SETMANA DE PASSIO

Any VII. Núm. 322 - Barcelona, dijo us, 18 d'abril de 1935

Gesta que gastaràsPreu: 3 0 cèntims - Rambla del Centre, 19 - Tel, 2 3 118 - Subscripció: 3'50 pessetes trimestre

Eis Dijous eBlancs

MIRADOR INDISCRETUNES PARAULES DE MADARIAGA

El contîngut 1 la formaEI pas per Barcelona d'un home com

Salvador de Madariaga no ha trobat ací,certament, el ressò de premsa que mereix.La mala planeta que patim hi pot haverinfluït; no hi ha dubte. Però així i tot, calsobreposar-se. No ens sortirem d'aquestesmales constellacions que s'han ensenyoritde la nostra terra, sinó per la llibertat prè-via de l'esperit amb el pensament, la re-flexió i l'atenció. Tot procedeix de dinsa fora.

I per tal de predicar una mica amb l'e-xemple, gosem dibuixar un esquema de co-mentari a unes paraules que digué l'eximiintellectual hispano-internacional en ocasióde l'àpat que li fou ofert per la FundacióCarnegie i que es refereixen a la personamoral de Catalunya.

Agil retratista de pobles i continentsconreador, i dels bons, d'aquesta geografiahumana transcendental, un pensament ro-màntic, que arrenca de Taine, Madariaga,entre les postres i el cafè, va fer passartota ]'Espanya davant dels ulls encisats delsque l'escoltaven. Sense oblidar, però, d'as

-signar els dos llocs d'honor, l'inicial i elfinal, a la nostra terra. Delicat i escaienthomenatge de l'homenatjat als que l'home-natjaven. La seva dissertació partia de Ca-talunya i es dirigia, per unes meravellosesgiragonses, a la mateixa Catalunya. Nos-altres, segons l'orador, tenim la missió defer de pont entre la cultura ibèrica i l'eu-ropea. Això en començar. I en acabar, peruna brillant síntesi, Espanya apareixia di-vidida en tres esperits (o un sol esperitconstant de tres persones, a la, manegad'una trinitat) : el galaico-portuguès, de lalírica ; el casfèllà, de ]'èpica, i el català,de la plàstica. I aquí, fent-hi atur, esbri-nava que, no tan solament som terra d'artsplàstiques, sinó que el nostre sentit de laforma arriba a que ens acontentem de laforma serse importar-nos el contingut demoltes coses.

Hi ha un regust en aquestes últimes pa-raules, i, tanmateix, un afany de donar-nos una lliçó, de passada, com qui diu perdir. No sabem si els circumstants van co-llir-1.a ; de moment no n'hem llegit cap co-mentari i val la pena de fer-lo i que se'nfacie força, perquè, en suma, amb méscortesia i més justesa, el senyor Mada-riaga continua la tradició del famós dictenide Miguel d'Unamuno : La estética osahoga ! I quan les coses es diuen tant iles diu gent diversa, hi deu haver algunsentit amagat. Una passió i una versem-blança.

Deixem de banda la natura de la passióque hagi pogut estilitzar la nostra fesomiadins la concepció d'ambdós retratistes.Quant a la versemblança del que diuen,ningú corn nosaltres mateixos, si fem exa-men de consciència, no sabrà treure'n l'en-trellat i el profit consegüent, perquè no éstot u que ens retreguin els defectes perdelicadament que sigui o que un hom hireflexioni per la seva pròpia voluntat i ambun daler de perfecció.

Esperit de platica ; ordre apollini ; cultu-ra de claredat i ordre ; heus ací uns bellsideals per a un poble. Encara que, com aGrècia, aquestes qualitats s'haguessin depagar amb un defecte d'esperit collectiuuna falta d'aquella subordinació cega, a laromana, que dóna les grans victòries polí-tiques dels pobles. 1, certament, de vega-des, a Catalunya ]'esperit de plàstica hafecundat coses importants : tot el movimentde pintura i escultura de l'escola catalana,tan variat i tan obert de cara al mónla poesia lírica d'un Verdaguer, d'un Ma-ragall, dels Alcover i Costa. En políticamateix, l'amor a les formes autonòmiques,

A la pàg. a:

En la jungla infernal del Gran Chaco.Escenes de bruixeria entre els chu-lupis, per Jean Alloucherie.A la pàg. 3:

EI n eopaganisme germànic i la religióCatalana, per Francesc Pujols.

A la pàg. 5:

Serge de Diaghilew, per Serge Lif ar.

A la pàg. 6:

1a prosa de Verdaguer, per Josep M.'Capdevila. Sant Tomàs Morus, perMartí de Ríquer,

clares i racionals ; el republicanisme en-front dels misticismes monàrquics. Adhucla moderació de les dretes catalanes, encontraposició del caos político-religiós, con-fusionari i despòtic del dretisme de la me-seta. Tot això pertany al regne de l'esperitde plàstica ; del predomini dels ulls i elculte de la forma bella, justa i equilibrada.

D'altra part, aquest esperit no és privatiude Catalunya ; és de quasi tat el Llevanti de gairebé tota la conca de la "Mediter-rània. Va lligat amb una benignitat declima i un nivell bastant alt de la vida de]'home. Implica una alegria que s'abelleixde festes i colors. Per una paradoxa, dinsd'Espanya existeix, costat per costat ambCatalunya i el Llevant, en moltes cosesmolt similar i políticament lligat amb ella,un altre poble que en aquest aspecte ésals antípodes. Cultiva la negror i és tètricen el seu expansionar-se. (Deixem de bandala tradicional faceciositat madrilenya, feno-men complex on coincideixen causes moltdiverses.) Per això ambdós tipus de pobles,seguint els mateixos atzars històrics, no estroben mai en el terreny del sentiment, per-què els humors i les visions del món sóncontraposats.

I no és que ells i-io tinguin grans qua-litats i nosaltres grans defectes. Però rara-ment, durant els segles, hem pogut lligar.El castellà és dominant ; el català, com atorna del seu esperit peculiar,. individual ipoc manejable. Tant els uns com els altres,no gaire polítics. I ha volgut la sort quesempre que l'hegemonia del centre ha topatamb la tendència anarquitzant de la peri-fèria, ha disculpat, amb les seves faltes detacte, les faltes de sentit social dels de l'al-ta banda.

I aquest és el veritable problema d'Es-panya. De tres ordres d'esperits que la for-men ha de sortir la perfecció total ; peròamb una sola condició : que cadascú es for-mi ell mateix, penó que l'un no vulguiformar l'altre, perquè no en sabrien. Quehi hagi diàleg, això sempre és fecund; peròhem de posar-hi un amor, una comprensiói un tacte que, d'adquirir-los, ja és unafeina.

I, pel que es refereix a Catalunya, ésexacte el retret que ens feia Salvador deMadariaga. De vegades ens acontentem dela forma, sense preocupar-nos del contin-gut. Però només en aquelles coses on en-cara no hi ha un seny adquirit, una expe-riència. En afers de producció i de treball,per exemple, no és pas la característica deCatalunya la preocupació de la forma sensela del contingut. Potser en política...

Però aquest mal, per greu que sigui, téun remei dins els límits de les nostres ap-tituds ; i un remei que si no ens l'apliquema nosaltres mateixos, no és fàcil que ensel puguin donar des de fora estant, ambles millors intencions d'aquest món.

I una 'altra cosa : cap poble ni cap per-sona no s'ha d'ofendre perquè li diguin elsdefectes. Ha d'esmenar-se'n.

RossExD LLATES

REDUCTESRabassut, vermell de cara, amb el llavi

inferior prominent i les ulleres de carei, elcomerciant del vagó de segona es disposaa emQassar-se el diari castellà independentdes de la capçalera al peu d'impremta. Detant en tant, esguarda, Per damunt delsvidres, els altres passatgers i veient que eldel davant seu llegeix el mateix full, s'inflade satisfacció i xucla el cigarret amb unurc inimitable. En acabar d'engolir l'articlede fons, s'adreça al seu coUega de lecturai li confia:

—Avui ve l'article setmanal del directorés un xicot que m'agrada força. Si jo sa-bés d'escriure per al públic, ho tractariade la mateixa manera.

Les explicacions que dóna el comercianttraeixen, Qerò, la seva impermeabilitat.

La placidesa interior del comerciant s'es-tronca sobtadament: vora la finestreta, unhome d'uns trenta anys desplega un diaricatalà liberal i l'enceta amb una naturalitatperfecta. El coanerciant agafa un acalora-ment impossible, inicia uns tics emparen-tats amb el reny, i amb la cama dreta, queamb prou feines arriba al trespol, semblaque faci anar una màquina de cosir. Geniütde mena, arrabasaria, si gosés, el diari ca-talà, el rebregaria, l'estriaria i el dissemti-naria a l'envit del bufarut del tren. La im-passibilitat del gustador de premsa cata-lana acaba de treure de fogó el comercianti, fitant el seu amic, esclata:

—A mi, no m'ha vist mai ningú amb undiari polític als dits. Ah, no ! Això sí 'queno ! No vull que em calentin el cap ; béprou que m'he de reocupar per altres co-ses! 1, a més, figuri's que em decidís allegir-ne : què dirien els meus coneguts?Doncs : «Aquest ximple ja s'ha deixat en-tabanar; ja l'han conquistat.» 1 a mi, elspolítics, sap, em són odiosos. Ah, els boli-tics, solament pensen amuntegar cent o dos-cents mil duros, bastir-se una casa i viurecom uns grans senyors. Són la nostra des-gràcia. Vol que li ho digui clar? Per mi,haurien de governar els gremis. Quina ad-ministració més neta i transparent que tin-dríem! Però quan veiés que algun subjectearreplegués -massa. tsiners, li plantaria unapuntada de peu ; tan sols Ii deixaria fer elsjustos per a viure decentment. 1 quins tres-supostos que tindríem ! Perquè fer uns pres

-suf astos a base de carregar cada dia mésel contribuent, no té cap mèrit. No ho veuvostè així? Que redueixin les despeses i ensdeixin en pau! A thropósit, com s'ho favostè, quan'xurt de viatge?

—Deixo un dependent antic.—Ja és de brou confiança?--De bona fe, que sí.—Miri que l'ocasió fa el lladre...—Tanmateix és un bon noi, 1 quan jo

no puc sortir, l'envio a ell, mitjançant unpetit sou i comissió.

-Mal fet, home ; mal fet. L'experiènciain'ha ensenyat que no hi ha res cóm la co-missió a seques; perquè s'estimulen més itothom hi surt guanyant.

El lector del diari català liberal, en atu-rar-se el comboi, deixa el periòdic damuntel seient, obre la portella i amb un ((Bonviatgeb s'acomiada. Aleshores el comer-ciant revient a ses moutons : els diaris 50-litics no porten mati res que valgui la penai quan en veu algun a la seva Associació,en fuig per por de contagiar-se. La temp-tació, però, li crema el pit ; guaita el diaricatalà de cua d'ull i la màs e n'hi va totasola

—No sé què deu representar aquest gra-vat. 1 llegeix la llegenda : ((Els darrers tocs

a la colossal estàtua de Britània que seràcolocada a l'Oxford Street...,, 1 què ésaquest article? La nostra gran agricultura.No Izo entenc! Què n'han de fer d'això elsdiaris polítics?

S.

El capital i el TrabalEl Poble, nou diari d'esquerra que ha

d'inspirar el diputat senyor Trabal, anunciades de fa temps la seva aparició. Però finsara només han aparegut cartells i gasetilles.

Què ha passat amb El Poble?Es digué en un principi que el diputat se-

nyar Mangrané el finançaria. Al mateixtemps foren donats a conèixer oficiosamentels noms dels futurs director i redactors.

Aquests — director i redactors — han anatja retirant-se un darrera l'altre.

El senyor Mangrané sembla que tambés'ha retirat.

Quant als primers, la cosa és de fàcilarranjament.

En canvi, la retirada del senyor Man-grané és ja més dolorosa, i planteja unproblema molt més difícil de resoldre.

—Se'ns n'ha anat el capital ! — exclamaval'altre dia, amb aire pessimista, un delscontertulis del pis que El Poble té llogat alcarrer de la Canuda.

—Bé... ens resta encara el Trabal ! —contestà, sorneguer, un company.

D'on suríen les misses?El senyor Mangrané no haurà donat di-

ners per a El Poble, però existeix un fetcertíssrm, i és que El Poble porta a aques-tes hores alguns milers de pessetes inver-tides en pis, llum, paper, cartells i altresdespeses prèvies.Evidentment, hi ha hagut un «cavall

blanc»,Al capdavall, un «cavall blanca es troba

de pressa.Suposeu, per exemple, un mosso de mer-

cats.Suposeu, després, que aquest mosso de

mercats treu la rifa...Qué li costa despendre's d'un bon grapat

de duros davant la perspectiva d'ascendir,el dia de demà, a director d'un gran mer-cat?

Esplais honestosAls balcons de Lliga Catalana, del Pas-

seig de Gràcia, no hi havia cap personalitatrellevant contemplant la parada militar dediumenge darrer. En canvi, vint o trentapasses més avall i barrejat entre el públic,En Puig i Cadafalch gaudia delitosamentde l'espectacle.

—Es veu que li plau força !—Sí, és una de les seves flaqueses.—Bé, vaja, com els toros a l'Abadal.

Decorafs de paperJa no es canta gall ni gallina de la co-

mèdia de Carles Fages de Climent El jut-ge està malalt.Les anècdotes entorn d'ella continuen,

però, fent les delícies de les penyes de gentde teatre.

La millor, potser inventada, és aquestaFages de Climent, en veure que l'esce-

nògraf pintava el decorat damunt paper,protesta

--Un decorat de paper?—No se'n fan d'altres des de deu anys

ençà — respongué l'escenògraf.—Ah caram 1 I.,, d'on el treieu aquest

paper tan ample?

La qüestió, omplir el teatre—Mentre El jutge està malalt figuri al

cartell — sostenia Fages de Climent —, elteatre no pot aparèixer buit. Cal intensi-ficar la propaganda, i, si convé, regalaréentrades i seients.

En efecte, Fages de Climent començà ellmateix a fer la réclame de la seva obra.

Tots els amics que trobava eren pregatsd'anar al Palace.—A veure si feu baixar gent de Sarrià!

— demanà- a J. V. Foix.

Una nit, a tres quarts de der, es pre-sentà a la taquilla de la revenda.--Quantes butaques heu venut?—Dues.—Dues? Això no va pas bé! Me'n vaig

a repartir seients.Es tragué un munt de vales de la but-

xaca i allí mateix, a les portes del Liond'Or sis oferia als passants igual que sioferís prospectes del Mònaco o guies noc-turnes.

L'endemà, corrien per l'Ateneu aquestsversos :

En Fages no es deixa abatrei, a la gent que surt de l'estanc,diu, enfilat dalt d'un banc:—Si voleu anar al teatreus dono entrades de franc!

«Sex appeal»La festa major que el Bloque Nacional

es proposa celebrar a Terrassa el dia a8d'aquest mes, amb Goicoechea per vedette,ha tret de polleguera les penyablanquistesi les sosiegues, al punt que intenten des-vetllar els adormits sentiments monàrquicsde les japs:—No dejaréis de reconocer que, en cuanto

a distinción y donaire, ningún político su-j

su-p era a Goicoechea...—Todo lo que tú quieras, pero desde que

supe que lleva corsé, le tengo tirria.

An a lecfura frustradaEn Costa i Déu i En Modest Sabaté, de

La Veu, han escrit a quatre mans un llibreobjectiu (?) referent a la famosa nit del6 d'octubre. Per a preparar-se la propa-ganda invitaren llurs amistats a la lecturad'alguns fragments del llibre que aparei-xerà el dia de Sant Jordi. Acudiren a lainvitació mitja dotzena de persones i co-meuça l'acte amb la lectura del pròleg,obra de Maspons i Anglasell, que deu ocu-par la meitat del llibre. El propi autor queel llegia va dir que Ii semblava millor dei-xar-ho córrer, a no ésser que els assistentses conformessin a quedar-se sense sopar ianar a dormir a la matinada. S'acordà perunanimitat deixar-ho córrer i llavors EnSabaté llegí un fragment del llibre. Aquestfragment, objectiu (?) no cal dir-ho, feiareferéncia als fets ocorreguts a l'Ajunta-ment i a cada moment el lector era in-terromput pel públic per tal com no deiani una sola cosa ajustada a la veritat delsfets. Per tal de compendre de la maneraobjectiva (?) que ha estat fet el llibre delsdos periodistes de La Veu, solament calesmentar que ja s'havia donat a la im-premta un paràgraf que deia que el se-cretari senyor Pi i Sunyer, germà de1,'alcalde, s'havia apressat a circular lesconvocatòries per a la reunió d'aquella nit.

En sentir aquest disbarat, el senyor Pe-Ilicena, que assistia a la lectura, va dir—Home, potser que no ho carregueu

tant... ! En Pi secretari és solament costde l'alcalde d'aquell temps.

La lectura es va acabar als pocs mo-ments.

Avís als navegants i als

col•leceionistesCom cada any, s'està preparant la in-

vasió de Mallorca pels excursionistes bar-celonins amants de la barrila i d'una cos-tellada a Vallvidrera. Si entre aquests na-vegants hi ha algun aficionat a fer colleccióde rètols estrafolaris, els invitem a exami-nar el que apareix en una fábrica de calçatsituada al camí del Terreno. Com qui nodiu res, es titula La Fuerza del Destino,i ens fa l'efecte que és dels millors quecorren.

Aurea de Sarrà reneix

Sota aquest títol, que és ja un poema, haestat tramesa als diaris barcelonins una ga-setilla que, per a contribuir a la felicitatdels nostres lectors, ens plau de reproduiríntegrament.

