1

Número especial Hivern- 2005 Preu: 1.20 euros

QUINA EUROPA?

ANTONI BARBARÀ*

Les peces són ja plantadessobre el tauler i la data dela partida és ja ferma: el 20de febrer de 05 els ciuta-dans i ciutadanes de l’Estatespanyol ( amb dret a vot)som cridats a “ratificar”mitjançant un “plebiscitaprovatori”, un referèndum,el Tractat pel que s’institu-eix una Constitució perEuropa.Han passat a l’història lesposicions tacticistes, els de-bats interns partidistes i lesestratègies de “Nos condici-onals” o disquisicions dels“Sis crítics”.Com sabem, malgrat l’habi-tual ninguneig dels mitjans decomunicació de masses, la

nostra resposta és clara i con-tundent: NO a aquesta Cons-titució, doncs justament unaaltra Europa és possible.Pels i les comunistes el trac-tament “globalitzador” no ésuna cosa nova doncs els nos-tres compromisos i anàlisisde caire internacionalistesens ubiquen de forma natu-ral i lògica dins el contextsupranacional i supraestatal.Som doncs europeistes con-vençuts en tant en quant nopodríem dissenyar cap estra-tègia revolucionaria, ni talsols reformista, sense obrirel nostra camp visual peldamunt les nostres fronteres.Com si no abordar els pro-blemes i les contradiccions,velles i noves, en economia,treball, condicions socials,

Toni Barbarà reflexiona sobre el model d’Unió Euro-

pea pel qual apostem els comunistes catalans, que no

s’adiu amb els continguts forts d’aquest tractat cons-

titucional que s’ens donarà a votar el dia 20 de febrer.

L’esquerra estarà enfront d’aquest projecte d’Europa

que abunda en el neoliberalisme tal i com s’expressarà

a l’acte que el Partit de l’Esquerra Europea celebrarà

a Barcelona el dia 29 de febrer on de ben segur farem

sentir la nostra posició en aquest referèndum, que

volem Europa, sí, però no així

democràcia, respecte a ladignitat i drets humans, pau,justícia...? El capitalisme enl’actual etapa actua mitjan-çant la globalització neolibe-ral i només des de la lluitaglobal i local podem defen-sar els interessos de la nos-tra classe. Tanmateix sovintapareixem ( poderoses raonsperquè així sigui) com la for-ça del NO. Com una gentinstal·lada en la negació con-tinuada, en la resistència es-tèril, en la incapacitat depromoure dinàmiques soci-als positives...En efecteaquest és un fet massa habi-tual i tòpic : front la virulèn-cia dels atacs neoliberals ireaccionaris hem de recór-rer a la negació, l’oposició,el tancament.Per contra la nostra lluita fi-nal, els nostres objectius po-lítics són propostes de la mési millor naturalesa mobilit-zadora. Som la força del fu-tur, de l’home (persona) nou,de la conservació del plane-ta, de la pau, del benestarsocial, de la justícia,...del’abolició de l’explotació

humana i de l’utopia il’eutopia socialista.Així doncs, si parlem del’Europa que volem, que as-pirem, per la que lluitem,hauríem de ser capaços defer palès el nostre entusias-me i el nostre contagiós op-timisme històric ( que no co-foïsme ni triomfalisme).Aquest NO és la milloraportació,i la més necessà-ria avui, per anar construintuna altra Europa de la quesentir-nos coprotagonistes iciutadania gratificada.On està escrit que no es pu-gui assolir una Europa amb

plena ocupació, sense atur niprecarietat, sense discrimi-nacions laborals per raons degènere, edat, nacionalitat,amb seguretat laboral dignade tal nom, amb 35 hores la-borals per setmana, amb unssindicats forts i coordinats anivell supraestatal front unapatronal i un capitalismerampant?Perquè diuen que no és fac-tible una Europa acollidorade les persones nouvingudesde països “tercers”, amb ple-nitud de drets i obligacions,des de tot el respecte a lesseves vides, cultures, tradi-cions i creences dins una so-cietat profundament laica iplural?Qui ens impedeix declararEuropa com una societat querebutja l’us de les armes i deles guerres per resoldre di-ferencies entre pobles i Es-tats? Qui ens obliga a esmer-çar enormes recursos econò-mics per fabricar armamenten comptes de dedicar-los ala cooperació i la solidari-tat amb els països pobres iexhausts? Volem el 0’7 imés!!. Volem compromisosde reequilibri i de justícia

