el destí turístic espopularitza augmenten els turistes

de baix pressupost i joves. Barce-lona, com altres ciutats esconverteix així en destí per ferl’incívic.La joventut s’ha ampliat fins als35 anys. Les polítiques juvenilsafirmatives han pretés extendrel’etapa juvenil, com una etapa po-sitiva d’irresponsabilitat i disbauxa

Miralles: «cal superarMiralles: «cal superarMiralles: «cal superarMiralles: «cal superarMiralles: «cal superar

crostes del passat»crostes del passat»crostes del passat»crostes del passat»crostes del passat»

ENTREVISTA A JORDI MIRALLES, COORDINADOR GENERAL D’EUIA. A PROPÒSIT

DEL GOVERN

Incivisme, un model de societat

Luis Juberíasó*

Tenyim de lila:Tenyim de lila:Tenyim de lila:Tenyim de lila:Tenyim de lila:

LaicitatLaicitatLaicitatLaicitatLaicitat

Luis Juberías

monotema que eclipsa les priori-tats que va prenent el govern.S’han de comunicar més als ciuta-dans, a aquells que els afecta lesdecissions i els que no els hi afec-ta que el compromís de govern hiés. Per tant, crec que les coses van,però aquestes cinc qüestions po-drien explicar perquè a vegades lapercepció del que es fa és menoro com superem les crotes herdadesde la dreta.I amb totes aquestes dificultats asuperar creus que és oportunala re-forma de l’Estatut com a prioritatpolítica de la legislatura?Sí és una prioritat política, peròuna prioritat política perquè ens hade servir com un instrument per ferpolítiques per solucionar els pro-blemes de la gent. En aquest sentités una prioritat, però també és certque els catalans no només viuend’estatut, perquè les llistes d’espe-ra, els barracons, els accidents la-borals necessiten mesures concre-tes que algunes s’estan prenent,però que devegades es projectenpoc pel monotema de l’Estatut.

fent de la necessitat virtut encomptes de resoldre la inestabilitatlaboral i els problemes d’habitatge.Amb limitacions greus d’espai pera realitzar-se, els joves troben l’ocii la nit l’únic espai per expressar-se lliurament, i es desparramen elscaps de setmana, donant sortida atotes les angoixes.No es pot criminalitzar a lajoventut, no obstant, perquèl’«incivisme» té arrels culturalsprofundes vinculades a un siste-ma capitalista que exigeix formesde comportament individualistesi té en el consum la pedra de tocde tot el seu mecanisme defuncionament. No és, per tant, uncomportament exclussiu delsjoves sinó que es manifesta al’actitud d’una gran part de lasocietat davant de l’espai, elsserveis i els equipaments públics.És aquest un comportament irres-ponsable de gaudi dels drets senseacceptar les càrregues i deuresque comporten, d’inconsciènciaen definitiva.Potser incivisme no ha de ser unmot estigmatitzador llançatrecurrentment sinó l’excusa peravaluar un model de societat.

Avant 947.pmd 11/10/2005, 20:222

del 15 al 31 d’octubre del 2005 Avant

Movilidad, nuevos problemas de desarrollo económicoMovilidad, nuevos problemas de desarrollo económicoMovilidad, nuevos problemas de desarrollo económicoMovilidad, nuevos problemas de desarrollo económicoMovilidad, nuevos problemas de desarrollo económicoy sus efectos para las personas en el trabajoy sus efectos para las personas en el trabajoy sus efectos para las personas en el trabajoy sus efectos para las personas en el trabajoy sus efectos para las personas en el trabajo

y el medio ambientey el medio ambientey el medio ambientey el medio ambientey el medio ambiente

3

Des de fa mesos es ve coent unaproposta de llei que suposaria uncanvi substancial en la prestació d´assistència sanitària pública.Aquesta aparició en el temps no éscasual i s´ inscriu dins la dinàmi-ca global impulsada des de la Con-selleria pel que fa a modificaci-ons del marc jurídic i financer so-bre la sanitat i les seves atencions.A partir de la evidència de la situ-ació econòmica crítica en que elsanteriors governs de CiU van dei-xar la sanitat pública catalana; apartir de la coincidència en que calabordar urgentment aquest greudèficit i revisar els criteris de pro-visió de recursos públics i de des-pesa: no coincidint amb l´ enunci-at de que “gastem massa“ encaraque sí amb el de “gastem mala-ment”, des de EUiA hem fet unampli debat al respecte que va con-cloure amb unes formulacions con-cretes sobre la nostra proposta i ac-tivitat en el sector.Hem valorat positivament algunesde les accions dirigides a raciona-litzar la despesa, sobretot el dis-barat en farmàcia, impuls ( insufi-cient) als medicaments genèrics,millora de l´ atenció primària, re-ducció de les llistes d´ espera, i

