Dossier de premsa

Premiats:

Audiovisual

Cinema

Música

Teatre

Premi Nacional de Cultura Audiovisual 2011

Mariona Omedes

VEREDICTE DEL JURAT:

Per la seva capacitat de posar-se al servei de diversos projectes,

traduint les intencions dels altres amb un llenguatge audiovisual

propi, tal com s’ha demostrat en tres del seus treballs més recents:

Barcelona visions de la primera metròpoli, a l’exposició sobre

Ildefons Cerdà al Museu d’Història de Barcelona, l’audiovisual per

l’obra de Tom Stoppard Realidad i l’audiovisual del Pavelló de

Barcelona de l’Exposició Universal de Shanghai.

DOSSIER INFORMATIU SOBRE MARIONA OMEDES, PREMI NACIONAL DE CULTURA - AUDIOVISUAL

MARIONA OMEDES Artista multimèdia, dissenyadora gràfica, realitzadora audiovisual, col·labora

habitualment en curts i llarg metratges, Artista multimèdia, formada com a dissenyadora gràfica, il·lustradora i pintora, que desenvolupa els seus coneixements treballant durant deu anys (1989-1999) a l'empresa de postproducció digital Oframe, la qual acaba dirigint. Allà s'especialitza en muntatge, efectes especials, animació i disseny gràfic aplicat a imatge en moviment, al costat d'artistes i professionals del medi. L'any 2000 comença a treballar en solitari

com a freelance fins el 2008 en què s'inicia el projecte com a directora de l'estudi Nueve Ojos i treballa en equip. Les seves qualitats artístiques la fan participar en projectes audiovisuals de marcat caràcter cultural. Els seus coneixements i inquietuds es desenvolupen en la realització de documentals, vídeo art, títols de crèdit i publicitat i altres disciplines de comunicació visual. Va ser definida pel prestigiós realitzador audiovisual José Montes-Baquer com una dona renaixentista del segle XXI. Des de 1984 fins avui publica il·lustracions en revistes i diaris com L'Avenç, Ajoblanco, el suplement de medicina de La Vanguardia, o el Quadern de cultura d'El País, també il·lustra llibres, Ginebra de Rosa Regàs, Nairobi de Carmen Tord i Adéu Cordera de la col·lecció Moby Dick i participa en exposicions col·lectives. Des de 1998 dóna classes de postproducció en diferents escoles de cinema i televisió, com ESCAC, IDEP, EINA i l'Escola Superior de Arquitectura. Entre els seus últims treballs destaquen la videoprojecció a la façana de l’Ajuntament de Barcelona a les festes de la Mercè 2009, la videoprojecció a l’arc central del pont romànic de Camprodon i la imatge gràfica per a l'acte «Univers Albéniz» 2008; l’audiovisual “Barcelona Confederada: Un viatge amb Ildefons Cerdà pel territori de la província de Barcelona i la seva proposta de divisió territorial”, per a l'exposició «Cerdà i la política pràctica», en el marc de l’Any Cerdà, per la Diputació de Barcelona. El 2010, Mariona Omedes va realitzar l’audiovisual per l'escenografia de l'obra de teatre The Real Thing, de Tom Stoppard, presentada al Teatro María

