file · web vie

Antonio Tinajas Ruiz. Projecte de direcció de l’Institut Cubelles per al període 2013-2017

1


1. Introducció

Aquest projecte és el resultat d’una opinió crítica compartida del funcionament actual del nostre

centre. També és la concreció d’un convenciment: que una millor gestió és necessària i hauria de ser

possible.

En un món incert com és el de l’educació, on les variables ultrapassen la nostra capacitat de

control, no ens podem permetre el luxe de malbaratar l’enorme potencial que atresoren moltes de les

persones que ens envolten, començant per les nostres companyes i companys. Aquesta idea ens porta

inevitablement envers la defensa de la necessitat de compartir a través de la participació.

La recerca d’aquesta participació és l’eix central d’aquest projecte que a nosaltres ens sembla útil,

realista i, sobre tot, obert als canvis consensuats.

2. Valoració del funcionament actual del centre

La valoració que fem del funcionament actual del centre està focalitzada en allò que considerem

que cal millorar i, en conseqüència, serà el punt de partida dels objectius proposats en aquest projecte de

direcció.

2.1. Dades generals del centre

L’institut Cubelles va iniciar les seves activitats durant el curs 2005-2006. És, per tant, un centre

jove. Al llarg d’aquests 7 anys, el centre ha anat canviant de manera significativa fruit de les actuacions

dels equips que han assumit la responsabilitat de dirigir el centre, però també com a resultat de la

disminució en el nombre d’alumnat i de professorat arran de l’obertura de l’institut veí. Pel que fa a

l’alumnat, ara ja sí que podem dir que el centre és copartícep dels seus èxits i els seus fracassos en els

seus finals d’etapa, doncs l’Institut Cubelles ha estat l’únic centre de secundària que ha conegut la major

part del nostre alumnat. Pel que fa al professorat, els últims concursos de trasllats i la reducció pel que fa

al nombre de professors i professores que hem experimentat durant els darrers cursos han configurat una

2


plantilla amb una elevada experiència i un lligam emocional amb el centre que, sense cap mena de dubte,

constitueix una de les fortaleses de l’Institut Cubelles.

En l’actualitat, comparteixen el centre 32 professors i professores, 366 alumnes (repartits segons

la taula 1) i 3 persones d’administració i serveis.

Nivell 1ESO 2ESO 3ESO 4ESO 1BAT 2BAT

Nombre de grups 3 2 2 2 2 1

Nombre d’alumnes 90 66 55 49 70 36

Taula 1: Nombre de grups i d’alumnes en cada nivell de l’ESO i del batxillerat

El nostre centre disposa de 15 aules ordinàries (amb canó, ordinador i connexió a Internet), 2

aules d’informàtica, 2 tallers, 2 laboratoris, 1 aula d’idiomes, 1 aula de dibuix, 1 aula de música, 2 aules

amb pissarres digitals, 1 laboratori d’energies renovables, 1 sala de guàrdia, 1 aula d’acollida, 1 biblioteca

(amb ordinadors que ens van ser donats, de segona mà, molt lents), 1 cantina, 1 gimnàs i la pista de

ciment amb dos camps de voleibol, un de futbol sala i dos de bàsquet. En resum, podem dir que és un

centre amb unes instal·lacions dignes amb un únic problema greu: la dolenta connectivitat amb la xarxa

des d’aquest passat setembre que limita greument el nostre treball (docent, administratiu...).

2.2. Els documents interns del centre

Tot i que la direcció actual del centre no ha estat capaç de trobar el text del projecte educatiu de

centre (a data 22 de gener de 2013, que és quan se m’ha permès consultar de manera presencial la

documentació sol·licitada), és bastant probable que aquest document existeixi, arxivat on no pot ser trobat

amb facilitat, ja que d’ell se’n fa ressò a la web del centre i existeix un índex del projecte lingüístic, que

ha de formar part de l’esmentat projecte educatiu, d’acord amb el decret d’autonomia de centre. En

conseqüència, del projecte educatiu de centre només podem dir, si l’acabem trobant, que molt

probablement només caldrà adaptar-lo a l’esmentat decret d’autonomia.

El que sí cal redactar són les normes d’organització i funcionament (NOFC). Pel que fa a les

NOFC, la nostra opinió és que , mentre no estiguin aprovades, l’organització i el funcionament del nostre

3


centre s’ha de fonamentar en l’actual Reglament de Règim Intern, sempre que no contravingui normes

superiors.

2.3. La convivència al centre

Els problemes de convivència en el nostre centre i la seva influència en el clima de treball dins de

les aules han anat evolucionant en el temps condicionats per un factor fonamental: el nombre d’alumnes.

La convivència, que era més difícil durant els primers cursos, s’ha vist facilitada pel descens que hem

experimentat quant al nombre de grups des de la creació de l’institut veí. Això, unit a l’abandonament

d’una certa tebior en el tractament de les conductes disruptives i la instauració d’una comissió de

convivència que es responsabilitza d’aplicar les mesures correctores amb una certa unitat de criteri també

ha ajudat a relaxar les tensions normals d’un centre com el nostre.

Això sí, trobem a faltar una promoció de la mediació com a eina de resolució dels conflictes entre

l’alumnat. Val a dir, que durant el bienni 2006-2008 es va fer en el centre una formació en mediació que

no va ser recollida pel vigent projecte de direcció.

Quant a la gestió de les conductes contràries a les normes de convivència i les faltes estem a favor

de la immediatesa de les respostes. També creiem que és important que el claustre disposi d’informació

en temps real (mitjançant la intraweb) de com es distribueixen les incidències per grups per tal de tenir un

coneixement més profund de la naturalesa dels problemes i de les decisions preses, i puguem contribuir

tots a aportar solucions a allò que globalment podríem anomenar la disciplina.

D’altra banda, els retards i molt especialment l’absentisme (no greu), són un problema recurrent

entre el nostre alumnat. La dispersió de la població en diferents nuclis i la situació del centre són les

explicacions que s’han donat a un comportament absentista que perjudica la marxa general del centre i,

per suposat, el rendiment acadèmic del nostre alumnat. La compactació de la jornada lectiva que tot just

encetem aquest curs 2012-2013 tenia, entre els seus objectius, reduir l’absentisme durant les tardes

suprimint les tardes.

El mecanisme de control de les faltes d’assistència i la seva notificació a les famílies no està sent

eficaç com a conseqüència:

4


De la lentitud que suposa la gestió de les faltes d’assistència a través del SAGA, sobretot en un

centre com el nostre, amb grups flexibles de les matèries instrumentals. És normal que el

professorat no ho tingui fàcil per trobar el moment per a fer aquesta tasca addicional de

transmissió de dades.

De la utilització d’enviaments per correu mensuals a les famílies amb la informació de les

absències injustificades dels seus fills i filles.

La conseqüència de tot plegat és que les famílies reben una informació esbiaixada pel que fa les

faltes d’assistència i la reben tard. Això perjudica el dret que les assisteix de poder intervenir amb eficàcia

en la correcció de les conductes que afecten l’educació dels seus fills.

Sembla pertinent explorar altres mecanismes que permetin el control i l’enviament a les famílies

(per exemple, via SMS, whatsApp) d’informacions relatives a les absències i els retards durant les

primeres hores de la jornada escolar. En tot cas, la immediatesa en les comunicacions amb les famílies ha

de ser prioritària.

2.4. Els resultats acadèmics de l’alumnat

Podem utilitzar diferents indicadors a l’hora de valorar els resultats acadèmics del nostre alumnat

i la seva evolució en el temps. Els indicadors aplicats al nostre institut (curs 2011-2012) per la comissió

de seguiment del pla estratègic conclouen que s’aprecia una “millora objectiva en els resultats educatius”.

