La història de les exposicions: més enllà de la ideologia del cub blancLa història de les exposicions: més enllà de la ideologia del cub blancLa història de les exposicions: més enllà de la ideologia del cub blancLa història de les exposicions: més enllà de la ideologia del cub blanc (primera part)(primera part)(primera part)(primera part)

Curs d’art i cultura contemporCurs d’art i cultura contemporCurs d’art i cultura contemporCurs d’art i cultura contemporanisanisanisanis 19/10/2009 19/10/2009 19/10/2009 19/10/2009 –––– 30/11/2009 30/11/2009 30/11/2009 30/11/2009

Arte PArte PArte PArte Povera overa overa overa –––– I I I Immmm Spazio Spazio Spazio Spazio (Galleria La Bertesca, Gènova, 1967)(Galleria La Bertesca, Gènova, 1967)(Galleria La Bertesca, Gènova, 1967)(Galleria La Bertesca, Gènova, 1967)

AmbientAmbientAmbientAmbienteeee/Art/Art/Art/Arteeee (Biennal de Venècia, 1976) (Biennal de Venècia, 1976) (Biennal de Venècia, 1976) (Biennal de Venècia, 1976) PrePrePrePresentat per Germano Celantsentat per Germano Celantsentat per Germano Celantsentat per Germano Celant

19/10/2009 19/10/2009 19/10/2009 19/10/2009 –––– Auditori MACBA Auditori MACBA Auditori MACBA Auditori MACBA –––– 19.00 h 19.00 h 19.00 h 19.00 h Arte Povera Arte Povera Arte Povera Arte Povera –––– I I I Immmm Spazio Spazio Spazio Spazio Del 27 de setembre al 20 d’octubre de 1967 Del 27 de setembre al 20 d’octubre de 1967 Del 27 de setembre al 20 d’octubre de 1967 Del 27 de setembre al 20 d’octubre de 1967 Gènova, Galleria La BertescaGènova, Galleria La BertescaGènova, Galleria La BertescaGènova, Galleria La Bertesca Artistes: En la secció “Arte Povera”: Alighiero Boetti, Catasta, 1967; Luciano Fabro, Pavimento. Tautologia, 1967; Jannis Kounellis, Untitled, 1967 (estructura de ferro i carbó); Giulio Paolini, Lo spazio, 1967; Pino Pascali, 1 metro cubo di terra, 1967, 2 metri cubi di terra, 1967; Emilio Prini, Perimetro d’aria, 1967. En la secció “Im Spazio”: Umberto Bignardi, Mario Ceroli, Paolo Icaro, Renato Mambor, Eliseo Mattiacci, Cesare Tacchi. Comissari: Germano Celant “Va ser la primera exposició que va donar el nom d’arte povera a aquest tipus d’obres. Es va dividir en dues seccions: ‘Arte Povera’, amb contribucions de Boetti, Fabro, Kounellis, Paolini, Pascali i Prini, i ‘Im spazio’, abreviatura d’immagine spazio, on es van presentar els treballs d’Umberto Bignardi, Mario Ceroli, Paolo Icaro, Renato Mambor, Eliseo Mattiacci i Cesare Tacchi. En conjunt la mostra reflectia un interès particular per aquelles obres que exploraven la noció d’espai. La contribució de Paolini, Lo spazio (1967), basada en la percepció física de la mateixa sala, exhibia el títol de l’exposició amb lletres lacades en blanc penjades a les parets de la galeria. Igualment, a Perimetro d’aria (1967), Prini delimitava el perímetre de la sala per mitjà d’un dispositiu de llum i so. A Pavimento. Tautologia (1967), Fabro elevava un comportament quotidià, com ara polir un paviment, a la categoria d’art. El treball de Boetti era un simple apilament de barres d’amiant, Catasta (1966-1967). Les dues obres presentades per Pascali, 1 metro cubo di terra i 2 metri cubi di terra (1967), dos blocs de terra de forma geomètrica i escultural muntats sobre la paret de la galeria, creaven una tensió entre el caos i l’ordre contraposant la qualitat natural del material amb la naturalesa artificial de la forma. Untitled (1967) de Kounellis, un contenidor d’acer amb una pila de carbó, presentava un contrast similar.”1

“Què està passant? La banalitat ha entrat en el terreny de l’art. Està sorgint el que és insignificant, o més aviat s’està començant a imposar. El comportament i la presència física s’han convertit en art. [...] Vivim en un període de desculturització. Les convencions iconogràfiques s’estan esfondrant, els llenguatges simbòlics i convencionals es desintegren.” Germano CelantGermano CelantGermano CelantGermano Celant2 Imatges (de dalt a baix): Luciano Fabro, Pavimento. Tautologia (1967); Alighiero Boetti, Catasta (1967); Pino Pascali, 1 metro cubo di terra (1967); Jannis Kounellis, Untitled (1967).

