apunts uoc lb
TRANSCRIPT
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
1/102
Una introducció
als estudisliteraris i les
tecnologiesdigitals
Laura Borràs Castanyer
UP07/C0338/02556
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
2/102
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
3/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
Índex
Introducció............................................................................................ 5
1. Un procés cultural de canvi........................................................ 7
2. Cibernètica, ciberespai i cibercultura...................................... 9
3. La cibercultura: un canvi cultural........................................... 10
4. La contaminació "ideal" o els virus de les idees..................... 11
4.1. Tecnopatologies. El malson de la màquina que somniàrem ..... 12
5. Zoon technikón.............................................................................. 18
6. Cibercultura i literatura.............................................................. 26
7. De composicions i recomposicions: un escenari en
transformació................................................................................. 28
8. Va de canvis..................................................................................... 31
9. Estudis literaris digitals en l'EEES............................................ 33
10. Filologia i crítica. Filologia i lectura. Filologia i
comprensió....................................................................................... 35
11. Una coherència del fragmentari?.............................................. 38
12. La navegació com a metàfora: a la conquesta de
l'aventura......................................................................................... 39
13. Una mirada enrere........................................................................ 41
14. Els efectes d'Internet en la lectura i la literatura................. 45
15. La figura del lector....................................................................... 48
16. Del llibre a la pantalla. El debat entre tecnòfils i
tecnòfobs.......................................................................................... 52
17. El país de la por............................................................................. 56
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
4/102
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
5/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 5 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
Introducció
Les tecnologies, per la seva espectacularitat, van prometre un món millor, mésampli, més dens, més accelerat... Aquest món ja arribat, ja és aquí. Cada cop
menys gent pot sostreure's al poder vampíric de la xarxa, que crea dependèn-
cia. Ara bé, continua essent necessari discriminar entre les tecnologies que
només amplifiquen mitjans preexistents i les que de veritat constitueixen una
veritable innovació, les que obren perspectives d'un ordre diferent de qualse-
vol altre precedent.
Tot i el poc temps transcorregut, m'atreveixo a afirmar que més que homo sa-
piens som una mica més homo ludens (especialment si tenim en compte que
aquest és l'espai amb més vitalitat i expansió de la xarxa, des d'un punt de
vista creatiu). Però el que és segur és que seguim essent homo quaerens; és a
dir, que més que tenir certeses, seguim interrogant-nos i fem avenços –encara
que petits i potser a les palpentes– per mirar de seguir fent camí. Si aquestes
mostres de literatura electrònica aniran en augment, es mantindran en el ter-
reny de la literatura experimental o esdevindran la primera forma literària del
segle XXI en perill d'extinció, per ara, és una incògnita. Segurament els lectors
serem cridats a les urnes d'unes eleccions que hauran de fer créixer i explotar
les textualitats electròniques o les mantindran exclusivament en els ambients
universitaris o en congressos hiperespecialitzats.
Abans d'entrar en matèria, però, voldria fer una mínima declaració de princi-
pis que, tot i semblar òbvia, crec que és necessària. Els discursos, certament,
sempre són ideològics. I a l'hora de posicionar-nos sobre els fets acostumem a
desenvolupar una doble actitud de comprensió i de sospita:
• Practiquem una actitud comprensiva quan el nostre discurs tracta de dis-
cernir el per què d'allò que estem analitzant, com funciona, en base a què,
de quina manera, amb quins agents, amb quines conseqüències, etc.; as-
sagem un discurs aventurer, exploratiu, de descoberta, podríem dir, en lamesura que ens proposem "entendre".
• Posem en pràctica una actitud de sospita quan creiem que al darrere d'allò
analitzat s'amaguen interessos que cal desemmascarar i sotmetre a una de-
tallada valoració crítica i, aleshores, practiquem un discurs preventiu, ple
de recel i de desconfiança, perquè en certa mesura tractem de "denunciar",
al temps que mantenir un determinat ordre de coses que es veu amenaçat
davant de la novetat.
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
6/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 6 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
Voldria que el meu discurs s'emmarqués en la primera actitud, fent sempre
l'esforç que requereix la comprensió d'un període de canvi com el que ens ha
tocat viure.
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
7/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 7 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
1. Un procés cultural de canvi
"Lo que caracteriza al nuevo sistema de comunicación, basado en la integración digitali-zada e interconectada de múltiples modos de comunicación es su capacidad de incluir yabarcar todas las expresiones culturales."
Manuel Castells (1997: 407)
A aquestes alçades resulta incontestable que estem vivint un procés cultural
d'extraordinàries repercussions en l'àmbit de les comunicacions i del desenvo-
lupament del coneixement humà promogut per l'emergència i proliferació de
les tecnologies digitals. Un procés cultural de canvi com potser no ha viscut
la cultura occidental des de l'invent de la impremta ara fa més de 500 anys.
I, és clar, deixant de banda el fet que els canvis es poden viure amb il·lusió oamb angoixa, segons la tendència personal de cadascú, el que és segur és que
qualsevol canvi exigeix un esforç. Per començar, l'esforç davant de la novetat
–perquè una novetat sempre genera desconcert, vertigen en la mesura que ens
acara al desconegut, al que no tenim i que no sabem si hem d'incorporar. La
novetat pot destorbar perquè ens obliga a posicionar-nos, a aprendre, a con-
trastar les informacions que tenim, el que ja hem après, a revisar dins del que
sabem i veure si cal actualitzar-ho, etc. Massa novetat resulta aclaparadora i
pot arribar a ser, si més no, incòmoda. Un segon esforç seria l'esforç de conei-
xement, d'aprenentatge i, finalment, un esforç d'adaptació perquè els grans
canvis sempre comporten algun tipus d'esmena. Cal modificar les coordena-des, les perspectives, les posicions, les certeses...
Vivim, doncs, una època de canvis, en el que Bauman anomena "modernitat
líquida", en la qual les etiquetes se succeeixen a gran velocitat i hi abunden
denominacions com ara "posthumanisme" o "posthumanitat", "postfeminis-
me", "postliteratura" que, quan se sumen a l'emergència l consolidació del nou
espai tecnològic, produeixen conceptes com cyborg , cibercultura, ciberfeminis-
me, o ciberliteratura.
Modernitat líquida
A Zygmunt Bauman, sociòleg de referència actualment, li podem atribuir com a encertimportant, haver identificat un estat social i haver-lo descrit amb una metàfora prêt àporter: allò que és el líquid sintetitza la precarietat i inseguretat dels paràmetres vitals delnostre temps en els àmbits més diversos (la feina, les relacions amoroses, la propietat,etc., però també davant dels canvis naturals, les pandèmies, el terrorisme...). Un noma-disme permanent que porta a la liqüefacció de la realitat i té el seu reflex més encertaten una cultura que administra aquesta labilitat consubstancial a la data de caducitat delsseus productes, al remolí voraç del consumisme en general. En aquest escenari en què ladesestabilització és estructural, apareix un ventall d'anhels identitaris –el de la identitatnacional, el de gènere, el de minoria– que neixen amb el compromís polític propi delpostestructuralisme que qüestiona centres i assumpcions universals.
Observem què està passant mitjançant un parell de vídeos que són prou repre-sentatius de la qüestió. El primer repassa les assumpcions sobre el concepte in-
formació tant en el context analògic com en el digital i en el segon assistim a la
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
8/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 8 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
constatació de la problemàtica inherent a qualsevol canvi de suport, en aquest
cas concret el pas del volum al còdex. Més enllà del sentit de l'humor amb què
puguem prendre'ns els canvis, el que és evident és que la nostra condició de
llibrecèntrics es veu desafiada mitjançant la ironia que el vídeo transmet sobre
els diferents sistemes operatius, les diferents tecnologies, essent una d'elles,
és clar, el llibre. El fet que tinguem tan interioritzat el llibre com a suport nosignifica que no siguem capaços de detectar la tecnologia de la llibresca i la
impremta com a tal tecnologia.
http://www.youtube.com/watch?v=-4CV05HyAbM
Accedir al vídeo
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
9/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 9 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
2. Cibernètica, ciberespai i cibercultura
En el Gòrgies platònic (380 AC), en el debat entre Sòcrates i Calicles, es filtra elterme que vint i dos segles després revolucionaria les ciències de la conducta
i que actualment afecta cada vegada més camps de la realitat, entre les quals
els que ara ens ocupen: ciberespai, cibercultura o ciberfeminisme. En aquest
diàleg, Sòcrates diu: "Més important que l'art de la natació és l'art del timo-
ner (kybernetes) perquè salva dels perills més grans, no només les ànimes, sinó
també els cossos i les fortunes, com la retòrica". Equipara, Sòcrates, la cibernè-
tica amb l'art de persuadir i commoure. Tot i amb això, és amb el llibre de Nor-
bert Wiener, Cybernetics, que – després de revisar els mecanismes de control i
comunicació en els éssers vius i les màquines – d es popularitza el concepte
cibernètic com la ciència dels comandaments, del control.
Si prenem l'etimologia del mot (kybernétes = "guia", "pilot", "timoner"), i hi afe-
gim la càrrega semàntica derivada de la cibernètica com la ciència o disciplina
que s'ocupa dels sistemes de control i comunicació en les persones i les mà-
quines, ens trobarem en la conjuntura perfeta per a apropar-nos a les noves
formes d'organització i interacció que es donen en la xarxa, el que s'ha
convingut a anomenar ciberespai.
Amb Pierre Lévy, diem que el ciberespai és "l'espai metafòric, l'espai de comunicació, obertper la interconnexió mundial dels ordinadors"; és a dir, Internet. Un espai de comunicacióque permet que cada persona emeti, rebi i participi en les transaccions econòmiques,culturals, comunicacionals, etc. que es donen en la xarxa.
