de l 17 a2 d’ gost avui, edició especial de més ebre · 2016-11-04 · de l 17 a2 d’ gost...

«»«»«»

diari ebrediariDIVENDRES 12 D’AGOST DE 2016 núm. 826

15.000EXEMPLARS

www.mesebre.cat

Avui, edició especial de Més EbreDel 17 al 21 d’agost

Punt àlgid del mes d’agost, de l’estiu i de les Festes Majorsal nostre territori. Per aquest motiu, Més Ebre ofereix avuiuna edició per les festes de diversos municipis ebrencs. Ésuna edició especial, la darrera de la temporada, dedicada ala festa i la tradició dels nostres pobles.

P4-18

Terres de l’Ebre: festa i tradició

La localitat de la Ribera d’Ebre ja ha iniciat el compte enrera pera celebrar la seua Festa. Un ampli ventall d’activitats que podenconèixer amb l’especial d’avui de Més Ebre. P8 i 9

La Festa Major d’Ascó

Avui, darrer número de la temporada. Fins aviat!

Més Ebre tornarà eldivendres dia 2 de

setembre.

DIVENDRES 12 D’AGOSTDE 20162

diarimésebre

www.mesebre.catwww.mesebre.catOPINIÓ

mésmésdiari

ebreEdita:

Limicola, SLDL: T-1610/2001 - ISSN: 1579-5659

MÉS EBRE

Direcció:Isabel Carrasco

Direcció de continguts i redacció:Michel Viñas

Premsa:Maria Parra

Disseny i maquetacióJesús Ruiz

Versió ‘on line’:Dani Mayandia

COL·LABORADORS

Edward CarterSergi QueralJoaquin Celma

Rosa Vandellós LleixàEbreDroneAna BalartRepoart

Salva Balart

Publicitat:[email protected]

610 20 33 25Administració:Susana Maria

distribució@mesebre.catImpressióImprintsa

Mitjans Grup Més Ebre:Canal terres de L’Ebre

(Canal 34 TDT)

C/ Cervantes, 1343500 - Tortosa (TARRAGONA)

Tel.: 877 180 170www.mesebre.cat

L’opinió del diari queda reflectidaexclusivament a través de l’edito-rial. Els articles de la secció d’o-pinió expressen els criteris de quiels signa i el diari no els fa seus

necessàriament.

15.000 exemplars

El Ple d’aquest ajuntament, en sessió de data 30/06/2016, va aprovar inicialment el text refós del Reglament del Consell Escolar Municipald’Alcanar.

Se sotmet aquest acord, juntament el reglament, al tràmit d’informació pública per un termini de 30 dies hàbils amb publicació d’edictes alBOPT, DOGC, en un dels mitjans de comunicació escrita diària, web municipal i al tauler d’anuncis de l’Ajuntament, als efectes d’examen del’expedient i presentació de les reclamacions i suggeriments que es creguin oportuns. Tanmateix, en cas que durant el termini d’exposició públi-ca de l’expedient no es formulin reclamacions, suggeriments ni al·legacions, aquesta aprovació inicial esdevindrà definitiva.

En aquest supòsit, es procedirà a fer pública l’aprovació definitiva del text refós reglament, mitjançant la publicació del text íntegre en el BOPT ien el tauler d’anuncis de la Corporació i l’anunci al DOGC que faci referència al BOPT en el qual s’hagi publicat el text en la seva integritat.

Alcanar, 29 de juliol de 2016 Ma Carme Navarro BaladaL’ALCALDESSA en funcions

AJUNTAMENT DE LA CIUTAT D’ALCANARMontsià (Tarragona)

Codi Postal 43530 – C.I.F. – P 4300400 A – Registre Entitats: 01430043

ANUNCId’aprovació inicial del text refós del reglament del Consell Escolar Municipal d’Alcanar

Amb l’especial d’avui, per les festes, Més Ebre, en el darrer número de la temporada, no ofereix la seua versió habitual amb les notícies més des-tacades de la setmana al nostre territori. Una setmana que ha tingut, com a notícia més impactant, el desmantellament d'una xarxa de pornogra-fia infantil d'abast internacional arran d'una investigació oberta per l'avís d'un centre de menors de Tortosa. Hi ha set detinguts a Espanya d'aquestgrup criminal que explotava sexualment els menors i venia les imatges arreu del món. D’altra banda, com a gran notícia de la setmana (com ja hemdestacat en l’editorial), també cal remarcar que l’ampostina Aina Cid, juntament amb Anna Boada, s’ha classificat per a la final Olímpica de rem dela seua categoria. El treball i el sacrifici d’Aina han tingut la seua recompensa (vegeu plana 21).

Desmantellament d'una xarxa de pornografia infantil a Tortosa

LA NOTÍCIA DE LA SETMANA

EditorialTanquem la temporada amb una ampostina en una final de l’Olimpiada

Avui Més Ebre tanca la temporada. Tornarem el divendres dia 2 de setembre. És una edició diferent a la de la resta de setmanes pel fet que hem efectuat un especialper les festes majors coincidint amb el mes d’agost i la celebració d’aquestes a nombrosos municipis del territori. La informació festiva marca el nostre setmanari avui iper això no oferim el contingut habitual amb el repàs de l’actualitat setmanal. Una actualitat que cal dir que s’ha centrat, principalment, amb el desmantellament d’unaxarxa de pornografia infantil a Tortosa i que ha tingut, per acabar, una gran notícia, històrica i de gran valor pel territori en l’àmbit esportiu: l’ampostina Aina Cid (ClubNàutic), juntament amb Anna Boada, es va classificar ahir per a la final Olímpica en la modalitat de dos sense timoner femení. El bot de la selecció espanyola va quedar en ter-cera posició de la semifinal i lluitarà avui per les medalles. Una fita històrica per l’esport ampostí i ebrenc, en general, i en concret pel nostre rem. Gran satisfacció i orgull perAmposta i pel Club Nàutic (plana 21). Pel que respecta al Més Ebre, gràcies un any més per la complicitat: entre tots ho fem possible. Bones vacances i fins el dia 2.


diarimésebreTERRES DE L’EBRE

3www.mesebre.cat

FOTO: MES EBRE «»«»

DIVENDRES 12 D’AGOST DE 20164 www.mesebre.catdiarimésebre

«»«»

especial festes d’agost

Més Ebre: Abans decomençar, que els diriesals lectors i lectores delMés Ebre per a què noes perdin les FestesMajors de Móra d'Ebre?Joan Piñol: Tenim 10dies de Festa que aple-guen un total de 140actes pensats i organit-zats per a totes les edatsi gustos, per tant ladiversió està més quegarantida.

ME: Una visita per Mórad'Ebre. On ens porta-ries?JP: A l'Aubadera i lazona del Nàutic, per aca-bar, al Castell.

ME: Quina és la lliçó devida més important quehas aprés?JP: Que sovint res és elque sembla i això ens faser desconfiats, però siets capaç de superar ladesconfiança, hi tensmolt de guanyat.

ME: I la decisió mésimportant que has pres?JP: Encarar el futur delsmeus pares de la millormanera per a ells, nomésper a ells.

ME: Abans d'entrar almón de la política, a quèet dedicaves?JP: Temes de caràctercomercial a una impor-tant Mútua d'AccidentsLaborals.

ME: La reforma de lapiscina municipal. Jal'has estrenat?JP: Si, aquesta setmanapassada, amb els meusdos fills.

ME: Un tema polèmicon t'hi has implicat ambforça. L'Hospital comar-cal de Móra d'Ebre.JP: És el que em pertocacom Alcalde, però tambécom a morenc, riberenc isi m'ho permets "alte-bratenc". De cap mane-ra podem permetre captipus de lesió, a un equi-pament tan important inecessari com ho ésaquest, sigui del caràcterque sigui i vingui d'onvingui.

ME: Les teues aficionssón?JP: l'esport del motor, lalectura i la cuina, m'a-grada moltíssim cuinar.

ME: Retornar a l'origeno renovar-se?JP: Retornar a l'origenperò actualitzant i con-textualitzant.

ME: Jo, a la cuina...JP: Em defenso proubé...

ME: Un llibre.JP: Viatge a l'optimismed'Eduard Punset.

ME: Compartiries uncafé amb...JP: Amb el meu pare.

ME: Des de l'Ajuntament,quines són les prioritatsara mateix?

JP: Continuar reduint eldeute i ser capaços alho-ra, de no minvar la capa-citat inversora cercantrecursos d'allí on siguimenester.

ME: Un diumenge derelax per tu és...JP: Una passejada mati-nal amb la moto ambesmorzar inclòs, unacanyeta amb els amics amigdia, un bon arròs perdinar, tot seguit una mig-diada generosa i la restade tarda una estona desofà amb la família.

ME: Des de l'Ajuntamentcom es promou la impli-cació ciutadana?JP: De diverses maneres,organitzem multitudd'actes i activitats queincentiven la participaciói tenim una xarxa devoluntariat que fa unafeina increïble.

ME: Què és lo que méset molesta?JP: la mentida i la traïció.

ME: Quan es deixa deser polític per ser ciu-tadà?JP: Has de fer-ho moltsovint, per intentar pren-dre les millors decisionsen cada moment, des dela perspectiva que toca.

ME: Repetir com a alcal-de amb una majoriaabsoluta. Quina valora-ció en fas?JP: Satisfactòria, no pucfer res més que donargràcies als meus convila-tans per fer-me de nou

confiança, això vol dirque avalen la nostramanera de fer, però hiafegeix un plus de res-ponsabilitat molt impor-tant. Normalment nohas de fallar, ara encaramenys.

ME: Quines tres parau-les descriuen millor lateua personalitat?JP: Senzill, perseverant,romàntic.

ME: Com seria un dianormal per a tu?JP: Llarg, unes 10 o 12hores farcides de reu-nions, problemes, kilò-metres i un llarg etc...

ME: Quina és la fita quemés desitges complir?JP: Encarrilar de manerasolvent la remodelacióde la façana fluvial, pertal que, qui vingui darre-re meu pugui acabar decompletar-la, i convertirMóra d'Ebre en un veri-table balcó a l'Ebre.