1 Carolyn Christov-Bakargiev, (ed.): Arte Povera. Londres: Phaidon Press, 1999, p. 51. 2 Fragment d’un text publicat originalment en el catàleg de l’exposició Arte Povera – Im Spazio, Galleria La Bertesca, Gènova, 1967, a Germano Celant et al.: Arte povera in collezione. Milà: Charta, 2000, p. 27-28.

AmbientAmbientAmbientAmbienteeee/Art/Art/Art/Arteeee Del 18 de juliol al 10 d’octubre de 1976Del 18 de juliol al 10 d’octubre de 1976Del 18 de juliol al 10 d’octubre de 1976Del 18 de juliol al 10 d’octubre de 1976 37373737aaaa Biennal de Venècia, Itàlia Biennal de Venècia, Itàlia Biennal de Venècia, Itàlia Biennal de Venècia, Itàlia

Artistes i exposicions: 1. Balla, Depero, Pannaggi, Tatlin-Yakulov, Rodchenko, Puni, El Lissitzky, De Pisis. 2. Kandinsky, Davis, Delaunay, Vordemberge-Gildewart, Burchartz, Huszar, Mondrian, Van Doesburg, Tauber-Arp, Schlemmer, Gorin, Strzeminsky. 3. Van Doesburg, Dada-Messe, Duchamp, Schwitters. 4. Arp, Radice, Sartoris, Gorin, Duchamp, Ray, exposicions surrealistes 1938/1942/1947, Pollock, Fontana, Gallizio, Klein, Kaprow. 5. Nevelson, Klein, Manzoni, Arman, Segal, Kaprow, Oldenburg, Ben, Watts. 6. Christo, Oldenburg, Paolini, Colombo, Schneeman, Accardi, Warhol, Pistoletto. 7. Informació 1966/1976. 8. Palermo. 9. Buren. 10. Graham. 11. Beuys. 12. LeWitt. 13. Merz. 14. Nauman. 15. Kounellis. 16. Acconci . 17. Irwin. 18. Nordman. 19. Wheeler. 20. Asher. Comissari: Germano Celant

Assistència a la Biennal de Venècia de 1976: 692.000 persones El tema general de la Biennal de Venècia de 1976 va ser “Ambiente, Partecipazione, Strutture Culturali” (ambient, participació, estructures culturals). L’exposició de Germano Celant, Ambiente/Arte, estava situada al pavelló central i comprenia una secció històrica i una altra contemporània. En la secció contemporània, Celant va presentar artistes com Vito Acconci, Michael Asher, Daniel Buren, Mario Merz i Dan Graham per interactuar amb l’arquitectura interior dels Giardini. En la secció històrica va reconstruir els entorns de l’avantguarda i de la postguerra anomenats ambiente. Algunes reconstruccions es van dur a terme expressament per a la Biennal com ara Exit de Man Ray (1934), la Immaterieller Raum d’Yves Klein (1961) i Le plein d’Arman (1960), que va conservar la façana original. La sala Jackson Pollock no presentava obres autèntiques de Pollock sinó un ambient de sensacions que transmetia la manera com treballava aquest artista: hi havia sis ampliacions fotogràfiques de Hans Namuth (1950) en què es veia Pollock treballant, una ampliació a escala natural d’One, number 31 (1950) situada a terra i la pel·lícula de Namuth sobre Pollock. El concepte d’ambiente s’ha d’entendre en relació amb la passió de Celant per la història de les instal·lacions de l’avantguarda,3 que el va portar a reflexionar sobre el context com a part integral de l’obra. A Ambiente/Arte, el context es referia a l’arquitectura interior, l’estructura interna de l’espai, el seu volum i la seva superfície. Segons ell, tot i que els mosaics i els frescos havien aplanat el camí per a aquesta assimilació, l’avantguarda històrica de les dècades del 1910 i 1920 va crear entorns en els quals la integració de l’espai en l’obra s’havia convertit en part activa del procés creatiu.

