Gener - Març 2012 // núM. 62 // any XVIIwww.lacomi.org

EL PAS DEL TEMPS HA FORJAT

UNA GRAN ENTITAT

AUTO J. PIELLA, S.L.C. Sant Eudald, 8

Tel. 938 490 354 • Mòbil 696 449 088Fax 938 403 108

08420 CANOVELLES

2

FOTOCÒPIES i PLASTIFICACIONS

Si deSitja donar a conèixerel Seu comerç o la Seva empreSa:

GENT de Canovelles tel. publicitat: 93 846 41 56

apartat correuS 196 - 08420 canovelleScomiSSioSantantoniabat@gmail.com

diStribució gratuïta a SociS i anunciantS Dipòsit Legal: B-5365/96

GENT de Canovelles i la Comissió Sant Antoni Abat no es fa responsable del contingut dels articles, opinions o missatges comercials inclosos en la revista.

PortadaPublicitat

SumariEditorial

PublicitatLa Comissió InformaAuca de la Comissió

PublicitatCalaix de sastre

PublicitatSecció d’estudis de la comissió

PublicitatAstronomia a l’abast

Publicitat Canovellins

PublicitatCuriositats

MeteorologiaPublicitat

Coses del campPublicitat

Natura i BellesaPublicitat

Notícies de CanovellesPublicitat

PlantesPublicitat

La cuina de l’àviaPublicitat

Poesia de ma terraPublicitat

Espurnes d’una vidaPublicitat

Calaix de la CiènciaPublicitat

10 Minuts per pensarPublicitat

1962-2012 = 50 ANYSPublicitat

Activitats de la Comissió Agenda

Publicitat

1 2 34-5 6 7-12131415 16 17181920-2223 2425 26-27 28-30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 4546 47 48-50 5152 5354 55-56

Comissió sant antoni abat toni Calderon

GLÒRIA Cot

imma lloret

roman marin

JoseP many

anna aguayo

XaVier alonso

marina Castellà

gemma duran

Pau garCía

eulàlia gisPert

teresa gomà

rosa grataCós Jordi lloreda

isabel martos

anita miralles

mireia Plans

m.glÒria Puig

XaVier PuJadas

anna fonoyet

EditaDirector

Sots-Directora

Publicitat

Col.laboradors

Disseny gràfic

3sumari

4

Els mots, sempre ens diuen coses, sempre ens evoquen vivències personals, però dins el nostre context associatiu ens fan comprendre com és una Entitat d’origen pagès que ha sabut defensar els seus valors durant cinquanta anys: treballar per la nostra Cultura, divulgar la nostra Tradició, defensar la nostra Llengua i enorgullir-nos de ser de Canovelles, una vila catalana.

L’any 1961 un grup de persones van començar a parlar dels Tres Tombs, del que ells anomenaven Passada de Sant Antoni, i un any després, el 17 de gener de 1962, van guarnir quatre carros i van sortir orgullosos pels carrers de Canovelles. ¿aquell dia, els nostres fundadors s’imaginaren que cinquanta anys després la Diada encara perduraria?

Quants de vosaltres heu sentit aquell neguiteig poc abans de començar la festa? Quantes hores heu deixat pel camí per tal que la festa sigui el més reeixida possible? Quantes il·lusions, quants sentiments, quants records!

Cal dir que la Diada de Sant Antoni és una de les festes més rellevants del nostre poble. Serveix per ajudar a que Canovelles sigui molt més rica culturalment i social. Tan s’hi val els remolcs, els carruatges,

les cavalleries que hi participin, l’important és que el nostre poble faci aquesta festa que ens recorda el nostre origen ancestral. Un llegat dels nostres avantpassats, que hem de mantenir i cuidar com al nostre millor tresor.

Una altre efemèride significativa arribava l’any 1981 quan un bon dia un grapat de nois i noies hereus dels fundadors van decidir-se a recuperar el seu orgull. La Comissió ressorgí i es tornà a parlar i a treballar per allò que tots ells havien viscut de petits. Aquesta etapa de renaixença va permetre unir novament a tots els pagesos de Canovelles i el sentiment de pertinença va arrelar d’allò més. Entre juguesques, xerrades i molt d’esforç van anar creant un calendari d’activitats que ha esdevingut l’autèntic pal de paller de l’entitat i tot això articulat en els primers estatuts socials del 1987.

Un altre episodi significatiu d’aquesta associació va arribar, després de molts anys de reivindicació, negociació i esforç col·lectiu, l’any 1992 amb la cessió del Casal “El Campanar”, per part del nostre Ajuntament. La “casa de tots els membres de la Comissió” ens ha permès desenvolupar tot el programa d’activitats actuals. Hem crescut, ens hem obert i hem vist

UNITS FEM CAMÍ i JA DUEM 50 ANYS

editorial

créixer als nostres fills i tot això sota el sostre d’un edifici desitjat des de la nostra fundació.

L’any 1994 s’iniciava la nostra etapa d’expansió i a fe de Déu que va ser una de les decisions més encertades d’aquests cinquanta anys. Sense aquest canvi de model, la nostra Entitat potser avui no estaria celebrant les noces d’Or. Allò que parlava la gent, es compartia amb homes, dones i nens que desitjaven implicar-se i conèixer allò que una entitat de la terra podia oferir-los. El nivell de producció cultural, durant aquests darrers divuit anys d’expansió, ha ultrapassat les millors previsions i sota la bandera de la Comissió s’aixopluguen tres generacions de ciutadans, amb orígens diversos i aquest és un altre dels nostres elements patrimonials més preats.

Treballem amb la gent i per a la gent.

Com a punt culminant de tota aquesta embranzida col·lectiva, cal recordar la nostra participació en el gran esdeveniment del Mil·lenari de Canovelles 2008, en el qual tot un poble va agafar-se de la mà i tots junts vam aconseguir que la nostra vila celebrés la més gran de les festes, la festa de la cohesió social i l’orgull de pertinença.

Avui ens trobem amb una Comissió moderna, amb implicació de la gent

gran, dels joves i dels nens i sempre parlant, sempre emprant nous mots que van enriquint-nos a tots plegats. El diàleg, la conversa, el saber escoltar, el comprendre el punt de vista del nostre company, ens fa més rics i, a la vegada, ens uneix i ens reforça com a Entitat.

En aquest escrit hem demanat la col·laboració de diversos socis i els hem demanat que defineixin la Comissió amb un sol mot i de totes les expressions que hem anat recollint i que ens defineixen com a col·lectiu, les que han estat més repetides han estat:

Il·lusió, amistat i compromís

Aquests tres preceptes han de perdurar més enllà d’aquest cinquantè aniversari, per tal de ser transmesos als que vinguin després de nosaltres i que sempre, sempre, quan es parli de la Comissió Sant Antoni Abat tothom sigui sabedor que som un col·lectiu d’amics, amb molta il·lusió i amb un compromís absolut amb els nostres orígens, amb la nostra Cultura, amb la nostra Tradició, amb la nostra Llengua i amb el nostre poble.

