1

AVALUACIÓ DEL PLA DIRECTOR DE COOPERACIÓ, SOLIDARITAT I FOMENT DE

LA PAU DE SANTA COLOMA DE GRAMENET (2011-2015)

INFORME PRELIMINAR

18 de març

Santa Coloma de Gramenet, Catalunya

Maig 2016

Equip consultor: Neus Martí i David Tarrasón

2

3

Índex

1. Objectius _________________________________________________________ 4

2. Metodologia ______________________________________________________ 4

2.1. Marc i enfocament ___________________________________________________ 4

2.2. Els agents implicats en l’avaluació _______________________________________ 5

2.3. El procés d’avaluació __________________________________________________ 6

3. Resultats _________________________________________________________ 8

3.1. Valoració per criteris __________________________________________________ 8 3.1.1 Pertinença __________________________________________________________________ 8 3.1.2 Coherència _________________________________________________________________ 10 3.1.3 Eficàcia ____________________________________________________________________ 11 3.1.4 Eficiència __________________________________________________________________ 35

3.2. La vigència del Pla ___________________________________________________ 40 3.2.1 Visió actual de la política de cooperació de Sta Coloma _____________________________ 40 3.2.1 Vigència dels lineaments estratègics del PDCS _____________________________________ 41

4. Conclusions ______________________________________________________ 42

Pertinença _______________________________________________________________ 42

Coherència _______________________________________________________________ 42

Eficàcia __________________________________________________________________ 42

Eficiència ________________________________________________________________ 43

5. Recomanacions ___________________________________________________ 43

4

1. Objectius

L’objectiu de l’avaluació ha estat analitzar la mesura en la que l’actual Pla Director de Cooperació i Solidaritat i Foment de la Pau de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet 2011 (PDCS d’ara endavant) ha estat pertinent amb les necessitats que pretenia adreçar, coherent amb el context i coherent en el seu plantejament operatiu, eficaç en l’assoliment dels resultats esperats i eficient en l’ús dels recursos. Addicionalment, amb l’avaluació s’ha volgut analitzar en quina mesura els plantejaments del PDCS mantenen la seva vigència tenint en compte els processos institucionals i socio-econòmics del municipi així com l’emergència de nous processos de cooperació i relació supramunicipals. L’estudi d’avaluació del PD s’ha fet en clau estratègica donat l’interès de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet en conèixer els punts forts del pla i disposar de recomanacions de cara a l’elaboració d’un nou instrument per a la gestió de la política de cooperació i solidaritat del municipi.

Aquesta avaluació ha volgut impulsar una reflexió amb els agents de la cooperació al municipi consolidant els espais de participació que el propi PDCS establia, p.e, el Consell de Cooperació.

S’han plantejat els següents objectius específics:

• OE.1 Valorar el disseny del PDCS i la seva estructura de cara a proposar millores que orientin l’elaboració d’un nou Pla.

• OE.2 Valorar el desplegament del PDCS, l’assoliment de resultats i l’ús eficient dels recursos.

• OE.3 Valorar la vigència del PDCS de cara a l’elaboració d’una nova figura de planificació estratègica de la política de cooperació municipal.

El resultat d’aquest procés ha estat la identificació de recomanacions de cara a la millora d’aquest instrument. Aquestes recomanacions s’adrecen, en cada cas, als agents que poden contribuir al seu adreçament (p.e, Ajuntament (Alcaldia, Departament de Cooperació, altres àrees i serveis), agents de la cooperació i sensibilització a través del Consell de Cooperació i Solidaritat (CCS) i organismes mancomunats (FCCD, DIBA, Àrea Metropolitana).

2. Metodologia

2.1. Marc i enfocament

El procés d’avaluació ha adoptat un enfocament comprensiu que inclou una anàlisi retrospectiva del Pla amb la qual s’han valorat el disseny i els resultats que se’n deriven i una anàlisi prospectiva amb la qual s’ha valorat la seva vigència en el context actual i, atenent-nos a les noves dinàmiques institucionals i les necessitats del teixit associatiu colomenc i de la seva ciutadania en general.

Per la valoració retrospectiva del Pla, s’han seguit els estàndards d’avaluació establerts pel CAD-OCDE (2010), recollits per les Directrius d'Avaluació de la Política de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat de Catalunya (2010).

Els criteris que han guiat aquesta anàlisi han estat: 1. la pertinença i coherència (disseny del Pla); 2. l’eficàcia i eficiència (resultats de la implementació del pla) i 3. la vigència (potencialitats de continuïtat futura del Pla).

A la Figura 1 es mostra la relació entre els criteris establerts i la seqüència lògica del Pla.

5

Figura 1. Lògica del Pla i correspondència amb els criteris d’avaluació

2.2. Els agents implicats en l’avaluació

Els agents de la cooperació i l’educació per al desenvolupament participants del procés d’avaluació han estat:

• Departaments i àrees de l’Ajuntament. Participen com agents de cooperació en les accions de cooperació i sensibilització promogudes pel departament de Cooperació i Solidaritat. Les àrees que fins ara han participat han estat: serveis municipals d’urbanisme, espai públic, civisme i sostenibilitat, SSPP, benestar, famílies i polítiques d'igualtat, participació, qualitat democràtica, drets civils, ciutadania i educació.

• Entitats locals actives en la política de cooperació municipal. Es tracta d’entitats històricament arrelades en el municipi moltes de les quals van emergir dels esforços de solidaritat de col·lectius de persones del municipi amb municipis de països del sud (per exemple, Villa El Salvador a Lima, Cuba, etc.). Aquestes entitats han tingut el suport continuat de l’Ajuntament a través de la provisió de finançament per a les iniciatives de cooperació que han portat a terme i d’espais de treball en equipaments municipals. Dins aquest grup també trobem entitats que desenvolupen la seva tasca a Santa Coloma, principalment en la línia d’educació pel desenvolupament i sensibilització.

6

• Entitats supramunicipals. Es tracta de franquícies d’entitats (ONGs) d’àmbit nacional i internacional (p. ex., Fundació Vicente Ferrer, Medicus Mundi, Fundació Ulls del Món, etc.), que participen dels ajuts en forma de subvencions que l’Ajuntament ofereix en el marc de la política municipal de cooperació i sensibilització però que de vegades no estan arrelades en el teixit associatiu local. Algunes d’elles formen part del Consell de Cooperació. Entre elles també compten els sindicats (Fundació Pau i Solidaritat - CCOO, Sindicalistes Solidaris – UGT).

• Col·lectius no associats. Es tracta de col·lectius no associats, que tot i estar reconeguts com a interlocutors i agents de creació d’opinió i iniciatives, i amb capacitat d’incidència, el marc jurídic actual no els reconeix i per tant no poden rebre recursos per a realitzar accions, moltes vegades tenen iniciatives de mobilització social i incidència (p. ex., joves i/o associacions que organitzen xerrades, conferències, etc.). Destaquem també, iniciatives diverses al marge de la política municipal de cooperació que porten a terme, per iniciativa pròpia, accions i processos de cooperació. Algunes entitats i grups en aquest espai són l’Ateneu Julia Popular Romera.

• Persones locals destacades. Es tracta de persones amb perfils diversos que per la seva trajectòria professional, social o personal, tenen capacitat d’incidència social a través de l’organització d’activitats de divulgació com per exemple, conferències, exposicions, documentals, teatre, etc. Entre aquests trobem i) joves que en el passat van participar en iniciatives municipals (per exemple, vista de camps de concentració a Alemanya) o que provenen dels municipis del Sud on s’han dut a terme a terme processos, i que ara promouen iniciatives de sensibilització i solidaritat; ii) persones amb trajectòries de participació i activisme en l’àmbit de cooperació i solidaritat reconegudes; iii) persones que amb la seva activitat professional contribueixen a la divulgació de la tasca humanitària i la recuperació de la memòria històrica (fotoperiodistes, activistes, artistes, etc.). La cooperació cultural podria aportar mecanismes per donar suport a les iniciatives de sensibilització i cooperació de persones individuals.

• Organismes mancomunats. Es tracta dels organismes mancomunats en els que l’Ajuntament participa (FCCD, DIBA, Àrea metropolitana, Ciutats pels Drets Humans,Santa Coloma de Gramenet etc..) i que donen suport als esforços de cooperació de l’Ajuntament.

2.3. El procés d’avaluació

El procés s’ha desplegat en quatre fases (Figura 2):

- FASE 1: Inici de l’avaluació i estudi de gabinet - FASE 2: Diagnòstic participatiu amb els agents de cooperació i EPD - FASE 3: Anàlisi de resultats i elaboració de l’informe d’avaluació - FASE 4: Triangulació i tancament.

L’enfocament participatiu del procés d’avaluació ha possibilitat que els agents de la cooperació (veure apartat 2.2) hagin contribuït amb les seves valoracions. D’altra banda, el procés ha seguit una interpretació progressiva i iterativa dels resultats. Per fer-ho, en cada fase, s’han establert espais per compartir i contrastar els resultats parcials obtinguts i ampliar la reflexió.

7

Figura 2. El procés d’avaluació: Fases i activitats. Els colors representen el tipus d’agent que ha participat

en l’activitat.

8

3. Resultats

3.1. Valoració per criteris

3.1.1 Pertinença

El PD ha estat concebut d’acord a una sèrie valors universals recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans (1948), als quals s’hi sumen la responsabilitat en un món global, la multiculturalitat, el respecte, la igualtat de gènere i l’autonomia de les dones, la solidaritat. Com a marc referencial, destaquen els ODM

1 i el referent de la cooperació municipalista, per potenciar la cooperació municipal, donar-li més

rellevància política i institucional i promoure l’adhesió i el compromís de la ciutadania amb aquesta política. En relació a la cooperació directa, el PD havia de garantir l’aplicació dels principis adoptats en el marc de la Declaració de París sobre l’Eficàcia de l’Ajuda (2005), per millorar la qualitat de l'ajuda i el seu impacte en el desenvolupament i, l’Agenda d’Accra per l’Acció (2008), per enfortir i aprofundir-ne la seva aplicació. En particular, el PD en destaca tres: el principi d’apropiació de les polítiques de cooperació per al desenvolupament per part dels ajuntaments socis del Sud, el principi d’alineació del municipi amb les estratègies de desenvolupament dels municipis socis i el principi d’harmonització entre les accions dels municipis donants que actuen en el mateix territori. En relació a la resta d’actuacions el PD, destaca els principis de: Informació i transparència, coherència, transversalitat, participació ciutadana, foment del diàleg. Pel que fa a l’Ajuntament el PD havia de garantir la millora de la qualitat de la cooperació i crear les eines necessàries per portar a terme un seguiment eficaç de l’aplicació i de l’efectivitat del Pla director de cooperació al desenvolupament de la ciutat.

A partir de la revisió del documental així com de les entrevistes realitzades es constata la pertinença del PD a les necessitats dels agents implicats. S’identifica que en el moment en el que es dissenya el Pla, aquestes necessitats són de múltiple naturalesa:

i) Relatives a la millora de la qualitat de la política municipal de cooperació per part de l’equip de govern de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

ii) Relatives a la dotació d’un instrument estratègic per desplegar el mandat de la política de cooperació.

iii) Relatives al treball de les entitats locals amb experiències de cooperació i solidaritat als sud i en el municipi.

Pel que fa el primer punt, el de la necessitat de l’equip de govern de millorar la qualitat de la política municipal de cooperació, el Pla Director es va elaborar en un context d’institucionalització de la política pública de cooperació al desenvolupament i acció humanitària que va suposar una transformació del rol que les administracions havien tingut, deixant de ser únicament finançadores d’iniciatives per passar a desenvolupar un rol actiu com agents de cooperació. Aquesta institucionalització la va liderar la Generalitat de Catalunya amb l’elaboració del pla director de cooperació de l’ACCD i tots els instruments d’ordenació d’aquesta política pública que se’n van derivar.

Pel que fa al segon punt, una de les aportacions d’aquesta planificació a Catalunya va ser el reconeixement del rol dels Ajuntaments i la necessitat de que aquests es dotessin

1 El compromís es tradueix en vuit grans objectius (1. Eradicar la pobresa extrema i la fam, 2. Aconseguir l’educació primària universal, 3. Promoure la igualtat entre els gèneres i l’autonomia de les dones, 4. Reduir la mortalitat infantil, 5. Millorar la salut materna, 6. Combatre la sida, la malària i altres malalties, 7. Garantir la sostenibilitat del medi ambient, 8. Fomentar una associació mundial per al desenvolupament) que suposen el primer pla internacional de les Nacions Unides per acabar amb la pobresa, i relacionen per primera vegada la lluita contra la pobresa no solament amb la fam, sinó també amb la sanitat, l’educació, la igualtat de gènere i la sostenibilitat ambiental. http://www.un.org/millenniumgoals/

En quina mesura el model que planteja el PD responia a les necessitats dels agents de la

cooperació de Santa Coloma?

9

d’instruments de planificació d’aquesta política. A partir d’aquest moment, amb el suport de la Diputació de Barcelona, alguns Ajuntaments van iniciar els seus propis processos d’elaboració dels seus plans directors de cooperació i acció humanitària que institucionalitzaven per primera vegada aquesta política. Aquesta vocació d’institucionalització va fer que, en el cas de Santa Coloma, el procés d’elaboració del Pla Director fos llarg i complex, complint amb una vocació d’inclusió del conjunt d’iniciatives de solidaritat que existien en el municipi. Aquest procés, que tenia una clara vocació inclusiva, partia d’una context favorable en relació a tres aspectes clau: 1) el compromís municipal de destinar entre el 0.7 i 1% dels ingressos propis a la política de cooperació, percentatge que s’ha mantingut en el temps; 2) l’existència d’un equip tècnic per gestionar aquesta política de cooperació; 3) la presència del teixit associatiu colomenc amb experiències de cooperació i solidaritat en el municipi i al sud.

Pel que fa al tercer punt, en el marc de l’elaboració del PDC es van conduir sessions de formació amb els diferents actors de cooperació en temes en els que no es tenia una expertesa específica i que emergien d’aquest procés d’institucionalització de la política de cooperació. Un d’aquests temes va ser les modalitats de cooperació en el marc de les polítiques de cooperació descentralitza. També va constituir una oportunitat per identificar alguns dels reptes en aquest sector, per millorar l’eficàcia de l’ajut, entre altres: i) millorar la coordinació entre entitats que promouen projectes de cooperació en els mateixos àmbits sectorials i països; ii) equilibrar els recursos destinats a les modalitats de cooperació directa i a iniciativa dels agents de la cooperació; iii) repensar la naturalesa dels agermanaments com a instruments de cooperació directa dotant-los de més continguts i aglutinant estratègies; iv) impulsar la sensibilització com a estratègia de transformació social en l’àmbit de la pau i els drets humans.

No obstant, la integració entre el conjunt de prioritats pròpies dels agents de la cooperació i les dels consistori ha fet que aquest instrument sembli poc enfocat a unes prioritats específiques. Pel que fa al model que plantejava el Pla, dels qüestionaris fet a les entitats, si bé s’observa que hi ha un gran desconeixement del mateix, amb només un 31% dels entrevistats que coneixen els seus continguts (Figura 3a), es constata una satisfacció generalitzada amb el canvi de model que proposa, amb un 61% dels entrevistats que reconeixen estar bastant o molt satisfets (figura 3b). ”El canvi de model de cooperació ha millorat substancialment respecte de

l'anterior. Tot i això, ha mancat transcendència i activitat en l'intercanvi, exceptuant les habituals a les

Jornades de Cooperació”.

Figura 3. Grau de satisfacció en termes generals a) amb el Pla; b) amb el model de cooperació

El fet que hi hagi un percentatge tant alt d’entitats que no coneixien el contingut del pla ni l’abast d’aquest, és un indicador que no hagi acabat de funcionar com instrument orientador pels agents de cooperació. “No ha estat una eina d'us habitual, i per tant d'escassa rendibilitat”, “Hi

ha hagut poca difusió del Pla”.

molt 7%

bastant 31%

poc 31%

NS 31%

amolt 7%

bastant54%

poc8%

NS31%

b

10

3.1.2 Coherència

Institucionalització d’una política pròpia municipal de cooperació al desenvolupament

En termes globals, es considera que els continguts de l’anterior PDC són coherents amb el context social i institucional en el que es va realitzar. El Pla Director es va elaborar en un context d’institucionalització de la política pública de cooperació al desenvolupament i acció humanitària que va suposar una transformació del rol que les administracions havien tingut, deixant de ser únicament finançadores d’iniciatives per passar a desenvolupar un rol actiu com agents de cooperació. Aquesta institucionalització la va liderar la Generalitat de Catalunya amb l’elaboració del pla director de cooperació de l’ACCD i tots els instruments d’ordenació d’aquesta política pública que se’n van derivar. Una de les aportacions d’aquesta planificació a Catalunya va ser el reconeixement del rol dels Ajuntaments i la necessitat de que aquests es dotessin d’instruments de planificació d’aquesta política. A partir d’aquest moment, amb el suport de la Diputació de Barcelona, els alguns Ajuntaments van iniciar els seus propis processos d’elaboració dels seus plans directors de cooperació i acció humanitària que institucionalitzaven per primera vegada aquesta política. Aquesta vocació d’institucionalització va fer que, per al cas de Santa Coloma, el procés d’elaboració del Pla Director fos llarg i complex, complint amb una vocació d’inclusió del conjunt d’iniciatives de solidaritat que existien en el municipi. Aquest procés, que tenia una clara vocació inclusiva, partia d’una context favorable en relació als tres aspectes mencionats abans:

En el marc de l’elaboració del PDC es van conduir sessions de formació amb els diferents actors de cooperació en temes en els que no es tenia una expertesa específica i que emergien d’aquest procés d’institucionalització de la política de cooperació. Un d’aquests temes va ser les modalitats de cooperació en el marc de les polítiques de cooperació descentralitzada. També va constituir una oportunitat per identificar alguns dels reptes en aquest sector, com ara, entre d’altres:

1) Millorar de la coordinació entre entitats que promouen projectes de cooperació en els mateixos àmbits sectorials i països2.

