27s

el poble té la veu

1.1 i 1 .2 Editorial2.1 à 2.3 Com aconsegueixen xuclar-nos bé Pep Valero2.4 i 2.5 Catalunya en el centre del món Pere Sampol2.6 i 2.7 300 anys del decret de nova planta Joan Colom3.1 i 3.2 Vacances en pau 2015 Catalina Rosselló3.3 i 3.4 Gestió sostenible de residus. . Sandy Hemingway4.1 i 4.2 La declaració de Pavía Bricall, Manera i Navinés4.3 i 4.4 Noves eleccions a Grècia Maties Bennàssar4.5 i 4.6 Tot inclòs David Abril4.7 Anar junts Guillem Solivelles5.1 i 5.2 Prioritats de la UGT. . Executiva UGT Illes Balears6.1 à 6.3 2015 Any d'eleccions Miquel Rosselló6.4 i 6.5 Càrrecs i contradiccions Miquel Rosselló7.1 i 7.2 50 Anys Rosa Sensat Maties GarciesE1 à E10 Biel Huguet Biel Pérez i Pep ValeroT1 i T2 Trinxera Municipal Palma Llorenç CarrióT3 i T4 Trinxera Municipal Esporles Lluís ApeztegiaIM1 Climent Garau Jaume MateuIM2 i 3 Climent Garau Miquel Rosselló

índex

número 42 - setembre 2015

1.1

edit or ia lnúm ero 4 2 - 3 1 se t em bre 2 0 1 5

Conse ll d e r e d a cció

L’Al tra M i rada, després de l es vacances

del mes d’agost, reprèn l a seva apari ci ó amb

el present número, el 42 . L’esti u que dei xem

enrera ha si gut testi moni de mol ts

esdeveni ments però un ha ti ngut una

ressonànci a especi al , el canvi pol íti c a mol tes

de l es i nsti tuci ons democràti ques del nostre

País.

Després que el s el ectors i l l encs

deci di ren que j a n’hi havi a prou de l ’etapa

Bauzà el s nous responsabl es el ectes de

l ’esquerra pl ural han pres possessi ó de l es

seves responsabi l i tats de govern a mol ts

d’Aj untaments, al s quatre Consel l s I nsul ars i a l

Govern.

L’aterratge no ha estat fàci l ni absent

de més d’una errada. Però si una cosa se pot

destacar és el canvi radi cal d’acti tud del s

nous responsabl es pol íti cs. La recuperaci ó del

di à l eg soci al a totes l es noves i nsti tuci ons. Les

trobades, reuni ons i contactes entre el s

representants de l a soci etat ci vi l i el s

responsabl es pol íti cs torna ésser una i matge

habi tual . El s mi tj ans de comuni caci ó ho

refl ectei xen quoti di anament.

El Govern recupera el di à l eg amb l a

comuni tat educati va, amb el s agents soci al s i

amb mol tes més enti tats, per cert manteni nt

el di à l eg obert amb el s hotel ers i a l tres

sectors que foren el s úni cs que ti ngueren l es

portes obertes del Consol at de l a M ar mentre

el l l ogater era el Sr. Bauzá.

H em passat un esti u sense que l a

Guàrdi a Ci vi l hagi ti ngut necessi tat de protegi r

ni al Presi dent del Govern ni a al tres autori tats

del seu pobl e.

A part del nou cl i ma de di àl eg soci al i a

pesar que si gui mol t prest per avançar

aval uaci ons, hem de reconèi xer que en

poques setmanes l a supressi ó del TI L i de l a

l l ei de símbol s, l a tornada de l es targetes

sani tari s a tothom, i mmi grants sense papers

i ncl osos, el pl a d’ i nspecci ó contra l a expl otaci ó

l aboral o l a moratòri a de grans superfíci es per

part del Consel l de M al l orca ai xí com l a

recuperaci ó de l ’Assembl ea de Batl l es i

Batl l esses com a òrgan representati u del

muni ci pal i sme mal l orquí són actuaci ons a

val orar mol t posi ti vament.

Però ara ve l ’hora de l a veri tat, de

converti r l es promeses el ectoral s en real i tats.

El s reptes són mol t grans pel s nous governats.

I només per ressenyar-ne al guns, cal superar

l a gran assi gnatura pendent d’aquesta

comuni tat que no és una al tra que anal i tzar,

debatre i consensuar qui nes són l es I l l es que

vol em pel s propers 2 0 o 30 anys. La

pl ani fi caci ó estratègi ca és una tasca

i naj ornabl e que el Govern ha d’ésser capaç de

l i derar i l a soci etat ci vi l i mpl i car-se.

Però n’hi ha d’al tres. Fer del turi sme

una ei na per l a prosperi tat comparti da de tota

l a soci etat i no tants sol s d’al guns sectors.

I mpul sar l a i ndustri a i l ’agri cul tura L’ecotaxa,

l ’el ectri fi caci ó i ampl i aci ó del tren, l a renda

míni ma garanti da, una tel evi si ó públ i ca de

qual i tat i en catal à, el i mi nar l a i mportaci ó de

fems de fora, entre mol ts d’al tres.

(conti nua. . )

1.2

e d it o r ia lnúm e ro 4 2 - 3 1 se t em b re 2 0 1 5

(con t inua de pàg 1 )

Perm et eu -m e que faci re fe rència a dos

rep t es que podem considerar decisius pe l nost re

fu t u r. Un és t robar so lucions a l ne fast f inançam en t

que t en im i l ’ a lt re def in ir am b claredat la nost ra

arqu it ect u ra inst it u c iona l. El paper , les

com pet ències i e l f inançam en t de l Govern , Conse ll

In su lars i Ajun t am en t s sense dup lic it a t s però

cob r in t t o t es les necessit a t s de la ciu t adan ia .

No podem par lar de l’est iu sense fer una

re ferència a la t ragèd ia de ls im m ig ran t s a la

Med it e rràn ia . Ten im una Un ió Eu ropea que

obcecada per les doct r ines neolibera ls ha est a t

in capaç de reso ld re e l d ram a g rec i de donar

so lució a la t ragèd ia de la im m ig ració. Una Un ió

Eu ropea que fa a igües per t o t es par t s i que si no h i

posem rem ei des de l’esquerra est à condem nada

al f racàs.

Un alt re d ram a que v iv im cada d ia i que

aquest est iu ha est a t especia lm en t do lorós. La

v io lència m asclist a con t inua assassinan t dones i

in fan t s.Una d 'e lles aqu í, a San t Jord i de Palm a. Uns

m esos de ju lio l i agost especia lm en t d ram àt ics que

ens ob liguen , des de les inst it u c ions i des de la

socie t a t a respost es per errad icar aquest p rob lem a

sagnan t .

Fina lm en t no podem par lar de ls rep t es de l

nou cu rs po lít ic que acabem d ’ob r ir sense fer

re ferència a dues dades que m arcaran e l nost re

fu t u r , les e leccions cat a lanes de l 27 de set em bre i

les genera ls de f ina l d ’any.

D isse ny, M a que t a ció i Pà g in a W eb

Gu illem Soliv e lles i Reynés

Conse ll d e Re d a cció

Mar ia Sall le ras Juan Gab r ie l Pérez AlzinaLlorenç Carr ió Cresp í Lila Thom às i And reuNanda Ram on Tous Mique l Rosse lló de l Rosa lJoan López Casasnovas Pere Sam pol i MasMahécor Mbengue Josep Valero Gonzá lez

2.1

Com aconsegue ixen sucar-nos bé

JJoo ss ee pp VVaa ll ee rr oo

de l'At eneu Pere M ascaró

Madr id ens roba! és una exp ressió popu lar que re f lect e ix una cer t a percepció de la rea lit a t . Ara

que vo lem recordar e l Tr icen t enar i de l Decre t de Nova Plan t a , igua l podem com ençar a conè ixer l ’ o r igen

popu lar d ’aquest a exp ressió. Sense vo ler anar t an en fora , ana lit zan t la rea lit a t f inancera de les nost res

adm in ist racions púb liques, t a l v o lt a arr ibem a unes conclusions sem b lan t s. Com encem per ana lit zar e ls

p lans de l Min ist e r i d ’Hisenda.

Ob ject ius d ’est ab il i t a t p ressupost àr ia i deu t e púb lica ap rovat s pe l Govern Cen t ra l, en %

est im at de dèf ic it púb lic sob re e l PIB

2016 2017 2018

Adm in ist ració Cen t ra l -2 ,2% -1 ,1% -0 ,2%

Com un it a t s Au t ònom es -0 ,3% -0 ,1% 0 ,0%

En t it a t s loca ls 0 ,0% 0 ,0% 0 ,0%

Segu re t a t Socia l -0 ,3% -0 ,2% -0 ,1%

TOTAL Adm in ist racions -2 ,8% -1 ,4% -0 ,3%

Ob ject ius de Deu t e Púb lic en % sob re e l PIB.

2016 2017 2018

Ad . Cen t ra l i S. Socia l 72 ,6% 71 ,5% 69 ,2%

Com un it a t s Au t ònom es 22 ,5% 21 ,8% 20 ,9%

En t it a t s loca ls 3 ,4% 3 ,2% 3 ,1%

TOTAL Adm in ist racions 98 ,5% 96 ,5% 93 ,2%

El govern cen t ra l ha m arcat les reg les de l joc econòm ic pe l p roper t r ienn i, d ’acord am b els p lans

d ’aust er it a t im posat s per la UE, lleg it s i in t e rp re t a t s, segons la seva par t icu lar i in t e ressada conven iència .

Bast a veu re les x if res an t er iors. L’esforç rest r ic t iu s’ex ige ix especia lm en t a les com un it a t s au t ònom es i a ls

a jun t am en t s. No t an so ls pe l que fa a ls lím it s de dèf ic it de ls seus p ressupost s anua ls, sinó t am bé a la seva

capacit a t rea l de poder endeu t ar-se .

El sect or púb lic segue ix b locat per a poder im pu lsar qua lsevo l t ipus de react iv ació econòm ica. De

nou s’apost a exclusiv am en t per la in ic ia t iv a p r iv ada. A m és t enen la barra de vo ler d ism inu ir e ls im post s,

especia lm en t a les g rans for t unes, am b l’a rgum en t ació de què faran quad rar les x if res, am b la recap t ació

que augm en t arà am b la m illo ra g loba l de l’econom ia, la reba ixa de ls in t e ressos de l deu t e i la re t a llada de

despeses, que nat u ra lm en t es dem anarà que facin especia lm en t les com un it a t s au t ònom es, sob re les

seves com pet ències d ’educació , san it a t i serve is socia ls.

L'ull cr ít ic

2.2

Tam poc les com un it a t s au t ònom es cob r iran e l –0 ’7% de dèf ic it p rev ist sob re e l seu p rop i PIB en e

2015 . Segons la AIREF (Au t or idad Independ ien t e de Responsab il idad Fisca l) en e l seu in form e rem és al

Min ist e r i d ’Hisenda, Cat a lunya, Mú rcia , País Valencià , Ex t rem adu ra i les Il les Balears, passaran am b escre ix

aquest lím it s. Fins i t o t recom ana un p la f lex ib le d ife rencia t de dèf ic it per a cadascuna, ja que es

im possib le que pugu in com p lir e l dè f ic it p rev ist per l ’Est a t a l’ any 2016 i següen t s.

El que resu lt a m és “ cu r iós” , és que d ’aquest es com un it a t s am b dèf ic it super ior , t res d ’e lles són

apor t adores net es a la rest a de com un it a t s i per t an t enen un dèf ic it f isca l negat iu in t e r t e rr it o r ia l. Aquest es

són Cat a lunya, País Valencià i les Il les Balears. “ Cu r iosa” co incidència am b els t e rr it o r is de par la cat a lana.

En e l cas de les Il les Balears, la nova conse lle ra d ’Hisenda i Adm in ist racions Púb liques, Cat a lina

Cladera , est im a que e l dè f ic it púb lic serà a f ina ls de l 2015 , en t orn a l –1 ,5% del PIB de les Il les Balears,

l luny de l –0 ’7% ob liga t . La suposada “ e f icàcia de gest ió” de ls governs de l PP, t orna a quedar am b

ev idència . I a ixò succee ix , quan f ins i t o t l ’Est a t cen t ra l , am b el nyap d ’est ud i que p resen t à sob re “ Els

com p t es t err it o r ia l i t za t s de l’est a t ” , adm et que les Il les Balears perden anualm en t 1 .330 m ilions ( un

5 ,08% del seu PIB) am b la seva re lació am b l’Est a t espanyo l. És la x if ra m és baixa de ls est ud is que f ins ara

s’han rea lit za t . Am b cr it e r is d ’est r ic t e cà lcu l de ba lances f isca ls, e l dè f ic it s’est im a am b 3 .500 m ilions

d ’eu ros, e l 14% del PIB de les Il les Balears.

Per a feg ir a igua en e l banyat , en e l p ropers Pressupost s Genera ls de l’Est a t , aquest t an so ls pensa inver t ir

159 ,29 m ilions d ’eu ros a les Il les Balears. És un augm en t de l 20 ,84% respect e a ls 138 ,45 m de l‘any 2015 !

Qu in bon t it u la r pot fe r serv ir e l PP! Llàst im a que e ls núm eros t am bé d iuen a lt res coses. Com per exem p le

que en re lació a la inversió d ’eu ros per hab it an t , les Il les Balears és la t ercera com un it a t per la cua,

desp rés de Canàr ies i País Valencià , am b t an so ls 1939 ,04€ per hab it an t , quan la m it jana est a t a l és de

2 .271 ,12€. És a d ir , que per poder arr ibar a la m it jana est a t a l, l ’Est a t ens hau r ia d ’apor t ar a l m anco 373 ,4

m ilions m és d ’eu ros!

L'u ll cr ít ic

2.3

La rea lit a t és que a par t ir de la m ala rea lit a t f inancera act ua l i la du resa de ls a just s p rev ist s pe ls

p ropers anys, des de l govern cen t ra l, p re t enen ofegar qua lsevo l possib il i t a t d ’au t onom ia f inancera a les

Il les Balears, i en conseqüència , fe r bo icot a qua lsevo l po lít ica socia l que pugu i suav it zar e l dogm a de

l’aust er it a t im peran t . Ho fan a m és, im posan t un cr it e r i un iform ador , cen t ra list a , au t or it a r i, in just i

desequ il ib ra t de les f inances púb liques. So ls ens de ixen au t onom ia per ap licar re t a llades.

Si a aquest a po lít ica h i sum am el dèf ic it f isca l est ruct u ra l de les Il les Balears am b l’Est a t cen t ra l, e l

m alt ract am en t con t inuat d ’aquest en les poques inversions con t em p lades en e ls PGE cap a les Il les

Balears, l ’ in com p lim en t en l’execució de les m at e ixes inversions p rev ist es o en les con t em p lades en

l’Est a t u t d ’Au t onom ia, ens t robam en una sit uació que poden d ir , ens suquen ben sucat s per t o t ! .

El govern au t onòm ic t o t so l, no pot guanyar m ai aquest a bat a lla . Ca l im pu lsar la m àx im a i

con t inuada m ob il i t zació de la socie t a t c iv i l de les Il les con t ra aquest a espo liac ió econòm ica. Però t am bé ca l

for ja r a liances en coord inació am b alt res com un it a t s, am b el con jun t de forces p rog ressist es i sob iran ist es

d ’a lt res t err it o r is, am b les forces p rog ressist es que t ingu in un a lt re concep t e de l’Est a t no cen t ra list a , per

poder rever t ir aquest a sit uació insost en ib le , De t o t s e ls rep t es que ca l a f ron t ar , e l d ’aconsegu ir un nou

f inançam en t au t onòm ic, serà la “ m are de t o t es les bat a lles” . Al m anco f ins que puguem exercir e l nost re

d re t a decid ir com a pob le .

L'u ll cr ít ic

2.6L'u ll cr ít ic

3 0 0 Anys de l Decre t

de

Nova P la n t a :

d 'Est a t a p rov ín cia

Joan Colom Ram is

H is t o r i a d o r

El 28 de novem bre es com p liran 300anys de la p rom u lgació de l Decre t de NovaPlan t a de la Reia l Aud iència de l Regne deMallorca. Aquest docum en t posava pun t i f ina l defact o a quasi c inc seg les d ’ex ist ència de l’est a tm allorqu í. En e l p resen t ar t ic le ana lit zaréb reum en t les p r incipa ls conseqüències d ’aquestDecre t en t res vessan t s: la inst it u c iona l, la f isca l ila socia l.

En e l p làno l in st it u c iona l, v a suposar la

desapar ic ió de les nost res inst it u c ions i de l cos

const it u c iona l p rop i a t ravés de l qua l e l regne

s’au t orep resen t ava i es regu lava. Per exem p le ,

va desaparè ixer e l nost re òrgan rep resen t a t iu i

de libera t iu , e l Gran i Genera l Conse ll, una

assem b lea on h i t en ien veu i vot t o t s e ls

est am en t s i m un ic ip is de l’ i l la , am b càrrecs

e leg it s per sor t e ig , anua ls i sense re t r ibució. A

par t ir d ’ara Mallorca quedava sense cap

inst it u c ió de rep resen t ació com a sub ject e po lít ic

i env iava rep resen t an t s en nom de la rebat e jada

ciu t a t de Palm a a les cor t s de Cast e lla m en t re e l

com andam en t de la p rov íncia passava a un

cap it à genera l que p resid ia la Re ia l Aud iència i

am b p lens poders po lít ics, c iv i ls i m il i t a rs. A n ive ll

loca l s’ in st au rà un a jun t am en t am b uns càrrecs

nom enat s pe l re i, v it a l ic is i v ena ls. A m és, de ls

v in t reg idors de Palm a 16 eren nob les i 4

ciu t adans hon rat s, pe l que es m arg inava a forans

i m enest ra ls.

Pe l que fa a la Reia l Aud iència , anu l·lades

les lle is d ’est ranger ia , passa a est ar form ada

ún icam en t per reg idors cast e llans.

