PREROMÀNIC

David López

Marc Panal

Context historic

• L’any 476 es produeix la caiguda de l’imperi Romà d’Occident sota l’empremta dels pobles bàrbars. Es produeix la fragmentació de l’Imperi en múltiples regnes amb diferents politiques.

• Així comença a formar-se un art senzill però que servirà de base al gran estil romànic, i aquest serà l’Art Preromànic, que resulta de la fusió d’elements aportat pels pobles bàrbars, per l’herència clàssica i pel cristianisme.

• A Espanya es donen dues etapes característiques que estan separades per un fet tan transcendental com és la invasió àrab.

• La primera etapa és la visigoda i compren del segle V al VIII, i la segona està formada per dues escoles: l’asturiana (IX-X) i la mossàrab (X-XI)

• A començaments del segle V, penetren a la Península una sèrie de pobles que busquen terres on assentar-se. Pocs anys desprès entra un nou poble germà: els visigots, peró en aquest cas va entrar com a aliat del poble romà i per tal d’imposar la pau i l’ordre. La cultura visigoda arriba al seu moment d’esplendor en el segle VII i la seva evolució es talla al 711, quan s’assenten els musulmans.

Ens situem en l’any 711, quan els visigots són derrotats pels musulmans i un grup de

cristians es trasllada al nord de la Península creant un nou regne independent am el nucli a Astúries.

A partir del segle X, l’ocupació musulmana de la Península Ibèrica, amb el fenomen posterior de la Reconquesta, va comportar el naixement de l’anomena’t art mossàrab. Aquest nou art, nascut de la convivència entre els ocupants musulmans i les comunitats cristianes, es desenvolupà tant en territori musulmà com en terres ja reconquerides.

Localització i evolució

• El mapa de l’etapa preromànica compren tot Europa, des dels països escandinaus fins a les penínsules Itàlica i Ibèrica, incloent-hi la Gàl·lia, els països centreeuropeus i les illes Britàniques.

• Cronològicament, les manifestacions artístiques de l’anomena’t preromànic se situen entre la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident per la invasió de pobles germànics (segle V) i el segle XI, moment en que es consoliden al territori de l’antic imperi de nous regnes sorgits de llarg període de conquestes.

• En la Península Ibèrica el període de l’art preromànic es divideix entre tres etapes ben diferenciades:

La visigòtica ( V-VII)

L’asturiana o ramirense (VIII-X)

La mossàrab ( X-XI)

Característiques Generals

L’art preromànic es tècnicament pobre

Imita els monuments romans i n’aprofita els materials

L’església té una funció molt important durant aquest període

Els pobles germànics van perpetuar les característiques de l’art romà

Art visigòtic

L’Arquitectura

Són edificis petits i més tancats, amb gran escassetat de finestres.

Són també edificis intimistes, que fugen dels espais amplis.

Com a material de construcció s’utilitza la pedra i el mur es de carreus.

Un element peculiar és l’arc de la ferradura que desprès faran servir els musulmans. Pel que fa a les cobertes, seran voltes de canó i d’aresta i les plantes tindran forma de creu grega i, encara que menys, de creu llatina.

Els suports procedeixen de monuments romans i per tant seran columnes, i el capitells, quan no són aprofitats, són tosques imitacions de l’ordre corinti.

• L’escultura

• Pel que fa a l’escultura, a més de l’ornamentació de capitells, destaquen els sarcòfags i la decoració arquitectònica, com per exemple els relleus.

• L’orfebreria

• En un sol aspecte va ser original l’art visigot i va ser en l’orfebreria, perquè van ser molt aficionats a l’ocupació de joies i al capítol mes important de l’orfebreria visigoda pertany als tresors trobats a Espanya.

• Tresor de Guarrazar: Està constituït per deu corones d’or que sens dubte eren peces votives que haurien ofert a els reis a alguna església i havien estat penjats en algun altar.

Art Asturià

• L’art asturià es va desenvolupar durant el segles VIII-IX

• La arquitectura es divideix en tres períodes: Preramirense, Ramiresnse, Postramirense.

• La escultura era d’àmbit decoratiu

• La pintura es centrava en pintures morals.

L’art Mossàrab

• ArquitecturaEsglésies de petites dimensions

Gran varietat de plantes: planta basilical o de creu grega, amb capçaleres rectangulars a l’exterior i de ferradura a d’interior.

La coberta acostuma a ser de fusta. Elements de suport utilitzen la columna i el pilar compost.

Art de ferradura semblant a l’estil musulmà: més tancat que el visigòtic i emmarcat amb una arrabà.

Les parets són gruixudes i de diversos materials com maons o carreus de pedra.

L’obra mes coneguda és San Miguel de Escalada, a Lleó del segle X

MiniaturesVa destacar a les miniatures. Es feia servir principalment per a decorar bíblies i

comentaris a l’Apocalipsi de sant Joan, escrits per el monjo Beat Liébana, del segle VIII. Les composicions són simples i mancades de perspectiva; les figures exposades en franges superposades, mostren uns rostres de grans ulls molt expressiu, de dibuix marcat i de tons brillants i plans.