L’Europa per la que nosaltres treballem i lluitem

2 EUROPA

que permetin pal·liar la situ-ació de misèria i pobresaextrema que la mateixaEuropa va generar al llarg desegles de colonialisme id’explotació del que anome-nen tercer món.Quin fatalisme sobrehumàdetermina que cal espoliarels recursos naturals sotal’únic argument del negoci iel benefici empresarial fins aabocar el planeta a la sevamateixa autoliquidació? Quiens impedirà posar fre a ladepredació ecològica fentque “qui contamina, la pagui”,o el que és el mateix, impe-dint realment que es contami-ni. Una Europa que signi totsel tractats internacionals derespecte al medi ambient, co-mençant pel de Kioto.Quina llei o quina ciènciaconclou que només el modelde producció liberal és capaçde generar progrés o benes-tar social...quan hores d’ara

àdhuc és ja demostrat tot elcontrari? Quin suprem sacer-dot ha decidit sacralitzar elmercat com a màxim i abso-lut senyor de l’economia ar-rabassant tots els serveis pú-blics i les prestacions soci-als que durant decennis hanestat guanyats a pols amb cru-entes lluites populars i delstreballadors/es? La nostraEuropa és garant de l’accésuniversal, gratuït i de quali-tat a l’ensenyament, l’educa-ció, la salut, l’assistència so-cial, les pensions de jubila-ció i d’incapacitat, al dret adisposar del propi cos...A lanostra Europa l’aigua, l’ener-gia, l’habitatge, el transportpúblic, la xarxa viària sónbens d’us col·lectiu i social.Quina categoria científica blin-da les competències i les im-punitats del Banc Central Eu-ropeu que per sobre de qual-sevol control ni fiscalitzacióvetlla i decideix la políticamonetària i de preus, l’endeu-

tament, i el dèficit dels païsosmembres? El mateix per unaComissió europea amb mésatribucions i capacitats que nopas el mateix Parlament electedemocràticament.Perquè hauríem d’acceptarsubmisament que la nostranació, Catalunya, resti arra-conada com la d’altres po-bles sense Estat, pel que fa ala seva llengua, la seva iden-titat, història, cultura, com-petències exclusives... i dreta l’autodeterminació? Totsel gestos, corre cuita dels

promotors del Si constituci-onal no són més que un patè-tic maquillatge al menyspreuamb que ha estat tractat (?)el tema nacional.Quina llei física ordena queno sigui possible introduircanvis al Text constitucionalfixant la foto i l’escenari finsd’aquí a 30 o 50 anys, blo-quejant qualsevol iniciativasota impossibles condicionsde doble unanimitat?Qui són, doncs, els retrògra-des? Qui, els claudicants ca-paços de llençar per la bor-

*RESPONSABLE INTERNACI-ONAL D’EUIA

da anys i història de civilit-zació i de progrés a canvi deperpetuar un sistema econò-mic, social i polític, insufi-cient, obsolet, esgotat, injusti manifestament millorable?No som euro-escèptics i síeuro-lúcids, europeistes entu-siastes i solidaris, que sabemmillor que ningú de l’enormepotencialitat que tindrà unaEuropa democràtica, sobira-na i socialment avançada, coma eix confrontat al model im-perialista nord-americà.Tenim els peus a la terra, lanostra terra europea, i és peraixò que carregats de res-ponsabilitat i de raó recla-mem aquest NO a aquestaConstitució com la millorcontribució als anhels i a leslegítims aspiracions delsciutadans/es i els pobles delnostre vell i estimat conti-nent. I tant, que és possibleuna altra Europa!!!