3 Celant, Germano: “A visual machine: art installation and its modern archetypes”, a Greenberg, Reesa; Ferguson, Brunce W.; Nairne, Sandy: Thinking about Exhibitions. Londres: Routledge, 1996.

“A principis del segle xx, en el marc d’un sistema artístic orientat a l’objectivitat, tant en la superfície com en el volum, les possibilitats de triar un ambient eren extremament limitades. L’artista estava lligat per la demanda, que l’instava a operar a l’escala monolítica de la pintura i l’escultura i tenia poques ocasions per anar més enllà de l’espai ambiental, definit per quatre parets, el sostre i el terra. La incomoditat i la intolerància que provocava aquesta situació condicionada, en què l’objecte havia passat de ser una forma entre moltes altres per convertir-se en l’únic vehicle d’expressió, va explotar a partir del 1909 amb la visió globalitzadora del futurisme, que va incitar els moviments lingüístics i físics a superar els límits anteriors i va obrir un espai de procediments alliberat de l’estricte monopoli visual. [...] L’objectiu és crear un terreny en l’espai i el temps capaç de crear un unicum, on l’art doni testimoni de les necessitats vitals i ideològiques, i integrar físicament i estèticament l’existència de l’art dins de la realitat concreta que l’envolta.” Germano CelantGermano CelantGermano CelantGermano Celant4444 Germano CelantGermano CelantGermano CelantGermano Celant Germano Celant, doctor en Art i Teoria Contemporanis, és reconegut arreu del món per les seves teories sobre l’arte povera. Ha estat comissari de centenars d’exposicions en els més importants museus i institucions internacionals. A més, és autor de més de cent publicacions, entre llibres i catàlegs. Des del 1977 col·labora amb la revista Artforum de Nova York. Del 1989 al 2008 va ser conservador d’art contemporani al Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York. El 1997 va ser nomenat comissari de la 47 Esposizione Internazionale d’Arte de la Biennal de Venècia. Des del 1995 és director de la Fondazione Prada de Milà. El 2001 va ser comissari del pavelló brasiler de la 49 Esposizione Internazionale d’Arte de la Biennal de Venècia. Des del 2005 és director de la Fondazione Aldo Rossi de Milà i des del 2008 conservador de la Fondazione Annabianca e Emilio Vedova de Venècia. Des del 2009 és conservador d’art i arquitectura de la Triennal de Milà. Des del 1970 organitza exposicions i esdeveniments artístics com Conceptual Art Arte Povera Land Art, Museo Civico de Torí, 1970; Ambiente/Arte, Biennal de Venècia, 1976; Identité italienne, Centre Georges Pompidou, París, 1981. Va codirigir la Documenta 7, Kassel 1982 i, juntament amb Pontus Hultén, va organitzar Futurismo & Futurismi, Palazzo Grassi, Venècia, 1986 i Arte italiana 1900-1945, Palazzo Grassi, Venècia, 1989; amb Norman Rosenthal Italian Art in the XXth Century, Royal Academy, Londres, 1989; amb Ida Gianelli Memoria del futuro, Centro de Arte Reina Sofía, Madrid, 1990; The Italian Metamorphosis 1943-1968, The Solomon R. Guggenheim Museum, 1994; Brazil, Body & Soul, The Solomon R. Guggenheim Museum, 2001; Unveiling the Prada Foundation, amb OMA/Rem Koolhaas, Fondazione Prada, Milà, 2008. Des del 1971, ha estat comissari de grans exposicions antològiques de diferents artistes, entre les quals destaquen Joseph Beuys, Nàpols, 1971; Jannis Kounellis, Rimini, 1983; Mario Merz, Nova York, 1989; Ugo Mulas, Milà, 1989; Robert Mapplethorpe (primera retrospectiva europea), Estocolm, 1992; Rebecca Horn, The Solomon R. Guggenheim Museum, 1993; Keith Haring, Rivoli, 1994; Claes Oldenburg, Washington, 1996; Andy Warhol: A Factory, Kunstmuseum, Wolfsburg, 1998; Kunsthalle, Viena; Palais des Beaux Arts, Brussel·les; Guggenheim Museum, Bilbao, 1999; Laurie Anderson, Fondazione Prada, Milà, 1998; Merce Cunningham, Fundació Antoni Tàpies, Barcelona; Museu Serralves, Porto, 1999; amb Clare Bell, Jim Dine, The Solomon R. Guggenheim Museum, Nova York, 1999; Mariko Mori. Dream Temple, Fondazione Prada, Milà, 1999; Thomas Demand. Processo grottesco, Fondazione Giorgio Cini, Venècia, 2007; Natalie Djurberg. Turn into me, Fondazione Prada, Milà, 2008; Manzoni. A Retrospective, Gagosian Gallery, Nova York, 2009; John Wesley, Fondazione Prada, Venècia, 2009.

