aprendre a pensar

secundària

Introducció ...................................................................................................................... 2

Estratègies de pensament .............................................................................................. 3 1. Organitzadors visuals ............................................................................................. 4 2. Fars del pensament ................................................................................................ 8 3. Metacognició .......................................................................................................... 11

Material fotocopiable ...................................................................................................... 13

2 aprendre a pensar

Per què aprendre a pensar

Les estratègies de pensament pretenen fomentar, de manera sistemàtica i eficaç, l’aprenentatge significatiu, l’autèntica comprensió a través del pensament pro­fund, i l’aplicació o la transferència dels coneixements i del pensament a la vida.

Es tracta d’un dels canvis més significatius de l’enfocament educatiu del segle xxi. Segons aquest plantejament, l’alumne deixa de ser un mer receptor passiu i es converteix en un agent actiu que busca, processa i utilitza la informació per a solu­cionar els seus problemes mitjançant el pensament crític i creatiu.

Les estratègies de pensament

Són un conjunt de processos, eines, destreses i hàbits de pensament, és a dir, dife­rents maneres de millorar el procés de pensar. El projecte Saba, en conjunt, inclou els següents tipus d’estratègies per a aprendre a pensar: organitzadors visuals, fars del pensament, tècniques de pensament*, destreses de pensament* i meta­cognició.

Aprendre a pensar en Saba

Estratègies de pensament per curs: El projecte Saba proposa un programa pau­tat d’estratègies de pensament, integrades amb els continguts curriculars i adap­tades a cada curs. Es troben presents en els materials següents:

– El llibre de l’alumne: inclou activitats que promouen l’ús d’organitzadors visuals, de fars de pensament i d’estratègies de metacognició, a partir dels continguts de cada àrea.

– La Guia essencial: s’indiquen les activitats del llibre de l’alumne que desenvolu­pen aquestes estratègies i se n’ofereix el solucionari.

– La guia d’Aprendre a pensar: en la plataforma Sabadigital. Ofereix el desenvolu­pament detallat de les estratègies que es treballen en el llibre i d’altres especial­ment indicades per a aquesta etapa educativa. Les estratègies de pensament proposades es poden utilitzar en altres unitats i àrees, i es poden aplicar a altres continguts, segons el criteri del professor.

Introducció

3aprendre a pensar

Estratègies de pensament

Organitzadors visuals

Fars del pensament

Metacognició

1

2

3

4 aprendre a pensar

Organitzadors visuals

Els organitzadors visuals són estratègies o eines que ens permeten ordenar espacialment les infor­macions, idees, coneixements o pensaments so­bre els quals treballem o que són objecte del nostre procés d’aprenentatge. Són eficaços, especial­ment, per als alumnes que aprenen millor de ma­nera visual.

1

Els professors poden utilitzar organitzadors visuals, per exemple, per a acompa­nyar les explicacions orals; i els alumnes, per a estudiar, investigar i reflexionar. En aquest cas, l’aprenentatge és significatiu, perquè el mateix alumne ha de plasmar de manera ordenada la informació i pensar quina dada està relacionada amb quina i, segons aquest criteri, on ha de situar­la en l’organitzador.

El projecte Saba proposa, en conjunt, diversos organitzadors visuals, integrats amb els continguts curriculars i adaptats a cada curs; entre d’altres, els mapes concep­tuals, els mapes mentals i els cronogrames, que expliquem a continuació.

1. Mapes conceptuals

Un mapa conceptual és un organitzador visual que té la funció bàsica de classificar jeràrquicament una informació. Parteix de la dada més general, descendeix de ma­nera progressiva en nivells amb un contingut més específic i amb un mateix valor jeràrquic, i finalitza amb un exemple per a cada casella, com en aquest gràfic:

Quan els alumnes fan un mapa conceptual seguint els seus propis criteris de classi­ficació de la informació, el nivell cognitiu en el qual treballa el cervell és elevat; en concret, el nivell 4, que correspon a la capacitat d’anàlisi, dins dels sis que estableix la taxonomia de Bloom. Els mapes conceptuals es poden fer de manera individual o entre tots.

El mapa conceptual permet desenvolupar també el pensament divergent o lateral, la creativitat i la flexibilitat mental. Per a aconseguir­ho, és necessari dedicar un temps per a pensar i imaginar criteris de classificació, més enllà dels habituals o els primers que se’ns ocórreguen.

