annex nº 29 mediambiental · 4.1 activitats d’obra amb afectació ambiental (g-ip-03) pma-03 4.2...

ANNEX Nº 19. MEDIAMBIENTAL ÍNDEX

PMA-03v04 Índex de l’annex mediambiental G-IP-01G-IP-01 PROJECTE CONSTRUCTIU DE MILLORA GENERAL. DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-66 DE BANYOLES A BESALÚ. PK 41+820 AL 56+525. TRAM: CORNELLÀ DE TERRI – MAIÀ DE MONTCAL

ANNEX NÚM 19 MEDIAMBIENTAL

ÍNDEX

APARTAT A - INTEGRACIÓ DELS CRITERIS AMBIENTALS EN EL DISSENY DEL PROJECTE

1. Línies d’actuació ambiental per al disseny de projectes constructius. Identificació (G-Annex 2) PMA-03

2. Llista de requeriments normatius del projecte (G-IP-01) PMA-02 3. Integració dels criteris ambientals en el projecte (G-IP-02) PMA-03 (PDF)

APARTAT B. ESTUDI DE MEDI AMBIENT D’EXECUCIÓ D’OBRA (PDF)

1. Acta d’aprovació del Pla de Medi Ambient d’execució d’obra G-IP-01) PMA-04 1.1 Control de versions del pla de medi ambient (a definir pel contractista)

2. Dades generals 2.1 Pla de medi ambient (G-IP-02) PMA-04 2.2 Condicions ambientals (G-IP-03) PMA-04 2.3 Organització de l’obra (G-IP-04) PMA-04

3. Legislació i requeriments 4. Identificació i avaluació

4.1 Activitats d’obra amb afectació ambiental (G-IP-03) PMA-03 4.2 Línies d’actuació ambiental en l’execució. Identificació i avaluació (G-IP-04) PMA-03 4.3 Situacions d’emergència ambiental. Identificació i avaluació (G-IP-05) PMA-03

5. Integració dels criteris ambientals en l’execució 5.1 Integració dels criteris ambientals en el projecte (G-IP-02) PMA-03 5.2 Procediments específics (a definir pel contractista)

6. Programa de punts d’inspecció i assaig (G-IP-05) PMA-04 7. Control d’equips de mesura i assaig (a definir pel contractista) 8. Formació ambiental

8.1. Fitxa de formació d’obra (G-IP-07) PMA-04 8.2 Pla de formació d’obra (a definir pel contractista)

9. Permisos (G-IP-08) PMA-04 10. Residus (G-IP-09) PMA-04 11. Plans d’emergència

11.1 Llista de plans d’emergència ambiental (G-IP-08) PMA-03 11.2 Pla d’emergència ambiental (G-IP-06) PMA-03 11.3 Imprès de “Comunicat d’emergència ambiental” (G-IP-07) PMA-03

12. Instruccions perquè el contractista assumeixi i redacti el Pla de medi ambient d’execució d’obra (G-Annex 2) PMA-04

ANNEX Nº 19. MEDIAMBIENTAL ÍNDEX

PROJECTE CONSTRUCTIU DE MILLORA GENERAL. DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-66 DE BANYOLES A BESALÚ. PK 41+820 AL 56+525. TRAM: CORNELLÀ DE TERRI – MAIÀ DE MONTCAL

ANNEX Nº 19. MEDIAMBIENTAL Pág. 19.1


APARTAT A - INTEGRACIÓ DELS CRITERIS AMBIENTALS EN EL DISSENY DEL PROJECTE



1. Línies d’actuació ambiental per al disseny de projectes constructius. Identificació (G-Annex 2) PMA-03


1. PMA-03v04 Línies d’actuació disseny projectes constructius. Identificació G-Annex 2 pàgina 5 de 2 PROJECTE CONSTRUCTIU DE MILLORA GENERAL. DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-66 DE BANYOLES A BESALÚ. PK 41+820 AL 56+525. TRAM: CORNELLÀ DE TERRI – MAIÀ DE MONTCAL

GISA LÍNIES D’ACTUACIÓ AMBIENTAL PER AL DISSENY DE PROJECTES CONSTRUCTIUS. IDENTIFICACIÓ

Obra: Desdoblament C-66 de Banyoles a Besalú. PK 41+820 al 56+525. Tram: Cornellà de Terri- Maià de Montcal Clau: DG-03001

CODI LÍNIA D’ACTUACIÓ AMBIENTAL Aplicable

FLORA I FAUNA

FD101 Inventariar i enumerar les diferents comunitats vegetals i animals, incloent la identificació dels períodes de floració i les zones i èpoques de nidificació i campeig. X

FD101.1 Identificar i enumerar els espais protegits (PEIN, ZEPA, LIC, HIC, etc.) i les espècies protegides. X

FD102 Ordenar l’àmbit d’actuació tenint en compte els ecosistemes existents (hàbitats, zones de preferència, biodiversitat d’espais, etc.) (minimitzar la destrucció vegetal, les zones pavimentades, les afectacions a aigües subterrànies i superficials, etc.).

X

FD103 Avaluar l'impacte dels sistemes constructius de les estructures (viaductes, túnels, etc.) i de les activitats i instal·lacions associades (lluminàries, estacions transformadores, pous de ventilació, etc.). X

FD104 Limitar l’augment de la freqüentació de l’home en zones contigües a l’actuació quan siguin ambientalment sensibles. X

FD105 Minimitzar l’afectació en les zones d’entrada a túnels i en les fonamentacions de viaductes i obres de fàbrica. X

FD106 Avaluar l’augment del risc d’incendi. X

FD107 Revegetar amb espècies vegetals autòctones, potenciant les que previnguin el risc d’incendi. X

FD108 Fer que l’obra sigui permeable per a la fauna (fals túnels, passos de fauna: mamífers, peixos, amfibis, ocells). Avaluar l’increment del risc d’atropellaments. X

FD109 Minimitzar l’impacte que poden generar molls, dics, pantalans i dragatges sobre la flora i la fauna marina.

FD110 Preveure solucions constructives que donin la permeabilitat necessària als passos de fauna. X

HIDROLOGIA

HD101 Avaluar i descriure les necessitats d’abastament i la disponibilitat d’aigua de la zona (recursos hídrics, superficials i subterranis). X

HD102 Estudiar l’afectació de l’obra en els cursos d’aigua superficial existents (condicions del flux, cicles de sedimentació-erosió, drenatge superficial, cabals ecològics, índexs de qualitat).

HD103 Estudiar la possibilitat d’ús d’aigua subterrània, de reaprofitament de l’aigua de pluja, d’aigües grises.

HD104 Protegir el nivell freàtic, la recàrrega d’aqüífers i la qualitat de les aigües subterrànies. X

HD105 Preveure fluctuacions extraordinàries del nivell freàtic, com a conseqüència de l’execució de l’obra. X

HD106 Evitar canvis en la qualitat i quantitat de les aigües abans i després d’obres de regs, embassaments i similars.

HD107 Garantir el drenatge de l’aigua per evitar l’assecament de pous, rius i aqüífers, o també per evitar el risc d’inundació. X

HD108 En túnels, en desmunts i allí on s’escaigui preveure sistemes de tractament de l’aigua previs al seu abocament a llera pública (decantació de sòlids en suspensió, neutralització del pH, etc.). X

HD109 Estudiar la dinàmica del litoral.


Obra: Desdoblament C-66 de Banyoles a Besalú. PK 41+820 al 56+525. Tram: Cornellà de Terri - Maià de Montcal Clau: DG-03001


SÒL I SUBSÒL

SD101 Estudiar la qualitat i composició del terreny on se situarà l’obra als efectes del seu futur reaprofitament i tractament. X

SD102 Protegir el sòl amb mecanismes o tècniques que el previnguin de l’erosió. X

SD103 Minimitzar les àrees a pavimentar per tal de preservar les propietats físiques del sòl. En millores de traçat, eliminar la traça antiga. X

SD104 Aplegar la terra vegetal de la zona on anirà la infraestructura i preveure el tractament necessari per poder aprofitar-la en revegetacions posteriors. X

SD105 Definir quines solucions es poden prendre per evitar la contaminació del sòl (per exemple per: olis i hidrocarburs, llots tixòtrop, cimentacions d’alta pressió, etc.). X

SD106 Incorporar mètodes o tècniques per limitar l’acumulació de sediments i controlar el rebliment de preses i embassaments.

SD107 Suggerir els punts d’obtenció de préstecs tenint en compte la distància a l’obra i contemplant la possibilitat d’aprofitar materials d’altres obres properes. X

SD108 Minimitzar l’ocupació a les zones litorals per a garantir la regeneració de les platges i la dinàmica de sedimentació i erosió.

SD109 Quantificar els sobrants de terres (desmunts, terraplens, reblerts i excavacions). X

ATMOSFERA

AD101 Fer un estudi de la climatologia de l’emplaçament: direcció del vent, ventilació, orientació, insolació, pluviositat. Preveure i evitar canvis microclimàtics induïts per la futura actuació.

AD102 Disposar d’un sistema de ventilació i tractament de l’aire a l’interior de la infraestructura que n’asseguri la qualitat. X

AD103 Disminuir l’impacte lumínic en dissenyar les "lluminàries". X

AD104 Analitzar l'impacte acústic durant l’explotació, identificant els receptors que poden resultar afectats per canvis del projecte i preveient les mesures per a la seva minimització. X

MATERIALS

MD101 Dissenyar pensant en la reutilització i reciclatge dels materials utilitzats a l’obra, quan siguin adequats i no contradiguin la normativa tècnica constructiva (aglomerat, terres, etc.). Preveure’n l’aprofitament en la deconstrucció.

MD102 Fomentar l’ús de materials que disposin d’acreditació de qualitat, distintiu de garantia de qualitat ambiental o similar.

MD103 Potenciar l’ús de solucions constructives que redueixin o facilitin el manteniment. Utilitzar materials de llarga durabilitat.

MD104 Utilitzar components que incorporin algun material reciclat: pneumàtics, llots de depuradora, cendres, reutilització de runes de la pròpia obra, etc.

MD105 Avaluar la toxicitat dels materials a utilitzar i actuar al respecte per reduir-ne l’impacte (betums, emulsions, aerosols, fibrociments, CFC,...).

MD106 Potenciar l’ús de materials autòctons de la zona. X


1. PMA-03v04 Línies d’actuació disseny projectes constructius. Identificació G-Annex 2 pàgina 6 de 2 PROJECTE CONSTRUCTIU DE MILLORA GENERAL. DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-66 DE BANYOLES A BESALÚ. PK 41+820 AL 56+525. TRAM: CORNELLÀ DE TERRI – MAIÀ DE MONTCAL


Obra: Desdoblament C-66 de Banyoles a Besalú. PK 41+820 al 56+525. Tram: Cornellà de Terri - Maià de Montcal Clau: DG-03001


MD107 Integrar l’obra en l’entorn (impacte visual) tenint en compte els materials utilitzats en: tipologies estructurals, excavacions i terraplens, reblerts, etc. (També aplicable en boques de túnels, sortides d’emergència, pous de ventilació...).

X

MD108 Incorporar pantalles acústiques que disposin de distintiu de garantia de qualitat ambiental. X

RESIDUS

RD102 Avaluar i minimitzar els residus generats per les solucions constructives escollides. X

RD103 Suggerir els abocadors tenint en compte la legislació vigent i la distància a l’obra. X

ENERGIA

ED101 Afavorir la minimització del consum energètic. X

ED102 Utilitzar materials de baix consum energètic. X

ED103 Avaluar i promoure l’ús d’energies renovables. X

POBLACIÓ

PD104 Identificar els punts d’interès geològic, paleontològic, històric i cultural i minimitzar-ne l’impacte. X

PD101 Identificar les possibles fonts d’alteració del benestar de la població durant la utilització (pols, sorolls, vibracions, impacte visual). X

PD102 Preveure l’increment del trànsit rodat, racionalitzar l’accessibilitat, facilitar l’accés a vianants i bicicletes.

PD103 Rebutjar barreres arquitectòniques. Tenir en compte l’accés de persones amb minusvalideses.

PD105 Reduir l’impacte a la població tenint en compte la futura mobilitat i les possibles afectacions a nuclis urbans, nuclis aïllats, expropiacions. X

PD106 Avaluar el risc d’avingudes i d’inundacions. X

PD107 Minimitzar l'impacte acústic (juntes d’obres de fàbrica que facin menys soroll, fent que les tapes de clavegueram no coincideixin amb els carrils de circulació, fent ús de paviments drenants, etc.). X

PD109 Preveure espais verds i zones de lleure.

PD110 Fer un estudi de les afectacions electromagnètiques que es generaran en l’execució de l’obra i en el seu posterior ús.



2. Llista de requeriments normatius del projecte (G-IP-01) PMA-02


2. PMA-02v04 Llista de requeriments normatius del projecte G-IP-01 PROJECTE CONSTRUCTIU DE MILLORA GENERAL. DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-66 DE BANYOLES A BESALÚ. PK 41+820 AL 56+525. TRAM: CORNELLÀ DE TERRI – MAIÀ DE MONTCAL

1. REQUERIMENTS DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL 1.1. Qualitat atmosfèrica

1.1.1 Reg periòdic dels camins objecte del projecte i àrees utilitzades pel transport de materials i circulació de vehicles. A títol orientatiu es proposa una freqüència mínima de:

- Estiu: dues vegades cada dia. - Primavera i tardor: una vegada cada dia. - Hivern: una vegada cada dos dies, segons la humitat ambiental.

1.1.2. Utilitzar com a camins d’obra el traçat de la carretera actual i el traçat d’aquells trams de nova construcció.

1.1.3. Situar les zones d’apilament, zones auxiliar d’obra, parc de maquinària, etc., lluny de les zones amb

major presència humana. 1.2. Soroll

1.2.1 Durant les obres:

1.2.1.1 Compliment de la Normativa quant als nivells màxims de soroll de la maquinària utilitzada en l’obra (Reial Decret 212/2002, de 22 de febrer, pel qual es regulen les emissions sonores en l’entorn degudes a determinades màquines d’ús a l’aire lliure).

1.2.1.2. Restringir la realització dels treballs d’obra a la franja horària diürna i preferiblement adaptar-la a la

franja horària normal laboral (de 8 a 20 h). L’establiment dels treballs dins d’aquesta franja horària serà imprescindible per la realització de voladures o excavació en roca, i també per tots aquells altres treballs que se situïn a una proximitat inferior a 500 m de qualsevol nucli o zona habitada.

1.2.1.3. Situar el parc de maquinària, abocadors temporals, magatzems de materials i àrees de serveis

auxiliars en zones allunyades respecte les edificacions habitades i nuclis de població més properes a la zona.

1.2.1.4. Instal·lació de pantalles acústiques en els següents punts: 1.2.1.5.

R1. Can Simó – Puiggermà (PK 0+200), R13. Can Cosme i Mas del Vent (PK 4+700 i 4+800), R16. Can Garanger (PK 5+550), R17. Mas Fam (PK 5+950), R19. Can Vila (PK 6+900) i R20. Can Devall i Can Guilana (PK 7+ 600).

1.2.2. Quan la carretera entri en servei:

1.2.2.1. Comprovar que no se superin els valors màxims admissibles (segons la sensibilitat acústica dels

diferents receptors) i, en cas necessari, adoptar les mesures correctores que es considerin oportunes.

1.3. Hidrologia

1.3.1. Actuacions de caràcter general:

1.3.1.1. Compliment de la Llei 6/1993 de 15 de juliol, reguladora de residus, i la Llei 15/2003 de 13 de juny, de modificació de l’anterior. En aquest sentit s’ha de disposar dels dipòsits adequats per a la retirada dels residus generats per l’obra i, particularment, els destinats a emmagatzemar olis, combustibles i altres tipus de substàncies perilloses. Els dipòsits hauran de garantir una estanquitat del 100%.

1.3.1.2. Garantir en tot moment la funcionalitat de la xarxa de drenatge natural del terreny. Restituir de

forma immediata les cunetes o rases que resultin afectades durant la fase d’obres col·locant tubs de drenatge provisionals si és necessari.

1.3.1.3. Evitar l’acopi de materials, terres i estacionament de la maquinària prop del riu el Ser, La Riera de

Matamors, El Terri, i el Torrent de Serinyà, i en general, de la xarxa de drenatge natural del terreny (torrents i torrenteres).

1.3.1.4. Exercir un control exhaustiu del manteniment de la maquinària, prohibint l’abocament d’olis i

hidrocarburs en qualsevol punt. 1.3.1.5. Prohibir l’abocament de les aigües de neteja de la maquinària i les diferents instal·lacions auxiliars

a qualsevol punt de l’entorn. 1.3.1.6. Evitar la realització de moviments de terres durant els moments de fortes pluges o en previsió de

grans avingudes. 1.3.1.7. Revegetar immediatament aquelles superfícies afectades per les obres. Ràpida revegetació

mitjançant la utilització de les espècies pròpies d’aquestes zones humides (vegetació de ribera). 1.3.1.8. Estudiar i justificar, en el projecte constructiu, el compliment dels Criteris de disseny per a obres de

fàbrica de l'Agència Catalana de l'Aigua.

1.3.2. Actuacions de caràcter específic: 1.3.2.1. En cas que en el moment d’executar les obres es requereixi captar aigua del riu Ser o qualsevol

altra riera, es demanarà la corresponent autorització administrativa a l’ACA. 1.3.2.2 Minimitzar en el possible les actuacions en la llera del riu Ser i la resta de rieres, torrents i

torrenteres afectades. En aquest sentit es tindrà especial cura de:

- No realitzar més moviments de terres dels necessaris per a l’execució de l’obra de construcció del pont o viaducte en el cas del riu Ser i les obres de drenatge projectades en el cas de les altres rieres.

- Controlar el moviment de la maquinària en les proximitats del riu i rieres, especialment, en

l’interior de la llera.



- Limitació de la superfície afectada potencialment per les obres mitjançant l’encinta’t del límit d’obra.

- Condicionar un camí d’accés a la llera per a la construcció del viaducte, que caldrà eliminar i

restaurar un cop acabades les obres. - Minimitzar l’acopi de materials en la llera del riu al que sigui estrictament necessari en cada

moment per l’execució de l’obra. Els materials no es podran apilar per un temps superior a un o dos dies.

- Controlar de forma especial aquelles operacions que puguin comportar un risc alt de

contaminació de les aigües (formigonat, utilització d’additius, productes químics...). - Evitar l’acopi de terres procedents de l’excavació dels fonaments del pont en la pròpia llera. - Condicionar un camí d’accés a la llera per a la construcció del viaducte sobre el Ser, que

caldrà eliminar i restaurar un cop acabades les obres. - Els materials excavats es transportaran immediatament a l’abocador temporal previst per

aquest ús.

1.3.2.3. Construir una bassa de decantació que es situarà aigües avall del punt on es realitzen les obres, per la construcció dels passos sobre la riera de Matamors, el Terri, el torrent de Serinyà i el riu Ser, recollint i decantant les aigües que puguin resultar contaminades per aquestes.

1.3.2.4. Canalitzar els rius i rieres de forma adequada durant la fase d’obres per tal de minimitzar

l’arrossegament de materials. Si és necessari caldrà construir una passarel·la temporal per al pas de vehicles d’un a altre costat del riu, evitant en tot moment el pas de vehicles per dins de l’aigua.

1.3.2.5. Adoptar les mesures necessàries per a evitar la caiguda de terres, blocs o pedres en l’execució

dels talussos més pròxims al Ser i restants cursos d’aigua afectats. Es proposa com a mesura de precaució la instal·lació de barreres de retenció de terres al peu dels talussos més pròxims a les lleres.

1.3.2.6. Fer un seguiment trimestral de la qualitat de les aigües (paràmetres físico-químics i índexs

biològics) dels rius i torrents afectats. 1.4. Geologia i geomorfologia

1.4.1. Limitar la superfície afectada per les obres a la mínima necessària mitjançant l’encintament del límit

d’obra. 1.4.2. Minimitzar el risc d’erosió amb un disseny i execució adequada dels talussos. Precedir de forma

immediata a la revegetació mitjançant hidrosembra de les superfícies denudades, un cop acabada l’obra o la seva utilització.

1.4.3. Utilitzar com a superfícies d’ocupació temporal aquelles de més baix valor geològic. Aquestes superfícies seran convenientment restaurades un cop acabades les obres. En especial cal evitar qualsevol afectació a la geozona núm. 211 corresponent a la conca lacustre de Banyoles – Besalú.

1.4.4. Utilitzar com a camins d’accés a l’obra la pròpia traça de la carretera o camins ja existents, evitant la

construcció de nous accessos i noves ocupacions. 1.4.5. Presentar un pla d’ocupació de superfícies per l’acopi temporal de terres, acopi de materials i parc de

maquinària previ a l’inici de les obres. 1.4.6. Les terres de préstec procediran d’extraccions degudament legalitzades d’acord amb la Llei 12/1981 i

el Decret 343/1983 de la Generalitat de Catalunya. 1.4.7. Transport a abocador controlat dels materials de rebuig i residus generats per l’obra.

1.5. Edafologia 1.5.1. Decapatge i acopi en abocador temporal de la capa de terra vegetal en totes les superfícies ocupades

per l’obra, tant temporals com definitives. Aquesta terra vegetal es reutilitzarà en els treballs de revegetació previ tractament de millora tal com es defineix en el capítol de mesures correctores.

1.5.2. Limitar la superfície afectada per les obres a la mínima necessària. 1.5.3. Utilitzar camins i carreteres existents, i prohibir el pas de la maquinària fora de la traça i dels camins

d’accés prèviament establerts. 1.5.4. Prendre les mesures necessàries per a minimitzar el risc d’erosió. Procedir a la revegetació de totes

les superfícies afectades mitjançant hidrosembra, de forma immediata, un cop acabades les obres. 1.5.5. Utilitzar com a superfícies d’ocupació temporal aquelles de baix valor edàfic. 1.5.6. Utilitzar acopis diferents per les terres vegetals i les terres de préstec, evitant que es puguin barrejar.

També s’evitarà que es barregin amb les terres vegetals els materials procedents dels desbrossaments (restes de troncs, arrels,...).

1.5.7. Reposició de les terres vegetals en totes les superfícies ocupades temporalment, en especial aquelles

que corresponen a sòl agrícola o se’ls hi vol donar aquest ús. 1.5.8. Exercir un control exhaustiu dels manteniments de maquinària, prohibint l’abocament d’olis i

hidrocarburs sobre els sòls. 1.5.9. Els líquids extrets del manteniment de maquinària s’hauran d’evacuar de la zona de treball en dipòsits

estancs i portar-los a abocadors especialitzats per a ells. Aquests líquids hauran d’estar sobre una superfície impermeabilitzada, i amb un sistema de recollida de qualsevol vessament accidental.

1.5.10. Prohibir l’abocament dels materials sobrants de l’obra als sòls que envolten el futur ramal, utilitzant

abocadors legalitzats i controlats per aquest menester, especialment pel que fa al formigó de neteja de les gavetes, així com a l’abocament de líquids bituminosos sobre els talussos i camps adjacents.



1.5.11. Com a mesura preventiva, s’haurà de contemplar l’existència a l’obra de materials absorbents

d’hidrocarburs d’acció ràpida, per a utilitzar en cas d’abocaments i accidents. Aquests materials s’utilitzaran tant en cas d’abocaments al sòl com d’abocaments a llera pública.

1.5.12. Restauració dels trams afectats de l’actual carretera que quedin fora de servei. 1.5.13. Recerca de superfícies de baix valor ecològic pel dipòsit de les terres sobrants. Es proposa valorar la

possibilitat de reutilitzar aquests materials en obres properes i/o utilitzar-les en els treballs de restauració de les activitats extractives que hi ha més properes a la zona.

1.5.14. Definir els accessos i superfícies d’ocupació per a la construcció dels estreps i piles dels viaductes

sobre el Ser de manera que no s’afecti la vegetació de ribera ni les aigües.

1.6. Vegetació i flora 1.6.1. Limitar la superfície d’ocupació a la mínima necessària mitjançant l’encintament del límit d’obra. 1.6.2. Procedir a la tala prèvia dels arbres afectats per la traça de la carretera. Prèviament es realitzarà un

marcatge dels mateixos un cop definit el límit d’obres i col·locada la cinta de delimitació. 1.6.3. Triturar les restes vegetals procedents dels treballs de desbrossada i incorporar-los a la terra vegetal

com a aportament de matèria orgànica. 1.6.4. Minimitzar l’afectació sobre la vegetació de ribera en l’execució dels treballs de construcció del

viaducte sobre el riu Ser i, en general, en totes les obres que afectin a aquests tipus de vegetació. 1.6.5. Utilitzar com a zones d’ocupació temporal (parc de maquinària, zones d’apilament...) àrees

degradades sense vegetació. 1.6.6. Procedir de forma immediata, un cop acabades les obres, a la restauració de la vegetació de ribera

afectada i, en general, en totes les superfícies afectades per les obres susceptibles de ser restaurades.

1.6.7. En la realització dels treballs de revegetació s’utilitzaran únicament espècies autòctones, pròpies de la

zona. 1.6.8. Tant en la fase de construcció del projecte com en la fase d’explotació s’adoptaran les mesures de

prevenció d’incendis forestals definides en el Decret 64/1995 de 7 de març i el Decret 130/1998 de 12 de maig.

1.7. Fauna

1.7.1. En el present cas, on tots els amfibis d’una àmplia zona van a reproduir-se a un únic punt principal,

ens trobem davant d’un exemple modèlic per a construir passos de fauna específics pels amfibis, per evitar-ne la mortalitat de centenars d’individus cada any. Probablement ens trobem davant d’un dels indrets de Catalunya on aquest tipus de mesura està més motivat que a cap altre, ja que la Platja d’Espolla és el millor punt de la comarca per a la reproducció d’aquests animals, i tant pel nombre

d’espècies que acull com pels milers d’exemplars que l’utilitzen, adquireix una importància capital a nivell de Catalunya.

Aquests passos es preveuen construir en els trams de la carretera més pròxims a la platja d’Espolla, comprès entre l’enllaç 5 i 6 separats per una distància aproximada de 100 m. S’aconsella la construcció de passos unidireccionals amb rasa de recollida d’amfibis (Rosell & Velasco 1999). Els punts concrets on es preveu la construcció de passos específics per a amfibis són aquests: PK 6+600, PK6+700, PK 6+800, PK 6+890, PK 7+200, PK 7+300, PK 7+500, PK 7+740, PK 7+850, PK 7+950, PK 8+150 i PK 8+250.

1.7.2. Així mateix, i per tal de preservar les poblacions de nàiades allargades rosselloneses (Unió alerons) de

l’impacte que generarà la construcció dels viaductes sobre el riu Ser, caldrà un seguiment específic d’aquests treballs, minimitzar l’afectació i destrucció dels marges, talussos laterals i la vegetació de ribera i construir els viaductes de forma que afecti el mínim possible tant la llera com els marges fluvials.

I si és el cas i com a resultat d’aquest seguiment específic es considera primordial, traslladar totes les nàiades d’aproximadament 100 m amunt i per avall de la zona afectada. Es recolliran els musclos per immersió, es mesuraran, es marcaran i es traslladaran a llocs òptims per amunt de la zona afectada.

1.7.3. Controlar els nivells màxims sonors i la generació de pols durant la fase d’obres. 1.7.4. Limitar la superfície afectada per les obres a la mínima necessària, mitjançant l’encintament del límit

d’obra. Aquesta actuació és especialment necessària per a limitar la superfície que pugui resultar afectada en la llera del riu Ser durant la construcció dels viaductes i les obres de drenatge del torrent de Serinyà.

1.7.5. Aplicar de forma correcta les mesures definides per a minimitzar l’impacte sobre la hidrologia

superficial, sobretot pel que fa a la derivació de les aigües en el moment de realitzar les obres, construcció d’una bassa de decantació i la construcció d’una passarel·la provisional per al pas de camions i maquinària sobre el riu.

1.7.6. Restaurar la vegetació de ribera de les superfícies afectades per la construcció del viaducte, i obres de

drenatge, restablint les condicions inicials d’aquest ambient aquàtic. 1.7.7. Eliminar totalment les restes d’obres i residus generades en els treballs de construcció del viaducte. 1.7.8. Condicionar les obres de fàbrica corresponents al pas sobre els diferents torrents i torrenteres com a

passos de fauna, tal com s’assenyala en els plànols de mesures correctores. Les obres de drenatge a condicionar són les següents: l’ODT 1 (O.F 0.6); P.I. 0+910 (O.F. 0.9); l’ODT 2 (O.D.-0.1); l’ODT 3 (O.D.-1.1); l’ODT 4 (O.D.-3.1); l’ODT 7 (O.D.-5.1); l’ODT 8 (O.D.-5.2); l’ODT 9 (O.D.-6.1); l’ODT 10 (O.D.-6.3); l’ODT 11 (O.D.-7.1); l’ODT 12 (O.D.-7.2); l’ODT 13 (O.D.-7.3); l’ODT 1 (O.D.-8.1); l’ODT 2, (O.D.-8.3); l’ODT 4.2 (O.D.-8.6); l’ODT 5 (O.F.-9.1); l’ODT 6.1 (O.D.-9.2); l’ODT 7 (O.D.-10.1); i ODT 1 Tram 3 (O.F.-12.3).

1.7.9. Realització d’un estudi de seguiment dels atropellaments i l’ús dels passos de fauna durant els primers

anys de funcionament de la carretera, especialment en el tram 2. L’estudi servirà de base per adaptar mesures addicionals en cas que sigui necessari.



1.8. Espais d’interès natural

1.8.1. Limitar la superfície d’ocupació a la mínima necessària mitjançant l’encintament del límit de l’obra.,

especialment en aquelles superfícies considerades d’ especial interès des del punt de vista natural. 1.8.2. En els treballs de restauració, aplicar els criteris que permetin una perfecta integració de la carretera

utilitzant una tipologia de restauració d’acord amb les característiques de la vegetació confrontant i dels hàbitats afectats.

1.8.3. Utilitzar com a zones d’ocupació temporal espais o superfícies que no afectin hàbitats d’interès

comunitari o altres zones considerades d’especial valor ecològic i natural. 1.9.Paisatge

1.9.1. Limitar l’afectació sobre el territori a la mínima superfície necessària mitjançant l’encintament del límit

d’obra. 1.9.2. Utilitzar com a superfícies d’ocupació temporal aquelles de menor valor paisatgístic. 1.9.3. Restablir les condicions inicials en aquelles superfícies ocupades temporalment i restaurar la resta de

superfícies afectades. 1.9.4. Procedir de forma immediata un cop finalitzades les obres a la restauració-revegetació de totes les

superfícies afectades intentant reconstruir les condicions inicials del medi afectat. 1.9.5. Adoptar mesures o tècniques de bioenginyeria per tal de possibilitar una mínima integració

paisatgística dels talussos a l’entrada i sortida dels túnels projectats. 1.10. Patrimoni historicoartístic

1.10.1. Protecció d’elements del Patrimoni dins la franja de 1 km de seguretat propers a la traça del projecte.

I en aquest cas concret, protecció d’alguns elements que es troben molt a prop del traçat del projecte.

En aquest apartat es poden incloure els elements del Patrimoni Arqueològic als quals fa referència l’annex núm. 7 de l’Estudi d’Impacte Ambiental, relatiu a la prospecció arqueològica realitzada. Quant als elements del Patrimoni Històrico-cultural s’hauria d’incloure en aquest apartat els següents punts que es troben afectats directament o que són molt propers al traçat del projecte. Per la seva condició d’elements del Patrimoni Històrico-cultural s’han situat en aquest apartat ja que entenem que, tot i trobar-se molt propers a la traça del projecte, no es destruiran en el decurs de les obres de construcció del traçat del projecte. Recomanem, per tant, protegir especialment els punts 246.HC.- Can Traver (BCIN), 262.HC.- Can Llos, 263.HC.- Can Mas Miquel i 264.HC.- Can Fages, com a conseqüència de la seva proximitat al traçat del projecte, amb una senyalització especial per tal d’evitar la seva possible destrucció o afecció per les obres de construcció del projecte.

Pel que fa a la resta dels elements del Patrimoni Històrico-cultural es recomana també la protecció dels elements citats en l’annex núm. 7 de l’Estudi d’Impacte Ambiental, sobretot durant la planificació dels treballs secundaris com són la ubicació d’abocadors, zones de préstec, instal·lacions auxiliars i obertura de camins. Una atenció especial mereix l’element 2.I.Ad.- Casa abandonada en el PK 9.500, localitzat durant els treballs de prospecció superficial. És difícil determinar si queda en el límit o si es pot arribar a veure afectat. En el cas que l’alternativa 2 quedés al límit del citat element seria convenient protegir-lo, mentre que si s’arribés a afectar, com en el cas de l’alternativa 1, s’hauria de controlar la seva afecció per tal de determinar si pot haver-hi algun element d’interès patrimonial.

1.10.2. Control i seguiment exhaustiu de les obres de construcció de la nova carretera en punts concrets de

la traça. En primer lloc, caldria dur a terme un control directe en una extensa zona localitzada entre PK 9+250 a 10+500 i els PK 11+300 al 12+300, per tractar-se de zones boscoses de les alternatives 1 i 2, on la visibilitat és nul·la a causa de la proliferació de la vegetació. En segon lloc, cal esmentar diversos elements del Patrimoni Arqueològic documentats durant els treballs d’estudi dels Inventaris de la Direcció General de Patrimoni que es veuen afectats o es troben molt propers a la zona de construcció del projecte, tot i que com s’ha dit anteriorment no s’hagin localitzat materials en l’actualitat. Es tracta dels següents jaciments: 43 Arq – Fares, 130.Arq.- Talús de Serinyà, 137.Arq.- Camps 83 i 89, 131. Arq.- Camp 79, 134.Arq.- Camp 95, 135.Arq.- Camp 65, i Parc Arqueològic de las Coves Prehistòriques de Serinyà. En tercer lloc s’hauria de realitzar un control directe de les obres en la zona d’ubicació de l’element localitzat durant els treballs de prospecció 1.I.MC.- Concentració de materials ceràmics en un camp entorn al PK 7.750. En aquest cas, el control és necessari pels materials ceràmics d’època romana trobats en superfície i per les notícies històriques que ens parlen d’un hàbitat dispers en aquesta zona durant aquesta època dedicat a l’explotació dels recursos naturals.

1.11. Usos del sòl

1.11.1. Limitar l’afectació sobre el territori a la mínima necessària, mitjançant l’encintament del límit d’obra. 1.11.2. Manteniment dels accessos als camps de conreu i diferents propietats durant les obres, i restitució

de tots els accessos i camins tallats un cop acabada l’execució del projecte. 1.11.3. Restaurar els trams de l’antiga carretera que quedin fora d’ús i condicionar els espais que quedin

com a superfícies ermes en els enllaços i connexions amb les carreteres actuals. 1.11.4. Utilitzar com a camins d’obra camins ja existents i preferiblement la mateixa traça. Per a la

construcció de nous camins d’accés s’hauran de demanar prèviament les autoritzacions necessàries. 1.11.5. Minimitzar la utilització de superfícies d’ocupació temporal i escollir per aquest ús aquelles

superfícies adjacents a l’obra de menor valor productiu i ecològic (preferiblement terrenys marginals) i que siguin fàcilment recuperables.



1.11.6. Possibilitar i facilitar la reordenació parcel·lària dels fragments de les finques agrícoles afectades per les expropiacions quan la seva superfície resti massa reduïda per a la viabilitat de l’explotació.

1.11.7. Assegurar el manteniment i reposició de tots els serveis afectats, especialment pel que fa a l’accés a

finques, sèquies, tanques, etc.

1.12. Planificació urbanística

1.12.1. Manteniment i reposició de la xarxa viària local i veïnal afectada pel projecte. 1.12.2. Senyalització adequada de cruïlles i accessos durant les obres. 1.12.3. Senyalització adequada de les obres.

1.13. Infraestructures i elements de l’entorn humà

1.13.1. Restitució i reposició de tots els serveis afectats per les obres. 1.13.2. Manteniment dels accessos als camps de conreu i diferents propietats durant les obres, i restitució

de tots els accessos i camins tallats amb la construcció de passos, camins i altres obres necessàries per tal de garantir la permeabilitat del territori, un cop acabades les obres.

1.13.3. Assegurar la funcionalitat del GR-1 durant les obres, realitzant les senyalitzacions i desviaments

oportuns.

1.14. Aspectes socioeconòmics

1.14.1. Reposar durant i un cop acabades les obres els serveis i infraestructures afectades, especialment aquella relacionada amb l’explotació agrícola de les finques confrontants (accessos, drenatges...).

1.15. Risc d’incendi forestal

1.15.1. Mantenir una zona de seguretat de 1 m a partir de l’extrem exterior de la calçada. 1.15.2. Mantenir una zona de protecció de 2 m a banda i banda de la calçada a comptar a partir de la línia

externa de la zona de seguretat. 1.15.3. Instal·lar senyals de perill d’incendi forestal. 1.15.4. Disposar permanentment a l’obra, mentre duri aquesta, d’una gaveta d’aigua de 5 m3 de capacitat

mínima per a intervenció immediata, així com de dos equips complerts de protecció personal contra el foc.

2. DISPOSICIONS LEGALS 2.1. Legislació referent a residus 2.1.1. 03-CA-0219/01-3447

Decret 219/2001, d'1 d’agost, pel qual es deroga la disposició addicional tercera del Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus.

Aquest Decret regula el règim jurídic aplicable als productors de residus industrials i als transportistes de residus, i estableix normes relatives al control de la gestió dels residus i les obligacions dels gestors, així com a les operacions de trasllat de residus, amb la finalitat d’aconseguir que les activitats de gestió siguin cada cop més respectuoses amb l’ambient. La disposició addicional tercera de l’esmentat Decret estableix que els productors o posseïdors d’envasos usats que tinguin la consideració de residu industrial els poden retornar al proveïdor d’aquests envasos, i ambdues parts s’alliberen del compliment de les disposicions dels capítols 3 i 5 del Decret. 2.1.2. 03-CA-0161/01-3414

Decret 161/2001, de 12 de juny, modificat del Decret 201//1994, de 26 de juliol, regulador de les runes i altres residus de la construcció.

Tots els residus de la construcció han de ser lliurats a un gestor autoritzat per al seu reciclatge o per a la disposició del rebuig i abonar, si és el cas, els costos de gestió. S’ha d’acreditar el document d’acceptació que garanteix el correcte destí dels residus separats per tipus. Obtenir, a més, la llicència per a l’execució de l’activitat i la inscripció en el registre de gestors de residus de runes. Emetre el certificat on hi ha la quantitat i tipus de residus lliurats, un cop finalitzada l’obra. 2.1.3. 03-CA-0093/99-2865

Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus. Els procediments de la gestió s’apliquen a les activitats de producció, possessió, transport o gestió de substàncies o productes que tinguin la consideració de residus. Els productors de residus industrials (capítol II) s’han de registrar en el registre corresponent, comunicar l’estat del residu en cada moment en funció de la gestió que es realitzi i determinar el responsable. El productor o posseïdor del residu industrial ha de gestionar els residus amb les determinacions del Catàleg de Residus de Catalunya. El transport de residus (capítol III) ha d’ésser autoritzat per la Junta de Residus de la forma indicada. La següent documentació: fitxa d’acceptació, full de seguiment, full de seguiment itinerant, fitxa de destí i justificant de la recepció del residu.



2.1.4. 03-CA-0001/97-2307

Decret 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposició de rebuig dels residus en dipòsits controlats. Tracta de regular les condicions tècniques i administratives que han de complir tots els dipòsits controlats de residus. No poden dipositar-se cap dels residus mencionats a l’annex II del Decret Legislatiu 2/1991, excepte quan es tracti d’un monodipòsit controlat. Els dipòsits controlats per la Junta de Residus podran admetre residus no identificables visualment, amb prèvia caracterització analítica. El monodipòsit està destinat a la disposició d’un únic residu o de varis amb característiques de composició i lixiviats compatibles o residus especials que no compleixin els requisits pels dipòsits controlats. Dins del dipòsit controlat de residus inerts, s’inclou el monodipòsit controlat de terres i runes. 2.1.5. 03-CA-0201/94-1931

Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador de les runes i altres residus de la construcció. En la construcció, tota runa i residu, destinat a l’abandonament, està sotmès a la regulació de la gestió. Per tal d’obtenir al màxim l’aprofitament dels subproductes, matèries i substàncies que hi ha als residus. Hi ha descrit en el decret les obligacions del productor i posseïdor a l’article 5, i les dels gestors a l’article 6. Com a acció preventiva, s’ha d’avaluar, en el projecte tècnic, el volum i les característiques dels residus i especificar la instal·lacions de reciclatge. 2.1.6. 03-CA-0015/03-3915; 03-CA-0006/93-1776

Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels Residus.

Afecta a tots els residus originats a Catalunya i els que es gestionen dins de l’àmbit territorial. Queden exclosos els radioactius, els de recursos minerals i de cantera, els d’explotacions agrícoles i ramaderes no perilloses, els d’explosius desclassificats, les aigües residuals i els efluents gasosos. - Els productors i posseïdors de residus reciclables han de reciclar-los o lliurar-los a recicladores inscrites en

el Registre general de gestors de residus de Catalunya.

• Els productors i posseïdors de residus tenen diverses obligacions. • Han de gestionar els residus segons les prescripcions establertes per la llei. • Han d’aplicar les tecnologies més adequades per minimitzar la producció de residus i intentar eliminar

les substàncies perilloses en la seva composició. • Els usuaris de serveis públics de reciclatge, tractament i eliminació de residus han de pagar les

corresponents taxes. • Els residus municipals no han d’incorporar matèries o substàncies perilloses.

2.1.7. 03-CA-06.09/88-1055

Ordre de 6 de setembre de 1988, sobre prescripcions en el tractament i eliminació d’olis emprats Prohibeix les actuacions d’abandonament, abocament, dipòsit, combustió i tractaments que provoquin contaminació atmosfèrica i mesclat, especialment amb substàncies contaminats i residus tòxics i perillosos. Els residus seran tractats, reciclats ò eliminats en la planta corresponent 2.1.8. 03-ES-0304/02-0043

Ordre Ministerial 304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus.

Recull les operacions que s’han de realitzar per a la valorització i l’eliminació de residus, així com la llista europea de residus en forma d’annex. 2.1.9. 03-ES-1481/01-0025(02)

Reial Decret 1481-2001 de 27 de desembre, pel qual es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocador.

S’estableix un marc jurídic i tècnic adequat per a les activitats d’eliminació mitjançant dipòsit en abocadors, al temps que es regulen les característiques d’aquests i la seva correcta gestió i explotació, tot això tenint en compte el principi de jerarquia en la gestió de residus de l’article 1.1 de la Llei 10/1998. Aquest Reial Decret es refereix, en concret, als residus diferents als perillosos i en el suposat que l’abassegament es realitzi amb caràcter previ a l’eliminació. Requisits que cal complir: - No s’admetran en cap abocador els següents residus: Residus líquids; Residus que, en condicions

d’abocament, siguin explosius, corrosius, oxidants, fàcilment inflamables o inflamables, segons el que es disposa al Reial Decret; Residus que siguin infecciosos segons el que es disposa al Reial Decret; A partir del 16 de juliol de 2003, pneumàtics usats sencers, amb exclusió dels pneumàtics utilitzats com a elements de protecció a l’abocador i a partir del 16 de juliol de 2006, pneumàtics usats trossejats; Qualsevol altre residu que no compleixi els criteris d’admissió establerts a l’annex II del Reial Decret.

- Només poden dipositar-se a l’abocador residus prèviament tractats, excepte en el cas d’inerts i residus el

tractament dels quals no disminueixi la quantitat o perillositat del residu. - S’estableixen els requisits que han de complir els residus perillosos per a la seva admissió en abocadors

de residus perillosos. - S’estableixen els tipus de residus que es poden admetre en abocadors de residus no perillosos. - S’estableixen els criteris d’admissió per a residus inerts.



2.1.10. 03-ES-0010/98-0096

Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus. Les Comunitats Autònomes declararan, delimitaran i faran un inventari dels sòls contaminats per contaminants de caràcter perillós, elaborant una llista de prioritats d’actuació. La declaració d’un sòl contaminat obliga a realitzar operacions de neteja i recuperació als causants de la contaminació i han de córrer amb totes les despeses. Totes les activitats incloses a la llista d’activitats potencialment contaminants, obliga els propietaris d’on es realitza l’activitat a declarar-ho en escriptura pública. Els posseïdors de residus estaran obligats, sempre que no procedeixi a gestionar-los per sí mateixos, a lliurar-los a un gestor de residus, per a la seva valorització o eliminació, o a participar en un acord voluntari o conveni de col·laboració que comprengui aquestes operacions: - En qualsevol cas, el posseïdor dels residus estarà obligat, mentre es trobi en el seu poder, a mantenir-los

en condicions adequades d’higiene i seguretat. - Tot residu potencialment reciclable o valoritzable haurà de ser destinat a aquests fins, evitant la seva

eliminació en tots els casos possibles. - El posseïdor de residus estarà obligat a sufragar els seus corresponents costos de gestió. - Queda prohibit l’abandonament, vessament o eliminació incontrolada de residus en tot el territori nacional i

tota mescla o dilució de residus que dificulti la seva gestió. 2.1.11. 03-ES-0952/97-0160

Reial Decret 952/1997, de 20 de juny, pel qual es modifica el Reglament per a la execució de la Llei 20/1986, de 14 de maig, bàsica de residus tòxics i perillosos, aprovada mitjançant el Reial Decret 833/1988, de 20 de juliol.

En el termini de quatre anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Reial Decret, i posteriorment amb la mateixa periodicitat, els productors de residus tòxics i perillosos hauran d’elaborar i remetre a la Comunitat Autònoma corresponent un estudi de minimització dels esmentats residus per unitat produïda, comprometent-se a reduir la producció de residus tòxics i perillosos, en la mesura de les seves possibilitats. 2.1.12. 03-ES-2163/94-0276

Reial Decret 2163/1994, de 30 de novembre, pel que s’implanta el sistema harmonitzat comunitari d’autorització per a la comercialització i utilització de productes fitosanitaris.

L’ objecte d’aquest Reial Decret és establir: a) Les disposicions per autoritzar l’execució d’assaigs i experiències amb finalitats d’investigació o

desenvolupament efectuats amb productes fitosanitaris quan impliquin el seu vessament al medi ambient.

b) El procediment i requisits que han de complir-se a l’autorització, comercialització i utilització dels productes fitosanitaris a la seva presentació comercial.

c) Els requisits i normes que s’han de complir a la comercialització de les substàncies actives destinades a

les finalitats descrites a l’apartat 1 de l’article 2. d) Les mesures d’execució del control dels productes fitosanitaris i de les substàncies actives. A efectes del contingut d’aquest Reial Decret, s’entén per productes fitosanitaris les substàncies actives i preparats que continguin una o més substàncies actives, presentats en la forma en què s’ofereixen per a la seva distribució als usuaris, destinats a: a) Protegir els vegetals o productes vegetals contra tots els organismes nocius o evitar l’acció dels mateixos,

sempre que aquestes substàncies o preparats no es defineixin d’una o altra manera més endavant. b) Influir en el procés vital dels vegetals de forma diferent de com ho fan les substàncies nutrients (per

exemple, els reguladors del creixement). c) Millorar la conservació dels productes vegetals, sempre i quan aquestes substàncies o productes no

estiguin subjectes a disposicions comunitàries particulars sobre conservants. d) Destruir els vegetals indesitjables. e) Destruir parts de vegetals o controlar o evitar un creixement inadequat dels mateixos. 2.1.13.03 ES-679-06-0132

Reial Decret 679/2006, de 2 de juny, pel qual es regula la gestió dels olis industrials usats. El contractista té les següents obligacions en relació amb l’emmagatzematge i el tractament d’olis usats tal i com indica l’Article 5.1: Els productors d’olis usats hauran de complir les següents obligacions: a) Emmagatzemar els olis usats en condicions adequades, evitant especialment les barreges amb aigua o

amb altres residus no oleaginosos; també s’evitaran les barreges amb altres residus oleaginosos si amb això es dificulta la correcta gestió.

b) Disposar d’instal·lacions que permetin la conservació dels olis usats fins a la seva recollida i que siguin

accessibles per als vehicles que s’encarreguen d’això. c) Evitar que els dipòsits d’olis usats, inclosos els subterranis, tinguin efectes nocius per al sòl. Així mateix, l’Article 5.2 assenyala: Amb caràcter general, queden prohibides les actuacions següents: a) Qualsevol vessament d’olis usats en aigües superficials o subterrànies, en qualsevol zona del mar i en els

sistemes de clavegueram o d’evacuació d’aigües residuals.



b) Qualsevol vessament d’oli usat, o dels residus derivats del seu tractament, sobre el sòl. c) Qualsevol tractament d’oli usat que provoqui una contaminació atmosfèrica superior al nivell establert a la

legislació sobre protecció del medi atmosfèric. D’altra banda, el contractista haurà de lliurar els olis usats a un gestor de residus autoritzat per la Generalitat de Catalunya, o bé a un sistema integrat de gestió d’olis usats, en els termes que assenyalen els articles 6 i 11 de l’esmentat RD 679/2006. 2.1.14. 03-ES-0833/88-0182

Reial Decret 833/1988, 20 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament per a l’execució de la llei 20/1986, bàsica de residus tòxics i perillosos.

És d’aplicació a les activitats de gestió, recipients i envasos buits que hagin contingut residus tòxics i perillosos. Condicions d’etiquetatge, obligacions dels productors i emmagatzematge segons l’article 13, 14 I 15. Els requisits que s’hauran de complir són els següents: - Les activitats de producció i gestió de residus requereixen autorització administrativa. - Els petits productors de residus perillosos han d’estar inscrits al corresponent registre. - L’envasament, etiquetat, abassegament i trasllat de residus perillosos ha de realitzar-se en condicions

específiques. - El trasllat de residus perillosos està sotmès al règim de seguiment i control i requereix tramitar els següents

documents: document d’acceptació, notificació de trasllat, document de control i seguiment. - Els productors, transportistes i gestors de residus perillosos han de mantenir un registre sobre els residus

perillosos que manipulen. - Tots els documents implicats en els tràmits de gestió han mantenir-se arxivats durant un període de 5 anys. 2.1.15. 03-ES-3349/83-0020 (84)

Reial Decret 3349/1983, de 30 de novembre, pel qual s’aprova la reglamentació tècnico-sanitària per a la fabricació, comercialització i utilització de plaguicides.

Aquest Reial decret té per objecte definir el que s’entén per plaguicides i establir les normes de la seva fabricació, emmagatzematge, comercialització i utilització i, en general, la ordenació Tècnico-Sanitària d’aquests productes, tant de producció nacional com importats, quant a la salut pública, així com establir les bases per a la fixació dels límits màxims de residus admesos o sobre productes destinats a l’alimentació. Aquesta reglamentació obliga els fabricants, comerciants, aplicadors i empreses de tractaments amb plaguicides i en general, els usuaris de plaguicides i, en el seu cas, els importadors.

2.2. Legislació referent a abocaments i vessaments 2.2.1. 01-CA-0003/03-4015

Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la legislació en matèria d’aigües.

Aquesta llei té per objecte regular les competències de la Generalitat i els ens locals en matèria d’aigües i obres hidràuliques; en particular estableix la gestió dels sistemes públics de sanejament i el règim econòmic-financer del cicle hidrològic. En aquesta llei s’estableix que: - Cal sol·licitar autorització per a la realització d’obres o moviments de terres en la zona de servitud (10 m)

de les conduccions de les xarxes bàsiques d’abastament. - Els vessaments a sistemes públics de sanejament han d’estar autoritzats. - S’ha de comunicar el canvi de titularitat de les autoritzacions. - No s’ha d’obstaculitzar la funció inspectora de l’Administració. - S’ha de comunicar a l’administració les situacions de perill o emergència. - Els titulars d’autoritzacions del vessament a clavegueram han de justificar el volum i qualitat del mateix

mitjançant certificacions emeses per centres reconeguts per l’ACA. - S’ha de pagar el cànon de l’aigua i, quan procedeixi, aquells altres tributs que siguin d’aplicació. - Els titulars de vessaments industrials han de comptar amb una arqueta de registre fora de recinte industrial

que permeti en tot moment la inspecció del vessament per l’Administració. 2.2.2 01-CA-0130/03-3894

Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament.

Aquest Reglament té per objecte regular els serveis públics de sanejament gestionats per les entitats locals de l’aigua (ELA) i altres administracions competents. Queda prohibit: a) El vessament de les substàncies que s’estableixen en l’annex I del present Reglament. b) La dilució per aconseguir uns nivells d’emissió que permetin el seu vessament al sistema, excepte en

casos d’extrema emergència o de perill imminent i, en tot cas, amb comunicació prèvia a l’Anas gestor.



c) El vessament d’aigües blanques al sistema quan es pugui adoptar una solució tècnica alternativa a causa de l’existència d’una xarxa separativa o llera pública al voltant de l’activitat. En cas contrari haurà d’obtenir-se un permís específic per realitzar aquests vessaments.

Els usuaris i usuàries titulars dels permisos de vessament hauran d’adaptar la seva activitat, i si procedeixen les seves instal·lacions, a les mesures i actuacions adoptades pels ens gestors en aplicació del Pla de seguretat i d’emergència del sistema. ANNEX I: Substàncies prohibides

a) Matèries sòlides o viscoses en quantitats o mides tal que, per si mateixes o per integració amb altres, produeixin obstruccions o sediments que impedeixin el correcte funcionament del sistema o dificultin les feines de la seva conservació o manteniment.

b) Dissolvents o líquids orgànics immiscibles en aigua, així com els combustibles i els líquids inflamables.

c) Olis i greixos flotants. d) Substàncies sòlides potencialment perilloses.

e) Gasos o vapors combustibles inflamables, explosius o tòxics o procedents de motors d’explosió.

f) Matèries que, per raons de la seva naturalesa, propietats i quantitats, per si mateixes o per integració amb

altres, originin o puguin originar:

1. Qualsevol tipus de molèstia pública. 2. La formació de barreges inflamables o explosives amb l’aire. 3. La creació d’atmosferes molestes, insalubres, tòxiques o perilloses que impedeixin o dificultin la

feina del personal encarregat de la inspecció, neteja, manteniment o funcionament del sistema públic de sanejament.

g) Matèries que, per si mateixes o a conseqüència de processos o reaccions que tinguin lloc dins de la

xarxa, tinguin o adquireixin qualsevol propietat corrosiva capaç de fer malbé o deteriorar els materials del sistema públic de sanejament o perjudicar al personal encarregat de la neteja i conservació.

h) Residus de naturalesa radioactiva.

i) Residus industrials o comercials que, per les seves concentracions o característiques tòxiques o

perilloses, requereixin un tractament específic i/o control periòdic dels seus efectes nocius potencials.

j) Els que per si mateixos o a conseqüència de transformacions químiques o biològiques que puguin produir-se a la xarxa de sanejament, donin lloc a concentracions de gasos nocius a l’atmosfera de la xarxa de clavegueram superiors als límits següents:

- Diòxid de carboni: 15.000 parts per milió. - Diòxid de sofre: 5 parts per milió. - Monòxid de carboni: 25 parts per milió. - Clor: 1 part per milió.

- Sulfhídric: 10 parts per milió. - Cianhídric: 4,5 parts per milió.

k) Residus sanitaris definits en el Decret 27/1999, de 9 de febrer, de la gestió dels residus sanitaris. l) Residus procedents de sistemes de pretractament, de tractament d’aigües residuals, siguin quines siguin

les seves característiques.

m) Residus d’origen pecuari. La documentació que s’ha d’aportar per a obtenir el permís de vessament, s’especifica en l’annex III. - El titular del permís de vessament ha de comunicar a l’ens gestor qualsevol avaria o incident que pugui

afectar la qualitat del vessament. - El titular del permís de vessament ha de comunicar a l’ens gestor qualsevol futura circumstància que pugui

variar la qualitat del vessament. - El titular del permís de vessament ha d’adaptar la seva activitat i instal·lacions al que indiqui el pla

d’autoprotecció preparat per l’ens gestor. - Si es produeix una descàrrega accidental, s’ha de comunicar a l’ens gestor, a l’Ajuntament i a l’Agència

Catalana de l’Aigua i especificar les dades que s’indiquen en el decret i adoptar las mesures necessàries per a minimitzar efectes negatius.

2.2.3. 01-CA-0103/00-3097

Decret 103/2000, de 6 de març, pel qual s’aprova el Reglament dels tributs gestionats per l’Agència Catalana de l’aigua.

L’objecte del Reglament aprovat mitjançant aquest Decret és el desenvolupament del cànon de l’aigua i de la resta de cànons i exaccions que constitueixen els ingressos propis de l’Agència Catalana de l’Aigua. 2.2.4. 01-CA-0083/96-2180

Decret 83/1996, de 5 de març, sobre mesures de regularització d’abocaments d’aigües residuals. Regularitza el procediment aplicable per a l’obtenció, per part de titulars d’abocaments d’aigües residuals, de l’autorització prevista a la normativa sectorial aplicable, i estableix normes d’adaptació de caràcter transitori. Les normes contingudes en aquest Decret són d’aplicació a tots els abocaments d’aigües residuals que es realitzin tant amb caràcter directe com indirecte, i qualsevol que sigui el medi receptor de l’afluent, l’autorització dels quals correspongui atorgar-la a la Junta de Sanejament en exercici de les competències que pertoquen a la Generalitat de Catalunya en matèria d’aigües i costos.



2.2.5. 01-ES-0606/03-0135

Reial Decret 606/2003, de 23 de maig, pel qual es modifica el Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic, que desenvolupa els Títols preliminars, I, IV, V VI i VIII de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’Aigües.

Els requeriments d’aquesta disposició legal estan inclosos en els requeriments del Reial Decret 849/4986. 2.2.6. 01-ES-0001/01-1076

Reial Decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües. Deroga algunes lleis i articles d’altres. Les Lleis que es veuen afectades són la 29/1985, 46/1999, 42/1994, 9/1996, 13/1996 i 11/1999. L’objecte fonamental d’aquest Llei és la regulació del domini públic hidràulic i de l’ús de l’aigua. El domini públic hidràulic està constituït per:

- Les aigües continentals, tant les superficials com les subterrànies. - Les lleres de corrents naturals, contínues o discontínues. - Els llits dels llacs i llacunes i dels embassaments superficials en lleres públiques. - Els aqüífers subterranis. - Les aigües procedents del dessalatge de l’aigua de mar una vegada que, fora de la planta de

producció, s’incorporen a qualsevol del elements assenyalats en els apartats anteriors. La Llei estableix les mesures necessàries per a la protecció del domini públic hidràulic i de la qualitat de les aigües continentals, desenvolupant entre d’altres, el règim de les autoritzacions d’ús, de la concessió d’aigües i de les autoritzacions del vessament, així com el règim. Les disposicions transitòries de la Llei regulen la situació administrativa, drets i règim d’adaptació a la nova llei dels titulars d’aprofitaments d’aigua i d’autoritzacions d’ocupació o utilització del domini públic hidràulic o d’altres drets conforme a la normativa que es deroga. 2.2.7. 01-ES-1315/92-0288

Reial Decret 1315/1992, de 30 d’octubre, pel qual es modifica parcialment el Domini públic Hidràulic.

Les determinacions d’aquest Reial Decret es troben en el Reial Decret 849/86 pel qual s’aprova el reglament del Domini Públic Hidràulic. 2.2.8. 01-ES-0849/86-0103

Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament de Domini Públic Hidràulic que desenvolupa els títols preliminars, I, IV, V, VI, i VII de la Llei 29/85, de 2 d’agost, d’Aigües.

Aquest Reial Decret aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic (RDPH), que desenvolupa els títols Preliminar I (relatiu als béns que integren el DPH), IV (relatiu a la utilització del DPH), V (relatiu a la protecció

del DPH) i VII (relatiu a infraccions, sancions i competència dels Tribunals) de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’Aigües. El RDPH regula, entre d’altres, els procediments administratius per a l’obtenció de concessions i autoritzacions d’ús i vessament. Els requeriments d’aquest Reial Decret són:

- En les zones de policia i servitud només estan permesos determinats usos i activitats - L’ús de les aigües requereix concessió administrativa - Està prohibit contaminar les aigües o degradar el seu entorn - Els vessaments d’aigües i productes residuals al DPH han d’estar autoritzats - La ocupació o utilització dels béns del DPH estan gravats amb un cànon, així com també els

vessaments al PDH. 2.3 Legislació referent a Població 2.3.1. 02-CA-0016/02-3675

Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. L’objecte de la present Llei és regular les mesures necessàries per prevenir i corregir la contaminació acústica, que afecta els ciutadans i ciutadanes i el medi ambient, provocats per soroll i vibracions, i al mateix temps, estableix un règim d’intervenció administrativa que sigui d’aplicació en tot el territori de Catalunya. Queden sotmesos a la present Llei qualsevol infraestructura, instal·lació, maquinària, activitat o comportament inclosos en els annexos que originen sorolls i vibracions. 2.3.2. 02-CA-3010/95-2126

Resolució, de 30 d’octubre de 1995, per la qual s’aprova una ordenança municipal tipus, reguladora del soroll i les vibracions.

En aquesta Resolució s’aprova una reglamentació bàsica que ha de servir com a normativa bàsica per a la reglamentació municipal en matèria de soroll i vibracions. En la Resolució es donen valors guia d’immissió per a cada zona de sensibilitat acústica i valors límit d’emissió per a cada tipus de vehicle. En els corresponents annexos es donen els nivells d’immissió sonora a l’ambient exterior per a trànsit rodat i per activitats i veïnat, així com els nivells a l’ambient interior per a activitats i veïnat. 2.3.3. 02-ES-0037/03-0276

Llei 37/2003, de 17 de Novembre, del soroll. Aquesta llei té per objecte prevenir, vigilar i reduir la contaminació acústica. El terme contaminació acústica significa, a efectes d’aquesta llei, la presència a l’ambient de soroll o vibracions.



L’àmbit d’aplicació d’aquesta llei inclou tots els emissors acústics, de titularitat pública o privada, així com les edificacions en la seva qualitat de receptors acústics. Queden exclosos en l’àmbit d’aplicació de la llei: - Les activitats domèstiques o comportament dels veïns, quan la contaminació acústica produïda es

mantingui dins dels límits tolerables d’acord amb les ordenances municipals i els usos locals. - Les activitats militars. - L’activitat laboral respecte a la contaminació acústica produïda en el lloc de treball. Els emissors acústics es classifiquen en: vehicles automòbils; ferrocarrils; aeronaus; infraestructures viàries; infraestructures aeroportuàries; maquinària i equips; obres de construcció d’edificis i d’enginyeria civil; activitats industrials; activitats comercials; activitats esportives, recreatives i d’oci; infraestructures portuàries. 2.3.4. 02-ES-0212/02-0052

Reial Decret 212/2002, de 22 de febrer, pel qual es regulen les emissions sonores en l’entorn degudes a determinades màquines d’ús a l’aire lliure.

Les màquines posades en servei per a l’execució de les obres, hauran de portar el marcat CE de conformitat. El marcat CE anirà acompanyat de la indicació del nivell de potència acústica garantida. El marcat CE de conformitat, així com la indicació del nivell de potència acústica garantida, es col·locaran de manera visible, llegible i indeleble en cada màquina. La declaració CE de conformitat inclourà les dades següents:

- nom i direcció del fabricant o del seu representant autoritzat establert en la Unió Europea. - nom i direcció de la persona que conserva la documentació tècnica. - descripció de la màquina. - procediment d’avaluació de la conformitat que s’ha seguit i, en el seu cas, nom i direcció de l’organisme

notificat que hagi intervingut. - nivell de potència acústica mesurat en una màquina representativa del tipus. - nivell de potència acústica garantit per a la màquina de què es tracti. - referència a la Directiva 2000/14/CE. - declaració que la màquina compleix els requisits de la Directiva 2000/14/CE. - si procedeix, la declaració o declaracions de conformitat i les referències a altres Directives comunitàries

que s’hagin aplicat.

- lloc i data de la declaració. - dades de la persona autoritzada a firmar la declaració vinculant jurídicament en nom del fabricant o del

seu representant autoritzat establert en la Unió Europea. En el cas que la maquinària sigui anterior al 2000, caldrà que compleixi la Directiva Europea anterior , 79/113 CEE. 2.3.5. 02-ES-0524/06-0106

Reial Decret 524/2006, del 28 d’abril, pel qual es modifica el Reial Decret 212/2002, de 22 de febrer, pel qual es regulen les emissions sonores en l’entorn causades per determinades màquines d’ús a l’aire lliure.

Aquest Reial Decret modifica el Quadre XI del RD 212/2002 i es revisen els valors límit de nivell de potència acústica de determinades màquines d’acord amb l’assenyalat per la Directiva 2005/88/CE. 2.3.6. 02-ES-1513/05-301

Reial Decret 1513/205, de 16 de desembre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll, en allò que fa referència a l’avaluació i gestió del soroll ambiental.

Aquest Reial Decret té com a objectiu l’avaluació i la gestió del soroll ambiental, amb la finalitat de preveure, reduir o evitar els efectes nocius, incloent les molèsties derivades de l’exposició al soroll ambiental, segons l’àmbit d’aplicació de la directiva comunitària que s’incorpora. Fixa els índexs de soroll i la seva aplicació, i els mètodes d’avaluació d’aquests índexs. Quant al trànsit rodat indica que s’ha d’utilitzar: el mètode nacional francès “NMPB-Routes-96 (SETRA-CERTULCPC-CSTB)”, esmentat en la “Resolució de 5 de maig de 1995, relativa al soroll de les infraestructures viàries, Diari Oficial de 10 de maig de 1995, article 6” i en la forma francesa “XSP 31-133”. Quant a les dades d’entrada sobre l’emissió, aquests documents es remeten a les “Guies del soroll dels transports terrestres apartat previsió de nivells sonors, CETUR 1980” 2.4. Legislació referent a espais naturals 2.4.1. 04-CA-0062/03-3829

Ordre MAB/62/2003, de 13 de febrer, per la qual es desenvolupen les mesures preventives establertes pel Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

Aquesta norma estableix un catàleg diferenciat de mesures, unes aplicables durant tot l’any, altres aplicables durant determinades èpoques de l’any i d’altres aplicables en zones i períodes d’alt risc d’incendi. En l’annex 1 es defineixen els terrenys definits per la normativa vigent com a forestals, mentre que en l’annex 2 es mostra el model de comunicació escrita necessària per a sol·licitar el permís d’encendre foc.



2.4.2. 04-CA-0162/99-2914

Decret 162/1999, de 15 de juny, pel qual s’estableixen mesures per a la prevenció del focus bacterià (Erwinia amylovora).

L’objecte d’aquest Decret és establir mesures cautelars per evitar la introducció a Catalunya del focus bacterià (Erwinia amylovora) i la seva propagació a partir de possibles focus inicials. Erwinia amylovora pot causar danys molt importants als fruiters de llavor, en especial als perers, i afecta també determinades plantes ornamentals i silvestres de la família de les rosàcies. Es prohibeix la plantació dels vegetals que es citen a continuació en voreres, medianes i altres zones enjardinades de carreteres, autovies i autopistes de tota Catalunya: Chaenomeles, Cotoneaster, Crataegus, Cydonia, Eriobotrya, Malus, Mespilus, Photinia, Pyracantha, Pyrus, Sorbus, Stranvaesia. En les comarques de Girona i de Lleida es prohibeix també la plantació dels citats vegetals en espais públics. És necessari passaport fitosanitari CEE, modalitat ZP amb indicatiu de la zona protegida de destí per: - Comercialitzar els vegetals dels gèneres que figuren a l’article 2 d’aquest Decret. - Fer circular les espècies assenyalades a l’article 2 per una zona protegida del focus bacterià. 2.4.3. 04-CA-0130/98-2656

Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals en les àrees d’influència de carreteres

Molts incendis forestals que s’han produït durant els darrers anys s’inicien en zones de gran ús antròpic properes a zones forestals, essent les vies de comunicació una d’aquestes àrees. Per consegüent, s’ha desenvolupat una normativa específica de tractament de la vegetació en les àrees que limiten amb les vies de comunicació, per reduir la possibilitat d’inici de foc disminuint la càrrega de combustible. És per això que s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals durant el període comprès entre el 15 de març i el 15 d’octubre de cada any, en les àrees d’influència o franja de 500 m que envolta les carreteres, les autovies i les autopistes de Catalunya, sigui quina sigui la seva titularitat, que transcorrin per terrenys que són forestals, segons la llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. Així, en l’article 4 es parla d’una zona de seguretat, mentre que en l’article 5 es fa referència a una zona de protecció. En la zona de seguretat: - S’ha de mantenir una zona d’1 m a partir de l’extrem exterior de la calçada. - L’amplada de la zona de seguretat podrà ser ampliada, excepcionalment, en aquells trams de màxim risc

d’incendis forestals. - Els treballs a realitzar en aquesta zona són els següents: segar la vegetació herbàcia, podar la vegetació

arbustiva i aclarir els arbres per evitar la continuïtat horitzontal entre les seves capçades, fins arribar al 75%.

Queden exceptuades les formacions lineals d’arbrat separades de boscos. - Les restes procedents d’aquests treballs, juntament amb les restes vegetals mortes no podran deixar-se

en la zona de seguretat, excepte quan siguin de mida inferior (5 cm) i s’estenguin de forma homogènia sobre la franja.

Per contra en les zones de protecció s’estableixen les següents disposicions: - En les carreteres la zona de protecció tindrà una amplada mínima de 2 m. - Els treballs a realitzar consistiran en: podar la vegetació arbustiva, aclarir els arbres per evitar la continuïtat

horitzontal entre les copes, i controlar matollars i arbres perquè no hi hagi contacte entre els dos estrats de vegetació.

- Les restes generades pels treballs anteriors hauran de complir el citat anteriorment. - L’amplada de la zona de protecció podrà ser ampliada excepcionalment en aquells trams de màxim risc

d’incendis forestals, fet que haurà de ser especificat i justificat per la Direcció General del Medi Natural. Els organismes responsables de les carreteres o empreses concessionàries de vies estan obligats a mantenir unes zones de seguretat i de protecció, tal i com estableix aquest decret. Així mateix, també s’haurà de determinar la utilització d’herbicides i retardadors de creixement en els corresponents plans d’execució dels treballs. 2.4.4. 04-CA-0064/95-2022

Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals. Les normes i prohibicions contingudes en aquest Decret seran d’aplicació a tots els terrenys forestals de Catalunya definits en l’article 2 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, siguin o no poblats per espècies arbòries, i en la franja de 500 metres que els envolta. A efectes d’aquesta disposició s’entén per: - Zona de seguretat: una franja de terreny lliure de vegetació baixa i arbustiva, d’arbres i de restes vegetals

o de qualsevol espècie de material que pugui propagar el foc. - Zona de protecció: una franja de terreny permanentment lliure de vegetació baixa i arbustiva, amb la

massa forestal aclarida (densitat d’arbres adults inferior a 150 peus/ha, amb una distribució homogènia sobre el terreny), les branques baixes expurgades (un terç de la seva alçada amb un màxim de 5 metres), i neta de vegetació seca i morta durant l’època de màxim risc d’incendi, Així com de qualsevol espècie de residu vegetal o d’altre tipus que pugui afavorir la propagació del foc.

Els treballs de neteja i manteniment de les zones de seguretat i protecció no es podran realitzar durant el període comprès entre el 15 de març i el 15 d’octubre. Aquest període podrà ser modificat en casos excepcionals i amb autorització prèvia de la Direcció General de Medi Natural, quan així consti en el pla triennal de neteja i manteniment, en funció de d’indret, l’alçada, la vegetació, la climatologia i altres



circumstàncies específiques. Les restes vegetals no es podran deixar dins de la zona de protecció o la zona de seguretat. En el capítol 3, relacionat amb les normes d’aplicació durant el període comprès entre el 16 d’octubre i el 14 de març, i les corresponents mesures preventives (article 14): a) Netejar la zona on s’efectuï la crema i/o aquella en què s’utilitzi bufador en un radi de 3,5 m fins a descobrir el sòl. La crema s’efectuarà com a mínim a 10 m de distància respecte aquells arbres que tinguin més de 60 cm de circumferència, mesurats a 1,20 m del sòl. b) La flama generada per la crema no superarà en cap cas els 3 m d’alçada. c) La crema començarà i acabarà amb llum del dia, excepte els focs de temps de lleure. En cap cas no s’abandonarà el lloc fins la seva total extinció. Queda prohibit: a) Llençar objectes encesos. b) Abocar escombraries i restes vegetals i industrials de qualsevol tipus que puguin ser causa de l’inici d’un foc. Els agents rurals i altres agents de l’autoritat podran establir in situ mesures complementàries per millorar la seguretat, així com aturar les actuacions que s’estiguin portant a terme quan les condicions meteorològiques així ho aconsellin. En el capítol 4, pel contrari, es recullen les normes d’aplicació durant el període comprès entre el 15 de març i el 15 d’octubre. Segons l’article 15 (actuacions no permeses) en els terrenys forestals siguin o no poblats per espècies arbòries i en la franja de 500 m que els envolta, queda prohibit: a) Encendre foc per qualsevol tipus d’activitat i sigui quina sigui la seva finalitat. Especialment no es podrà: Cremar rostolls, marges i restes d’aprofitaments forestals, agrícoles o de jardineria. Fer focs de temps de lleure. Queda exclosa de la prohibició dins de les àrees recreatives i d’acampada i en parcel·les de les urbanitzacions la utilització dels fogons de gas i de barbacoes d’obra amb mataguspires. Fer foc per activitats relacionades amb l’apicultura. b) Llençar objectes encesos. c) Abocar deixalles i restes vegetals i industrials de qualsevol tipus que puguin ser causa de l’inici d’un foc. d) Llençar coets, globus, focs d’artifici o altres artefactes que continguin foc. e) La utilització de bufadors o similars en obres realitzades en vies de comunicació que travessin terrenys forestals. No obstant, el DARP podrà concedir autoritzacions per realitzar activitats de les relacionades anteriorment, les quals seran comunicades al Departament de Governació.

En l’article 17 es fa referència a les zones i períodes d’alt risc d’incendi. Es declaren zones d’alt risc d’incendi forestal durant el període comprés entre el 15 de juny i el 15 de setembre, els dos inclosos, les situades en els termes municipals que figuren en l’annex de la disposició (els de la zona d’estudi queden exclosos de la mateixa). Així mateix, durant aquest període i en aquestes zones, excepte autorització expressa i excepcional del director general de Medi Natural, no s’autoritzaran treballs que generin restes vegetals i quedaran en suspens les autoritzacions. Igualment, l’article 18 diu que quan les circumstàncies meteorològiques siguin d’un risc extrem, el DARP queda facultat per establir les corresponents mesures extraordinàries. En dites circumstàncies i zones queda prohibit: a) Encendre cap tipus de foc, inclosa la utilització de fogons de gas, barbacoes de qualsevol tipus o similars i fumar. b) Realitzar qualsevol tipus d’aprofitament forestal. c) La circulació de persones i vehicles que no estiguin vinculats a la zona. d) L’acampada lliure. Quedaran en suspens totes les autoritzacions que s’hagin atorgat. 2.4.5. 04-CA-0010/94-1927

Decret Legislatiu 10/1994, de 26 de juliol, pel qual s’adequa la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya.

Els requisits d’aquesta disposició legal estan inclosos als requisits de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya 2.4.6. 04-CA-0006/88-0978

Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. Entre els objectius de la Llei 6/1998 destaca el fet d’evitar la disminució de la superfície forestal existent i afavorir l’ampliació per detenir el desenvolupament de processos d’erosió, garantir l’assentament hidrològic dels terrenys de muntanya i reduir els dèficits de recursos forestals. Per tales es necessita, en tots els casos, l’autorització de l’Administració forestal o la comunicació per escrit a aquesta, segons es tracti d’espècies de creixement lent o d’espècies de creixement ràpid. La falta de resolució expressa sobre les autoritzacions en el termini de 3 mesos tindrà efectes desestimatoris. L’autorització es pot aconseguir si les tales són necessàries per la construcció o la conservació d’instal·lacions, obres o infraestructures legalment autoritzades.



2.4.7. 04-CA-0343/83-0356

Decret 343/1983, de 15 de juliol, sobre les normes de protecció del medi ambient d’aplicació a les activitats extractives.

Les disposicions d’aquest Decret s’han d’aplicar a les activitats extractives existents o de nova implantació que es realitzin en aquells espais d’especial interès natural inclosos en la llista aprovada pel Ple de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya el 21 de maig de 1980 i reproduïda a l’annex de la Llei 12/1981, així com en aquells altres als quals es refereixen respectivament els articles 1.2 (amb caràcter supletori quan impliquin una major protecció en relació amb els règims específics de què es tracti) i 2.2 de la Llei. Els titulars d’autoritzacions d’explotació o d’aprofitament dels recursos miners de les seccions A i B respectivament i de permisos d’exploració o d’investigació així com de concessions d’explotació, siguin directes o derivades, de recursos de les seccions C i D, són obligats a prevenir i compensar les conseqüències d’aquestes activitats que resultin perjudicials per al medi ambient, d’acord amb el corresponent Programa de Restauració. El Programa de Restauració definirà el conjunt de mesures i accions a realitzar per tal de garantir: a) La protecció del medi ambient de les conseqüències perjudicials susceptibles d’ésser produïdes per l’activitat de què es tracti. b) La integració de l’àrea afectada a l’ambient natural que l’envolta amb els objectius de protecció del paisatge i condicionament dels terrenys afectats. El Programa de Restauració formarà part de la documentació que acompanya les sol·licituds presentades per a realització de les diverses activitats a què fa referència el punt anterior. Quan es tracti d’explotacions degudament autoritzades anteriorment a la vigència de la Llei, serà d’aplicació a aquests efectes el que estableix la disposició transitòria primera d’aquest Reglament. Els Programes de Restauració s’hauran d’ajustar al que disposa el present Decret, sens perjudici del compliment de les ordenances tècniques municipals que siguin dictades d’acord amb el que preveuen a aquest efecte les disposicions finals primera, segona i tercera de la Llei, una vegada realitzat el corresponent desplegament legislatiu. 2.4.8. 04-CA-0012/81-0189

Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s’estableixen normes addicionals de protecció dels espais d’especial interès natural afectats per activitats extractives.

La present Llei té per objecte establir mesures addicionals de protecció del medi ambient per mitjà d’un tractament especial per a la restauració dels terrenys i de llur repoblació en espais d’especial interès natural que siguin o hagin d’ésser objecte d’explotació minera. Aquestes mesures no són aplicables als espais naturals que gaudeixin d’un règim específic de protecció a l’empara de la Llei del Sòl o de la Llei d’Espais Naturals, però s’hi aplicaran supletòriament quan impliquin una major protecció en relació amb el règim de què es tracti.

Les disposicions d’aquesta Llei s’han d’aplicar a totes les explotacions mineres que es facin en els espais d’especial interès natural inclosos en la llista aprovada pel Ple de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya el 21 de maig de 1980, que figuren en l’annex d’aquesta Llei. Quan concorrin circumstàncies anàlogues, el Consell Executiu, a iniciativa pròpia o a petició de l’ajuntament o dels ajuntaments afectats, podrà declarar l’aplicació de la Llei a zones de característiques específicament semblants, objecte d’explotacions mineres, i amb aquesta finalitat n’establirà els límits geogràfics. 2.5. Altres requeriments 2.5.1. 07-CA-0007/93-1807

Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres 1. Es consideren carreteres les vies de domini i ús públics projectades i construïdes fonamentalment per a la

circulació de vehicles automòbils. 2. Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei:

a) Les vies i els accessos als nuclis de població que integren la xarxa viària municipal, sempre que no tinguin la consideració de tram urbà o de travessera.

b) Les pistes forestals i els camins rurals.

c) Els camins de servei o d’accés, de titularitat pública o privada, construïts com a elements auxiliars

o complementaris de les activitats específiques de llurs titulars. L’obertura d’aquests camins a l’ús públic es pot acordar per raons d’interès general, de conformitat amb la normativa específica aplicable, en el supòsit del qual s’han d’aplicar les normes d’ús i seguretat pròpies de les carreteres i, si s’escau, als efectes d’indemnització, la Llei d’expropiació forçosa.

d) Les noves vies que siguin executades pels ajuntaments d’acord amb el planejament vigent.

Contingut 1. Els estudis i projectes inclosos en l’article 13 han de constar dels documents que siguin determinats per

via reglamentària. 2. Els estudis i projectes esmentats han d’incorporar, com a document diferenciat, un estudi d’impacte

ambiental, amb el contingut que determina la legislació vigent d’avaluació de l'impacte ambiental, llevat d’aquells que queden exclosos de l’elaboració preceptiva del projecte de traçat.

Procediment

1. El projecte de traçat o l’estudi informatiu previ en els supòsits en què aquest s’hagi previst, i el corresponent estudi d’impacte ambiental, s’han de sotmetre durant un termini de trenta dies hàbils a informació pública, mitjançant un anunci que s’ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya per tal que els interessats puguin formular al·legacions sobre l'interès general de la



carretera, la concepció global del seu traçat i la seva compatibilitat mediambiental. Aquesta informació pública és independent de la prevista en el procediment d’expropiació forçosa.

2. Simultàniament a la informació pública, el projecte de traçat o, si s’escau, l’estudi informatiu previ,

s’han de sotmetre a informe de les administracions locals afectades, que es considera favorable quan ha transcorregut el termini fixat per l’apartat 1 i un mes més sense que hagin emès informe.

3. Si una carretera no és prevista en el planejament urbanístic vigent o és incompatible amb les

determinacions d’aquest planejament i els ens locals afectats manifesten llur disconformitat amb el projecte, que necessàriament ha d’ésser motivada, l’expedient ha d’ésser elevat al Consell Executiu, que ha de decidir si procedeix d’executar el projecte, i en aquest cas ha d’ordenar la modificació o la revisió del planejament urbanístic afectat.

4. La resolució d’aprovació dels estudis i projectes de traçat es publicarà al DOGC i es notificarà a les

entitats locals afectades, a les quals es trametrà una còpia íntegra de l’estudi o projecte corresponent, a efectes urbanístics i de coordinació administrativa.

Protecció del medi

1. Els projectes de traçat preceptius o l’estudi informatiu previ, en els supòsits en què s’hagi previst, s’han de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental, d’acord amb la normativa vigent.

2. En el supòsit que els projectes esmentats afectin espais naturals, s’han d’ajustar a les determinacions

de la Llei 12/1985, del 13 de juny, d'Espais naturals. Aprovació i efectes

1. Els estudis i projectes de carreteres han d’ésser aprovats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

2. L’aprovació dels projectes de carreteres comporta la declaració d’utilitat pública i la necessitat

d’ocupació dels béns i d’adquisició dels drets corresponents, als efectes de l’expropiació forçosa, l’ocupació temporal i la imposició o modificació de servituds. Així mateix, implica l’aplicació de les limitacions a la propietat que estableix el capítol I del títol quart.

3. La declaració d’utilitat pública i la necessitat d’ocupació es refereixen també als béns i als drets

compresos en el replantejament del projecte i en les modificacions d’obres que es puguin aprovar posteriorment.

4. Per tal que es produeixin els efectes que estableixen els apartats 1, 2 i 3, els projectes de carreteres i

les modificacions corresponents han de comprendre la definició del traçat i la determinació dels terrenys, les construccions i els altres béns i drets que s’estimi necessari adquirir o ocupar per a la construcció, la defensa o el servei de la via i la seguretat de la circulació.

5. L’expropiació de béns i drets i la imposició de les servituds necessàries per a l’execució dels projectes

de carreteres s’ha d’efectuar d’acord amb la legislació d’expropiació forçosa. En la taxació dels terrenys que s’expropien no es poden incloure les plusvàlues generades per la construcció de la carretera.

6. No és procedent la reversió dels terrenys que hagin estat expropiats d’acord amb aquesta Llei i hagin

esdevingut innecessaris per a la prestació del servei viari si resulten afectats pel planejament urbanístic a una altra fi d’utilitat pública o d’interès social i es compleixen les circumstàncies establertes per la legislació vigent.

2.5.2. 05-CA-0138/02-3628

Ordre MAB/138/2002, de 22 de març, per la qual s’aprova el Pla de conservació de la llúdriga. En els últims anys, la llúdriga ha patit una intensa persecució i el seu hàbitat ha estat seriosament degradat a causa de l’augment dels nivells de contaminació de les aigües durant les dècades dels 50, 60 i 70. En aquest sentit, aquesta norma aprova el Pla de conservació de la llúdriga amb el qual s’intenten crear les mesures necessàries que permetin eliminar els factors d’amenaça que afecten aquesta espècie i portar a terme les actuacions que facin falta per a la seva recuperació. S’ha de tenir en compte, a més, que es tracta d’una espècie bioindicadora, reflex de l’estat de conservació dels ecosistemes on viu, com ara els rius i les masses d’aigua continentals. D’altra banda, la Directiva 92/43/CEE inclou la llúdriga com a una espècie a la qual s’han d’aplicar mesures de protecció. En l’article 2 de l’Ordre es descriu l’àmbit territorial d’aplicació del Pla de conservació de la llúdriga, que es troba a dins del riu Ser. S’assenyala en aquesta Ordre que les instal·lacions d’estacions de servei, magatzems, dipòsits i estacions de processament de combustible, olis i pesticides i altres composts químics i similars, han de disposar de mesures de seguritat que evitin els vessaments accidentals i que els productes arribin als rius inclosos en el Pla o als seus afluents. L’apartat 8c indica que les estructures viàries de la nova construcció que travessen o que estan situades a menys de 10 m dels cursos d’aigua assenyalats en l’article 2 (entre els del riu Ser) han de permetre el pas de les llúdrigues i impedir que puguin ésser atropellades. 2.5.3. 05-CA-0112/06-4735

Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel cual es designen zones d’especial protecció per a les aus, (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC)

Entre els LIC proposats en aquest Acord de Govern es troben el referit com ES 5120021 “Riu Fluvià” que engloba part del riu Ser i el seu entorn i el LIC ES 510008 “Estany de Banyoles”, que inclou la Zona Humida del “Clot d’Espolla”. Al seu torn, defineix unes “Directrius per a les infraestructures viàries” on s’estableixen les condicions per aplicar en la construcció de noves infraestructures viàries en els espais de Xarxa Natura 2000.



2.5.4. 06-CA-0009/93-1807

Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català Aquesta Llei defineix el marc legal per a la protecció dels béns del Patrimoni Cultural de Catalunya. Estableix mesures de foment i difusió del patrimoni cultural, com l‘1% cultural, i regula entre altres actuacions, les intervencions arqueològiques i paleontològiques per realitzar en el context dels Estudis d’impacte ambiental.



3. Integració dels criteris ambientals en el projecte (G-IP-02) PMA-03

ANNEX NÚM 19. MEDIAMBIENTAL Pág. 19.28

GISA INTEGRACIÓ DELS CRITERIS AMBIENTALS EN EL PROJECTE

Obra: Desdoblament C-66 de Banyoles a Besalú. PK 41+820 al 56+525. Tram: Cornellà de Terri - Maià de Montcal Clau: DG-03001 Pàg: 28/8

3. PMA-03v04 Integració dels criteris ambientals en el projecte G-IP-02 PROJECTE CONSTRUCTIU DE MILLORA GENERAL. DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-66 DE BANYOLES A BESALÚ. PK 41+820 AL 56+525. TRAM: CORNELLÀ DE TERRI – MAIÀ DE MONTCAL

Codi línia actuació: FD101 Descripció línia: FD101. Inventariar i enumerar les diferents comunitats vegetals i animals

incloent la identificació dels períodes de floració i les zones i èpoques de nidificació i campeig

Descripció de la integració En els corresponents Estudis d’impacte ambiental, de clau IA-DG-03001 i clau IA-DG.03001-A1, en el capítol 4 “Estudi del medi” es realitza un inventari de les comunitats vegetals i animals. Codi línia actuació: FD101.1 Descripció línia: FD101.1. Identificar i enumerar els espais protegits (PEIN, ZEPA, LIC, etc.) i

les espècies protegides Descripció de la integració En els corresponents Estudis d’impacte ambiental, de clau IA-DG-03001 i clau IA-DG.03001-A1, en el capítol 4 “Estudi del medi” es realitza una anàlisi dels espais protegits i espècies protegides en la zona. Aquesta informació s’ha ampliat quant al nivell de detall, i figura en l’apartat 2.2 “Condicions ambientals” del present Annex. Codi línia actuació: FD102 Descripció línia: FD102. Ordenar l’àmbit d’actuació tenint en compte els ecosistemes existents

(hàbitats, zones de preferència, biodiversitat d’espais, etc.), minimitzar la destrucció vegetal, les zones pavimentades, les afeccions a aigües subterrànies i superficials, etc

Descripció de la integració El projecte preveu tots els talussos amb pendent 3H:2V, tot i que geotècnicament és possible un pendent més inclinat. Amb aquest pendent es possibilita la seva revegetació. Així mateix, el projecte preveu el jalonament de la zona d’ocupació per evitar afeccions suplementàries sobre els diversos elements del medi. El projecte intercepta diverses conques de drenatge, i dimensiona totes les obres de drenatge necessàries per a desguassar els cabals pluvials d’aquestes conques. El projecte, en l’ Annex núm. 7 “Climatologia, hidrologia i drenatge”, incorpora els càlculs i les dades pluviomètriques per a aquest dimensionament.

Pel que fa a afeccions sobre aigües subterrànies, en l'Annex núm. 8 “Geologia i geotècnia” del projecte constructiu, s’indica que la longitud del traçat que pot quedar sota el nivell freàtic és de tan sols 860 m, la qual cosa suposa un 6,0% de la longitud total de l’obra, de la qual uns 650 m corresponen al túnel de Serinyà, pel que es pot afirmar que els desmunts i el fonament dels farciments estaran secs i tan sols en l’encreuament dels rius Serinyadell, Ser i Fluvià s’estima que aflora el nivell freàtic. En períodes excepcionals, el nivell freàtic també pot estar gairebé a la superfície en alguns punts de la zona del Pla d’Usall. Quant a les aigües superficials, el major risc d’impacte es produiria per la construcció del viaducte sobre el riu Ser. D’acord amb l'Informe relatiu al Projecte de Desdoblament de la C-66 Banyoles - Besalú, de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, emès en el context del procediment d’avaluació ambiental del present projecte, el viaducte s’ha dissenyat de manera que les piles i estreps no afectin a la llera. Codi línia actuació: FD103 Descripció línia: FD103. Avaluar l'impacte dels sistemes constructius de les estructures

(viaductes, túnels, etc.). Descripció de la integració El projecte constructiu preveu la construcció d’una nova estructura sobre el riu Ser i s’ha dissenyat de manera que afecti el menys possible als ecosistemes existents en el seu entorn. A més, el viaducte previst per travessar el Ser s’ha dimensionat seguint les directrius de l’ACA per evitar augmentar significativament la zona inundable. Codi línia actuació: FD104 Descripció línia: FD104. Limitar l’augment de la freqüentació de l’home en zones contigües a

l’actuació que siguin ambientalment sensibles. Descripció de la integració El projecte preveu el jalonament de la zona d’ocupació per limitar la superfície afectada i impedir el pas a tota persona aliena a l’obra. Codi línia actuació: FD105 Descripció línia: FD105. Minimitzar l’afecció en la zona d’entrada a túnels i en les

fonamentacions de viaductes i obres de fàbrica. Descripció de la integració L’accés a les boques de túnels, fonamentacions de viaductes, i obres de fàbrica, es realitzarà únicament pels camins d’obra, i es limitarà el seu perímetre per impedir el pas de vehicles fora del mateix.





Codi línia actuació: FD106 Descripció línia: FD106. Avaluar l’augment del risc d’incendi Descripció de la integració En els corresponents Estudis d’impacte ambiental, de clau IA-DG-03001 i clau IA-DG.03001-A1, s’ha efectuat un estudi del risc d’incendi forestal (apartat 4.16 dels citats estudis) i es proposen mesures correctores referents a això (apartat 8.2.11 de l'Estudi de clau IA-DG-03001 i apartat 8.2.13 de l'Estudi de clau IA-DG.03001-A1).

Codi línia actuació: FD107 Descripció línia: FD107. Revegetar amb espècies vegetals autòctones, potenciant les que

previnguin el risc d’incendi. Descripció de la integració En el projecte constructiu es preveu l’estesa de terra vegetal en tots els talussos de pendent 3H:2V i la seva hidrosembra posterior. La plantació que es realitzarà no és objecte del present projecte encara que en l’Annex 21 “Mesures correctores d’impacte ambiental” es proposen els tractaments de revegetació que, si s’escau, seran precisats en un projecte complementari de mesures correctores. En el disseny d’aquests tractaments s’ha previst la utilització d’espècies autòctones arbòries i arbustives amb inflamabilitat i combustibilitat baixes, respectant les prescripcions de la legislació de carreteres i en matèria de prevenció d’incendis forestals i de prevenció del focus bacterià.

Codi línia actuació: FD108 Descripció línia: FD108. Fer que l’obra sigui permeable per a la fauna (falsos túnels, passos de

fauna: mamífers, peixos, amfibis, ocells). Avaluar l’augment del risc d’atropellaments

Descripció de la integració La presència dels túnels de Serinyà i de Fares i del viaducte sobre el riu Ser, disminueixen l’efecte barrera sobre la fauna. S’han condicionat com a passos de fauna 17 obres de drenatge transversal de les 21 que s’indicaven en els Estudis d’impacte ambiental. En les altres 4 la seva adaptació no ha estat tècnicament possible, encara que s’ha adaptat 2 altres drenatges, no previstos en l'Estudi d’impacte, a aquest efecte. Així mateix, l'Estudi d’impacte proposa la instal·lació de 12 passos d’amfibis entre els P.K. 6+600 i 8+250 en la zona propera a la Platja d’Espolla. En aquest tram, s’ha projectat el condicionament per al pas de fauna de 7 obres de drenatge que serviran per al pas de petits mamífers i també per als amfibis. A més, per al pas

d’amfibis s’han projectat 3 passos específics per a aquest grup de fauna, en els P.K. 6+800, 7+500 i 8+180. No s’han dissenyat més passos per a amfibis per la seva impossibilitat tècnica, ja que la rasant va pràcticament recolzada en el terreny en aquesta zona. Amb les estructures, adequacions de les obres de drenatge transversal i passos projectats, l’efecte barrera serà baix. Per altra banda, el risc d’atropellament serà també baix, a causa del clos perimetral continu, que s’ha dissenyat com a clos cinegètic i s’ha reforçat soterrant-lo en la seva part inferior, en les zones on hi ha presència de senglars. Codi línia actuació: FD110 Descripció línia: FD110. Preveure solucions constructives que donin la permeabilitat

necessària als passos de fauna. Descripció de la integració Els drenatges, d’acord amb els Estudis d’impacte ambiental, es condicionen per permetre el pas de la fauna. Els marcs es dissenyaran amb una passarel·la lateral de formigó, i en els tubs es donarà una certa inclinació a la base de l’obra a fi de desplaçar l’aigua als costats de manera que quedi un pas sec per a la fauna. Quant als passos per a amfibis, comptaran complementàriament amb una estructura-guia constituïda per una pantalla d’uns 40 cm d’alçada. Codi línia actuació: HD101 Descripció línia: HD101. Avaluar i descriure les necessitats de proveïment i la disponibilitat

d’aigua de la zona (recursos hídrics, superficials i subterranis). Descripció de la integració En cas de necessitar prendre aigua del riu Ser o de qualsevol altre curs d’aigua, se sol·licitarà la consegüent autorització administrativa a l’Agència Catalana de l’aigua. Codi línia actuació: HD104 Descripció línia: HD104. Protegir el nivell freàtic, la recàrrega d’aqüífers i la qualitat de les

aigües subterrànies. Descripció de la integració Tal com s’assenyala en l'Annex núm. 8 “Geologia i geotècnia”, s’afectarà a 8 pous, que seran expropiats. Per protegir el nivell freàtic més superficial, quan s’actuï al voltant de la riera Matamors, de Terri, el Torrent de Serinyà i el riu Ser, es construiran barreres de retenció de sediments i s’instal·laran basses de decantació en els seus marges durant els mesos que durin els moviments de terres.





S’evitarà l’estacionament de maquinària prop dels cursos d’aigua citats i, en general, de la xarxa natural de drenatge. Els parcs de maquinària, els apilaments de materials i les instal·lacions provisionals d’obra s’hauran de situar en zones de mínim risc de contaminació. Una vegada utilitzades aquestes zones s’hauran de restituir al seu estat inicial. També es prohibirà la manipulació d’olis, carburants... en zones no preparades degudament per evitar contaminacions dels recursos hídrics. Els punts de neteja de canaletes s’impermeabilitzaran prèviament a la seva utilització. Codi línia actuació: HD105 Descripció línia: HD105. Prevenir fluctuacions extraordinàries del nivell freàtic, com a

conseqüència de l’execució de l’obra. Descripció de la integració No es preveuen fluctuacions extraordinàries del nivell freàtic com a conseqüència de l’execució de l’obra. Únicament es produirà un descens del nivell freàtic d’uns 17 m en la zona del túnel de Serinyà. Codi línia actuació: HD107 Descripció línia: HD107. Garantir el drenatge de l’aigua per evitar l’assecament de pous, rius i

aqüífers o també per evitar el risc d’inundació. Descripció de la integració En l’annex de climatologia, hidrologia i drenatge del projecte constructiu es justifiquen les dimensions de cadascuna de les obres de drenatge transversal, així com del drenatge longitudinal. Aquestes estan dissenyades per absorbir el cabal de crescuda de 500 anys de període de tornada. S’evitarà la realització de moviments de terra durant els moments de fortes pluges o en previsió de grans crescudes. Codi línia actuació: HD108 Descripció línia: HD108. En túnels, en desmunts i allí on procedeixi, s’instal·laran sistemes de

tractament d’aigua previs al seu abocament a les aigües públiques (decantació de sòlids en suspensió, neutralització del pH, etc.).

Descripció de la integració D’acord amb les mesures correctores dels Estudis d’impacte ambiental, s’instal·laran barreres de retenció de terres al peu dels talussos propers a les lleres de la riera Matamors, de Terri, al Torrent de Serinyà i al riu Ser, i altres cursos d’aigua travessats. Igualment, s’instal·laran basses de decantació amb neutralització de pH en la boca nord del túnel de Serinyà i en la boca sud del túnel de Fares. També s’instal·larà una bassa de decantació en la zona d’instal·lacions auxiliars d’obra. No es preveu l’aplicació de cap sistema de tractament d’aigua drenada en desmunts. Codi línia actuació: SD101 Descripció línia: SD101. Estudiar la qualitat i composició del terreny on se situarà l’obra a

l’efecte de la seva futura reutilització i tractament. Descripció de la integració En l'Annex núm. 5 “Moviment de terres”, s’indica que el balanç de terres està compensat utilitzant per als rebliments el material procedent de desmunts i de l’excavació del túnel de Fares. El material necessari per a la construcció de les dues capes que formen l’esplanada s’estima en 226.275 m3 i procediran d’un préstec situat al final del tram. Com a conseqüència del desbrossament, s’obtindran 99.996 m3 de terra vegetal que s’utilitzaran en les tasques de restauració vegetal. Codi línia actuació: SD102 Descripció línia: SD102. Protegir el sòl amb mecanismes o tècniques que evitin l’erosió. Descripció de la integració Els talussos es dissenyen amb pendents 3H:2V per disminuir el risc d’erosió, que s’atenuarà, a més, estenent terra vegetal en la seva superfície i procedint a la seva hidrosembra. El projecte contempla el drenatge de tots els talussos i estructures, així com de la pròpia plataforma. Codi línia actuació: SD103 Descripció línia: SD103. Minimitzar les àrees que s’han de pavimentar a fi de preservar les

propietats físiques del sòl. En les millores del traçat, eliminar la traça antiga. Descripció de la integració Es limitarà la superfície afectada, jalonant el perímetre de l’obra per evitar el pas de qualsevol tipus de vehicle fora d’aquesta.





La maquinària d’obres haurà de circular per carreteres o camins existents i es prohibirà el pas fora de la traça i dels camins d’accés prèviament establerts. S’eliminaran els trams de carretera que quedin fora de servei i es procedirà a la restauració de la zona. Codi línia actuació: SD104 Descripció línia: SD104. Recuperar la terra vegetal de la zona on se situa la infraestructura per

aprofitar-la en revegetacions posteriors. Descripció de la integració En el projecte s’estima el total de terra vegetal que es podrà excavar i posteriorment serà conservada per a poder ser utilitzada en la posterior restauració de l’obra. La terra vegetal apilada serà sotmesa a un tractament de millora del seu potencial edàfic. Codi línia actuació: SD105 Descripció línia: SD105. Definir quines solucions es poden prendre per evitar la contaminació

del sòl (per exemple per olis i hidrocarburs, llots tixòtrop, cimentacions d’alta pressió, etc.)

Descripció de la integració Per evitar la contaminació del sòl es portarà a terme, durant el període d’obres, el control del manteniment de la maquinària, que prohibirà l’abocament d’olis i hidrocarburs al sòl. Igualment, es prohibirà l’abocament del material sobrant d’obra al sòl, especialment el formigó de neteja de les gavetes. Com a mesura preventiva, s’haurà de disposar de materials absorbents d’hidrocarburs d’acció ràpida en cas d’accidents. Els líquids procedents del manteniment de la maquinària s’haurien d’evacuar de la zona de treball en dipòsits estancs i transportar-los a abocadors especialitzats. Aquests líquids haurien d’estar emmagatzemats sobre una superfície impermeabilitzada i amb un sistema de recollida de qualsevol abocament accidental. Codi línia actuació: SD107 Descripció línia: SD107. Suggerir els punts d’obtenció de préstecs tenint en compte la

legislació vigent i la distància de l’obra. Descripció de la integració En l'Annex núm. 5 “Moviment de terres”, s’indica que el balanç de terres es compensarà utilitzant, per als rebliments, el material procedent de desmunts i de l’excavació del túnel de Fares.

No obstant això, per a la construcció de les dues capes que formen l’esplanada, el material necessari, que s’estima en 226.275 m3, procedirà d’un préstec situat al final del tram. Codi línia actuació: SD109 Descripció línia: SD109. Quantificar els sobrants de terres (desmuntis, terraplens, farcits i

excavacions) Descripció de la integració En l'Annex núm. 5 “Moviment de terres”, s’indica que es produiran 229.234 m3 d’excedents, amb la següent procedència:

ABOCADORS Volum (m3) PROCEDÈNCIA En banc Esponjat Tronc 4,355 5,139Túnel Serinyà 117,438 138,577Túnel Fares 25,314 29,871Enllaç 5 973 1,148Demolició Ferma 39,926 47,112Fresatge de ferm 745 879Escarificat de ferm 3,060 3,611Demolició Edificacions 322 380Demolició passos superiors 1,795 2,118Obres de drenatge 338 399TOTAL 194,266 229.234

Característiques de Altura mitra (m) 3,54l’abocador Superfície (m2) 64,755

Codi línia actuació: AD102 Descripció línia: AD102. Disposar d’un sistema de ventilació i tractament de l’aire en l'interior

de la infraestructura que asseguri la qualitat. Descripció de la integració En el disseny del projecte de construcció s’ha tingut en compte: - El control dels contaminants emesos pels vehicles de carretera en un flux de tràfic normal i dens.





- El control dels contaminants emesos per vehicles de carretera en el cas que el trànsit estigui aturat a causa d’un incident o accident.

- El control de la calor i del fum en cas d’incendi. Els càlculs realitzats fixen els següents nivells admissibles: - Nivell admissible de CO: 30 ppm - Nivell admissible de NOx: 5 ppm Equips instal·lats: S’ha projectat la instal·lació d’un sistema de ventilació capaç de poder extreure el fum per a un incendi tipus amb potència mínima de 30 MW i cabal mínim de fums de 120 m3/s. Túnel de Serinyà Calçada esquerra 8 ventiladors JZR 12-22/4. Calçada dreta 8 ventiladors JZR 12-37/4. Túnel de Fares. Calçada esquerra 6 ventiladors JZR 12-37/4. Calçada dreta 8 ventiladors JZR 12-22/4. Codi línia actuació: AD103 Descripció línia: AD103. Disminuir l'impacte lumínic en dissenyar les lluminàries. Descripció de la integració Tot i que la Llei 6/2001 d’ordenació ambiental de l’enllumenament exterior per a la protecció del medi nocturn no és d’aplicació a carreteres, en el disseny de les lluminàries s’atendrà als criteris exposats en aquesta Llei, en particular en allò referent a que el flux d’hemisferi superior emès no superi el 50%, excepte en aquells llocs on per motius de seguretat no sigui convenient aquesta limitació. Codi línia actuació: AD104 Descripció línia: AD104. Analitzar l'impacte acústic durant l’explotació, identificant els receptors

que poden resultar afectats per canvis del projecte i preveure les mesures per a la seva minimització.

Descripció de la integració En els Estudis d’impacte ambiental s’ha efectuat un estudi de soroll, del qual es dedueix la necessitat d’establir pantalles antiforal en els llocs següents: Can Cosme i Mas del Vent (PK 4+700 i 4+800), Can Garanger

(PK 5+550), Mas Fam (PK 5+950), Can Vila (PK 6+900) i Can Devall i Can Guilana (PK 7+600). Aquestes pantalles s’han considerat en el projecte. Així mateix, s’ha previst que, quan la nova carretera C-66 comenci a funcionar, s’efectuïn campanyes de mesuraments acústics per verificar l’efectivitat de les pantalles construïdes o definir noves mesures si no s’acomplissin els objectius previstos. Codi línia actuació: MD106 Descripció línia: MD106. Potenciar l’ús de materials autòctons de la zona. Descripció de la integració En l'Annex núm. 5 “Moviment de terres”, s’indica que el balanç de terres es compensarà utilitzant, per als rebliments, el material procedent de desmunts i de l’excavació del túnel de Fares. No obstant això, per a la construcció de les dues capes que formen l’esplanada, el material necessari, que s’estima en 226.275 m3, procedirà d’un préstec situat al final del tram. Codi línia actuació: MD107 Descripció línia: MD107. Integrar l’obra en l’entorn (impacte visual) tenint en compte els

materials utilitzats en: tipologies estructurals, excavacions i terraplens, rebliments, etc. (També aplicable a les boques dels túnels, sortides d’emergència, pous de ventilació...).

Descripció de la integració S’ha projectat l’obra intentant integrar-la al màxim en l’entorn, particularment en punts tan sensibles com les boques del túnel de Serinyà i, sobretot, el Viaducte sobre el riu Ser i el Túnel de Fares, on s’ha procurat la minimització dels moviments de terres. Es redactarà un projecte complementari de mesures correctores per millorar la integració de l’obra en el seu entorn, i es duran a terme hidrosembres i plantacions en l’entorn afectat per l’obra. En aquest projecte, que es redactarà d’acord amb les indicacions que figuren en l’Annex Núm. 21 “Mesures correctores d’Impacte ambiental”, on es contempla la restauració vegetal de talussos i zones afectades, amb la plantació d’espècies autòctones arbòries i arbustives amb inflamabilitat i combustibilitat baixes, respectant les prescripcions de la legislació de carreteres, en matèria de prevenció d’incendis forestals i de prevenció del focus bacterià. Codi línia actuació: MD108 Descripció línia: MD108. Incorporar pantalles acústiques que disposin d’un distintiu de garantia

de qualitat ambiental.





Descripció de la integració El disseny de les pantalles acústiques que es troba al Projecte contempla aquest requisit. Codi línia actuació: RD102 Descripció línia: RD102. Avaluar i minimitzar els residus generats per les solucions

constructives escollides. Descripció de la integració En els Estudis d’impacte ambiental de claus IA-DG-03001 i IA-DG-03001-A1, en l’apartat 8 “Mesures correctores” es defineixen una sèrie de mesures que s’han de prendre durant la construcció de la carretera per minimitzar i gestionar correctament els diferents tipus de residus que es generin. Així mateix, en la fase de construcció, la Direcció Ambiental d’obra controlarà la correcta gestió dels residus. Codi línia actuació: RD103 Descripció línia: RD103. Proposar els abocadors tenint en compte la legislació vigent i la

distància de l’obra. Descripció de la integració Es proposen una zona per a l’abocador, al costat del P.K. 11+420. Els criteris per escollir la zona d’abocador són els següents: - Ubicació en una zona propera a la traça, per reduir la distància de transport. - Àrees estables des del punt de vista geològic i geotècnic en les quals l’aportació de material no representi

l'increment de riscos geològics en aquesta zona. - S’ha tingut en compte la classificació del territori efectuada en el projecte (Annex núm. 21 “Mesures

correctores d’Impacte ambiental”) que exclou per a la ubicació d'abocadors les zones de major valor, que són:

• LIC ES5120021 Riu Fluvià, que inclou el riu Ser i els seus marges i una banda de 100 m paral·lela al

limiti de l’espai. • LIC ES5120008 Estany de Banyoles; que inclou Clot d’Espolla, espais que formen part del PEIN.

• Tots els jaciments arqueològics identificats en l’estudi d’impacte ambiental.

• Vegetació de ribera de la Riera de Serinyà i de les rieres del Remençà, de Matamors, de Codines i la

de Terri.

• Hàbitats naturals d’interès comunitari no inclosos en les propostes de Red Natura 2000. Aquestes zones en l’àrea de projecte uneixen el paisatge amb l’interès natural. Són les següents: 9540 Pinedes mediterrànies, 9340 Alzinars i carrascars i 92A0 Alberes, salzedes i altres boscos de ribera.

• Formacions adultes de pinar i d’alzinar no catalogades com a hàbitats naturals.

Les zones d'abocadors es restauraran ecològicament i paisatgísticament, i es recuperarà prèviament la capa de terra vegetal i es conservarà per a la seva posterior utilització en la restauració. Codi línia actuació: ED101 Descripció línia: ED101. Afavorir la minimització del consum d’energia. Descripció de la integració No respon a cap requisit dels Estudis d’impacte ambiental. Codi línia actuació: ED102 Descripció línia: ED102. Fer servir materials de baix consum energètic. Descripció de la integració No respon a cap requisit dels Estudis d’impacte ambiental. Codi línia actuació: ED103 Descripció línia: ED103. Avaluar i promoure l’ús d’energies renovables. Descripció de la integració No respon a cap requisit dels Estudis d’impacte ambiental. Codi línia actuació: PD104 Descripció línia: PD104. Identificar els punts d'interès geològic, paleontològic, històric i cultural

i minimitzar l'impacte. Descripció de la integració El projecte s’ha dissenyat amb el mínim impacte sobre aquests punts segons la informació que figura en els Estudis d’impacte ambiental de claus IA-DG-03001 i IA-DG-03001-A1. D’acord amb la informació que contenen, el projecte afecta a l'Espai d'Interès Geològic (EIG) corresponent a la geozona de la conca lacustre de Banyoles - Besalú (núm. 211), des del PK 6+400 fins al PK 7+250. L'alternativa triada minimitza la superfície ocupada en aquest espai.





Quant al patrimoni cultural, d’acord amb els Estudis d’impacte ambiental s’han previst les mesures següents:

- Protecció d’elements del patrimoni en una franja d’1km en l’entorn de la traça i, en particular, per la seva proximitat, dels jaciments de Can Traver, Can Llos, Can Mas Miquel i Can Fages.

- Control i seguiment de les obres de construcció en punts concrets que presenten una problemàtica

especial:

En una extensa zona localitzada entre els PK 9+250 i 10+500, i des del PK 11+300 fins al final del traçat ja que es tracten de zones boscoses on la visibilitat és nul·la causa de la vegetació.

En diversos elements del patrimoni arqueològic dels Inventaris de la Direcció General de

Patrimoni, que es veuen afectats o es troben molt propers a la zona del projecte, tot i que en l'actualitat no s'han localitzat materials: 130.Arq.- Talús de Serinyà (Serinyà, Pla de l’Estany), 137.Arq.- Camps 83 i 89 (Serinyà, Pla de l’Estany), 131. Arq.- Camp 79 (Serinyà, Pla de l’Estany), 134.Arq.- Camp 95 (Serinyà, Pla de l’Estany), 135.Arq.- Camp 65 (Serinyà, Pla de l’Estany).

- Control general de l’obra.

Codi línia actuació: PD101 Descripció línia: PD101. Identificar les possibles fonts d’alteració del benestar de la població

durant la utilització (pols, sorolls, vibracions, impacte visual). Descripció de la integració: La carretera projectada genera un impacte positiu sobre la població de l'entorn, particularment sobre Serinyà, en haver-se definit una variant que allunya la carretera del nucli de població que, per tant, disminueix els impactes per soroll, vibracions, pols, etc. En tot cas, alguns habitatges aïllats sofriran nivells acústics superiors als nivells de soroll admissibles. Per això, en els Estudis d'impacte ambiental de clau IA-DG-03001 i IA-DG-03001-A1, en els seus respectius Annexos núm. 2 “Estudi d’impacte acústic”, es caracteritzen aquests nivells de soroll i, en el present projecte, es defineixen pantalles acústiques per minimitzar l'impacte. Els llocs amb major incidència visual són les boques del Túnel de Fares, especialment la boca Sud. Per minimitzar l'impacte es planteja un projecte d'integració paisatgística que restitueixi la morfologia del terreny afectat per les obres i realitzi plantacions amb les espècies existents. El projecte de plantacions es realitzarà a partir de les directrius que figuren en l’Annex núm. 21 “Mesures correctores d’impacte ambiental”.

Codi línia actuació: PD105 Descripció línia: PD105. Reduir l’impacte a la població tenint en compte la futura mobilitat i les

possibles afectacions a nuclis urbans, nuclis aïllats, expropiacions. Descripció de la integració La nova carretera millora la mobilitat al llarg del traçat, en allunyar-se del nucli de Serinyà i facilitar els desplaçaments locals, amb millores en els enllaços i reposició dels camins i carreteres afectats. Codi línia actuació: PD106 Descripció línia: PD106. Avaluar el risc de crescudes i inundacions. Descripció de la integració En l'Annex núm. 7 “Climatologia, hidrologia i drenatge” del projecte es detallen els càlculs realitzats i s'inclouen les dades pluviomètriques de la zona. La rasant de la variant s'ha ajustat per tenir un resguard mínim respecte a la cota de làmina d'una crescuda en període de retorn de 500 anys. El viaducte per travessar el Ser s'ha dimensionat per evitar l’augment significatiu de la zona inundable. Tot el drenatge ha estat també dimensionat per poder evacuar l’aigua degudament en moments de grans crescudes i inundacions.





Codi línia actuació: PD107 Descripció línia: PD107. Minimitzar l'impacte acústic (juntes d'obres de fàbrica que facin menys

soroll, fent que les tapes de clavegueram no coincideixin amb els carrils de circulació fent ús de paviments drenants, etc).

Descripció de la integració Es limitaran els horaris de treball d’aquelles activitats que generin més soroll en el període comprès entre les 8:00 h i les 20:00 h. Es verificarà que la maquinària d'obra no sobrepassi els límits dels nivells de soroll establerts en el RD 524/2006, pel qual es modifica el RD 212/2002 pel qual es regulen les emissions sonores en l'entorn a causa de determinades màquines d'ús a l'aire lliure.

ANNEX NÚM 19. MEDIAMBIENTAL


APARTAT B. ESTUDI DE MEDI AMBIENT D’EXECUCIÓ D’OBRA



1. Acta d’aprovació del Pla de Medi Ambient d’execució d’obra G-IP-01) PMA-04


1. PMA-04v03 Acta d’aprovació del pla de medi ambient G-IP-01 PROJECTE CONSTRUCTIU DE MILLORA GENERAL. DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-66 DE BANYOLES A BESALÚ. PK 41+820 AL 56+525. TRAM: CORNELLÀ DE TERRI – MAIÀ DE MONTCAL

GISA ACTA D’APROVACIÓ DEL PLA DE MEDI AMBIENT D’EXECUCIÓ D’OBRA

EMPRESA (DIRECCIÓ D’OBRA en obra civil – DIRECCIÓ D’EXECUCIÓ en edificació).............................. .......................................................................................................................................................

Una vegada examinat el Pla de medi ambient elaborat per l’empresa constructora ......................................................................, per a l’execució de l’obra ......................................................... (nom i clau de l’obra) ......................................................, el director d’obra (obra civil) o el director d’execució (edificació) dóna la seva aprovació al pla, de conformitat amb la legislació ambiental aplicable i de conformitat amb el Sistema de Gestió Mediambiental adoptat per GISA, després de comprovar que el seu contingut s’ajusta a l’estudi de medi ambient d’aquesta obra i a les prescripcions fixades per GISA. A ............................, el ........... de ................ de................ El director d’obra (OC) /execució (Edif.) Signat:



1.1 Control de versions del pla de medi ambient (a definir pel contractista)



2. Dades generals



2.1 Pla de medi ambient (G-IP-02) PMA-04


2.1. PMA-04v03 Pla de medi ambient G-IP-02 PROJECTE CONSTRUCTIU DE MILLORA GENERAL. DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-66 DE BANYOLES A BESALÚ. PK 41+820 AL 56+525. TRAM: CORNELLÀ DE TERRI – MAIÀ DE MONTCAL

GISA

PLA DE MEDI AMBIENT

OBRA: Desdoblament de la carreterra C-66 de Banyoles a Besalú. PK 41+820 al 56+525. Tram: Cornellà de Terri - Maià de Montcal.

Clau de l’obra: DG-03001 Número intern de l’obra: Versió del pla: Data del pla:

Preparat: (contractista)

Revisat: (contractista)

Aprovat: (direcció d’obra (OC)/direcció d’execució (Edif.))

Data: Data: Data:



2.2 Condicions ambientals (G-IP-03) PMA-04


GISA CONDICIONS AMBIENTALS

OBRA: Desdoblament C-66 de Banyoles a Besalú. PK 41+820 al 56+525. Tram: Cornellà de Terri - Maià de Montcal CLAU: DG-03001 Pàgina: 1/ 4

2.2. PMA-04v03 Condicions ambientals G-IP-03 PROJECTE CONSTRUCTIU DE MILLORA GENERAL. DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-66 DE BANYOLES A BESALÚ. PK 41+820 AL 56+525. TRAM: CORNELLÀ DE TERRI – MAIÀ DE MONTCAL

D'acord amb la informació continguda en els Estudis d'impacte ambiental de clau IA-DG-03001 i IA-DG-03001-A1, la zona d'estudi té un clima de tipus mediterrani humit, de transició entre el clima mediterrani de la plana, com el de Figueres, i el submediterrani, com el d'Olot, proper a les muntanyes de l'interior (la Serralada Transversal, la del Prelitoral, etc), encara que presenta microclimes concrets i variats. Els factors climàtics i orogràfics locals condicionen la vegetació, que contribueix a suavitzar les temperatures tant a l'hivern com a l'estiu: mentre que en els obacs més humits predominen els boscos densos, en els solells la vegetació s'ha adaptat a un clima més sec. Els principals focus de contaminació atmosfèrica detectats en l'àrea d'estudi són conseqüència de les diferents indústries que hi ha establertes en aquest territori, sobretot en l'eix de creixement econòmic de Banyoles - Porqueres - Cornellà de Terri. A més, s’ha de citar també el nucli de Melianta (a Fontcoberta), el qual s'ha desenvolupat industrialment en aquests últims anys. Segons els Mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori davant de la contaminació atmosfèrica, la zona d'estudi presenta una alta capacitat (àrees del territori que ofereixen condicions favorables per a l'establiment de nous focus emissors) i una vulnerabilitat (risc d'exposició de la població i dels espais d'interès natural als contaminants atmosfèrics) molt baixa del territori. Així doncs, atenent tant a les dades de la XVPCA avaluats, com a les substàncies contaminants emeses per focus industrials facilitades per la DGQA, a la capacitat i vulnerabilitat del territori definides, i a les característiques geogràfiques i socioeconòmiques del lloc (situat en un entorn amb un cert desenvolupament industrial, però envoltat d'àmplies zones agrícoles i forestals) es pot afirmar que l'àrea afectada pel present projecte no presenta problemes de contaminació atmosfèrica. Els nivells sonors de base o de fons de l'àrea d'estudi es troben fortament condicionats pel trànsit de les principals infraestructures viàries que travessen el territori i les activitats que es desenvolupen en els principals nuclis de població. Entre les primeres tenim la pròpia C-66, entre Banyoles i Besalú; la C-150a, que travessa el nucli urbà de Banyoles (antiga C-150); la GIV-5136 a Fontcoberta; i la GIP-5121 a Esponellà. Mentre que entre els principals nuclis de població destaquen Banyoles, Melianta i Serinyà. El traçat projectat afecta, des del punt de vista acústic, únicament a habitatges aïllats, no incidint en cap nucli de població. Tal i com es detalla en l'Annex núm. 2 dels Estudis d'impacte ambiental, la banda d'impacte de l'entorn a la C-66 delimitada per la corba isòfona on probablement se superen els nivells sonors admesos per la normativa vigent, s'ha fixat en una distància que oscil·la entre els 20 i els 75 m, en funció de si es tracta de trams en desmunt o en terraplè. Des d'un punt de vista general, l'àrea afectada pel present projecte es troba compresa entre les conques hidrològiques del Fluvià (al NO) i el Ter (més cap al SE). Així, en el sector septentrional, la C-66 passa a pocs metres del Fluvià, travessa el Ser i el torrent de Serinyà o Serinyadell (afluent del Ser). Cal citar també la proximitat del Clot d'Espolla, del qual surt el regueró d'Espolla, en direcció nord-est. Mentre que en el sector meridional destaquen la riera de Vall-llobera, el Terri, la riera de Matamors i el torrent de Romençò, entre d’altres.

El Ser, afluent del Fluvià (que no resulta afectat pel present projecte), té un cabal de poc més d’1 m3/s, i la seva aportació mitja anual és de gairebé uns 50 hm3. Tanmateix, es tracta d'un curs fluvial que en períodes secs pot adquirir un cert caràcter torrencial. El Terri és un curs de caràcter típicament irregular i torrencial. La resta de cursos fluvials (les rieres de Matamors i Vall-Llobera, el regueró d'Espolla, el torrent de Serinyà, el de Remençà...) són de caràcter local i, generalment, tan sols porten aigua després de períodes de pluges importants. Segons la delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT, el tram de la C-66 que travessa el Terri està qualificat com potencialment inundable. Destaca un altre punt que presenta un elevat risc de inundabilitat: aquest territori es troba en el Terri, uns 1000 m aigües amunt del punt anterior. La resta de l'àmbit d'influència de l'estudi no presenta àrees que, des d'un punt de vista geomorfològic, siguin potencialment inundables. Cal destacar tan sols alguns trams del Terri, els més propers a l’Estany de Banyoles, el Clot d’Espolla, i algun tram del Ser situat cap a ponent de la C-66 (a ponent del sector de Can Peret del Molino), i part de les terrasses fluvials del Fluvià. Quant a la qualitat de les aigües superficials, en relació a l’ISQA es pot assenyalar que la qualitat de les aigües dels cursos fluvials, estanys, clots i zones humides de la conca del Fluvià i del Ter que controla l’ACA presenten valors acceptables. Pel que fa a les aigües subterrànies, la zona d'estudi se situa sobre la unitat hidrogeològica de la Depressió de l’Empordà (201). Els materials aqüífers d'aquesta àrea s'agrupen en el denominat sistema càrstic de Banyoles, formats per les calcàries i guixos de l'Eocè i travertins quaternaris, l'aqüífer detrític del mio-pliocè i l'aqüífer al·luvial del riu Fluvià, a més d'altres materials al·luvials quaternaris. En relació a la qualitat d’aquestes aigües subterrànies, s’observa que en el sector meridional de l’àrea d’estudi existeix una contaminació important per nitrats (també en menor mesura per altres compostos nitrogenats) i compostos inorgànics (sobretot calç i sulfats). Des del punt de vista hidrogeològic l’Estany de Banyoles i la seva alimentació subterrània constitueixen la característica més destacable de la zona d'estudi. Cal destacar, en aquest sentit, que la major part de l'aigua de l'estany (aproximadament un 90%), prové, per via subterrània, de l’Alta Garrotxa (de les conques del riu d’Oix, el Llierca, la riera de Borró...), mentre que la resta prové de la conca de recepció d'aigües superficials (d'uns 12,80 km2). Geològicament, la zona per la qual passa la C-66 es troba al marge occidental de la depressió de l’Empordà (neògena) i el sistema lacustre de Banyoles (Quaternari). Quant a la fisiografia de l’àrea d’estudi, la C-66 travessa una extensa superfície, amb lleugeres ondulacions del terreny, relativament plana en el sector més proper a l’Estany de Banyoles i amb algunes elevacions que creixen cap al sector més NO. Cal parlar, d’altra banda, de la presència, a prop del començament del tram de la C-66 objecte d’aquest projecte, de l’espai d’interès geològic (EIG) de la geozona de la conca lacustre de





Banyoles i dos geòtops associats amb aquesta: la platja d’Espolla (en el pla d’Usall) i el paratge de Les Tunes (aquest últim ja més llunyà i fora de l’àmbit d’estudi, proper a l’església de Porqueres). El règim d'humitat característic de la zona d'estudi, de tipus xèric en el sector més oriental i údic-ústic a ponent, juntament amb la naturalesa dels materials més superficials, condicionen la presència dels diferents tipus de sòls presents en la zona d'estudi. En aquest sentit, els sòls presents en l'àmbit d'estudi són, majoritàriament, de naturalesa bàsica, atès que es desenvolupen sobre un substrat calcari, principalment entisols i inceptisols. Pel que fa a la vegetació, d'acord amb la distribució que determinen els condicionaments geològics i bioclimàtics, correspon al domini de l’alzinar litoral. Els millors exemples d'aquesta comunitat forestal es troben a la zona situada al NE de Serinyà, en els marges del riu Ser. El pi pinyoner (Pinus pinea) es troba de forma dispersa per la major part del territori considerat, mostrant un caràcter heliòfil. Apareix tant entre masses d'alzina com de pi blanc (Pinus halepensis) i, igual que aquesta última espècie, és abundant en zones altes situades al SO del poble de Serinyà, on existeixen boscos mixts de pi blanc i pi pinyoner que recobreixen els matolls, generalment als vessants de solell. Actualment, en la part inicial i central del tram predominen els camps de cultiu. D’acord amb els estudis d’impacte ambiental realitzats, no s’ha observat cap planta endèmica o amenaçada en la zona afectada pel projecte. Quant a la fauna, la carretera objecte de projecte travessa la plana agrícola del Pla de l’Estany, d'ambient típicament mediterrani, on falten espècies de fauna de zones més septentrionals, de caràcter eurosiberià, i espècies més meridionals, de termofília més acusada. En el sector meridional de la zona d'estudi (proper a l'entorn de Banyoles) predomina el biòtop agrícola, però abunden els marges amb vegetació arbustiva i fins i tot algun petit bosc de pins o rierols amb bosc de ribera. Aquest paisatge variat afavoreix la presència de moltes espècies faunístiques comunes de zones típicament mediterrànies, d'ambients rurals i que suporten bé un elevat grau d'humanització. En el sector central la carretera travessa les planes del Pla de la Bruguera i del Pla d’Usall. Aquest sector inclou la Platja o Clot d’Espolla, un llac d'aigües temporals que s'alimenta del freàtic i que és important per la presència d'un invertebrat primitiu, el Triops cancriformis, i alhora és un punt d'elevada concentració d'amfibis durant el seu cicle vital de la reproducció, tant per la gran diversitat d'espècies com pel nombre d'exemplars que s’hi poden reunir. El sector septentrional de la zona d'estudi es troba en la vora oriental d'un hàbitat forestal ampli que s'estén cap a La Garrotxa. Les espècies presents en ell són les típiques d'aquest tipus d'hàbitat, encara que en la zona del projecte presenten marcada influència mediterrània. Entre els mamífers destaca la presència, entre d’altres espècies, de la marta (Martes foina) i la geneta (Genetta genetta). No es descarta la presència del cabirol, (Capreolus capreolus) reintroduit a La Garrotxa, ja que ha estat observat en les rodalies i, en tot cas, es troba en expansió. El relleu és muntanyenc, i la carretera travessa la riera de Serinyà i també el riu Ser, on es poden trobar peixos i altres espècies de fauna aquàtica d'ambients fluvials d'entre els quals cal destacar la llúdriga i la nàiade Unio aleroni.

Respecte de les figures de protecció sobre els diferents elements del medi, cal assenyalar que amb posterioritat a la finalització dels estudis d'impacte s'ha produït “l’Acord del Govern 112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC)”. (D.O.G.C de 6-10-2006). Entre els LIC proposats en aquest Acord de Govern es troba el referenciat com ES5120021 “Riu Fluvià”, que engloba part del riu Ser i el seu entorn. Aquest LIC resultarà creuat per la nova C-66, en creuar el riu Ser. El LIC “Riu Fluvià” inclou diversos tipus d’hàbitats, que són els següents:

Codi Nom de l’hàbitat

3260 Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion)

3270 Rius amb vores llotoses colonitzades per herbassars nitròfils del Chenopodion rubri (pp) i del Bidention (pp)

3280 Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d’àlbers i salzes

6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia)

91E0* Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion)

92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera

9340 Alzinars i carrascars

9540 Pinedes mediterrànies *hàbitat prioritari

Dintre dels límits del LIC, en la zona en la qual és creuat per l'autovia, s'identifica un recinte de l'hàbitat d'interès natural prioritari denominat 91I0: “Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno Padion)”, que es correspon amb la vegetació de ribera. També sembla incloure's en el LIC, en la zona de l'encreuament de l'autovia, part del vessant del marge esquerre del riu Ser, ocupada per bosc d'alzina, que es correspon amb l'hàbitat d'interès natural 9340 “Alzinars i carrascars”, encara que en aquest cas no té el caràcter de prioritari. Igualment, en l’entorn de la carretera però sense resultar directament afectat per les obres, es troba el LIC ES5120008 Estany de Banyoles, que inclou el Clot d’Espolla, aquest últim espai molt proper a la carretera. Aquests llocs estan catalogats com EIN. Destacar igualment que l’estany de Banyoles forma part també de l’inventari de Zones Humides de Catalunya com el Clot d’Espolla (conca del Ter) i està inclòs en el conveni de Ramsar, relatiu a zones Humides d’importància Internacional, especialment com a Hàbitats d’Aus Acuàtiques. Cal citar també, tal i com s’ha comentat en l’apartat de geologia, la proximitat d’un espai interès geològic (EIG) de la geozona de la conca lacustre de Banyoles i dos geòtops associats amb aquesta: la platja d’Espolla (en el pla d’Usall) i el paratge de Les Tunes (aquest últim ja més llunyà, proper a l’esglèsia de Porqueres).





Per altra banda, el citat Acord de Govern assenyala que dintre del conjunt de tots els espais de Xarxa Natura 2000 definits a Catalunya, es consideren elements de conservació prioritària, entre altres hàbitats, les vernedes (presents en els marges del Ser) i, quant a espècies, la llúdriga (Lutra lutra), la presència de la qual és citada com possible en el riu Ser. En relació a la presència d'arbres monumentals i arbres o arbredes d'interès local i/o comarcal, segons l'Ordre de 6 de juliol de 2000 (DOGC núm. 3189, 24.7.00) i l'última revisió realitzada pels tècnics de la Direcció general de Boscos i Biodiversitat (DMAiH), en l'àmbit del projecte, encara que allunyats de la traça, s'han localitzat els següents, que en tot cas, no resulten afectats pel projecte:

- Arbre d’interès comarcal i local: la Freixera de Betlen (T.m. de porqueres) i el Roure del Caball (t.m. de Banyoles).

- Arbredes d’interès comarcal i local: l’Arbreda de Can Puig de la Bellacasa (t.m. de Banyoles). Tant des d'un punt de vista fisiogràfic com paisatgístic, l'àrea d'estudi constitueix una prolongació cap a l'interior de la plana empordanesa, que es caracteritza pel seu relleu pla, encara que lleugerament ondulat en alguns sectors, fet que genera alguns turons, així com petites depressions excavades pels cursos d'aigua que drenen aquest territori. És una unitat d'elevada qualitat paisatgística, tant per les seves vistes panoràmiques emmarcades en el relleu dels Pirineus al fons, com per la diversificació de l'aprofitament del sòl, amb alternança de masses forestals, camps agrícoles, illes de bosc, nuclis urbans i industrials, agrupacions de masies i habitatges aïllats. Dintre d'aquesta gran unitat, en la zona d'influència de la C-66 es poden diferenciar les següents unitats paisatgístiques: la urbana/industrial als voltants de Banyoles, l'agrícola de Banyoles, el Pla d’Usall, el Pla d’Espolla i el Pla de Centenys, l’agroforestal de Banyoles, l’agroforestal de Serinyà, la forestal de la Boscarra, la de la vall del riu Ser, la forestal de Baró i la de la vall del Fluvià. Tal com es desprèn de la prospecció arqueològica realitzada en els Estudis d'impacte ambiental, en relació al patrimoni cultural es poden diferenciar, d'una banda, el que són elements del patrimoni arquitectònic i, per una altra, els elements del patrimoni arqueològic. Per a la determinació dels uns i els altres, a més de la infromació solicitada al Departament de Cultura, s’ha realitzat una prospecció sobre el terreny. Els elements del patrimoni arqueològic més propers a la C-66 són els següents: 43. Arq. Fares, 130. Arq. Talús de Serinyà, 134. Arq. Camp 95, 135. Arq. Camp 65, 137. Arq. Camps 83 i 89, 131. Arq. Camp 79, 118. Arq. Cova dels Encantats, 119. Arq. L’Abreda, 120. Aqr. Mollet, 121. Arq. Mollet II, 122. Arq. Mollet III, 123. Arq. Cova Estreta, 124. Arq. Cova del Reclau Viver, 125. Arq. Cova d’en Pau, 126. Arq. Cova d’en Costa, 127. Arq. Cau d’en Roure, 128. Arq. L’Arbreda II – Arbreda Petita, Parc Arqueològic de les Coves Prehistòriques de Serinyà i 1.I.MC. Concentració de materials ceràmics en un camp als voltants del PK 7+750. En relació als elements del patrimoni arquitectònic, els més propers a la C-66 són: 246. HC. Can Traver (BCIN), 262. HC. Can Llos, 263. HC. Can Masmiquel, 264. HC. Can Fages i 2.I.Ad. Casa abandonada en les

proximitats del PK 9+500. Cal destacar també la presència de l'ermita dels Màrtirs, situada a escassos metres de l'antic pont de la carretera C-66 sobre el riu Ser (dintre el terme municipal de Serinyà). El planejament urbanístic dels municipis afectats pel present projecte és el següent: Sant Ferriol disposa de Normes Subsidiàries (de 2001), igual que Serinyà (de 1988), Porqueres (de 1967, encara que amb algunes revisions posteriors); i Cornellà de Terri (de 1984 i amb una revisió en 1996) mentre que Banyoles disposa del Pla General (de 2001). Cal destacar, en aquest sentit, que el traçat de la C-66 afecta majoritàriament al sòl no urbanitzable en la meitat septentrional del traçat, de protecció d'infraestructures viàries en la meitat septentrional del traçat i de protecció d'infraestructures viàries en la meitat sud, encara que també a petites superfícies limítrofes amb sòl urbanitzable programat, sòl urbà, àrees d'equipaments, sòl de protecció agrícola, terrenys de protecció forestal, de protecció hidrològica, i de protecció del patrimoni. Entre les principals infraestructures viàries que es localitzen en l'àmbit més proper al projecte cal destacar la pròpia carretera objecte del projecte, la C-66; el traçat de l'antiga carretera de Girona a Ripoll, la C-150a; i la GIV-5136, que des del sector de Can Puig va cap a Farrés i Fontcoberta, enllaçant a Melianta amb la GIP-5121, en direcció Esponellà i Crespià. Així mateix, destaquen altres carreteres locals (com la del Mas d’Usall o la d’Usall), i camins locals i/o veïnals (el del Puig, del Mas Fam, Can Fages, Ca Miquel, el de Sant Miquel de Campmajor, el Mas de Dalt, la Morgenera...). En relació amb la presència d'altres infraestructures lineals, cal citar la inexistència de línies elèctriques d'alta tensió, encara que sí que travessen la zona diverses línies elèctriques de mitjana i baixa tensió, nombroses línies telefòniques, de servei d'enllumenat, i certs gasoductes. Segons la informació facilitada per la Delegació Terrtorial del DMAIH a Girona, la carretera C-66 no creua cap via pecuària. En relació al risc d'incendi forestal, les superfícies arbrades més properes al traçat de la C-66, es troben entre els PK 9+500 i 10+500, i entre els PK 11+500 i 12 000, aproximadament (dintre els termes municipals de Sant Ferriol i Serinyà). Aquestes presenten una continuïtat important, sobretot cap a l'Oest; cap a l'Est, donada l'alternança amb alguns camps de cultiu, la continuïtat d'un hipotètic incendi forestal no seria tan greu. Per aquest motiu, el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals, declara com d'alt risc forestal durant el període comprès entre el 15 de juny i el 15 de setembre, els termes municipals de Porqueres, Banyoles i Serinyà.



2.3 Organització de l’obra (G-IP-04) PMA-04


GISA

ORGANITZACIÓ DE L’OBRA

OBRA: Desdoblament C-66 de Banyoles a Besalú. PK 41+820 al 56+525. Tram: Cornellà de Terri - Maià de Montcal

CLAU: DG-03001 Pàgina: /

2.3 PMA-04v03 Organització de l’obra G-IP-04 PROJECTE CONSTRUCTIU DE MILLORA GENERAL. DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-66 DE BANYOLES A BESALÚ. PK 41+820 AL 56+525. TRAM: CORNELLÀ DE TERRI – MAIÀ DE MONTCAL

ORGANIGRAMA: Definir l’organigrama de totes les persones que dirigeixen o realitzen qualsevol treball relacionat amb el pla de medi ambient de l’obra fins al nivell d’encarregat o capataç. Definir les funcions relacionades amb el medi ambient dels diferents responsables de l’obra.



3 Legislació i requeriments (Veure el punt 2 de l’apartat A de l’Annex Mediambiental)



4. Identificació i avaluació



4.1 Activitats d’obra amb afectació ambiental (G-IP-03) PMA-03


GISA ACTIVITATS D’OBRA AMB AFECTACIÓ AMBIENTAL

Obra: Desdoblament C-66 de Banyoles a Besalú. PK 41+820 al 56+525. Tram: Cornellà de Terri - Maià de Montcal Clau: DG-03001 Pàg: 1 / 1

Núm. ACTIVITATS LÍNIES D’ACTUACIÓ AMBIENTAL EN L’EXECUCIÓ1 Activitat Significativa2 (marcar amb una X)

4.1 PMA-03v04 Activitats d’obra amb afectació ambiental G-IP-03 PROJECTE CONSTRUCTIU DE MILLORA GENERAL. DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-66 DE BANYOLES A BESALÚ. PK 41+820 AL 56+525. TRAM: CORNELLÀ DE TERRI – MAIÀ DE MONTCAL

1 IMPLANTACIÓ DE L’OBRA FX001, FX004, FX005, FX006, HX001, HX003, SX003, SX007, SX008, SX009, SX010, RX001, AX005, PX001, PX003, PX004, PX006, GX001, GX003 X

2 MOVIMENT DE TERRES FX004, FX005, FX006, HX001, HX002, HX003, HX004. HX008, SX001, SX003, SX004, SX005, SX007,SX009, SX010, RX001, AX005, PX001, PX003, PX004, PX006, PX007, GX001 X

3 DEMOLICIÓ DEL FERM EXISTENT FX004, FX005, FX006, HX002, HX004, SX003, SX007, SX009, SX010, RX001, AX005, PX001, PX004, PX006 X

4 TÚNELS FX001, FX005, FX006, HX003, HX006, HX008, SX001, SX003, SX005, SX007, RX001, AX005, PX001, PX004, PX006, GX001, GX003 X

5 VIADUCTES FX001, FX004, FX005, FX006, HX001, HX002, HX003, HX004, HX008, SX002, SX003, SX005, SX007, RX001, AX005, PX001, PX003, PX004, PX006, GX001, GX003 X

6 ALTRES ESTRUCTURES I OBRES DE DRENATGE FX004, FX005, FX006, HX001, HX002, HX003, HX004. HX008, SX002, SX003, SX005, SX007, RX001, PX001, PX003, PX004, PX006, GX001 X

7 EXECUCIÓ DE FERMS FX004, FX005, FX006, HX002, HX004, SX003, SX007, SX009, RX001,AX002, AX005, PX001, PX004, PX006 X

8 RESTAURACIÓ PAISATGÍSTICA FX001, FX004, FX005, FX006, SX004, SX005, SX009, SX010, GX001, GX003 X

(1) Ressaltar amb negreta les línies d’actuació ambiental significatives. (2) Activitat afectada per una o més línies d’actuació ambiental significativa (només aplicable a projectes constructius o executius, no aplicable a projectes de mesures correctores d’impacte ambiental).



4.2 Línies d’actuació ambiental en l’execució. Identificació i avaluació (G-IP-04) PMA-03


GISA LÍNIES D’ACTUACIÓ AMBIENTAL EN L’EXECUCIÓ. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ

Obra: Desdoblament de la carreterra C-66 de Banyoles a Besalú. PK 41+820 al 56+525. Tram: Cornellà de Terri - Maià de Montcal Clau: DG-03001 Pàg: 1/2

IDENTIFICACIÓ VALORACIÓ

CODI LÍNIA D’ACTUACIÓ AMBIENTAL D’EXECUCIÓ ACTIVITAT REQUERIMENT NORMATIU (1) Criteris avaluació RESULTAT

(A) (B) A x B Significativa (2)

F: Flora i fauna; H: Hidrologia; S: Sòl i subsòl; A: Atmosfera; R: Residus; E: Energia; P: Població; G: Paisatge

A = Importància afectació: Lleu 1, 2, 3, 4, 5 Alta

B = Sensibilitat de l’entorn: Poc 1, 2, 3, 4, 5 Molt sensible sensible

(1) Tota línia d’actuació ambiental identificada com a conseqüència d’un “Requeriment normatiu” es considerarà Significativa. Esmentar el requeriment.

(2) Si A x B > 9, la línia d’actuació ambiental és significativa, i cal fer-ho constar amb una “X” a la columna “Significativa”. Les línies que no s'avaluen perquè no es consideren aplicables, anotar N/A en aquesta columna.

(3) IAS (%)

Nivell 1 > 55 o amb DIA Nivell 2 < 55

4.2. PMA-03v04 Línies d’actuació ambiental en l’execució. Identificació i avaluació G-IP-04 PROJECTE CONSTRUCTIU DE MILLORA GENERAL. DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-66 DE BANYOLES A BESALÚ. PK 41+820 AL 56+525. TRAM: CORNELLÀ DE TERRI – MAIÀ DE MONTCAL

FX001 Planificar els accessos reduint la zona a desforestar i les molèsties a la fauna. 1, 4, 5, 8 1.5.3 3 4 12 X

FX004 Disminuir la presència antròpica fora de la zona afectada per l’obra. 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8 1.3.2.2, 1.4.1, 1.5.2, 1.6.1, 1.7.4, 1.8.1, 1.9.1, 1.11.1 3 4 12 X

FX005 Planificar les activitats d’obra per disminuir l’afectació a la floració dels vegetals i/o a la reproducció dels animals de la zona. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 1.7.1 4 4 16 X

FX006 Minimitzar els danys a la flora i fauna per l’alteració del seu hàbitat: extraccions de terra, abocaments d’esculleres, circulació de maquinària, pols. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 1.6.4, 1.6.5, 1.7.2, 1.7.3 4 4 16 X

HX001 Avaluar el consum d’aigua de les diferents unitats d’obra i minimitzar-ne el consum. 1, 2, 5, 6 3 4 12 X

HX002 Evitar la contaminació de les aigües superficials i subterrànies (Jet-grouting, llots tixotròpics, formigons, pintures, desencofrants, etc.). 2, 3, 5, 6, 7 1.3.1.4, 1.3.1.5, 1.3.2.2, 2.2.5,

2.2.6, 2.2.8 4 4 16 X

HX003 Garantir el drenatge de l’aigua. 1, 2, 4, 5, 6 1.3.1.2, 1.3.1.3 4 4 16 X

HX004 No enterbolir l’aigua dels rius durant l’execució de l’obra. 2, 3, 5, 6, 7, 1.3.2.2, 1.3.2.4, 1.3.2.5, 2.2.8 3 3 9 X

HX006 Tractar les aigües de sortida dels túnels: neutralitzar l’alcalinitat i fer sedimentar les partícules en suspensió. 4 1.3.2.3 3 4 12 X

HX008 Evitar la disminució de cabals. 2, 4, 5, 6 4 3 12 X

SX001 Programar els volums excavats per minimitzar els sobrants de terra. 2, 4 1.5.1 4 3 12 X

SX002 Gestionar la neteja de canaletes de cubes de formigó. 5, 6 1.3.2.2, 1.5.10 3 4 12 X

SX003 Planificar les activitats complementàries en punts on l’efecte sigui mínim: aplecs de terra, accessos, dipòsits de materials. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 1.4.3, 1.4.5, 1.5.5, 1.6.5, 1.8.3,

1.9.2, 1.11.5, 2.5.2 3 4 12 X

SX004 Reservar la primera capa de sòl superficial, durant l'esbrossada, per a la revegetació posterior. 2, 8 1.5.1 4 3 12 X

SX005 Minimitzar l’erosió i rehabilitar l’alteració produïda per l’obra i les obres complementàries, sobretot en zones que s'han desforestat. 2, 4, 5, 6, 8 1.3.1.7, 1.4.2, 1.5.4, 1.9.3, 1.9.4 4 4 16 X

SX007 No alterar la qualitat i la composició del sòl per abocaments incontrolats de formigoneres, olis, greixos, gasoils i altres residus de l’obra. 1, 2, 3, 4, 6, 7 1.5.8, 1.5.9, 1.5.10, 1.5.11 4 4 16 X

SX008 Fer ús de lavabos químics, o bé impermeabilitzar les foses sèptiques, quan no es puguin connectar amb la xarxa de clavegueram. 1 2.2.4 3 4 12 X

SX009 Gestionar adequadament els préstecs i els abocadors. 1, 2, 3, 7, 8 1.4.6, 1.4.7 3 4 12 X

SX010 Fomentar la reutilització i el reciclatge de materials a l’obra. 1, 2, 3, 8 1.5.1, 1.6.3, 1.5.13 3 3 9 X


GISA LÍNIES D’ACTUACIÓ AMBIENTAL EN L’EXECUCIÓ. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ

Obra: Desdoblament de la carreterra C-66 de Banyoles a Besalú. PK 41+820 al 56+525. Tram: Cornellà de Terri - Maià de Montcal Clau: DG-03001 Pàg: 2/2

IDENTIFICACIÓ VALORACIÓ

CODI LÍNIA D’ACTUACIÓ AMBIENTAL D’EXECUCIÓ ACTIVITAT REQUERIMENT NORMATIU (1) Criteris avaluació RESULTAT

(A) (B) A x B Significativa (2)

F: Flora i fauna; H: Hidrologia; S: Sòl i subsòl; A: Atmosfera; R: Residus; E: Energia; P: Població; G: Paisatge

A = Importància afectació: Lleu 1, 2, 3, 4, 5 Alta

B = Sensibilitat de l’entorn: Poc 1, 2, 3, 4, 5 Molt sensible sensible

(1) Tota línia d’actuació ambiental identificada com a conseqüència d’un “Requeriment normatiu” es considerarà Significativa. Esmentar el requeriment.

(2) Si A x B > 9, la línia d’actuació ambiental és significativa, i cal fer-ho constar amb una “X” a la columna “Significativa”. Les línies que no s'avaluen perquè no es consideren aplicables, anotar N/A en aquesta columna.

(3) IAS (%)

Nivell 1 > 55 o amb DIA Nivell 2 < 55

4.2. PMA-03v04 Línies d’actuació ambiental en l’execució. Identificació i avaluació G-IP-04 PROJECTE CONSTRUCTIU DE MILLORA GENERAL. DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-66 DE BANYOLES A BESALÚ. PK 41+820 AL 56+525. TRAM: CORNELLÀ DE TERRI – MAIÀ DE MONTCAL

AX001 En cas de voladures, preveure i reduir la generació de pols i les projeccions

AX002 Controlar les emissions de substàncies tòxiques evaporades en emulsions, betums, projeccions de poliuretà, etc.

AX005 Disminuir la pols generada per l’obra (moviments de terres, circulació de maquinària, plantes de tractament de materials, pedreres, materials que el vent pot arrossegar). 1, 2, 3, 4, 5, 7 1.1.1, 1.7.3 3 3 9 X

RX001 Segregar i gestionar els residus de l’obra: especials i no especials. 1, 2, 3, 5, 6, 7 1.3.2.3, 1.4.7, 1.5.10, 2.1.1 a 2.1.14 3 4 12 X

EX001 Fer un seguiment i una avaluació dels consums energètics de les diferents àrees construïdes.

EX002 Fer un seguiment, una programació i una avaluació de les tasques per tal de minimitzar els consums energètics.

PX001 Disminuir les molèsties per vibracions, sorolls, pols i olors produïts per l'obra. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 1.1.1, 1.2.1.1, 1.2.1.2, 1.2.1.3, 2.3.1, 2.3.2, 2.3.5, 2.3.6 4 3 12 X

PX002 Mantenir canals de comunicació amb la població propera a l'obra.

PX003 No interferir en l’accessibilitat de la població afectada. 1, 2, 5, 6 1.11.2, 1.12.1, 1.11.7, 1.12.1, 1.13.2, 1.13.3 4 3 12 X

PX004 Tenir cura de no embrutar l'entorn de l'obra (residus, sobrants, rodes de camions,...). 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 1.3.1.5, 1.5.10 4 3 12 X

PX006 Mantenir les condicions de seguretat per prevenir l’accidentalitat per increment dels transports. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 1.12.2, 1.12.3 4 3 12 X

PX007 Fer un seguiment dels moviments de terra per tal de recuperar i/o catalogar restes arqueològiques. 2 1.10.1, 1.10.2, 2.5.4 4 3 12 X

GX001º Minimitzar l’impacte visual de l’obra durant la seva execució. 1, 2, 4, 5, 6, 8 1.9.1, 1.9.2 3 3 9

GX003 Preveure i reduir l’alteració temporal del paisatge. 1, 4, 5, 8 1.9.4 5 3 15 X

Suma AxB 351

Nombre total de línies possibles 33

Nombre de línies avaluades 29

Nombre de línies significatives 28

IAS = 100 * [ Suma (AxB) / (33*25) ] = 43% Nivell(3) 1



4.3 Situacions d’emergència ambiental. Identificació i avaluació (G-IP-05) PMA-03


GISA

SITUACIONS D’EMERGÈNCIA AMBIENTAL. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ

Obra: Desdoblament de la carreterra C-66 de Banyoles a Besalú. PK 41+820 al 56+525. Tram: Cornellà de Terri - Maià de Montcal

Clau: DG-030001 Pàg: 1 / 1

Fac-tor Codi Situació d’emergència Activitat que la

produeix Avaluació

Probabilitat Gravetat Prob. x Grav. Significativa (X)

4.3. PMA-03v04 Situacions d’emergència ambiental. Identificació i avaluació G-IP-05 PROJECTE CONSTRUCTIU DE MILLORA GENERAL. DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-66 DE BANYOLES A BESALÚ. PK 41+820 AL 56+525. TRAM: CORNELLÀ DE TERRI – MAIÀ DE MONTCAL

Flora

i fau

na

FE001 Incendis forestals Baixa Notable 3 X

FE002 Plagues

FE003 Incendis a l'obra Baixa Moderada 2

FE004

Atmo

sfera

AE001 Emissions de substàncies tòxiques (pols d'amiant, fums) Baixa Moderada 2

AE002 Trencament de canonades de gas Baixa Notable 3 X

AE003 Radiacions radioactives

AE004

Hidr

ologia

HE001 Trencament de canonades d'aigua Mitjana Baixa 2

HE002 Vessaments incontrolats a sistemes aquàtics Mitjana Moderada 3 X

HE003 Inundacions a l'obra Mitjana Moderada 3 X

HE004 Trencament d'oleoductes

HE005 Trencament de la xarxa de clavegueram

HE006

Sòl/S

ubsò

l SE001 Vessaments incontrolats al sòl Mitjana Moderada 3 X

SE002 Esllavissades i despreniments Baixa Moderada 2

SE003

Ener

gia EE001 Talls en línies de subministrament elèctric Mitjana Trivial 2

EE002

Pobla

ció

PE001 Epidèmies i malalties (Per exemple: crisis d'asma per pols)

PE002 Talls en línies de comunicació (telèfons, fibra òptica, etc.) Mitjana Trivial 2

PE004 Incendis a l'oficina Baixa Moderada 2

PE005



5. Integració dels criteris ambientals en l’execució



5.1 Integració dels criteris ambientals en el projecte (G-IP-02) PMA-03



Obra: Desdoblament de la carreterra C-66 de Banyoles a Besalú. PK 41+820 al 56+525. Tram: Cornellà de Terri - Maià de Montcal Clau: DG-030001 Pàg: 1/ 8

5.1. PMA-03v04 Integració dels criteris ambientals en el projecte G-IP-02 PROJECTE CONSTRUCTIU DE MILLORA GENERAL. DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-66 DE BANYOLES A BESALÚ. PK 41+820 AL 56+525. TRAM: CORNELLÀ DE TERRI – MAIÀ DE MONTCAL

Codi línia actuació: FX001 Descripció línia: Planificar els accessos reduint la zona a desforestar i les molèsties a la fauna Activitat afectada: 1. Implantació de l’obra / 4 túnels / 5 viaductes / 8 restauració paissatgística Descripció de la integració Abans d'iniciar-se les obres, serà necessari presentar un pla de camins d'accés a l'obra, així com una proposta de situació dels préstecs i abocadors de terres, apilaments temporals i instal·lacions d'obra. Aquest pla haurà de ser acceptat per la Direcció ambiental d'obra i haurà de ser compatible amb la Classificació del territori efectuada. A més, també s’haurà de presentar un pla mediambiental específic per a l’execució del viaducte sobre el riu Ser i que afecti mínimament al LIC riu Fluvià.

Codi línia actuació: FX004 Descripció línia: Disminuir la presència antròpica fora de la zona afectada per l’obra. Activitat afectada: 1. Implantació de l’obra / 2 Moviments de terres / 3 Demolició del ferm existent

/ 5 Viaductes / 6 Altres estructures i obres de drenatge / 7 Execució de ferms / 8 Restauració paisatgística

Descripció de la integració A l'hora de dur a terme els treballs d'execució de l'obra, farà falta que es faci un jalonament ben visible i ben delimitat de la zona d'ocupació de la mateixa per tal que els treballs que es duguin a terme s'ajustin als límits prèviament establerts i s'eviti superar els límits d'ocupació i també la circulació de maquinària per fora de la zona d'ocupació.

Codi línia actuació: FX005 Descripció línia: Planificar les activitats d’obra per disminuir l’afectació a la floració dels

vegetals i/o a la reproducció dels animals de la zona. Activitat afectada: 1. Implantació de l’obra / 2 Moviments de terres / 3 Demolició del ferm existent

/ 4 Túnels / 5 Viaductes / 6 Altres estructures i obres de drenatge / 7 Execució de ferms / 8 Restauració paisatgística

Descripció de la integració A l'hora de planificar les activitats de major risc (moviment de terres, etc), es tindran en compte els cicles naturals de les espècies presents en la zona per evitar la coincidència amb els períodes més sensibles per a la fauna. També s’hauràn de tenir en compte les possibles molèsties pel soroll.

Al concretar els accessos i la localització d'instal·lacions auxiliars farà falta també tenir en compte les possibles molèsties a la fauna.

Codi línia actuació: FX006 Descripció línia: Minimitzar els danys a la flora i fauna per l’alteració del seu hàbitat:

extraccions de terra, vessaments d’esculleres, circulació de maquinària, pols Activitat afectada: 1. Implantació de l’obra / 2 Moviments de terres / 3 Demolició del ferm existent

/ 4 Túnels / 5 Viaductes / 6 Altres estructures i obres de drenatge / 7 Execució de ferms / 8 Restauració paisatgística

Descripció de la integració Per minimitzar els danys sobre la flora i la fauna provocats per l’alteració del seu hàbitat, farà falta prendre les següents mesures: - Reduir i senyalitzar degudament les zones d’ocupació de l’obra, així com detallar tots els accessos

aprofitant al màxim tots els camins i carreteres ja existents. - S’haurà de delimitar prèviament l’àrea per desbrossar, perquè només s’afecti la zona estrictament

necessària. - S’hauran de localitzar els arbres que requereixen una especial protecció, en concret els verns i altres

espècies de vegetació de ribera de port arbòric situats en la conca del riu Ser. - Totes les àrees on se situen les instal·lacions auxiliars hauran de tenir una mínima afectació sobre la flora i

la fauna. També farà falta que estiguin fora dels espais naturals que disfrutin d’una figura de protecció. - Un cop acabi l’ús de les zones destinades a activitats auxiliars, s’haurà de fer una restauració paisatgística

d’aquests espais per part del contractista, mitjançant espècies autòctones. - Durant l’execució de les obres i en els treballs de restauració paisatgística dels espais afectats, es tindran

en compte les mesures de prevenció d’incendis (zones de seguretat, apilament de restes vegetals, espècies per plantar, etc.).





Codi línia actuació: HX001 Descripción línia: Avaluar el consum d’aigua de les unitats de l’obra i minimitzar el consum. Activitat afectada: 1. Implantació de l’obra / 2. Moviment de terres / 5. Viaductes / 6. Etructures i

obres de drenatge. Descripció de la integració En l’execució de l’obra s’haurà de portar a terme un seguiment del consum d’aigua real, procurant que s’ajusti a necessitats raonables. Així mateix, farà falta presentar una estimació del consum previst. Abans del començament de l’obra, s’haurà de disposar del permís de captació d’aigües.

Codi línia actuació: HX002 Descripció línia: Evitar la contaminació de les aigües superficials i subterrànies (Cimentació

d’alta pressió, llots tixòtrops, formigons, pintures, desencofrants, etc.). Activitat afectada: 2. Implantació de l’obra / 3. Demolició del ferm existent / 5. Viaductes / 6.

Altres estructures i obres de drenatge / 7 Execució de ferms. Descripció de la integració Estarà prohibit el vessament de qualsevol líquid o un altre material que pugui arribar a ser causa de contaminació tant de cursos fluvials superficials com d’aigües subterrànies (olis, formigons, desencofrants...). Abans de l’inici de les obres el contractista haurà de presentar per escrit les mesures que s’aplicaran al parc de maquinària i a zones auxiliars per evitar la contaminació de les aigües superficials i subterrànies (tractaments d’impermeabilització, decantació d’aigües superficials, construcció de cunetes...). També haurà de presentar un pla mediambiental específic per a l’execució del viaducte sobre el riu Ser i haurà de construir barreres de retenció de sediments i instalar basses de decantació durant els mesos que durin els moviments de terres i les actuacions en el seu entorn en els llocs indicats en el projecte. A més, farà falta redactar procediments específics per dur a terme certes actuacions com el canvi d’oli de maquinària, reparacions... que contemplen mesures preventives per evitar vessaments accidentals. També es dispondrà durant la construcció de material absorbent per poder retenir les substàncies contaminants. Si durant les obres es detecta un vessament en un sistema acuàtic, es procedirà a actuar immediatament per limitar l’efecte del vessament i es comunicarà en l’instant mateix a l’entitat competent (ACA) (pla d’emergència HE002).

Pel que fa a les mesures preventives per evitar vessaments incontrolats al sòl, caldrà que es revisi diàriament l’estat de la maquinària per detectar fuites i/o degoteig. En cas que es produeixi un vessament al sòl, caldrà retirar la part de sòl afectada i gestionar-la com a residu de terra contaminant. Es dispondrà també a l’obra d’un contenidor específic per a la recollida dels olis usats ( que s’haurà de posar a disposició d’un gestor autoritzat), així com de contenidors per a la recollida de residus especials. Aquests contenidors s’hauran de situar en un punt correctament assenyalat i que eviti les possibles filtracions al sòl i contacte amb la pluja. També s’haurà de definir un espai de neteja de dipòsits de formigó que haurà de ser prèviament impermeabilitzat i, un cop ple, degudament gestionat. Caldrà fer especial atenció a tot el tram d’alta sensibilitat al voltant del riu Ser. Per tant, les zones destinades a activitats auxiliars s’hauran d’allunyar al màxim d’aquests punts d’acord amb la zonificació que figura en la classificació del territori del projecte.

Codi línia actuació: HX003 Descripció línia: Garantir el drenatge de l’aigua Activitat afectada: 1. Implantació de l’obra / 2. Moviment de terres / 4. Túnels / 5. Viaductes / 6.

Estructures i obres de drenatge. Descripció de la integració Quedarà prohibida l'ocupació descontrolada de conques fluvials durant l'execució de les obres. Abans de qualsevol ocupació temporal de la conca caldrà demanar el corresponent permís a l'Agència Catalana de l'Aigua. Tampoc es podran abocar terres ni qualsevol altra classe de residu en cursos d'aigua o zones de drenatge natural, perquè es pugui garantir la circulació de l'aigua en tot moment. S'hauran de netejar les runes de les conques dels rius i rierols durant els moviments de terres. En cas d’ocupació d’alguna d’aquestes zones, caldrà restablir les condicions inicials un cop finalitzada l’activitat.





Codi línia actuació: HX004 Descripció línia: No enterbolir l'aigua dels rius durant l'execució de l'obra. Activitat afectada: 2. Implantació de l’obra / 3. Demolició del ferm existent / 5. Viaductes / 6.

Altres estructures i obres de drenatge / 7 Execució de ferms. Descripció de la integració: Caldrà fer especial atenció a tots els moviments de maquinària, d’excavació i trasllat de materials de l'obra per evitar que hi hagi afectació dels cursos d'aigua pròxims a l'entorn d'execució de l'obra. Caldrà tenir en compte especialment l’entorn del riu Ser durant les activitats de construcció del viaducte. Si durant el període d'execució de l'obra és necessari pel pas de la maquinària creuar de manera habitual algun curs fluvial, caldrà construir-hi prèviament un gual que serà retirat de manera immediata quan deixi de ser funcional. Caldrà que el parc de maquinària, els apilaments de materials i instal·lacions provisionals de l’obra se situin en zones amb un mínim risc de contaminació (planícies poc permeables i allunyades de corrents d’aigua) d’acord amb la classificació del territori del projecte. En aquesta línia d’actuació són aplicables també els criteris ja esmentats de la línia HX003.

Codi línia actuació: HX006 Descripció línia: Tractar les aigües que surtin dels túnels neutralitzar l’alcalinitat i fer

sedimentar les partícules en suspensió. Activitat afectada: 4. Túnels Descripció de la integració: S’ha previst instal·lar a la boca de cota més petita de cadascun dels túnels projectats (Serinyà i Fares) una bassa de decantació que incorporarà un mesurador i un corrector automàtic de pH. No es podran vessar les aigües de les basses a les conques si no presenten llindars de qualitat d’acord amb la legislació vigent i prèvia autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Codi línia actuació: HX008 Descripció línia: Evitar la disminució dels cabals Activitat afectada: 2. Moviment de terres / 4. Túnels / 5. Viaductes / 6. Estructures i obres de

drenatge. Descripció de la integració: En tot moment farà falta ganrantir el drenatge en tots els cursos que es veuen afectats pel pas de la nova carretera. S’hauran de prendre les mesures necessàries per evitar que el cabal de les aigües es vegi afectat per l’execució de les obres. En aquesta línia d’actuació són aplicables també els criteris descrits de les línies HX003 i HX004.

Codi línia actuació: SX001 Descripció línia: Programar els volums excavats per minimitzar els sobrants de terres. Activitat afectada: 2. Moviments de terres / 4. Túnels Descripció de la integració: Tal com s’assenyala en l’Annex núm. 5 “Moviment de terres” i en l’Annex núm. 8 “Geologia i geotècnia”, s’ha previst l’aprofitament del material d’excavació de desmunts i del túnel de Fares per utilitzar-lo com a rebliment. D’aquesta manera, han disminuit els volums que es dispositaran en l’abocador, i les necessitats de préstecs i d’abocadors.

Codi línia actuació: SX002 Descripció línia: Gestionar la neteja dels dipòsits de formigó. Activitat afectada: 5. Viaductes / 6. Altres estructures i obres de drenatge. Descripció de la integració: Cal destinar diversos espais dins de l’obra per poder dur a terme la neteja dels dipòsits de formigó. Els punts de neteja de dipòsits hauran d’estar impermeabilitzats prèviament a la seva utilització i estaran sempre ben senyalitzats. Cada vegada que s’hagi omplert aquest punt o ja no sigui necessari, caldrà retirar el seu continent i gestionar-lo degudament com un residu d’obra. D’una banda es podrà procedir a la trituració de formigó i el transport a l’abocador autoritzat, però les aigües brutes es gestionaran com a residu d’obra. Un cop retirat el punt de neteja, s’haurà de preveure la restitució de l’espai afectat.





Codi línia actuació: SX003 Descripció línia: Planificar les obres complementàries en punts on l’efecte sigui mínim:

apilaments de terra, accessos, dipòsits de material Activitat afectada: 1. Implantació de l’obra / 2 Moviments de terres / 3 Demolició del ferm existent

/ 4 Túnels / 5 Viaductes / 6 Altres estructures i obres de drenatge / 7 Execució de ferms

Descripció de la integració: En el projecte s’ha inclòs una Classificació del territori, reflectida en plànols on s’indiquen els llocs aptes per a la localització d’instal·lacions auxiliars temporals i permanents de l’obra. Les instal·lacions propostes en el projecte són compatibles amb aquesta Classificació. En el supòsit que el contactista efectués una proposta alternativa, haurà d’adaptar-se a aquesta Classificació del territori.

Codi línia actuació: SX004 Descripció línia: Reservar la primera capa de sòl superficial, durant el desbrossament, per a la

revegetació posterior. Activitat afectada: 2. Moviments de terres / 8. Restauració paisatgística Descripció de la integració: Qualsevol ocupació de terreny (la pròpia traça, préstecs, abocadors, parcs de maquinària, instal·lacions auxiliars i d’altres), sigui temporal o definitiva, implicarà un decapatge del terreny per retirar la terra vegetal que es conservarà per a la posterior restauració de l’obra. La correcta gestió de la terra vegetal inclourà, entre altres aspectes: - Decapatge de 30 cm de terra vegetal en els llocs establerts. - Separació de les terres vegetals d’altres apilaments o àrids i encintament de l’apilament per evitar el pas de

la maquinària i la mescla de materials. - Manipulació i formació dels apilaments sense compactar en un lloc proper per a la seva reutilització però

sense acordonar la traça. - Conservació de la terra d’apilament en cavalons no superiors a 1,5 m d’alçada per evitar la compactació de

la terra.

- Aplicació d’abonaments per millorar les característiques en cas que no s’aconsegueixi el mínim requerit.

Codi línia actuació: SX005 Descripció línia: Minimitzar l’erosió i rehabilitar l’alteració produida per l’obra i les obres

complementàries, sobre tot en zones que s’han deforestat. Activitat afectada: 2. Moviment de terres / 4. Túnels / 5. Viaductes / 6. Estructures i obres de

drenatge / 8. Restauració paisatgística Descripció de la integració: Els talussos de la traça s’han dissenyat amb un pendent 3H:2V el qual permitirà que immediatament després de la seva execució puguin ser coberts amb una capa de terra vegetal i hidrosembres. Per altra banda, totes les instal·lacions auxiliars temporals i permanents seran restaurades i es remodelarà la seva superfície de manera que admetin un tractament de revegetació.

Codi línia actuació: SX007 Descripció línia: No alterar la qualitat i la composició del sòl per vessaments incontrolats de

formigoneres, olis, greixos, gasoils i altres residus d’obra. Activitat afectada: 1. Implantació de l’obra / 2 Moviments de terres / 3 Demolició del ferm existent


Descripció de la integració: Estarà prohibida la manipulació d’olis carburants,... en zones no preparades degudament per evitar contaminació del sòl o dels sistemes hídrics. Farà falta establir un sistema de recollida i gestió dels residus tòxics i/o perillosos d’acord amb la legislació vigent, per evitar contaminacions de l’entorn. Per fer la gestió dels residus de formigó, són aplicables els comentaris de l’actuació SX002.





Codi línia actuació: SX008 Descripció línia: Fer servir lavabos químics, o bé impermeabilitzar les fundicions sèptiques

quan no es puguin connectar amb la xarxa de clavegueram. Activitat afectada: 1. Implantació de l’obra. Descripció de la integració: L’estudi de seguretat i salut contempla les instal·lacions necessàries per al personal de l’obra (menjador, vestuaris, serveis...). El contractista haurà d’escollir el sistema de tractament o les mesures oportunes per evitar la contaminació provocada per l’ús de les instal·lacions dels lavabos que s’utilitzin així amb la seva ubicació. La proposta haurà de ser aprovada per la direcció de l’obra. En cap cas es podran vessar les aigües residuals a les conques excepte si no se superen els llindars de qualitat de l’aigua que estableixi la legislació vigent i prèvia autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Codi línia actuació: SX009 Descripció línia: Gestionar adecuadament els préstecs i els abocadors Activitat afectada: 1. Implantació de l’obra / 2. Moviment de terres / 3. Demolició del ferm existent

/ 7. Execució de ferms / 8. Restauració paisatgística. Descripció de la integració: En el projecte es proposen els llocs escollits per a l’obtenció de préstecs i abocadors. Si el contractista proposés altres emplaçaments haurien de ser compatibles amb la Classificació del territori inclosa en el Projecte. En tot cas, abans d’utilitzar una zona com a abocador de terres, caldrà presentar un projecte d’abocador i que es disposi dels permisos del propietari i de l’Ajuntament. Aquest projecte d’abocador haurà de contenir també un annex de restauració de la zona de l’abocador, i la direcció ambiental haurà de donar el vistiplau, tant de la zona de l’abocament com la de l’actuació que es preveu i de la restauració proposta. Només es podran portar a l’abocador aquelles terres que no puguin ser reutilitzades en l’obra. No es permet el vessament indiscriminat de tot tipus de materials. Un cop finalitzats els abocaments, caldrà fer la restauració proposada en el projecte d’abocador. La capa edàfica que hi havia abans dels abocaments haurà de ser retirada i conservada per a la restauració posterior d’aquest espai.

Abans de l’explotació de les noves zones de préstec caldrà presentar el corresponent projecte a Mines i demanar l’autorització al Departament de Medi ambient.

Codi línia actuació: SX010 Descripció línia: Fomentar la reutilització i el reciclatge de material d’obra Activitat afectada: 1. Implantació de l’obra / 2. Moviment de terres / 3. Demolició del ferm existent

/ 8. Restauració paisatgística. Descripció de la integració: Es preveu que la totalitat del material de rebliment per al nucli (gairebé de 800.000 m3) s’obtindra de l’excavació dels desmunts del tronc, enllaços, vies de servei i túnel de Fares, la qual cosa maximitzarà, per tant, la reutilització dels materials.

Codi línia actuació: RX001 Descripció línia: Segregar i gestionar els residus de l’obra: especials i no especials. Activitat afectada: 1. Implantació de l’obra / 2 Moviments de terres / 3 Demolició del ferm existent

/ 5 Viaductes / 6 Altres estructures i obres de drenatge / 7 Execució de ferms Descripció de la integració: El contractista haurà de localitzar una o més zones en les quals es col·locaran contenidors de residus de recollida selectiva de residus no especials (plàstics, fustes, ferralla...) que estaran ben senyalitzats. A més, caldrà habilitar també una zona per a l’emmagatzematge de residus especials (olis, impermeabilitzants, bateries...). En aquest punt hi haurà d’haver també diferents bidons per als residus generats, separant sobretot els olis residuals. Els contenidors de residus espacials han d’estar protegits dels efectes de la pluja i en correctes condicions d’estanquitat, i han de reposar sobre una superfície que no permeti la filtració de substàncies al subsòl. S’haurà de disposar de materials absorbents per poder actuar ràpidament en cas de vessaments o filtracions. Al començament de les obres caldrà que es disposi d’un acord amb les empreses transportistes i els gestors autoritzats per cada tipus de residu generat a l’obra. Caldrà també habilitar un punt de neteja de dipòsits de formigó prèviament impermeabilitzat i que, una vegada omplert, haurà de ser retirat i gestionat degudament. Les runes de l’obra i les terres contaminades no es podran transportar als abocadors de terres sinó que han de ser gestionades per gestors autoritzats.





Codi línia actuació: AX005 Descripció línia: Disminuir la pols generada per l’obra (moviments de terres, circulació de

maquinària, plantes de tractament dels materials, pedreres, materials que el vent pot endur-se).

Activitat afectada: 1. Implantació de l’obra / 2. Moviments de terres / 3. Demolició del ferm existent / 4. Túnels / 5. Viaductes / 7. Execució de ferms

Descripció de la integració: S’hauran de dur a terme regs periòdics sobre la superfície de l’obra per evitar la generació de pols i l’afectació de l’entorn (vegetació, fauna, població, cursos fluvials...). Aquests regs s’hauran de fer des de l’inici dels moviments de terres i fins que la instal·lació d’obres de fàbrica finalitzi. En principi estan previstos dos regs diaris en època estival, un diari a la primavera i la tardor i dos setmanals a l’hivern. No obstant això, la periodicitat dels regs podrà variar a judici del Director Ambiental de l’obra en funció de la fase de l’obra i de la climatologia, ja que sobretot durant els mesos d’estiu serà necessari regar intensament la traça per evitar la generació de pols. Caldrà que la càrrega dels camions estigui coberta per una lona quan aquests circulin fora de l’obra o per zones properes als nuclis habitats.

Codi línia actuació: PX001 Descripció línia: Disminuir les molèsties per vibracions, sorolls, pols i olors produides per

l’obra. Activitat afectada: 1. Implantació de l’obra / 2 Moviments de terres / 3 Demolició del ferm existent


Descripció de la integració: Pel que fa al soroll, la maquinària de construcció haurà de complir la normativa d’emissió vigent, i haurà de disposar de tots els certificats CE i de l’ITV. En cas que sigui necessari s’adoptaran les mesures correctores complementàries que consideri necessàries la Direcció de l’obra. Durant la construcció, segons el criteri de la Direcció de l’obra, es podrà realitzar un seguiment dels nivells sonors i les vibracions dels llocs més sensibles propers a les obres, per comprovar que no se sobrepassin els límits legals establerts en els receptors més propers. Pel que fa a la generació de pols, són aplicables els criteris descrits a la línia AX005.

Codi línia actuació: PX003 Descripció línia: No interferir en l’accessibilitat de la població afectada. Activitat afectada: 1. Implantació de l’obra / 2. Moviment de terres / 5. Viaductes / 6. Estructures i

obres de drenatge. Descripció de la integració: La programació de l’obra haurà de tenir en compte les interferències amb la xarxa de carreteres actual i s’hauran de plantejar els desviaments adequats per mantenir la movilitat de la població afectada amb les condicions de seguretat viària. Caldrà organitzar en tot moment la continuitat de tota la xarxa bàsica de camins existents i accessos a camps de cultiu, així com restablir posteriorment totes les regueres i canals de regatge que hagin quedat afectades durant la fase de construcció.

Codi línia actuació: PX004 Descripció línia: Tenir compte el fet de no embrutar l’entorn de l’obra (residus, sobrants, rodes

de camions). Activitat afectada: 1. Implantació de l’obra / 2. Moviments de terres / 3. Demolició del ferm

existent / 4. Túnels / 5. Viaductes / 6. Altres estructures i obres de drenatge / 7. Execució de ferms

Descripció de la integració: Abans de la restauració de les conques i les rieres afectades per les obres (riu Matamors, Bargony, Terri, Riera de Serinyà), s’haurà de netejar les runes de tota la zona. En tota la zona del LIC del riu Fluvià (que inclou el riu Ser) s’haurà de tenir especial cura en no produir cap alteració per males pràctiques en gestió d’obres. La gestió de residus s’especifica en la línia d’actuació SX011. Caldrà controlar que els vehicles de transport no embrutin de fang, restes de formigó, o barreges bituminoses l’entorn immediat de l’obra.





Codi línia actuació: PX006 Descripció línia: Mantenir les condicions de seguretat i preveure l’accidentalitat per increment

de transports. Activitat afectada: 1. Implantació de l’obra / 2. Moviments de terres / 3. Demolició del ferm

existent / 4. Túnels / 5. Viaductes / 6. Altres estructures i obres de drenatge / 7. Execució de ferms

Descripció de la integració: Per evitar possibles accidents, es col·locaran les senyals d’advertència de zona d’obres, de sortida de camions i de limitació de velocitat a la carretera oportunes i a la distància establerta reglamentàriament. Se senyalitzaran també els accessos a l’obra, i es prohibirà el pas a tota persona aliena a l’obra, col·locant tanques si fos necessari. Caldrà prestar, doncs, una especial atenció a la senyalització i barreres de separació entre el trànsit general i el desenvolupament de l’obra, donat que en alguns trams s’afecta directament l’antiga carretera.

Codi línia actuació: PX007 Descripció línia: Fer un seguiment dels moviments de terra per recuperar i/o catalogar les

restes arqueològiques. Activitat afectada: 2. Moviment de terres. Descripció de la integració: S’ha previst fer un control arqueològic directe dels jaciments identificats en les fases Anàlisi documental i prospecció arqueològica efectuades durant l’elaboració dels estudis d’impacte ambiental (claus IA-DG-03001 i IA-03001-A1) que són més propers (200 m) de l’eix de la carretera. Així mateix, s’ha tingut en compte la protecció dels jaciments situats en una banda de seguretat d’1 km per evitar l’afecció general per l’obra. Per últim, es durà a terme un control general de l’obra durant les fases de desbrossament i de moviment de terres perquè en cas d’aparèixer restes se segueixin les directrius del Servei d’Arqueologia de la Direcció General de Patrimoni. Caldrà controlar especialment l’entorn proper als jaciments inventariats en l’estudi d’impacte de clau IA-VG-00032 que es trobin més a prop del traçat de la nova carretera i que podrien veure’s afectats indirectament durant l’execució de les obres.

Codi línia actuació: GX001 Descripció línia: Minimitzar l’impacte visual de l’obra durant la seva execució. Activitat afectada: 1. Implantació de l’obra / 2. Moviment de terres / 4. Túnels / 5. Viaductes / 6.

Estructures i obres de drenatge / 8. Restauració paisatgística. Descripció de la integració: Les instal·lacions auxiliars d’obra s’han ubicat fora de les zones de mé sinterès paisatgístic. S’ha previst la restauració de les zones afectades per l’obra immediatament després de la seva execució, amb la finalitat de minimitzar el risc d’erosió i de disminuir el període de màxima alteració paisatgística. La gestió de tot tipus de residu s’efecturà en zones condicionades per això. D’aquesta manera, s’evitarà la seva dispersió al llarg de la zona d’obres.

Codi línia actuació: GX003 Descripció línia: Prevenir i reduir l’alteració temporal del paisatge. Activitat afectada: 1. Implantació de l’obra / 4. Túnels / 5. Viaductes / 8. Restauració paisatgística Descripció de la integració: Per disminuir l’impacte paisatgístic, caldrà tenir en compte els següents aspectes: - Minimitzar la superfície en la qual s’hauran de fer desbrossaments. Limitar-se a la zona d’afectació. - Evitar l’emplaçament de zones amb instal·lacions auxiliars en punts a prop de nuclis urbans per evitar

l’impacte paisatgístic i els efectes de la pols provocada pels apilaments i pel trànsit de maquinària. - Preveure la restauració de tots aquells talussos i de les altres zones alterades per les obres per integrar-los

al màxim en l’entorn. - Estendre una capa de terra vegetal de 30 cm en tots els talussos i de 30-50 cm en les zones planes abans

de la restauració. - Elaborar un projecte de revegetació de totes les àrees afectades per les obres, inclosos els abocadors, els

préstecs, les zones d’apilament de terres, les zones d’instal·lacions auxiliars i camins provisionals de l’obra. - Fer aquesta reforestació amb vegetació autòctona de baixa combustibilitat i inflamabilitat. Es tindran en

compte les mesures de prevenció d’incendis forestals, es mantindrà la zona de seguretat establerta per la





normativa de carreteres i es prendran les mesures corresponents per a la prevenció del foc bacterià (Erwinia amylovora).

- Dur a terme una gestió correcta dels residus generats, i evitar que siguin abocats o apilats en qualsevol lloc

i que puguin ésser abandonats un cop finalitzada l’obra.



5.2 Procediments específics (a definir pel contractista)



6. Programa de punts d’inspecció i assaig (G-IP-05) PMA-04


GISA

PROGRAMA DE PUNTS D’INSPECCIÓ I ASSAIG


Clau: DG-03001 Pàgina: 1/14

(1) Línia d’actuació ambiental associada. (2) En cas d’existir declaració d’impacte ambiental, assenyalar les inspeccions derivades de prescripcions de la declaració d’impacte ambiental posant DIA entre parèntesi.

L o F: POSAR UNA “X” SI EL PI/A ÉS PER LOT ò PER FREQÜÈNCIA; SI ÉS PER FREQÜÈNCIA CAL INDICAR LA FREQÜÈNCIA DE LA INSPECCIÓ DE L’ASSAIG.

Aprovat cap d’obra:

Data: 6. PMA-04v03 Programa de punts d’inspecció i assaig G-IP-05 PROJECTE CONSTRUCTIU DE MILLORA GENERAL. DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-66 DE BANYOLES A BESALÚ. PK 41+820 AL 56+525. TRAM: CORNELLÀ DE TERRI – MAIÀ DE MONTCAL

Núm. activitat: 1 Activitat: IMPLANTACIÓ DE L’OBRA

Línies d’actuació ambiental relacionades: FX001, FX004, FX005, FX006, HX001, HX003, SX003, SX007, SX008, SX009, SX010, AX005, RX001, PX001, PX003, PX004, PX006, GX003

Núm. PUNTS D’INSPECCIÓ I ASSAIG (PI/A) L F FREQÜÈNCIA PROCEDÈNCIA (1) RESPONSABLE CRITERIS D’ACCEPTACIÓ/REBUIG (2)

1 Revisió dels contractes amb les empreses subcontractades (si procedeix) X Al començament de l’activitat

SX007, RX001 - Verificar que s’han inclòs clàusules sobre el tractament de residus de vessaments i recollida d’olis i greixos.

- Verificar que la maquinària té l’homologació CE, i que s’especifica al contracte.

2 Gestió de residus X Al començament de l’obra i setmanalment mentres duri l’activitat

SX007, SX008, SX010, PX004 RX001

- S’han seleccionat els transportistes i els gestors per tractar els residus.

- Es disposa de tots els contenidors necessaris per a la gestió de residus (inclosos els dels residus especials).

- Es realitza la correcta segregació dels residus a l’obra. - Els contenidors estan convenientment senyalitzats. - En les instal·lacions de l’obra hi ha inodors químics o foses

sèptiques impermeabilitzades.

3 Gestió dels olis i els greixos generats a l’obra. X Setmanalment mentre duri l’activitat.

SX007, RX001, SX010, PX004.

- Es disposa a l’obra d’unes zones convenientment condicionades per realitzar els canvis d’oli.

- Es disposa de contenidors específics d’olis. Aquests estan tapats i aïllats del sòl i són accessibles als vehicles encarregats de la seva recollida.

- Es fan els canvis d’oli protegint el sòl. - Els olis sobrants es guarden en el contenidor corresponent. - Hi ha materials absorbents en l’obra.

4 Formació d’operaris. X Cada nova incorporació de personal

- S’ha realitzat una gestió de formació dels operaris per informar-los de la gestió mediambiental que es farà a l’obra.

- Es disposa del registre que testimonia que s’ha fet aquesta sessió amb la signatura de les persones que han assistit.

5 Revisió del pla mediambiental d’obra realitzat pel contractista X Abans de l’inici d’obra.

FX005 - Verificar en el pla d’obra que presenti el contractista que el període previst per a l’execució de les mesures protectores i correctores és compatible amb les condicions climàtiques necessàries per a la seva aplicació.

- Verificar que en el pla d’obra recull la totalitat de mesures preventives i correctores incloses en els estudis d’impacte ambiental.

6 Jalonament del perímetre. X Al començament de l’obra i setmanalment mentres duri l’activitat

FX001, FX004, FX006, GX003

- Delimitar perfectament la zona a desforestar.


GISA








Núm. activitat: 1 Activitat: IMPLANTACIÓ DE L’OBRA

Línies d’actuació ambiental relacionades: FX001, FX004, FX005, FX006, HX001, HX003, SX003, SX007, SX008, SX009, SX010, AX005, RX001, PX001, PX003, PX004, PX006, GX003


7 Senyalització dels elements del Patrimoni històric-cultural Al començament de l’obra i setmanalment mentres duri l’activitat

- Jalonament específic dels elements indicats en els estudis d’impacte ambiental.

- Verificar la col·laboració del jalonament inclòs plataforma, camins d’obra si no s’utilitzen els camins existents, zones d’instal·lacions auxiliars.

8 Revisió del pla d’accessos, préstecs, abocadors de terres, apilaments temporals i instal·lacions d’obra presentat pel contractista.

X Abans de l’inici d’obra.

FX001, FX004, FX005, FX006, HX003, SX003, SX009, AX005, PX001, GX003

- Mantenir els accessos als camps de cultiu i diferents propietats.

- Assegurar la funcionalitat del GR-1 durant les obres. - Aprofitar al màxim els camins existents. - Minimitzar la superfície vegetal i fauna afectada. - Minimitzar els riscos associats (contaminació, inundacions...). - Reduir l’impacte visual de les activitats auxiliars.

- Prioritzar l’ús de zones de préstec a cel obert. - Facilitar la restauració d’aquestes zones. - Localitzar aquests espais allunyats dels nuclis de població per

prevenir la generació del pols.

8 Reportatge fotogràfic X FX001, FX006, GX003

- Reflectir l’estat del medi previ al començament de les obres. - Compliment estricte de les condicions planificades en la

restauració de l’entorn afectat.

9 Comprovació documental de l’existència dels permissos necessaris i de la documentació de la maquinària (homologació CE)

X Abans de l’inici d’obra o d’activitat

FX006, HX001, SX009, PX001, PX006

- Veure la relació de permisos (préstecs, tala, captació d’aigües...).

- Comprovar la relació de maquinària l’obra que es faran servir.

10 Aprovació dels desviaments de trànsit previstos i senyalització corresponent X Abans de l’inici d’obra o d’activitat

PX001, PX003, PX006 - Interferència mínima necessària sobre el trànsit. - Senyalització adequada d’accessos i encreuaments durant les

obres. - Senyalització dels desviaments del GR-1 per garantir la seva

funcionalitat.


GISA








Núm. activitat: 2 Activitat: MOVIMENT DE TERRES Línies d’actuació ambiental relacionades: FX004, FX005, FX006, HX001, HX002, HX003, HX004. HX008, SX001, SX003, SX004, SX005, SX007,SX009, SX010, RX001, AX005, PX001, PX003, PX004, PX006, PX007, GX001





2 Gestió de residus X Diària SX007, SX010, RX001, PX004

- Es realitza la correcta segregació dels residus a l’obra. - Els contenidors estan convenientment senyalitzats.

3 Gestió dels olis i els greixos generats a l’obra. X Diària SX007, RX001, PX004 - Es disposa a l’obra d’unes zones convenientment condicionades per realitzar els canvis d’oli.

- Es disposa de contenidors específics d’olis. Aquests estan tapats i aïllats del sòl i accessibles als vehicles encarregats de la seva recollida.


4 Formació d’operaris

X Cada nova incorporació de personal


- Es disposa del registre que testimonia que s’ha fet aquesta sessió amb la signatura de les persones que hi han assistit.

5 Aprovació de la planificació de detall del moviment de terres, incloent un pla d’actuació sobre les terres sobrants

X Abans de l’inici de l’activitat

FX005, SX001, SX004, SX009, SX010, PX001, PX003, PX006

- Planificar els moviments de terres perquè siguin compatibles amb els períodes crítics de la fauna.

- Programació adequada d’excavacions i rebliments per aprofitar les terres excavades.

- Comunicació a la població de les interferències que l’activitat produeixi en el trànsit.

- Control de destí de les terres excavades. - control de la procedència legalitzada de les terres (en cas que

sigui préstec). - Verificar que s’apila la terra vegetal. - Verificar que s’ha tingut en compte la minimització de les

molèsties sobre la població local.

6 Inspecció de la maquinària X Diària HX002, SX007, RX001,

PX004 - Verificar que no presenta pèrdues d’oli, de gasoil o d’altres, i

que tots els components estan en bon estat.

7 Seguiment dels moviments de terres per minimitzar l’ocupació de l’entorn X Diària FX004, FX006, PX006 - Verificar el manteniment del jalonament. - Verificar que no accedeixi fora de la zona d’afecció de l’obra. - Verificar que la maquinària no circula fora dels camins d’obra.


GISA








Núm. activitat: 2 Activitat: MOVIMENT DE TERRES Línies d’actuació ambiental relacionades: FX004, FX005, FX006, HX001, HX002, HX003, HX004. HX008, SX001, SX003, SX004, SX005, SX007,SX009, SX010, RX001, AX005, PX001, PX003, PX004, PX006, PX007, GX001


8 Senyalització dels treballs de moviments de terres X Al començament de l’activitat

PX003, PX006 - Interferència mínima necessària amb el trànsit actual. Senyalització adequada (visibilitat, distàncies preceptives...).

9 Reg de les zones de trànsit per evitar la pols X Dues vegades al dia en període estival, una vegada a primavera i a la tardor i una vegada cada dos dies a l’hivern

FX006, AX005, PX001 - Comprovar l’impacte de la pols sobre la vegetació, l’aire i la terbolesa de les aigües properes.

10 Control del consum de l’aigua X Setmanal HX001 - Portar un registre i ajustar el consum a les necessitats reals. - Extracció d’aigua amb autorització administrativa prèvia. - Minimitzar el consum d’aigua a allò que és estrictament

necessari.

11 Inspecció visual dels vehicles de transport de terres X Cada vehicle

PX001, PX006 - Verificar la protecció de la càrrega del camió abans de circular fora de l’obra.

12 Inspecció visual dels apilaments de terra vegetal. X Setmanal SX003, SX004, SX005, SX010

- Condicions de l’apilament de terra vegetal (correctament delimitat, no barrejat amb altres terres, no apilat amb una alçada superior a 1,5 m...).

- Estat d’erosió de l’apilament.

13 Comprovació documental del volum i destinació dels sobrants de terres

X Mensual SX001, SX003, SX009,

SX010 - Prioritzar la seva reutilització.

- Verificar que la destinació sigui un abocador autoritzat.

14 Inspecció visual de les activitats properes a rius, torrents i zones de drenatge natural

X Diària HX002, HX003, HX004, HX008

- Verificar que no es produeixen vessaments en els cursos d’aigua.

- Facilitar el drenatge de l’aigua en cas d’ocupació. - Demanar els permisos correspondents en cas d’ocupació o

actuació en les aigües públiques.

15 Seguiment dels moviments de terres per garantir la conservació del patrimoni arquèològic i paleontològic.

X Durant els moviments de terra

PX007 - Verificar que s’efectua el seguiment per tècnics arqueòlegs. - No alterar el patrimoni arqueològic o paleontològic que pugui

aparèixer. Avisar a les autoritats competents en cas de troballes de nous jaciments.


GISA








Núm. activitat: 3 Activitat: DEMOLICIÓ DEL FERM EXISTENT Línies d’actuació ambiental relacionades: FX004, FX005, FX006, HX002, HX004, SX003, SX007, SX009, SX010, RX001, AX005, PX001, PX004, PX006



SX007, RX001 - Verificar que s’han inclos clàusules sobre el tractament de residus d’enderroc de ferms.







4 Formació d’operaris X Cada nova incorporació de personal



5 Recepció i aprovació de la planificació de detall de l’activitat de la demolició del ferm existent

X Abans de l’inici de l’activitat

SX003, PX001 - Planificar els apilaments de material i accessos en punts on l’efecte sigui mínim.

6 Inspecció visual de l’activitat de demolició de l’asfalt existent X Diària FX004, - Verificar que no s’accedeixi fora de la zona d’afecció de l’obra.- Verificar que la maquinària no circula fora dels camins d’obra. - Verificar que la demolició s’efectua en període diürn.

7 Control de la destinació del ferm demolit X Diària durant l’enderroc de l’asfalt

HX002, SX009, SX010, RX001, PX004

- Les restes d’asfalt són degudament retirades i no es detecten restes al voltant de la zona de treball.

- Les runes són degudament gestionades en un abocador o reutilitzades a l’obra.

8 Senyalització dels treballs de demolició d’asfalt Al començament de l’activitat

PX003, PX006 - Interferència mínima necessària amb el trànsit actual. Senyalització adequada (visibilitat, distàncies preceptives...).

9 Inspecció de vehicles que transporten les restes d’asfalt X Cada vehicle AX005, SX009, PX004 - Verificar que els camions que circulen fora de l’obra tenen protecció per la càrrega.

- Verificar que l’asfalt que va destinat a les zones d’abocador ha estat piconat prèviament.


GISA








Núm. activitat: 3 Activitat: DEMOLICIÓ DEL FERM EXISTENT Línies d’actuació ambiental relacionades: FX004, FX005, FX006, HX002, HX004, SX003, SX007, SX009, SX010, RX001, AX005, PX001, PX004, PX006


10 Reg de les zones de circulació per evitar la pols X Dues vegades al dia en període estival, una vegada a primavera i a la tardor i una vegada cada dos dies a l’hivern

FX006, AX005, PX001 - Verificar que es realitzen els regs periòdicament per evitar la generació de pols.

- Extracció d’aigua amb autorització administrativa prèvia.


GISA








Núm. activitat: 4 Activitat: TÚNELS Línies d’actuació ambiental relacionades: FX001, FX005, FX006, HX003, HX006, HX008, SX001, SX003, SX005, SX007, RX001, AX001, AX005, PX001, PX004, PX006, GX001, GX003










4 Formació d’operaris X

Cada nova incorporació de personal

- S’ha realitzat una gestió de formació dels operaris perinformar-los de la gestió mediambiental que es farà a l’obra.

- Es disposa del registre que testimonia que s’ha fet aquesta sessió amb la signatura de les persones que han assistit.

5 Aprovació de la planificació en detall dels túnels, incloent la planificació dels accessos i de la gestió de terres excavades.

X Abans de l’inici de cada capa

FX001, FX005, SX003 - Verificar la compatibilitat ambiental dels accessos. - Control de sorolls. - Planificació de l’espai on es pot apilar el material i els residus

generats per afectar mínimament l’entorn. - Verificar que la planificació de l’execució dels túnels és

compatible amb les condicions ecològiques (flora i fauna) de l’entorn.

6 Inspecció visual de l’activitat de la maquinària X Diària FX004, FX006, PX006 - Verificar que no s’accedeix des de fora de la zona d’afecció de l’obra.

- Verificar que la maquinària no circula fora dels camins d’obra.

7 Inspecció visual del control de la gestió dels materials procedents de la excavació.

X Setmanal FX006, HX002, HX004, SX003, SX010, PX004.

- Evitar els apilaments incontrolats. - No afectar cap riu o riera, garantir el drenatge en aquests

punts i evitar qualsevol tipus de vessament o abocament.

8 Control de l’execució de les basses de decantació X Diària durant la construcció de les basses

HX002, HX004, HX006 - Verificació de la construcció de basses de decantació i correcció de pH en les boques dels túnels tal i com s’assenyala en l’estudi d’impacte ambiental.


GISA








Núm. activitat: 4 Activitat: TÚNELS Línies d’actuació ambiental relacionades: FX001, FX005, FX006, HX003, HX006, HX008, SX001, SX003, SX005, SX007, RX001, AX001, AX005, PX001, PX004, PX006, GX001, GX003


9 Control de la qualitat de les aigües de les basses de decantació X La que fixi la Comissió de seguiment

HX002, HX004, HX006 - Verificar que si les aigües de les basses es vessen a les conques fluvials , presenten llindars de qualitat d’acord amb la legislació vigent.


GISA








Núm. activitat: 5 Activitat: VIADUCTES Línies d’actuació ambiental relacionades: FX001, FX005, FX006, HX002, HX003, HX004, SX002, SX003, SX005, PX004, PX006, GX001, GX003










4 Formació d’operaris X

Cada nova incorporació de personal



5 Inspecció visual de la maquinària

X

Diària HX002, SX007, RX001, PX004

- Verificar que no presenta pèrdues d’oli, de gasoil o d’altres, i que tots els components estan en bon estat.

6 Control de l’execució de les basses de decantació X Al començament de

l’activitat FX006, HX002, HX004

- Verificació de construcció de basses de decantació al costat del riu Ser.

7 Control de la vegetació de ribera X Diària FX004, FX006, PX004, GX001, GX003

- Verificar que es minimitza sobre la vegetació de la ribera del riu Ser durant la construcció de piles i estreps.

8 Disposició de les zones de neteja de canaletes de formigó Al començament de l’activitat

FX005, FX006, HX002, SX002, SX003, SX007, RX001

- La zona de neteja de canaletes haurà d’estar degudament impermeabilitzada i assenyalada.

- El punt de col·locació de la zona de canaletes haurà de ser en un lloc on l’afectació a l’entorn sigui mínima.

- Un cop finalitzada l’activitat, es retirarà el formigó i es gestionarà adequadament, restaurant la zona.

9 Inspecció de la restauració de l’espai emprat per a la neteja de dipòsits Setmanal durant l’activitat.

SX002, SX005, PX004 - Manca de restes de formigó. - Verificació de l’execució de la restauració.

10 Control de la qualitat de les aigües de les basses de decantació X La que fixi la Comissió de seguiment

HX002, HX004 - Portar un registre i ajustar el consum a les necessitats reals. - Verificació de la construcció de les basses de decantació.


GISA








Núm. activitat: 5 Activitat: VIADUCTES Línies d’actuació ambiental relacionades: FX001, FX005, FX006, HX002, HX003, HX004, SX002, SX003, SX005, PX004, PX006, GX001, GX003


11 Control de la qualitat de les aigües del riu Ser X La que fixi la

Comissió de seguiment

HX002 - Verificació de la qualitat de les aigües (paràmetres físico-químics i índexs biològics) del riu Ser.

12 Inspecció visual de comprovació Setmanal HX002, HX003, HX004, HX008, SX005

- Manteniment de les condicions de drenatge durant l’execució de les obres.

- Minimatització de l’erosió de l’entorn. - No incrementar la terbolesa de les aigües de la zona

13 Senyalització dels treballs de construcció del viaducte X Al començament de l’activitat

PX001, PX003, PX006 - Interferència mínima necessària al trànsit actual. - Senyalització adequada (visibilitat, distàncies preceptives...)

14 Control de les poblacions d’Unió aleroni X Diària FX005, FX006 - Comprovar si la construcció del viaducte sobre el riu Ser afecta a la població d’Unió aleroni.

- Control de la traslocació d’aquestes nàiades si es detecten impactes negatius en elles.


GISA








Núm. activitat: 6 Activitat: ALTRES ESTRUCTURES I OBRES DE DRENATGE Línies d’actuació ambiental relacionades: FX004, FX005, FX006, HX002, HX003, HX004, HX008, SX002, SX003, SX007, RX001, PX001, PX003, PX004, PX006, PX007, GX001













5 Inspecció de la maquinària X Diària HX002, SX007, RX0101, PX004


6 Control de l’execució de les basses de decantació X Diària durant la construcció de les basses

FX006, HX002, HX004 - Verificació de construcció de basses de decantació en la riera de Matamors, Terri i el Torrent de Serinyà.

7 Control de la vegetació de ribera X Diària - Verificar que es minimitza l’afecció sobre la vegetació de ribera.

8 Disposició de les zones de neteja de canaletes de formigó Al començament de l’activitat

FX005, FX006, HX002, SX002, SX003, SX007, RX001

- La zona de neteja de canaletes haurà d’estar degudament impermeabilitzada i assenyalada.

- El punt de col·locació de la zona de canaletes haurà de ser en un lloc on l’afectació a l’entorn sigui mínima.

- Tan bon punt es finalitzi, es retirarà el formigó i es gestionarà adequadament, restituint la zona.

9 Inspecció de la restauració de l’espai emprat per a la neteja de dipòsits Setmanal durant l’activitat.

SX002, SX005, PX001

- Manca de restes de formigó. - Verificació de l’execució de la restauració.


GISA








Núm. activitat: 6 Activitat: ALTRES ESTRUCTURES I OBRES DE DRENATGE Línies d’actuació ambiental relacionades: FX004, FX005, FX006, HX002, HX003, HX004, HX008, SX002, SX003, SX007, RX001, PX001, PX003, PX004, PX006, PX007, GX001


10 Control de la qualitat de les aigües de les basses de decantació X Diària durant la construcció de les basses

HX002, HX004 - Portar un registre i ajustar el consum a les necessitats reals. - Verificació de la construcció de les basses de decantació.

11 Control de la qualitat de les aigües dels rius i de les rieres X Trimestral HX002 - Verificació de la qualitat de les aigües (paràmetres físico-químics i índexs biològics) dels rius i de les rieres afectades.

12 Inspecció visual de comprovació Setmanal HX002, HX003, HX004, HX008, SX005

- Manteniment de les condicions de drenatge durant l’execució de les obres.

- Manteniment dels cabals dels torrents i de les terres - Minimatització de l’erosió de l’entorn. - No incrementar la terbolesa de les aigües de la zona

13 Senyalització dels treballs de construcció d’estructures i obres de drenatge X Al començament de l’activitat

PX001, PX003, PX006 - Interferència mínima necessària al trànsit actual. - Senyalització adequada (visibilitat, distàncies preceptives...)


GISA








Núm. activitat: 7 Activitat: EXECUCIÓ DE FERMS Línies d’actuació ambiental relacionades: FX004, FX005, FX006, HX002, HX003, HX004, SX003, SX007, RX001,AX002, AX005, PX004, PX006













5 Senyalització dels treballs d’afermat (capes granulades) X Al començament de l’activitat

PX006 - Interferència mínima necessària al trànsit actual. - Senyalització adequada (visibilitat, distàncies preceptives...)

6 Inspecció visual de la maquinària X Diària HX002, SX007, PX004, RX001


7 Inspecció visual del control de l’activitat X Diària FX004, FX005, FX006, HX002, HX003, SX003, PX004

- Verificar que la maquinària no circula fora dels camins d’obra. - Evitar els apilaments de material descontrolats al llarg de

l’obra. - No afectar les zones de drenatge, rius i rieres, garantir el

drenatge en aquests punts.

8 Reg de les zones de moviment de maquinària per evitar la pols X Dues vegades al dia en període estival, una vegada a primavera i a la tardor i una vegada cada dos dies a l’hivern

FX006, AX005, PX001

- Comprovar la generació de pols. - Verificar que es porten a terme els regs indicats en l’estudi

d’impacte ambiental.


GISA








Núm. activitat: 8 Activitat: RESTAURACIÓ PAISSATGÍSTICA Línies d’actuació ambiental relacionades: FX001, FX004, FX005, SX004, SX005, SX009, RX001, PX004, GX001, GX003













5 Presentació i aprovació del projecte de restauració paisatgística X Al començament de l’activitat

SX010, GX001, GX003 - Aprofitament de la terra vegetal excavada. - Previsió de zones a hidrosembrar i revegetar, i dels resultats

esperats. - Utilització d’espècies autòctones. - Compliment de la normativa de proteció contra incendis. - Reproduir dintre del possible el relleu original.

6 Analítica de la qualitat de la terra vegetal X Abans de l’estesa de la terra vegetal

SX004, SX010 - Realització d’analítiques de la terra vegetal a estendre per comprovar la qualitat dels paràmetres analitzats, d’acord amb allò definit en els protocols de criteris mediambientals d’obra civil (GISA/REGSA)

- Decisió del tipus d’adob que es farà servir, si fos el cas.

7 Inspecció visual dels talussos. X Després de l’estesa de la terra vegetal

GX003 - Comprovació de l’espessor de la capa de terra vegetal estesa i de la seva qualitat.

- Comprovació de la no afectació de cursos d’aigua a causa dels adobs afegits a la terra vegetal i als plaguicides i productes fitosanitaris.


GISA








Núm. activitat: 8 Activitat: RESTAURACIÓ PAISSATGÍSTICA Línies d’actuació ambiental relacionades: FX001, FX004, FX005, SX004, SX005, SX009, RX001, PX004, GX001, GX003


8 Comprovació documental de la qualitat de la planta i dels fitosanitaris. X Abans de la sembra GX003 - Comprovació de la legalitat dels productes plaguicides i fitosanitaris que s’utilitzin.

- Comprovació de la certificació de les llavors utilitzades per a l’hidrosembra i les de les plantes.

9 Control de les plantacions i sembres X Setmanal GX003 - Seguiment de les plantacions i comprovació del compliment del projecte de restauració.

- Realització de l’inventari de plantacions que s’ha d’haver fet abans de la certificació de les plantes.