En e l cam p t r ibu t ar i les coses van anar

en la m at e ix a d irecció. Abans de 1715 , la m ajor

par t de les im posic ions eren regn íco les, com per

exem p le e ls im post os de la sa l, e l t abac o les

duanes, que rep resen t aven m és de l 75% dels

im post os que es pagaven . A par t ir de la

im posic ió de la nova p lan t a , e ls m allorqu ins

hau ran de supor t ar a m és de ls im post os que ja

t en ien i que passen m ajor it à r iam en t a m ans

re ia ls, la inst au ració de noves im posic ions

dest inades a f inançar l ’ exèrc it perm anen t a l’ i l la i

les necessit a t s de la nova m onarqu ia abso lu t a .

La sum a de rendes re ia ls ex t re t es de Mallorca va

passar d ’unes 70 .000 ll iu res e l 1717 a 317 .000 e l

1760 , o sigu i que es va m u lt ip l icar per c inc la

quan t it a t de d iners ex t re t a de ls m allorqu ins en

d irecció a la cor t de Mad r id en poc m és de 40

anys.

(con t inua..)

2.7L'u ll cr ít ic

3 0 0 Anys d e l D e cre t

d e

N ova P la n t a :

d 'Est a t a p rov ín cia

(con t inua de pàg 5 )

L’espo li f isca l cre ixen t es de ixà not ar en la

r iquesa de Mallorca i v a suposar un em pob r im en t

b ru t a l en m olt poc t em ps de ls seus hab it an t s.

Bast a fer una u llada a la sum a t ot a l de

pat r im on is m allorqu ins –la r iquesa t o t a l de

Mallorca- que es ca lcu la que eren en t orn de 18

m ilions de ll iu res e l 1718 i que van passar a poc

m és de 15 e l 1788 .

Alt res dades ens con f irm en aquest a

t endència , com l’augm en t de l’edat de ls

m at r im on is que ens repor t a Bernat Con t est í, a

causa de les cre ixen t s im posic ions t r ibu t àr ies que

fe ien m és com p licada la creació d ’una fam ília ; o

t am bé la com posic ió de la d ie t a hab it ua l de ls

m allorqu ins, que passa de t en ir o li, pa , verdu res,

ous, l legum s, carn sa lada i form at ge abans de

1715 , a poca cosa m és que pa, o li i v erdu res a

f ina ls de seg le .

Les capes benest an t s m allorqu ines van

segu ir gaud in t de l’exem pció f isca l i p r iv i leg is

der iv a t s de la seva cond ic ió m en t re que

l’augm en t de la f isca lit a t i l ’ em p it jo ram en t de les

cond ic ions de v ida van recau re sob re les

esquenes ja p rou depauperades i cast igades de

les classes popu lars. El nou règ im borbòn ic va

suposar la cu lm inació de l p rocés

d ’ar ist ocra t it zació de l poder in ic ia t a par t ir de la

derro t a de ls agerm anat s a p r incip is de l seg le XVI.

Am b la nova p lan t a borbòn ica l’o l igarqu ia va

copsar les noves inst it u c ions m un ic ipa ls d ’arre l

cast e llana i es van e lim inar e ls organ ism es que

exercien de con t rapoder a aquest es e lit s com

eren e l sind ica t forà , creat e l 1315 i que t en ia un

t erç de ls vot s a l Gran Conse ll.

En resum , e l Decre t de Nova Plan t a de

1715 suposa la f i de l Regne de Mallorca a ix í com

tam bé d ’unes inst it u c ions d ’au t ogovern que ja

hav ien est a t deva luades du ran t l ’ època de ls

Habsbu rg . Mallorca i les Pit iü ses, Menorca va

rom and re sot a sob iran ia b r it àn ica i f rancesa f ins

en t ra t e l seg le XIX, van passar a ser una sim p le

cap it an ia genera l p rov incia l, un t err it o r i

annex ionat a la p ràct ica a l regne de Cast e lla per

la força de les arm es i adm in ist rades per un

m ilit a r i una Reia l aud iència designada des de la

Cor t de Mad r id i am b persona l cast e llà .

Am b la inst au ració de l’est a t abso lu t i

cen t ra list a i am b la pèrdua de ls t e rr it o r is it a l ians,

m ed it e rran is –excep t e Mallorca i les Pit iü ses- i e ls

Països Baixos espanyo ls, es va crear e l m arc

t err it o r ia l i ju r íd ic sob re e l qua l e l l ibera lism e

espanyo l de l seg le XIX in ic ia r ia la seva ob ra de

const rucció naciona l, que passava per

l’ assim ilació de ls d ist in t s pob les h ispàn ics a la

cu lt u ra i l lengua cast e llana i la seva subm issió a l

poder cen t ra l sense in t er fe rències n i

con t rapesos.

2.4L 'u l l cr í t i c

Ca t a lu n ya e n e l

ce n t r e d e l m ón

Pe re Sam po l

D ir e ct o r d e la Fund a ció Em ili D a rd e r

Malg ra t e ls esforços de l Govern espanyo li de ls par t it s d 'àm b it est a t a l, les e leccionscat a lanes de l p roper 27 de set em bre són m oltm és que unes sim p les e leccions au t onòm iques.Bé, per esser exact es es quedaran en e leccionsau t onòm iques si e ls par t idar is de laindependència no ob t enen la m ajor ia d 'escons a lPar lam en t .

Aleshores Espanya cu lm inarà e l seup rocés recen t ra lit zador , b lindan t com pet ènciesest a t a ls per t a l d 'ev it a r que, m ai m és, no espugu i repet ir un p rocés sem b lan t a l v iscu t e lsdarrers anys a Cat a lunya, n i a qua lsevo l a lt renació de l'Est a t . Com pet ències en m at èr iad 'Hisenda, d 'Ord re Púb lic , d 'Educació ,... passarana ser com pet ència exclusiv a de l Govern del'Est a t , que pod rà in t erven ir sem pre que es veg iam enaçat “ e l poder const it u c iona l” . Les ànsies op rom eses de re form es t err it o r ia ls de l'Est a tquedaran esvaïdes o, m és ben d it , es p rodu iranen sen t it con t rar i a qua lsevo l asp iració decaràct er federa l.

I si guanyen les cand idat u res par t idàr iesde la independència? Els nous Par lam en t iGovern encet aran un p rocés d 'em ancipació ,p roclam an t la independència de Cat a lunya, iap rovan t , p rog ressiv am en t , t o t un en t ram atleg isla t iu que an irà subst it u in t les est ruct u resd 'est a t espanyo les per les cat a lanes. És ev iden tque aquest p rocés no serà un cam í de roses.

El Govern espanyo l, i ga irebé t o t s e ls par t it sd 'àm b it espanyo l, en p lena cam panya e lect ora lespanyo la , s'em bolca lla ran en la bandera perat u rar “ e l desaf iam en t ” cat a là . Fins on arr ibaran?Es lim it aran a p resen t ar recu rsos davan t e lTr ibuna l Const it u c iona l o p rom ou ran m esu resm és coercit iv es?

Aqu í és on Espanya m ost rarà a l m ón laseva ver t adera cara . I posarà la rest a de l m óndavan t la p rova de l cot ó de la dem ocràcia . Si lav ict òr ia de ls par t idar is de la independència ésp rou clara , Eu ropa no pod rà g irar l 'esquenadavan t la vo lun t a t d 'un pob le d 'au t odet erm inar-se . Ni Eu ropa, n i e ls Est a t s Un it s d 'Am èr ica , quep roclam aren la seva independència de GranBre t anya e l 4 de ju lio l de 1776 . Si Escòcia , que esva adher ir a l Regne Un it de m anera vo lun t àr ia ,v a poder exerc ir e l d re t d 'au t odet erm inació ,perquè Cat a lunya, que va ser adher ida aEspanya per m or d 'una conquest a m il it a r , no potau t odet erm inar-se de m anera pacíf ica?

(con t inua..)

2.5L'u ll cr ít ic

(con t inua de pàg 2 .4 )

No, e l p rocés cat a là ja no és un“ p rob lem a in t ern” de l'Est a t espanyo l. És undesaf iam en t a t o t es les dem ocràcies occiden t a ls,que posarà e ls dem òcrat es davan t e l m ira ll. Noés una Cat a lunya independen t la que hau rà dede ixar de per t ànyer a la Un ió eu ropea, ésEspanya la que no pod rà per t ànyer a l c lub de lesdem ocràcies m és an t igues si no respect a irep r im e ix la vo lun t a t de l pob le cat a là .

Per desg ràcia , forces po lít iques quesem pre hav ien defensat e l d re td 'au t odet erm inació de Cat a lunya, avu i, am b laseva indef in ic ió , de ixen que e ls seus vot ss'u t i l i t zin en con t ra de l d re t a decid ir , que d iuendefensar. Esperem que, si t r iom fen e ls par t idar isde la independència , aquest es forces s'adher irana l p rocés const it uen t i re forçaran les inst it u c ionscat a lanes en e l seu p rocés cap a la p lenasob iran ia .

3.1El p ob le t é la ve u

VACANCES EN PAU 2 0 1 5 :Ar r ib a d a d e ls in fa n t s sa h ra u ís e l 3

d e Ju lio l t o rn a d a ca p a lscam pam en t s d e re fu g ia t s a T in dou f

e l 2 d e se t em b re

Ca t a lin a Rosse llóPresiden t a de l'AAPSIB.

L'Associació d 'Am ics de l Pob le Sah rau í deles Il les Balears (AAPSIB) organ it za i gest iona e lProg ram a "Vacances en Pau " des de l'any 1987 .Des d ’aquest any i f in s a l’act ua lit a t l ’ associacióha facil i t a t la v inguda de n ins i n ines de lscam pam en t s de re fug ia t s sah rau ís per a lam il lo ra de la seva sa lu t , a excepció de l’any1991 , any que a n ive ll est a t a l no es va organ it zare l p rog ram a donades les circum st ànciessociopo lít iques de l m om en t .

Els ob ject iu s p r incipa ls de l p ro ject e són donar a lsin fan t s sah rau ís la possib il i t a t de gaud ir d 'unest iu a llunyat s de l du r deser t . Donar-los lapossib il i t a t de fer-los un recone ixem en t , que acausa de la p recar ie t a t de l'a l im en t ació i e lsescassos m it jans que h i ha a ls cam pam en t s dere fug ia t s és necessar i per saber e l seu est a t desa lu t i si n 'h i ha, la det ecció de d iversespat o log ies.Donar a conè ixer la causa sah rau í a lasocie t a t espanyo la a t ravés de ls seus in fan t s,que sens dub t e són e ls m il lo rs am baixadors de lseu pob le .

El p rog ram a Vacances en Pau es pot du r a t erm eg ràcies a l f inançam en t de l Govern Balear ,Ajun t am en t de Palm a a les inst it u c ions púb liques,en t it a t s, persones i em p reses p r iv ades, que am bla seva co l·laboració han fe t possib le quel’AAPSIB organ it zi l 'est ada de n ins i n inessah rau ís, però si aquest p rog ram a és possib le ésg ràcies a les fam ílies d ´ aco ll ida , que so lidàr iam en t acu llen du ran t dos m esos aquest s in fan t s.

El p ro ject e d ´ enguany ha fe t possib le que 42n ines i 53 n ins d ´ en t re 9 i 12 anys p roceden t s ded ife ren t s w ilayas de ls cam pam en t s de re fug ia t sgaude ix in du ran t dos m esos d ´ unes ver it ab lesvacances aco ll i t s per fam ílies de Mallorca,Menorca, Eiv issa i Form en t era . De les 95 fam íliesd ´ enguany , 55 són repet idores i 40 fam ílies queper p r im era vegada han aco ll i t un in fan t .

(con t inua..)

3.2El p ob le t é la ve u

(con t inua de pag 3 .1 )

Du ran t la seva est ada a les il les, e lsin fan t s han rebu t una at enció san it àr ia com p le t a ,ob ject iu p r incipa l de l p rog ram a. A la p r im erasetm ana de la seva arr ibada se ’ ls fa unrecone ixem en t m èd ic, per par t de ped ia t resvo lun t ar is, a ls n ins nous se´ ls va fer una rev isiócon jun t a a ls cen t res de sa lu t de Son Ferr io l,Manacor i Inca per par t de ped ia t res iespecia list es vo lun t ar is Els in fan t s repet idorsanaren a ls cen t res de sa lu t de la fam ília d ´aco ll ida . Tam bé passaren una rev isióoft a lm ològ ica i den t a l. Per a lt ra banda, quans’est im a necessar i, es der iv en a ls especia list esopor t uns i es dóna e l t ract am en t m èd ic adequatsí s’ iden t if ica la necessit a t . Enguany no h i hahagu t cap p rob lem a m èd ic a dest acar.

Al m at e ix t em ps, du ran t aquest s dosm esos e ls in fan t s, jun t am en t am b les sevesfam ílies d ’aco ll ida , han par t ic ipa t am b lesd ist in t es act iv it a t s organ it zades per la com issióde Vacances en Pau de l’associació com la fest ade benv inguda al pat i de la rect or ia deBin issa lem on l´ AAPSIB va ag ra ir a les fam ílies laseva so lidar it a t am b el pob le sah rau i. La t robadaSolidàr ia am b els in fan t s de Bie lorússia , Ucra ïna iMallorca am b t orne ig de fu t bo l, t a l le rs dem aqu il la t ge i p isc ina a l Po liespor t iu m un ic ipa lMat eu Cañe llas d ´ Inca, organ it zada per l´ AAPSIBi l´ associació “ Un Som r iu re per Txernòb il” Han fe tcom alt res anys les v isit es inst it u c iona ls, hanpogu t assist ir a l ba lle t rus “ Don Qu ixot ” gaud in tde l seu ba ll i la seva m úsica i t am bé han v isit a te l Nat u ra Park on varen passar un m at í m oltd iv er t it . Tot es aquest es act iv it a t s perm et en a lsin fan t s v iu re exper iències lúd iques i educat iv es ala vegada que es re t roben am b els seus am ics.

El d iv end res 28 d ’agost ce leb ràrem lat rad ic iona l m an ifest ació lúd ica i re iv ind ica t iv a ,des de la p laça d ’Espanya f ins a Cor t . Allà vàremret re hom enat ge a Mar iem Hassan , que a ls seus57 anys la dam a de la cançó sah rau í ha de ixataquest m ón . Però no m or , perquè no pot m or ir laveu que ens acom panya des de fa t an t s anys en

e l cam í de la ll iber t a t . El seu cr it de ll iber t a t nos’ha ca lla t , e l seu cr it és e l de t o t es les dones i e lcr it de t o t un pob le que dem ana just íc ia il l iber t a t .

El 2 de set em bre acom iadàrem elsin fan t s, i v o lem dest acar que t an t les fam íliescom els in fan t s han m an ifest a t la seva sat isfacciói du ran t l´ aco ll im en t s´ han creat uns v inclesfam il ia rs que perdu raran una vegada e ls in fan t sre t orn in a ls cam pam en t s.

Tot es aquest es act iv it a t s a ix í com lad ifusió que se ’n fa con t r ibue ixen a asso lir e lsegon ob ject iu específ ic de l p ro ject e ; sensib il i t zarla pob lació ba lear envers e l con f l ic t e sah rau í.

Han fe t com alt res anys les v isit esinst it u c iona ls, han pogu t assist ir a l ba lle t rus“ Don Qu ixot ” gaud in t de l seu ba ll i la sevam úsica i t am bé han v isit a t e l Nat u ra Park onvaren passar un m at í m olt d iv er t it . Tot esaquest es act iv it a t s perm et en a ls in fan t s v iu reexper iències lúd iques i educat iv es a la vegadaque es re t roben am b els seus am ics.

Ara ens queda la ja t rad ic iona lm an ifest ació lúd ica i re inv id ica t iv a de l d ia 28d 'agost , a ix í com alt res que poden sorg ird ´ in ic ia t iv es popu lars loca ls. Tot es aquest esact iv it a t s a ix í com la d ifusió que se ’n facon t r ibue ixen a asso lir e l segon ob ject iu específ icde l p ro ject e ; sensib il i t zar la pob lació ba learenvers e l con f l ic t e sah rau í.

Hem de dest acar que t an t les fam íliescom els in fan t s han m an ifest a t la seva sat isfacciói du ran t l´ aco ll im en t s´ han creat uns v inclesfam il ia rs que perdu raran una vegada e ls in fan t sre t orn in a ls cam pam en t s.

3.3El poble t é la veu

Apost em per una

gest ió sost enib le de

residus urbans a

M allorca

Sa ndy H em ingw ayAm ics de la Terra Mallorca

La gest ió de ls residus u rbans és sensdub t e una de les àrees m és im por t an t s que hande gest ionar e ls a jun t am en t s i const it ue ix unaquan t it a t e levada de l p ressupost m un ic ipa l. Aix íredu ir e ls residus hau r ia de ser una p r ior it a t per aqua lsevo l m un ic ip i.

El m ode l de t ract am en t de residusact ua lm en t en v igor a Mallorca no afavore ix laposada en m arxa de polít iques sost en ib les pe lque fa a la reducció , reu t i l i t zació i recic la t ge . Lam ajor par t de ls residus acaben a la incineradorade Son Reus. Els p r im ers dos forns const ru ït s en1995 , encara que cr it ica t s pe ls eco log ist es en e lseu m om en t pe l m ode l que rep resen t en dem albara t am en t de recu rsos recuperab les,a lm enys van aconsegu ir acabar am b la sit uaciód 'abocadors incon t ro la t s en m olt s m un ic ip is id 'un m acro -abocador a Son Reus per t ract ar e lsresidus sob re t o t de Palm a, que deg radava lesa igües sub t erràn ies am b els lix iv ia t scon t am inan t s.

El 2006 es posen en funcionam en t dosnous forns, increm en t an t la capacit a t t o t a l a700 .000 t ones, òbv iam en t basada en cà lcu lsm olt sob red im ensionat s quan en rea lit a t lap roducció de residus no superava les 500 .000t ones. Aquest s cà lcu ls fe t s am b m agn if ic iència ,jun t am en t am b un con t ract e b lindat en t re e lConse ll de Mallorca i l 'em p resa concessionàr iaTIRME, ens han de ixat am b una sit uaciócom p licada però no im possib le de canv iar.