Tanmateix, els resultats de les proves de 4t d’ESO de competències en llengües i matemàtiques

(curs 2011-2012) ens situen per sota dels resultats de la mitjana de Catalunya en els quatre àmbits

avaluats (llengües catalana, castellana i anglesa, i matemàtiques). La diferència és especialment marcada,

en perjudici nostre, en llengua anglesa i matemàtiques. Destaca també el baixíssim rendiment del nostre

alumnat en expressió escrita en llengua castellana.

Quant als resultats de les darreres proves de 3r d’ESO (corresponents a un nivell de 2n d’ESO)

realitzades durant el primer trimestre d’aquest curs, no disposem encara de les dades globals a nivell de

tota Catalunya. Tanmateix, les dades dels centre mostren una baixa competència en expressió escrita

(especialment en llengua catalana). També destaquen els pèssims resultats en l’apartat Espai, forma i

5


mesura de la competència matemàtica. En conseqüència, podem afirmar que les actuacions de millorar

del nostre alumnat d’ESO s’han de focalitzar especialment en les competències en llengua anglesa, en

l’expressió escrita i en l’apartat Espai, forma i mesura de la competència matemàtica. El departament

d’Ensenyament té publicades orientacions per a la millora dels dos darrers àmbits.

Pel que fa als resultats de les proves d’accés a la universitat (PAU), i prenent com a referència el

percentatge d’aprovats al juny (taula 2), hem passat de superar una mica la mitjana dels centres de

Catalunya (amb 1 persona suspesa de 30), a estar clarament per sota de la mitjana catalana, amb un 80,8%

d’aprovats en front a un 95,2% (i 5 persones suspeses de 26). Hem passat de tenir un 33% del nostre

alumnat amb una mitjana a les PAU igual o superior a 7 a tenir-ne poc més de l’11%. Sense cap mena de

dubte, els resultats han estat dolents.

Curs 2009-210 Curs 2010-2011 Curs 2011-2012Catalunya I. CUBELLES Catalunya I. CUBELLES Catalunya I. CUBELLES

Percentatge de persones aprovades al juny

94,5 100,0 94,5 96,7 95,2 80,8

Nota mitjana a les PAU 6,1 6,3 6,1 6,4 6,2 5,5Taula 2: Dades relatives al percentatge d’alumnes aprovats a les PAU i a la nota mitjana obtinguda per l’Institut Cubelles i el conjunt de Catalunya.

Si prenem les mitjanes obtingudes en les tres llengües (català, castellà i anglès) com un indicador

del rendiment acadèmic del nostre alumnat al finalitzar el batxillerat, ja que el nombre d’alumnes que

s’examinen és suficientment gran com per poder atorgar certa fiabilitat als resultats, les dades

probablement ens mostren millor la nostra realitat: estem fregant o lleugerament per sota de la mitjana de

Catalunya, segons com es miri, però no clarament per sobre (taula 3).

Curs 2009-210 Curs 2010-2011 Curs 2011-2012Catalunya I. CUBELLES Catalunya I. CUBELLES Catalunya I. CUBELLES

Ll. Catalana 5,7 5,7 6,2 7,2 6,0 5,2Ll. Castellana 6,6 6,9 6,3 5,7 6,4 6,0Ll. Anglesa 5,8 5,6 5,9 5,7 5,9 4,4

Taula 3: Dades relatives a la puntuació mitjana obtinguda per l’Institut Cubelles i el conjunt de Catalunya en les tres matèries comunes de llengua.

6


No creiem que les dades del curs passat defineixin una tendència, però val a dir que no hem estat

capaços, com a centre, d’endegar un procés global de reflexió per tal de trobar una explicació a la

davallada, descobrir quina part de responsabilitat en els resultats és atribuïble al funcionament del centre

i, arribat el cas, proposar i aplicar mesures correctores.

L’oferta de matèries de modalitat és un àmbit en el qual les reclamacions de l’alumnat de 1r de

batxillerat són freqüents. Mentre des de les tutories s’insisteix a l’alumnat de 4t d’ESO que la tria de

matèries a 1r de batxillerat mai serà un problema que justifiqui que els alumnes optin per canviar a un

altre centre, la realitat que troben a l’hora de matricular-se és prou diferent. Cal revisar l’organització de

l’oferta de matèries al batxillerat (vaja, l’agrupament que fa que si tries una matèria no puguis escollir les

altres) de manera que l’elecció que pugui fer un alumne sigui compatible amb la part específica de les

PAU que exigeixen les carreres més sol·licitades.

2.5. El tractament de la diversitat

2.5.1. Les mesures organitzatives

Al llarg dels darrers 4 anys, el tractament de la diversitat en el nostre centre s’ha fonamentat en

dues línies: l’agrupament en una mateixa aula de l’alumnat d’una edat avançada i sovint amb un tarannà

caracteritzat per manifestar un cert rebuig de la institució escolar (que hem anomenat Projecte Onada), i

els agrupaments flexibles en les matèries instrumentals (català, castellà i matemàtiques).

Com aspectes positius del Projecte Onada podem dir que va millorar sempre el clima de treball

dins de la resta d’aules, i que ha permès encetar vies de col·laboració amb les empreses del municipi els

dos darrers cursos. L’aspecte més negatiu (i alhora decisiu) ha estat que els recursos humans esmerçats en

l’intent de recuperar acadèmicament aquell alumnat eren desproporcionadament alts en relació amb els

resultats obtinguts. A més, generaven greuges comparatius que patien aquells nois i noies que també

tenien dificultats d’aprenentatge, però que exhibien un perfil menys conflictiu.

7


Estem convençuts que els millors resultats els hem obtingut amb els agrupaments flexibles.

Tanmateix, les darreres retallades del departament d’Ensenyament no són compatibles amb el nostre

desig d’oferir una suficient flexibilitat organitzativa en tots els nivell. Així, en els nivells més nombrosos

(1r i 2n d’ESO) els agrupaments amb alumnat amb més dificultat acaben tenint molts alumnes, la qual

cosa torna a dificultar el procés d’ensenyament i aprenentatge. És possible que l’establiment d’un nombre

elevat de nivells en sigui la causa i la solució passi per reduir-los al mínim imprescindible. D’altra banda,

el fet que tinguem la percepció que el funcionament d’aquest model ha estat bo en general, no treu que

sigui necessari que explorem d’altres alternatives, com pot ser la utilització d’un segon professor de

suport. Aquesta opció permetria atendre tot tipus de diversitat (per dalt i per baix) i resoldria el problema

d’aquella alumnat que avui es veu forçat a anar al mateix grup flexible en totes les matèries instrumentals.

En tot cas, els recursos humans seran sempre una condició limitant. Posats a triar, optem per

concentrar els recursos humans en els nivells més baixos (a 1r d’ESO abans que a 4t d’ESO; a l’ESO

abans que al batxillerat). Val a dir, que la disponibilitat de professorat per atendre aquesta diversitat

també ve condicionada per decisions que pren l’equip directiu com, per exemple, la utilització d’hores

de reducció per al nomenament de determinats òrgans unipersonals de coordinació o els desdoblaments

de determinades matèries a 2n de batxillerat.

2.5.2. Les adaptacions curriculars

Darrerament, estem fent esforços per dissenyar programacions individualitzades per a l’alumnat

amb serioses dificultats d’aprenentatge. Durant aquest curs, s’està fent una formació en el centre en

aquest àmbit amb assessorament de l’EAP. Hauríem d’aprofitar la formació per donar-li una visió més

competencial, començant per desenvolupar conjuntament la competència lingüística i matemàtica, i

afegint-hi progressivament les altres.

