avaluació ambiental de plans i programes: la norma catalana vs la norma europea

20
Avaluació de plans i programes Diferències entre la norma europea i la catalana O sobre com un document de referència mata

Upload: josep-lascurain-sgm-sl

Post on 15-Jul-2015

432 views

Category:

Technology


4 download

TRANSCRIPT

Avaluació de plans i programes

Diferències entre la norma europea i la catalana

O sobre com un document de referència

mata

Primer de tot mostrar com és el procediment que es deriva de la Directiva 2001/42 CE

Doncs és així!

El consultor redacta un informe de sostenibilitat ambiental preliminar.El promotor presenta aquest informe a la Oficina Tècnica d’Acció i Avaluació Ambiental.

Els tècnics de la OTAA consulten i verifiquen l’entorn legal del pla o programa.

Determinen el públic interessat (tot agent social que pugui ser afectat o que estigui interessat).

I, finalment, emeten un Document de Referència que explica l’entorn legal i, en funció de la seva informació, determinen un conjunt mínim de factors a estudiar i amb quina extensió i profunditat. Es tracta així d’un standard metodològic.

Sobre aquesta base tècnica, el consultor (consultora) o equip de consultors-ores, fa treball de camp, fa recerca bibliogràfica, i aplica les metodologies més adients per tal de donar resposta als requeriments que ha determinat el document de referència.

Amb tot això es redacta el informe de sostenibilitat ambiental.

Aquest document es posa a l’abast del públic interessat perquè, en un context de transparència, pugui dir la seva.

Les aportacions del públic interessat i també les de les diferents administracions afectades terminen per conformar la Memòria Ambiental.

Un document de caràcter sumari que recull tot el procés.

És així un procés que incorpora ciència, agents locals, transparència i garanties de compliment de la legislació europea i nacional pel que fa a la protecció del medi ambient.

És guai, oi?

I en què es diferencia la norma catalana?És a dir la llei 6/2009?

Doncs la versió catalana és així!

La primera fase és exactament igual.

Tanmateix el Document de referència és molt diferent!

La definició catalana del DR lamina el projecte en afegir a l’article 2 (Llei 6/2009) el què i el com s’ha d’estudiar.

Fins i tot, en algun DR es prescriu el que NO es pot fer.

A la norma europea, el DR té la funció de garantir que s’estudiarà tot el que sigui necessari i amb uns estàndards tècnics mínims que cal complir. A Catalunya, el DR diu exactament el que has de fer i com. A demés hi ha unes guies tècniques, que no s’actualitzen i que no tenen capítol de referències bibliogràfiques ni de lectures aconsellades.

La norma Europea trascola interès pel rigor tècnic i la transparència. La norma catalana trascola interès per la gestió de la doctrina ambiental. És per això que no hi ha cap publicació tècnica sobre la innovació que hauria de comportar aquesta Llei.

Les diferències encara continuen. L’article 2 de la Llei 6/2009 restringeix el concepte de públic interessat a les ONG que tenen com a finalitat la protecció del medi ambient.

La norma europea parla de TOTS els agents interessats i diu específicament que les ONG de defensa de la natura TAMBÉ són públic interessat.

Algú dubta ara de la voluntat de prioritzar el dogma per sobre de la tècnica; i encara més, de la voluntat de fidelitzar un col·lectiu de ONGs?

Les conclusions de tot això són òbvies:

Es pot anorrear la innovació i la recerca en un camp de la ciència aplicada tant sexy com és l’ecologia del paisatge aplicada al planejament territorial.

Es pot munyis el prestigi social i electoral d’un conjunt d’organitzacions socials fidelitzades.

Tot i això, és suficient la gestió dels dogmes ambientals per protegir els ecosistemes catalans?

No us sembla que fora molt millor que l’administració ambiental comenci a tenir confiança en els tècnics i tècniques que redactem avaluacions ambientals i abandonar aquest clar tufillo paternalista?

Ha de mantenir el nou Govern de la Generalitat una herència que té tintes bolivarians?

No us sembla que podria existir una interacció entre les OTAAA i els tècnics redactors.

Un entorn interactiu pot ser molt més enriquidor!

I quan la ciència avança contínuament, perquè no utilitzar les plataformes social media per proveir de continguts actualitzats i obrir foros de discussió?

En tot cas jo sí necessito conèixer la vostra opinió!

Tan sols teniu que seguir aquest link

www.sgm.cat