ME: On et veus en 3anys?JP: Molt probablementretornant a la meva feinahabitual com un ciutadàmés del meu poble.

ME: Per quina cosa i comt'agradaria ser recordat?JP: Per cap cosa en espe-cial, m'agradaria serrecordat com algú queva estimar molt el seupoble.

ME: La felicitat per tués...JP: Fer allò que et ve de

gust, quan et ve de gustacompanyat de la mevafamília.

ME: Quines són lesparaules que més fa ser-vir?JP: Gràcies, Bon dia, tande debò.

ME: Un personatgehistòric. Per què?JP: Galbors d'Entença.Una dona de Móra, queencara que tenia les deperdre no es va rendir iva fer front al perill, sal-vant el Castell de Mórad'Ebre de caure en mansdels Templers.

ME: Quina és la qualitatque més t'agrada de lespersones?JP: La sinceritat i laparaula.

ME: Quina és la teuavaloració pel que fa a lasituació del país?JP: Complexa política-ment parlant, però al'hora apassionant iengrescadora.

ME: Els momentsactuals són de reflexió ode tocar campanes?JP: Per mi més aviat dereflexió.

ME: Una cançó.JP: The logical song(Supertram).

ME: Una por.JP: A l'equivocació.

ME: Un somni.JP: Ser lliures.

Móra d’EbreA l c a l d e d e

J o a n P i ñ o l i M o r a

CONEIXEM ALS ALCALDES DE LES TERRES DE L'EBRE DES D'UN VESSANT MÉS PERSONAL

TENIM UNA XARXA DE VOLUNTARIAT QUE FA UNA FEINA INCREÏBLE

DIVENDRES 12 D’AGOST DE 2016 5PUBLICITATwww.mesebre.catdiarimés

ebre

«» «»

TENIM UNA XARXA DE VOLUNTARIAT QUE FA UNA FEINA INCREÏBLE

DIVENDRES 12 D’AGOST DE 20166 www.mesebre.catdiarimésebre especial festes d’agost

«»

DIVENDRES 12 D’AGOST DE 2016 7especial festes d’agostwww.mesebre.catdiarimés

ebre


«»«»


ebre

«»


«»

Més Ebre: Abans decomençar, que els diriesals lectors i lectores delMés Ebre per a què no esperdin les Festes Majorsde L'Aldea?Dani Andreu: Són unesfestes molt participativesamb molta varietat d'ac-tes i, a més, l'Aldea és unpoble que per la sevaubicació és molt obert,per tant, predisposat aacollir a totes aquellespersones que vulguinacompanyar-nos durantaquesta setmana deFesta Gran.

ME: Una visita perl'Aldea. On ens porta-ries?DA: El Terme de l'Aldeaté de tot, des de la planaDeltaica amb els seuscamps d'arròs, la partalta amb les garriguesd'oliveres i garrofers, albell mig uns campsd'horta amb un productede màxima qualitat, i totaixò, regat pel riu Ebre iamb un indret històrica-ment entranyable com ésl'àmbit de l'Ermita i Torrede l'Aldea, bressol de lacivilització del nostreDelta. Us invitaria a pujardalt la Torre i des d'allícontemplar la bellesa dela nostra Terra.

ME: Quina és la lliçó devida més important quehas aprés?DA: Que t'ho has de

guanyar tot a pols, ningúregala res i és bo que unsàpiga sacrificar-se permillorar com a persona.

ME: I la decisió mésimportant que has pres?DA: En son dos, escoltarels consells del meu cun-yat, que en pau descan-se, i casar-me en la mevadona.

ME: Abans d'entrar almón de la política, a quèet dedicaves?DA: Fotografia professio-nal, especialment repor-tatge social.

ME: Actualment, quinaseria la foto que t'agra-daria immortalitzar?DA: Una imatge quedesprengui estima entrepersones i compromísamb el territori.

ME: A part de la fotogra-fia, les teues aficionssón?DA: Esport, footing, sen-derisme, bicicleta i cami-nar pel nostre territori.

ME: Retornar a l'origen orenovar-se?DA: Sempre renovar-se,però "qui perd los orí-gens perd la identitat".

ME: Jo, a la cuina...DA: Fatal, no és lo meu iaprecio molt els bons ibones cuineres però, mésenllà de l'ou ferrat il'arròs bullit, estic moltlimitat.

ME: Un llibre.

DA: El tercer ull (LobsangRampa) Cyril HenryHoskin.

ME: Compartiries uncafé amb...DA: Un amic o amiga.

ME: Des del'Ajuntament, quinessón les prioritats aramateix?DA: Invertir en promocióeconòmica, polítiques decreació de llocs de treball,incentivació d'implanta-ció d'empreses, ajuts aemprenedors, en definiti-va totes aquelles qües-tions que puguin acabarmillorant les condicionseconòmiques de les nos-tres famílies.

ME: Un diumenge derelax per tu és...DA: Un ratet d'esport iuna cerveseta en la colla.

ME: La implicació ciuta-dana per tu és...DA: Compromís amb elteu poble deixant de cos-tat interessos personals,vinc del món de les enti-tats, són una fàbrica devoluntats destinades amillorar altruistamentàmbits de vida del muni-cipi, són la millor univer-sitat per millorar la quali-tat de vida del teu poble.

ME: Què és lo que méset molesta?DA: El desagraïment.

ME: Quan es deixa deser polític per ser ciu-tadà?

DA: Mentre ets políticmai.

ME: Alcalde de l'Aldeades de l'any 2004 iactualment, presidentdel Consell Comarcal delBaix Ebre. Quins hanestat els canvis mésimportants?DA: Els canvis són totals,de mica en mica et vassubmergint amb la fun-ció pública i si tens voca-ció i ganes, vas sacrificantparcel·les personals queabans les donaves com airrenunciables. Però ambel meu cas, com ho faig agust, per mi no és capmena d'esforç, al contra-ri, em sento privilegiat depoder assolir gestionsque em donen moltasatisfacció.

ME: Quines tres parau-les descriuen millor lateua personalitat?DA: Constància, perse-verança i agraïment.

ME: Quina és la fita quemés desitges complir?DA: No canviar mai de lamanera que sóc, peròescolto i evoluciono.

ME: On et veus en 3anys?DA: En més experiència idesitjo que en la mateixail·lusió i si parles de lloc,per descomptat aquí, al'Aldea.

ME: Per quina cosa icom t'agradaria serrecordat?DA: Per haver fet pel

meu poble tot el quem'ha permès la mevadedicació i la meva capa-citat.

ME: La felicitat per tués...DA: Sentir-se satisfet delque fas.

ME: Quines són lesparaules que més fa ser-vir?DA: Gràcies i salut.

ME: Un personatgehistòric. DA: Del món Ghandi, deprop mon pare.

ME: Quina és la qualitatque més t'agrada de lespersones?DA: La sinceritat.

ME: Quina és la teuavaloració pel que fa a lasituació del país?DA: Moderadamentoptimista perquè estemal camí, decebut enalguns dirigents. Crecfermament queCatalunya ha de culmi-nar el procés en bé detothom els que hi creueni els que, amb tot respec-te, no ho comparteixen.

ME: Una cançó.DA: Hotel Califòrnia(Eagles)

ME: Una por.DA: La solitud.

ME: Un somni.DA: Un poble, una gent iuna família plens desalut.

L’AldeaPresident del Consell Comarcal del Baix Ebre i Alcalde de

D a n i A n d r e u F a l c ó


LES ENTITATS SÓN LA MILLOR UNIVERSITATPER MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA DEL TEU POBLE


ebreFOTO SARA ESTALELLA

LES ENTITATS SÓN LA MILLOR UNIVERSITATPER MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA DEL TEU POBLE


ebre

Més Ebre: Abans decomençar, què els diries alslectors i lectores del MésEbre per a què no es perdinles Festes Majors deDeltebre?Lluis Soler: Enguany hemconfeccionat aquestes festesdes d'una vessant més parti-cipativa amb l'objectiu devertebrar un programa ambun ampli ventall d'activitatsque vagi més enllà dels bousi del ball. Per exemple,podem destacar la baixadad'autos-locos pel pont, elconcurs d'Instagram, el con-curs d'arrossos, l'actuació delfamós monologuista ToniMoog, les tardes temàtiquesa la plaça de bous, etc.ME: Una visita per Deltebre.On ens portaries?LS: Deltebre és un municipiric en atractius turístics.Tanmateix, hi ha una zonaque particularment m'en-canta i em serveix per areflexionar i carregar novaenergia: la llacuna delGarxal.ME: Quina és la lliçó devida més important que hasaprés?LS: Que en un moment totpot canviar i que, per tant,has de decidir i actuar sem-pre en consciència i coherèn-cia plena, buscant l'objectivi-tat màxima per ser conse-qüent i lleial amb un mateixfins al final.ME: I la decisió més impor-tant que has pres?LS: Tornar a Deltebre perdedicar-me transitòriamental servei públic després d'ha-ver planificat un camí acadè-mic i professional aBarcelona.ME: Abans d'entrar al mónde la política, a què et dedi-caves?