Segons el mateix Lévy, la cibercultura és "el conjunt de tècniques, de maneres de fer,de maneres de ser, de valors, de representacions que es relacionen amb l'extensió delciberespai...". És interessant observar com la seva hipòtesi principal és que, lluny de seruna subcultura de fanàtics –els fanàtics de la xarxa–, la cibercultura expressa una muta-ció important de l'essència de la cultura perquè manifesta l'aparició d'una nova formad'Universal.
Pierre Lévy (1999). "Ciberespai i Cibercultura", Conferencia presentada en la UniversitatOberta de Catalunya. Barcelona.
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
10/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 10 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
3. La cibercultura: un canvi cultural
Davant del canvi cultural que comporta Internet, és evident que les conside-racions sobre la literatura o l'art en l'entorn electrònic i el seu impacte en la
textualitat acostumen a girar al voltant de tres eixos bàsics:
• El nou escenari literari/artístic d'interacció
• L'objecte d'estudi, el text literari o artístic
• L'anàlisi del tòtem tecnològic en què s'ha convertit l'ordinador en la ci-
bercultura com a nou suport creatiu
Aquests tres eixos, o punts clau, concentren l'atenció, d'una banda, en els di-
versos actors de l'escena literària –escriptors, lectors, espectadors, artistes, crí-
tics i acadèmics, els rols dels quals en el ritual de la comunicació literària/artís-
tica, han estat modificats substancialment– i, de l'altra, en la naturalesa com-
plexa del text digital – fusió de diversos sistemes de signes o llenguatges (hu-
mans, de programació...)– en la seva pertinença conceptual a la categoria text
literari/artístic i, finalment, en el propi mitjà; és a dir, en el dispositiu tecnolò-
gic en què es fonamenta la cibercultura i els canvis que el seu ús comporta.
Perquè és evident que ja som en l'àmbit de la cibercultura; és a dir – grosso
modo–, del conjunt de pràctiques culturals vinculades als mitjans digitals.
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
11/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 11 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
4. La contaminació "ideal" o els virus de les idees
En aquest marc em situaré per apuntar una sèrie d'idees que potser podremdebatre conjuntament a l'aula.
Perduda la innocència d'una banda i a tenor del principi de la complementari-
etat del coneixement, de l'altra, cada cop és més evident la necessitat de sumar
les aportacions de persones, disciplines i mètodes diversos per tal d'aconseguir
configurar-se una idea més certa, coherent i general de la realitat. El diàleg
entre disciplines i sabers, la "contaminació" d'idees em sembla fonamental per
acostar-nos al coneixement de la realitat des d'una pluralitat de prismes i en-
focaments, per tal de poder construir i donar sentit a aquest món fabulós que
cada cultura anomena realitat i per fer-ho d'una manera més rica i complexa
que, precisament per això, la convertirà en més certa.
La idea que existeixen estímuls en la cultura anomenats memes que, com si
estiguessin dotats de vida pròpia, tenen una capacitat replicant, una determi-
nada vocació viral és certament atractiva. Des d'aquest punt de vista, la cultura
seria un complex sistema adaptatiu que s'estén de manera vírica. S'ha dit que
Internet és la màquina de producció de memes més depurada mai inventada.
I a la xarxa les estratègies virals ja s'utilitzen fins i tot en el comerç electrònic,
les estratègies de mercat del qual funcionen viralment.
Organismes virals
L'exemple més conegut d'actuació viral potser sigui el que ofereix el portal Amazon. Des-prés d'haver-hi fet una compra, quan tornes a accedir-hi, la pàgina t'ofereix l'ADN de lateva compra: recorda el que has comprat i assaja estímuls de venda de productes afinssegons el nombre de compres anteriors d'altres clients en un peculiar sistema d'afinitatselectives que resulta molt efectiu. Internet mateix, per la seva naturalesa de xarxa, té unaorganització viral, és un organisme viral.
Aquí és on el concepte d'epidemiologia em sembla interessant. Vegem per què.
Sabem que inicialment l'epidemiologia va sorgir de l'estudi de les epidèmies
de les malalties infeccioses, però avui en dia l'epidemiologia és la part de la
medicina que es dedica a l'estudi de la distribució, la freqüència, les relacions,
les prediccions i el control de factors relacionats amb epidèmies en poblacions
humanes determinades. Per tant, l'epidemiologia estudia la salut dels grups
humans en relació amb el seu entorn.
L'epidemiologia
L'epidemiologia és una ciència bàsica per a la medecina preventiva i una fontd'informació per a la formulació de polítiques de salut pública. Alhora, l'epidemiologiaestudia, sobretot, la relació causa-efecte entre exposició i malaltia. Les malalties no es
produeixen de forma aleatòria; tenen causes, moltes d'elles d'origen humà, que podenser evitades. Per tant, moltes malalties podrien evitar-se si se'n coneguessin les causes. Elsmètodes epidemiològics han estat crucials per identificar factors etiològics (sobre l'origen
Referència bibliogràfica
Aquiles Esté. "La memética yla fuerza de algunas ideas".
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
12/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 12 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
dels mals) i, alhora, han justificat la formulació de polítiques sanitàries encaminades a laprevenció de malalties, lesions i morts prematures. Se'n coneixen tres branques:
• L'epidemiologia descriptiva, que descriu el fenomen epidemiològic en temps, lloci persona, quantificant la freqüència i distribució del fenomen mitjançant mesuresd'incidència i mortalitat, amb la posterior formulació d'hipòtesis.
• L'epidemiologia analítica, que cerca, mitjançant l'observació o l'experimentaciól'establiment de possibles relacions de causa-efecte entre "factors" als que s'exposenpersones i poblacions i les malalties que presenten.
• L'epidemiologia experimental que cerca, mitjançant el control de les condicions delgrup a estudiar, l'establiment de conclusions més complexes que no poden deduir-sede la mera observació.
L'epidemiologia es basa en el control dels subjectes a estudiar i en l'aleatorització de ladistribució dels individus en dos grups, un grup experimental i un grup control.
Font: Wikipedia
Si traslladem el concepte de l'àmbit mèdic al del pensament, estaríem duent
a terme una certa epidemiologia de les idees, sempre concedint una referèn-
cia positiva al concepte epidèmia i, per tant, partint de la base que el contac-
te entre idees diverses, la "contaminació" d'idees és higiènica, saludable i, en
conseqüència, més que recomanable sobretot per tal d'afavorir la intel·ligència
col·lectiva; si estudiéssim la "salut" –llegeixi's, la permeabilitat, l'acceptació,
la predisposició– dels grups humans en relació al saber, al pensament en el
seu entorn. Això no obstant, crec que si féssim això els resultats serien dece-
bedors precisament perquè –almenys al nostre país– les reticències al contac-
te, a l'intercanvi, a l'obertura de camps d'estudi i àrees de coneixement en el
marc acadèmic que constitueix el meu entorn, són elevadíssimes i l'existència
d'espais de debat és més aviat escassa i per això encara resulten sorprenents inovedoses trobades com aquestes. El saber acostuma a estar tancat –suposada-
ment sa i estalvi– dels canvis existents al món, ben salvaguardat dins les por-
tes d'aquest edifici juràssic que, en sentit figurat, és la universitat en general,
amb algunes excepcions. Existeixen àrees de coneixement que viuen absolu-
tament d'esquena als canvis i les innovacions, a les "noves fronteres" que ens
plantegem avui aquí i la literatura i el seu estudi n'és una. Encara ara trobaríem
molts professors que considerarien que fer una comparació entre un llibre i
una pel·lícula, per exemple, és gairebé una heretgia; doncs imagineu-vos si els
parlem d'Internet, dels ordinadors, de la creació col·lectiva, de l'intercanvi, de
la intervenció activa dels lectors en les obres, etc. Tot un cisma!
4.1. Tecnopatologies. El malson de la màquina que somniàrem
Són miratges, il·lusions, tecnopatologies aquestes propostes artístiques i literà-
ries que interactuen amb la ciència i amb la tecnologia? E. Lizcano sosté que
el fonamentalisme científic és l'aportació de l'imaginari europeu al panorama
actual dels integrismes. Sota els successius noms de progrés, desenvolupament i
modernització, la ideologia de la ciència (tal vegada, en la seva opinió, la forma
més poderosa d'ideologia dels nostre temps) ha colonitzat i arrasat, amb una
eficàcia fins ara desconeguda, la resta de concepcions del món i formes de vi-
da. La religió científica com la nova religió de la humanitat. Sigui com sigui
és evident que la ciència és una forma de coneixement. Una forma de conei-
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
13/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 13 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
xement especial en la mesura que tota societat construeix els seus modes i ob-
jectes de coneixement, excepte els de tipus científic, que escapen a qualsevol
determinació social: els seus avenços s'imposen universalment en la mesura
que, bàsicament, consisteixen a descobrir el que ja existeix: pura objectivitat,
coneixement veritable. Però això també és un mite. Recordem la tercera llei de
Clarke: "Tota tecnologia suficientment avançada és indistingible de la màgia.
En aquest camí, l'aparició del mite constitueix un salt qualitatiu i evolutiu en
l'aventura tecnològica –de dominació i emancipació de les forces imprevisi-
bles de la naturalesa, reduint-la a una cadena causal significativa: sotmetent-la
lingüísticament- de l'espècie. El mite, seguim Clarke, no és una narració: "en el
sentit modern, confinat a l'àmbit especialitzat de l'apreciació estètica; en tant
que objecte d'una formulació explícita, constitueix més aviat un meta-relat,
un discurs prescriptiu de pràctiques socials significatives en tots els àmbits de
la vida. Fins i tot en la societat europea medieval, aquest caràcter significatiu
del mite roman sota la forma de meta-relat teològic o cosmològic, en què en-
cara hi conflueixen, en un únic ple de sentit, qüestions de fet (veritat) i valor
(justícia, bellesa), que després la modernitat, en el seu procés de desencanta-
ment de la imatge del món, dissocia en discursos especialitzats (ciència, ètica,
estètica)".
