DOSSIER 3r D’ESOEDUCACIÓ FÍSICA

1

PROGRAMACIÓ D’EDUCACIÓ FÍSICA 3r ESO

UNITAT DIDÀCTICA 1: Condició Física i Salut I1. Les qualitats físiques bàsiques.

1.1. La resistència (classificació i influència sobre l’organisme)1.2. La força (classificació i influència sobre l’organisme)1.3. La velocitat (classificació i influència sobre l’organisme)1.4. La flexibilitat (classificació i influència sobre l’organisme)1.5. Treball de les qualitats físiques amb diferents sistemes i mètodes.1.6. Millora dels tests de condició física.1.7. Identificació i diferenciació d’exercicis de força i flexibilitat.

2. Fonaments anatòmics aparell locomotor i localització músculs i ossos cos humà.3. El sistema cardiorespiratori

UNITAT DIDÀCTICA 2: Gimnàstica Artística Esportiva.1. Història i característiques generals.2. Puntuació de les competicions.3. Tipus d’elements gimnàstics.5. Proves de les modalitats masculines i femenines.6. Execució d’elements d’enllaç i acrobàcies a terra.7. Execució d’habilitats en aparells.

UNITAT DIDÀCTICA 3: El bàsquet.1. Història.2. Reglament.3. Tècniques bàsiques.4. Situacions de joc (modificat, joc reduït)5. Treball de la condició física mitjançant els esports col·lectius

UNITAT DIDÀCTICA 4: L’expressió corporal.1. Definició2. Objectius de l’expressió corporal.3. Disciplines en què és imprescindible un bon treball expressiu.4. Representació de personatges i situacions de forma individual.5. Exercicis de comunicació no verbal en parelles i grups.6. Execució en grup de petites coreografies i representació de temes i situacions en

suport sonor o no.

UNITAT DIDÀCTICA 5: El voleibol.1. Història.2. Reglament.3. Tècniques bàsiques.4. Situacions de joc (modificat, joc reduït i amb diferents materials)

UNITAT DIDÀCTICA 6: L’atletisme1. Història 2. Reglament3. Curses, salts i llançaments

2

4. Pràctica de diferents modalitats en una sortida extraescolar.

3

UNITAT DIDÀCTICA 1: CONDICIÓ FÍSICA I1. Les qualitats físiques bàsiques (tipus en què es classifiquen i influència sobrel’organisme).

Les qualitats físiques bàsiques o condicionals són la resistència, la força,la flexibilitat i la velocitat.

1.1. La resistènciaDEFINICIÓ: És la capacitat de mantenir un esforç físic durant un temps prolongat.

CLASSIFICACIÓ:• Resistència aeròbica: Un esforç de resistència és aeròbic quan l’oxigen que

arriba als músculs que treballen és suficient per realitzar l’exercici. Diremque és un treball en equilibri (hi ha una concordança entre l’oxigen quenecessitem i el que poden aportar les funcions orgàniques). Una activitataeròbica serà de llarga durada (temps, metres...) i de poca intensitat(pulsacions...). Exemples: córrer, ballar, patinar ... a baixa velocitat i durantmés 15-20 minuts

• Resistència anaeròbica: Quan realitzam un esforç d’alta intensitat, l’oxigenque arriba als músculs és insuficient i poc a poc el cos es va esgotant.Aquests esforços realitzats amb dèficit d’oxigen els denominaremanaeròbics i són molt intensos i de curta durada.. Exemples: 200 metreslliures, nedar 100 metres ... (són esforços efectuats a la major velocitatpossible).

INFLUÈNCIA SOBRE L’ORGANISME:Si regularment (3 dies a la setmana mínim) es practica un esforç de resistència, la

persona aconsegueix aguantar l’esforç durant més temps i cansar-se menys. Això és degut a quèen el seu cos s’han produït els següents canvis:

- Augment dels glòbuls rojos (encarregats de transportar oxigen).- Augment de la grandària del cor i la força del múscul cardíac (més capacitat pel

bombeig de sang)- Augment de la capacitat respiratòria (volum d’aire que capten els pulmons)- Disminució de la freqüència cardíaca de repòs.

La forçaDEFINICIÓ: És la capacitat que tenen els músculs de contreure’s per vèncer una

oposició externa.

CLASSIFICACIÓ:• Força màxima: És la màxima força que una persona és capaç de realitzar. El

múscul exerceix una tensió màxima per vèncer una oposició molt gran.Quan s’entrena la força màxima es realitzen exercicis amb molt poquesrepeticions i poca velocitat però el pes a superar és molt alt (quasi el màximde les possibilitats de l’atleta). És el cas de l’halterofilista.

• Força ràpida o explosiva: S’exerceix al realitzar un moviment de força almàxim de les nostres possibilitats. Ex: llançament de disc, salt d’alçada....

• Força-resistència: S’utilitza quan cal realitzar un moviment de força durantmolt de temps i de forma continuada. Són de força-resistència tots aquellsexercicis que executam a ritme suau i durant bastant de temps o realitzantmoltes repeticions. Exemples: 3x20 abdominals, remar, 20 flexions debraços...

4

INFLUÈNCIA SOBRE L’ORGANISME:El treball i l’entrenament de la força produeixen ràpides millores sobre l’organisme.

Això és degut als següents factors:• Augmenta la grandària de les fibres musculars i, per tant, augmenta la

grandària del múscul. Aquest fenomen s’anomena hipertrofia muscular.• També augmenta la grandària dels tendons que uneixen el múscul a

l’articulació.• El múscul augmenta les seves reserves d’energia.• Es facilita el manteniment de postures correctes amb l’augment del to

muscular (grau de tensió dels músculs en repòs)

La flexibilitatDEFINICIÓ: És la qualitat física que ens permet realitzar moviments de gran amplitud

amb alguna part del nostre cos.

CLASSIFICACIÓ: Hi ha dos components fonamentals que condicionen la flexibilitat.• Mobilitat articular: És la capacitat de moviment que trobam a totes les

articulacions (unions entre els ossos) del nostre cos. No totes tenen lamateixa capacitat de moviment ni totes les persones tenim la mateixamobilitat a les diferents articulacions. En relació a l’activitat física lesarticulacions més importants a tenir en compte són: coll, espatlla, colze,canyell, tronc, “cadera” (malucs) que permet els moviment de les cames,genoll i turmell. Aquesta capacitat és poc entrenable.

• Estirament muscular: És la capacitat que té el múscul per estirar-se. Nototes les persones podem aconseguir el mateix grau d’elongació muscular,influeixen aspectes com l’edat, el sexe i la genètica. També intervenen enl’estirament aspectes situacionals, com poden ser: la temperatura delmúscul, l’hora del dia, l’estat d’ànim. Aquesta capacitat és pot millorar,encara que també involuciona amb l’edat.

INFLUÈNCIA SOBRE L’ORGANISME:• Evita lesions del nostre aparell locomotor (una musculatura elàstica és més

resistent).• Els lligaments i la càpsula articular que protegeixen l’articulació es fan més

extensibles.• Augmenta lla capacitat d’elongació del múscul.• Afavoreix la contracció del múscul.• Millora la tècnica.• Millora la circulació, prevé la sobrecàrrega muscular i relaxa el cos.

La velocitatDEFINICIÓ: És la qualitat física que ens permet realitzar un moviment el més ràpid

possible, tant si es tracta de recórrer una distància, com de fer un sprint o d’aturar una pilota.

CLASSIFICACIÓ:• Velocitat de reacció: És la capacitat de respondre el més ràpid possible a un

estímul determinat. Ex: sortida d’una cursa.• Velocitat gestual: És la capacitat que permet realitzar un gest de forma

ràpida i efectiva. Ex: un remat a voleibol, l’aturada d’un porter d’handbol.• Velocitat de desplaçament: És la capacitat de recórrer una distància en el

mínim temps possible. En són exemples: Curses de 100 i 200 metresatletisme, de 50 metres natació.

5

INFLUÈNCIA SOBRE L’ORGANISME: Els exercicis de velocitat, després d’un tempssuficient de pràctica, poden aconseguir els següents efectes:

• El sistema nerviós transmet l’ordre de contracció als músculs molt mésràpid, per tant, aquests poden contreure’s més aviat.

• Al realitzar esforços de potència (força a la màxima velocitat)desenvolupem una hipertròfia muscular (augment de la grandària de lamusculatura).

• Augmenten les reserves d’energia dels músculs, les que permeten esforçoscurts i ràpids.

ACTIVITATS1- Escriu al costat de cadascuna de les activitats següents si creus que és de resistència aeròbica o anaeròbica.

- Córrer 5 Km ...............................- 100 m braça (natació).......................- 400 m tanques (atletisme)....................- Fer sèries de 200 metres a alta intensitat.......................- Ballar 1 hora .............................- Excursió de 4 hores a peu.....................................

2- Anomena cinc exemples de moviments en què intervingui la força explosiva.3- Explica i dibuixa tres exercicis de flexibilitat dels següents músculs: abductors, dorsal ample, tríceps, bíceps femoral.4- Llegeix atentament els apunts i enumera tots els beneficis que aporta a l’organisme la realització d’una activitat física adequada.5- Explica un joc que serveixi per a treballar la velocitat de reacció.6- Posa un exemple d’activitat física on sigui necessària una bona velocitat gestual.