Referèndum sobre el projectede tractat constitucional

Arguments per debatre a partir del que ens diuen els partidaris del Sí

PARTIT COMUNISTA FRANCÈS*

1. La victòria del No obri-ria una gran crisi:Crisi? La crisi ja és aquí.Qui podria al·legar quel’Europa va bé quan l’abs-tenció arriba a uns nivellstals a tot el continent? Quanels nacionalismes i els po-pulisme prosperen? Quanabunden l’atur i la preca-rietat?O què és el que produeix totaixò? L’acumulació de lesopcions liberals, la opacitatde l’acció europea. L’ultra-liberalisme, nosaltres ens elconeixem després de vintanys; la Constitució no pro-posa pas corregir aquesteseleccions: al contrari, lesconfirma i les dóna un valorde principi constitucional. LaConstitució aplicada, és lacrisi extendida. Dir «no» esla única forma de donar uncop d’efecte i, en definitiva,de discutir i renegociar so-bre altres bases.

ndices que tan radicalmente separan a ambasorillas, no fue más que un brindis al sol delque nunca más se supo ni tuvo consecuenciasprácticas. Buenas palabras vacías decontenido. ndices que tan radicalmenteseparan a ambas orillas, no fue más que unbrindis al sol del que nunca más se supo nituvo consecuencias prácticas. Buenaspalabras vacías de contenido. ndices que tanradicalmente separan a ambas orillas, no fuemás que un brindis al sol del que nunca másse supo ni tuvo consecuencias prácticas.Buenas palabras vacías de contenido. ndicesque tan radicalmente separan a ambas ori-llas, no fue más que un brindis al sol del quenunca más se supo ni tuvo consecuenciasprácticas. Buenas palabras vacías decontenido. Buenas palabras vacías decontenido. ndices que tan radicalmenteseparan a ambas orillas, no fue más que unbrindis al sol del que nunca más se supo nituvo consecuencias prácticas. Buenaspalabras vacías de contenido. Buenas

palabras vacías de contenido. ndices que tanradicalmente separan a ambas orillas, no fuemás que un brindis al sol del que nunca másse supo ni tuvo consecuencias prácticas.Buenas palabras vacías de contenido.ndices que tan radicalmente separan a ambasorillas, no fue más que un brindis al sol delque nunca más se supo ni tuvo consecuenciasprácticas. Buenas palabras vacías decontenido. ndices que tan radicalmenteseparan a ambas orillas, no fue más que unbrindis al sol del que nunca más se supo nituvo consecuencias prácticas. Buenaspalabras vacías de contenido. ndices que tanradicalmente separan a ambas orillas, no fuemás que un brindis al sol del que nunca másse supo ni tuvo consecuencias prácticas.Buenas palabras vacías de contenido. ndicesque tan radicalmente separan a ambas ori-llas, no fue más que un brindis al sol del quenunca más se supo ni tuvo consecuenciasprácticas. Buenas palabras vacías decontenido.

EDITORIALEDITORIALEDITORIALEDITORIALEDITORIAL2. El «no» no resol pas elsproblemes de les llars po-pulars.És cert que no és trencantamb l’Europa que es resol-dran els problemes de lesllars populars. Però certa-ment no es resoldran mante-nint Europa en la direccióque porta des de fa molt detemps. Per ajudar Europa aavançar en la bona direcció,fa falta que sigui seriosamentreorientada. Respondre «no»a la Constitució liberal és laúnica manera de dir que elque hom vol és que l’Europafucioni bé, és a dir, d’una al-tra manera. Si es fa créixeraquesta idea, això serà unbaló d’oxigen per les lluitessocials, i, per tant, un ele-ment vivificant per Europasencera.

3. És el «sí» o és el tractatde Niça.En tot cas, el tractat de Niçafuncionarà almenys finsl’any 2006, i el mateix pas-

sarà amb un gran nombre deles seves decisions. Tenimper tant el temps de refer laobra. Hem de sortir de l’es-

piral d’Amsterdam, de Niçai de Lisboa. Però podemfer-ho per amunt i no pelbaix.

6. La pau.Napoleó III clamava alt ifort: «l’Imperi és la pau!» i

3EUROPA

no va parar de fer la guerra.La Constitució parla de pauperò fa de la cursa armamen-tística un objectiu (I-41-3) iexplica que la política dedefensa europea ha de ser«compatible» amb els objec-tius de l’OTAN (I-41.2). Siun vol la pau, és el contrarique cal fer: reduïr els arma-ments i sortir de l’OTAN.

