annex nÚm. 4 geologia i geotÈcnia - gencat.cat · els aspectes geològics estudiats són:...
TRANSCRIPT
ANNEX NÚM. 4
GEOLOGIA I GEOTÈCNIA
TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia
1
ÍNDEX
1 INTRODUCCIÓ....................................................................................................... 3
2 ANTECEDENTS ..................................................................................................... 4
3 OBJECTIUS............................................................................................................ 4
4 METODOLOGIA DE TREBALL .............................................................................. 4
5 CONTEXT GEOLÒGIC........................................................................................... 5 5.1 Situació Geològica .......................................................................................... 5 5.2 Tectònica......................................................................................................... 7 5.3 Geomorfologia................................................................................................. 8 5.4 Riscos geològics ............................................................................................. 8 5.5 Hidrologia ...................................................................................................... 11
6 CONTEXT GEOLÒGIC DELS DIFERENTS TRAMS ........................................... 12 6.1 Tram 1: Sant Joan de les Abadesses – Sant Pau de Segúries .................... 12 6.2 Tram 2: Sant Pau de Segúries - Camprodon................................................ 13 6.3 Tram 3: Camprodon - Llanars ....................................................................... 13 6.4 Tram 4: Llanars – Vilallonga de Ter .............................................................. 13
7 UNITATS GEOLÒGICO-GEOTÈCNIQUES.......................................................... 14
8 FONAMENTACIONS DE LES ESTRUCTURES .................................................. 15
9 EXCAVABILITAT DELS MATERIALS................................................................... 16
APÈNDIX NÚM.- 1 PLÀNOLS ................................................................................... 17
APÈNDIX NÚM.- 2 FITXA MASSA D’AIGUA SUBTERRÀNIA CONCA ALTA DEL
FRESSER I DEL TER ................................................................................................. 19
TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia
3
1 INTRODUCCIÓ
Amb motiu de la redacció del present estudi informatiu “Via ciclista del Ter. Tram:
Sant Joan de les Abadesses – Vilallonga de Ter”, amb clau de projecte EI-XC-
10020.1, es realitza el present annex geològic-geotècnic.
Donat l’ampli abast de l’estudi (des de Sant Joan de les Abadesses fins a Vilallonga
de Ter), el traçat s’ha dividit en 4 trams:
Tram 1: Sant Joan de les Abadesses – Sant Pau de Segúries
Tram 2: Sant Pau de Segúries - Camprodon
Tram 3: Camprodon – Llanars
Tram 4: Llanars – Vilallonga de Ter
els quals s’han dividit alhora per subtrams amb característiques similars que es
presenten al quadre següent:
SUBTRAM DENOMINACIÓ PK inicial PK final Longitud (m)
11 Sant Joan de les Abadesses - Camí del Pont del Reixac 0+000,000 2+209,510 2.210
12 Camí del Pont del Reixac - Camí del pont de Perella 2+209,510 4+644,530 2.435
13 Camí del Pont de Perella - Sant Pau de Segúries 4+644,530 7+154,165 2.510
SUBTRAM DENOMINACIÓ PK inicial PK final Longitud (m)
21 Sant Pau de Segúries - Pont de la Rovira (C-38) 0+000,000 0+477,640 478
22 Pont de la Rovira (C-38) - Camí del camping Vall de Camprodon 0+477,640 2+524,420 2.047
23 Camí del camping Vall de Camprodon - Pont de la Rocasses (C-38) 2+524,420 4+339,084 1.815
24 Pont de la Rocasses (C-38) - Camprodon 4+339,084 5+495,797 1.157
SUBTRAM DENOMINACIÓ PK inicial PK final Longitud (m)
31 Camprodon - Llanars 0+000,000 0+730,749 731
SUBTRAM DENOMINACIÓ PK inicial PK final Longitud (m)
41 Llanars - Vilallonga de Ter 0+000,000 2+419,120 2.419
42 Vilallonga de ter - Càmping Conca de Ter 2+419,120 2+714,786 296
TRAM 1. SANT JOAN DE LES ABADESSES - SANT PAU DE SEGÚRIES
TRAM 2. SANT PAU DE SEGÚRIES - CAMPRODON
TRAM 3. CAMPRODON - LLANARS
TRAM 4. LLANARS - VILALLONGA DE TER
Taula 1.- Tramificació via ciclista.
TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia
4
2 ANTECEDENTS
Com a pas previ a la redacció del present estudi s’han consultat els següents
documents que descriuen la geologia a nivell regional de la zona d’estudi:
- Mapa geològic de Catalunya, escala 1:50.000, de l’Institut cartogràfic de
catalunya (www.icc.es).
- Mapa geològic d’Espanya, escala 1:50.000, de l’Instituto Geológico y Minero
de Espanya (IGME) full 256 (Ripoll) (www.igme.es).
3 OBJECTIUS
L’objectiu consisteix en determinar les característiques geològiques i geotècniques
de la zona d’estudi.
En base a aquestes es determinarà:
Les unitats geològico-geotècniques i llurs característiques geotècniques i/o
geomecàniques.
Pressió admissible de servei del terreny.
Condicions d’excavabilitat.
Definició dels talussos de desmunts i terraplens.
4 METODOLOGIA DE TREBALL
La metodologia seguida contempla les següents fases:
- Anàlisi de la informació prèvia disponible.
- Treballs de camp.
- Processament de dades, càlculs i redacció del present informe.
