1

ANNEX I

SEQÜENCIACIÓ: UNITATS. 1r. TRIMESTRE.

CRÈDIT I. EL MEDI FÍSIC 1. El relleu: marc físic de les activitats humanes

2. Naturalesa i societat: harmonies, crisis i riscos. 1

CRÈDIT II. LA POBLACIÓ I LES CIUTATS

3. La població del món

4. La població d’Espanya i de Catalunya.

PROCEDIMENTS I COMPETÈNCIES TREBALLADES .

1- Lectura expressiva i comprensiva .

2- Aprendre a escoltar i a prendre apunts. 3- Elaborar esquemes dels principals continguts. 4- Observació i descripció d’imatges 5-Treballar les habilitats de descriure, definir i explicar. 6- Elaborar i interpretar mapes de geografia física i humana. - Descripció i definició de conceptes relatius a : - Les formes del relleu: península, illa, cap, ria, golf, depressió, etc.. - Recursos renovables i no renovables, impactes ambientals sobre aire,terra i aigua. - Index demogràfics: TN,TM,CV, etc.

-Introducció de l’explicació, la interpretació, la justificació i l’argumentació vinculades als temes: -Les desigualtats econòmiques entre països. -Els impactes ambientals -La desforestació: Causes i conseqüències. -El canvi climàtic.

1 El desplegament d’aquesta unitat s’afegeix com a model d’aplicació a l’aula.

2

TIPOLOGIA D’ACTIVITATS

1- Situar els principals elements del relleu dels continents

2- Elaboració i comentari de mapes de tots els continents.

3- Elaboració i comentari de mapes Península Ibèrica, i Catalunya.

4- Elaboració de gràfics. Anàlisi de dades estadístiques senzilles 5- Elaboració d’un text explicatiu sobre la interacció- home natura, a partir de visualitzar el documental : Volcans. 6- Elaboració d’un dossier sobre el problema del canvi climàtic , a partir de visualitzar el film documental “Una verdad incòmoda” 7 -Treball per parelles (cooperatives), preparar un informe a partir del tema: ” L’Envelliment de la població : situació a Terrassa”. .

SEQÜENCIACIÓ: UNITATS 2n. TRIMESTRE:

CRÈDIT II. LA POBLACIÓ I LES CIUTATS

5. Un lloc anomenat ciutat

6. Les ciutats al món, a Espanya i a Catalunya.

CRÈDIT III. ELS SECTORS ECONÒMICS. LA GLOBALITZACIÓ

7. Agricultura, ramaderia i pesca.

PROCEDIMENTS I COMPETÈNCIES TREBALLADES.

1- Lectura expressiva i comprensiva .

2- Aprendre a escoltar i aprendre a prendre apunts. 3- Esquema dels principals continguts. 4- Resum dels principals continguts. 5 - Definició dels conceptes relatius als diferents continguts treballats en els temes : rural, urbà, agràri, agrícola, etc. 6 - Descriure les característiques i la distribució en el territori de les ciutats i de les xarxes urbanes de Catalunya i d’Espanya. 7- Identificar nivells de jerarquia urbana, els models de trama urbana, els elements característics i les funcions de les ciutats. 8- Reflexió i debat sobre els problemas de les grans ciutats: desigualtats Social, marginació, mitjans de transport, contaminació, etc..

9- Reflexió i debat sobre les causes dels principals desequilibris territorials i fiscals a l’Estat, especialment a la diferència entre àrees rurals i urbanes.

.

3

ACTIVITATS DESTACADES 2: A més de la selecció de les proposades al llibre de text per treballar els procediments i competències enunciades, s’ha introduït :

- Treball cooperatiu-:“-Conèixer els nostres barris”. - Visita-itinerari i explicació als companys.

ACTIVITATS ADICIONALS DEL TRIMESTRE: -Fòra del programa habitual , el centre ha programat activitats col.laboratives amb Unesco Catalunya i Amical de Mathausen, en les que hem participat conjuntament els grups de 3r en els temes:

La dieta Mediterrània ( Les característiques i la multiculturalitat )

Els Camps de Concentració.( visita exposició i tr eball dossier)

Dos temes, que tot i no tenir una relació directa amb el programa de 3r, presenten una visió transversal i ens han ofert la possibilitat de reflexionar sobre la multiculturalitat a través de la gastronomia pròpia de cada cultura i país, d’ una banda, i abordar per altra els temes de la intolerància, el racisme i la violència a partir de la visita i treball fet a l’entorn de l’exposició Resistents i Deportades, d’ Amical de Mathausen, instal.lada durant una setmana al nostre centre.3

2 S’inclou la pauta de treball i alguns registres del treball de l’alumnat en aquest annex. 3 S’inclou el dossier elaborat per aquesta activitat en aquest annex.

4

SEQÜENCIACIÓ: UNITATS 3r TRIMESTRE

CRÈDIT III. ELS SECTORS ECONÒMICS. LA GLOBALITZACIÓ

10. El comerç i els transports i els serveis (T. 9- 10 Llibre).

11-. La indústria i els espais industrials.

12. La globalització: cap a un sistema mundial

13. La Unió Europea, Espanya i Catalunya avui.

PROCEDIMENTS I CAPACITATS TREBALLADES .