7. Un progrés de la demo-cràcia ?La Convenció Giscard hafuncionat com un petit clubde superdecissorsm on no-més els grans partits (PS,UMP) tenien una veu. Enquin moment el debat ha presles característiques d’un de-bat ciutadà? Quan han estatles grans opcions debatudesamb els ciutadans? Mai.Com voleu que la Constitu-

ció sigui democràtica ellamateixa en aquestes condici-ons. Hi han certes previsonsque autoritzen els ciutadansa fer peticions «a sotmetreuna proposició apropiada»ala Comissió europea; peròno està obligada a respon-dre ! El Parlament obté com-petència per escollir el Pre-sident de la Comissió, peròcontinua sense tenir la inici-ativa legistlativa. Es pronun-cia sobre les despeses, peròno sobre les receptes.Al final quina és la institu-ció més important? La Co-missió, com sempre: té lainiciativa legislativa (I-26.2), exerceix «les funcionsde coordinació, d’execuciói de gestió», controla les co-operacions reforçades. Enresum, un supergovern perprotegir «el mercat interioron la la compeència és lliu-re i no falsejada».La Constitució, és un suce-dani de la democràcia..

8. Res a veure amb el libe-ralisme?Això és una estupidesa! Elfi de la Unió és « el mercatinterior on la competència éslliure i no falsejada» (I-3.2).La repetició del terme sei-xanta-quatre vegades ens fa

comprendre, si no l’havíemfet encara, que «l’establi-ment» i el «funcionament»del mercat interior són lagran obra de la Unió.El verdader objectiu és «lalliure circulació de perso-nes, serveis, mercaderies icapitals» (I-4.1). Tot obsta-cle als seu exercici està des-tinat a la «derogació» : lesajudes públiques són estric-tament reglamentades i con-siderades provisionals. TotEstat o grup d’Estats quevolgués contradir el sacro-sant principi liberal es veu-ria confrontat a que «laConstitució i el dret adoptatper les insitucions de la Unió(…) prima sobre el dret delsEstats» (I-6).Teòricament, el principi deles «cooperacions reforça-des» confirma la possibili-tat per certs païssos d’agru-par-se per actuar en qüesti-ons específiques en el marcde la Unió. Però aquestes co-operacions són estricatamentcontrolades per la Comissiói posades sota la tutela delConsell que «decideix endarrer terme» (I-44.2). Amés, no poden versar sobrealguna de les competènciesdites «exclussives» de laUnion, és a dir,… les dua-nes, el mercat interior i lespolítiques comercials i mo-netàries! Els païssos quevulguin no podran escapar ales restriccions liberals. Entot cas, la Constitució ho téprohibit expressament: «[lescooperacions reforçades ]no poden suposar un atentatal mercat interior» (III-416).

9. Els serveis públics valo-rats?És el contrari del que apa-reix en el texte. Rectificantel desastrós tractat de Niça,la Constitució no inclou elsserveis públics ni dintre dels«valors» de la Unió, ni din-tre dels seus «objectius».

Diluït ne la vaga noció de«servei d’interès econòmicgeneral », el servei públic ésobjectiu de la pràctica dero-gatòria: està «sotmès a lesregles de la concurrència»(III-166-2) i tota ajuda deci-dida en favor seu és consi-derada com a «incompatibleamb el mercat interior» (III-167-1). La libéralització ésoficialment la norma legíti-ma al continent europeu: «elsestats membres s’esforcen deprocedir a la liberalitzaciódels serveis sota la pressiód’una mesura que és obliga-tòria (…) si la situació eco-nòmica general (…) ho per-met.» (III-148).

10. El domini de la despe-sa pública.No fa molt de temps que res-ponsables europeus seriososparlaven de la «estupidesa»del Pacte d’Estabilitat. Laqüestió està oblidada. ElPacte d’Estabilitat, que limi-ta el dèficit públic està benviva: els estats membres i laUnió asseguren «el respectedels principis directors se-güents : preus estables, finan-ces públiques i condicionsmonetàries sanes, i equilibrien la balança de pagaments»(III-177). El monetarismeconstitutiu de les polítiquesneoliberals és legitimat, ambles seves principals conse-qüències: la reducció de deles despeses públiques i la

moderació salarial. Es posasota el control estricte delBanc Central Europeu, definitivament escindit de totcontrol polític (III-188). ElBCE no té assignat cap ob-jectiu de creixement i d’ocu-pació, i tota política nacio-nal monetària serà impossi-ble (III-183). El circuit fi-nancer queda com a únic re-gulador reconegut de la eco-nomia.