Més de 500 persones al sopar deMés de 500 persones al sopar deMés de 500 persones al sopar deMés de 500 persones al sopar deMés de 500 persones al sopar delliurament del premi l’Alternativalliurament del premi l’Alternativalliurament del premi l’Alternativalliurament del premi l’Alternativalliurament del premi l’Alternativa

encara a afrontar de cara el dèficiteconòmic. No hem, però, donatsuport a determinades propostesanunciades, en la direcció de man-tenir i estendre el caràcter “mixt”del sistema, les vellesexternalitzacions o privatitzacions,i ens hem manifestat determina-dament contraris a fórmules decopagament o imposició de taxesque no sols persisteixen sinó queagreujarien el caràcter públic delsistema de salut.Així doncs, ens manifestem serio-

sament preocupats per les decla-racions que afirmen la necessitat(?) d´ introduir, encara més, crite-ris de mercat, modernitats en la lí-nia de gestió empresarial, flexibi-litat, competitivitat, etc. Aquestamistificació, sovint defensada perla Conselleria, és per a nosaltresun atac de caràcter neoliberal aldret constitucional a la salut quedefensem sense ambigüitats.EUiA s’ha compromès amb la de-fensa del model públic de salut iper tant del Sistema de Salut Pú-blica, universal, integral, gratuït ide qualitat, com de fet queda re-

collit als Pactes del Tinell que sóncompromís de govern de la Gene-ralitat.En aquest sentit, EUiA, participaen forma personal, territorial i col·-lectiva, com ho fa l´ altra força dela coalició ICV, dins la Platafor-ma en Defensa de la Sanitat Pú-blica.La següent anàlisi de la proposa-da Llei d´ empresarialització del´ICS s´ inscriu dins de la situaciódescrita de canvis decisoris.Aquesta proposta té rang de Llei

que modifica i supera legislacionsanteriors i substancialment laLOSC ( Llei d´ ordenació sanità-ria de Catalunya) 15/90. Coincidim amb la Plataforma enDefensa de la Sanitat Pública(PDSPC) en que acceptant la con-veniència de reformar certs aspec-tes de la estructura organitzativa imetodologia de gestió de l´ICS, no

és necessària la promulgació d´una llei com aquesta per tal de cor-regir dèficits burocràtics, comple-xitat de tràmits i compres, de pro-cediment rígid, i es podria resol-dre des de l´ actual Llei de l´ICS.

Hi ha altres fórmules operativesper tal de desenvolupar una gestióeficaç.En efecte la caracterització del´ICS com UN proveïdor més deserveis sanitaris, dins un mercatobert amb d´”altres” ( empresesprivades), desvirtua el seu concep-te públic.La irrupció de centres i serveis “au-tònoms” dins l´Institut, suposa unafragmentació en microempreses,una atomització contraria a les ten-dències de racionalització, coor-

dinació i planificació, tal com as-senyala la PDSPC.Una altra preocupació apareix ambla reiteració de tractament a pri-vats, altres empreses, estalvi i cost“real” sota concepcions marcada-ment economicistes, imposició detaxes.Tot l´ articulat obeeix a una “lògi-ca” empresarial –econòmica moltaliena a l´ objectiu central i bàsicdel Sistema: l´ atenció i preserva-ció de la salut pública com a bésocial.Fins i tot un nou estatus de perso-nalitat jurídica pròpia i autònoma

de centres i serveis permet políti-ques econòmiques i de crèdit moltarriscades quan no són rigorosa-ment justificades, transparents icontrolades.El capítol de personal treballa-

dor en resulta un dels més afec-tats en contemplar fins a tres ti-pus de contractació, en comptesde l´ únic estatuari previst a la re-forma recent de l´ Estatut marc. Tampoc la participació en resul-ta afavorida i no tan sols mitjan-çant els agents socials, però tam-bé dels usuaris, associacions demalalts i familiars, veïns, i socie-tat civil organitzada.Les discrepàncies severes ens fanposicionar-nos amb molta preo-cupació front al desplegament le-gislatiu que vol impulsar la Con-selleria de Salut i que ens assem-blen nítidament liberals i riscos li-quidadors de les concepcions d´equitat, integralitat, universalitat,qualitat, i solidaritat del sistema“públic” de salut.S´ imposa la negociació en aques-ta fase, abans la Conselleria noconsideri suficientment estovadesles lògiques resistències socials ipolítiques, via “globus sonda” ianunci d´ intencions.