4.1.1 Anàlisi de la informació prèvia
En primer lloc s’ha procedit a la consulta de les diferents cartografies geològiques
existents sobre la zona:
- Mapa geològic de Catalunya, escala 1:50.000, de l’Institut cartogràfic de
catalunya (www.icc.es).
- Mapa geològic d’Espanya, escala 1:50.000, de l’Instituto Geológico y Minero
de Espanya (IGME) full 256 (Ripoll) (www.igme.es).
Aquesta anàlisi s’ha plantejat amb l’objectiu d’aconseguir el màxim aprofitament
possible de les dades recopilades prèviament (aspectes geològics, hidrogeològics i
geotècnics).
Prenent com a base la informació recopilada i revisada s’ha situat sobre els plànols
geològics, el traçat de la via ciclista proposat, amb la finalitat de definir la zona on
s’ha realitzat el reconeixement de camp.
Aquests plànols es recullen a l’Apèndix núm. 1 del present annex.
4.1.2 Treballs de camp
El reconeixement geològic s’ha realitzat durant el mes de maig de 2010, amb la
finalitat de descriure i caracteritzar la geologia present.
Ha abastat una franja d’uns 100 metres d’ample la qual comprèn tot el traçat
projectat. Els aspectes geològics estudiats són: l’estratigrafia i litologies presents,
característiques estructurals, aspectes hidrològics (superficials i subterranis) i
identificació de riscos geològics.
4.1.3 Processament de dades, càlculs realitzats i redacció del present informe
Tota la informació recollida durant les fases de treball de camp s’ha processat per tal
de determinar, a nivell d’estudi informatiu, les característiques geotècniques i
geomecàniques dels materials presents, necessàries per elaborar els apartats de
fonamentació, excavabilitat, disseny de talussos, etc.
Un dels aspectes resultants d’aquest processament és l’elaboració del plànol
geològic a escala 1:50.000 que queda recollit a l’Apèndix núm. 1.
TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia
5
5 CONTEXT GEOLÒGIC
5.1 Situació Geològica
La zona d’estudi abasta part de la gran unitat geològica del Pirineus, concretament
del Pirineu Oriental.
La part oriental dels Pirineus es caracteritza per un sistema d’encavalcaments
format per l’apilament d’unitats estructurals limitat per un sistema imbricat asimètric
d’encavalcaments dirigits cap al N i cap al S (amb un major escurçament en la
vessant sud ~100 km).
5.1.1 Estratigrafia i litologia
5.1.1.1 Cenozoic. Paleògen
Margues i calcàries (Fm. Margues del Sagnari)
La formació Sagnari està formada majoritàriament per una potent successió de
margues blaves, que passen gradualment a ser més detrítiques amb
intercalacions de calcàries, calcàries margoses y calcàries sorrenques a la part
superior de la sèrie. A la part mitjana de la sèrie aflora un nivell mètric de
calcàries bioclàstiques.
La potència total del conjunt varia entre 800 m i 1000 m.
La edat d’aquesta unitat és Ilerdià (Eocè inferior).
Sorrenques, llims, margues i calcàries (Fm. Corones inf.); Calcàries,
sorrenques, llims i argiles vermelles (Fm. Corones mig) i Calcàries i
margues (Fm. Corones sup.)
Formació constituïda per 3 trams ben diferenciats: a) Tram inferior
fundamentalment detrític, caracteritzat per sorrenques, llims y margues, entre els
que esporàdicament es troben nivells carbonatats bioclàstics; b) tram vermell
mitjà, la base de la qual està caracteritzada per la presència d’una barra
carbonatada bioclàstica. Sobre aquesta s’observa una alternança de sorrenques,
llims i argiles vermelles i alguns nivells carbonatats grisos, que ocasionalment
contenen fòsils; c) tram carbonatat superior, format per una alternança de barres
carbonatades i margues grises,
La potència oscil·la entre els 150 i 200 m.
La edat d’aquesta unitat és Cuisià inferior (Eocè mitjà).
Margues (Fm. Armàncies)
Està constituïda per 4 grans nivells ben diferenciats en el camp: nivell inferior
margocalcari, nivell margocalcàri amb slumps, nivell de margues amb
megabretxes i nivell superior de margues.
La potència del primer nivell és de 40 m, la del segon és de 140 m, la del tercer
és variable (arribant a 370 m) i la del quart és superior a 200.
La edat d’aquesta unitat és Cuisià mitjà – Lutecià inferior (Eocè mitjà - Eocè
superior).
Margues, sorrenques, conglomerats i guixos (Formació de Campdevànol i
de Vallfogona)
Ambdues formacions afloren als dos flancs del sinclinal de Ripoll. No obstant, els
materials equivalents d’ambdós flancs presenten diferències notables.
Al flanc N del sinclinal aflora una sèrie alternant de margues i sorrenques amb
característiques turbidítiques (Fm. Campdevànol). Al sostre de la sèrie, es situen
els guixos de Beuda.
La potència d’aquesta formació és de 600 m.
TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia
6
Al flanc S del sinclinal de Ripoll aflora una alternança de margues, sorrenques
fines i guixos (Fm. Campdevànol). Damunt apareixen els guixos de Beuda.
La edat d’aquesta unitat és Lutecià inferior (Eocè superior).
Conglomerats, sorrenques i margues grises (Fm. Bracons)
Alternança de margues, sorrenques i conglomerats, amb nombroses estructures
sedimentàries organitzades en seqüències estrat i gra creixent.
La potència d’aquesta unitat és de 100 m.
La edat d’aquesta unitat és Lutecià inferior – Lutecià superior (Eocè superior).