2.5.3. L’aula d’acollida

La proporció d’alumnat del nostre centre que procedeix de sistemes educatius estrangers és petita

en comparació amb el conjunt de la comarca. A més, bona part d’aquest alumnat té com a llengua

8


materna el castellà. Tot això no treu que haguem de fer un esforç per mantenir les hores que destinem a la

immersió lingüística d’aquest alumnat.

2.6. El pla d’acció tutorial

L’acció tutorial ha estat un objectiu de l’actuació de l’equip directiu durant els dos darrers cursos

i s’ha centrat en promoure l’anàlisi del grup i condicionar algunes pautes en la comunicació entre les

persones tutores i les famílies. Al nostre entendre, s’ha basat en un plantejament academicista més

orientat envers la investigació educativa que cap a la solució dels problemes als quals ha de fer front el

professorat. Tant és així, que els postulats inicials relatius, per exemple, al tipus de reunions en grup amb

les famílies durant el curs van ser modificats pel claustre i el consell escolar aprofitant la redacció de la

carta de compromís.

També trobem a faltar una programació del contingut de l’acció tutorial a l’aula al llarg de l’ESO

(3 o 4 eixos centrals per nivell) que respongui a les característiques i les necessitats de l’alumnat de cada

nivell.

Quant a l’orientació acadèmica i laboral, trobem a faltar l’existència d’un espai en la web del

centre dedicat a oferir continguts de tota mena (documentals, informes, notícies, etc.) , almenys per a

l’alumnat de 4t d’ESO i batxillerat (els interessos dels quals són coincidents en molts aspectes). El meu

bloc, que sí conté aquesta informació i que utilitzo en la meva tutoria de 1A de batxillerat

(http://blocs.xtec.cat/tutoriadeantoniotinajas/ ), no té accés actualment a través de la web del centre.

El fet que les proves de setembre permetin assolir el graduat en ESO quan ja no hi ha places en

els cicles formatius de grau mig ens pot fer pensar que això ha abocat una part del nostre l’alumnat al

batxillerat sense la motivació ni les expectatives d’èxit que caldria. Però també és cert que aquest

comportament (optar per estudiar 1r de batxillerat en perjudici d’una formació professional) és una

dinàmica que també ha estat la norma quan no hi havia les proves de setembre.

2.7. Els òrgans col·legiats

9

http://blocs.xtec.cat/tutoriadeantoniotinajas/


2.7.1. El claustre i el consell escolar

Tot i que els canvis legislatius dels darrers anys han reduït la capacitat decisòria d’aquest dos

òrgans de govern, encara conserven algunes funcions l’exercici de les quals convé fins-i-tot promoure

d’una manera activa. Especialment important ens sembla la funció avaluadora d’ambdós òrgans

(l’avaluació del desenvolupament i dels resultats de les activitats educatives, en el cas del claustre; del

funcionament general del centre i els resultats, en el cas del consell escolar). Sovint convertim allò que

hauria de ser un intercanvi crític d’opinions amb l’objectiu de millorar els nostres resultats (de tota mena)

en una tramesa d’informació per part de l’equip directiu.

2.7.2. Els equips docents

L’adequació dels processos d’ensenyament i aprenentatge a les característiques de l’alumnat, la

seva orientació personal i acadèmica o el manteniment d’una bona convivència dins l’aula necessiten

d’una actuació coordinada dels equips docents al capdavant dels quals hi ha d’haver la persona tutora.

El model actual (quan hi ha reunió d’equip docents afecta només un nivell) fa que siguin escasses

les ocasions que tenim de parlar dels nostres alumnes. L’opció oposada (que quan hi hagi reunió d’equip

docent es reuneixin per separat els 4 nivells) no és operativa en un centre petit com el nostre on molts

companys donen classe en molts nivells. Cal una solució intermèdia. També serà necessari condicionar la

tria de grups que fa el professorat al juliol de manera que la proporció de professorat que es veu obligat a

triar entre assistir a la reunió d’un grup o d’un altre durant el curs sigui el més petita possible.

També és necessari sistematitzar el procés de convocatòria de manera que l’ordre del dia i la

documentació necessària, quan calgui, siguin coneguts amb anterioritat pel professorat afectat. I no només

perquè sigui un dret, sinó perquè ens permet rendibilitzar un temps escàs.

2.7.3. La reunió de caps de departament

La reunió de caps de departament no forma part de l’actual RRI del nostre centre i, per tant, no té

atribuïda cap funció (quelcom similar passa amb la comissió pedagògica). La major part de les vegades

només serveix per rebre informació, exactament la mateixa informació que sovint escoltarem repetida en

10


el si d’altres òrgans col·legiats (el claustre, el consell escolar, la mateixa comissió pedagògica).

Segurament és útil un òrgan intermedi de debat que estalviï les discussions llargues en el si del claustre,

però cal deixar molt clar el seu caràcter deliberatiu. Una comissió formada pels caps de departament, la

coordinadora pedagògica i el o la cap d’estudis pot ser una alternativa que caldrà plantejar-se durant el

procés d’elaboració de les normes d’organització i funcionament.

2.8. Les relacions amb l’entorn

2.8.1. La coordinació amb els centres del municipi

La coordinació amb les tres escoles del municipi descansa fonamentalment en el traspàs

d’informació que ens fan arribar els tutors i tutores corresponents de 6è de primària i que posteriorment

s’intenta transmetre als tutors de 1r d’ESO durant les reunions de setembre prèvies a l’inici de curs.

L’eficàcia d’aquesta transmissió d’informació que organitzem nosaltres al setembre sobre les

característiques i necessitats del nou alumnat és petita, doncs s’acaba concentrant en alguns casos molt

cridaners. Cal desenvolupar mecanismes que permetin un accés fàcil i permanent a tota aquesta valuosa

informació per part del professorat alhora que es garanteix la seva seguretat.

El nostre centre no es nodreix només de l’alumnat de primària del municipi. També rep l’alumnat

de 4t d’ESO de l’Institut Les Vinyes que opta per estudiar el batxillerat al seu municipi, Cubelles.

Creiem que és important que hi hagi un traspàs d’informació entre les tutories de 4t de l’Institut Les

Vinyes i la coordinació pedagògica del nostre centre per tal d’afinar més a l’hora de prendre certes

mesures organitzatives, valorar la tria de modalitats que han fet, o fer un seguiment dels seus avenços

acadèmics i les seves actituds durant els primers 1-2 mesos del curs.

També creiem que el flux d’informació pot anar en totes dues direccions. En aquests sentit, hauria

de ser habitual que l’Institut Cubelles informés les escoles de primària i l’institut Les Vinyes d’aquelles

mancances que trobem com a significatives per tal d’afavorir l’avaluació interna en el si dels centres de

procedència del nostre alumnat.

2.8.2. L’obertura del centre al municipi

11


Dol comprovar que el nostre institut, a hores d’ara, és un centre que roman tancat al municipi per

les tardes. Encara que s’hi pot accedir dimarts i dimecres, a la pràctica només ho fa un grapat d’alumnes

que participen en el projecte PROA. L’Associació Esportiva Escolar del centre, que havia fet una

modificació estatutària per tal d’oferir els seus serveis a tot el jovent de Cubelles ha vist com, des de la

direcció del centre, se li negava l’espai per a desenvolupar les seves activitats extraescolars i se l’excloïa

del Pla Català Esport a l’Escola amb el perjudici econòmic que això comportarà per al centre que no

podrà optar a subvencions. nPeticions com la del Club Voleibol Cubelles per a utilitzar les instal·lacions

del centre (unes molt bones instal·lacions) han tingut el silenci administratiu com a resposta. En resum,

actualment no s’està permetent un ús social del nostre centre.

