apunts 3r educació física (web)

7/27/2019 Apunts 3r Educaci Fsica (Web)

1/25

LA RESISTNCIA

Qu s la resistncia?

Podem definir la resistncia com la qualitat fsica que permet a unapersona realitzar esforos de llarga durada. Per aix ser fonamentalpoder resistir el cansament que ens provoca la prctica continuadadexercici.

Qui utilitza la resistncia?

Vegem alguns exemples desportistes que necessiten tenir moltaresistncia:

- Els ciclistes, per poder aguantar aquelles etapes tan llargues damuntla bicicleta.

- El corredor de marat, que ha de realitzar un esfor dur al llarg de42,195 km.

- El muntanyenc, que camina durant dies per assolir el cim.- Els nedadors, que en alguns entrenaments poden arribar a fer fins a

100 km nedant, s ha dir, fins a 400 piscines de 25 m, en una solasessi.

- Tamb altres esportistes, com els jugadors de bsquet, detennis,....han de tenir una bona resistncia per poder aguantar tot unpartit sense esgotar-se.

Com pots observar, tenir una bona resistncia s fonamental per a gairebtotes les especialitats esportives. Per, a ms, tamb s important per a lanostra vida diria, ja que ens permet realitzar sense cansar-nos lesactivitats quotidianes. Per exemple, pujar les escales de casa teva, anarcaminant rpid sense cansar-te, jugar una bona estona a qualsevol esportsense cansar-te..........

Quins sn els tipus de resistncia?

La resistncia que necessitem s diferent en funci del tipus dexercici quehaguem de fer. En primer lloc, has dentendre que per realitzar qualsevolactivitat fsica cal aportar oxigen als msculs. Aquest oxigen s captat delaire i transportat per la sang.Segons la quantitat doxigen que arribi al mscul, parlarem de dos tipus

bsics de resistncia:


2/25

LA RESISTNCIA AERBICA

Si lexercici s de baixa intensitat, loxigen que el nostre organisme scapa daportar ser suficient per poder satisfer les necessitats que

lexercici exigeix. Per aix, es tractar dun esfor tranquil i el podrempracticar durant una bona estona sense cansar-nos.Amb aquesta resistncia , realitzem esforos o exercicis aerbics, s a dir,prolongats i de baixa intensitat.Alguns exemples: corredor de fons, nadador de llarga distncia, ciclista,futbolista que ha de jugar un partit de 90 minuts.

LA RESISTNCIA ANAERBICA

Si lexercici s molt intens, exigir molt doxigen, i el nostre organisme noser capa daportar-lo tot. En ser insuficient, anirem caientprogresivament en lesgotament, i al final ens haurem daturar.Per practicar aquests exercicis fsics, que shan realitzat amb dficit o ambmanca total doxigen, hem utilitzat la nostra resistncia anaerbica.Amb aquesta resistncia podrem practicar exercicis anaerbics, s a dir,molt intensos i, per tant, molt breus.Alguns exemples: corredor de 400 m, ciclista en una cursa decontrarellotge, jugador de rugbi en contraatac.

A vegades, un mateix esportista utilitza els dos tipus de resistncia gairebal mateix temps: un jugador de bsquet ha de crrer a un ritme moderatdurant el partit (aerbic), per de sobte ha de realitzar un esprint rpidper a fer un contraatac, o b anar a defensar rpidament desprs deperdre la pilota.

A quina intensitat hem de practicar lexercici?

s molt important controlar la intensitat de lesfor de resistncia quesest fent. El mtode ms senzill i fiable s el control de lactivitat del cor,lanomenada freqncia cardaca. Quan el cor batega a una velocitatmitjana, significa que treballa duna manera cmoda, perqu lexercici sdintensitat moderada, i treballant a mitja potncia ja pot satisfer lesexigncies de lexercici. En aquest cas es treballa la resitncia aerbica. Lateva freqncia cardaca es troba, aproximadament, per sota de 140-150pulsacions per minut. s un ritme ideal per millorar la teva resistncia.Per quan lexercici s molt intens, el cor ha de multiplicar la seva activitatper satisfer les necessitats de lexercici. En aquest cas es tracta de


3/25

resistncia anaerbica. La freqncia cardaca ser superior a lanterior ipots arribar a 170-180 pulsacions per minut, i fins i tot ms.A la teva edat s millor desenvolupar la resistncia aerbica.

Com podem controlar la intensitat?

Si volem controlar la intensitat del nostre esfor, hem de saber prendrensel pols.Pots trobar-lo en qualsevol artria del teu cos que sigui superficial i el potsnotar posant-hi al damunt els caps dels dits. No facis servir, per, el ditpolze, perqu podries confondre les pulsacions de lrteria amb les delmateix dit.Pots fer-ho a:

- Lartria cartida, situada al costat el coll.- Lartria radial, situada en el canell, ms enrera del naixement del dit

polze.- Directament damunt del pit, a lalada del cor.

Les pulsacions han de comptar-se per minut. Per, com que en un minut elritme del cor pot haver disminut sensiblement, s millor comptar-lesdalguna daquestes dues maneres:

- 15 segons i multiplicar per 4.- 6 segons i multiplicar per 10.

Vols millorar la teva resistncia?

Anar en bicicleta, caminar per la muntanya, nedar, fer aerobic, sn algunesactivitats que tajudaran a millorar la teva resistncia.

BSQUET (II)

EL REGLAMENT BSICJugadors: cada equip el componen 12 jugadors, 5 dels quals sn a la pista.Puntuaci: les cistelles poden valer 1 punt (llanament lliure), 2 punts (alinterior de la lnea de 6,25) i 3 punts (des de lexterior de la lnea de6,25)Qui guanya el partit? Lequip que aconsegueix ms punts. En cas dempat,es juguen tantes prrrogues com faci falta.

Durada: quatre temps de 10 min. (de temps real). Les prrrogues tenen unadurada de 5 min.


4/25

Accions que pots fer:- Crrer fent botar la pilota.- Jugar la pilota amb les mans i intentar introduir-la en la cistella,

evitant cometre les infraccions que sassenyalen a continuacin.