Diu així:

«Després d'una llarga pausa de quins mo-tius no coneixem, ens arriven noticias inte-resante de ]'ilustre artista Aurea de Sarrá.¿Quines son las causas que l'han allunyadade l'escena i el seu llarc silenci? Tot esincognit en aquesta dona estranya. Unsdiuen, qu'una gran depresió moral va en-malaltirla seriosament. Altres, que un grandesengany amorós va trastornar-la. Peròcreuen els de més aprop, que sols una dis-ciplina rigurosisimima d'estudi, de la quemolt aviat en gaudirem els resultats, ha si-gut la veritable causa de la seva desapariciódurant dos anys. ¿Que hi haurá de cert entot aixó? Qui ho sap! En una dona tancomplexa com Aurea, que viu tan lluny detota vida quotidiana i real, tot es posible.Pero en fi, sabem segurament que aviatofrenará al public de Barcelona uns exten-sos recitals de declamació i que entre ells,un, será dedicat exclusivament a la conme-moració del Centenari de Lope de Vega,interpretant d'aquest inmortal poeta unaselecció de les seves més gloriosas obras.AI ensemps, es diu també que prepara unsgrans espectacles plastics al aire lliure i queaquests tindran lloc al Teatre Grec del Parcde Montjuich. Sabem també, qu'aquesta in-cognita dona fins avui, es trova hostatjadaen el seu hotelet de Sitjes, lloc preferit imolt estimat per ella, doncs sempre que lahem parlada, ens ha assegurat, una i milvoltes que Sitjes l'atrau sobre tots els llocsdel mon i que es a Sitjes aont troca la pre-ferencia per l'estudi, per a descansar i pera oblidar.,

LA SET

Acampàrem en una clariana per a passarla nit. Organitzàrem, per prudència, untorn de guàrdia. Per a alleugerir, havíemdeixat les mosquiteres al camió i els insec-

va d'una certa noblesa. Alguns tenien lescelles resseguides de blau. La templa sor-tint, els ulls un xic ametllats, em recorda

-ven alguns tipus siüx trobats en les reservesde North Dakota. Duien els cabells, llar-guíssims i d'un negre metàllic, agafats ambuna veta de lianes trenades.

1 ^ ^^1 1

18-IV-35

EN LA JUNGLA INFERNAL DEL GRAN CHACO (*)

rnn^or ^n .11l,1ilILrnig4idr1I ^^.4.,... ^^ ^ ,.L..^_.__.__, ILtP!±!!ITI!

i maragdes. Coneixia la majoria de dialec-tes dels indis de la plana, chulupis, lengües,matocos.

—Som paraguaians — els digué —, amics.Els paraguaians sempre han protegit la raçachulupi, li han deixat els seus territoris decaça, concedit un refugi quan fou rebutjadadel Chaco Argentí. Només vo-lem passar la nit en aquestcampament... Tenim una micade farina i de tabac... Les do-nes seran respectades, elsbéns... Venim a tall d'amics.Ens heu de rebre com aamics...

Els indis conferenciaren en-tre ells. Enraonaven d'unamanera gutural i sacsejada,amb la boca gairebé tancada,sense cap gest. Un d'ells queportava un fusell - evident-ment era el cap — s'acostà aPerrier, i mogué el cap en se-nyal d'aquiescència. Els ho-mes s'arrengleraren a les vo-res de la pista. Reprenguéremla marxa per la selva, els indisa darrera de tot.

UN TIRADOR HÁBIL

Jove indi lengua

amb un xiulet lleuger, prengué altura, sem-blà baixar una mica en arribar sobre elquebratxo. Travessada de banda a banda,l'àguila, envergadura desplegada, caiguésobre la jungla. Se la senti gemegar algunsinstants.

Vaig voler provar l'arc de fusta caranday,però a penes si vaig reeixir a tivar la lianaa meitat de la llargada de la fletxa, que,giravoltant, caigué a una vintena de metres.

LA RECEPCIÓ DEL CAP

EI campament estava installat al margedel basc, no lluny dels aiguamolls ; les ca-banyes eren tan baixes que desapareixiengairebé enterament darrera les altes her-bes. No vàrem veure ni dones ni criatures.La tribu semblava constituïda solament perguerrers. Bandades de gossos famolencs ensseguien grunyint.

Escortat per una veritable guàrdia d'ho-nor, la cara pintada de vermelló, el cacicsortí a rebre'ns.

—Guasquiec m000 ! Benvinguda, blancs!— respongué a la salutació de Perrier —.Guasquiec paraguayos! Benvinguda, para-guaians ! —afegí després, desitjós de mostrarels seus coneixements.

Després ens estrenyé la mà a tots. Entant que cacic, anava sumptuosament vestitde cotonades de color i d'una vella guer-rera d'oficial desencauada Déu sap on ibon xic massa estreta per a ell. Duia alcap un ample barret de palla coronat peruna tofa de plomes de perdiu. El cacic noestava pas en la primera joventut, però sem-blava tan fort i tan musculat com qual-sevol dels seus guerrers. Quan hagué aca-bat d'estrényer les mans, ens somriguéd'una manera acollidora. Tenia l'aire d'unbon jan.

—Atenció, amigo, encara no hi ha resde decisiu ; aquesta estreta de mans del ca-cic no té cap valor, no el compromet ares pel que fa a nosaltres; és un simple

abassegador dels films normals. Però de se.LA CERIMÒNIA DEL noN AcoLLIMEWr guilla aquelles creacions, que semblaven se.

Un altre personatge entrà en escena. L'ull anaren iesagafantt importància

la marxai adquiriren

del uiriren

cinemaen

cundàr

esquerre buidat, els cabells caient-li damunt poc temps un relleu formidable. Els ninotsles espatlles, abominablement llardós. Era jugant l'absurd es convertien en les Ven.el bruixot de la tribu. tables vedettes còmiques del moment, molt

niés fortes i més reals que les vedettes de

1

carn i ossos, i els ninots acabaren per éssermés populars i més vius que els mateixosactors: Quan aquesta classe de films ha

1

arribat a la perfecció tècnica i després deveure els grans encerts i les troballes mera.velloses que aquests dies hem pogut tornara admirar, potser arribarem a la conclusió

1

que el plat més intens que ens ha servitel cinema fins avui dia i la gran revelaciósón precisament aquests films de ninots,negres i colorits, esquemàtics o resolts aml^una mena (le realisme màgic.

Aquests films són per mi el pas més degegant que s'ha donat dins del camp dea imaginació en l'època que vivim. Accep.tem el cinema com una conseqüència delprogrés material i com una conseqüènciaartística tau meravellosa com es vulgui,però el cinema a base d'escenaris artificialso naturals i a base d'actors de carn i ossos,

1

no és més, i cada dia ho demostra d'unamanera més clara, que un resultat lògic iuna derivació lògica del teatre de sempre.Els films més bons neixen d'una invencióteatral o d'una escenificació qualsevol, Laparaula i l'acció humanes són el punt departida de tota mena de cinema, com hosón de tota mena de teatre. En això lapoesia del cinema és tan limitada com lapoesia del teatre. Però el cinema de ninotsanimats, aquesta branca a part, en la qualtant la técnica com la imaginació són molt

1

més complicades que en els films normals,obre la porta del pur goig imaginatiu, in,sospitat a cada moment, amb unes possibi-litats infinites, amb un camp tan ample itan extens com els somnis. Cert que elsespectacles de féerie, de fonts lluminoses id'apoteosis són tan vells com el teatre. Elsomni espectacular l'han tingut totes lesèpoques, pera malgrat totes les trampes itots els trucs i tots els invents, aquest som-ni espectacular no havia pogut tenir maiuna vida completa, no podia actuar sense

Amb una rapidesa increïble es murmu- un esforç i una gran part de bona fe perraya a ell mateix un seguit de discursos part de l'espectador. Mai en aquesta menaestranys. Havia dut una fletxa rovellada i d'espectacles no s'havia pogut arribar auna copa de terrissa, crear una vida auténtica, independent, que

El cap posà el seu braç esquerre sobre anés pel món amb una personalitat pròpiala copa. Sense aturar les seves oracions, el i terrible.bruixat féu rajar la sang d'un cop de fletxa. Entre els invents meravellosos, de caràcter

—El vostre braç també—m'apuntà Per- limitat, jo recordo com una cosa extraordi-rier—; només és una punxada. nària, no superada encara, de l'època dels

Vaig resignar-me ; a més a més, no es nostres besavis, aquelles magnífiques cap-podia fer altra cosa. El borni em va fer setes de música amb minúsculs ocells i florsun bon tall, la sang caigué dintre la copa; raríssimes; allò només retenia un aspecteagafà el braç del meu company i li féu curt o uns moments ]imitats d'una vida desofrir el mateix tractament. somni. En canvi, elcinema de ninots ha

El bruixot, grinyolant i barbotejant, tor- arribat a crear somnis perfectes que co-nà el recipient al cacic. Aleshores, la sei- mencen i acaben als ulls de l'espectadorxantena de chulupis que formaven un am- amb una realitat màgica més forta i mésple cercle entorn de nosaltres quatre, aga- punyent que la vida. Nosaltres podíem lle-faren un arc cada un i fietxes, els armaren, gir la història de la Ventafocs, per exemple,ens apuntaren... la podíem imaginar, fins podíem veure

Confesso que tot això em feia ben poca realitzada escènicament una ombra que ensgràcia. Sense el consell de Perrier, potser suggerís la història. Perd nosaltres no lano hauria deixat el Colt tranquil. podíem veure. Era impossible que els nos-

tres ulls contemplessin els llangardaixos

L'ALIANÇA DE LA snxcconvertits en cavalls i la carbassa conver-tida en una carrossa magnífica. Aquesta

Sense immutar-se, e1 cap elevà lentament història tan vella, tan fina i tan humanala copa de terrissa fins als seus llavis, va de la Ventafocs que s'explica en el folklorebeure alguns glops, després em passà el de tot el món, la podem veure amb els ullscocktail. per mitjà del film de ninots, i en veure-la

--Beveu també, tant si us agrada com la màgia i el prodigi de la història encarano—em manà Perrier—, si no, no responc es fan més amples, agafen unes propor-de res... cions que nosaltres no havíem previst. Tota

El paladar una mica contret, vaig haver la imatgeria oriental que va néixer a ]'om-de tastar l'horrorosa barreja. Impossible de bra de les històries aràbigues i perses i totafer trampa ! El maleït bruixot m'observava la imatgeria d'un Beardsley o d'un Rackhamde prop. Era calent i llefiscós. Només de o d'un Dulac, aquell món d'un agradablepensar-hi, encara se me'n va la gana per o neguitós misten que ha illustrat la lite-tot un cija. Perrier també va haver de beure ratura de somni i que només el podíemalgunes gates de les nostres tres sangs. suggerir, avui se'ns anima davant dels ulls

EI bruixot li agafà la copa de les mans, amb les flexions precises d'un cos viu, ambl'alçà vers el sol. Els indis aleshores pro- el so, amb el color i amb el gust d'unaferiren un formidable crit de triomf, alguna vida somiada. 1 aixa és un triomf exclusiucosa com Nom Paha! Les fletxes volaren del cinema de ninots, és la cosa més novavers el cel. El pacte de ]'amistat estava que ha produït l'espectacle dels nostresconclòs. El sol n'era testimoni... tempspintant l'humor més actual amb la

Com si haguessin esperat aquest senyal; Poesia més antiga. Jo no sé si és que emles dones sortiren del bosc on s'havien ama- 1 deixo absorbir amb una bona fe absolutagat en arribar nosaltres, seguides de la I Per l'espectacle que em plau o si estic ata-quitxalla. S'encengueren focs davant les ca- cat d'un cert infantilisme davant tota menabanyes. La vida de la tribu era represa. d'espectacle, però referent al cinema de ni=

trots tinc de dir que no he presenciat res* # * al món, que mai no he vist res que em

Hàbilment separats dels nostres guàrdies doni aquesta plena saturació d'alegria ode corps, amenaçats per una seixantena de d'entusiasme o de meravellament comfletxes acerades, Perrier i jo havíem hagut aquests films colorits de Disney que s'hande mullar els nostres llavis en la copa de fet populars i famosos a tot el món, i quela sang i de ]'amistat. La cosa no tenia res jo prefereixo damunt de qualsevol menad'agradosa i no puc pensar-hi encara sense d'espectacle.una esgarrifança de fàstic ; perd estàvem A la quantitat enorme de poesia i de mà-voltats dels indis més primitius de la jungla gia que fa vibrar de punta a punta un filmdel Gran Chaco i els primitius tenen reac- com el dels Tres Porquets o com La Cigalacions que més val no provocar, i la Formiga s'hi afegeix la quantitat ines-

Acabada la desagradable cerimònia, el gotable d'humor i de malícia, aquesta ínvi-camp dels chulupis era com a casa nostra. sible, i de desesperada i torturada moder-El cap havia begut sang de la nostra ; nos- nitat, que hi ha en els més lleus detallsaltres n'havíem begut de la seva ; el bruixot combinant els elements més fins i més ner-havia presentat la copa al sol-déu. Des d'ara viosos amb les troballes més grotesques.érem amics; les nostres vides esdevenien Sembla que hagi estat necessari l'Invent delsagrades per als guerrers de la tribu. film de ninots perquè es produís una ex-

JEAN ALLOUCHERIE sneyDiqueqsinceramentsicrecoJves.atinpansió més intensa de les facultats imagi-

és una de les figures més genials i més ori-(Copyright Opera Mundi) ginals que avui dia hi ha al món, i un dels

(Segueix a la pàgina 8) artistes creadors que ha sabut trobar d'unamanera més encertada el gust precís de laseva època. Jo crec que baden solemnement

(*) Vegi's MIRADOR, números 316, 317, les persones que donen a aquesta mena de318, 319 i 321. films una importància només epidèrmica i

no saben veure'n tota la densitat d'esforçi d'imaginació que acumulen. Aquests filmsnomés tenen per mi un defecte, el defecte

Importants rebai- <le les coses excellents: que són d'escassa

aes per ampliació producció i que duren poc. A mi amb un

t SECCIO A MIDA film d'aquests no em faria res adormir-m'hi una temporadeta i despertar-me quan

JAUME I, íi m'haguessin sortit vint-i-cinc cabells blancs

Telèfon 116551

més a cada pols.JOSEP MARIA DE SAGARRA

ucherie i el cap de la tribu chulupi

Bust de Hitler i el seu autor, Constantin Stark

gant del cristianisme, que en aquell país 1 pagà de la joventut hitleriana que diuenha fracassat en totes les seves formes, s'hipalesen tendències més o menys líriques de Els jueus han estatretorn al paganisme. portats a la torta;,

D'aquella famosa potència europea, que el mateix destíper dominar les altres potències va escla- i ha de teni el ¢apa.tar, com una bomba, al mig del món, ti- Papa i rabins, aneu-vos-en...rant-ho tot en l'aire i jugant-se el tot pel però el crit detot, produint la cèlebre guerra europea de l'any 14 d'aquesta centúria, que va acabar

VVolem torn& a ésser

essent mundial, no ens n'estranya res. Ja vida del sol ens guia,g ,tenim (lit i redit que l'escola filosófica típica ja ens sembla una pura fantasia germànica,d'aquell país, presidida per Kant, s'haviaproposat girar el món a l'inrevés, fent anar

encara que vagi acompanyada d'aquell altrecrit que diu:

el de baix a dalt i el de dalt a baix. Ale-manya, com nosaltres creiem palesar clara- 1 No volem saber res mésment en el nostre Concepte general de la de la Bíblia, de la Bíblia,ciència catalana (que tenim el plaer de re- i no admetem de cap de les maneres elcomanar als nostres lectors que no el co- ,neguin), és l'alcaloide de l'esperit septen-

programa nietzscheà de ]'himne que acabadient :

trional europeu, que exalta la voluntat per aAl diable la humilitatdamunt de tot, al contrari de l'esperit me-

ridional d'aquest mateix continent, que pre- i les ànimes servils !dica i practica la primacia de la intelligén- Tenim l'ànim fer i dur!cia. I com que Alemanya, com és sabut, és No admetem el servilisme, però detestemel pafs de la música, contraposada a la la feresa i la duresa, encara que siguinmúsica italiana, resol el seu ideal volun- nietzscheanes.tariós i capgirador per mitjà de la música. Menys 'conformes podríem estar encaraSi la música italiana és còsmica, perquè amb el concepte fonamentalment comtià detendeix a la forma, la música alemanya és la religió exposada per l'Alemanya hitle-cabtica perquè tendeix al fons. Els genis nana. Auguste Comte, que, com és sabut,musicals alemanys són únics al món per en comptes de fer la ciència de la religió,la profunditat. Cap geni musical italià no va voler fer la religió de la ciència, preco-els supera en pregonesa. Bach, Beethoven nitzava l'adoraci5 de la hun anitat, la hu-i Wagner no són sols la trinitat del món manitat adorant-se a si mateixa, prescin-musical, sinó la trinitat del Caos. Són el dina de la vida de l'esperit, base de totaBrama, el Visnú i el Siva i el Pare, el religió. La religió de Comte negava l'exis-Fill i l'Esperit Sant del món a l'inrevés. téncia de tots els principis religiosos queBach, el més gran, encara que l'únic frenat precisament són els que la ciència té d'ex-per 1.a influència italiana, però sòlidament plicar i recolzar. Els alemanys nazis con-basat en la tradició musical alemanya, és creten aquesta adoració de la humanitat enel que obre les portes a Beethoven i a la forma d'adoració a la pàtria. Si en Com-Wagner per portar la música a la repre- te la religió era la humanitat adorant-se asentació del món a l'inrevés somiat pels ella mateixa, en el nazisme és l'Alemanyafilòsofs alemanys. Els músics realitzen el adorant-se a ella mateixa. Allí on Comtesomni dels filòsofs. La música alemanya, hi posava la humanitat, el nazisme hi posaamb la seva potència sublim i genial, ens el poble alemany, 1 tal com Auguste Comte,ofrena una imatge viva del caos. La música en lloc de fer la ciència de la religió, comalemanya és el caos que no podent entrar volem fer els catalans, feia la religió depels ulls, entra per les orelles. Ja que la la ciència, els alemanys, en lloc de fer d'A-filosofia no ens en va poder donar la visió, lemanya la pàtria de la religió, com volemla. música ens en dóna l'estrèpit. Si els també fer els catalans amb la nostra es-filòsofs 'aquella terra no van poder cap- timada Catalunya, fan la religió de la pà•girar el tnón, la música el capgira, fent-nos tria. Segons ol programa nacional-socia-sentir la remor dèl caos. El que en la filo- .lista, .]'individu s'ha de considerar noméssofia no va passar d'ésser hipotètic, perquè que com a pare de la collectivitat popularla manca de contacte amb la realitat ho i preocupar-se exclusivament de l'eternadesacreditava iesvaïa, en la música, que existència del poble. Es, com els nostresno exigeix el contacte amb la realitat, va lectors veuran amb la més natural de lesésser realitat, sorpreses, el mateix problema del Japó girat