LS: En aquell moment estavafent un màster, posterior-ment a la llicenciatura, i tre-ballava de col·laborador derecerca a la universitat. Enaquest impàs vaig aconse-guir una nova col·laboracióde recerca en bones expec-tatives de futur professionalperò, simultàniament, se'mva proposar formar part dela candidatura d'Imma Juana Deltebre. En dos dies dereflexió vaig decidir que erael moment de contribuir al'avenç de Deltebre.ME: Les teues aficionssón....LS: Cuinar, caminar, pescar,fer bicicleta... En conclusió,assaborir el Delta des de lesdiferents vessants.ME: Explica'ns això de cui-nar...quin és el plat quemillor cuines?LS: Faig servir aquesta aficióper a desconnectar. Cuinoqualsevol cosa però l'arròs éstípic i dóna per a experimen-tar i millorar.ME: Retornar a l'origen orenovar-se?LS: Ens hem de renovarconstantment però senseperdre els nostres orígens niles nostres arrels, ja queaquestes ens han de servirde guia per afrontar els can-vis que ens depara el presenti el futur.ME: Compartiries un cafèamb...LS: Com a alcalde puc com-partir un cafè amb tothomque m'ho demani ja que sócalcalde de tota la ciutadania.En tot cas, a nivell personal,m'agrada prendre un cafèamb persones lleials, humils idesinteressades, que t'apor-ten nous coneixements ovisions diferents de la reali-tat.ME: Un diumenge de relaxper tu és...LS: Hi ha pocs diumenges derelax però, en qualsevol cas,els pocs que hi ha m'agrada

aprofitar-los llegint, cuinant,caminant per la platja i aca-bar-los organitzant la setma-na per ser més eficients.ME: Què és lo que més etmolesta?LS: Aquelles persones quehas de tenir prop tot i que nohi pots confiar. No suportoles traïcions, l'engany i ladeshonestedat.Malauradament, en el mónpolític, n'estem ben farcits.ME: Quan es deixa de serpolític per ser ciutadà?LS: Quan ets servidor públicmai deixes de ser-ho. Pertant, en el meu cas, sócalcalde les 24 hores del diadels 365 dies de l'any. Noobstant, tot i que la inquie-tud sempre perdura, l'accióefectiva ha de ser concentra-da, intensa i transitòria en eltemps per no convertir-te enel polític que representa lavella política.ME: Recentment, membrede la nova direcció executi-va del Partit DemòcrataCatalà (PDC).LS: És una responsabilitatque afronto, també, amb lamàxima il·lusió possible. Ésun moment transcendentper al nou partit i per al país.És un honor i un repte poderformar part dels 12 mem-bres que hem de liderar lavertebració del nou espaicentral del futur estat català.ME: Quines tres paraulesdescriuen millor la teua per-sonalitat?LS: Honestedat, tenacitat iperseverança que, en segonsquins casos, poden repre-sentar una virtut o un defec-te.ME: Com és un dia normalper a tu?LS: Reunions, trucades,Whatsapps, problemes, ges-tions, atenció ciutadana... noparar i acabar fent tard pertot!ME: Quina és la fita quemés desitges complir?

LS: Maximitzar la realitzaciód'objectius per enlairarDeltebreME: On et veus després deles properes eleccionsmunicipals?LS: Prioritzant el futur deDeltebre des de l'alcaldia sila ciutadania així ho segueixconsiderant oportú.ME: Per quina cosa i comt'agradaria ser recordat?LS: Transformar la resignaciód'una gran part de la ciuta-dania en orgull per viure aDeltebre ha de ser una màxi-ma com a alcalde.ME: La felicitat per tu és...LS: Veure com pots dibuixarsomriures entre aquells quemés ho necessiten i que hopuguis fer des de latranquil·litat de l'ànima.ME: Quines són les parau-les que més fa servir?LS: Eficiència, il·lusió i canvi.ME: Si poguessis triar unavirtut, quin seria?LS: L'empatia com a baserelacional de proximitatentre les personesME: Un personatge històric.Per què?LS: Carrasco i Formiguera,perseguit pels dos bàndolsde la guerra civil, per reivin-dicar el seu catalanisme sobi-ranista i els seus valors catò-lics. Finalment, afusellat perser coherent amb les sevesidees.ME: Quina és la qualitat deles persones que proposa-ries en un equip de treball?LS: Que siguin capaços dedur a terme amb èxit i rigorels objectius fixats, minimit-zant el temps de dedicació.En qualsevol cas, personeseficients que sàpiguen defu-gir de personalismes percohesionar l'equip de treball,compartint èxits i fracassos.ME: Quina és la teua valo-ració pel que fa a la situaciódel país?LS: Estem en un momentcomplex però al mateix

temps il·lusionant. Com asobiranista estic emocionatde poder viure activamentuna etapa de transició cap al'estat català i força espe-rançat per tal que aquestanhel acabi de la millormanera possible i en benefi-ci de tota la ciutadania.ME: Els moments actualssón de reflexió o de tocarcampanes?LS: És moment de tocar depeus a terra, fer una intros-pecció de totes les causesque ens han portat fins aquíi impulsar-nos per millorar laqualitat de vida de la ciuta-dania. La independència, permi, no ha de ser l'objectiusinó l'instrument que ho hade fer possible.ME: Un llibre.LS: "El monge que vendió suferrari"ME: Una cançó.LS: "Que bonita es la vida"ME: Una por.LS: La solitud entre la multi-tudME: Un somni.LS: Com a pragmàtic, elsque es poden fer realitat.ME: El primer any com aalcalde. Quina valoració?LS: Ha estat un any compli-cat atès que l'herència rebu-da no és la que un desitjaria,i tampoc la inèrcia de l'ajun-tament. En tot cas, i malgratles adversitats i complexitatsestructurals del municipi,hem treballat i treballemamb la màxima il·lusió per talde sostovar i enlairarDeltebre.De coses se n'han fet moltestot i que estem realitzantuna gestió portes endins,que ha de tenir els seus fruitsa mig termini, per tal que laciutadania del municipipugui viure millor. Per pri-mera vegada, per exemple,l'ajuntament disposa d'unapartida d'ajuts als tributssocials per a les famílies quemés ho necessiten.

DeltebreA L C A L D E D E

L l u í s S o l e r i P a n i s e l l o


TREBALLEM AMB LA MÀXIMA IL·LUSIÓPER TAL DE SOSTOBAR I ENLAIRAR DELTEBRE


«»«»


ebre

«»


Més Ebre: Abans s lectors ilectores del Més Ebre per aquè no es perdin les FestesMajors de La Sénia?Joan Moisés: Unes festespensades i dedicades per atotes les franges d'edat i pera tots els gustos. Unes festesque combinen tradició comels cavalls i burros, bous i ballamb el teatre, la música, l'es-port i la diversió. Unes de lesFestes Majors més equilibra-des del nostre territori, grà-cies a la combinació d'actesorganitzats per l'Ajuntamentamb les organitzades per lesdiferents entitats del poble.Així que, us esperem del 20al 28 d'agost.ME: Una visita per La Sénia.On ens portaries?JM: N'hauríem de fer mésd'una. Des de compres als15.000 m2 de tendes demobles, passant pel Campd'Aviació, les oliveresmil·lenàries i com no al nostreriu i Ports.ME: Quina és la lliçó de vidamés important que hasaprés?JM: Ser planer i transparentamb el que penses.ME: I la decisió més impor-tant que has pres?

JM: N'hi ha moltes a nivellpersonal, però en aquest casva ser decidir-me presentar-me com a alcaldable.ME: Abans d'entrar al mónde la política, a què et dedi-caves?JM: Abans era professor debiologia i ara continuo deprofessor a l'Institut de laSéniaME: Pròximament la VIII Firad'Artesania de la Fusta i IVFesta del Moble i el Festivalde Músiques en Terres deCruïlla. JM: Igual que vam fer en laFira Gastronòmica on vam ferun salt quantitatiu i qualita-tiu, per a la Fira d'Artesania iFesta del Moble ens estempreparant per a innovar iestar en continua millora. I elque pretendrem és canviarde situació i situar-nos a unanau enmig de les tendes delmoble (en lloc del pavellópoliesportiu) i així convertir-ho en un gran centre d'opor-tunitats.ME: Però la Sénia no nomésés «El país del moble»...JM: També és un paratge perdescobrir i també visitalase-nia.com. A més del motoreconòmic que és el país delmoble, estem diversificantl'economia ajudant a l'agri-cultura i invertint amb elturisme de natura i esportiu.ME: Les teues aficions són?

JM: La natura i sobretot elsbolets. Formo part del'Associació de Micologia deles Terres de l'Ebre.ME: Retornar a l'origen orenovar-se?JM: Aprenent del passat, hasde partir de la situació actualper a reinventar-te.ME: Jo, a la cuina...JM: Em defenso prou bé,l'experiència de la universitatva ser aprofitada.ME: Un llibre.JM: Palmeras en la Nieve.ME: Compartiries un caféamb...JM: Amb qui m'ho demanésME: Des de l'Ajuntament,quines són les prioritats aramateix?JM: Diversificació econòmicaper a crear ocupació i reduirl'atur i per una altra bandaajudar a totes aquelles famí-lies que estan patint les con-seqüències de la crisi.ME: Un diumenge de relaxper tu és...JM: Passar-ho amb la famíliai amistatsME: Des de l'Ajuntamentcom es promou la implicacióciutadana?JM: Des de la base. Per unabanda tenim les diferentsentitats de la població quesón molt actives, juntamentamb les diferents comissionscreades. A nivell individual,hem realitzat un procés de

pressupostos participatius iper al dia a dia, els ciutadanstenen diferents instrumentstecnològics, com la líniaverda, on ens fan arribar totsels suggeriments que elsafecten.ME: Què és lo que més etmolesta?JM: La falta de sinceritatME: Quan es deixa de serpolític per ser ciutadà?JM: Als pobles menuts, difí-cilment és possibleME: El primer any com aalcalde. Quina valoració enfas?JM: Un primer any on elsdiferents regidors i regidoresde l'equip de govern hanaprés el funcionament del'Ajuntament i ja estan ges-tionant el dia a dia amb bas-tant èxit. I per part mevam'ha permès poder-me dedi-car a temes més estratègicsde millora de la participaciódel ciutadà, la relació amb lesdiferents administracions isobretot a sumar i multiplicaramb les diferents poblacionsdel territori.ME: Quines tres paraulesdescriuen millor la teua per-sonalitat?JM: Treballador, aventurer ipragmàticME: Com seria un dia normalper a tu?JM:Matí Institut i a la tarda oalgun forat del matí

Ajuntament. Al tard a feresport i a la nit amb la família.ME: Quina és la fita que mésdesitges complir?JM: Reduir l'Atur.ME: On et veus en 3 anys?JM: Políticament la gent hoha de decidir. No tinc cap fitapolíticament superior.ME: Per quina cosa i com t'a-gradaria ser recordat?JM: Per res en especial. Perun alcalde que, malgrat lasituació econòmica quepatim, va treballar i va fer totel possible.ME: La felicitat per tu és...JM: Les cares de felicitat de lagent.ME: Quines són les paraulesque més fa servir?JM: Ànim i endavant.ME: Un personatge històric. JM: Albert EinsteinME: Quina és la qualitat quemés t'agrada de les perso-nes?JM: Que vinguin amb el cora la mà.ME: Els moments actualssón de reflexió o de tocarcampanes?JM: Encara són de reflexió.ME: Una cançó.JM: Somnis entre boires deSangtraït.ME: Una por.JM: A oblidar.ME: Un somni.JM: Viure sense càncer i d'al-tres malalties.