Accions que no pots fer:- Passos: es cometen quan corres amb la pilota a les mans, sense fer-la

botar. Tamb quan aixeques el peu de pivot i encara tens la pilota ales mans. El peu de pivot noms es pot aixecar quan saltes, per shade pasar la pilota o llanar a cistella abans de tocar a terra de nou.

- Dobles: si fas botar la pilota amb les dues mans alhora. Tamb escometen quan un jugador para de fer botar la pilota, lagafa amb lesmans i la torna a fer botar.

-

Camp enrere: si et trobes atacant ja en camp contrari i et retornesla pilota al propi.- 5 segons: aquest s el temps de qu disposes per pasar, llanar o fer

botar la pilota quan la tens.- 24 segons: s el temps mxim de qu disposa un equip per llanar a

cistella.- 3 segons: quan un jugador atacant sest ms de tres segons dins

lrea restringida.- 8 segons: s el temps mxim que un equip t per passar al camp

contrari quan ataca.- Peus:tocar la pilota amb les cames.- Trepitjar la lnea de fons o de banda quan possem la pilota.

Totes aquestes infraccions se sancionen amb prdua de pilota i laltre equipserveix des de la lnea de banda o de fons ms propera.Faltes personals:Es produeixen quan toques, empentes o dones un cop a un jugador de laltreequip. Se sancionen amb:

- Servei de de la lnea de banda o de fons ms propera per part delequip contrari.

- Dos llanaments lliures si el jugador estava tirant a cistella.- Tres llanaments lliures si el jugador estava tirant des de ms enll

de la lnea de 6,25m.- Llanament lliure adicional. Si a un jugador que llana a cistella se li

realitza una falta personal, per igualment converteix el llanament,aconsegueix els punts de la cistella i disposa, a ms, dun llanamentadicional.

-

Quan un jugador ha acumulat 5 faltes personals, ha dabandonar elcamp i un altre company ocupa el seu lloc.


5/25

Faltes dequip:Es produeixen quan, en una part del partit, els jugadors dun equiptotalitzen 4 faltes personals. Totes les faltes que es cometin a partirdaquest moment seran sancionades amb dos llanaments lliures.

Faltes antiesportives:Sn agressions a un contrari, o faltes personals realitzadesintencionadament. Es compten com una falta personal al jugador que lhacomesa. A ms, se sancionen amb dos llanaments lliures i la possessi de lapilota per a lequip que ha rebut la falta.Faltes tcniques:Sn accions en qu un jugador o entrenador cometen una falta de respecteals contraris o als rbitres. Es compten com una falta personal al jugadorque lha comesa i se sancionen amb un llanament lliure (si el jugador s a la

pista) o 2 llanaments lliures (si simputa a alg de la banqueta) i possesside la pilota.

LA TCNICA

EL BOTNo has de donar cops a la pilota amb el palmell de la m. Sha dacompanyarsuaument amb els dits alhora que estires tot el bra i el canell.

- Bot davanada: serveix per crrer rpid a la cistella quan no tenimcap contrari a prop. Fes botar la pilota al costat i davant el cos, i nola miris.

- Bot de protecci: s el que susa quan un defensor s molt a prop iens vol pendre la pilota. Colloca el teu cos entre el defensor i lapilota. Fes-la botar a lalada del genoll.

Com comenar a botar? Quan tens un defensor molt a prop, s moltimportant saber com has de comenar a fer botar la pilota. Aixaconseguirs que no te la prenguin i, si s posible, intentars esquivar el

defensor. Hi ha dues maneres diniciar el bot que poden ser de gran ajut:Comenar amb un pas creuat- Primer enganya el teu defensor desplaant la cama com si volguessis

anar cap a un costat.- Desprs, creua-la rpidament cap al costat contrari, realitzant una

passa ben llarga.- Surt tan rpid com puguis, fent botar la pilota amb la m ms

allunyada del defensor i protegint-la amb el cos.

Comenar a botar cap al mateix costat- Primer enganya al defensor creuant la cama pel seu davant.


6/25

- Desprs, torna cap enrere realitzant una passa lateral molt llarga ifent botar la pilota lluny del defensor.

LES PARADESs un moviment que permet aturar-se a un jugador que porta la pilota otamb en la recepci duna pasada.Parada a un temps: el jugador efectua el darrer bot i, desprs dun salt,cau a terra amb els dos peus alhora. Un cop el jugador sha aturat, potescollir el peu de pivot.Parada en dos temps: es realitza de la mateixa manera, per primer posa aterra un peu i desprs laltre. En aquestes parades, el peu de pivot s elprimer que toca a terra.EL CANVI DE M

Sanomena aix el canvi de bot duna m a laltre. El canvi de m ensservir per protegir la pilota quan la fem botar i tamb per superar elcontrari en un 1x1. Realitzal sempre amb un canvi sobtat de direcci i develocitat.RECEPCI DE LA PILOTA

- Colloca els braos ben estirats amb els dits oberts i els palmells deles mans mirant cap a la pilota.

- Els braos han desmorteir la pilota i no pas bloquejar-la.PASSADAPassada de pit

- Colloca la pilota a lalada de la panxa. Els colzes enganxats al cos.- Amb un moviment circular, puja la pilota fins al pit i impulsa-la cap

endavant estirant els braos i acabant amb un cop de canells.

Pasada picada amb una m. Susa quan tenim el defensor molt a la vora ihem de passar la pilota a un company.

- Es realitza separant la pilota del cos amb un bra amb la finalitatdallunyar-la del defensor.

- Finalment, estenem en bra i, amb un cop de canell, fem botar lapilota a terra dirigint-la cap al company.

Pasada per damunt el cap. Es realitza amb les dues mans, per damunt elcap. Lusen molt els pivots per passar la pilota desprs dun rebot defensiu.Pasada amb una m o de beisbol. Serveix per enviar la pilota a gransdistncies. Susa molt en els contraatacs.

- Agafa la pilota i porta-la cap a un costat i enrere, subjectant-la ambuna m. Desprs, impulsa-la ben fort estenent el bra i el canell.