No ens ve doncs gens de nau que ara a ]'inrevés. En el fons, el neopaganismeaquest pals, que ha esmerçat el seu geni germànic no és més que el sintoisme ja-tan pregon com origina'l a capgirar les co- ponés o religió de la pàtria, que en llocses, vulgui tornar al paganisme que per d'adorar la dinastia iels herois, adora elells pot ésser una manera com una altra mateix poble. Quan els alemanys hi van,de tornar al caos o món de la voluntat, els japonesos ja en tornen.sistematitzat per Schopenhauer i alliberat L'a b c del neopaganisme germànic, queper Nietzsche. La nostra professió de fun- és una mena de catecisme, publicat suara,dadors de religions, a la qual, com saben diu entre altres coses : «Nosaltres no podemels nostres lectors, fa tants anys que ens reconèixer una religió internacional. Nosal-dediquem, ens obliga a advertir els ale- tres només creiem en la santedat dels lli -manys que retornar al paganisme, si es 1 gams de la sang. La vida futura és unafa sincerament, com creiem que ho fan ells, 1 u:stitució i no un dogma. Existeix un sentités donar símptomes fatals de retorn a l'estat germànic de l'eternitat.»primitiu de què ha sortit la civilització, i Com poden veure els nostres lectors, total qual un dia o altre, per llei natural, han 1 això pot ésser molt patriòtic imolt ale-de tornar totes les civilitzacions. Si ho fan many, pero en el fons qualsevol pot veurecom a recurs per alliberar-se del gran fra- 1

que no és més que una manera de fer mú-càs del cristianisme, que ha perdut la seva sica sense solfa. Es l'autor de la lletra fenteficàcia, perquè la civilització científica mo- música amb la lletra sola. La lectura delderna no pot transigir amb la mitologia Calendari pagó que preconitzen és d'un II-que el sosté, els direm que surten del foc risme abrandat. icVolem — diu — abolir lesper caure a les brases perquè elaganis- festes cristianes i celebrar les de la prima-me, encara que sigui neo i encara que co- vera, del solstici d'estiu, la festa de la co-menci per adorar la naturalesa, acaba essent (lita i el dia dels morts», que, com sabenmés mitològic que totes les altres religions els nostres lectors tan bé com nosaltres, són,plegades. en 1 ions, les mateixes del cristianisme i

Que es desenganyin, avui la superació de totes les religions. El que hi ha és quereligiosa només es pot fer pel camí que hem si els cristians les celebren com una projc:preconitzat sempre nosaltres els catalans, ció d'aquesta vida en la vida futura de l'es-els únics ben orientats en aquest assumpte, perit, vestint l'altra vida amb el vestit d'a-9 ue ara el món s'adona que ha tin gut massaoblidat, és, l'alçària

questa, els neopagans germànics les volencelebrar negant la vida futura, com si noço elevar la religió a

de la ciència fent ue els fonaments de la existís l'esperit ni !'altra vida. Els uns pe-nostra fe no recolzats en fantasies,estiguin quen per massa i els altres per poc. Ni laSomnis i desigs, sinó en realitats positives, vida futura tindrà semblança amb aquesta,con trolades i avalades per l'observació i ni els pagans la poden negar. Sort que Ca-lex eriènciaque són el are i la mare de talunya posarà les coses a llur lloc, encara

la Pència. Noretenem crear una fe com que els alemanys potser no ho saben ifan els alemanys ivoldrien fer els japo- molts catalans no ho creuen.tiesos. Pretenem, senzillament, que la `e FRANCESC PUJOLS

Flandin, Laval i Mac Donald arriben a Stresa

18-IV-35 3

Així com l'altre dia, parlant dels proble-mes religiosos del món modern, fèiem veureque el Japó volia sortir de la religió d'Estato sigui del sintoisme, que adora la dinastiai els herois que han mort per ella, per ele-var-se a una religió de bases universals,ara, avui, veurem que a Alemanya passaexactament el contrari. Volen deixar la re-ligió de bases universals, per crear una re-ligió d'Estat, que en lloc de sintoisme estitula neopagamsme.

Fa algun temps que a Alemanya, rene-

cm l'existència de l'esperit i la vida futura,bases essencials de tota religió, tinguin fo-naments científics, que li permetin mante-nir-se al bell mig d'una civilització que, com!a nostra, és purament científica.

EI neopaganisme germànic està basat enla barreja de les utopies d'Auguste Comtei de Friedrich Nietzsche, pastades amb elfoc de l'amor a la pàtria i el suc líric dela passió per la naturalesa.

Podríem admetre en principi i sub con-ditione les primeres paraules de l'himne

Mirana ora

Ludendor f fSembla que ara a Alemanya l'astre de

Hindenburg va cada dia més cap a la posta,mentre s'alça el del seu lloctinent i rival,Ludendor f f.

Tot el país celebra el setantè aniversa.jde Ludendorf, f, per ordre de Hitler, ques'havia barallat amb ell després del putschdel q de novembre de 1923.

La vella discussió sobre la batalla de Tan-nenberg es reactualitza : Qui va guanyar labatalla de Tannenberg, Hindenburg con-sagrat per la història oficial, o el seu capd'Estat major, Ludendorff?

Aquest no ha tingut escrúpols de dir queera l'inspirador de totes les ordres de Hin-denburg, gairebé que les havia dictades,

Un dia que es parlava d'aquesta qüestiódavant seu, el vell mariscal va dir

—Qui ha guanyat la batalla de Tannen-berg? Només us diré que si l'haguéssimperduda, hauria estat jo.

Desgraciadament, aquesta frase ha estattambé atribuïda a Joffre a hrohòsit de labatalla del Mame.

***Sobre Ludendorff, Briand contava una

anècdota que no ha corregut gaire, i ésllàstima.

Fa vuit o nou anys, Stresemann anà avisitar el vell militar. Tot garlant, el can-celler va fer algunes reserves sobre els plansde l'Estat major durant la guerra. Luden-dorf f va saltar indignat :

—Que em preneu per un imbècil?—De cap manera!—va dir Stresemann,

però afegí suaument—: Ara que de vega-des m'equivoco.

L'humor de 1 oscanini

El famós Toscanini, com la majoria dedirectors d'orquestra, quan dirigeix o as-saja no té gaire bon caràcter.

Ara mateix, a Filadèlfia, dirigint unacantata de Bach, increpà unes senyores queparlaven :

--Senyores, el Capitoli ja fa molts anysque està salvat!Les senyores van entendre que els havia

dit oques? Probablement no, però van ca-llar, que era l'essencial.

Entre viatgers

El nou acadèmic francès André Bellessort,que temps enrera el Conferència Club féuparlar a Barcelona, és un home que ha viat-jat molt.

En el banquet que li ofericen uns amicscelebrant la seva recent designació, Belles-sort, que ha donat unes quantes vegadesla volta al snón, digné, ussenyalunt PierreBenoit, que seia a prop seu

—Nosaltres, grans viatgers...—Parleu per vós—respongué el novellis-

ta—. Jo no començo a viatjar fins ara.Tots els països que he descrit en les mevesnovel-les, només els coneixia pels mapes.Ara, quan els descobreixo, vaig amb la pord'haver comès errors enormes.

—No us hi amoineu—respongué Belles-sort—. Els que llegeixen novetles no viat-gen, i els que viatgen no tenen temps per11 erdre.

La solitud ¿e Mussolini

Abans de la conferència de Stresa, Mus-solini va anar a passar uns dies a un pobleromanyés, Rocca delle Caminate, fer a me-ditar en la solitud i la calina sobre elsproblemes de la pau.

Però aquesta solitud només era aparent.Invisibles guardians, disfressats ben hàbil-ment de cambrer, de jardiner, de qualsevolcosa, el segueixen pertot.

Stéphane Lauzanne conta que l'estiu pas-sat el Duce dinava en un petit alberg cam-perol quan va veure un pagès cavant ambtanta fe, que no es pogué estar d'anar adir-li algunes paraules d'encoratjament.

—Què, com anirà 'la collita? Esteu con-lent? Com us van les coses?

----Bé, molt bé, Exceblència. Però encaram'anirien millor si poguéssiu fer que emdestinessin a la policia de Milà en comptesde la de Pàdua.

El rei i el socialista

Els esdeveniments que han precedit laformació del govern belga que presideix VanZeeland, posaren en un mal pas els socia-listes. Tots els congressos del partit havienacordat no formar part d'un govern burgès.Adhuc el cap dels socialistes belgues, Van-deruelde, havia anat a França a aconsellarels seus correligionaris que neguessin llurcollaboració a Herriot i a Daladier.Però hom creia indispensable el concurs

dels socialistes i el rei féu cridar el velllíder de la II Internacional.

—Accepteu—digué Leopold III—, o pro-clamo la dictadura.

Vandervelde, després d'aquesta entrevista,explicava:

—L'interès del proletariat, sabeu ?...

La història — per no dir més modesta-ment la crònica — de la postguerra registraUna conferència internacional més, i la ter-cera de les celebrades al llac Major. Des-prés d'aquella famosa de Locarno, que ha-via de segellar la primera part de l'obrapacifista de Briand i donar una nova orien-tació a la política europea, dues altres n'hiha hagut a Stresa. Una d'econòmica, pre-sidida per Flandin, preparatòria d'aquella deLondres que no donà cap resultat gràcies al'obstrucció anglo-americana, i aquesta altraque ha acabat diumenge, i en la qual noméshan pres part les tres grans nacions occi-dentals.

Aquesta darrera conferència havia tingut.els ànims en suspens per algun temps. Finss'havia dit que de la reunió dels tres sorti-ria la guerra o la pau, i eren molts els quees decantaven per la primera hipòtesi. PeròFlandin i Laval a París i John Simon aLondres, alguns dies abans de travessar elSimplon, havien volgut tranqui l-litzar l'opi-nió pública reduint l'abast de la tasca ques'havia de fer a Stresa. El ministre anglèsdeclarava als Comuns que la conferènciatenia un caràcter informatiu i consultiu,cosa que vol dir que no s'arribaria a con-clusions definitives.

Ja hauria estat paradoxal que de les salesdel Palau Borromeo, on a cada pas es trobala divisa del cardenal de Milà que fou cano-nitzat — i del qual tant parla Manzoni enels seus Promessi Sposi —, que és Umiltàe Bontà, n'haguessin sortit decisions quepoguessin dur Europa a una aventura sag-nant.

Però no n'ha resultat res de tràgic de lesentrevistes dels homes de govern de França,

Anglaterra i Itàlia, ni — permeti-se'ns dir-ho — res de nou. •«

Sense donar cap pes a les paraules inútilsque tant abunden en els comunicats oficials,la veritat és que les coses han quedat en elmateix punt en què es trobaven abans dela reunió d'aquesta conferència.

Amb això no volem minvar-ne la utilitat,perquè sempre hem cregut que per al bes-canvi d'idees entre els homes responsablesde la política internacional, una conferènciaaixí no pot sinó ésser beneficiosa, mal queno fos més que per aclarir situacions i eli-minar ràpidament els malentesos.

x^r*

En el cas actual, tret d'haver afermat lavoluntat dels tres governs de col-laborar peral manteniment de la pau; i d'haver reco-negut que no es pot dividir Europa en dossectors, no ens sembla pas que s'hagin dis-sipat tots els equívocs. Tenim la sensacióque queda sempre en peu el de l'actitud bri -tànica, encara que Mac Donald hagi provat(le justificar-la.Durant la reunió de Stresa, Alemanya ha

volgut fer una de les seves acostumadesmaniobres, un d'aquells cops d'efecte tancaracterístics de la política berlinesa, fentsaber a John Simon, per un cablegrama devon Neurath, l'acceptació d'un pacte orien-tal de no agressió. El ministre anglès

—segons escriu Signorelli a La Stampa deTort — amb un somriure mefistofèlic ha do-nat aquesta notícia als seus collegues, mi-rant-los curiosament fit a fit.

Qué vol dir això? Que els anglesos hanfet noves pressions a Berlín per a induirHitler a una actitud més raonable, o b^s'ha tractat d'una comèdia hàbilment_pre-parada i representada? Fins a quin puntarriba la benevolència britànica envers Ale-manya? Vetaquí un dels punts que no enssembla fàcil d'aclarir, tot i no posar en dubtela sinceritat de la collaboració anglesa ambFrança, com ho demostra la solemne decla-ració de mantenir les obligacions contretesamb el pacte de Locarno, garantint per partitaliana i anglesa les fronteres del Rin.

Les llargues i secretíssimes discussions apropòsit del memoràndum francès presentatal Consell de la S. de les N., especialmentreferents a les sancions a aplicar al Reichper la violació de les clàusules militars deltractat de Versailles, i sobre les 'mesures aadoptar en cas que en el futur es repetissinles violacions (avui de l'esmicolat tractatnomés en queda la part territorial), demos-tren que els anglesos deuen haver insistitmolt sobre un punt de vista discordant delfranco-italià.

Però, quina tesi ha prevalgut? No ho sa-bem, però probablement s'ha arribat a unacord conciliador de les dues tendències.

El que és cert és que mentre escrivimaquestes línies, el Consell de la S. de les N.decidirà sobre l'actitud alemanya, i quanta les violacions consumades, conforme altext del comunicat oficial de la conferència,la sanció serà només de caràcter moral, ésa dir un «blasme sever . Es comprèn queunes sancions de caràcter militar haurienpres un aspecte béllic, perquè Alemanva,que compta amb un exèrcit fort, no leshauria tolerades, i el que s'ha volgut és

evitar un conflicte que, qualsevulla que fosel seu acabament, hauria costat molta sang.

Però és cosa de preguntar-se quin valorpot tenir per al règim nacional-socialistaun blasme moral, ja que la moral hitleria-na és una concepció completarpent a part.

Ens ha sorprès la importància — evident-ment artificiosa — que s'ha volgut donar a]'adhesió del Reich a un pacte oriental deno agressió. No és pas res de nou aquestaadhesió, ja anunciada per la Wilhelmstrassedes dels primers moments de les negocia-cions per al pacte de l'Est. Alemanya, avui

com aleshores, persisteix en el propòsit deno voler que les clàusules de mutu ajut— les úniques que tenen un valor real —siguin incloses en el pacte. Un pacte de noagressió té una importància limitada, i perqui consideri els tractats com «trossos depapar)), encara té menys importància.

S'ha dit que el fet nou consisteix en lafacultat que es deixa als Estats que hauriend'entrar en el pacte oriental, d'estipular en-tre ells sengles pactes de mutu ajut. Peròés evident que aquesta condició convertiriaen inútil la participació del Reich, el qualpodria, per la seva banda — i lògicament estipular pactes de mutu ajut amb altresEstats encara que fossin participants delpacte «gran». En resultaria una divisió deforces en els signants de l'acord i aquest notindria cap valor; se'n determinaria un con-fusionisme que adquiriria proporcions para-doxals. Una vegada más Baldwiu té raó dedir que el món sembla una casa d'orats;però també una vegada més no es comprènque els seus connacionals segueixin fent elpaperot d'ingenus.

Un examen objectiu dels resultats — di-guem-ne així — de la reunió de Stresa portaa ]'única conclusió que la política interna-cional de França, tant pel que fa a la sobre-valoració de la S. de les N. com als pactesbilaterals o tripartits de mutu ajut, és laque millor pot assegurar efectivament lapau. De totes maneres, s'han perdut unsanys preciosos obstaculitzant la realitzaciód'aquesta política.

Els anglesos se n'han adonat, però nohan fet un pas per a facilitar-ne la realit-zació. No s'hi decidiren fins després del viat-ge de Barthou a Londres. Els italians, mésrecentment — i precisament després de lavisita de Laval a Roma —, han reprès lacol•laboració que la tradició i els interessosaconsellaven.

Després de tot això, encara ens hem depreguntar com és possible de mantenir illu-sions sobre un canvi eventual de la políticaalemanya. Som els primers de reconèixerque aquest canvi, permetent una col-labora-ció d'aquell pafs amb tots els altres, seriaun gran esdeveniment — i agradabilíssim —en la vida d'Europa ; perd la història i elsrecents fets demostren que aquestes illusionshan de quedar, almenys per molt tempsencara, en l'estat de tals.

A Stresa també s'ha parlat del desarma-ment. Deu haver estat Mac Donald, perconveniències de política interior, i ha vol-gut que constés en el comunicat oficial.La conferència de Stresa s'ha convocat a

conseqüència de la reorganització de l'exèr-cit alemany, i Mussolini ha sostingut la ne-cessitat que Austria, Hongria i Bulgària po-guessin rearmar-se lliurement. Però aixa nolleva que la nota sobre el desarmament nohagi pogut mancar. Torna a venir el pen-sament la frase de Baldwin.

I mentrestant, esperem la conferència deRoma!

TIGGIS

Importants rebai-xes per ampliacióSECCIO A MIDA

JAUME 1, 11Telèfon (1655

GUTENBERG, S. A.