Conglomerats, sorrenques i lutites vermelles (Fm. Bellmunt)
La Fm. Bellmunt està formada per margues, sorrenques i conglomerats de color
vermell. Aquests materials es superposen sobre les fàcies grises sorrenques de
la Fm. Bracons. El seu límit superior està representat per fàcies sorrenques
grises de la Fm. Puigsacalm.
Els conglomerats, sorrenques y margues, de color vermell, es presenten
ordenats formant trams repetitius de 15 a 20 m de gruix. La sèrie de cada tram
és:
Conglomerats amb clastes de roques metamòrfiques i sedimentàries
procedents del Paleozoic pirinenc (gneisos, esquistos, granits,
calcàries...):
Sorrenques amb intercalacions lutítiques i còdols dispersos.
Margues vermelles amb intercalacions de sorrenques. Localment tenen
nivells de paleosòls.
L’edat d’aquesta unitat és Lutecià mitjà-superior ( Eocè mitjà).
Sorrenques, microconglomerats i conglomerats del Puigsacalm inferior
La sèrie sintètica inclou els següents termes: un tram conglomeràtic basal de
potència decimètrica a mètrica, segueix un tram sorrenc de gruix mètric o
decamètric amb glauconita cap el sostre. Finalment apareix, de manera
transicional, un nivell d’aproximadament 1 metre de gruix, constituït per sorra fina
de tonalitat violàcia intensa degut al ciment ferruginós, amb restes abundants de
bioclastes i glauconita. Al N (al nord de Vidrà) aquesta unitat té un gruix molt
reduït, mentre que al sud (a l’oest de Manlleu) és de 500 m.
L’edat de tots aquests materials és Bartonià inferior (Eocè superior).
Llims sorrencs amb fòssils de la unitat Puigsacalm mitjà
Les fàcies són molt monòtones. Estan caracteritzades per llims sorrencs massius
bioturbats amb algunes intercalacions centimètriques de sorrenques molt fines i
fines, on es poden observar estructures internes.
L’edat de tot el conjunt és Bartonià inferior (Eocè superior).
Margues i sorrenques fines bioclàstiques de la unitat Puigsacalm superior
Dintre de la unitat pot distingir-se dues successions, constituïdes cadascuna
d’elles per margues, sorrenques, conglomerats i margues, i conglomerats,
sorrenques i lutites vermelles.
La potència de la unitat és de 320 m, dels quals 180 m pertanyen a la primera
successió i 140 m a la segona.
L’edat de tot el conjunt és Bartonià (Eocè superior).
Conglomerats, lutites vermelles, sorrenques i margues (Vidrà inferior)
TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia
7
Els afloraments d’aquesta unitat es localitzen als punts més elevats de les serres
de Santa Magdalena i Milany. La màxima potència aflorant és de 275 m.
Litològicament són conglomerats, sorrenques, lutites vermelles (conjunt vermell)
i, sorrenques i margues marines.
L’edat de tot el conjunt és Bartonià (Eocè superior).
5.1.1.2 Cenozoic. Quaternari
Dipòsits al·luvials (Terrasses fluvials)
Són dipòsits al·luvials formats per blocs, graves, sorres , llims i argiles. Els
còdols són poligènics i molt heterogenis situats a diferents cotes respecte el riu
(terrassa baixa, mitjana i superior) Ter, en funció de la seva antiguitat. Als
afluents principals es troben desenvolupades la terrassa baixa i mitjana.
La sèrie tipus de les terrasses estan formades per graves, sorres, llims i argiles.
La sèrie tipus es caracteritza per un nivell basal, d’ordre generalment mètric, de
blocs, graves i sorres, sobre el qual es disposa un nivell, també d’ordre mètric,
de llims i argiles, amb graves i gravetes disperses, que pot incorporar nivells de
graves i sorres. Val a dir que no totes les terrasses presenten la sèrie tipus; La
terrassa alta a Sant Joan de les Abadesses i Sant Pau de Segúries només és
constituïda per un paquet de 3 – 4 m.
Dipòsits al·luvials (Al·luvial actual)
Comprèn la plana d’inundació i té una repetició molt homogènia al llarg de
tots els cursos d’aigua. La major extensió es situa a la zona de Sant Joan
de les Abadesses on arriba a enregistrar un ample de 200 m. Està format
per sorres i graves.
Dipòsits col·luvials
Argiles i llims que contenen còdols subarrodonits – subangulosos que provenen
dels relleus terciaris, mesozoics i paleozoics adjacents. El gruix és molt variable
(ordre mètric). Es disposen discordants sobre el substrat prequaternari i sobre
altres dipòsits quaternaris.
5.2 Tectònica
A la zona d’estudi afloren materials de molt distinta litologia i edat distribuïts en
distintes unitats estructurals, separades per grans estructures amb una direcció a
grans trets E-W. Aquestes unitats estructurals son de N a S, l’apilament antiformal
del Freser amb làmines encavalcants de roques paleozoiques, el mantell del Cadí,
amb roques paleògenes i la conca d’avantpaís, també constituïda per roques
paleògenes. Els dipòsits quaternaris, poc abundants recobreixen les zones més
deprimides.
L’apilament antiformal del Freser i el mantell del Cadí estan separats per
l’encavalcament de Serra Cavallera que al sector entre Sant Joan de les Abadesses
i Rocabruna té una direcció ENE-WSW. L’encavalcament de Vallfogona, que limita
el mantell del Cadí dels materials de la conca d’avantpaís deformada, té una direcció
molt rectilínia E-W.