2) Equilibrar els recursos destinats a les modalitats de cooperació directa i a iniciativa dels agents de la cooperació.

3) Repensar la naturalesa dels agermanaments com a instruments de cooperació directa dotant-los de més continguts i aglutinant estratègies.

4) Impulsar la sensibilització com a estratègia de transformació social en l’àmbit de la pau i els drets humans.

Amb tot això, el PDCS ha estat coherent en adreçar els instruments de la cooperació i l’EPD, si bé ha deixat de banda la identificació de les prioritats sectorials i geogràfiques.

Encaix amb el PAM

L’any que es formula el PD inicia el nou mandat municipal 2011-2015 amb la confecció del Pla d’Acció Municipal (PAM)3. Aquest document recollia les principals actuacions proposades per l’Equip de Govern, amb la voluntat de consolidar un model de ciutat que perseguís la millora de la qualitat de vida i el benestar de les persones. El PAM s’estructurava en quatre grans

2 P.e, en alguns moments han existit diverses entitats de sensibilització amb iniciatives vinculades a la solidaritat amb la població saharaui, 3 El PAM representa un valor afegit a l’acció municipal. Deixant de banda les actuacions pròpies de l’Ajuntament aquelles que per

la conjuntura apareguin de noves, aquest pla és el “full de ruta” per millorar aquesta ciutat, entre tots i totes http://www.gramenet.cat/fileadmin/Files/Ajuntament/participacio/PAM/redactatPAM.pdf

En quina mesura els plantejaments del Pla eren coherents amb el context institucional?

En quina mesura les components del Pla són coherents entre sí (objectius, línies

estratègiques, provisió de recursos i mitjans, etc.)?

11

blocs4 i 16 línies d’actuació que incloïen els principals objectius en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament i l’educació per al desenvolupament (EPD).

En l’àmbit de la cooperació i la solidaritat el PAM estableix que donades les limitacions pròpies de l’administració municipal per garantir serveis socials propers i adequats a cada situació vital, s’ha de facilitar l’accés als serveis i prestacions d’altres administracions competents, a més de establir polítiques orientades a mantenir el serveis socials de qualitat. La revisió del 2n Pla d’Igualtat de Gènere i la consolidació del Programa de voluntariat social completen aquesta oferta (PAM, p.7). Una altra prioritat que establia el PAM era la inclusió dels conceptes de cooperació i solidaritat en l’àmbit cultural (PAM, p.8). Pel que fa al quart bloc, mencionava que “Una ciutat més orgullosa de sí mateixa i amb un paper al món” (...), havia de servir per donar a conèixer les potencialitats de Santa Coloma i refermar els vincles de cooperació internacional per al desenvolupament ja existents, fomentar-ne de nous i potenciar la tasca de sensibilització solidària a la societat colomenca, a través de: i) la promoció d’accions i projectes vinculats a la Cultura de la Pau, l’Educació en valors, la Convivència i la defensa dels Drets Human; ii) potenciar els equipaments i els recursos que treballen aquests temes, com la Casa de la Solidaritat, el Fons Documental Joan Gomis i l’Espai per la Pau; iii) dinamitzar i ampliar el Consell de Cooperació i les Jornades de Pau i Solidaritat (PAM, p. 13).

La coherència del disseny i les components del PDCS

L’estructuració del Pla Director en base a cinc línies estratègiques5 establertes a partir del diagnòstic propicia la definició de línies d’acció prioritàries, però no defineix actuacions concretes. L’elaboració de programes anuals a partir de l’any 2014 constitueix una esforç per a dotar-se d’un instrument programàtic que possibiliti la concreció de les línies estratègiques del PDCS. El fet que el PDCS no estableixi les prioritats sectorials i no plantegi uns objectius de distribució pressupostària segons instruments de cooperació (cooperació tècnica directa, cooperació econòmica en cooperació internacional, acció humanitària i educació pels desenvolupament) i modalitats de subvenció (subvenció amb concurrència i subvenció directa) dificulta el seu desplegament programàtic i la seva posterior avaluació. En aquest sentit, queda pendent dotar-lo de coherència operativa.

El fet que les línies estratègiques estiguin formulades en forma d’objectiu el dota de naturalesa estratègica/ directora. Per cada una d’elles, planteja una sèrie de línies d’acció, però no es constata la descripció dels resultats que s’espera obtenir amb el desplegament d’aquesta en relació a l’objectiu establert. La manca d’indicadors referits als objectius generals (línies estratègiques) dificulta el seguiment dels avenços del Pla Director i la seva avaluació.

Es constata doncs, que el Pla Director no ha servit com instrument orientador per la programació anual per part de l’equip tècnic de l’àrea de cooperació i Solidaritat de l’Ajuntament. Es troba també a faltar una identificació del conjunt d’agents implicats per cada línia d’actuació, cosa que hauria reforçat la vocació transversalitzadora i multisectorial que buscava i afavorir una gestió més eficient de les actuacions.

3.1.3 Eficàcia

4 1. Per una ciutat generadora d'ocupació; 2. Per una ciutat amb més igualtat i cohesió social; 3. Per una ciutat més sostenible i habitable; 4. Per una ciutat de qualitat democràtica i corresponsable. 5 LE.1. Millora de la qualitat de la cooperació colomenca directa i concertada, focalitzant la cooperació municipal colomenca en el

reforç de les institucions municipals i de la governança local en els territoris del Sud; LE2. . Millora de la política de suport al teixit

associatiu solidari local a partir d’una millor qualitat de la cooperació colomenca delegada, realitzada a través del teixit associatiu

colomenc; LE3. Contribuir a la construcció d’una societat més justa, més solidària, més igualitària i més responsable mitjançant una

millor educació i formació per a la solidaritat i la pau, particularment amb els col·lectius joves de la ciutat; LE4. Foment de

l’articulació amb els agents socials i la societat civil a partir d’una millora dels mecanismes de participació ciutadan; LE5. Més

coherència de les polítiques municipals a partir d’una millor integració de la cooperació municipal en el conjunt d’àrees i

departaments municipals i la posada en valor del conjunt de les capacitats i recursos existents

En quina mesura s’han portat a terme les accions plantejades i assolit els resultats que

preveia el Pla?

12

Valoració de les línies estratègiques

LE1. Millora de la qualitat de la cooperació colomenca directa i concertada, focalitzant la

cooperació municipal colomenca en el reforç de les institucions municipals i de la

governança local en els territoris del Sud.

Aquesta línia estava orientada a impulsar la cooperació directa municipal orientant-la a millorar la qualitat democràtica de la governança local en els territoris del Sud. El PDCS apunta que això implica una necessària reconfiguració de la relació entre el govern municipal de Santa Coloma de Gramenet i les ONG que vol passar d’un model donant-receptor a un de concertació en el que el Consell de Cooperació i Solidaritat ha d’impulsar el disseny, seguiment i avaluació de la política i accions de cooperació. Per assolir-ho, aquesta línia estratègica planteja cinc línies d’acció prioritàries: la revisió de la política de cooperació directa per passar dels model clàssic d’agermanaments a un basat en acords d’associació (1.1), donar suport integral als municipis vinculats a partir del el treball en xarxa (1.2), participar en xarxes i fer difusió de noves modalitats de cooperació (1.3), reforçar el treball a escala supramunicipal (1.4) i acció en cas d’emergències (1.5).

Del conjunt de línies d’acció (Figura 4), les que s’han impulsat de bona manera han estat dos: el reforç del treball a escala supramunicipal (1.4) i l’acció en cas d’emergències (1.5). Per aquestes dos s’han realitzat les activitats plantejades. Les accions de Suport integral als municipis vinculats a partir del treball en xarxa (1.3) i de Participació en xarxes i difusió de noves modalitats de cooperació (1.4) s’han impulsat parcialment. L’acció de Revisió de la política de cooperació directa (1.1) ha estat impulsada en menor mesura.

Figura 4. Impuls de la LE1 de Millora de la qualitat de la cooperació directa

En la línia d’acció 1.1 de Revisió de la política de cooperació directa, l’acció en la que hi ha hagut majors progressos ha estat la de Prospecció i proposta de noves aliances amb ciutats amb simetries bàsiques amb SCG (Acció 1.1.3).

Els esforços s’han concentrat en la prospecció de possibles aliances amb ciutats no agermanades amb les quals s’han iniciat algun tipus de relació a través del suport a iniciatives

LE.1 Mi l lora de la qual i tat de la coopera ció colomenca di recta i concertada , foca l itzant la

cooperació municipal colomenca en el reforç de les ins ti tucions municipa ls i de la governança

local en els terri tori s del Sud.

Assol iment

resul tats

1.1 Revisió de la política de cooperació directa: dels agermanaments clàssics als acords d’associació Pendent

1.2 Suport integral als municipis vinculats a partir del treball en xarxa En curs

1.3 Participació en xarxes i difusió de noves modalitats de cooperació En curs

1.4 Reforç del treball a escala supramunicipal Assol i t

1.5 Acció en cas d’emergències Assol i t

Accions Grau d'execució

1.1 Revisió de la política de cooperació directa: el passatge dels agermanaments clàssics als acords d’associacions/partenariat

1.1.1 Definició del perfil dels territoris amb els quals SCG pot establir acords a llarg termini d’associació. Pendent

1.1.2 Revisió, a la llum del perfil esmentat i de la trajectòria històrica recorreguda, dels agermanaments vigents. Pendent

1.1.3 Prospecció i proposta de noves aliances amb ciutats amb simetries bàsiques amb SCG. En curs

1.1.4 Desenvolupament i posada en marxa de modalitats, instruments i formes d’acció adaptades a l’acció de cooperació directa.

Pendent

1.1.5 Donar visibilitat als acords d’associació, per fomentar el coneixement i l’apropiació per part de la ciutadania colomenca.

Pendent

13

de cooperació (cas de la ciutat de Marrakesh-Gúeliz (Marroc) o de Manizales6 (Colombia) on es va col·laborar amb l’equipament de la biblioteca), a través del FCCD com és el cas de la ciutat de Tànger, o a través de la participació en xarxes de ciutats (cas d’Ankara, Turquia, en el marc de la Federació de Municipis d’Espanya). Si bé en la majoria dels casos la prospecció no ha resultat en proposta d’aliança7, l’esforç de prospecció tècnica i institucional denota un interès de l’Ajuntament per generar noves oportunitats.

Les quatre accions restants8, si bé no han estat abordades de manera directa, si que han motivat una reflexió en l’equip tècnic i agents de la cooperació. Pel que fa l’acció 1.1.1, si bé no s’han establert criteris explícits de selecció de municipis per a l’establiment d’acords d’associació, els aprenentatges extrets de les experiències de cooperació directa han evidenciat possibles criteris que podrien ajudar a identificar ciutats amb un potencial important de col·laboració9. Pel que fa l’acció 1.1.2, cal mencionar que si bé no s’ha realitzat una revisió explícita dels agermanaments existents (Villa El Salvador (Perú), Jalapa (Nicaragua), La Havana del Este (Cuba) i Edchera (Sàhara)), els agents participants en l’avaluació valoren que l’agermanament més actiu continua sent el de Villa El Salvador10 per la multiplicitat dels processos d’interacció1 en els que han participat tant entitats socials com el consistori (Figura 5).

6 En aquest cas el projecte intermunicipal s’ha tancat l’any 2014. 7 Els dels factors que poden determinar que no es consolidi un acord d’entesa poden ser diversos, incloent la debilitat dels vincles i dels processos de cooperació establerts, el fet que algunes d’aquestes ciutats no pertanyin a cap xarxa de municipis que acompanyi el procés, el fet que de vegades la interacció es mantingui en l’àmbit tècnic i no traspassi a l’àmbit polític o la manca d’un model d’associació on la participació específica de les entitats socials es gestioni des d’un espai de coordinació permanent (p.e, Comité de seguiment en el que s’aprovin els projectes).

8 La definició del perfil dels territoris amb els quals SCG pot establir acords a llarg termini d’associació (Acció 1.1.1), la revisió, a la llum del perfil esmentat i de la trajectòria històrica recorreguda, dels agermanaments vigents (Acció 1.1.2), el desenvolupament i posada en marxa de modalitats, instruments i formes d’acció adaptades a l’acció de cooperació directa (Acció 1.1.4) i donar visibilitat als acords d’associació, per fomentar el coneixement i l’apropiació per part de la ciutadania colomenca. 9 En l’avaluació s’han mencionar els de la naturalesa de ciutat metropolitana, l’existència de treball veïnal emergent o consolidat, l’orientació de l’acció del govern local a proveir serveis públics i la vocació d’internacionalització de l’ent local. 10 Els agermanaments de Jalapa (Nicaragua), La Habana del Este (Cuba) i Edchera (Sàhara Occidental) no han generat durant el període de vigència del PDCS processos de col·laboració entre ens locals presentant un potencial baix per establir-hi processos de cooperació directa en el marc d’acords d’associació específics.

14

Figura 5. Relacions de col·laboració entre els agents de Santa Coloma de Gramenet i Villa El Salvador en el marc de l’agermanament existent

En el cas dels altres agermanaments, existeix la voluntat de revisar el de La Habana del Este (Cuba) i el de Jalapa (Nicaragua) per al qual s’ha plantejat una acció coordinada amb la ciutat francesa de Champigny (França).

Pel que fa l’acció 1.1.5, algunes entitats valoren que el fet que es plantegi la cooperació tècnica a iniciativa de l’Ajuntament com a diferenciada de la cooperació delegada a iniciativa de les entitats dificulta l’apropiació de la ciutadania d’aquesta modalitat. En aquest sentit, valoren que no s’ha promogut suficientment l’intercanvi d’experiències, la reflexió conjunta ni el plantejament concertat de programes integrals que combinin les diferents modalitats i instruments de cooperació11.

Es valora que la manera en com el document de PDCS orienta aquesta línia d’acció pot haver constituït una limitació a l’hora d’abordar aquest tema. Un dels principals arguments és que el plantejament de l’enunciat, en presentar els agermanaments com instrument de cooperació directa, els contraposa als acords d’associació, plantejant la necessitat de que aquests últims substitueixin els agermanaments. En plantejar-se aquesta equivalència (agermanaments=cooperació directa) existeix el risc de confondre aquests marcs d’entesa amb les modalitats i instruments de la cooperació12 i amb els instruments administratius de subvenció, és a dir, amb la cooperació directa i amb la subvenció directa sense concurrència de projectes impulsats per entitats. Si bé l’origen i naturalesa dels agermanaments és diversa13,

11 Per exemple, no s’ha donat el cas que les iniciatives de cooperació directa que s’han portat a terme fins ara s’hagin complementat amb iniciatives de cooperació del teixit associatiu subvencionades a través de la convocatòria. 12 Establerts per la Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament. Les modalitats de cooperació considerades són la cooperació bilateral i la multilateral. Els instruments considerats són la cooperació tècnica, la cooperació financera, l’acció humanitària i l’educació pel desenvolupament. 13 FCCD. Vint anys d’agermanaments amb Nicaragua.

Villa El Salvador Sta Coloma de Gramenet

Aju

nta

me

nt

Enti

tats

Pers

on

es

Ajuntament

Casa de JuventudEscola

Ajuntament

Cooperació Juventut Urbanisme2015. Gestió residus

2015. Projecte polítiques de joves

Ateneupopular

Ca La Cisqueta

La Excèntrica

GrupEirené

Rialles Centre Obert

As. Amigos de Villa El Salv

Escuela mayor de gestión municipal

Vichama

Universidad Técnica

Centro de comunicación popular

Bigote de Gato

Arenas y Esteras

Grup de dones activistes

JovesExprofessors

Immigrants de Villa El Salvador

2013-2014. Projecte Centre de Documentació

2011-2012

En execució

Tübingen (Alemanya)

Rezé-le-Nantes (França)

Amstelveen (Holanda)

Xarxa (vigent, 2016

Erasmus Plus)

2016. Viatge

Executat

15

han constituït marcs d’entesa municipal que han afavorit processos de solidaritat i cooperació diversos14. En la valoració positiva que els agents i equip tècnic han realitzat dels agermanaments com a marc d’entesa municipal, s’ha destacat la seva naturalesa històrica, el valor simbòlic i referencial i el potencial de mobilització social que tenen. D’altra banda, d’igual manera, s’ha destacat el potencial de la cooperació tècnica directa entre consistoris en àmbits de la gestió dels serveis municipals i funcionament democràtic de les institucions a través d’acords d’associació. Així doncs, si bé sembla existir una certa confusió en la naturalesa de cada instrument per part dels agents, el conjunt de les valoracions generades en l’avaluació apunten a un consens sobre el fet que aquests dos instruments no han de ser excloents tal i com sembla plantejar l’enunciat d’aquesta línia d’acció.