Toni Barbarà

Redacció

EUIA S’HA COMPROMÉS A LA DEFENSA DEL MODEL PÚBLIC DE SALUT I PER

TNAT UNIVERSAL, INTEGRAL, GRATUÏT I DE QUALITAT

Sobre laSobre laSobre laSobre laSobre la llei que vol transformarllei que vol transformarllei que vol transformarllei que vol transformarllei que vol transformar l’I.C.S.l’I.C.S.l’I.C.S.l’I.C.S.l’I.C.S.en empresa públicaen empresa públicaen empresa públicaen empresa públicaen empresa pública

Més de 500 persones van partici-par al Sopar Anual d’EUiA i al lliu-rament del Premi L’Alternativa auna entitat, col·lectiu o persona quehagi destacat durant el curs políticper les seves activitat imobilitzacions.Van assistir-hi con-vidats d’altres formacions políti-ques i d’IU federal.En la seva intervenció, Llamazaresva felicitar EUiA per la seva tascaen l’elaboració i l’aprovació delNou Estatut de Catalunya i va as-segurar que IU serà el seu màximaliat a Madrid, que lluitarà per talque el Congrés no desvirtuï la sevaessència “social, d’autogovern i fe-deralista”. Perla seva banda,el coordina-dor generald’EUiA vadestacar queel projecte és“ a m b i c i ó s ,encoratjador iprogressista”per la qualcosa el va tit-llar de molt positiu per aCatalunya, tot i que va destacar elfet que al redactat no s’hagi man-tingut sense reserves la laïcitat a

Uno de los aspectos menos es-tudiados del desarrollo económi-co y social de nuestro país es elque se refiere a las problemáti-cas relacionadas con el transpor-te en general, y más concreta-mente con el transporte de laspersonas y su acceso a los cen-tros de trabajo.Las políticas de planificacióneconómica y de infraestructurasen el territorio, las decisionesempresariales, no enfrentan unproblema básico: la necesidadde que el transporte y el accesode las personas a los centros detrabajo sea un elemento funda-mental del conjunto de la plani-ficación, de todos y cada uno delos proyectos políticos y empre-sariales.La falta de planificación de losaccesos a los centros de trabajoy polígonos industriales agravalos problemas de movilidad enel conjunto del territorio, conefectos negativos sobre la acti-vidad económica en general. Loscambios en la organización deltrabajo y en las empresas produ-cen una permanente flexibilidad

de los horarios de trabajo, multi-plicando y diversificando los tur-nos de trabajo, ampliando los díasde producción o servicio, estable-ciendo procesos de trabajo conti-núo, extendiéndolo al trabajo noc-turno y días festivos.La planificación y programacióndel transporte público no tiene enconsideración estos cambios, loque esta provocando nuevos pro-blemas de accesibilidad a los cen-tros de trabajo y el crecimiento deltransporte privado.La excesiva utilización del vehí-culo privado ante la falta de ofer-ta de transporte publico para ac-ceder a los centros de trabajo, pro-ducen impactos negativos añadi-dos sobre el medioambiente, yocasiona un gran derroche ener-gético. Se prolonga gradualmen-te el tiempo “in-itinere” dedica-do por las personas para su tras-lado desde el domicilio al puestode trabajo y viceversa, producién-dose, así, una ampliación encu-bierta de las jornadas de trabajo,y se incrementa la posibilidad deaccidentes laborales en el trayec-to del domicilio a la empresa.