Fàbrica de maquinàriaper a les Arts Gràfiques

Nèpols, 215 - Telèfon 55723BARCELONA

El neopaganisme germànici la religió catalana

L'ACTUALITAT INTERNACIONAL

Després de Stresa

UN FILM DE FLAHERTY

«L'home d'Aran»

El nom de Robert Flaherty torna a l'ac- Amb ells i contra ells, ha de tractar detualitat cinematogràfica. Un nom, d'altra viure, cosa que no aconsegueix sinó per unbanda, que no havíem pas oblidat, puix que miracle quotidià d'energia i enginy.està unit a dos films per sempre inoblidá- Difícilment pot somiar-se una illa mésbles: Nanuk i Moana. Darrerament aju- ingrata que aquesta d'Aran que la pellículadant i conseller de F. W. Murnau en Tabú, posi davánt dels vostres ulls. Per obtenirles seves activitats cinematogràfiques sem- un pam de terra laborable, cal guanyar -lablaven interrompudes, quan heus ací que esventrellant la roca viva que és tot el pa-començà a circular la notícia que s'havia norama de l'illa. La llum de les llàntiesinstallat a l'illa d'Aran, situada a l'extrem s'obté de l'oli que procuren els taurons, lanord d'Irlanda. caça dels quals, realitzada en aquestes la-

Diguem doncs que, per aquesta vegada, tituds en una forma excessivament rudi-

«L'home d'Aran»

Flaherty no va anar pas massa Iluny pera trobar l'objecte del seu film. Amb la sevaperspicàcia natural, sembla que foren sufi-cients uns rensenyaments molt sumaris degeografia humana, perquè el célebre realit-zador flairés en l'illa d'Aran un objectiuexcel•lent, proposat a la seva vocació i a laseva intelligéncia de cineista.

La seva pellícula és el testimoni eloqüentd'aquella vocació i d'aquella intelligència,a la qual, avui amb L'home d'Aran, comahir amb Nanuk, restà fidel Robert Fla-herty. L'amor a la veritat estricta despullatde tot artifici, l'expressió de la realitat psi-cològica i social en funció dels factors geo-gràfics, climatològics i utilitaris. I amb totaixò, diríeu, una preferència pels aspectesmés primordials i més rudimentaris d'a-questa realitat humana. Esquimals, primi-tius del Pacífic, i ara, pescadors de l'At-làntic, tractant a dures penes de viure enuna illa estéril, exposada cada dia a lesenvestides d'una mar agressiva.

Hi ha cap al final del film un primer plapersistent de l'home d'Aran (Tiger) mirantfixament amb una expressió endurida derepte i d'energia concentrada el mar enfu-rismat que acaba d'arrabassar-li la sevabarca, que podria donar-se com la conclusiói resum de la pellícula. Efectivament, elmotiu central de l'obra és aquest, la lluitaaferrissada de l'home contra els elements,

111111111111111111111111111111111111111111111111U11EIIIPs

Paramount

presentarà

= en

COLiUMEl Dissabte

de Glòria

GARY COOPERFR^INCNOT TONEAICNARD CA0J ME SIR RRY STANDING

L-

en =

FF.

'1

El film cim de 1935 =

Director:HENRY HATHAWAY

y

Sense reestrena fins l'octubre

en cap més saló de Barcelona

dnllu110lltllllllllllllluIflltflflllluIIIIlll!IIUlIIIi i

meitària, és una cosa àrdua i força peri-llosa. La pesca, sí, és oferta a l'abast delbraç, perd la constitució geològica de l'illaque talla la costa en cingles de difícil accés,afegit a la circumstància d'un mar fàcilals excessos més imprevistos, en fa la pràc-tica molt arriscada.

Robert Flaherty ha volgut seguramenttractar de trobar un estil que s'avinguésconvenientment a la naturalesa del tema.Es així que ens ofereix un film d'una aus-teritat potser excessiva. Hi ha ací la vo-luntat de despullarse de tot artifici, de totatàctica d'acomodació, i el resultat ha estatuna obra d'una força, d'una duresa, queàdhuc i riscar la monotonia, fa una im-pressió dificil de comparar amb cap altra.Vetaqui un film aspre i tot el] sota elsigne de la desolació.. Això sí, i precisa-ment per totes aquestes característiques,L'home d'Aran és una epopeia d'un pa-tetisme grandiós, dominat tothora per l'es-pectacle .meravellosament fotogènic d'unamar en fúria.

La conclusió del film, d'una banda, eltemporal imponent captat per la camera entota la seva inimitable sublimitat, i del'altra, la família de Tiger amb l'únic remque han pogut salvar de la catàstrofe, retor-nant a la llar acollidora, disposats a reco-mençar sense desmaiar la lluita quotidiana,és una cosa emocionant de debó, dins laseva simplicitat despullada de fraseologiabrillant.

EI film està rodat exclusivament ambnaturals de l'illa. El protagonista és Col-man King ; la seva muller, Maggie Dirra-ne, i el noi, un fill d'aquesta, Michael Dil-lane.

L'home d'Aran que es projectarà alPubli-Cinema, amb el títol canviat (Héroesy monstruos) és un excellent documentalque no voldran deixar-se perdre els nom-brosos admiradors d'El Creuer Groc iL'Odissea del Txeliuskin.

Josre PALAU

Dissabte de GlòriaEstrena en

CÁPITOLUna producctó d'exquisida bentat,

en una meravellosa visió

UNA€XCLunvA IFIEIBIAIUR&IBILA\Y

Unes quantes anomalies

El cinema és primer que tot suggestió. fabet, no té perdó de Déu en una llogatera

Més que ensenyar, un film ha de suggerir ; que — no parlem dès d'un punt de vistamés que descriure, ha d'indicar. En un artístic, sinó purament comercial — ha de

film, és més important allò que l'especta- saber cotitzar la glòria dels directors dels

dor endevina que allò que reu. El director, films que lloga.

amb quatre pinzellades evocadores, ha d'es- Per cert que aquests adoradors de la ve-

bossar una pintura, que la imaginació de dette, que basen la propaganda de tols els

l'espectador s'encarregarà d'acabar. Ha de seus films en el nom d'una estrella, de ve.conferir a les imatges una força de sug- gales en tenen de bones i de paradoxals. A

gestió considerable, i ha de convertir el la fatxada d'un cinema de la Rambla hi

més petit detall en un poderós element d'evo- havia l'altre dia un gran rètol lluminós que

cació. Citarem com a exemple el film Nits deia : «Las cuatro hermanitas„ por Joan

moscovites de Granowski, estrenat darrera- Bennett. A la pissarra de la taquilla del ma

ment al Fantàsio. Una obra més aviat me- teix local figuraven els noms de tots els

Belles imatges: «El Ravah,

ESTRENA

DISSABTE DE GLORIA

MtÅ

LA FLOTACELESTE

(La equ.d.a az..orra)

Una visió imponent de la influència

cie I'aviaeió en la futura Guerra

ES UN FILM FÉNIX

4 ^^111Y1LXJI^18-IV-35

EL CINEMA

La dd arífa del perillSabeu qué és un stuntman? Un d'aquells

homes valents, de grat o per força, que essubstitueixen als actors per a realitzar totallò que els darrers han de fer i no volenfer per massa arriscat.

Un stuntman molt conegut dels produc-tors americans, Johnnie Muller, ha declaraten un interviu alguns dels seus preus : 4,000pessetes per deixar-se anar en paracaigudesdes de dalt de l'Empire State Building;800 pessetes per a caure davant un autoembalat, i així per l'estil. Per unes 9,000pessetes està disposat a cometre qualsevolbogeria. Johnnie Muller prefereix treballarabans del migdia, car és quan és més amodels seus nervis.

En aquest temps d'atur forçós, s'exposaque qualsevol rebentapreus es presenti alCentral Casting Bureau de Hollywood aoferir-se per preus més baixos.

Un « Napoleón italiàFa algunes setmanes donàvem notícia

d'alguns films napoleònics en projecte. Afe-gim-hi avui que Campo di Maggio, obrade teatre escrita per Forzano en collabo-ració amb Mussolini i representada a Paríssota el títol Les Cent Jours, ha estat dutaa la pantalla pel mateix Forzano. El hm,està rodat en tres versions : italiana, fran-cesa i alemanya, en els nous estudis deprop de Livorno.

La pellícula comença a l'illa d'Elba isegueix la carrera napoleònica durant elstres mesos que precediren la caiguda finalde l'emperador, per acabar quan aquest s'a-comiada de la seva família.

L'actor que interpreta el paper de Na•poieó és Corrido Racca.

diocre, però que sabia desvetllar ressonàncies •• intèrprets d'aquest film menys el de la pro.amb elements insignificants. Granowski és tagonista. Aquesta sí que és bona ! Vetad(l'autor d'El Rei Pausole, una machine d'unes '_ • un em presari que encara no s'ha adonat quepretensions insuportables. Si, per à filmar existeix una vedette tan excepcional com laNits moscovites, aquest malgastacror hagués Katharine Hepburn, ni que la gran atracció

t disposat dels milions que ]i van confiar per de Les quatre germanetes és precisamenta rodar El Rei Pausole, segurament s'hau- aquesta noia, que sap agermanar com capria dedicat a ensenyar-nos coses i més coses altra ]'expressió justa dels sentiments i la

` amb una insistència atabaladora. Un pres- poesia. Trobem molt natural que els em-

f

supost més reduït, perd, el va obligar a presaris de barriada menyspreïn el director,f ensenyar menys i a suggerir més. 1 amb Però que precisament ells, que tenen un

la imatge d'una verge i el soroll dels passos culte religiós per la star, ignorin l'existènciad'uns soldats, amb les cartutxeres d'un mú- d'una vedette tan vedette com la Hepburn,sic cosac i una troica desbocada, ha sabut això sí que no ho entenem. Davant aquesta

`i illusionar l'espectador i evocar -lila Rússia anomalia, un company deia :«Avui lad'abans de la guerra dels seus somnis. Katharine Hepburn no surt. Deu estar ma-

Hem escrit els mots que precedeixen per a lalta i per això no l'anunciem:.demostrar que els detallets tenen una impor- L'Emperador Jones és un film molt im-tància més gran que la que la gent superfi- portant. En aquesta pàgina se li ha dedicat

Katharine Hej born dial els atorga, i que les petites coses de les el comentari extens i elogiós que es mereix.E quals ens ocuparem tot seguit, per insigni- 1 també s'ha dit que ha estat presentat de

of Hearts. Però després d'haver rodat unes ficants que semblin, no són negligibles, sinó complement. No posarem el crit al cel. Ja

quantes escenes, l'actor txec es negà a tirar que tenen una força de suggestió tan gran estem fets a veure films molt bons projec

endavant, allegant, tothom s'ocupava_que com les cartutxeres o la troica de Granowski, tats abans d'un rave solemne. Un amic ex-

de la Gram, sense fermassa «Katharine Les petites coses de les quals parlarem avui, plica : «Jo no llegeixo mai les crítiques dels

g ran cas d'ell. en efecte, dibuixen a la perfecció un clima, diaris. Són massa insinceres. Al despatx tinc

Davant aquesta crisi de vanitat, calgué el del nostre espectacle cinematogràfic, t un noi que va cada vespre al cinema. Quan

cercar algú per a substituir el susceptible expliquen la imperícia i la desorientació que em diu que un film és dolent, corro a veu-

Lederer. La tria ha recaigut en l'actor fran- hi regnen molt millor que un historial ma- re'I. I, invariablement, ensopego amb una

cès Charles Boyer. cabable de la pintoresca liquidació de la obra mestra. No falla mai». Si els progra-i Cinaes, per exemple. A veure si la denúncia madors no es torneu intelligents, aviat pres-

d'aquestes petites faltes farà reflexionar els cindirem dels films que qualifiquen de ma-NOfieles our{es nostres empresaris i els portarà a corregir-se, gistrals i que situen al darrer lloc del pro.

Adolphe Menjou i Harold Lloyd tre- Tant de bo. Amb aquesta sana intenció hofem

grama, car ja sabrem que es tracta d'unaNomés anirem a veure els demediocritat. -

ballaran junts en La Via Làctia, que creiem John M. Stahl és un dels directors més complement. 1 estem segurs que, invaria-que no té res a veure amb l'obra teatral grans de l'hora actual. Uns quants films, blement, e.í sopegarem també amb una obradel mateix títol d'Alfred Sávoir. Llavor, Back Street, Sembla que fou ahir, mestra. Ja sabem el que hem de fer, doncs,

—Es diu que el Somni d'una nit d'estíu, han bastat per a collocar-lo al primer ren- I I deixem-ho córrer. El més bo del cas, però,de Shakespeare, versió cinematogràfica sota

fins gle dels realitzadors mundials. Darrerament és que L'Emperador Jones no s'ha anunciatla direcció de Max Reinhardt, ja costa ha rodat una obra mestra, Imitació de la ! enlloc. Bons o dolents, els films de comple-ara més de vuit milions de pessetes. yída, el grau eminent de perfecció de la ment s'acostumen a anunciar amb lletra pe-

—Emil Jannings tindré el paper de Can- qual Palau ha remarcat aci. Una Ilo a tita, sota el film bàsic. Amb aquest, ni això -celler de Ferro en el film alemany Bis- tra inte•ligent hauria basat la propaganda { han fet. Hem tingut la paciència de mirarrnarck i els tres emperadors.

hem llegit en els d'aquest film en el seu director. Hauria par- '' cada dia els diaris mentre s'ha projectat—Com era d'esperar, ¡

comunistelants una rebentada po-periòdicslat de l'estil d'aquest, del seu do de veure aquesta pellícula al Capitol. I, cada dia, la

lítica d'Els tres llancers bengads,¡ transcriure, de les seves pintures de sen- llogatera només ha anunciat el film Una aya-timents i d'ambients, tan plenes de veritat i ria a la Unia. Els que han vist L'Emperadord'humanitat, de la intelligéncia dels seus Jones deu haver estat ben bé per casualitat.

111111111111111lIIIIIEIIIIIIIIIIIIlllllllllllllllllllllllt^_ _ guions... Hauria parlat de les obres que 1 ara, signatura d'aquest quadro tan des-l'han fet famós. Hauria •parlat d'això i molt I coratjador que acabem de pintar, constata-més. Però les llogateres inte•ligents no abun- rem que fa un quant temps que cada dilluns '.den en aquestes latituds. I la d'Imitació de hi ha sis estrenes. No parlarem de la toe-

AMBL►:1170eCATALUNA31•T

la vida ha parlat de tot menys del que aca- tura que aquesta enormitat infligeix als

p beco d'esmentar. Ha parlat sobretot de la crítics. Ens titllarien d'egoistes. Perd 1 es-

DISSABTE DE GLORIA S ESTRENA ,vedette, de Claudette Colbert. Deliciosa ac- pectador, davant aquest allau de títols, què

— _ triu, aquesta, quan, naturalment, aquell ha de fer? Quedar-se a casa o anar al teatre,_ E gran r•asta de Cecil B. De Mille no l'obliga naturalment.

FOX E afer de romana capritxosa, pero la impor- Sr;uAsltA GASCH— ° --'' _ tància le la qua] és obertament inferior a ]a- —

/i de John M. Stahl. Els pocs crítics assaben-tats que tenim s'han queixat d'aquesta ano-

_ malia. S'han estranyat que el nom d'aquesti

ti = director no figurés en cap dels anuncis quela premsa ha publicat. Però tot ha estat en

Al ^

= ! va. Es veu q el cap de publicitat d'aquesta 1— R 1 1 i llogatera, ultra estar desposseït de la par-- . = cella més infinitesimal de caç

c

acitat

'

comer-

que

t , , ,— m_ 1 és elemental del seu ofici :llegir els diaris.

. = dial i d'intelligéncia, no compleix el deure

UN IMPRESSIONANE DOCUMENTAL Aquest menyspreu pe] director, tan fre-qüent ací, és fill del culte de la vedette. I

C EN ESPANYOL aquesta veneració exagerada per la star,stlllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll!IIIIIIIIIIIIIIII perdonable en el gros públic fanàtic i anal-

Vanitaf

Francls Lederer, l'actor cinematogràfictxecoslovac que als Estats Units ha pujatde pressa a la categoria d'estrella, és unhome de caràcter difícil. Era ell el qui ha-via de figurar, com a vedette masculina,en el nou film de Katharine Hepburn Break

18-IV-35 1vt.IR . o:: Ek5

EL TEAT R ESerge de Diaghilew

Hi hagué estetes per a reprotxar a Dia-ghilew, en els darrers anys de la seva vida,que estigués sempre a l'avantguarda i obli-dés massa sovint les línies pules de la «be-llesa clàssican. No anava a les palpentesen el dèdal de les invencions, sinó que elseu geni posseïa una clau misteriosa queobria cent portes diferents sobre les fórmu-les estètiques més elevades, la qual cosa Iipermetia sempre d'anar avançat d'uns quantsanys en tots els dominis de l'art, illumi-nant-los amb la seva veritable divinació. Espot doncs dir que Diaghilew fou un feno-men, i àdhuc el més excepcional del nostretemps, el més inconcebible, aquell que, es-sent-li l'espectacle una passió, esbotzà lesdecoracions, vessà del marc del teatre i col-locà el nivell artístic a unes altures consi-derables. El teatre de Diaghilew féu de Pa-rís, en ei moment de la seva glòria, uncentre radiant, el mateix que abans les fes-tes del Rei Sol atreien sobre Versailles lesmirades del món civilitzat. En els darrersquinze anys de la seva acció Diaghilew eslliura a una forma de l'art en què el senycedia el pas a la gràcia i a les esperancesd'una musa jove. Conservava una predilec-ció per a la dansa, a la qual la seva ima-ginació sense aturador no parava de trobarsorpreses ; n'estimava l'irreal, reeixint encerta manera a fondre'l en el ritme gene-ral de la seva època. Sostenia els seus retor-madors, els seus idealistes, i e11 mateix, toti no essent un tècnic del ballet, fou pel seuflaire, la seva joia i la seva perseverança,l'instigador de les reformes i de l'evolucióde la dansa. N'ignorava els passos, els ter-mes constructius ; no s'hi entretenia pasl'essencial per a ell era el conjunt de .lacreació, l'ànima de l'espectacle, la seva uni-tat, la seva realització.