Exemple 1 Exemple 2 Exemple 3

Criteri 1 Criteri 3Criteri 2

TÍTOL

5aprendre a pensar

EXEMPLE DE Mapa conceptual: La comunicació

2. Mapes mentals

Un mapa mental és un organitzador visual que serveix per a organitzar les informa­cions o els conceptes i les relacions establides entre si. Parteix d’una idea central, la més important o general, al voltant de la qual es van situant les idees secundàries o els conceptes més concrets, i les relacions que les uneixen.

La fase més enriquidora del desenvolupament d’aquesta estratègia, ideada per Tony Buzan, no és el resultat final, que també serà significatiu, sinó el mateix pro­cés, perquè es tracta d’organitzar i ordenar les idees que han sorgit a partir del concepte central. Durant la creació del mapa, la ment estableix les relacions que hi ha entre les diferents idees, les ordena i els confereix sentit de conjunt. El resultat final és fàcilment interpretable per l’autor.

En el centre d’un full escrivim la idea central i, al seu al voltant, les més concretes. Com més lluny estiguen situats els conceptes respecte al centre, major en serà el grau de concreció. Algunes recomanacions per a fer un mapa mental:

Expressar cada idea o concepte amb una sola paraula.

Acompanyar cada paraula amb un dibuix representatiu d’aquesta idea o concepte.

Unir les idees o conceptes amb línies corbes.

Utilitzar diferents colors per a cada idea o concepte.

Per a dur a terme aquestes recomanacions, es requereix un exercici considerable de síntesi i de comprensió dels conceptes, coneixements o idees. L’ús de línies cor­bes, que resulten més amigables per al cervell, i la utilització de diferents colors ajuden a fixar l’atenció i faciliten la comprensió dels conceptes relacionats entre si i el seu record posterior.

COMUNICACIÓ

Llenguatge escrit

Llenguatge parlat

Escoltar la ràdio

Invitació d’aniversari

Saludar­se amb les mans

TimbreSenyal de circulació

Gestos Imatges Sons

Exemple Exemple Exemple Exemple Exemple

VERBAL NO VERBAL

6 aprendre a pensar

EXEMPLE DE Mapa mental: Les abelles

L’ús del mapa mental és eficaç, sobretot, en aquests casos:

Com a índex de continguts, per a transmetre una visió global, al començament d’una unitat o d’una sessió explicativa.

Com a resum dels coneixements adquirits, al final d’una unitat o sessió.

Com a estratègia per a plasmar la síntesi o organitzar qualsevol aspecte d’alguna activitat, per exemple, una excursió, un festival de final de curs…

I, en general, com a eina per a ordenar l’objecte d’aprenentatge d’una unitat.

3. Cronograma

Un cronograma és un organitzador visual que serveix per a plasmar de manera grà­fica i escrita informacions ordenades temporalment. Els períodes s’han d’adaptar a les necessitats reals del curs i l’àrea, i poden reflectir unitats de temps (anys, se­gles, edats…).

Es pot aplicar a diferents continguts, per exemple, a les estacions de l’any, les etapes de la vida, els dies de la setmana, els horaris, el calendari, el sistema sexagesimal, els esdeveniments històrics, les edats de la història, els descobri­ments científics, els invents, les fases de la lluna, els fenòmens naturals (la reproducció d’una planta o la metamorfosi de determinats animals), els movi­ments literaris o artístics…

També és útil per a organitzar les tasques del dia, de la setmana, del mes…

Aquest organitzador visual serveix per a treballar seqüències temporals d’una única disciplina i relacionar els continguts curriculars de diferents àrees, perquè facilita la comprensió d’èpoques o franges de temps des de diferents àmbits. Per exemple, es poden estudiar i plasmar en el cronograma els diferents esdeveni­

7aprendre a pensar

ments (socials, pictòrics, literaris, arquitectònics, musicals, científics, mate­màtics…) d’una època, com l’edat mitjana o el Renaixement.

Els alumnes poden elaborar de manera individual el seu cronograma sobre algun contingut curricular que supose una seqüència temporal, i després plasmar­ho en l’organitzador visual de l’aula.

El cronograma es compon de parts iguals que representen les diferents fases de l’esdeveniment o el concepte que s’estudie, com en el gràfic següent:

Algunes recomanacions per a elaborar un cronograma són:

Utilitzar colors diferents per a cada part d’aquest organitzador visual.

Incloure­hi dibuixos, icones, fletxes…

Escriure paraules o oracions de manera esquemàtica o resumida.