1- Lectura expressiva i comprensiva .

2- Aprendre a escoltar i a prendre apunts.

3- Esquema dels principals continguts. 4-Resum dels principals continguts. 5-Definició dels conceptes claus dels temes treballats. 6-Reflexió a partir de visualització: documental:La situació actual del Mar Mediterràni. 7-Elaboració de gràfics. Anàlisi de dàdes estadístiques senzilles. 8-Millorem l’expressió oral: Exposició de temes, debat, argumentació.

ACTIVITATS DESTACADES:

- Visita al port de Barcelona: Treball -dossier visita. - Treball cooperatiu-:“Què és la globalització? Quins efectes positius i - negatius té en les nostres vides? - debats sobre els temes actuals relacionats amb: La globalització, i la situació

d’Espanya i Catalunya a la Unió Europea.

5

MOSTRA DE SEQÚÈNCIA DIDÀCTICA A L’AULA UNITAT 2 NATURA I SOCIETAT: Harmonies, crisis i ris cos

1- Exploració de les idees prèvies.

Activitat : diàleg amb el grup

Font: Llibre de text 3r .Marca, Edit. Vicens Vives. Professora . –Observeu les fotografies que ens presenten el tema : Natura i societat. Que hi ha a la primera fotografia? Els alumnes descriuen la fotografia ( un natiu massai amb el seu ramat, en mig d’un paisatge natural Africà de sabana, és un espai obert). - La 2 fotografia en canvi representa una habitació on una noia treballa amb

el seu ordinador portàtil. P- Comparem aquestes dues formes de vida. Quina de les dues està més en equilibri amb la natura? Quina de les dues us sembla més satisfactòria ? per què?

6

P- Observem i descrivim ara la 3ª fotografia ( representa un paisatge amb

Habitatges inundat per l’aigua).

Què creieu que ha passat? Per què? Recordeu algun fenomen recent com aquest? On va passar? Les catàstrofes naturals tenen el mateix efecte en els països rics que en els pobres? Per què? Finalment descrivim la 4ª fotografia ( es tracta d’un abocador amb residus de tota mena) P- Els residus representen un problema per a la natura? Per què? Què caldria fer? A través del diàleg encetem la descripció i les opinions del grup sobre les observacions i qüestions que es suggereixen a cada fotografia. P-Bé després de parlar de les fotografies, quins temes penseu que tractarà la unitat? ( a partir de les respostes, es condueix cap als principals temes que tracta l’unitat)

La natura com espai que habitem i recurs natural on obtenim el que necessitem per viure. Els impactes de les activitats humanes i els riscos naturals. Les catàstrofes naturals i per què es produeixen. Les diferències entre països rics i països pobres. La necessitat de tractar els residus, etc...

P-Molt bé, doncs ara posarem en ordre aquests temes per a desenvolupar-los. ( guió unitat. seguint l’articul.lat del llibre, per tal de no crear-los confusió).

- Us semblen temes interessants? ( diversitat d’opinions) - Els que pensen que si opinen que són problemes reals, que cal saber o

que ens afecten a tots.

- Hi ha qui pensa que “ratlla” que està massa vist a classe, a la tele etc... Activitat 2- l. La Relació entre la natura i la Soc ietat a través del temps . Lectura en comú, treballant la comprensió de idees i vocabulari. Activitat 3- Comentem els aspectes i idees més impo rtants del text:

- Dependència home- natura - Natura com a recurs. Concepte de recurs natural. - Tipus de recurs: renovables- no renovables. - Creixement sostenible.

Activitat 4- Elaborem un esquema-resum per parelles i després el contrastem a la pissarra per a que tothom pugui autocorregir-se i tenir un model complet, per practicar i estudiar.

7

Activitat 5- Definim el vocabulari rellevant sobre el tema a partir d’uns exemples:

Paraula clau definició Contaminació Alteració del medi per mitjà d’elements perjudicials.... ex.

Recurs bé que ofereix la natura per satisfer les nostres necessitats ...ex.

Activitat 6- Elaborem una classificació dels recurs os renovables i no renovables . Contrastem i corregim la classificació. 2-Les desigualtats econòmiques entre països: Introd ucció de nous coneixements .

Activitat 7: Explicació oral de la professora , amb esquema de la informació a la pissarra.

Activitat 8: Lectura: Desigualtats econòmiques entr e països del món: Un exemple ; L’aigua. (Pàg. 32 Llibre text)

Lectura comprensiva i Expressió oral: diàleg a class e. Abans de la lectura: De què anirà el text? Llegim el títol i mirem la fotografia. Durant la lectura: comentem el vocabulari i seleccionem les idees rellevants.

Després de la lectura: Contestem les preguntes que proposa el llibre del text, i afegim tres més.

1-Assenyala tres diferències que consideris més importants entre la teva forma de vida i la de Mulú?

2-Quines creus que són les causes principals d’aquestes diferències?

Text: Desigualtats econòmiques entre països del món : Un exemple ; L’aigua.