Això és el • que explica que hagi exercituna tal influència sobre tota l'estètica mo-derna de l'escena, de la qual es ressentenavui els que se'n creuen els més allunyats.

En els moments d'estancació i d'indeci-sió coreogràfica, Diaghilew, amb tanta fle-xibilitat com mesura, intervenia donant con-sells esclarits i providencials. Així sortirendues obres mestres, Le Sacre du Printempsi L'Après-midi d'un Faune, en una èpocaen què Nijinsky, lliurat a ell mateix, no leshauria signades si no hagués estat dirigitper Diaghilew.

Aquest ascendent que Diaghilew exerciaen els medis del teatre i que a ningú nos'acudia de disputar-li, demostra, en el casde Nijinsky executant al mateix temps LeSacre i L'Après-midi, fins a quin punt aquellhome tenia la intuïció del que corresponiaa l'exigència de cada època. Sortit d'unafamília de la vella noblesa, Diaghilew sem-pre .s'havia decantat — a l'inrevés del seugermà, que era general —, cap a les arts.Esdevingut als vint-i-un anys cap de grupartístic, dirigia i editava les edicions d'artmés precioses del seu temps i atragué sobred'ell l'atenció de la • cort imperial, que sel'agrega amb la funció especial, de vetllarsobre el teatre. Però en la direcció dels tea-tres imperials, Diaghilew innova i inaugurauns mètodes de treball i unes concepcionsestètiques massa revolucionàries en opiniódels benpensants de l'època. I Diaghilew esva veure obligat a deixar el seu país perhaver volgut trencar amb la tradició. Aixòvol dir per a ell un horitzó més ampleEuropa sencera a conquistar, i primer queres París, on així que arriba exposa unasèrie de retrats del segle xvlil pictòric rus

FÉMINADissabte de Glòria

ESTRENA

"CUANDO

EL AMOR

MUERE"peIIcuIa UNIVERSAL"

amb

Binnie Barnes

l'última estrella de sensació mundial

i

Frank Morgan

el protagonista famós de

"El beso ante el espejo"

■Aneu a veure al Fèmina 1'úl-

tim drama cim del cinema!

que fa córrer tot París. Cito aquest detallper a mostrar-vos que era ben poc un espe-cialista i que, al contrari, totes les sevesmanifestacions en la vida testimoniavenúnicament d'un amor a les belles coses ia totes les coses. En 19909, hi ha a l'Opérael llançament de Txaliapin en Boris Godu-noff, 1 després la revelació de la Pavlova,que aviat, solicitada per l'Amèrica, es veuràobligada a abandonar gairebé el que haviaestat ]'artesà del seu èxit. En 1910 l'anome-nada de Diaghilew no és solament pari-senca; es fa universal i als quatre cantonsdel món hi ha ulls fits sobre el París de

>I4áscara mortuòria de Diaghilew

Diaghilew. El sollicita l'estranger, l'Amè-rica, malgrat una por enorme de travessar

el mar. Diaghilew sentia un gran horrord'haver de passar l'oceà ; no li havien pre-

1 dit que moriria sobre l'aigua? Estranyaconfirmació de la sort la que havia de pro-luir-se alguns anys més tard ! Moria al Lido,voltat per les aigües. Era en 1929 i teniacinquanta-set anys.

Jo l'havia conegut alguns anys abans, en1923 ; m'havia fet venir de la U. R. S. S.,on jo acabava de fer el servei militar enl'exèrcit roig. Aleshores jo tenia setze anys.Diaghilew em va fer entrar com a ballaríen la seva tropa i em va mantenir tot unany dintre el classicisme, en el qual johavia estat nodrit i que hom abandonà perun temps ; m'empenyé cap a una nova fór-mula d'art en què el temperament juga unpaper de primer pla, sense per això apar-tar-se d'una disciplina interior ; volgué ferde mi, segons els seus propis termes, «eldansarí clàssic per excelléncian, «el dansarípura sangra.

Cal haver viscut prop d'ell per a conèixerles dificultats que trobava per a fer coin-cidir cada any la seva primavera amb lade la natura i produir una nova obra mes-tra. Ja no podia comptar amb Nijinsky,retingut en l'ombra per la malaltia, ni ambla Paviova, que els mitjans financers delmeu amo impedien de disputar a l'Aus-tràlia o a l'opulenta Amèrica. No podentobtenir aquesta perfecció, girà la seva mi-rada vers una perpètua renaixença englo-bant la música, la posta en escena, elsartistes, la dansa. Pel cantó dels compo-sitors, Diaghilew es féu seus el genial Stra-winsky i més tard Prokofieff, que li res-taren fidels, i tat un grup de joves com

-positors francesos. Aleshores començà unaèpoca en què la dansa cau sota la domi

-nació total dels músics, talment una es-clava. Ritmes adés dolços adés bruscos en-cadenaven la inspiració i pesaven sobre elcos fràgil de les .ballarines i àdhuc sobrealguns rars coreògrafs de debò. Rebaixadaa la categoria d'art accessori, la dansa nosembla ja existir sinó per a fer valer l'obramusical, arribant fins a seguir com un di-rector d'orquestra primari, pas a pas, cadafragment, cada compàs. El coreògraf se-guia el compositor. Què pensaria el músicsi se'l tractés de la mateixa manera, si,per exemple, se'l sotmetés a la tirania dela menor paraula d'una obra poètica? Ales-hores, per què sorpendre's que l'art de ladansa, el més lliure, el més aeri, el mésfantàstic que hi hagi, no pugui acceptaruna dominació tan penosa? Si és possiblede fondre en un mateix món espiritual lamúsica i la poesia, per què la coreografiano podria també ajuntar-se en una mateixaembranzida, sense sacrificar res de la seva

1

independència als ritmes musicals? Es enuna alliberació total, un retorn al principidel vol, de l'equilibri, i en una graduació

Estem d'acord que un bell morir dignificatota una vida. Jo, però, sempre he preferitmirar aquesta màxima pel seu cantó di-guem-ne negatiu : que un mal morir des-autoritza tota una vida.

No hi ha dubte que per a un catòlic,davant la conversió final del Tenorio deZorrilla, pensarà que aquest seu acte decontrició Ii dignifica totes les seves mal-dats. Que té un bell morir. Al meu en-tendre, però, el tal Don Juan com a tipus,com a caràcter, queda trencat : horrible-ment • mutilat. Per a mi, pobre pecador, té un mal morirque li desfà tota la fama queha anat conquistant en eltranscurs de la seva existèn-cia disbauxada. Un salvadord'ànimes pot dir : molt bé.Un crític literari o un recer

-cador de caràcters — crec —ha d'arrufar el nas.

Ja l'hem d'arrufar en Tirsode Molina, que es pot consi-derar el primer que posa enescena el tipus llegendari delDon Juan. Si bé Baist i A.Farinelli clubten que el Bur-lador de Sevilla y Convidadode piedra, editat per primeravegada a Barcelona, sigui defra Gabriel Téllez. I si béGalli, Castil-Blaze, Cailhava,Puibusque, etc., diuen queabans n'havia existit un actesagramental, que havia estatjugat en els convents espa-nyols, el títol del qual era

. Ateísta fulminado. L'únic ques'ha trobat és, a Roma, unAteista fulminato on el comteAureli que treu Leonora delConvent és venjat per les es-tàtues sepulcrals dels pares deLeonora.

També es vol emparentarla llegenda de Don Juan ambla del comte Leontio, corrom-put per Maquiavel, que con-vida un parent seu difunt asopar i de la qual llegenda,que sembla italiana, quedauna obreta alemanya d'In-golstadt anterior a la de Tir-so. També existeix: Vita etmors sceleratissima principisJoannis d'un jesuita portu-guès. Igualment es citen com a precedentsdel Burlador de Sevilla (deixant de bandaelucubracions corsa les de Castil-Blaze queel vol treure dels déus pagans i dels ídolsegipcis) : els romances de Lisardo, el es-tudiante de Córdoba, el conte portuguèsConto da mirra, el Jardín de flores curiosasd'Antonio de Torquemada, el Rufián di-choso de Cervantes i els drames de LopeFianza satisfecha, Dineros son calidad, LaEstrella de Sevilla, El Bastardo Mudarra,El vaso de elección (descoberta i publicadaper Menéndez y Pelayo) i altres.

D'una frase mal interpretada de Moratínsortí la versió que el Burlador de Tirsoestà inspirat en El Infamador de Juan dela Cueva. Leucino, però, no és res mésque un simple difamador. Només té dinersper a pagar alcavotes i criats i encara esqueda amb la canya sense peix. Confessaque ha calumniat i el condemnen a ésserenterrat viu perquè Betis protesta davantDiana que es vulgui tirar a les seves aigüesun tal difamador. No és un Burlador, sinóun burlat. A això s'hi afegeix l'error decreure ]'Infamador una comèdia de capa yespada, quan només cal llegir-la per veureque és una farsa mitológica sense ambientni època.

Doncs bé. Tornant al Burlador de Tirso,tots sabem com el Don Juan es riu delsmorts i de qui els vetlla i fa befa de lesbarbes de pedra de l'estàtua del Comen-dador on hi ha el següent rètol:

Aquí aguarda del Señorel más leal caballerola venganza de un traidor.

Cert que resisteix que l'estàtua del queha mort li accepti el convït i se li presentia sopar. Ho creu producte de la seva ima-ginació. Però acaba dient:

Deja que llamequien me confiese y absuelva.

Alonso Córdova Maldonado en La ven-ganza en el sepulcro ens dóna un DonJuan que, malgrat ésser una imitació com-pleta del de Tirso, no arriba a penedir-se.Ara que aquest Tenorio és presentat pocarrogant i massa brutal. Hi ha la mateixa

burla i el mateix convit a l'estàtua del Co-mendador que porta un rètol semblant alde l'obra de Tirso. En tornar la visita al'estàtua i donar-li la mà mor aterroritzat,però almenys ferm en la seva perversitat.

Després tornem a trobar un altre DonJuan que es penedeix com el primitiu deTirso. El retrobem en el drama d'Antoniode Zamora : No hay plazo que no se cumplani deuda que no se pague y Convidado depiedra. Aquest títol tan llarg ja ens diuque és una altra imitació del Burlador de

Tirso. Com el Don Juan d'Alonso Córdova,aquest Don Juan té poca arrogáncia i quedarnassa rústic. Toca les barbes de pedra del'estàtua del Comendador i es riu de l'es-pasa pètria que porta. Ací, i ja sempre més,desapareix la llegenda de la tomba de DonGonzalo. I sempre el mateix : convida elComendador difunt i li torna la visita. Mordient

1 Piedad, Señor! Si hasta ahorahuyendo detus piedades,mi malicia me ha perdido,¡tu clemencia me restaure!

En La venganza en el sepulcro, DonyaAna de Ulloa es refugia en una esglésiao convent. En l'obra de Zamora és unaaltra dona burlada la que s'hi refugia : Bea-triz. Beatriz és la dona que arriba a es-timar de debò Don Juan 1 en aquest per-sonatge comença a dibuixar-se el tipus fe-mení que trobarem en endavant. No és deDonya Ana de Ulloa d'on sortirà la DonyaInés de Ulloa del drama de Zorrilla. Sinód'aquesta Beatriz,. El caràcter cornplet del donjuanisme joel trobo en El Estudiante de Salamanca.Don Félix de Montemar és el veritable tipusde Tenorio conseqüent i el que té veritable.grandiositat

Que hasta en sus crímenes mismos,en su impiedad y altiveza,pone un sello de grandeza.Don Félix de Montemar.

No ]'entendreix, ni per un instant, el casd'Elvira que pel seu amor, després de tor-nar-se boja, mor en la flor de la joventut.Ans al contrari, es juga el retrat de lamorta i encara afegeix

A estar aquí la jugaraa ella, al retrato y a mí.

I quan ha mort el germà d'Elvira

Ni le turba la imagen de Jesús.

I no l'espanta ni estar entre els morts ni

Iveure el seu enterrament. En l'altre mónel casen amb Elvira, que ja no és res més

! que un repugnant esquelet i ell tranquilla.

—Podria donar-nos alguna cosa per a('asil de velletes?

—Ja ho crec! Ara mateix els donaré lameva sogra !

(Tout à Vous, París)

D6^^ab^c^ @]e C Dós'i

C ^f^ pC^G11^ c ltt

CA p ALS J llV ll A

G30O(n^nCat^ÇD l hifl ©©liCl^lVlal^LC G30O^Oúl^lú

I I I I I I I I I I I I I I I! 11111111111111111111111111111111►ç

AlbertPréjean D

= Danielle lÓ ^)Darieux

C L ^.C en

- HDISSABTE DE GLORIA

al -

u^^ uinaonivllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllé.

il^^llSolemne Presentació

de

Una fantasia deliciosaen una Xina de lle-

genda i d'encís•

AIGUADE ROCALLAURA

LA DEU MÉS RICA DEL MÓN

Si vostè pateix d'Albuminúria,Litiasi úrica (mal de pedra),Bronquitis parenquimatosesNefritis crònica, es curarà ra-

dicalment amb

AIGUA DE ROCALLAURA

S'expèn en ampolles de lifre i migi en garrafons de vuif litres

Distribuidor, generols

FORTUNY, S. A.Carrer Hospital, 32 1 Salmeron, 133

Telèfon 12307 • 74293

GENI 1 FIGURA

La fi de Don Juan

envers I'mfinrt de les menors vrbracrons de 1 ment fal'ànima, que aspiro a veure evolucionar la llllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll!r Por mujer la tomo, porque es cosa cierta,dansa, y espero no salga fallido mi Qlan,Afegiré que si m'adono d'aquestes possi-bilitats ho dec a l'ensenyament del meu — Ía que en caso tan raro y mi esposa muerta,

mestre Diaghilew. Retorn al classicisme _ tanto como viva no me cansará._ I Mas antes decidme si llins o e1 demoniosense negligir certes lliçons del temps pre-

sent. Així resumiria sense temença d'error -_ _ rala trajo a este sitio, que quisiera ver

la gran lliçó del meu mestre, el qual en i _ tal uno o al olio, y en mi matrimonio. I tener por padrino siquiera a Luzbel,

totes les circumstàncies afegia al seu es-pectacle un esclat, una sumptuositat i unPrefinament que no s'havien conegut mai fins = Pe'°'= de Grécíe, 37. • Telèfon 79681 _ I Ini per un moment se li acut de fer un

acte de contrició, ni tem de condemnar-sealeshores.

Sessió con finua de 11 matí a 1 mafioada=

_

Diaghilew, amb el seu gust perfecte deSEICNr UNA ptstrA

= _ Perdida tengo yo el alma,l'estètica, encara que no hagi pintat cap y no nre importa un ardite...quadro, que no hagi compost cap melodia

I— CURIOSITATS MUNDIALS = rendida..

ni cap «pas)) , fou, gràcies a la seva excep _ amás venc

ido el ánimo.Jamás

ve d

cional voluntat creadora, l'autor del renai- /n:rrr ae„ rr arrar,r, U. F. A rf,,lacic

xement de l'art internacional del segle xx.i

Així acaba Don Félix de Montemar. JoséEll fou qui fressà el gran camí de les re- .. NOTICIARIS D'ACTUALITAT _ de Espronceda anomena al seu Estudiante:cerques als creadors de l'art, el més gran _ MUNDIAL segons visió PARAMOUNI . Segundo don Juan Tenorio.organitzador i inspirador de les voluntats .ECLAIR JOURNAL exclusiu.artístiques dels que gràcies a ell han ar- _ No és el segon. Es el primer i gairebéribat a apendre de conèixer-se ells matei- _

HÉROES Y MONSTRUOS = únic. Es el «geni i figura fins nués enüà dexos. Tant de bo l'homenatge que se li vol- _ la sepulturas. De no ésser Espronceda hau-gué retre consagrant-li un festival, hagi fet primera paré _ ' riem d'anar a buscar en literatures estran-conèixer més les qualitats excepcionals d'a- = Meravellós ¡hm, guanyador de la Copa genes el tipus conseqüent d'aquest caràcterquest home que fou el dictador d'un època _ d'or Mussolini al Concurs Infernacional E tan netament i tan genuinament espanyol.artística.

SERGE LIFAR de Cinema. Venècia 1934 E 1 Rouoty LLORENS(Copyright Opera Mundi) iI1111111111111111111111111111u111Illllllll111111Illlllll 1

(Seguirà)

NERVIOSOS!

Prou de patir inútílment, gràcies a les acreditades

68AGEES POTENCIÁIS DEI DR, SOIVRÉque combaten d'una manera còmoda, ràpida i eficaç la

I Neurastènla Impofaneia (en fofas loa neves maniEesúdonel,mal da cop, cananm.nf menfel, pecdra damemòria, vertgaaa, fadiga corporal, fremoloru, dispépsia nervio•ea, palpifaciona, hiferieme i fraaforna nerviosos en general de leadones i fofa ala fraafoa. orgànina que finquin per causa o origen esgota.menf narvíóe.