4 Germano Celant: Art & Environment 1909-2009. Sculpturing the interior space.

Bibliografia sBibliografia sBibliografia sBibliografia seleceleceleceleccionadacionadacionadacionada

Arte povera, 1966-1980 : libri e documenti, Mantova: Corraini, 2007 ALLOWAY, Lawrence. The Venice Biennale 1895-1969. From Salon to Goldfish Bowl. Connecticut: New York Graphic Society, 1968 CELANT, Germano. Arte Povera – Im Spazio, Genoa: Masnata/Trentalance, 1967 CELANT, Germano. Ambiente/Arte: dal futurismo alla body art. Venezia: La Biennale di Venezia, 1977 CELANT, Germano. “Ambient/Art” in Environment, Participation, Cultural Structures (first volume), Venice: La Biennale di Venezia, 1976 CELANT, Germano. “Notes for a guerrilla war”, Flash Art, n.5, 1967 http://www.flashartonline.com/interno.php?pagina=articolo_det&id_art=352&det=ok&title=ARTE-POVERA CELANT, Germano. Arte povera, Milano: Gabriele Mazzotta, 1969 CELANT, Germano. Arte povera : 13 italienische Künstler, Dokumentation und neue Werke, München: Kunstverein München, 1971 CELANT, Germano. Arte povera. Milano: Umberto Allemandi & C., 1989 CELANT, Germano. Arte povera. Milano: Electa, 1985 CELANT, Germano. Identité italienne : l'art en Italie depuis 1959, Paris: Centre Pompidou, 1981 CELANT, Germano, SZEEMANN, Harald; TRINI Tommaso; AMMANN Jean-Christophe. Arte povera in collezione (Arte povera in collection), Milano: Charta, cop. 2000 CELANT, Germano. “A Visual Machine : Art installation and its modern archetypes”, in GREENBERG, Reesa; FERGUSON, Brunce W.; NAIRNE, Sandy. Thinking about Exhibitions, London: Routledge, 1996 CHRISTOV-BAKARGIEV, Carolyn (ed.). Arte Povera, London: Phaidon Press, 1999 DI MARTINO Enzo; RIZZI Paolo. Storia della Biennale, 1895-1982, Milano: Electa, c1982. DI MARTINO, Enzo. La Biennale di Venezia: 1895-1995: cento anni di arte e cultura. Milano: Giorgio Mondadori, 1995. MORRIS Frances ; FLOOD Richard, Zero to Infinity: Arte Povera 1962-1972, Tate Modern London, Walker Art Center Minneapolis, 2001 POLANCO, Aurora Fernández. Arte povera, Nerea: DL 1999

Document editat per Florence OstendeDocument editat per Florence OstendeDocument editat per Florence OstendeDocument editat per Florence Ostende

Referències de les imatges : MORRIS Frances ; FLOOD Richard, Zero to Infinity: Arte Povera 1962-1972, Tate Modern, London, Walker Art Center Minneapolis, 2001; CELANT, Germano. Identité italienne : l'art en Italie depuis 1959, Paris, Centre Pompidou, 1981 ; CHRISTOV-BAKARGIEV, Carolyn (ed.). Arte Povera, London, Phaidon Press, 1999 ; CELANT, Germano. ‘Ambient/Art’ in Environment, Participation, Cultural Structures (first volume), Venice: La Biennale di Venezia, 1976