aplicaciÓ de l’artile 155 a barcelona - … · telecomunicacions i tic...
TRANSCRIPT
APLICACIÓ DE L’ARTICLE 155 A BARCELONA
EFECTES AL CONSISTORI I A LA CIUTAT
2
3
índex
1. Introducció …………………………………………………………………........................
2. Benestar Social ………………………………………………………........................
3. Igualtat home-dona ……………………………………………........................
4. LGTBI ……………………………………………………………………………..........................
5. Salut ………………………………………………………………………………........................
6. Educació …………………………………………………………………….........................
7. Cultura …………………………………………………………………………......................
8. Administració tributària – lluita contra el frau
fiscal……………………………............................................................................
9. Ocupació ……………………………………………………………………......................
10. Seguretat ……………………………………………………………………....................
11. Urbanisme, infraestructures i territori …………………..
12. Mobilitat ……………………………………………………………………....................
13. Telecomunicacions i TIC ………………………………….....................
14. Aportacions econòmiques de la Generalitat a la
ciutat de Barcelona.......................................................................
ANNEX. Text del RD d’aplicació de l’article 155 .............
4
1. Introducció
Divendres 27 d’octubre el Parlament de Catalunya va proclamar la
República Catalana. Ho va fer de manera democràtica, amb el vot de la
majoria dels seus diputats i diputades. I ho va fer un Govern legítim,
escollit per les urnes el 27 de setembre 2015, que ha comptat amb una
majoria parlamentaria i que té l’aval del Referèndum per
l’Autodeterminació de Catalunya, celebrat el passat 1 d’octubre i en el que
van votar 2,2 milions de persones malgrat les amenaces i la repressió de la
policia espanyola. Per això volem que l’Ajuntament el reconegui com a
únic govern legítim de Catalunya i condemnar la resposta autoritària i
amenaçadora de l’Estat espanyol durant el referèndum de l’1 d’octubre,
els dies previs i els posteriors.
Ara, toca fer efectiva aquesta República, toca defensar-la dels embats que
pateix per part del govern espanyol. I aquesta defensa l’hem de fer entre
tots: les institucions, les entitats, els agents econòmics i socials, els
ciutadans... sempre des dels valors del diàleg, el civisme i la pau.
El primer embat que cal afrontar es diu article 155: un cop d’estat que
intervé les institucions catalanes per culminar el procés de
desballestament del nostre govern. L’aplicació de l’article 155 és el pitjor
retrocés que viu aquest país des del franquisme. Una aplicació que té
noms i cognoms: PP, PSOE i Ciutadans.
I no ens equivoquem, el 155 no és un tema allunyat del dia a dia de la
ciutadania. No és un fet que afecti només a la Generalitat i no a
l’Ajuntament de Barcelona. Aquest informe demostra que l’aplicació del
155 afecta de ple els interessos dels barcelonins i barcelonines. En primer
lloc, perquè canviaran els responsables i, en conseqüència, les polítiques
en àmbits com el consorci d’educació o de serveis socials de Barcelona, les
inversions pactades a la L10 del metro o els equipaments de la Model, la
política tarifària del transport públic i un llarg etcètera.
5
Qui pot assegurar que les polítiques educatives, sanitàries, culturals o de
mobilitat no canviaran amb una Generalitat comandada per representants
del Partit Popular?
L’Ajuntament és la segona institució del país en ordre d’importància. Per
això, ha de rebutjar l’aplicació de l’article 155 i assumir un paper central
en defensa de les llibertats en tant que capital de la nova República, i
defensar els seus ciutadans de la violència i la repressió que ja hem vist
per part de l’estat espanyol.
Aquest document, per tant, fa un repàs a 13 àmbits que queden afectats
per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola: benestar social,
igualtat de gènere, LGTBI, salut, educació, cultura, hisenda i pressupostos,
ocupació, seguretat, urbanisme i infraestructures, mobilitat i
telecomunicacions.
En cadascun dels àmbits, es desgranen les possibles afectacions de l’article
155 que incideixen directament en la vida dels ciutadans i ciutadanes de
Barcelona. Lluny de ser una qüestió merament simbòlica o allunyada de la
realitat de la ciutat, l’informe demostra que el 155 sí que té un interès a
nivell barceloní, en tant que colpeja directament en serveis, inversions o
projectes per a la ciutadania.
6
2. Benestar social
L’aplicació de l’article 155 sobre l’administració de la Generalitat pot tenir
efectes a la ciutat de Barcelona en àmbits com:
- EL TERCER SECTOR SOCIAL El govern, a través del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies,
està advertint les entitats del tercer sector de la impossibilitat de fer-los
arribar les subvencions compromeses a principi d’any. El bloqueig dels
recursos econòmics implica, a dia d’avui, la impossibilitat de materialitzar
l’adjudicació definitiva de les ajudes econòmiques que els corresponen.
Els números que aquesta situació de paràlisi econòmica suposen són
importants. En total, es veuen afectades 307 associacions que han de
rebre una ajuda de la direcció general d’Acció Cívica i Comunitària i 224
més que l’han de rebre Joventut. El total de l’import que han de percebre
és de 10 milions d’euros, una quantitat que suposa el 70% de les nòmines
de les associacions afectades.
Un total de 1.300 treballadors poden veure’s afectats per aquesta
situació, mentre que la població que es veurà perjudicada per la
paralització dels projectes que tiren endavant aquestes entitats arriba a
les 900.000 persones. Es dona la circumstància que, al moment de l’any en
què ens trobem, moltes associacions ja han posat en marxa els seus
projectes, finançant-los amb un crèdit que esperaven tornar quan
rebessin la subvenció. El fet de no poder-hi fer front els situa ara en una
situació d’endeutament que posarà en risc la seva viabilitat futura.
7
- LA LLUITA CONTRA L’EXCLUSIÓ SOCIAL En el cas de la DGACC (Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària ) els
projectes que reben aquesta subvenció són els destinats a encarar la lluita
contra l’exclusió social, ja sigui impulsant programes d’acció comunitària,
fomentant el voluntariat, enfortint les associacions, duent a terme
programes específics per a la població gitana, etc. Això afecta
especialment els infants, joves, dones i famílies, però també persones
immigrades, amb drogodependència, amb malalties mentals, persones
amb discapacitat i gent gran o que es troben en risc d’exclusió social.
Pel que fa a Joventut, parlem d’entitats d’educació en el lleure adreçades
a infants i joves i projectes juvenils o plans anuals d'actuació de les
associacions juvenils i els consells locals de joventut destinats a potenciar i
consolidar la seva existència com a instruments rellevants per promoure la
participació i el compromís social del jovent. Molts dels seus projectes
estan enfocats en l’àmbit de la igualtat, el treball i l’ocupabilitat, la
prevenció en la salut, així com el foment de l’educació.
Algunes de les entitats barcelonines afectades pel que fa a les ajudes de la
DGACC serien: Tot Raval, Pallapupas, Càritas Diocesana, la Fundació
Privada Banc dels Aliments, Arrels Fundació, Obertament: associació
catalana per la lluita contra l'estigma en salut mental, Special Olympics
Catalunya Agrupació Esportiva, SOS Racisme Catalunya, Fundació ECOM,
Associació Discapacitat Visual Catalunya: B1+B2+B3, el Casal dels Infants
del Raval, Fundació Privada Ateneu Sant Roc, la Confederació
d’Associacions Veïnals de Catalunya, el Casal Lambda, Fundació Privada
Amics de la Gent Gran, Federació Catalana de Voluntariat Social,
Federació Catalana d'Entitats de Paràlisi Cerebral, Associació d’Oci Inclusiu
Sarau, Fundació Carta de la Pau Dirigida a l’ONU, Federació d'Associacions
de Veïns d'Habitatge Social de Catalunya, SURT-Fundació de Dones,
Centro Cultural Gitano de la Mina, FAGIC, Down Catalunya, ECAS, Entitats
Catalanes d'Acció Social o Associació de Cardiopaties Congènites.
8
I pel que fa a les ajudes de Joventut algunes de les entitats amb una gran
afectació serien: Acció Escolta de Catalunya, Associació per la Coordinació
de Membres i Entitats de Lleure Rurals de Catalunya, Federació Catalana
d’Escoltisme i Guiatge, Coordinació Catalana de Colònies Casals i Clubs
d’Esplai, Minyons, Escoltes i Guies de Catalunya, Fundació Catalana de
l’Esplai, Esplais Catalans -Esplac i Escoltes Catalans, Moviment d’Esplai del
Vallès, Associació Antisida de Lleida, Associació contra l’anorèxia i la
bulímia, Fundació Marianao, Sida Studi, Fundació Privada Pare Manel,
Fundació Èxit, FEMAREC, Fundació Privada Trinijove, Fundació Vicky
Bernadet, Fundació Institut de Reinserció Social (IRES), entre d’altres.
Alhora, cal recordar que no només es tracta de programes, sinó que
l’aplicació de l’article 155 també té una afectació directa cap als
professionals que hi treballen. Per a les entitats que reben ajudes de la
DGACC, s’estima que l’impacte econòmic que la convocatòria té en les
nòmines és d’aproximadament un 70%. Això implicar que uns 1300
treballadors podrien quedar afectats per aquest bloqueig de l’Estat. Pel
què fa l’impacte en la població en beneficis directes i indirectes d’aquests
projectes, la xifra de persones afectades seria de 900.000, segons les
dades facilitades per les mateixes entitats.
- SERVEIS SOCIALS L’article 155 de la Constitució té una incidència directa en el Contracte
Programa 2016- 2019 per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració
en matèria de Serveis Socials entre el Departament de Treball, Afers
Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de
Barcelona. Aquest contracte entre altres disposa d’una dotació
pressupostària adreçada a :
Ajuts d’urgències socials,
Professionals equips bàsics,
Atenció a les persones vulnerables,
SAD dependència, SAD social,
9
Projecte específic persones sense llar,
Programa d’inclusió social,
Servei de transport adaptat,
Servei d’atenció a la infància EAIA,
Servei d’atenció a la infància i adolescència SIFE,
Acció comunitària
Aquest compromís quadriennal dota l’Ajuntament d’estabilitat
pressupostària a l’hora de programar els serveis d’atenció a les persones,
un compromís que ara queda subjecte a les prioritats polítiques del
govern espanyol.