El mite, doncs, és el punt de partida de l'organització social, moral, religiosa.
Una manera de combatre la por del desconegut. La idea que associa la ciència
–el coneixement del món– i la tècnica –el control i, consegüentment, la segu-
retat davant el món– amb la reducció de la incertesa humana davant el poderomnímode de la naturalesa, serà després beneïda per la Il·lustració. En la de-
finició del sublim que dóna Kant en la seva Crítica de la raó pura s'hi pot apre-
ciar nítidament la idea que la ciència i la tècnica oferien una major capacitat
de resistència i un lloc segur, a l'abric de la intempèrie i de les descomunals
forces de la natura intempestiva. Una capacitat de resistència i d'aixopluc que,
d'aleshores ençà, han augmentat exponencialment.
Amb tot, potser hauríem de preguntar-nos, què ha passat perquè un parell de
segles després que Kant escrivís aquest text proliferin els detractors de la cièn-
cia i, sobretot, d'alguns dels avanços tecnològics més importants de la històriahumana? Com es pot entendre que els descobridors de la doble hèlix de l'ADN
guanyin el premi Nobel i que, uns quants anys després, José Bové, un "líder
pagès i antimundialista es vanti públicament de que "quan no sóc a l'obra (de
la seva nova casa "ecològica") és perquè estic arrasant camps de blat de moro
transgènic"?
Segurament hi ha diverses raons que ajudarien a explicar aquesta veritable
malaltia social tecnofòbica, entre les quals cal no oblidar les més evidents:
les repercussions directes i negatives sobre la població que semblava prometia
protegir d'algunes aplicacions tècniques del coneixement científic. Hiroshima
i Txernobil són ja alguna cosa més que el nom d'unes ciutats: són símbols dels
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
14/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 14 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
efectes catastròfics què provoca l'abús de determinades tecnologies. Uroboro
i oxímoron de la post-modernitat: la tecnologia que ens protegia de les catàs-
trofes naturals ha esdevingut ella mateixa una font d'incertesa, d'inseguretat.
Citació
"Con las oportunas variaciones –y con inusitadas complicaciones– se podría hacer unahistoria de las culturas y de las civilizaciones que reparase en los mecanismos de pro-tección y estabilidad, en la desesperada búsqueda de seguridad. Artificios económicos ypolíticos, religiosos y militares, científicos, tecnológicos: todos ellos profilácticos, todosasépticos. Sería una interesante y singular historia social y cultural del miedo y de la ges-tión del miedo, una historia social de la incertidumbre y la seguridad."
Patxi Lanceros (2000). " All that is solid. Política(s) de la globalización". En Andrés Ortiz-Osés y Patxi Lanceros (eds.). La interpretación del mundo. Cuestiones para el tercer milenio.Rubí: Anthropos (pàg. 19).
Però, a banda d'aquestes evidències (evidències mediàtiques: ho són perquè
en tenim imatges), hi ha d'altres raons de pes històricament acumulades. En
primer lloc, el progressiu pas –que comença a substanciar-se al segle XIX, ambel naixement de les ciències humanes o socials– de l'objectivació del món –ne-
cessari per a retre'l a l'objectivació de l'home. Un cop reïficada i reduïda la
natura, ara es tractava d'aplicar aqueix prodigiós instrument de coneixement
–la ciència– als homes, ben segurament amb la mateixa intenció que abans: la
d'evitar catàstrofes, incerteses i comportaments intempestius de l'home mo-
dern, nascut al caliu de la revolució industrial, que comença a agombolar-se
en grans quantitats –en masses– en unes ciutats que no estan preparades per a
gestionar aital allau humana incontenible i de comportament impredictible.
La ciència al segle XIX
"Le prodigieux développement de la science au XIX siècle va très largement éteindre cesscrupules [...] Dans la pensée des utopistes, le progrès scientifique collabore harmonieu-sement avec le progrès politique et social pou conduire l'homme ver un bonheur sansnuage dans une cité heureuse. [...] Ce qui reste aujourd'hui de cet enthousiasme, tout lemonde le sait: una mélange d'admiration et d'inquiéude, où l'inquiétude l'emporte. Toutse passe comme si la science avait deçu les espoirs qu'on mettait en elle. [...] En fait, cettetransformation de l'homme en objet de science est ressentie comme une agression, com-me une désacralisation de l'homme, et nos réactions ressemblent à celles de nos ancêtresdevant la désacralisation de la nature, qui pourtant ne nous émeut plus aujourd'hui".
Jacques Roger (1993). "La science nous renvoie notre image", Postface a Claude Blancka-ert (dir.). Des sciences contre l'homme ( Volume II: Au nom du Bien). París: édtions Autrement(Pàg. 132-134).
I en què es traduirà directament això? Doncs en què l'home contemporani, no
només s'ha convertit en objecte d'anàlisi, sinó que fins i tot la seva condició
de subjecte acaba també erosionada:
"La metafísica que empezó con la idea que la verdad es objetividad, se concluye con el'descubrimiento' de que la objetividad es algo que el sujeto pone, y de que ese sujeto,a su vez, se convierte en un objeto manipulable. [...] Tal y como Nietzsche escribe enEl crepúsculo de los dioses, 'el mundo se ha hecho fábula'. Por decirlo de otro modo:todos sabemos ya [...] que lo que llamamos realidad es un juego de interpretaciones, yque ninguna de ellas puede aspirar a ser un sujeto puro y objetivo del mundo."
Gianni Vattimo (2000). "Hermenéutica y experiencia religiosa después de la ontoteo-logía" En Andrés Ortiz-Osés y Patxi Lanceros (eds.). La interpretación del mundo. Cuestiones para el tercer milenio. Rubí: Anthropos (pàg. 48).
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
15/102
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
16/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 16 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
ra hi conflueixen, en un únic ple de sentit, qüestions de fet (veritat) i valor
(justícia, bellesa)". és a dir, un manual d'instruccions per a la vida humana.
Aquesta remissió i renuència a la imbricació de la ciència i la tecnologia en la
vida –a través de l'art, per exemple– tampoc no és una predisposició privativa
de l'home del segle XX o del XXI: avui en dia ningú no posaria en dubte que la
icona emblemàtica de la ciutat de París és la Torre Eiffel i, tanmateix, el 14 defebrer de 1887 un grup d'"escriptors, escultors, arquitectes, pintors i aficionats
apassionats per la bellesa fins ara intacta de París" publicaren a Le Temps una
irada "Protesta dels artistes" contra l'erecció de la Torre, (entre els "artistes" que
signen aquesta protesta hi ha Charles Gounoud, Alexandre Dumas fill o Guy
de Maupassant) que paga la pena d'extractar aquí per veure les concomitàncies
i respostes reflexes –els memes potser? – davant la "injustificable" intromissió
de la ciència i la tecnologia en l'espai fins aleshores reservat exclusivament a
l'art:
"¿La ciudad de París seguirá por más tiempo asociada a las barrocas y mercantiles imagi-naciones de un constructor de máquinas para deshonrarse y afearse irreparablemente?Pues la Torre Eiffel, que ni la misma y comercial América querría es, no lo duden, la des-honra de París. [...] Por último, cuando los extranjeros vengan a visitar nuestra Exposi-ción, exclamarán sorprendidos: '¿Cómo? ¿éste es el horror que los franceses han encon-trado para darnos una idea del gusto del que tanto presumen?'. Tendrán razón si se burlande nosotros, porque el París de los góticos sublimes, el París de Puget, de Germain Pilon,de Jean Goujon, de Barye, etc., se habrá convertido en el París del Señor Eiffel?".
Citat a Roland Barthes (2001). La Torre Eiffel. Textos sobre la imagen. Barcelona: Paidós(pàg. 55).
Discontinuïtat o tradició d'una atàvica por, la moderna por de la tecnologia
–especialment retractada en la màquina– és una de les idees virals que ambmés força s'estan difonent actualment en el teixit social. Hi ha qui hi veu un
nou Moloch i una ruptura intolerable en els usos i costums consagrats tant
en àrees de coneixement com en estrats de la vida que fins ara havien sortit
il·lesos de la convivència amb la tecnologia. D'altres hi veiem una continuïtat
cultural, pensem que no hi ha ruptures violentes que marquen un abans i un
després. Roland Barthes, en un text de 1963, dedicat a l'aleshores incipient
"civilització de la imatge" puntualitzava:
"Cuando afirmamos que estamos en una sociedad de la imagen, suponemos fatalmente
que las civilizaciones anteriores practicaban poco la comunicación icónica. Ahora bien,aunque no dispongamos de ninguna síntesis sobre la cuestión, podemos preguntarnos sino tenemos acaso tendencia a desconocer o a subestimar el papel de esa comunicaciónen las civilizaciones pasadas, y a olvidar que la imagen participaba profundamente en lavida cotidiana del hombre de antaño (vidrieras, pinturas, almanaques, libros ilustrados);de hecho, la oposición histórica no se establece entre la escritura y la imagen (nuestracivilización no es analfabeta y la civilización de ayer lo era en parte), sino más bien entreuna comunicación puramente icónica y una comunicación mixta (imagen y lenguaje),que es la de hoy en día; la muy viva sensación que tenemos actualmentre de una "subida"de las imágenes nos hace olvidar que en esta civilización de la imagen, la imagen, preci-samente, no queda por así decirlo privada de la palabra (fotografía con leyenda, publici-dad anunciada, cine sonoro, fumetti); llegamos a pensar que el estudio de este universomoderno de la imagen –que todavía no se ha emprendido realmente- corre el peligro detorcerse por anticipado si no se trabaja inmediatamente con un objeto original, que noes la imagen ni el lenguaje, sino esa imagen doblada de lenguaje que podríamos llamar
comunicación logo-icónica"
Roland Barthes (2001). La Torre Eiffel. Textos sobre la imagen. Barcelona: Paidós (pàg. 82).