Addicionalment, en l’avaluació ha quedat palès que, en el marc de les modalitats emergents de cooperació, els agermanaments actius15 podrien generar oportunitats per impulsar processos de cooperació horitzontal ciutat-ciutat basats en la concertació de les prioritats entre el conjunt d’agents implicats d’una municipi i de l’altre. Els acords de partenariat entre el conjunt d’agents implicats constitueixen un instrument de diàleg i negociació entre diversos agents que estableixen un programa conjunt d’accions en base a les especificitats i valor afegit de cada agent16. Sota aquest enfocament multisectorial i de concertació, aquest instrument aniria més enllà dels acords d’associació bilateral entre consistoris que regulen les accions de cooperació tècnica bilateral. En aquest sentit, es valora que en la formulació d’aquesta línia estratègia no es planteja amb claredat l’encaix dels acords d’associació plantejats ni el seu abast.

Addicionalment, la no contemplació en el PDCS d’espais i activitats per aprofundir en el coneixement de la modalitat de cooperació directa i de la naturalesa dels seus instruments estratègics i operatius (p.e, acords bilaterals d’associació, acords de partenariat, etc.), ha propiciat que no s’hagi construït en aquest temps una visió de futur del rol d’aquesta modalitat de cooperació en la política de cooperació. A la vegada, el PDCS, en no plantejar accions de reflexió conjunta sobre la naturalesa, l’interès i l’encaix específic d’aquest instrument en el marc dels agermanaments, ha contribuït a que es mantinguin les tensions existents, ja descrites en la diagnosi del PDCS, amb alguns dels agents implicats.

Per últim, s’identifica que les accions plantejades pel PDCS per aquesta línia d’acció responen a una lògica d’intervenció i promoció del canvi lineal (definició del perfil de territoris=>revisió d’agermanaments=>prospecció d’aliances amb noves ciutats=>posada en marxa d’instruments=>donar visibilitat als acords d’associació). Per adreçar problemàtiques complexes que depenen d’una diversitat de factors (cas de l’enfortiment de la cooperació directa), la creació de les condicions necessàries per a la generació d’oportunitats17 podria resultar més eficaç.

A l’hora de superar en el decurs del desplegament del PDCS les limitacions conceptuals i estructurals apuntades, la pràctica inexistència d’experiències i aprenentatges sistematitzats en altres municipis i l’escassetat d’espais d’intercanvi ha pogut dificultar la reorientació d’aquesta línia d’acció.

14 Zapata, E.D. 2007. Manual práctico para internacionalizar la ciudad. Guía para la acción exterior de los gobiernos locales y la cooperación descentralizada Unión Europea-América Latina. Volumen 1. Diputació de Barcelona. 15 Aquests es diferenciarien dels agermanaments inactius. En aquests, la baixa activitat entre els agents no hauria generat resultats significatius. Contràriament, en el cas dels agermanaments actius, el conjunt dels resultats y processos endegats generen la necessitat de buscar formes d’articulació més dinàmiques entre els actors per a la promoció d’accions concretes. 16 Ianni, V. La Sociedad civil en la cooperación internacional al desarrollo. Enfoques teóricos y modalidades de acción. 2004. DAC-OCDE. 1995. Development Partnerships in the New Global Context. DAC-OCDE. 1996. Shaping the 21th century: the contribution of development cooperation. 17 Per exemple, enfortir les capacitats tècniques i dels agents, concertació sobre distribució de modalitats de cooperació, anàlisi d’experiències exitoses i bones pràctiques, generació d’instruments, identificació del potencial dels agermanaments com a marc, participació en xarxes, seguiment de processos de col·laboració emergents amb altres ciutats, etc.

16

Pel que fa la línia d’acció 1.2 de Suport integral als municipis vinculats a partir del treball en

xarxa, es valora que de les tres accions plantejades, la referida a Centrar la cooperació directa en els àmbits propis a l’acció municipal (governabilitat local i enfortiment municipal) (Acció 1.2.2) és la que presenta un major progrés.

Si bé s’identifica que alguns dels àmbits amb valor afegit de l’acció municipal són la promoció i cooperació cultural i la política de joventut, l’experiència de cooperació directa més destacada ha estat la portada a terme amb l’Ajuntament de Villa El Salvador en diferents àmbits: la gestió dels residus orgànics municipals18, l’enfortiment de capacitats en els joves19, el suport al desenvolupament de capacitats de persones amb discapacitat, i l’equipament del Centre de documentació per a la promoció de la identitat local, la història i el desenvolupament de Villa El Salvador20. D’altra banda, també s’ha valorat que les dificultats que el diagnòstic del PDCS identificava de cara a l’impuls de processos de suport integral en alguns municipis agermanats i amics a través de la modalitat de cooperació directa21 no s’haurien superat. Aquestes dificultats estarien relacionades a la tensió existent en l’encaix i pes específic de la modalitat de cooperació directa en relació a la modalitat predominant de cooperació a iniciativa del teixit associatiu. Es valora que no serien dificultats associades a la naturalesa integral del suport si bé els projectes impulsats serien específics en determinats serveis i àrees municipals. Algunes dificultats afegides en l’execució de les accions en aquesta línia han estat problemes de governabilitat local en algun municipi22. Aquests problemes, si bé han erosionat les condicions per a impulsar processos de col·laboració, justifiquen la pertinença de seguir impulsant aquesta línia d’acció orientada a la millora de la governabilitat local i enfortiment municipal.

A l’hora de centrar la cooperació directa específicament en els àmbits propis de l’acció municipal s’identifica la necessitat de possibilitar que els equips tècnics dels serveis implicats de l’Ajuntament puguin participar d’aquests processos i que aquesta dedicació estigui reconeguda en les tasques dels seus llocs de treball. En aquest sentit, l’establiment d’espais permanents d’intercanvi tècnic constitueix un repte i necessitat per al desplegament d’una cooperació tècnica directa en els àmbits destacats de la gestió municipal.

18 Projecte de reciclatge de residus orgànics municipals del districte de Villa El Salvador – Lima 2015-2016 19 Projecte FORTALECE 20 Projecte de Centre de Documentació per a la promoció de la identitat local, la història i el desenvolupament de Villa El Salvador, 2012-2013-2014.

21 Per exemple, en el marc del procés històric de col·laboració de l’Associació d’amics i amigues Diabugu Batapa amb aquesta

ciutat de Gambia, l’Ajuntament va signar amb aquesta associació un conveni de cooperació (2007-2010) per a impulsar un

projecte de cooperació directa en l'àmbit educatiu per a rehabilitar i consolidar la biblioteca escolar i el centre de recursos

informàtics amb recursos sol·licitats a la Diputació de Barcelona i en el marc del Pla de desenvolupament integral de Diabugu. Si bé

el projecte incloïa altres àrees i serveis de l’Ajuntament (Servei de Cultura i Biblioteca Central), va ser finalment executat com un

projecte de cooperación delegada sense concurrencia pública amb altres accions d’altres àmbits que no eren el d’educació (p.e,

menjador escolar, l'hort escolar i altres).

22 És el cas del projecte de Creació d’un departament municipal de serveis socials al municipi de Wampusirpi, al departament de Gracias a Dios de la Mosquitia hondurenya (any 2013, Fundació SID Moskitia), en el que estaba prevista la participació d’un assistent social de Sta Coloma. En aquest cas, problemes de corrupció local van limitar que el procés tirés endavant.

Accions Grau d'execució

1.2 Suport integral als municipis vinculats a partir del treball en xarxa

1.2.1 Integració progressiva del suport dins d’una perspectiva integral de desenvolupament i governança locals. Pendent

1.2.2 Centrar la cooperació directa en els àmbits propis a l’acció municipal: governabilitat local i enfortiment municipal. En curs

1.2.3 Potenciar la implicació dels agents i societat civil en la cooperació directa partir d’un treball de concertació. Pendent

17

En relació a potenciar la implicació dels agents i societat civil en la cooperació directa (acció 1.2.3) a partir d’un treball de concertació, les entitats valoren que no s’ha fet prou. Entenen que l’Ajuntament, com a òrgan executiu, hauria de comptar amb les visions, prioritats i valor afegit de les entitats locals. D’altra banda apunten el risc de confondre el suport de l'Ajuntament a processos de concertació de les prioritats de desenvolupament local amb els processos estrictament de cooperació tècnica directa. Es considera que no s’ha abordat aquesta reflexió conjuntament amb els agents. També es valora que un factor de consolidació del processos de cooperació amb altres ciutats del sud és el fet que existeixin sinèrgies i connexions socials entre les dos ciutats. En aquest sentit, la participació dels agents i societat civil esdevé clau.

La línia d’acció 1.3 de Participació en xarxes i difusió de noves modalitats de cooperació s’orienta a impulsar el pas progressiu d'accions de cooperació directa bilateral (de ciutat a ciutat) a accions concertades en un marc de col·laboració d’un conjunt de municipis en xarxa (Acció 1.3.1).

El resultat més destacable en aquest sentit s’ha donat en el marc de la col·laboració amb el municipi de Villa El Salvador (Perú), en el que la relació amb els altres municipis europeus que també hi estan agermanats s’ha consolidat, identificant àmbits d’acció d’interès comú, establint programes de col·laboració i mobilitzant recursos supra-locals conjuntament23. Aquest és doncs un bon exemple de pas progressiu d’accions de cooperació directa bilateral en el marc d’agermanaments ja existents a un model de relacions multipolars. En un altre sentit, en el període de desplegament del PDSC, el consistori ha mantingut la seva adhesió i participació a les xarxes europees i internacionals de governs locals a les que ja estaba adherida24. Per la naturalesa d’aquestes xarxes, aquesta participació no hauria generat oportunitats d’impuls de processos concertats de cooperació tècnica directa.

Es valora que el desplegament d’aquest model és incipient per la complexitat de crear processos de concertació entorn a les prioritats i estratègies operatives en els espais existents (p.e, Consell de Cooperació). Aquesta acció implica, addicionalment, promoure la participació en xarxa dels agents i població dels municipis del sud per a possibilitar la seva implicació en els processos d'enfortiment de l'espai i polítiques públiques.

La línia d’acció 1.4 de Reforç del treball a escala supramunicipal s’orienta a potenciar les economies d’escala, l’eficiència dels esforços mancomunats (DIBA, el FCCD o l’Àrea Metropolitana) i les sinèrgies i el potencial d’impacte del treball en xarxa.

23 Dos resultats específics de la capacitat de treball en xarxa, entre els municipis de Villa El Salvador (Perú), Amstelveen (Holanda), Rézé-le-Nantes (França), Tübingen (Alemanya) i Santa Coloma són: 1) el projecte “Villa Verde” (sistema de sanejament per a la conducció d’aigües residuals tractades per al reg d’àrees verdes) amb una aportació de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i 2) el projecte d’intercanvi de joves i d’enfortiment de capacitats per al qual s’ha sol·licitat finançament del programa Erasmus+ de la Unió Europea. 24 Veure Diagnòstic del Pla Director de Cooperació

Accions Grau d'execució

1.3 Participació en xarxes i difusió de noves modalitats de cooperació

1.3.1 Potenciar la participació en xarxa per passar d'accions bilaterals (de ciutat a ciutat) a les relacions multipolars. En curs

Accions Grau d'execució

1.4 Reforç del treball a escala supramunicipal

1.4.1 Potenciar les sinèrgies amb la DIBA, el FCCD o l’AMB per millorar l'ef iciència dels esforços mancomunats. Realitzada

18

D’una banda, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha participat activament durant aquests anys en les comissions del Fons Català de Cooperació (Codesenvolupament, Pau i Diplomàcia de Ciutats i Municipalisme) així com a la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Saharaui (CCASPS).

D’altra banda, la formulació i desplegament de les prioritats establertes en el PDCS ha possibilitat abordar la millora de la qualitat i eficàcia d’alguns dels seus instruments gràcies al suport tècnic del FCCD i de la DIBA. Específicament, el FCCD ha contribuït a la millora de la convocatòria de subvencions que es gestiona de manera delegada a través del FCCD utilitzant els instruments desenvolupats per aquest. L’Ajuntament ha incidit en el sistema de criteris de valoració dels projectes incorporant la valoració del grau d’arrelament de les entitats a Santa Coloma de Gramenet. Aquesta aportació ha estat resultat del diàleg establert amb les entitats locals per a millorar els instruments de gestió. Pel que fa la Diputació de Barcelona, es reconeix el suport que aquesta ha realitzat tant a la pròpia formulació del PDCS, l’impuls del programa d’EPD i Sensibilització i l’articulació de Santa Coloma de Gramenet en algunes xarxes com ara el grup de municipis per la Pau de la Diputació de Barcelona. En aquest marc, es valora que els aprenentatges generats en el marc del programa d’EPD són d’interès de la Diputació de Barcelona per a l’impuls d’aquest instrument en d’altres municipis de la província.

D’altra banda, la participació activa de l’Ajuntament de Sta Coloma en algunes xarxes de ciutats, especialment de foment de la cultura de Pau, com ara la d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau, ha contribuït a potenciar l’impacte del treball en xarxa amb el suport de la Diputació de Barcelona i el FCCD. En aquest cas, el lideratge de l’Ajuntament de Sta. Coloma ha contribuït a la constitució de la secció catalana d’aquesta xarxa l’any 2014. També es destaca la iniciativa d’aquesta associació d’impuls de la Xarxa de ciutats per la Pau a la Mediterrània cercant la complicitat de CGLU a través del Fons Català de Cooperació que ocupa la vicepresidència del grup de treball del Pròxim Orient d’aquesta organització.

En l’àmbit de la potenciació de les relacions d’agermanament, es destaca la participació en la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí-CCASPS així com la promoció d’una xarxa de municipis agermanats i solidaris amb Edchera. Addicionalment, l’Ajuntament de Sta Coloma participa a la Xarxa europea de ciutats agermanades juntament amb l’Ajuntament de Villa el Salvador.

En la línia d’acció 1.5 d’Acció en cas d’emergències l’Ajuntament ha donat resposta a situacions d’emergència o de crisis humanitàries mitjançant la canalització de recursos (Acció 1.5.1) a les següents campanyes d’emergència: Crisi humanitària als països del Corn d’Àfrica (any 2011), Resposta a la crisi humanitària als campaments de refugiats sahrauís de Tindouf-Poble Sahrauí i Resposta als efectes del Tifó Hayian a Filipines (any 2013) i a Síria, al Sàhara i en relació a l’Èbola (any 2014).

Les aportacions realitzades s’han canalitzat a través del Comitè Català d’Ajut Humanitari i Emergències (CCAHE) seguint el procediments i protocols establerts per aquest Comitè i les directrius d'ONGD especialitzades (Acció 1.5.2). Destaca la posada en funcionament de la Comissió d’Emergència, Ajut humanitari i Reconstrucció del Consell de Cooperació que s’ha reunit quatre vegades en aquest temps (veure Línia estratègica 4).

Accions Grau d'execució

1.5 Acció en cas d’emergències

1.5.1 Donar resposta a situacions d’emergència o de crisis humanitàries mitjançant el desplegament de recursos Realitzada

1.5.2 Canalitzar les aportacions municipals a través dels protocols establerts a escala nacional i les directrius d'ONGD especialitzades

Realitzada

19

LE.2 Millora de la política de suport al teixit associatiu solidari local a partir d’una millor

qualitat de la cooperació colomenca delegada, realitzada a través del teixit associatiu

colomenc.

Aquesta línia estava orientada a millorar la qualitat de la cooperació liderada pel teixit associatiu solidari i altres actors de Sta. Coloma, amb especial atenció a les iniciatives d’aquell grup d’ONG més arrelades a la realitat local del municipi de Santa Coloma de Gramenet. Aquesta línia estratègica planteja la necessitat de concentrar les ajudes als projectes i de reequilibrar del pes específic de la cooperació delegada en relació a la cooperació directa. En aquest sentit, es planteja la necessitat que els projectes s’integrin en una estratègia general, generant sinèrgies amb altres iniciatives de desenvolupament local i contribuint a la política i a l’estratègia de solidaritat de la ciutat. Per assolir-ho, aquesta línia estratègica planteja cinc línies d’acció prioritàries: La revisió del mecanisme d’atorgament de subvencions i de les bases de la convocatòria (2.1), l’aposta per la formació de les entitats de la ciutat i particularment la gent jove (2.2)

25, la millora de la interacció entre les iniciatives de cooperació i de sensibilització (2.3), i

l’inici d’una línia de co-desenvolupament (2.4).

Del conjunt de línies d’acció (Figura 6), les que s’han impulsat més han estat: La revisió del mecanisme d’atorgament de subvencions i de les bases de la convocatòria (2.1), l’aposta per la formació de les entitats de la ciutat i particularment la gent jove (2.2) i la millora de la interacció entre les iniciatives de cooperació i de sensibilització (2.3). Per aquestes s’han realitzat part de les activitats plantejades. La línia d’acció d’inici d’una línia de codesenvolupament (2.4) quedaria pendent.