- CONTRACTE-PROGRAMA DE BENESTAR SOCIAL 2016-19
Aquest contracte-programa compta amb una inversió de la Generalitat de
52,3 milions d’euros per finançar serveis socials bàsics i lluitar contra la
pobresa, incrementant la inversió en 8 milions més que el 2015.
El contracte-programa dona continuïtat als serveis i programes inclosos el
2015, i s’amplien les línies d’actuació en àmbits com els Serveis d’Atenció
Domiciliària (SAD), programes d’inclusió social, serveis de transport
assistit, centres ocupacionals per a persones amb discapacitat, residències
per a gent gran o programes d’atenció social a persones amb
drogodependències.
10
3. Igualtat home-dona En matèria d’igualtat home-dona, l’afectació va més enllà de l’aplicació de
l’article 155 i es remet a l’anul·lació per part del Tribunal Constitucional de
la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes aprovada pel Parlament de
Catalunya.
En concret, el TC va suspendre els articles 33, 36 (apartats 1 a 4), 39, 40,
41, 44, 59 i 64, que són cabdals. El 33 és el que estableix que les empreses
han d’adoptar mesures per a prevenir l’assetjament sexual i per raó de
sexe i han de donar resposta a les denúncies i reclamacions que els puguin
formular els treballadors afectats. L’article 36 dicta que les empreses han
de restar obligades a respectar la igualtat de tracte i d’oportunitats a
l’àmbit laboral i que els poders públics han d’afavorir l’elaboració de plans
d’igualtat a les empreses.
Altres articles afectats estableixen que els sindicats han d’adjudicar a un
delegat sindical la funció de vetllar per la igualtat de tracte, que hi ha
d’haver una representació paritària de tots dos sexes en la negociació
col·lectiva i que cal incorporar la perspectiva de gènere en els expedients
de regulació d’ocupació.
L’article 44, també suspès, estableix que en el terreny dels riscs laborals
les empreses hauran de tenir en compte l’exposició diferent als factors de
risc d’homes i dones. L’article 59 és el que tipifica les infraccions, i el 64
estableix la concurrència de les sancions amb l’ordre jurisdiccional penal.
11
4. Polítiques LGTBI
El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 11/2014 contra la homofòbia
que s’està acabant de desplegar des de la Generalitat (encara que
lentament). Una feina que l’Ajuntament de Barcelona també està fent en
el seu àmbit d’actuació.
El control del govern espanyol a través de l’aplicació de l’article 155 pot
implicar una aturada o fins i tot retrocés en l’àmbit de les polítiques LGTBI.
Cal recordar que el PP sempre s’ha oposat cap al reconeixement dels drets
de les persones LGTBI: va votar en contra de la llei del matrimoni
(recorrent-la davant del Tribunal Constitucional), de l’adopció per part de
parelles del mateix sexe, de la Llei 11/2014 contra la homofòbia, i
recentment es va abstenir a l’admissió a tràmit de la Llei estatal LGTBI al
Congrés dels Diputats.
A tall d’exemple, gràcies a l’aplicació de la Llei 11/2014 i l’obertura d’un
procés sancionador per part de la consellera Dolors Bassa, els Mossos
d’Esquadra van poder immobilitzar el bus transfòbic de l’entitat HazteOir,
que pretenia arribar a la ciutat de Barcelona, i va obligar l’entitat a retirar
els seus missatges.
12
5. Salut
El Departament de Salut ha portat a terme mesures per revertir els
efectes de la crisi en l’àmbit de la salut, així com mesures per millorar el
sistema, fer-lo més eficient i dotar d’un millor servei la ciutadania. Totes,
però, enfocades a enfortir la sostenibilitat dels sistema, a garantir-ne la
qualitat i a combatre les desigualtats en salut.
L’aplicació de l’article 155 també posa en risc algunes iniciatives i
projectes que tenen incidència directa a la ciutat de Barcelona:
- INVERSIÓ ALS CENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA
El Departament de Salut havia començat a repartir 13 milions d'euros
addicionals aquest anys amb la idea de dotar-ne 65 milions mes en 5 anys
destinats als equips d'atenció primària ( CAPS ) més vulnerables. L'objectiu
del govern català era augmentar els recursos per poder combatre les
desigualtats en salut. El repartiment d'aquests recursos extres no es podrà
fer efectiu, doncs automàticament quedaria modificat el nou model de
finançament dissenyat per l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de
Catalunya (AQuAS).
- CONVENI ENTRE EL DEPARTAMENT DE SALUT, LA
GENERALITAT, EL CSB, L’AJUNTAMENT I L’ASPB
Aquest conveni havia d’assegurar el finançament i desenvolupament dels
serveis de salut pública a la ciutat de Barcelona per al període 2017-2020.
Concretament, autoritzava una despesa de 51 milions d’euros a favor de
l’Agència de Salut Pública de Barcelona. La seva aplicació també queda en
interrogant, ja que passa a dependre de la voluntat política del govern del
Partit Popular.
13
- CONVENI DE SALUT (2016-2023)
Aquest conveni, signat el 2016 entre la Generalitat i l’Ajuntament, té com
a objectius aprofundir el caràcter públic de la xarxa de Salut i lluitar contra
les desigualtats. Es preveu una inversió de 187 milions d’euros en 7 anys a
37 centres de la ciutat. D’aquests, la Generalitat aporta 116,6 milions (el
62%), l’Ajuntament 44,6 milions (el 24%) i els proveïdors sanitaris 26
milions (el 14%).
- EL PLA INTEGRAL D’URGÈNCIES DE CATALUNYA (PIUC)
Per fer front a la demanda durant els mesos d’hivern, la dotació
econòmica prevista al Pla Integral d’Urgències de Catalunya (PIUC) havia
de fregar els 16,9 milions d’euros, la qual cosa suposava un increment
d’un 6% respecte del pla anterior, la inversió de recursos més alta dels
últims 5 anys. La major part de la partida es destinava als hospitals, més
de 14 milions, i es reforçava també l’atenció sociosanitària i la primària.
- LA LLEI D’UNIVERSALITZACIÓ DE L’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA
AMB CÀRREC A FONS PÚBLICS PER MITJÀ DEL SERVEI CATALÀ
DE LA SALUT
Aquesta nova llei té com a objectiu assolir definitivament la
universalització de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics per
mitjà del Servei Català de la Salut, eliminar qualsevol desigualtat que hi
pugui haver entre les persones residents a Catalunya, i complir de manera
efectiva el que estableixen el dit article 23.1 de l’Estatut d’autonomia i,
fins i tot, les normes internacionals sobre drets humans, com la Declaració
Universal de Drets Humans, que, en l’article 25.1, estableix que tota
persona té, entre altres drets, el dret a l’assistència mèdica. En aquest
sentit, cal fer avinent que, amb relació a la restricció de l’accés a
l’assistència sanitària, el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de
les Nacions Unides, al maig del 2012, ja va instar a fer que l’assistència
14
sanitària abastés totes les persones residents en un territori,
independentment de llur situació administrativa.
- EL PLA DIRECTOR DE SALUT MENTAL I ADDICCIONS 2017-19
Barcelona i Catalunya necessitava una gran estratègia en el camp de la
salut mental i les addiccions, una estratègia que es troba entre les més
avançades d'Europa. El govern català havia previst incrementar un 30% el
pressupost de salut mental, amb 100 milions d’euros addicionals. Segons
l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 1 de cada 4 persones patirà
algun tipus de trastorn mental al llarg de la vida.
15
6. Educació L’aplicació del 155 afecta directament el Consorci d’Educació de Barcelona
(CEB), un instrument de cogestió i descentralització, en un marc de
col·laboració institucional, que representa la voluntat de la Generalitat de
Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona de treballar plegats per a la millora
dels serveis als centres educatius i a la ciutadania a través d'una única
xarxa educativa.
El Consorci d'Educació va ser creat per la Llei 22/1998, de 30 de desembre,
de la Carta Municipal de Barcelona, llei que va ser aprovada pel Ple de
l'Ajuntament de Barcelona, el Parlament de Catalunya i el Parlament
Espanyol que reconeix la capitalitat de Barcelona i la dota d'un règim
especial.
El Consorci és l'instrument jurídic que la Carta Municipal proposa per a la
gestió educativa i, com la resta dels consorcis de la Carta Municipal, és un
ens públic sorgit de la cooperació entre estructures públiques amb
l'objectiu de facilitar la millora de serveis i prestacions. L'objectiu de la
creació del CEB és millorar la gestió educativa i fer-la més propera a la
ciutadania.
Com a la resta de consocis municipals el repartiment és 60% Generalitat i
un 40% Ajuntament de Barcelona.
Pel que fa a les competències del Consorci, hi ha la programació i la
distribució territorial dels centres docents compresos en les lleis
d'ordenació educativa vigents, llevat dels universitaris; els serveis
educatius i programes d'innovació educativa; l'escolarització i aplicació a
Barcelona de la normativa de matriculació d'alumnes; l'educació
complementària i extraescolar; l'execució dels programes d'educació
compensatòria o la vigilància del compliment de l'escolaritat obligatòria.
El CEB també s’encarrega de la reglamentació i la gestió del transport o
del menjador; la conservació, manteniment o subministraments dels
16
centres; la gestió de tots els centres públics d'educació infantil, d'educació
primària i d'educació secundària obligatòria i postobligatòria; o la gestió
dels programes de garantia social o de la formació professional específica.