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
17/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 17 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
Ruptura? Tradició? Continuum? Disjectum? Memes? Diu Wagensberg que "la
tradició científica més antiga és la de trair les tradicions". Avui, posada en
dubte la sagrada aliança entre saber i poder, tenint sospites sobre la neutralitat
del primer, per científic que sigui, i la legitimitat del segon, per democràtic
que es vulgui; la desmitificació de la ciència és ja un fet. Tal vegada ha arribat
el moment en què la ciència del conte hagi de donar comptes del conte dela ciència. Però això ja és tota una altra història... Potser la millor definició
–involuntària i indirecta– del que és un meme l'hagi donada Rafael Argullol
en definir orígen com "un largo rodeo a través del infinito para llegar a casa" .
Referència bibliogràfica
Rafael Argullol (2006). Bre-viario de la aurora. Barcelona:Acantilado (pàg. 88).
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
18/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 18 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
5. Zoon technikón
La introducció del virus de la ciència i la tecnologia en l'espai assignat a l'arto a la literatura és una realitat que, en termes absoluts, no podem considerar
ni tan sols emergent, tenint en compte de quan daten les primeres interacci-
ons creatives entre l'home i la màquina. Un altre tema és la implantació que
aquestes interaccions tinguin a casa nostra i en la nostra llengua: la compara-
ció amb països com els Estat Units, França, Anglaterra o Alemanya és encara
força escandalosa i no en sortim especialment ben parats.
Hi ha una imatge que trobo especialment reveladora. Si es visita el Museu
d'Art i Història de Neuchâtel, on s'aplega una mostra significativa d'autòmats
dels segles XVII i XVIII, no podem deixar de contemplar l'escriptor de Jacquet-
Droz que mulla elegantment –i rítmica– la ploma en el tinter per a després
escriure, mecànicament (cogito, ergo sum). La potència simbòlica d'aquest en-
giny és, possiblement, la que ha anticipat més i millor la idea de la construcció
d'autòmats que tinguessin la capacitat de pensar. I és, ben segurament, una de
les imatges que més i millor anticipa també el seu caràcter paradoxal. Hi ha,
però, una diferència significativa: aquell somni il·lustrat és avui dia un dels
camps d'investigació en ciències cognitives que majors expectatives aixeca,
tot i els resultants ben magres que està obtenint. Em refereixo, és clar, a la
intel·ligència artificial. Aquell artefacte que fou admirat en el seu moment perla seva audàcia tècnica, avui dia no deixa de ser per a nosaltres això mateix: una
peça de museu, més a prop de la joguina d'un infant que de l'avanç tecnològic.
"L'escriptor" de Jaquet-Droz. Museu d'Art i Història de Neuchâtel,Suïssa.
Un parell de segles més tard, l'any 1950, un matemàtic anglès una mica ex-
cèntric assentà les bases teòriques d'un projecte per construir un cervell en un
article que publicà a la revista científica Mind :
Referència bibliogràfica
A. M. Turing (1950). "Com-
puting Machinery and Inte-lligence". Mind 49: 433-460.
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
19/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 19 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
"En considerar les funcions de la ment o del cervell podem trobar certes operacions quepodem explicar en termes purament mecànics.
A. M. Turing (1964). "Computer machinery and intelligence" en Alan Ross Anderson(ed.). Minds and machines. New Jersey: Englewood Cliffs (pàg. 25).
La idea no era precisament nova, tant el Séfer Yetsirà o ( Llibre de la creació) ren-
dibilitzat per Borges a la seva Biblioteca de Babel, com el De scientia universalis
seu calculo philosophico de Leibniz arribaven a la mateixa conclusió, pensant
en números el primer i en mònades, el segon.
De tota manera, podem identificar una petita diferència (més aviat, dues) entre
Turing i els altres dos casos citats. Comencem per la segona: durant la II Guerra
Mundial Turing va col·laborar i contribuir decisivament, "amb els seus enginys
electromecànics, predecessors dels ordinadors electrònics de postguerra [...] a
desxifrar els codis de l'armada germànica, cosa que va contribuir decisivament
al triomf dels al·liats". La primera diferència fou tant o més decisiva que el genssimple fet d'ajudar a guanyar una guerra: Turing, seguint l'estela de Descartes,
va separar el cos de la ment, per a donar forma a la màquina total: la màquina
de màquines, l'ordinador, capaç d'emular qualsevol altra màquina. La materi-
alització de la mathesis universalis.
L'autòmat escriptor, que bevia i devia més a les habilitats artesanes que no ci-
entífiques, s'havia ara escindit en dos: una part mecànica, material –el hardwa-
re, literalment, la ferreteria– i una part lògico-lingüística –el software. I, tan-
mateix, aqueixa escissió s'havia produït molt temps abans: amb la invenció
del llenguatge, la primera tècnica lògica. O, altrament dit, des que l'home éshome.
Referència bibliogràfica
Eduardo Sabrovsky (1966). El desánimo. Ensayo sobre lacondición contemporánea. Ovi-edo: Ediciones Nobel (pàg.154).
Perquè, de la mateixa manera que la tecnologia, que, segons Jorge Wagensberg
"es el uso más prestigioso del método científico a la hora de regular la incerti-
dumbre del entorno", el llenguatge "es el conjuro ante la catástrofe, el intento
por integrar lo sin sentido, portador sin embargo del cambio y la destrucción
radical, a una red de significaciones" (Sabrovsky, op. cit., p. 123). El llenguat-
ge, dirà Gadamer, no és tan sols una de les facultats de què està dotat l'home
col·locat en el món, sinó que sobre ell reposa, en ell es mostra que els homes
tenen un món. I, efectivament, en donar nom a les coses i a les criatures, Adam
va separar el fons de la figura, el subjecte de l'objecte: ell, subjecte situat a
l'exterior, ordenava el món, la natura, reïficant-lo per a després convertir-lo en
objecte... d'estudi i de dominació. El primer pas tecnològic estava, doncs, fet.
Avui dia, vivim en un món de grans canvis: és el temps de les biotecnologies,
de l'enginyeria genètica, de la clonació, dels aliments transgènics..., i en aquest
context l'ésser humà ha esdevingut un híbrid. Als anys 80 es va introduir la
suggerent imatge del cyborg , que mostrava les implementacions de l'orgànic
i de l'inorgànic realitzades sobre, en i dins del cos a partir de la difusió delpoder de la màquina sobre la pròpia vida. La fascinació provocada pel cyborg
residia segurament en que un somni de ciencia-ficció esdevenia veritablement
tangible: la potenciació gairebé infinita de les ficcions del cos i l'assumpció
Referència bibliogràfica
Jorge Wagensberg (2002). Sila naturaleza es la respuesta,¿cuál era la pregunta? Y otrosquinientos pensamientos sobrela incertidumbre. Barcelona:Tusquets (pàg. 42).
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
20/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 20 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
d'una "segona naturalesa" possible a nivell biològic. Veiem com el cos s'obre,
s'exposa al contacte amb els altres (pensem en operacions d'estètica amb em-
pelts, silicona, botox...), posa en discussió els seus límits i, fins i tot, la seva
naturalesa orgànica. Som actors d'una època que ha estat batejada per Kathe-
rine Hayles com la posthumanitat i en aquest escenari ja fa un cert temps que
s'estan originant noves representacions simbòliques, ja sigui en el terreny dela literatura, el cinema o l'art.
El cos humà ha estat l'autèntic protagonista de la revolució tecnològico-comu-
nicativa de la segona meitat del segle XX. Avui dia interactuem amb les mà-
quines amb força normalitat amb l'ajut d'interfícies bàsiques: comandaments,
botons, ratolí, teclats... Una paraula talismà en aquest terreny és interactivi-
tat . Per bé que sigui un concepte que ha estat miserablement segrestat per la
indústria del màrqueting (tot allò que comprem és aparentment interactiu:
des d'un programa multimèdia a una catifa!); el desig de millorar la interac-
tivitat està promovent l'exploració i interpretació de tots els intersticis, totes
les modalitats d'intercanvi i relacions disponibles, des dels dits que premen
botons fins els gestos, la veu i el control de la respiració. Fins i tot en el control
del pensament.
El control del pensament
En l'art interactiu la investigació sobre les interfícies pot prendre dues direccions radicals:
• La interfície envaeix el cos i penetra físicament el sistema nerviós humà (ciborguis-me).
• La ment esdevé la seva pròpia interfície: es tendeix a controlar les nostres extensionselectròniques únicament amb el pensament.
El cos se'ns ha revelat –en el cinema, en la literatura i en l'art– com un cos
híbrid i fluctuant, transmutat en la figura d'un terminal constantment con-
nectat. Hi podríem trobar molts exemples, però em conformaré a fer una re-
ferència, ni que sigui gràfica, a l'impacte de la màquina i els artefactes mecà-
nics en el cos humà i les transformacions que aquest pot patir en la simbiosi
tenebrosa i inquietant amb l'alteritat més absoluta, que és el que representa
per a nosaltres la idea de "màquina" i que estan a l'ordre del dia artístic. Hi ha
un seguit de pràctiques intel·lectuals i artístiques que repensen el cos humà al
temps que aquest està essent reconstruït pels avenços en enginyeria genètica
i en robòtica. De vegades –com en el cas de Cronenberg, per posar un exem-
ple cinematogràfic–, es du a terme una reflexió profunda sobre els terrors de
la nostra naturalesa, una certa anàlisi de la reacció de l'organisme davant la
ingerència de cossos estranys que poden revelar-se com a colonitzadors del
cos hoste (penso sobretot en eXistenZ i el que podem anomenar la síndrome
de Frankenstein).