La SéniaA L C A L D E D E

J o a n M o i s é s


ESTEM DIVERSIFICANT L'ECONOMIA


ebre

ESTEM DIVERSIFICANT L'ECONOMIA

DIVENDRES 12 D’AGOST DE 201618 www.mesebre.catespecial festes d’agostdiarimésebre

«»

Salutació

Benvolguts/des,

El 14 i 15 d’agostson dates molt festi-ves arreu i al Perello,tot i tenir les festesmajors a l’hivern,tambe hi ha diversiopreparada per agrans i menuts a laPlatja de SantaLlucia. Estem amb elmunicipi a l’interior,pero el nostre termetreu el cap per labonica costa, ambmeravelloses cales iplatges que sonidil·liques.

Des del divendres dia12 fins al dilluns dia15 d’agost hi ha unseguit d’actes prepa-rats per a totes lesedats, amb inflables,musica, escuma, ani-macio infantil, soparspopulars i degusta-cions.

Intentem promocio-nar i dinamitzar elturisme al nostrepoble. Visitants, ciu-tadans, veins i amics,esteu tots convidats.

Esperem que ensacompanyeu !!

Ferran Cid MartíAlcalde

El PerellóF E S T E S

D E L 1 2 A L 1 5 D ’ A G O S T


diarimésebreESPORTS

19www.mesebre.cat

«»

Darrera edició de la tem-porada. Una edició especialamb motiu de les festes d’a-gost i que serveix per fer unparèntesi, com cada any, dedues setmanes. Com sem-pre, és moment d’agrair als caps de premsatant d’institucions com de clubs esportiusque cada dia fan que la nostra feina sigui méscòmoda. També, en aquesta línia, agrair acompanys de portals com l’ACN o ebredigi-tal.cat que ens permeten agilitzar la darrerahora de les notícies del nostre territori perquènosaltres les puguem transmetre als lectors.Com no, agrair a tots els col.laboradors queens ajuden cada setmana, tant els que ho feuamb el repartiment els divendres com als queesteu quan se us demana.

De tots aquests, he de destacar-ne un: Jo-aquin Celma. Primer li vull agrair les seuesparaules de la seua editorial d’avui. No sé simereixo res però moltes gràcies. Després hede remarcar una vegada més el meu agraï-ment per tot el que fa perquè, independent-ment de les seues opinions (hi estaré d’acordo no), la seua feina és impagable per la il.lu-sió, per l’emprenedoria, per les ganes...

Joaquin, portem sis anys i espero que ensiguin molts més. Tot i que també tenim mo-ments de desacord (uns quants), ens ente-nem aviat perquè ens coneixem de fa moltsanys. I això va més enllà de la feina. Mai etpodré agrair tot el que fas. Tu si que ets únic!

A tots, gràcies. Entre tots ho fem possible.I fem possible que enguany arribem als 15anys. Un aniversari emotiu per tot el que sig-nifica Més Ebre, a nivell personal, sent undels seus fundadors. Anys de sacrifici, de tre-ball...anys de patiment i de molta lluita perdefensar un projecte que forma part de lameua vida i pel que he donat molt i pel queho seguiré donant. Gràcies i fins aviat!

Tornarem el 2 de setembre

300 SETMANES ESCRIVINT. El 12 novembre de 2010 vaig fer la meua primera columna a Més Ebre. Porto 6 anys sense fallarni una setmana. La culpa d'això la té Michel Viñas que un dia em va dir que fes un article d'opinió. Després un altre. I un altre...I sense adonar-nos-en ja no faig només un article, una opinió cada setmana, he creat noves seccions...com s’acostuma a dir, el ser humà no té lí-mits, només calen ganes, esforç i il.lusió.MEGACRAKS. SECCIÓ ESTRELLA. Em sento molt orgullós d'haver creat un col.leccionable on cada setmana entrevisto a un jugador o un en-

trenador; és un homenatge a aquestes persones que, moltes d'elles, ja porten més de vint anys vinculades al món del futbol i que es mereixen unhomenatge. Porto ja més de 60 entrevistes i el planning fins la número 100 està dissenyat.ENCERTS I ERRORS. Sóc atrevit amb les meues prediccions i també sóc honrat, per això al final de temporada faig balanç. Vaig dir que baixa-

rien tres equips tarragonins de 1a Catalana i van ser quatre. Encert. De 2a catalana, els meus pronòstics eren que pujarien Cambrils i Tortosa, unva quedar primer i l’altre segon. Un altre encert. De 3a catalana, el meu pronòstic dels quatre candidats a l’ascens, només Flix va entrar a la me-va quiniela. Però vaig pronosticar amb molta antelació les crisis d'Amposta, primer, i després Rapitenca. I amb aquestes, vaig dir també amb moltde temps que podrien baixar fins i tot 5 equips ebrencs de segona catalana. I així va succeir per desgràcia per al futbol ebrenc. Per tant, encert.Entre altres pronòstics, vaig informar que podrien desaparèixer per la propera temporada diversos equips i així va ser: la Galera, Campredó i Hor-ta no tindran futbol. D’altra banda, vaig dir al novembre de l’any passat que el Tortosa seria campió i vaig fallar. Primer error, darrers sis anys ambel pronòstic del campió de Segona. Com veuen més encerts que errades; el meu índex cada temporada està entre el 75 o 80%. És gairebé ma-temàtic. ¿Com ho puc aconseguir? Molt de seguiment diari, treball i més treball. UN RÈCORD GUINESS MÉS. Per primera vegada, al portal futbolebrenc han pogut tenir totes les plantilles dels nostres representants entre el

mes de juliol i principis d'agost, a un mes de l’inici del campionat. Ningú havia fet tal proesa. Em sento orgullós d'això, però també he de dir queva ser una pallissa. He d’agrair de tot cor a les persones que em van aportar la informació. Potser és dels millors treballs que he fet aquesta tem-porada.EL PORTAL FUTBOL EBRENC. Va desaparèixer el portal icompeticion i vaig crear futbolebrenc que des d'aquesta temporada ha incorporat la

primera i segona divisió, amb la qual cosa, a més cobrir el futbol nacional, es segueix puntualment el futbol ebrenc amb tots els representants itots els partits en directe des de la 1a. divisió fins a la quarta catalana. És l'únic portal de les nostres Terres que cobreix aquesta informació.UN SENIENC DES DE MADRID.Molts ho saben, altres no. Resideixo a Madrid des de fa 30 anys i des d'aquí cobreixo la informació. Una per-

sona vinculada a un club ebrenc em diu: "Si des de Madrid fas això, què faries si estesses aquí?". Doncs no ho sé si ho faria millor o pitjor...pot-ser em ficaria als vestidors per treure informació amb un micro amagat.... des de Madrid faig miracles i de vegades m'avanço a les notícies abansque puguin passar.I LA PROPERA TEMPORADA, QUÈ? La veritat és que són sis anys amb el desgast que suposa cada setmana i, tot i que un no es cansa, he d’ad-

metre que és esgotador: acabo de tancar el material el dijous i el dissabte una altra vegada a la càrrega...i així totes les setmanes. Avui és el darrernúmero de la temporada de Més Ebre, i anuncio que em vaig a reinventar. No esperin molt de mi la propera campanya. Vaig a preparar un dis-seny nou per establir la forma per donar la informació. El proper any m’ho agafaré tot amb més calma. Ho notaran però els garanteixo que a lasegona volta els deleitaré amb alguna sorpresa.MICHEL VIÑAS, EL MESTRE. Jo li dec tot a ell. Em va obrir les portes del Més Ebre. Ell porta més de 20 anys escrivint i té una memòria d'ele-

fant. En ocasions, parlem d’un partit i, si va estar-hi, tot i que faci molts anys, em diu qui va marcar i com van ser els gols. Bestial. Sempre he ditque si Michel i jo estéssim dirigint el Marca, el Mundo Deportivo o l’Sport, aquests mitjans duplicarien les vendes d'exemplars i els lectors s'ho pas-sarien millor. I es farien addictes. Però aquí estem a les Terres de l’Ebre i hem de fer miracles cada setmana per dur a terme la feina. A més de mun-tar el Més Ebre, ell fa dos programes a la televisió i els divendres reparteix el diari ell sol... i el cap de setmana agafa la càmera i és capaç de gra-var dissabte i diumenge i passar-nos els videos el mateix dia. Un altre rècord Guiness més. Michel Viñas mereix un reconeixent del futbol ebrencpel que ha fet i per la repercussió que li ha donat en 20 anys. Penso que la Federació catalana, per la seva tasca, li hauria de donar la medalla d'orcorresponent. Ha entregat la vida al servei de molta gent. Michel només n'hi ha un. Algú ho dubta?DES DE MÈXIC AMB AMOR. Quan vostès llegeixin aquest article, jo estaré a Mèxic, la meva altra pàtria. La meva dona és de Puebla, on va ju-

gar el tortosí Paco Llangostera, i també Asensi, Pirri i Idigoras. Avui, en el comiat de temporada, desitjo a tots els ebrencs/ques, jugadors, tècnics,directius i aficionats bones vacances i que siguin molt feliços. A falta de dos dies de l'inici de les lligues, ja estaré a Madrid, amb forces renovades.

Els 9 manaments de Joaquin Celma

El Barça juvenil A visitarà la Cava el dia 23

El juvenil A del Barça visitarà el camp del

CD la Cava el dimarts dia 23 a les 19 hores.