2.8.3. La web del centre

La web del centre ha estat una matèria pendent per a totes les direccions del nostre centre. El

reconeixement de la seva importància ha existit sempre (per exemple, com a principal canal

d'informació), però s'ha anat posposant un pla concret sobre el seu disseny, desenvolupament i

actualització.

La darrera actuació realitzada ha consistit en substituir la web del centre per la intraweb.

D'aquesta manera, la pàgina d'inici ha esdevingut un bloc amb un predomini de les entrades sobre anuncis

de reunions de l'AMPA i reunions amb les famílies. Algunes poques entrades fan referència a activitats

realitzades en el centre pel nostre alumnat. El principal avantatge d'aquest traspàs per al professorat ha

estat l'habilitació de les aplicacions de reserva d'espais específics, com les aules d'informàtica i la

biblioteca, així com l'aplicatiu de comunicació d'avaries informàtiques i desperfectes. Pel que fa als

inconvenients, destaquen que s'ha perdut en aquest traspàs força informació que hi havia a l'antiga web

(que tampoc era massa extensa), especialment els enllaços als blocs i webs de les matèries. També cal

apuntar com a inconvenient el poc atractiu visual o estètic de l'actual entorn.

Cal apostar per un entorn més dinàmic que permeti una participació més àmplia de la comunitat

educativa. Això no passa en l'actualitat, doncs només hi participa l'administrador de la intraweb.

12


En tot cas, la web del centre ha d’estar permanentment al dia en relació amb la informació que

ofereix (cosa que ara no passa), ha de reflectir, fil per randa, tot allò que es fa en el nostre centre, i ha de

permetre accedir d’una manera intuïtiva a qualsevol persona encuriosida a qualsevol informació

susceptible de ser pública. Finalment, hem de garantir una comunicació ràpida (gairebé en temps real)

amb les persones que utilitzin el nostre domini per a fer consultes i suggeriments.

13


2.9. La participació de la comunitat educativa

2.9.1. La participació de les famílies

En general, hi ha una bona participació de les famílies en les jornades de portes obertes, però que

baixa notablement en les reunions col·lectives de presentació de les persones tutores al setembre

(especialment de 2n d’ESO cap amunt, incloent el batxillerat) i encara ho fa més quan s’organitzen

trobades durant el curs. No sempre és una manca d’interès. De vegades por ser interpretat com una visió

lúcida per part de les famílies de la manca d’utilitat d’algunes reunions proposades, encara més quan el

temps disponible és escàs (potser sigui aquesta l’explicació d’una minsa participació en les reunions de

grup per a comentar els resultats de la primera avaluació).

Sense excloure les reunions en grup, creiem que cal potenciar el contacte personal i individual, en

la línia de la nostra carta de compromís, entre els pares i les mares i el conjunt del professorat (siguin o no

tutors), ampliant al màxim els instruments de comunicació: web, e-mail i telèfon del centre, l’agenda

escolar, el correu electrònic del professorat (domini xtec), l’entrevista personal, etc. Un cop potenciades

aquestes vies i garantida la seva operativitat, el següent pas ha de consistir en difondre-les entre les

famílies de manera que totes siguin conscients de les possibilitats que els ofereix el centre.

Ara bé, la participació de les famílies no té per què limitar-se a les intervencions per a conèixer

l’evolució acadèmica dels seus fills. Un acurat disseny i gestió de les activitats (culturals, formatives,

esportives) les pot convertir en una oportunitat perquè les famílies s’apropin al centre en comptes de

deixar que siguin elles les que acabin permetent la manca de participació dels seus fills i filles, que és el

que ens trobem ara.

L’AMPA mereix un comentari apart. La junta sortint està a l’expectativa de què sorgeixin socis i

sòcies que vulguin assumir el repte de dirigir l’associació. El termini que s’havien donat (primer

trimestre del curs) per tal de fer l’intercanvi de poders i evitar-ne la dissolució s’ha exhaurit sense que

s’hagi pogut assolir l’objectiu i ha entrat en un procés de dissolució. Tan bon punt es constitueixi la nova

junta, caldrà encetar un procés de diàleg per tal de concretar àmbits de col·laboració i mecanismes

d’intercanvi d’informació. En tot cas, no podem oblidar que l’èxit escolar està íntimament lligat a l’entorn

14


familiar. Per tant, una via de col·laboració entre l’AMPA i el centre és oferir suport i formació externa als

pares les mares per tal que aconsegueixin les eines necessàries per a guiar els seus fills i filles en aquest

món incert de l’educació.

Finalment, cal reconèixer que el nivell de participació de les famílies en les eleccions al consell

escolar és molt petit. No és fàcil canviar aquesta dinàmica, però millorar la nostra institució (i la imatge

percebuda) de manera que desenvolupem un cert orgull de pertinença (al centre i, en conseqüència, a un

òrgan de govern com és el consell escolar) pot ajudar-nos a aconseguir-ho. Quelcom més directe pot ser

fer una publicitat dels candidats que vagi més enllà que informar del nom i els cognoms a la web del

centre.

2.9.2. La participació de l’alumnat

La participació del nostre alumnat varia en funció de la naturalesa de les activitats proposades i de

la seva edat. Som conscients que a mesura que creixen resulta més difícil engrescar-los perquè col·laborin

i participin.

Pel que fa a les sortides que organitzen els departaments, el nivell de participació és alt. Si parlem

de sortides de més d’un dia, la cosa canvia molt. La pitjor part se l’emporten els viatges de final d’etapa.

Potser no té sentit que el claustre acordi el destí dels viatges si finalment no hi ha altre opció que acabar

acceptant les seves propostes. Posats a tenir en compte la seva opinió, seria millor copsar-la ja des d’un

primer moment. En tot cas, el problema de l’escassa participació en allò que col·loquialment anomenem

sortides no es resoldrà aconseguint que les nostres normes de funcionament les etiquetin d’obligatòries,

com ha pretès l’actual equip directiu en el darrer consell escolar.

Quant a les activitats durant el temps d’esbarjo i les que alteren el nostre horari habitual

(Carnaval, Sant Jordi, finals de trimestre, exposicions, etc.), la primera premissa per aconseguir la

participació del nostre alumnat és que existeixin aquestes activitats. Després de dos anys organitzant

activitats esportives (futbol, bàdminton i ping-pong) durant el temps d’esbarjo, aquest curs han

desaparegut. D’altra banda, les celebracions no acaben de rutllar (monòtones, repetitives d’un curs per

l’altre, sense massa al·licient per a l’alumnat). No tenim com a centre una estructura organitzativa que

15


faci possible una programació anticipada de tot allò que es vol fer, que fomenti la creativitat i el desig de

participació del nostre alumnat, que possibiliti una valoració crítica dels resultats i proposi els canvis

necessaris per al curs següent. Però una cosa és engrescar i demanar la col·laboració de l’alumnat i una

altra molt diferent és confiar que ells seran capaços d’organitzar tota aquesta feina. Això ha de

correspondre a una comissió liderada per la persona responsable de les activitats complementàries, i amb

una dotació pressupostària adient.

Un altre aspecte a tenir en compte és la participació dels estudiants en la defensa dels seus

interessos, ja sigui afegint-se a les mobilitzacions i actes organitzats pel moviment associatiu estudiantil,

ja sigui assessorant i donant suport als representants de l’alumnat al consell escolar. En tot cas, cal

recordar que l’instrument que contempla l’actual Reglament de Règim Intern és el Consell de Delegats.

No s’entén que la direcció del centre accepti comunicats d’acords i mobilitzacions en nom dels estudiants

del nostre centre per part d’associacions inexistents.

2.9.3. La participació del professorat

L’educació dels nostres joves és un fet complex que involucra dotzenes de variables el control de

les quals no és una ciència exacta, ans al contrari, sovint està sotmesa a l’experimentació, l’avaluació

crítica i el canvi. És impossible que tots els processos que intervenen en la gestió d’un centre educatiu

responguin a una sola opció que només cal esperar que sigui trobada per una persona inspirada.