Guerrero de Madrid sota el nom de Realidad, dirigida per Natalia Menéndez. Producció del Centro Dramático Nacional de Madrid, del 28 de gener al 7 març de 2010. http://cdn.mcu.es/pdf/cdn0910_11.pdf També va realitzar l’audiovisual per a l'exposició “Cerdà i Barcelona. La primera metròpoli, 1853-1897” presentada al Saló del Tinell del Museu d'Història de Barcelona, del 26 de febrer al 26 de setembre de 2010. http://w3.bcn.es/V64/Home/V64XMLHomeLinkPl/0,4468,335907851_335946995_1_855154330,00.html?accio=detall&home=&linkDetalle=http://w3.bcn.es/V64/Home/V64XMLHomeLinkPl/0,4468,335907851_335946995_1_855154330,00.html?accio=detall Omedes també va realitzar l’audiovisual per la projecció calidoscòpica al Pavelló de Barcelona per l'Exposició Universal Shanghai2010. Sono Tecnologia Audiovisual. Igualment, va realitzar l’animació, l’e-disseny gràfic, l’edició i muntatge de la pel.licula documental María y yo, guió de Miguel Gallardo i direcció de Felix Fernández de Castro. Bausan Films. María y yo és candidata als Goya en 9 categories: millor pel·lícula, millor direcció de producció, millor muntatge, millor direcció novel, millor guió adaptat, millor direcció de fotografia, millor so, millors efectes especials i millor pel·lícula documental. Web: http://www.marionaomedes.com/ Myspace: http://www.myspace.com/marionaomedes CV: http://www.nueveojos.com/pdf/cv_mariona_omedes.pdf Blog de Nueve Ojos: http://nueveojos.blogspot.com/

VEREDICTE DEL JURAT:

Per la recuperació de Jordi Cadena com a director de cinema. Per l’autoria a quatre mans d’Elisa K feta també amb Judith Colell, tot conservant cadascú el seu estil, però sense perdre la coherència d’una història única. Per l’adaptació del conte “Elisa Kiseljak” de Lolita Bosch, passat a la pantalla de manera sorprenent, amb una gran força i bellesa, i que ha merescut el reconeixement de la crítica nacional i internacional.

Premi Nacional de Cultura Cinema 2011

Judith Colell i Jordi Cadena

DOSSIER INFORMATIU SOBRE JUDITH COLELL i JORDI CADENA, PREMI NACIONAL DE CULTURA - CINEMA per “Elisa K” “Elisa K” Que no recordis no vol dir que no hagi passat Direcció: Judith Colell i Jordi Cadena Guió: Jordi Cadena, basat en el conte de Lolita Bosch Elisa Kiseljak Productor: Antonio Chavarrías Productora delegada: Àngels Masclans

Productor associat: Emilio Oviedo (Indigo Medio) Directora de producció: Goretti Pagés Ajudant de direcció: Àlex Vilà Director de fotografia: Sergi Gallardo Director artístic: Isaac P. Racine Càsting: Ana Isabel Velásquez So directe: David Fontrodona Muntatge: David Gallart Muntatge de so: Albert Manera Mescles: Marc Orts Maquillatge: Maru Errando Perruqueria: Juan Cansado Vestuari: Anna Pons

Distribució: Wanda Vision Una producció d’Oberon Cinematogràfica, S.A. en producció associada amb Televisió de Catalunya, S.A. amb la col·laboració de Indigomedia, Generalitat de Catalunya, ICIC

Format: 2:35, color i blanc i negre Rodatge: del 16/11 al 11/12 de 2.009 Localitzacions: Barcelona, La Floresta (Sant Cugat), Sabadell i Valls. Data d’estrena: 21 de setembre al Festival Internacional de Cinema de San Sebastián

Web: http://www.elisaklapelicula.com/

Trailer: http://www.youtube.com/watch?v=VeqNLn4SDHk

La pel·lícula ha estat guardonada amb el Premi Especial del Jurat a la 58ª edició del festival de San Sebastián i el Premi del Públic al Festival Internacional de Cine de Albacete, Abycine i també ha estat seleccionada pel Festival BFI (London Film Festival), al Festival d’Estocolm, al Festival de Toulouse, al Festival de Montreal Nouveau Cinema, al Festival de Marsella i al Festival de las Bahamas.

També va estar nominada a 5 premis Gaudi : millor pel·lícula, millor director, millor actriu (Aina Clotet), millor actriu secundaria (Lydia Zimmermann) i millor muntatge.

La pel·lícula tracta de l'abús sexual a menors, i ho fa amb pudor i una curosa posada en escena, fent servir l’el·lipsi.