Un partit atractiu dins de la pretemporada

ebrenca. Abans, en festes, el dia del patró,

Sant Roc, dimarts vinent, 16 d’agost, la

Cava rebrà el filial del Reus.

D’altra banda, el Mariano Toha es disputarà

enguany el dia 28 d’agost. Tortosa, la Cava,

Gandesa i l’equip amfitrió, el Remolins

Bítem, són els protagonistes d’aquesta edi-

ció.

-El Godall va vèncer l’Amposta B (3-2). La

fitxa tècnica de l’equip, a hores d’ara, (és la

única que mancava en l’especial de la cate-

goria) està formada per: Aleix Bustos,

Robert Margalef, Alins Stancli, Stan Alin,

Florin Mladih, Edgar Ferreres, Carlos val-

verde, Miquel Cana, Oriol, Vidal, Josep

Vives, Josep Lorente, Abenza, Joan

Canalda, David Mosegui, Manu Fernández,

Jordi Garcia, Nil Sabaté, Aleix Tortajada,

‘Chescu’ i Braian Prats. El nou entrenador

és Alfredo Fuster, de la Sénia.

DIVENDRES 12 D’AGOST DE 201620 www.mesebre.catESPORTS

«»

diarimésebre

L’essència del senti-ment perellonenc.Vicent Brull és totcoratge i entrega, unamostra de l’orgull d’unpoble patriòtic.Pertany a la nissagadels Brull, cognom detradició futbolística.Vicent es recuperad’una lesió. Es el‘Puyol’ perellonenc. Pregunta: Qui t’harecolzat més al futbol?Resposta: Els meuspares, la meva núvia i elmeu germà, amb quicomparteixo vestidor.P: La temporada passa-da no vas poder jugarper la lesió.R: Un any molt compli-cat. De proves i mésproves, de moments enquè sembla que noveus la llum. Però hefet tot el possible perrecuperar-me i podertornar a jugar. La veri-tat és que es fa moltdur estar a la graderia ino poder ajudar elsteus companys. Espateix molt. P: Però t’has sacrificatmolt. Estaràs per la pro-pera lliga?R: Ja fa 2 semanes quehem començat la pre-temporada. Ho he fetjuntament amb tots elsmeus companys. I notinc molesties ni em famal, almenys demoment. Per tant,espero poder estar béper jugar. P: Anem a conèixermés i millor a Vicent.Ets un somiador?R: Sí. Moltes vegadesimagino marcar el goldecisiu a l'ultim minutde partit. P: Què és una mare?.R: La persona que t'hadonat la vida i la qualvetllarà per tu sempre. P: Tens cap malnom?.R: Vicent del Viudo. P: Ets feliç?. R: S’ha d’intentar ser-ho sempre, tot i lesadversitats que puguinsorgir. P: Què és la vida?R: Una oportunitat. P: Demana un desig?R: Salut per tothom, ésel més important.P: Tens parella?. R: Sí, des de fa unsanys. Es del Perelló il’estimo molt. Es diuNúria i juga a handbol,un esport que té tambétradició al poble.

P: Has plorat en uncamp de futbol?R: Sí. L'última vegadaquan vam baixar decategoria. En els últimspartits ens ho jugàvemtot i vam baixar perpoc. P: Els tres plaers?R: Estar amb les perso-nes que més estimo,riure i el futbol. P: Practiques algunaltre esport?.R: Futbol, només fut-bol. P: Quina prioritat té elfutbol a la teua vida?.R: Molta. El futbol emdóna vida. M’ajudamolt en tot. Sobre tot asentir-me bé amb mimateix. P: De vegades, els sershumans ens hauríemd’abraçar més, no?R: Sí, estic d’acord. Peraixò jo abraço sempreque puc. Necessitoexpressar la meua esti-ma. P: Un vici?R: El futbol.P:Què t’hauria agradatser?R: Pilot d’avió.P: On estan les donesmés guapes?R: Sense dubte, alPerelló. I la que més, lameva núvia.P: Una illa tu amb 50noies, què faries?R: Un torneig de futbolplatja. 10 equips de 5jugadores.P: Els Brull, família delPerelló amb molta tra-dició futbolera.R: Sí, el meu avi vaestar al Barça i va serjugador del Tortosa. Elmeu pare va jugar ambla Cava, a Tercera divi-sió i amb el Perelló. Elmeu tio Paco va jugardel porter al Nàstic,Tortosa, la Cava,Alcanar, entre altres, itambé al Perelló on haestat entrenador. I arajuguem el meu germà ijo.P: Com vas començar ajugar a futbol i perquè?R: Des de molt petit, nopuc recordar-ho. Elsmeus pares ja em por-taven al camp i jonomés volia una pilota.Som família de futbol. Iel meu pare és el meureferent i, juntamentamb la meua mare,m’ha transmés elsvalors de la vida.P: Trajectòria esportiva.

R: M'he format a lescategories inferiors delPerelló. Vaig estar unany al cadet a l'Ametllai un altre, de juvenil, aTortosa. Ara porto 10anys al primer equip delPerelló. Sóc molt feliçaquí, representant almeu poble i defensantels colors grocinegres.Espero retirar-me aquídintre d'uns quantsanys.P: Has tingut ofertesperò sempre t’has que-dat al Perelló?.R: El Perelló és unpoble patriòtic i, pertant, jo només pensoamb defensar-lo sem-pre. És cert que he tin-gut propostes per mar-xar però m’he volgutquedar perquè no hi hares millor que lluitar pelteu poble. Per a podermarxar hauria de seruna proposta per millo-rar molt en el plànolesportiu. Però si no, acap lloc estaré millorque al Perelló. Unpoble en el que vivimtot ‘lo nostre’ i en elque fem pinya, com esdemostra al vestidoramb els jugadors queens visiten i que s’intre-gren i estan contentsamb nosaltres.P: El Perelló, pobletambé de molta mel?.R: Jeje...i tant. Formapart de la vida delpoble, i de la meuafamília, amb unaempresa que va pas-sant de generació engeneració. P: Tens un lema, la por-teria a zero. És així?.R: Està clar. Un equipque no rep cap gol, téun punt. Crec que és

molt important la soli-desa defensiva, és elque dóna equilibri a unequip i seguretat ambell mateix. I això s’haaconsegueix quan totl’equip treballa defensi-vament. P: Les lesions, el pitjordel futbol?.R: Totalment d'acord.Veure als companysjugar i no poder estardins de l'camp és difícil.I si estàs més d'un anylesionat com jo...és unmalson. Ho passesmalament. Impotència. P: Els teus millors entre-nadors?.R: Tots! De tots heaprès moltes coses iestic molt agraït peraixò. Tot el que sé ésgràcies a ells.P: Entens als entrena-dors?.R: Normalment sí, tot ique alguna vegada hapogut haver-hi algunaexcepció.P: El teu mister actual,Narcís, com és?R: Molt tranquil, maiperd els papers i sapcontrolar la situació.Com a tècnic li agradamolt jugar la pilota,tenir la possessió,aquesta és la seua pro-posta.P: Què prefereixes unbon entrenador o unbon equip?R: Un bon entrenadorque sàpigue traure elmillor dels seus juga-dors.P: Quin és el millorrecord que tens d’unentrenador?R: Un entrenador undia em va dir que haviade ser la referència perals més joves dins de

l’equip. Em va donarmolta confiança. P: T’agrada entrenar?R: Sí, excepte quan famolt de vent. P: Un company curiós?R: El porter Marc, elsdies de partit, quanentra al vestidor, ja gai-rebé no li pots dir res.Es concentra molt. P: El més divertit ambqui has jugat?R: Els que més, Cristiani Robert, de Falset.Sempre en portavenalguna al cap. P: Has ajudat mai alguncompany que estavaestava passant un malmoment?R: Sí, moltes vegades.Per qüestions futbolís-tic a companys quetenien pocs minuts peranimar-los a seguir llui-tant i per temes perso-nals també he fet cos-tat a qui li ha fet falta. P: Hi ha ‘capos’ dinsd’un vestidor?R: Jo crec que, com entots els àmbits, hi hajerarquies. Però jo mésben diria que el que hiha és respecte pels mésveterans i també per alsque s’ho guanyen.P: Has demanat perdóa algun entrenador?R: Si, a l’entrenador, al’equip i als aficionats.Fou un partit que vaigestar fatal. Vaig fer ungol en pròpia porteria ien vaig regalar un altreal davanter rival.P: I a un àrbitre?R: Segurament, també.Després d’algun partiten el que he protestatmolt. Sóc molt tempe-ramental. Però dins delcamp tots sabem quedefensem el nostre.

Una vegada s’acaba elpartit, tot canvia.