La utilització de la biotecnologia com una forma d'art és evident en les obresd'Eduardo Kac, de la qual només farem referència a la "producció" d'un conill
transgènic amb un gen fluorescent que provenia del codi biològic d'una me-
Lectura suggerida
Podeu trobar més informa-ció sobre eXistenZ al textsegüent:
Laura Borràs (2003). "eXis-tenZ de David Cronenberg:ciberficcions per a la posthu-manitat"
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
21/102
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
22/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 22 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
Mitjançant sensors posats als seus braços, cames i pit, controla la manipulació de grans robots industrialsdirectament des dels seus propis impulsos nerviosos. En la seva obra trobem una de les més extremesexploracions del que es pot anomenar bionisme ; és a dir, el nou contracte social entre la biologia i la tecnologia.Les seves actuacions són, certament, espectaculars i, fins i tot, repulsives. Per a dur a terme les seves afirmacionsque el cos està obsolet o sobre la caiguda en desús del cos basat en la carn, i la integració biònica del que ésorgànic i el que és tecnològic, s'ha penjat a 400 metres del terra, a Manhattan, amb una grua industrial, agafatamb ganxos per la pell de l'esquena (Stelarc va practicar aquesta nova forma de l'antiga ascesi durant dècades,per a "castigar" el cos per estar tan limitat i ser tan dèbil, abans d'introduir-se en la neurorobòtica). Al primer Congrés de Telepolis (Luxemburg, del 4 al 11 de novembre de 1995) Stelarc estava "descarregant" els seusimpulsos nerviosos a Internet per a provocar gestos en el cos d'algú altre que era a Londres. Els sensors que teniaconnectats a braços i cames recollien els impulsos del seu sistema nerviós i els transmetien online a Londresper tal que les cames i braços d'una altra persona, connectats per mitjà de la interfície corresponent, poguessinexecutar una dansa pensada neuropsicològicament a París. El cert és que les extensions electròniques del coshumà permeten una ràpida interacció entre el hardware i el software , entre el pensament, la carn, l'electricitat il'entorn exterior.
Exemple
Amb les arts interactives estem començant a passar de tenir una relació passi-
va, unidireccional amb les nostres pantalles, a una relació interactiva. Amb els
sistemes interactius, la pantalla d'ordinador s'està convertint en un interme-
diari necessari no només per a la nostra imaginació sinó també per als nostres
processos racionals. Serveix com a pantalla no només dels propis programes,
sinó també dels efectes dels programes en la nostra ment i el nostre cos. El que
som capaços de fer ara és el pensament assistit per ordinador. El contacte en-
tre el pensament i la visualització, automàtic en la nostra imaginació interna,
és assistit actualment en la majoria de casos per les nostres mans mitjançant
interfícies físiques, però existeix també de forma clara una tendència a la in-
teracció directa entre el pensament i la pantalla. Volem fruir de la mateixa
llibertat d'acció mental a les nostres pantalles que la que experimentem en els
nostres cervells.
En aquesta mateixa línia, Zerseher de Joachim Sauter i Drik Lüsebrink permet
al públic canviar l'estructura i la textura d'un quadre simplement mirant-lo.
En efecte, hom es posa dret, davant d'un quadre escanejat en una pantallad'ordinador i posat a l'alçària dels ulls com ho estaria a la paret d'una galeria,
i, passada una estona, t'adones que la superfície del quadre esdevé borrosa,
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
23/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 23 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
distorsionada precisament en el punt cap on es dirigeix la teva mirada; miris
cap on miris, trobes el mateix efecte de destrucció. Un dispositiu de localització
ocular segueix els moviments dels ulls de l'espectador per a connectar, d'una
manera quasi tàctil, el punt final de la mirada amb la pantalla de l'ordinador.
L'efecte és el de donar un poder sorprenent a l'ull que pot no només mirar
l'obra d'art, sinó modificar-la. és una manera d'afirmar que la bellesa i la veritates troben literalment "en l'ull de qui contempla".
Adreces web
Podeu trobar informació referent a Zerseher i els seus creadors en les adreces següents:
http://www.aec.at/de/archives/prix_archive/prix_projekt.asp?iProjectID=2477#
http://www.aec.at/takeover/update/showtopiclong.asp?ID=34
http://www.particles.de/paradocs/plasma/dinkla_interface.html
El grup californià Biomuse va idear un altre sistema interactiu de localització
ocular. Aquest sistema no segueix els moviments de l'ull amb una càmera sinó
que utilitza sensors per a recollir i interpretar els moviments dels músculs de
control motriu que envolten els ulls. El dispositiu interactiu de Biomuse per-
met dirigir la mirada amb precisió i de manera deliberada com un punter en
una pantalla. L'ull s'utilitza com una extensió de la mà, però l'ull és, biològi-
cament, una extensió o exteriorització del cervell. Mirar i pensar són quasi co-
extensius. En els sistemes avançats de simulació de vol militar, per exemple, la
interfície visual és evitada, com per a completar una simbiosi perfecta entre la
ment i la màquina: el pilot, connectat per a controlar mecanismes mitjançant
sensors posats al seu cap dins del casc pot ordenar determinades operacions
simples només amb el pensament. El principi tècnic bàsic és senzill: tot el que
cal és l'accés a un "sí" o a un "no", un comandament d'on i off.
L'Analitzador Visual d'Ones Cerebrals Interactives (Interactive Brainwave Vi-
sual Analyzer, IBVA) de Masaaki Kahata és una nova generació de sistemes debioretroacció que permet a l'usuari identificar, seleccionar i controlar algunes
de les ones cerebrals pròpies.
Adreces web
Podeu trobar informació referent a l' IBVA en les adreces següents:
http://www.cat.nyu.edu/parkbench/dots/about.html
http://www.nadir.org/nadir/archiv/Kultur/CyberPunk/cyber_modification.article.html
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
24/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 24 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
Mitjançant una cinta al front proveïda de sensors, el potencial elèctric generat
pel cervell és processat per un ordinador, de manera que es pot veure en la
pantalla la representació gràfica de les ones cerebrals i, per tant, controlar-la i
modificar-la pensant de forma diferent o pensant en coses diferents.
Usos de l'IBVA
L'alemanya Ulrike Gabriel fa servir l'IBVA per a la seva instal·lació Terrain 01 presentada al'Ars Electronica de Linz el 1993; és una de les demostracions de les interaccions ment-cos.Assegut davant la pantalla d'un ordinador i amb la cinta al cap hom veu un seguit degràfics canviants en la pantalla en funció de l'estat d'ànim de l'usuari (agitat, ansiós,relaxat...). Com més relaxat un estigui, més llum hi ha a l'habitació, i quan la llum assoleixun determinat nivell d'intensitat, hom sent un soroll que prové de terra, ocasionat perun grup de robots (de la dimensió d'un puny) que es mouen lentament, sensibles a lallum d'unes cèl·lules fotoelèctriques que duen a l'esquena. Els robots estan programatsper a moure's lentament dins de l'àrea d'actuació sense xocar entre si; en moure's, laremor que produeixen les seves rodes és recollida i amplificada per a servir de mecanismede retroalimentació (retroacció) addicional per a la font de tota aquesta activitat, és adir, l'usuari. Amb això es tanca el poder del pensament i les extensions tecnològiquesd'aquesta complexa però unificada activitat biològica.
Seisuke Oki ha adaptat la interfície IBVA en la seva Digital Therapy per a crear interac-cions semidirectes entre el pensament i els entorns electromecànics. és un sistema debioretroacció que permet a l'usuari generar vista, sons i vibracions com a circuits de re-troacció que neixen de les seves ones cerebrals tal com s'introdueixen mitjançant filtres iinterfícies. Ens posem còmodes en unes cadires de massatge automatitzades; ens posemun casc amb ulleres i auriculars que contenen els sensors del sistema IBVA. Després d'unsajustaments i de relaxar-nos, es comencen a sentir brogits i a veure formes i colors inde-terminats a les pantalles de vídeo. Al cap d'un temps, comencem a sospitar que existeixalguna possible connexió entre el que pensem i els canvis en els patrons de llum i so, i
ens adonem que ens estem esforçant a uniformar els sons i els esdeveniments del mónde realitat virtual.
Amb una mica més d'intel·ligència tecnològica podria esdevenir el que diu el seu nom:teràpia digital. La necessitat de provocar una resposta completament exterioritzadanomés amb el poder de la ment invita probablement a una reordenació de determinadesseqüències mentals normals i a la reestructuració temporal de la imatge del propi cos.
Adreces web
Podeu trobar més informació sobre Terrain 01 en les adreces següents:
http://www.aec.at/de/archives/festival_archive/festival_catalogs/festival_artikel.asp?iProjectID=8807
http://www.emaf.de/1993/terrai.html
Podeu trobar més informació sobre Digital Therapy en l'adreça següent:
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
25/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 25 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
http://www.t0.or.at/dti/datsoec.htm
Luciana Haill, després de recuperar-se d'una meningitis viral quan era adoles-
cent, va desenvolupar una obsessió especial amb el cervell humà. Amb interfí-
cies Bluetooth Interactive Brainwave Visual Analyser enregistra ones cerebrals
i compon amb elles. Materialitza cibersomnis mitjançant tecnologia de bio-fe-
edback. Crea sons generats en viu i espacialitzats.
Terrain 01 i Digital Therapy són la primera evidència tangible del que podria
convertir-se en una cosa habitual en un futur proper –i que, d'alguna manera,
eXistenZ ja havia avançat cinematogràficament–: esdeveniments fora del cos
controlats només amb el pensament. Però, què passa en l'àmbit de la literatu-ra? Vegem-ho.