7/25

EL LLANAMENTPer ser un bon llanador cal practicar amb constncia la mecnica delllanament i ser molt curs en tots els gestos que exigeix realizar aquestelement tcnic.

El llanament fonamental- Apunta usant la lnea de llanament, amb lull, el dit del mig, el colze,lespatlla, el genoll i el peu del mateix costat, apuntant al centre dela cistells

- Situar la m que no llana al costat de la pilota, per mai al davant,perqu molestaria el llanament. La funci daquesta m lateral no ssubjectar ni impulsar la pilota, sin donar-li estabilitat.

- Fer una extensi de cames, bra, colze i finalment canell i dits,proporcionant una parbola a la pilota i intentant que, en el seu

descens, entri a la cistella.- La pilota ha de descansar en els dits, amb el canell molt flexionat capenrere.

- El moviment final del llanament ha de partir dun cop cap endavantde canell i de dits.

- Aquesta acci de dits i canell ha de provocar que la pilota surti de lam girant enrere sobre si mateixa.

- Al final del llanament, el bra queda ben estirat i el canell flexionat.

Llanament en suspensis el ms utilitzat pels jugadors de bsquet, ja que permet elevar laladadel llanament i aix dificultar la defensa dels adversaris. T una mecnicamolt similar al fonamental, per amb la diferncia que el cos es troba alaire en el moment del llanament. T tres fases:-salt: realitzat amb els dos peus, ha de ser vertical i portant la pilota aposicin de llanament.-supensi: s el breu instant en qu has de romandre en el punt de mximaalada del salt.

-llanament: en la suspensi has de llanar amb idntica mecnica que en eltir fonamental.Llanament amb entrada a cistellaConsisteix a avanar cap a la cistella fent botar la pilota i, desprs derealizar un darrer bot, fer dues passes: primer recolzant la cama msallunyada de la cistella (lexterior) i desprs saltant amb la cama mspropera (la interior). A laire, has de deixar anar la pilota suaument perquentri a cistella.


8/25

LES FINTESSn moviments que tenen com a objectiu enganyar els defenses peralliberar-nos-en. Hi ha diversos tipus de fintes:Fintes de passada: es tracta de fer creure al defensor que la passada

anir dirigida cap a una direccin determinada, per canviar sobtadament capa una altra direcci. Desprs de la finta, pot fer-se tamb una altra accidiferent, com una entrada o un llanament.Fintes de recepci: les emprem quan un defensor ens impedeix rebre lapilota. Es tracta de fer un desplaament per fer creure al defensor queanem a rebre la pilota, per desprs canviar sobtadament de direccin cap allloc on la volem rebre de veritat.Fintes de llanament: simulem un llanament a cistella realitzant elsmoviments del tir, per, desprs de la reacci del defensor, sortim fent

botar la pilota o la llancem definitivament.EL REBOTs lacci tcnica que consisteix en agafar la pilota quan, desprs dunllanament, no ha entrat a cistella. Podem distinguir dos tipus de rebot:Rebot defensiu: quan lequip contrari llana a la nostra cistella i falla, maino hem de donar-li loportunitat de tornar a llanar. Per aix, s essencialapoderar-se de la pilota abans que ho faci laltre equip.Rebot ofensiu: si, per contra, s el nostre equip el que llana i noaconsegueix cistella, hem de procurar recuperar la pilota per intentar un

nou llanament.En lacci de rebotar hi podem diferenciar dues fases:Bloqueig: es tracta de guanyar la posici al contrari tancant-li el pas,posant-nos-hi davant amb energia. Aquesta acci es realitza flexionant bles cames i aixecant els braos.Salt: moviment de fora explosiva cap amunt, saltant i agafant la pilota enel seu punt ms elevat. Hem dagafar-la amb fora, com si volgussimarrencar-la de la cistella.

JUGAR EN ATACLUN CONTRA UN: sha de combinar amb la passada a companysdesmarcats. Sha dintentar aplicar els diferents tipus de sortides, debots, canvis de m, pivots, fintes, passades, llanamentsDOS CONTRA DOSEl primer que sha dintentar s no jugar massa junts i intentar aplicaralguna daquestes tcniques:


9/25

Desmarcat:Si el teu defensor no et permet rebre la pilota, has daprendre adesmarcar-te. Aplica el que has aprs en les fintes de recepci: surtcorrent cap a la cistella, desprs canvia de direccin sobtadament i

torna enrere per rebre sense oposicin la pilota del teu company.- Tamb pots desmarcar-te fent-ho a linrevs: surt corrent cap afora i desprs canvia de direccin sobtadament cap a la cistella perdarrere del teu defensor. Aquest moviment dengany al defensor,escapant-te per la seva esquena, lanomenem porta enrere.

Passar i tallar:- Primer passa la pilota a un company.- Fes una finta i tot seguit corre cap a la cistella (tallar) per rebre la

passada del teu company i realizar una entrada a cistella.Bloqueig:Es tracta de fer una barrera al defensor del nostre company, destorbant elseu desplaament per tal que el nostre company pugui entrar a cistellasense oposici.

- Si no tens la pilota, ves corrent a situar-te al costat del defensor delteu company, els braos creuats en el pit i les cames separades i unamica flexionades.

- Quedat com una esttua.- El teu company passar amb la pilota pel teu costat a fi daprofitar

aquesta barrera i es dirigir rpid cap a la cistella.

CINC CONTRA CINCEn un partit de bsquet els jugadors es distribueixen en el camp enposicions diferents ( base, alers i pivots).Anomenem sistema la situaci dels jugadors en les diferents posicions. Unsistema datac s la manera en qu un equip sorganitza quan t la pilota.

En un sistema datac, cada jugador ocupa un lloc determinat.Per comenar a jugar 5x5 saconsellen aquests dos sistemes datac:1-2-2s un dels sistemes ms senzills per iniciar-te en latac, ja que a partirdell es poden construir molts moviments tctics.

- El base ocupa la part central de la pista.- Els ales se situen un a cada costat del base a lalada de la lnea de

llanament lliure. Uns dels dos ales, amb caracterstiques moltsemblants a les del base, juga molt a prop dell i el recolza. Aquest

ala lanomenem escorta.