L’ús d’un color diferent per a cada part del cronograma ajuda a distingir i compren­dre les diferents seqüències temporals; i la inclusió de dibuixos, fletxes i paraules, entre altres elements, facilita la visualització i el recordatori dels conceptes estu­diats.

EXEMPLE DE Cronograma: El procés de transformació de les primeres matèries en productes finals

8 aprendre a pensar

El projecte Saba proposa, en conjunt, diversos fars del pensament, integrats amb els contin­guts curriculars i adaptats a cada curs; entre d’altres, les passarel·les, que expliquem a con­tinuació. Les passarel·les permeten establir connexions entre un moment previ i un de pos­terior a l’aprenentatge, amb una atenció especial als canvis que ha suposat el procés. Hi ha tres tipus:

1. Què aprenc, per a què

QUAN L’ApLICArEM

En el moment de l’aprenentatge, però amb vista al futur.

ObjECTIUS Transferir els aprenentatges adquirits a classe a altres situacions reals, la qual cosa evidencia la utilitat dels continguts en la pròpia vida.

DESENVOLU-pAMENT

Què estic aprenent

En el transcurs d’una sessió, durant l’explicació dels continguts o la realització posterior de les activitats pràctiques, el professor demanarà als alumnes que pensen durant uns minuts, en silenci i de manera individual, sobre què estan aprenent.

Els alumnes poden anotar les seues respostes en un full (vegeu el material fotocopiable al final d’aquesta guia).

Els alumnes poden explicar les seues respostes a la classe.

per a què puc utilitzar-ho

El professor demanarà als alumnes que pensen durant uns minuts, en silenci i de manera individual, per a què poden utilitzar els conei­xements adquirits en situacions de la vida quotidiana o del seu en­torn. El professor pot posar­ne un exemple.

Els alumnes poden anotar les seues respostes en el full anterior.

Després poden explicar les seues respostes a la classe.

Fars del pensament

Els fars del pensament són un conjunt d’estratè­gies que tenen com a objectiu activar i guiar el pensament, per a aprendre i comprendre de ma­nera profunda. L’eficàcia es deu al fet que els alumnes s’involucren en el procés d’aprenentat­ge, perquè aquestes estratègies fomenten la mo­tivació, l’ac tivitat real i la significativitat dels con­tinguts i les habilitats que s’adquireixen.

2

9aprendre a pensar

2. Què sabia, què sé

QUAN L’ApLICArEM

En el moment previ a l’aprenentatge i en el posterior; per exemple, a l’inici i al final d’una sessió o de la unitat.

ObjECTIUS Fer una reflexió conscient sobre els aprenentatges realitzats, per a constatar que el temps i l’esforç han donat un resultat.

DESENVOLU-pAMENT

Què sabia

Abans de començar la sessió, el professor pot preguntar als alum­nes què saben sobre el tema i indicar­los que dedicaran uns minuts a pensar­ho, en silenci i de manera individual. Es tracta que els alumnes identifiquen els coneixements previs que tenien.

Els alumnes poden anotar les respostes en un full (vegeu el mate­rial fotocopiable al final d’aquesta guia).

Després faran una posada en comú a classe. Resulta beneficiós que prèviament compartisquen les reflexions que hi han fet, per parelles.

Què sé

Què sé després

– En acabar la sessió o en la sessió següent, el professor pregunta­rà als alumnes què saben ara sobre el tema. Es tracta que identi­fiquen quins aspectes nous els han suscitat, quins altres no han quedat resolts… Els alumnes pensaran les respostes durant uns minuts, en silenci i de manera individual.

– Els alumnes anotaran les respostes en el full anterior.

– Després faran una posada en comú a classe. Resulta beneficiós que prèviament compartisquen les reflexions que hi han fet, per parelles.

Què més m’agradaria saber

– El professor preguntarà als alumnes què més els interessaria sa­ber sobre el tema. Aquestes aportacions poden ser útils per a continuar la unitat, enllaçar aquests coneixements amb uns al­tres, preveure com pot desenvolupar els continguts en les sessi­ons següents, tenint en compte els interessos i/o les preguntes dels alumnes. Els alumnes pensaran les respostes durant uns minuts, en silenci i de manera individual.

– Els alumnes anotaran les respostes en el full anterior.

– Després faran una posada en comú a classe. Resulta beneficiós que prèviament compartisquen les reflexions que hi han fet, per parelles.