Moltes Felicitats companys...

Discurs institucional de la Diada de Sant Antoni Abat 2012

5editorial

6

Aquesta tardor ha servit per preparar-nos pel gran esdeveniment del 2012, el 50è aniversari de la Comissió 1962-2012. A banda de les tradicionals Carnada i Castanyada, la tardor sempre és el moment de les estrenes teatrals.

Activitat Data

Assaig Colla de Ball de Gitanes octubre - desembre

Travessa del Cadí 2 d’octubre

Carnada de Germanor 16 d’octubre

La nostra Castanyada 31 d’octubre

Teatre. Grup l’Aplec: “Pluja d’estels 31 d’octubre

Teatre. “Els pitjors contes mai contats”. Grup L’Aplec 6 de novembre

Teatre. “Crim i Crit”. Grup Cumunolimbus 13 de novembre

Sopar del Col·laborador 26 de novembre

Festa de Nadal Colla de Gitanes 18 de desembre

Els Pastorets de Canovelles 26 de desembre

Revetlla de Cap d’Any. Benvingut al 50è 31 de desembre

Una tardor estiuenca va començar amb la tradicional CARNADA DE GERMANOR, la qual arribava el diumenge 16 d’octubre.

La d’enguany va tenir dos motius de singular transcendència dins el nostre calendari festiu. La primera efemèride ens trasllada a fa trenta anys, quan els joves que van recuperar aquesta entitat van decidir fer una Carnada de Germanor per la tardor; la segona també es circumscriu en l’àmbit dels aniversaris i es refereix a la introducció del record al patró dels pagesos catalans SANT GALDERIC, que fa ja vint anys que es celebra.

A banda d’aquestes dues efemèrides, la Carnada va transcorre com sempre. Cal destacar l’increment de persones que van assistir-hi; un total de 120 persones

vam conviure unes quantes hores, amb l’excusa del gaudi d’una bona carn a la brasa, una divertida rifa i un bon cremat de rom.

La presència de les màximes autoritats de la Vila, ens va permetre comentar la situació que viu la nostra societat i intentar aixecar la moral, un xic baixa, per la greu crisi econòmica que vivim. En els parlaments es va comentar que

7la Comissió informa

8

no podem baixar la guàrdia i que la tasca del moviment associatiu és cabdal i que no podem permetre’ns perdre’l ja que una societat com la nostra no pot perdre la seva Cultura, la seva Tradició i la seva Llengua.

El dilluns 31 d’octubre, una de les activitats més esperades de la tardor arribava puntual a la seva cita, La NOSTRA CASTANYADA, en la seva dinovena edició va reunir a 150 persones, al Casal “El Campanar”. En aquesta ocasió, abans d’entrar en la matèria gastronòmica, els companys del grup l’Aplec van oferir-nos un espectacle musical inspirat en els anys 50 i 60, en un clar homenatge a l’aniversari de la nostra Entitat.

Després d’una hora llarga de Pluja d’estels, els nostres socis van poder gaudir de les castanyes, els moniatos i els panellets típics d’una diada com aquesta.

Una de les particularitats de la nostra Castanyada, és la implicació dels nostres socis; els uns couen les castanyes i els altres preparen uns panellets d’allò més bons. Aquest és el secret d’aquesta activitat que està a punt d’arribar a les dues dècades de celebració.

Des del 2008, el mes de novembre és la data triada per a l’estrena de les obres dels nostres grup de teatre.

El diumenge 6 de novembre, va ser el torn del nostre grup l’APLEC, amb l’obra: ELS PITJORS CONTES MAI CONTATS. Un muntatge teatral que va repassar els famosos contes infantils, com la Caputxeta Vermella, la Blancaneus, la llegenda de Sant Jordi

i molts més; ara bé, els tretze actors ens mostraren el cantó més frívol de cadascun dels clàssics.

Aquesta és una obra transgressora, irreverent, còmica i sobretot molt fresca. El treball interpretatiu, malgrat podia semblar simple, mostrà l’esforç de tots els actors, amb registres que en alguns casos defugien l’estil habitual de les representacions del nostre grup l’Aplec.

la Comissió informa

Tal i com va dir la nostra directora, en una obra com aquesta calia no deixar-se anar i, en constant tensió, calia no deixar al públic indiferent i no permetre que es desconnectés en cap moment. Per la resposta es fa evident que les 240 persones que van assistir van rebre amb gran entusiasme aquesta funció.

Cal també fer esment del creixement del nostre grup. Les incorporacions de

nous actors han aconseguit que aquest grup es trobi en un dels seus millors moments, des de la seva fundació.

Una setmana després, el diumenge 13 de novembre, va arribar el torn dels joves, el grup CUMULONIMBUS, a diferència del grup dels sèniors va presentar un muntatge dramàtic, amb guió i producció pròpia del mateix grup: CRIM i CRIT.

El nostre grup juvenil s’endinsà en el tèrbol món d’una família benestant, dins una mansió i amb un seguit d’esdeveniments que aboquen a creure que “ni els bons són tan bons, ni els dolents tan dolents”.

Una tieta, uns nebots i les seves respectives parelles, es reuneixen en una mansió i allà es veuen els més tèrbols instints d’una societat plena d’angoixes, gelosies i desigs obscurs. Els espectadors ens vam trobar dins un ambient fosc, ombrívol propiciat per un joc de llums i efectes especials dignes dels millors muntatges professionals.

Un altre dels punts significatius és el treball que durant tota la temporada ha estat fent el nostre director, en David Maqueda. Un xicot que va començar

9la Comissió informa

10

en aquest mateix grup i que amb el pas del temps ha esdevingut un bon professional de les arts escèniques. En Maqueda ha aconseguit la cohesió d’un grup tan heterogeni i nombrós, ha incentivat la creativitat de cadascun dels vint-i-un actors i ha donat les eines necessàries per tal que el grup treballi de forma autònoma.

En definitiva esperem que, en els propers mesos, puguin tornar a representar aquesta magnífica obra i tinguin sort en els projectes futurs.

Fem un salt en el temps i ens situem en el diumenge 18 de desembre, al Casal “El Campanar”, la Colla de Gitanes va

organitzar la FESTA de NADAL, a la qual van assistir tots els components dels grups de ball. Va ser una festa senzilla, en la qual cadascú va dur menjar per compartir. Pel que respecte a les activitats que es van fer, hem d’esmentar les cantades de Nadales i sobretot una activitat molt tradicional, que per primera vegada es feia a la Comissió, fer Cagar el Tió, que va donar regals a tota la mainada.

Una tarda distreta, senzilla però molt en la línia de les activitats que darrerament organitza la nostra Entitat.

I ara és el torn de la penúltima activitat de l’any 2011; la primera de les tres

la Comissió informa

representacions dels PASTORETS de CANOVELLES.

El dia 26 de desembre, la diada de Sant Esteve, com marca la tradició nadalenca, canelons i Pastorets.