El pressupost del Consorci d’Educació de Barcelona per al 2017 és de 161
milions d’euros, dels quals la Generalitat n’aporta 71’8M€ i l’Ajuntament
69’3M€. L’aplicació de l’article 155 posa en interrogant l’aportació de la
Generalitat al Consorci i el seu compliment.
17
7. Cultura
La Generalitat de Catalunya és membre del patronat d’almenys 11
consorcis dels equipaments culturals més importants de la ciutat, en què
també hi participa l’Ajuntament de Barcelona: L’Auditori i l’Orquestra, el
Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Art Contemporani de
Barcelona, el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors, la Fundació Orfeó Català
– Palau de la Música Catalana, la Fundació Miró, la Fundació Antoni
Tàpies, la Fundació Gran Teatre del Liceu i el Centre de Normalització
Lingüística de Barcelona, a més del particular Consorci del Pla de
Rehabilitació i Equipament de Sales Teatrals de Barcelona.
Amb les dades actualment disponibles, l’aportació financera del Govern
català en aquests consorcis culturals de Barcelona es situa al voltant del
28,55% del pressupost d’aquestes institucions en la previsió de l’exercici
2017. En el cas de la Museu Nacional d’Art de Catalunya i del Pla de
Rehabilitació i Equipament de Sales Teatrals de Barcelona, els recursos
aportats per la Generalitat suposen el 43,86% (6.700.496,79 €) i el 48,70%
(225.000,00 €) respectivament, mentre que l’aportació al Centre de
Normalització Lingüística de Barcelona s’enfila fins al 61,79%
(4.902.465,92 €). En termes absoluts, l’aportació de la Generalitat als
principals consorcis culturals de la ciutat ratlla els 30 milions d’euros.
Per la seva part, l’Estat espanyol és present en el patronat de 9 d’aquests
consorcis, però la seva participació financera és sensiblement menor i
només representa un testimonial 8,67% del total del pressupost d’aquests
equipaments culturals. De fet, la seva aportació més significativa són els
10.617.120,00 € que ha destinat enguany al Consorci del Gran Teatre del
Liceu.
En aquest sentit, és necessari destacar que entre els anys 2011 i 2016 les
aportacions de l’Estat al finançament dels consorcis culturals barcelonins
han caigut, en conjunt, per sobre del 50%, la qual cosa ha obligat a la
18
Generalitat i a l’Ajuntament a compensar una part del descens dels ajuts
estatals. En qualsevol cas, el finançament de l’Estat previst per a l’exercici
2017 es situa al mateix nivell que el de l’exercici anterior i, per tant, no
compensa el descens esmentat del període 2011-2016.
Quant a l’aportació de l’Ajuntament de Barcelona, pot situar-se al voltant
del terç del total del finançament dels consorcis culturals en què també es
troba representada la Generalitat. La presència del Consistori és
especialment significativa en el finançament del Museu d’Art
Contemporani de Barcelona (38,55%), de L’Auditori i l’Orquestra (39,12%)
del Teatre Lliure (40,24%) i del Mercat de les Flors (51,28%).
La suma de les aportacions financeres de la Generalitat i l’Ajuntament
supera en mitjana el 60% del pressupost dels consorcis culturals de la
ciutat. Si bé en alguns consorcis arriba a superar àmpliament aquesta
xifra, cas del Mercat de les Flors (74,52%), del Pla de Rehabilitació i
Equipament de Sales Teatrals de Barcelona (75,76%) i del Centre de
Normalització Lingüística de Barcelona (92,56%). L’aportació de la
Generalitat és, doncs, fonamental per al desenvolupament de bona part
dels equipaments culturals de Barcelona. La seva minva a causa d’una
aplicació restrictiva i perllongada del 155 obligaria a l’Ajuntament a fer un
esforç difícilment assumible, per no dir impossible.
Finalment, si tenim present la poca sensibilitat mostrada per l’Estat a
l’hora de recolzar la cultura catalana, sembla evident que una prolongació
de l’aplicació del 155 no es limitaria només a posar en perill el
finançament que la Generalitat aporta als esmentats consorcis, sinó que
també podria suposar la retallada de les subvencions i de les inversions
del Govern català als estratègics sectors associatiu i empresarial del món
cultural barceloní.
19
CONSORCIS D’INSTITUCIONS CULTURALS DE BARCELONA PARTICIPATS PER LA GENERALITAT
CONSORCI
APORTACIÓ GENERALITAT EXERCICI 2017
L’Auditori i l’Orquestra
4.821.752,84 €
Museu Nacional d’Art de Catalunya
6.700.496,79 €
Centre de Normalització Lingüística de Barcelona
4.902.465,92 €
Museu d’Art Contemporani de Barcelona
3.331.432,00 €
Teatre Lliure
1.963.610,00 €
Mercat de les Flors
1.056.194,00 €
Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana
1.050.000,00 €
Fundació Joan Miró
480.710,00 €
Fundació Antoni Tàpies
393.487,69 €
Fundació Gran Teatre del Liceu
8.010.000,00 €
Pla de Rehabilitació i Equipament de Sales Teatrals de Barcelona
225.000,00 €
Total
29.935.149,24 €
20
8. Administració tributària –
lluita contra el frau fiscal
Un dels eixos principals d’actuació de qualsevol Administració tributària
s’ha de centrar en la lluita contra el frau fiscal. El frau fiscal, a part de les
connotacions morals o ètiques negatives que comporta, és un gran
generador d’ineficiència, d’inequitat i de desigualtat en un sistema
tributari que ha de ser progressiu i que té com a objectiu la redistribució
de la riquesa.
En aquest aspecte, l’Impost sobre l’Increment del Valor de Terrenys de
Naturalesa Urbana, conegut popularment com a Impost sobre la
Plusvàlua, és un dels principals tributs locals. Aquest impost grava la
plusvàlua generada entre l’adquisició i l’alineació d’un bé immoble,
representa, segons el projecte de pressupost de l’Ajuntament de
Barcelona per al 2018, 230 milions d’euros d’ingressos, és a dir, més d’un
8% dels ingressos totals de l’Ajuntament de Barcelona.
La col·laboració amb la Generalitat de Catalunya en aquest àmbit es
centra amb l’intercanvi d’informació tributària amb l’objectiu de fer més
eficient la lluita contra el frau fiscal, especialment en el segon tribut més
important en relació al volum de recaptació, és a dir, l’Impost sobre la
Plusvàlua. Aquest intercanvi s’ha d’iniciar el 2018 i ha de permetre poder
comparar i contrastar les dades que consten a l’Institut Municipal
d’Hisenda, administració tributària local a Barcelona, amb les que consten
a l’Agència Tributària de Catalunya, referents a l’Impost de Successions i
Donacions (ISD), i l’Impost de Transmissions patrimonials i actes jurídics
documentats (ITP i AJD).
21
9. Ocupació
Les polítiques d’ocupació i de promoció econòmica són polítiques centrals
en qualsevol administració, ja que tant els nivells d’ocupació com la seva
qualitat són un factor clau que determina el nivell de cohesió social de
qualsevol comunitat.
Arrel de la greu crisi econòmica i social iniciada la tardor de l’any 2008 i
amb la sortida de la crisi amb un model que fomenta la precarització dels
llocs de treball i que està accentuant la dualitat del mercat laboral. Per
tant, els reptes que se’ns plantegen en aquest àmbit, més enllà de la
recuperació de llocs de treball que hi ha actualment, es centra, sobretot,
en la recuperació de llocs de treball dignes amb salaris i condicions no
precaris.
A la ciutat de Barcelona, l’agència local que coordina i executa les
polítiques d’ocupació i de promoció econòmica és Barcelona Activa. Amb
un pressupost de més de 55 milions d’euros, destina gairebé 40 milions
d’euros a programes concrets d’ajuda a l’emprenedoria i l’autoocupació,
al desenvolupament del teixit productiu de la ciutat, al desenvolupament
de l’economia cooperativa, social i solidària i, especialment, el
desenvolupament d’aquelles àrees més deprimides econòmicament de la
ciutat.
D’aquests 55 milions d’euros, 12 milions són de finançament que es
gestiona des de la Generalitat de Catalunya. D’aquests 12 milions d’euros,
10,5 milions són aportacions directes del Servei d’Ocupació de Catalunya
(SOC), agència del Departament d’Afers Socials, Treball i Famílies, i 1,5
milions d’euros provenen de fons europeus FEDER que es gestionen a
través de l’estratègia Ris3Cat 14-20 del Departament d’Economia i
Hisenda de la Generalitat de Catalunya.
A banda d’això, des de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de
Catalunya, aquest 2017 s’han endegat dinàmiques conjuntes entre
22
Barcelona Activa i el Servei d’Ocupació de Catalunya per tal d’avançar en
la seva relació i coordinació tant del disseny com en l’execució de les
polítiques d’ocupació a la ciutat de Barcelona.
Actualment, la relació entre els dos organismes es basa en un conveni de
col·laboració vigent des de l’any 2011 que preveu, entre altres aspectes, el
finançament detallat anteriorment. Tot i això, el plantejament iniciat en
aquest 2017 vol anar molt més enllà i acabar fusionant Barcelona Activa i
el SOC en un sol ens a la ciutat de Barcelona, és a dir, constituir un
Consorci d’Ocupació de Barcelona format per la Generalitat de Catalunya i
l’Ajuntament de Barcelona.
Un dels projectes conjunts que ja s’està iniciant, és el de les oficines
conjuntes d’ocupació que s’iniciarà properament al Districte de Nou Barris
amb l’objectiu de tenir, com a mínim, una Oficina d’Ocupació conjunta
entre el SOC i Barcelona Activa a cada un dels deu districtes en què està
dividida la ciutat de Barcelona.
23
10. Seguretat
En relació a la seguretat i la prevenció de la ciutat de Barcelona, l’aplicació
de l’article 155 de la Constitució espanyola afecta negativament en
diversos àmbits.