Sinopsi A l’ Elisa, que farà onze anys a l’estiu, li agrada el seu nou vestit blanc amb llaços blaus. Però falta molt poc per a que tot deixi de tenir importància. L’amic del pare l’ha fet plorar i després li ha dit: “Si deixes de plorar, et regalaré una polsera de plata”. Ningú no s’adona del que ha passat. L’Elisa està una mica estranya i plora. Fins que passen catorze anys, quatre mesos i alguns dies i truca a la seva mare per demanar-li espantada: “Ajuda’m, acabo de recordar una cosa horrible”. Els directors Judith Colell és directora, guionista i productora de cinema. Original de Sant Cugat (Vallès Occidental), va llicenciar-se en Història de l'Art i posteriorment la Universitat de Nova York va atorgar-li el Certificate in Film. El 1996 el seu curtmetratge Escrito en la piel va estar nominat al Premi Goya a la seva categoria. El 2004 va fer una incursió en el món del teatre, dirigint l'obra Amor matern, un text d'August Strindberg que va ser interpretat al Brossa Espai Escènic per Imma Colomer, Marina Gatell, Maria Ribera i Mercè Managuerra. És professora de guió a la Universitat Pompeu Fabra (on és professora adjunta del Departament de Comunicació), a la Universitat Ramon Llull, a la Universitat de Girona i a l'escola Taller de Guionistas.

Premis 2001: Premi Butaca a la millor pel·lícula catalana per Dones Nominacions 1996: Premi Goya al millor curtmetratge de ficció per Escrito en la piel 1997: Premi del Cercle Precolombí al Festival de Cinema de Bogotà per El domini dels sentits, juntament amb les codirectores Isabel Gardela, Teresa Pelegri, Nuria Olivé-Bellés i Maria Ripoll 2007: Premi Ciutat de Barcelona a la millor direcció per 53 días de invierno 2008: Premi Butaca a la millor pel·lícula catalana per 53 días de invierno Jordi Cadena (Barcelona, 1947) director, guionista i productor de cinema. Estudia Dret i Periodisme. Becat per la Fundació Castellblanch realitza pràctiques de direcció a Varsòvia. Ha publicat articles a: Fotogramas, Dirigido per..., Flash Fotografia, Ajoblanco, etc. Ha estat vicepresident del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya i ha impartit classes a la Facultat de Ciències de la Informació (UAB), al Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya, a l'Escola Superior de Cinema de Catalunya i a la Universitat de Girona. Actualment és professor associat del Departament de Comunicació la Universitat Pompeu Fabra, on imparteix classes de guió, i a l'Institut Politècnic Sant Ignasi. Elisa K és el primer llargmetratge dirigit conjuntament per Judith Colell i Jordi Cadena. Després de l’èxit i el recorregut per nombrosos festivals internacionals de les seves pel·lícules anteriors (Dones i 53 días de invierno), Colell uneix la seva mirada a la de Jordi Cadena, qui torna a la direcció després d’un temps en el que s’ha dedicat principalment a la docència. Les seves pel·lícules La Senyora, Els papers d’Aspern, És quan dormo que hi veig clar… són alguns dels títols més destacats del cinema català de les dècades dels 70-90. Elisa Kiseljak de Lolita Bosch, està publicat en castellà per Caballo de Troya (2005) (Random House Mondadori) i en català per La Campana (2005).

Premsa Notícies UPF: http://www.upf.edu/enoticies/1011/0123.html Critica Fotogramas: http://www.fotogramas.es/Peliculas/Elisa-K/Critica Article EL Séptimo Arte: http://www.elseptimoarte.net/la-memoria-sigue-marcando-el-camino-9141.html Article EL Periodico: “Elisa K impacta al Festival del San Sebastià”: http://www.elperiodico.com/es/noticias/cultura-y-espectaculos/20100922/elisa-judith-colell-jordi-cadena-impacta-san-sebastian/491370.shtml Critica La Butaca Azul: http://azulinarium.com/labutacaazul/archives/1553 Critica del punto.es: http://www.publico.es/culturas/337883/elisa-k-y-los-riesgos-de-la-memoria Critica de Josá Manuel Cuellar: http://www.hoycinema.com/criticas/ElisaK-2010/2127.htm Critica Diario de Navarra: http://www.diariodenavarra.es/20100922/culturaysociedad/elisa-k-recuerdo-violacion-infantil.html?not=2010092202535761&idnot=2010092202535761&dia=20100922&seccion=culturaysociedad&seccion2=culturaysociedad&chnl=40