10/25

- Els pivots se situen a la part baixa de l`rea de tres segons, un acada costat.

1-3-1s una variant del sistema 1-2-2. Per portar-lo a terme, un dels pivots esdesplaa fins a la lnea de llanament lliure i deixa aix ms espai sota lacistella.JUGAR EN DEFENSAQuan el teu equip hagi perdut la possessi de la pilota, o desprs dhaverllanat a cistella, automticament passa a defensar.LA DEFENSA INDIVIDUALSanomena aix la defensa en qu a cada jugador se li assigna el marcatgedun jugador contrari. Lha de seguir all on vagi i dificultar-li totes les

accions datac.Qu has de fer en comenar la defensa? Quan el teu equip hagi perdut lapilota, has de crrer cap a la teva cistella a tota velocitat per:

- Arribar-hi abans que lequip contrari i aix frenar el seu contraatac.- Si hem aconseguit frenar el contraatac, aleshores cada jugador

sencarrega de marcar indivualment el jugador que tingui assignat.

Has de seguir el teu atacant per tota la pista? En principi no, perqu escreen molts espais i perqu, a ms, suposa un desgast fsic que impedeixseguir amb normalitat el partit.s millor emprar la defensa individual a partir de mitja pista cap enrere.En aquesta defensa, mentre aneu corrent cap a la vostra cistella i a mesuraque us hi acosteu, cadascun dels membres de lequip es va acoblant al seuatacant.Com defensar el jugador que t la pilota? s el jugador ms perills, jaque pota conseguir una cistella. Per aix, si ets tu qui el defenses, ets elresponsable del seu marcatge i haurs daplicar-thi en benefici del teuequip.Com defensar un jugador que no t la pilota?Encara que el jugador que defensis no tingui la pilota, no thas de relaxar niperdre lesperit defensiu. Posa atenci en la seva defensa, intenta que norebi la pilota i intercepta les passades que li adrecin. Per aix hasdaprendre a defensar en triangle:

- Has de situar-te formant un triangle en qu els vrtex sou tu, el teuadversari i la pilota. Aquest triangle ser ms gran com ms llunysigui el jugador que t la pilota.

- No perdis de vista en cap moment ni el jugador que defenses ni lapilota. Apuntals amb els teus braos.


11/25

LA FLEXIBILITAT

Qu s la flexibilitat?

La flexibilitat s la qualitat fsica que ens permet realitzar moviments degran amplitud amb alguna part del nostre cos. Grcies a la flexibilitat,podem tocar a terra sense necessitat de doblegar les cames, agafar-nos lesmans per lesquena i realitzar molts altres moviments.

Qui fa servir la flexibilitat?

La flexibilitat susa prcticament en la totalitat de les especialitatsesportives. Posseir una bona flexibilitat ens serveix de prevenci de

possibles lesions musculars.Alguns exemples :

- Un corredor de tanques, per poder passar-les sense entrebancar-shi.- Una gimnasta, per realitzar els seus exercicis increbles.- Una lluitadora de taekwon-do, quan llana els seus cops de peu.

Tot i que els exemples de situacions que precisen flexibilitat s ms fciltrobar-los en el camp esportiu, si tenim una bona flexibilitat, la nostramusculatura i articulacions tindran millor salut. Estarem ms protegits perenfrontar possibles lesions i realitzarem els nostres moviments habitualsamb ms facilitat.Que una persona sigui ms o menys flexible depn de:

- La capacitatdestirament de la seva musculatura: quan ms puguiestirar-se o, dit de manera ms tcnica, elongar-se, tanta msflexibilitat tindr. Si aconseguim que la nostra musculatura estiguirelaxada, podrem obtenir una bona amplitud de moviments.

- La capacitat de moviment de larticulaci. La mobilitat delarticulaci es pot veure limitada per la forma que tinguin els ossosque la formen, per lelasticitat dels seus lligaments,etc.

Quins sn els tipus de flexibilitat?

Podem diferenciar dos tipus de flexibilitat que, en realitat, es corresponena les dues maneres de treballar aquesta qualitat fsica:


12/25

DINMICALa practiquem quan realitzem lexercici en moviment. Han de ser movimentsamples, extensos i relaxats. En aquesta manera de treballar la flexibilitat hiha un desplaament important duna o diverses parts del nostre cos.

ESTTICALa practiquem adoptant una posici destirament i la mantenim, de maneraesttica, durant alguns segons. No hi ha moviment apreciable.

Quines coses cal tenir en compte?

En el treball daqueta qualitat fsica cal que segueixis algunes pautes.

Llegeix-les a continuaci i practica-les quan facis flexibilitat. Aix tajudara millorar sense perill.

Si practiques flexibilitat dinmica:- Realitza un escalfament previ.- Comena el moviment de manera suau i ves augmentant

progressivament el recorregut.- Realitza els moviments amb la mxima relaxaci i soltesa possibles.- Acompanya cada final de moviment amb una expiraci.

Si practiques flexibilitat esttica :- Igualment has descalfar correctament abans de realitzar lexercici.- Has dadoptar, sense brusquedat, la posici destirament i prolongar-

la suaument, sense arribar al punt de dolor.- Respira de manera tranquilla i relaxada.- Concentrat en la zona que estires i intenta relaxar els msculs

daquesta zona tant com puguis.

Vols millorar la teva flexibilitat?

Pots aconseguir-ho amb la prctica dels diferents exercicis que et proposena classe deducaci fsica o a lentrenament de lesport que practiquis. simportant, per, que els practiquis a cada sessi, aprofitant els momentsdexplicaci del professor/entrenador.


13/25

BDMINTON

On es juga?

El bdminton es juga en un camp dunes dimensions de 13,40 m de llarg per6,10 m dample.

Com es juga?

- Els jugadors: es pot jugar en la modalitat dindividual, en la de doblesi en la de dobles mixtos.

- Inici del joc: al principi del partit i quan la puntuaci s parell(2,4,6,...) el jugador serveix desde lrea dreta i en diagonal. Quan simparell (1,3,5,....) el jugador serveix des de lrea esquerra tamb endiagonal. Serveix el jugador que ha guanyat el punt anterior. Als jocsposteriors, comenar servint el jugador que ha guanyat lltim joc.