- Junta Local de Seguretat i Mossos d’Esquadra
Les reunions de coordinació entre els diferents cossos de seguretat que
intervenen a la ciutat de Barcelona per diferents assumptes, els Mossos
d’Esquadra resten sota supervisió directe del Sr. Puigserver, l’emissari del
govern espanyol, despresos de tota autonomia.
Una altra conseqüència de l’aplicació de l’article 155 és la pròpia plantilla
dels Mossos d’Esquadra. En el cas que calgués ampliar la plantilla o fer
qualsevol reestructuració de personal, qui hauria de supervisar tal
assumpte seria, de nou, l’emissari Puigserver, o fins i tot, el mateix
Ministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido.
- Palau de Justícia
Una altra de les derivades de l’aplicació és la seguretat del Palau de
Justícia, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. A dia d’avui, la
seguretat del Palau l’està duent a terme la Policia Nacional en lloc dels
competents en la matèria, que són els Mossos d’Esquadra. I en el mateix
sentit es troben les intervencions d’ordre públic, quan es decideixi que
sigui un altre cos de seguretat el que hagi d’intervenir en un determinat
afer, i l’exemple principal el vam tenir el dia 1 d’octubre.
24
11. Urbanisme,
infraestructures i territori A la ciutat de Barcelona, en l'àmbit de l’Urbanisme i les Infraestructures,
l'aplicació de l'article 155 per part del govern de l'estat espanyol pot
afectar a diversos projectes que estan coofinançats per la Generalitat de
Catalunya, que necessiten fer efectius convenis acordats amb la
Generalitat o que estan pendents de fer efectiu el seu traspàs.
En aquests paràmetres es troben obres com la construcció de les línies L9 i
L10 del metro i més concretament les noves estacions de Foneria i Foc
Cisell a la Marina, valorades en 40 milions d'euros i que han de donar
servei a una població potencial de 70.000 habitants.
A més del conveni en què es van acordar l'obertura de les estacions de
metro de la Marina, també se'n va firmar un altre pel retorn de la Model a
la ciutat de Barcelona, cosa que ha de succeir abans de final d'any, el
traspàs total dels terrenys de la presó de la Trinitat i, en conseqüència,
l'obertura dels nous centres penitenciaris a la Zona Franca; tot això a
hores d'ara queda en entredit,
També està en risc els 3.179.057 euros que la Generalitat aporta a
Barcelona procedents del Fons de cooperació local de Catalunya, el qual
és una transferència que està destinada a finançar globalment l'activitat
de les administracions locals, que el poden destinar lliurement per fer
front a despeses i inversions.
Com s'ha fet palès en aquesta legislatura el projecte de l'unió del tramvia
per la Diagonal és un dels grans projectes que el govern municipal té
damunt de la taula, els costos d'aquesta operació si es fa en superfície
acabarien ascendint a 158 milions d'euros. El govern municipal encara no
ha deixat clar quina part pagarà cada administració però queda clar que la
25
Generalitat n'haurà d'assumir una part que a hores d'ara amb l'aplicació
de l'article 155 queda en l'aire.
En l'àmbit d'educació es poden veure compromesos els Instituts de nova
construcció, ja que aquest estan finançats per la Generalitat de Catalunya.
Pel que fa al Port de Barcelona, recentment hem com el govern espanyol
ha prohibit que els representants del Port participessin en una missió
comercial a l’Argentina i l’Uruguai amb l’objectiu d’internacionalitzar la
seva activitat.
Pel que fa als organismes relacionats amb l’àmbit del medi ambient, en
principi no es detecten greus amenaces en aquesta àrea, ja que la
participació de l’Estat és reduïda i en organismes poc rellevants.
26
12. Mobilitat L’aplicació de l’article 155 posa en risc projectes importants en marxa a la
ciutat en matèria de mobilitat, com ara el projecte de la línia 9 i la línia 10.
També quedaria en interrogant el projecte de connexió del tramvia per la
Diagonal. Ambdós projectes depenen de l’Autoritat del Transport
Metropolità, un òrgan interadministratiu de caràcter voluntari que es va
constituir el 1997 per coordinar i planificar el transport públic a la Regió
Metropolitana de Barcelona.
Les administracions que integren l’ATM són la Generalitat de Catalunya
(51%) i administracions locals (49%), compostes per l'Ajuntament de
Barcelona, l'Entitat Metropolitana del Transport (EMT) i l'Agrupació de
Municipis titulars de serveis de Transport Urbà de la regió metropolitana
de Barcelona (AMTU). Cal destacar la presència de representants de
l'Administració General de l'Estat en els òrgans de govern de l'ATM, en
qualitat d'observadors.
Com a entitat pública, té atribuïdes per llei unes funcions i objectius
següents:
Planificació d'infraestructures i serveis: elabora plans d'inversió que
han de subscriure les administracions.
Relacions amb operadores de transport: gestiona les concessions de
serveis de transport a empreses privades
Finançament del sistema de transport: controla les finances de les
concessionàries i hi fa de pont amb les administracions responsables
de les subvencions a aquestes.
Ordenació de les tarifes: decideix la distribució i import dels preus i en
repartiment els ingressos.
Comunicació: promou el sistema de transports que gestiona i la seva
marca, i es relaciona amb els usuaris.
Marc normatiu: proposa lleis a les administracions locals per tal
d'adaptar-se al marc d'atribucions de l'ATM.
27
Mobilitat: elabora i avalua plans de mobilitat i en fomenta els valors en
la ciutadania.
La presència majoritària de la Generalitat a l’ATM posa en risc els
projectes que depenen de l’organisme, ja que passen a dependre també
dels objectius polítics del govern espanyol.
També es veuria afectat el Sistema de finançament del transport públic
que és compartit entre Estat, Generalitat i Ajuntament de Barcelona.
28
13. Telecomunicacions i TIC En matèria de telecomunicacions i TIC, l’aplicació de l’article 155 implica
un canvi d’interlocutors i de polítiques al consorci de l’Administració
Oberta de Catalunya, un ens integrat per tots els ajuntaments catalans i la
Generalitat per garantir la interoperabilitat de les dades generades i
arxivades per les institucions catalanes. L’afectació, tot i ser reduïda, pot
tenir un alt impacte.
Segons l’article 155, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la
Informació (CTTI) passarà a ser controlat, no només per la Guàrdia Civil,
sinó pel CNI. Això significa que el CNI passarà a tenir accés a totes les
comunicacions electròniques (correus, trucades telefòniques tant de fix
com de mòbil, missatges, ...) i dades als servidors dels equipaments de la
Generalitat a la ciutat, especialment escoles, instituts i hospitals.
Això, unit al fet que el 80% de la infraestructura de telecomunicacions a la
ciutat, si no és pública, és de companyies de telecomunicacions amb
complicitats evidents amb el govern espanyol, fa que el dret fonamental a
la inviolabilitat de les comunicacions quedi en entredit.
29
14. Aportacions
econòmiques de la
Generalitat a la ciutat de
Barcelona
La relació econòmica i financera entre la Generalitat de Catalunya i la
ciutat de Barcelona és, com no podria ser de cap altra manera, d’una
intensitat molt rellevant.
En aquest sentit, cal diferenciar quatre formes d’aportació de la
Generalitat de Catalunya a la ciutat de Barcelona: per una banda,
aportacions directes a l’Ajuntament de Barcelona, per una altra banda les
aportacions que fa la Generalitat als Consorcis conjunts que té la
Generalitat amb l’Ajuntament de Barcelona, les aportacions de la
Generalitat a organismes amb seu a Barcelona i que duen a terme la seva
activitat, principalment a Barcelona i, finalment, les inversions que
executa la Generalitat a la ciutat de Barcelona.
Entrant a analitzar més a fons el primer cas, és a dir, les aportacions
directes que fa la Generalitat a l’Ajuntament de Barcelona per al
desenvolupament de projectes, segons el pressupost del 2018 de
l’Ajuntament de Barcelona, aquesta aportació directa és de més de 72
milions d’euros, al quals s’han de sumar 12 milions d’euros de la previsió
de la part de l’Impost sobre les Estades en Establiments Turístics (conegut
com a Taxa Turística) que pertoquen a l’Ajuntament de Barcelona i 10
milions d’euros de projectes provinents de fons FEDER que gestiona el
Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya. Enter
aquestes aportacions, destaquen 25,5 milions d’euros per subvencions
finalistes per a l’atenció primària sanitària, és a dir, per a CAPs, 25,5
30
milions d’euros per al finançament del Servei de Teleassistència
domiciliària municipal i més de 5 milions d’euros provinents dels fons
previstos en la Llei de Barris per a l’execució de projectes en els barris més
complexos de la ciutat.
En segon lloc, i en relació a les aportacions que fa la Generalitat als
Consorcis que té conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, i segons
dades dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya de l’any 2017, les
aportacions, tant corrents com de capital, són les següents:
Serveis Socials:
Consorci de Serveis Socials: 49,8 milions d’euros
Habitatge:
Consorci de l’Habitatge: 8,2 milions d’euros
Educació:
Consorci d’Educació: 90 milions d’euros
Salut:
Consorci Sanitari de Barcelona: 6,8 milions d’euros
Cultura:
Consorci del MNAC: 6,7 milions d’euros
Promoció econòmica:
Fira 2000 S.A: 13,2 milions d’euros
En conseqüència, les aportacions que fa la Generalitat de Catalunya a ens
on participa amb l’Ajuntament de Barcelona és de 174,7 milions d’euros.
31
En tercer lloc, en relació a les aportacions que realitza la Generalitat de
Catalunya a organismes presents a la vida diària dels barcelonins i
barcelonines, ja sigui via aportacions directes corrents o de capital o per
encàrrecs de prestació de serveis, es poden destacar les següents en els
àmbits de la Salut, la Recerca i la Cultura:
Salut: 1.099,2 milions d’euros
Parc Sanitari Pere Virgili: 23,3 milions d’euros
Consorci Mar Parc Salut de Barcelona: 288,9 milions d’euros.