Premi Nacional de Cultura Música 2011

Miguel Poveda

VEREDICTE DEL JURAT:

Pel rigor i valentia de les seves propostes, sempre dotades d’un caràcter innovador. En el seu recent espectacle "Historias de viva voz", estrenat a Sevilla, el cantaor badaloní va tornar a posar de manifest el seu talent inesgotable al servei del flamenc.

DOSSIER INFORMATIU SOBRE MIGUEL POVEDA, PREMI NACIONAL DE CULTURA - MÚSICA MIGUEL POVEDA “Historias de viva voz” – Inauguració de la Bienal de Flamenco de Sevilla a la Maestranza Miguel Poveda va protagonitzar la gala inaugural de l’esdeveniment més important del món flamenc, la Bienal de Sevilla, el 15 de setembre, amb Historias de viva voz a la Plaça de Toros de la Maestranza. Un espectacle basat en la investigació, la revisió i la recreació del llegat del flamenc, popular i culte. Historias de viva voz és un recorregut per les diferents formes d'interpretar un mateix cant, unes vegades seguint les estructures fixades pels vells mestres, altres deconstruint els esquemes del cant, per evocar des de la contemporaneïtat, la naturalitat, l'abstracte o el figuratiu, els ambients en els quals es van formar els diferents cants andalusos i flamencs. Concert inaugural de la Bienal de Flamenc de Sevilla: Historias de viva voz

Direcció: Rafael Estévez Idea original, direcció musical i selecció de repertori: Miguel Poveda i Rafael Estévez Música original: Alfredo Lagos, Jesús Guerrero, Juan Gómez "Chicuelo" Arranjaments musicals i direcció d'orquestra: Joan Albert Amargós Director de l’Orquestra Jove d'Andalusia: Michael Thomas Música: Isaac Albéniz - Arbós - Suriñach, F. Obradors, Cabell - Salazar - Freire, Ochaíta - Solano, Valverde - Lleó - Quiroga, S. Castrioto - P. Contursi, F. García Lorca - R. Pachón, PCoreogra

opular fia i posada en escena: Rafael Estévez,

i Paños

id el Galli, Inma Rivero,

Nani Paños, Antonio Ruz Guió: Rafael Estévez Ajudant direcció: NanElenco: Miguel Poveda Cant: Carmen Grilo, DavJuan José Amador Fill, Mara Rei, Miguel Lavi,

Paco el Trini, Sandra Carrasco. Artista convidada: Esperanza Fernández

Guitarra: Alfredo Lagos, Jesús Guerrero, Juan Gómez "Chicuelo". Artista convidat: Moraíto Chico. Percussió: Paquito González Palmes: Carlos Grilo, Luis Cantarote Piano: Joan Albert Amargós Músics: OJA (Orquestra Jove d'Andalusia) Director: Michael Thomas Ball: Antonio Ruz, Laura Rozalén, Nani Paños, Rafael Estévez Direcció tècnica: Antonio Romero Disseny d'il·luminació: Manu Madueño Disseny d'escenografia: Antonio Marín Disseny de So: Félix Vázquez, Manu Meñaca Producció executiva: Oscar Escobar Producció: Loles López Vestuari: Carmen Montaraz Regidoria: Balbi Parra Tècnic Llums: Manu Madueño Tècnic So: Félix Vázquez, Manu Meñaca Amb la col·laboració especial de Pepa Gamboa. Fantasia flamenca on la veu en solitari, a duo, en trio o de forma coral, es passeja per les seguiriyas, les soleares, cantiñas, tonás i malaguenyes, tango argentí, fandangos, canyes, pols, peteneras, cobles, pregons o bulerías. Abordat des d'un concepte actual, aquest repertori es mira al passat i en aquests artistes flamencs capaços d'adaptar les músiques de procedències i naturaleses més dispars i que sense ànim ni intenció de mimetismes, es fa possible en la veu i versàtil personalitat del cantaor Miguel Poveda.