L.s Gragees potencials del Dr. Solvré,Inés que un medicamenf són un element cascada! del cervell, medul'la i to( el sistema nerviós, req.ne.rmf el vigor sexual propi de l cds', conservant la salut i prolongant la vida; indicad.. especia]menf ela cego.tate en la seva jevenfuf par tota mona d'erceuos, ab que verifiquen treballa eaceeeiue, fent Lisie. com moralso infel'leefuals, esporfiefea, homes de dóaclee, financiera, arfiaf.e, comerciants, induatrdala, penagdors, eec.,acooseguiot Compre, amb les Gragea. pofancial. dei Dr. Soivrá, fofa o1s esíoeçna o exercits fàcilment1 disposant l'organlame per rependre ls sovint i amb el md=in resultat, arribant a l'extrema vellesa 1 sensevíolenfar l'organisme amb energies pròpies de la joventut.Basa pendre un flascó per convèncerve'n

Yosda s 6`60 píos, flascó, en toies las principals farmácies d'Espaors, Portugal 1 AmàrlcaNOTA. – DMfglef-se 1 trametent U2$ ,, . en segelli d. ramru par ol paagaelg a 0telou Laboratorio Sòka-fery, earrer da1 Ter, 16, Barcelona, nbreu greHa un llibre nplicaBa ,nbn to. gen, desenrofllumenr 1 tracta.weaf d'agoeatn malalbu

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

ANTONI MART]=

Màxlma rapidesa ! Màxlma qualltat

AVINYÓ, 19, pral. 1 Telèfon 17047 1 BARCELONA

II!lflnlile»luluulllllluululije»»^lnlulllufui^iuullu^ufil^^ulnllulluufnlu^lullnuuLfltffs•

(Sastreria Modelo

Les més grans novetatsper a primavera i estiu

Vestits confeccionatsen altes qualitats per a

Senyor i Nen

II, Rambla Canaletes, ai

t3

LES LLETRE/ 7=1v^ 1La prosa de Verdaguer Sant Tomàs Morus

La prosa catalana ha tingut dos poetesque gairebé l'han formada, antigament Ra-mon Llul] i modernament Verdaguer. Pot-ser per ells hem tingut la prosa allunyadadel caient erudit i planer de la prosa acadé-mica. No deixava mai el caient de la poesia.Aguiló és un cas més de poeta en prosa:en té unes pàgines incomparablement mi-llors que cap de les seves poesies per l'eufo-nia, la plenitud i la justesa, sobretot aquellaprimera del discurs dels Jocs Florals de 1867.L'Oliver mateix, que és un dels millors pro-

sistes catalans, expressa en estil metafòricla seva aguda sensibilitat erudita. Ell, tanartista, veié tot seguit i ponderà com quimés el valor de la prosa verdagueriana.

Verdaguer treballava la seva prosa tanti més que el seu vers, i ja és tot dir. Lasimplicitat artística de Verdaguer és discu-tible: en vers i prosa fa una tria seguidaque els carrega de paraules escollides, d'i

-matges metafòriques, de caients eufònics.En aquest sentit el seu art era tan compli-cat com savi. Es hàbil fins a donar gairebésempre la sensació de ]'espontani. Mes enaquest treball pacient d'orfebreria el detalldomina sobre el conjunt; aquest de vega-des, sense perdre's mai, resta secundari, ser-veix per a sostenir, però és el detall queens admira, que ens emociona; hi haviaen el detall la concepció artística més ín-tima. Es en un seguit de detalls on Ver-daguer ens dóna aquell seguit admirablede moments intensíssims de vigor emotiu,de visions netes, de maneres de ben dir, debon gust literari. I això es sent a la sevaobra, on mai no ens sortim dels moments,on no veiem tot un viure. Davant d'un versde Virgili, us hi atureu sentint que tota unavida podria tenir aquell to. En una poesiade Maragall també, Com també en un poe-ma de Mistral. En la poesia o la prosa deVerdaguer, no. Hi sentiu moments excep-cionalment patètics, fora del viure corrent,que us és una altra cosa. L'art s'hi separadel viure corrent com un joiell es separadels objectes útils. Així l'obra verdaguerianaté alguna cosa de luxe,

Mes Verdaguer feia aquests treballs d'or-febreria amb les maneres de dir més vivesi corrents; no usava mots ni maneres dedir si no eren d'ús ; els aprenia del poble ; 1ell mateix, fill de pagès, es feia poble; lamoda romàntica de la poesia rústica encarali ajudava; però duia el cultiu artístic delcatalà lluny de la prosa acadèmica, que talvegada queia fora del seu geni, ((El seu do,diu Maragall, era el del poeta que expressales seves visions en la síntesi sentimentali profunda del vers, o bé que senzillamentexplica els seus estats d'ànima més planersen una prosa viva i nodrida d'imatges queté encara un ressò i un reflex del llen-guatge sant de la poesia.»

Així Verdaguer estudiava la llengua ambescrúpol de bon artista, Els estudis filolò-gics que després s'han fet, gairebé no 1'afec-ten. No solament sabia bé el sentit de lesparaules isolades, sinó el sentit més justque tenen a les dites. Ho collia directament

del poble. El llenguatge de Verdaguer, enaquest aspecte, és meravellosament exactei fi. Aixf li fou purament externa, i encaraprofitosa, la forta influència castellana. Tanten prosa com en vers, Verdaguer tingué elscastellans per mestres. D'ells prengué, enbona part, la seva imatgeria; i d'ells, mésque de la poesia popular, li venia el gust del'assonància i el gust de la blanesa. Mes ala seva orella, avesada al llenguatge viu delnostre poble, aquell ensenyament li fou útil,li ablaní el català i l'hi féu flexible i dòcil

sense efeminaments; Verdaguer, al contrari,li feia gendre tots els tons, es complaïa amoments en els monosí•labs durs o les ter-minacions agudes i els donava plenitud mu-sical enmig de cadéncies aviolinades.

Verdaguer, com a prosador, ens deixavapoca cosa. Alguns pròlegs, dels quals seriadifícil una tria. Des del de l'Atlàntida al'últim, de les Perles del «Llibre d'Amic ed'Amat», són un seguit de meravelles. Des-prés, agermanades als millors fragments delsseus discursos en els Jocs, té aquelles Excur-sions on hi ha la inoblidable descripció d'unatempesta vista, i podríem dir viscuda, des de]'ermita del Mont, i una digressió entorn deles caramelles que, per a mi, és una de lescoses més suggestives i ponderades de Ver-daguer; i els seus Viatges, sobretot el Die-tari d'un pelegrí a Terra Santa, en què escontingué dins una sobrietat on palpita de-liciosament l'entusiasme.

A últims de la vida escriví alguns articlesen estil poètic, que són una joia. Aquestsserien tota la seva obra periodística si lescircumstàncies no li haguessin fet escriureels articles terribles En defensa rò^ia, l'úni-ca veu que es fa sentir poderosa, al capd'anys, d'aquella tragèdia deplorable. Ma-ragall deia bé al seu amic Roure : «crec quea un gran home com ell no se'l pot mediramb el mateix ras que a qualsevol altre,i que en té prou amb ser qui és per a tenirsempre raó». La dita d'Oliver és ben certa((Dins l'escriptor més dur dorm un fotlicu-tari. u

EI seu temperament reservadíssim nos'adeia a la correspondència, que en té pocade gaire interès. Es admirable, en canvi, elseu aplec de Rondalles i notes folklòriquescom aquella Què diuen els ocells? Fins sónadmirables les notes que posava als seuspoènies. Es curiós allò que en diu JosepSebastià Pons : «Quan llegia per primeravegada el Canigó de Verdaguer, la magní-fica fluïdesa de l'estil em cegava poc a pocla vista i l'enteniment com si fos indigned'assaborir una mel collida entre núvols.Així, per descansar a peu pla, m'entreteniaamb les notes saboroses i menudes queclouen el poema.)) També en aquestes notesm'havia parat més d'un cop.

La prosa de Verdaguer ens revela unavegada més les seves grans dificultats ven-çudes. Verdaguer mai no seguí la seva co-moditat. Tota la seva obra és sortida d'untreball pacientíssim, d'un estudi infatigable.

Josap MARIA CAPDEVILA

L'actualitat literària

Reportatges polítics

Encara que el recull de biografies, unamica barrejades quant a importància delsbiografiats i una mica desiguals pel que faa valor anecdòtic, que Domènec de Bell

-munt ha aplegat sota el títol Homes de laTerra, no vulgui ésser un llibre polític, sinóun exemplari modern de vides atzaroses otriomfadores, dintre la modèstia del nostrematerial humà; em sembla que, pel tipusde literatura que representa, com pels lec-tors als quals va adreçat, pot classificar-secom a reportatge polític, que sens dubte téun interès positiu per a vastos sectors delnostre públic.

Dintre el mateix sector literari, El 6 d'oc-tubre tal com jo l'he. vist, per L. Aymamí

i Bauclina, el primer intent — i seguramentno el darrer — d'acarar-se amb els fets del6 d'octubre i donar-ne una explicació orde

-nada i motivada, desvetllarà sens dubte,quan s'obri públicament un procés de revi-sió dels fets i les conductes d'aquells dies,moltes controvèrsies. Escrit en un llenguat-ge clar, amb llampecs d'emoció que potsersón més sensibles per al lector pel fet detractar-se de coses que ens afecten íntima-ment, el llibre d'Aymamf aclareix algunsepisodis i deixa en la penombra, insolubles,alguns enigmes. Oportú o no, El 6 d'octu-bre tal com jo l'he vist és un llibre interes-sant.

La generació del 98 vista pelsmarxistes

La revista madrilenya Leviatán, que di-rigeix Luis Araquistain i representa l'opi

-nió de l'ala esquerra del partit socialistaespanya], publica sovint assaigs interessantssobre literatura, interpretada naturalmentdel punt de vista polític que inspira la pu-blicació. En el número del mes corrent hiha un estudi de F. Carmona Nenclares,sota el títol La generación del 98 y nuestromomento histórico, en el qual l'autor fauna crítica implacable de quatre figures des-tacades d'aquella generació, figures que siper alguna cosa s'han caracteritzat, no haestat pas per una conseqüència massa es-tricta en opinions i ideals : Pío Baroja,Unamuno, Ramiro de Maeztu i Azorín.L'interès que puguin encara produir les no-velles de l'autor de Juventud, Egolatría,]'admiració que, tot i llurs desconcertantsevolucions polítiques, desvetlla sempre l'o-bra profunda i paradoxal d'Unamuno rl'estil meravellós d'Azorin, així com el des-prestigi de Maeztu, anarquista convertit alreaccionarisme més furibund, no priven deveure els encerts que té Carmona en laseva crítica marxista i els desorbitamentsals quals el força la seva posició ideolb-gica. Sembla, per diversos símptomes, quela màxima figura literària espanyola, perals socialistes de Leviatán, actualment ésValle-Inclán. Que no se'n refiïn gaire.

Xeng Txeng, poeta i filòsof

Acudiren en ban nombre els socis del Con-ferència Club a sentir com el jove escriptorxinès Xeng-Txeng, autor de Ma mère et moi,els parlava de ]'-orient i l'occident tal comdl els havia vist. L'accent gutural i ple d'a-guts i falsets d'aquella figura menuda, ves-tida d'un llampant smoking, ens presentà,al través dels filòsofs nacionals xinesos, eiconcepte tradicional de la vida al gran im-peri que avui els japonesos estén cruspint-seper etapes, i ]'ambició d'eternitat que explicala indiferència davant la vida i la mort ila lluita tenaç amb la naturalesa, caracterís-tiques ben particulars d'aquell poble immens.Després parlà de l'occident, s'extasià amb elRenaixernent, condemnà els nacionalismesagressius i les doctrines violentes, i acabàamb un sermó humanista. Tot plegat mésaviat defraudà els gustadors d'emocions, quehaurien preferit que el novellista xinès elshagués parlat de Txang-Kai-Xec i d'aquellscomunistes tan impressionants que ens pin-ta, per exemple, el Malraux de La Condi-tion Humaine,

Polèmiques liferáríesA l'entorn de la concessió del Premi Cre-

xells — o millor dit, de la seva no concessióa un autor cleterminat —, s'ha muntat unapolémica sorollosa, alguns dels ecos de laqual han arribat a les planes de MIRADOR,1 que ha estat provocada pel zel inoperant iun xic impertinent d'un amic oficiós, i se-guida amb un evident desorbitament perl'autor carbassejat, que no tenia altra feinaque calla i publicar el seu ]libre . Encaraque tot això ajudi a fixar l'atenció dels lec-tors sobre llibres catalans, i ara ens calentotes les propagandes, sembla una mica ex-cessiva la violència que ha assolit la po-lèmica, i tot plegat massa revelador. de lamisèria indiscutible del nostre món intellec-tual.

I la setmana entrant, el Diadel Llibre

Hom está ja a ]'aguait de l'allau de ]libresnous que omplirà prestatges i parades, eldia 23. Cada autor confia que el seu llibresigui'el ]libre de la diada. Jo només voldria,en canvi, i aquest desig, si bé es més desin

-teressat, és molt més difícil, gairebé im-possible, d'ésser realitzat, que cada lectorque compri, per la suggestió (le la diada,un llibre, el llegeixi, en resti satisfet, i noes pugui ja despendre del virus de la lecturaper tots els dies de la seva vida. Amén.

. R. T, M.

SI ES-ELÈCTRIC! PER.M `VOSTRE AUT.OM0BJIho treb reu en les

preu iqualitat,ale,GARATGE ELÈCTRICCARRER MOIÀ,6i8'(Anbau Diogonol)

Un fet que estrictament no pasa d'ésseranecdòtic posa, aquests dies, (le relleu lafigura interessantíssima i admirable de l'hu-manista anglès Tomàs Morus. L'EsglésiaCatòlica es prepara, aquests dies, per cele-brar la seva canonització, com a adversaridel protestantisme i de l'anglicanisme i,sobretot, com a màrtir.

En recordar el nom de Tomàs Morus for-çosament ens vénen a la memòria els nomsde dos dels seus contemporanis, Erasme deRotterdam i el nostre Lluís Vives, els quals,

Tomàs Morus, per Holbein

proveïts d'una cultura humanística formi-dable i gairebé mai no igualada i d'unapersonalitat forta i segura, es trobaren en-mig d'un dels fets més interessants de lahistòria d'occident, en uns moments queforen definitius per la sort d'Europa no tansolament des d'un punt de vista polític

—en què tant influïen—sinó també, més im-portant encara, pel que fa al destí de lacreença de pobles sencers. Epoca d'inquie-tuds i de dubtes ; vençut el medievalismesupersticiós, es plantegen una sèrie de pro-blemes en els quals van unides la religió,la política i la filosofia. Mentre impera l'ab-solutisme, tot de pobles es preparen a com-batre i morir en defensa de llur religiói es promouen les bregues civils, dividits encreences, i allà on l'absolutisme és tan fortque impedeix la divisió—com a Espanya,sota els Habsburg--l'esperit bellicós s'ha decontenir tres segles per esclatar en guerracivil. Intelligències tan privilegiades com lesd'Erasme, Vives i Morus s'adonaren benbé de la gravetat de llur època i propo-saren solucions i intentaren resoldre els pro-blemes formulats, ja que tots tres podieninfluir directament en els sobirans més po-tents d'Europa. Llurs propòsits, però, sem-pre estigueren subordinats a fets d'ordrepolític en oposar-se als quals fracassareni aquest és el cas de Tomàs Morus.

Tomàs Morus nasqué a Londres el q defebrer del 1478; de jove visqué prop del car-denal Morton, arquebisbe de Canterbury, iestudià a Oxford on aprengué el grec, llen-gua que sempre dominà i de la qual, ambla oollaboració d'Erasme, traduí al llatí al-guns dels diàlegs de Llucià de Samòsata,obra que tant influí en ]'Elogi de la folliad'aquell. Morus estudià lleis i arribà finsa canceller del regne (r528), nomenat perEnric VIII en substitució del cardenal Wol-sey. Però, precisament d'aquí vingué la des-

gràcia de Morus : el cardenal Wolsey de-sitjava ésser papa i confiava en l'ajuda del'emperador Carles, gran amic seu, peròquan morí el pontífex, l'emperador féu ele-gir el seu mestre Hadrià d'Utrecht, degàde Lovaina; enutjat Wolsey, versemblant-ment suscità en ]'ànim d'Enric VIII d'An-glaterra la •idea de divorciar-se de la sevamuller Caterina de Catalunya-Aragó, tia,pel fet d'ésser filla del comte-rei Ferran II elCatòlic, de l'emperador Carles. Enric VIIIvolgué de totes passades que Tomàs Morus

aprovés el seu divorci, però la, -resposta de l'humanista fou ladimissió del seu alt càrrec( 1 532)• L'any següent Monises negà a assistir a la coro-nació de la nova reina AnnaBoleyn, Enric VIII, desitjósde totes maneres de sotmetre

. la voluntat de Tomàs Morus, •

ideé un jurament de fidelitatindividual en el qual calia re- `conèixer Anna Boleyn com areina legítima, declarar illegal •

el matrimoni amb Caterina de •

Catalunya-Aragó i no reconèi-xer altra autoritat estranya alregne — és adir el pontífexromà —, Tomàs Morus esmantingué ferm en la sevaposició ortodoxa i a resultesd'això fou tancat a la Torrede Londres, sempre inflexiblea tota proposició que se li féude reconciliació amb el rei.EI q de juliol de 1535 fou de-capitat, amb serenitat socrà-tica i preparació cristiana. Enel precís moment que caiguéel seu cap per terra, En-ric VIII s'adonà de la graninjustícia que acabava de co-metre ; un any després, poc '.més o menys, Anna Boleynera, així mateix, decapitada.

L'obra que posà TomàsMorus en un lloc importantís-sim de la història del pensa-ment humá és el seu Llibretitulat, seguint les primeresedicions, De optimo reiubli-cae statu deque nova insulaVtopia, libellus vere aureus,

nec minus salutaris quam f estivus, cla-rissimi disertissimique viri Thomae Moriinclytae civitatis Londinensis civis et vice-comitis, i conegut universalment amb elnom d'Utopia, publicat l'any 1516. TomàsMorus, amb un estil deliciós i en un 11atíelegantíssim, descriu el país ideal, la Utopia—que vol dir cap lloc—, al mateix tempsque critica les condicions d'Anglaterracondicions que, dos segles després, posaràcom a exemple Voltaire a França—. Utopiaés el país ideal, de perfecta estructuració,en la qual, menys els cinc-cents savis quegovernen, tothom treballa sis hores ; cadadeu anys les famílies canvien de casa pertal que no existeixi el dret de propietat;la família hi és reconeguda, però és admès;el divorci. Molt és pres a Plató ; però engeneral la idea és del tot personal i fetade cara a criticar l'organització d'Angla-terra.