- Desenvolupament del joc: lobjectiu s aconseguir colpejar el volantamb la raqueta i fer-lo passar per damunt la xarxa cap al campcontrari de manera que ladversari sigui incapa de tornar-lo alnostre.

- Puntuaci: el partit es juga al millor de tres jocs (sets). En casdempat 1-1, s necessari jugar-ne un tercer de desempat. Guanya eljoc el jugador que arriba primer als 21 punts. En cas dempat a 20,guanya el primer que faci dos punts consecutius. Si sarriba a 29-29,guanya el primer que arriba a 30. Al final de cada set es canvia decamp. Al tercer set, canvien de camp quan un dells arriba a 11 punts.

- El material: la raqueta constitueix linstrument ms important, ja quenoms podem colpejar el volant amb ella. s molt lleugera,aproximadament de 100 grams, per poder manejar-la amb rapidesa. Elvolant s lobjecte que colpegem amb la raqueta; pesaaproximadament uns 5 grams. T unes plomes o un teixit de nil oplstic fixat en una base de suro folrada de pell blanca.

Qu diu el reglament

ACCIONS QUE POTS FER

- Colpejar el volant amb la raqueta.-

Continuar el joc si el volant toca la xarxa, tant en el servei com alllarg de la jugada.


14/25

ACCIONS QUE NO POTS FER

- Colpejar el volant amb qualsevol part del cos.- Colpejar dues vegades consecutives el volant en el mateix camp.- Tocar la xarxa amb el cos o amb la raqueta.- Envair el camp contrari per damunt o per sota de la xarxa.- Colpejar amb el volant el sostre, a terra o enviar-lo fora del camp.- Situar-te, en el moment del servei, fora de lrea que et correspon, ja

sigui quan serveixis tu o quan rebis.

Totes aquestes accions se sancionaran amb falta i satorgar el servei aljugador contrari. Si el jugador a qui satorgui el servei ja el tenia, anotar a

ms un punt.

Quina s la seva tcnica?

LA SUBJECCI DE LA RAQUETA

Agafa la raqueta pel mnec, tanca els dits de manera que el polze quedientre lndex i els altres dits. s lanomenada subjecci fonamental ooccidental, que ens servir per als cops plans o drives.

Per colpejar de revs, has de girar el canell de manera que el dit polze quedicom a punt de recolzament en la part plana del mnec.

LA POSICI BSICA

Com ja saps daltres esports, la posici bsica permet estar preparat perrealitzar qualsevol cop, i per realitzar desplaaments molt rpids cap aqualsevol indret del camp. Situat aproximadament en el centre del camp,ms o menys a un metre de la lnia de servei curt.

- Inclina el tronc lleugerament cap endavant.- Flexiona lleugerament les cames, per poder reaccionar molt rpid.- Tingues la raqueta elevada, a punt per colpejar el volant.- Desprs de cada cop, has dintentar tornar a la posici.


15/25

EL SERVEI

En el bdminton s una acci defensiva.Se serveix en diagonal cap a la zona de servei contrria. Sempre shan

dalternar els serveis (no es pot servir dues vegades seguides des dunmateix lloc) i el volant ha danar a caure en la zona assenyalada.Has de servir des del costat dret quan la teva puntuaci sigui parell, i desde lesquerra quan sigui senar.En el joc per parelles, quan un jugador perd el servei, passa a servir el seucompany. Quan aquest tamb el perd, s quan passen a servir els adversaris.Excepcionalment, aquesta norma no s aplicable al primer servei.

Per que que un servei sigui correcte:

- Col.locat amb els peus un davant de laltre.- El bra realitza un moviment de darrera endavant.- En el moment del cop, el cap de la raqueta ha de trobar-se per sota la

m i per sota de la lnia del maluc.- No es poden moure els peus en el moment de servir.- El volant ha dadquirir una trajectria ascendent.

ELS COPS BSICS

Dentrada, podem diferenciar els cops plans o drives (amb el palmell de lam orientat cap on enviem el volant) o de revs(amb el dors de la m cap ala direcci del volant).En funci de la trajectria i la parbola que adquireixi el volant desprs delcop, els principals sn:

- Clear: globus potent que cerca allunyar el contrari de la xarxa.Trajectria molt alta amb una gran parbola.

- Drive: cop de trajectria horitzontal i llarga. Parbola tensa.- Deixada: cop de trajectria curta i parbola mnima que pretn que el

volant caigui just darrera la xarxa. Molt til si el contrari sen trobaallunyat.

- Esmaixada: cop potent de trajectria descendent i rpida perguanyar el punt.

- Drop: cop de trajectria descendent, just a la xarxa, per que esrealitza des del fons de la pista.


16/25

En funci de la intenci del cop, podem distingir entre:- Cops ofensius: tenen per objecte forar lerror del contrari. Es

realitzen habitualment per dalt (per damunt del cap). Sn copsofensius el clear, el drop i lesmaixada.

- Cops defensius: el seu objectiu s protegir-se de latac del contrari.Es realitzen habitualment per sota (per sota el cap). Sn copsdefensius el drive i la deixada.

Com jugar un partit?

EN EL JOC DINDIVIDUALS

- Has de situar-te enmig del teu camp. Sobre la lnia central i a unadistncia aproximada de 15 m darrera la lnia de servei. Desprs delcop, intenta recuperar aquesta col.locaci tan aviat com puguis.

- Col.locat en posici bsica i observa on anir el cop del jugadorcontrari.

- Des daquesta posici central, podrs arribar a la majoria de copsamb un sol pas, ja sigui endavant, endarrera o cap als laterals.

- Noms en el cas que el teu contrari col.loqui un cop molt ajustat cap aun costat, haurs de realitzar ms passes. En aquest cas fes unsprimers passets curts i rpids daproximaci i el darrer, que tha depermetre obtenir una bona posici per a realitzar el cop, ms llarg.