Rafael Estévez - Director de Historias de viva voz

Web: http://miguelpoveda.com Vídeo resum de De Viva Voz: http://www.youtube.com/watch?v=dDciNyfdmtM Més videos: http://www.miguelpoveda.com/categoria/multimedia/ Premsa de De Viva Voz: http://www.miguelpoveda.com/2010/09/21/resumen-final-de-prensa-del-estreno-de-historias-de-viva-voz/

Pinzellada biogràfica Miguel Poveda va rebre el Premio Nacional de Música 2007, en la modalitat d'Interpretació, "per la seva gran qualitat i versatilitat i per l’interès que ha generat en altres àmbits de la creació". Nascut a Barcelona i crescut a Badalona, Poveda comença a cantar als 15 anys en l'entorn de les penyes flamenques de Catalunya. El 1993, després de guanyar quatre premis: Premi Lámpara Minera (el més preuat del món flamenc), i tres premis més en les modalitats de la Soleá, la Cartagenera i la Malagueña al Festival Nacional del Cante de las Minas de la Unión (Múrcia), inicia la seva carrera com a professional. Ha participat en els principals festivals de música nacionals i internacionals, cantant en auditoris com l’Odeón de París, el Liceu de Barcelona, el Teatro Real de Madrid, el Carnegie Hall i el Lincoln Center de Nova York, el Wiener Konzerthaus de Viena, el Teatre Colón de Buenos Aires, l’Auditorium Parco della Musica de Roma, el Sadler's Wells de Londres, la Maestranza de Sevilla... Ha col·laborat amb artistes com Santiago Auserón, Enrique Morente, Israel Galván, Eva Yerbabuena, Matilde Coral, Giovanni Hidalgo, Martirio, Rodolfo Mederos, Tomatito, Antonio Carmona, Pasión Vega, Maria del Mar Bonet, Mariza i molts altres músics i intèrprets. Ha participat en diferents pel·lícules amb Bigas Luna (La teta y la luna), Carlos Saura (Fados i Flamenco, Flamenco), o el francès Nicolas Klotz (La question humaine) i amb Pedro Almodóvar (B.S.O Los abrazos rotos). Ha gravat, fins avui, vuit discos. L'últim d'ells, Coplas del querer, un CD doble en homenatge a la copla. Poveda enriqueix la seva trajectòria artística amb una experimentació constant de gèneres com la copla, el tango, el bolero o el fado, deixant la seva pròpia petjada amb arrel flamenca en la interpretació d'altres tipus de músiques. Poveda s'interessa per anar més enllà de la imatge tòpica del cantaor típic i s'endinsa en altres terrenys artístics que no sempre són ben vistos pel món del flamenc més ortodox. Mostra del seu interès per cercar l'art en altres gèneres musicals són les seves nombroses col·laboracions amb altres artistes de disciplines ben diverses, treballs que donen a conèixer la seva veu a uns altres públics no habituats al flamenc.

Premis 2010

- Giraldillo Especial del Jurat pel seu espectacle Historias de viva voz BIENNAL DE FLAMENC DE SEVILLA 2010.

- Honor: Hijo Adoptivo de Castril (Granada)

- Honor: Hijo Adoptivo de la Província de Sevilla.

- XIII FESTIVAL DE JEREZ (2009). Premi Especial concedit per la

Federación Local de Peñas Flamencas per la seva col·laboració en els espectacles 'Lluvia' d'Eva Yerbabuena i 'Tórtola València' d'Isabel Bayón.