Erasme dedicà a Tomàs Mores la sevaobra més famosa, l'Elogi de la Follia, «Lasenzilla coincidència que el teu gentil cog-nom sigui tan semblant a Moria, que ésel • nom donat pels grecs a la Follia, i noperquè tinguis cap relació amb aquestadeessa, car tothom convé que n'ets granenemic», és el motiu aparent de la dedi-catòria.

La posició de Tomàs Morus davant l'E-logi de la Fallia és molt interessant si esté en compte que aquesta obra ha estatsempre titllada d'irreverent i herètica, ique, avui encara, consta a l'Index de lli-bres prohibits.

Morus, a propòsit d'aquest llibre, diguéque Erasme era «un deis excellents teòlegs»,i defensà la seva ortodòxia dient que ellla garantia i que tot atac és una calúmniacno solament manifesta, sinó també fútili inepta». I,

MARTS nr RIQUER

/ rvr/L%:gir rav,lfY,'.e,^^mrY,r;r'NMr^7: lyyy,ej a,IUGDYa£aaayyi3fiT2 .49 J Hi

»,,,/e'GCr^lr.Y,^i w1.w.NSra H1ori siDfil^rel/t ! n, /n41a^n y,'r , Ñ II % /a' Zin Harc^^// cN, NG1,^nGr n ws, H

/

,e v»t -4rs1'r2 9r/mar^///y,nm 9 3pl^ji %y%Na^ilnJorfJnds,alrsrr^ikzievane

1, ,r ONNMh'M^%f /'^berf^iw 3/v^led'7 I,,i rY/ili q^/ 'r X11 CffifA^/!lrirp ^ JJN /7 ,W4Da-tc>m1.'Y i

yr1rrrf4,, ^f

)131-(,r1n yn4WmYNey ^r^urn^o N(Msmn J/i,.Ya,,% /1% JUry Oolp^r; i; ae1py SRAf191'Y11 rlG3e3'WN 11I3IM r07 //aY/1N! 3AN1fOlJNIY3%,f/ti/Y ff ,7NN^%i6 /R ^J

^.^xmlHw1 7'me<lr^>v^/y /irr^71G,rY a 9r^ra.ti11rrd,;%ur^/^'^cN^i ^N+ ^vN7i d, 1Yr2snil u^ ir,rr lro/N r^^a ta.^.w7 ^1rt^or a^u'N rresUVi:Uso- /(.Y.GCNiD 3i/Oy/ /1119 pyr .!, ,y4 i^((.yYA ÍArYYGe ^(+¡//'/!A'^ 3%/ f9l/'vYl /y

Facsímil de la partida de baptisme de Verdaguer

A L'EDAT MITJANA

Marddí VivesAcabada de visitar ]'exposició que Martí

Vives té oberta a la Sala Parés és perfecta-ment fàcil dibuixar-lo i extreure la sevafiliació artística. Vives és un bon pintor,un excellent pintor, que treballa en règimsd'influències de la naturalesa. D'ella en faremarcar la dolçor i l'agressivitat, la poesiai la repulsió, l'amor i la temença.

Aquesta condició proteica, lluny d'inferirals seus quadros l'aspecte de la versatilitat,ens mostra un temperament que enmig deles variacions sempre troba una línia deconducta notable, i per tant allò que podriaésser fatal específicament, no és més queuna virtut pictòrica en Vives, de la quales serveix per matisar la seva producció ifer-la aplicable a tots_els paladars que exi-geixin emoció pura sense inmiscuir-se im-placab^ement en. la qüestió d'unitat. MartíVives apareix impulsivament ;fauve en telescom les números i 3, per tórnar-se reflexiui poeta lent en altres com les 4 i q, que sónobres portades amb un concepte simfònicremarcable, cuites al foc lent del panteismei pictòricament eufòriques.

En general, és una exposició a la qualuna joventut desesperada encomana les na-turals suggestions i, afegint-s'hi l'amabili-tat visual i la tècnica sabria, queda per aésser recordada amb una perfecta impor-

NO HO DUBTEU: Els millors libres decuina catalana eón ah d'l6BACI DOMENECH

APATa, rdstice 0 ptet., tela 10 Ates,6A TBCb, rústica 3 ptee.,tea 5 Ates.Oemecu•los ais millora IIIóretrrs

obtal'auter, Beilén, 122. pral, 2'• 8arcelare

J. Ros — Noia amb mantellina

cament reeixida, plena d'encerts consecutiusque s'inicien a la intelligència i acaben enuna paleta brillant, que sap penetrar en laintimitat dels problemes de la Ilum i donar-los un expandiment amplíssim. Exce•eixaixí mateix a prodigar una força ambientald'una maduresa tal que no és gens exa-gerat expressar-nos en termes totalmentencomiàstics i allunyar aquella vaga ideade reserva sempre susceptible de desvetllarla troballa d'un nou virtuós.

Aquesta aliudida salut d'ambient l'ama-neix amb aportacions literàries tan pronun-ciades com pot observar-se en els trans-sumptes mallorquins i en la tela número 7,en la qual, sota una simplicitat de primerordre, hi ha esfilagarsades una gran sèried'emotivitats positives.

Pel que fa a les excelléncies de la sevamanera de captar la llum i el color, re-marquem el Parc des Buttes-Chaumont iel Caminet. Tot plegat ens fa opinar res-pecte l'encert que constituiria que aquestnotable pintor valencià repetís les seves vi-sites amb una regular assiduïtat,

ENRtc F. GUAL

Societat Espanyola do Carburs Motàl'IìcsCezreae: apartat 190 BARCELONATeleu.: "Carburos" Mallorca, 232 Telèfon 73013

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 % DE PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT defils i peces de seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIO INDUS-TRIAL -de laboratoris i domestica : : GENERADORS, BUFADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la SOL-

DADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS GRATIS

RUPTURA—Torna'm les cartes.—Sí... sí... Però no em recordo a qui

les vaig deixar,(C'andide, París)

lli

18-IV-35 j'tIRAJI:*I::t\7

LES ARTS I ELS ARTISTESL ° e x p o c v o rr-i La Jivulgaci6_de l'art modern

Joaquím Ros tancia, que no s'adiu massa amb la mo-dèstia amb què s'ha investit aquest conjunt

Joaquim Ros duu sobre seu la llavor ' del pintor rossellonenc.fertilíssima d'aquella Escola de Bells Oficisque dirigia Francesc Galí. Aquesta Escóla, Pasqual Rochque té al seu actiu, ara immobilitzat, haverdonat orientació profunda a una gran part La jove pintura valenciana no deixa d'és-de joves artistes catalans, posseeix un gran ser un secret insoluble per als aficionatsmèrit que cal endossar sense pensar-s''-hi sedentaris. Per això, el fet de la presen-gota a la persona del seu director. Formà I tació a Barcelona de Pasqual Roch, membrepersonalitats sense vestir-les amb un infor- d'Acció d'Art,- ot considerar-se un esdeve-Ime estètic únic, sense emmarcar la massa , niment que caldria que es repetís amb unaen motllos rígids. D'aquí veque molts dels que per ellapassaren ofereixin unes trajec-tòries de les quals seria difícildeterminar el seu primer mo-viment impellent.

L'escultor Ros és segura-ment un dels que sortí dispa- irat amb més força del recintedel carrer d'Urgell. Va anara parar al terreny de la crea- 'ció amb el pinyó lliure que lihavia facilitat la tasca peda-gògica de ]'Escola. En aques-ta situació ha tingut diverses ;alternatives que darrerament . ;s'han solidificat en forma d'ungènere que, si no és nou, téen canvi una característica tanpersonal que bé podria copsi- . d = Iderar-s'hi. E1 fort d'aquesta f ..,- _

!producció és el bibelot en el'

^^qual Ros ha introduït partici- •^ , fpacions de l'escultura pura "'del decorativisme. El resultat, +així, és d'una disparitat quesi ocasiona un perjudici, és'solament en l'accepció del con-junt. Peça per peça, l'escultorhi guanya.

Ros entén molt bé la viabi-litat del bibelot donant-li, ul-tra el que hem esmentat, unaperfecció limitada per la grà-cia i l'anècdota al seu puntjust. Constituiria un mal pasper a l'autor voler "abastarl'altre pla de l'escultura en un s]na1 Roclr - ('anuos al fons (Deià, 11'lallorca)moment en què es creiés pos-tergat per allò que a la babalà se'n diuun gènere menor. Li

prolongada freqüència, oi més ara que es-caldria sospesar els

valors intrínsecs que figuren en les duestem en plena alenada d'intensificació de re-

branques ipotser quedaria parat amb lalacions. A part d'aquesta qüestió, n'hi hauna segona que concedeix el màximumsorpresa del major rendiment artístic del

bibelot en algunad'interès a l'exposició de l'esmentat artista,

ocasió. Aquest vol, enefecte, una sensibilitat aplicada que Ros

que és la del seu notable valer personal.Constatem de seguida Roch és uncaça al vol amb una sorprenent traça i

malícia.

quepintor de raça. Té una desimboltura fran-

Si hem apuntat aquesta opinió, és perquèsabem que Ros procura encaminar la sevalabor en aquella directriu. I com que lacrítica molt sovint s'ha de fer conselleraamb la més absoluta bona fe, sortim al pasde la idea renovadora per a dir que no la t'considerem oportuna, sinó. obertament te-merària, ja que tot el que Ros ha pogutsuperar en la pràctica de l'especialitat, fent -ne quelcom d'immillorable, s'aniria a per-dre en provatures que, tot ireeixint, tin-drien de dolent l'abandó de l'espècie escul-tòrica d'avui, que és on l'esperen els mi-llors èxits.

Heus ací una empresa alhora temptadorai perillosa, aquesta qu: ha volgut abordarPexcellent magazine D'Ací i d'Allà en elseu número corresponent a l'hivern pas-sat. Per bé que, tenint en compte el ca-ràcter esporàdic de l'aventura, en realitatPodríem dir que D'Acl i d'Allà s'ha limi-tat a donar hospitalitat i a prestar el seupavelló a un sector de la nostra activitatartística :nancat, per raons diverses i aviatcomprensibles, d'un òrgan normal de con-tacte directe amb el públic.Carles Soldevila pronuncia desdel pòrtic unes discretes con_sideracions destinades a tren-ar el glaç de la introducció

i s'esborra tot seguit darrerauna cortina. Gatcpac i Adlanqueden amos del terreny.A aquestes dues entitats per-toca; doncs, repartir-se el gustd'haver accedit a la tempta-ció llaminera i els inconve-nients que pressuposa el solfet d'acceptar la responsabili-tat de córrer un risc.

Si els propòsits anunciatseren, com creiem, sincers, calreconèixer que apuntaven capa una ambició mereixedora detots els e'logis. Pel que sem-bla, hom duia ]'intent de feruna mena d'arqueig succint,amb caràcter divulgador, delgarbuix de fenòmens d'ordrepràctic i teòric que han bastitl'esquelet i han modelat lacarn d'aquest ésser proteic,paradoxal i fins monstruós desde més d'un punt de vista quehem convingut d'anomenar«art moderna. L'hora actualés propícia a aquesta menad'exercicis. La fatiga produï-da pel desfici incontrolat quehauria volgut remoure totesles perspectives de ]'esperithumà durant la primera dè-cada de postguerra ha anatconvidant tothom a asseure'sen aquests redossos de bon repòs on es pre-paren les revisions. L'art modern, audaçguerrer doblat de gran trapella, inútilmenthauria fet el sord a aquesta crida. De bon ode mal grat, des de fa uns pocs anys va or-denant els elements que, de mica en mica,uermetran un dia o altre destriar netamentt<)t el que d'equívoc i de desaforat ha con-viscut dintre seu massa íntimament lligat ala claredat i a la mesura.

Dos importants factors naturals han col-laborat eficaçment a aquest corrent pre-revisionista : en primer lloc e1 temps, des-tructor implacable — com apuntava Josephde Maistre — de tot el que ha estat fet sensela seva collaboració. D'altra banda, l'estre-tor econòmica internacional que ha ender-rocat sense miraments les orgpnitzaciánsmercantils interessades en la persistènciad'un confusionisme comodíssim per a l'ex-plotació d'esnobs i de provincians. Gràciesa aquests dos factors, l'art modern ha anatperdent una bona part d'aquell aspecte demonstre inabordable que, pres en conjunt— volem dir sumant amb signe positiu totsels elements que l'integraven —, oferia 'enun temps encara fresc en la memòria detothom. Podia comparar-se a un arbre es-pantosament ofegat de fullaraca i plagat deparàsits i d'excrescèncie's. patològiques. Escomprèn que, davant la massa informe, elsmalfiats i els curts de vista sospitessin lapresència d'una fantasma i rebutgessin decreure en l'existència real del tronc, de lesbranques i dels branquillons correspònentsper la difícil visibilitat d'aquesta jerarquiaorgànica. Com es comprèn, també, l'acti-tud dels que, a l'altre extrem de la palan-ca, es valien de tat per a establir un contra-pès, mal fos acceptant el concurs de l'ab-surd i fins del joc brut. I pobre de tat aquellque, seduït per l'instint dels equilibris pon-derats, gosava interposar -se entre moros icristians. Perd precisament aquesta atmos-fera efervescent, d'altes passions contradic-tòries, afirmava l'existència innegable dequelcom que posseïa una vitalitat robustís-sima. Tan robusta que, per ell mateix, d'unamanera automàtica, l'arbre ha anat despre-nent-se de paràsits i de fullaraca sobrera amesura que, de recursos circumstancialmentdefensius, es convertien en perills per a laseva existència. Actualment, es pot dir queja no espera sinó la poda amb què els ma-teixos artistes es cuidaran d'ajustar-lo a lesproporcions que li escauen.

EI moment d'ara, doncs, significa, en pri-mer lloc, l'arribada a un terreny francamentobert al diàleg comprensiu. Per tant, elsextremismes de banda i banda esdevenen,afortunadament, desuets i gratuits. Es aixícom veiem avui la bandera més alta de lareacció anant a parar a les mans d'algunsprofession rls de l'estridència que, de batze-gada, han donat la volta al cercle i desco-bert la darrera paradoxa reclamística en l'a-pologia dels fòssils més odiats fa quatredies. Per contra, la velocitat amb què en-vellien tantes darreres novetats estantissesha fet completament insostenible la posiciódel típic avantguardista sistemàtic que, es-trafent les paraules de Terenci, semblavahaver fet vot de proclamar en tota ocasió«Sóc un innot'ador, i res del que és nouno m'és estrany».En aquestes condicions, cal que hom in-

tenti de fer participar el públic sensible —prou i masa desorientat per polèmiques bi-?antines i desmoralitzat amb espectaclesbarroers — en la marxa cap el camí del'entesa cordial. Cal, però, posar-lo, abansque res, en situació de compendre; condicióindispensable per a estimar. Impossible in-dicar en unes breus línies les exigències d'uncriteri divulgador. Indiquem, no obstant,tina norma general inexcusable : sinceritati transparèicia. Destriar els resultats efec-tius dels que han estat el fruit d'un recurspassatger d'estratègia o d'anàlisi ; aclarirel nexe que lliga i ha lligat els diferentscamins enfocats cap a un mateix objectiubandejar amb decisió l'embolic de corriols

demostrats inútils o superflus ; confessar les

contramarxes forçades ; els errors inevitablesen tota exploració... 1, sobretot, fer unaversió pla.iera dels textos doctrinals procu-rant convertir en exotèric l'esotèric i denun-ciant sense escarafalls els moments en quèl'esoterisme, més o mens ben disfressat, esconverteix en el desbarrar incoherent oncoincideixen els il'luminats i els farsants.

Els hostes accidentals del darrer D'Acíi d'Allà han provat de fer un esforç divulga-dor amb un mètode segurament menys

—Ara és el moment d'assegurar-se con-tra l'incendi 1

(1 1 Settebello, Roma)

La senyora Putifar, al cast Josep.-Uix,porc ju u ! 1

(Der Sim¢l, Praga)

i

T. Borès — Pintura

estimable que els propòsits que els hanempès a enfilar-se a la tribuna i engraparl'altaveu. En definitiva, han ofert al pú-blic un reflex parcial del monstre que era]''art contemporani en els dies, no pas massallunyans, que recordava l'espectacle d'unpoble de barraques de fira amb una pito-nissa allucinada o un pallasso fent el bo-niment davant de cada porta. Mal sistema,creiem, per a aclarir conceptes discutits idesfer equívocs enutjosos. A més, hi ha elperill de donar armes als maliciosos inte-ressats a presentar l'assaig com un esplaid'esnobs o com una vitrina confeccionadaexpressament per a propagar una altra ve-gada l'orientació partidista d'artistes carsals animadors d'aquesta edició. No ens fa-ria cap honor figurar en aquest cor de lamalícia . Preferim creure en un afany exces-siu d'objectivitat. 0, potser amb més jus-tesa, atribuir aquella posició en certa maneraconservadora a la recança d'abandonar elséc adquirit en els temps de lluita heroica.

Què haurem de dir, davant d'aquestaactitud? Saludarem per enèsima vegada laillustre figura de Don Quixot; plens desimpatia per l'apassionament inútil d'unafollia tan superior a la lamentable litera-tura que l'havia nodrit. Perd reservarem in-tacte el dret de negar-nos a considerar nin-gú com un filisteu pel simple fet de resistir-se a creure en l'eficàcia de les patacadesdels moli,is de vent.

ALBERT JUNYENT —Doctor, és un cas urgent! El meu nens'acaha d'empassar ,,n duro:

—No puc venir fins demà.

Prbximament, articles de Mnoaieç VLn- —Aixi, deixi'm cinc pessetes,nitxcx i Hexru MArrssc. (11 420, Florència)

• donar un pes als objectes d 'argent sense que

esdevinguin feixucs,..