10 aprendre a pensar

3. Pensava, pense

QUAN

L’ApLICArEM

En el moment previ a l’aprenentatge i en el posterior; per exemple, al començament i al final d’una sessió o de la unitat.

ObjECTIUSGuiar el pensament per a fomentar l’aprenentatge profund i el pen­sament eficaç mitjançant la connexió entre situacions significatives del procés.

DESENVOLU-pAMENT

pensava

Abans de començar una unitat o una sessió, el professor planteja­rà als alumnes una pregunta. Els alumnes pensaran durant uns minuts les respostes i les escriuran en un full (vegeu el material fotocopiable al final d’aquesta guia). Poden compartir les reflexi­ons que han fet en equips.

Els alumnes faran una posada en comú amb les respostes. En prin­cipi, totes les opinions són vàlides. Si en són moltes, se’n pot fer una selecció de manera que cada equip trie només una de les idees, perquè els semble la millor o per votació.

El resultat de la posada en comú es pot fer en un mural. En la pri­mera casella de la cartolina s’anotaran les paraules de la posada en comú.

pense

En una altra sessió els alumnes recordaran, amb l’ajuda del profes­sor, què pensaven abans sobre el tema tractat. Poden fer­ho ob­servant la primera casella del full individual i/o del mural.

El professor els preguntarà què pensen ara, després d’aprendre els continguts de la unitat o de la sessió. Els alumnes reflexionaran durant uns minuts i compartiran les seues opinions amb un altre company, per parelles. No es tracta de trobar una resposta única, sinó que és preferible la diversitat d’idees. Els alumnes dibuixaran individualment o escriuran la resposta en el full anterior.

Els alumnes faran una posada en comú amb les seues opinions. Es completarà la segona casella del mural amb els dibuixos o les pa­raules que hi hagen fet.

En què ha canviat el meu pensament? per què? Els alumnes obser­varan les dues caselles del full individual i/o del mural i pensaran si hi ha hagut canvis d’opinió abans de l’aprenentatge i després, quins i per què. Es poden afegir en la tercera casella del full individual i/o del mural conclusions sobre els canvis d’opinió respecte als contin­guts abans de l’aprenentatge i després.

Gràcies a: Si hi ha hagut canvis d’opinió, els alumnes poden pen­sar, comentar a classe i dibuixar o escriure qui l’ha ajudat, quina idea, quina acció, i argumentar­ho… Si l’ha ajudat algun company de classe, els alumnes poden donar­los les gràcies i explicar­los per què. En l’última casella del full individual i/o del mural (en aquest cas, després d’una posada en comú), titulada Gràcies a…, s’anota­ran els noms.

11aprendre a pensar

MetacognicióLa metacognició té com a objectiu el coneixement profund de què sabem i com ho hem aprés, per a mantindre les estratègies que ens funcionen i de­tectar quines hauríem de modificar. És la capacitat d’autoregular­nos en la competència d’apren dre a aprendre, per a aconseguir més autonomia en el procés d’aprenentatge.

3

Està comprovat que la pràctica sistemàtica de la metacognició és essencial en el procés d’aprenentatge pels motius següents:

Ens ajuda a aprendre de l’experiència i a no fer les coses de manera superficial ni irreflexiva, sinó amb l’objectiu de millorar el nostre aprenentatge i coneixement progressivament i sense reculades. Així, consolidem les maneres d’actuar reeixi­des i descartem les que no funcionen.

Podem corroborar què sabem i com ho hem aprés. El fet de ser conscients dels coneixements que tenim i dels procediments que fem servir determina la profun­ditat de l’aprenentatge i facilita la capacitat d’usar­los en situacions noves i, pro­bablement, més complexes.

Ens ajuda a transferir a la vida quotidiana els coneixements que adquirim, perquè la metacognició ens permet distanciar­nos del contingut concret i pensar en les estratègies de pensament i en el valor i l’aplicació que tenen en la vida. L’ús d’exemples i situacions reals durant el procés d’aprenentatge facilita que siga sig­nificatiu i profund.

És important disposar d’uns minuts per a pensar sobre el procés d’aprenentatge, ja siga al final d’una activitat, una sessió, una unitat, cada dia o cada setmana, segons el criteri del professor. Com més temps es dedique a practicar la meta­cognició, més savi serà l’alumne, més capaç de seguir aprenent, i més eficaç i eficient per a fer­ho.