Figura 6. Impuls de la LE2 de Millora de la política de suport al teixit associatiu

Pel que fa la línia d’acció 2.1 de Revisió del mecanisme d’atorgament de subvencions i de les

bases de la convocatòria, l’acció en la que hi ha hagut majors progressos ha estat la de Revisió de les bases per millorar la coherència entre els sistemes de l’Ajuntament i del FCCD, incloent un sistema de criteris propis que respongui a les prioritats establertes pel PDCS (Acció 2.1.3).

L’any 2012, l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va aprovar les noves bases que regulen la convocatòria anual de subvencions de projectes en els àmbits de la solidaritat i la

25 El PDCS enumera aquesta línia d’acció com la 2.3, enlloc de 2.2.

LE.2 Millora de la política de suport al teixit associatiu solidari local a partir d’una millor qualitat de la cooperació

colomenca delegada, realitzada a través del teixit associatiu colomenc.

2.1 La revisió del mecanisme d’atorgament de subvencions i de les bases de la convocatòria En curs

2.2 Una clara aposta per la formació de les entitats de la ciutat i particularment la gent jove En curs

2.3 Una millor interacció entre les iniciatives de cooperació i de sensibilització En curs

2.4 Inici d’una línia de codesenvolupament Pendent

Accions Grau d'execució

2.1 La revisió del mecanisme d’atorgament de subvencions i de les bases de la convocatòria

2.1.1 Integrar en els instruments: focalització sectorial, en programes, projectes integrats en processos locals de desenvolupament, treball en xarxa, col�laboració agents del territori, millora qualitat seguiment i avaluació.

En curs

2.1.2 Concentració geogràf ica dels esforços de cooperació internacional a (i) l’Amèrica Llatina, (ii) el Magrib i (iii) l’Àfrica subsahariana Pendent

2.1.3 La revisió de les bases per millorar la coherència entre els sistemes de l’Ajuntament i del FCCD, incloent criteris propis Realitzada

2.1.4 La integració explícita de criteris de gènere en les bases Pendent

2.1.5 La revisió del rol del CCS com a espai de diàleg amb entitats en funcions com ara la selecció i seguiment dels projectes En curs

20

cooperació, sensibilització, promoció de la solidaritat i foment de la cultura de pau26. Aquestes bases estableixen els criteris i el procediment per a la concessió, justificació i pagament de subvencions dels projectes.

En relació a la gestió de les convocatòries anuals, el marc del conveni entre l’Ajuntament i el FCCD (renovat l’any 2013), ha possibilitat que el FCCD hagi donat suport a l'equip tècnic de cooperació en la fase inicial de valoració dels projectes. Aquesta ha consistit en: 1) revisió del compliment de requisits dels projectes, 2) la valoració de la qualitat de les propostes i 3) la realització d’una proposta d’adjudicació de les subvencions en el Comitè de gestió de la convocatòria. Es valora que la participació del FCCD en aquestes tasques ha contribuït a millorar l’eficiència de la gestió d’aquesta fase a la vegada que enfortir la legitimitat dels resultats de la valoració dels projectes i de la proposta d’atorgament de les subvencions front a les entitats sol·licitants. En les fases posteriors, el FCCD ha fet el seguiment i tancament dels projectes de cooperació internacional mentre que l’Ajuntament ho ha fet dels d’educació pel desenvolupament. La participació del FCCD en el seguiment i tancament dels projectes de cooperació ha possibilitat una gestió més eficaç dels pagaments i justificacions superant les limitacions dels procediments i requisits municipals de justificació econòmica de projectes internacionals. D’altra banda, la realització del seguiment dels projectes d’EPD per part de l’Ajuntament ha possibilitat que alguns projectes amb bons resultats que requerien de finançament addicional hagin rebut suport econòmic complementari per part de l’Ajuntament a través del pagament directe d’algunes despeses menors.

De la revisió del conjunt d’instruments (bases, formularis, sistema de valoració i de seguiment) s’observa que el fet que la convocatòria inclogui indistintament projectes de cooperació i d’EPD genera la competència directa dels dos tipus de projectes i el no tractament de les seves especificitats. Això es dóna perquè la convocatòria de subvencions no planteja una reserva de pressupost diferenciada per línies d’acció (cooperació i EPD)27, no inclou sistemes diferenciats de criteris de valoració dels projectes, no planteja criteris específics de disseny pressupostari d'aquests28 i no posa a disposició de les entitats instruments de formulació adequats a la seva naturalesa diferenciada. Addicionalment, el fet que els projectes de sensibilització tinguin normalment pressupostos més baixos que els de cooperació internacional, pot fer que quan es presenten projectes d’EPD que sol·liciten un volum de finançament més gran al promig de les propostes d’EPD, es valorin negativament. D’altra banda, el fet que el sistema del FCCD per a realitzar la proposta de concessió de les subvencions utilitzi la nota de qualitat dels projectes per a calcular la proporció del recursos sol·licitats atorgats fa que, per als projectes d’EPD, en no comptar amb fonts de finançament complementàries, es posi en risc la seva viabilitat.

En relació als instruments i al procediment de gestió de la convocatòria, s’han identificat els següents riscos:

• El sistema de valoració de les propostes presenta una sèrie de debilitats operatives que

poden afectar l’eficàcia i la consistència del resultat final. Algunes d’elles són:

- La convocatòria no presenta amb claredat les prioritats sectorials pels projectes de cooperació, si bé si que les estableix per a la línia d’EPD (art.6.2). Remet a les prioritats establertes en el PDCS (art.5.3). No obstant, el fet que el propi PDCS no identifiqui prioritats sectorials fa que aquestes quedin indefinides29.

26 Estableixen que es pot destinar una màxim del 30% del pressupost de la convocatòria a projectes de sensibilització promoció de la solidaritat i foment de la cultura de pau. 27 Si bé estableix que els projectes d'EPD no podran superar el 30% del pressupost de la convocatòria. 28 Un exemple és el fet que no es puguin subvencionar les despeses de viatges, quan alguns projectes de sensibilització i EPD poden requerir la realització d’intercanvis. Aquest tipus de criteri pot perjudicar la iniciativa d’alguns col·lectius i entitats, com poden ser de joves, a l’hora de sol·licitar el suport financer a processos i projectes ja endegats. Cal destacar que la convocatòria planteja un sistema de criteris de valoració de les sol·licituds diferenciat entre els projectes de cooperació i els d’EPD. 29 Algunes entitats valoren que el PDCS no planteja prioritats sectorials, fet que genera una certa “desidentificació” de les entitats amb el continguts del PD. D’altra banda valoren positivament el fet de conèixer quines són les prioritats.

21

- La convocatòria no presenta amb claredat els criteris amb els quals es puntuaran els projectes ni el pes de cadascun d’ells (art.5.1 i art.6.1). El fet que la convocatòria referencií directament les fitxes de valoració dels annexos (Annex 2, 3 i 4) dificulta la comprensió per part de les entitats concurrents.

- Els criteris de valoració dels projectes de cooperació i d’EPD tenen injustificadament una diferent distribució de pesos. Per exemple, el criteri de continguts i planificació per als projectes de cooperació es valora menys (27 punts) que per als projectes de sensibilització (29 punts).

- El tractament dels aspectes pressupostaris com a criteri de valoració (Annex 3 i Annex 4) i no com a requisit por posar en risc la viabilitat dels projectes.

- L’explicació del sistema d’estimació de la nota global a partir de l’aplicació de la puntuació complementària ajustada (PCA) a la nota derivada dels annexos 3 i 4 pot generar confusió (p.e, no queda clar quina és la nota màxima (133,6 afegint la PCA o 100 sense afegir-la).

- Existeixen criteris duplicats entre la llista de criteris dels Annexos 3 i 4 i els criteris de l’Annex 2, valorant dues vegades i tenint un pes final superior (veure exemples).

EXEMPLE 1

Criteris Annex 2 Criteris Annex 3

EXEMPLE 2

Criteris Annex 2 Criteris Annex 3

• El sistema de selecció dels projectes a subvencionar pot posar en risc la seva viabilitat

(nota de tall de 50 punts de la valoració assignada pel FCCD). Utilitzar una nota de tall fixada ex-ante per identificar els projectes a subvencionar impossibilita finançar els projectes amb els recursos suficients i necessaris per a la seva execució, posant en risc la seva viabilitat. Aquest sistema es basa en la lògica de repartiment dels recursos entre el teixit associatiu, més que en garantir la viabilitat dels projectes que destaquen per la seva qualitat i el seu encaix en processos de desenvolupament integral.

• La nota de tall (50 punts) s’aplica a la valoració assignada pels criteris des annexos 3 i 4, i

no a la valoració global dels projectes un cop aplicada la puntuació complementaria

ajustada (PCA) amb l’Annex 2.

22

Annex 3. Cooperació Annex 4. EPD

• El sistema d’assignació de les subvencions aplicant la nota de qualitat al pressupost dels

projectes no és consistent amb les necessitats econòmiques dels projectes. Utilitzar la nota de qualitat atorgada als projectes per a calcular la proporció de la subvenció a atorgar resulta poc consistent fomentant, d’una banda, el plantejament de pressupostos sobreestimats per part de les entitats i la consideració per part de la Comissió de les particularitats d’alguns projectes específics a l’hora d’atorgar una proporció dels recursos diferent a l’establerta obeint la nota de qualitat.

• D’altra banda, la limitació establerta per a no subvencionar més del 50% de l’import

sol·licitat (art.8.1) requereix la comprovació per part de la Comissió de Seguiment del fet

que les entitats disposin de l’import restant per a executar amb garanties els projectes. L’existència d’aquest criteris juntament amb la no disponibilitat dels recursos restants per part de les entitats pot posar en perill la viabilitat d’alguns projectes incentivant el sobredimensionament dels pressupostos projectes per part de les entitats.

• Els temps i informació lliurada pel FCCD a la Comissió de subvencions per a debatre la

proposta d’atorgament de les subvencions prèviament a l’acord i resolució té el risc de

no garantir la comprensió de l’aplicació dels criteris i la proposta d’adjudicació per part

dels membres de la Comissió. El temps per a la revisió per part de l’equip tècnic de cooperació de l’Ajuntament de la valoració i proposta d’atorgament realitzada pel FCCD (entre 3 i 4 dies abans de la realització de la Comissió) dificulta la comprensió de l’aplicació dels criteris de valoració i de la proposta d’adjudicació. Conseqüentment, les aportacions per part de l’equip tècnic de Cooperació de l’Ajuntament i de la resta de membres de la Comissió de subvencions poden ser poc fonamentades.

Més enllà d’aquestes debilitats i fortaleses del sistema de gestió compartida de la convocatòria, es valora que les entitats no sempre coneixen amb claredat el seu funcionament (p.e, els rols específics de cada organisme (Ajuntament Sta Coloma i FCCD) ni el dels

23

instruments de gestió (aplicació dels criteris, procés de decisió, etc.) podent-se generar una certa confusió sobre la contribució específica de l’Ajuntament i del FCCD. En aquest sentit cal destacar que les entitats no han abordat la valoració conjunta del funcionament d’aquests mecanismes ni la realització de propostes de millora ja que durant aquests anys han adoptat un rol bàsicament de receptores dels recursos econòmics.

Finalment, pel que fa el propòsit que tenia aquesta línia estratègica de reduir el número de projectes finançats, s’observa que l’any 2015, el número de projectes aprovats en aquesta modalitat de subvenció ha passat de 18 a 23 havent augmentat el pressupost de la convocatòria (taula 1). En aquest sentit, es valora que ni les bases de la convocatòria ni el sistema de criteris de valoració dels projectes estan dissenyats per reduir el nombre de projectes i incentivar de manera preponderant els projectes integrals i que generen sinèrgies amb altres iniciatives de desenvolupament local. Aquests instruments no adrecen les prioritats del PDCS de reduir el nombre de projectes subvencionats a través de la convocatòria.

Taula 1. Número de projectes aprovats en les convocatòries anuals de subvencions de cooperació i EPD

Pressupost

convocatòria

Número de

projectes aprovats

2012 118.337,74€ 18

2013 118.337,74€ 18

2014 118.612,75€ 15

2015 118.612,97€ 23

Pel que fa la integració de criteris de priorització i de qualitat propis en els instruments de gestió de les subvencions (bases i formularis) (Acció 2.1.1), el principal progrés ha estat la incorporació dels criteris de valoració de l’Annex 2 relatius a l’arrelament local de les entitats. La resta de criteris que el PDCS planteja30 no han estat operativitzats de manera directa en les bases ni en els criteris de valoració de les propostes.

D'altra banda, l’any 2012, amb el replantejament de les bases es van canviar els formularis de presentació dels projectes utilitzant el model de formulari proveïts pel FCCD. Aquest model és el mateix per a la formulació dels projectes de cooperació i d’EPD. Si bé aquest canvi ha estat ben valorat per part de les entitats d’EPD (p.e, en plasmar elements de la Teoria del Canvi), destaquen que el fet de no disposar de formularis específics per als projectes d’EPD obliga a fer-lo encaixar en la lògica de formulació dels de cooperació.

Pel que fa els instruments del procediment de subvenció directa, sense concurrència31, estan pendents de dissenyar-se (p.e, criteris d’identificació, formularis específics de presentació dels projectes, seguiment i justificació). Es valora que això pot estar dificultant tant la seva identificació, formulació, seguiment i avaluació com el seu encaix amb els projectes finançats a través de la convocatòria de subvencions32.

Pel que fa la concentració geogràfica dels esforços de cooperació internacional a (i) l’Amèrica Llatina, (ii) el Magrib i (iii) l’Àfrica subsahariana (Acció 2.1.2) es considera que en ser els criteris

30 Per exemple, de focalització sectorial, de priorització de programes plurianuals, de promoció de projectes integrats en processos locals de desenvolupament, d’afavoriment del treball en xarxa, de col·laboració amb els agents del territori i de millora de la qualitat del seguiment i de l’avaluació.

31 Com és el cas de les Colònies Sahrauís. 32 Es valora que la modalitat de subvenció directa s’adequa a projectes que tenen una temporalitat fora de la que està marcada per la convocatòria de subvencions i permeten col·laborar, enfortir i donar un suport progressiu als projectes.

24

territorials sumatius, acaben entrant quasi tots els àmbits geogràfics. Es valora que no existeix un mecanisme de discriminació positiva d’aquelles àrees on pugui ser més estratègica la col·laboració. La manera en com està plantejada la convocatòria fa que prioritzant totes les àrees geogràfiques no es prioritzi cap territori. Es valora la necessitat de distingir els requisits geogràfics (p.,e, les àrees definides pel PDCS) de criteris de puntuació de les propostes que s’adaptin a la priorització concreta de determinades àrees.

Pel que fa la integració explícita de criteris de gènere en les bases (Acció 2.1.4), si bé aquestes incorporen una clàusula en la que s’estableix que es valorarà la integració explícita dels criteris de gènere, no s’han integrat encara entre els criteris de valoració cap criteri referent a l’apoderament de les dones ni a l’equitat de gènere.

Pel que fa la revisió del rol del CCS com a espai de diàleg amb entitats (Acció 2.1.5) en funcions com ara la selecció i seguiment dels projectes, es valora que la funció del Consell de Cooperació i Solidaritat en el procés d’aprovació de la proposta d’adjudicació de les subvencions de la convocatòria és principalme

La triangulació dels resultats de la valoració de la convocatòria en el Consell de Cooperació genera un intercanvi limitat de criteris amb les entitats, resultant un exercici més informatiu que deliberatiu tal i com estableix les bases de la convocatòria (art.7.4).

Per altra banda queda pendent crear espais on les entitats es puguin trobar i comentar i valorar les seves experiències. En aquest sentit, es valora que la discussió sobre la pertinença dels projectes només es realitza quan es gestiona la convocatòria de subvencions, sent pràcticament inexistent la resta de l’any.

En relació a la línia d’acció 2.2 de Formació de les entitats de la ciutat i particularment la gent

jove per a millorar les seves capacitats tècniques i institucionals, les entitats valoren la predisposició de l’equip tècnic de cooperació de l’Ajuntament per a informar i explicar a les entitats els requisits tècnics de les convocatòries de subvencions i acompanyar en el procés de formulació dels projectes.

En aquest sentit, es constata que en el decurs d’aquests anys, la interlocució tècnica amb l’Ajuntament ha esdevingut més fluida i ràpida. Per altra banda, queda pendent realitzar activitats formatives específicament per enfortir les capacitats tècniques de les entitats en la formulació de projectes i millora de la seva qualitat. Es valora que això, juntament amb el replantejament orientat a la millora de la qualitat dels formularis de presentació de projectes a les convocatòries de subvencions del FCCD, ha fet que en aquest temps, una part de les

Accions Grau d'execució

2.2 Una clara aposta per la formació de les entitats de la ciutat i particularment la gent jove

2.2.1 Suport tècnic i formació als agents per millorar les seves capacitats tècniques i institucionals, especialment dels joves amb recursos existents (Centres de recursos juvenils, el centre Europa Jove, etc.).