- - Disc de platí per les més de 60.000 còpies venudes del seu disc Coplas del Querer.

- XIV PREMIS DE LA MÚSICA. Premi al Millor Àlbum de Cançó Espanyola

per Coplas del Querer.

Premis 2009

- DISC D'OR per les més de 30.000 còpies venudes del seu disc Coplas del Querer l'octubre de 2009

- Premi CAMARÓN D'OR 2009 concedit per la Peña Cultural Flamenca Camarón de la Isla de San Fernando (Cadiz)

- Premis GRAMMY LATINOS 2009: Nominació al Millor àlbum flamenc per Coplas del Querer

- Premi PATRIARCA DEL FLAMENC que atorga l'Asociación Flamenca de

la Universidad de Múrcia (UMU) Premis 2008

- Giraldillo "MOMENTO MÁGICO BIENNAL": Menció destinada a l'instant captivador i fugaç que més resplendeixi i emocioni de manera insospitada al Festival, rebut per la seva col·laboració en Tórtola València d'Isabel Bayón al costat de Matilde Coral. BIENAL DE FLAMENCO DE SEVILLA 2008.

- PREMIO AL DUENDE juntament amb Matilde Coral, per la seva

participació a Tórtola València d'Isabel Bayón en la XV edició de la Bienal de Sevilla – 1er Premio de la Prensa Mario Maya.

- PREMI NACIONAL DE CANT DE LA CÀTEDRA de Flamencología de Jerez.

- PREMI DEL PÚBLIC al seu espectacle 'Sense frontera' - Festival de

Flamenco de Jerez -

Premis 2007

- PREMIO NACIONAL DE MÚSICA - Interpretación (Ministerio de Cultura)

- PREMIS GRAMMY LATINOS 2007: Nominació al Millor àlbum flamenc per Tierra de calma.

- XI PREMIS DE LA MÚSICA - 2 nominacions: Nominació a la Millor

Cançó per Bones intencions i Nominació al Millor Àlbum de Flamenc per Tierra de calma.

- 4 º PREMIS REVISTA DE FLAMENC - El millor de 2006 (enquesta per

votació popular): Premi al Millor disc flamenc per Tierra de calma i Premi Millor espectacle de flamenc en directe per Tierra de calma.

- PREMI0 DEL PÚBLICO DE FLAMENC a Miguel Poveda per Tierra de

calma - Canal Sur Radio.

- PREMIOS FLAMENCO HOY - Tierra de calma: Millor disc flamenc per la crítica especialitzada - Revista Flamenco Hoy.

- CONCURSO INTERNACIONAL DE CANTE FLAMENCO CIUDAD DE

PUERTOLLANO - Reconeixement a Miguel Poveda, a la joventut excel.lent en la divulgació de l'art flamenc, dins i fora d'Espanya.

Premis 2006

- BIENAL DE FLAMENCO DE SEVILLA, 2 GiraldilloS: Giraldillo al cante: Miguel Poveda i Giraldillo Momento Mágico Bienal 2006: A les sevillanes de l'espectacle Tierra de Calma (Miguel Poveda, Eva la Yerbabuena, Dorantes, J. Carlos Romero)

- GUANYADOR DEL IX PREMI PUIG-Porret de periodisme musical de

Catalunya per Desglaç.

- PREMI ARC (Associació Professional de Representants, Promotors i Managers de Catalunya) en la categoria de Músiques del Món.

Premis anteriors - 2003 PREMI CIUTAT DE BARCELONA DE MÚSICA per Qawwali Jondo i Poemas del exilio de Rafael Alberti. - 2000 PREMIOS GRAMMY LATINOS 2000: Nominació al Millor àlbum flamenc per Suena flamenco.

Premi Nacional de CulturaTeatre 2011

Pere Arquillué

VEREDICTE DEL JURAT:

Per la seva interpretació excel·lent de “Primer amor” de Samuel

Beckett, en versió de Sanchis Sinisterra i traducció d'Anna Soler,

en la qual l'actor aconsegueix agermanar uns registres de paraula i

de gest excepcionals, realment innovadors.