EN EL JOC DE DOBLES

Aqu les possibilitats tctiques sn majors i podem distingir diferentssistemes de joc :

- Davant-darrera : un jugador es col.loca davant, a prop de la xarxa, ilaltre se situa darrere. Aquest sistema susa quan hi ha unadiferncia accentuada entre el joc de tots dos jugadors. El dedarrere ha de ser potent, bon atacant i defensor, mentre que eljugador davanter ha de tenir bona tcnica, ser molt rpid i posseirreflexos per atacar els volants amb trajectries baixes i properes ala xarxa. s un sistema eminentment ofensiu.

- En paral.lel: els dos jugadors se situen a la mateixa alada, cobrintcadascun una meitat del camp. Aquest sistema s ms defensiu, jaque els dos jugadors es col.loquen a la meitat del camp.


17/25

- Mixt: s una combinaci dels dos anteriors. Es realitza jugant elsistema davat-darrera en atac i paral.lel en defensa. Els dos jugadorsvan variant la seva posici segons avana el joc. Normalment s eljugador avanat el qui marca la posici en el camp, i es col.loca sempre

en el costat ms allunyat del volant. El jugador endarrerit escol.locar sempre a laltre costat.

LA VELOCITAT

Qu s la velocitat?

Oi que moltes vegades has jugat amb els teus amics a perseguir-vos?Sempre para el darrer que ha estat tocat. I oi que tamb heu jugat moltesvegades a fer relleus?Molt b, doncs tant per a una cosa com per a laltre cal crrer molt rpid. Hiha persones que tenen una capacitat impressionant per moures amb granrapidesa, mentre que altres ho fan molt ms a poc a poc. Aquesta qualitatfsica sanomena velocitat.En el mn animal tamb passa el mateix. Els animals ms rpids usen lavelocitat per caar-ne de ms lents. Per sort, nosaltres noms lusem per

practicar esport, per jugar.............. i tamb per agafar lautobus si som apunt de perdrel !lPodem definir la velocitat com la qualitat fsica que ens permet realitzarmoviments tan rpid com sigui possible.

Qui fa servir la velocitat ?

Si analitzem una mica la definici anterior, podem observar que es refereixa tot tipus de moviments. No hem de pensar que la velocitat noms s tilper crrer, tamb susa per a altres tipus de moviments. Observa acontinuaci alguns exemples desportistes que necessiten gran velocitat:

- El tennista, per arribar a les pilotes que van lluny, o tamb en elmoviment del servei, en qu el bra baixa rapidssim.

- El nedador de distncies curtes, per desplaar-se molt rpid per unmedi diferent, laigua.

- Un lluitador desgrima, que realitza moviments rpids i sobtats amb elseu floret per aconseguir tocar ladversari i per parar les estocadesque li adrea.


18/25

- Un porter dhandbol o de futbol, que ha de reaccionar molt rpid perparar les pilotes difcils.

Has vist que les manifestacions de la velocitat poden ser mltiples i moltdiverses. De fet no sassemblen en res el moviment de lesgrimidor i el delcorredor de velocitat. A continuaci texposem els diversos tipus develocitat i veurs com totes aquestes manifestacions encaixen en un o altretipus.

Quins sn els tipus de velocitat?

1. Velocitat de reacci: no totes les persones reaccionen igual davantdun mateix estmul. Unes triguen ms i altres menys. Posem perexemple la sortida duna cursa de 100 m. El corredor, col.locat en elsblocs de sortida, espera el tret del jutge que indica que la cursa hacomenat. Per encara que tots els corredors senten el tret alhora,uns surten abans i altres desprs. Les diferncies no sn molt grans,per en una prova tan curta poden ser suficients per decidir elguanyador. Aquesta capacitat de respondre amb la mxima rapidesa a

un estmul s el que anomenem velocitat de reacci. La velocitat dereacci s necessria per a la majoria dels esports. Sovint es tractadua qualitat determinant. Altres exemples:

- Un porter de futbol o dhandbol, que necessita reaccionar rpidamentper obstruir la trajectria de la pilota que ha xutat un jugadorcontrari. En aquest cas es tracta dun estmul visual.

- La sortida duna cursa de nataci, ja que en sentir el senyal elsnedadors han de llanar-se a laigua tan aviat com puguin. Si no tenenuna velocitat de reacci elevada, quan comencin a nedar ja tindrandesavantatge.

- Els moviments que fa el lluitador desgrima per aconseguir aturar elsembats del seu contrincant. Quan veu la direcci que porta el floretdel rival, reacciona rpidament interposant el seu per evitar sertocat.

s el que es coneix com un esportista amb reflexos i depnfonamentalment de la capacitat del sistema nervis per transmetre elsimpulsos que fan possible el moviment dels msculs.


19/25

2. Velocitat gestual: com indica el seu nom, s la capacitat que permetrealitzar un gest amb la mxima velocitat possible. Reprenentlexemple anterior del lluitador desgrima, ara ja no es tracta tant dereaccionar per defensar-se de les estocades de ladversari, com

daconseguir llanar-li atacs. Lhabilitat i, sobretot, la velocitat ambque sigui capa de manejar el floret faran possible la seva victria.Un altre exemple s el del jugador de tennis taula que, mitjanantmoviments rpids amb la pala, aconsegueix enviar rpidament la pilotaal costat contrari i sorprendre ladversari.A vegades es tracta de realitzar un gest que es repeteixcontnuament. Aqu s fonamental la capacitat dels msculs percontraures una vegada i una altra, fins a assolir la mxima freqnciade moviments. Un exemple seria el dun ciclista que lluita per guanyar

un esprint i que pedaleja tan rpid que s impossible veure-li els peusntidament.

3. Velocitat de desplaament: aquesta s la manifestaci ms clara develocitat.s la cacitat duna persona de recrrer una distncia en elmenor temps possible. Alguns exemples: una cursa de 100 m llisosdatletisme, cursa de 50 m de nataci, lesprint que practica unfutbolista per arribar a una pilota, la cursa que realitza un jugador de

rugbi amb la pilota a les mans per evitar els placatges contraris iaconseguir un assaig......, tots els casos en qu els esportistes correna la mxima velocitat per aconseguir un objectiu.