Desenvolupar un sentiment de pertinença a una institució i la satisfacció d’estar sumant esforços per

aconseguir uns objectius comuns no és possible sense la participació activa dels nostres companys i

companyes. És imprescindible que l’equip directiu faciliti i engresqui aquesta participació en el si dels

diferents òrgans col·legiats on cal promoure la reflexió i les decisions compartides evitant convertir-les en

sessions merament informatives.

Aquesta participació en la reflexió i en la presa de decisions del professorat ha de ser

especialment possible en el claustre en l’àmbit de les activitats educatives la responsabilitat de les quals

recaurà després sobre el propi professorat. I per a decidir lliurement cal estar informat. D’aquí la

necessitat de millorar i molt l’accés a la informació en el nostre centre.

16


La participació es por demanar al professorat en d’altres àmbits de la vida del centre: des de les

festes, celebracions, exposicions i sortides fins el treball col·laboratiu que enriqueixi el nostre

coneixement col·lectiu.

2.10. La gestió de la informació i la infraestructura TIC

Moltes de les opinions crítiques respecte de l’organització i el funcionament actual del centre

exposades fins ara en aquest projecte tenen una relació més o menys estreta amb la gestió de la

informació, ja sigui en el seu accés com en el seu intercanvi.

Pel que fa a l’ús de les tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement, l’única actuació realitzada

en els darrers quatre cursos ha estat un curs introductori de Moodle que va tenir lloc el curs 2010-11.

Aquesta formació va fomentar el seu ús per una part important del professorat durant aquell mateix curs

acadèmic. Posteriorment, però, no s’ha realitzat un seguiment de l’ús del Moodle malgrat que en els

claustres s’havia recollit la demanda del professorat d’unes sessions d’intercanvi d’informació entre el

professorat per a conèixer l’ús que s’estava fent en les diferents matèries. Malgrat que en la memòria del

coordinador TAC presentada i aprovada pel Consell escolar el 2012 hi consta que en el curs 2012-13 es

farien aquestes sessions d’intercanvi d’ús de les TAC en el centre, aquesta no es va recollir en el Pla

anual.

Cal optimitzar els recursos dels quals disposa el centre com la intraweb, el Moodle i el Google

apps per a educació. Cal concretar per a quins objectius és més adient cadascun dels recursos abans

esmentats. Necessitem un debat intern i un intercanvi d’informació sobre l’ús actual d’aquests recursos.

Durant el curs 2012-13 l’accés a Internet en el centre ha empitjorat notablement aquest curs

portant al centre en certs moments a una paràlisi administrativa ja que la major part dels procediments

administratius es fan a través d’aplicacions web. Com que la majoria de les aules tenen ordinador amb

canó i connexió a Internet, bona part del professorat té programades les seves activitats comptant amb

aquests recursos que ara no pot fer servir en condicions. A hores d’ara, l’accés a Internet des dels

ordinadors de les aules és força incert ja que en moltes ocasions no hi ha connexió. Sembla que la raó

17


d’aquest col·lapse és la insuficient connexió amb la xarxa telefònica que no pot satisfer l’actual demanda

que té el centre.

2.11. Els serveis

Una de les crítiques que s’acostuma a fer al canvi d’horari lectiu de jornada partida a jornada

contínua és que provoca la desaparició de serveis del centre escolar. En el nostre cas, la modificació de

l’horari lectiu ha suposat el compliment de les pitjor previsions. Efectivament, aquest curs ens hem

quedat sense el servei de menjador escolar, la biblioteca ja no està oberta per les tardes i han desaparegut

per complet les activitats extraescolars. Es pot argumentar que la desaparició del servei de menjador és

conseqüència d’una manca de demanda per part de les famílies, i que l’absència d’algunes activitats

extraescolars és la conseqüència d’una manca de lideratge d’una AMPA sense junta directiva. Però sí que

es pot afirmar que l’absència de les úniques activitats esportives possibles (les que proposava l’AEE) és

responsabilitat exclusiva de l’actual direcció del centre. El resultat de tot plegat és un empobriment

manifest dels serveis que oferim i un perjudici per a la cohesió social i de la imatge del nostre centre.

2.12. El pressupost i les instal·lacions

Val a dir que la gestió econòmica dels darrers anys s’ha fet sense voler estirar més el braç que la

màniga. El pla d’autonomia signat amb el departament d’Ensenyament va suposar una injecció de diners

important durant els dos primers anys que es van invertir en recursos humans addicionals i millores

tecnològiques. Va a dir que el centre no ha rebut tots els diners acordats inicialment.

Quant a les instal·lacions, hem de ser conscients del fet que els materials constructius del centre

no són de bona qualitat. Com a conseqüència d’això, poc a poc anirem trobant problemes creixents de

manteniment la quantia econòmica dels quals suposarà un fre important per a les inversions amb una

incidència directa en l’aprenentatge del nostre alumnat. Per posar un exemple, en aquest moment tenim

les aules sense llum solar (i, per tant, cal fer servir la llum artificial) com a conseqüència de certs

problemes detectats en les persianes verticals. Davant d’un previsible increment de les accions de

manteniment i de reparació resulta imprescindible ser curosos en la selecció de les empreses que

garanteixin la solució dels problemes al mínim cost possible. Tampoc podem passar per alt que les aules

d’informàtica disposen d’un maquinari obsolet que caldrà ser renovat molt aviat.

18


D’altra banda, amb o sense crisi econòmica i recursos econòmics limitats, la preocupació per a

evitar el malbaratament ha de presidir les actuacions de totes les persones que utilitzem els recursos del

centre: des de l’aigua al corrent elèctric, des de les fotocòpies als ordinadors, els projectors o les cistelles

de bàsquet. Aquesta actitud vital de cadascun de nosaltres de fer un ús raonable dels recursos ha de ser

complementada amb una avaluació, partida per partida, de la despesa del centre per a veure de quina

manera podem aconseguir un major estalvi. En alguns casos, la solució pot passar per un redisseny de les

instal·lacions. Per posar un altre exemple: el seminari d’EF no té fluorescent: si vols tenir llum cal

encendre alhora 6 focus de 400W cadascun. Per acabar d’adobar-ho, és molt fàcil que els 12 focus que

il·luminen el gimnàs es quedin encesos (un dia, un cap de setmana, unes vacances...) si ningú es molesta

en apagar l’interruptor general.

Un dels objectius d’aquest projecte de direcció és impulsar la realització d’activitats extraescolars

i fer possible un ús social del centre. Quan això passi, caldrà fer copartíceps les entitats organitzadores de

les despeses generades per tal de no disminuir els recursos generals del centre.

Finalment, convé reflexionar sobre quines tasques senzilles poden ser encomanades, sota

supervisió, a les persones sancionades per la comissió de faltes (neteja i esbrossat del pati, pintat de

parets, etc.).

2.13. La imatge de l’Institut Cubelles

La imatge que té la societat d’un centre educatiu és la suma de l’opinió que tenen del centre

diferents col·lectius. Segurament, l’opinió que més contribueix a aquesta imatge pública és la que té el

nostre alumnat. El seu grau de satisfacció amb la institució escolar és el resultat, al seu torn, de la

valoració que fa de nombroses variables entre les qual podem destacar les següents: el comportament del

professorat (com ensenya, com avalua, com interacciona amb el seu alumnat, etc.), l’ambient de classe,

els èxits i creacions dels seus companys, la convivència amb la resta d’alumnat (la sensació de sentir-se

segur, protegit), les activitats que ofereix el centre (culturals, esportives, viatges...), dins i fora de l’horari

lectiu, i la possibilitat de gaudir-ne, els serveis que ofereix el centre i les possibilitats de gaudir-ne

(cantina taquilles, biblioteca, etc.), les instal·lacions del centre i el material (dotació informàtica,

19


projectors, gimnàs, instal·lacions esportives, etc.), la netedat i l’estat de conservació del centre (les aules,

les taules, els passadissos, el pati, les parets, les portes...), etc.