Las dificultades de acceso a loscentros de trabajo tambiéncomportan evidentes situacio-nes de desigualdad dado quelas mujeres, los jóvenes, y lostrabajadores que provienen deotros países, tienen más difi-cultades de traslado en vehícu-lo privado.Todo ello nos lleva a concluirque la evolución de lasinfraestructuras y los mediosde transportes actuales no co-rresponde a los niveles de de-sarrollo de nuestra sociedad,Barcelona y su entorno metro-politano, con una densidad depoblación destacable y unafuerte actividad económica esun claro ejemplo de estas polí-ticas.Por ello coincidiendo con la se-mana de la movilidad los comu-nistas reivindicamos políticasactivas de movilidad sostenibley segura, y que la Ley de Mo-vilidad para Catalunya aproba-da por el Parlament em Juniodel 2003, no se convierta soloen una declaración de buenasintenciones.

les escoles. “No ens dóna la ganaque amb diners públics s’adoctri-ni els nens. No pot ser que en uncentre públic un grup de pares de-cideixin que els seus fills han derebre formació religiosa amb pro-fessors pagats amb diners públicsperò escollits per l’Església i ambmenys drets que la resta de perso-nal docent”, va dir Miralles. Peraixò EUiA tirarà endavant unacontundent campanya per defen-sar l’escola pública i laica amb eltítol “L’educació a les escoles; lareligió a les Esglésies”. EUiA va decidir atorgar el PremiL’Alternativa 2005 al PobleSahrauí i als treballadors i treba-lladores d’empreses en conflicte

i en proces-sos de des-locali tza-ció, en re-presentaciódels qualses va lliurarals com-panys deS A S -A b r e r a .Van reco-

llir el premi Emboirik Ahmed, re-presentant del Frente Polisari, iNúria Lozano, Alberto Fernández,Jorge Fernández i Emilia Soriano.

*Sectorial de Sanitat EUiA

Daniel Gutiérrez Salgado

Avant 947.pmd 11/10/2005, 20:223

Avant del 15 al 31 d’octubre del 2005

Apunt

Directora: Adelina Escandell Redacció: Luis Juberías, Toni Moragas Disseny i maquetació: Bru Laín Consell de Direcció: Daniel Alfonso, Toni Barbarà, Rosa Bofill,Alfredo Cabeza, Mercè Civit, Paco Conde, Xavier Cutillas, Adelina Escandell, Juanjo Fernández, Luís Gallego, Asun García, Joan Lou, Sandro Macarrone, Joana Mariné,

Mª Àngels Martínez, Juan Medina, Jordi Miralles, Toni Moragas, Joan Josep Nuet, Marià Pere, Mar Pallarés, Mª José Pardo, JM Patón, Jordi Ribó, Agustí Ruiz,Celestino Sánchez, JM Sixto, Salva Torres Edita: PCC

Avda. Portal de l’Àngel, 42 2n 2a cp. 08002 Barcelona tel: 93 3184550Avda. Portal de l’Àngel, 42 2n 2a cp. 08002 Barcelona tel: 93 3184550Avda. Portal de l’Àngel, 42 2n 2a cp. 08002 Barcelona tel: 93 3184550Avda. Portal de l’Àngel, 42 2n 2a cp. 08002 Barcelona tel: 93 3184550Avda. Portal de l’Àngel, 42 2n 2a cp. 08002 Barcelona tel: 93 3184550

4 internacional

www.pcc.eswww.pcc.eswww.pcc.eswww.pcc.eswww.pcc.espcc@pcc.espcc@pcc.espcc@pcc.espcc@pcc.espcc@pcc.es

escriu-nos a:

25 Aniversari del FMLN: una guer-rilla transformada en partitEl Frente Farabundo Martí para laLiberación Nacional va ser fundatel 10 d’octubre de 1980, integrat perles organitzacions FuerzasPopulares de Liberación FarabundoMartí (FPL), Resistencia Nacional(RN), Ejército Revolucionario delPueblo (ERP) i el Partit Comunistad’ El Salvador (PCS), que fins lla-vors havia capitalitzat la lluita perla democràcia, la justícia social il’autodeterminació nacional.Aquesta confluència d’organitzaci-ons polítiques i guerrilleres, es vaveure accelerada pel triomf de laRevolució Popular Sandinista aNicaragua l’any 1979; i pel contextd’exclusió política i radicalitzacióque estava patint El Salvador.El 1981, el FMLN va participar enla ofensiva general del 10 de gener,amb la què va començar la GuerraPopular Revolucionària que es vaallargar durant la dècada dels 80.Cal esmentar que aquesta lluita vapropiciar un enfortimentorganitzatiu del FMLN, i una uni-ficació de les organitzacions inte-grants.Ell 1989, el Frente va signar ambel govern d’El Salvador els Acordsde Pau de Chapultepeq, amb els quèes va donar per acabada la GuerraCivil i van suposar un pas endavantcap a la transició política, que po-