El projecte Saba proposa, en conjunt, diverses estratègies de metacognició, inte­grades amb els continguts curriculars i adaptades a cada curs; entre d’altres, el diari de pensar, que expliquem a continuació.

12 aprendre a pensar

EXEMPLE DE Estratègia de metacognició: Diari de pensar

Quan convé aplicar-la: En acabar una activitat, una sessió o la unitat, o dedicant uns minuts cada dia o setmana, segons el criteri del professor.

Objectiu: Adquirir autonomia i autocontrol en el procés d’aprenentatge mitjançant el coneixement profund de què i com aprenem, què ens funciona millor i què hem de millorar o canviar, com ho han fet els altres i quin resultat han obtingut, on podem utilitzar el que hem aprés…

Desenvolupament: Els alumnes pensaran durant dos o tres minuts, de manera indi­vidual i en silenci, sobre el procés d’aprenentatge propi. Pot ser sobre un d’aquests aspectes: què han aprés, com ho han fet, quines relacions han establit o les emo­cions que hi han sentit. Aquesta estratègia de metacognició resulta més efectiva si en cada vegada es reflexiona sobre un d’aquests i s’utilitza una pregunta o un co­mentari diferent per a pensar. Per a acabar, els alumnes poden escriure les seues reflexions en un quadern a manera de diari.

Detonants del pensament: El professor pot explicar als alumnes que dedicaran uns minuts a pensar sobre una de les opcions següents i plantejar­los una pregunta o un comentari per a ajudar­los a reflexionar:

Què he aprés

Possibles preguntes o comentaris: Què he aprés de nou?, Què m’ha ensenyat aquesta activitat?, Ara entenc com fer…, Puc aplicar­ho a…, Saber… m’ha servit per a…, El que he aprés està relacionat amb…, Ara entenc per què…, Què hauria de repassar, preguntar, indagar…?, etc.

Com he aprés

Possibles preguntes o comentaris: Aprenc millor quan…, Fer… m’ha servit per a…, Seguir aquests passos m’ajuda a…, Em costa menys aprendre quan…, M’ajuda a aprendre…, Comprenc millor quan…., M’ajuda a parar atenció…, Per a aprendre alguna cosa nova necessite…, etc.

Quines relacions hi he establit

Possibles preguntes o comentaris: Treballar amb… m’ha descobert…, El professor m’ha ajudat a…, Treballant en equip puc estar més…, Ajudant a… m’he adonat que…., Amb l’ajuda de… he aconseguit…, Pense que puc ajudar a… en…, No pen­sava que… em podria ajudar tant, etc.

Com m’he sentit

Possibles preguntes o comentaris: Em sent bé quan…, El que més m’ha agradat de la classe ha sigut…, M’haguera agradat més…, Quan treballe en equip em sent…, Estar… m’ajuda a…, M’ha agradat l’activitat… perquè…, He gaudit de… i m’ha apor­tat…, Em sent a gust… però no…, etc.

13aprendre a pensarMATERIAL FOTOCOPIABLE

Qu

è ap

ren

c, p

er a

qu

è

Què

est

ic a

pren

ent

per

a q

uè p

uc u

tilit

zar-

ho

14 aprendre a pensar MATERIAL FOTOCOPIABLE

Qu

è sa

bia

, q

uè

sé

Què

sab

ia a

bans

Què

sé

desp

rés

Què

més

m’a

grad

aria

sab

er

15aprendre a pensarMATERIAL FOTOCOPIABLE

pen

sava

, p

ense

pen

sava

pen

se

Grà

cies

a

En q

uè h

a ca

nvia

t el m

eu p

ensa

men

t? p

er q

uè?

La guia d’Aprendre a pensar forma part del Projecte Editorial d’Educació Secundària d’SM. En la seua realització ha participat l’equip següent:

Autoria: Javier Bahón

Edició: Mónica Fuentes del Río

Coordinació i assessorament lingüístics: I més. Serveis Lingüístics i Editorials

Disseny de la coberta i dels interiors: Estudi SM

Direcció d’Art del projecte: Mario Dequel

Direcció editorial: Aída Moya

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només es pot fer amb l’autorització dels titulars, tret de les excepcions previstes en la llei. Dirigiu­vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics, <www.cedro.org>) si necessiteu fotocopiar o escanejar cap fragment d’aquesta obra.

© SM

Imprés en la UE / Printed in EU Aquest llibre està imprés en paper procedent de boscos gestionats de manera sostenible