Quant a les famílies, valoren el centre, en primer lloc, a través de la visió que transmeten els seus

fills i filles, però també a partir de paràmetres propis, com ara: la possibilitat d’assolir el màxim

rendiment acadèmic possible (una bona atenció a la diversitat, per amunt i per avall; l’orientació en

moments clau, etc.), l’accessibilitat respecte de la persona tutora (i de la resta de l’equip docent) i la

cordialitat que reben en el tracte, la possibilitat de gaudir de certs serveis, amb qualitat i a un preu

raonable (menjador, biblioteca, extraescolars, etc.). el cost total que acaba representat l’escolarització del

fill o de la filla al llarg del curs, la sensació d’estar ben informats de tot allò que passa al centre i que els

afecta com a pares, el tracte que reben quan contacten amb l’institut, etc.

Quant a les persones d’un entorn més proper (Cubelles, el Garraf), també construeixen la seva

imatge del nostre centre. Ho fan bàsicament a partir de la relació amb membres de la comunitat educativa

(l’alumnat, les seves famílies, el professorat del centre...), a les quals cal afegir d’altres circumstàncies

com ara: l’observació física del centre, la participació de l’alumnat en activitats en representació del

centre (esportives, acadèmiques, culturals), la presència en els mitjans de comunicació, etc.

Finalment, la imatge del nostre centre transcendeix el nostre entorn gràcies a la seva web. La web

de l’Institut Cubelles ha de permetre a qualsevol persona encuriosida conèixer el major nombre possible

de coses: els òrgans de govern i de coordinació, els equips docents, les activitats i programes que

desenvolupem, els formularis, els serveis que oferim, els documents del centre (projecte educatiu,

projecte de direcció, projecte esportiu de centre, normes d’organització i funcionament, etc.), les

informacions rellevants, etc. I tota aquesta informació ha d’estar al dia.

Avaluar aquesta imatge no és una tasca fàcil, però cal fugir de les opinions subjectives elaborades

a partir de dades poc fiables. La utilització d’enquestes (i d’algunes preguntes com a indicadors) poden

ajudar-nos a conèixer el progrés en aquest àmbit. En tot cas, un esforç generalitzat per millorar tots i

cadascun dels factors enumerats anteriorment ens ajudarà, sense cap mena de dubte, a millorar l’opinió

global que té del nostre centre el conjunt de la comunitat educativa i la societat que ens envolta.

20


3. Els objectius a assolir i les actuacions

Els objectius que ens fixem en aquest projecte de direcció es deriven de les mancances detectades

en l’anàlisi inicial i són coherents amb els objectius que marca el departament d’Ensenyament dins del

Pla de Govern 2011-2014 (aconseguir la implicació activa de les famílies, potenciar la lectura i

l’aprenentatge de les competències bàsiques, l’atenció permanent a tot tipus de diversitat, la millora de la

convivència als centres, la recerca de la eficàcia i de la transparència en la gestió, etc). Són els següents:

1. Millorar els resultats educatius de l’ESO i del batxillerat. Fent prioritàries a l'aula l'escriptura, el

raonament, la creativitat, l'expressió oral, les habilitats matemàtiques, les llengües estrangeres, les

competències digitals i el tractament de la informació.

2. Millorar la cohesió social. Entesa com una recerca de l’equitat, de l’esforç per reduir les

desigualtats de tot tipus entre el nostre alumnat. També com un intent per reafirmar el sentit de

pertinença al nostre centre de qualsevol membre de la comunitat educativa.

3. Millorar l’intercanvi i l’accés a la informació. El màxim rendiment de les TIC i el desig de

transparència han de conduir a una major participació de la comunitat educativa en la reflexió, la

crítica i les propostes de millora.

4. Millorar l’eficiència de la gestió econòmica. En temps d’incertesa econòmica i sense

possibilitats reals de generar ingressos l’única opció que ens queda és la recerca de l’eficiència.

5. Adequar dels documents del centre al decret d’autonomia de centres. En resposta al mandat legal.

A continuació detallem els objectius específics que permetran l’assoliment d’aquest grans objectius

generals i les actuacions que caldrà dur a terme.

21


Objectiu general: 1. MILLORAR ELS RESULTATS EDUCATIUS

Objectiu específic ActuacionsEquiphumà Responsable

AvaluacióIndicadors

Aplicació (any)1r 2n 3r 4t

Millorar l’atenció de l’alumnat amb més necessitats educatives

Prioritzar la utilització de recursos humans per atendre la diversitat en els nivells inferiors de l’ESO

Claustre Cap d’Estudis

A,H,I,J,K,L,N

X X X X

Garantir l’elaboració dels plans individualitzats en un termini no superior a 1 mes des que s’acorda la seva elaboració

Equips docents C. Pedagògic

X X X X

Donar una resposta adaptada als alumnes amb altes capacitats intel·lectuals

Promoure l’elaboració de materials d’ampliació per part dels departaments

Departa-ments C. Pedagògic F

X X X X

Implementar la utilització del Moodle per part del professorat i fer un seguiment de l’ús que en fa l’alumnat

ClaustreCoord. TIC

Cap d’estudis

X X X X

Millorar la competència lectora en català i en castellà

Reservar dins l’horari de cada grup dues hores setmanals per dedicar a la lectura Professorat

Cap d’estudis

H,I

X X X X

Impulsar la lectura en totes les àrees Coord. pla d’impuls de la lectura

C. PedagògicX X X X

Estendre el Pla d’impuls de la lectura a tots els nivells de l’ESO impulsant la lectura a totes les àrees

X X X X

Millorar l’expressió escrita en català i en castellà

Elaborar un Pla global de millora de l’expressió escrita que englobi totes les àrees i que, entre d’altres coses, ofereixi recursos per a treballar a casa i a l’aula la millora de la cal·ligrafia, l’ortografia, i la redacció, segons sigui necessari

Coord. LIC

Comissió adhoc

Director J,K,L,

X

Aplicació del Pla global de millora de l’expressió escrita Claustre C. Pedagògic X X X X

Millorar l’acció tutorial

Revisió del pla d’acció tutorial Tutors

B,D

XConsensuar amb l’alumnat de batxillerat una nova proposta d’itineraris que sigui aprovada pel claustre

Comissió adhoc

Cap d’estudis

X

Crear un lloc en la web del centre amb continguts actualitzats d’orientació acadèmica i laboral

Coordinador TIC

X

Organitzar xerrades d’exalumnes que han seguit camins laborals i acadèmics molt diferents

Equip directiu

X X X X

Millorar la coordinació dels equips docents

A l’ESO, promoure les reunions de dos nivells alhora, potenciant la persona tutora com a responsable.