Mulú es una nena que viu a Níger ( Àfrica). Es lleva cada matí abans e despuntar el dia. Es col.loca damunt del cap un gibrell amb roba bruta, agafa dos càntirs i camina vuit quilòmetres fins a arribar al riu més proper. Allà hi renta la roba, omple els càntirs d’aigua i torna a casa. Fer aquestes tasques li representa un temps diari de quatre hores.

Un cop a casa, filtra l’aigua i la distribueix en tres parts: en un recipient hi posa l’aigua per beure, en un altre la que s’utilitza per cuinar i en un altre l’aigua per rentar-se.

L’aigua destinada per beure i cuinar ha de ser bullida, per eliminar-ne bacteris i microbis. El total d’aigua consumida en un dia no arriba als 20 litres.

Per a Mulú disposar de l’aigua indispensable per a la supervivència és l’esforç més important, en temps i energia que fa durant el dia.

8

Preguntes per dialogar i reflexionar , després de la lectura.

3- Com creus que es podria resoldre el problema de l’aigua als països pobres?

4- Quines són les idees importants? Quines idees no sabia? 5- Que opino sobre el que diu el text?.

Activitat 9 –Descripció i interpretació de taules i gràfics . (pàg. 33 llibre de text)

Diàleg: P-A Per a què serveix l’alumini? És un element important en les nostres vides? Fixem-nos en el gràfic circular.

-Ara comentarem la Taula de producció mundial d’alumini (1950-2000).

-Què vol dir primari i secundari a la taula? Com evolucionen aquestes produccions?

Per què? ( a través del diàleg es va acostant les interpretacions, conduint-les)

9

Activitat 10 - A partir del que hem parlat i de la lectura dels textos, elaborem entre tots, un text interpretatiu, seguint l’esquema de la pauta:

Pautes per a fer Criteris per valorar: està bé si....

1. Presentació 1.1. Consta l’espai i el tema del gràfic (localització geogràfica). 1.2. Es cita el context representat (identificació temporal) 1.3. Identifica el tipus de gràfic, de dades utilitzades, etc..

2. Continguts de la descripció

2.1- Les variables seleccionades són les pertinents 2.2- S’indica la relació (nº, %) entre els valors (alt, baix) . 2.3- S’utilitza adequadament el vocabulari.

3. Organització del text 3.1- L’estructura del text és ordenada i complerta: presentació, desenvolupament i conclusió 3.2- S’utilitzen bé els connectors. 3.3- Els temps dels verbs són els adequats

4. Aspectes formals 4.1. La presentació i l’ortografia és correcta.

Adaptat a partir de la proposta de D.Quinquer.Aprendre CCSS i Experimentals. (2006) Àrea de Llengua i cohesió Social. D. Ensenyament)

Exemple de text:

Presentació: El gràfic presenta un diagrama circular de les diverses utilitats que té l’alumni en l’actualitat:

Descripció : Observem com el 38% de la utilització és destina a aplicacions elèctriques (maquinària, cables...)

El 30% de l’alumnini que es consumeix es dedica a la fabricació de vehicles e transport ( avions, cotxes...)

El 20% de la producció va destinat a l’elaboració d’embalatges ( llaunes, paper d’alumni...). Finalment, un 12% es dedica a la fabricació de productes per a la construcció (planxes, marcs de finestres, etc..).

Conclusió: Com podem veure l’alumini és un producte molt utilitzat, s’obté de la bauxita un mineral que es troba en alguns països pobres com Jamaica, on els EEUU, controlen l’explotació des de els anys setanta. Les exportacions de mineral representen el 50% dels productes de Jamaica i en canvi, l’explotació del mineral només dona feina a l’1% de la població, i la major part dels beneficis se’ls emporta la companyia internacional que explota el mineral.

L’exemple de la bauxita és comú a molts altres recursos dels països pobres, que no tenen la tecnologia i el capital suficient per explotar-los i per tant reben pocs beneficis de l’extracció i explotació d’aquests recursos en benefici de les empreses dels països rics. Això suposa que aquests països mai podran sortir de la seva pobresa si les relacions d’intercanvi desigual no varien.

10

3- Els Impactes ambientals: 3.1- A l’aigua 3.2- A l’aire i la vegetació. Activitat 11- Explicació-diàleg de la professora i esquema a la pissarra. Activitat 12-Treballem l’explicació . Tal com has estudiat a llengua un text explicatiu té com a funció bàsica informar. Normalment un text explicatiu ens informa de:

Per què passa? Quines causes ho produeix? Per què és així? Ara llegirem el text La contaminació de l’aigua i tractarem de fixar-nos en la seva estructura, per esbrinar si és un text explicatiu. Recorda que

La majoria de textos explicatius s’organitzen en 3 parts:

• introducció que presenta tema i punt vista autor.

• Cos de l’explicació on s’insisteix en les relacions entre les idees i sobretot, relacions amb informacions prèvies.

• conclusions que donen visió conjunt.

• Característiques gramaticals:

• Destaquen els connectors que introdueixen explicacions o exemples, es a dir, per tant… o que expressen les relacions –per contra, en conseqüència…els que ordenen el text en primer lloc, d’una banda…, els que expresen causa, conseqüència o finalitat ( per què, per això, per tant….)