Adreces web
Podeu trobar més informa-ció sobre Luciana Haill en lesadreces següents:
http://www.ibva.co.ukhttp://www.myspace.com/lucianabrain http://www.futureofsound.org
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
26/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 26 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
6. Cibercultura i literatura
Com gairebé totes les àrees del coneixement i la cultura, la literatura també hatrobat el seu espai en el mitjà que està modificant la nostra concepció del món:
la xarxa Internet, un interessant i fructífer espai de tensió-interacció entre el
que és tecnològic, artístic, social i polític. Amb tot, no se sap de cap moment en
la història en què davant les conseqüències que un canvi tecnològic ha com-
portat s'hagi optat per prescindir-ne, però la literatura i els seus mecanismes
de legitimació cultural que –tot s'ha de dir– de vegades ratllen la impostura,
poden arribar a ser tan sectaris que qui sap què passarà en aquesta època de
canvis creatius a què ens aboquen les tecnologies. Perquè, el cert, és que les
coses passen, estiguem nosaltres veient-les o no i, per tant, avui dia creadors
d'arreu del planeta troben en la tecnologia informàtica i en la xarxa un mitjà
de creació extraordinàriament maleable i eficaç.
Sigui com sigui, davant de la imminència de l'apocalipsi formulada per pro-
fetes irritats, els crits d'auxili de teòrics que temen sentir-se aliens en la seva
disciplina i perdre, per tant, la seva parcel·la de poder i els intents desesperats
de tots ells junts per mirar d'aturar, com més aviat millor, l'evolució dels esde-
veniments, la trobada entre el text i la tecnologia o, si es vol, la irrupció de la
tecnologia en l'espai textual no ha estat ni de lluny tan estranya, perversa i im-
productiva com ens volien fer creure i com a molts els hagués agradat que fos.
Veus discordants
Pensem en l'eloqüent títol, Does Literary Studies have a Future?, en que Eugene Goodheartes planteja la possible supervivència dels estudis literaris en un món colonitzat per lacultura popular i l'amenaça tecnològica.
Eugene Goodheart (1999). Does Literary Studies have a Future?. Wisconsin: University of Wisconsin Press.
No és sobre el possible futur dels estudis literaris del que em proposo parlar
aquí, entre altres coses perquè estic convençuda que mentre hi hagi "textos",
mentre convinguem que la "literatura" segueix existint (i d'això no en tinc capmena de dubte), aleshores seguiran tenint futur els estudis literaris. Tot depèn,
és clar, de si pensem que els estudis literaris com a entelèquia, amb un deter-
minat enfocament crític molt tancat han de continuar existint com els conei-
xem ara, o si seran permeables als canvis que la literatura incorpora per poder
reflexionar sobre ella amb un utillatge estèticament i ideològicament adequat.
No em resisteixo, tanmateix, a exposar la postura de Goodheart explicitada
en l'afirmació següent:
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
27/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 27 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
"If... as the propagandist for new technology tell us, the computer with its
exponentially increasing power to deliver information is where the edu-
cational action is, there may be little hope for the serious study of serious lite-
rature in the future." (Goodheart, op.cit ., pàg. 103-104). [El subratllat és meu.]
O sigui que, en el fons, a més de la seva crítica ferotge contra la "cultura popu-lar", Goodheart imputa als propagandistes de la nova tecnologia –que d'altra
banda ja no és tan nova– la responsabilitat d'aquesta possible absència de fu-
tur per a la crítica i la teoria literàries com el "coto" privat de caça, com ell
sembla concebre-les.
Amb tot, hi ha quelcom que resulta més que evident: qualsevol reflexió sobre
l'estudi de la literatura i les tecnologies digitals –usaré aquest terme a l'hora
d'englobar totes les contingències de l'espai cibernètic que ens condueixen,
irremeiablement, en l'àmbit literari com a mínim, cap a una dispersió termi-
nològica considerable– presenta un conjunt de qüestions prèvies i exigeix la
definició de línies metodològiques a partir de les quals puguin ser abordades
aquestes qüestions.
Els canvis socioculturals que Internet ha promogut, la societat de la informació
en la que vivim ens obliguen a repensar algunes premisses i a considerar nous
espais i possibilitats que cal saber generar, d'acord amb el signe dels temps i,
evidentment, tots aquests canvis interpel·len directament la universitat com
a institució.
Els canvis promoguts per Internet
Els canvis convulsos que la revolució digital ha comportat també afecten els estudiants.Els estudiants han canviat i hem de ser conscients d'aquest canvi a l'hora de plantejar-nosles accions didàctiques.
http://www.youtube.com/watch?v=dGCJ46vyR9o
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
28/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 28 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
7. De composicions i recomposicions: un escenari entransformació
L'any 2000 Marc Prensky escrivia el seu article "Digital Natives, Digital Immi-
grants" (2001) que s'inicia amb una reflexió al voltant del que ell anomena "el
declivi de l'educació als Estats Units". En aquesta anàlisi s'estableixen diferèn-
cies entre els "nadius digitals", acostumats a rebre informació amb molta rapi-
desa, a qui agrada la feina en processos paral·lels i de multitasca, prefereixen
els gràfics al text i un accés a la informació aleatori i de naturalesa hipertextual,
funcionen millor quan treballen en xarxa, necessiten gratificacions instantà-
nies i recompenses freqüents i prefereixen els jocs a la feina "seriosa" i els "im-
migrants digitals" que acostumen a conferir molt poc valor a aquestes noves
habilitats que els nadius han adquirit i perfeccionat durant anys d'interacció
i pràctica, mentre que ells han après –i per tant així escullen d'ensenyar– pas
a pas, fent una cosa en cada moment, individualment i, per damunt de tot,
de manera seriosa. Fins aquí Prensky.
Lectura suggerida
Hi ha una segona part d'aquest article, "Digital Natives, Digital Immigrants, Part II: DoThey Really Think Differently?" que podeu trobar a:
http://www.twitchspeed.com/site/Prensky%20-%20Digital%20Natives,%20Digital%20Immigrants%20-%20Part2.htm
Entretant, a Barcelona, el mateix any 2000 tenia lloc el Primer congrés inter-
nacional en docència universitària i innovació on es van posar de relleu mol-
tes de les mancances del sistema universitari que, més o menys, es xifraven
en els que havien de ser els grans reptes de les universitats al segle XXI i que
podem resumir en quatre grans eixos o blocs:
• L'orientació professionalitzadora de les carreres universitàries per adaptar-
se a les necessitats del mercat d'ocupadors
• L'increment de la competitivitat davant l'augment notable del nombre
d'universitats de l'entorn
• La introducció de les TIC en la gestió, prioritàriament, i amb posterioritat
i d'una manera gradual en la docència
• La reubicació de les universitats en un escenari globalitzat que suposa la
introducció de la interdisciplinarietat en la praxi docent, el multilingüis-
me, la mobilitat de docents i estudiants, la convalidació de títols i certifi-
cats, els sistemes d'acreditació compartits, etc.
Referència bibliogràfica
Miguel Ángel Zabalza
(2002). La enseñanza universi-taria. El escenario y sus prota- gonistas. Madrid: Narcea.
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
29/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 29 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
M'interessa posar en relació l'era digital i la reforma universitària que aquí he
vinculat arbitràriament i cronològica establint un vincle entre Prenksy i el Pri-
mer congrés internacional en docència universitària de Barcelona per poder
reflexionar sobre la necessitat d'aquest enfocament doble a l'hora d'acarar la
profunda reforma universitària que comporta l'establiment d'un Espai Superi-
or d'Educació Europeu (des d'ara EEES).
A banda d'això, no podem oblidar que hi ha un factor determinant i trans-
versal en aquest escenari en transformació, la qualitat. En aquest sentit, Bren-
dan Barrett, professor de la United Nations University de Tokio, afirmava en el
marc del "XV Encuentro Internacional de Educación a distancia" (Guadalajara,
novembre-desembre de 2006) que els cinc pilars de la qualitat eren:
• L'efectivitat de l'ensenyament (learning efectivenness)
• La qüestió de l'accés a l'ensenyament (access)
• El cost efectiu de l'ensenyament(cost efectivenness)
• La satisfacció dels professors (faculty satisfaction)
• La satisfacció dels estudiants (students satisfaction)
En els darrers anys hem estat testimonis del creixement i la dispersió territorial
dels centres universitaris que, inevitablement, ha comportat una reducció o
una més gran distribució dels recursos públics. Aquesta conjuntura ha obligat
a les universitats tradicionals a reformular i millorar la gestió per continuar
essent competitives, atès que la competitivitat es mesurarà, cada cop més en-
tre altres elements, és clar, per la capacitat d'adaptació als canvis i l'impuls omanteniment del seu rol com a motor de desenvolupament cultural, social i
econòmic. Ja és un fet que l'educació superior ha passat de ser un bé cultural
a ser un bé econòmic.
Set anys després d'aquella trobada seminal totes les universitats en major o
menor mesura han posat mans a l'obra i han intentat no perdre el tren que, ara
més que mai, té una destinació clara: Europa i l'EEES. Amb tot, per arribar-hi
convé alguna cosa més que un simple retoc de maquillatge. Per a la política
educativa global que aquest espai significa farà falta alguna cosa més que la
impostura gattopardesca que s'aferra a la màxima "que tot canviï per a que totsegueixi igual".
És per això que estem en un moment crucial. Un moment en què tenim
l'oportunitat de definir quina universitat volem per a treballar de forma útil i
estimulant i, anant més al detall, dins d'una àrea de coneixement transversal
i interdisciplinar com la teoria de la literatura i la literatura comparada, quin
volem que sigui el nostre objecte d'estudi i –el que ja és indestriable d'aquest
aspecte– com seran els formats, les maneres, les estratègies, les metodologies
que haurem de desenvolupar per tal d'arribar a aconseguir una acció docent
holística i de qualitat. I tot això, cada cop més, passa per l'ús de les TIC per a
Referència bibliogràfica
Ronald Barnett (2001). Loslímites de la competencia. Elconocimiento, la educación su- perior y la sociedad . Barcelona:Gedisa.
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
30/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 30 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
l'ensenyament, pel desenvolupament de l'e-learning i del b-learning , quan no
per l'oferiment del mateix learning en forma de contingut obert, en xarxa i a
la xarxa.
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
31/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 31 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
8. Va de canvis
Com exposava recentment David Wiley en el Seminari Internacional de la Cà-tedra Unesco en e-learning de la UOC, en molt poc temps hem passat del món
analògic al digital, del fix al mòbil (si pensem en la telefonia), de l'aïllament
a la interconnexió (quant a continguts, sistemes, etc.), del genèric al personal
(avui en dia volem personalitzar-ho tot, des dels mòbils amb carcasses i melo-
dies, fins als cotxes passant per l'educació), del consum a la creació (ja no ens
limitem a escoltar la ràdio o un cd, fem els nostres propis cd, podcasts, blogs...
un exemple determinant en aquest sentit és, sens dubte, YOUTUBE
Però a més d'aquestes dosis de creativitat que ja són una realitat i que s'espera
que sigui el paradigma de la web 2.0; en general estem itinerant del tancament
a l'obertura i no només en la universitat i l'aparició d'universitats "obertes",
sinó també en software, en continguts, en expertesa –OpenCourseWares, Wi-
quipedia, Open Educational Resources. Si més no, tanta terminologia, tant
d'utillatge se suposa que haurà de servir per alguna cosa. Amb tot, convé ser
conscients que, en ocasions, fem servir conceptes que, com a mínim, són equí-
vocs i poden ser entesos en dimensions de significat diferents que convé pre-
cisar.
Llenguatge ambigu
Quan parlem d'open ens estem referint a coses diverses. Podem fer servir obert en el sentitdel moviment opensource i la reivindicació del codi obert, és a dir, accessible, visible,conegut. Però també podem fer servir obert referint-nos al lliure accés de continguts,sense fer referència al codi, fem servir "això està en obert" volent dir que no és dins d'unaintranet, que es tracta d'open data. Finalment, fem servir obert en el sentit de gratuït, defree.
A més, pensem en el concepte open que va associat a ODL (Open and Distance Learning )i que es feia servir aplicat a la pionera Open University anglesa, per exemple, perquèen efecte era oberta perquè era visible, revelada, accessible per a que tothom poguésveure els seus materials i sabés què s'hi estudiava, mentre que a la resta d'universitatsl'ensenyament sempre ha estat tancat.
És cert que això està canviant i si ho està fent és precisament perquè encara
que s'ensenyin els materials, encara que es transfereixi la tecnologia, es creu
fermament que qui transmet el knowledge o qui transforma la informació en
coneixement és el professor. O sigui que dels tres eixos bàsics (content, help &
care), els dos darrers, probablement els més importants, són precisament els
que no s'ensenyen. Per al MIT el content és infrastructura i per això la posen
en obert, això sí, com una operació de màrqueting, perquè després tanquen
amb pany i forrellat el help i el care.
Exemples de creació en laxarxa
Entre altres exemples, podeuveure el vídeo d'un muntatgesobre el missatge de Nadal delrei d'Espanya.
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
32/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 32 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
Si no som conscients d'aquests canvis, podem arribar a una fractura majúscula.
No podem creure que canviant de canal ja ho hem solucionat tot. Així doncs,
per bé que l'ensenyament obert o a distància s'hagués produït via ràdio o TV
i ara disposem d'una nova tecnologia com Internet, no podem pensar que es
pugui fer el canvi sense més. Ho afirmava Wiley contundentment:
"Si no entenem que Internet és culturalment diferent a la resta de canals, pas-
sarem del polo al waterpolo amb cavall inclòs i estarem molt orgullosos de
ficar-nos de peus a l'aigua."
A aquesta consideració de Wiley convé sumar la reflexió de fons de Prensky:
cal ajustar la docència actual al context cultural de l'era digital en què vivim
i, per tant, convertir la reforma profunda que ha de significar l'EEES en una
oportunitat per obrir l'ensenyament en general i els estudis literaris en particu-
lar a una temàtica i una metodologies específicament digitals. Així doncs, l'art
i la literatura digitals, la creació col·lectiva i/o en xarxa, les textualitats electrò-
niques (wikis, blogs, etc.) han de constituir una part necessària d'aquesta re-
configuració temàtica en el si dels estudis literaris com a àrea de coneixement,
que ha d'obrir-se a aquestes noves realitats textuals i, a més, convé aprofitar
per a fer-ho un context en el qual l'establiment dels crèdits ECTS reformulen
el tempo docent i l'amplien a l'activitat que ha de desenvolupar l'estudiant.
Aquesta feina directa dels alumnes que fins ara era esporàdica o puntual (en
forma d'exàmens o treballs ) obliga a reconsiderar el rol del professor i de la
classe magistral/presencial: una magnífica oportunitat per repensar l'acte do-
cent i aprofitar les TIC per a generar espais de discussió i debat, així com ma-terials més rics i complexos que estimulin l'autonomia dels estudiants en el
treball per competències.
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
33/102
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
34/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 34 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
Exemple de nous materials
És el cas, entre altres, d'un hipertext com Temes de literatura universal on ens hem plan-tejat l'abordatge d'un conjunt textos a partir d'una sèrie de relectures que prenen com afil conductor alguns dels temes que travessen bona part de la literatura universal (i quehem objectivat en el desig, el viatge, la identitat i l'alteritat). Uns materials hipertextu-als que combinen la lectura lineal amb la lectura seqüencial o fragmentària inherent al'hipertext, així com recursos de vídeo i àudio, s'ofereixen als estudiants lectures i inter-pretacions d'obres clau de la literatura universal a través d'un trajecte intertextual doble,genètic i analògic, que posa en relació diversos textos literaris, pictòrics o cinematogrà-fics. El curs pretén contribuir a una lectura transversal de la literatura universal en unentorn virtual d'aprenentatge, alhora que es proporcionen pautes per a un exercici pràc-tic de literatura comparada, proposant uns itineraris de lectura que passen per èpoquesi tradicions literàries allunyades en l'espai i en el temps.
Podeu trobar reflexions sobre aquesta experiència docent a Laura Borràs, "Learning andLiterary Studies Towards a New Culture of Teaching?" Dichtung Digital (Issue 1/2005) i aPeter Gendolla & Jörgen Schäfer (eds.) (2006). The Aesthetics of Net Literature: Writing, Reading and Playing in Programmable Media. Bielefeld: Transcript.
Per a una visió més global, vegeu Laura Borràs Castanyer , "Teaching Literature in aVirtual University: A Way to Enhance Imagination!" i Laura Borràs Castanyer & JoanElies Adell, "Teaching Literature in a Virtual Campus: The UOC Experience, 1998-2005".
Lectura suggerida
Podeu ampliar aquest tema amb el text de la ponència següent:
Laura Borràs Castanyer. "Apprendre littérature en ligne: transformer les techniques
communicatives du discours savant". Congrés internacional écritures en ligne, Rennes,França.
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
35/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 35 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
10.Filologia i crítica. Filologia i lectura. Filologia icomprensió
"Una grande, importante utilità della filologia consiste in questo: che essa educa tecni-camente la disposizione critica dell'uomo."
Friedrich von Schlegel
En el nostre entorn literari, doncs, sembla obvi que el que cal fer és ensenyar a
llegir, amb tota la profunditat que siguem capaços de conferir aquesta fórmula,
una pràctica que ha vingut duent a terme acadèmicament la filologia. Des
de Nietzsche es qualifica la filologia com l'art de la lectura atenta, per bé que
avui en dia demorar-se en alguna cosa en lloc de passar ràpidament pels textos
recollint-ne informacions és un art en vies de desaparició. La filologia entesaen el sentit ampli de pregunta pragmàtica sobre les maneres de llegir, escriure
i pensar el món; obre camí cap a una renovada forma d'identificació personal,
oberta a l'aventura de l'existència i a la recerca, sempre alimentada pel desig,
del millor destí per a cadascú. En aquest sentit, la idea de la intertextualitat
orienta la filologia cap a l'estudi de les xarxes textuals que lliguen l'escriptura a
la cultura i al subjecte que la llegeix i que la pensa. Al cap i a la fi, són les obres
literàries concretes i no els models abstractes, els arquetips, els que serveixen de
matriu per engendrar l'espai textual. Això no obstant, dins dels ensenyaments
de filologia, que serveixen per superar les diferències existents entre nosaltres
com a lectors i una obra mitjançant la reconstrucció del sistema lingüístic,
dels codis culturals, dels models literaris..., els estudis literaris s'han ramificat
en una sèrie de camins –teoria, història i crítica literàries– que, utilitzats de
manera global, haurien de permetre una comprensió total del text, però que
s'han manifestat en la pràctica a partir, sobretot, de dues bases enormement
sòlides i d'una llarguíssima tradició:
• La història literària –que fixa els condicionants polítics, socials, biogràfics,
d'història de la llengua, d'influències literàries, etc.
• La crítica textual –que fixa, prepara i estableix un text com a punt de par-
tida indefugible per a la seva lectura i posterior comprensió i estudi.