En la majoria dels casos, un esportista no en t prou amb disposar dunnic tipus de velocitat i necessita dominar-ne almenys dos, i en algunscasos, tots tres.

Vols millorar la teva velocitat?

Els salts, els jocs i la millora de la tcnica tajudaran a guanyar velocitat.


20/25

VOLEIBOL(II)

EL REGLAMENT BSIC

Jugadors: cada equip el componen 12 jugadors. Sis juguen simultniament ala pista.Inici dun set: en comenar cada set, els jugadors han de situar-se tresdavant (davanters) i tres darrera ( defenses).Puntuaci: cada vegada que un equip guanya una jugada, tant per encertpropi com per error de ladversari, saconsegueix un punt i el dret al servei.Un set es guanya quan lequip aconsegueix sumar 25 punts, amb dos dediferncia sobre ladversari. Quan els dos equips empaten a dos sets, senjuga un cinqu i definitiu a 15 punts. Tamb en aquest cas shan daconseguir

dos punts de diferncia.Guanya el partit lequip que aconsegueix guanyar primer tres sets, senselmit de temps.Rotaci: quan un equip aconsegueix un punt i recupera el servei, ha derealitzar una rotaci. En ella, els jugadors roten una posici en el sentit deles agulles del rellotge.Accions que pots fer:

- Tocar la pilota amb qualsevol part del cos.- Un equip pot efectuar fins a tres tocs de pilota abans de passar-la al

camp contrari.- Jugar la pilota fins i tot fora dels lmits del camp, desprs que lhagi

tocat un company.- Servir, per iniciar el joc, des de qualsevol punt darrere la lnia de

fons.- s vlid el servei o la jugada en que la pilota passa a camp contrari,

encara que hagi tocat la xarxa.- Les lnies formen part del terreny de joc. Per tant, si la pilota hi bota

al damunt, la jugada s vlida.Accions que no pots fer :

- efectuar dos tocs consecutius, exepte desprs dhaver efectuat unbloqueig, ja que aquest no compta com a toc.

- Agafar o retenir la pilota amb les mans. Noms la pots colpejar.- Tocar la xarxa amb el cos.- Sobrepassar totalment amb un o els dos peus la lnia central del

terreny de joc.- Variar lordre de rotaci durant el desenvolupament dun set.

Totes aquestes accions se sancionen amb un punt a favor de lequip contrari.


21/25

LORDRE LGIC DUNA JUGADA

Els tres tocs que un equip pot donar a la pilota perqu passi a camp contrari,sn els segents:- Recepci: s el primer toc. Normalment susa la passada

davantbraos, encara que a vegades tamb pot fer-se amb la passadade dits.

- Collocaci: s el segon toc. El realitza el collocador mitjanant unapassada de dits, tot i que si fos necessari, pot usar tamb la passadadavantbraos.

- Rematada: s el tercer toc. La realitzen els rematadors.LA TCNICA

REPASSEM LA POSICI BSICA:

- s una posici dalerta, datenci, que tha de permetre reaccionarrpidament per anar a cercar la pilota.

- El cos inclinat cap endavant.- Els braos davant del cos.- Separa els peus i avanan un lleugerament.

PASSADA DAVANTBRAOS:s la que susa normalment per a rebre els serveis, rematades o qualsevolpilota que ens envi lequip contrari. s un cop fonamental per al joc dunequip, ja que poseeix una doble funci. Una funci defensiva, perqu el seuobjectiu s evitar que la pilota toqui a terra i, en conseqncia evitar quelequip contrari aconsegueixi un punt. Daltra banda, t una funci ofensiva,perqu tamb t per objectiu aconseguir que la pilota arribi en bonescondicions al rematador.Has dintentar:

- concentrar-te en la pilota, des del mateix moment en que s a lesmans del jugador que realitza el servei.

- Desplaar-te a cercar la pilota abans que arribi a lalada de la xarxai no esperar fins que arribi al teu camp.

- Finalment, tenir sempre en compte que com ms potent sigui el serveio la rematada, ms suau ha de ser el toc davantbraos, per esmorteirla pilota convenientment.


22/25

Errors que has devitar:- Desplaar-te molt tard, quan la pilota ja s al teu camp.- Tenir els braos enganxats al cos.- Flexionar els braos per colpejar la pilota.- Colpejar la pilota amb els canells.- Impulsar la pilota noms amb els braos, sense estendre les cames.

PASSADA DE DITS O COLLOCACI:s la que normalment susa per collocar la pilota al rematador en condicionsptimes. Tamb ens pot servir per rebre una pilota molt alta o per passar lapilota a laltre camp quan no tenim possibilitats de rematar. Els equips devoleibol tenen un especialista, anomenat collocador, que domina a la

perfecci aquest tipus de passada i que sencarrega de repartir el joc alsrematadors.Has dintentar:

- Estar molt atent al primer toc (la recepci) per desplaar-terpidament cap a on vagi la pilota.

- Impulsar la pilota amb una extensi de cames, del tronc i dels braosenlaire i endavant, en la direcci de la passada.

- La passada ha de ser suficientment alta i ben dirigida perqu elrematador pugui agafar impuls i saltar cap a la pilota.

Errors que has devitar:- Tenir els dits de punta , mirant enlaire. La pilota no sortir amb

precisi i et pots fer mal en alguna articulaci dels dits.- Colpejar la pilota davant la cara, o massa amunt, amb els braos

estirats.- Colpejar la pilota abaixant els braos.- Colpejar la pilota amb un cop de canell cap endavant.- Collocar la pilota per darrera el rematador i massa baixa.

LA REMATADA:En una jugada, la rematada s el darrer toc. s un cop molt efica a lhoradaconseguir un punt, perqu s molt difcil de defensar per laltre equip acausa de la velocitat que porta la pilota. Has de pensar que tant la recepcicom la collocaci tenen com a objectiu aconseguir una bona rematada. Pertant, aconseguir un punt amb una rematada s la culminaci duna jugadadatac.Les fases duna rematada sn:


23/25

Correguda:amb dues o tres passes.Impuls: fes la darrera passa molt llarga i recolza el tal a terra. El cos estroba molt endarrerit. En recolzar laltre peu, dones un fort impuls capenlaire amb les dues cames i tamb aixeques els braos.

