Cultura __ ~/ ________________________________ 2_~~~~~~~~~~c=AN~IG6

Anonim catald

BaJada dels anys de Ia por El meu amic Jose Cardoso Pires m'ha enviat recentment Ia seva darrera no­vel~a, «Balada da praia dos caes» que·, al meu entendre, es, amb molt Ia mitior creaci6 literaria que el meu amic portugues ha fet. Vult dir que soc' un gran admirador de Jose Cardoso Pires. Per a mi, possiblement, es el mitior noveliista que hi ha actualment a tota Ia Peninsula Iberica i un dels inteJ.Iec­tuals mes lucids i serens amb que compta Portugal.

Ja d'entrada he volgut dir que Jose Car­doso Pires es un dels meus millors am ics:per tant nose si s6c objectiu ni tampoc ho pretenc. En aquest «An6nim catala» miro de parlar sempre de les ca­ses que estimo i de les persones que admiro i, com deia un amic meu, l 'amis- · tat es una de les millors formes de CO· neixement. Va ig tenir Ia sort de coneixer Jose Car­doso Pires fa mes de vint anys a unes reunions que varen tenir lloc als loca~s del FAD dintre de I'Escola d'Art Drama­tic Adria Gual. Aquestes reunions varen ser decisives per a fer el primer contac­te entre els diversos representants de les nacions i nacionalitats de Ia Penin· su la Iberica. . L'any 1962 hi va haver a Barcelona un Congres lnternacional d ' Editors. Aquest Congres va servir de co bert ura per a reunir una serie d'escriptors de manera absolutament clandestina. La Comunitat Europea d'Escriptors va ser l'encarregada de posar en marxa aquest encontre informal i es va encarregar de demanar a les gran editorials que cor­ressin ambles despeses d'alguns dels seus escriptors. Aixi , mentre les grans firmes editorials es reunien , si no m'er­ro, al Palau de Montju·lc , els escriptors i intel ·l ectuals que, en principi , acompa­nyaven ales grans editorials, no anaven al Palau esmentat sin6 que venien a ,les reun ions que vam fer a I'EADAG. Recor­do que Ia persona que va organitzar o coordinar aquestes trobades va ser Jo­sep M. Castellet, i ell em va dir que no trobava cap lloc on poder reunir -nos. M. "urel ia Capmany i jo li varem oferir 'EADAG i alii , durant 4 o 5 dies , varem star parlant de Ia problematica que te­iem els diferents representants de les ultures nacionals . Per Madrid va venir G~abr i el Celaya i Amparo, Ia seva dona; 'llalia molta gent com a observadors. nlre ells Joyce Lussu . de qui vaig arlar a l 'ulttm «An6nim catalau que aig dedicar a Nazim Hikmet. n una carla que recentment m 'ha en­lat Jose Cardoso Pires em par! a que hi a ser Car lo Levi . 10 no ho recordo , o .

16

com a minim , jo noel vaig tractar mas­sa. Si que recordo molt be tota Ia dele· gaci6 portuguesa, composta per Albes Redol , Egito Gonc;alves , Natalia Corre· ia, finissima poetessa i a Ia vegada una de les dones mes despampanants i «Sexys .. que ha produH Portugal en molts anys a Ia rodona, !'admiral Urba· no Tavares Rodrigues , que despres !a­ria una durissima experiencia a Ia pres6 en els ultims anys de Ia dictadura portu· guesa, i Jose Cardoso Pires. Jo · fa temps que vull escriure sobre aquestes trobades que van ser contro· vertides i vivissimes , i vaig demanar a Jose Cardo so que em par ies dels seus records . A Ia seva carla em diu : .. rambe recordo un dinar de marisc que va Ienir lloc en un restaurant (del port) amb Carlo Levi i Arrigo Reppeto , convidats per Amparo i Gabriel Celaya . I una ence­sa discussio publica entre el mateix Ce· laya i Castellet a proposit del «carreiris·

mon (entenc, at any de fer carrera rapida) dels critics. I d'Urbano T. Rodrigues darrere de les faldilles d'una bulgara. I de l'ambaixador cuba al Vatica que va venir expressament a Barcelona per a donar­nos suport en una actitud espontania que em va commoure. Cels, quantes co­ses en tan poe temps ...