L’apilament antiformal del Freser
Els materials paleozoics i de cobertora situats al N del sinclinal de Ripoll estan
disposats en una sèrie de làmines encavalcants apilades, constituint la zona
axial pirenaica. L’apilament antiformal està dividit en 4 unitats principals, que de
la més inferior a la més superior són la de Ribes de Freser, de la Baell, Bruguera
i Perramon-Sant Amanç. Aquestes unitats estan formades per roques del
basament i roques de la cobertera. La sèrie hercínica està formada per materials
del Cambro-Ordovició y Ordovicià superior. El Permià es disposa discordant
sobre les sèries hercíniques, i és constituït per roques volcàniques. La cobertera
està també representada per materials del Garumnià, amb un gruix menor que
en el mantell del Cadí.
Totes aquestes estructures són estructures tectòniques compressives eocenes
(orogènia alpina).
TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia
8
El mantell del Cadí
El mantell del Cadí està situat per damunt de l’apilament antiformal del Freser i
separat d’aquest mitjançant l’encavalcament de Serra Cavallera. El límit
meridional del mantell es situa a l’encavalcament de Vallfogona que el separa de
la conca d’avantpaís deformada.
L’estructura interna del mantell és complexa. En la nostra zona, el mantell del
Cadí és format pel sinclinal de Beget i l’Apilament antiformal de Montmajor (a
l’est de Camprodon i Sant Pau de Segúries) i el sinclinal de Ripoll.
L’estructura més característica del mantell del Cadí és el sinclinal de Ripoll, el
qual té una direcció E-W paral·lela a l’encavalcament de Vallfogona. Aquest
plega a tots els materials paleògens, desenganxats del basament mitjançant
l’encavalcament de Serra Cavallera localitzat a les pelites del garumnià. En sentit
N-S és clarament dissimètric, essent el seu flanc N més potent que el S. Al fanc
N aflora tota la sèrie eocena, mentre que al flanc S només afloren els materials
més alts de la sèrie eocena.
Conca de l’avantpaís plegat
La conca d’avantpaís s’estén des de l’encavalcament de Vallfogona cap el sud.
Els materials més inferiors aflorats són els de la Fm. de Coubet i Bellmunt, els
quals es troben afectats per plecs i encavalcaments de direcció ENE-WSW,
paral·lela a la direcció de l’encavalcament de Vallfogona.
5.3 Geomorfologia
La zona d’estudi de N (Vilallonga de Ter) a S (Sant Joan de les Abadesses) es
caracteritza per una geomorfologia variada i complexa. Al Nord presenta una
alineació E-W de formes amb un alt condicionant estructural, i les capes, que es
troben subverticals, estan plegades i fracturades. Cap el S, es dóna un descens lent
de les altures i la geomorfologia es composa de relleus monoclinals i tabulars.
En el nostre cas concret, la traça del projecte, tant en el tram de Sant Joan de les
Abadesses fins a Camprodon com el de Camprodon fins a Vilallonga de Ter,
discorre per la vall del Ter la qual, en aquest cas, es caracteritza per ser ample amb
un gran nombre de drenatges secundaris (torrents) de curt recorregut.
5.4 Riscos geològics
5.4.1 Risc sísmic
S’ha determinat la zona d’acceleració sísmica, d’acord amb la Norma de Construcció
Sismorresistent (NCSE-02), de la traça de la via ciclista. Segons l’esmentada norma,
entre Sant Joan de les Abadesses i Vilallonga de Ter l’interval d’acceleracions
sísmiques és 0,08 g ≤ ab < 0,12.
Figura 1.- Mapa de Perillositat Sísmica d’Espanya segons la NCSE-02..
TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia
9
5.4.2 Risc d’inundabilitat
S’han realitzat consultes a les bases de dades de l’ACA (Agència Catalana de
l’Aigua) a fi i efecte d’establir les àrees de l’àmbit d’estudi susceptibles de patir
inundacions en episodis de pluges intenses. En aquest sentit, s’han consultat dues
tipologies de zones inundables amb relació a la metodologia utilitzada per definir-les.
Per una banda, aquelles zones potencialment inundables que han estat delimitades
a partir dels criteris geomorfològics i, per l’altra, aquelles zones inundables per
modelització hidràulica.
El riu Ter, tal com s’ha comentat, presenta un comportament hidràulic propi d’un riu
d’alta muntanya alimentat per les neus, i al mateix temps, presenta una forta
influència de les rieres que l’alimenten. Aquests factors fan que presenti crescudes
tan pel desglaç primaveral com per les torrentades de la tardor. El coneixement i
abast d’aquestes crescudes és essencial a l’hora de dissenyar qualsevol ruta o camí
arran de riu pel perill que això comporta. D’aquesta manera, aquells punts més
sensibles en aquest sentit són els creuaments amb el riu Ter o bé aquells punts on
el camí transcorre molt proper a aquest. Tots aquests punt s’hauran de minimitzar
tant com sigui possible, i allà on no es pugui evitar, hauran de ser degudament
senyalitzats informant del perill que això comporta.
A continuació s’adjunta el full 256 (Ripoll) de la Delimitació de zones inundables per
a la redacció de l’INUNCAT realitzat per l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) on es
presenta la delimitació geomorfològica de zones potencialment inundables.
TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia
10
Figura 2.- Delimitació geomorfològica de zones potencialment inundables (ACA).
TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia
11
A l’annex núm. 7. Climatologia, hidrologia i drenatge, es presenten els plànols amb
les línees d’inundació del Ter per les avingudes de període de retorn 10, 50, 100 i
500 anys. La delimitació de la làmina d’aigua s’extreu del PEF del Alt Ter que està
elaborant l’Agència Catalana de l’Aigua.
5.5 Hidrologia
5.5.1 Hidrologia superficial
La zona d’estudi s’inclou dins la conca hidrogràfica del riu Ter. El drenatge de les
aigües superficials es fa a través de rieres, torrents i cursos d’aigua menors, els
quals desguassen directament al Ter.
El Ter es mou en l’eix Sud-oest – Nord-est en el tram entre Ripoll i Camprodon, i
aquest mateix eix, és a grans trets, el que defineix la ruta de la Via Ciclista en
projecte. El Ter és un riu nascut als Pirineus orientals en la zona d’Ulldeter
(Setcases) i, per tant, amb un règim de cabal molt propi dels rius que reben aigua de
la innivació però al mateix temps amb una marcada influència dels nombrosos
torrents de la part mitja i baixa que conflueixen amb ell.
Aquest fet fa que presenti crescudes tant durant la primavera com a la tardor. La
seva conca és de 3.010,5 Km2 descrita com una conca exorreica amb una
distribució clarament dendrítica. En la taula següent es mostren dades generals
d’aquest riu.
Característiques generals del riu Ter
Longitud 208 km
Altitud del naixement 2.300 m
Cabal mitjà 25 m3 / seg
Àrea de la conca 3.010,5 Km2
Indret naixement Ulldeter (Setcases)
Desembocadura Estartit (Mediterrani)
Comarques que creua Ripollès, Osona, La Selva, Gironès i Baix Empordà
Taula 2. Dades generals del riu Ter.
Aprofitament del riu Ter i els seus cabals
Aquest curs fluvial ha estat i és intensament explotat pels seus enormes recursos
hidràulics. Actualment hi ha 119 concessions al llarg dels cursos del Ter i del Freser
(89 i 34 respectivament) amb un cabal pròxim als 508 m3/s, 120 m3/s dels quals
corresponen als embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral. La producció
hidroelèctrica i en segon terme l’ús industrial són els principals usos del riu Ter. La
densitat d’aprofitaments hidràulics és especialment alta al tram entre el Ripollès (tant
pel Ter com pel Freser) fins abans de l’embassament de Sau. Aquest fet queda
palès en el tram objecte d’estudi amb nombroses colònies industrials i petites
centrals d’aprofitament hidroelèctric.
Al Freser, la densitat de derivacions de cabal arriba a una per cada 1090-1280
metres entre Ribes de Freser i Ripoll. Al Ter, les densitats més altes es donen entre
Ripoll i Roda de Ter amb una mitjana d’una cada 740-1300 metres i amb una
derivació de més de 4,5 m³/s per quilòmetre de riu.
Després del seguit d’embassaments, el cabal de riu es troba intensament regulat i
ha sofert un transvasament considerable de les seves aigües a l’àrea de Barcelona
(8 m³/s), aigües, que a última hora, baixen pel Besòs, després de passar pels
diferents sistemes de sanejament. A partir del Pasteral, al municipi de la Cellera de
Ter, el Ter condueix un cabal mitjà d’11,44 m³/s, que en un any de poques pluges la
meitat dels dies és d’entre 4,0 m³/s i 8,0 m³/s. El cabal mínim en aquests períodes
és de 3,3 m³/s, l’establert com a cabal ecològic (3 m³/s). Aigües avall el cabal
s’incrementa per les aportacions de les rieres del tram baix, amb un cabal mitjà
d’1,02 m³/s, excepte en períodes secs.
A continuació es presenten els embassaments del riu Ter:
Embassaments del Ter
TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia
12
Pantà de Sau
Pantà de Susqueda
Pantà del Pasteral
Pantà de Colomers
Pantà de Seva (riu Gurri)
Taula 3. Embassaments del riu Ter.
5.5.2 Hidrologia subterrània
La zona s’inclou des d’un punt de vista hidrogeològic i d’acord amb el Mapa d’Àrees
Hidrogeològiques de Catalunya a escala 1:250.000, dins la unitat hidrogeològica
Cadí-Alta Garrotxa (115).
Les unitats aqüíferes definides dins l’àrea Cadí-Alta Garrotxa (115) són:
Dipòsits detrítics pèrmics del Cadí – Alta Garrotxa (115 – E30)
Calcàries devonianes del Cadí – Alta Garrotxa (115 – C50)
Calcàries Paleògenes del Cadí – Alta Garrotxa (115 – C20)
Conglomerats paleògens (115 – B00)
Dipòsits detrítics paleògens (115 – F00)
En termes generals, tant els aqüífers paleògens com paleozoics presents a la zona
d’estudi no constitueixen aqüífers regionals importants. Els aqüífers quan són
presents són de caràcter local, amb nivells de diferent permeabilitat interconnectats,
molts d’ells, hidràulicament entre sí configurant un aqüífer força heterogeni. La
permeabilitat és per porositat secundària, és a dir per fissuració i carstificació.
Els dipòsits al·luvials de terrassa baixa de la vall del Ter constitueixen un únic
aqüífer lliure recolzat sobre el substrat rocós de caire impermeable. Està formada
per graves més o menys netes, poc consolidades i sorres. En general aquesta unitat
es troba connectada al riu. Té una alta permeabilitat per porositat d’origen primari,
amb valors alts de transmissivilitat. La recàrrega es produeix a partir dels retorns de
regadiu, aigua de pluja i aports laterals dels rius. El flux de l’aqüífer presenta
direccions subparal·leles a les del riu Ter, cap on es produeixen les descàrregues
(pous d’extracció).