6

FITXA ZONA D’ACTIVITAT

Quan realitzam exercici físic hem de controlar que les pulsacionses trobin entre el 60% i 85% de l’Índex Cardíac Màxim (ICM) ques’obté restant a 220 la teva edat:

ICM (220- edat) = ............................. p/min

A classe ens mirarem les pulsacions en 15 segons, no es perd tan de temps i es bastan precís. Per tant dividint l’anterior resultat entre 4 obtindrem l’ICM per 15 segons

ICM (220- edat)/4 = ............................. p/15 segons

Ara ens queda calcular el 60% i el 85% d’aquesta cifra

............ 100% x 65%

x =

............ 100% x 85%

x =

LA MEVA ZONA D’ACTIVITAT ESTÀ ENTRE ........... i ............ PER 15SEGONS

Quan realitzem exercici físic les pulsacions s’han de trobar dins aquesta franja,així ens asseguram que l’exercici que fem és aeròbic i que produeix efectes beneficiososa la nostra salut que és el que ens interessa a Educació Física. És evident que encara quetots tingueu la mateixa zona d’activitat el ritme de carrera variarà ja que sí tenc millorcondició física hauré d’anar més ràpid per arribar a la zona d’activitat mentre que síestic més desentrenat hi arribaré abans i anant més lent.

SESSIÓA aquesta classe em prendré el pols vàries vegades:

a) Abans de l’activitat ..............b) Després de l’escalfament ..............c) Després de carrera contínua 10 minuts ..............d) Després de 5 minuts d’estiraments ..............

ACTIVITATS1- Com han variat les teves pulsacions durant la classe?2- Quan has estat dins la “zona d’activitat”?3- Pren-te el pols vàries vegades al dia:

- Abans d’aixecar-te al matí: ......- Entre classe i classe: ......- Quan hagis pujat escales: ......- Durant l’entrenament de qualsevol esport: .....

7

UNITAT DIDÀCTICA 1: CONDICIÓ FÍSICA I2. Composició de l’aparell locomotor: la musculatura i l’esqueletEl nostre cos està format per un conjunt d’elements que li donen una estructura i

una forma i que tenen la missió de sustentar-lo i fer-lo moure.Elements principals:- Ossos (elements passius)- Articulacions (elements mòbils o punts d’unió)- Músculs (elements actius)Tots aquests elements, per altra banda, cobreixen i protegeixen els órgans situats

a l’interior del nostre cos (pulmons, cor, cervell...)

1. L’ESQUELETÉs el conjunt format per tots els ossos. La carcassa d’ossos del cos humà té

quatre objectius fonamentals:a) Suport i manteniment de la figura del cosb) Protecció de les parts més delicadesc) Suports dels músculsd) Formació de cèl·lules sanguínies

Podem classificar els ossos en tres grans grups:- Ossos plans- Ossos curts- Ossos llargs

Si ens fixam en l’estructura general d’un os llarg distingim:- Dos extrems eixamplats (epífisis)- Una part central (diàfisi)- Diverses prominències on s’inserten els músculs (apòfisis)- Forats per on entren i surten els vasos sanguinis i nervis- Una membrana que envolta tot l’os (periosti)- La medul·la groga.- La medul·la roja (dins els espais porosos de les diàfisis, on es formen els

glòbuls rojos de la sang.

Al CAP tenim 8 ossos i a la CARA 14, però els que més ens interessen des del’àmbit de l’Activitat Física i l’esport són:

- La columna vertebral: 7 vertebres cervicals, 12 dorsals, 5 lumbars, el sacre iel còccixs (4 vertebres atrofiades).

- La caixa toràcica: formada per les 12 vèrtebres dorsals i les costelles unidespel davant a l’os estèrnum. Els 7 primers parells són les costelles vertaderesque s’articulen a l’estèrnum per cartílags. Les 3 següents són les costellesfalses que s’uneixen al cartílag de la setena costella i les 11 i 12 són lescostelles flotants ja que estan només articulades a les tres darreres vertebresdorsals

- La cintura escapular: formada per clavícula i omòplat- Les extremitats superiors: Húmer (braç), cúbit i radi (avantbraç) i 8 ossos del

carp, 8 metacarpians i falanges dels dits (mà) - La cintura pelviana: 2 ossos coxals (ili, isqui i pubis)- Les extremitats inferiors: fèmur (cuixa), tíbia i peroné (cama) i 7 ossos

tarsians (tars), 5 metatarsians i les falanges dels dits (peus).

8

LES ARTICULACIONSSón punts mòbils o superfícies de contacte entre ossos. Els lligaments, tendons i

músculs reforcen i protegeixen aquesta unió.

9

ELS MÚSCULSSón elements actius, els anomenats esquelètics serveixen per mobilitzar

l’esquelet que són els que més interessen des de l’àmbit de l’activitat física. Hi ha elsmúsculs llisos de contracció involuntària (per exemple músculs del tub digestiu) i elsmúsculs estriats de contracció voluntària (serien els esquelètics) i el múscul del cor queés estriat però de contracció involuntària.

La musculatura esquelètica es pot classificar en:- Músculs curts (poca mobilitat, molta força)- Músculs amples (formes triangulars o romboïdals)- Músculs llargs (es troben a les extremitats)Dins l’estructura d’un múscul llarg trobam la part central o ventre: constituïda

per les fibres musculars o miofibrilles i dos extrems i tendons que impliquen l’inserció al’ós.

Dins les funcions més característiques del múscul distingirem la funció agonista(de moviment) i l’antagonista (sustentadora o fixadora)

Les propietats de múscul són:- Excitabilitat: capacitat de donar resposta quan es rep un impuls nerviós. La

zona de contacte entre múscul i nervi s’anomena “placa motora”.- Contractibilitat: quan el múscul rep l’impuls nerviós i s’excita, s’escurcen les

fibres musculars i com a conseqüència, tot el múscul es contreu. Podemcomparar el múscul a un motor, utilitza l’energia química que prové del’oxidació dels nutrients (combustible) i la converteix en energia mecànica,que es tradueix en moviment.

- Elasticitat: és la capacitat del múscul de tornar a la seva longitud habitualquan finalitza el procés de contracció.

Tenim 600 músculs diferents. Apart dels músculs del cap i la cara (mímics imastegadors) els més importants en relació a l’activitat física són:

- Músculs del coll: esterno-clido-mastoidal (rotació i inclinació del coll)- Músculs del tronc (part anterior): pectoral major i menor i intercostals.- Músculs del tronc (part posterior): trapezis, dorsal gran- Músculs extremitat superior: deltoides, bíceps, tríceps, pronador (exterior) i

supinador (interior), flexors/extensors ...- Músculs de les extremitats inferiors: quàdriceps, bíceps femoral, sartori,

abductors (exterior cama) / adductors (interior cama), tibial anterior, bessons,flexors/extensors dels dits.

10

11

ACTIVITATS1. Explica les funcions dels ossos i l’estructura d’un ós llarg. Cerca un gràfic

d’aquest a una enciclopèdia, al llibre de naturals o internet i dibuixa’ldistingint les seves parts.

2. Explica la composició de la columna vertebral i la caixa toràcica.3. Explica les propietats dels músculs.4. Què són les articulacions i quina funció tenen?5. Quins són els ossos i músculs més importants en relació a l’activitat física?

UNITAT DIDÀCTICA 1: CONDICIÓ FÍSICA I3. El sistema cardiorespiratori.Aquest sistema està altament relacionat amb la resistència (qualitat física bàsica).

Tenir una bona resistència implica un bon estat d’aquest sistema i el treball de la resistènciapermetrà una bona salut dels aparells cardíac, circulatori i respiratori.

3.1. L’aparell respiratoriL’èsser humà respira de forma involuntària. Es a dir, és un acte del qual no en som

conscients encara que sigui imprescindible per a la vida.Nosaltres captam l’oxigen de l’aire mitjançant l’aparell respiratori a través dels

pulmons (autèntics protagonistes de la funció respiratòria). Llavors aquest oxigen seràtransportat, pels glòbuls rojos de la sang, a les cèl·lules per a què aquestes realitzin l’autènticarespiració.

La respiració cel·lularA través dels aliments, el nostre cos es proveeix de l’energia necessària per poder

desenvolupar el treball diari. Però aquests no són suficients per ells sols ja que per ser aprofitadaaquesta energia s’ha de separar de la matèria. En aquest moment entra en acció l’oxigen.

Quan respiram, l’oxigen entra en els pulmons i, des d’allà, els glòbuls rojos (quetravessen els capil·lars sanguinis que envolten els alvèols) el transporten a tots els racons del’organisme. En les cèl·lules, les matèries nutrients es combinen amb l’oxigen i l’energia esva desprenent gradualment, mantenint a les cèl·lules en correcte funcionament gràcies auns complicats mecanismes bioquímics.

Al respirar queden com a residus una sèrie de substàncies perjudicials o inútils, com elgas carbònic, que els mateixos pulmons s’encarreguen d’expulsar.

OXIGEN (aire) ----- PULMONS (alvèols) O2 ----- SANG (oxigen) ---- Cèl·lules (Oxigen + Nutrients que venen dels aliments)

------ ENERGIA ----- anhídrid carbònid (CO2) ----- pulmons (alvèols) CO2 ----- CO2 aire.