Afor t unadam en t les d irect iv es de la Un ióEu ropea, d 'ob liga t or i com p lim en t per t o t s e lspaïsos m em bres, ens apor t en e ines lega ls perm od if icar la sit uació. Per exem p le , la leg islació

eu ropea ens ob liga a recuperar per a l seurecic la t ge e l 50% dels envasos i de l paper abansde l 2020 .

A Mallorca act ua lm en t es recic la nom ése l 16 ,4% dels residus a la reco ll ida se lect iv a i larest a s' in c inera . A m és la leg islació espanyo laens ob liga a recic la r e l 50% en pes de la m at èr iaorgàn ica com post ab le (MOC) per a la m at e ix adat a 2020 . Consideran t que la MOC const it ue ixga irebé e l 40% dels residus u rbans, recuperan t e l50% d 'aquest s est ar íem redu in t e l 20% delresidu t o t a l.

En aquest s m om en t s h i ha m olt s pob lesfen t reco ll ida por t a a por t a de la MOC, peròsegue ix sen t una quan t it a t pe t it a com paradaam b la que p rodue ix la ciu t a t de Palm a quenom és ha posat en m arxa f ins ara p ro ject esm ín im s de separació de la m at èr ia orgàn ica.Const it ue ix e l g ran rep t e per a aquest a novaleg isla t u ra aconsegu ir recuperar la m at èr iaorgàn ica de ls residus de Ciu t a t , a m és d 'ap licara lt res po lít iques m ed iam b ien t a lm en t correct es.Un alt re ob ject iu per aconsegu ir una polít icasost en ib le de residus és fom en t ar e ls sist em esde d ipòsit , devo lució i re t orn de ls envasos(SDDR) que funcionen am b èx it fa t em ps enm olt s a lt res països eu ropeus, redu in t a ix í e lsenvasos que es llencen i recuperan t e ls va luososrecu rsos nat u ra ls u t i l i t za t s en la seva fab r icació ,com p lin t a ix í a lhora e ls ob ject iu s de la Un ióEu ropea de con form ar una econom ia circu lar.

(con t inua..)

3.4El p ob le t é la ve u

(con t inua de pàg 16 )

Tornan t a l con t ract e am b Tirm e, e l nouesborrany de l Pla de Residus Urbans de Mallorca,penden t de m od if icar i ap rovar , p roposa acabaram b el "m onopoli" en e l t ract am en t de ls residusu rbans conced it a l 'em p resa concessionàr ia . Elnou Pla perm et rà a les en t it a t s loca ls ia lesem preses p r iv ades gest ionar la f racció orgàn icade ls residus i posar en m arxa p lan t es decom post a t ge descen t ra lit zades en d iversos llocsde l' i l la . Ajudar ia a redu ir e ls cost os de l t ranspor ti crearà llocs de t reba ll loca ls. És una passaendavan t que facil i t a r ia una gest ió per ens loca lsi no com p le t am en t cen t ra lit zada a l'em p resaconcessionàr ia .

Posan t en p ràct ica aquest sp lan t e jam en t s de reducció , recuperació irecic la t ge , est à clar que ens sob ra capacit a td ' in c ineració per t o t arreu . No és accep t ab le desde l pun t de v ist a m ed iam b ien t a l por t ar residusde fora per aconsegu ir om p lir la capacit a t d 'unaincineradora desast rosam en t p lan if icada. Ser ialòg ic t ancar e ls dos forns an t ics com m és av ia tm il lo r ( la seva v ida ú t i l acaba a l 2025 ) i a ix íest a lv ia r en despeses de m an t en im en t i gest ió.Res de por t ar residus de fora , e l que no nom és ésuna aberració m ed iam b ien t a l pe l t ranspor t icon t am inació que im p lica , sinó dóna unapèssim a im at ge a una il la basada en e l t u r ism ecom la nost ra .

Ca ld r ia ap rovar una Lle i de Residus an ive ll de les Il les Balears per adap t ar-nos a lsnous t em ps ia les po lít iques eu ropees. Cal buscaruna so lució adequada per a cada il la perabandonar la sit uació en què Mallorca ha dereb re e ls residus de les a lt res Il les que no hanest a t capaços d 'act ua lit zar la gest ió de lsm at e ixos.

La gest ió sost en ib le de residus necessit ala co l·laboració de t o t s: po lít ics, a jun t am en t s,em p reses i c iu t adans. Tot s hem d 'apor t ar lanost ra par t . Però sob re t o t necessit a unaadequada p lan if icació po lít ica i una apost adecid ida per una gest ió m oderna, m odè lica im ed iam b ien t a lm en t correct a . El Conse ll deMallorca hau rà de ser e l m ot or d 'aquest a novapolít ica , ap rovan t un Pla de Residus sost en ib le ia judan t e ls a jun t am en t s a com p lir les sevesob ligacions. El com prom ís de Palm a, on v iuen lam eit a t de ls hab it an t s de l' i l la , és la peça clau .

Est à per veu re si podem aconsegu ir en aquest sp ropers quat re anys m ost rar que som capaçosd 'una gest ió de ls residus basada en la reduccióen la seva generació , que est a lv iï recu rsosnat u ra ls m it jançan t la seva reu t i l i t zació i quefom en t i l 'econom ia circu lar m it jançan t e lrecic la t ge .

4.1Què e st à p a ssa n t ?

LA DECLARACIÓ DE

PAV IAsob re una po lít ica e conòm ica

a lt e rn a t iv a e u rop e a

Jose p M a r ia Br ica ll , cat ed r àt i c de la U BCa r le s M a ne ra , cat ed rà t ic de la UIBFe r r a n N a v in é s, TU d ’Econom ia Ap licadaEls t r e s a u t o rs són sig n a n t s d e la

D e cla r a ció d e Pa v ía .

El passat 27 i 28 de feb rer va t en ir l loc ala UIB una t robada en t re econom ist es it a l ians ip ro fessors de la UIB i de la Un iversit a t de l PaísBasc per re f lex ionar sob re les repercussions deles po lít iques d ’aust er it a t en e l països de l sud dela UE, i es va ap rovar un docum en t per t a l depoder d iscu t ir am b econom ist es p roceden t s de lnord de la UE sob re la necessit a t de canv iarl ’ act ua l po lít ica econòm ica eu ropea. Aquest a haest a t qua lif icada com un error h ist òr ic pereconom ist es com Joseph St ig liz (Prem i Nobe ld ’Econom ia), Thom as Picket t y (Par is School o fEconom ics), Massim o d ’Alem a (ha est a t Pr im erMin ist re d ’ It à l ia i és e l Presiden t o f FEPS,Foundat ion of Eu ropean Prog ressiv e St ud ies),Mary Kaldor (London School o f Econom ics),St ephany Gr if f i t h - Jones (IPD Colum b iaUn iversit y ), Inge Kau l (Her t ie School o fGovernance), Hila ry Wainw r igh t (Transnat iona lInst it u t e , Am st erdam ), Michae l Bu rke (Econom istAga inst Aust er it y ), Pan icos Dem et r iades(Un iversit y o f Le icest er ), Gust av Horn (Un iversit yo f Du isbu rg -Essen ), Jam es

Galb ra it h (Un iversit y o f Texas at Aust in ), MarcusMille r (Warw ick Un iversit y ), José An t on io Ocam po(Colum b ia Un iversit y ), Av inash Persaud (Pet ersonInst it u t e for In t e rnat iona l Econom ics), Jam esPu t ze l London School o f Econom ics), He lm u tRe isen (Germ an Deve lopm en t Inst it u t e ), ErnstSt ew ar t (Un iversit y o f Ox ford ), Rober t Wade(London School o f Econom ics).

El passat 24 i 25 d ’ab r i l es va organ it zarper par t de la Associació d ’Econom ist es deLlengua Neolla t ines (AENL), la Un iversit a t dePav ia , la Un iversit a t d ’ Insub r ia i e l Gh islie r iCo llege de Pav ia , la d iscussió de l docum en t dePalm a en t re un g rup nom brós d ’econom ist es dela UE (35 econom ist es de les p r incipa lsun iv ersit a t s i cen t res de recerca de l Nord i Sudd ’Eu ropa) i es varen ap rovar 10 pun t s queconst it ue ixen la Declaració de Pav ia , que espoden consu lt ar a :

aen l.org

Pav ia declara t ion

Aquest s dos bot ons ob ren d irect am en tl 'ad reça si est au ob r in t e l f i t xer am b unnavegador w eb , si no hau reu de fer cop ia i a fe rrade ls següen t s en llaços:

h t t p :/ / www.aen l.orgh t t p :/ /www.b roadband4eu rope.com /pav ia-declara t ion -new -dea l-socia l-dem ocrat ic-eu rope

(con t inua..)

4.2Què e st à p a ssa n t ?

(con t inua de pàg 4 .1 )

Ta l com recone ix la Declaració de Pav ia ,les po lít iques d ’aust er it a t ens han por t a t a unm enor n iv e ll d ’ocupació per un it a t de renda i aun m enor n iv e ll d ’ in versió respect e a l PIB. Com aresu lt a t se ’ns ha generat un p rob lem a de fa lt a dedem anda ag regada.

El m ainst ream eu ropeu in t en t a pa l·l ia raquest p rob lem a v ia reducció de cost os labora ls isocia ls per augm en t ar la dem andad ’expor t acions, però e l percen t a t ge de lesexpor t acions ex t ra-eu ropees respect e a l PIB de laUE rep resen t a m enys d ’un 10% , m en t re la UE ene l seu con jun t p resen t a un sa ldo net ex t er iorrespect e a la rest a de l m ón en equ il ib r i. Això ensind ica que e l g ru ix de l pot encia l de cre ixem en tde la UE es t roba en una àm p lia dem anda in t ernaper inversions socia ls i per les noves ocupacionsque es generar ien per aquest es inversions, casde l’àm b it de la sa lu t , educació , regeneració deciu t a t s i p reservació de l m ed i am b ien t .

4 .-El deu t e que sob repassi e l 60% del PIB es potm u t ua lit zar i f inançar a càrrec de l re t orn f isca l

d ’aquest es inversions en t erm es derendes i ocupació.

5 .-Aquest s p ro ject es d ’ in versió hau r ien d ’est arexclosos de ls ind icadors def in it s pe l Pact ed ’Est ab il i t a t .

6 .-Aquest es inversions s’hau r ien d ’ad reçar cap ap ro ject es de R+ D+ I i de reest ruct u ració desect ors clau (key sect ors) d ’acord am b la Polít icaIndust r ia l Eu ropea i am b les necessit a t s socia lsde ls ciu t adans eu ropeus.

7 .-El BCE i e l Mecan ism e Eu ropeu d ’Est ab il i t a thau r ien d ’act uar ja per reest ruct u rar irecap it a lit zar e ls zom b is bancs, sense esperar laposada en m arxa de la Un ió Bancàr ia .

8 .-Els recu rsos f inancers reg iona ls s’hau r iend ’am p lia r m it jançan t l ’ em issió de bons reg iona lsper par t de l FEI i de l BEI, per t a l d ’act iv ar lesin ic ia t iv es i capacit a t s econòm iques i socia ls an iv e ll loca l i reg iona l.

9 .-Aquest es in ic ia t iv es loca ls i reg iona ls pod r iencon form ar p rog ram es de cooperaciót ransreg iona l i t ransnaciona ls d ’acord am b elProg ram aRECITE(Reg ionsandCit iesofEu rope).

Cre iem honest am en t que aquest ap ropost a ens perm et re t ornar a ls va lors or ig inar isde la UE, basat s en la so lidar it a t i en la m il lo rade ls n iv e lls de benest ar de ls ciu t adans eu ropeus,i no en la im posic ió de polít iques d ’aust er it a t , lesqua ls són rebu t jades de form a clara pe lsciu t adans eu ropeus que pat e ixen cada d ia lesseves conseqüències, i ens a llunyen cada vegadam és de la const rucció d ’un pat hos eu ropeu .

4.3Què e st à p a ssa n t ?

Nove s e le ccion s a Grè cia

M a t ie s Be nnà ssa r

El po ls que va llançar e l govern de Tsip rasa ls països de l'eu rozona, vo len t negociar unareest ruct u ració de l seu deu t e am b el supor t de lpob le exp ressat am b re ferèndum , f ina lm en t l 'haperdu t e l govern g rec.

Ha aconsegu it una m ajor quan t it a t de lsd iners p rev ist s per a pagar e l deu t es, una m icam és de t em ps per a t ornar-los, sor t ir de l c lub dela m orosit a t , i ev it a r la im m ed ia t a suspensió depagam en t s de ls com p t es púb lics de l'est a t . No h ihagu t n i qu it ança de par t de l deu t e , n i capm oderació en la ap licació de les f i losof iesm onet ar ist es de la UE. Grècia ha de segu ir am bels lím it s de l dè f ic it ex ig it per la Tro ika , est àob ligada a fer re form es en e l seu sist em a depensions i cond ic ionar les seves polít iquessocia ls. A m és a m és, Grècia ha hagu t d 'apor t aruns ava ls am b els seus béns púb lics, una par tde ls qua ls han est a t ob ject e d 'una im m ed ia t ap r iv a t it zació , am b la adqu isic ió pe l cap it a lest ranger de det erm inat s por t s, aeropor t s i a lt resem preses púb liques.

La posic ió p resa ha rom pu t t am bé Sy r iza ,la coa lic ió governam en t a l d 'esquerresguanyadora de les darreres e leccions. El debatsob re si la decisió a p rend re hav ia de ser e l m alm enor en t orn a la m il lo r cap it u lació , ol 'en f ron t am en t f in s a l f ina l m alg ra t suposés laincer t esa de l'expu lsió de l'eu ro , ha t rencat a lg rup par lam en t ar i, am b una d issidènciaconso lidada cap a la quaran t ena de d ipu t a t s. Undebat do lorós, d if íc i l i a on fa m olt m al d ir on est àla so lució m és ad ien t . Cada persona t é la sevaop in ió. Els desit jos i les rea lit a t s m olt es vegadesno quad ren .

Els resu lt a t s de l Referèndum tam bé sónin t erp re t ab les. Est ava clar que e l pob le g rec novo lia ser hum ilia t en la negociació , cosa qued 'a lguna m anera ha succeït a l f ina l d 'aquest a . Esp re t en ia fer canv iar a ls in t e r locu t ors am b unadem ost ració de força, especia lm en t a Alem anya,i aquest a s'ha m ost ra t m és du ra que m ai. Fins it o t oposan t -se a l FMI, m és par t idar i d 'accep t aruna qu it ança de l deu t e . Sab ia que darrera Grèciapod r ien ven ir a lt res pob les. Però est ava d isposate l pob le g rec a sor t ir de l 'eu ro si fa l lava lanegociació? Aquest a opció sem b la que no es vaposar dam un t la t au la en e l re ferèndum , o a lm anco no est ava exp líc it a en la consu lt a . Iaquest debat és e l que ha t rencat a Sy r iza .

(con t inua..)

4.4Què e st à p a ssa n t ?

(con t inua de pàg 4 .3 )

Tsip ras ha t ingu t l 'honest edat d 'accep t arque no ha fe t e l que s'hav ia com prom ès i que percanv iar e l rum b que ha gest ionat , ha de t ornar aconsu lt ar a l pob le . No ha vo lgu t jugar am b lacreació i conso lidació de noves m ajor iespar lam en t àr ies, que són las que han ava la t e lresu lt a t de la negociació i que ser ia la so lucióque m és ag radar ia a les inst it u c ions eu ropees.Tam bé ob liga a ls oposit ors d 'esquerra a p lan t e jaruna a lt e rnat iv a n ít ida de con fron t ació am b l'eu roi com provar e l supor t socia l que t é la p ropost a .En qualsevo l cas, e l p ro ject e Sy r iza quedaesquar t e ra t i es rep lan t e jarà sob re a lt resparàm et res. Cald rà ana lit zar a fons e ls resu lt a t se lect ora ls.

Tam bé est à clar que analit zarl 'exper iència g rega és m olt im por t an t per a lcon jun t de les forces d 'esquerra t ransform adoreseu ropees. En p r incip i sem b la que és m olt d if íc i lque un so l país a l'àm b it de la eu rozona, pugu icon fron t ar una polít ica a lt e rnat iv a per sí m at e ix ala est ra t èg ia neo libera l de la Tro ika .

En aquest m at e ix núm ero de l'Alt raMirada, h i ha les p ropost es p rou in t eressan t fe t espe ls econom ist es que signen la Declaració dePav ia . Però a ixò im p lica una p ropost a d 'esquerrat ransform adora eu ropea i una polít ica d 'a liancesconseqüen t a n iv e ll eu ropeu per aconsegu ircanv iar e l d iscu rs econòm ic hegem òn ic d 'ex t remneolibera lism e que im pera f ins ara a la UE. Dem om en t a ixò cau p rou en fora . Cald rà con t inuarp ican t ped ra des de ls àm b it s m és p ropers en quèens m ovem , per aconsegu ir in f lu ir en laconst rucció d 'aquest s p rocessos m és g loba ls.

4.5Què e st à p a ssa n t ?

«TOT INCLÒS»

Da v id Ab r il H e rvà s

Por t aveu de MÉS PER MALLORCA al Par lam en t deles Il les Balears.

L’anom enat “ t o t -in c lòs” (paquet t u r íst icin t eg ra t ) ens rem et a la im at ge de l t u r ist a dem asses qu i, dot a t d ’una pu lsera especia l, potgaud ir a l’ ho t e l on s’a llo t ja de t o t a m ena deserve is, des de m en jar i beu re a vo ler , f in s am assat ges, excu rsions o a lt res p roduct es d 'oci.

La idea, or ig inàr ia de ls g rans “ ressor t s”car ibenys, s'ha est ès e ls darrers anys, i ha est a tun g ran focus de cr ít ica sob re t o t per par t de lesem preses t u r íst iques no hot e le res, que veuen ene l « t o t in c lòs» una com pet ència deslle ia l al 'o fe r t a de ls rest au radors, sa les de fest es i a lt resnegocis hab it ua ls de qua lsevo l zona t u r íst ica , care ls t u r ist es, si ho t enen t o t d ins l 'ho t e l, perquèhan de consum ir res fora?