Els nostres PASTORETS han arribat a la disetena temporada i la cinquena de desenvolupament del projecte dels PASTORETS de CANOVELLES. Com ja va passar la darrera temporada, el treball esmerçat pels nostres equips, els joves actors i el suport d’empreses, escoles i institucions es plasma en les tres representacions que durant aquest Nadal es fan a Can Palots.

Les noves tecnologies aplicades a l’art escènic va ser la gran novetat de la darrera temporada i enguany s’han aprofitat encara més tot. Els decorats virtuals complementen a la Domus d’Olivet, el portal de Betlem, els arbres i tots aquells elements que ja han estat presents en les darreres quatre temporades a Can Palots.

Malgrat aquestes novetats, cal destacar que la característica principal dels nostres PASTORETS és el jovent. Des de l’any 1995 hem treballat amb actors molt menuts, que van des dels pocs mesos fins als 30 anys, el més gran;

amb una mitjana d’edat que no arriba als catorze anys.

Una altra novetat de la temporada de Pastorets ha estat la SOLIDARITAT. L’aguda crisi econòmica que estem vivint, des de fa tres anys, fa que les

11la Comissió informala Comissió informala Comissió informa

12

entitats siguem cada vegada més sensibles amb els nostres veïns mancats d’allò més essencial. Per aquesta raó els nostres PASTORETS de CANOVELLES que sempre han col·laborat amb LA MARATÓ de

TV3 (enguany també!) han establert una col·laboració amb l’entitat sense ànim de lucre AJUDA CÍVICA BETESDA que s’encarrega de distribuir aliments a un bon grapat de famílies necessitades. El que hem demanat és que el públic assistent ens faci arribar qualsevol tipus d’aliment i d’aquesta manera poder fer-lo arribar a qui el necessita. A l’hora de tancar aquesta edició no podem encara valorar la recollida, però esperem que sigui abundosa.

Pel que respecte a la primera representació, cal significar que els papers protagonistes han sofert modificacions i cal destacar els papers d’en Satanàs, en Lluquet, en Jeremies, l’Àngel Sant Gabriel i alguns d’altres.

En definitiva, els nostres Pastorets són vius i la renovació és constant, però sense perdre la qualitat a que ens tenen acostumats.

Toni Calderon

la Comissió informa

13auCa de la Comissió sant antoni abat

Xavier Alonso

ETAPA DE FUNDACIÓ (1962-1970)

14

CalaiX de sastre

Català? Què espereu que escrigui de català?

Quan el director de la revista que teniu a les mans em va proposar de participar-hi amb una petita col·laboració, no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig acceptar l’encàrrec, no goso dir-ne repte.

D’entrada ho veia senzill. Pels estudis que havia fet temps ha i per la tasca laboral que he desenvolupat al llarg de molts anys, semblava que fer un petit escrit seria cosa de bufar i fer ampolles.

Res més lluny de la realitat. Ara estic ben perduda i no sé ben bé què se n’espera d’aquesta meva col·laboració.

M’han dit que tracti del que vulgui, que agafi un tema de “català” i que m’hi recreï. Que hi digui la meva.

I això em resulta tremendament difícil. Perquè, mireu, si haguéssim acordat que “faríem” una classe de gràmàtica, que ens fixaríem en algun barbarisme, en aquelles paraules que diem tan tranquils pensant que són ben “catalanes”, si haguéssim dit que podíem distreure el lector amb un parell de mots encreauats o amb la lectura de cap a peus d’algun tractat de frases fetes per veure si en trobàvem que parlessin del número 50 i així jugar amb la data del 50 aniversari de la Comissió Sant Antoni Abat, etc. aleshores la tasca encomanada d’emplenar un full de la revista hauria estat més aviat senzilla, però no... i no sabia per on tirar.

Quan més capficada estava per aquesta qüestió, arriba la meva veïna de replà a explicar-me com li ha anat el viatge que ha fet a la Patagònia argentina. N’ha tornat allò que es diu encantada i, després de narrar-me mil i una vicissituds, em diu, meravellada, que mai no s’hauria pensat que a l’altra punta del món, a la Terra del Foc, a Ushuaia , quan va pujar al Tren de la Fi del Món, la persona que venia les entrades, en sentir que ella parlava català, li va donar un extens programa sobre aquest tren escrit exclusivament en català, editat allà baix, a l’últim poble més austral del món, o ciutat com diuen ells, els argentins que hi viuen.

Què us sembla. Aquí n’hauríem d’aprendre. Amb tota la naturalitat del món, l’autor del fullet comença excusant-se per què no es fa la visita guiada del tren en llengua catala (transcric literalment el text, que és susceptible de clara millora):

“Us preguem disculpes per no realitzar la guiada en el seu idioma, per aquest motiu li fem entrega de tota la informació esmentada durant el seu recorregut. Desitgem que gaudeixi del seu viatge en el ex tren dels presoners, El Tren de la Fi del Món”.

Voleu més sensibilitat i respecte per una llengua? Quants n’hauríem d’aprendre aquí, a casa nostra!

Eulàlia Gispert

15

16

Per començar, felicitar a tothom en aquest any nou 2012, però sobretot a la Comissió Sant Antoni Abat pels seus 50 Anys de vida. Cal dir que des de la Secció d’Estudis, ens sumem a les felicitacions i activitats que es duran a terme per fer d’aquest any, una veritable commemoració de l’entitat.

Seguint el nostre ritme de feina, com ja sabeu, la Secció d’Estudis ens hem centrat en un tema en especial: l’elaboració del CALENDARI 2012 dels 50 Anys de la Comissió, que esperem que us hagi agradat. L’explicació és ben senzilla; la nostra intenció era

poder comparar les dimensions que tenia l’entitat en els seus inicis fins a les que ha arribat actualment; alhora es vol rendir homenatge als primers que van contribuir a engegar els seus motors; així com els que s’hi han afegit fins a últim moment i aporten el goig a les fotografies en color. Hem intentat relacionar cada activitat genuïna i/o secció al més que més li correspon, tot i que certament, alguna se’ns escapa. Des de la nostra Secció hem volgut afegir el nostre granet de sorra en aquest any tant especial per la Comissió de Sant Antoni.

La celebració dels 50 Anys per una entitat és quelcom que ens ha d’enorgullir. Amb les fotografies dels calendaris volem recordar què hem estat i som tots els col·laboradors els qui tirem endavant aquesta entitat. Si són els homes i les dones qui fan la història, són els socis i les sòcies els que conformen la nostra entitat. Així doncs, sense els que van precedir-nos, seria impossible haver arribat fins aquí. A partir d’ara, s’ha de crear una nova història, 50 Anys més!

Per comunicar-vos amb nosaltres podeu escriure’ns a:

seccioestudis.lacomi@gmail.com

twitter.com/seccioestudis

Marina Castellà

CALENDARI DE LA SECCIÓ D’ESTUDIS

17seCCió d’estudis de la Comissió

18

LES NITS DE L’HIVERN

Les constel·lacions visibles durant l’hivern són:

L’Óssa Major, l’Óssa menor, Cassiopea, Cefeu, El Dragó, si mirem cap al nord i si ho fem cap al sud veurem Orió, el Ca major, el Ca menor, l’Auriga, els Bessons, Taure, el Cranc.