Els moviments respiratorisSi l’aire que es troba a l’interior del pulmons no es renovés constantment, prest

s’esgotaria l’oxigen que dona vida a les cèl·lules. Per aconseguir aquesta renovació els pulmonss’inflen i desinflen continuadament. En els moviments respiratoris podem distingir 2 fases:

Inspiració: Quan l’aire penetra en els pulmons, el diafragma baixa, les costelles iestèrnum pugen i els pulmons es poden inflar al augmentar el volum de la caixa toràcica.

Espiració: És quan expulsam aire a l’exterior, els pulmons es comprimeixen i recobrenel seu volum inicial, ja que puja el diafragma i baixen costelles i estèrnum.

L’exercici físic i l’aparell respiratori.Amb el treball de la resistència aconseguirem augmentar la capacitat pulmonar

(quantitat d’aire que poden captar els pulmons)

12

Durant l’exercici físic augmenta la freqüència respiratòria (quantitat de vegadesque inspiram i espiram). La ventilació normal en estat de repòs és de 8 litres per minutmentres que durant l’exercici pot ser de 150 litres per minut.

2.2. L’aparell circulatoriÉs l’encarregat de distribuir per tot l’organisme l’oxigen que la sang agafa en els

pulmons i de dur fins a les cèl·lules les substàncies nutritives que necessita l’organisme persobreviure.

La sangLa sang està formada per plasma sanguini (en el que es troben dissoltes sals minerals,

glucosa, proteïna, gas carbònic i oxigen) i per diferents tipus cèl·lules sanguínies que són:- Els glóbuls blancs o leucòcits (que tenen la funció de defensa de l’organisme)- Les plaquetes (que intervenen en el procés de coagulació)- Els glòbuls rojos que contenen l’hemoglobina, responsable directa del color de la

sang (conté gran quantitat de ferro) i de la seva capacitat per retenir l’oxigen.

La circulació de la sangA l’anomenat circuit pulmonar o circulació menor, la sang surt del ventricle dret per

les artèries pulmonars cap als pulmons, la qual cosa ens permet l’oxigenació. Torna a cada al’aurícula esquerra del cor per les venes pulmonars.

En el circuit general, anomenat també circulació major, la sang surt del ventricleesquerre per l’artèria aorta per ser repartida per tot l’organisme; d’aquesta manera s’assegura elsubministrament d’oxigen i de nutrients a tots els òrgans. La sang torna a l’aurícula dreta per lesvenes caves superior i inferior.

Als dos circuits, i independentment de la quantitat d’oxigen que conté la sangtransportada, les artèries condueixen sempre la sang des del cor cap als òrgans, i les venes fan elrecorregut contrari: dels òrgans cap al cor

13

Modificacions de la sang en/per l’exercici físicDurant l’exercici físic augmenta la quantitat de sang que passa pel cor en

un minut per satisfer les demandes energètiques de l’organisme en situaciód’esforç.

L’exercici físic i, més en concret, l’entrenament de la resistència augmentael nombre de glòbuls rojos de la sang. Per tant, la persona entrenada té méscapacitat per el transport d’oxigen.

Els homes solen tenir 5 milions de glòbuls rojos per mm3, mentre que lesdones en tenen entre 4 i 5 milions per mm3. I un atleta pot arribar a tenir-ne mésde 6 milions!

El ritme cardíac i l’exercici físicEl cor, al contreure’s, projecte la sang amb força cap a les artèries i quan es

relaxa torna a omplir-se de sang.El cor no descansa mai i adapta el seu moviment a les necessitats de

l’organisme: si fas carreres o saltes, anirà més ràpid; si dorms, anirà més lent.Un home adult presenta de 70 a 80 batecs per minut, mentre que un nen pot

tenir-ne el doble. I molts atletes tenen un ritme cardíac de tan sols 50 o 60 batecsper minut.

Amb l’exercici físic augmenten les pulsacions, ja que el cor batega mésràpid per bombejar sang suficient per proporcionar energia als músculs.

Una persona entrenada disminueix la seva freqüència cardíaca de repòs jaque el seu cor s’ha tornat més eficient. El múscul cardíac augmenta la seva força iexpulsa més sang a cada batec, per la qual cosa es pot permetre bategar menysvegades.

Activitats aparell respiratori1- Quina qualitat física bàsica es relaciona amb un bon estat del sistema

cardiorespiratori?2- En què consisteix la respiració cel·lular.3- Explica les fases dels moviments respiratoris.4- De quina manera canvia la freqüència respiratòria quan fem exercici físic?.

Activitats aparell circulatori1- Explica de quina manera circula la sang per el nostre organisme.2- Per què la sang és vermella?.3- Quins canvis es produeixen a l’aparell circulatori quan estam realitzant exercici

físic?4- Quines diferències trobam en l’aparell circulatori d’una persona sedentària (no

fa activitat física) respecte a una altra que entrena habitualment la resistència?5- Observa les teves pulsacions en repòs (quan t’aixequis de dormir i compara-les

amb les d’un company teu que faci més exercici que tu i un que en faci menys)

14

15

Practica els següents exercicis i anomena articulacions que treballen i músculs ques’estiren dels següents exercicis de flexibilitat. Mantenir la posició durant 20

segons

1 Músculs: Articulacions:2 Músculs: Articulacions:3 Músculs: Articulacions:4 Músculs: Articulacions:5 Músculs: Articulacions:6 Músculs: Articulacions:7 Músculs: Articulacions:8 Músculs: Articulacions:9 Músculs: Articulacions:10 Músculs: Articulacions:

Realitza els següents exercicis de força i anomena la musculatura que treballa.

Mantenir posició durant 20 segons

10 repeticions

16

30 repeticions Mantenir posició 10 segons

20 repeticions 20 repeticions

17

UNITAT DIDÀCTICA 2: Gimnàstica Artística Esportiva

1. HISTÒRIA DE LA GIMNÀSTICA

La gimnàstica es considera un dels esports fonamentals, perquè es relaciona ambles habilitats i destreses que el cos humà es capaç de fer (desplaçaments, salts, girs,equilibris, suspensions...) i les eleva a la màxima dificultat.

L’origen més remot de la Gimnàstica com a esport el trobem a la civilitzaciógrega. L’ideal grec d’una persona perfecte era aquella que englobava una adequadaformació espiritual, moral i física. Per aquest darrer aspecte empraven l’atletisme(curses, salts i llançaments) i la Gimnàstica per aconseguir un cos bell i saludable, jaque pensaven que la salut corporal es corresponia a salut mental. En aquesta màxima esbasen, avui dia, moltes tècniques de relaxació i activitats físiques diverses.

Més endavant, durant l’època romana i a l’Edat Mitjana l’atenció al cos estavamal vista, fins i tot prohibida, si no era amb fins exclusivament militars per a prepararles guerres.

Al finals del segle XIX neixen dues corrents gimnàstiques, una Alemanya il’altra a Suècia. Aquestes dues corrents, amb influències del món del ballet i la dansa,varen anar evolucionant al llarg dels anys i encara ho fan. Podem dir que lesgimnàstiques actuals: tonificació, fitness, manteniment, gimnàstica aeròbica entred’altres i els esports: Gimnàstica Rítmica Esportiva, Gimnàstica Artística Esportivatenen el seu origen històric en aquell canvi de pensament que es va produir a Europa famés de cent anys.

A l’any 1881 es va fundar la Federació Internacional de Gimnàstica i a 1898 aAtenes, en els primers jocs olímpics de l’era moderna, ja va participar en el programa lamodalitat masculina. La femenina no es va incloure fins l’any 1928.

2. GIMNÀSTICA ESPORTIVA ACTUALAvui, la gimnàstica artística ha evolucionat cap a una gran exigència tècnica, una

altíssima dificultat, gran perfecció, rapidesa d’execució i harmonia de moviments ienllaços. S’hi interrelacionen constantment el risc, l’equilibri i la bellesa estètica delsseus moviment, fent-la una de les modalitats olímpiques més atractives.

3. CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS

1.1. Esport individualLa G.A.E. és un esport individual on el practicant està sol durant l’execució. No

hi ha companys ni adversaris, ni cap interacció directe amb ningú, encara que lespuntuacions són comparades amb les del contrincant i, per tant, es depèn de l’actuaciód’aquest.

El mecanisme d’execució és molt important, mentre que els de percepció idecisió no són tan vitals com en els esports d’equip.

Aquest és un esport que requereix superació personal i un fort esforç psicològica través de la disciplina, la capacitat de concentració i la voluntat, la constància i elsacrifici en l’entrenament per realitzar cada vegada exercicis més difícils i més benexecutats. A nivell físic l’eficàcia depèn del domini tècnic i de la condició física.

18

1.2. Domini tècnicElements gimnàstics: serveixen per enllaçar acrobàcies. Són desplaçaments

(doble pas, galop...), salts (agrupat, carpa...), equilibris (de puntes, sobre un peu...), girs,balancejos, suspensions, etc.

Elements acrobàtics: són tots aquells elements que tenen fase aèria (peix, mortal,flic-flac, rodada..., o altres elements que constitueixen la base de tot gimnasta i que lipermeten evolucionar i aprendre elements més complexes (vertical, tombarelles, rodalateral...)