Consorci d'Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra
(CAPSBE): 13,4 milions d’euros
Hospital Clínic de Barcelona: 429,2 milions d’euros
Fundació de Gestió Sanitària de l'Hospital de la Santa Creu i Sant
Pau: 314,5 milions d’euros
Banc de Sang i de teixits: 29,9 milions d’euros
Recerca: 72,3 milions d’euros
Consorci Institut Català de les Ciències Cardiovasculars: 2,3 milions
d’euros
Consorci de Recerca en Economia de Catalunya: 1,4 milions d’euros
Consorci Centre de Recerca Matemàtica: 1 milió d’euros
Consorci Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer:
7,8 milions d’euros
Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona: 1,6 milions
d’euros
Fundació Institut Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM): 3,1 milions
d’euros
Fundació Hospital Universitari Vall d'Hebron-Institut de Recerca
(HUVH, IR): 3 milions d’euros
Fundació Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV): 0,7
milions d’euros
Fundació Institut de Recerca Contra la Leucèmia Josep Carreras: 1,2
milions d’euros
32
Fundació d'investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina,
Institut per a la Recerca a l'Atenció Primària de Salut: 0,7 milions
d’euros
Fundació Privada Centre de Regulació Genòmica: 16,5 milions
d’euros
Fundació Privada I2CAT, Internet i Innovació Digital a Catalunya: 1,2
milions d’euros
Fundació Privada Institut Català de Ciències del Clima (IC3): 0,5
milions d’euros
Fundació Privada Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC): 2,9
milions d’euros
Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA): 28,4
milions d’euros
Cultura: 27,7 milions d’euros
Teatre Nacional de Catalunya, SA: 8,1 milions d’euros
MACBA: 2,9 milions d’euros
Biblioteca de Catalunya: 7,1 milions d’euros
Fundació Privada Jove Orquestra Nacional de Catalunya: 0,6 milions
d’euros
Fundació Privada ESMUC: 9 milions d’euros
En total, l’aportació de la Generalitat als organismes detallats és d’uns
1200 milions d’euros.
Finalment, i respecte a la inversió que executa la Generalitat a la ciutat de
Barcelona, segons els pressupostos de la Generalitat per l’any 2017, hi ha
154 milions d’euros en inversions directes a la ciutat Barcelona, és a dir,
amb adscripció territorial a la ciutat.
Entre aquestes inversions, s’hi inclouen inversions amb molta incidència
ciutadana com pot ser la construcció d’escoles, centres d’atenció primària,
instal·lacions hospitalàries, etc. A banda d’això, també hi ha i 74 milions
d’euros considerats del Barcelonès, però amb incidència a la ciutat ja que
33
afecten a infraestructures viàries i sobretot ferroviàries (millores a les
línies de FGC o la línia 9 del metro, amb les noves estacions al tram de
l’aeroport o la Zona Franca).
Per tant, el total d’inversions que executa la Generalitat a la ciutat de
Barcelona arriba a 228 milions d’euros.
Queda fora d’aquesta anàlisi tota aquella despesa corrent que executa la
Generalitat a Barcelona pel fet de ser la capital del país com són les
despeses relatives a la ubicació de les seus centrals dels diversos
Departaments de la Generalitat de Catalunya i altres òrgans que duen a
terme la seva activitat arreu del país. Malgrat això, l’aportació calculada
de la Generalitat a la ciutat de Barcelona és de més de 1673 milions
d’euros, és a dir, més d’un 60% del total del pressupost previst per al 2018
de l’Ajuntament de Barcelona.
34
ANNEX. Text del RD
d’aplicació de l’article 155
Real Decreto 944/2017, de 27 de octubre, por el que se designa a órganos y autoridades encargados de dar cumplimiento a las medidas dirigidas al Gobierno y a la Administración de la Generalitat de Cataluña, autorizadas por acuerdo del Pleno del Senado, de 27 de octubre de 2017, por el que se aprueban las medidas requeridas por el Gobierno, al amparo del artículo 155 de la Constitución.
La Constitución española, norma fundamental del Estado, aprobada por las Cortes el 31 de octubre de 1978, y ratificada por el pueblo español en referéndum de 6 de diciembre de 1978, ha recogido en su artículo 155 una previsión destinada a permitir que el Gobierno pueda garantizar que una Comunidad Autónoma cumpla las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, y evitar que actúe en contra del interés general de España en el caso de que la Comunidad Autónoma no cumpliese con tales cometidos. En este supuesto, corresponde al Gobierno proponer al Senado las medidas necesarias a adoptar en esta situación excepcional, y a la mayoría absoluta del Senado resolver esta cuestión.
La actuación del Gobierno de la Generalitat de Cataluña y de la mayoría no cualificada del Parlamento de Cataluña destinadas a impulsar el denominado proceso secesionista se ha apartado con tal intensidad del cumplimiento de sus obligaciones constitucionales que supone un grave riesgo para el mantenimiento del orden constitucional, y la propia Constitución ha previsto las medidas a aplicar en tal caso.
En consecuencia, a propuesta del Gobierno de la Nación y tras el requerimiento planteado infructuosamente al Presidente de la Generalitat de Cataluña, el Senado ha acordado, por mayoría absoluta y mediante Acuerdo del Pleno del Senado, de 27 de octubre de 2017, por el que se aprueban las medidas requeridas por el Gobierno, al amparo del artículo 155 de la Constitución, la aplicación de una serie de medidas necesarias que responden a cuatro grandes objetivos: restaurar la legalidad constitucional y estatutaria, asegurar la neutralidad institucional, mantener el bienestar social y el crecimiento económico, y asegurar los derechos y libertades de todos los catalanes.
En lo que se refiere al Gobierno y a la Administración de la Generalitat de Cataluña, el Senado ha habilitado asimismo al Gobierno de la Nación a la creación de los órganos y al nombramiento o designación de las autoridades que sean necesarios para el
35
ejercicio de las funciones y para el cumplimiento de las medidas contenidas en el Acuerdo aprobado en aplicación de ese artículo 155 de la Constitución.
A fin de dar cumplimiento a los objetivos anteriormente señalados, y en el contexto de la crisis de convivencia y de gestión pública ocasionada por el pretendido desarrollo y culminación del llamado proceso secesionista, resulta preciso redoblar los esfuerzos del Gobierno al servicio de los ciudadanos de esa Comunidad Autónoma, con el objeto de articular el ejercicio de las funciones que venían desarrollando el Presidente, Vicepresidente y Consejeros que integran el Consejo de Gobierno de la Generalitat de Cataluña, así como aplicar las demás medidas aprobadas por el Senado con respecto a su Administración, organismos, entes, entidades y sector público empresarial dependientes, y con relación al Parlamento de Cataluña.
El presente Real Decreto tiene por objeto dar cumplimiento a esa habilitación al Gobierno de la Nación, contenida en el Acuerdo del Senado para crear y designar a los órganos y autoridades encargadas de ejercitar y aplicar las medidas que con respecto al Gobierno y a la Administración de la Generalitat de Cataluña, de sus organismos, entes, entidades y sector público empresarial dependientes, así como con relación al Parlamento de Cataluña, que contiene el precitado Acuerdo.
A tal fin y en virtud del presente Real Decreto, por el Gobierno de la Nación se determinan los órganos encargados de dar cumplimiento a dichas medidas autorizadas por el Senado.
En su virtud, a propuesta del Presidente del Gobierno, y en cumplimiento del mandato establecido en el Acuerdo adoptado por el Senado, por la que se acuerda la aplicación de determinadas medidas en relación con el Gobierno, la Administración de la Generalitat de Cataluña y el Parlamento de Cataluña, en aplicación del artículo 155 de la Constitución, y previa deliberación del Consejo de Ministros en su reunión del día 27 de octubre de 2017,
DISPONGO:
Artículo 1. Objeto y naturaleza.
1. El presente Real Decreto tiene por objeto dar cumplimiento a la habilitación al Gobierno de la Nación realizada mediante Acuerdo del Pleno del Senado, de 27 de octubre de 2017, por el que se aprueban las medidas requeridas por el Gobierno, al amparo del artículo 155 de la Constitución, realizando la designación de los órganos habilitados para la efectiva aplicación de las medidas autorizadas por él, con relación al Gobierno, a la Administración de la Generalitat de Cataluña, sus organismos, entes, entidades y sector público empresarial dependientes, así como con respecto al Parlamento de Cataluña.
2. Se designan como órganos habilitados para la efectiva aplicación referida en el apartado preferente:
a. El Presidente del Gobierno.
b. La Vicepresidenta del Gobierno.
36
c. El Consejo de Ministros.
d. Los Ministros como titulares de sus Departamentos.
Artículo 2. Fines.
1. Los órganos habilitados conforme al presente Real Decreto, según corresponda la habilitación, garantizarán con respecto al Gobierno, a la Administración de la Generalitat de Cataluña, sus organismos, entes, entidades y sector público empresarial dependientes, dentro del marco autorizado por el Acuerdo del Senado, cumplirán con los siguientes fines:
a) Ejercer las actuaciones necesarias para garantizar que la Administración y el conjunto de la Generalitat restaure y actúe conforme al Orden constitucional y legal vigente, asegurando la neutralidad institucional, de forma que el interés general de los catalanes sea, en todo caso, el principio rector de sus responsables públicos por encima de los intereses políticos, y preservando los derechos que la Constitución, el Estatuto de Autonomía y las leyes garantizan a todos los ciudadanos, y que las Instituciones están obligadas a salvaguardar.
b) Garantizar el funcionamiento de la Administración de la Generalitat de Cataluña y de sus organismos, entes, entidades y sector público empresarial dependientes, como la organización administrativa ordinaria que ejerce las funciones ejecutivas que el Estatuto y su normativa reguladora les atribuyen a la Generalitat de Cataluña.
2. En todo caso las anteriores habilitaciones se realizarán con sujeción a los principios de prudencia y proporcionalidad y con pleno respeto a la Autonomía de Cataluña.