Pel que fa a la zona d’estudi, els punts d’aigua localitzats són deus, la majoria de les
quals estan seques i es localitzen en zones d’intensa fracturació i / o deformació. No
s’han observat pous d’aigua. Els materials potencialment favorables per a trobar-hi
aqüífers es localitzen a la terrassa baixa del Ter. No obstant, les pròpies
característiques de disseny de l’obra a realitzar no fan esperar que es produeixin
intercepcions del freàtic de la terrassa inferior del Ter.
A l’Apèndix núm 2 s’adjunta la Fitxa de la massa d’aigua subterrania de la conca alta
del Freses i del Ter (IMPRESS, 2004).
6 CONTEXT GEOLÒGIC DELS DIFERENTS TRAMS
La geologia general de la zona es caracteritza per la presència d’un substrat rocós
constituït per diferents litologies (margues, sorrenques, nargosorrenques, calcàries)
sobre el qual es disposen els sòls de les formacions superficials quaternàries
(dipòsits al·luvials o al·luvials- col·luvials).
En el següent apartat es descriu el context geològic de cada tram:
6.1 Tram 1: Sant Joan de les Abadesses – Sant Pau de Segúries
La primera part del tram, del del PK 0+000 al 2+210, la via ciclista va des del nucli
urbà de Sant Joan de les Abadesses fins al camí del pont del Reixac pel marge
esquerre del riu Ter. La primera part del tram discorre paral·lel a la carretera C-26
fins a la Colònia Llaudet, salvant una sèrie de torrents existents mitjançant diferenst
pasarel·les. A la Colònia Llaudet la via transcorre provisionalment per la vorera
existent fins que es desenvolupi el Pla de Millora Urbana previst per l’Ajuntament. La
segona part surt de la Colònia Llaudet amb la traça paral·lela a la carretera C-26 fins
agafar el camí del pont del Reixac, que voreja els Horts de la Colònia Llaudet.
El terreny és constituït per un substrat rocós (margues i sorrenques de la Formació
Vallfogona i Formació Campdevànol) sobre el qual es disposen les formacions
superficials, predominant els dipòsits al·luvials (terrassa mitja) del marge esquerra.
En el PK 1+100, es salva el torrent del Clarà mitjançant una passarel·la (OF-1.4), a
TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia
13
més es projecten tres passarel·les, en el PK 0+500 sobre el torrent del Covilar (OF-
1.1), en el PK 0+750 sobre el camí del Clot (OF-1.2) i en el PK 1+000 paral·lela a la
carretera C-26 (OF-1.3). En aquest subtram s’han projectat dues obres de drenatge
(OD-1.1 i OD-1.2).
Tot seguit, entre el PK 2+210 i el PK 4+645, la via ciclista pràcticament en tot el seu
traçat circula pel marge dret del riu Ter aprofitant camins existents. Travessa el Ter
en dos punts aprofitant ponts existents (Pont del Reixac, PK 2+350) i el Pont de
Perella (PK 4+350). Aprofita un camí existent que necessita arranjament. El terreny,
igual que en subtram anterior, és format per margues i sorrenques de les formacions
Vallfogona i Campdevànol, recobertes irregularment per dipòsits col·luvials (graves
anguloses – subanguloses amb una matriu llimosa argilosa). En aquest subtram no
s’han projectat noves obres de drenatge.
A continuació, entre el PK 4+645 i el pK 7+154, la via es disposa, seguint un nou
traçat, paral·lela a la carretera C-38 fins a l’entrada al nucli urbà de Sant Pau de
Segúries. Aquest subtram contempla 4 passarel·les noves, dues per creuar el riu Ter
(OF-1.6 al PK 5+450 i OF-1.9 al PK 7+050) i les altres dues per creuar recs (OF-1.5
al PK 4+700 i OF-1.7 al PK 5+800). A més es necessari la realització d’un mur
d’escullera al PK 5+450 (OF-1.8). Els terrenys per on discorre són formats per llims
sorrencs amb graves disperses dels dipòsits al·luvials de les terrasses mitja i baixa.
En aquest subtram s’ha projectat l’allargament de dues obres de drenatge.
6.2 Tram 2: Sant Pau de Segúries - Camprodon
La primera part d’aquest tram, del PK 0+000 al PK 0+478, la via ciclista va des del
nucli urbà de Sant Pau de Segúries al pont de la Rovira (C-38). S’inicia al nord del
municipi i discorre paral·lel a la carretera C-38 en sentit a Campron fins creuar el Ter
mitjançant l’ampliació del pont de la Rovira al PK 0+500 (OF-2.1). En aquest
subtram s’han projectat dues obres de drenatge (OD-2.1 i OD-2.2).
La segona part d’aquest tram, del PK 0+478 al PK 2+524, s’inicia a l’oest del Pont
de la Rovira (C-38) i va fins al camí del càmping Vall de Camprodon. En una primera
part s’aprofita l’antic camí de la Ral, passa pel mig del nucli de la Ral per a
continuació aprofitar un camí ramader que discorre paral·lel al riu Ter pel seu marge
dret. A l’alçada del càmping Vall de Camprodon es creu novament el Ter mitjançant
una nova passarel·la al PK 2+600 (PF-2.2).