1.3. Condició FísicaQualitat Físiques Bàsiques o Condicionals: resistència aeròbica i anaeròbica,

velocitat gestual, força (sobretot explosiva, ràpida o potència) i flexibilitat.Qualitats Motrius o Coordinatives: agilitat, coordinació, equilibri, ritme, gran

coneixement del cos i domini corporal.

1.4. La composicióLa coreografia dels moviments que conformen l’exercici a cada aparell és molt

important, ha de ser dinàmica, variada i equilibrada pel que fa a les dificultats (benrepartides i de menys a més). En la modalitat femenina , els exercicis de terras’acompanyen amb música, per tant la coreografia dels moviments hi ha d’anarsincronitzada.

L’aprenentatge ha de ser gradual, començant amb les tècniques bàsiques de cadaaparell i fent composicions senzilles, poc a poc és va augmentant la complexitat. Quans’ha de preparar una competició, a part de la preparació física, psicològica i artística,s’encadenen elements i es van repetint trossos de la composició. De cada vegadas’encadenen més exercicis fins arribar a repetir el muntatge sencer.

2. EL REGLAMENT

La Gimnàstica Artística és un dels esports en què el reglament es basa en un codide puntuació com la gimnàstica rítmica, el patinatge, els salts de trampolí, la nataciósincronitzada, etc.. En aquests esports l’actuació de l’esportista és avaluada per un equipde jutges i depèn del seu criteri, per tant la valoració és més subjectiva que en altresesports. Les decisions dels jutges s’han de respectar encara que no sempre si hi estiguid’acord.

Puntuació dels exercicis de gimnàstica artísticaHi ha dos jurats diferents:1r jurat (format per 2 jutges): valora la dificultat de l’exercici, parteix de 0 i la

nota màxima és un 10 (a les competicions d’èlit). Tots els elements gimnàstics iacrobàtics estan catalogats segons el nivell de dificultat: A (fàcil), B (dificultat mitjana),C (dificultat alta) i D (dificultat superior). Segons el nivell o categoria de la competiciós’exigeixen més o menys elements de dificultat alta o superior. Excepcionalment esdonen bonificacions per dificultats suplementàries o elements originals.

2n jurat (format per 4 jutges a competicions d’alt nivell): valora l’execució ipuntuarà des de 10 i anirà restant segons les errades del gimnasta en els següentsaspectes:

19

- Coreografia o combinació dels exercicis (repartiment de les dificultats,utilització de l’espai, ritme...)

- Faltes de comportament, de la postura del cos, mala combinació dels elements.Si la falta es lleu es restarà 0’10, si és mitjana 0’20 o 0’30, mentre que si és greu 0’40 omés. Per exemple, una caiguda de l’aparell resta 0’50 o més si suposa faltes afegides.

Cada jutge emet la seva nota i s’eliminen la més alta i la més baixa i es fa unamitjana de les restants.

Finalment es sumen les notes d’execució i les de dificultat, per exemple: si ungimnasta té un 7’5 de dificultat i un 7 d’execució obtindrà 14’5 punts

4.2. La competicióEls equips estan formats per sis gimnastes i un de reserva. La competició es

realitza en dues fases:Primera fase: ronda d’exercicis en què participen sis gimnastes a cada aparell

realitzant aquelles dificultats que exigeix la competició, a vegades un gimnasta queactua en un aparell no ho fa a un altre (depèn de l’especialització). D’aquesta actuaciósurt la classificació individual general en què es premien els tres millors gimnastes(medalla d’or, plata i bronze) i la classificació per equips en què es premien els tresprimers equips o països (en competicions d’alt nivell).

Segona fase: es realitzen els concursos per aparells en què competeixen els set ovuit millors classificats en cada aparell en la primera fase. D’aquí surten lesclassificacions individual (medalla d’or, plata i bronze de barra fixa, de terra, etc.).

4.3. Modalitats i aparellsS’ha de diferenciar entre femenins i masculins ja que contenen quatre

proves diferents.Modalitat femenina Modalitat masculina

Terra o mans lliures Terra o mans lliuresPoltre de salts Poltre de salts

Barra d’equilibris Barra fixaParal·leles asimètriques Paral·leles

Cavall amb arcsAnelles

A la modalitat femenina, el muntatge de terra es realitza amb música i, per tant,els elements gimnàstics i les acrobàcies han de ser una composició coreogràficacoordinada amb la música. És de destacar la dificultat en la barra d’equilibris, de tansols 10 cm d’amplada, on s’executen acrobàcies de gran dificultat.

Els elements executats amb les paral·leles asimètriques són balanceigs, canvis debarra i girs.

A les dues modalitats, en el cavall de salts (més alt en la modalitat masculina)es distingeixen les següents fases en l’actuació dels gimnastes (totes són valorades):cursa, batuda en el trampolí amb el dos peus cap endavant o amb rodada prèvia capendarrera, 1r vol (fins a recolzar les mans), impuls de les mans sobre el trampolí, 2n voli caiguda.

A la modalitat masculina el terra es realitza sense suport musicalLes anelles representen una dificultat afegida ja què no són fixes i s’ha d’intentar

que es moguin el menys possible. En elles, a més dels equilibris, balanceigs isuspensions són famoses les postures mantingudes de força com “el Crist” .

20

A la barra fixa es realitzen balenceigs, dislocacions, deixades de mans,suspensions ...

A les paral·leles són famosos els molins de cames, suspensions, posicionsinvertides i canvis de barra.

Al cavall amb arcs es realitzen els molins de cames juntes i separades i el cos nopot tocar l’aparell en cap moment.

En totes les actuacions del gimnasta hi ha una entrada, una execució i unasortida. A la barra fixa i a les anelles hi pot haver ajuda a l’entrada, en altres s’empra eltrampolí. La sortida o caiguda de tots els salts s’ha de clavar: caure amb els dos peusjunts i no moure’ls fins que es recupera l’estabilitat del cos.

Terra o mans lliures Cavall de salts

Paral·leles asimètriques

21

Barra d’equilibris

Anelles Paral.leles Barra fixa Cavall amb arcs

4.4 Tècniques bàsiques

22

Algunes acrobàcies bàsiques en el terra, les primeres que s’aprenen per iniciar-seen aquest esport, són les següents:

- Tombarella endavant i endarrera

- El peix o tombarella llançada.

- Verticals sobre espatlles, cap i mans

- Vertical-tombarella

23

- Roda lateral- Rodada- Remuntar

ACTIVITATS1- Explica com es puntuen les actuacions d’un gimnasta.2- Dibuixa un enllaç de quatre acrobàcies i tres elements gimnàstics o

d’enllaç.3- Anomena tots els aparells que s’utilitzen en gimnàstica i explica els

aspectes més rellevants de cada un d’ells.4- Quines qualitats físiques bàsiques o condicionals ha de tenir un

gimnasta?5- Quines qualitats motrius o coordinatives ha de tenir un gimnasta? Cerca

la definició d’aquestes qualitats.6- Basant-te en el què has estudiat, practicat o vist per televisió, què opines

d’aquest esport? (mínim 4 ratlles)

24

- Quinta.- Salt d’inversió o paloma

- Flic-flac- Mortal endarrera i mortal endavant

25

PROVA PRÀCTICA GIMNÀSTICA ARTÍSTICA ESPORTIVA.NOM:CURS/GRUP:

Primera provaA escollir quatre de les següents acrobàcies:

Tombarella endavant simple. Tombarella endavant començant amb equilibri. Tombarella endavant cames obertes. Tombarella endavant llançada (peix)Tombarella endarrera rodant per damunt l’espatlla.Tombarella endarrera damunt espatlla a quedar estirat.Equilibri o vertical sobre mans (pi)Vertical sobre mans més tombarella.Equilibri sobre el cap. Punt altEquilibri invertit sobre espatlles.Roda lateral.QuintaRodada

(Els elements en negreta puntuen sobre 10, els demés sobre 7)

Elements escollits:...............................................................................................................

Alumnes que per problemes de salut o altres no puguin realitzar les quatreacrobàcies en podran substituir alguna o totes per els següents elements gimnàstics.

- Desplaçaments (galop, doble pas, salt de comba) - Salts (extensió, agrupat, carpa, mig gir,i gir sencer, gambada, doble pas +gambada).

- Equilibris (sobre puntes, passé sobre punta, arabesque).- Girs (volta sobre dos peus, sobre un peu cap a dins o cap a fora).

Elements escollits:...............................................................................................................

Si es fan les quatre acrobàcies enllaçades i utilitzant elementsgimnàstics per poder unir-les de forma harmònica hi haurà 1 puntaddicional a la nota del pràctic de gimnàstica.

26

UNITAT DIDÀCTICA 3: Bàsquet 1.

1. HISTÒRIA DEL BÀSQUETEl bàsquet va néixer l’any 1891 als Estats Units, concretament a la universitat de

Springfield on s’estudiava la carrera d’Educació Física i es feien cursos pràcticsd’atletisme, rugbi, ciclisme i gimnàstica.

James Naismith, professor d’Educació Física, va voler crear un nou esport d’equipque es pogués practicar en el gimnàs durant el fred de l’hivern. Naistmith va col·locardues cistelles de préssecs clavades als extrems d’una pista , a 3,05 metres del terra i vaidear les primeres normes de l’esport anomenat basketball (basquetbol), paraulacomposta anglesa que defineix l’objectiu del joc: posar la pilota dins d’una cistella.