Activitat 13- Llegiu en parelles el text : La contaminació de l’aigua del mar. Després ompliu la graella amb la informació del text. Què és? Per què passa? On passa? Hi ha solució?

Activitat 14- Ara farem el mateix amb la lectura: L ’impacte ambiental sobre l’aire i Els problemes de la contamina ció atmosfèrica.

11

Activitat 15-Treballem la Justificació a partir del text: La Desforestació: Causes i conseqüències. - Primer de tot, llegirem la lectura omplirem l’esquema contestant les preguntes. Què és?

(definició)

què passa?

(explicació)

Per què passa?

(justificació)

Hi ha solució?

(Argumentació)

Què hem fet? Com hem organitzat la informació? Per què l’hem organitzat així? (La professora explica la relació entre la interpretació d’un fet i la teoria científica, per tal que puguin entendre com es construeix el coneixement i posa altres exemples de interpretacions a la vida real i a les diverses ciències). Activitat 16 - Ara, a partir del que hem treballat i del que hem vist al documental “Una veritat Incòmoda” registrarem les raons que dona “Al Gore” sobre el que és i per què creu que s’està produint “El canvi Climàtic” Fet, o fenomen observat Idea o teoria defensada sobre

El canvi climàtic.

Justificació

Temperatures

Efectes en glaciars

Comportament animals

Es comenta els resultats amb tota la classe i en base al que saben i han vist en el documental, es planteja si és una teoria amb la que tothom està d’acord i per què? La idea que volem destacar és que fins ara no tothom considerava que els efectes observats fossin suficients per parlar de canvi climàtic i explicar en què es basaven aquestes argumentacions, per exemple:

-La terra ha viscut altres moments de canvis en les temperatures ( Ex. Glaciacions)

Cercar entre tots altres arguments i contraarguments a la interpretació-justificació que apareix al documental i comentar-les.

12

Finalment es planteja un debat: en base al que sabem avui, es pot parlar de “Canvi Climàtic” ? Per a treballar el debat se’ls proposa elaborar prèviament un mapa o esquema d’arguments: IDEES ARGUMENTS PROVES

Activitats de Síntesi 4, estructuració, aplicació i reflexió de la Unitat:

Activitat 16- Elabora un text explicatiu sobre Els impactes ambientals a Catalunya i a Espanya, a partir de les informacions treballades a classe, també Pots utilitzar la informació del llibre. Activitat 17- Selecciona els 10 conceptes que consideris més importants d’aquest tema i elabora la definició. Activitat 18- En grup: Feu una campanya de sensibilització de la població sobre alguns de les temes i problemes tractats en aquesta unitat: per exemple: la prevenció d’incendis forestals, la necessitat de reciclar, de tenir cura del consum d’aigua, etc.. Activitat 19- En grup: Elabora 5 activitats sobre aquest tema que podrien sortir a l’exàmen. Activitat 20- Reflexioneu i doneu la vostra opinió sobre almenys 3 dels temes que hem après en aquesta unitat. Per exemple: - Hem après que els recursos són limitats i que cal... - Això m’ha fet canviar la meva idea/ els meus hàbits en..... - He tingut dificultats per entendre..... per què...... - Hauré de repassar el tema .............per què no recordo............ - Per preparar el tema estudiaré...........i també.........................

4 A més de les activitats proposades per al treball de competències comunicatives, també es fan altres activitats proposades i seleccionades del llibre de text ( a classe i a casa) .

13

ACTIVITATS DESTACADES: 1- Conèixer els nostres barris. Context: Unitat 5: Un lloc anomenat ciutat. Unitat 6: Les ciutats a Espanya i Catalunya. Metodologia: Treball per grups.

14

Conèixer els nostres barris: Formem equips de ¾ persones que viuen al mateix barri. Presentació dels membres:

- Parleu una mica de com sou, les vostres aficions, el que voleu fer en el futur, les dificultats que hi trobeu, etc..

Com és el vostre barri? - Parleu entre vosaltres de com és: 1- L'AMBIENT SOCIAL 2- ELS EDIFICIS 3- LES ACTIVITATS:laborals,esportives,culturals etc... 4- ELS TRANSPORTS a) És un espai de la ciutat ben comunicat? per què? b) Indiqueu els mitjans de transport i línies que el comuniquen amb altres indrets de Terrassa. c) Creus que són suficients? que hi canviaríeu? Com us agradaria que fos el vostre barri? 5- Quines coses milloraríeu o canviaríeu? Fer conèixer el barri als companys 6- A partir del que heu parlat, elaboreu un guió- Escrit, per explicar a la classe com és el vostre Barri. Per a fer-ho podeu incloure fotografies, Plànols i altres informacions que creieu Rellevant.

7-Entre tots prepareu un itinerari pels llocs més interessants i representatius del vostre barri. Després de la visita. Després d'haver observat en els itineraris una part d'aquesta zona de Terrassa, debatrem sobre algunes qüestions: 1- L'AMBIENT SOCIAL: A) Quines són les vostres impressions de la visita a aquest barri? B) Com és la gent que viu i circula per aquestes zones? Els trobes semblants als veïns del teu barri? per què? C) Estableix alguna tipologia de la gent que has vist durant els itineraris. Ex. Edat, treballadors de, turistes... Completa-la amb alguna característica personalitzada d'aquesta observació.