Artículo 3. Presidente del Gobierno.
Con relación al Gobierno, a la Administración de la Generalitat de Cataluña, sus organismos, entes, entidades y sector público empresarial dependientes, el Presidente del Gobierno de la Nación asume las funciones y competencias que corresponden al Presidente de la Generalitat de Cataluña, previstas en el Estatuto de Autonomía, en la Ley 13/2008, de 5 de noviembre, de la presidencia de la Generalitat y del Gobierno, y en las demás disposiciones autonómicas que resulten de aplicación.
Artículo 4. Vicepresidenta del Gobierno.
Con relación al Gobierno, a la Administración de la Generalitat de Cataluña, sus organismos, entes, entidades y sector público empresarial dependientes, la Vicepresidenta del Gobierno y Ministra para las Administraciones Territoriales asume las funciones y competencias que corresponden al Vicepresidente de la Generalitat de Cataluña, previstas en la Ley 13/2008, de 5 de noviembre, de la presidencia de la Generalitat y del Gobierno, y en las demás disposiciones autonómicas que resulten de aplicación.
Artículo 5. Consejo de Ministros.
37
Con relación al Gobierno, a la Administración de la Generalitat de Cataluña, sus organismos, entes, entidades y sector público empresarial dependientes, el Consejo de Ministros asume las funciones y competencias que corresponden al Consejo de Gobierno de la Generalitat de Cataluña, previstas en la Ley 13/2008, de 5 de noviembre, de la presidencia de la Generalitat y del Gobierno, y en las demás disposiciones autonómicas que resulten de aplicación.
Artículo 6. Los Ministros como titulares de sus Departamentos.
Con relación al Gobierno, a la Administración de la Generalitat de Cataluña, sus organismos, entes, entidades y sector público empresarial dependientes, los Ministros como titulares de sus Departamentos quedan habilitados para el ejercicio de las funciones y para la adopción de acuerdos, resoluciones y disposiciones que correspondan a los Consejeros, conforme a la legislación autonómica de aplicación, en la esfera específica de su actuación, de conformidad con lo establecido en el anexo I del presente Real Decreto.
Artículo 7. Delegación de competencias.
De conformidad con lo establecido en el artículo 20 de la Ley 50/1997, de 27 de noviembre, del Gobierno, el Presidente del Gobierno de la Nación delega las funciones que se le atribuyen el artículo 3 de este Real Decreto en la Vicepresidenta del Gobierno y Ministra para las Administraciones Territoriales.
Disposición adicional primera. Régimen de publicación de los acuerdos.
Las disposiciones, actos, acuerdos y resoluciones que sean adoptados por el Consejo de Ministros y por los demás órganos habilitados en aplicación de lo establecido en este Real Decreto y que requieran de inserción en un diario oficial, se publicarán en el Boletín Oficial del Estado a los efectos de su producción de efectos y de su entrada en vigor.
Las disposiciones, actos, acuerdos y resoluciones que, al tiempo de la entrada en vigor de este real decreto, hubieran sido aprobadas y firmadas por la autoridad competente de la Generalitat de Cataluña y estuvieran pendientes de su publicación en el Diario Oficial de la Generalitat de Cataluña para su vigencia y producción de efectos, podrán ser publicadas en el Boletín Oficial del Estado y entrarán en vigor a partir de dicha publicación.
Disposición adicional segunda. Vigencia de las medidas.
El presente real decreto mantendrá su vigencia en tanto continúe en vigor el Acuerdo del Pleno del Senado de 27 de octubre de 2017, por la que se acuerda la aplicación de determinadas medidas en relación con la Generalitat de Cataluña en virtud del artículo 155 de la Constitución.
Disposición final única. Entrada en vigor.
38
El presente real decreto entrará en vigor el mismo día de su publicación en el «Boletín Oficial del Estado».
Dado en Madrid, el 27 de octubre de 2017.
FELIPE R.
El Presidente del Gobierno, MARIANO RAJOY BREY
ANEXO
Primero. Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación.
El Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación realizará las funciones que le correspondan respecto del siguiente ámbito competencial:
a) Respecto de la Secretaría de Asuntos Exteriores y de la Unión Europea del Departamento de Asuntos y Relaciones Institucionales, Internacionales y Transparencia, en el ámbito de las funciones de:
- Subdirección General de Coordinación y Gestión de programas.
- Dirección General de Relaciones Exteriores.
- Dirección General de Asuntos Multilaterales y Europeos.
b) Respecto de la Fundación Centro de Documentación Internacional de Barcelona (CIDOB), Casa Asia, el Instituto de Barcelona de Estudios Internacionales (IBEI) y respecto de las relaciones del Gobierno con el Instituto Catalán Internacional para la Paz, que actualmente se llevan a cabo a través de Dirección General de Relaciones Institucionales y con el Parlamento.
c) En el ámbito competencial de la Secretaría de Asuntos Exteriores y de la Unión Europea del Departamento de Asuntos y Relaciones Institucionales, Internacionales y Transparencia y respecto de los siguientes Centros y organismos:
- La Dirección General de Cooperación al Desarrollo.
- La Agencia Catalana de Cooperación al Desarrollo.
d) En el ámbito competencial definido por las funciones relacionadas con la Unión Europea de la Dirección General de Asuntos Multilaterales y Europeos, Departamento de Asuntos y Relaciones Institucionales, Internacionales y Transparencia.
e) La correspondiente participación en el Instituto Europeo del Mediterráneo, Consejo de Acción Exterior y de Relaciones con la Unión Europea y Eurorregión Pirineos Mediterráneo.
39
Segundo. Ministerio de Justicia.
El Ministerio de Justicia realizará las funciones que le correspondan respecto del siguiente ámbito competencial:
a) En el Departamento de Justicia de la Generalitat:
- En el ámbito de la Secretaría General de Justicia, dentro de la Dirección de Servicios las funciones relativas a los servicios y gerencias territoriales, sin perjuicio de las funciones de la Secretaría de Estado de Seguridad en materia de apoyo a la ejecución penal, así como las concernientes al Centro de Estudios Jurídicos y Formación Especializada.
- En el ámbito de la Secretaría de Relaciones con la Administración de Justicia, de la Dirección General de Modernización de la Administración de Justicia y del Instituto de Medicina Legal y Ciencias Forenses de Cataluña.
- En el ámbito de la Dirección General de Ejecución Penal en la Comunidad y Justicia Juvenil, las funciones relativas a reparación y atención a las víctimas y de las Oficinas de Asistencia a las Víctimas.
- En el ámbito de la Dirección General de Derecho y Entidades Jurídicas.
- En la Secretaría General del Departamento de Justicia, en el ámbito de las funciones del Centro de Estudios Jurídicos y Formación Especializadas.
b) En el Departamento de Gobernación, Administraciones Públicas y Vivienda, en el ámbito de la funciones de Dirección General de Asuntos Religiosos.
c) En el ámbito de las funciones de la Secretaría General de Justicia.
d) En el ámbito de las funciones del Gabinete Jurídico de Cataluña.
Tercero. Ministerio de Hacienda y Función Pública.
El Ministerio de Hacienda y Función Pública realizará las funciones que le correspondan respecto del siguiente ámbito competencial:
a) Respecto de la Secretaría de Economía del Departamento de Vicepresidencia y Economía y Hacienda de la Generalitat, en el ámbito competencial definido por las funciones de las unidades de financiación de la Comunidad Autónoma integradas en la Dirección General de Política Financiera, Seguros y Tesoro.
b) Respecto de la Secretaría de Hacienda del Departamento de la Vicepresidencia y Economía y Hacienda de la Generalitat, actuará en el ámbito competencial de los siguientes centros directivos y entidades
- Dirección General de Patrimonio de la Generalitat.
- Dirección General de Planificación y Estudios Fiscales.
40
- Dirección General de Tributos y Juegos.
- Entidad Autónoma de Juegos y Apuestas de la Generalitat de Cataluña.
c) En el ámbito competencial de la Agencia Tributaria de Cataluña, incluida la Oficina del Contribuyente, del Departamento de Vicepresidencia y de Economía y Hacienda.
d) Respecto de la Secretaría de Economía del Departamento de la Vicepresidencia y Economía y Hacienda de la Generalitat, en el ámbito de las funciones de la Dirección General de Presupuestos y de la Dirección General de Promoción Económica, competencia y regulación en lo relativo a los fondos estructurales y de inversión europeos.
e) En el ámbito de la Intervención General, integrada por la Dirección General de la Intervención, dependiente directamente del Departamento de la Vicepresidencia y Economía y Hacienda de la Generalitat.
f) Respecto de la Secretaría de Administración y Función Pública del Departamento de Gobernación, Administraciones Públicas y Vivienda, en el ámbito de las funciones de la Dirección General de Función Pública y de la Dirección General de Modernización e Innovación de la Administración.
g) Respecto de la Secretaría de Telecomunicaciones, Ciberseguridad y Sociedad Digital del Departamento de Presidencia de la Generalitat, en el ámbito de las funciones del Centro de Telecomunicaciones y Tecnologías de la Información (CTTI) y en el ámbito de las funciones del Centro de Seguridad de la Información de Cataluña (CESICAT).
h) Respecto de la Secretaría de Transparencia y Gobierno Abierto del Departamento de Asuntos y Relaciones Institucionales, Exteriores y Transparencia, en el ámbito de las funciones de la Dirección de Transparencia, datos abiertos y calidad democrática.
i) Así mismo, actuará en el ámbito de las funciones de la Dirección General de Contratación Pública del Departamento de Asuntos y Relaciones Institucionales, Internacionales y Transparencia.
j) Las sociedades reguladas en el capítulo IV del Decreto Legislativo 2/2002, de 24 de diciembre, por el que se aprueba el Texto refundido de la Ley 4/1985, de 29 de marzo, del Estatuto de la Empresa Pública Catalana, sin perjuicio de las competencias del asesoriamiento que deban prestarlos distintos departamentos minisiteriales con competencias relacionadas con el objeto social de dichas entidades.