Aquest esport va ser difós arreu del món pels alumnes d’Springfield. El veritableimpuls europeu es va rebre gràcies a les forces nord-americanes, que donaren a conèixeraquest esport quan jugaven en els moments d’esbarjo durant la primera Guerra Mundial.

A les olimpíades de 1928 (Amsterdam) i a les de 1932 (Los Angeles) va seresport d’exhibició. A les de 1936 (Berlín) ja va ser inclòs com a esport olímpic.

A Espanya el bàsquet va aparèixer a 1921, creant-se la federació a l’any 1923.

2. EL REGLAMENT2.1. Característiques generals

El terreny de jocEn la pista de bàsquet trobem unes línies que delimiten els diferents espais1- Zona de tres segons o ampolla2- Zona de llançament de tres punts: més enllà de la línea de 6´25 metres3- Zona de salt entre dos: dins els tres cercles.4- Zona de tirs lliures

27

La pilotaÉs l’objectiu que es disputen els dos equips per poder-la introduir a la cistella

contrària.Els jugadorsEn un equip es poden inscriure 12 jugadors més l’entrenador per equips. En pista hi

ha 5 jugadors per equip.Els àrbitres:

En els partits de cert nivell hi ha dos àrbitres: un de principal i un d’auxiliar. Elsàrbitres utilitzen el llenguatge dels gestos per comunicar-se amb els anotadors icronometradors sense haver d’apropar-se a la taula.

El partitUn partit de bàsquet té una durada de 40 minuts de joc real. És a dir, s’atura el

rellotge quan s’atura el joc (faltes, temps morts, tretes de banda), dividits en 4 parts de10 minuts cada una. Cada un dels quarts comença amb un salt entre dos jugadors dediferents equips quan l’àrbitre llança la pilota cap amunt. Les pauses de descans entreels períodes de joc (primer/segon, tercer/quart) són de dos minuts. A la mitja part delpartit hi ha un descans de 15 minuts.

Un cop començat el joc, cada equip ha d’intentar aconseguir més cistelles quel’altre. Cada cistella té un valor de 2 punts, excepte si s’aconsegueix des de fora de lalínia de 6’25m que val tres punts o en un llançament lliure, des de la línia de llançamentpersonal (1 punt). L’equip que aconsegueix més punts en els 40 minuts de joc, guanyael partit. Si hi ha partits es juguen pròrrogues consecutives de 5 minuts fins que esdesempata.

2.2. Accions permeses- Córrer o mantenir-se en el lloc fent botar la pilota.- Fer dues passes (2 recolzaments de peu).- Passar la pilota o llançar-la a cistella.- Interceptar la pilota, robar-la de les mans del jugador o recollir el rebot en

situació de defensa.Tot això sense cometre cap de les infraccions que a continuació es detallen.

2.3. Accions prohibides 2.3.1.Camp enrera

Es produeix quan un equip està en possessió de la pilota, i un cop ha creuat elmig camp, torna la pilota novament al seu mig camp. La pilota passa a l’equip

contrari, que l’ha de treure de banda des del seu mig camp.2.3.2. Dobles o passesDobles: és una falta que fa referència a l’incorrecte maneig de la pilota. Succeeix

quan un jugador, després d’haver botat la pilota, l’agafa i la torna fer botar. En aquestcas comet la infracció de dobles.

Passes: si camina amb la pilota a les mans sense fer-la botar comet passes, elreglament només permet fer dues passes i després s’ha d’intentar llançar o passar a uncompany.

També quan aixeques el peu de pívot i encara tens la pilota a les mans. El peu depívot només es pot aixecar quan saltes, però s’ha de passar la pilota o llançar la pilota acistella abans de tocar el terra de nou.

28

2.3.3. Normes referents al temps- Cap jugador de l’equip atacant no pot estar més de 3 segons a l’ampolla.- Un jugador no pot estar més de 5 segons amb la pilota a les mans sense passar-

la, fer-la botar o llançar-la.- L’equip amb possessió de la pilota ha de passar al camp contrari en menys de 8

segons- Un equip té un temps màxim de 24 segons per llançar a cistella.

LA INFRACCIÓ DE TOTES AQUESTES NORMES ES SANCIONA AMBPÈRDUA DE LA PILOTA I L’ALTRE EQUIP SERVEIX DES DE LA LÍNEA DEBANDA O DE FONS MÉS PROPERA.

2.4. Les faltes i sancions2.4.1. Les faltes personalsUn jugador no pot subjectar un contrari, empenyer-lo o impedir-li avançar. En

general diríem que no es pot interferir en el joc del contrari encara que sí es permet uncert contacte restringit. És l’àrbitre qui decideix si les accions dels jugadors sóncorrectes o es produeix falta.

Les faltes personals es sancionen amb servei de banda per l’equip contrari i si esprodueixen durant un llançaments a cistella es sancionen amb 2 tirs lliures o 3 tirslliures si el llançament es produeix més enllà de la línea de 6,25 metres.

2.4.2. Les faltes intencionadesPoden cometre faltes personals tant els defensors com els atacants, i quan la falta

personal és intencionada, després dels tirs lliures (2 o 3) la pilota torna a la possessió del’equip contrari que servirà de banda.

2.4.3. Faltes d’equipUn jugador que comet 5 faltes personals haurà d’abandonar el terreny de joc

sense poder-hi entrar de nou, però podrà ser substituït per un altre jugador. Quan lasuma de les faltes personals d’un equip és de 4 a la mateixa part del joc, totes les faltescomeses posteriorment seran sancionades amb dos llançaments de lliures.

2.4.4. Faltes tècniquesEs poden xiular als entrenadors i jugadors, normalment per faltes de respecte ,

discussió de les decissions dels àrbitres o comportaments antiesportius. Es conten comuna falta personal i es sancionen amb 1 tir lliure o 2 tirs lliures (si es sanciona unjugador de la banqueta) i pèrdua de la possessió de la pilota.

2.5. Fonaments tècnics del bàsquetEs poden classificar segons si serveixen per atacar o defensar. Els fonaments

tècnics principals per atacar són tres: botar, passar i llançar. Quan un jugador rep lapilota té tres opcions, que anomenarem la triple amenaça.

29

La posició que s’adopta per a la triple amenaça o posició bàsica és amb elsgenolls semiflexionats mentre la pilota es subjecta amb els dits i a l’alçada entre el pit iels malucs.

Aquesta posició també es fonamental en les accions defensives quan defensorfa el marcatge a l’equip atacant. La distància del jugador atacant dependrà de si té lapilota o no i també de la situació de l’atacant respecta a la cistella. Des de la posiciódefensiva i aproximadament a un metre de l’atacant es realitzaran desplaçamentslaterals seguint la tècnica del pas d’esgrima.

1.1.1. El botFer botar la pilota és l’acció de llançar-la amb una mà cap a terra perquè reboti,

repetidament. És la manera d’avançar quan s’està amb possessió de la pilota. La pilotaha de botar entre els dos peus, més avall dels malucs. Es protegeix el bot amb la cama iel braç contraris.

Bot de protecció: L’utilitzam quan tenim un defensa a prop que ens impedeixprogressar amb la pilota. La pilota ha de botar entre els dos peus, més avall dels malucs.Es protegeix el bot amb la cama i el braç contraris.

Bot de velocitat o d’avanç: L’utilitzam quan volem avançar ràpidament i no

tenim cap defensa al davant. La pilota bota a terra al costat i per davant del jugador. Lapilota pot pujar una mica més amunt dels malucs, però no per sobre de les espatlles.

2.5.2. La passada És l’acció de passar la pilota a un company amb seguretat i precisió, per poder

seguir la jugada d’atac. És la manera més ràpida d’avançar amb la pilota. N’hi ha dediferents tipus:

Passada de pitÉs la més utilitzada, sobretot en distàncies curtes i mitjanes. S’inicia des de la

posició bàsica, amb els braços flexionats a l’alçada del pit. La pilota es llança amb unaextensió de braços i un moviment final de canells. La trajectòria ha de ser recta i ràpidaper sorprendre al contrari.

Passada picadaLa mecànica d’aquest tipus de passada és similar a l’anterior però en aquests cas

els braços van en la mateixa direcció que la pilota però cap al terra. La pilota no ha debotar massa lluny del receptor perquè pugui rebre-la a l’alçada de la cintura.

30

Altres passades són la de beisbol i per sobre el cap per distàncies més llargues ila de mà a mà en la qual els jugadors estan molt prop.

2.5.3.El tir o llançament a cistella.

L’objectiu d’aquest és que la pilota entri pel mig del cèrcol i puntuar. Ambaquesta tècnica es culmina el joc d’atac. Hi ha diversos llançaments a cistella, algunsd’ells són:

Llançament lliure o bàsicLa subjecció de la pilota amb les dues mans és en forma de “T”, és a dir, una mà

està perpendicular a l’altra, la pilota reposa a les puntes dels dits. En el moment delllançament hi ha una flexo-extensió de les cames mentre s’estira el braç acabant amb uncop sec de canell que imprimeix un moviment de rotació de la pilota. Aquesta ha deseguir una trajectòria bombejada cap a cistella.

Tir en suspensióS’executa de la mateixa manera que el lliure, però amb una fase de salt. Quan el

cos està en suspensió a l’aire, es realitza el llançament a cistella amb extensió de braçosi cop de canell al final. Aquest tir té quatre fases: salt, suspensió, llançament i caiguda.

