EL PUNT AVUIDIUMENGE, 29 DE GENER DEL 20174 | Punt de Vista |

1any

El Parlament crea la comissiód’estudi del Procés Constituent.El full de ruta preveu elcomençament imminent delstràmits de les lleis de ruptura.

10anys

20anys

Els promotors avisen queobligar a llogar pisos buits ésil·legal. La patronal delsconstructors adverteix queportarà el cànon als tribunals.

El sindicat de funcionarisdenuncia les irregularitats delnou forat d’Hisenda. El PP estàdisposat a donar suport a unacomissió d’investigació.

Pas accelerat Els pisos buits Nou foratTal diacomavui fa...

l govern de Juntspel Sí ha estat

clar: o referèndum oreferèndum, que voldir, o acordat o unila-teral. Dimarts, a Brus-

sel·les, el president del govern, CarlesPuigdemont, ho va reiterar. I ahir, elsseus socis parlamentaris, almenys finsal setembre, de la CUP van decidir ava-lar els pressupostos i, per tant, donarvia lliure a la celebració del referèn-dum. És cert, però, que els cupaires nodonen cap possibilitat al pacte ambl’Estat, però, en tot cas, tots els partitsque formen Junts pel Sí i la CUP tenenclar que el referèndum s’ha de fer, ambacord o sense.

I davant d’aquest fet, cal veure quèfa l’anomenat món dels comuns, elmón dels partits que defensen el dret adecidir, però que malden per l’acord.Fa uns dies, el seu portaveu a Madrid imés que probable líder de la nova for-mació a Catalunya, Xavier Domènech,obria la porta a un referèndum noacordat, si aquest era “efectiu”. I per aell, efectiu ho seria si hi ha un reconei-

xement internacional i es fa amb totesles garanties. Unes hores després, pe-rò, ho matisava. I avui queda clar quela postura oficial –que nom pas homo-gènia– serà l’expressada per l’alcal-dessa Ada Colau a Madrid aquestamateixa setmana: el referèndum had’estar reconegut per l’Estat “d’algunamanera”. Aquesta postura xoca, fins itot, amb l’opinió d’Íñigo Errejón, qui hadeixat clar que aposta pel pacte peròque entén que Catalunya té dret a launilateralitat si el govern espanyol nofa cap oferta. Errejón no entén que unpartit que fa bandera de la protesta,del 15-M, de la revolta, demani permísper fer un referèndum.

Els comuns hauran de decidir quinaés la seva postura final i com es posi-cionen davant les respostes de l’Estatun cop avanci el procés, però cada copels serà més difícil no acceptar la uni-lateralitat. I, vist això, el més intel·ligentseria acceptar-la, dins del procés deconstrucció de noves sobiranies, i des-prés, òbviament, donar llibertat de votals seus militants.

E

Full de rutaJoan Rueda

Colau i launilateralitat

El procés avança i els comuns hauran dedecidir-se. El més intel·ligentseria acceptar la viaunilateral i, després, donarllibertat de vot als militants

“Les tesis delsDrs. Meulemans-Elias i les deDeulofeu situen lacultura catalana comuna entitat forçarellevant dintre delpanorama històriceuropeu

l doctor Josef Meulemans, catedrà-tic de medicina, físic matemàtic ineuròleg belga, amb el propòsit ini-

cial d’entendre la literatura mèdica publi-cada en diferents idiomes, va descobrir unpunt a l’hemisferi cerebral dret, anomenat“de Meulemans”, amb la funció de perme-tre l’aprenentatge holístic del llenguatge.El punt Meulemans és simètric a “l’àrea deBroca”, a l’hemisferi esquerre, emprat perfer un aprenentatge memorístic de les llen-gües. Els seus descobriments en matèriade neurologia van portar la seva filla, la doc-tora Christiane Meulemans, i el seu gen-dre, el polonès criat a Catalunya doctor Jo-sef Elias, ambdós doctors en filologia i enmedicina, a seguir desenvolupant la disci-plina que aquests descobriments genera-ren i que anomenaren endolingüística.

L’ENDOLINGÜÍSTICA POSA DE MANIFESTque les llengües es generen a partir d’es-tructures consonàntiques binàries i ternà-ries, anomenades codis, i que el mode enquè es combinen constitueix un sistemalingüístic. Una de les tesis que defensen ésque el català és una llengua angular, queconserva elements de l’evolució històrica

E desapareguts d’altres llengües neollatines.Aquest fet, juntament amb altres, conver-teixen el català en una llengua excel·lentper accedir a un aprenentatge sistèmic dediferents llengües romàniques. Per aquestmotiu, el matrimoni Meulemans-Eliasprioritzaven l’ús del català en els seus semi-naris d’endolingüística impartits arreu del

món.