Els planetes més visibles durant l’hivern seran: Venus, el veurem al fer-se fosc mirant en direcció O-SO. També, al fer-se fosc, veurem en direcció sud a Júpiter, més tard, ja entrada la nit veurem en direcció sud-est a Mart, finalment ja ben entrada la nit veurem Saturn, en direcció Est.

Aquest trimestre farem una mica d’història de l’astronomia antiga. Els nostres avantpassats es van adonar que la lluna seguia sempre la mateixa pauta: plena, minvant, nova, creixent i que trigava sempre el mateix a completar el cicle. El calendari més antic que es coneix té 32.000 anys. En el neolític (5000-2500aC ), es van adonar que el sol, seguint sempre el mateix camí, passava per un seguit de constel·lacions. I que després d’un període més o menys llarg repetia el mateix camí. Havien descobert el calendari agrícola. Els pobles d’aquell temps van elaborar calendaris agrícoles i així sabien quan havien de llaurar, plantar, regar i collir. 5000 anys aC, els egipcis van arribar a tenir un calendari de gran precisió. I molts dels seus monuments mostren coneixements

d’astronomia, com la piràmide de Keops que te els quatre costats orientats als 4 punts cardinals. Pels egipcis, Nut era la deesa mare dels cels i el seu propi cos era el cel, tots els astres viatjaven pel seu interior i es representava arquejada sobre el terra, tocant de mans i peus l’horitzó. L’astronomia xinesa és una de les més antigues del món, 2000 anys aC ja feien observacions molt precises, incloent cometes, eclipsis...

De l’astronomia Inca no es coneixen gaires coses, se sap que coneixien els planetes i els seus moviments al cel i que donaven molta importància a les estrelles i els pastors dels Andes es guiaven per les constel·lacions. Els maies, grans matemàtics, van crear calendaris molt precisos. Van fer grans observacions astronòmiques. Es pensaven que els cometes i les estrelles fugaces eren signe de grans desgràcies per a la terra. Per ells la terra era plana i estava sostinguda per quatre gegants. El cel estava sostingut per ceibas (l’arbre sagrat dels maies), un a cada punt cardinal i un altre al mig de la terra. Hi ha una llegenda maia que deia que en realitat la terra era el llom d’un cocodril que descansava en una llacuna plena de nenúfars. De tant en tant, els moviments de l’animal produïen terratrèmols. L’astronomia grega va començar a tenir importància al segle VII aC amb Tales de Milet, un dels astrònoms i filòsofs més importants que han existit. Al segle II aC, Hiparc de Nicea va escriure un gran catàleg de 850 estrelles diferents, hi ho va fer sense emprar cap aparell.

Jordi Lloreda

astronomia a l’abast 19

20

21

22

La vida m’ha portat durant uns quants anys a viure i treballar a altres indrets fora de Canovelles. Igualment ara ha fet que torni al poble i poder retrobar-me les persones amb les que fa anys vàrem coincidir. Participar amb el grup de teatre de la comissió m’ha donat l’empenta per a participar també d’aquesta revista “Gent de Canovelles” per aportar el meu granet de sorra contribuint al foment de Canovelles i la seva cultura. Però, sobre què puc escriure jo en aquesta revista? Què puc aportar per què les persones que la llegeixen els hi sembli interessant? Segons la definició trobada a la viquipèdia, la cultura és el conjunt de totes les formes, els models o els patrons, explícits o implícits, a través dels quals una societat es manifesta. Com tal inclou llenguatge, costums,pràctiques, codis, normes i regles de la manera de ser, vestimenta, religió, rituals, normes de comportament i sistemes de creences. Des d’un altre punt de vista es pot dir que la cultura és tota la informació i habilitats que posseeix l’ésser humà. Ja ho tinc! Escriure sobre la gent de Canovelles. Els canovellins tenim moltes coses per explicar, sóm una societat plena de formes, models i patrons que ens fan un poble entranyable i amb personalitat. Escriure sobre persones que viuen a Canovelles, persones que treballen a Canovelles i per Canovelles, canovellins els quals la vida també els ha portat a viure fora del nostre poble i que són els ambaixadors del nostre poble.

Per començar aquesta secció, anem a veure el que pensa el mestre d’una generació de canovellins, Luciano Nuñez.

Luciano Nuñez va treballar com a mestre a l’escola Jacint Verdaguer des de l’any 1974, quan es va inaugurar, fins a 1985. Els deu anys del Jacint Verdaguer els considera els seus millors anys professionals ja que va ser un projecte realment participatiu amb famílies, alumnes i els mestres per aconseguir un projecte educatiu de qualitat. A partir de 1985 va passar a fer d’inspector d’educació i a continuat vivint a Canovelles malgrat a anat canviant de zona educativa cada 5 anys (Osona, Baix Montseny, Vall del Tenes, Granollers, Mollet, La Garriga i ara Barcelona Ciutat)

-Com som el canovellins?Són especialment diversos en orígens , costums, llengua, situació social , nivell econòmic,etc.

-Com han evolucionat les actituds dels canovellins?En general crec que s’han hagut de fer més receptius a l’acceptació de les diferències amb les que han de conviure.

-Quins valors ensenya la nostra escola? L’escola ha de continuar promovent la solidaritat,

la responsabilitat, l’esforç i el respecte a les persones i a l’entorn natural i cultural.

-La nostra entitat és un bon promotor d’aquests valors?Justament és un dels marcs adequats per promoure valors importants i necessaris dels que es poden destacar la solidaritat i el respecte a l’entorn cultural i natural.

-Observa que al poble hi ha factors que dificulten la formació d’aquests valors? Crec que al poble concretament no. Són contradiccions socials més generals de la societat que divulguen comportaments contraris als valors necessaris per aconseguir una societat més equitativa: violència en comptes de diàleg, guany personal en comptes de benefici social, etc.

-Volem parlar, especialment dels canovellins que viatgen pel món, som viatgers els canovellins?Em sembla que no especialment. Segurament es traslladen més degut a la diversitat de procedències o per qüestions de feina. El concepte de viatjar per conèixer el món es fa poc ara, la gent no viatja, es trasllada ja que pot trobar pràcticament les mateixes coses a tot arreu i per tant no té gaire sentit viatjar per conèixer el que ja tens al costat.

-Una vegada em van dir que els millors ambaixadors d’un poble són el propis habitants. Som bons ambaixadors del nostre poble?Això crec que s’hauria de revisar. La gent de Canovelles, als que dius canovellins, són molt diversos, i aquesta és la seva riquesa en tot cas, i per això no representen un model específic del que puguin ser ambaixadors d’un determinat poble. Si són bons ciutadans seran ambaixadors dels bons ciutadans de tot el món, no pel fet que siguin canovellins, i això es el millor que es pot desitjar.

-Com podem ajudar els canovellins a superar la crisi actual?La crisis és el resultat d’un “muntatge” dels controladors de l’economia que han aconseguit dominar als governs de polítics que no han volgut complir el seu deure de defensar els interessos col.lectius dels ciutadans. Davant d’això els canovellins únicament es poden indignar, denunciar i votar de forma diferent.

-Quins reptes pel futur tenim els canovellins?A nivell general implicar-se políticament per aturar el poder del responsables econòmics de la crisis, i els polítics que els han ajudat, i a nivell local fomentar la cohesió social tenint més respecte a les diferencies promovent l’equitat dels serveis.

Pau García

23CanoVellins

24

TRADICIONS NADALENQUES A CASA NOSTRA

Curiositats

El Nadal Malgrat el seu origen marcadament religiós, Nadal ha esdevingut una tradició que se celebra arreu del món, fins i tot per gent que no pertany a aquesta religió. En català, la paraula Nadal ve de “natalici”, “naixement”. Els anglosaxons usen el terme Christmas, que significa “missa de Crist”, i en algunes llengües germàniques com l’alemany la festa s’anomena Weihnacht, que significa “nit de benedicció”.

Sant Esteve El dia després de Nadal, per reunir-se així amb l’altra part de la família amb qui no s’havia pogut estar per Nadal. En aquest dia especial els nens diuen un vers i a canvi els pares els donen alguns diners.

L’arbre de Nada Els bàrbars del nord d’Europa celebraven l’aniversari d’un dels seus déus, guarnint un arbre perenne, a una data propera al Nadal cristià. Aquest arbre simbolitzava l’arbre de l’Univers, anomenat Diví Isdrasil, en la copa del qual es trobava el cel i a les arrels més fondes estaven els inferns. Amb l’evangelització d’aquests pobles, els cristians van agafar la idea de l’arbre canviant-li el significat. Sant Bonifaci, evangelitzador alemany, agafà una destral i tallà l’arbre (el Diví Isdrasil); i en el seu lloc va plantar un pi, símbol de l’amor perenne de Déu, i l’adornà amb pomes i espelmes; les pomes simbolitzaven el pecat original i les temptacions, mentre que les espelmes representaven la llum de Jesucrist com la llum del món. Conforme va passar el temps, les pomes i les llums, es varen transformar en esferes i altres adorns.

El Tió o Tronc de Nadal La tradició, molt arrelada a casa nostra, consisteix en aplegar un tros de soca

dies abans del dia de Nadal, i portar-lo a casa, on se’l col·loca en algun racó amb una manta perquè no tingui fred i on se l’alimenta diàriament fins al 24 de desembre, en el que la quitxalla el fa “cagar”, garrot en ma, perquè vagin caient dolços, fruites i petits presents.. Es tracta d’una tradició amb segles d’història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d’hivern.

El pessebre i El caganer Totes les dites assenyalen el caganer com la figura més característica dels pessebres catalans. Es diu que el seu origen es remunta al segle XVII o al XVIII, i que, al començament, no només era una figura del pessebre sinó que també tenia una funció decorativa. El caganer, que fertilitza la terra a la seva manera, es considerava un símbol de bona sort i d’una mica de rauxa. Avui se’l representa amb 1.000 vestits.

l’Home dels Nassos El 31 de desembre, un personatge gegant fa les delícies del més menuts, que tè tants nassos com dies té l’any que finalitza.

El vesc Se li atribueix la bona sort i és costum en molts llocs de regalar-ne un bri per les festes nadalenques. (Compte amb les baies que son tòxiques) . En el druidisme antic se la considerava una planta sagrada que havia de ser tallada amb una falç d’or pel druida (tradició molt coneguda actualment per les referències habituals als còmics d’Asterix).

El galzeran La tradició el remunta probablement als romans.. Símbol de persistència i immortalitat. Es col·locava davant de les esglésies i després la gent se l’emportava a a casa, per a protegir-los dels llamps i encanteris.

Font: Viquipèdia Glòria Cot

25

26

Tardor ’11 4t trimestre –octubre, novembre i desembre-

OCTUBRE NORMAL +0,88ºC i 62 mm

La meteorologia d’aquest període va estar marcada per un domini d’altes pressions durant la primera quinzena, mentre que les baixes pressions van predominar durant la segona.

La presència d’una cresta anticiclònica en alçada va provocar la circulació de les pertorbacions i les masses d’aire fred per l’est del continent europeu. Aquesta situació es perllongà fins al dia 18. Durant la primera quinzena, dues calorades ens van afectar; amb temperatures diürnes altes i inversió tèrmica durant la nit.

A partir del 19, la retirada de la cresta anticiclònica, va permetre l’arribada de pertorbacions i una baixada de temperatures.

NOVEMBRE CÀLID (+2,99 ºC) i MOLT PLUJÓS (198 mm)

El novembre de 2011 ha estat climàticament similar al de 1983, en què

tant la temperatura com la precipitació van ser força elevades. A més, termomètricament el novembre ha estat molt semblant al de 2006, quan es van assolir valors tèrmics força elevats, si bé en aquella ocasió la precipitació va ser molt escassa; ara bé, en aquesta ocasió s’ha assolit el rècord de calidesa.

Tres episodis de pluges molt actius van afectar-nos; entre els dies 2 i 22 vàrem estar afectats per les baixes pressions ubicades al nord del continent. Aquestes borrasques es reactivaven en arribar a la Mediterrània com a conseqüència del flux temperat i humit que hi havia en superfície.

Pel que fa a la temperatura, el novembre ha estat càlid, aquesta situació ha estat deguda pels fluxos del sud i de l’est que han acompanyat les pertorbacions que ens han afectat.

DESEMBRE CÀLID (+1,47ºC) i MOLT SEC (0 mm)

Contràriament al que va passar al novembre, quan la precipitació va ser extremadament abundant, la pluja al desembre ha estat nul·la; això demostra la extraordinària irregularitat que pateix el nostre territori.

Aquesta tardor ha seguit el patró irregular de tot l’any 2011; és a dir: ha estat la més càlida i la tercera més plujosa dels darrers vint anys, tot i que el mes de desembre ha estat eixut.També cal destacar, com a fet curiós, que els 260 mm han estat recollits en el perío-de de 34 dies, entre el 19 d’octubre i el 21 de novembre.Les anomalies tèrmiques del període han estat de 1,77 ºC superiors a la mitjana històrica i això qualifica aquesta tardor com a càlida.

LA TARDOR MÉS CÀLIDA i EL NOVEMBRE MÉS PLUJÓS

Novembre humit, et faràs ric

meteorologia

Durant tot el període un potent anticicló ha estabilitzat l’atmosfera. Aquest tipus de configuració no és estranya a l’hivern, donant un tipus de temps sec i càlid.