En curs

25

entitats locals hagin deixat de presentar-se en aquestes convocatòries33. Per una altra banda, si bé s’han organitzat algunes activitats formatives34, les entitats destaquen que aquestes han estat majoritàriament realitzades per persones de fora del municipi, trobant a faltar l’organització d’activitats i espais d’intercanvi i generació d’aprenentatges entre les pròpies entitats de Santa Coloma de Gramenet.

Pel que fa la millora de les capacitats tècniques dels joves per a esdevenir agents actius de cooperació al desenvolupament i EPD, s’han promogut accions orientades a incentivar l’acció dels joves en l’àmbit de la solidaritat utilitzant l’espai per la Pau del Centre de recursos juvenils Mas Fonollar35 i a través de la posada en funcionament del Centre de documentació Joan Gomis36. Malgrat aquestes activitats, durant aquest temps, els joves no s’han constituït com actors formalment associats de cooperació. Es valora que no hi ha entitats exclusivament de joves que es presentin a les convocatòries de subvencions i es valora que el seu pes en les entitats de solidaritat de Santa Coloma de Gramenet és poc important. En aquest sentit, i en relació als joves, les entitats haurien perdut el seu espai específic com a agents principals de mobilització de les iniciatives de solidaritat. Malgrat aquest escenari, s’identifica que alguns joves han donat suport a l’organització i convocatòria d’alguns actes i activitats específiques de sensibilització en el municipi a través d’espais no institucionalitzats de participació ni activitats subvencionades directament. D’altra banda, l’existència de llocs i temes simbòlics (Conflicte palestí, conflicte saharaui, i refugiats) ha incentivat la participació de joves en determinades activitats vivencials37. Aquesta experiències han conreat en molts casos la cultura de la cooperació transmetent el valor de la solidaritat. Degut a aquestes especificitats es valora que la formació dels joves esdevé una acció complexa d’abordar que mereix d’un plantejament específic.

Pel que fa la línia d’acció 2.3 de Millora de la interacció entre les iniciatives de cooperació i

de sensibilització,

els mecanismes emprats per a fomentar aquesta interacció han estat tres:

1) En els projectes de cooperació subvencionats, incentivant la inclusió d’activitats de difusió i sensibilització en la seva formulació. Pel que fa els projectes subvencionats a través de

33 En aquest sentit, les limitacions d’algunes entitats per formular projectes pot haver justificat la canalització del suport de l’Ajuntament a través de la modalitat de subvenció directa i la signatura d’un conveni. Aquest fenomen és contrari a la vocació de la modalitat de cooperació a iniciativa de les entitats que busca promoure les iniciatives de cooperació de la ciutadania local en un marc de concurrència pública. 34 És el cas del Curs de Filosofia per la Pau: teories de la justícia i conflictes actuals, organitzat l’any 2015 a l’Espai per la Peu de Mas Fonollar. 35 És el cas del taller Activa't! Taller per a joves amb inquietuds solidàries realitzat el 2015. Aquest era un espai de reflexió i

intercanvi d'experiències amb altres joves des de la cultura de pau, els drets humans, igualtat de gènere i el desenvolupament.

També és el cas del taller de Teatre Social organitzat pel grup Eirené com a eina d’autoconeixement, de resolució de conflictes, i

per tant, de transformació social. 36 Una activitat relacionada és el Certamen de treballs de recerca Joan Gomis adreçat a estudiants de batxillerat, en col·laboració amb la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona. En aquest es poden presentar-se tots els treballs de recerca amb continguts relacionats amb la solidaritat, la cooperació internacional, els drets humans, l’educació en valors, la pau, la diversitat cultural o altres temàtiques socials afins. Entre els seus objectius està el de conèixer el jovent el treball dut a terme en cooperació internacional a nivell d’institucions, ONGs a nivell local o internacional. 37 Es el cas del projecte "Trobada de Joves per a Fomentar l'intercanvi Cultural, els DDHH i la justícia social, 2015” d’intercanvi bilateral entre joves de Santa Coloma de Gramenet i de Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina). Per a més informació veure Línia Estratègica 3.

Accions Grau d'execució

2.3 Una millor interacció entre les iniciatives de cooperació i de sensibilització

2.3.1 Promoure la sensibilització i educació per al desenvolupament a partir de la cooperació exterior, tant dins de l’Ajuntament com en la ciutadania. En curs

26

convocatòria amb concurrència, la promoció d’aquesta interacció ha estat a través de la inclusió en les bases d’un criteri de valoració que fa que sigui opcional, i no d’un requisit per a concursar d’obligatori compliment38. La matriu de criteris de valoració dels projectes (Annex 3 de les bases) és coherent amb aquesta clàusula i a través del criteri 6.5 valora que els projectes incloguin activitats d’informació, difusió i sensibilització al nord si bé no es valora específicament que aquestes activitats es realitzin en el municipi. Pel que fa els instruments de subvenció directa dels projectes, no existeix ara per ara cap instrument que promogui aquesta interacció ad-hoc. En tot cas, aquesta qüestió queda supeditada a la seva inclusió dins de cada conveni i formulació de projecte.

2) En els projectes d’EPD fomentant activitats de sensibilització sobre temàtiques i prioritats abordades pels projectes de cooperació i acció humanitària. Dos exemples són l’organització d’activitats de sensibilització en centres docents39, l’organització d’exposicions en espais municipals40 així com l’organització de jornades i espais de sensibilització on hi han participat directament les entitats de cooperació per a difondre els projectes i activitats impulsades41. Si bé les bases de la convocatòria especifiquen les prioritats sectorials per a la línia de projectes d’EPD (clàusula 6.2), no inclou cap mecanisme de discriminació positiva (clàusula ni criteris de valoració) de projectes d’EPD directament vinculats a projectes i processos específics de cooperació. De la mateixa manera, per als projectes d’EPD subvencionats directament, no existeix ara per ara cap instrument que promogui aquesta interacció ad-hoc. En tot cas, aquesta qüestió queda supeditada a la seva inclusió dins de cada conveni i formulació de projecte.

3) En el suport a l’activitat associativa de les entitats de cooperació i EPD de Santa Coloma de Gramenet, facilitant:

- Recursos organitzatius (espai físic i recursos per a la gestió) a entitats amb activitat significativa de cooperació i EPD. Aquest és el cas de la cessió de l’espai Casa de la Solidaritat a entitats del municipi a través del conveni de cessió entre l’Ajuntament i l’associació que agrupa les entitats42 presents a la Casa de la Solidaritat (Associació

38 les bases reguladores apunten que en les propostes de projectes es valorarà el fet que incloguin una estratègia de difusió dels resultats a Sta.Coloma (Clàusula 5.5). 39 És el cas de les activitats realitzades amb l’associació Amical de Mauthausen per a l’organització de l’exposició en els instituts ELS MURS DE LA VERGONYA: DESTRUÏM BARRERES, CONSTRUÏM PAU i la visita d’estudiants de secundària als camps d’extermini de Mauthausen. 40 És el cas del cicle d’exposicions Diaris de viatge en el marc del qual s’ha realitzat vàries exposicions relacionades directament amb temàtiques que aborden alguns projectes de cooperació o acció humanitària. És el cas de les exposicions realitzades Guatemala Projectes (2012); Dies de Pakistan, Experiència urbana de Villa El Salvador i Iraq 2003 (2013); Matriarcats, Guanyadors de Revela, Futbol de canvia la vida i Sexe i revolució a Cuba (2014); Ebola, més enllà de l’Ebola i Crisi de refugiats a Europa (2015). 41 Per exemple, durant la Setmana de la Solidaritat. 42 Les entitats presents a la Casa de la Solidaritat són: Associació Catalana d’Amistat amb el Poble Sharaui ACAPS, Amics i amigues de Diabugu Batapa, Grup d’amistat amb Amèrica Llatina Huayna, Cooperacció, Associació de col·laboració amb Nicaragua Sacuanjoche, Gramenet Imatge Solidaria, Casal d’Amistat amb Cuba, Jatdajla, Associació per a la promoció del cinema documental La Bretxa, L’Espurna - Joves Solidaris de Gramenet del Besòs, Òptics x món i Piatsaw.

27

Casa de la Solidaritat)43. Si bé la finalitat d’aquesta cessió és l’impuls de l’activitat associativa en els àmbits de la cooperació i l’EPD, el conveni regula estrictament la cessió de l’espai sense incloure la regulació del seu ús a través d’un pla d’usos per a contribuir a potenciar les activitats de sensibilització i cooperació de les entitats. Les limitacions d’aquest marc jurídic i la comunicació i coordinació poc fluïda entre l’equip de cooperació de l’Ajuntament i l’Associació44 fan que la capacitat de coordinar conjuntament activitats de sensibilització vinculades a projectes específics de cooperació hagi estat, fins el moment, limitada. S’identifica que la propera renovació del marc de cessió d’aquest equipament pot constituir una oportunitat per valorar, en el marc d’un pla d’usos, les limitacions i potencialitats existents per projectar l’actual valor referencial que té.

- Espais per a activitats concretes de sensibilització vinculades a projectes de cooperació específics. És el cas de l'exposició ‘Dibuixant ambulant’ de Paco Roca al Centre d’Art Can Sisteré45 o les activitats promogudes en el marc de les Jornades per la Pau i la Solidaritat.

En la línia d’acció 2.4 d’Inici d’una línia de codesenvolupament, els progressos en termes de que la immigració hagi esdevingut agent de desenvolupament al seu país d’origen, i de sensibilització al municipi (Acció 2.4.1) han estat puntuals46.

La creació de condicions ha topat amb una sèrie de limitacions que el PDCS no va valorar suficientment i que expliquen els incipients progressos assolits. Entre aquestes limitacions hi hauria:

1) El grau de consolidació de les comunitats d’immigrants. Es valora que en els primers anys de desplegament del PDCS, una part important de les comunitats d’immigrants presents a Santa Coloma de Gramenet eren nouvingudes, fet que ha determinat que tant les seves prioritats com les de les polítiques socials estiguessin orientades a l’assistència i integració socio-laboral d’aquestes persones. A aquest escenari s’hi afegeix el fet que els fluxos migratoris són dinàmics fluctuant territorialment, de manera que la composició i circumstàncies d’aquest col·lectiu pot variar en el temps. Això ha contribuït a que durant aquest temps, la major part dels col·lectius d’immigrants no hagin tingut les capacitats i fins i tot l’interès d’associar-se per a promoure processos de cooperació en els seus països d’origen. Es valora que la consolidació de centres de culte i oratoris musulmans fruit de les polítiques de convivència i mediació interreligiosa estan jugant un paper rellevant d’enfortiment del capital social articulant iniciatives de solidaritat local importants, com ara els bancs d’aliments. D’altra banda, i en el mateix sentit, s’identifica l’emergència de

43 L’Ajuntament dóna suport addicional a l’Associació Casa de Solidaritat a través de subvencions anuals per a la contractació d’una persona que gestiona l’accés a l’espai i el seu manteniment. 44 Si bé l’equip tècnic de l’Ajuntament té funcions de coordinació amb l’Associació, s’identifica l’oportunitat de millorar la comunicació entre les dos parts (p.e, sobre canvis en la composició dels òrgans de govern de l’Associació, seguiment de l’ús de l’equipament, etc.). Fins l’actualitat, si bé el conveni de cessió ho contempla, les activitats promogudes per l’ajuntament en aquest equipament han estat poques. 45 En base a projectes de cooperació internacional realitzats amb Intermón Oxfam. 46 Per exemple, la col·laboració amb dones palestines per a la venta on-line d’artesania i contribució a la millora d’un orfenat a Palestina.

Accions Grau d'execució

2.4 Inici d’una línia de codesenvolupament

2.4.1 Promoure que la immigració esdevingui agent de desenvolupament al seu país d’origen, i de sensibilització al municipi. Pendent

2.4.2 Promoure accions de sensibilització i d’educació contra la discriminació dels grups d’immigrants que resideixen al municipien coordinació amb altres àrees de l’Ajuntament i les associacions d’immigrants.

Pendent

28

nous lideratges femenins entre la comunitat musulmana que mereixen una atenció específica.

2) La necessitat d’acompanyament tècnic i formació per a l’associacionisme i la cooperació.

Es valora que la promoció de polítiques d’associacionisme entre els col·lectius d’immigrants no ha estat suficient per a crear capacitats d’impuls de l’activitat associativa ni de la seva orientació a la cooperació al desenvolupament.

3) La desconnexió existent entre les zones geogràfiques en les que s’han focalitzat els

projectes de cooperació subvencionats i les dels països d’origen dels col·lectius

d’immigrants47. Això ha limitat l’impuls de sinèrgies entre els instruments de cooperació

exterior i els de co-desenvolupament.

En relació a la promoció d’accions de sensibilització i d’educació contra la discriminació dels grups d’immigrants que resideixen al municipi en coordinació amb altres àrees de l’Ajuntament i les associacions d’immigrants (Acció 2.4.2), existeix alguna iniciativa puntual promoguda des de col·lectius d’immigrants, si bé no constitueix una línea d’acció consolidada actualment48. D’altra banda, algunes entitats valoren que s’estan portant a terme projectes específics49 que si bé no tenen el nom de “codesenvolupament”, estan orientats a aquest objectiu. Alguns d’ells, promoguts des de la Regidoria de Convivència, promouen la integració dels/de les veïns/es en barris amb alta diversitat i interculturalitat. Si bé fins ara no s’han creat sinèrgies entre regidories, l’existència d’aquestes iniciatives plantegen la necessitat d’establir mecanismes de coordinació amb l’àrea de Cooperació (veure valoració de la LE5 de Coherència de polítiques). D’altra banda, s’han promogut diferents iniciatives orientades a la millora de la convivència i prevenció de la discriminació50 en les que el valor de la solidaritat ha jugat un paper important. Aquest valor s’està treballant en un procés de promoció de la interculturalitat, entès com la relació entre diferents comunitats de ciutadans dins de la mateixa ciutat51. D’altra banda, el servei de mediació no ha treballat explícitament amb l’enfocament de Foment de la cultura de pau.

LE 3. Contribuir a la construcció d’una societat més justa, més solidària i més responsable mitjançant una millor educació i formació per a la solidaritat i la pau, particularment amb els col·lectius joves de la ciutat

Aquesta línia estratègica tenia plantejat desplegar-se amb quatre accions concretes. Aquestes accions s’emmarcaven en plans bianuals i, per tant han suposat un primer esforç planificador. La seva consolidació havia de donar-se al voltant dels nous eixos seleccionats (joves i cultura de pau) i, de manera transversal, de la resta d’accions de cooperació i solidaritat impulsades al territori (per exemple en matèria de gènere i apoderament de les dones; amb les accions impulsades al voltant dels nous agermanaments en xarxa, etc.); (ii) a partir de la implicació progressiva dels sectors clau de la societat colomenca, no solament de les entitats de cooperació i solidaritat (veure PDCSFP, p. 88).

De la revisió feta amb l’equip tècnic de l’Ajuntament i en els diferents espais de participació, se’n deriva que s’han endegat molts processos encaminats a aquest objectiu estratègic però no s’haurien assolit completament. La canalització de les demandes de solidaritat immediata (3.4), s’hauria assolit en bona mesura, mentre que el programa municipal de formació i

47 Per exemple, és el cas dels esforços endegats per l’Associació d’Amics Diabugu Batapa (membres de la Comissió de Co-desenvolupament) per donar suport a projectes de cooperació internacional a Gambia (construcció d’escoles, etc), país del qual no hi ha pràcticament població a Sta Coloma. 48 Un exemple és la labor que realitza l’Associació Llatins de Catalunya de sensibilització a les escoles i centres educatius, així com de creació d’oportunitats en els col·lectius en risc d’exclusió. També s’estan impulsant actualment experiències vivencials d’intercanvi entre famílies de Sta.Coloma i famílies palestines in-situ pot contribuir a l’establiment de llaços de solidaritat a llarg termini i a la sensibilització de la població local. 49 Per exemple, la Festa del barri del Raval o el Festival Ravaleando en la que hi participen CCOO. 50 Per exemple, la Xarxa de transmissió de valors o les campanyes d’antirumors. 51 A diferència de l’enfocament de la multiculturalitat que s’enfoca en la tolerància de la diversitat.

29

sensibilització (3.1) i la consolidació del treball amb els col·lectius joves de la ciutat (3.2), si bé no s’haurien assolit els resultats com estaven plantejats, s’han posat en marxa processos interessants que reforcen la vàlua del treball fet en l’àmbit de l’educació pel desenvolupament i sensibilització (Figura 7). Queda pendent abordar el tema de comerç just i consum responsable (3.3), més enllà de la Festa que organitza l’Ajuntament cada any52 (veure annexes).