P: Si un nen s’acosta iet demana un consell,quin seria?R: Escoltar bé als entre-nadors, esforçar-se,ajudar i animar alscompanys. I tenirrepecte per tothom.P: El teu jugador favo-rit?R: Francesco Totti. Joestimo tant el Perellócom ell a la Roma. Pertant, puc assegurar queés molt.P: Però diuen que ets elCarles Puyol delPerelló...?R: Jeje...sííí, això emdiuen carinyosament,que m’hi assemblo fut-bolísticament. Puyol,com Totti, també és unreferent pels valors querepresentava dins delcamp. M’identificomolt amb ell. P: Si haguessis de defi-nir què significa el fut-bol, què diries?R: Conjunt d’emocionsindescriptibles. P: És una droga?R: No, és més que això.P: Què t’ha aportat elfutbol?R: Amistat amb moltesperones que no conei-xia i moments inoblida-bles.P: Quina regla del fut-bol canviaries?R: Castigar més dura-ment a tots els jugadorsquè volen enganyar-quan és tiren a terra persimular una falta.P: Un marcatge dur?R: Molts, són els quemés m’agraden. P: Per què a les Terresde l’Ebre es viu tan elfutbol?R: Jo crec que és pertradició. Al Perelló, perexemple, es viu moltís-sim. Tot i que també caldir que ara hi ha moltescomoditats i que anysenrera es vivia moltmés encara. P: Et cuides molt perjugar a futbol?R: Totalment. Em pre-paro per estar en lesmillors condicions pos-sibles.P: T’agrada jugar aguanyar?R: Les 2 coses. Si no hiha competició no hi haemoció.P: Recordes anècdotesque han passat als des-

cansos?R: Recordo un l'entre-nador que va trencar elmirall del vestidor ambun cop de puny per laimpotència. Tambérecordo a un altre quèens va posar músicarelaxant en un descans.N'he vist de tots elscolors. P: Si t’insulten en unpartit?R: Em motiva positiva-ment. Llavors, trec elmillor de mi.P: El partit més calent?R: En recordo unsquants però en vahaver un, sent juvenilamb el Tortosa, al campdel Jabac Terrassa; nopodíem entrar al vesti-dor, i ens van agredir.Va ser lamentable, imés sent juvenils. P: I el més dur?R: Perelló-Jesús i Maria(3-3). Ens jugàvem lalligueta de descens il’empat salvava als 2equips. Va haver-himoltíssima tensió. Quinpartit! Ja fa uns anysd’aixó…P: Hi ha secrets perllançar penals?R: Cal estar tranquil itenir confiança. El por-ter no té res a perdre ila pressió és per tu. Vulldestacar, en aquestsentit, a un especialistacom Raül Tudela en lesaccions a pilota parada.Era un mestre. Ara jas'ha retirat. P: Alguna anècodtaamb un àrbitre?R: Sí. El partit que ensva robar MoisésVizcarro l'any de lapromoció d’ascens alcamp del Nàstic B.Michel va gravar-ho itothom va poder com-provar el que va passar.Inaudit.

By: Joaquin Celma

XX

AVUI: VICENT BRULL, JUGADOR DEL PERELLÓ

PROPER:

JOAN PORTA

62 Sang perellonencaEL ‘CARLES PUYOL’ DE LA VINYETA

By: Joaquin Celma


diarimésebreESPORTS

21www.mesebre.cat

RIO 2016. REM. LA FINAL SERÀ AVUI DIVENDRES A LES 16.04 H

L’ampostina Aina Cid (Club NàuticAmposta), juntament amb AnnaBoada, es va classificar ahir per ala final Olímpica en la modalitatde dos sense timoner femení. Elbot de la selecció espanyola vaquedar en tercera posició de lasemifinal i lluitarà per les medalles.Aina i Anna es van enfrontar a laseva semifinal a Xina, NovaZelanda, Alemanya, Dinamarca iFrança. El primer lloc fou perDinamarca. Més disputada fou laregata entre la resta de llocs quedonaven accés a la final, NovaZelanda va acabar en segonaposició. A partir dels 1.000 metresla lluita fou per la tercera plaça iúltima que donava el pas a lafinal, se la van disputar Xina i Espanya, amb Aina i Anna, que van aguantar el ritme a les xineses entrant finalment amb onzecentèsimes de diferència sobre aquestes, guanyant la tercera posició i el dret a estar a la final olímpica, amb un temps de7:30:79, a 3.23 de les daneses i 1.22 de les noves zelandeses. Avui divendres dia 12, a les 16:04 (hora espanyola) se dispu-tarà la Final en la que les catalanes, pel carrer 1, competiran amb Nova Zelanda, Gran Bretanya, Dinamarca, EEUU i Sudàfrica.Ahir, a la plaça del Mercat d’Amposta, es va instal.lar una pantalla gegant per seguir la semifinal, amb un gran nombre d’aficionats veient-la en directe (a la imatge). El mateix es farà avui. Van ser uns minuts de molta emoció i sentiment, amb esclat d’alegria final. Tot plegat,una fita històrica pel Club Nàutic Amposta, per l’esport ampostí i pel de les Terres de l’Ebre que comporta una gran satisfacció pel que repre-senta. D’altra banda, pel que fa a la resta d’ebrencs, Pau Vela i Àlex Sigurbjörson van dir adèu als Jocs en no poder classificar-se per a semi-finals del doble escull masculí en la repesca disputada aquest dilluns. Finalment han estat quarts de la sèrie i foren eliminats. Per la seua part,Xavi Vela, remer catalano-brasiler, tampoc va aconseguir classificar-se per les semifinals A/B del doble scull lleuger. I la tiradora olímpicaSònia Franquet va quedar la 35a de 40 en la prova de tir olímpic de pistola d'aire a 25 metres en la que fou la seua segona i darrera parti-cipació en els Jocs Olímpics de Rio. L'asconenca va quedar lluny de fer una bona actuació, com la que va efectuar a la prova de 10 m. onva acabar sisena i va aconseguir diploma olímpic. Per classificar-se a la final, havia de quedar entre les vuit primeres.

L’ampostina Aina Cid, a la final olímpicaALS 39 ANYS, JUGAVA AL MÓRA LA NOVA

El ‘capi’ dels Atlètics Móra la Nova, Narcís Miró, ha decidit penjarles botes. Diumenge, durant el partit de festes, la directiva del clubmoranovenc va fer-li un merescut homenatge. El jugador deBenissanet, que a més de l’equip del seu poble, ha jugat tambéamb el Gandesa i Corbera, feia 4 temporades que estava al Mórala Nova, club en el que ha deixat emprenta pel seu carisma tantdins com fora de camp. Narcís, als 39 anys, ja no jugarà peròseguirà vinculat al club com enllaç entre l’equip i la junta. El juga-dor va mostrar-se molt emocionat pel carinyo rebut en el momentde l’homenatge, diumenge.

Narcís Miró penja les botes

VUITENA EDICIÓ

Campus Bítem ‘Pepe Roig’

Avui divendres acaba la 8ena edició del Campus Bítem ‘Pepe Roig’, campus que ha comptat amb la partici-pació de 52 xiquets i xiquetes de les poblacions de Tivenys, Bitem i Tortosa. Després de 6 setmanes i infini-tat d'activitats, realitzen avui la cloenda amb els famíliars i la corresponent entrega d’obsequis i diplomes acada participant. Des de l’organització s’ha volgut “agraïr a tots els ajudants, col.laboradors, comerços de lapoblació, empreses o entitats que d’alguna manera han participat en aquesta edició. I, com no, a l’EMD deBítem per cedir-nos un any més les magnífiques instal.lacions que disposem a Bítem. Agraïr també als paresi mares dels 52 nens, la confiança amb el nostre campus i esperem poder tornar-nos a veure l'estiu del 2017en la novena edició del Campus Bítem ‘Pepe Roig’. Donar les gràcies també als membres de l'entitat, Àlva-ro i Damià, per la seva feina per a que no falte de res tant a nens com a monitors. I a aquests últims comno, han estat més de 6 setmanes planificant i pensant activitats i més d'una nit com la de l'Acampada, dor-mint poc o gens, i la veritat que ha estat una molt bona feina de tots i d'equip i es mereixen un bon descansa partir d’avui”.


diarimésebre

www.mesebre.catESPORTS

ANÀLISI DELS EQUIPS

Plantilles 2016/17. 3a Catalana (2)

FAVORIT PER A L’ASCENS

Després del descens de la temporada2010/11, aquest equip ja porta sis cam-panyes a la tercera catalana. Ha canviatcada lliga d'entrenador fins ara quan perprimera vegada en els últims cinc anysrepeteix el seu mister, Juanjo Serrano, queva fer una gran campanya des que va arri-bar i que va renovar. L'equip pràcticamentno presenta novetats, segueix tot el blocbàsic de la passada temporada ambnomés una baixa, la de Chescu, i tresaltes: Joan Labèrnia i Joan Zaragoza, delGodall, i el fitxatge estrella: DavidCallarisa que va ser el millor jugador de lapassada campanya a Amposta. Es dóna lacuriositat que mai ha jugat a la Sénia anivell amateur, ja que després de la sevaèpoca de cadet va fitxar pel Sant Rafel,Rapitenca i Amposta i als seus 27 anystorna a la Sénia. L'aportació de tres juve-nils, la temporada passada, JordiEscobedo, Ivan Capitan i MiguelFonollosa ja li va donar un altre aire a l'e-quip i jugadors experimentats comGerard, Isaac, Pol, Pomada, Kevin, LluísAlbiol... faran que sigui un rival molt difí-cil de batre. És un candidat a l'ascens perla seva proposta i el seu potencial. Però noserà fàcil aconseguir l'ascens amb laquantitat de bons rivals que hi haenguany.

LA SÉNIAMILLORA OFENSIVAMENT

L'assignatura de tornar a la Tercera catalanala va passar amb aprovat i va poder mante-nir-la, tot i el gran nombre de descensos.Segueix per tercera temporada PacoMuñoz, un tècnic que sap el que fa i que haaconseguit una coesió de grup, amb moltagent jove i alguns veterans com Moya, elporter Marc Castellví o Soriano.Pràcticament continua el conjunt bàsic de latemporada passada: Sergi Vila, Joaquin Vila,Soriano, Castellví, Pau Muñoz, Dani Calvo,David Ferré, Ernest, Johan, Aitor i IgnasiVernet. Totes les baixes no estaven en l'e-quip bàsic: Josep Gonzalez, Ambrós, Pete,Pujol, Jordà Blanch i Miguel Gonzalez. Elscinc fitxatges reforcen molt en defensa i a ladavantera amb l'arribada d'Aleix Martí, quea Móra la Nova va marcar 26 gols la passa-da campanya. L’Olímpic millora molt ofensi-vament. La lliga passada el seu màxim arti-ller va ser Sergi Vila que va fer 18 gols i enaquesta, amb l'arribada d’Aleix i Troyano, témolt més potencial. Donarà guerra. Ha hagut canvi en la presidència. ManelSaltor no segueix com a màxim responsablei torna al càrrec Antonio Avila, que ja foupresident anys enrera, quan l’Olimpic vapujar a la Segona catalana.Posteriorment, va baixar dues categories iara busca consolidar-se a la Tercera catalanasense renunciar a res.