• alliberar -los de la monotonia sense fer ne

una cosa turmentada...

i obtenir unes formes pures i amables sense

caure en un funcionalisme fred,

són els 3 PUNTS capitalson convergeix l'atenció de

J. Passeig de Grácia; 18

• JOIER S BARCELONA

Hündel i Jordi I d'Anglaterra

musica de cambra — no havia estat tro- enmig de la realitat de llurbada pel jurat digna d'ésser premiada. L'ad- època, que en sofreixen totesjudicació del premi a Gerhard havia estat les emocions itots els tras- 'Ifeta per la majoria de vots del jurat, contra

r

°balsos i, el que és més essen-

un vot negatiu. ( cial, que hi reaccionen (-om' fLa personalitat artística de Robert Ger- a ciutadà i com artista. Tot- x ? °

hará és massa • coneguda dels lectors de hora aquesta realitat inquietaMIRADOR, perquè tinguem necessitat de pre- de la nostra època ha trobatsentar-lo de nou. Nosaltres, sens dubte, ex- en ell una repercussió vibrantpressem els sentiments de molts dels nostres que l'ha forçat a sortir del tlectors en felicitar de tot cor el jove com- camp estret de la professiópositor per aquesta qualificació oficial, la ! per a enfrontar-se amb elsmés alta que la nostra terra pugui oferir als múltiples problemes espirituals •seus joves compositors. Fins avui no hem i reals de la nostra època.tingut mai ocasió d'oir obres de Gerhard, I Nécessàriament un homei naturalment, ignorem per complet el ca- j així„ havia d'esdevenir l'àrbi-racter del seu ballet premiat. Els seus llargs tre i l'avantguardista de laestudis amb Arnold Schónberg li asseguren la música contemporània. Lamés alta qualificació artística i la més severa majoria de les obres de Stra-disciplina espiritual a les quals un jove j vinsky, de Hindemith, de Mil-compositor dels nostres dies pugui aspirar. haud, de Schònberg, de Kre-°Els fragments del seu gran oratori Jaume I nek, de Toch i de molts d'ai-

dforen una de les revelacions de la festa in- tres han estat estrenades perternacional de música d'Amsterdam l'any e11 i dutes per ell d'un cap a oil1932 i han estat objecte a tot arreu dels l'altre del món. I necessària-comentaris més elogiosos. ment també Klemperer havia

La mateixa festa de la S.I.M. que s'ha d'esdevenir alhora un dels n-de celebrar l'any que ve a Barcelona — hi gisseurs més formidables detindrà lloc veritablement? — serà una bona la nostra època que en unaocasió per a fer conèixer el nou ballet de unitat meravellosa i no rea-Gerhard, el qual, segons la majoria de la I litzada fins ara mai fins uncomissió de la Generalitat de Catalunya, és tal grau, donava una orienta-l'obra representativa de la jove generació ció genial i de perfecta con-de compositors catalans d'aquest any. No 1 cordància a l'escena, al menorvolent esperar tant temps per a tenir almenys

•gest dels cantants i a lo>

una idea general d'aquesta obra, hem de- questra. Les representacionsmanat al mestre Gerhard de revelar als en la Kroll-Oper, ]'Opera de

l'Estat a Berlín, del Vaixell^y ^ v Fantasma, del Figaro, delyí ,

s Don Juan, del Cardillac de,r40 Hindemith, d'Edip Rei de

" Stravinsky, d'El pobre mani.ner de Milhaud, etc., sota la seva direcciótmusical i escenogràfica estan voltades jad'una glòria llegendària. Els seus concerts enaquest mateix teatre, amb les seves interpre-tacionsd'una absoluta fidelitat a l'esperit i ala partitura de les obres, de Bach, de Beetho-ven, de Mozart, •fins a Debussy, Bruckner,

¢;r Mahler i tot el repertori modern, no hanestataltra cosa que una de les conseqüèn-cies lògiques d'aquest esperit disciplinat,concentrat, de la més vasta cultura i d'unaenorme exigència envers ell mateix i en-vers els seus collaboradors.

Es molt significatiu per aquest gran mú-sic que refusi la tarima i el faristol queutilitzen tots els grans directors d'orquestraper a situar-se al mateix nivell que els mú-sics, com un igual entre altres iguals, sens

` elevar-se visiblement, per un virtuosismepretensiós, per damunt de l'orquestra. Ambels seus amplis gestos d'una expressivitatmai vista, d'una mímica gairebé de dan-sarí, Klemperer exerceix una doble sugges-tió sabre l'orquestra i sobre el públic queobliga la primera a una concentració moltmés severa i el darrer a una atenció in-

Robert Gerhard interrompuda. Un fi jac dels seus canells1i permet de dibuixar els menors matisosexpressius i sonors. Quan prepara un dels

lectors de MIRADOR ]'argument i el caràcter lluminosos punts culminants tan freqüents"essencial de la seva nova composició. Es- en les simfonies de Beethoven o en els pre-)erem doncs que dintre de poc podrem lodis de les òperes de Wagner, roman gai -tornar-nea parlar i la pròxima vegada rebé impassible, gairebé immòbil, però enamb mésextensió i més detalls. una tensió inquietant per tal de provocar i

0. M. • fer esclatar el moment decisiu amb una 1

En la jungla infernal del Gran Chaco

Sinopsi biogràfica

Robert Gerhard ^ QttOpremiat Klemperer__a Barcelona

(Continuació, Vegi's MIRADOR, número 319)

Johann Sebasfian BachL'any Ipoq el trobem fent d'organista a

Mülhausen. 'Té l'esperança que per al trans-port de les seves mobilia «hom l'ajudaràalmenys posant a la seva disposició unatartana». A la mateixa època, Bach es casaamb la seva cosina Maria Bàrbara. A Mül-hausen, es troba de nou davant de nousmals de cap : la lluita acarnissada entre la

Georg Friedrich HándelD'ltàlia, Hándel se'n va a Londres, on

se'l crida insistentment, no sense haver-sefet contractar abans com a hapellmeistey a lacort d'Hannover. Passant per Düsseldorf,l'elector del Palatinat li féu present d'unmagnífic servei de taula d'argent. Exits bri-llants d'òperes a Londres. Activitats a la cortd'Hannover. Però ja vers la fi de novembre

No és gaire fàcil de jutjar aquest granDels tres premis que la Generalitat havia artista després dels seus dos concerts acreat per a diferents gèneres musicals, no- l'Associació de Música «da Camera». Klem-

més fou concedit el que es preveia per a un perer no és l'home de les improvisacions

ballet per a orquestra. De les dues partitu- ràpides que, com tants altres directors co- l

res de ballets presentades al jurat — que merciants, aspiren només a donar al públic

estava compost per Pau Casals (president), un espectacle brillant. La seva activitat haJosep Barberà, Mn. Casajús, Francesc Pu- sabut realitzar-se de la manera més eficaç

jol, Eduard Toldrà —, fou acordat el premi en un treball permanent, Ovgànic, a llarg

a la música per a un ballet, de Robert venciment. Car Klemper?r 'és alguna cosa

Gerhard. Cap de les altres composicions pre- més que un pur especialista del seu ofici,

sentarles — ni les vuit partitures per a cor que un simple virtuós de la batuta. Es una I

i orquestra, niel mateix número d'obres de d'aq lestes riques personalitats que viuen 1

eficàcia redoblada, fanàtica, culminant.El programa dels seus clos concerts a

Barcelona no ha ofert cap obra que no hagiestat executada moltes vegades a casa nos-tra i ha anat des de Mozart i Beethovenfins a Brahms, Wagner i Debussy. En la

f'itçrpretació d'aquestes obres tan conegu-des;•Klemperer ha rebutjat tota reminiscèn-cia del convencionalisme rutinari. La sín-tesi meravellosa entre una elaboració me-ticulosa i íntegra dels menors detalls i undesenrotllament emocionant de les formesi ele les grans línies melòdiques, ens ha

pietat religiosa i ]'ortodòxia luterana. Alcap d'un any ja dimiteix i entra al serveidel duc de Weimar (17o8). Allí fa música«amb setze músics revestits amb lliurea delacai i ben plantats».

El sojorn a Weimar acabà en 1717 ambuna dissonància : «El 6 de novembre, l'ac-tual organista i concert-meister Bach, haestat detingut pel tribunal regional per ha-ver volgut forçar amb entossudiment la

seva dimissió i no fou deslliurat fins el zde desembre de la presó després d'haverestat acomiadat d'una manera gens polida».

L'any Igiq, Bach entra al servei del prín-cep Leopold d'Anhalt-KBthen. «En ell, johavia trobat un príncep benvolent, amant iconeixedor de la música, prop del gualimsginava acabar els darrers anys de lameva vida.» D'acord amb les necessitats dela cort de Kñthen, la producció de Bach esconcentra en la música de cambra. Per l'oc-tubre de 1718, se'n va a Halle, per trobar-hiHandel. Però malauradament aquest haviamarxat el mateix dia. Mort de Maria Bàr-bara. Bach es casa amb la cantant AnnaMagdalena Wülken.

La política d'Europa passa per una trans-formació profunda. Suècia perd per a sem-pre el seu caràcter de gran potència desprésde la pau d'Estocolm i de Nystadt. Rússiaocuparà el seu lloc. El príncep Eugeni creala potència de l'Austria moderna. FredericGuillem I organitza la Prússia. L'idi}li deKòthen comença a perdre el seu encís per aBach, quan el seu príncep Leopold es casaamb una dona amusa, cosa que disminueixla seva inclinació musical.

de l'any 1712, el nom de Hàndei reapareixen els diaris de Londres amb motiu de laseva nova òpera II pastor Fido.

En I713, la guerra de successió acaba ambla pau d'Utrecht. Anglaterra rep la Terra

-Nova, abans francesa, i la Nova Escòcia, aAmèrica, Gibraltar a Europa. Hàndel s'en-carrega d'escriure la música per a la festasolèmne de la pau. El Te Deum compost pera aquesta ocasió té un èxit esclatant. Lareina Anna concedeix al compositor unarenda anual de 200 lliures.

Per la composició del Te Deum d'Utrecht,Hàndel cau en les intrigues i les querellesque es formen a l'entorn de la successió deltron de la reina Anna. El resultat fou queHàndel no pogué comparèixer més a la cort,després que Georg d'Hannover, antic pro-tector seu, havia pujat al tron. Però a laciutat mateixa li deixaven lliure camp i po-gué fer represenfar diverses òperes seves ambgran èxit. Una reconciliació amb el rei noes féu esperar. En companyia seva, Hándeles troba en I 716 a Alemanya, on escriu laseva darrera obra alemanya, una Passió so-

bre un text de Brockes.(Seguirà)

Notícies musicals de BarcelonaEl Quarfef de Dresde

En el darrer concert de la Cultural s'hapresentat de nou aquest exce}lent conjunt

amb un programa clàssic (Beethoven, Dvo-rak, Brahms). Conjunt d'una alta culturamusical, el qual, sobretot en els temps lents,sap posar en evidència el seu meravellósequilibri. Gran èxit davant del nombrós pú-blic, el qual demanà i obtingué una obrafora de programa. Quan aquestes ratlles se-ran impreses, ja haurà tocat en aquesta

mateixa associació el gran pianista Rach-maninoff, el compositor del famós preludi.

Festival d'auEors espanyolsLa Banda Municipal dedicà el seu darrer

concert en commemoració solemne de la fes-ta de la República a un programa, que

contenía, apart d'obres ben conegudes de

Garreta, Vives, Guridi, Usandizaga, unabonica sardana de Josep M. Ruera, duesdanses íantàstiques de Turma i dues gra

-cioses Escenes de Ballet (de la suite El Rusc)de Ricard Lamote de Grignon. Exit escla-tant pe}s compositors i els mestres Lamotede Grignon, pare i fill, els quals es reparti-ren la direcció del programa,

La «Història del Solda»Definitivament s'ha posat per al dia rq

de maig l'estrena de l'escenificació de laHistòria del Soldat de Stravinsky. La sessiótindrà lloc al Teatre Studium.

(Ve de la 2àgina 2)

UNS CURIOSOs GUARDIANS

En testimoniatge d'estima, el cacic ensdonà una cabanya de palla a Perrier i ami. Els homes passarien la nit al ras. Quananava a entrar-hi, Perrier m'avisà

—No us amoïneu si sentiu alguna cosaque es belluga en l'ombra—em digué—. Elsindis dels tròpics tenen el rostem d'estatjaren les cabanyes algunes serpa vagament do-mesticades, sovint boes, q le els defensende les altres i especialment ;le les verinoses.Quan es fan grosses i hi ha el risc quees converteixin en tan perilloses com lesaltres, amb tot -respecte les deixen anar ala jungla.

LES DONES

Tot esperant, vaig anar a uonar un tomb.Els chulupis de la tribu (vaig evaluar llurnombre en més de dos-cents), v. ven de frui-tes silvestres, peix i caça. Físicament, lesdones no eren per l'estil dels homes. Lesmés joves, completament nues. oferien uncas magnífic que hauria enrisat un escultortenien un caminar de deesses. Semblavenencarregades de totes les feixugues feines del

campament. En vaig veure que portavena l'espatlla càrregues enormes de llenyaseca. Una mica esquerpes, d'altra banda,rient rarament, acceptant cigarrets, peròsense demanar-ne mai. Un soldat de l'es-corta que, a despit de la consigna, s'esfor-cava a reeditar la història dels lengües delpost de Muñoz oferint galetes, fou, quanarribà a proposicions més concretes, ame-naçat amb una fletxa. No insistí més.

En un recó del campament, fortamenttivades entre unes branques, s'assecavenunes pelis de tigre que no presentaven capsenyal de bala, sinó uns talls estrets ca-racterístics de les ferides de fletxa.

—Matar un tigre amb arma blanca és lapatent de valentia d'un chulupi—m'informàPerrier que m'havia vingut a trobar en elmeu passeig i acabava de clavar quatre ho-res de guàrdia suplementàries a l'home queoferia galetes—. En molts punts els cos-tums dels primitius del Chaco s'assemblenals dels indígenes de ]'Amazonas o dels de-capitadors del Matto Grosso.

CosTUMs PRIMITIUS

—Així, per exemple—prosseguí Perrier—,quan un dels seus mor de malaltia, és rarque els altres no matin tots els membresde la família, i després d'això van a is-tal-lar el campament en una altra banda.Llur món és compost de bons esperits ide dolents. Adoren el sol, ]'aigua i la llunaperquè dissipa en part les tenebres de la

nit plenes de mals esperits. Ja veureu quinapor tenen de la nit!... Per a ells el gos ésun animal sagrat. N'o doneu mai una pun-tada de peu a un gos del campament, en-cara que us envesteixi. Es possible esca-par-se d'una mossegada, però no de les flet-xes. En certes èpoques de l'any, es lliurena sacrificis humans per tal de conciliar-seel favor dels esperits. Són d'una resistència

Otto KlemQerer

ofert entre altres unes audicions sensacio-nals dels preludis del Lohengnin i del Tnis-tany, de la Leonora n.° 3 i de la Cinquena

Simfonia o encara de la meravellosa Sim-fonia en sol menor de Mozart. El públic del'Associació de Música «Da Camera» re-servà a Otto Klemperer una acollida triom-fal.

Olio MAYER

física increïble i, vós mateix ja heu pogutconstatar-ho, es desplacen per la selva mésinextricable amb una facilitat que té algunacosa de prodigi. Són capaços de caminardies sencers sense menjar. Certes arrelsd'arbres i de lianes, com l'usupo jhou, de

les quals s'alimenten en les expedicions,són factors importants d'aquesta extraordi-

nària vitalitat. La coca no és sinó un pà•lidestimulant al costat de l'usupo jhou. Men-

gen igualment d'altres arrels que els pre-serven de les febres. El més estrany de Cotés la manera com es comuniquen entre ellsquan cacen en la jungla. Es transmetenmissatges a desenes de quilòmetres. Aquestssalvatges, com se'ls diu, coneixen secrets dela natura que nosaltres ignorarem sempre.

LA POR DG LA NIT

Es féu fosc bruscament, com ocorre sota

els tròpics. Una mena de pànic s'apoderàdel campament indi. La sobtada amenaçad'una epidèmia mortal o la fi del món nohaurien esverat pas tant. Perrier m'havia

dit 1a veritat. Aquests primitius, als qualsno fa por heure-se-les amb el tigre amb lesfletxes per tota arma i menyspreen els pe-rills de la jungla, temen la nit i els malsesperits que s'hi dissimulen. La tribu sen-cera estava sacsejada per la por de les te-nebres, les dones i les criatures semblavenembogides. El bruixat tornà a entrar en es-

cena. Un foc més important que els altrescremava al centre del campament. S'hi ins-tallà davant, seguit del cacic i dels notablesde la tribu, posà a terra.un timbal de fustai s'assegué amb les cames creuades propde les flames ; el cacic i els notables l'imi-taren. Entorn dels altres focs es formarengrups semblants, cada un amb un timbaler.Les dones es reuniren en l'avinguda prin-cipal del camp de quatre en quatre, donant

-se el braç. Els marrecs s'havien ficat dintreles cabanyes.

PER FORAGITAR RIS MALS ESPERITS

El bruixot, amb els dos punys, picà eltimbal. Un udol de tempesta s'alçà en lanit . Fou el senyal del tumulte. Les doneses posaren a caminar, anant i venint apassos ràpids, marcant el ritme i engegantha, ha, ha estridents. La majoria tenienels ulls tancats. En els grups d'homes elritme era més lent. El bruixot i els homesdels timbals donaven un cop cada minuti la resta del temps, en veu baixa, totsalhora cantaven una mena de refrany in-comprensible

Hdmm-Hdmm-HAmm-Hdmm !

JEAN ALLOUCHERIE(Seguirà)

Importants rebai-xes per ampliació

' SECCIO A MIDA

JAUME I, !!Telèfon 11655

/^ P E DD R7A\oODOO ^vlú®^C^^

ofereix als seus amics i clients el seu nou domicili

COT CATALQ 4(entre Plaça Universitat i Muntaner)

NOTA: A fi de poder atendre puntualment els seus clients, prega queordenin reservar hora, trucant;al telèfon 33899.

LLORCMt-••1

RAMBLA DE LES FLORS • 30IMPRESOS COTANou ds le Rembla. 45

• ARC[LONA