DOSSIER INFORMATIU SOBRE PERE ARQUILLUÉ, PREMI NACIONAL DE CULTURA - TEATRE PERE ARQUILLUÉ per la interpretació de “Primer amor” Concepte/Interpretació: Pere Arquillué

Autor: Samuel Beckett Idioma: català Durada: 1 h 10 min Versió: José Sanchis Sinisterra Traducció: Anna Soler Creació: Àlex Ollé i Miquel Górriz Sobre una idea original de Moisés Maicas i Pere Arquillué Espai Sonor: Josep Sanou Assistència de moviment: Eva Roig Disseny de llums i direcció tècnica: Carles Borràs Producció Executiva: Carles Manrique Ajudants de producció: Sol Blasi Construcció: Teatre-Auditori Sant Cugat del Vallès

Fotografia: Xavier Auseller Grafisme: Albert Claret Premsa: Gemma Moncho - A Portada Comunicació Distribució: Elena Blanco - Bitò Produccions Una coproducció de: Bitò Produccions, Grec 2010 – Festival de Barcelona,Chekhov International Theatre Festival de Moscou,Velvet Events SL i Grostel Produccions Amb la col·laboració de: CAET (Centre d’Arts Escèniques de Terrassa) Estrena: el 15 de juliol de 2010. Es pot veure fins a l’1 d’agost de 2010, a la Sala Villarroel de Barcelona dins la programació del Festival Grec Sinopsi Hem de riure o hem de plorar davant la monstruosa descripció del primer (i únic) amor del protagonista d'aquesta peça? I és que Beckett ens col·loca en aquesta obra, escrita l'any 1946, davant d'una història d'humor tràgic. Pere Arquillué encarna un ésser torturat, un home expulsat de casa seva en morir el seu pare, que potser s'estima per un moment la prostituta que el sedueix però que, si es lliura a l'amor, és només per poder-se'l treure aviat del cap. Àlex Ollé i Miquel Górriz signen la direcció d'una peça en la qual, com en altres creacions de Beckett, el que escoltem ens mou el riure i el que no se'ns diu... ens omple d'horror.

Arquillué protagonitza en solitari una peça a mig camí entre la comicitat i el patetisme, entre l'humor i la tragèdia. Premsa: Crítiques de Primer amor: http://www.bitoproduccions.com/pdf/critiques_es125.pdf TV3 - Pere Arquillué, sol dalt l'escenari amb "Primer amor ... http://www.tv3.cat/videos/3025930 TV3 - L'actor Pere Arquillué, a qui cada dia podem veure com un dels protagonistes dins la sèrie de TV3 "La Riera", ens visita per parlar de teatre i de televisió. http://www.tv3.cat/videos/2965670/Pere-Arquillue Pere Arquillué Debuta als escenaris professionals el 1990 amb Tàlem, de Sergi Belbel. Des de llavors ha participat en nombrosos muntatges seus (Qui compra maduixes, d’Emili Vilanova (1994); La filla del mar, d’Àngel Guimerà (1992/93) –amb què rep el premi de l’Associació d’Actors i Directors al Millor Actor Protagonista–; Colometa la gitana, d’Emili Vilanova (1994); Morir, de Sergi Belbel (1998); i L’habitació del nen, de Josep Mª Benet i Jornet (2003). Ha treballat també amb Calixto Bieito (El somni d’una nit d’estiu, de W. Shakespeare, 1991); Domènech Reixach (Lo desengany, de Fontanella,1992); Rafel Duran (El mercat de les delícies, de Ramon Gomis, 1993); Lluís Homar (Els bandits, de Friedrich Schiller (1995); Penny Cherns (Tant x tant Shakespeare, 1995); Georges Lavaudant (Els gegants de la muntanya, de Luigi Pirandello, 1999); Rosa M. Sardà (El visitant, de E. E. Schmith,1996); Xavier Albertí (Orgia, de P.P. Pasolini, 2002), i Carlota Subirós (Otelo, de Shakespeare, 2006). Destaca especialment la seva participació en diversos muntatges de J. M. Flotats (Àngels a Amèrica, de Toni Kushner, 1996/97 – amb què obté el premi de la Crítica de Barcelona 1997 a la Millor Interpretació–; i La Gavina, de Chéjov,1997); Ariel García Valdés (La corona d’espines, de J. Mª de Sagarra, 1995, i Galatea, de Josep Maria de Sagarra, 1998); i Joan Ollé (Así que pasen cinco años, de García Lorca, 1998 ; De poble en poble, de Peter Handke,1996, i Fedra, de Racine, 2002). Des de 2003 ha treballat amb Àlex Rigola a Juli César i Ricard 3r, de W. Shakespeare; Santa Joana dels escorxadors, de Bertolt Brecht (2003/04); Arbusht, de Paco Zarzoso (2007); La nit just abans dels boscos, de Bernard-Marie Koltès (2007) i European House (versió lliure de Hamlet, 2006). També destacar la seva col·laboració en l’obra 2666, de Roberto Bolaño (2007). El 2007 forma part del repartiment El dúo de