Coord. de nivelles

O X X X X

Potenciar la formació en el centre

Fomentar l’ús de metodologies de treball col·laboratiu Equip directiu

Director T X X X XDedicar a la formació els primers dies de juliol

22


Objectiu general: 1. MILLORAR ELS RESULTATS EDUCATIUS (continuació)

Objectiu específic ActuacionsEquiphumà Responsable



Garantir una adequada transicióentre l’alumnat de 4t d’ESO de l’Ins. Les Vinyes i el nostre centre

Disseny d’una pauta de recollida d’informació Coor. BATCap d’estudis

Cap d’estudis

XProgramació al juliol d’una reunió de coordinació amb el tutor o la tutora de 4t d’ESO de l’Ins. Les Vinyes

X X X X

Programar activitats conjuntes entre l’alumnat de 4ESO dels dos centres

Coordinador d’activitatsE. docent 4ESO

Cap d’estudis

Millorar la competència en llengües estrangeres

Disseny d’un Pla integrat de les llengües estrangeres (PILE) Departament

de llengües estrangeres

Cap d’Estudis

E,G,MX

Aplicació del Pla integrat de les llengües estrangeres (PILE)

X X X

Promoure l’optativitat de la llengua francesa des de 2n fins a 4t d’ESO fomentant la continuïtat de l’alumnat

X

Millora de la competència matemàtica dins l’àmbit d’espai i forma, i mesura

Coordinació entre els departaments (ciències de la naturalesa, ciències socials, tecnologia, EVP, etc.) per tal de consensuar metodologies i activitats

Departa-ments

Coordinador pedagògic N

X

Millorar la puntualitat i reduir l’absentisme de l’alumnat

Indagar sobre possibles solucions tecnològiques que permetin l’enviament en temps real a les famílies d’informació sobre els retards i les absències durant les primeres hores de la jornada escolar

Equip directiu Cap d’Estudis

P

X

Debat i aprovació en el si del claustre Claustre Director XAplicació de les mesures acordades per a millorar la puntualitat i reduir l’absentisme de l’alumnat

Comissió de convivència

Cap d’estudis

X X X X

Implicar les famílies en l'evolució acadèmica i educativa dels seus fills

Consensuar amb l’AMPA xerrades informatives per a les famílies

Coordinador pedagògic

Coordinador pedagògic

U

X X X X

Crear el lloc Escola de pares en la web del centre per a difondre continguts relatius a l’educació dels fills

Dinamitzador TIC

Cap d’estudis

X

Promoure diferents vies de comunicació entre les famílies i els professorat

Equip directiu Director X

23


Continuació taula anterior

Potenciar la participació delprofessorat en la presa de decisions sobre les activitats educatives

Impulsar els debats previs en comissions per tal de facilitar acords en òrgans col·legiats

Equip directiu Director

T

X X X X

Seguir els procediments formals en la convocatòria de qualsevol òrgan col·legiat

Responsable de l’òrgan

Director X X X X

Utilització de la intraweb per tal de poder compartir entre tots la màxima informació possible

Dinamitzador TIC

Cap d’estudis

X X X X

Objectiu general: 2. MILLORAR LA COHESIÓ SOCIAL

Objectiu específic ActuacionsEquiphumà Responsabl

e



Promoure la mediació com a mitjà per a la solució de conflictes

Adaptar al nostre centre experiències exitoses en l’àmbit de la mediació (per exemple, el Pla de mediació de l’Institut Esteve Terrades)

Comissió adhoc

Cap d’estudis

QX

Posar en marxa un servei de mediació X X X X

Impulsar la participació de l’alumnat en les activitats culturals, esportives i extraescolars que organitza el centre

Consensuar amb el conjunt de la comunitat educativa l’elaboració cada curs d’una programació cultural i desenvolupar-la

Comissió adhoc

Coordinador d’activitats

R,S,T,U

X X X X

Destinar una dotació pressupostària adient per al desenvolupament de la programació cultural Consell

EscolarSecretari

X X X X

Consensuar els horaris de les celebracions perquè afavoreixin la participació de l’alumnat

Claustre Director X X X X

Impulsar l’avaluació crítica de les activitats incloses en la programació a la seva finalització

Comissió d’activitats

Coordinador d’activitats

X X X X

Aprofitament de determinades fites (Dia internacional de ...) per a fomentar la creativitat i la reflexió.

Departam. C. Socials

X X X X

Utilització de les parets del gimnàs com a expositor per a donar a conèixer les creacions de l’alumnat entre el propi alumnat i promoure una selecció dels millors per al hall del centre.

Comissió d’activitats

X X X X

Edició d’una revista digital del centre Comissió adhoc

Cap d’estudis

X X X X

24


Continuació taula anterior

Sol·licitar el reingrés en el PCEE i nomenar un coordinador del PCEE d’entre el professorat d’EF

DirectorDirector

R,S,T,U

X

Revisar i sotmetre a l’aprovació del consell escolar el projecte esportiu de centre per tal d’incloure’l en la programació anual

Coord.PCEE

X X X X

Impulsar la participació de l’alumnat en les activitats culturals, esportives i extraescolars que organitza el centre (continuació)

Coordinació entre l’AMPA i l’AEE per a l’elaboració d’una oferta d’activitats extraescolars.

AMPAC. PCEE

Director X X X X

Difondre entre les famílies l’oferta d’activitats extraescolars abans i després de les vacances d’estiu

Secretari/a X X X X

Potenciar l’AEE en les NOFC com a responsable de la organització de les activitats esportives extraescolars i de pati

DirectorC. Escolar Director

X

Reprendre i mantenir les competicions esportives durant el temps d’esbarjo sota la supervisió del departament d’EF

Co. PCEEProf. EF

X X X X

25


Objectiu general: 2. MILLORAR LA COHESIÓ SOCIAL (continuació)


e


Aplicació1r

2n 3r

4t

Impulsar la participació de l’alumnat en les activitats culturals, esportives i extraescolars que organitza el centre (continuació)

Prioritzar l’adjudicació de guàrdies de pati entre el professorat d’EF

Departament d’EF

Cap d’estudis

X X X X

Aprofitar els dies finals del curs per a celebrar unes jornades esportives

Claustre Departament d’EF

X X X X

Realitzar reunions almenys trimestrals amb el consell de delegats Director Director

X X X X

Ampliació i millora dels serveis que ofereix el centre

Avaluació anual de la possible viabilitat econòmica dels servei de menjador escolar Director

Director

X X X X

Encetar negociacions amb l’ajuntament i l’AMPA per tal de fer possible l’obertura de la biblioteca un mínim de 3 tardes a la setmana

Equip directiu

X X X X

Reduir la despesa econòmica de les famílies en material escolar

Utilitzar la web del centre per crear un mercat online de compra-venda de material escolar de segona mà

Dinamizador TIC

Cap d’estudis

U

X

Promoure la supressió de llibres de text i la substitució per apunts elaborats pel professorat

Departaments Coordinador pedagògic

X X X X

Implementar els llibres de lectura de la biblioteca en diferents llengües

Departament de llengües

Cap d’estudis

X X X X

Convertir l’arribada al centre en una experiència positiva

Elaborar un pla d’acollida del professorat, de l’alumnat i del PAS

E. directiuCoordinadorsTutors

DirectorV

X

Aplicació del pla d’acollida Cap d’estudis

X X X X

Promoure l’associació d’exalumnes de l’Institut Cubelles

Difondre la iniciativa a través dels mitjans de comunicació locals

Equip directiu Director

X

Oferir assessorament per a la constitució i registre de l’associació

Director X

Millorar la imatge del centre Elaboració d’un pla de millora de la imatge del centre

Comissió adhoc Director C,V

X

Aplicació del pla de millora de la imatge del centre Claustre X X X

26


Objectiu general: 3. MILLORAR L’INTERCANVI I L’ACCÉS A LA INFORMACIÓ


e


Aplicació1r

2n 3r

4t

Conèixer les necessitats del professorat en l’àmbit de les TIC

Promoure un debat intern i un intercanvi d’informació sobre l’ús actual que fa el professorat del centre de la intraweb, el Moodle i el Google Apps en l’àmbit de la educació

Cap d’estudisCoord. TICCoord. informàtica

Cap d’estudis

U

X X

Convertit la web i la intraweb en una extensió administrativa del centre

La visualització i descàrrega de qualsevol imprès del centre a través de la seva web

Coordinador TIC

Cap d’estudis

X

Aconseguir que el major nombre possible de procediments interns puguin ser duts a terme a través de la intraweb (com ja passa, per exemple, amb la reserva d’espais específics)

Coordinador TIC

Cap d’estudis

X

Millorar la connectivitat de la xarxa del centre

Indagar sobre la naturalesa del problema tot contemplant la possibilitat de desfer canvis anteriors

Coordinador TIC

Secretari/a X

Preveure una partida pressupostària C. Escolar Secretari/a XFacilitar l’accés del professorat a tota la informació generada pels òrgans de coordinació

Utilitzar Google Apps per tal de guardar al núvol tota la informació generada pels òrgans col·legiats (actes, documents de treball, informes, entrevistes amb les famílies, etc.)