Pel que fa a la temperatura, el desembre

ha estat càlid. Aquesta situació ha estat deguda al bloqueig anticiclònic en superfície, factor que ha inhibit l’entrada de masses d’aire més fred procedents d’altes latituds. Mai un desembre

Observatori meteorològic de Can Pastor Toni Calderon

Cronologia:El 2011 s’ha mostrat molt erràtic, tan pel que fa a les temperatures, com amb la distribució de la pluja.El 2011 passa a ser el tercer més plujós, després del 1996 i el 2010.La temperatura mitjana de l’any és la segona més càlida des del 1995.El 80% de la pluja de l’hivern va concentrar-se en el març que va quintuplicar els seus registres mitjans, amb 195 mm. Aquest hivern ha estat el més plujós des del 1990, amb 242 mm.L’abril del 2011 ha estat el més càlid des del 1995, amb 15,91ºC de mitjana.El juliol i el setembre es canvien els papers. El juliol el més fred i el setembre el més càlid.El juliol registra el seu màxim de pluviometria, amb 100 mm.El novembre, amb 198 mm, ha estat el més plujós dels darrers 20 anys.La tardor ha estat la més càlida des del 1995.

27meteorologia

28

29

30

LA LLET

Coses del CamP

“La gent que pren molta llet té la possibilitat de viure més temps”

La llet actua, entre altres, contra les malalties cardiovasculars i alguns càncers.

Amb la conferència “La llet és molt sana... des de sempre”, Sergi Calsamiglia, catedràtic en Producció Animal i professor a la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha recorregut el país per explicar els beneficis nutricionals i saludables de la llet.

Quins beneficis aporta el consum de llet?

Hi ha una sèrie de beneficis que són obvis en relació amb la nutrició. La

llet té una qualitat de proteïna que, probablement, és la millor proteïna que podem menjar els humans des del punt de vista nutritiu. Això és innegable. A més, té sobretot calci. De la llet o dels derivats làctics prové entre un 60% i 70% del calci que prenem els ciutadans europeus. A més d’això, hi ha una sèrie de beneficis, que coneixem des de fa menys temps, que són els beneficis en la salut més enllà de la nutrició. És el resultatde la recerca dels darrers 20 o 30 anys que demostren que el consum de llet té un impacte positiu sobre algunes malalties cròniques com les cardiovasculars, alguns tipus de càncers, la diabetis adquirida i l’obesitat. Aquesta incidència a vegades sorprèn perquè la percepció general del públic és que quan algú té algun problema cardiovascular (pressió arterial, colesterol, arteriosclerosis...) amb freqüència ens recomanen disminuir el consum de productes làctics. Però, l’evidència epidemiològica –amb estudis molt complets,molt ben fets i durant molts anys i en molta gent–,demostra que hi ha factors que, si bé és cert que algú podria dir que potser el greix pot teniralguns efectes negatius, la llet conté moltes altres propietats que tenen un efecte positiu. És la combinació: no es pren greix o calci, sinó que es pren un got de llet. En conjunt, quan algú consumeix llet o productes làctics, l’efecte és positiu, i això costa molt de transmetre com a idea general.

Continuarà... Xavier Pujadas

Font: revista butlletí de la Cooperativa Plana de Vic

31

32

El mango: Es un gran amic per les pells seques. Només cal passar el revés d’una pell de mango sobre la pell , esperar uns minuts i després aclarir amb aigua tíbia. S’aconsegueix una suavitat extraordinària.

Llet de soja: Posar dos o tres cullerades soperes de llet de soja dins l’aigua calenta de la banyera, per tenir la pell més hidratada, més flexible i perfumada.

Iogurt natural: Per a una hidratació extra per a la pell, barrejar en un bol una mica de iogurt

natural amb 3 culleres de suc de llimona i farina d’avena si la teva pell és grassa i una cullerada de mel si és seca. Posar aquesta crema sobre la cara, evitant la zona dels ulls i deixar-la durant 15 minuts, abans de treure-la amb aigua tíbia. Secar amb precaució

Api: Per a les mans tallades, posar un tros d’api en una cassola amb aigua bullint durant uns tres minuts i deixar reposar el líquid. Quan està temperat, introduir les mans durant 20 minuts, després rentar-les, eixugar-les i posar-se una crema hidratant.

Font: Mia Glòria Cot

ELS AMICS DE LA NOSTRA PELL

33natura i bellesa

34

Un cop passades les festes i ben païts els turrons i tots els menjars del Nadal, comencem un nou any que segur que estarà farcit de novetats.

Els Canovellins hem pogut gaudir d’uns dies plens d’activitats i de coses a fer. El 16 de desembre va tenir lloc el IV Concert Incert a Cobert on un munt de persones van donar una joguina per a les famílies més necessitades. Altres activitats ja consolidades al municipi i que s’han repetit han estat els Dies Gegants, la multitudinària cursa de Sant Silvestre l’últim dia de l’any, els flamants Pastorets i la cavalcada de Ses Majestats els Reis d’Orient.

Què han dit de nosaltres

El 9 nou

“Serveis Socials de Canovelles farà visites a 400 avis de més de 80 anys del municipi per detectar situacions de necessitat i acostar-los els serveis més bàsics”.

“L’Ajuntament de Canovelles apujarà l’IBI un 6,65% l’any vinent i la taxa d’escombraries s’incrementarà en un 10%”.

VOTV

“El Banc del Temps de Canovelles ja ofereix intercanvi de serveis”.

El Banc del Temps va ser una iniciativa que va començar fa uns mesos però ara es posa en marxa per tal d’oferir als canovellins una altra manera de comerciar. Canvien temps d’uns, pel temps dels altres en el que cadascú pot oferir.

“La Biblioteca de Canovelles compleix 12 anys en plena forma”.

12 anys de Biblioteca han fet néixer projectes com ara l’arxiu Digital Estela, que ja emmagatzema, per exemple, més de 17.000 articles sobre Canovelles de El 9 Nou.

Vallesoriental.com

“L’espectacle de dansa ‘6 milles’ s’estrena amb èxit a Canovelles”.

33 persones provinents de Cardedeu i Canovelles van participar a Pobles en Dansa, un espectacle trencador i interactuant amb el públic assistent. L’estil de dansa comprenia diversos estils: rap, hip hop, pop, dansa contemporània, etc. sempre seguint els gustos dels artistes, en moltes ocasions sense experiència prèvia dalt dels escenaris.

“Canovelles cedeix als grafiters parets dels polígons industrials”.

Les parets del polígon industrial de Can Castells es cediran als joves del municipi que vulguin pintar els seus grafitis d’una manera legal.

Gemma Duran

35notíCies de CanoVelles

36

Es molt possible que a quest Nadal, us hagin regalat a questa planta, que resulta molt decorativa per aquestes festes i és una mica diferent.

No és de les plantes més fàcils de cultivar, però tot i així si tenim la precaució de no exposar-la a una temperatura massa alta uns, 16-18 graus màxim, com totes les plantes necessita molta claredat, d’aquesta forma la podem mantenir perfectament a

l’interior de les nostres cases, la planta i les seves baies, ja que és el que la fan molt decorativa pel seu color vermell brillant .