Entrada a cistella És una manera d’encistellar amb una cursa prèvia. Si ens dirigim a la cistella pel

costat dret farem botar la pilota amb la dreta i el llançament serà amb la mà dreta (si és

31

pel costar esquerra utilitzarem la mà esquerra). Les dues darreres passes de la cursa esfan sense botar la pilota (els dos recolzaments que permet el reglament) i serveixen peraproximar-se el més possible a cistella, la primera passa és llarga i la segona més curtaper impulsar-se cap amunt i deixar la pilota el més a prop possible del cèrcol.

2.5.4. Les fintesÉs l’engany que s’efectua per desfer-se d’algun defensor, pot ser amb pilota o

sense. És un moviment simulat de tir o passada de la pilota, o desplaçament del jugador,per desmarcar-se.

2.5.5. Les paradesÉs un moviment que s’utilitza molt en bàsquet i que marca l’execució dels

gestos posteriors. És l’aturada d’un jugador en moviment que porta la pilota.Parada d’un temps: quan el jugador es vol aturar després de botar la pilota els

dos peus toquen a terra al mateix temps. Les cames es separen a l’alçada de lesespatlles, i es flexionen per compensar la inèrcia de la cursa. Aquesta parada permetescollir el peu de pívot.

Parada de dos temps: Es realitza mitjançant un pas. Un peu pren el contacte ambel terra abans que l’altre, s’ha de compensar la inèrcia de la cursa repartint el pes entreles dues cames. Es pot pivotar sobre el primer peu que toca a terra (queda fix com lapunta del compàs, l’altre es pot moure en totes direccions)

1 t. 2 t.

32

2.6. Especialització dels jugadorsAtesa l’alta exigència tècnica que requereix aquest esport, els jugadors s’han

anat especialitzant en unes funcions i llocs determinats en el camp, segons les sevescaracterístiques físiques i les necessitats tàctiques del joc. Així, trobem els següentsespecialistes:

Base: És el director del joc, té un gran domini de la pilota i capacitat d’organitzar icomunicar-se amb els companys. Solen ser jugadors de menys estatura i més ràpids.

Aler: Té la responsabilitat d’anotar punts a la cistella des de mitja o llarga distància,o amb entrades a cistella. Són bons llançadors.

Escorta: Ajuda al base a pujar la pilota per efectuar accions ofensives. Les sevescaracterístiques tècniques són una mescla entre base i aler.

Pívot: És l’encarregat dels rebots tan en defensa com en atac, de buscar bons llocsper llançar la pilota des de sota cistella i tapar les entrades dels pívots contraris. Sónjugadors molt alts i forts.

Jugador de posta: És un jugador alt, que juga d’espatlles a la cistella, igual que elpivot, però que té més mobilitat per entrar i sortir de la zona i participar en el jocexterior de l’equip.

33

2.7. Fonaments tàctics del bàsquet 2.7.1. Defensa individual

Cada jugador de l’equip fa un marcatge a un atacant concret de l’altre equip. Es potrealitzar aquest seguiment o defensa en tot el camp o a partir de mig camp

2.7.2. 1 x 1S’utilitza contra una defensa individual. És una lluita entre la tècnica individual

en les fintes i el maneig de la pilota per part de l’atacant, contra la tècnica i rapidesadefensiva del que realitza el marcatge. Quan no es té la pilota, el jugador atacant ha dedesmarcar-se del seu defensor amb fintes i blocatges dels seus companys.

2.7.3. Defensa en zonaCada jugador defensa una zona específica del camp, normalment la zona al

voltant de l’ampolla, independentment del jugador atacant que s’hi trobi. Hi ha molts desistemes de defensa en zona i es coneixen, com en altres esports pel nombre de jugadorsalineats, començant a partir de la posició més allunyada de la cistella. Exemples: 2-3, 2-1-2, 1-2-2.

O : atacants

^ : defensors

34

2.7.4. Contra els sistemes zonalsEl millor atac d’una defensa en zona són els llançaments efectius des de fora de

l’ampolla. Si els defensors surten a aturar els llançaments, els pivots tenen el camílliure. Exemples: 2-3, 2-1-2, 1-3-1.

2.7.5. Defensa mixtaUtilitza els dos sistemes de defensa. Alguns jugadors defensen una zona,

normalment l’ampolla , i altres fan un marcatge a algun atacant. Normalment s’utilitzaquan en l’equip contrari hi ha algun jugador destacat per la seva efectivitat, en el qual esbasa el joc d’atac de l’equip.

2.7.6. El bloqueigPot ser considerat una tècnica específica. Consisteix en interposar-se en la trajectòria

del defensa que marca algun company, sense fer falta, perquè es desmarqui i pugui rebrela pilota, llançar-la a cistella, passar o progressar amb ella.

35

ACTIVITATS

1- Inventa un joc que modifiqui el reglament del bàsquet per tal d’augmentarla participació dels jugadors principiants.

2- Dibuixa i explica un circuit de cinc estacions per treballar el bot de pilota, laparada de un temps i el llançament a cistella.

3- A la parada de 2 temps “només podem pivotar sobre el primer peu quepren contacte amb el terra”. Explica amb altres paraules què significa això.

4- Quan fa “passes” un jugador de bàsquet? I quan fa “dobles”?. Com essancionen aquestes infraccions?.

5- Explica les diferències entre “bot d’avançada” i “bot de protecció”.6- Explica totes les normes referents al “temps” a l’esport del bàsquet?.7- Explica les diferències entre “defensa individual” i “defensa en zona”. Què

és la defensa mixta?8- Què és el bloqueig?9- Explica com s’anomenen els jugadors de bàsquet segons la seva

especialització i explica les característiques de cada un.

UNITAT DIDÀCTICA 4: L’expressió corporal1. DEFINICIÓ

L’expressió corporal és un llenguatge mitjançant el qual l’ésser humà transmetun missatge a través del seu cos. La postura, el gest, el moviment i l’expressió facial enspermeten comunicar-nos de la mateixa manera que ens ho permet la paraula.

Podríem dir que el llenguatge corporal complementa el llenguatge oral i avegades el substitueix.

A la vida quotidiana aquest llenguatge del cos comunica moltes coses denosaltres mateixos: estats d’ànim, personalitat, sentiments .... Com amb el llenguatgeverbal podem expressar amb el cos l’alegria, la tristesa, la por, l’odi.

El cinema, la dansa, el teatre, el mim, el circ, alguns esports necessiten moltaquest llenguatge de manera més o menys important.

2. OBJECTIUS DEL TREBALL D’EXPRESSIÓ CORPORAL A L’EDUCACIÓFÍSICA

Alliberar-se de tensions i descarregar energia.Comprendre la importància del propi cos com a mitjà de comunicació amb els

altres i l’entorn.Estimular la capacitat de poder crear amb el propi cos.Millorar les relacions socials.Desenvolupar la seguretat en un mateix.Descobrir i valorar la dificultat, esforç i bellesa de les diferents manifestacions

artístiques.

2. DISCIPLINES EN LES QUÈ ES NECESSITA EL TREBALL EXPRESSIUEl mimTots hem vist als carrers i places de les ciutats aquells homes i dones immòbils

com a estàtues que amb la seva disfressa representen un personatge. Aquest per unespoques monedes es comença a moure contant una història sense el suport de la paraula.

36

Les tècniques de mim també s’empren també en el teatre, el circ, l’animació infantil,etc.

Podem dir que és l’art més representatiu del llenguatge dels gests i es basa enl’absència de paraula.

El teatre o dramatitzacióL’actor s’expressa en un espai (l’escenari) on hi ha un decorat, suport musical i

un text per recitar. Juntament amb tot això és de vital importància el llenguatge corporalque complementa a tot el demés per tal de desenvolupar una trama que arribi alssentiments del públic.

El ball i la dansaLa dansa ha estat present a la humanitat des de sempre, l’home primitiu ja

ballava i totes les cultures, civilitzacions i pobles tenen els seus balls i danses propis. Ladansa és expressió corporal ja que interpreta amb el moviment del cos un músicadeterminada i en manifestacions com la dansa clàssica o la contemporània els ballarinstambé ens expliquen una història, interpreten personatges i ens comuniquen sensacions isentiments.

Les virtuts de la dansa són moltes i molt diverses: treballa la condició física, lacoordinació, l’equilibri i l’agilitat i sobretot la capacitat de concentració. Concentrar-seen una música i en una seqüència de passes fa que la persona oblidi preocupacions iobligacions i aconsegueixi la relaxació.

Amb major grau d’expressivitat corporal trobam gran varietat de balls i danses:els balls populars, les danses col·lectives, la dansa jazz, el hip hop, l’aerobic, la dansaclàssica (ballet), la dansa contemporània.

El cinemaEls actors de cinema i televisió també necessiten d’un bon llenguatge gestual i

corporal per ser bons actors.EsportsTots els esports que es fan amb suport musical com les modalitats gimnàstiques,

el patinatge artístic, la natació sincronitzada necessiten molta comunicació corporal jaque interpreten una música i un tema, aspectes que són valorats per els jutges de lacompetició.

ACTIVITATS

1- Defineix l’expressió corporal2- Creus que hi ha professions que necessiten utilitzar el llenguatge

corporal? Anomena’n algunes.3- Explica dues activitats que haguem fet a les classes d’expressió corporal.