PARAL·LELAMENT, ALEXANDRE Deulofeu,en una recerca sobre l’origen de l’art romà-nic a Itàlia i al sud de França, troba, compa-rant les dates de consagració dels diferentstemples i runes de temples, que el monestirempordanès de Sant Pere de Roda és eltemple més antic de l’art romànic. Deulo-feu demostra amb la seva Matemàtica dela Història que, després de les cultures su-mèria, egípcia i grega, la cultura europeaoccidental o romànica té el seu bressol al’Empordà i el Rosselló vers l’any 800,creant manifestacions pioneres en tots elsàmbits de l’activitat humana: filosofia, art iciència, i expandint-se en totes direccions,fins a culminar per exemple, dins l’àmbitde l’arquitectura, en la catedral gòtica deColònia.

TANT LES TESIS DELS Drs. Meulemans-Elias com les de Deulofeu, així doncs, si-tuen la cultura catalana com una entitatforça rellevant dintre del panorama histò-ric europeu. Arguments de pes per justifi-car reivindicacions com l’oficialitat del ca-talà a les institucions d’Europa i del món.

Cultura catalana a EuropaFrancesc Joan Serra Gornals. Col·laborador de la Fundació Dr. J. Meulemans

Tribuna

Fills de la lluna

b La dèria per les noves tec-nologies està assolint cotesparoxístiques, com ho certi-fica el darrer crit en inòpiadigital: la tendència demolts vianants que creuen,capcots o entotsolats, lacalçada temeràriament, totmanipulant compulsiva-ment la pantalleta tàctil detorn. Una irresponsabilitatque no només posa en riscla integritat física de l’in-fractor, sinó que també ge-nera el desassossec en unsconductors que, malgrat laseva innocència, hauran derespondre penalment encas d’un hipotètic atropella-ment. Per acabar-ho d’ado-bar, algun ajuntament hagosat “semaforitzar” la cal-çada per tal d’evitar l’emba-docament dels smartzom-bies. Per cert, pagaran ells lainfraestructura?

En fi, ens queixem molt dela indiscutible ineptitud dels

nostres governants, peròsovint obviem que la ciuta-dania també fa –per acció oper omissió– política amb elseu (in)civisme. SI volemgaudir d’un hàbitat més har-mònic, cal començar per en-dreçar el portal del veí mésproper: un mateix.ÒSCAR PUJOL ESCANEROBadalona (Barcelonès)

Alt i clar

b El sobiranisme català re-presentat per Puigdemont,Junqueras i Romeva ha po-gut expressar-se alt i clar aBrussel·les i explicar el per-què s’ha arribat al momentactual; la manca de diàlegdel govern espanyol i la uti-lització partidista del TC; i laferma determinació d’orga-nitzar un referèndum, pac-tat o unilateral, però amb fo-naments jurídics suficients.Com ha dit el president, laintransigència no pot impo-sar-se en cap cas a la demo-

cràcia. Veurem ara si el PPrespon amb menyspreucom sempre ha fet fins ara,o es replanteja l’estratègia ifa alguna mínima propostaper iniciar el desgel. És evi-dent que Cameron, Aznar iRajoy són conservadors,molt conservadors, però elsdos primers han donat mos-tres d’intel·ligència política.El primer, pactant un refe-rèndum amb Escòcia i el se-gon, pactant amb Catalunyaels traspassos de compe-tències més importants fetsfins ara. Esperem que laCUP entengui que actes tanimportants com el de Brus-sel·les ens porten cap enda-vant, i no fotin la traveta alprocés rebutjant els pressu-postos. La voluntat manifes-tada a Brussel·les pels polí-tics catalans, de voler exer-cir el dret a decidir en lliber-tat, ens ha d’omplir d’orgulla tots.DIONÍS LÓPEZBarcelona

‘Marathon’b Fa poc, en Miquel Pucurullens informava del tancamentde la botiga –emblemàtica–del Domingo Catalán, atleta dereferència, maratonià històric,excampió mundial dels 100 kmi exemple del bon tracte. Seràuna llàstima. Tots plegats tro-barem a faltar la botiga –Atle-ta’s– i la persona, el Mingo,sempre disposat a aconsellar ia ajudar. Era més que una boti-ga; era un centre de trobada ide bon rotllo. Com que les des-gràcies no venen soles, he sa-but de la desaparició d’una pu-blicació també emblemàtica:la revista Marathon . Dedicadaal món del córrer (running perals modernets), va néixer l’any1982 gràcies al mític RamonOliu, impulsor de la marató i deles curses de fons a Catalunya.Va publicar 343 números. Eral’única revista d’atletisme es-crita en català.FRANCESC GIRALTSant Just Desvern (Baix Llob.)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu