UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ FÍSICA I

LA PREHISTÒRIA

No s’han trobat testimonis escrits sobre aquest període, però amb l’ajuda de pintures

rupestres, així com els utensilis, permeten fer-nos una idea de com vivien, a més a més,

tribus actuals d’Àfrica, Austràlia i Sudamèrica ens ho confirmen.

Les activitats físiques i esportives d’aquests moments eren:

- La caça: per sortir viu dels constants enfrontaments amb els animals, per

alimentar-se.

- La lluita (preparació per la guerra)

- La dansa (per agrair als Déus els seus desitjos)

L’EDAT ANTIGA

Els babilonis. La seva existència depenia de 2 qualitats físiques: la força muscular i la

resistència orgànica, fonamentals per les constants lluites a què estaven sotmesos.

Els hitites. Van escriure un manual sobre l’entrenament dels cavalls.

Els egipcis. Tenien una cultura física perfeccionada. Entre altres activitats realitzaven

competicions al riu Nil, i l’estil utilitzat era el crol.

Els xinesos. Practicaven un esport semblant al futbol actual, era el T’suchu, on es

colpejava una pilota feta de pell d’animal i repleta de crins de cavall, les porteries eren

de bambú i estaven molt lluny les unes de les altres. Era un esport molt violent, tot i que

es coneixia la existència d’un reglament. Una altra activitat important era el tir amb arc.

Els inques, els asteques i els maies. Les tres civilitzacions són de Sudamèrica i són

precolombines. Els inques venien de Perú, els asteques de Mèxic i els maies de

Guatemala. El esport que més es practicava es deia “joc de pilota precolombi” que data

del segle XIV aC, la pilota es coneixia amb el nom de “ulli”, era pesada i de cautxú molt

elàstic. Els seus jugadors eren els “ullamanis”, utilitzaven protectors en els turmells,

genolls i pit, i havien de posar la pilota per dins d’un cèrcol de pedra situat a 6m del

terra. Els seus jugadors eren religiosos.

Els cretencs. D’aquesta civilització s’ha de destacar el joc amb el toro/brau el qual

s’havia de saltar amb una perxa, també es saltava subjectant-lo amb les banyes.

GRÈCIA

Durant el segle VII-IV aC, període en el que van viure grans pensadors i filòsofs,

l’Educació Física es considerava part integrant de l’Educació. La educació moral (és a

dir, la manera de comportar-nos) i la del cos (l’educació física) eren més importants que

l’educació intel·lectual (estudiar). Durant aquesta època les característiques de

l’Educació Física eren:

- Entenien l’Educació Física com part integrant i fonamental de l’Educació.

- L’execució tècnica era més important que els resultats.

- La participació era més important que els espectacles.

Pels grecs, la gimnàstica era practicada pels ciutadans lliures, els esclaus la tenien

prohibida.

Les activitats més practicades eren:

- Amb pilota: passades, recepcions, i bots. Per millorar la velocitat de reacció.

- Salts: d’alçada, longitud, triple.

- Llançaments: de disc i javelina.

- Aixecament de pedres

- Lluita

- Pentatló

- Pancraci: lluita + boxa

- Boxa

- Esports aquàtics: natació, salts, buceig, regates.

- Esports amb adversaris: amb una orientació per la guerra: combat amb armes,

esgrima amb bastons, tir amb arc...

- Esports hípics: s’organitzaven curses de cavalls i carros

- Dansa

Els esportistes a més a més donaven molta importància a l’higene i feien saunes,

banys, dietes i massatge.

Les instal·lacions esportives que feien servir eren: La palestra(camp quadrat o

rectangular de 160 a 200m), el gimnàs (era més gran que la palestra i hi havia espai per

fer curses i llançaments) i l’estadi (semblant als actuals)

Les ciutats gregues més importants eren Esparta i Atenes.

UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ FÍSICA II

ROMA

En aquesta civilització l’educació física va donar un canvi radical. El més important

pels romans era guanyar. No es valorava res més, ni la estètica, ni la tècnica.

Existien tres àmbits diferenciats alhora de practicar activitat física:

- La família: desde el naixement fins els 13 anys jugaven a curses, nines, daus...

- Les milícies (soldats): El joves feien el servei militar entre els 14 i els 18 anys,

allà realitzaven marxes forçades (a gran ritme i amb motxilles de fins 40kg),

també havien de controlar el maneig d’armes.

- Els festivals públics: Els romans preferien veure els espectacles més que

practicar-los, molts cops els jocs de gladiadors eren mortals. Dintre d’aquests hi

havia lluites d’homes contra homes, lluites d’homes contra animals, lluites

d’animals contra animals i simulacre de guerres navals. Un altre tipus d’activitat

eren les competicions hípiques, com ara les aurigues (carros estirats cavalls),

especialment les quadrigues.

Finalment, cal dir lo importants que eren les instal·lacions esportives, tenien banys,

piscines, palestra, biblioteca, menjadors i sales de descans. Era especialment conegut els

seus banys d’aigua calenta i freda.

L’EDAT MITJANA

Les activitats físiques i esportives no van arribar a desaparèixer del tot, però el

cristianisme d’aquella època va abolir els espectacles atlètics, ja menyspreava

l’educació física.

A pesar de tot, el poble medieval practicava alguns jocs de pilota, llançaments i curses,

però el més característic era el torneig i la caçaria.

L’educació física es basava en les fases per arribar a ser cavaller:

1a fase: fins els 14 anys aprenien normes socials, aprendre a ser cavaller i aprenien a

manejar l’espasa, l’arc, la llança i muntar a cavall.

2a fase. Dels 15 als 20 anys, l’escuder acompanyava el senyor al torneig i la justa.

3a fase. Normalment als 21 anys el celebrava una cerimònia religiosa on amb una

espasa se’l anomenava cavaller.

EDAT MODERNA

Després de la crisi patida durant l’edat mitjana, sorgeix un interès per l’Educació Física.

Els països europeus que van tenir més protagonisme alhora d’innovar van ser Itàlia,

Espanya i França

A Itàlia les activitats que més es practicaven eren la dansa, el tennis i la pilota. I creien

que l’exercici físic proporcionava benestar i relaxació.

A Anglaterra també es va donar molta importància la dansa i es va classificar l’activitat

física en força, velocitat, exercicis digestius, exercicis per la guerra i per la pau.

A Espanya es va donar importància a la millora corporal i a la canalització de la

violència.

A França es feia una educació física útil, individual i que es pogués fer a la naturalesa.

EDAT CONTEMPORÀNIA

Desde 1800 fins a 1950, es van anar desenvolupant a europa diversos sistemes:

- Sistema analític: Bàsicament es feia servir la gimnàstica sueca, en que es feia a

peus junts i es treballava els braços, cames, tronc i cap. Les posicions eren

estàtiques, els moviments analítics i cada dos per tres es feien correccions per fer

l’exercici perfecte.

- Sistemes rítmics: Es feia l’educació física amb instruments, així es millorava el

sentit del ritme, l’expressió corporal mitjançant l’espontaneïtat i les qualitats

físiques

- Sistemes naturals: L’objectiu era el de fer educació física a través de jocs

relacionats amb la naturalesa, i també millorant la condició física. Les activitats

eren curses, trepar, lluites, llançaments...

- Sistemes esportius: es feia educació física a partir d’un esport, com per exemple

el rugbi, fomentant també el joc net, l’honradesa i la solidaritat.,

CORRENTS ACTUALS

L’educació física actual es basa en 5 blocs: La consciència corporal, l’expressió

corporal, la condició física, les habilitats esportives i els jocs.