15

2- ELS EDIFICIS: a)- T’agradaria viure en aquesta zona? per què? b)- Com són els habitatges? com te’ls imagines de dins? c)- Creus que gaudiran dels serveis necessaris? per què? d)- Creus que caldria enderrocar alguns d’aquests edificis i construir-ne de nous perquè la gent hi visqués millor? 3- LES ACTIVITATS: a) Quines activitats, laborals, culturals etc... has observat que s’incloguin en aquesta zona. Fes una enumeració. b) Et sembla bé la ubicació d’aquestes activitats en aquesta zona de Terrassa? per què? 4- ELS TRANSPORTS a) Es un espai de la ciutat ben comunicat? per què? b) Indica els mitjans de transport i línies que comuniquen aquesta zona amb altres indrets de Terrassa. c) Creus que són suficients? que hi canviaries?

16

2-Els Camps de Concentració. Objectius: -Conèixer que va suposar el Nazisme i els camps de concentració. -Visualitzar l’exposició, i treballar el dossier de la visita. - Reflexionar sobre els efectes de la intolerància, el racisme i la violència en la història i en els nostres dies.

DOSSIER PER TREBALLAR A CLASSE:

ACTIVITATS PRÈVIES. (Diàleg d’exploració a la classe, a partir del que saben el professor pot anar canalitzant les respostes).

1-Heu sentit parlar dels camps de Concentració? Què és un camp de concentració?

2-Què és el feixisme? i el Nazisme?

3-Quan és van originar aquestes ideologies? Per què creieu que es van crear?

4-Heu vist alguna pel·lícula o coneixeu algun llibre que en parli d’aquests temes?

5-Existeixen avui els camps de concentració, o són una cosa del passat? Creieu que

cal recordar el que va passar? Per què?

6-El fanatisme i la intolerància, han deixat d’existir? Com es manifesten?

Què caldria fer?

17

TEXT EXPLICATIU: IDEES-EIX

(Informació per a llegir o per a explicar a la classe)

1-EL CONTEXT HISTÒRIC : L’ALEMANYA NAZI.

El Nazisme, és una ideologia totalitària( com el feixisme) que es va desenvolupar a Alemanya entre els anys trenta i quaranta del S.XX. El Nazisme esdevé una ideologia d’Estat quan Adolf Hitler arriba al poder, i imposa una Dictadura. Tots els partits polítics i sindicats queden fora de la Llei i són perseguits, doncs només podia haver un partit, el nazi. Aquest partit i els seus seguidors, mantenien que la “raça” ària era superior a les altres, i per tant tenien dret a dominar la resta de persones i països. Així van crear una societat jerarquitzada i discriminatòria, on es van perseguir les persones considerades de races i ètnies inferiors com els jueus i els gitanos; però també totes les persones que no estaven d’acord amb les seves idees polítiques o religioses: demòcrates, socialistes, comunistes, etc…També van perseguir els homosexuals i les persones de religions diversa a la pròpia, com els testimonis de Jehovà. En el seu llibre: “Mein Kampf” (Mi lucha), Adolf Hitler explica la seva ideologia antisemita i també la forma d’organitzar l’Estat Nazi, que posaria en pràctica, a partir de 1933, quan va aconseguir ser anomenat canceller. Poc després es proclamaria Fürer ( líder, “caudillo”).

Hitler va controlar tota la vida dels alemanys a través de l’educació dels joves i de la repressió dels adults. Per exemple els nois i noies estaven obligats a rebre una educació física gairebé militar, i es van prohibir els matrimonis entre els alemanys “aris” i altres ètnies considerades inferiors, com els jueus, a qui s’obligava portar un distintiu amb l’estrella de David, per tal de discriminar-los i humiliar-los públicament.

En poc temps la política estatal nazi va organitzar una segregació ètnica i religiosa que es va concretar en la creació de Ghettos5. Eren barris o districtes urbans tancats, en els que es va forçar a viure la població jueva, en condicions miserables. Durant el període de la II Guerra mundial, els nazis van crear més de 400 ghettos. Aquests, eren tancats amb murs i reixes. Esdevingueren llocs superpoblats, i insalubres, mancaven els aliments i els serveis de tot tipus. La mortalitat era molt alta, especialment entre les persones ancianes i els nens. A través de propaganda de mentides, i de repressió, va aconseguir que la gent odiés als jueus, però també a totes les persones que els nazis odiaven. En definitiva, va aconseguir que la gent no pensés en elles com a persones, sinó com a enemics que calia controlar i “exterminar”. A partir de 1942, l’Estat Nazi, optà per la “solució final”, és a dir l’extermini sistemàtic de jueus, i aleshores van destruir els ghettos, assassinant i deportant sistemàticament les seves poblacions als camps de concentració i extermini.

5 El nom prové del barri jueu de Venecia, establert a 1516.

18

2- ELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ.

Els camps de concentració a Alemanya, es van començar a construir poc després del nomenament de Hitler con a canceller, el control es va encomanar a les SS, un tipus de policia , que igual que la GESTAPO (policia política) imposaven terror a la població. Els camps estaven destinats als jueus i a tots els que s’oposaven al nazisme, per això durant la II Guerra mundial, els camps de concentració es van anar omplint de persones procedents de tots els països ocupats per les tropes alemanyes.