Cuarto. Ministerio del Interior.
El Ministerio del Interior realizará las funciones que le correspondan respecto del siguiente ámbito competencial:
a) Respecto de la Secretaría General de Interior del Departamento de Interior de la Generalitat, en el ámbito de las funciones correspondientes a los siguientes centros directivos y entidades:
41
- Las correspondientes a servicios territoriales.
- Las correspondientes al Instituto de Seguridad Pública de Cataluña a través de Direcciones Generales de Policía y Guardia Civil.
b) Respecto del Departamento de Interior de la Generalitat, en el ámbito de las funciones correspondientes a las siguientes Direcciones Generales:
- Dirección General de Administración de Seguridad,
- Dirección General de la Policía.
c) Respecto del Departamento de Interior de la Generalitat, en el ámbito competencial de las de las siguientes Direcciones Generales:
- Dirección General de Prevención y extinción de Incendios.
- Dirección General de Protección Civil.
d) Respecto de la Secretaría General de Interior, en el ámbito competencial de los de los siguientes servicios:
- El Servicio Catalán de Tráfico.
- El Centro de Atención y Gestión de llamadas de Urgencia 112.
e) Respecto de la Secretaria General de la Vicepresidencia y de Economía y Hacienda, en el ámbito de funciones, en el ámbito de funciones del Área de Procesos Electorales y Consultas Populares.
f) En el Departamento de Justicia, en el ámbito de las funciones correspondientes a la Dirección General de Servicios Penitenciarios, a la Dirección General de Ejecución Penal a la Comunidad y Justicia Juvenil (sin perjuicio de las funciones que corresponden al Ministerio de Justicia en el área de atención y reparación a las víctimas) y en el ámbito de las Gerencias y Servicios Territoriales de Justicia por lo que se refiere a las funciones de apoyo a la ejecución penal.
Quinto. Ministerio de Fomento.
El Ministerio de Fomento realizará las funciones que le correspondan respecto del siguiente ámbito competencial:
a) En la Secretaría General del Departamento de Territorio y Sostenibilidad de la Generalitat, las del Instituto Catalán del Suelo.
b) En la Secretaría de Infraestructuras y Movilidad, las del Departamento de Territorio y Sostenibilidad de la Generalitat y en el ámbito competencial de:
42
- Dirección General de Infraestructuras de Movilidad.
- Dirección General de Transportes y Movilidad.
c) Dependiente directamente del Departamento de Territorio y Sostenibilidad, las de la Dirección General de Ordenación del Territorio y Urbanismo.
d) En el Departamento de Gobernación, Administraciones Públicas y Vivienda de la Generalitat, las de:
- La Secretaría de Vivienda y Mejora Urbana.
- La Agencia de la Vivienda de Cataluña.
e) En los anteriores Departamentos y órganos, las de Ferrocarriles de la Generalitat de Cataluña, las de Puertos de la Generalitat de Cataluña, las de Aeropuertos Públicos de Cataluña, las de Infraestructuras Ferroviarias de Cataluña, las de Movilidad y Transportes Terrestres de la Generalitat de Cataluña y las de Carreteras y Autopistas de la Generalitat de Cataluña.
f) En los anteriores Departamentos y órganos, las de los organismos, entidades y sociedades dependientes o vinculados a aquellos, que constituyen el sector público autonómico. Sin carácter exhaustivo: las de Ferrocarriles de la Generalitat de Catalunya (FGC), Ente de Infraestructuras Ferroviarias de Cataluña (IFERCAT), Aeropuertos de Cataluña, S.L.U., Autometro, S.A., Cargometro Rail Transport, S.A., Centrales e Infraestructuras para la Movilidad y las Actividades Logísticas, S.A. (CIMALSA) y las demás que correspondan.
g) En el ámbito de las funciones propias de la Secretaría General de Territorio y Sostenibilidad, del Departamento de ese mismo nombre, así como:
- En la correspondiente Dirección de Servicios.
- Instituto Cartográfico y Geológico de Cataluña.
Sexto. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.
El Ministerio de Educación, Cultura y Deporte realizará las funciones que le correspondan respecto del siguiente ámbito competencial:
a) Respecto de la Secretaría General de Educación de este Departamento de la Generalitat, en el ámbito de las funciones de:
- Dirección de Servicios.
- Dirección General de Centros Públicos.
- Dirección General de Centros Concertados y Privados.
- Dirección General de Profesorado de Centros Públicos.
43
- Consejo Catalán de Formación Profesional.
b) Respecto de la Secretaría de Políticas Educativas, del Departamento de Educación, en el ámbito de las funciones de:
- Dirección General de Formación Profesional.
- Dirección General de Educación infantil y Primaria.
- Dirección General de Educación Secundaria.
- Dirección General de Atención a la Familia y Comunidad Educativa.
- Subdirección General de la Inspección de Educación.
- La Subdirección General de Lengua y Plurilingüismo.
c) Respecto de la Secretaría de Universidades e Investigación del Departamento de Empresa y Conocimiento de la Generalitat, en el ámbito de las funciones de la Dirección General de Universidades.
d) En el ámbito competencial de la Agencia para la Calidad del Sistema Educativo, la Agencia de Gestión de Ayudas Universitarias y de Investigación y el Consejo Interuniversitario de Cataluña.
e) En el ámbito competencial de los siguientes órganos, organismos y entidades del Departamento de Cultura de la Generalitat:
- Secretaría General de Cultura comprendiendo la Dirección General de Servicios.
- Dirección General de Cooperación Cultural.
- Dirección General de Cultura Popular.
- Dirección General de Política Lingüística.
- Dirección General de Patrimonio Cultural.
- Registro de la Propiedad Intelectual de Cataluña.
- Consejo Nacional de la Cultura y las Artes.
- Institución de las Letras Catalanas.
- Instituto Catalán de las Empresas Culturales.
- Oficina de apoyo a la Iniciativa Cultural, adscritas al Departamento mediante
la Secretaría General.
- Biblioteca de Cataluña, adscrita al Departamento mediante la Dirección
General del Patrimonio Cultural.
- Agencia Catalana del Patrimonio Cultural, adscrita al Departamento
mediante la Dirección General del Patrimonio Cultural.
44
f) En el ámbito competencial de la Secretaría General de Deportes del Departamento de
Presidencia de la Generalitat y de sus organismos, entidades y sociedades mercantiles;
entre ellas las del Consejo Catalán del Deporte, el Instituto Nacional de Educación Física
de Cataluña, el INEFC y el Centro de Alto rendimiento Deportivo de Sant Cugat del
Vallés y EQUACAT.S.A.
Séptimo. Ministerio de Empleo y Seguridad Social.
El Ministerio de Empleo y Seguridad Social realizará las funciones que le correspondan
respecto del siguiente ámbito competencial:
a) En el ámbito de las funciones relacionadas con el empleo de la Secretaría General de
Trabajo, Asuntos Sociales y Familias de este Departamento, y en particular, respecto
del ámbito competencial definido por las funciones de los siguientes órganos:
- Dirección General de Relaciones Laborales y Calidad en el Trabajo. Con la
excepción de la competencia correspondiente a las autorizaciones iniciales de
trabajo a extranjeros.
- Dirección General de Economía Social, el Tercer Sector, las Cooperativas y la
Autoempresa.
- Servicio Público de Empleo de Cataluña (SOC).
- El Consejo de Relaciones Laborales.
- La relación con el Consejo de Trabajo, Económico y Social de Cataluña.
b) En el ámbito competencial de la Secretaría General de Trabajo, Asuntos Sociales y
Familias respecto de las funciones relativas a los servicios comunes/horizontales de este
Departamento, y en particular, las correspondientes a:
- Dirección de Servicios.
- Dirección General de la Inspección de Trabajo.
c) En el ámbito competencial de la Secretaría de Igualdad, Migraciones y Ciudadanía,
del Departamento de Trabajo, Asuntos Sociales y Familias, respecto de las funciones
correspondientes a:
- Dirección General de Relaciones Laborales y Calidad en el Trabajo.
- Agencia de Migraciones de Cataluña, adscrita al Departamento mediante la
Secretaría de Igualdad Migraciones y Ciudadanía.
Octavo. Ministerio de Energía, Turismo y Agenda Digital.
El Ministerio de Energía, Turismo y Agenda Digital realizará las funciones que le
correspondan respecto del siguiente ámbito competencial:
a) En el ámbito competencial definido por las funciones de la Dirección General de
Energía, Minas y Seguridad Industrial, directamente dependiente del Departamento.
b) En el ámbito competencial del Instituto Catalán de la Energía (ICAEN).
c) En el ámbito competencial del Instituto de Investigación en Energía de
Cataluña (IREC), conjuntamente con Secretaría de Estado de Investigación (CIEMAT).
45
d) Dentro del Departamento de Empresa y Conocimiento de la Generalitat, en lo relativo
al ámbito competencial de los siguientes Centros Directivos:
- Dirección General de Turismo.
- Agencia Catalana de Turismo y la red de oficinas en Madrid y en el exterior.
e) Respecto de la Secretaría de Telecomunicaciones, Ciberseguridad y Sociedad Digital
del Departamento de Presidencia, en el ámbito de las funciones de:
- Dirección General de Sociedad Digital.
- Dirección General de Comunicaciones Electrónicas.
f) Respecto de la Secretaría General de Comunicación del Govern y Medios de
Comunicación, en el ámbito de las funciones de la Dirección General de Medios de
Comunicación.
g) En el ámbito de las relaciones con el Consejo Audiovisual de Cataluña.
Noveno. Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente.
El Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente realizará las
funciones que le correspondan respecto del siguiente ámbito competencial:
a) En relación con el Departamento de Territorio y Sostenibilidad de la Generalitat, en el
ámbito de las funciones de:
La Secretaría de Medio Ambiente y Sostenibilidad, así como las correspondientes a:
- Dirección General de Políticas Ambientales y Medio Natural.