Coordinador TIC

Cap d’estudis

X

Possibilitar l’elaboració conjunta i contínua de documents que restin a disposició online de les persones implicades (p.e., opinions dels membres de l’equip docent sobre l’alumnat prèvies a les entrevistes)

Equip directiuCoordinadorsTutors

X

Difondre els documents del centre

Permetre un accés públic a través de la web del centre a documents com ara els objectius i criteris d’avaluació de les diferents matèries, el PEC, les NOFC, etc.

Coordinador TIC Director

X X X X

27


Objectiu general: 4. MILLORAR L’EFICIÈNCIA DE LA GESTIÓ ECONÒMICA


e


Aplicació1r

2n 3r

4t

Reduir la despesa en béns i serveis

Elaboració d’un pla d’estalvi Equip directiuCoordinador de riscos i energies renovables

Director WX

Aplicació del pla d’estalvi ClaustreCoordinador de riscos i energies renovables

SecretariX X X X

Incrementar els ingressos Optar a totes les subvencions convocades per les administracions públiques

Director Director

Objectiu general: 5. ADEQUACIÓ DEL DOCUMENTS DEL CENTRE A LA LLEI D’AUTONOMIA DE CENTRE


e


Aplicació1r

2n 3r

4t

Revisió del PECElaboració d’una proposta per part de l’equip directiu

Equip directiu

Director

T

X

Debat en comissió i al claustre Comissions adhoc

Director X

Aprovació pel consell escolar i difusió Director XElaboració de les normes d’organització i funcionament del centre

Elaboració d’una proposta per part de l’equip directiu

Equip directiu

Director X X

Debat en comissió i al claustre Comissions adhoc

Director X X

Aprovació pel consell escolar i difusió Director X X28


4. Els indicadors

L’avaluació dels desenvolupament del projecte i dels resultats finals ha d’involucrar el conjunt de

la comunitat educativa, però també ha de ser objectiva. Aquesta objectivitat es pretén aconseguir

mitjançant la utilització d’un grapat d’indicadors de resultats la major part dels quals tenen una

contrastada validesa i fiabilitat. L’anàlisi de les dades que aportin caldrà fer-la, sempre que sigui possible,

en el marc de sèries anuals suficientment amples que permetin detectar una tendència. Els indicadors que

proposem inclouen alguns dels utilitzats per a avaluar el pla d’autonomia del nostre centre. Els indicadors

que farem servir seran els següents:

A- Taxa d’alumnes que es graduen a l’ESO

B- Taxa d’alumnes que es graduen al batxillerat.

C- Percentatge d’alumnes que s’inscriuen al centre respecte del nombre de places ofertes.

D- Nota mitjana obtinguda pel centre a les PAU al juny

E- Nota mitjana a les matèries comuns obtinguda pel centre a les PAU al juny.

F- Percentatge d’alumnes amb una nota mitjana ≥ 7 a les PAU al juny.

G- Percentatge d’assoliment de la competència de llengua anglesa en la prova diagnòstica de 4t d’ESO.

H- Percentatge d’assoliment de la competència lectora en llengua catalana en la prova diagnòstica de 4t

d’ESO.

I- Percentatge d’assoliment de la competència lectora en llengua castellana en la prova diagnòstica de

4t d’ESO.

J- Percentatge d’assoliment de la competència de expressió escrita en llengua catalana en la prova

diagnòstica de 4t d’ESO.

K- Percentatge d’assoliment de la competència de expressió escrita en llengua castellana en la prova

diagnòstica de 4t d’ESO.

L- Percentatge d’alumnat que assoleixen un nivell alt de la competència d’expressió escrita en llengua

castellana en la prova diagnòstica de 4t d’ESO.

M- Percentatge d’assoliment de la competència llengua anglesa en la prova diagnòstica de 4t d’ESO.

29


N- Percentatge d’assoliment de la competència matemàtica en la prova diagnòstica de 4t d’ESO.

O- Percentatge d’alumnes de 1r i 2n d’ESO amb 3 o més anotacions de conductes contràries a les normes

de convivència durant el 1r trimestre.

P- Percentatge d’alumnes amb retards a primera hora durant el 1r trimestre.

Q- Nombre de casos atesos pel servei de mediació al llarg del curs.

R- Percentatge d’alumnes que participa en alguna activitat extraescolar dins del centre al llarg del curs.

S- Percentatge d’alumnes que participa en alguna activitat esportiva d’esbarjo al llarg del curs.

T- Reunió d’almenys dos comissions o grups de treball per curs.

U- Nombre de visites del lloc web en concret.

V- Puntuacions obtingudes en preguntes de l’enquesta que formarà part del pla de millora de la imatge

del centre.

W- Despesa total del centre en béns i serveis.

5. L’avaluació del projecte de direcció

En acabar cada curs, l’equip directiu farà una valoració del grau d’assoliment dels objectius

proposats. Com a instrument addicional d’anàlisi utilitzarem la memòria anual dels diferents

departaments i seminaris, que inclourà una valoració sobre el nivell d’assoliment d’aquells objectius en

els quals el departament estigui involucrat. Els resultats de l’avaluació feta al final de curs seran

incorporats a la memòria anual, seran presentats al claustre i al consell escolar i constituiran el punt de

partida de la programació general del centre el curs vinent. Això no treu que prenguem mesures

correctores i fem ajustaments en els objectius a mesura que detectem disfuncions en el desenvolupament

del projecte al llarg del curs. La resposta als problemes que sorgeixin ha de ser immediata. Igualment, en

acabar cada curs escolar es farà una avaluació de tots els programes que inclou aquest projecte (pla d

‘impuls de la lectura, pla integrat de les llengües estrangeres, pla d’estalvi, etc.) amb la corresponent

revisió quan calgui.

30


Durant el tercer trimestre del darrer any de mandat, es procedirà a l’avaluació dels resultats del

projecte de direcció. Novament, es demanarà l’opinió als departaments i s’informarà el claustre i el

consell escolar.

Quant a l’avaluació de l’assoliment de l’objectiu 1 (la millora dels resultats educatius), es farà a

través dels indicadors A, B, D, E, F, G, H, I ,J ,K , L ,M i N, tot seguint el millor dels criteris següents:

a) La mitjana final del centre ha de ser igual o superior a la mitjana final de Catalunya.

b) La mitjana final del centre ha de superar en un 5% la mitjana inicial del centre.

Entendrem per mitjana inicial la mitjana dels valors (de Catalunya o del centre) obtinguts els 3

cursos anteriors al començament del mandat (període 2010-2013). Entendrem per mitjana final la mitjana

dels valors (de Catalunya o del centre) obtinguts els 3 cursos anteriors a l’acabament del mandat (període

2014-2017) .

Quant a la valoració de l’indicador C relatiu a l’objectiu 2 (millorar la cohesió social) es farà

seguint el criteri: La mitjana final del centre ha de superar en un 20% la mitjana inicial del centre.

31

file · web vie

Documents