11. Els drets de les dones ila igualtat home/dona?La Constitució liberal em-peny els individus cap a méscompetència. En tots els Es-tats de la Unió precarietat iflexibilitat són femenines.L’atur toca prioritàriamentles dones. Sobre el 30% delsjubilats que són sota l’um-bral de pobresa, el 80% sóndones. S’estan proposant me-sures que apunten a perllon-gar el temps de cotització. Dela banda dels drets fona-mentals, no hi ha cap mot ala Constitució sobre el dreta l’abortament. Res sobre laviolència contra les dones,res sobre la paritat que per-meti a les dones de partici-par en igualtat a les instàn-cies de decissió.

12. Lliure circulació delsindividus. Parlem-ne!.Entre els grans principisenunciats dintre del projectede Constitució, la lliure cir-culació d’homes i de donesfigura en bon lloc. Però to-tes les disposicions ques’apliquen als seus drets iprotecció tiren pel baix. Ne-gació de tota harmonitzaciósocial, de tot reconeixementciutadà pels provinents detercers païssos no membresde la Unió, instal.lació a lesfronteres de la Unió de ver-taderes zones de retenciód’immigrants. Parlar de

drets per a tots, no és pas laqüestió.

13. Avenços socials?La Carta de drets adoptadaen el 2000 havia estat criti-cada per la feblesa de lesproteccions que garantia almón del treball. Hauria d’ha-ver estat renegociada, ensentit més democràtic; encomptes d’això ha estat con-firmada per la seva inscrip-ció a la Constitució.– La definició de drets és la-pidària. Cap referència al«dret al treball», al que esrefereix el Preàmbul de laConstitució francesa: aquí ésafirmat l’ambigu «dret detreballar» (I-75.1), acompa-nyat del no menys rocambo-lesca «lllibertat de buscaruna ocupació» (II-75.2). Eldret del treball, el seu estatu,la seva durada, les condici-

ons de remuneració? Res. Lagarantia per la reponsabilitatpública de la protecció so-cial? L’article II-94 es con-tenta amb afirmar el «dretd’accès a les prestacions deseguretat social i de serveissocials», sense precissarben bé si aquest accès des-cansa en la solidaritat o enl’assegurança. El dret a l’ha-bitatge? El dret «a una ajudaa l’habitatge».– Aquests drets mínims sónencara més mínims pel fatque venen contradits per laresta del texte. Tot està en-quadrat sota l’estricta com-petència on les polítiquespúbliques estan encorseta-des pel pacte d’estabilitat ion els «serveis econòmicsd’interès general» són sot-mesos a les regles de la con-currència. La posada en mar-xa dels drets no és sotmesaa cap obligació constatable:«alt nivell proclamat» que-da en el paper.–En fi, l’adopció del Carta«no crea cap competèncianova per la Unió» (II-111.2).Els articles de la part II nopoden ser invocats davantuna Cort de Justícia (II-112.5). L’Europe social és unpur fantasma.

*TRADUCCIÓ DE LUIS JUBERÍAS.

La Constitució és un

sucedani de la

democràcia

Si un vol la pau, és el

contrari que cal fer:

reduïr els armaments i

sortir de l’OTAN.

4

LUIS JUBERÍAS

1 - Què ha significat la UnióEuropea per al poble delteu país?J.S. Inclús per als treballa-dors espanyols l’entrada a laUnió Europea va tenir impli-cacions més que contradictò-ries- com a part de l’escena-ri de la “guerra freda”. LaRepública Txeca és una“nouvinguda”com a “perde-dora” de la “guerra freda”: elcapital occidental ens va treu-re tots “els triomfs” ja des decomençament dels anys 90-només ara, amb un gran re-torn i en un volum ridícul,obtenim”engrunes“ (tant queel propi President diu públi-cament que serem “..pagadorsnets” des del prinicipi).