la Africana (de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé, 2007); i reestrena un espectacle sobre el poeta Gabriel Ferrater a la Sala Fabià Puigserver. L’any següent actua en Coral Romput, de Vicent Andrés Estellés (dir. Joan Ollé, 2008); el Soterrani (de J.M. Benet i Jornet, 2008); i El Silenci del Mar, de Vercors (dir. Miquel Gorriz, 2008), obra amb la qual obté el Premi Butaca 2008 al millor actor de teatre. És a l’any 2009 que forma part del repartiment d’El cafè, de Carlo Goldoni. Recentment, ha estrenat Platonov, d’Anton Txèkhov, dirigit per Gerardo Vera (2010); i Primer Amor, de Samuel Beckett, codirigit per Miquel Górriz i Àlex Ollé (2010). Durant la temporada 2010-2011 del Teatre Lliure, forma part del repartiment de l’obra Vida privada, de Josep Maria de Sagarra, dirigida per Xavier Albertí i ha interpretat l’arquitecte Leo Black a l’obra L’Arquitecte, de David Greig, dirigida per Julio Manrique. (2011) Destaca també la seva trajectòria cinematogràfica i televisiva. En cinema, ha rodat més d’una desena de pel·lícules amb directors com Ventura Pons (El perquè de tot plegat, 1994); Josep Mª Forn (Subjúdice, 1997); Luis Marías (x, 2000); Carlos Saura (Buñuel y la mesa del Rey Salomón, 2001; Salomé, 2001); Cesc Gay (En la ciudad, 2002); Salvador García Ruiz (Las voces de la noche, 2002); Rafa Russo (Amor en defensa propia, 2004); Fernando León de Aranoa (Princesas, 2004); Manuel Martín Cuenca (Malas temporadas, 2005); Pieter Sehr y Marie Noëlle (Las mujeres del anarquista, 2007); Lalo García (Siete pasos y medio, 2008). En televisió ha participat en sèries (Bala perduda, Secrets de família, Estació d’enllaç, Jet Lag, Mar de fons, Zoo, Cazadores de hombres, La Riera) i també en telefilms (L’estratègia del cucut, Mónica, El concursazo, Trenhotel, El pallasso i el Führer). Ha rebut, entre d’altres premis, el premi Ciutat de Barcelona de Teatre 2010 per la seva interpretació en les obres “Primer amor” de Samuel Beckett i “Vida privada” de Josep Maria de Sagarra, el Butaca 2008 al millor actor de teatre per Soterrani i El silenci del mar; el premi d’interpretació per Àngels a América (crítica teatral de Barcelona, 1997) i el premi de l’Associació d’Actors i Directors de Catalunya com a millor actor protagonista per La filla del mar (1991). Enllaç d’interès www.bitoproduccions.com