Una tercera part del tram, del PK 2+524 al 4+339, discorre per camins existents
situats al marge esquerre del riu Ter. Té el seu inici al Càmping Vall de Camprodon,
i passa per la Casanova, la depuradora de Camprodon fins arribar al Pont de les
Rocasses de la C-38 que creua el Ter. En aquest subtram no s’ha previst
arranjament.
La part final d’aquest tram, del PK 4+339 al PK 5+496, s’inicia al nou pont de les
Rocasses on es creua la carretera C-38 aprofitant una obra de drenatge existent i es
creua el riu Ter mitjançant l’antic pont de les Rocasses. A partir d’aquest punt
s’aprofita un camí paral·lel al riu que dona accés a les Cabanyes i just abans de
creuar el canal s’executa una nova traça paral·lel a aquest i es connecta amb el tram
de via ciclista existent dins del nucli urbà de Camprodon.
El terreny és constituït per un substrat rocós (margues i sorrenques de la Formació
Vallfogona i Formació Campdevànol) sobre el qual es disposen les formacions
superficials, predominant els dipòsits col·luvials al cantó dret del Ter i els dipòsits
al·luvials (terrassa mitja) al marge esquerra.
6.3 Tram 3: Camprodon - Llanars
Aquest tram va des del PK 0+000 al PK 0+731, s’inicia a l’oest del municipi de
Camprodon i discorre paral·lel a la carretera GIV-5264 pel marge esquerre en sentit
a Llanars fins arribar a l’entrada d’aquest municipi i connectar amb un tram de via
ciclista ja executat. En aquest tram no s’ha projectat cap tipus d’estructura ni obra de
drenatge.
Els terrenys per on discorre són formats per llims sorrencs amb graves disperses
dels dipòsits al·luvials de les terrasses mitja i baixa.
6.4 Tram 4: Llanars – Vilallonga de Ter
La primera part del tram, del PK 0+000 al PK 2+419, enllaça el nucli urbà de Llanars
amb el nucli urbà de Vilallonga de Ter. S’inicia a l’oest del nucli de Llanars i discorre
TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia
14
paral·lel al riu Ter, pel marge nord del riu en el límit entre el bosc de ribera i els
camps de conreu. Just abans d’arribar al nucli de Vilallonga de Ter voreja la nova
EDAR i creua la carretera GIV-5264 mitjançant un nou pas inferior al PK 2+350 (OF-
4.2). a més es projecta una nova passarel·la sobre el torrent Gran al PK 0+700 (PF-
4.1). En aquest subtram s’han projectat dues obres de drenatge (OD-2.1 i OD-2.2).
La segona part del tram, del PK 2+419 al PK 2+715, la vioa ciclista va des del nucli
urbà de Vilallonga de Ter fins a l’entrada del càmping Conca de Ter, S’inicia al nord
del nucli urbà i discorre paral·lel a la carretera GIV-5264 pel marge dret en sentit a
Setcases fins arribar a l’entrada al càmping Conca de Ter. En aquest tram no s’ha
projectat cap tipus d’estructura ni obra de drenatge.
El terreny és constituït per un substrat rocós (margues i sorrenques de la Formació
Vallfogona i Formació Campdevànol) sobre el qual es disposen formacions
superficials, predominant dipòsits al·luvials (terrassa mitja).
7 UNITATS GEOLÒGICO-GEOTÈCNIQUES
En base a la descripció i caracterització geològica i geotècnica “in situ” dels terrenys
presents a zona d’estudi s’han establert les següents unitats geològico-
geotècniques.
De la més superficial a la més profunda:
Unitat 0: Sòl vegetal
Constitució: Sota el nom d’aquesta unitat s’identifica l’horitzó de terres vegetals. En
termes generals és constituït per llims sorrencs argilosos de tonalitat marró amb
alguna que altre grava i graveta. Presenta un elevat contingut en matèria orgànica.
Gruix, Geometria i Distribució: Donada la seva naturalesa, el gruix és variable
entre 10 cm i 30 cm. Localitzadament, pot presentar potències majors. Es presenta
formant un horitzó desenvolupat sobre la unitat I (dipòsits quaternaris) i irregular
sobre la unitat II.
Resistència: Nivell constituït per material generalment cohesiu de consistència tova.
Tant per gruix com naturalesa no es recomanable recolzar-hi cap estructura, motiu
pel qual no és rellevant la seva caracterització geotècnica.
Altres consideracions: Puntualment, barrejat amb aquests materials hi ha restes
de materials d’origen antròpic (runes i terres).
Unitat I: Llims sorrencs argilosos amb graves disperses (Dipòsit al·luvial de
Terrasses) / argiles llimoses sorrenques amb graves disperses (Dipòsits
col·luvials).
Constitució: Unitat constituïda per llims sorrencs argilosos / argiles llimoses
sorrenques amb graves disperses.
Gruix, Geometria i Distribució: Constitueix un nivell que presenta variacions
verticals amb un gruix màxim que generalment no supera els 2-3 metres. En el cas
dels llims sorrencs sòl distribuir-se recobrint la unitat II, mentre que les argiles
llimoses amb graves solen trobar-se recobrint el substrat rocós (unitat III).
Característiques geotècniques: A nivell d’estudi informatiu, els paràmetres
geotècnics adoptats per aquesta unitat segons referències bibliogràfiques són:
Paràmetres geotècnics Unitat I
Densitat aparent (T/m3) 1,9
Angle fregament intern (º) 27
Cohesió (T/m2) 10
Mòdul d’elasticitat (MN/m2) 8-40
Taula 4. Paràmetres geotècnics – Unitat I.