Història literària i crítica textual estableixen les condicions de legibilitat d'un
text: fixen allò que ha de ser objecte d'estudi –crítica textual–, i situen aquest
objecte d'estudi dins d'un conjunt de dades històriques que ens ofereixen la
possibilitat d'iniciar-nos en la comprensió global de l'obra literària –història
literària–. Si la història literària hagués significat realment abastar la història
de la literatura com la història de les obres literàries, com proposava Barthes,
s'hauria pogut assolir el desig, tal vegada utòpic, de qualsevol intent d'anàliside la literatura: que la mateixa literatura constitueixi el punt de partença i el
punt d'arribada dels estudis que l'afecten. Perquè el text sempre hauria de ser
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
36/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 36 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
l'element imprescindible i primordial a l'hora d'establir-ne el seu sentit i com
més mètodes i perspectives s'utilitzin que permetin la seva intel·ligibilitat, en-
riquir el seu significat i la seva constant i infinita tensió amb el saber, més
completa, global i enriquidora resultarà la seva lectura. Doncs bé, aquesta pre-
tensió és en el context digital d'ensenyament de literatura a la UOC una rea-
litat, atès que els materials hipertextuals parteixen directament dels textos i ésals textos que tornen. Perquè, això és diàfan, la lectura és el principal acte a
l'hora d'acarar el missatge literari, un text, la literatura.
Lectura suggerida
Per a una visió més detallada de la filologia i el seu objecte d'estudi en el context actual,podeu consultar Laura Borràs Castanyer . Studying Phililogy today: a poetics of compositionand recomposition, Arts and Humanities in Higher Education, UK: Open University.
I, amb tot, com llegir? Com saber si ho fem bé o no? Tot i que no hi ha re-
ceptes màgiques per a la qüestió i que, bàsicament, aprenem a llegir llegint,
essent tutelats en la lectura pels professors, amb l'assistència d'una bibliografia
complementària, etc. és cert que una de les crisis importants de l'ensenyament
actual radica específicament en l'endarreriment i l'adulteració de la lectura.
No és casual que després de la contundent disminució de l'ensenyament de
literatura en els plans d'estudis i la seva subsumpció en el terreny lingüístic,
la lectura s'hagi vist perjudicada. I no em refereixo ara només a la suposada
competència d'altres mitjans audiovisuals, sinó al progressiu declivi de la lec-
tura com a activitat lectiva. En una reducció salvatge com aquesta, la lectura és
posada en tela de judici tot i que sembla que, en darrer terme, acabi vencent la
batalla –això sí, cal veure si no ho fa de manera pírrica: el domini de la lectura,si més no la lectura funcional, és la condició sine qua non de qualsevol èxit es-
colar (i per a molts estem davant d'una crisi important en el terreny educatiu),
això sí, al preu d'una profunda metamorfosi. El "saber llegir" ja no s'associa
ni al "gust per la lectura", ni al saber pensar. és més, en un context com el de
la societat de la informació, per parlar de lectura l'hem de situar en el marc
més ampli de les investigacions sobre el tractament de la informació. Convé
diferenciar, per tant, lectura funcional i lectura per al consum d'objectes cul-
turals en un moment en què l'extensió quasi ad libitum del conjunt de "textos"
susceptibles de ser llegits, és a dir, analitzats i interpretats: paraules, imatges,
pel·lícules, anuncis publicitaris, dispositius, esdeveniments, realitats socials...és una realitat incontestable. Una responsabilitat que penso que els teòrics de
la literatura i els comparatistes no podem defugir i on podem tenir molt a dir.
Encara que tot estudiant de literatura hagués de ser, en primer lloc i d'una ma-
nera fonamental, un lector, un bon lector, és cert que les condicions de pre-
sencialitat o virtualitat de l'acte docent són determinants respecte a la part més
performativa de l'acció docent: per als estudiants a distància l'activitat lectora
és el seu espai natural de comunicació i cal una reconsideració profunda de
l'activitat lectora.
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
37/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 37 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
Al cap d'aquesta reconsideració la nostra elecció va consistir en un mètode in-
terpretatiu que pren de Gadamer la concepció de l'hermenèutica com l'art en
cas de comprendre l'opinió de l'altre, ja que no deixa de ser aquesta una for-
midable reflexió sobre l'activitat que denominem lectura i que aspira a parti-
cipar en el "sentit compartit". Tanmateix, llegir, i ensenyar a llegir en un mitjà
com Internet i amb la seva eina natural, l'hipertext2, significa enfrontar-se a
un dispositiu tecnològic al servei de l'educació. En aquest sentit, abans o des-
prés, s'ha de considerar l'alternativa de si l'ordinador actua únicament com un
nou suport d'informació, la qual cosa podríem denominar una tecnologia de
transferència textual, o bé si la seva presència modifica les condicions de pro-
ducció, transmissió i recepció dels textos, fins i tot es pot plantejar si la seva
aparició arriba a generar noves possibilitats de creació, lectura i interpretació
de la literatura. En aquest entorn sí és fàcilment perceptible la substitució de
determinats codis vinculats al format "paper", entre els quals el fonamental és
la seqüencialitat o la, mal denominada, linealitat, per altres associats al con-text digital, d'entre els quals sobresurt la no seqüencialitat, la fragmentació.
Els estudiants de la UOC
Els estudiants de la UOC, que accedeixen als plans docents de les assignatures, a les pautesi instruccions del professor i al material dissenyat específicament per a ells, així com atot l'aparell bibliogràfic mitjançant la lectura de missatges de correu electrònic, materialshipertextuals o textos en pdf són, d'una manera essencial, lectors.
(2)hipertext
Coincidim amb Landow en designar grosso modo com a hipertext el mitjà informàtic querelaciona tant informació verbal com no verbal i que permet als lectors escollir els seus
propis recorreguts a través d'un conjunt de possibilitats.
Tornarem breument sobre aquest concepte, per veure'n l'origen, en la unitat
"Una mirada enrere".
L'ús de les noves teconologies
Hem constatat que en alguns casos l'ordinador és utilitzat com un suport que combinamés i millor els recursos docents de què disposem: bibliografia consultable en línia, he-meroteca accessible amb un clic, biblioteques universals de textos, imatges, recursos au-diovisuals... (sobretot en nivells més elementals de formació, un primer cicle universitari,per exemple, on aquesta riquesa de recursos resulta molt atractiva i els pot empènyercap al descobriment, primer, i la lectura, després, i en un tercer temps pot propiciar un
moment de retorn); mentre que en altres casos l'ordinador és explotat per permetre unacerta transformació del discurs.
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
38/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 38 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
11.Una coherència del fragmentari?
Dur a terme una atomització d'autors i obres literàries partint d'un paradigmahermenèutic determinat és d'alguna manera el que Calvino es proposa a l'hora
d'analitzar la tradició literària occidental –generalització que sempre acaba sig-
nificant la tradició canònico-personal de l'àmbit literari que cada lector coneix
i domina, el seu propi "horitzó d'expectatives"– a la recerca d'exemples perti-
nents per a cada una de les premisses o propostes que ell intueix seran vàlides
per al pròxim mil·lenni.
Com ha assenyalat el professor Raffaele Pinto, d'aquesta navegació per la tra-
dició literària occidental, tan original en el plantejament hermenèutic, i al-
hora tan rigorosa en la selecció i confrontació dels textos, és especialment in-
teressant observar les actituds que el viatger Calvino va assumint al llarg del
recorregut. No ens interessa ara remarcar la importància de l'esbós de teoria
literària que aquest du a terme, sinó que resulta significativa la pretensió de
llegir-se a si mateix dins i per mitjà d'aquesta tradició: un assaig, en definitiva,
perfectament aconseguit, d'autobiografia literària.
Referència bibliogràfica
Raffaele Pinto. "Crítica literaria i construcción del sujeto. Dos modelos de autoanálisis:Sigmund Freud (Psicopatología de la vida cotidiana) e Italo Calvino (Seis propuestas parael próximo milenio)". En Laura Borràs (ed.), Deseo, construcción i personaje . Madrid: SGAE.
Referència bibliogràfica
Ítalo Calvino (1998). Seis propuestas para el próximo mi-lenio. Madrid, Siruela.
És com si la tradició literària fos el fons verbal sobre el qual cada un –en aquest
cas Calvino– es projecta com a singularitat hermenèutica. Com si les seves pre-
guntes als textos, i les respostes que aquests li ofereixen, vagin dissenyant un
recorregut personal en el món de les paraules, diferent del recorregut de qual-
sevol altre però participable dels altres perquè es desenvolupa en un univers de
realitat (la tradició literària) que, essent el mateix per a tothom, és interrogat
per cadascú de manera diferent. La levitat, rapidesa, exactitud, visibilitat, mul-
tiplicitat i consistència –perquè encara que no tingués temps d'exemplificar
aquesta última, les cinc anteriors serveixen per demostrar la seva validesa–amb què Calvino navega d'un extrem a un altre de la tradició literària occi-
dental fa palesa l'existència d'un gènere completament nou d'intertextualitat
literària, creada, per dir-ho així, pel subjecte que llegeix i descobreix; un jo
hermenèuticament sobirà per al qual el corpus literari és un camp de lliu-
re exploració i experimentació. Aquesta ha estat una referència bàsica per a
la nostra tria docent de literatura, que troba en l'hipertext un espai natural
d'experimentació física amb el concepte d'intertextualitat.
Lectura suggerida
Robert Coover (1998) "Thepromised land of literature".The New York Times.
-
8/16/2019 Apunts Uoc Lb
39/102
© FUOC • UP07/C0338/02556 39 Una introducció als estudis literaris i les tecnologies digitals
12.La navegació com a metàfora: a la conquesta del'aventura
La disposició espacial de l'hipertext desperta un conjunt de metàfores que fan
possible la lectura sota un nou prisma, el de la navegació. és aquesta una idea
peculiar relacionada amb la idea del viatge, de la conquesta, però també del
naufragi; és a dir, del fracàs. Alguns autors consideren que l'exploració d'un
hipertext és, en certa mesura, el diari d'un relat de conquesta on el lector es
mou d'un node a un altre, compulsivament, se