Quan arriba el bon temps es pot posar a la intempèrie però mai a ple sol , li agrada un lloc protegit de semi sombra, per tant si teniu un racó dintre de casa ben il·luminat i airejat també si pot trobar a gust.

Les atencions que necessita es limiten a que la terra mai es quedi seca però tampoc es pot tenir aigua estancada en el test, doncs això faria que les arrels es podrissin i significaria la mort de la planta, a l’estiu si que és important regar-la molt sovint i adobar-la un cop al mes, ja que és el moment que necessita tenir les fulles molt verdes i lluents per florir amb unes floretes petites blanques que seran les baies que es tornaran vermelles quan arribi l’hivern .

Rosa Gratacòs

BOSPREMIUM

37Plantes

38

RAP A LES HERBESIngredients per a 4 persones:

8 talls de rap2 patates mitjanes1 ceba petita2 tomaquets Oli d’oliva, sal i pebre½ got de vi blanc sec1 ramet petit d’herbes aromàtiques (romaní,farigola, llorer I julivert) ben lligat que no es desfaci.

Preparació:

Salpebrem el rap i l’enfarinem i junt amb el ramet d’herbes el fregim amb bastant oli. Quan estigui fregit el retirem i el desem a part.

En el mateix oli i amb el ramet d’herbes fregim les patates pelades i talladles

en rodanxes de mig centímetre aproximadament; quan estiguin fregides les colocarem en una plata per anar al forn. Posem els talls de rap pel damunt de las patates.

Colem l’oli de fregir el rap i les patates i fem un sofregit amb la seba i els tomaquets trossejats. Quan estigui apunt afegirem el vi blanc sec i ho deixarem reduir un parell de minuts.

Tot aquest sofregit l’escamparem pel damunt del rap i les patates amb un fumet de peix suficient perquè quedin les patates cobertes.

Ho posarem al forn calent entre 15 i 20 minuts i ho servim calent.

Teresa Gomà

39la Cuina de l’àVia

40

FRED MATÍ D’HIVERN

Aquell fred matí d’hivern,a on la breu gebrada pinta els camps,i el sol tènue vaticina l’aigualdel desgel, manantial de vida futura.

El record m’inunda de melangia,i sento corglaçada la cadènciade les hores passant amb lentitud,en aquests dies on la natura s’apaivaga.

Els arbres nuus senyaldel temps que s’esdevéembolcallats de boira fina,albiren noves esperances de vida.

El vent em parla pausat,m’explica històries velles,i ocells que emigren al Sud,somiant en càlides terres.

Passejant per Can Quana.

Anna Aguayo

SUMA CARMEN

41Poesia de ma terra

42

JUNTA DE LA COMISSIÓ SANT ANTONI

“LA VIDA NOMÉS TÉ SENTIT SI PENSEM QUE EL

FUTUR SERÀ MILLOR. “ Albert Pla Nualart

( lingüista - escriptor )

La Comissió de Sant Antoni Abat ha assolit l’impensable. Ben considerada volguda i estimada perquè ha estat responsable de transmetre valors del nostre poble obert innovador, orgullós del passat històric i llançat al futur.

És honor pertànyer a la Comissió, llavor sembrada en època llunyana ha eixit al llarg del temps per transformar-se en frondós arbre d’arrels profundes i espès ramatge, bandera de les nostres costums i tradicions. No puc oblidar ni passar per alt, l’Emili Valls, Jaume Castellà, Jaume Estrada, motors de la primera passada del I7 gener 1961, i recordar amb gran admiració les cantades de Caramelles dirigides per l’Emili, acte valent decidit, aleshores prohibit reivindicar l’estima a nostra terra.

No és d’això del que vull fer esment sinó de la Junta actual que amb bon criteri ha decidit passar pàgina i què un nou lideratge aporti aires frescs. Tranquil·litza que estiguin disposats a ser pal de paller per la Junta entrant. No dubto que l’embranzida que actualment

ha aconseguit aquesta Junta faci tremolar agafar les regnes al més valent, però l’estima al poble de Canovelles podrà, vencerà, sorgirà la ment sàvia generosa conscient del què comporta la responsabilitat d’un treball que exigeix entrega incondicional amb la suficient humilitat de reconèixer la feina insuperable del moment però convençut que sempre es pot millorar, paciència no es sega abans de sembrar, ni s’obté resultats ans d’esmerçar esforços. D’una època gloriosa ve la decadència necessària per planificar, sorgir idees, fructificar el mai pensat. Cal passar la tardor l’hivern la primavera per recollir a l’estiu.

Canovelles mereix una Comissió de Sant Antoni Abat ferma de conviccions, ideals, propostes. No es pot defallír. Hi ha una dita:

“No temis anar a poc a poc, tem estar parat.”

La nova Junta a poc poc o més lleugera seguirà endavant. Demostrarà arreu que som catalans de soca arrel.

Visca la Comissió Sant Antoni Abat !

Visca Canovelles !

Visca Catalunya !

M. Glòria Puig

43esPurnes d’una Vida

44

NOM:

Català: Falzia negra, Falzilla Castellà: Culantrillo negro Científic: Asplenium adiantum- nigrum

FAMÍLIA: Aspleniàcies

ECOSISTEMA: Alzinar

ASPECTES FÍSICS

Planta perenne que pertany a l’estrat herbaci. És una falguera de rizoma serpentejant.

Tija: És un petit rizoma bru fosc i pilós, des de on surten els pecíols de les frondes.

Fulles: Les frondes (fulles) són pinnaticompostes de 10 a 50 cm. disposats als dos costats del raquis (nervi principal), són coriàcies, lluents i

fosques en forma triangular densament agrupades i els seus sorus (receptacles on es produeixen les espores) són molt estrets . El pecíol és negre i tant o més llarg que el limbe.

Flors: L’època de floració és al maig, juny i juliol.

DISTRIBUCIÓ

Viu en contrades mediterrànies marítimes. També es coneix a les Balears. Creix en enclavaments rocosos, pedregosos, sílicis i humits.

UTILITAT

Medicinal: S’utilitza com a medicament pectoral. Ornamentació: Es posa a les rocalles dels jardins

CURIOSITATS

Ajuda a mantenir la humitat del bosc. Es coneixen diverses classes d’acord amb la coloració: Falzia blanca i Falzia roja.

FALZIA NEGRA

Anita Miralles

45CalaiX de la CiènCia

46

Aquest curs, estic fent una assignatura que tracta sobre la publicitat.

Estic estudiant “Direcció i Administració d’Empreses” i m’expliquen la cara contrària de la publicitat; la manera de persuadir al consumidor, de fer-lo comprar, d’enganxar-lo o motivar-lo d’alguna manera per a que desitgi de manera incondicional el nostre producte.

En els temps que corren, és molt difícil aconseguir-ho, ja que la gent no està disposada a comprar el que les empreses realment voldrien.

Tot i així, haig de dir que moltes marques ho aconsegueixen...

Estic fascinada, principalment, amb un anunci que surt últimament a la televisió (sense ànim de fer publicitat, m’agradaria explicar-lo. Tot i que probablement ja l’haureu vist).