OLÍMPICES MANTÉ EL BLOC

Per segona temporada segueix el seumister, Narcís, que va realitzar unagran campanya la lliga passada.Només una baixa de l'onze bàsic:Marc Toledo, a més de Sergi Segarrai Rafa. L'equip té més potencial perdiverses raons: es manté el bloc, elsfitxatges li donen més equilibri i recu-pera a un dels seus pilars, VicentBrull, que va estar lesionat la passadatemporada. Magí tenia dubtes perrenovar però al final es queda un anymés. Dues últimes temporades, hamarcat 19 gols en cadascuna. Bonpromig. El Perelló fa dues lligues va quedarnovè, la passada cinquè. No serà fàcilaquesta campanya, hi ha equips ambgran potencial però de ben segur queels de Narcís estaran entre els sis pri-mers. Els fitxatges no han estatespectaculars però poden sumar a unbloc que es manté. Destaca el deBrigi. Les sensacions a la pretempora-da són bones. És un equip més com-penetrat encara que l’any passat. Es van esvair incorporacions de luxecom David Gallego o Vates. Queda pendent l'alta d'un jugador.

PERELLÓOBJECTIU: PERMANÈNCIA

Torna a la categoria. Deixa el càrrec elmíster Àngel Guiu i arriba RobertAvinyo que la passada campanya vaestar a Vilalba. De l'equip basicnomés continuen 4 jugadors: JosepVicens, Carlos Montagut, CristianRodriguez i Reduane. Al Pinell li faltatancar la plantilla perquè tenia juga-dors aparaulats que no fitxaran comés el cas de Brigi o altres com Guillemo Wili que finalment no s’incorporen.Lluís Espinach, que militava a l’EbreEscola preferent juvenil, ha fitxat aixícom el defensa Lluís Castelló, que vaestar entre els quatre millors delCorbera. Cristian Álvarez (la Galera) iÀlex Escarihuela, jugador molt fort,tornen, i també s’incorporenSouphine (Xerta), Emilio Folqué(Tivenys) i un gran porter, Gerard,exCorbera i Cambrils. També calcomptar a Adrià (Reddis) com aincorporació. Té equip per podermantenir categoria, amb un misterjove i guanyador. No obstant, no serà gens fàcil tal comserà el grup.

PINELL

EL SOMNI DE L’ASCENS

Fa sis temporades aquest equip estava ala Preferent, avui és a la tercera catalana.12 anys més tard, torna a aquesta cate-goria. Tres temporades amb canvi d'en-trenador: Sergi Navarro, Nacho Pérez,que va ser cessat quan l’equip estava allloc 11è, i Dani Sereno que el va deixar almateix lloc i descendit (tot i la despesaefectuada en fitxatges). Arriba un noumister, Parra, entrenador que ha estat aljuvenil de la Rapitenca, Alcanar B i SantaBàrbara. De l'equip bàsic de la passadatemporada no continuen 6 Jugadors: PauValmanya i Medina (Amposta), Dani Bel(Tortosa), Manel Sol (Alcanar), Aaron,Miguel Reverté, a més de Maikel i Iker.Dels fitxatges de la passada campanya soldos segueixen, Esmel i Monforte. De l'e-quip bàsic continuen els veterans Llaó,Jota, Emili, a més de Sergi Bel i els ger-mans Bartolomé. Dos jugadors que vanestar en aquesta entitat tornen: RubenBarriga, que va ser el millor jugador deHorta, i Xexu. Ha fitxat Pau Muñoz queva fer 30 gols amb la Galera, i Abdul,jugador que va entrar en l'onze bàsic delTortosa. L'objectiu és ascendir però noserà fàcil, tot i que hi ha equip i un entre-nador guanyador. En qualsevol cas, és undels candidats per l'ascens.

R-BÍTEMNOU PROJECTE, AMB POY

Per tercera temporada seguida militarà a latercera catalana (després del descens). Hofarà amb un nou entrenador, Poy, que vaestar 4 temporades al Martorell, futbol basede la Rapitenca, i va ser segon a l’Amposta.Un mister que promet. Transformació a l'e-quip doncs 7 Jugadors del bàsic no seguei-xen: Marc Prades (Catalònia), Chavarria(Batea), Povill, Carlos Gilabert, Otero(Tortosa), Cristian Diaz i Ivan Martin.Només, de l'onze ideal de la lliga passada,segueixen Marc Alegre, Maikel, Ivan Arasa,Xavi Bautista i Ramon Castells. Dels fitxatges, destacar el d'Òscar Camareroque va fer 17 gols al Deltebre. Pugen sisjugadors del filial, equip aquest que desapa-reix. Dificil aconseguir el retorn a la segona cata-lana per la retallada de pressupost però elRoquetenc farà una bona temporada, noestarà en les primeres places però si podriaestar ens els vuit primers llocs.

ROQUETENCIL.LUSIÓ PER LLUITAR PER LAPERMANÈNCIA

El Sant Jaume estava a la Segona catala-na a la temporada 2008/2009. A lasegüent no va tenir futbol. I en la cam-panya posterior, va ser campió de quar-ta catalana. Va baixar fa dos anys i vaascendir novament la passada campan-ya recuperant aquesta categoria clàssicaper a aquest equip, ha competit durant29 campanyes. Del bloc de la tempora-da passada continuen gairebé la majoriade jugadors. L'equip, dins de les seuespossibilitats, s'ha reforçat en totes leslínies i abans que res, mig camp i ladavantera. Nou fitxatges han apuntalatla plantilla. Molt a tenir en compte que16 jugadors són de Sant Jaume i això témolt mèrit. Meta número 1: no patir.S’haurà de lluitar molt, però hi ha il.lusiói motivació per buscar la permanència,en una temporada en què s’estrenagespa artificial. És molt important queAnton hagi seguit com a tècnic en elprojecte, per donar continuitat a la feinainiciada. Xavi Llorach és el segon entre-nador. A Sant Jaume, al juny, van havereleccions i Francisco Arques fou el guan-yador i n’és el president. Per aquestmotiu, han hagut dues baixes amb juga-dors que han marxat al Deltebre, ambLàzaro, qui estava en l’altra candidaturapresidencial.

SANT JAUMEPLANTILLA RENOVADA

Tres entrenadors en tres temporades.Després de l’etapa de Joan Subirats i deParra, arriba Cantó que va estar aHorta, Deltebre i La Cava. Importanttransformació en aquest equip amb lesbaixes de 7 jugadors importants:Gerard Curto, Andreu Queralt, Santi,Toni Domingo i De la Torre (Alcanar) iOriol Grau i Saul. De l'equip bàsicnomés segueixen quatre jugadors: XaviArasa, Ximo Marti, Jordi Roda i ToniCalafat. Molts canvis en l'equip. Ladavantera tindrà molt potencial amb larenovació de Toni Calafat i l'arribadade Marc Baiges i la tornada de Nicoque fa 3 temporades va marcar 34gols. Potser la part més dèbil de l'equipés la defensa, però tindrà un granreforç amb Admed, que va ser el millorjugador de Corbera la lliga passada, iamb Òscar Benet, un luxe per aquestacategoria. La propera temporada ésincerta. Serà molt difícil de superar elllistó que deixa Parra. Les primeres jor-nades marcaran la trajectòria d’unequip que hauria d’estar de mitja taulaper amunt. Nova directiva, nou entre-nador, nou projecte i una plantilla moltrenovada. Necessitarà un període d’a-daptació en tots els àmbits.

S BÀRBARA

DIVENDRES 12 D’AGOST DE 2016 23classificatswww.mesebre.catdiarimés

ebre

IMMOBILIARIAÑ

LA SENIA HABITATGEEN VENDA: XALET de175m2, garatge de 42m2amb piscina, barbacoa izona verda, parcel·la de17.219m2. Totalment equi-pat i acabats de molt bonaqualitat. Tel. 977576137.

LLOGUER LA SÉNIA: pos-sibilitat de compra, LOCALCOMERCIAL totalmentequipat de 183m3. a. con-dicionat, parquet i bany. C/General Prim Tel.977576137PARTICULAR ALQUILALOCAL CÉNTRICO ENAMPOSTA. 13,75 m2, apto para joye-ría/peluquería, etc...Aire acondicionado y mue-bles (económico)973266178 - 680341620

L'Ampolla. LLoguer.Local comercial 55m2,molt bé situat enfront delclub naútic. Ampli aparador,sòl de parquet. Sala gran idespatx bany. Tel:670516520

SERVEISÑ

OCUPACIÓÑ

VARIS Ñ

COMPRO Motos velles,encara que no funcionen ino tinguen papers.Pagament alcomptat.Tlf.680 968 290

RELAXÑ

COMPROPÀRQUING

“CENTRE TORTOSA"Tel. 639 594 527

EN VENDA UNSOLAR DE 420 M2

SITUAT AL CENTRE DE LA CAVA-DELTEBRE.INTERESSATS TRUCAR AL:

696 01 16 29Preguntar perFrancisca

TÈCNICS TITULATS ENJARDINERIA

- Podes, gespa, escarifi-cacions, control de pla-gues (palmeres i altres),optimització del reg, roca-

lles, etc...PRESSUPOSTOS DENOVA CREACIÓ DEL

SEU JARDÍ I/O MANTE-NIMENT SENSECOMPROMÍS

Som PROFESSIONALSamb TITULACIÓ acadèmi-ca, ASSEGURANÇA de

responsabilitat civil, carneti CERTIFICAT d'aplicadorde productes fitosanitaris,pla d'higiene i SEGURETAT

al treball en vigor.Tel. 615 24 66 99

www.florestajardineria.com [email protected]

LLOGUERPÀRQUING“MERCADONA TORTOSA"

Tel. 639 594 527

AGENCIA

MAISOL

t’agradaria trobar

una parella seria i

estable?

Nosaltres t’ajudem

www.maisol.com

tlf. 695410052

TORTOSAES TRASPASSA

BAR/RESTAURANTEN PLE FUNCIONA-

MENT, O ESVEN/LLOGA LOCAL

TOTALMENT EQUIPAT.CLIENTELA FIXA.

CONTACTE:670 91 80 25

RESIDÈNCIA

L’ONADA

(LA RÀPITA)

Necessitem unInfermer/a a jornadacompleta Lloc deTreball: ResidènciaL’Onada (La Ràpita).