dem matisar en 4 processos de tran-sició diferents.La primera transició, significa latransició de la guerra a la pau, és adir, la fi de les accions militars.Aquesta transició va comptar ambun suport prou gran com per desar-ticular qualsevol intent de mante-nir la guerra per part d’alguns sec-tors de la dreta salvadorenya.La segona transició, va ser del mi-litarisme a la desmilitarització.Aquesta no es va completar fins al1993 quan es van aplicar els acords

de desmilitarització: canvi de doc-trina militar, depuració del cosd’oficials de la Força Armada, re-ducció de l’exèrcit a la meitat, i re-forma de la constitució que limitales missions dels militars a la de-fensa de la sobirania i dels territo-ris, eliminant la seva autoritat enmatèria de seguretat pública, defen-sa de la constitució, etc.La tercera transició, s’enmarca dinsde la concepció del poder polític iva suposar el pas d’un exercici ex-cloent del poder polític a un exer-cici democràtic ampli. És dinsd’aquesta transició on podem in-cloure la legalització del FMLNcom a partit polític, la fi de la re-pressió, la protecció dels drets hu-mans i la reforma moderada del sis-tema electoral entre d’altres.Per últim, la quarta transició, és lasocio-econòmica, i és avui el temacentral de la lluita política. La so-cietat salvadorenya està marcadaper unes grans desigualtats socials,fet que s’expressa en una polarit-zació política.El FMLN governa actualment leslocalitats més importants (com, perexemple,la capital San Salvador),a més va ser el segon partit més vo-tat a les darreres eleccions amb un44,94% dels vots, només per dar-rera de la coalició dretana ARENA.Aquests resultats, juntament amb elseu arrelament popular, situen alFMLN com la major força d’es-querres d’ Amèrica Central.Malgrat aquesta força electoral i

social, internament, el FMLN estroba en una situació delicada. ElFrente és l’únic partit de l’esquer-ra, amb la qual cosa hi conviuendiferents corrents, d’entre ells uncorrent socialdemòcrata va abando-nar el FMLN a principis de l’estiupassat. Davant d’això elposicionament del Frente és clar:“La revolución no se hace con losque se van, ni con los que huyen,sinó con los que se quedan”.D’altra banda, hem de destacar larelació que des del 2001 està man-

tenint el FMLN amb els movimentssocials salvadorenys, fugint de po-sicions hegemonistes i treballant alservei dels moviments. Aquest fetpren especial importància si tenimen compte que els moviments soci-als d’El Salvador són històricamentdels més forts d’Amèrica Llatina.Actualment, el treball del FMLN peracabar amb el creixement del costde vida dels salvadorenys (segonsenquestes del mes de juny el 885,8dels salvadorenys opinen que la si-tuació econòmica ha empitjorat),s’ha vist sorprès pels desastres na-turals que han ocorregut al pais alcomençament d’octubre: les plujestorrencials de principis d’octubrehan deixat un balanç de 62 morts i35.000 persones evacuades i nota-bles desperfectes tant a edificis coma infrastructures. L’erupció del vol-

Per molta gent la pràctica de la solidaritat va lligada a un sentimentde caritat cristià, és a dir, la voluntat d’ajudar materialment als méspobres sense implicar-se en l’ordre econòmic que provoca aquestessituacions. Simplement actuar per llàstima i per netejar la conscièn-cia de qui es creu més amunt. Ser solidari sense fer política.Però és això possible? És realment possible desitjar que s’extingeixila pobresa a Llatinoamèrica sense ser conscient de que l’imperialis-me n’és el causant, o bé demanar que no hi hagi més morts en elconflicte Israel-Palestina obviant qui proporciona armes, investigarsobre els problemes del poble saharaui sense arribar a plantejar-sel’actitud del govern del Marroc, o bé denunciar la falta de recursos aCuba sense denunciar el bloqueig d’EUA? Jo crec que no.I si no som cecs i coneixem les causes de les injustícies, podem exi-gir que no hi hagi més gent que mori de fam, de malalties, per guer-res, per males condicions de vida, que visqui sense dignitat, sensedemanar que canvïin les circumstàncies? Jo crec que no.I si demanem un altre ordre mundial, que sigui més just, on els mit-jans de vida es reparteixin entre tots els pobles, no ens estem posici-onant en contra del sistema econòmic causant de les creixents desi-gualtats i conflictes?. Seria solidari que no fóssim cecs a l’ injustíciaperò si muts davant les reivindicacions? Jo crec que no.I si no som cecs ni muts per intentar millorar el món, no seríeminvàlids si no ens mobilitzéssim ? I seríem gaire eficients si no ensorganitzéssim per a augmentar les nostres forces? Jo crec que no.I això no és fer política? Jo crec que sí. Si arribem a aquestes conclu-sions, inevitablement esteim fent política, i paral·lelament, exigintjustícia social, estem apostant de forma clara pel socialisme.Així doncs, solidaritat significa compromís polític i de mobilització,la qual cosa engloba perfectament la cooperació. La solidaritat plenaimplica un intercanvi vital i un aprenentatge continu. Qui lluita perla justícia social s’enriqueix de les pròpies experiències de lluita i lade tots els altres pobles. Aprèn on són els límits de la dignitat huma-na en cada cas, la impossibilitat de deslligar les lluites universals deles causes concretes, com canviar les estratègies de lluita segons cadasituació, com relativitzar les pasions abstractes i reinterpretar els dis-cursos de qui veiem que és l’enemic. Aprèn a veure amb més clare-dat i a distingir les bones causes de les causes buides, i aprèn a fercompatibles l’internacionalisme amb la sobirania dels pobles. Per-què la solidaritat no és només internacional, també lluita en la vidaquotidiana, a través d’exigències de responsabilitat i acció als equipsde govern, a les empreses, ja que si som solidarits prenem conscièn-cia de que res resulta indiferent a res.