Figura7. Grau d’assoliment dels resultats esperats de la LE3

La línia d’acció 3.1, s’ha assolit en bona mesura donat l’esforç esmerçat per part de l’ajuntament per el programa municipal de formació i sensibilització, a través de la promoció d’iniciatives pròpies, com les jornades (Jornada de la Pau i Cooperació53), exposicions, entre les quals destaquem el cicle d’exposicions “Diaris de Viatges”54, i l’exposició de producció pròpia organitzada en el marc de l’any Internacional pel Desenvolupament (2015) ‘Santa Coloma, ciutat compromesa’ que es complementa amb una altra mostra de caràcter itinerant ‘Més a prop: Coneixement, compromís, cooperació’)55, la Festa de la Cooperació, el Festival de Cinema de Drets Humans i els programes estables de curtmetratges i cinema social amb el Cine-club Imatges etc. Les entitats, però, consideren que per que aquestes accions tinguin més incidència en la ciutadania, s’hauria de llevar protagonisme a l’Ajuntament i implicar més al teixit associatiu. Les activitats haurien d’estar més relacionades amb les experiències de les pròpies entitats, que podrien contribuir i facilitar la participació dels protagonistes de les seves experiències, és a dir de “testimonis reals”, per traslladar el missatge a la ciutadania des de la pròpia vivència. Això s’ha fet, per exemple en el marc del programa Ciutats defensores del drets humans56, on es porten persones protagonistes. No obstant, el missatge no acaba d’arribar a un públic ampli, i les activitats acaben dirigides a les persones que ja estan sensibilitzades. Es valora, doncs que està fallant l’orientació que se li dóna a aquestes activitats.

Pel que fa a la millora i ampliació d’espais, destacar el projecte ja consolidat, del ‘Fons de documentació Joan Gomis’ sobre solidaritat, cooperació i cultura de Pau que amb l’ampliació del seu catàleg de més de 5.000 títols i una videoteca de pel·lícules documentals i de ficció, és ja un lloc de referència. Un altre projecte clau, ha estat l’habilitació de la Casa de la Solidaritat i de la Pau57, que havia de ser un lloc de trobada, reunió per a diversos col·lectius i grups de cooperació i solidaritat de la ciutat, i, per tant un espai obert a totes les entitats de la ciutat que treballen en el camp de la cooperació i la solidaritat. No obstant, més enllà d’un ús puntual per l’organització d’activitats de formació, es percep encara com un espai restringit a les entitats que formen part de la casa de la Solidaritat (entitat de segon grau constituïda com a paraigües, per una sèrie d’entitats). El diagnòstic fet per la formulació del Pla58 ja reconeixia

52 La Festa de Comerç Just és una activitat lúdica i educativa que té lloc un cop l’any amb l’objectiu de “potenciar el coneixement dels valors i les propostes del Comerç Just com un model de consum més responsable a través de degustació de productes, actuacions infantils i musicals, jocs” (veure annexes) 53 http://www.gramenet.cat/temes/amb-les-persones/cooperacio-i-solidaritat/sc-ciutat-compromesa/jornades-per-la-pau/ 54 http://www.gramenet.cat/temes/amb-les-persones/cooperacio-i-solidaritat/diaris-de-viatges-2016/cicle-diaris-de-viatges/ 55 El fotògraf Sergi Bernal exposa la mostra fotogràfica ‘Recordar després de l’oblit: Buchenwald’ que il·lustra l’experiència de la visita d’estudiants colomencs als camps de concentració nazis. 56 http://www.gramenet.cat/es/temas/con-las-personas/cooperacio-i-solidaritat/ciutats-defensores/ 57 http://www.casasolidaritat.org/ 58

LE.3 Contribuir a la construcció d’una societat més jus ta, més sol idària , més igua l i tària i més

responsable mitja nça nt una mi l lor educa ció i forma ció per a la sol idari ta t i la pa u,

particularment amb els col ·lectius joves de la ciutat.

Assol iment

resul tats

3.1 Consolidació del programa municipal de formació i sensibilització En curs

3.2 3.2. Consolidació del treball amb els col�lectius joves de la ciutat En curs

3.3 Potenciació del comerç just i del consum responsable Pendent

3.4 Canalització de les demandes de solidaritat immediata Assol i t

30

que existia certa confusió en l’ús d’aquests equipaments finançats amb diner públic i per tant es veu la necessitat de regular-ne el seu ús.

La línia d’acció 3.2, també ha començat a donar alguns resultats, com el treball que l’Ajuntament promou conjuntament amb els centres d’educació secundària de la ciutat, en el marc del Programa “Joves i Cooperació”59, per fomentar els valors de la pau i la solidaritat entre els joves. Aquest programa cerca la implicació del jovent en projectes de cooperació, de promoció dels DDHH i cultura de pau. L’Ajuntament ofereix activitats de formació als instituts de secundària, i ha posat a disposició l’Espai per la Pau al Centre de Recursos Juvenils Mas Fonollar, ha impulsat la beca Joan Gomis i organitza viatges formatius als al camp de concentració Mauthausen60. No obstant, continua havent-hi una sèrie d’obstacles que fan que no acabi de consolidar-se. Per una banda, caldria explorar noves estratègies innovadores (canals de comunicació, tipus de llenguatge, etc.) per atraure l’atenció dels joves en les activitats de cooperació i sensibilització i mantenir la seva constància. En aquest sentit valorar el projecte “Espai per la Pau i la Cooperació i els Drets Humans”, promogut per l’Ajuntament i que s’ubica en el Centre de Recursos Juvenils Mas Fonollar. L’Espai s’orienta especialment al treball i la implicació dels joves d’acord amb els principis que es deriven del Pla Local de Joventut i del Programa Joves i Cooperació61 . Pel que fa al treball amb centres educatius, destaquen algunes iniciatives interessants de treball a nivell de primària. Aquestes, responen en general, a l’interès d’alguns mestres dels centres62. Per exemple, el treball que s’està fent amb escoles de primària, on segons testimonis, resulta més fàcil articular aquesta mena de propostes donat que els mestres són tutors i el currículum és més obert. Pel que fa als instituts, les activitats són puntuals i es necessitaria desenvolupar programes a llarg termini i activitats vivencials.

La línia d’acció 3.3, perseguia anar més enllà de les activitats promogudes des del propi ajuntament, com la Festa del Comerç Just, i avançar amb la col·laboració dels agents del territori buscant sinèrgies amb altres àrees de l’Ajuntament, tot potenciant la filosofia que està al darrere de les actuacions. Quan es va posar en marxa el Pla Director, a Santa Coloma no hi havia prou oferta de productes de comerç just, i l’Ajuntament en col·laboració amb Setem van elaborar una llista de productes que es podien trobar a la ciutat. L’oferta s’ha anat ampliant i avui dia hi ha algunes iniciatives de consum responsable63 i botigues on es poden trobar productes de comerç just, ecològics. No obstant, aquesta tendència és generalitzada, ja que s’ha donat a altres ciutats i, per tant és difícil atribuir l’aparició d’aquestes iniciatives les accions fetes en aquesta línia. En termes generals, doncs, els resultats en aquesta línia han estat molt limitats. A nivell de l’Ajuntament hi ha molt treball per fer. Un exemple és que no s’ha aconseguit introduir el model de compra pública ètica ja que requereix coordinació entre serveis. El servei de compres no gestiona totes les compres de l’Ajuntament (només gestiona mobiliari i material d’oficina). Cada servei fa les seves compres, els criteris que s’apliquen son els estrictament normatius de la llei de contractació. El resultat, és que l’ajuntament no està actuant en conseqüència i que entra en contradiccions, com és la priorització de criteris econòmics als de compra ètica64, o la manca de criteris que prioritzin la contractació d’empreses locals i empreses que siguin socialment responsables. Des de les entitats hi ha una visió comuna que cal revisar el significat del propi concepte i ampliar-lo amb nous conceptes

59 http://www.gramenet.cat/temes/amb-les-persones/cooperacio-i-solidaritat/joves-i-cooperacio/ 60 Els i les alumnes d’Institus públics (p. ex., IES Numància i 'IES Can Peixauet) han participat en un viatge al memorial del camp de concentració i d’extermini nazi (Àustria). En aquesta activitat d’educació en drets humans, organitzada per l’Amical de Mauthausen amb la col·laboració de l’Ajuntament també hi han participat estudiants de diverses ciutats espanyoles en representació dels republicans que van ser confinats en concentració. 61 http://www.gramenet.cat/fileadmin/Files/Ajuntament/cooperacio/docs/espaipau.pdf 62 Ombú Acció, treballa amb escoles de primària, recollint el “respirar de les escoles” i proveint recursos que fomenten l’expressió lliure dels nens, enfront de les realitats socials que van descobrint. 63 Iniciatives locals, cooperatives consum: el Cabàs, grup de Sant Jeroni de la Murtra 64 Compra d’uniformes de la policia municipal

31

(banca ètica, responsabilitat social corporativa, de comerciants, empreses, consum de proximitat...). S’ha de buscar l’oportunitat i la responsabilitat de l’administració i aprofitar potencials nínxols de mercat com podria ser la gestió de menjadors escolars, etc.. A nivell de ciutadania, s’ha de connectar el comerç just amb el consum responsable, l’ecològic i de proximitat i explicar-ho bé.

La línia d’acció 3.4, ha donat en bona mesura els resultats que s’esperava. En el si del Consell de Cooperació s’ha creat una comissió de treball per canalitzar les demandes de solidaritat immediata. Per exemple l’adhesió en projectes o campanyes de solidaritat i d’ajut humanitari del FCCD, en front a catàstrofes naturals com les inundacions als campaments de refugiats sahrauís de Tindouf (Algèria)65, els terratrèmol a Haití66 i al Nepal67, etc. , i més recentment en front a la crisi humanitària dels refugiats víctimes dels conflictes armats a la Mediterrània. Normalment, s’emet una moció des de l’Ajuntament signada pels diferents grups municipals en la que es convoca a les entitats a participar (veure annexes). A partir de la moció es fa una nota informativa a les entitats i ciutadania perquè puguin fer aportacions econòmiques. No obstant els agents consideren que no és suficient, i que la comissió hauria d’enfortir les seves relacions amb el teixit comercial i empresarial de la ciutat (p. Ex., l’Associació de Comerciants i Indústria, ACI) i fer seguiment de les mocions.

Dels grups de treball, es recull la percepció que aquestes accions incideixen poc en la ciutadania. Les raons, les trobem, en el cas de les catàstrofes, perquè es posen en marxa quan ja no son notícia, ja que normalment s’intervé en la fase de reconstrucció, i en altres casos perquè el treball de la Comissió no té projecció ciutadana i no s’ha visualitzat quin ha de ser el canal per comunicar i transcendir en l’opinió pública. En aquest sentit, es reconeix l’oportunitat d’aprofitar la presència de ciutadans d’origen de les zones afectades per catàstrofes, o conflictes, per donar major transcendència a la notícia, o bé el ressò de certs personatges públics colomencs per canalitzar amb la seva obra missatges de solidaritat o de denúncia de les situacions d'injustícia68, organitzada en el marc de les Jornades per la Pau.

Analitzant les aportacions fetes en els grups de treball, partint de la base que l’ajuntament té pocs recursos, s’hauria de mirar de ser més eficaços en l’acció i buscar l’oportunitat a partir d’alguna especificitat del municipi. Per exemple, s’ha parlat de la sanitat com objectiu de les emergències: eficàcia, conscienciació i marca de ciutat. En comptes de respondre a emergència immediata (p. ex., campanyes front a catàstrofes), buscar respondre a crisis de llarga durada. Es tractaria de donar-li volta i buscar el potencial de la ciutat. Per exemple, orientar els esforços en potenciar l’especialització d’algunes institucions que han demostrat que en front a crisis humanitàries, com va ser la crisi de l’èbola69, Zicas, poden tenir un valor afegit (p. ex. , la Unitat de Salut Internacional Metropolitana Nord), o el Campus de l’Alimentació de Torribera (Universitat de Barcelona). Això podria ser una oportunitat per focalitzar els ajuts en àmbits d’acció concrets.

Línia estratègica 4. Foment de l’articulació amb els agents socials i la societat civil a partir

d’una millora dels mecanismes de participació ciutadana

Aquesta línia estava plantejada amb una única acció que havia de dur a la consolidació i reforç dels mecanismes de participació i articulació ciutadana, a través de potenciar l’articulació de les accions

65 http://www.gramenet.cat/es/temas/con-las-personas/cooperacio-i-solidaritat/cooperacio-internacional/ajut-poble-saharui/ 66 Santa Coloma de Gramenet s’adhereix a la campanya d’emergència humanitària i per a la reconstrucció, en solidaritat amb les víctimes del terratrèmol d’Haití. http://www.gramenet.cat/scinfo/mes-info/article/santa-coloma-solidaria-amb-haiti/ 67 L'Ajuntament, com a membre del Fons Català de Cooperació, es suma a la campanya conjunta de solidaritat i d’emergència per a la reconstrucció i el suport a la població del Nepal afectada pel terratrèmol. http://www.gramenet.cat/scinfo/mes-info/article/solidaritat-amb-les-victimes-del-terratremol-al-nepal/ 68 Destacar l’exposició ”La primavera àrab” del fotoperiodista Samuel Aranda (gualardonat amb el prestigiós premi de fotoperiodisme World Press Photo, 2012) 69 El mes de maig està programada una exposició sobre l’Èbola organitzada per l’hospital St Joan de Déu.

32

impulsades per l’Ajuntament amb els actors del territori (agents socials i societat civil). Per fer-ho plantejava redefinir les funcions del Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat i millorar els seus mecanismes de funcionament, per: potenciar la participació d’altres actors més enllà de les ONG, particularment els col·lectius de joves i d’immigrants (4.1), fer evolucionar el consell cap un espai d’informació i d’intercanvi sobre la política municipal de cooperació (4.2); crear comissions temàtiques especialitzades, i una comissió permanent, orientada a fer del consell un òrgan més operatiu (4.3); fer un seguiment i una avaluació participativa dels objectius i de les fites establertes pel pla i de la seva programació anual (4.4).

Aquest objectiu s’ha assolit de manera parcial (Figura 8), ja que el Consell no ha fet encara el salt qualitatiu que s’esperava, dotant-lo de major capacitat operativa, amb el funcionament de comissions temàtiques i la creació de mecanismes de seguiment.

Figura 8. Grau d’assoliment dels resultats esperats de la LE4

Pel que fa a una major participació dels actors en el Consell de Cooperació, es constata un increment en nombre d’entitats. En general es percep que hi ha major participació en els consells de cooperació que abans del desplegament del Pla (de les 38 entitats registrades, 32 formen part del Consell de Cooperació, 24 de les quals son d’àmbit local i 8 d’àmbit supralocal). No obstant, no s’ha aconseguit, potenciar la participació de col·lectius de joves i altres actors. SI bé per l’Ajuntament ha fet l’esforç de comunicació per difondre el debat a un públic ampli (per exemple amb la publicació de rodes de premsa informatives), hi ha la visió que s’hauria de redefinir el model, per fer-lo més atractiu i interactiu. Es considera que el format presidencial actual dificulta la participació i intercanvi de reflexions entre les entitats i altres agents. S’hauria de buscar un format més participatiu i assembleari que inclogui la posada en funcionament de les comissions temàtiques i sectorials contemplades en el Pla Director (inclosa la comissió permanent).

D’altra banda durant el període de desplegament del Pla no s’han establert espais ni dinàmiques de seguiment dels instruments de planificació nio de les accions que se n’han derivat. En aquest sentit, les entitats valoren que seria necessari fomentar l’intercanvi d’experiències per a l’extracció conjunta d’aprenentatges.

Línia estratègica 5. Més coherència de les polítiques municipals a partir d’una millor

integració de la cooperació municipal en el conjunt d’àrees i departaments municipals i la

posada en valor del conjunt de les capacitats i els recursos existents.

Amb aquesta línia estratègica el Pla perseguia transversalitzar l’acció municipal cercant la coherència entre la política de cooperació i solidaritat i la resta de polítiques municipals així com entre els diferents departaments municipals, superant així la tradicional compartimentació departamental de les actuacions públiques. En particular posava èmfasi en aquelles àrees tenen major projecció internacional.

Aquesta línia estratègica, si bé el compromís del consistori és notori, no ha aconseguit desplegar-se com estava previst. Hi ha hagut alguns avenços, però han estat en general

LE.4 Foment de l ’a rticulació amb els a gents socia ls i la societat civi l a parti r d’una mi l lora dels

mecanismes de participació ciutadana

Assol iment

resul tats4.1 Una major participació dels actors organitzats de la ciutadania colomenca en el Consell Municipal

de Cooperació i Solidaritat (no únicament de les entitats especialitzades en cooperació) per poder avançar en l’establiment progressiu d’una visió integral i no sectorial de la cooperació i el seu apropament a la ciutadania colomenca. En curs

4.2 L’ampliació del consell a una pluralitat d’agents hauria de suposar una dinàmica de funcionament diferent de l’actual, per tal de fer evolucionar el rol del consell cap a un espai d’informació i d’intercanvi sobre la política municipal de cooperació. En curs

4.3 Preveure la creació de comissions temàtiques especialitzades (sobre la base regional o sectorial, per exemple, de cara a fomentar el treball conjunt de les entitats que focalitzen els seus esforços en projectes semblants o dins d’una mateixa àrea geogràfica), f ins i tot d’una comissió permanent, orientada a fer del consell un òrgan més operatiu. Pendent

4.4 El consell hauria de permetre, fer un seguiment i una avaluació participativa dels objectius i de les f ites establertes pel pla i de la seva programació anual. Pendent

33

iniciatives puntuals d’alguns serveis i gràcies a l’impuls donat des del servei de cooperació. La participació dels departaments és encara una assignatura pendent (Figura 9).