Unitat II: Blocs, Bolos, Graves, sorres, llims i argiles. Dipòsit al·luvial de
terrasses i actual.
Constitució: Unitat constituïda per materials detrítics heteromètrics i heterogenis
(bolos, graves, sorres, llims i argiles).
TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia
15
Gruix, Geometria i Distribució: El gruix és molt irregular però sempre d’ordre
mètric. Es localitzen a la vall del Ter i d’alguns afluents principals. Corresponen als
dipòsits al·luvials terrasses fluvials i estan estretament relacionats amb els llims
sorrencs (unitat I).
Característiques geotècniques: Els paràmetres geotècnics adoptats per aquesta
unitat segons referències bibliogràfiques són:
Paràmetres geotècnics Unitat II
Densitat aparent (T/m3) 2,0
Angle fregament intern (º) 35
Cohesió (T/m2) 10
Mòdul d’elasticitat (MN/m2) 40-100
Taula 5. Paràmetres geotècnics – Unitat II.
(2) Valor bibliogràfic tret de:
Ref.: “ROM 0.5-94, pàg.39. Condicions drenades i no drenades
Unitat III: Conjunt rocós (margues, margosorrenques, sorrenques,
conglomerats, lutites i calcàries)
Constitució: Unitat rocosa de litologia variable depenen de l’indret considerat a la
traça.
Gruix, Geometria i Distribució: Tot el conjunt rocós es distribueix en tot l’àmbit de
la zona d’estudi constituint el substrat rocós, aflorant en aquells punts on no es troba
cobert per les formacions superficials quaternàries. El gruix és d’ordre quilomètric (>
1000 m)
Característiques geotècniques:
Paràmetres geotècnics Unitat III
Densitat aparent (T/m3) 2,5
Angle fregament intern (º) 45
Cohesió (T/m2) 10
Mòdul d’elasticitat (MN/m2) 500-8000
Margues i lutites: 380
Margosorrenques: 520
Sorrenques i conglomerats: 540
Compressió simple martell
d’Schmitd (qu) kg/cm2
Calcàries: 450
Taula 6. Paràmetres geotècnics – Unitat III.
(3) Valor bibliogràfic tret de:
Ref.: “Guía de cimentaciones en obras de carretera
8 FONAMENTACIONS DE LES ESTRUCTURES
A nivell del present estudi informatiu, els valors de pressió admissible que es
proposen cal considerar-los com orientatius. El posterior estudi constructiu haurà de
contemplar una descripció i caracterització de la geologia i geotècnia present per a
cada actuació projectada, la qual s’utilitzarà per l’estudi de fonamentacions de
cadascuna d’elles.
A continuació, es recull una relació de les obres de fàbrica projectades al llarg del
traçat de la via ciclista.
OF 1.1. Passarel·la torrent del Covilar (PK 0+500)
OF 1.2. Passarel·la camí del Clot (PK 0+750)
OF 1.3. Passarel·la paral·lela a la carretera C-26 (PK 1+000)
OF 1.4. Passarel·la sobre el torrent del Clarà (PK 1+100)
OF 1.5. Passarel·la sobre el rec de Can Barrerea (PK 4+700)
OF 1.6. Passarel·la sobre el riu Ter (PK 5+450).
OF 1.7. Passarel·la sobre el rec de Quatrecases (PK 5+800)
OF-1.8. Mur d’escullera (PK 5+950)
OF 1.9. Passarel·la sobre el riu Ter (PK 7+050).
OF 2.1. Ampliació pont de La Rovira (C-38) (PK 0+500).
OF 2.2. Passarel·la sobre el riu Ter (PK 2+500).
OF 4.1. Passarel·la sobre el Torrent Gran (PK 0+700).
TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia
16
OF-4.2. Pas inferior carretera GIV-5264 )PK 2+350)
A nivell general, el terreny a la zona d’emplaçament de les esmentades obres de
fàbrica està constituït per dipòsits al·luvials disposats sobre un substrat rocós.
Tenint en compte aquest context geològic, es recomana que es fonamenti sempre
damunt la unitat III (substrat rocós).
A efectes orientatius cal adoptar les següents pressions admissibles:
Unitat Pressió admissible orientativa
Qad (MPa)
Unitat III 1
Taula 7. Valors orientatius de les pressions admissibles corresponents a la unitat III.
Els assentaments seran pràcticament inexistents.
Caldrà estudiar tots aquells aspectes hidràulics que puguin desestabilitzar les
estructures (soscavacions).
9 EXCAVABILITAT DELS MATERIALS
La ripabilitat de les diferents unitats establertes obeeix a les seves característiques
litològiques i estructurals. Així doncs, tenim:
Unitat 0, I i II: Terres vegetals i dipòsits quaternaris (al·luvials, al·luvials-
col·luvials i col·luvials): Són excavables mitjançant maquinària
convencional (excavadora i pala).
Unitat III (Margues i Margo calcàries): En el cas que hi hagi desmunts a la
unitat III afectaran sempre als nivells més superficials. En aquesta situació
podrà utilitzar-se maquinària convencional (pala) i puntualment martell
trencador.
A partir de les unitats geològic-geotècniques definides i de la caracterització
geotècnica de les seves litologies s’ha elaborat la següent taula resum
d’excavabilitat.
Unitat Geològica -
geotècnica Tipus terreny Descripció
Unitat 0 Terres vegetals Excavadora
Unitat I i II Dipòsits quaternaris Excavadora i Pala
Unitat III Margues i margo
calcàries
Excavadora, Pala i martell
trencador
Taula 8. Excavabilitat.