Per què creus que t’ha servit realitzar-les?4- Quin objectiu de l’expressió corporal et sembla més important? Per

què?.5- Cerca informació a diaris o a internet sobre alguna notícia relacionada

amb el món de la dansa, el mim o el teatre. Copia-la o bé aferra-la alquadern i fes un comentari sobre la mateixa.

37

UNITAT DIDÀCTICA 5: EL VOLEIBOL

1- Història del voleibolWilliam G. Morgan, professor d’Educació Física a la universitat YMCA de

Massachusetts, als Estats Units, va coincidir amb J. Naismith, creador del bàsquet, i vapensar que aquest esport no s’adaptava a les característiques i nivells de tots elsalumnes. D’aquesta manera i prenent el tennis com a base, va dissenyar un esportd’equip sense contacte i divertit, amb un risc de lesions mínim o i en què podiaparticipar tothom. Així neix el mintonette a l’any 1895, que després va rebre el nomactual de voleibol.

Els responsables de la YMCA van promoure el voleibol per amèrica del Nord iÀssia, i van aconseguir que s’hi estengués molt ràpidament. A Europa els soldats del’exèrcit nord-americà van introduir aquest esport durant la primera guerra mundial.

L’evolució del reglament, que fixa les dimensions del terreny de joc i l’altura dela xarxa, i limita el nombre de jugadors i de tocs, ha permès donar més velocitat,espectacularitat i dinamisme al joc.

2- El reglamentObjectiu: intentar aconseguir guanyar tres dels cinc sets del partit. Per puntuar hem

de procurar que la pilota toqui el terra de l’equip contrari o que l’altre equip no puguitornar-la

Terreny de joc: el camp de voleibol és un rectangle de 18x9 metres, amb una xarxaal mig de la pista de 9,5 metres de llarg. Cada mig camp es divideix per una línia situadaa tres metres de la xarxa que delimita la zona d’atac i la de defensa

Durada: els partits de voleibol no tenen temps determinat, guanya l’equip quedemostra ser el millor de cinc sets, és a dir, el que guanyi tres sets.

Jugadors: l’equip esta integrat per dotze jugadors: sis que inicien el partit i sis queseuen a la banqueta. L’entrenador pot fer sis canvis a cada set. Els jugadors, en funcióde la posició que ocupen, tenen una missió específica.

Defenses: s’encarreguen de rebre el servei o les rematades, i de passar la pilotaal col.locador. Juguen a les posicions 5, 6 i 1.

Col.locadors: la seva missió és fer una bona passada perquè un company ocompanya pugui efectuar la rematada. Acostumen a jugar a la posició 3.

38

Rematadors: han de tenir una gran capacitat de salt, i força per efectuar unesrematades potents. Acostumen a jugar en les posicions 2 i 4.

Puntuació: cada vegada que un equip guanya una jugada, tant per encert

propi com per error de l’adversari, aconsegueix un punt i el dret al servei. No caltenir el servei per sumar punt.

Si l’equip adversari ha fet el servei, i aconsegueix punt, continua amb el servei.Si l’equip adversari ha rebut el servei, i aconsegueix un punt, guanya el dret a

servir. És en aquest moment quan s’efectua la rotació (veure següent punt: faltes).L’equip que fa 25 punts amb una avantatge de dos punts guanya el set. En cas

d’empat 24 a 24, el joc continua fins que un equip aconsegueix un avantatge de 2 punts.L’equip vencedor és el que guanya tres sets. En cas de disputar-se el cinquè

set (joc decisiu o tie-brek), es juga a 15 punts amb un avantatge com a mínim dedos punts.

Faltes:4 tocs per equip: l’equip té dret a un màxim de tres tocs de pilota per enviar-la al camp contrari. El toc del bloqueig no compta.2 tocs per jugador: cap jugador no pot tocar dues vegades seguides a la pilota, excepte si la primera és el bloqueig.Tocar la xarxa: està prohibit tocar qualsevol part de la xarxa.Invasió de l’espai contrari: està prohibit ultrapassar l’espai del camp contrari amb qualsevol part del cos, excepte en la consecució del bloqueig.Falta de rotació: cada vegada que es recupera el servei, l’equip ha de fer una rotació, que consisteix en el desplaçament de tots els jugadors a la següent posició, en el sentit de les agulles del rellotge. El jugador que es situa a la posició 1 és el que fa el servei.

- Falta de posició: cada vegada que els jugadors no respecten la posició quehan d’ocupar en el camp després de la rotació en el moment del servei.

3- Les accions d’atac i la defensaLa tècnica es pot definir com la realització correcta dels gestos propis del

voleibol (toc de dits, toc d’avantbraços...). La tàctica individual és l’aplicació

39

intel·ligent d’aquesta tècnica. Les combinacions coordinades entre dos o més jugadorses consideren tàctica col·lectiva.

3.1. Accions d’atacServei: serveix per iniciar el joc enviant la pilota al camp contrari; el reglament

obliga a fer-lo amb una ma, i s’ha d’utilitzar el palmell per donar el cop amb mésprecisió. Amb el servei, primer s’ha de cercar la col·locació; després , potència i, peracabar, efecte. Hi ha diferents tipus de serveis, el baix i el lateral són més segurs peròmenys potents perquè la seva trajectòria és bombada, i l’anomenat servei de tenis, detrajectòria més tensa i molt difícil de salvar.

Toc de dits: normalment s’utilitza després del toc d’avantbraços (seria el 2n tocde l’equip) per col·locar la pilota on ens interessi perquè un company o companya puguiexecutar la rematada, el reglament també permet que s’utilitzi aquest toc com a recepciódel servei.

Les mans es situen per sobre el cap a nivell del front, formant un triangle amb el primer i segon dit de cada ma, les mans lleugerament separades i braços i cames flexionats. Cames i braços s’estiren en el moment del contacte amb la pilota que es realitza amb la punta dels dits. El moviment de cames, braços i mans faran que la trajectòria de la pilota sigui ascendent endavant, endarrera o bé lateral. Aquest toc es potfer amb recolzament o amb suspensió (veure figura).

Rematada: acostuma a ser el tercer toc de l’equip i pretén passar la pilota alcamp contrari de manera que els adversaris no la puguin tornar. Les fases d’aquestatècnica són el desplaçament, el salt, el cop i la caiguda.

Finta: s’utilitza per enganyar i provocar errades en els adversaris: executant eltoc de dits per enviar la pilota endavant o endarrera, tocant la pilota suaument quanesperen una rematada, canviant un toc per una rematada, etc. 3.2. Accions de defensa

Toc d’avantbraços: és el toc de recepció o defensiu que es realitza després delservei o rematada de l’equip contrari, per tant té una doble funció, evitar que la pilotatoqui a terra després d’una acció d’atac i també dirigir la pilota cap al col.locador perconstruir una jugada d’atac. Aquest toc s’empra perquè la potència i la trajectòria de lapilota fa difícil practicar la passada de dits.

El contacte amb la pilota es realitza amb els avantbraços i no amb els canells,amb els braços amb extensió a davant nostre, mans juntes i recolzades una sobre l’altra,mostrant una superfície de contacte tan plana i àmplia com sigui possible, amb elsbraços amb rotació externa.

Els braços no es mouen pràcticament, són les cames que estan flexionades quanes rep la pilota i llavors hi ha una extensió de cames acompanyant la pilota (veurefigura).

40

Bloqueig: El jugador o jugadors davanters que són prop de la xarxa estiren elsbraços per evitar que la piloti ultrapassi la xarxa. Els companys i companyes han decol·laborar per si la pilota, després de tocar-la passa al camp propi. Aquest contacte ambla pilota no compta com a toc.

Caigudes: De vegades no és possible arribar en bones condicions fins a la zonaon es troba la pilota; en aquests casos les caigudes permeten guanyar aquellscentímetres per poder tocar la pilota. Tant en les caigudes laterals com en les que es fanendavant, s’ha de tornar al joc ràpidament.

Toc de dits Toc d’avantbraços

ACTIVITATS1- Quines diferències hi ha entre el voleibol i altres esports d’equip?2- Qui va inventar l’esport del voleibol? En quines circumstàncies? Què creus

que pretenia?3- Com és la puntuació en l’esport del voleibol?4- Com i quan s’efectua la rotació dels jugadors d’un equip?5- Explica 3 exercicis fets a classe per a millorar el toc de dits a voleibol.6- Explica 3 exercicis fets a classe per a millorar el toc d’avantbraços a

voleibol.

41

UNITAT DIDÀCTICA 6: L’ATLETISME

1- Història de l’atletismeEl mot atletisme prové de la paraula d’origen grec athos que vol dir “combat”. El

significat d’aquesta paraula ens permet fer-nos una idea de la lluita i sacrifici constantque demana aquest esport.

Els principis que defineixen l’atletisme s’han mostrat invariables a través delssegles. En l’antiga Grècia (sVII aC ) ja es celebraven competicions atlètiques alsdiferents jocs esportius (jocs olímpics). En aquests jocs es pugnava per ser els mésràpid, el més fort, el que arribava més lluny.

L’evolució de l’atletisme, fins al que coneixem ara, es va iniciar a mitjan segle XIXa Anglaterra, on les escoles i universitats l’utilitzaven com esport educatiu.