CATALANSIPORTUGUESOS Realment varem viure tan intensament aquells dies que em sembla que tots en quedarem marcats d'una o altra mane­ra. Va ser una experiencia boniquissi­ma, absolutament inoblidable. Sembla­va que tots tinguessim una obsessiva preocupaci6 de recuperar els anys per­duts , d'establir, finalment , el dialeg que les circumstancies hist6riques ens ha· vien impedit. Jo crec que va ser Ia pri ­mera vegada en que, despres de molt de temps, els intel-lectuals portuguesos i els catalans dialogaren. Varem apren­dre a coneixer-nos i a resfJectar-nos. I, sobretot, varem poder adonar-nos fins a quin punt aquestes dues cultures ger­manes o, com a minim, paral·l eles, es desconeixen. D'aquestes reunions en vaig treure algunes amistats que s'han anal consolidant amb el temps . La d'Ur­bano Tavares , i, sobretot , Ia de Jose Cardoso Pires . Gracies a ells , vaig establir un dialeg amb !'admirable cultura portuguesa que he mira! d 'anar seguin! al llarg d 'aquests ultims vint anys . Val a dir que Felix Cucurull , abans i despres d 'aquest encontre, m'havia posat en contacte amb altres intel-lectuals portu­guesos. Pensem que no s'ha valorat adequada· ment les moltes aportacions que, des del camp politic ide Ia pura creaci61ite ­raria, ha let Felix Cucurull . Per6, espe­cialment , s 'esta menystenint massa el pont de dialeg que ell va iniciar, que jo vaig mirar de continuar en el m6n del te· atre , i que ara potencien Manuel de Sea­bra i Basilio Losada, entre d 'altres . Per6 Felix Cucurull, cal recordar-ho, va ser el peoner. I quan ningu no parlava de literatura o cultura portugueses , ell ja ho leta. La veritat es que es escanda· 16s el descone ixement que hi ha entre les diferents cultures de I'Estat espa­nyol i Ia portuguesa. La manca de dialeg entre Ia cultura castellana i Ia portu ­guesa es lamen tabl e. per6 en el tons es un problema d 'ells.

~CAN~IG~6------~~--------------~------------------C:ultura

FERN AN DO PESO A Tampoc Catalunya no ha fet massa per establ ir aquest dialeg ; dialeg absoluta­ment necessari que no tara mes que en­riquir-nos. Quan , recentment , va tenir lloc l 'exposi­ci6 dedicada a Fernando Pesoa, varem poder adonar-nos fins a quin punt aquest gran poeta, un dels millers cre­adors verbals de tot el segle , es desco­negut aquL En parlar de Pesoa es va anar al lloc comu , a Ia noticia de m~la enciclopedia, a l 'abaratiment de Ia seva genial aportaci6. Fernando Pesoa, per exemple , es una personalitat que posa en evidencia to­tes les cultures nac ionals de Ia Penin­sula. Pesoa ve a ser com una mena de Borges portal a les ultimes consequen­cies, a Ia veritab le ult ima genialitat , que es produeix en Ia frontera de Ia miller cultura anglosax·ona i de les infinites cultures llatines. Que Catalunya hagi oblidat tant Fernando Pesoa es greu i pensem que s'hauria de reparar aquesta llacuna rapidissimament.