M.B. L’adhesió de Portugala la U.E. va ser un desastreper al país i el poble portu-gués. Promoguda pel PS i elspartits de la dreta va consti-tuïr un element estructuraldel procés contrarevolucio-nari a Portugal, conribuïnt aa la liquidació d’importantconquestes de la Revoluciódel 25 d’Abril. La integra-ció a la Unió Europea hacausat enormes perjudicis al’aparell productiu nacional,erosionat drets fonamentalsdels treballadors, el règimdemocràtic i la soberania na-cional conquerides a laConstitució d’Abril.J.C. Per als francessos, laUnió Europea d’avui, és a lavegada la percepció de la ne-cessitat d’una Europa quepugui fer front als grans des-afiaments polítics, econò-mics i ecològics planetaris iuna forta desilussió i malfi-ança davant una construcció

essencialment conduïda peruna fugida cap a endavant ne-oliberal amb- com a conse-qüència- retallades socialsimportants; una Europa nodemocràtica, sense implica-ció ciutadana real.2 - No a aquesta constitu-ció, per què?J.S. Per què hauríem de re-colzar el “pla de negoci” dela cúpula del capital globa-litzat per imposar les sevesexigències al nostre continentmés enllà que durant el perí-ode de “maniobres de clas-se” de postguerra? Allò queafecta als interessos de lagran majoria no privilegiadaes reflexa només en declara-cions– però els obstacles alscanvis progressistes són con-crets i suficients (fins elscompromissos per compartirles polítiques de la OTAN, iles seves càrregues).M.B. Pel seu contingut fede-ralista, militarista i d’insti-tucionalització de les políti-ques neoliberals, però tam-bé pel caràcter antidemocrà-tic que ha presidit la sevaelaboració. També estem encontra pels perjudicis quecomporta, encara més gransdels que ja existeixen, per ala democràcia i la soberaniade Portugal.J.C. Donar un nou sentit, unanova ambició a Europa moti-va la nostra oposició al trac-tat constitucional europeu i ladefinició d’un nou tractat:definint un nou model socialdel nostre temps ; les despe-ses públiques, els salaris, elsserveis públics no són pascostos a reduïr sinó forcesmotrius del desenvolupament;abandonament, per tant, delPacte d’Estabilitat i transfor-mació del BCE; seguretat al’ocupació i a la formació; untractat, en definitiva, que donitambé una gran ambició aEuropa per definir noves ali-ances estratègiques amb elSud i la resta del món; un trac-

tat que privilegiï la interven-ció dels ciutadans, l’afirma-ció dels seus drets.

3-Quina articulació d’Euro-pa perquè pugui ser uncontrapés als EEUU? Hi haun dilema entre la construc-ció d’una Europa social i laconstrucció immediatad’una Europa “possible”que sigui rival dels EEUU?J.S. No hi ha un “això o allòaltre” ja que, com més “Eu-ropa social”, més capacitatper ser contrapés al “GranGermà”. I com menys desen-volupi Europa una trajectòriad’esquerra i anticapitalista,més es converteix la UE enun instrument de l’hegemo-nisme unipolar dels EE.UU.M.B. El PCP és contrari a unaUE que avança com a blocpolítico-militar imperialista,en què la militarització queapareix com a “contrapés” aldomini dels EEUU, es desen-volupa de fet en articulacióamb la OTAN i com a refor-çament de l’eix “transatlàn-tic”. Defensem una altra direc-ció per a Europa, que sigui unespai de cooperació entre Es-tats soberans i iguals en drets,pau i solidaritat. Només enaquest marc es podrà afirmar“un Estat social” en què elstreballadors i altres sectorssocials afectats per l’actualsistema d’integració, a travésde les seves accions, impo-saran trabes a les polítiquesneoliberals debastadores delsseus interessos directes.J.C. La dependència d’Eu-ropa cap a l’OTAN és inac-ceptable. Per esdevenir unveritable contrapés a la po-lítica hegemònica nordame-ricana, la política europeas’ha d’inscriure dintre de lacooperació al desenvolupa-ment desconnectats del lliu-re mercat i capitalista i enuna gra política multilatera-lista de prevenció de con-flictes, de desarmament, dedemocratització de les insti-tucions internacionals.