Tipus de contracte:

6 mesos + 6 mesos

i indefinit.

Contacte: Sofia. RRHH

Mail: [email protected]

Tel. 977 25 27 27

Vols anunciar-te?Aquest és el teu

espai privilegiat de

PUBLICITAT877 180 [email protected]

No t’ho pensismés!


diarimésebre

www.mesebre.catA L’ÚLTIMA

«»«»

Víctor AmelaPRIMERA PART. TORNAREM EL 2 DE SETEMBRE AMB LA SEGONA PART DE L'ENTREVISTA DE VÍCTOR AMELA ON ENS PARLARÀ DE TEMES D'ACTUALITAT.

Isabel Carrasco

Víctor M. Amela és periodista iescriptor. Aquests dies ha visitatles Terres de l'Ebre per presentarla seua última novel·la: La filladel capità Groc editada perPlaneta i premi Ramon Llull2016. La Llibreria Avelina, deL'Ampolla, ha estat l'escenari onhem pogut conversar i conèixeruna mica millor a l'escriptor,periodista i degà dels crítics tele-visius a Catalunya, també cone-gut per les seues entrevistes a lacontraportada de La Vanguardia iper les seues intervencions aRAC1 amb Jordi Basté i al pro-grama Aruscity a 8tv ambAlfonso Arús.

Més Ebre: La filla del capità Groc,premi Ramon Llull 2016, unanovel·la romàntica i d'aventurabasada en fets històrics reals.Víctor Amela: Cert, té una micade tot, un rerefons històric als mit-jans del segle XIX, als Ports deMorella, al Maestrat, amb perso-natges que van existir realment,de fet, tots estan consignats alfinal del llibre amb les seues datesde naixement i mort. Al llibre,explico tots els fets històrics quevan passar i ho complemento, demanera coherent, amb la meuaimaginació de novel·lista.

ME: El Groc va ser un mític gue-rriller carlista. El teu besavi, Peplo Bo, en va ser coetani. Podríemdir que escriure La filla del capitàGroc ha estat com fer-li l'ullet alteu besavi Pep lo Bo?VA: Totalment, quan estava aca-bant la novel·la, concretament enel moment d'escriure l'epíleg, vaigrecordar un fet que de petit em vamarcar. Era un retrat que teníem acasa, d'un senyor d'uns cinquantaanys de cara rodona amb unmocador aragonès lligat al costat.Li vaig preguntar al meu pare quiera aquell home i em va contes-tar: “És el teu besavi, Pep lo Bo”.Vaig tenir ganes de saber méscoses sobre ell i vaig anar a con-sultar els arxius parroquials que, apesar de les guerres, no s'haviendestruït. Allí vaig veure que elmeu besavi, José Amela Rayo, eracoetani de Tomás Penarocha iPenarocha, lo Groc, tot i que hihavia una gran diferència d'edatja que quan el meu besavi tenia14 anys el Groc en tenia 35, lla-vors, recordant que lo Groc teniauna filla de la mateixa edat que elmeu besavi, em va començar abullir la imaginació. Vaig decidir

que Pep lo Bo s'enamoraria de laManuela, la filla del Groc, de fet,jo també me n'hagués enamorat,i d'aquesta manera Pep lo Bo esveia implicat com a testimoni deprimer ordre i és a través dels seusulls, que també són els meus, queel lector acaba coneixent eldesenllaç d'aquesta història, pertant, sí, aquesta novel·la és unhomenatge al meu besavi.

ME: El Forcall, els Ports deMorella formen part de l'escenarid'aquest llibre però també d'al-tres com el Càtar imperfecte...,tant t'han marcat aquests espaisque formen part de la teua infàn-cia?VA: Molt, de petit vaig tenir unproblema de pulmons i el metgeva dir als meus pares que necessi-tava aire sec. Nosaltres vivíem aBarcelona i llavors els pares vandecidir que llogaríem una casa ipassaríem els mesos d'estiu alForcall. Dels cinc als deu anys vaigpoder gaudir del paradís, ja que,per a mi, el fet que em deixessenanar sol pel poble amb els amics,banyar-me al riu, caçargranotes, menjarmóres, i moltes cosesmés, era viure en unautèntic paradís, iaquesta vida va agudit-zar encara més lesmeues impressions sen-sorials i la meua sensibi-litat. Va ser llavors quanvaig sentir parlar perprimer cop del Groc,una figura que per als crios eracom un heroi. No vaig tornar alForcall fins als vint anys, quan vaigtenir el primer cotxe i les primeresvacances, volia saber si els meusrecords eren somnis o realitat, jaque com deia Machado: “Secanta lo que se pierde” i jo sentia

que havia perdut alguna cosa. Uncop allí vaig comprovar que elparadís seguia existint, algunescoses havien canviat, però queda-va l'essència i els records van aflo-rar. Durant deu anys vaig estarcomprant llibres d'història, degastronomia, d'economia, d'an-tropologia, llibres sobre les gue-rres carlistes del Forcall, delMaestrat i de Morella, i en un d'a-quells llibres, en un petit paràgraf,va tornar a aparèixer la figura delGroc del Forcall. Se'l descrivia comun personatge que després de laprimera guerra carlina, quan ja hotenien tot perdut, va alçar la ban-dera i ell sol es va afrontar a totl'exèrcit i en aquell moment, vaigrecordar com els nens del pobleem deien: “Ei, foraster, tu no sapsqui era lo Groc!” Agraeixo totesles aventures que em van contaraleshores, sobre un personatgeque era una mena de bandoler, deguerriller, de Robin Hood, vint-i-cinc anys després, quan vaig com-provar que aquest personatgehavia existit, vaig pensar que esmereixia ser un heroi literari.

ME: Com descriuries al Groc, unidealista, un fanàtic, un boig, unromàntic?VA: Podem dir que té dos ves-sants, una com a un ferm lluitadorque creu que el món just és el queell defensa i està disposat a dei-xar-se la pell ajudant als masovers

pobres amb el fruit dels seusassalts. És a dir, una mena deRobin Hood que roba als rics perdonar-ho als pobres, però tambése'l pot veure com una personaobstinada, obcecada, cabuda,fanàtica, disposada a matar i dei-xar-se matar per un ideal, per aell, no lluitar per aquest món erapitjor que la mort. Avui, si me'ltrobés pel carrer, canviaria devorera perquè em faria temor unapersona tan fanàtica, però des delpunt de vista literari i com a per-sonatge, em sembla fascinant.

ME: La lluita del Groc començariaa partir de la signatura del Tractatde Vergara que pretén acabar laprimera guerra carlina i que ellíder dels carlistes, RamonCabrera, tortosí, es va negar asignar. Com veuries les figuresdel Groc i de Ramon Cabreraavui, en aquest moment de lanostra pròpia història?VA: Els veuria com uns idealistesconvençuts de què lo que ellscreuen és lo just i lluiten peraquests ideals passe el que passe.

Recordem que Cabreratenia com a lema«Vèncer o morir» quequedava reflectit en unabandera que va estaronejant del 1838 al 1840al castell de Morella.Cabrera era el cap d'unestat independent queanava des de Tortosa aAlcanyís i des deCantavella fins a Sagunt.

Era un país amb moneda pròpia,tenia el seu segell, diaris, decrets illeis pròpies.

ME: En aquesta novel·la, lesdones hi tenen un pes i unapresència molt important. Josefa,la dona del Groc, Manuela, la

filla de tots dos i la Valèria, cosi-na de la primera, unes donesamb personalitats ben diferents.VA: Sí, i per a mi va ser tot unrepte fer creïbles els personatgesfemenins perquè, com a homeem costa posar-me dintre la pell iels sentiments d'una dona. Va serun esforç que vaig haver de ferper dibuixar la figura de l'esposadel Groc, la Josefa, una dona ena-morada del seu marit que patiaamb solitud. La figura deManuela, la filla d'ambdós, unanena que sentia una passió incon-dicional pel seu pare i que m'ima-ginava cosint espardenyes, queera el que feien les dones delForcall, per a què el seu parepugues fugir. De fet, quan elgeneral Villalonga la deté perpressionar-la a trair el seu pare,aquesta nena de catorze anys lidiu: «Niño tonto, tu te creus quesi sabés on és el meu pare, t'hodiria? Si jo mil vides tingués, milvides donaria pel meu pare».Després també està la Valèria, unadona misteriosa que viu sola enun mas aïllat i que suporta tottipus de murmuracions.

ME: Aquest cop l'has escrit encatalà més aviat en forcallà, perquè?VA: Efectivament, les meues altresnovel·les i la meua obra periodísti-ca és en castellà, però en aquestcas no em podia imaginar la figu-ra del Groc conversant amb laseua filla en castellà, havia de seren forcallà, que és un català occi-dental, singular, molt sonor i par-ticular de la comarca del Maestrati inalterat durant set segles i em vasemblar que m'havia de reptar ami mateix. Quan vaig acabar lanovel·la amb el meu català canò-nic i convencional de Barcelona, livaig ensenyar a la meua cosinadel Forcall, la Vanessa, estudiantde filologia, però sobretot forca-llana i em va corregir algunesparaules com: roín en lloc dedolent, alçar en lloc d'aixecar,gitar-se en lloc d'anar al llit...

ME: Si haguesses d'escollir unade les teues novel·les per portar-la a la pantalla gran, quina seria?VA: Penso que seria aquesta últi-ma novel·la perquè conté un puntde Far West, de fet, les guerrescarlistes serien el western ibèric.En La filla del capità Groc es mes-clen moltes històries, acció, emo-ció, passió, traïció..., apareixenhistòries molt coentes. Jo crec quela guerra carlista va ser la primeraguerra civil espanyola, una guerraamb punyals i trabucs, cara a cara,entre familiars i veïns.

ACTUALITAT

LA GUERRA CARLISTA VA SER LA PRIMERA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

de l 17 a2 d’ gost avui, edició especial de més ebre · 2016-11-04 · de l 17 a2 d’ gost...

Documents