OSE CARDOSO PIRES Tambe es greu , en un altre ordre de co­ses, el des interes que el nostre pais es­ta demostrant en relaci6 a l 'obra de Jo­se Cardoso Pires . Cardoso es autor d'una producci6 forc;a limitada que s'ha ana! imposant internac ionalment per Ia seva ultima categoria i exigencia. Car­doso es un home independent que ha pagat molt cara aquesta independen­cia, que sempre ha viscut al marge de grups de poder , maties i altres epifa­nies que dominen el mercat literari, i, malgrat tot , el seu nom s'esta imposant internacional men!. Tambe ara amb aquesta «Salada», admi ­rabiliss ima «Salada da praia dos caes», ha aconseguit una acceptaci6 massiva a Portugal que ens ha il-lusional i sor­pres a tots . En menys de dos mesos s'han exhaurit tres ed icions . La tercera de 15.000 exemplars , Ia qual cosa, en un mercat tan redurt com el portugues, no deixa d'esser significatiu . Aquesta «Sa­lada» reconstruei x un crim que va tenir lloc el 8 d'agost de 1960 a Portugal , un crim politic . Seguin! uns cam ins paral ­lels als de Truman Capote («A sang fre­da»), Jose Cardoso Pires ha reconstru'it el crim i, tot reconstru int-lo, ha fet una analisi , terrible analisi per cert , dels anys de Ia por, com un periodista portu-

Jose Cardoso Pires.

gues ha qualif icat molt encertadament. Tot partint d'un homic1d i celebre a Por­tugal que va inquietar l 'opini6 publ ica a oreta i esquerra, Cardoso Pires recons­true ix tota Ia mecan ica repressiva d'una dictadura. La seva analisi es terrible perque analitza Ia capac itat de degrada­ci6 moral que el poder repressiu es capac; de dur a terme. En aquest senti! pensem que Cardoso Pires ha anal molt mes lluny que Truman Capote . El gran noveH ista portugues ha anat reconstru ­int els fets per6 mai no s'ha deturat en l 'anecdota, o, millor dit , a Ia manera del millorTxekhov i del mes penetrant Tols­to i, tot reconstru int una anecdota des­vetlla, posa en evidencia, den unc ia sen­se cap mena de dogmatismes, !'atmos­fera tancada, el proces de destrucci6 que genera l 'actitud dictatorial. Plana per totes les pagines de Ia novel-la una sorda atmosfera de tragedia que, a no­saltres , no sabem per que, 6 potser si que ho sabem, ens recorda els millors f ilms politics d 'Angelopoulos. Ens atre­viriem a dir - insistim- que aquesta novel-la es Ia millor que ha escrit Jose Cardoso. Fins i tot arriba a superar, al nostre entendre, .. o Delfim» de l 'any '68, un dels grans exits de critica i de

public mes importants de Ia novel-la pe­ninsular. Actualment «0 Delfim» esta a Ia seva desena edici6 portuguesa amb 43.000 exemplars , i ha estat objecte de 9 edicions estrangeres . •0 Delfim• es un prodig i de creaci6 poetica, de finor, de veritable senti! narratiu , per6, per a nosaltres , aquesta uBalada» te una eco­nomia de mltjans, una precisi6 i una forc;a denunciadora que Ia converteixen en una gran obra de maduresa, en una pec;a veritablement mestrivola, ja no so­lament de Ia pura dimensi6 noveHistica, sin6 tambe de Ia mes prego'na aportaci6 denunciat6ria politica. Sabem que Basilio Losada esta inten­tant que es dugui a terme Ia versi6 cas­tellana d 'aquesta novel-la admirable i terriblement inc6moda. Ens agradaria de cridar l 'atenci6 a les nostres edito­rials perque abans o para l~elament hi hagues Ia traducci6 catalana. Pensem . que es absolutament necessari , avui , traduir aquesta novel-la com tambe l 'esplendida reflexi6 a titol estricta­ment personal que Jose Cardoso Pires ha fet sobre els ultims anys del nou pais portugues que es titula ccE agora, Jose?», que resulta un dels mes lucids assaigs sabre Ia situaci6 d'avu i a Portu­gal. e RICARD SALVAT

FM. 104'9

b£ DllLUNS A DIVfNDJHS

0( US 19 HOR(S ,

A LIS 0 HORIS

Aoart•t 2ot . 100 J~IH . 245 l8 S1

. '.

17