7. Control d’equips de mesura i assaig PROJECTE CONSTRUCTIU DE MILLORA GENERAL. DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-66 DE BANYOLES A BESALÚ. PK 41+820 AL 56+525. TRAM: CORNELLÀ DE TERRI – MAIÀ DE MONTCAL

7. Control d’equips de mesura i assaig (a definir pel contractista)



8. Formació ambiental



8.1. Fitxa de formació d’obra (G-IP-07) PMA-04


GISA FITXA DE FORMACIÓ D’OBRA (OBRA CIVIL)

OBRA: Projecte constructiu de millora general. Desdoblament de la carreterra C-66 de Banyoles a Besalú. PK 41+820 al 56+525. Tram: Cornellà de Terri - Maià de Montcal

CLAU: DG-03001 Pàgina: 1/1

8.1. PMA-04v03 Fitxa de formació d’obra G-IP-07 PROJECTE CONSTRUCTIU DE MILLORA GENERAL. DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-66 DE BANYOLES A BESALÚ. PK 41+820 AL 56+525. TRAM: CORNELLÀ DE TERRI – MAIÀ DE MONTCAL

(Aspectes ambientals específics de l’obra com a índex de la xerrada dirigida als operaris de l’obra) CONDICIONS DE L’ENTORN

X Cursos d’aigua superficial afectats? X Nivell freàtic pròxim? X Espais protegits? X Restes arqueològiques? Altres condicionants?

PROTECCIÓ DE LA FLORA X Respectar la delimitació de la zona d’actuació de l’obra. X Respectar les zones a desbrossar. X Protecció dels elements sensibles (arbres, arbredes, etc.).

ORGANITZACIÓ DE L’OBRA X Hi ha zona de campa? Què hi ha? X Hi ha parc de maquinària? Què s’hi fa? X Situació dels barracons?

GESTIÓ DE RESIDUS X Quines zones d’aplec s’han previst? X Quins contenidors hi ha? X Què s’ha de dipositar a cada contenidor? Cartells? X Com s’han de protegir els residus? X Residu amiant – Manipulació i gestió.

EMMAGATZEMATGE DE MATERIALS X Aplec endreçat i senyalitzat de les matèries primeres de l’obra.

X Manteniment de l’ordre i la neteja a l’obra (definició clara de les zones de pas, d’aplec, establir neteges periòdiques de l’obra).

X Zona d’emmagatzematge de substàncies perilloses. X Canvis d’oli de maquinària – On es fan? (dins o fora de l’obra).

GESTIÓ D’ABOCAMENTS X On es netegen les canaletes de les cubes? X Quines zones de neteja s’han previst.

X Mesures per evitar vessaments (substàncies especials sobre cubetes o lloses, residus especials aplegats correctament, dipòsits de gasoil, etc.).

X Mesures per actuar davant vessaments (materials absorbents com: serradures, sepiolita, terra). X On estan ubicats els elements absorbents. X Què fer amb els residus dels vessaments (formigó, terres contaminades d’olis i hidrocarburs)?

TERRES X Diferenciació terres sobrants i terres vegetals. X Zones d’aplec de terres.

SOROLL I VIBRACIONS

X Mecanismes silenciadors utilitzats correctament i en bon estat (ex.: tapes motors, silenciadors d’escapament, etc.). X Planificació de desplaçaments de maquinària - Conducció responsable.

POLS X Regs periòdics. X Velocitat de circulació de vehicles controlada i reduïda. X Protecció dels aplecs de materials que el vent pot arrossegar (terres, residus lleugers). X Protecció dels camions de terres amb lones.

CONSUM D’AIGUA I ENERGÈTIC X Ús racional de l’aigua. Evitar malbaratar-la (pèrdues en aixetes, mànegues rajant incontroladament, etc.). X Ús racional de l’energia elèctrica (apagar llums no necessaris, etc.).

EMERGÈNCIES MEDIAMBIENTALS X Tipus d’emergències possibles. X Com actuar en cas d’emergència.

ALTRES



8.2 Pla de formació d’obra (a definir pel contractista)



9. Permisos (G-IP-08) PMA-04


GISA LLISTA DE PERMISOS


CLAU: DG-03001 Núm. pla: Versió: Data: Pàgina 1/2

Aplicable (“X”) DESCRIPCIÓ ENTITAT Data límit de sol·licitud

9. PMA-04v03 Llista de permisos G-IP-08 PROJECTE CONSTRUCTIU DE MILLORA GENERAL. DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-66 DE BANYOLES A BESALÚ. PK 41+820 AL 56+525. TRAM: CORNELLÀ DE TERRI – MAIÀ DE MONTCAL

GENERALS Llicència d’activitats (plantes d’aglomerat, formigó, etc.) Llicència d’obres

X Contracte/Adjudicació GISA X Acta de replanteig GISA X Permís de desviament de trànsit Serveis Territorials de Carreteres X Permís per a tales Departament de Medi Ambient i Habitatge Permís de col·locació de grues Permís per a voladures Permís per ocupar terrenys no expropiats per a activitats auxiliars d’obra. Permís d’intervenció en jaciments arqueològics o paleontològics.

X Contractes de subministrament d’aigua, llum i telèfon Companyies corresponents X Sol·licitud provisional de connexió elèctrica Companyia corresponent

RESIDUS ESPECIALS X Document de transportista autoritzat per a residus especials Junta de Residus X Document de gestor autoritzat per a residus especials Junta de Residus X Fulls de seguiment de residus especials Junta de Residus X Autorització d’emmagatzematge de residus especials per a més de sis mesos Junta de Residus

RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I NO ESPECIALS X Autorització de productor de residus Junta de Residus X Document de transportista autoritzat per a residus no especials Junta de Residus X Document de gestor autoritzat per a residus no especials Junta de Residus X Vals de transport Contractista Vals de gestió

AIGÜES X Permís (concessió) d’aprofitament o captació ACA X Autorització de vessament/Connexió a clavegueram ACA X Autorització per a actuació a llera pública (temporal o definitiva) ACA Assaigs i analítiques de caracterització de vessaments Certificats de calibració d’aparells de mesura de paràmetres de vessaments

FORESTALS X Permís per a tales Departament de Medi Ambient i Habitatge X Permís per a cremes Departament de Medi Ambient i Habitatge X Permís per generar restes vegetals Departament de Medi Ambient i Habitatge

TERRES / ÀRIDS Legalització de la cantera proveïdora de l’obra (préstecs) Permís per abassegaments temporals de terres

X Permís per legalitzar abocadors d’obra Departament de Medi Ambient i Habitatge


GISA LLISTA DE PERMISOS



Aplicable (“X”) DESCRIPCIÓ ENTITAT Data límit de sol·licitud

9. PMA-04v03 Llista de permisos G-IP-08 PROJECTE CONSTRUCTIU DE MILLORA GENERAL. DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-66 DE BANYOLES A BESALÚ. PK 41+820 AL 56+525. TRAM: CORNELLÀ DE TERRI – MAIÀ DE MONTCAL

EMISSIONS Inspecció tècnica de vehicles (ITV) Declaració de focus emissor Emissions: llibre de registre d’emissions Emissions: analítiques periòdiques d’emissions Assaigs i analítiques de caracterització d’emissions

SOROLL X Certificat de conformitat CE Propietari maquinària X Certificats de calibració de sonòmetre Propietari maquinària Assaigs i analítiques de caracterització de sorolls i vibracions

COMBUSTIBLES Autoritzacions d’instal·lació de subministres Autoritzacions de posada en funcionament Certificats d’inspecció periòdica d’instal·lacions

ELECTRICITAT X Transformadors de potència: autorització d’instal·lació Companyia corresponent X Transformadors de potència: autorització de posada en funcionament Companyia corresponent Transformadors de potència: certificats d’inspecció periòdica

FORMACIÓ AMBIENTAL

X Registres de formació ambiental impartida Companyia corresponent

PLAGUICIDES Acreditació de producte inscrit en el Registre oficial de productes i materials fitosanitaris Acreditació d’empresa inscrita en el Registre oficial d’establiments i serveis plaguicides Carnet d’aplicador de plaguicides


12. PMA-04v03 Instruccions pel contractista G-Annex 2 pàgina 1 de 2 PROJECTE CONSTRUCTIU DE MILLORA GENERAL. DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-66 DE BANYOLES A BESALÚ. PK 41+820 AL 56+525. TRAM: CORNELLÀ DE TERRI – MAIÀ DE MONTCAL

10. Residus (G-IP-09) PMA-04


GISA LLISTA DE RESIDUS

OBRA: Desdoblament de la carreterra C-66 de Banyoles a Besalú. PK 41+820 al 56+525. Tram: Cornellà de Terri - Maià de Montcal


Núm. TIPUS/DESCRIPCIÓ DEL RESIDU ORIGEN Codi residu Codi VAL Codi TDR TRANSPORTISTA Codi GESTOR Codi Classific. (*)

NE ES

10. PMA-04v03 Llista de residus G-IP-09 PROJECTE CONSTRUCTIU DE MILLORA GENERAL. DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-66 DE BANYOLES A BESALÚ. PK 41+820 AL 56+525. TRAM: CORNELLÀ DE TERRI – MAIÀ DE MONTCAL

1 Llots i residus que contenen aigua dolça Excavació de piles de viaductes 010504 T15/T31 X

2 Residu vegetal Desbrossament 020107 V83 T12 X

Olis minerals clorats de motor, de transmissió mecànica i lubricants. 130204 V22 T22 X

3 Olis minerals no clorats de motor, de transmissió mecànica i lubricants. Manteniment maquinària 130205 V22 T22 X

Olis sintètics de motor, de transmissió mecànica i lubricants. 130206 V22 T21 X

Altres olis de motor, de transmissió mecànica i lubricants. 130207

130208 V52 V61 T21 X

Envasos de paper i cartró 150101 V11 T2/T13 X

Envasos de plàstic 150102 V12 V51 T13 T21 X

4 Envasos de fusta Diversos embalatges 150103 V15 V51 T13 T21 X

Envasos metàl·lics 150104 V41 V51 T13 X

Envasos que puguin estar contaminats per substàncies perilloses 150110 T13 T21 X

5 Draps de neteja Manteniment maquinària 150203 T21/T24 T12 X

Pneumàtics fora d’ús 160103 V52 V61 T21 X

6 Filtres d’oli Manteniment maquinària 160107 V52 V61 T21 T13 X

Sabates de fre 160112 V52 V61 T21 T13 X

Líquids de fre 160113 V52 V61 T21 T13 X

7 Gasos en recipients a pressió Pintures T32 X

8 Bateries de plom Manteniment maquinària 160601 V44 X

9 Formigó Restes d’execució d’estructures 170101 V71 T11/T15 X

10 Fusta Encofrat 170201 V15 T21 X

11 Barreges bituminoses que contenen quitrà d’hulla

Demolicions de ferms abandonats 170301 V71 T15 X

12 Barreges bituminoses que no contenen quitrà d’hulla Asfalt 17030 V71 T15 X

13 Ferro i acer Estructures 170405 V41 T11 X

14 Terres i pedres Moviment de terres 170504 V71 V84 T15 X


GISA LLISTA DE RESIDUS

OBRA: Desdoblament de la carreterra C-66 de Banyoles a Besalú. PK 41+820 al 56+525. Tram: Cornellà de Terri - Maià de Montcal


Núm. TIPUS/DESCRIPCIÓ DEL RESIDU ORIGEN Codi residu Codi VAL Codi TDR TRANSPORTISTA Codi GESTOR Codi Classific. (*)

NE ES

10. PMA-04v03 Llista de residus G-IP-09 PROJECTE CONSTRUCTIU DE MILLORA GENERAL. DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-66 DE BANYOLES A BESALÚ. PK 41+820 AL 56+525. TRAM: CORNELLÀ DE TERRI – MAIÀ DE MONTCAL

15 Materials de fèrrics Restes de ferralla 191202 V41 X

Paper i cartró 200101 V51 V61 V11 T21 T12 X

16 Vidre Oficina 200102 V51 V14 T11 X

Tubs fluorescents 200103 V41 T13 X

(*) MARCAR AMB UNA “X”: NE (NO ESPECIAL); ES (ESPECIAL)



11. Plans d’emergència



11.1 Llista de plans d’emergència ambiental (G-IP-08) PMA-03


GISA

LLISTA DE PLANS D’EMERGÈNCIA AMBIENTAL


Clau: DG-03001 Pàg: 1 / 1

Núm. ordre PLANS D’EMERGÈNCIA AMBIENTAL

11.1. PMA-03v04 Llista de plans d’emergència ambiental G-IP-08 PROJECTE CONSTRUCTIU DE MILLORA GENERAL. DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-66 DE BANYOLES A BESALÚ. PK 41+820 AL 56+525. TRAM: CORNELLÀ DE TERRI – MAIÀ DE MONTCAL

FE001 Incendis forestals AE002 Trencament de canonades de gas HE002 Vessaments incontrolats a sistemes aquàtics HE003 Inundacions a l’obra SE001 Vessaments incontrolats al sòl



11.2 Pla d’emergència ambiental (G-IP-06) PMA-03


GISA PLA D’EMERGÈNCIA AMBIENTAL

Obra: Desdoblament de la carreterra C-66 de Banyoles a Besalú. PK 41+820 al 56+525. Tram: Cornellà de Terri - Maià de Montcal Clau: DG-03001 Núm. intern obra contractista: Pàg: 1/5

Preparat: (Contractista)

Aprovat: (Direcció d’obra (OC)/Direcció d’execució (Edif))

Data: Data: 11.2. PMA-03v04 Pla d’emergència ambiental G-IP-06 PROJECTE CONSTRUCTIU DE MILLORA GENERAL. DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-66 DE BANYOLES A BESALÚ. PK 41+820 AL 56+525. TRAM: CORNELLÀ DE TERRI – MAIÀ DE MONTCAL

Codi emergència: FE001

Títol pla d’emergència: Incendis forestals

Versió pla d’emergència:

Data pla d’emergència:

DESCRIPCIÓ DE L’EMERGÈNCIA: Incendis de masses forestals originats per treballs realitzats a l’obra (FE001).

ACCIONS PREVENTIVES: (Què fer per evitar o disminuir la possibilitat que s’esdevingui) En les operacions de desbrossada, les restes vegetals seran retirades o tallades a trossos de grandària reduïda abans de ser abandonades o abocades al terreny. L’empresa constructora protegirà davant possibles incendis tots els materials inflamables de l’obra. Per a poder utilitzar un bufador caldrà netejar la zona de treball en un radi de 3,5 m fins a descobrir el sòl, i a més de 10 m de distància dels arbres. A més caldrà disposar en tot moment d’aparells d’extinció d’incendis. En els terrenys forestals, i en la franja de 500 m que els envolta, queda prohibit encendre qualsevol tipus de foc. L’encarregat responsable, diàriament i en acabar la jornada de treball, farà una revisió de l’obra per tal de comprovar que no hi ha cap focus de foc o d’ignició. Es controlaran els equips generadors d’electricitat, especialment els grups electrògens, que siguin susceptibles de generar espurnes. L’emplaçament del parc de maquinària i llocs d’emmagatzematge de material inflamable o combustible es realitzarà lluny de zones forestals. Quan sigui possible, però preferentment poc després de l’inici de l’obra, es farà una comprovació periòdica real (simulacre) de les actuacions previstes en aquest pla.

ACTUACIÓ EN CAS D’EMERGÈNCIA: (Què fer quan s’hagi esdevingut) Avisar els bombers. Abans de la seva arribada s’intentarà apagar o controlar el foc amb les precaucions oportunes. L’encarregat general de l’obra aportarà els medis necessaris per actuar conjuntament amb els bombers i de forma coordinada amb els responsables del Pla de Protecció d’Emergències per a incendis forestals a Catalunya (INFOCAT). Tota la maquinària pesada estarà a disposició dels bombers si aquests la requereixen per a l’extinció d’incendis.

RESPONSABLES: (a omplir pel contractista) “S’hauran de citar les persones responsables de desenvolupar les actuacions, citades en el paràgraf anterior, incloent telèfons, faxs, persona de contacte i qualsevol altra dada que permeti agilitzar les actuacions”.

COMUNICACIONS EXTERNES: (a omplir pel contractista) “S’hauran d’identificar les entitats que, en cas d’emergència, han de ser avisades: Bombers, Creu Roja, Companyies de serveis, etc. En totes elles s’indicarà el telèfon, el número de fax i/o qualsevol altra dada que permeti agilitzar les actuacions”.

Un cop s’hagi solucionat l’emergència, el responsable de l’obra redactarà un “Comunicat d’emergència ambiental”, (G-IP-07)PMA-03 i el farà arribar immediatament (via fax) a la gerència de GISA corresponent.







Codi emergència: AE002

Títol pla d’emergència: Trencament de canonades de gas



DESCRIPCIÓ DE L’EMERGÈNCIA:

Trencament de canonades de gas (AE002)

ACCIONS PREVENTIVES: Localització i senyalització de les canonades afectades per l’obra (situades dins dels terrenys ocupats temporal o definitivament) i dels punts de control de distribució (vàlvules) Prèviament a l’execució de les activitats afectades caldrà enllestir, si és necessari, el desviament de les canonades existents. Aquests treballs seran realitzats per una empresa especialitzada en la supervisió dels serveis tècnics responsables de la xarxa de canonades de gas. Fins que no es produeixi aquest desviament, no es podran efectuar treballs en la proximitat de les canonades de gas. Quan sigui possible, però preferiblement poc després de l’inici de l’obra, es farà una comprovació periòdica real (simulacre) de les actuacions previstes en aquest pla.

ACTUACIÓ EN CAS D’EMERGÈNCIA: Si es produeix un trencament accidental de la canonada de gas, s’actuarà immediatament per tal d’evitar que s’escapi el gas, i es tancaran les vàlvules de seguretat més properes. En paral·lel, s’avisarà a l’empresa responsable de la canonada i a les autoritats competents del succés, així com al servei de Bombers i a la Creu Roja. Es prendran mesures per tal d’aturar totes les obres i activitats i s’evacuaran tots els treballadors i personal de la zona










Codi emergència: HE002

Títol pla d’emergència: Vessaments incontrolats a sistemes aquàtics



DESCRIPCIÓ DE L’EMERGÈNCIA: Risc de vessaments incontrolats a sistemes aquàtics (HE002).

ACCIONS PREVENTIVES: (Què fer per evitar o disminuir la possibilitat que s’esdevingui) Es destinaran espais correctament senyalitzats pel rentat de les diferents eines, canvis d’oli i neteja de la maquinària. Aquests espais estaran degudament condicionats per tal d’evitar contaminacions al medi (tractaments impermeabilitzants, basses de decantació de líquids, etc.) i el més allunyats possible de l’entorn del riu Ser. Quedarà prohibit tot abocament incontrolat a l’obra. S’haurà de disposar, en qualsevol moment, de materials absorbents i/o que puguin retenir les substàncies contaminants. Quan sigui possible, però preferiblement poc després de l’inici de l’obra, es farà una comprovació periòdica real (simulacre) de les actuacions previstes en aquest pla.

ACTUACIÓ EN CAS D’EMERGÈNCIA: (Què fer quan s’hagi esdevingut) S’actuarà immediatament per tal de limitar l’efecte del vessament. Paral·lelament, s’avisarà a l’entitat competent (ACA).










Codi emergència: HE003

Títol pla d’emergència: Inundacions a l´obra



DESCRIPCIÓ DE L’EMERGÈNCIA: Risc d’inundacions a l’obra (HE003).

ACCIONS PREVENTIVES: (Què fer per evitar o disminuir la possibilitat que s’esdevingui) A l’hora d’escollir l’emplaçament de les diferents activitats auxiliars de l’obra, un dels aspectes a considerar és la localització dels espais escollits fora de zones on s’hi puguin produir possibles inundacions. Cal prendre una precaució especial en els punts de tractament o acumulació de residus (basses de decantació, contenidors, etc.) Evitar tant com sigui possible utilitzar les lleres del riu com a camins d’accés a l’obra i no dipositar-hi terres o altres materials d’obra. En general, cal garantir el drenatge. S’hauran de limitar els treballs de la zona del riu durant els dies amb risc d’inundació (comunicats de protecció civil o centres meteorològics) i s’haurà de planificar el treball de la construcció del viaducte durant els mesos més secs de l’any. Quan sigui possible, però preferiblement poc després de l’inici de l’obra, es farà una comprovació periòdica real (simulacre) de les actuacions previstes en aquest pla.

ACTUACIÓ EN CAS D’EMERGÈNCIA: (Què fer quan s’hagi esdevingut) Evacuació de les zones de treball afectades, tant del personal com de la maquinària, procurant deixar la zona afectada lliure de tota ocupació per minimitzar els efectes de l’avinguda. Un cop estabilitzades les condicions, controlar la possible propagació de residus (especialment d’elements contaminants) i prendre mesures per afavorir el restabliment de la situació inicial en els punts d’actuació (bombeig d’aigua de punts baixos, etc.)










Codi emergència: SE001

Títol pla d’emergència: Vessaments incontrolats al sòl



DESCRIPCIÓ DE L’EMERGÈNCIA: Risc de vessaments incontrolats al sòl (SE001).

ACCIONS PREVENTIVES: (Què fer per evitar o disminuir la possibilitat que s’esdevingui) Es destinaran espais correctament senyalitzats pel rentat de les diferents eines, canvis d’oli i neteja de la maquinària. Aquests espais estaran degudament condicionats per tal d’evitar contaminacions al medi (tractaments impermeabilitzants, basses de decantació de líquids, etc.). Quedarà prohibit tot abocament incontrolat a l’obra. Inspecció diària de l’estat de la maquinària a nivell de fuites visibles (degoteig), abans de l’inici de la jornada. S’haurà de disposar, en qualsevol moment, de materials absorbents de substàncies contaminants. Quan sigui possible, però preferiblement poc després de l’inici de l’obra, es farà una comprovació periòdica real (simulacre) de les actuacions previstes en aquest pla.

ACTUACIÓ EN CAS D’EMERGÈNCIA: (Què fer quan s’hagi esdevingut) S’actuarà immediatament per tal de limitar l’efecte del vessament, utilitzant per exemple, material absorbent. Paral·lelament s’avisarà al cap d’obra, que analitzarà la situació i delimitarà la zona afectada. Es retirarà el sòl contaminat, que serà considerat residu de terra contaminant, restituint finalment les condicions inicials.






11.3 Imprès de “Comunicat d’emergència ambiental” (G-IP-07) PMA-03


GISA COMUNICAT D’EMERGÈNCIA AMBIENTAL


Clau: DG-03001 Pàg: /

11.3. PMA-03v04 Comunicat d’emergència ambiental G-IP-07 PROJECTE CONSTRUCTIU DE MILLORA GENERAL. DESDOBLAMENT DE LA CARRETERA C-66 DE BANYOLES A BESALÚ. PK 41+820 AL 56+525. TRAM: CORNELLÀ DE TERRI – MAIÀ DE MONTCAL

Lloc Hora Data Temps de reacció

DESCRIPCIÓ DELS FETS

ACTUACIONS REALITZADES

DESCRIPCIÓ DE L’IMPACTE AMBIENTAL PRODUÏT

NO CONFORMITATS/MILLORES RESPECTE EL PREVIST EN EL PLA D’EMERGÈNCIA Enviar immediatament aquest “Comunicat d’emergència ambiental” a la gerència de GISA (via fax) .



12. Instruccions perquè el contractista assumeixi i redacti el Pla de medi ambient d’execució d’obra (G-Annex 2)PMA-04



INSTRUCCIONS PERQUÈ EL CONTRACTISTA ASSUMEIXI I REDACTI EL “PLA DE MEDI AMBIENT D’EXECUCIÓ D’OBRA”

El contractista, partint de l’estudi de medi ambient d’execució d’obra annexat al projecte, assumirà i redactarà el pla de medi ambient d’execució d’obra que, una vegada revisat, serà aprovat per la direcció d’obra/execució. El contractista seguirà les instruccions següents: 0. Acta d’aprovació del pla de medi ambient d’execució d’obra

S’inclourà, precedint el pla de medi ambient d’execució d’obra, l’imprès (IP-01)PMA-04, en el qual el director d’obra/execució, després d’omplir el nom de l’empresa o persona directora de l’obra i l’obra, omplirà el nom de l’empresa contractista i donarà conformitat al contingut del pla de medi ambient, indicant la data i signant.

1. Dades generals

1.1. Portada del pla de medi ambient Omplir l’imprès (IP-02)PMA-04: número intern de l’obra (codificació de l’obra en l’empresa contractista), número de versió del pla i data d’elaboració del pla. El contractista signarà en les caselles de preparat i revisat, i la direcció d’obra/execució signarà en la casella aprovat per donar conformitat al contingut allí recollit.

1.2. Condicions mediambientals

El contractista inclourà l’imprès (IP-03)PMA-04 un cop l’hagi revisat i estigui d’acord amb el seu contingut. Tal i com es comenta en aquest imprès, el contractista haurà d’ubicar en el plànol d’emplaçament la localització en l’obra del parc de maquinària, dels barracons d’obra i de les zones destinades a l’acopi de materials i residus.

1.3. Organització

Omplir l’imprès (IP-04)PMA-04 “Organització de l’obra” per definir l’organigrama de les persones que dirigeixen o realitzen qualsevol treball relacionat amb el pla de medi ambient de l’obra, fins al nivell d’encarregat o capataç.

Es definiran les funcions relacionades amb el medi ambient dels diferents responsables d’obra.

2. Legislació i requeriments

El contractista revisarà i, en cas que sigui necessari, actualitzarà el recull de legislació mediambiental aplicable identificada a nivell d’annex mediambiental del projecte en el document “Llista de requeriments normatius del projecte”, (IP-03)PMA-02.

D’altra banda, inclourà els requeriments normatius que es puguin desprendre dels permisos sol·licitats.

3. Identificació i avaluació

Incloure els documents de l’estudi de medi ambient d’execució d’obra:

- “Activitats d’obra amb afectació mediambiental”, (IP-03)PMA-03.

- “Identificació i avaluació de les línies d’actuació mediambientals en l’execució”, (IP-04)PMA-03. - “Identificació de situacions d’emergència mediambiental”, (IP-05)PMA-03.

4. Procediments específics

4.1. Incloure el document “Integració dels criteris ambientals en el projecte”, (IP-02)PMA-03.

4.2. Redactar i incloure en aquest apartat, per a cada activitat significativa, un procediment d’execució

específic que tingui en compte les accions correctores (veure (IP-02)PMA-03), corresponents a cadascuna de les línies d’actuació significatives que afecten les diferents activitats d’obra (veure (IP-03)PMA-03).

A la vegada es revisaran la resta de línies d’actuació no significatives que afecten l’activitat per complementar el procediment d’execució específic que s’estigui redactant. Aquests documents s’inclouran en aquest apartat del pla de medi ambient d’execució d’obra.

En la seva redacció es tindran en compte els següents punts:

- les condicions prèvies a tenir en compte en iniciar l’activitat, - la descripció resumida de la forma d’execució, - les inspeccions i assaigs que cal realitzar (es basaran en el PPI/A de l’activitat que estarà inclòs en

l’estudi de medi ambient del projecte i que s’afegirà com a annex a cada procediment específic), - les condicions de finalització.

5. Programes de punts d’inspecció i assaig

Incloure tots els programes de punts d’inspecció i assaig (IP-05)PMA-04 i omplir en l’apartat corresponent el nom de la persona responsable d’executar la inspecció i assaig en el transcurs de l’obra. En aquest apartat s’hi ha d’incloure el “Registre d’execució”, (IP-08)PMA-05, que incorpora l’estudi de medi ambient d’execució d’obra perquè el contractista pugui anotar els punts d’inspecció que cal realitzar i el resultat de la inspecció d’acord amb els criteris d’acceptació i rebuig del PPI/A corresponent.

6. Control d’equips de mesura i assaig

Incloure una llista d’equips de mesura d’obra amb la data de caducitat de la calibració de l’equip, i una còpia controlada dels corresponents certificats de les entitats d’homologació i calibració d’equips.

7. Permisos Incloure l’imprès (IP-06)PMA-04, “Llista de permisos”, inclòs en l’estudi, i omplir, per a cada permís, la data límit en què cal sol·licitar-lo per tal d’executar l’obra dins la legalitat. Cal també omplir la data, el número i la versió del pla.

8. Residus

Incloure l’imprès (IP-07)PMA-04, “Llista de residus”, inclòs en l’estudi, i omplir l’apartat “Gestor” amb el gestor escollit per a fer el tractament de cada residu de la llista, el codi del gestor, i l’apartat “Transportista” amb el transportista autoritzat escollit i el codi corresponent.



9. Plans d’emergència

9.1. Incloure la “Llista de plans d’emergència mediambiental”, (IP-08)PMA-03 que figura en l’estudi.

9.2. Preparar i incloure en aquest apartat els plans d’emergència mediambiental que formen part de l’estudi (imprès (IP-06)PMA-03).

Nota: Els plans de projectes de mesures correctores d’impacte ambiental constaran dels apartats següents:

- Acta d’aprovació del Pla de medi ambient d’execució d’obra, (IP-01)PMA-04. - Portada del pla de medi ambient, (IP-02)PMA-04. - Organització de l’obra, (IP-04)PMA-04. - Llista de requeriments normatius del projecte, (IP-03)PMA-02. - Activitats d’obra amb afectació mediambiental, (IP-03)PMA-03. - Línies d’actuació mediambiental per a l’execució de projectes de mesures correctores, (Annex 5)PMA-03. - Identificació de situacions d’emergència mediambiental, (IP-05)PMA-03. - Plans d’emergència mediambiental, (IP-06)PMA-03. - Programes de punts d’inspecció i assaig (PPI/A), (IP-05)PMA-04, i Registre d’execució, (IP-08)PMA-05. - Llista de permisos, (IP-06)PMA-04. - Llista de residus, (IP-07)PMA-04, i Format-registre de residus generats, (IP-08)PMA-04.

Per explicacions de contingut de cada apartat veure els apartats corresponents d’aquest document.

annex nº 29 mediambiental · 4.1 activitats d’obra amb afectació ambiental (g-ip-03) pma-03 4.2...

Documents