Els camps, complien dos objectius principals: cobrir les necessitats de ma d’obra de l’Estat, a través del treball forçat dels presoners i eliminar el enemics i les races considerades inferiors. Els camps més importants, per raons estratègiques o militars, dins i fòra d’Alemanya foren el d’Auschwitz, Mauthausen, Dachau, Sachgenhausen, i el de Ravensbrück, destinat a les dones i nens. Tots els camps a més dels barracons dels presoners tenía moltes altres dependències i instal.lacions industrials on es forçava a treballar les persones per a indústria alemanya. També hi havía cambres de gas, forns crematoris i “infermeries” on entre altres coses, es feien experiments amb els deportats. Els mètodes d’explotació o d’extermini eren diversos treballs forçats a les canteres, les dutxes i cambres de gas, afusellaments, la forca, extracció de sang, experiments mèdics, etc...però molts van morir de fam, o de cansament, i també per les malalties més diverses, ja que no se’ls tractava quan estaven malalts, ni se’ls deixava reposar, també eren freqüents els suïcidis de les persones que no podien suportar aquells horrors. Els deportats arribaven als camps i eren rebuts violentament pels funcionaris de la SS i els seus gossos. Els feien formar per tal de fer la “tria” d’aquells que serien exterminats directament o bé dels que utilitzarien com a mà d’obra esclava. Un cop despullats de la roba i tot el seu equipatge els rasuraven tot els cos i tot seguit els enviaven a les dutxes on els banyaven amb aigua gelada o bé bullent, els desinfectaven i els inscrivien amb els seu número que a partir d’ara substituiria el seu nom. Els vestien amb l’uniforme acompanyat d’un braçalet amb la inscripció “idiota” si es tractava de persones amb malalties mentals, o bé un triangle de color cosit a l’uniforme segons la categoria per la que arribaven al camp. Per exemple el groc, identificava a les persones jueves, el vermell els presoners polítics, el verd per als presos comuns, etc... un presoner podia dur més d’un triangle en cas de pertànyer a dos de les classificacions que es feien. 3-EL CAMP DE CONCENTRACIÓ DE RAVENSBRüCK

Es va crear l’any 1938, al poble de Ravensbrück ( a 90 km de Berlin), al nord d’Alemanya. En la construcció van participar els presoners del camp de Sachsenhausen. En principi aquest camp va ser creat per a detenir dones considerades perilloses pel règim nazista, a causa de la seva militància en algun partit polític contrari al règim. A mesura que anaven passant els anys, es va omplir de dones arribades de tota Europa. Va arribar a tenir 130.000 internes de les quals només van sobreviure 40.000 dones. Les seves carcelleres eren dones que formaven part de les SS, i tenien el control absolut al camp.

19

Com els altres camps constava de subcamps on es duien a terme els treballs forçats centrats en l’agricultura i en la indústria. Hi havia a més els barracons de les deportades, les cambres de gas, les dutxes, la infermeria (on es feien els experiments de tot tipus, i en especial els genètics), i altres dependències pensades per a la tortura permanent de les deportades. Havia a més, una secció especial la Uckermark on ingressaven a lesbianes, dones prostitutes, filles de mare soltera, o de pare alcohòlic, etc...

Els nens massa petits, que no eren aptes per a treballar, se’ls matava només arribar al camp, a les dones embarassades se les obligava a avortar o un cop havien tingut la criatura se la prenien... Només els nens d’origen “ari” eren enregistrats al camp, encara que no els donava cap tipus d’aliment especial ni a ells ni a les mares. El sofriment d’aquestes dones i mares en veure patir i morir els seus fills, era terrible, i només la solidaritat entre elles, va permetre que algunes poguessin sobreviure a l’horror. En alguns casos, el temps va jugar al seu favor...Alemanya perdia la Guerra, i com en altres camps el que van trobar els soldats que els alliberaren va ser...terrible! Aquest camp va ser alliberat per les tropes soviètiques l’abril de 1945, però la tornada a la vida normal no va ser gens fàcil per a aquelles persones supervivents, tot i que almenys havien conservat la vida. Per saber més: Roig, M. “Els catalans als camps de concentració nazis” (1978). Toran, R. “Vida i mort dels republicans als camps nazis” “ “ “Los campos de concentración nazis”. “ “ “Palabras contra el olvido”. Ravensbrück, l´infern de les dones (Ravensbrück, el infierno de las mujeres) de Montse Armengou y Ricard Belis, Documental, España, 2005, DVD, 45´, vose.

20

GUIA PER A TREBALLAR LA VISITA.

1-Rostres i paraules -Observa les fotografies, tria la que més t’hagi cridat l’atenció i explica per què. 2- Guerra d’Espanya i exili.

-Després de mirar la informació i les fotografies que s’exposen. Reconstrueix la història de les dones que van passar per aquesta situació. Com es debíen sentir en haver de marxar del seu país vers un país estranger, després d’haver perdut la guerra. -Intenta posar-te al seu lloc, què sentiries, com afrontaries aquestes circumstàncies? 3- De la resistència als camps.

-Què era la resistència? Per què lluitaven contra els alemanys les persones que hi formaven part? Creus que ho faries tu, en aquestes circumstàncies? Per què?

4.- El camp de Ravensbrück.

-Descriu, a través de les imatges i de la informació que tens, com era el camp de concentració de Ravensbrück . Et sembla que era un bon lloc per a viure, o per a sobreviure? Per què? 5.- Les deportades. -Com era la vida diaria dels presoners en un camp de concentració, en aquest cas de les dones que vivien a Ravensbruck. Et sembla una forma de vida humana? Per què? 6.- El final de Ravensbrück. -El final dels camps de concentració, van lligats al final de la II Guerra Mundial i de la derrota de l’alemanya nazi. Ara que saps més coses sobre aquesta forma d’Estat, què en penses? Què hagués passat si Alemanya hagués guanyat la Guerra? 7-Recordar, commemorar. ( Reflexiona per escrit).

- Fes una redacció explicant la teva impressió personal sobre la exposició. (Et suggerim una sèrie de preguntes que t’ajudaran a fer el teu escrit) Què sabíes i què desconeixíes? Creus que la gent ha de conèixer el que va passar i per què va passar? Penses que d’aquesta manera es pot evitar que torni a repetir-se unes circumstàncies com les que has observat? Per què? Creus que la violència i la intolerància i la discriminació es van acabar a la II Guerra Mundial? Què podem fer en la nostra vida diaria i en el nostre entorn per què no creixí la intolerancia, la violencia i la discriminació entre els éssers humans?

21

3-LA DIETA MEDITERRÀNIA . Context Activitat: Jornades Les escoles de la Unesco.Projecte Mediterrània. L’equip de Professors de CCSS de 3r acordem treballar aquesta activitat Introducció: L’activitat que proposem per als nostres alumnes de 3r, és conèixer que és la dieta mediterrània i verificar si els nostres hàbits de consum s’ajusten a aquesta. Tanmateix volem aprofitar l’experiència per compartir l’experiència i tradició gastronòmica dels diversos països d’on procedeixen, especialment aquells lligats a l’entorn mediterràni. Volem també incidir en la proliferació de dietes “fast food “ poc saludables i favorables als desequilibris nutricionals i de pes. Partim per tant de l’observació i registre de la dieta habitual durant una setmana, i a partir d’aquí establirem les aproximacions o desviacions del que suposa la dieta mediterrània. Objectius:

1- Diferenciar entre aliment i nutrient. 2- Reconèixer els diferents grups d’aliments i els nutrients que aporten. 3- Identificar diferents tipus d’aliment i reconèixer a quin grup pertanyen. 4- Identificar els aliments característics de la dieta mediterrània. 5- Establir les particularitats geogràfiques, ètniques i socials d’aquesta

dieta. 6- Reflexionar sobre els nostres hàbits de consum i la incidència que tenen

en la nostra vida. 7- Elaborar diversos tipus de registre de la informació recollida: gràfics,

fotografías, mapes, etc…

ACTIVITATS: -Recollir dades i elaboració de treball sobre la nostra dieta. -Analitzar i reflexionar sobre les claus de una bona alimentació basada en la dieta Mediterrània. -Elaboració d’una presentació a partir de les dades recollides.

1- Elabora un quadre setmanal i anota el que menges cada dia: Dill. Dm. Dimc. Dij. Div. Dis. Diu.

esmorzar dinar berenar sopar També he menjat

22

2- Indica quins aliments de la dieta mediterrània, consumeixes cada dia. Hi ha algú que no consumeixis mai. Per què?

? 3-Descriu la recepta d’un plat típic del teu país. Reconeix quins elements de la dieta mediterrània formen part dels seus ingredients. 4-Taller de cuina. De tots els plats que hem recollit, quins t’agradaria cuinar ?Quins productes necessitem ?On els podem trobar ? Com és preparen? Recepta. 5- Activitat de posada en comú, anàlisi i reflexió del que mengem. INFORME DEL BUIDAT D’INFORMACIÓ I DEBAT . La majoria de l’alumnat no fa un bon esmorzar. Surten de casa sense haver ingerit gairebé res. En alguns casos prenen llet amb galetes, o cereals. A mig matí habitualment indiquen que fan un entrepà, generalment amb embutits o formatges. També mencionen el paté ó foigras. Més del 50% indica que consumeix bollería en aquest àpat. També es complementa amb”snacks” : patates fregides, blat de moro, pipes, etc... La mateixa pauta es repeteix als berenars, tot i que la bollería i els “snacks” guanyen percentatge a l’entrepà del matí (60%). La fruita no està gaire present en aquests àpats, només alguns prenen sucs envasats. El dinar és l’àpat més complet i més divers: combinen llegums, arròs, pasta, i només en algunes ocasions verdura i ensalada. Com a segons plats en aquests àpat els productes bàsics són la carn de diverses varietats: aviram, vedella, xai, i els ous. Gairebé ningú inclou el peix que apareix en un percentatge molt petit (5%). Els productes més reflectits són calamar, sèpia, gambés, front a altres espècies marines. De postres, s’inclouen algunes fruites: taronges, platans, mandarines, i derivats làctis: iogurt, natilles... Tot i així alguns/es alumnes indiquen que mengen entrepà per dinar algun dia, i ocasionalment que no mengen aquell dia perquè no tenen gana. En els sopars s’indiquen entrepà, pizza, en alguns casos. Inclouen plats senzills com bisteck amb patates, pollastre, hamburguesa, croquetes, ensalada, en algun cas verdura, i ous fregits. En el sopar predominen els fregits, i com hem dit gairebé no s’inclou el peix. En els postres es repeteix la pauta de les fruites assenyalades i dels làctis. La majoria indica el consum d’aliments tipus “Snacks” entre mitja tarda i vespre.