Amb la restauració dels jocs olímpics gràcies a l’empenta del baró de Coubertin(Atenes 1896), l’atletisme es converteix en l’esport rei d’aquesta competició.

2- Les curses.Les curses es classifiquen en:

a. Curses de Velocitat (100 m, 200 m i 400 m).b. Curses de Mig fons (800 m i 1500 m)c. Curses de Fons (5000 m, 3000 m femení, i 10000 masculí i marató)d. Curses d’Obstacles (400 m tanques, 100 m tanques femení, 110 metres

masculí i 3000 obstacles masculí).e. Curses de relleus (4x100 i 4x400).f. Marxa atlètica (20 Km i 50 Km masculí).

2.1. Fases de les curses de velocitat són:La sortida: En aquesta fase és essencial no perdre temps. Els atletes surten

ajupits amb els peus col·locats sobre el bloc de sortida. És important tenir una bonavelocitat de reacció.

42

Màxima velocitat: És la segona fase, en aquesta s’aconsegueix la velocitat mésalta. És important tenir una tècnica de cursa correcta.

Resistència a la velocitat: aquesta tercera fase consisteix en mantenir la velocitatcap al final de la cursa

2.2. Aspectes tècnicsLa tècnica dels atletes a les proves de tanques és molt precisa, ja que han

d’intentar sobrepassar la tanca modificant el mínim possible la seva tècnica de cursa.Per aquests motiu els moviments de braços, cames i tronc ajuden a passar la tanca, no asaltar-la, sense perdre velocitat.

En les proves de relleus els quatre atletes que participen en la prova han de feruna part del recorregut i, al final de la seva cursa , donar el testimoni al següent corredordins dels 20m de la zona de canvi, lliurament que s’ha de fer de la mà dreta a l’esquerrao viceversa, però sempre creuant les mans. Per no perdre ni temps ni velocitat, l’atletadisposa d’una prezona de 10 metres en la qual pot iniciar la cura per rebre el testimonien moviment; a partir d’aquest moment s’ha d’evitar mirar enrere.

2.3. El reglamentLa sortida serà nul·la si un corredor o corredora es posa en moviment abans de

sentir el tret de sortida corresponent. L’atleta que fa dues sortides nul·les quedadesqualificat.

Els corredors han de respectar la corda de la pista. En les proves per carrers(100, 200 i 400 m) no es pot trepitjar la ratlla que els separa.

En les proves amb tanques o obstacles, l’atleta ha de franquejar-los passant-hiper sobre i no pot tombar-los voluntàriament.

En les proves de llarga distància, on sovint es dona el cas que un corredorn’avança un altre en el moment en què es produeix l’avançament aquest darrer ha depermetre el pas del primer, sense destorbar-li la maniobra.

En els relleus si el canvi de testimoni es produeix fora de la zona de canvi o eltestimoni cau, l’equip queda desqualificat.

En la marxa és obligatori que almenys un dels dos peus estigui sempre encontacte amb el terra. Els jutges de la prova desqualifiquen l’atleta que no compleixaquesta condició.

3. Els saltsHi ha quatre modalitats de salts diferents, aquests són:

Salt de llargada.Triple saltSalt d’alçada.Salt de perxa

3.1. Fases dels salts.Totes les modalitats de salt tenen unes fases comunes:Cursa: És el recorregut que es fa fins a la zona de salt. La velocitat augmentaprogressivament fins a arribar al màxim (excepte en el salt d’alçada).Batuda: És el moment en què l’atleta es dóna impuls per poder enlairar-se. És lafase més important.Vol: És la fase aèria, en què el cos fa els moviments necessaris per superar elllistó (alçada i perxa) o per aconseguir una posició de caiguda correcta.

43

3.2. Aspectes tècnics de salt de longitud, triple salt i salt d’alçada.El salt de longitud:Els atletes de longitud tenen marcada amb precisió milimètrica la distància de la

qual han de sortir per tal de què el darrer pas de carrera es produeixi en la taula debatuda i no es produeixin nuls o es perdin cm. per allunyar-se molt d’ella.

La carrera ha de ser progressiva, de manera que quan arribem a la taula debatuda hagi assolit la màxima velocitat, El penúltim pas de carrera serà el més llarg i eldarrer el més curt. Després de la batuda, la cama lliure estarà doblegada i cap endavant ia dalt i la de batuda estirada. En el vol la cama lliure espera doblegada fins que la debatuda es junta amb ella i s’estenen les dues cap endavant, de la mateixa manera que elsbraços.

El triple saltConsta de tres salts. La cursa i la batuda són semblants al salt de longitud, però en el primer salt

recepcionarem sobre el mateix peu d’impuls o de batuda. Després ve una gambada perrecolzar l’altre peu i finalment el darrer salt llarg per a caure sobre els dos peus.

Si el saltador fa la batuda amb la cama dreta, la seqüència de recolzaments delspeus serà aquesta D-D-E-els dos peus.

Si el saltador empra l’esquerra com a peu de batuda serà E-E-D- els dos peus.El salt d’alçadaLa carrera és de unes 12-14 passes en progressió i acabant en curva. El saltador

que realitza la batuda per el costat dret, ha de realitzar la carrera per el costat esquerra iviceversa.

La darrera passa s’escurça en relació als altres, la cama de batuda arriballeugerament doblegada, els malucs i les espatlles giren i la cama lliure es doblega per elgenoll cap dalt.

En el moment del vol el cap es gira lleugerament cap endarrera. Quan lesespatlles i el cap han passat el llistó, s’ha d’arquejar el tronc i les cames estanflexionades però al darrer moment s’estiraran per no tomar el llistó.

La caiguda s’ha de realitzar amb les espatlles i l’esquena. 3.3. El reglament.Salt d’alçada i perxa:

- Cada vegada que el saltador supera el llistó aquest es puja. - L’atleta disposa de tres intents per superar-lo abans de quedar eliminat.- L’alçada que es té en compte és la darrera que s’ha superat.

Salt de llargada i triple salt:-Es considera salt nul si el saltador trepitja la línia límit de la zona de lacursa.

- Cada saltador disposa de tres intents i només és té en compte el millor. Els 8atletes millors passen a la final i tenen tres intents més.

44

4. Els llançamentsHi ha quatre modalitats de llançaments:

Llançament de discLlançament de martellLlançament de javelinaLlançament de pes

4.1. Fases dels llançamentsMoviment d’impulsEl seu objectiu és aconseguir que l’artefacte surti de les mans del

llançador amb la màxima velocitat possible.Fase de volParàbola que descriu l’artefacte mentre es desplaça per l’aire.CaigudaLloc en què cau l’artefacte i que ve determinat per les fases anteriors.

4.2. Aspectes tècnics dels diferents llançamentsLlançament de discEl llançador de disc realitza oscil·lacions de esquerra a dreta o viceversa, per a

continuació fer un gir amb dues passes a ras de terra sense sortir del cercle. Finalment elbraç que llança s’estén cap a la direcció del llançament mentre l’altra braç equilibra.

Llançament de martellEs subjecte una bola de pes amb una corda i l’atleta mitjançant uns voltejos

preliminars i successius gir aconsegueix transmetre la màxima velocitat al martell. Llançament de javelinaEl llançador avança per un passadís d’uns 25 metres, al final es creua la cama

dreta per davant l’esquerra en un salt ras (si l’atleta llança amb la dreta), finalment esrecolza sobre la cama esquerra i dona l’impuls final a la javelina. L’altra braç i la camadreta fan els moviments necessaris per no sortir-se de l’arc reglamentari.

Llançament de pesAquest l’explicarem amb més detall ja que serà el que practicarem a classe.Hi ha dues tècniques per fer aquest llançament, la rotatòria (semblant al disc) i la

rectilínia què és més senzilla i l’explicarem a continuació.Es col·loca el pes en el coll, baix de la barbeta amb el braç flexionat, mentre que

el braç contrari està estès a davant. La posició inicial de l’atleta és d’esquenes a la direcció del llançament. En

primer lloc realitza un moviment de balança. El tronc s’inclina al davant, mentre quel’atleta està recolzat sobre un peu i l’altra cama s’aixeca lleugerament doblegada.

Durant la impulsió la cama que està a l’aire es flexiona juntament amb la queestà a terra. En aquest moment es fa un salt endarrera i un forta extensió de la camalliure, girant a la vegada malucs i tronc.

La fase de llançament es realitza fixant els peus a terra i estenent el braç que té elpes cap endavant i cap a dalt. El braç contrari equilibra per no sortir del cercle dellançament.

45

4.3. El reglament.Els atletes tenen dret a 3 llançaments. Els vuit millors passen a la final i tenen

tres intents més.Es considera llançament nul si es trepitja la línia que delimita la zona de

llançament. L’objecte llançat ha de caure dins la zona assenyalada.

ACTIVITATS1- Explica els orígens de l’atletisme amb les teves paraules i explica a quin

moment històric podem situar el naixement de l’atletisme modern.2- Quins tipus de curses existeixen? Quins tipus de llançaments?3- Quantes proves de salt existeixen en atletisme?. Quin és el seu reglament?.

Quines hem practicat nosaltres a les classes i a la diada d’atletisme?4- Explica el reglament de les carreres de relleus.5- Investiga: qui va guanyar l’or masculí i qui el femení a les darreres

olimpíades? En quan de temps recorregueren els 42 Km i 195 metres?

46

47

48