No obst an t , i de m anera genera lit zada, lap ro life ració de l « t o t in c lòs» co incide ix am b unp rocés de concen t ració em presar ia l hot e le ra ( i debenef ic is t u r íst ics concen t ra t s a la seva vegadaen aquest lobby: un 70% del t o t a l de r iquesa quegenera l 'act iv it a t t u r íst ica a Balears), però t am béd 'ap rofund im en t en un d iscu rs i unes p ràct iquesdua ls, pe l que fa a l m ode l t u r íst ic : per un bandah i ha la re t òr ica de l « t u r ism e de qualit a t » , e l lu xei l '»exce l·lència», però per l 'a lt ra h i ha ladeg radació de les zones t u r íst iques m adu resjun t am en t am b l'augm en t de l t u r ism e de baixcost .

És a d ir :Per un cost a t se 'ns ven g lam ou r , però per l 'a lt reh i ha una apost a im por t an t de l negoci t u r íst ic perba ix ar p reus, i fe r-nos am b el m ercat or fe d 'a lt resdest inacions t u r íst iques de la Med it e rràneaim m erses en con f l ic t es d iv ersos, com és e l casde Tun ísia .

A n ive ll m icro , a llà on ha fe t m és m al e l« t o t in c lòs» com a p roduct e és a les zonest u r íst iques m adu res, la Pla t ja de Palm a, Magalu f ,Ca la Rajada, e l Por t d 'Alcúd ia ... Bast a fer unavo lt a per t o t s aquest s ind re t s i v eu re en p le m esd 'agost i am b rècord de t u r ist es, t e rrasses i barsga irebé bu it s, i segones i t e rceres lín ies am bm u lt it ud de negocis que han posat e l pany ,m en t re a ls hot e ls sona la m úsica de l'espect acle if in s i t o t s'ob r i e l rest au ran t o e l bu fe t (que a ix íde pas est a lv iam en cam brers) a l púb lic engenera l, encara que no s'a llo t g in a l'est ab lim en ten qüest ió. Un fe t , per cer t , a favor it am b la Lle ide l Tu r ism e que t an t va fer serv ir e l GovernBauzá de bandera. De fe t , l 'ún ica «regu lació» de l« t o t in c lòs» reco ll ida a la lle i v e a d ir que e lst u r ist es no han de t reu re m en jar i beu re de lshot e ls, però qu i ve t l la per a ixò? Qu i en t reup rof it ?

(con t inua..)

4.6Què e st à p a ssa n t ?

(con t inua de pàg 4 .5 )

I a n iv e ll m acro, a llò que fa m al és laf i losof ia inheren t a l « t o t in c lòs», és a d ir , aquest avocació que t enen e ls ressor t s, com a t endènciaa l'a lça pe l que fa a l m ode l d 'exp lo t ació hot e le ra ,de ser una m ena de «negoci t o t a l» , que pot est arm olt bé a l Car ib , on pot ser no h i ha res m és queaixò i s'a ixequen m acrohot e ls de nova p lan t a ap la t ges verges, però que xoca am b la rea lit a teconòm ica i em p resar ia l de les nost res Il les, on e lt u r ism e és const it u ït per m ile rs de pet it esem preses i m icroem preses, no so ls d 'a llo t jam en t .par t ida : és a d ir , que e ls benef ic is de l t u r ism e,com ha passat a a lt res t em ps, es repar t e ix in(a lm enys, en a lguna m esu ra).

I t o t est à inven t a t : no és gensrevo lucionar i l im it ar e l « t o t in c lòs» aest ab lim en t s de m ajor cat egor ia , o senzil lam en tposar cond ic ions a ls hot e ls que e l vu lgu in ofer ir ,com ara que ob r in a lm enys 9 m esos a l'any , quein t rodue ix in quot es de p roduct e loca l, o queinclogu in t am bé als est ab lim en t s de l vo lt an t d insl 'o fe r t a de serve is de ls qua ls pot s gaud ir am b la«pu lsere t a». Ja h i hav ia t ou roperadors que hofe ien , abans de què Sy r iza p lan t e jàs lim it art am bé e ls ressor t s i e l t o t -in c lòs a Grècia fa unsm esos.

Això és e l que farà e l nou Govern : regu lara llò que e l m ercat , t anm at e ix , no au t orregu la , ique pat e ixen t an t em presar is comt reba lladors/res de l sect or de l'ho t e le r ia , perquèt anm at e ix darrera uns p reus irr isor is de paquet st u r íst ics h i so l haver t am bé cond ic ions labora lsp recàr ies.

Est à m olt bé par lar de t u r ism eresponsab le , de responsab il i t a t socia l de lesem preses t u r íst iques, i de la responsab il i t a t quet en im t ot s a l 'hora de cu idar de l t u r ism e i e lt e rr it o r i ( l 'au t èn t ica ga ll ina de ls ous d 'or , no hoob lidem ). Però la responsab il i t a t de ls poderspúb lics és vet l la r perquè e ls cre ixen t sdesequ il ib r is que es m an ifest en en form a depob resa i desigua lt a t s, i que t enen t am bé e l seure f lex a l m ón de l'em p resa, m inv in d ràst icam en t .

«Arreg lar» e l p rob lem a de l « t o t in c lòs»pot ser no és canv iar e l m ode l hegem òn ic, peròpot ser un de ls e lem en t s que ens don in p ist es decom s'ha d 'ar t icu lar una par t de l'econom iat u r íst ica am b una v isió econòm ica basada en e lbé com ú , és a d ir , que t o t es i t o t s guanyem .

«Tot inclòs», sí:

però sense exclou re la m ajor ia de ls benef ic isgenerat s pe l t u r ism e.

«Tot inclòs», sí:

però sense de ixar la d ign it a t pe l cam í.

4.7Què e st à p a ssa n t ?

La fo rça "d 'a n a r ju n t s"

Gu illem So liv e lle s

Anar jun t s, am b m olt a f reqüència , s’hav ist i/o ana lit za t per a lguns com una pèrdua dequalit a t , d ’arre ls, de ll iber t a t .., però la rea lit a t ésla por a la pèrdua de vot s i, sov in t la por a perd requot es de poder persona l.

Per a a lt res, les esquerres sem b la que nopoden ser t a l si no són pu res (passades perl’ ind icador de pu resa de cadascú ).

Els d ife ren t s par t it s m olt es vegadess’han anat inven t an t a base de m at e ixos ax iom esam b m inúscu les d ife rències que, a ben segu r ,pod ien haver est a t fàcilm en t superades a basede d ià leg .

Am b t ot es les p revencions que ca l t en iren par lar de les po lít iques nord -am er icanes, unacosa sí que podem ap rend re d ’e lles, i és quedesp rés de les p r im àr ies, on d iscu t e ixen iexposen t o t s e ls p rog ram es de cadascú , desp résfan un b loc i es p resen t en com a t a ls.

El cas de la coa lic ió /par t it MÉS és unexem p le de com les coses poden no ser ben béaix í.

Enguany han est a t capaços de fer unp rog ram a ser iós i una exposic ió de l m at e ix senseesquerdes abans d ’hora .

D ic abans d ’hora perquè sem b la quequalcuna n ’h i ha a hores d ’ara . Però la quan t it a tés t an pet it a que l’hem de donar per par t in t eg ra lde l p roduct e ..

Un de ls senya ls de que la coa lic ió , aram at e ix ( i creuem els d it s), funciona com unre llo t ge , és que en m olt s de casos no es sap dequ in par t it p rové cadascú .

I pot ser d ireu : Què h i p in t a aqu í aquest afo t o?: Idò res, van jun t s.

La f ina lit a t de ls par t it s és arr ibar a l poderper a poder canv iar les coses, i aqu í és oncom encen les d iscrepàncies:. Que si no va l t o t per governar (d ’acord ). Que si aquest s són uns forast ers (sense m irar-ho de p r im com p t e ..). Que si aquest s són m assa naciona list es (quant o t hom ho és,,). Que si acaben de com ençar i no saben per on h ivan. e t c..

És m illo r aclar ir i pact ar les d ife rènciesabans de les e leccions i anar jun t s?

Jo crec que és indub t ab le , ara bé, s’h ipoden argü ir t o t a cast a de em perons..

Jo e sp e r q u e gua ny in le s g a ne s d e

se rv ir a l p ob le !

5.1const ru in t a lt e rn a t iv e s

PRIORITATS DE LA UGTPER A UNA NOVA ETAPA

Com issió Exe cu t iv a d e la UGT I l le s Ba le a r s.

La nova Com issió Execu t iv a de la UGT deles Il les Balears, v a ser e leg ida en Cong résEx t raord inar i e l passat 11 de juny , t é e l rep t efonam en t a l de rep rend re e l d ià leg socia l i laconcer t ació am b els d ist in t s equ ips de governform at s desp rés de les e leccions de l 24 de m aig .

Els nost res p lan t e jam en t s en e l m arc de ld ià leg socia l, est an encam inat s a concer t arm esu res que rest it ue ix in e ls d re t s socia ls i labora lsperdu t s per les re t a llades rea lit zades du ran t lapassada leg isla t u ra . Ret a llades que han anat encon t ra de la m ajor ia socia l, quan la ciu t adan ia noha est a t la cu lpab le de la cr isi econòm ica sinó lav íct im a.

Les “ t isorades” a l 'Est a t de l Benest ar i lare form a labora l de l PP han p rovocat l 'em pob r im en tde la classe t reba lladora i l 'augm en t de ladesigua lt a t . Conscien t s de l fe t que Balearsnecessit a rà m il lo rar e ls ing ressos econòm ics perrever t ir la sit uació d ' in just íc ia socia l que pat e ix laciu t adan ia , donarem supor t a les p ropost es quesorge ix in per par t de l'Execu t iu ba lear per engegarun fron t com ú que reclam i a Mad r id la m il lo ra de lf inançam en t au t onòm ic, les inversions est a t u t àr iesi la m od if icació de l Règ im Especia l ba lear..

Un de ls com prom isos de la UGT perm il lo rar les cond ic ions de v ida de les persones quem és est an pat in t la cr isi econòm ica és e ld ' im pu lsar , jun t am en t am b CCOO, a par t ir deset em bre , una reco ll ida de signat u res perp resen t ar una In ic ia t iv a Leg isla t iv a Popu lar am bl'ob ject iu de què e l Par lam en t espanyo l ap rov i unap rest ació d ' ing ressos m ín im s que ajud i a laciu t adan ia du ran t e l t em ps que apuest a no t engu iocupació n i recu rsos.

L'anunci de l Govern de les Il les Balearsd ' im p lan t ar una renda bàsica a Balears per a lespersones am b m enys recu rsos és, sens dub t e , unam esu ra necessàr ia que a judarà a les fam ílies m ésnecessit ades.

Per const ru ir un fu t u r de p rog rés sost ingu ten la nost ra com un it a t és u rgen t d issenyarm esu res, des de la concer t ació socia l, quem od if iqu in e l m ode l econòm ic i m in im it zin lap recar ie t a t labora l. No bast a am b què les x if res del'a t u r ba ix in , sinó que hem de llu it a r t o t s a l’una,e ls d ist in t s agen t s que in t ervenen , per a favor ir e lt reba ll de qua lit a t i am b d re t s. Tam bé, pot enciar lainvest igació i e l desenvo lupam en t de les po lít iquesact iv es d 'ocupació que han est a t redu ïdes du ran te ls anys de cr isi m alg ra t ser un e ix fonam en t a l peraconsegu ir la m il lo ra de l’ocupació.

(con t inua..)

5.2construint alternatives

PRIORITATS DE LA UGT PERA UNA NOVA ETAPA

(continua de pàg 22)

Des de la nostra perspectiva, el placontra l'explotació laboral de l'Executiuautonòmic ha de comptar amb els seuspropis mitjans humans i, així, sumaresforços amb la Inspecció de Treball percontrolar els abusos que s'estan produinten tots els sectors, fonamentalment en lacontractació parcial.

Una altra de les nostresreivindicacions és cercar fórmules peraconseguir la prolongació de la temporadaturística. Per això, entre les nostrespropostes a la Conselleria d'Innovació,Investigació i Turisme, ressaltem la quepretén que els ingressos del nou impostturístic reverteixin en allargar la temporada,millorar la qualitat de l'ocupació i de l'ofertaturística, el medi ambient i el territori.

En aquest intent de prolongar latemporada turística, una altra de lesiniciatives que pensem que ha d'impulsar elGovern balear és iniciar les negociacionsperquè es redueixin les taxesaeroportuàries durant l'hivern. Perpotenciar el turisme esportiu, cultural,gastronòmic etc., durant els mesos detemporada baixa, és necessari que arribinmés avions a les Illes durant aquestaèpoca de l'any.

D'altra banda, en l'àmbit intern, UGTestà immersa en canvis en la sevaestructura per construir un sindicat méssenzill, més àgil, més democràtic i méstransparent, al servei dels treballadors i deles treballadores. Per això, es duran aterme fusions de les nostres federacions iredisseny de les Unions de ComunitatAutònoma, canvis que necessiten serabordats des d'un consens global peraconseguir una UGT unida i forta.

6.4

a lt r e s ve u s

Els nom enam en t s d ecà r r e cs

po lít ics i le s se ve scon t r a d iccion s

M ique l Rosse lló

Presiden t de l’At eneu Pere Mascaró

Aquest es darreres setm anes hem v iscu t

e ls nom enam en t s que e ls nous equ ips de govern

han fe t per cob r ir l ’ o rgan ig ram a de les seves

respect iv es inst it u c ions. Com no pod ia ésser d ’una

a lt ra m anera h i ha hagu t op in ions per t o t s e ls

gust os. Op in ions a favor i a lt res en con t ra i

a lgunes cr ít iques m olt in c isiv es.

Soc p lenam en t conscien t que la v ida po lít ica que

hem v iscu t les darreres dècades ha est a t m arcada

per la m anca de t ransparència , l ’ enxu f ism e i la

corrupció. I que una de les causes de l canv i p rodu ït

a les darreres e leccions ha est a t la reacció

ciu t adana con t ra t an t s d ’abusos. Per a ixò no serè

jo qu i censu r i les cr ít iques con t ra conduct es poc

t ransparen t s. Més va l passar-se en la cr ít ica que

consen t ir act uacions indecen t s que a lguns, no

t o t s, fe ien en e l passat .

Però d it a ixò crec que t am bé en aquest es

cr ít iques hem d ’ésser rad ica ls, és a d ir , anar a

l 'a rre l i no quedar-nos am b les b ranques, per què

si no a vegades e ls arb res no ens de ixen veu re e l

bosc.

A re l de l nom enam en t “ an t i-est è t ic” de la

pare lla de la Conse lle ra de Salu t a un a lt càrrec,

s’ha genera lit za t i segons la m eva op in ió

bana lit za t e l fe t que dues persones que són

pare lla , est igu in o no casades, no poden t en ir e ls

dos llocs de rep resen t ació po lít ica .

Doncs bé, davan t aquest es op in ions,

con t aré la m eva exper iència i la de la m eva

com panya. Quan na Lila Thom às va ésser e leg ida

Dipu t ada i m em bre de l Conse ll de Mallorca, jo va ig

ésser reg idor de l’Ajun t am en t de Marra t x í. Tot a ixò

d ins la leg isla t u ra 1995 -1999 .

En e l p r im er pact e de p rog rés na Lila fou

reg idora de l’Ajun t am en t de Palm a i jo Conse lle r

de Treba ll i Form ació de l Govern de les Il les

Balears. I en e l segon pact e de p rog rés jo va ig

ésser Conse lle r de Cooperació Loca l i

Vicep residen t de l Conse ll de Mallorca i na Lila

D irect ora de l’ In st it u t Ba lears de la Dona.

He de d ir que m ai vàrem reb re cap cr ít ica

n i púb lica n i en p r iv a t per aquest s fe t s i t an t na

Lila com jo ens sen t im orgu llosos de les t asques

que vàrem desenvo lupar aque lles anys,

lòg icam en t accep t an t que m és d ’una vegada

com et érem errors i t inguérem def ic iències.

(con t inua..)

6.5

a lt r e s ve u s

Els nom enam en t s d ecà r r e cs

po lít ics i le s se ve scon t r a d iccion s

(con t inua de pàg 6 .4 )

Suposo que això t é a veu re en què e ls dos

fa anys i panys que ens ded iquem a la llu it a

po lít ica independen tm en t d ’ésser pare lla . Fa anys

que e ls dos sabem i p ract iquem que a una pare lla

cap de ls dos depèn de l’a lt re sinó que t é v ida

p ròp ia . Per cer t que m ’he ob lida t de d ir que na Lila

i jo hem coincid it en m és coses a la nost ra lla rga

v ida de com prom ís i exper iència po lít ica , concep t e

que t am bé ap rof it o per re iv ind icar. Una d 'aquest es

se rem un t a a la “ p reh ist òr ia ” . Quan jo com p lia

condem na a una p resó franqu ist a per l lu it a r per la

l l iber t a t i la dem ocràcia , na Lila segu ia m il it an t

c landest inam en t a les f i les de l’esquerra

revo lucionàr ia pe l m at e ix ob ject iu .

Allò que és rep rovab le i que se qualif ica de

nepot ism e és sit uar a un lloc de responsab il i t a t

po lít ica a una persona pe l so ls fe t d ’ésser fam il ia r

o am ic d ’una a lt ra que ost en t a igua lm en t un

càrrec de responsab il i t a t a l m arge de la seva

và lua. Però que dues persones, sigu in pare lla o

am ics, ost en t in càrrecs po lít ics per què t engu in

cond ic ions i s’ho han guanyat no t é res de dolen t .

Doncs bé, la m eva com panya Im m a Salam anca ha

renuncia t a ésser D irect ora Genera l d ’ Innovació i

Recerca, càrrec pe l qua l t é sob rada i p rovada

capacit a t , en t re a lt res raons per les cr ít iques que

des d ’a lgun m it jà de com un icació se va fer pe l fe t

que és la pare lla de l d ipu t a t de MÉS An t on i Reus.

Per m i a ixò és no ésser rad ica l a lhora

d ’ana lit zar e ls com por t am en t po lít ic de les

persones. Com no ho és desqua lif icar pe l càrrec

d ’assessor de l Conse lle r de Med i Am b ien t i

Ag r icu lt u ra a l m eu com pany i am ic Mat eu Morro

argum en t an t que fa m olt s d ’anys que se ded ica a

la po lít ica , perm et eu que jo afege ix i “ la nob le

act iv it a t de la po lít ica” o què quan d ir ig ia e l PSM

ten ia una o alt ra act it ud , en lloc d ’ana lit zar si és o

no un exper t en po lít ica ag ràr ia , que és e l m ot iu

pe l que se l’ha anom enat .

O desqua lif icar com a Direct ora Genera l de

Tu r ism e a Pila r Carbone ll, que no t inc e l gust de

conè ixer , per la seva exper iència com em presàr ia

de rest au ració o per la llengua en què ha escr it

a lguns tw it t s.

Perm et eu -m e que t orn i a re iv ind icar la

rad ica lit a t si no vo lem cau re en e l parany de

quedar-nos am b allò secundar i i no anar a l fons de

les qüest ions.

6.1

a lt r e s ve u s

2 0 1 5 , Any d 'e le ccion s

M ique l Rosse lló

Presiden t de l’At eneu Pere Mascaró

Les darreres e leccions m un ic ipa ls i

au t onòm iques han suposat un da lt aba ix a l m apa

e lect ora l v igen t f in s ara . Però encara hem de v iu re

les cat a lanes de l 27 de set em bre que seran m olt

im por t an t s, m alg ra t a lguns pensin que e l seu

resu lt a t no ens afect arà . I acabarem aquest any

e lect ora l am b eleccions genera ls. Unes e leccions

que se ce leb raran quan la ciu t adan ia pot const a t ar

qu ines han est a t les conseqüències d ’ap licar

det erm inades recep t es neolibera ls i

cen t ra lit zadores a les cr isis que pat im .

La d re t a no ha esco lt a t les p rot est es de la

ciu t adan ia n i les cr ít iques a les po lít iques

d ’aust er it a t n i t an t so ls a l Papa en la seva darrera

encíc lica . Segue ixen pensan t que a pesar de

l’ in crem en t de la pob resa, la pèrdua de d re t s

socia ls i labora ls i una socie t a t cada cop m enys

sost en ib le per les generacions fu t u res ca l recep t ar

m és dosis de la m at e ix a m ed ic ina.

Davan t l ’ esgot am en t de l m ode l d ’Est a t i

l ’ in crem en t de l’ independen t ism e t ot s e ls par t it s

po lít ics espanyo ls est an d isposat s a in t rodu ir

“ canv is” a la const it u c ió v igen t . El PP i Ciudadanos

per una m ajor recen t ra lit zació. El PSOE per una

federa lit zació de l’act ua l est a t de les au t onom ies i

Podem os encara no sabem de cer t per què.I

davan t la cr isi de la dem ocràcia que so lam en t se

pot com bat re am b corrupció 0 , t ransparència i

par t ic ipació , m al anem si e ls par t it s im p lica t s en

casos g reus de corrupció com encen per no

reconè ixer la seva cu lpab il i t a t .

El PP m ira cap una alt ra banda. El PSOE no

assum eix la g ravet a t de ls ERE d ’Andalusia . Ni e l

PNB n i Convergència n i UDC se ’n penede ixen de ls

seus corresponen t s casos de corrupció. I per a

Ciudadanos. que hav ia d ’ésser e l parad igm a de l

regeneracion ism e, t an t és governar am b el PSOE

dels EREs com am b el PP de Mad r id que li su r t la

corrupció per les ore lles.

I t o t a ixò d ins e l m arc de la g reu cr isi que

pat e ix la Un ió Eu ropea que se t roba en una cru ïl la

de la qua l so lam en t pod r ia sor t ir am b m és Eu ropa

Polít ica i m és Dem ocràcia però on e ls Est a t s i e l

poders fàct ics s’han a lia t per agafar e l cam í

con t rar i.

(con t inua..)

6.2

altres veus

2015, Any d'eleccions

(continua de pàg 6.1)

Davant aquest panorama els gransmitjans de comunicació espanyols ja hotenen tot decidit, fins hi tot saben quin seràel resultat de les eleccions. Segons ellspassarem d’un bipartidisme PP – PSOE aun de quatre, (PP – PSOE – Ciudadanos iPodemos).

Però aquesta no és la realitatelectoral de l’Estat espanyol comdemostrava en Pep Valero a un article delpassat número de l’Altra Mirada quetitulava “La realitat territorial que maianalitza el centralisme espanyol” o com hodemostrarà un treball d’anàlisi electoral deles darreres municipals i autonòmiques queproperament publicarà l’Ateneu PereMascaró.

La realitat és que les forcessobiranistes d’esquerres representen quasiun 8% de l’electorat espanyol i si aaquestes hi sumen les nacionalistes iregionalistes de dretes arribem a un 14%.Però si fem referència solament alsterritoris a on aquestes forces existeixen elsobiranisme d’esquerres supera el 15% iamb la dreta nacionalista supera ambescreix el 25% per tant podem deduir queel seu pes és força important als seusterritoris i no se’ls pot ignorar en el mapaelectoral estatal.

Doncs bé a mi em preocupa quèfaran aquestes forces polítiques invisiblesper la majoria dels mitjans de comunicació.I molt especialment les que representen elsoberanisme d’esquerres.

Estic pensant amb el BNG i ANOVAa Galicia. Amb Bildu i Geroa Bai al PaísBasc i Navarra. Amb CHA a Aragó. AmbERC, CUP i ICV al Principat. Compromís alPaís Valencià. Nova Canaria a lesCanàries i a les Illes amb MÉS perMallorca, Més per Menorca, GuanyemEivissa i Gent per Formentera.

Si considerem que aquest cicleelectoral que acabarà el desembre vacomençar amb les eleccions europees,aquí ja tenim el primer fracàs. Tant MÉSper Mallorca com la CHA defensàrem unasola candidatura unitària d’aquestes forces.El fet és que pesaren més els interessospartidaris i legítims de cada una d’elles iens presentàrem en quatre o cinccandidatures diferents.

Crec que ha arribat el moment detrencar aquesta dinàmica i plantejar­nos lacreació d’un espai polític del sobiranismearreu de l’Estat espanyol. Un espai querebutgí les polítiques d’austeritat i defensila prosperitat compartida, que defensiradicalment l’ecologisme polític, que lluitiper la corrupció zero, la transparència i laparticipació i que defensi el dret a decidir,és a dir que no situí el subjecte polític ambel poble espanyol sinó amb els pobles quelliurement ho decideixin.

(continua..)

6.3

a lt r e s ve u s

2 0 1 5 , Any d 'e le ccion s

(con t inua de pàg 6 .2 )

El t em ps i l ’ exper iència de t reba ll en com ú

ja d irà qu ines han d ’ésser les form es de

coord inació po lít ica i in st it u c iona l que s’ha de

dot ar aquest nou espa i po lít ic , ara t oca con t inuar

t reba llan t per im pu lsar aquest a convergència .

Allò que no ens podem perm et re és que

t o t es aquest es forces po lít iques i l ’ e lect ora t que

rep resen t en no p in t in res a lhora de decid ir e ls

canv is que se poden in t rodu ir a l m ode l econòm ic i

m ed iam b ien t a l, a la m anera d ’en t end re la

dem ocràcia i a l m ode l t e rr it o r ia l. De fe t , fa unes

setm anes e l d ir igen t de Bildu Fernando Barrena

de ia a una en t rev ist a d ’una rev ist a cat a lana: “ Els

independen t ist es bascos hem de passar de ser

espect adors a par t act iv a de l canv i a l’ est a t

espanyo l” .

Crec que les coses cam inen en aquest a

d irecció i est ic convençu t que e ls sob iran ist es

d ’esquerres de les Il les hem d ’apost ar a fons per

aquest a opció. Vo lem con t r ibu ir a la derro t a de la

d re t a espanyo list a i v o lem par t ic ipar a sor t ir

d ’aquest es cr isis am b m és just íc ia socia l, m és

sost en ib il i t a t , m és dem ocràcia i am b el d re t a

decid ir de ls pob les que ho vu lgu in . I per

aconsegu ir-ho se necessit a rà a l Par lam en t

espanyo l la p resència de l’esquerra espanyo la

però t am bé de l’esquerra sob iran ist a , si no vo lem

que se repet e ix i un p rocés const it uen t com el de l

1978 .

7.1

cu lt u r a

ESCOLA D ’EST IU ROSASENSAT

5 0 ANYS

“ Una e sco la nova p e r un s pob le sll iu r e s”

M a t ie s Ga rcia s

Professor d ' EOI

L’Associació de Mest res Rosa Sensat

enguany ha fe t anys: 50 . El p r incipa l re fe ren t de la

renovació pedagòg ica, un de ls m és sò lid s ba luards

de la defensa de l’esco la púb lica i en cat a là , una de

les e ines fonam en t a ls d ’acció i de re f lex ió per a la

m il lo ra de l’ensenyam en t no e lit ist a i arre la t en e l

m ed i va ser creat l ’ any 1965 a Barce lona, en honor

de la m est ra i pedagoga Rosa Sensat i Vila (1873 -

1961 ). Al l la rg de m ig seg le e l d inam ism e de

l’Associació de Mest res Rosa Sensat s’ha

m an ifest a t en form a de ll ib res, cu rsos, rev ist es,

jo rnades, docum en t s, encon t res i, de m anera m olt

especia l, t am bé a t ravés de les esco les d ’est iu .

Mallo rca, i en par t icu lar Menorca, han est a t m ed is

m olt recep t ius a l m issat ge de renovació

pedagòg ica que ha irrad ia t Rosa Sensat du ran t

aquest s lust res. Bona par t de l m ov im en t “ verd ”

de ls darrers anys segu r que no s’exp lica sense e l

foc co lgat que ha de ixat en la com un it a t educat iv a ,

i especia lm en t en t re e ls docen t s, e l m ov im en t Rosa

Sensat .

Am b m ot iu de l 50è an iversar i, aquest ju l io l

passat s’ha donat a conè ixer la “ Declaració

p rov isiona l de la 50a Esco la d ’Est iu de Barce lona.

Una esco la nova per uns pob les ll iu res” , un

docum en t d ’acció que s’au t op roclam a p rov isiona l

perquè és una inv it ació a la com un it a t educat iv a

que e ls seus im pu lsors es com prom et en a

desenvo lupar a l l la rg de 2015 i de cara a l fu t u r.

“ Una esco la nova per uns pob les ll iu res” és

una declaració que par t e ix de la vo lun t a t de ls

m est res de m arcar un hor it zó “ que perm et i

recuperar l ’ esperança i com ençar a const ru ir un

m ón m és hab it ab le , m és hum à i m és just ” . Per a ixò

p roposen una esco la const ru ïda a par t ir de t res

e ixos: “ les eco log ies, la l lu it a con t ra les

desigua lt a t s i les cu lt u res” .

(con t inua..)

7.2

cu lt u r a

(con t inua de pàg 7 .1 )

Eco log ie s i e sco la

És a par t ir de la consciència eco lòg ica que

e ls signan t s se sen t en par t d ’una ún ica espècie , la

hum ana, i par t d ’un t o t p lanet ar i, la Terra . Una

Terra que vo len “ de ix ar hab it ab le ara , sense

esperar dem à” , ja que “ la nost ra eco log ia po lít ica

t r ia la igua lt a t d ’accés a ls recu rsos econòm ics t o t

fen t èm fasi en la cooperació en com p t es de la

com pet ència i e l respect e a la d iv ersit a t en fron t de

la un iform it a t ” .

Con t r a le s d e sig u a lt a t s i a f a vor d e le s

cu lt u r e s

Pel que fa a les po lít iques socia ls,

m an ifest en que en t enen l’educació com una e ina

de com bat con t ra les desigua lt a t s i com una

con t r ibució a l p rog rés i a la pau .

Per una a lt ra par t , am b re lació a les cu lt u res,

m an ifest en la necessit a t de reconè ixer i respect ar

e l p lu ra lism e i la r iquesa cu lt u ra ls, ja que és la

cu lt u ra e l que v incu la les persones am b l’un iv ersa l.

D ’aqu í que se ’n der iv i la necessit a t d ’uns d re t s

hum ans un iversa ls, una dem ocràcia m u lt icu lt u ra l i

l ’ e l im inació de “ les rest r icc ions que e ls est a t s so len

im posar en m at èr ia l ingü íst ica , re lig iosa o

cu lt u ra l” .

Una cr id a d e s d e l'e sco la

Par t in t d ’un concep t e m olt am p le de

com un it a t educat iv a –de m anera que inclou in fan t s

i joves, fam ílies, m est res i an im adors, però t am bé

inst it u c ions, m it jans de com un icació i agen t s

cu lt u ra ls– e ls im pu lsors de l m ov im en t fan una

cr ida púb lica per com prom et re ’s a :

a) fe r-se p resen t s en t o t s e ls debat s educat ius

b ) p r ior it zar la funció socia l de l’educació i

com bat re les desigua lt a t s des de l’esco la

c) debat re què ca l ap rend re i fom en t ar e l d ià leg

cr ít ic i la d iscussió argum en t ada.

Són t res ob ject iu s ober t s, però clars i

con t unden t s. Tot a la com un it a t educat iv a est à

conv idada a par t ic ipar-h i. Ben segu r que t am bé la

de les Il les.

E1

e n t r e v ist a

GABRIEL HUGUETBALLESTER

un poe t a d e le s r a jo le s

Bie l Pè re z i Pe p Va le ro

Avu i ens acost am a una persona que per a

nosa lt res desper t a un in t erès especia l. En e ll

con f lue ixen una sèr ie de circum st àncies que no es

donen am b freqüència en la m at e ix a persona: Ha

lidera t d iv erses exper iències socia ls i po lít iques

(Bloc d ’Est ud ian t s Independen t ist es, Espa i Mallorca

a Barce lona, En t esa...) , l lu it a i v iu en un pob le on

e ls ven t s ideo lòg ics no li són ga ire favorab les,

d ir ige ix una em presa innovadora que re iv ind ica e ls

nost res va lors m és t rad ic iona ls (Fàb r ica de ra jo les

h id ràu liques Huguet i de m at er ia ls d iv ersos de

const rucció) i t ira endavan t una em presa de

com un icació t an nost rada com és Ara Balears. Per

a conè ixer en Bie l, t am bé és m olt im por t an t en t rar

a la seva em presa de Cam pos i de ix ar-se am arar

per l ’ am b ien t aust er , funciona l, aco ll idor de la

fàb r ica de ra jo les. Am b serenor i am b ganes ens

facil i t a la conversa.

Li dem anam que ens don i quat re dades

persona ls.

Tenc 42 anys. He est ud ia t Arqu it ect u ra

Tècn ica. Tot es les def in ic ions són com p lexes a

par t ir d 'aqu í, no sé d ir exact am en t què som : pare

d ’un n in de quat re anys. Am b pare lla am b la que

av ia t ens casarem . I sense una p rofessió def in ida.

Perquè, def in ir-m e com em presar i no m ’acaba de

convèncer. Jo em d ic “ e l ra jo le r ” , perquè és una

cosa que m ’ag rada t o t i que fe im m olt es m és coses

que ra jo les...

No et sen t s ben def in it com em presar i?

Mirau , pas m olt de gust de fer aquest es

coses. Però, quan d ius “ em presar i” sem b la que

pot s fer qua lsevo l cosa; i jo no far ia qua lsevo l

cosa. M’ag rada fer e l que fa ig , no qua lsevo l cosa.

No m ’acab de t robar còm ode am b aquest a parau la ;

em cost a d ir-m e em presar i. Tam poc m ’ iden t if ic

am b apare llador o arqu it ect e t ècn ic. El m és p roper

que em sen t és ‘ ra jo le r ’ .

Tot va com va... Su r t un d iar i i em

conver t esc en ‘d iar ie r ’ ,a ix í. Som un em prenedor en

les coses que m 'ag raden .

(con t inua..)

E2

l 'e n t r e v ist a

(con t inua de E1 )

Et pod r íem def in ir com un poet a de

l’em p resa?

Més que de l’em p resa, de la fe ina. De la

fe ina, sí. In t en t es fer e l que t ’ag rada i fe r-ho e l

m il lo r possib le , am b am or. L’am or sí que li pot s

posar , depèn de t u . Que allò desp rés sigu i ar t , o

poesia , o no ho sigu i s’escapa de les t eves

possib il i t a t s. Jo bàsicam en t , a la fàb r ica , en e l m eu

d ia a d ia , re iv ind ic dues coses: o f ic i, que és una

cosa que s’ha perdu t m olt a Mallorca (lo de ra jo le r

sem b la que ho d ic en b rom a, però ho d ic en ser io).

Jo , què sé fer? Coses d ’aquest es. Perquè fa devu it

anys que fe im peces de cim en t . Vàrem com ençar

fen t coses m és t rad ic iona ls i hem avançat fen t

coses m és con t em poràn ies... Jo d ’a ixò en sé. Per

t an t , és m olt im por t an t re iv ind icar l ’ o f ic i.

Més en llà d ’haver est ud ia t d ’apare llador ,

t am bé he est ud ia t d ’eng inyer indust r ia l i de

“ p ro ject m anager ” . O sigu i que de form ació en

t en im , però la form ació , a l f ina l s’acaba conver t in t

en una cosa m olt secundàr ia si no acaba donan t

l loc a l’ ” o f ic i” . Abans l’o f ic i e ra nom és exper iència ;

ara , per sor t , l ’ o f ic i t am bé va ll iga t a la form ació , i

si pot esser un iv ersit à r ia , m il lo r.

Jo re iv ind ic l ’ o f ic i com a valor m olt p r im ar i.

I l ’ a lt re que re iv ind ic és am or. Fer les coses perquè

t ’ag rada, perquè t ’h i sen t s còm ode, perquè h i

apor t es qua lque cosa m olt t eva; m és en llà d ’una

sim p le p rofessió com a “ m odus v iv end i” o com una

m anera de guanyar dob lers.

I s’h i pot v iu re a ix í?

Bé, jo crec que és la m anera de t ancar e l

cerc le : fe r una fe ina de la que en v ius i que a la

vegada passes gust de fer-la . Avu i, que m ’he

re incorpora t a la fe ina desp rés de les vacances, no

vo ld r ia que sonàs a una m ica r id ícu l, però ja t en ia

ganes de t ornar. Perquè t enc m olt s de p ro ject es,

m olt es coses a fer , i ja t enc ganes de posar-m ’h i.

És una cosa que et re t ro -a lim en t a . Com que passes

gust de fer-ho t ’apor t a coses i v as assum in t nous

rep t es, noves inqu ie t uds, t ’ um p l. Tu um p ls la fe ina i

e lla t ’ om p le a t u . Pot s apor t ar-h i m és coses de les

que h i apor t ar ies si no passassis gust de fer-ho.

(con t inua..)

E3

l 'e n t r e v ist a

(con t inua de E2 )

Cer t am en t t ’has guanyat la im at ge d ’una

em presa innovadora. Una em presa que com b ina

a llò t rad ic iona l am b una v isió in t e rnaciona l. Heu

t engu t una sèr ie de p rem is p ro ject an t l ’ a r t esan ia

loca l en una p ro jecció in t e rnaciona l. Aquest , creus

que pod r ia esser un m ode l per a les Il les? Aquest a

és la d irecció correct a?

Mem , jo t enc aquest a dob le vessan t ,

em p resar i, i com p rom ès. Per t an t , com em presar i

e t pod r ia respond re una cosa, però des de l pun t de l

com prom ís h i ha m at isos d ife ren t s a afeg ir-h i. El

que re iv ind ic per a m i crec que t am bé puc

re iv ind icar-ho pe ls a lt res. Jo et d ir ia que crec que e l

que nosa lt res fe im és una cosa que m olt a m és gen t

pot fe r. Perquè a Mallorca h i ha m olt s m és of ic is.

Nosa lt res hem fet i fe im fe ina am b dues p rem isses

que m olt es m és em preses pod r ien ap licar: una és

la innovació , la cu r iosit a t , l ’ au t oex igència .

A nosa lt res t o t ens in t eressa; vo lem

evolucionar sem pre , vo lem anar m és en llà , v o lem

fer-ho m illo r... Aquest a act it ud és e l que ens ha fe t

evo lucionar de l’a rqu it ect u ra t rad ic iona l i de l

m ercat loca l a l’ a rqu it ect u ra con t em poràn ia i a l

m ercat in t e rnaciona l. Perquè hem fet a ixò? Per la

inqu ie t ud . I, a la vegada, som am b ic iosos i v a len t s.

Jo crec que aquest es quat re coses: o f ic i, am or ,

inqu ie t ud i am b ic ió , són ap licab les a m olt íssim es

a lt res em preses m allorqu ines. Aquest a recep t a pot

ser ú t i l , pens, perquè a Mallorca est am m olt

m ancat s de re feren t s.

Fa devu it anys que t enc l’em p resa i he

crescu t am b pocs re feren t s. Cam per va fer una

cosa sem b lan t i in sp iradora , t am bé e ls v ins

d ’Àn im a neg ra. És gen t am b la que crec que, m és

o m anco, com par t im aquest ADN, aquest a

est ra t èg ia em presar ia l. O, am b parau les d ’avu i en

d ia , v a lors.

Respect e d ’aquest a act it ud , t robes m és

sensib il i t a t a Mallorca o a l’est ranger?

El m ón és m olt g ran , i a Mallorca est am

carregat s de defect es... nosa lt res, si haguéssim de

v iu re so ls de l m ercat loca l, no ens en sor t ir íem .

Hem d 'ap rof it a r e ls benef ic is d 'un m ón g loba l i

in t e rconnect a t i sum ar les sensib il i t a t s de fora a les

que t robam aqu í. A Mallorca, g loba lm en t , h i ha

poca sensib il i t a t , però ind iv idua lm en t , h i ha m olt s

casos de sensib il i t a t , a t o t s n iv e lls, i a nosa lt res ens

han ajudat m olt íssim t ot es aquest es ind iv idua lit a t s.

(con t inua..)

E4

l 'e n t r e v ist a

(con t inua de E3 )

Ser ia aquest a Mallorca a la que e ls forans li

han de m ost rar e ls va lors que t é perquè e ls

descob re ix i?

Efect iv am en t . Quan jo va ig recuperar la

fàb r ica l’any 1997 , acciden t a lm en t perquè jo no en

fe ia com p t es (jo est ud iava “ Pro ject Manegam en t ” a

Lond res i no fe ia com p t es t ornar a Cam pos a fer

ra jo les n i loco), però es va m or ir m on pare i em

vaig t robar a l davan t de la fàb r ica . Aque lls anys, a

Barce lona (que era on jo hav ia est ud ia t ) es par lava

m olt de rehab il i t ac ió , de m odern ism e,

d ’arqu it ect u ra t rad ic iona l. Una cosa que aqu í

s’hav ia ob lida t i rebu t ja t quasi t o t a lm en t .

Aqu í, des de ls anys se ixan t a a ls anys

noran t a , l ’ a rqu it ect u ra t rad ic iona l desapare ix

t o t a lm en t , d igues-l i ra jo les, m arès, ped ra , pare t s,

v id r ie res, fust er ies... t o t p ràct icam en t desapare ix .

De fe t , jo sem pre d ic una m ica p rovocan t , que a

Mallorca es recupera l’a rqu it ect u ra t rad ic iona l

perquè vénen e ls a lem anys a m it jans i f ina ls de ls

noran t a i d iuen : “ aquest s m at er ia ls que vosa lt res

est au t iran t i est au dest rossan t , jo e ls vu ll.

Aquest es pare t s de ped ra, aquest es por t es de

nord ... a ixò t é m olt de va lor ! ” Els m allorqu ins

est àvem t iran t g rans m osaics o t apan t -los am b

m oquet es, condem nan t vo lt es i por t a ls... Una

g rand iosa pèrdua pat r im on ia l. Rea lm en t h i ha un

fe t m olt im por t an t i és que vénen de fora i ens

d iuen : esco lt au ! a ixò t é va lor.

Tam bé és ver que, en para l·le l, la form ació

cu lt u ra l a Mallorca du ran t e ls anys noran t a va

arre lan t a poc a poc. Hi ha m és gen t que ha anat a

la un iversit a t i h i ha m és gen t m allorqu ina que

com ença a va lorar l ’ a rqu it ect u ra t rad ic iona l. Però

f ins a m it jans de ls noran t a l’ a rqu it ect u ra t rad ic iona l

est ava t o t a lm en t ob lidada i desp rest ig iada. A

Mallorca, e ls anys se ixan t a , h i dev ia haver un

cen t enar de fàb r iques d ’h id ràu lic .

A Cam pos n ’h i hav ia quat re . I a cada pob le ,

a cada barr iada de Palm a, cadascú es fe ia lo seu . A

m it jans noran t a so ls quedava un hom e, a Manacor.

De cen t a un , t o t hav ia desaparegu t en t ren t a

anys. Nosa lt res ho recuperam perquè a m i

m ’ in t e ressava aquest m ón ; jo pensava que això

t en ia un fu t u r. Desp rés, am b el d ia a d ia , a l anar

fen t fe ina (am b un requ isit bàsic que és p icar m olt a

ped ra), la idea va evo lucionan t . Com ences a veu re ,

a poc a poc, que la idea in ic ia l que t en ies, que era

fer arqu it ect u ra t rad ic iona l per a un m ercat loca l,

v a evo lucionan t i e t p lan t es ara (que és e l que m és

m ’ in t e ressa) davan t l ’ a rqu it ect u ra con t em poràn ia i

e l m ercat in t e rnaciona l i posan t a l d ia la nost ra

t rad ic ió per ofer ir-la a t o t e l m ón .

A quan t s països arr ibau?

És irregu lar , perquè ara est am cre ixen t . Hi

ha dos concep t es: un és p rend re consciència de l

canv i que ha sign if ica t in t e rne t . Am b in t ernet e t

su r t en clien t s d ’Alem anya, D inam arca o Japó que

no saps ben bé d ’on venen . Són vendes pun t ua ls

que a poc a poc van sorg in t i que cada vegada

sor t im a cercar m és. Desp rés h i ha la fe ina

est ruct u rada d ’ in t e rnaciona lit zació. Nosa lt res cre im

m olt en esser la fàb r ica d ’Eu ropa. Cre im que, des

de Mallorca, per bagat ge, p rox im it a t i cost os

labora ls, podem fab r icar per a Eu ropa. Per t an t

o fer im la nost ra fe ina pe ls països d ’Eu ropa

Occiden t a l, especia lm en t Lond res, França i

Alem anya, i para l·le lam en t ens van sor t in t

opor t un it a t s a Aust rà lia , Nova Ze landa, Singapu r ,

Est a t Un it s... pa ïsos que t enen un poder adqu isit iu

a lt i poden en t rar en aquest s segm en t m it jà i a lt en

e l que nosa lt res ens m ovem .

(con t inua..)

E5

l 'e n t r e v ist a

(con t inua de E4 )

La Mallorca t u r íst ica pot esser un

m ost rador de l v ost re p roduct e?

Sí; ev iden t . Aquest s d ies, ju st abans de

par t ir de vacances, varen con f irm ar una com anda

de Suècia . Qu inze m et res quad rat s per a dues

persones que est aven de vacances per aqu í i v aren

veu re un bar de Deià que t en ia ra jo les nost res i e ls

ag radaren per a la seva cu ina d ’Est oco lm . És un

poc anecdòt ic , perquè són fe t s pun t ua ls, però

passen sov in t , és un pot encia l que est à

desap rof it a t . La Mallorca t u r íst ica , g loba lm en t , ha

apost a t per un arqu it ect u ra t o t a lm en t

despersona lit zada, sor t e ra , a m és, que pod r ia ser a

Las Vegas o a Eg ip t e , però en a lguns casos

com ença a canv iar , per a bé. Hi ha m olt es

pot encia lit a t s im por t an t s a desenvo lupar-h i.

El t u r ism e que ens arr iba és sensib le a

aquest p roduct e?

El t u r ism e m it jà i a lt que ens arr iba , sí. I ho

hau r íem d ’ap rof it a r ; és una de les e ines de

p rom oció que hau r íem d ’ap rof it a r m és. Per sor t ,

a ra es fan hot e ls de m és caràct er i qua lit a t , i am b

alguns nosa lt res hem com ençat a fer-h i fe ina. Un

pet it g rup d ’hot e le rs ho veuen com un va lor a feg it ,

que dóna una persona lit a t a l seu hot e l. Encara és

t est im on ia l, n ’h i ha m olt pocs, però la ver it a t és

que h i ha una cer t a m il lo ra en la t endència .

Ja ens has d it que eres un em presar i m olt

pecu lia r. Una p rova d ’a ixò ser ia la t eva im p licació

en e l d iar i Ara Balears?

Jo m ’af ic en aquest a t asca per un t em a de

com prom ís. No és un t em a em presar ia l; o no és un

t em a de negoci. El que passa és que en aquest

t em a de com prom ís in t en t apor t ar-h i e ls va lors

em presar ia ls que crec que h i fan fa lt a . Crec que és

e l m il lo r que jo h i puc apor t ar. En Jaum e Pere lló i jo ,

que som els im pu lsors in ic ia ls de l’Ara , ho fe im per

un t em a de com prom ís i perquè vè iem que fe ia

fa lt a (perquè, a m és, e l D iar i de Balears acabava

una et apa). Crec que e ls va lors que jo defens a la

m eva em presa i e ls va lors que jo defens en l’Ara

t enen un m at e ix f i l conduct or: v o le r fe r un

p roduct e de qualit a t , m odern , t ransversa l i

am b ic iós.

(con t inua..)

E6

l 'e n t r e v ist a

(con t inua de E5 )

Es pod r ia d ir que és la cu lm inació , o una

passa m és, de l com prom ís po lít ic?

És una et apa nova, d ife ren t , però coheren t

i lòg ica am b la m eva t ra ject òr ia . L’Ara és,

ev iden tm en t , una m anera de fer po lít ica . D ife ren t

de l que hav ia fe t f in s ara , però jo fa ig l’Ara

ún icam en t i exclusiv am en t per com prom ís am b el

país. La vocació d ’Ara no és fer negoci; és fer m és i

m il lo r com un icació per a poder t en ir un país m il lo r.

Pensam que t en ir un m it jà de com un icació com

l’Ara és la m il lo r m anera d ’a judar a l país. Però

l’Ara , un de ls requ isit s p r incipa ls que t é és que es

p lan t e ja en clau em presar ia l. Si no ho en focam des

de l pun t de v ist a de la v iab il i t a t em p resar ia l, és

im possib le fe r-ho. La m en t a lit a t per fe r un p roduct e

d ’aquest s és que ha d ’esser rend ib le , que hem de

t robar capacit a t f inancera per fe r-ho, hem de

t robar ing ressos, hem de con t ro lar les despeses...

L’Ara és una em presa; perquè e l vo lun t ar ism e no

bast a . Massa casos h i ha hagu t a Mallorca on s’ha

ape l·la t a l v o lun t ar ism e. Hem d ’ape l·la r a l r igor

em presar ia l. Hav íem de fer un d iar i que (a m és

am b els anys que v iv íem tan t a n iv e ll de cr isi

econòm ica com d ’host i l i t a t m an ifest a de l Govern )

hav ia de ser rend ib le , am b cr it e r is em presar ia ls, o

si no no t en ia cap fu t u r.

Com est à en aquest s m om en t s e l p ro ject e?

Jo crec que, per d iv ersos m ot ius (a par t de l

parèn t esi est iuenc, on t o t es re laxa un poc), l ’Ara

és un p ro ject e que ja cam ina so l (com tu it e java fa

poc n ’And reu Man resa) i ja ha superat l 'e t apa de l

na ixem en t , que per a m i era la m és d if íc i l i

im por t an t . Hem dem ost ra t que podem fer un d iar i

de qua lit a t , m odern i que sum a (les darreres

aud iències de OJD ens donaven 150 .000 usuar is

ún ics m ensua ls a la w eb ), per t an t , aquest m ode l

de d iar i es veu que ja est à llançat i que ja t é e ls

fonam en t s posat s. Ten im 2 .000 subscr ip t ors, i t o t s

e ls ind icadors van pu jan t .

Ara ha de conso lidar-se i con t inuar

cre ixen t , perquè l’ im por t an t és cré ixer , en d iversos

aspect es, però cré ixer , essen t f ide ls a la nost ra raó

de ser. Avu i no t en im un Govern en con t ra com

hav íem tengu t f in s ara i a ixò t am bé és im por t an t .

Nosa lt res no dem anam cap t ract e de favor de res,

t an so ls dem anam que e l Govern no ens vag i en

con t ra (e l de Bauzá ens va llevar , des de l p r incip i,

t o t a la pub lic it a t i t o t es les subscr ipcions, excep t e

les de la Conse lle r ia d ’en Bie l Com pany ; que es

negà a llevar-les, i crec que s'ha de d ir ) .

Qu ines am enaces t é avu i l ’Ara?

A n ive ll em p resar ia l ha de m an t en ir e l

r igor. La parau la aust er it a t no sona m assa bé, però

hem d ’esser m olt est r ic t es am b els t em es

f inancers; m olt e f ic ien t s. I a n iv e ll ed it or ia l hem

d ’aconsegu ir fe r un bon d iar i (m il lo r de l que est am

fen t ). El requ isit p r in c ipa l és fer un bon d iar i;

independen t i que apor t i v a lor a ls seus lect ors. No

pot acom odar-se , no pot esser dòcil a ls poders

púb lics, no es pot re laxar. El d iar i apor t a a l país

una v isió det erm inada de les coses, unes anà lisis, i

un con t rapoder. Els lect ors han de perceb re que e ls

d iar i e ls apor t a va lor , és a d ir , in form ació r igorosa.

(con t inua..)

E7

l 'e n t r e v ist a

(con t inua de E6 )

L’Ara pod r ia fe r una fe ina de crear una

cer t a xarxa de m it jans de com un icació en cat a là?

És possib le a lgun t ipus de co l·laboració en xarxa?

Una de les coses p r im eres que vàrem

in t en t ar era la co l·laboració am b alt res m it jans, per

exem p le am b Prem sa Forana. Volíem ajudar una

m ica a fer p recisam en t aquest a xarxa am b t ot es

les pub licacions de la Prem sa Forana. Vàrem

com ençar , però e l p ro ject e ha est a t m olt d if íc i l . Jo

crec que a l’Ara hem fet un p roduct e m olt d igne,

però ha est a t m olt du r fe r-lo. La m anca de

com prom ís que m alau radam en t h i ha a Mallorca ho

ha fe t m és d if íc i l . Manca de subscr ip t ors, m anca

d ’anuncian t s, m anca d ’ inversors... La gen t es

com prom et poc i a Mallorca t o t cost a m és de l que

pensam que hau r ia d ’haver cost a t . Per t an t , si l i

sum am la cr isi econòm ica, la de ls d iar is ( i encara

m és en paper i en cat a là), i l ’ host i l i t a t de l Govern

Bauzá, ha est a t un p ro ject e du r , d if íc i l , que ja hem

su rat . I que ara , a poc a poc, desp rés de t res anys,

est à encam inat , però ha cost a t m olt m és de l que

pugu i sem b lar. Per t an t , v o ld r íem fer m olt es m és

coses? Sí, però no hem pogu t . És una m àx im a que

jo ap lic a la fàb r ica : no fe im el que vo lem , fe im e l

que podem . Qualque d ia esperam poder t en ir m és

capacit a t per t r ia r m és e l que vo lem , perquè vo lem

fer m olt es m és coses de les que hem pogu t fe r. La

rea lit a t , a Mallorca, però so l ser aquest a , i n 'hem

de ser conscien t s sem pre .

Quan com ences a t en ir inqu ie t uds pe l

naciona lism e d ’esquerres?

De pet it , a n iv e ll fam il ia r , sem pre m ’hav ia

m ogu t a l’ò rb it a de l PSM de Cam pos. El com prom ís

socio -po lít ic cu lt u ra l e l reb de la fam ília . I, quan

m e’n va ig a la Un iversit a t , a ls 18 anys, am b aquest

pun t d ’em p renedor que t enc, m un t am el sind ica t

d ’est ud ian t s (e l BEI, Bloc d ’Est ud ian t s

Independen t ist es) am b un com pany de classe a

l’Esco la d ’Apare lladors i d ’a leshores ençà. Dev ia

esser e l 91 .

Mira que m un t ar e l BEI a l’Esco la d ’Arqu it ect u ra

Tècn ica...

El re la t de t o t a la m eva t ra ject òr ia és

l’em p renedor ia . Abans vos pod r ia haver d it : som

em prenedor. Però és una parau la t an m anyuclada,

que no m 'ag rada m assa! Però e l cer t és que, si

qua lque cosa som és em prenedor , p r im er e l BEI

(perquè pensàvem que fe ia fa lt a ; i a ix í v a ser ), i

desp rés la fàb r ica (acciden t a lm en t , perquè jo fe ia

com p t es segu ir est ud ian t a fora i am b 23 anys la

va ig agafar ). Mon pare va m or ir , les m eves

germ anes eren pet it es i jo era l’ún ic que pod ia

agafar la fàb r ica : o la llogàvem o la ven íem . Fe ia

un pare ll d ’anys que est ava a la ba ixa perquè m on

pare no t en ia m assa vocació em presar ia l i fe ia

anys que est ava m ala lt ; per a e ll la fàb r ica era un

m odus v iv end i perquè e ll on cen t rava les energ ies i

i l ·lu sions era en la cu lt u ra .

El com prom ís socio -po lít ic i cu lt u ra l em ve

de la fam ília , l ’ em p renedor ia crec que és m és

m eva. Al m at e ix t em ps que m ’ in ic iava en la fàb r ica

vàrem m un t ar l ’Espa i Mallorca a Barce lona, am b en

Sebast ià Alzam ora, g ràcies a l m est ra t ge i a la

con f iança d 'en Dam ià Pons. Anys desp rés, En t esa

per Mallorca per a m i t am bé va ser una exper iència

d 'em p renedor ia , que va acabar am b el na ixem en t

de MÉS. Aquest a crec és la m eva const an t :

l ’ em p renedor ia .

(con t inua..)

E8

l 'e n t r e v ist a

(con t inua de E7 )

I assum ir e ls r iscs..

Sí, la f ron t era en t re em prenedor ia i

t em er it a t a vegades és d ifosa. A vegades no és bo

de fer saber si som em prenedor , v a len t , o un poc

t em erar i. Però, som aix í: inqu ie t . Va ig afron t an t

rep t es, p ro ject es, i de t o t s e lls n ’ap renc, de t o t s. I

in t en t m il lo rar const an tm en t . De t o t e l què he fe t

n ’he ap rès coses, que jo crec que és e l m és posit iu .

En aquest m om en t no est às a la p r im era

lín ia de par t it ?

No, no. Est ic t o t a lm en t apar t a t . Crec que és

una cosa abso lu t am en t im p rescind ib le , separar-ho.

Si he est a t e l fundador i l ideran t l ’Ara (que aquest

est iu hau rem de reconsiderar què fe im ), no pod ia

fer una fe ina de par t it . L’Ara és una fe ina

t ransversa l, de sum ar , a par t id ist a , d ’arr ibar a l

m àx im de gen t possib le . És incom pat ib le una cosa

am b l’a lt ra .

I com ho veus des de la t eva sit uació

act ua l?

Uhhh . Com es veu? Molt com p lica t , m olt

com p lica t ! En e l sen t it que jo som am b ic iós, com ja

he d it , i jo vo ld r ia que e l Govern i les d ist in t es

inst it u c ions ho fessin m olt bé i fessin m olt es coses.

Per t an t com que som am b iciós, em sap una m ica

de g reu . Per a lt ra banda, t enc p rou exper iència i

som prou rea list a com per veu re e l d if íc i l que és

t o t . La m anca de recu rsos econòm ics, la m anca de

recu rsos hum ans, la necessit a t de t em ps per a

reso ld re m olt s de t em es... Per t an t , a l f ina l, som

com prensiu . Cr ít icam en t com prensiu .

Escèp t ic?

Tam bé som una m ica escèp t ic . Perquè t o t

a ixò que jo vo ld r ia , per t o t s e ls m ot ius que ja vos

he d it , cost arà aconsegu ir-ho. Crec que s’ha de

donar un supor t cr ít ic a aquest Govern . Hem

d ’esser conscien t s de les lim it acions, i de la

com p lex it a t de l m om en t i de les Il les on v iv im , però

hem d ’ex ig ir que acom p le ix in e ls rep t es que des

de l pob le hav íem p lan t e ja t . Essen t conscien t s,

però , que possib lem en t s’hav ien generat m olt es

m és expect a t iv es dam un t aquest Govern de les

que es poden acom p lir. És ev iden t . Es faran coses i

ja se n ’est an fen t . Acaben d 'arr ibar i t enen

m olt íssim per fe r , esperam que ho facin ; fem -los

cost a t , i siguem ex igen t s sem pre , pe l bé de t o t s.

En a lgun m om en t de la t eva exper iència de

par t ic ipació po lít ica t ’has sen t it crem at ?

Sí, sí. Tot és m olt du r. En t o t es les

exper iències que vos he com en t a t , en t o t s e ls

casos, he t engu t m om en t s ba ixos, m olt s. No t an t

d ’env iar-ho a rodar , però sí de desàn im , perquè

veus que t u li has ded icat m olt es hores, m olt s

d ’esforços, m olt es il·lu sions, i m olt es vegades no t é

e ls resu lt a t s que vo ld r ies, però cada vegada not

que les coses van m illo r , que avançam , que h i ha

m és so lidesa.

(con t inua..)

E9

l 'e n t r e v ist a

(con t inua de E8 )

I de ixes persones pe l cam í...

Massa. D ins la m eva exper iència po lít ica

t enc persones que em deceben . Vist am b

perspect iv a , v ist a la t ra ject òr ia que ha t engu t en

t o t s aquest s anys, m olt a gen t no ha est a t e l que

hem pensava, bàsicam en t en clau d 'ego ism e; però

he conegu t m olt íssim a gen t ex t raord inàr ia . El

posit iu supera de m olt e l negat iu , de m olt . Però, h i

hagu t m om en t i sit uacions du res, però en la v ida, i

en la po lít ica , t o t i que t engu is m om en t s negat ius,

ca l que t engu is t ens un pun t de com prom ís i

d ’em pen t a que faci que l’endem à o

l’enpassat dem à t orn is rené ixer. Avu i ho env iar ies

t o t a fer punyet es, però dem à dem at í e t t ornes

a ixecar a lt ra vegada. Jo t enc m om en t s pun t ua ls

ba ixos, perquè t o t p legat és m olt du r i m olt d if íc i l .

La fàb r ica m 'ha ensenyat m olt íssim , pot sem b lar

que fe im m olt es coses, i m olt s nom s i p rem is. Ara

m at e ix , hem par t ic ipa t a les Jornades de Disseny

de Pollença, on h i ha hagu t g rans nom s; sí, però les

nòm ines s’han de pagar cada m es! Hi ha m olt a

fe ina darrere e ls g rans nom s i e ls g rans p ro ject es.

Tenc defect es, però t am bé crec que t enc una g ran

capacit a t de recuperació. Les em prenyades, les

decepcions, e t fe ren m olt , perquè h i apor t es t o t e l

que pot s, però a l cap d ’un d ia o dos t e 'n recuperes

i ja t ornes est ar en m arxa. Ser ia r id ícu l, gosar ia d ir

que irresponsab le , no t en ir m om en t s ba ixos. El

m ón en què nosa lt res ens m ovem no és fàcil, i ho

hem de saber , e l que im por t a és ser-ne conscien t i

ser for t s per a recuperar-se i m an t en ir la l lu it a i e l

com prom ís, perquè són va lors que du im m olt

end ins.

Això ho v ius a Cam pos...

Clar ! I essen t de Cam pos, què vo ls? És e l

m un ic ip i d ’Eu ropa Occiden t a l on la d re t a t reu

m illo rs resu lt a t s. Jo d ic am b un poc de conya que

és la reserva esp ir it ua l d ’Occiden t . Viu re a Cam pos

t am bé és du r , haver nascu t , i sob rev iscu t , a

Cam pos a m i em fa d ’una past a especia l. Cam pos

va esser m olt du r am b m on pare ; e l v aren

m alt ract ar m olt des de ls poders loca ls, per m olt s

de m ot ius, però bàsicam en t dos: l ’ oposic ió a la

u rban it zació d ’Es Trenc a ls anys vu it an t a , i

l ’ oposic ió a les po lít iques cu lt u ra ls que du ien des

de l’Ajun t am en t . A m on pare e l pob le e l v a asf ix ia r

m olt i a ixò m 'ha m arcat m olt . Per t an t , jo , que em

sen t de Cam pos, he hagu t de saber v iu re i cré ixer

am b aquest es d if icu lt a t s.

El l l ina t ge Huguet ha est a t un obst acle , una

a juda, un “ hand icap ” a superar?

El l l ina t ge Huguet és e l que és. No ens

podem p lan t e jar si ens ag rada m és o m anco. Hem

de com p t ar am b el que t en im . Per a m i e l l l ina t ge

Huguet ha est a t , sob re t o t , m ot iu d ’orgu ll. Jo

re iv ind ic e ls va lors de m on pare , i de m a m are;

encara que m on pare era e l qu i exerc ia un

lidera t ge m és for t . Em sen t m olt hereu d 'e lls dos.

Ell t en ia una vessan t m és cu lt u ra l, l i t e ràr ia , am b

honest edat , bonhom ia i com prom ís. Jo em sen t

m és còm ode en e l m ón act iv ist a , em p renedor , però

m e sen t f ide l, o ho in t en t , a la seva honest edat ,

bonhom ia i com prom ís.

(con t inua..)

E10

l 'e n t r e v ist a

(con t inua de E9 )

Has fe t m ai cap poem a?

Qualque vegada escr ic, però no m ’he

at rev it a escr iu re poem es. I no crec que ho faci

m ai. Crec que m ’ha m arcat m olt ésser “ f i l l de” .

Però per bé. Molt es vegades pens: què far ia m on

pare? Sem pre t enc p resen t que no puc t ra ir e ls

va lors de m on pare . És un est ím u l. El que d igu in

“ e ls a lt res” m ’és ben igua l, m ' im por t en “ e ls m eus” ,

en un sen t it am p li; em vaig avesar fa m olt s d ’anys

a ésser resil ien t . Cam pos m ’ha cu r t it en resil iència .

Cam pos ha est a t i és du r pe ls qu i som una m ica

d ivergen t s. No vo l d ir que no em sen t i cam paner i

que no h i hag i una bona conv iv ència , però és

ev iden t que hem est a t d ife ren t s a la m ajor ia de

gen t de Cam pos. I una cosa que ll igar ia am b això

és que, am b la g loba lit zació , ens t robam am b

m olt a gen t de t o t e l m ón am b la que com par t im

va lors, inqu ie t uds, coses. La g ran sor t de la

g loba lit zació i de in t ernet és que podem posar en

con t act e m inor ies de l t o t e l m ón i a ix í anam

form an t co l·lect iu s m és g rossos.

Hi veus b rot s verds en e l t eu pob le?

Brot s verds de què, po lít ics, econòm ics,

socia ls? Jo som m olt cr ít ic am b el m ode l econòm ic

cam paner , que ho cond ic iona t o t des de fa seg les..

Aquest v ict im ism e perm anen t de què no ens han

de ixat u rban it zar Es Trenc em sem b la

abso lu t am en t r id ícu l. Som cr ít ic am b el n iv e ll

educat iu i fo rm at iu ; que redunda en e l m ode l socia l

i econòm ic. De t o t es m aneres passen coses: ara h i

v a haver uns recit a ls de poesia on h i va par t ic ipar

m olt a gen t jove . Això pod r ia ésser un b rot verd .

L’a lt re d ia h i v a haver “ L’Ar t n it ” am b m olt de

m ov im en t . Per t an t , passen coset es. Hem d ’ésser

op t im ist es, però e l “ m ainst ream ” de l v ict im ism e

cam paner perquè no ens de ixen u rban it zar Es

Trenc a m i em t reu de polleguera, i encara és ben

v iu .

Vo ls afeg ir qua lque cosa m és?

Que em sem b la dest acab le i l loab le

aquest a fe ina que fe is de posar en con t act e la

gen t ; de fer recerca. El com prom ís des de d ist in t s

f ron t s per form ar m il lo r a la gen t , per a in form ar-la

m il lo r , són dues coses claus per a fer una Mallorca

m illo r. Són bàsiques. És im por t an t fe r con f lu ir m olt s

de fron t s: des d ’em p reses que pugu in t ransm et re

va lors, pugu in crear r iquesa, f in s a d iar is, a t eneus,

par t it s; t o t s fan fa lt a . Ag ra ir-v os aquest a fe ina. Fa

fa lt a una g ran dosi de resil iència , perquè e l cam í

no és fàcil.

T1

t r in xe ra m un icip a l

L’Aju n t am e n t d e Pa lm aca nv ia d e sp a t xos p e r

b a r r ia d e s

Llo r e n ç Ca r r ió i Cre sp í

Si a les 19 :55 h de l d ia 24 de m aig a lgú ens

hagués d it que les coses pod r ien canv iar t an t , no

ens ho haguéssim cregu t . Si ens haguessin d it que

65 .637 ciu t adans, 23 .831 de Palm a, con f ia r ien en

MÉS per ser e l m ot or de t ransform ació de l nost re

pob le , t am poc est ic segu r que ens ho haguéssim

pensat m ai.

L’ev idència és que e ls t em ps canv ien i a

Palm a ja s’ha con form at e l govern de l canv i, e l

Consist or i que en com p t es d ’ocupar despat xos, fa

fe ina a peu de carrer. El g rup de MÉS per Palm a t é

un paper cen t ra l a l’Ajun t am en t i a l capdavan t h i

t robam unes dones i hom es obst ina t s, jo t am bé

m ’h i in c loc, a fer po lít ica en m ajúscu les. Aquest es

dones i hom es som An t on i Noguera, Neus Truyo l,

Mique l Pere lló , Mercè Borràs i jo m at e ix , Llorenç

Carr ió.

No nom és han canv ia t les persones, t am bé

han canv ia t les form es, i a ixò en polít ica t am bé

com p t a. Aquest s p r im ers cen t d ies a l’Ajun t am en t

de Palm a han est a t p lens d ’em ocions que a poc a

poc com encen a t ransform ar aquest a Ciu t a t en un

lloc m és hab it ab le per a ls residen t s, v isit an t s i

t u r ist es.

Quan en Ton i Noguera, des de la reg idor ia

de Mode l de Ciu t a t , Urban ism e i Hab it a t ge Digne,

va inaugu rar l ’Of ic ina An t idesnonam en t s de Palm a

est àvem fen t una passa m olt g ran . A par t ir d ’ara

l’Ajun t am en t s’ocupa de frenar cadascun de ls

av isos de desnonam en t , negocia am b les en t it a t s

bancàr ies i dóna una sor t ida d igna d ’hab it a t ge a

les persones que ho reclam en . D ’a lt ra banda, en

Ton i a m és ha fe t un av ís a navegan t s, sob re t o t a ls

especu ladors, i com ença a canv iar e l m ode l de

ciu t a t , un m ode l on no h i ha barra ll iu re per fe r e l

que es vu lgu i.

Un a lt re cop d ’e fect e per Palm a ha est a t

im pu lsat des de la reg idor ia d 'Eco log ia , Ag r icu lt u ra

i Benest ar an im al. Neus Truyo l en e l p r im er p le ja

va aconsegu ir ap rovar la declaració de ciu t a t

an t it au r ina i ha inst a t a les a lt res inst it u c ions de les

Il les a segu ir en la m at e ix a lín ia i fe r possib le a ix í

que e l m alt ract am en t an im al sigu i a lgun d ia una

rèm ora de l passat .

D ’a lt ra banda, t en im am b nosa lt res dos

reg idors de luxe: pu ra va len t ia i t am bé exper iència .

En Mique l Pere lló , reg idor de Cu lt u ra , Pat r im on i,

Mem òr ia Hist òr ica i Po lít ica Lingü íst ica , ha por t a t e l

seny a l’Ajun t am en t . Tot a llò que f ins fa uns m esos

l’an t er ior Consist or i hav ia m alt ract a t i de ix a t de

banda, ara en Mique l Pere lló ho ha fe t v isib le am b

una força i energ ia que no hav ia t engu t f in s ara :

hem recuperat e ls Prem is Ciu t a t de Palm a en

cat a là , i hem donat un im pu ls a la recuperació de

la m em òr ia h ist òr ica .

(con t inua..)

T2

t r in xe ra m un icip a l

(con t inua de pàg T1 )

En canv i, na Mercè Borràs, ha t ornat posar

les persones per davan t de t o t . Recordem com els

Serve is Socia ls p r ior it zen e ls necessit a t s, com per

exem p le , en e l rea llo t jam en t de ls residen t s de

l’ed if ic i de vu it p lan t es de l barr i de Pere Garau que

t é p rob lem es d ’ in f rast ruct u ra .

Per la m eva banda, com a reg idor de ls

d ist r ic t es de Cen t re i de Pla t ja de Palm a i Pla de

San t Jord i, he ap rès com són d ’ im por t an t s e ls pet it s

canv is. Anar a esco lt a r e ls ve ïns, com ercian t s,

f ira ires, pagesos, m est res i t am bé e ls hot e le rs

m ’ha fe t veu re la necessit a t d ’una nova form a de

fer po lít ica : hem de recuperar l ’ esper it repub licà i

hem de const ru ir en t re t o t s una ciu t a t nova.

T3

t r in xe ra m un icip a l

Na Mar ia Ram on es va conver t ir , e l passat

13 de juny , en la p r im era bat lessa d ’Espor les, i ho

va fer desp rés d ’ob t en ir 7 reg idors i e l 57 ,02% dels

vot s a les e leccions de m aig . I t o t a ixò am b 27

anys. Rom pen t m ot l les, est ereot ip s i ro ls

inv isib i l i t zadors.

Quedam al Cafè Nou de l passe ig

d ’Espor les, un d ium enge de m at í. Prenem cafè i

a igua, i na Mar ia con t est a a les m eves p regun t es

sense pensar-s’ho, am b una espon t aneït a t que no

de ixa m arge a la respost a t àct ica . Té un aspect e

do lç, però par la segu ra de si m at e ix a , acaba les

f rases am b con t undència ; m ira a ls u lls de

l’ in t e r locu t or m en t re h i xerra , i ju st e ls desv ia per

sa ludar qua lque espor le r í que passe ja dava ll e l

m at ina l so l dom in ica l. Par lam del m ón i la bo lla ,

però h i ha una parau la que repet e ix un g rapat de

vegades du ran t t o t a la conversa: persones.

Persones norm als a l serve i de la gen t norm al.

Arr iba a l nova polít ica , i v e am b força.

Mai s’hagués im ag inat en t rar en polít ica ; sí

hav ia par t ic ipa t en d iversos m ov im en t s juven ils,

f in s i t o t en e ls JEN –com no fer-ho, en e l pob le de ls

germ ans Ferrà ! -, però sense p lan t e jar-se anar m és

en llà . El 2011 acaba de 5 a les ll ist es d ’en Mique l

Ensenyat , a t re t a per la seva form a de funcionar , i

su r t e leg ida reg idora . “ Hom e, quan em presen t per

reg idora am b 22 anys va ser for t per m i i per ca

nost ra , però res com quan fa ig la passar per anar

per bat lessa” , con fessa t o t recordan t e l d ia en què

en Mique l i la gen t de l PAS li dem anen que es

p resen t i a les p r im àr ies per encapça lar la l l ist a , un

d ia de carnava l en què “ no va poder pensar en les

d isf resses” . Ho va m ed it ar i v a d ir que sí, conscien t

que h i ha t rens que passen un so l cop a la v ida. I e l

seu no va descarr i la r , sinó que va resu lt a r ser

d ’a lt a ve locit a t .

En t re e ls dos g rans p ro ject es que t é ganes

de du r a t erm e són alla rgar e l carr i l b ic i f in s

l’ in st it u t –f in s a la Un iversit a t ja ser ia fan t àst ic- i

conver t ir e l cen t re de d ia en un cen t re t am bé

noct u rn . Espera aqu í m és sensib il i t a t que e l Govern

Bauzá du ran t e ls darrers quat re anys, que va

para lit zar un p ro ject e ja p repara t .

Fa la im p ressió de saber-se p reparada, però

no una heroïna. D iu unes quan t es vegades “ no t o t

és possib le ” , però no des d ’un pun t de resignació

sinó quasibé com un rep t e ; ho so l acom panyar de ls

concep t es “ i l ·lu sió” i “ ganes” . El seu lem a és

esco lt ar la gen t , i t am bé repet e ix que l’Ajun t am en t

est à ober t a t o t hom , i e l seu despat x t am bé; “ què

heu de m olest ar , h i som per esco lt a r-v os! ” repet e ix

a la gen t que t é re t icències a v isit a r-la . Això sí, t é

c lar íssim que la par t ic ipació no es fa nom és a les

inst it u c ions, i que has de par lar am b la gen t on és

la gen t . Tam bé t é clar que la ciu t adan ia s’ha de

coresponsab il i t zar per a què e l pob le funcion i: “ e ls

reg idors no podem est ar t o t lo d ia vo lt an t n i v eu re-

ho t o t , però si qu i v iu davan t una faro la que no

funciona ens ho d iu , la pod rem arreg lar ” .

(con t inua..)

M ARIA RAM ON SALASBATLESSA D ’ESPORLES

Llu ís En r ic Le a r Ap e z t e g ia Rip o ll

T4

t r in xe ra m un icip a l

(con t inua de T3 )

Tam bé sap que no est à so la : a Espor les t enen un

g ran equ ip que va m és en llà de ls reg idors i f in s i

t o t de la ll ist a . Segu ram en t d ’aqu í e l seu èx it

e lect ora l i la g ran quan t it a t d ’espor le r ins a l Govern

i a l Conse ll, com ençan t per un p residen t i segu in t

per un conse lle r de Med i Am b ien t ; “ ja , la gen t

f l ipa” , assegu ra.

L’om b ra d ’en Mique l Ensenyat és a lla rgada,

desp rés de deu anys com a bat le –“ e l m il lo r bat le

que pod ia t en ir Espor les” , pun t ua lit za la seva

successora-. Con fessa que la p r im era setm ana se li

v a fer m olt rar , i que so lia re fer ir-se a l seu despat x

com “ e l despat x d ’en Mique l” . Est ar a l’ a lt u ra

de ixada va ser una de les coses que li fe ien por , i

sab ia que les com paracions ex ist ir ien , però

considera que la t ransic ió ha est a t fàcil per la

d ife rència de per f i ls, e l fe t que en Mique l t engu i un

a lt re càrrec t an v isib le i que a lhora e l de ix a est ar

poc t em ps al pob le .

Na Mar ia veu e l canv i a l Govern i a l Conse ll

am b g ran esperança, però t am bé com una

responsab il i t a t per la g ran quan t it a t d ’ i l ·lu sió

generada. Considera que e ls canv is en aquest s dos

m esos ja són pa lpab les, si m és no de t arannà, i

que s’ha de fer a poc a poc i bé : “ és m olt m és fàcil

dest ru ir que const ru ir ” , recorda. Ara t oca anar a les

genera ls am b força, i de fensa fer-ho com a MÉS, ja

que rebu t ja les sopes de sig les in f in it es i canv iar de

cand idat u ra cada convocat òr ia e lect ora l: “ est ar ia

bé poder em prar dues vegades les pancar t es, que

sem pre les hem de t irar perquè canv iam de nom ! ” .

Af irm a que la po lít ica és una exper iència

per fect am en t com b inab le am b la joven t u t , i que

t o t hom hau r ia de passar per un a jun t am en t . Fa les

coses que fe ia abans de ser bat lessa, am b una

m ica m enys de t em ps ll iu re , perquè e ls po lít ics han

de ser persones norm als; la sorp rèn que la gen t

t rob i dest acab le que una bat lessa vag i a la p la t ja ,

su r t i de fest a o faci una cervesa a l bar com una

persona m és.

D iu que e l t ract e am b l’oposic ió és bo, que

la m ajor ia de p ropost es su r t en per unan im it a t i que

les d ife rències ideo lòg iques que h i ha s’han

d ’accep t ar am b nat u ra lit a t . No es pensa bara lla r

am b n ingú per ser d ’un a lt re par t it “ en de ixar de

ser bat lessa segu iré v iv in t aqu í, i v u ll poder fe r una

cervesa am b t ot hom . Ells t am bé fan fe ina pe l seu

pob le” . De ixar de ser bat lessa... d if íc i l par la r-ne

quan t o t ju st ha com ençat . I fa la sensació de t en ir

m olt a fe r , m olt a d ir.

im1

in m em or iam

CLIM ENT GARAU i ARBONA

EN LA M EM ÒRIAJa um e M a t e u i M a r t í

Presiden t de l'OCB

Clim en t Garau i Arbona va ser e l segon

p residen t de l’Ob ra Cu lt u ra l Ba lear , que d ir ig í des

de l 1970 a l 1976 . Uns anys de for t a e fervescència

socia l, cu lt u ra l i po lít ica en què l’en t it a t –de la

seva m à- exper im en t a un for t cre ixem en t en

nom bre de socis, a m és d ’augm en t ar

considerab lem en t la seva p resència púb lica arreu

de les Il les Balears. Tem ps, aque lls, ex igen t s quan t

a com prom isos i v a lors, en què l’en t it a t arre la

for t am en t i cre ix am b la so lidesa necessàr ia per

garan t ir-ne e l fu t u r que es m ere ix ia . Anys, en

def in it iv a , de llu it es, t reba lls i i l ·lu sions en què

l’OCB, am b Clim en t Garau a l capdavan t , v a serv ir

l le ia lm en t t an t de recer dem ocràt ic a la força

an t if ranqu ist a com de v iver d ’ idees i in ic ia t iv es de

p rog rés i de recuperació de la nost ra d ign it a t com

a país t an t de t em ps befada o vexada. Anys en

què es guanyà a cops de fe ina i f ide lit a t a les deus

de la nost ra persona lit a t co l·lect iv a e l d re t a ser la

m il lo r i m és p rest ig iosa in t er locu t ora de la socie t a t

c iv i l i l lenca am b l’adm in ist ració púb lica .

L’Ob ra Cu lt u ra l Ba lear va re t re un hom enat ge

púb lic a Clim en t Garau a l Teat re Pr incipa l de Palm a

e l 29 de desem bre de l’any 2008 . En aque ll act e

va ig d ir unes parau les que ara, en ocasió de la

seva m or t , crec que recob ren va lor i fo rça.

“ Som aqu í per veu re si Clim en t Garau ens

encom ana n i que sigu i un esqu it de l seu esper it

inqu ie t íssim . D iu l’ adag i que qu i s’assem b la a ls

seus no fa t or t a n ingú . Doncs no ens an ir ia gens

m alam en t , si v o lem reconquer ir dem ocràt icam en t

i assenyada e ls nost res at r ibu t s de pob le ad re t ,

p rend re de m odel un hom e ín t eg re que m ai no ha

de ixat de persegu ir l ’ exce l·lència ; d ’un pat r io t a

exem p lar ; d ’un esper it en t ercam en t inqu ie t , com

deia , que m ai no es cansa de cercar

raons per no de ixar n i un inst an t d ’en raonar qu ina

l’ha de fer per desvet l la r consciències, per cercar

com p lic it a t s, per inocu lar passió pe l país, pe ls

nost res Països Cat a lans.

“ Segu im necessit an t rebe ls am b causa com

Clim en t Garau , a ixò vo l d ir , v o lun t a t s i act iv ism es

ferm s per donar la cara sem pre i on sigu i pe l

nost re país, per la cat a lan it a t -p lu ra l i d iv ersa, com

ha de ser- de ls nost res països. Perquè e ls con t rar is

a l recone ixem en t de ls nost res d re t s, no de ixen

d ’escom et re ’ns i en m olt es ocasions am b m ales

ar t s. Les andanades con t ra la nost ra llengua no

t enen at u rador , com tam poc no en t enen e ls at acs

a la cu lt u ra que ens agerm ana per t a l

d ’esquar t e rar-la . Saben bé, e ls qu i ens vo len

conver t ir en peces de m useu , que la m il lo r

m anera d ’a feb lir-nos –i a l capdava ll, d ’anorrear-

nos- és fen t par t s i quar t s de l nost re dom in i. Uns

t err it o r is, ho sabem bé, que van de Fraga a Maó i

de Salses a Guardam ar. Per a ixò, per ev idenciar

que les bat usses i in vect iv es con t ra qua lsevo l par t

de la cat a lanopar la afect en i com prom et en

ser iosam en t e l con jun t , ens ca len bons

rep licadors, t an assenyat s com lle ia ls. Ens ca len ,

en def in it iv a , e ls m il lo rs act ius perquè t ost em ps

ens a jud in a esb rossar e l cam í que ens ha de

m enar , necessàr iam en t , a la p lena v igència de la

nost ra persona lit a t com a pob le” .

Sense cap m ena de dub t e , am b una co lla de

Clim en t s Garaus, t o t s e ls som n is i les u t op ies

ser ien a l’abast en dos d ies, com aque ll qu i d iu .

im2

in m em or iam

In m em òr iam

Clim e n t Ga ra u i Arb ona

M ique l Rosse lló de l Rosa lPr esi dent de l ' At eneu Per e Mascar ó

Ha m or t Clim en t Garau , un bon hom e, un

cien t íf ic , un pat r io t a , un cre ien t convençu t i un

dem òcrat a . Molt s'ha escr it aquest s d ies sob re la

seva v ida i e l seu exem p le per t o t nosa lt res.

A m i m 'ag radar ia resa lt a r la seva f igu ra de

dem òcrat a conseqüen t i v a len t perquè per llu it a r

con t ra la d ict adu ra franqu ist a ca lia ésser

dem òcrat a i t am bé va len t . I en Clim en t t é m olt s

ep isod is a la seva v ida, du ran t aque lla e t apa, que

ho corroboren . Jo nom és en dest acaré a lguns.

Quan e l m arç de 1972 es va const it u ir la

Mesa Dem ocràt ica de Mallorca en Clim en t Garau i

Josep Mar ia Llom par t rep resen t aren , en aquest a

p r im era p la t a form a dem ocràt ica m allorqu ina, e l

pensam en t naciona list a . En aque lla p r im era reun ió

clandest ina a l'esg lésia de la Encarnació t am bé h i

hav ia en t re a lt res, Fernando Truyo ls rep resen t an t

de l Par t it Car lí, n 'Euseb i Riera de ls est ud ian t s

an t if ranqu ist es, en Marcos Pera lt a de Com issions

Ob reres, An t on i Ma Thom às de per iod ist es

dem òcrat es o en Gu il lem Gayà rep resen t an t de l

Par t it Com un ist a . Assist iren en rep resen t ació de

l'Asssem b lea de Cat a lunya n 'An t on i Gu t ié rrez Díaz i

en Josep And reu i Abe lló.

Dos anys m és t ard se const it u í e l co l·lect iu

Tram un t ana signat u ra d 'ar t ic les a l D iar io de

Mallorca, que ag rupava a persona lit a t s dem òcrat es

d 'àm b it s m olt am p les, des de ls com un ist es,

passan t per in t e l·lect ua ls com Josep Melià f in s a

m onàrqu ics com An t on i Alem any. A la p r im era

reun ió que se féu a Can Tàpara va ig t en ir l 'ocasió

de com par t ir t au la t am bé am b en Clim en t Garau .

Tam bé ca l resa lt a r e l supor t que donà en

Clim en t , com a p residen t de l'OCB, a la creació de l

Secre t ar ia t m allo rqu í a l Cong rés de Cu lt u ra

Cat a lana, nucli que va coord inar n 'An t on i Serra

Bauzà i que en t re e ls seus m em bres h i hav ia

l 'est ud ian t an t if ranqu ist a Josep Valero.

Per ú lt im e l 1976 Clim en t va ser un de ls

im pu lsors de l'Assem b lea Dem ocràt ica de Mallorca,

en aquest cas en rep resen t ació de l Grup

Au t onom ist a i Socia list a de les Il les, recen tm en t

creat .

Com a Presiden t de l'OCB va ob r ir aquest a

en t it a t a t o t a l 'oposic ió dem ocràt ica de l m om en t

sense cap t ipus d 'exclusió. En aque lls darrers anys

de l f ranqu ism e qualsevo l act e de re iv ind icació

cu lt u ra l i iden t it à r ia es conver t ia en un act e po lít ic i

en conseqüència rep r im it pe l règ im . En m olt s casos

s'aconsegu ia superar e ls en t rebancs de la censu ra i

es conver t ien en act es d ' im pu ls a la llu it a per les

ll iber t a t s. En e l loca l de l carrer Im p ren t a era

hab it ua l t robar reun ions de d ist in t es t endències

ideo lòg iques i po lít iques, fou en aque ll t em ps, jun t

a la Casa de l'Esg lésia i m olt s loca ls parroqu ia ls,

cau pe ls llu it adors per la ll iber t a t .

(con t inua..)

im3

in memoriam

In m em òr iam

Clim e n t Ga ra u i Arb ona

(con t inua de IM2 )

Les Jun t es d irect iv es de l'OCB en aque lls anys de l

f ranqu ism e que p resid ia en Clim en t com p t aren am b

persones dest acades de ls par t it s c landest ins sense

exclusió.

Per acabar vo lia esm en t ar una act uació que

t ingué en Clim en t i que denot a la seva va len t a

conv icció dem ocràt ica . A p r incip is de 1974 na

Francisca Bosch rebé una car t a encr ip t ada de la

d irecció de l par t it com un ist a de Par ís, com era

hab it ua l d ins la bossa de dob le fons que

per iòd icam en t t ravessava e ls Pir ineus i arr ibava a

Palm a. En aquest escr it “ Par is” (com anom enàvem

a la Direcció) ens fe ia saber de l'ex ist ència d 'en

Mar iano Bonet . Un com un ist a e iv issenc que va

sor t ir de l ' i l la am b la re t irada de les t ropes de l

Cap it à Bayo i que passà la rest a de la seva v ida a

l'ex il i m il i t an t , sem pre m ilit an t a l Par t it . Ens

in form aven que en Mar iano pod ia ésser un ser iós

re forç per la d irecció de l par t it i l lenc i que

l'am baixada franqu ist a a Par ís est ava d isposada a

donar-l i e l passapor t si p resen t ava un con t ract e de

t reba ll de Mallorca.

Quan na Francisca Bosch exposà a ls

com panys la sit uació , n 'Euseb i Riera , recen tm en t

incorpora t a l par t it com un ist a , que a leshores fe ia e l

serve i m il i t a r l i v a recom anar que par lés am b en

Clim en t Garau que d ir ig ia un labora t or i d 'anà lisis

c lín iques, p ro fessió que exercia en Mar iano Bonet a

França.

Na Francisca no les t en ia t o t es quan par t í a

par la r am b en Clim en t a pesar de que hav ia

co incid it am b ell en m es d 'una cu it a clandest ina .

Cal t en ir p resen t que a in ic is de 1974 am b el

d ict ador v iu a El Pardo, t robar un em presar i, per

m olt dem òcrat a que fos, d isposat a fer un con t ract e

de fe ina a un ex il ia t , que a m és era com un ist a i

est ava d isposat a segu ir m il i t an t c landest inam en t ,

e ra com t robar una agu lla d ins un pa lle r. En Clim en t

Garau es va b r indar des de l p r im er m om en t i en

Mar iano va t reba lla r a l seu labora t or i f in s que m or í

uns anys m és t ard .

Els l lu it adors per la ll iber t a t m ai pod rem

ob lidar la conseqüen t act uació de dem òcrat es com

en Clim en t i e ls que en aque lls anys llu it àvem

con t ra e l f ranqu ism e, des de les f i les de l par t it

com un ist a , sem pre t ind rem un deu t e de g rat it ud a

Clim en t Garau . A l'hora de l seu com iat l 'h i v o lem

ret re hom enat ge, recone ixem en t i ag ra ïm en t a la

seva m em òr ia .

C l im en t , m a i pod r em ob l ida r - t e !

número 42 - setembre 2015

EUROPA no pot ignorar l'allau de refugiats

que arriben!

contraportada