És l’anunci de “Coca-Cola”.

Haig de dir que admiro realment la feina que fan els publicistes d’aquesta marca, ja que cada any sorprenen amb un spot més... no sé com dir-ho... impactant.

Primerament, haig de dir que m’encanta la cançó, una cançó que enganxa, amb ritme, però que té sentiment, que té una lletra amb un rerefons molt sentimental.

Tot i així, el més maco de l’anunci és el que diu. M’agrada perquè és positiu, són frases curtes que fan pensar a les persones i et fan veure la part bona de la

vida; el got mig ple com es sol dir.

“ Per cada tanc que es fabrica en el món... es fabriquen 131.000 ossets de peluix”

“ Per cada Borsa que es desploma al món... hi ha 10 versions de la cançó “What a Wonderful World””

“ Per cada persona corrupta... n’hi ha 8 mil donant sang”

“ Per cada persona que diu que això cada dia anirà pitjor... hi ha 100 parelles buscant un fill”

“Per cada arma que es ven en el món... hi ha 20 mil persones compartint una Coca-Cola”

...

Mireu, ja sé que l’última frase m’està induint a comprar el seu producte, però no m’importa; realment ho han aconseguit, m’han emocionat, m’han fet ser més positiva... ¿per què no haig de tenir ganes de prendrem una Coca-Cola amb bona companyia i deixar de banda per una estona les frases negatives que ens envolten?

Així que només espero, que en aquesta estoneta que heu estat llegint, us hagueu près el vostre temps per seure al sofà, pensar positivament, allunyar-vos una mica de la realitat, i perquè no... prendre-us una Coca-Cola.

Mireia Plans

LA PUBLICITAT

4710 minuts Per Pensar

48

49

50

El 17 de gener de 1961, vostè va entrar al Bar Miliu i va dir: “Ja està bé, fins i tot fa vergonya. Els pobles veïns celebren la Festa de Sant Antoni i aquí, en aquest poble, sense fer res”. Va anar així, la fundació de la nostra Entitat? Sí. Això és cert i en Miliu i en Jaume Castellà ràpidament van donar-me suport i així l’any següent vam organitzar la primera Passada de Sant Antoni.

Quan van fundar la Comissió, quin era l’objectiu que cercaven? La resposta de la gent, després de la primera Passada va ser molt bona i això va provocar que participéssim en la Festa Major, l’Aplec, orquestres, teatre, cinema, etc.

Qui va formava la Junta Directiva? En Jaume Castellà, en Miliu i jo mateix.

Durant la dècada dels 60 la Comissió, a més d’organitzar la Diada de Sant Antoni, quines altres activitats feien? L’Aplec, Caramelles que s’encarregava en Miliu, però això no va i les que més amunt ja s’han dit.

És cert que la Diada de Sant Antoni va arribar ser Festa Local a Canovelles? No ho va arribar a ser. Va ser una festa que hi participava qui volia i res més. Es feia la Passada i el ball del Sindicat al vespre.

Vostè va ser el president, però en Lluís Valls i en Jaume Castellà, quin paper tenien? En Miliu era el secretari i en Jaume Castellà va ser el tresorer.

El Campanar va ser l’única causa de la dissolució de la primera Junta o hi va haver altres motius? Ho vam deixar més que tot perquè les coses no ens van anar com volíem; malgrat que la gent va respondre, el nostre gran objectiu era un local per a la Societat de Sant Antoni i no ho vam aconseguir. Ens vam sentir una mica enganyats perquè primer ens van dir que el tindríem i, a l’hora de la veritat ens ho van negar.

Al 1981, joves com en Miquel de Can Mingo, en Joan de Can Poldu, en Toni Riveiro, el seu fill Julià, entre d’altres, van recuperar la Festa, com ho valora? Em va semblar molt bé, però m’hagués agradat que alhora d’engegar s’haguessin adreçat a mi, com a president que havia estat. Tampoc no em va agradar que la bandera s’enterrés amb en Miliu.

Malgrat això valoro molt positivament que es recuperés la Comissió i que aquests joves ho fessin.

I ara, després de 50 anys, com veu aquesta Entitat? Jo la veig bé. Veig que funciona, fins i tot l’Ajuntament pot estar content de tenir una entitat com aquesta.

Quin futur li veu? Crec que vosaltres ho feu molt bé i quan ho deixeu depèn de la gent que ho agafi, ja que això implica moltes hores de feina i molts sacrificis. Jo ja no ho veuré perquè en tinc 88; però millor que no es deixi i que pugui durar 50 anys més...

Toni Calderon

JAUME ESTRADA i BOSCH. ENTREVISTA al PRESIDENT i FUNDADOR

511962-2012 = 50 anys

52

www.lacomi.org comissiosantantoniabat@gmail.com

BARRETINA JOVE

Si ets jove, aquesta és la teva secció

Info: Laura 646 398 068 barretinajove.lacomi@gmail.com

BAll dE gITANEs

La dansa del Vallès, també és la de Canovelles

“Dilluns, de 18-21.30h” al Campanar

Info: Aleix 678 46 33 59 balldegitanes.lacomi@gmail.com

RElAcIONs cIuTAdANEs

ET NECESSITEM per TREBALLAR amb el moviment associatiu de Canovelles,

perquè també és el nostre objectiuVINE AMB NOSALTRES...

Info: Sunsion 93 849 47 39 rc.lacomi@gmail.com

TEATREEl teatre amateur, amb direcció professional

Grup Cumulonimbus: “diumenges, de 16-20h”Grup l’Aplec: “dimecres, de 20.30-24h”

Info: Consol 93 840 10 73 teatre.lacomi@gmail.com

sEccIó ExcuRsIONIsTA

Vine i tots junts obrirem camí

Info: Xavier 93 849 17 36 / 645 96 75 65 centreexcursionista.lacomi@gmail.com

53aCtiVitats de la Comissió

54

Diumenge 7 18.30h Els PASTORETS de CANOVELLES

Diumenge 8 18.30h Els PASTORETS de CANOVELLES

Dissabte 21 50a Diada de Sant Antoni Abat

Dissabte 18 Carnestoltes 2012

Diumenge 19 Ballada de Gitanes. Sta. Eulàlia de Ronçana

Diumenge 26 Travessa del Vidranès

Inici entrenaments per a la: 18a marxa Montserrat - Canovelles

Diumenge 11 Ballada de Gitanes. Bigues i Riells

Dissabte 24 Trobada de Gitanes del 50è aniversari

Dissabte 31 Assemblea General Extraordinària de Socis

Dilluns Vespre Assaig BALL DE GITANES

Dimecres Vespre Assaig grup de teatre L’Aplec

Dijous Diumenges

Vespre Assaig grup de teatre Cumulonimbus

Tota la informació a: www.lacomi.org

GENER

MARÇ

FEBRER

HIVERN

Us hi esperem !D’aquestes i d’altres activitats rebreu puntual informació.

agenda

55