4- Quin grau de sobiraniaeuropea? Quina per als es-tats nacionals?

J.S. En el període de la“Globalització”, la sobera-nia de qualsevol de nosaltres–a Espanya, el meu país oqualsevol altre– significauna capacitat per fer front auna “revenja de classe a ni-vell mundial”, materialitza-da pels “guanyadors de laguerra freda” ( la mateixa cú-pula del capital globalitzat).M.B. El PCP entén la sobi-rania nacional com una qües-tió intrínseca al propi des-envolupament del país i comun element estructural perquèel poble portugués pugui de-cidir el su destí. El que pas-sa avui és totalmetn el con-trari i rebutjem la idea d’una“soberania europea” doncsl’actual reforçament de lanatura federal dels òrgansinstitucionals de la UE con-dueix al domini de les granspotències dels processos depresa de decissió.J.C. La Unió Europea had’articular el nivell dedecissió nacional i europeuen una dinàmica on els ciu-tadans tinguin les regnes deles decisions que els afecten.Per què no articular dintred’un espai confederal llocsd’intervenció i decissió nousperls ciutadants (referèn-dum, reevalució del rol delComitè econòmic i social,dret real de petició), els Par-laments nacionals amb la ne-cessària divisió de respon-sabilitats que representen lesdecissions presses a nivellde les institucions europees.

5 - Quin rol per a l’esquer-ra transformadora, el Par-tit de l’Esquerra Europea iels comunistes? Quin sub-jecte polític per a un pro-jecte alternatiu d’Europa?J.S. Cal tenir un poderósportaveu de tots els “perde-dors”. Expressar els seus in-teressos clau mitjançant de-mandes i fites que els queprenen les decissions noméspuguin rebutjar a costa de laseva pròpia credibilitat.Aquest és el camí: obrir elsulls del poble encara més.Transformar en passos pràc-tics– multiplicant la nostra

iniciativa política en tots elsmoviments de masses. Aques-ta és la “ciència i l’art” de lanostra política – de fet, par-lem sobre això molt més delque hem estat capaços de po-sar en pràctica.M.B. Els partits comunistesi altres forces de l’esquerra, paral.lelament a les diferèn-cies de situació i d’acció anivell nacional, hem de con-tribuïr al desenvolupamentd’iniciatives de reflexió i demasses conjuntes, entron deqüestions socials, en defen-sa de la democràcia i de lapau. Però nosaltres continu-em entenem que la lluita enel marc nacional és decissivai indispensable per crear lescondicions que projectin idesnvolupin la lluita a nivelleuropeu.En relació al Partit de l’Es-querra Europea , per la sevalògia federalista i suprana-cional, per la seva relacióamb les institucions europe-

es, per l’enquadramentpolítico-ideològico que estàen el seu origen, el nostrepartit entén que no corresponals criteris que consideracom a agregadors de les for-ces progressistes i al neces-sari desenvolupament d’unaacció comú, en el marc d’unalluita per una Europa més de-mocràtica, més justa, més so-lidària i de pau.J.C. L’esquerra transforma-dora europea té un rol impor-tant a jugar per canviar la cor-relació de forces i i fer pos-sibles les ruptures qualitati-ves amb el neoliberalismedominant. El Partit de l’Es-querra Europea i, a dintre seu,els partits comunistes podenjugar un paper propulsor enaquest procés en connexióamb altres espais d’intercan-vi i intervenció de l’esquerraprogressista europea i des dela construcció d’aliances ambaltres agents socials.

EUROPA

Punts de vista sobre la Unió EuropeaEntrevista a tres dirigents comunistes europeus

Amb motitu de l’Assemblea de IU vam poder fer les

següents preguntes a Josef Skála (J.S.) del Partit

Comunista de Bohemia i Moràvia, Manuela

Bernadinho (M.B.) del Partit Comunista Portugués

i José Cordón (J.C.) del Partit Comunista Francès.

J.S. Com més Europa

social més capacitat per

ser contrapés al «Gran

Germà»

M.B. La militarització de

la UE es desenvolupa de

fet en articulació amb la

OTAN