- Dirección General de Calidad Ambiental y Cambio Climático.
- Agencia Catalana del Agua.
- Agencia de Residuos de Cataluña.
- Servicio Meteorológico de Cataluña.
Dependiente directamente del Departamento, las funciones de la Dirección General
de Políticas de Montaña, y las de la empresa pública VALLTER, S.A.
b) En el ámbito de las funciones de los siguientes Centros Directivos de la Secretaría
General de Agricultura, Ganadería, Pesca, y Alimentación de este Departamento:
- Dirección General de Agricultura y Ganadería.
- Dirección General de Alimentación, Calidad e Industrias Agroalimentarias.
- Dirección General de Desarrollo Rural.
- Dirección General de Agentes Rurales.
- Dirección General de Ecosistemas Forestales y Gestión del Medio.
- Instituto Catalán de la Viña y el Vino.
46
- Instituto de Investigación y Tecnología Agroalimentarias.
- Centro de la Propiedad Forestal.
- Relaciones con Promotora de Exportaciones Catalanas, S.A.
- Forestal Catalana, S.A, que actualmente se relaciona a través de la Dirección
General de Ecosistemas Forestales y Gestión del Medio.
c) En el ámbito de las funciones de la Dirección General de Pesca y Asuntos Marítimos
del Departamento de Agricultura, Ganadería, Pesca y Alimentación de la Generalitat.
Décimo. Presidencia del Gobierno y Ministerio de la Presidencia y para las
Administraciones Territoriales.
La Presidencia del Gobierno y el Ministerio de la Presidencia y para las Administraciones
Territoriales realizarán las funciones que le correspondan respecto del siguiente ámbito
competencial:
10.1 Presidencia del Gobierno
a) En el ámbito de las funciones de la Oficina del Presidente de la Generalitat integrada
en el Departamento de la Presidencia de la Generalitat.
b) En el ámbito de las funciones de la Secretaría General de Comunicación del Gobierno
y Medios de Comunicación integrada en el Departamento de la Presidencia de la
Generalitat.
10.2 Ministerio de la Presidencia y para las Administraciones Territoriales
a) En el ámbito de las funciones de la Dirección General de Relaciones Institucionales y
con el Parlamento del Departamento de Asuntos y Relaciones Institucionales y
Exteriores y Transparencia.
b) Respecto del Departamento de la Presidencia y en la Secretaría de Hacienda del
Departamento de la Vicepresidencia y Economía y Hacienda de la Generalitat,
respectivamente, en el ámbito competencial de las Delegaciones del Gobierno de la
Generalitat en el territorio de Cataluña y de la Delegación del Gobierno de la Generalitat
en Madrid.
c) Respecto del Departamento de Gobernación, Administraciones Públicas y Vivienda de
la Generalitat, en el ámbito competencial de la Secretaría de Administración Local y de
las funciones correspondientes a consultas populares de la Secretaría General de este
Departamento.
d) Respecto de la Secretaría General de Asuntos y Relaciones Institucionales y
Exteriores y Transparencia de este Departamento, la Oficina de Seguimiento y Apoyo a
las Comisiones paritarias Estado-Generalitat.
e) Respecto del Departamento de la Presidencia:
- En el ámbito competencial definido por las funciones de la Secretaría del
Gobierno, integrada por la Oficina del Gobierno, la Dirección General de
Coordinación Interdepartamental, el Centro de Estudios de Opinión y la Entidad
Autónoma del Diario Oficial y de Publicaciones de la Generalitat de Cataluña
(EADOP).
- El Patronato de la Montaña de Monserrat, de la Secretaría General de la
Presidencia.
47
- En el ámbito de las relaciones con la Comisión Jurídica Asesora.
f) Respecto del Departamento de la Vicepresidencia y Economía y Hacienda de la
Generalitat, en el ámbito de las funciones correspondientes a la Oficina del
Vicepresidente.
g) En el ámbito de las funciones de los siguientes organismos de la Administración de la
Generalitat:
- El Consorcio de la Administración Abierta de Cataluña.
- El Centro de Telecomunicaciones y Tecnologías de la Información (CTTI).
- El Centro de la Seguridad de la Información de Cataluña (CESICAT).
Undécimo. Ministerio de Economía, Industria y Competitividad.
El Ministerio de Economía, Industria y Competitividad realizará las funciones que le
correspondan respecto del siguiente ámbito competencial:
a) Respecto de la Secretaría de Economía del Departamento de la Vicepresidencia y de
Economía y Hacienda, en el ámbito competencial definido por las funciones de los
siguientes Centros Directivos:
- Dirección General de Promoción Económica, Competencia y Regulación, sin
perjuicio de lo establecido en el artículo segundo del presente acuerdo.
- Dirección General de Análisis de la Economía.
- Dirección General de Política Financiera, Seguros y Tesoro, sin perjuicio de lo
establecido en el artículo segundo del presente acuerdo.
- Instituto de Estadística de Cataluña (a través del Instituto Nacional de
Estadística).
b) Respecto de la Secretaría General de la Vicepresidencia, en el ámbito de las
funciones del Instituto Catalán de Finanzas, a través del Instituto de Crédito Oficial.
c) Directamente dependiente del Departamento de la Presidencia, en el ámbito de las
funciones de la Dirección General de Análisis y Prospectiva.
d) Respecto de la Secretaría General de Empresa y Conocimiento, en el ámbito de las
funciones de:
- La Oficina de Gestión Empresarial.
- Los servicios Territoriales de Empresa y Conocimiento, secciones de seguridad,
industria, automóviles y metrología.
- En el ámbito de las funciones correspondientes a las actividades de comercio y
equipamientos comerciales y el Área de las Cámaras Oficiales de Comercio,
Industria, Servicios y Navegación de Cataluña.
e) Respecto de la Secretaría de Empresa y Competitividad, en el ámbito de las
funciones de los siguientes Centros Directivos:
- Dirección General de Industria.
48
- Dirección General de Energía, Minas y Seguridad Industrial.
- Empresa de Promoción y Localización Industrial de Cataluña AVANÇSA.
f) Respecto de la Secretaría de Empresa y Competitividad del Departamento de
Empresa y Conocimiento, en el ámbito de las funciones correspondientes a:
- La Dirección General de Comercio.
- La Agencia para la Competitividad de la Empresa (en cuya gestión participa
también el Ministerio de Energía, Turismo y Agenda Digital).
- El Consorcio de Comercio Artesanía y Moda de Cataluña, adscrito a la
Secretaría de Empresa y Competitividad del Departamento de Empresa y
Conocimiento.
g) Respecto del Departamento de Asuntos y Relaciones Institucionales y Exteriores
y Transparencia, en el ámbito de las funciones de comercio exterior de la Dirección
General de Relaciones Exteriores.
h) Respecto de la Secretaría de Universidades e investigación del Departamento de
Empresa y Conocimiento, en el ámbito de las funciones de:
- La Dirección General de Investigación.
- Los Centros de Investigación de Cataluña (CERCA).
- La Agencia de Gestión de Ayudas Universitarias y de Investigación (AGAUR).
Décimosegundo. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad.
El Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad realizará las funciones que le
correspondan respecto del siguiente ámbito competencial:
a) Las funciones de la Secretaría de Salud Pública del Departamento de Salud de la
Generalitat, en la que se integran la Agencia de Salud Pública de Cataluña y la Agencia
Catalana de Seguridad Alimentaria.
b) Las funciones de la Secretaría de Atención Sanitaria y Participación del Departamento
de Salud de la Generalitat.
c) Las funciones de los siguientes órganos y organismos dependientes directamente del
Departamento de Salud de la Generalitat:
- Dirección General de Ordenación Profesional y Regulación sanitaria.
- Dirección General de Planificación de la Salud.
- Dirección General de Investigación e Innovación en salud.
- Servicio Catalán de Salud, en el que se integran el Banco de Sangre y
Tejidos, Gestión de Servicios Sanitarios, Gestión y Prestación de Servicios de
Salud, Instituto Catalán de la Salud, Instituto Catalán de Oncología, Instituto
de Asistencia Sanitaria, Instituto de Diagnóstico por la Imagen y Parque
Sanitario ‘Pere y Virgili’, Sistema de emergencias médicas.
- Agencia de Calidad y Evaluación Sanitarias de Cataluña.
49
d) Las funciones que corresponden al Departamento de Salud de la Generalitat sobre
cualesquiera organismos, entes y entidades vinculados o dependientes del mismo.
e) Las funciones de la Agencia Catalana de Consumo, dependiente del Departamento de
Empresa y Conocimiento de la Generalitat.
f) Respecto de la Secretaría General del Departamento de la Presidencia, en el ámbito
de las funciones del Instituto Catalán de la Mujer.
g) Respecto de la Secretaría de Asuntos Sociales y Familias, del Departamento de
Trabajo, Asuntos Sociales y Familias, en el ámbito de las funciones de las siguientes
Direcciones Generales:
- Dirección General de Atención a la Infancia y a la Adolescencia.
- Dirección General de Familias.
- Dirección General de Juventud.
- Dirección General de Acción Cívica y Comunitaria.
- Instituto Catalán de Acogimiento y adopción.
- Agencia Catalana de la Juventud y Consejo Nacional de la Juventud, ambos
adscritos al Departamento mediante la Dirección General de la Juventud.
h) Respecto de la Secretaría de Igualdad, Migraciones y Ciudadanía, del Departamento
de Trabajo, Asuntos Sociales y Familias de la Generalitat, en el ámbito de las funciones
de la Dirección General de Igualdad.
i) Respecto del Departamento de Trabajo, Asuntos Sociales y Familias de la Generalitat,
en el ámbito de las funciones de la Dirección General de Protección Social.
Décimotercero. Servicios comunes.
Los servicios comunes de los distintos Departamentos de la Administración de la
Generalitat serán asumidos por los Ministerios competentes por razón de la materia.
50