Figura 9. Grau d’assoliment dels resultats esperats de la LE5

Existeix un clar compromís polític per la implementació dels valors solidaris assumits pel conjunt del govern municipal (5.1). Entre altres, destacar i) l’esforç en l’elaboració de mocions en l’àmbit de la solidaritat internacional, ii) la publicació d’aquestes mocions en els mitjans de comunicació i en els circuits del món associatiu, iii) la creació de la Comissió municipal de seguiment de les mocions, i iv) el foment de l’adhesió de l’Ajuntament a declaracions internacionals i xarxes, sovint mitjançant la Diputació de Barcelona, la Federació de Municipis i/o el FCCD. No obstant, manca un debat intern per valorar les implicacions de la incorporació dels valors de la solidaritat de manera transversal a tots els departaments i àrees de l’Ajuntament. Aquest repte és complex per la diversitat de processos i possibles tensions entre objectius i polítiques. La participació activa dels departaments en les accions de cooperació i solidaritat (5.2), s’hauria donat de manera puntual i desigual entre àrees. Alguns resultats esperats no s’haurien assolit prou, com per exemple, la coordinació interdepartamental per a la introducció del model de compra pública ètica o per impulsar accions de sensibilització, convivència i educació contra la discriminació de grups d’immigrants. Algunes iniciatives a valorar on hi hagut col·laboració amb altres serveis, han estat per exemple el Programa Dona i igualtat. La predisposició dels equips tècnics a col·laborar topa amb la manca d’espais permanents de coordinació tècnica entre serveis. La coordinació amb la resta d’àrees sol doncs donar-se per la iniciativa de l’equip tècnic de cooperació. A nivell de consistori, destaca la implicació d’un grup de treballadors que destinen recursos econòmics i part del seu temps a generar reflexió interna i contribuir a accions de cooperació a més d’editar materials de sensibilització 70 (Zeroset-i-més, fundat el 1998).

70 Cada any es recolzen 3 projectes d’ONGD que treballen a diferents països, organitzen trobades, xerrades o activitats d’informació i de difusió i publiquen un butlletí

LE.5 Més coherència de les pol íti ques municipal s a parti r d’una mi l lor integraci ó de la cooperació

munici pal en el conjunt d’àrees i departaments muni cipals i la posada en valor del conjunt de

l es capaci tats i e ls recurs os exis tents .

As sol iment

resulta ts

5.1 Compromís polític del consistori i implementació dels valors solidaris assumits pel conjunt del govern municipal En curs

5.2 Participació activa dels departaments en les accions de cooperació i solidaritat Pendent

34

Síntesis

El grau d’assoliment dels resultats esperats i de realització de les accions plantejades ha estat, en termes globals, parcial, amb un 55%% d’accions realitzades o en curs.

Les línies estratègiques que han tingut un major grau d’execució han estat la LE3 (EpD i joves) amb un 75% en curs o realitzada seguit de la LE2.

Grau d’execució de les accions plantejades en cada Línia estratègica del PD.

El grau de satisfacció segons la percepció dels agents per línies estratègiques resulta força elevat en totes elles. Destaca la línia estratègica 3 (EpD i joves), valorada bastant o molt positivament per la majoria dels entrevistats (69% grau de satisfacció). A tenir en compte també el grau de desconeixement generalitzat de les línies estratègiques (al voltant del 40 % d’entrevistats no coneixien el contingut del Pla ni el seu lineament estratègic)

Valoració de les línies estratègiques segons el grau de satisfacció dels agents (Font: qüestionari online)

5044

25

50 50

2544

50

50 50

25

11

25

0 0

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

LE1Cooperació

directa

LE2Cooperació

delegada

LE3EPD i joves

LE4Participació

LE5Coherència

de polítiques

Pro

po

rció

d'a

ccio

ns

Realitzada

En curs

Pendent

15,387,69 7,69

0,00

23,08

46,15

46,15

61,54

61,54

38,46

0,007,69

0,007,69

0,00

38,46 38,4630,77 30,77

38,46

0%

25%

50%

75%

100%

LE1Cooperació

directa

LE2Cooperació

delegada

LE3EPD i joves

LE4Participació

LE5Coherència

de polítiques

Gra

u d

e s

ati

sfa

cció

NS

poc

bastant

molt

35

3.1.4 Eficiència

a) Recursos econòmics

Estabilitat pressupostària

L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet històricament aplica la mateixa metodologia de càlcul per garantir la dotació del 0,7% d’ingressos propis municipals destinats a la cooperació al desenvolupament71. Quedaria doncs justificada l’estabilitat pressupostària amb una dotació anual del 0,7% dels ingressos propis de l’Ajuntament, mantenint així el compromís municipal (Figura 10)72. Aquest objectiu, si bé no es disposa de dades actualitzades pel període en que ha transcorregut el PDCS, l’assoleixen el 80% d’ajuntaments grans de la Província de Barcelona (25.000-150.00 habitants) (FCCD 2011)73.

Figura 10. Evolució del pressupost municipal i percentatge assignat a cooperació (dades estimades a partir de la informació proporcionada)

Pel que fa les despeses comptabilitzades, dins el pressupost no estan inclosos els recursos humans de l’àrea de Cooperació (és a dir, la contribució del capítol 1 al pressupost de cooperació). No obstant, s’ha comprovat en altres estudis d’Avaluació (veure Informe d’Avaluació del PMTCS de Sant Boi de Llobregat, 2008-2011) que aquests resulten marginals (<0.9%), i que per tant no quedaria afectat de manera significativa el volum de recursos final destinat per al desplegament del PDCS.

71 El ingressos propis es calculen a partir de la classificació econòmica d'ingressos locals, adoptada segons l'Ordre EHA/3565/2008 sobre l'estructura dels pressupostos de les entitats locals (B.O.E. 10-12-2008). Aquests inclouen: els impostos directes (Capítol 1) i indirectes (Capítol 2), les taxes preus públics i altres ingressos tributaris o pseudotributaris (Capítol 3) i els ingressos patrimonials (Capítol 5). S'exclou els recursos monetaris derivats de passius financers (Capítol 9), s'exclou també els actius financers (Capítol 8), ja que son diners propis que els ajuntaments presten a tercers i que un dia recuperaran. També s'exclouen les participacions en ingressos d'altres administracions i les subvencions incondicionades o específiques, corrents o de capital, (capítol 4, 6 i 7) (FCCD, 2001. Justificació tècnica dels criteris d’aplicació dels ingressos propis municipals a la cooperació al desenvolupament). S’exclouen també els impostos directes (article 10: impost sobre les persones físiques) i impostos indirectes ( article 21: impost sobre el valor afegit; 22: impostos sobre consums específics), a que si bé tècnicament son ingressos propis, formen part de les transferències a favor dels ajuntaments en funció de les normes estatals, a percentatges fixos i no de la potestat tributària municipal. 72 S’ha fet una estima a partir de les dades proporcionades referents a l’any 2014. 73 FCCD 2011. 4t estudi de la cooperació local de Catalunya amb els països del Sud: 2006-2007-2008.Barcelona

309504,71

209183,42223693,72

235000 230310,99

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

0

5000000

10000000

15000000

20000000

25000000

30000000

35000000

40000000

45000000

50000000

2011 2012 2013 2014 2015

Ingressos propis

Pressupost Cooperació(0,7% IP)

En quina mesura els recursos previstos i mecanismes operatius han estat suficients pel

desplegament del Pla?

€

36

Recaptació: Capacitat d’obtenir fons externs

La unitat de cooperació, mostra tenir certa capacitat per captar recursos addicionals de fons externes, amb un 8% del pressupost de cooperació provinent de fons externs (Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya, UE) (Figura 11).

Figura 11. Pressupost de cooperació (de diferent procedència) gestionat des de l’ajuntament (2011-2015)

Distribució de la despesa

La distribució de la despesa tradueix l’aposta per la sensibilització (40% de mitjana dels 5 anys) en coherència amb el plantejament del Pla, si bé s’observa una forta variació interanual coherent. Pel que fa a la cooperació directa, malgrat representar una de les prioritats del Pla, s’observa una disminució significativa, passant d’un 30% l’any 2011 al 10% l’any 2015. La partida que es manté més estable, tant en termes absoluts com en percentatge, es la destinada a cooperació econòmica internacional (ẋ=40,2% dels cinc anys) (Figura 12).

Figura 12. Distribució del pressupost de cooperació (de diferent procedència)

Pel que fa a les modalitats de finançament, s’observa que al voltant del 40% del pressupost es destina a subvencions amb concurrència a través de la convocatòria de subvencions (amb una forta variació interanual que oscil·la entre el 39% i 67%), El 17% (amb una variació entre el 7% i el 32%), estaria destinat a subvenció directa sense concurrència mentre que la resta (entre el

7%

1%0%

92%

Diputació de Barcelona

ACCD

Institut de la Joventut

Ajuntament de SantaColoma

0,84,3

8,0

1,2 1,2

29,2

54,0

27,1

50,7

41,6

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

450000

0

25

50

75

100

2011 2012 2013 2014 2015

Instruments de cooperació

Altres (quotes, afiliacions,etc.)

Cooperació técnica directa

Económica Coop.Int

Educació peldesenvolupament

Pressupost executat €

%

€

37

25% i el 45%) correspondria al pagament directe de despeses a proveïdors de serveis i entitats (Figura 13).

Figura 13. Distribució del pressupost de cooperació segons la modalitat de finançament

Capacitat d’execució

Pel que fa a la capacitat d’execució del PDCS, observem que es manté una coherència entre línies estratègiques, amb una dotació relativament constant (amb certa variació) en les línies estratègiques 2 i 3, amb un 45% i 37% del pressupost respectivament. La línia estratègica 1, amb un 17% de mitjana presenta una forta variabilitat, passant del 30% del pressupost executat al 10% l’any 2014. No es preveu cap recurs econòmic per les línies estratègiques 4 i 5 (Figura 14).

Figura 14. Percentatge de pressupost assignat per línia estratègica

45,3

25,4 27,137,7 38,6

39,567,3

40,5

43,5 46,5

15,27,4

32,4

18,8 14,9

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

450000

0

25

50

75

100

2011 2012 2013 2014 2015

Modalitat de finançament

Subv.Directa

Subv. Convocatòria

Contractació

Pressupost executat €

30,2

9,724,4

10,2 14,9

40,1

54,240,5

43,846,5

29,736,1 35,0

46,138,6

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

2011 2012 2013 2014 2015

Línia estratègica

LE5. Coherència depolítiques

LE4. Millora mecanismesparticipació ciutadana

LE3. Educ. pel desenv.

LE2. Coop. iniciativaentitats

LE1. Coop. Directa

%

€

%

38

La figura 15, vol ser un exemple de dotació de recursos per línia d’acció. Agafant les tres línies estratègiques a les quals s’hi assigna part del pressupost (veure figura 14), hem analitzat el percentatge assignat a les diferents línies d’acció. Pel que fa a la Línia estratègica, 1, observem que el 43% estaria destina a la canalització de recursos a emergències, i un 46% a la revisió de la cooperació directa. L’11% restant aniria destinat al reforç del treball a escala supramunicipal. Pel que fa a la línia estratègica 2, pràcticament tot el pressupost aniria destinat a la línia d’acció 2.3 (Una millor interacció entre les iniciatives de cooperació i de sensibilització), i la resta, e 9%, a la revisió d’atorgament de les subvencions . La Línia estratègica 3 quedaria més repartida, amb un 73% destinat a la Consolidació del programa municipal de formació i sensibilització, un 16% al treball amb col·lectius joves i la resta a comerç just (7%) i Canalització de les demandes de solidaritat immediata.

39

Figura 15. Relació pressupost final pe l’ any 2014 per línia d’acció

27696,01

119330,75125671,82

0 00

20000

40000

60000

80000

100000

120000

140000

LE1. Coop.directa

LE2. Coop.iniciativaentitats

LE3. Educ. peldesenv.

LE4.Mecanismesparticipacióciutadana

LE5.Coherència de

polítiques

Presupost executat 2014

46%

0%

0%

11%

43%

LE.1 (2014)

1.1 Revisió cooperació directa

1.2 Suport integral als municipis

1.3 Participació en xarxes

1.4 Reforç del treball a escala supramunicipal

1.5 Acció en cas d’emergències

9%

0%

91%

0%

LE.2 (2014)

2.1 Revisió atorgament subvencions i convocatòria

2.2 Formació entitats i joves

2.3 Cooperació - sensibilització

2.4 Codesenvolupament

73%

16%

7% 4%

LE.3 (2014)

3.1 Programa formació i sensibilització

3.2 Treball col·lectius joves de la ciutat

3.3 Comerç just

3.4 Sensibilització a partir de l'AH

40

Recursos humans i organitzatius i mecanismes de gestió

Durant el període d’execució del PDCS s’ha mantingut la dotació de recursos humans del Departament de Cooperació. Pel que fa els mecanismes de gestió, les limitacions de les eines de seguiment de l’execució pressupostària no han permès fer un seguiment anual dels recursos destinats per instruments de cooperació, modalitats de subvenció ni prioritats sectorials o geogràfiques. El fet que no s’hagin previst moments per dur a terme aquest seguiment ha comportat que no s’hagi generat ni analitzat aquesta informació per tal de poder realitzar una programació pressupostària orientada al compliment de les prioritats establertes en el PDCS.

3.2. La vigència del Pla

3.2.1 Visió actual de la política de cooperació de Santa Coloma de Gramenet

Els lineaments d’interès per a la formulació d’un futur PDCS que s’han identificat en el procés d’avaluació74 i que han orientat la revisió de la vigència del PDCS avaluat són:

• LINEAMENT 1. Política de cooperació integrada en la política de relacions exteriors. Es lidera de manera estratègica processos de generació d’oportunitats de col·laboració internacional entre els agents en diferents àmbits i xarxes (Mediterrani, Europa, altres.)

• LINEAMENT 2. Política de cooperació fonamentada en un argumentari propi articulat en base a les competències de l’Ajuntament com a ens de govern local. La inexistència d’un argumentari institucional que justifiqui el pes específic de la política de cooperació al desenvolupament entre la resta de polítiques, comporta el risc de seguir utilitzant l’argument de compliment pressupostari (0,7% com a consens social i institucional).

• LINEAMENT 3. Política de cooperació coherent amb les característiques socio-culturals de la població del municipi, canalitzant la seva vocació solidària i potenciant les seves capacitats. Les prioritats i les modalitats de cooperació de la política de cooperació es fan ressò de les característiques de la població que integra la ciutat. S’espera que les prioritats (sectorials i geogràfiques) i les modalitats de cooperació siguin coherents tant amb la trajectòria de cooperació del municipi com amb les oportunitats que la seva ciutadania pot generar.

• LINEAMENT 4. Política de cooperació centrada en aprofitar el valor afegit de les capacitats tècniques dels departaments fomentant una cooperació municipalista horitzontal. Les prioritats estratègiques de la política de cooperació s’orienten a establir processos de col·laboració amb altres ens locals amb l’objectiu d’enfortir i millorar la qualitat dels serveis municipals i la democratització de les institucions públiques.

• LINEAMENT 5. Política de cooperació que participa de les institucions mancomunades i es coordina amb altres ciutats de l’àmbit metropolità. Es visualitza la necessitat d’establir processos de complementarietat amb altres municipis de la regió metropolitana amb els que existeixin sinèrgies socials i econòmiques. Aquests processos han de portar a una millor coordinació i una harmonització dels processos de

74 Les qüestions que han orientat la seva identificació en les sessions de treball realitzades (veure Metodologia) han estat: Quins elements hauria de contenir? Cap a on hauria de tendir? Quin ha de ser el seu paper? Quins trets diferenciadors hauria de tenir en relació a la resta de polítiques?

41

cooperació amb elements comuns (prioritats geogràfiques, agents, prioritats sectorials, etc.).

• LINEAMENT 6. Política de cooperació que valora i impulsa la concertació i col·laboració entre els agents de cooperació. Es creen les condicions per a l’articulació de processos de col·laboració entre agents a llarg termini així com la participació ciutadana.

• LINEAMENT 7. Política de cooperació centrada en les prioritats geogràfiques per a contribuir de manera eficient i eficaç als resultats esperats. La focalització dels processos de cooperació en els territoris prioritzats permet concentrar i coordinar esforços adequant les estratègies i els instruments de cooperació existents.

3.2.1 Vigència dels lineaments estratègics del PDCS

La valoració de la vigència de les línies estratègiques del PDCS en relació als lineaments d’interès per a la formulació d’un futur PDCS identificats amb els agents, suggereix que la major part de les LE encaixen amb aquests. Si bé algunes LE requeririen d’un replantejament substantiu (de continguts) i formal (de redacció) (Figura 16), aquest exercici mostra la vigència global del PDCS avaluat.

Figura 16. Vigència de les Línies d‘acció i encaix amb els lineaments d’interès identificats en el procés d’avaluació.

La superposició de les L’acció i els lineaments d’interès apunta la conveniència de, en el futur PDCS, repensar l’organització de les línies estratègiques i aprofundir en la seva concreció per tal de fer-les més operatives, millorar l’eficàcia en el seu desplegament i facilitar el seu seguiment i avaluació.