Salt: ha de ser vertical, per evitar tocar la xarxa.Armat: posa la m darrera el cap, de manera que el colze quedi msendarrera que lespatlla.Colpeig: es realitza amb el palmell de la m, recordant que la pilota sempreha de ser davant teu.

Has dintentar:- Situar-te darrera la lnia de 3 m amb la finalitat de tenir prou espai

per a la correguda dimpuls.

- Iniciar la correguda quan la pilota hagi sortit dels dits del collocador.Aix sabrs cap on has de desplaar-te i quantes passes serannecessries.

- Colpejar la pilota a la mxima alada per damunt la xarxa.Errors que has devitar:

- Iniciar la correguda abans dhora, sense esperar a veure latrajectria de la pilota.

- En saltar, deixar la pilota darrere el cos.- Saltar cap endavant en lloc de cap amunt.- Tocar la xarxa o, en caure, cometre invasi de camp.

EL BLOQUEIG:s una acci defensiva que t per objectiu evitar que la pilota passi alnostre camp desprs duna rematada. A causa de la perillositat de larematada, un equip es veu obligat a defensar-sen i no s destranyar que elbloqueig el realitzin dos i fins i tot tres jugadors alhora. Com ja hem dit, elbloqueig no es considera un toc de pilota. Per aix, desprs dun bloqueig,podem realitzar encara els tres tocs duna jugada. Si tu ets el jugador queefectua el bloqueig:

- Posat davant la xarxa, a uns 50 cm della. Flexiona els braos i posales dues mans a lalada de les espatlles, amb el palmell cap a la xarxa.

- Salta amb energia cap enlaire alhora que salta el rematador de laltreequip. Aixeca els dos braos verticalment fins que les teves manssobrepassin la xarxa.

- Tingues les mans obertes del tot, una al costat de laltre i amb elsdits rgids per frenar la pilota. Mai no tanquis els ulls.


24/25

Hi ha dos tipus de bloqueig, lactiu i el passiu. En el primer, els braospassen per damunt la xarxa i els canells fan una flexi endavant, per tal quela pilota reboti a les mans, toqui a terra en el camp contrari i saconsegueixiaix el punt. El segon, el passiu, t una funci defensiva, ja que noms

sestiren els braos i les mans enlaire sense fer cap moviment endavant.

EL SERVEI:s el cop amb qu es posa en joc la pilota. En els serveis es colpeja la pilotaamb el palmell de la m. Si ho fas amb el puny o el canell no sempre podrsdirigir la pilota cap a on vols.Servei baix:

- Amb els peus i les espatlles mirant endavant, flexiona una mica lescames i avana el peu contrari al bra amb qu servirs.

- Aguanta la pilota a lalada de la cintura mentre tires el bra delservei enrere i amunt.

- Ara serveix; tira el bra endavant i amunt amb fora i colpeja lapilota per sota amb el palmell de la m. Simultniament, estn lescames.

- El bra segueix recte cap endavant, sense creuar-lo per davant delcos.

Servei de tennis:Si vols guanyar efectiviat en el joc del teu equip, pots comenar a atacar jades del mateix servei. Aquest servei s molt efectiu, ja que la pilota descriuuna trajectria molt plana i porta molta potncia, de manera que causamolts problemes en la recepci per part de lequip contrari.

- Situat de cara al camp contrari i avana el peu contrari a la m quecolpejar la pilota.

- Llana la pilota enlaire, a lalada del peu avanat.- Mentre la pilota s a laire, arqueja el cos cap enrera, gira les

espatlles i arma el bra posant la m darrera el cap.- Estn tot el cos per colpejar la pilota, fins a quedar-te ben estirat.

Posa la m rgida per colpejar la pilota i tingues el bra completamentrecte.

LA TCTICA

SISTEMES DE RECEPCI DEL SERVEI:


25/25

A vegades, en comenar un partit, els punts se succeeixen un darrera laltreamb molta rapidesa perqu un equip t dificultats per rebre el servei. Si sel vostre cas, la soluci passa per perfeccionar la vostra passadadavantbraos i per entrenar un sistema de recepci del servei, o sigui, la

forma dorganitzar els jugadors dun equip en el terreny de joc a lhora derebre el servei. Els objectius sn:- Que la pilota no toqui a terra.- Poder comenar una jugada passant la pilota al collocador.

Recorda que els sistemes de recepci no han de ser posicions esttiques!!!

Recepci en W o en 1-3-2:En aquest sistema, el collocador se situa en primer lnia, molt a prop de laxarxa. Els altres cinc jugadors es reparteixen la zona defensiva de la

manera segent: tres formant una segona lnia i dos formant una terceralnia. Aquests cinc dibuixen la forma de la lletra W en el camp. En aquestsistema el collocador mai no rep i noms ha destar pendent de la recepcide qualsevol dels altres cinc jugadors.

Recepci en semicercle:En aquest sistema el col.locador tamb se situa a prop de la xarxa i tampocno sencarrega de rebre el servei. Els altres jugadors es situen a la zona dedefensa descrivint un semicercle.

JUGAR EN ATAC:Quan la vostra recepci millori i ja comenceu a construir jugades dataclequip shaur dorganitzar amb un sistema datac. Perqu, la recepci en Wo en semicercle noms sutilitzen per a contrarestar el servei. El sistema dejoc datac ms utilitzat en laprenentatge del voleibol, s el de collocadorper torn: el davanter que ocupa la zona 3 s el collocador i sencarrega decollocar les pilotes als rematadors (zones 2 i 4). Cada vegada que sefectua

una rotaci, hi ha un nou collocador i dos nous rematadors.Altres sistemes datac sn:

- Un collocador i cinc rematadors: hi ha un especialista en collocar irealitzar aquesta funci durant tot el partit. Sha de vigilar a nocometre falta de rotaci.

- Dos collocadors i quatre rematadors: tenim dos collocadors, unsituat a la primera fila i laltre a la segona.

apunts 3r educació física (web)

Documents