Marta Jordi

FMLN: 25 aniversariFMLN: 25 aniversariFMLN: 25 aniversariFMLN: 25 aniversariFMLN: 25 aniversariUNA GUERRILLA TRANSFORMADA EN PARTIT

El darrer diumenge 9 d’octubre esvan cel·lebrar eleccions munici-pals a Portugal, i el CDU (coali-ció que agrupa al Partit Comunis-ta Portuguès PCP i els Verds), persegon cop en vuit mesos, ha tor-nat a recuperar terreny en el mapapolític nacional. Ha guanyat setnoves alcaldies (n’ha reconquis-tat 6 mentre que ha guanyat perprimer cop a Peniche) i n’ha per-dut tres, de manera que passa deles vint-i-vuit alcaldies del 2001a trenta-dues, tenint, doncs unbalanç clarament positiu.D’altra banda cal esmentar els re-sultats a Lisboa, ja que si bé elsconservadors del PSD han acon-seguit l’alcaldia de la capital, elCDU s’ha erigit com a primeraforça política a l’àrea metropoli-tana de Lisboa.Segons el secretari general delPCP, Jeronimo de Sousa, els re-sultats són un avis seriós al PartitSocialista i a les polítiquesantipopulars del seu govern;doncs la coalició comunista harecuperat l’espai polític que vanabsorbir, fa quatre anys, els soci-alistes; afirmant-se com a terceraforça més votada amb el 10.99% dels vots.

Toni Moragas

www.avant-online.net

La web de l’Avant

Solidaritat és política?Solidaritat és política?Solidaritat és política?Solidaritat és política?Solidaritat és política?

Vine a donar suport a lesVine a donar suport a lesVine a donar suport a lesVine a donar suport a lesVine a donar suport a les

revolucionsrevolucionsrevolucionsrevolucionsrevolucions

llatinoamericanes!llatinoamericanes!llatinoamericanes!llatinoamericanes!llatinoamericanes!

cà de Santa Ana, ha posat en situa-ció d’alerta als municipis propers.Davant d’això el FMLN ha dema-nat ajuda a la comunitat internacio-nal, alhora que ha subratllat la inca-pacitat del govern per fer front a unaemegència d’aquestes magnituds. Amés, ha denunciat que els munici-pis governats pel Frente no han es-tat recolzats pel Comitè de Emergèn-cia Nacional (COEN) ni pels gover-nadors, que s’han coordinat única-ment amb les alcaldies d’ARENA.No obstant l’alt grau d’organitzaciósocial que gaudeixen els municipis

governats pel FMLN han permèsuna major eficiència alhora de su-perar la tragèdia.Tant per la seva història com pel seutreball actual i nivell d’ incidènciaen la societat salvadorenya, elFrente està cridat a jugar un paperessencial en el procés d’integracióLlatinoamericana. Un triomf delFrente a el Salvador, catalitzaria leslluites dels països d’Amèrica Cen-tral, com ja va passar amb la revo-lució sandinista al 1979; i ho fariaen un context llatinoamericà moltmés favorable.

Avant 947.pmd 11/10/2005, 20:224