Vigència LineamentLE.1 Millora de la qualitat de la cooperació colomenca directa i concertada, focalitzant la cooperació municipal

colomenca en el reforç de les institucions municipals i de la governança local en els territoris del Sud.

1.1 Revisió de la política de cooperació directa: dels agermanaments clàssics als acords d’associació A revi sar 1, 4, 6

1.2 Suport integral als municipis vinculats a partir del treball en xarxa Vi gent 1, 4,7

1.3 Participació en xarxes i difusió de noves modalitats de cooperació Vi gent 1, 5, 6

1.4 Reforç del treball a escala supramunicipal Vi gent 5

1.5 Acció en cas d’emergències A revi sar 5

LE.2 Millora de la política de suport al teixit associatiu solidari local a partir d’una millor qualitat de la

cooperació colomenca delegada, realitzada a través del teixit associatiu colomenc.

2.1 La revisió del mecanisme d’atorgament de subvencions i de les bases de la convocatòria Vi gent 3

2.2 Una clara aposta per la formació de les entitats de la ciutat i particularment la gent jove Vi gent 3

2.3 Una millor interacció entre les iniciatives de cooperació i de sensibilització Vi gent 3, 6

2.4 Inici d’una línia de codesenvolupamentA revi sar 3, 6

LE.3 Contribuir a la construcció d’una societat més justa, més solidària, més igualitària i més responsable

mitjançant una millor educació i formació per a la solidaritat i la pau, particularment amb els col·lectius

joves de la ciutat.

3.1 Consolidació del programa municipal de formació i sensibilització Vi gent 3, 6

3.2 Consolidació del treball amb els col�lectius joves de la ciutat Vi gent 3, 6

3.3 Potenciació del comerç just i del consum responsable A revi sar 2, 3, 6

3.4 Canalització de les demandes de solidaritat immediata A revi sar 5, 6

LE.4 Foment els mecanismes de participació ciutadana

4.1 Una major participació dels actors organitzats de la ciutadania colomenca en el Consell Vi gent 3, 6

4.2 Promoure l'intercanvi d’informació en el sí del Consell Vi gent 3, 6

4.3 Preveure la creació de comissions temàtiques especialitzades en el Consell Vi gent 3, 6

4.4 Fer un seguiment i avaluació participativa del Pla Vi gent 6

LE.5 Més coherència de les polítiques municipals

5.1 Compromís polític del consistori i implementació dels valors solidaris assumits pel conjunt del govern municipal Vi gent 2, 6

5.2 Participació activa dels departaments en les accions de cooperació i solidaritat Vi gent 2, 6

Línies estratègiques

42

4. Conclusions

Pertinença

Es valora com a pertinent el plantejament del Pla per donar resposta a les necessitat dels agents implicats en el sentit de proveir d’una visió integral de la cooperació i la solidaritat. Es dóna la oportunitat de que aquest instrument, en el futur, concreti les prioritats sectorials i geogràfiques de la política de cooperació i EPD. El Pla han contribuït a encetar la transició des d’un model de cooperació encara força assistencialista cap a un model de cooperació orientat a l’enfortiment institucional i amb una vocació de promoure canvis de valors al nord a través d’accions de sensibilització dins del municipi. Es destaca la utilitat del Pla com instrument per buscar l’equilibri entre modalitats de cooperació i donar així resposta a les iniciatives de bona part del teixit associatiu.

Coherència

La concepció estratègica que el PDCS plasma de la política de cooperació exigia un encaix operatiu de la política de cooperació en el cartipàs municipal diferent al existent en aquell moment. En aquest sentit, el PDCS ha constituït un element de posicionament estratègic d’aquesta política en l’actualitat. El disseny del Pla va ser coherent amb el PAM si bé no proveeix dels elements suficients per a la seva transversalització en la resta de polítiques sectorials municipals adoptant, ell mateix, una naturalesa sectorial amb el pas del temps. Això, afegit a la manca d’instruments operatius ens porta a pensar que el seu plantejament no va contemplar un encaix amb la resta de polítiques de l’Ajuntament. Aquest encaix, més enllà dels canvis esdevinguts en l’organigrama, queda pendent de concretar-se. Per altra banda, el disseny del Pla no va establir els instruments necessaris per al seu desplegament operatiu (recursos econòmics, disseny pressupostari per modalitats i instruments de cooperació, espais de coordinació, instruments programàtics anuals, mecanismes de seguiment i rendició de comptes, avaluació, etc. ). En el nou PDCS es planteja la necessitat d’integrar els enfocaments, agents i àmbits sectorials emergents que constitueixen un valor afegit i distintiu de les iniciatives de cooperació a Sta Coloma (joves, cooperació cultural, etc.).

Eficàcia

En relació a la millora de la qualitat de la cooperació tècnica directa, el marc dels agermanaments ha generat condicions i oportunitats desiguals de contribució a l’enfortiment dels processos de governança local a través d’aquest instrument de cooperació. Les inèrcies existents han dificultat el plantejament de les oportunitats que els nous marcs de cooperació (p.e, marcs de partenariat basats en la concertació) generen. Les deficiències del PDCS en l’orientació d’aquesta línia estratègica han dificultat, a la vegada, el seu desplegament. Els agents identifiquen la necessitat d’abordar la promoció d’aquest instrument conjuntament amb la resta d’instruments sota un enfocament de concertació.

En relació a la millora de la política de suport al teixit associatiu solidari local a partir d’una millor qualitat de la cooperació delegada, el PDCS ha possibilitat el desplegament d’esforços per a la millora dels instruments i processos de gestió de les subvencions (amb i sense concurrència). Es detecten oportunitats de millora en aquests instruments tant pel que fa els projectes de cooperació com d’EPD. L’enfortiment de les capacitats dels agents continua constituint una prioritat a la vegada que la seva participació en l’avaluació d’aquests instruments.

En relació a les accions encaminades a contribuir a la construcció d’una societat més justa, més solidària i més responsable, mitjançant iniciatives d’educació pel desenvolupament i sensibilització, han generat resultats interessants, sobretot pel que fa a la consolidació del

43

programa municipal de formació i sensibilització. Pel que fa a la participació dels joves, en clau de sensibilització, el “Programa Joves i Cooperació”, el “Projecte Sarajevo”, i el Premi Joan Gomis (certamen de treballs de recerca sobre solidaritat i cooperació, drets humans i cultura) son una oportunitat, ja que els fa protagonistes. El comerç just i consum responsable és una assignatura pendent, de manera que s’obre una oportunitat per revisar el seu significat i ampliar-lo amb nous conceptes que posin en discussió les mateixes institucions. Pel que fa a la canalització de demandes d’emergència, es valora la necessitat d’orientar els esforços en base al valor afegit que pugui aportar el propi municipi i les seves institucions.

Pel que fa a la consolidació i reforç del Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat per potenciar l’articulació de les accions impulsades per l’Ajuntament amb els actors del territori (agents socials i societat civil), si bé ha millorat la participació dels agents, no s’ha assolit ampliar la participació a altres actors, en particular joves i associacions no formals. Es detecta l’oportunitat d’explorar nous formats més participatius que puguin atraure ‘atenció d’aquests grups. Cal també dotar el Consell de major capacitat operativa, amb el funcionament de comissions temàtiques i la creació de mecanismes de seguiment.

En relació a cercar la coherència entre la política de cooperació i solidaritat i la resta de polítiques municipals, si bé el compromís del consistori és evident, manquen directrius estratègiques i la creació d’espais de trobada i eines de programació específiques. La col·laboració amb altres àrees i departaments respon a necessitats puntuals. Queda per tant pendent la definició de línies de cooperació amb altres programes.

Eficiència

La manca de criteris establerts en el conjunt dels ajuntaments de Catalunya de com realitzar l’estimació dels ingressos propis per a la planificació pressupostària de la política de cooperació ha propiciat que l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet hagi aplicat una metodologia pròpia durant aquest temps. La unitat de cooperació, mostra tenir certa capacitat per captar recursos addicionals de fons externes. La distribució de la despesa mostra que no s’han previst instruments específics per a fer el seguiment de l’execució pressupostària per prioritats sectorials, modalitats de cooperació i àrees geogràfiques, variant la proporció de recursos que s’han destinat a cadascuna d’elles durant aquests anys. El fet que el PDCS no plantegés uns objectius pressupostaris en relació a les prioritats establertes ha impossibilitat la orientació de la despesa a fites establertes.

5. Recomanacions

a. Pertinença

Recomanacions A qui van dirigides

1.1 Identificar el valor afegit de la solidaritat i la capacitat de cooperació i EPD dels agents per:

1) Identificar les prioritats sectorials d’interès a partir de l’actualització del diagnòstic i la concertació entre agents

2) Identificar les relacions de complementarietat dels agents de la cooperació (inclòs Ajuntament) entorn a les prioritats establertes per fomentar una estratègia de concertació i partenariat.

3) Posar els instruments (modalitats, instruments de cooperación, modalitats de subvenció, instruments de gestió) al servei d’aquest nou marc i enfocament de treball.

Ajuntament de Santa Coloma, Unitat tècnica de cooperació

44

b. Coherència

2.1 Incloure en el PDCS els agents als quals s’adreça el PDCS, incloent aquells vinculats a processos de cooperació i solidaritat de naturalesa emergent (p.e, joves, agents de l’àmbit cultural i la comunicació, col·lectius d’immigrants, etc).

Alcaldia, Àrea cooperació, CCS

2.2 Establir, en el PDCS, les prioritats sectorials per als diferents instruments de cooperació (cooperació tècnica directa, cooperació econòmica en cooperació internacional, acció humanitària i educació pels desenvolupament) en base a:

1) la identificació dels àmbits amb valor afegit (p.e, EPD en educació formal i informal i en joves; foment de la cultura de pau; construcció de marcs de partenariat en les relacions amb municipis del sud (cas dels agermanaments actius); acció humanitària en crisis de llarga durada en àmbits especialitzats; etc.)

2) la potenciació dels nous àmbits emergents en els que Santa Coloma de Gramenet apunta un lideratge en l’àmbit metropolità (p.e, cooperació cultural, convivència multicultural i prevenció de l’exclusió).

Alcaldia, Àrea cooperació, CCS

2.3 Establir, en el PDCS, els instruments programàtics de desplegament dels continguts del PDCS i les seves característiques per a què permetin un seguiment i avaluació dels resultats.

Alcaldia, Àrea cooperació, CCS

2.4 Establir, en el PDCS, objectius de distribució pressupostària segons instruments de cooperació i modalitats de subvenció (subvenció amb concurrència i subvenció directa) en base a un procés de concertació entre els agents.

Alcaldia, Àrea cooperació, CCS

2.5 Establir, en el PDCS, les característiques del Programa de sensibilització i EPD i el seu sistema d’encaix amb els instruments de desplegament programàtic.

Alcaldia, Àrea cooperació, CCS

2.6 Identificar, a partir del diagnòstic, les prioritats i els objectius establerts, un sistema d’indicadors que possibiliti fer un seguiment anual dels resultats.

Alcaldia, Àrea cooperació, CCS.

2.7 Establir, en el PDCS, els mecanismes i òrgans de gestió del PDCS (incloent el seguiment).

Alcaldia, Àrea cooperació, CCS.

2.8 Establir, en el PDCS, l’avaluació i rendició de comptes dels resultats assolits, preveient els recursos i mecanismes necessaris.

Alcaldia, Àrea cooperació, CCS.

2.9 Garantir que el nou PAM inclogui les prioritats i objectius establerts pel nou PDCS

Alcaldia, Gerència, Àrea cooperació

2.10 Garantir que la Carta de Serveis del Departament de Cooperació sigui coherent amb les prioritats establertes en el nou Pla Director

Alcaldia, Gerència, Àrea cooperació

45

2.11 Garantir la implicació/ promoció dels processos i mecanismes d’avaluació dels programes sectorials per part de l’àrea/ departament amb funcions d’avaluació i de coordinació de la gestió

Unitat tècnica de cooperació, Gabinet d’alcaldia

c. Eficàcia

3.1 Explorar la possibilitat d’estructurar les prioritats del PDCS amb una lògica sectorial, que inclogui l’impuls d’acords de partenariat en els que s’integri l’acció concertada dels agents implicats segons el seu valor afegit i les diferents modalitats i instruments de cooperació. Aquesta lògica podria facilitar la sensibilització ciutadana i l’apropiació del PDCS.

Alcaldia, Àrea cooperació, CCS, entitats mancomunades

3.2 Millorar la comprensió dels agents de la cooperació dels instruments i modalitats de cooperació (p.e, formacions, intercanvis amb altres municipis, identificació de bones pràctiques, etc).

Alcaldia, Àrea cooperació, CCS, entitats mancomunades

3.3 Garantir la diferenciació dels instruments de valoració, seguiment i avaluació dels projectes de cooperació i EPD (p.e, criteris, formularis, requisits pressupostaris, etc.) adaptant-los a les característiques i necessitats específiques de cadascun d’ells.

Àrea cooperació, CCS, FCCD

3.4 Garantir la consistència del sistema de valoració i del sistema d’adjudicació de les subvencions en la convocatòria amb concurrència.

Alcaldia, Àrea cooperació, CCS, FCCD

3.5 Incloure com a prioritat la millora dels instruments de subvenció directa garantint la seva harmonització amb els de subvenció amb concurrència.

Alcaldia, Àrea cooperació, CCS, FCCD

3.6 En el marc del nou diagnòstic pel futur PDCS, possibilitar que els agents de la cooperació valorin els instruments de subvenció actuals i identifiquin les potencialitats de millora.

Àrea cooperació, CCS, FCCD

3.7 Dissenyar el programa d’EPD en base a la identificació dels aprenentatges generats fins el moment (p.e, amb el col·lectiu de joves) i en base als reptes existents.

Àrea cooperació, CCS, agents executors

3.8 Revisar la coherència entre els instruments de subvenció dels projectes (p.e, sistema de criteris de valoració dels projectes, formularis, bases, etc.) amb les prioritats establertes en el PDCS.

Àrea cooperació FCCD, CCS

3.9 Dotar-se d’eines de seguiment de la gestió de les subvencions dels projectes que possibilitin, a la vegada, el seguiment de l’execució del PDCS.

Àrea cooperació

3.10 Fomentar dins del CCS l’intercanvi d’experiències, rendició de comptes, generació d’aprenentatges, identificació de bones pràctiques, etc.

CCS

3.11 Garantir el seguiment anual del PDCS i promoure la cultura de l’avaluació en el CCS.

Alcaldia, Àrea cooperació, CCS

Alcaldia, Àrea

46

3.12 Pel que fa la línia de sensibilització i EPD, treballar amb els centres educatius de primària i secundària per incorporar en el recorregut curricular els valors de cooperació, solidaritat i foment de la pau.

cooperació, centres d’ensenyament

3.13 Pel que fa la línia de sensibilització i EPD, aprofitar la sinèrgia d’alguns centres per sistematitzar bones pràctiques i reproduir l’experiència adquirida

Alcaldia, Àrea cooperació, centres d’ensenyament

3.14 Fomentar la implicació del teixit associatiu en els programes promoguts per l’Ajuntament per aprofitar de la seva experiència i de testimonis reals

Alcaldia, Àrea cooperació, Entitats locals

3.15 Revisar els termes de cessió de l’equipament públic Espai Solidari per millorar els mecanismes de gestió i potenciar les sinèrgies entre els àmbits de la cooperació i l’EPD.

Alcaldia, Àrea cooperació, Associació Casa de la Solidaritat

3.16 Revisar el plantejament de la línia d’acció de foment del comerç just, obrint un debat amb les entitats i altres agents per ampliar-ne el concepte

Alcaldia, Àrea cooperació, Entitats locals, ciutadania en general

3.17 Identificar el valor afegit local en l’àmbit de l’acció humanitària i concentrar-hi els esforços per augmentar la contribució de Santa Coloma de Gramenet a les crisis, potenciar la sensibilització local, esdevenir un referent i consolidar aquest valor afegit.

Alcaldia, Àrea cooperació, Institucions, ciutadania en general

3.18 Establir espais permanents de coordinació interdepartamental (incloent l’àmbit tècnic) i dotar-se de programes interdepartamentals que garanteixin la coherència i coordinació interdepartamental.

Alcaldia, Àrea cooperació, Departaments

d. Eficiència

4.1 Estandaritzar una metodologia de càlcul del pressupost de cooperació. Aquesta continua sent oportuna en el context de crisi actual (% relatiu als ingressos propis: sempre ho ha estat i de fet és la única política pública que es calcula d’aquesta manera).

Ajuntament de Santa Coloma Alcaldia

4.2 Incloure en el PDCS un capítol de planificació pressupostària coherent amb les prioritats establertes per sectors, modalitats de cooperació i àmbits geogràfics.

Ajuntament de Santa Coloma CCS

4.3 Millorar les eines de seguiment de les subvencions per tal de possibilitar una comptabilitat analítica i un seguiment de l’execució pressupostària per prioritats sectorials, modalitats de cooperació i àmbits geogràfics.

Ajuntament de Santa Coloma Alcaldia

4.4 Disposar els mecanismes necessaris de seguiment dels indicadors de resultats i de rendició de comptes (p.e, en el Consell de Cooperació)

Ajuntament de Santa Coloma CCS

47