23

En la posada en comú van comentar els hàbits saludables, i la necessitat d’ingerir més productes vegetals i peix,i menys amb greixos saturats com les patates fregides. També van parlar de l’efecte de cada aliment sobre el cos, i especialment la bondat dels productes de la dieta mediterrània sobre el sistema circulatori, i el metabolisme, per tal d’evitar l’obesitat. Aquest tema els preocupa bastant, però té més atracció la pauta alimentaria que segueixen, van parlar dels “pros” i “contres” de les dietes “descontrolades”, de la necessitat de seguir una pauta d’exercici i activitat diària per mantenir la salut i el pes, i d’alguns aliments que ajuden com per exemple la poma. PLATS MEDITERRÀNIS TRIATS PER L’ALUMNAT. Macarrons bolonyesa. Spaguettis Napolitana o bolonyesa. Arròs a la Cubana. Tagine de carn i verdures. Ous ranxera. Cus-cus. Cigrons amb bacallà. Llenties cuinades.

24

4-QUADERN DE VACANCES 3r : Has acabat el curs i tens ganes de descansar, xerrar i sortir amb els amics… i tot un seguit de coses que a l’hivern no fas tant sovint, com veure la tele, llegir, connectar-te a internet, etc... Doncs bé et proposo un quadern d’estiu en el que podràs fer tot això, però traient utilitat per a la teva formació, per què a l’estiu també s’aprèn encara que d’una altra forma. Es tracta de que continuïs treballant el pensament, el raonament, la lectura i la forma d’expressar-te, tant per escrit com oralment. En primer lloc, prepara una llibreta on vagis registrant tot els exercicis que et proposaré, pots fer servir fulls, però recorda posar les dates per no despistar-te, i posa’ls sempre en una carpeta quan acabis, per a que no es perdin. 1r Exercici- LA NOTICIA DE LA SETMANA. Cada setmana has d’explicar al teu quadern una notícia que t’hagi cridat l’atenció, pot ser local, de Terrassa, o de fòra. Després d’explicar-la, dona la teva opinió, i justifica per què t’ha cridat l’atenció. També has de dir si és una notícia de tipus social ( una festa), esportiva, política, relacionada amb la natura, amb la geografia, etc... 2n Exercici- ELS MILLORS ANUNCIS I ELS PITJORS. Prepara en el teu quadern un quadre o esquema que reculli els anuncis que més t’han impactat positiva o negativament. Seguint un esquema semblant a aquest: Producte que anuncia i marca: Durada de l’anunci: Què veiem? Què escoltem? Explica els personatges i objectes que apareixen. Els colors que destaquen, els plans cinematogràfics que hi ha: primer pla, pla general, de detall, etc... Els trucs o efectes que observes. Els eslògans, com per exemple “por que yo lo valgo”. El tipus de música que apareix, és original de l’anunci o l’adaptació d’una cançó? Què sensacions comunica la imatge, i la música? Explicació del argument. A quin públic s’adreça? Quins valors transmet? Compraries el producte? Per què? .

25

3r Exercici- ELS PROGRAMES DE LA TELE , que més m’a graden. Selecciona un programa i explica: Nom del programa: Dia i hora d’emissió: Tipus de programa: musical, documental, entreteniment, cine.... Descripció del programa. Per què m’agrada? (argumenta) 4r Exercici- EL MEUS JOCS FAVORITS. Fes la descripció de 2 jocs (multimèdia) que t’agradin indicant les característiques, i la forma de jugar. Pots seguir aquestes pautes. Nom del joc: Format i suport on es juga: Ex. Tarja, disc.../ per a la play, mòbil... En què consisteix el joc? (com es juga, quines són les regles, com es guanya o es perd..) Per què m’agrada? Quan de temps hi dedico? Quines habilitats en fa desenvolupar? (ex. Atenció, pensament, destresa manual...) 5è Exercici- LES MEVES LECTURES FAVORITES. Tria 2 llibres per a llegir durant aquest estiu ( poden ser còmics, novel.les o altre gènere, l’important és que t’agradi). Fes una fitxa seguint aquestes pautes: Autor i Títol: Tema i argument del llibre: Gènere: (ex. Còmic, novel.la d’aventures...) Personatges més importants. Capítols més interessants. Opinió personal sobre el llibre, en la que expliquis què has après d’aquesta lectura.

26

6è Exercici- NAVEGANT PER INTERNET.

Si no tens connexió a casa, pots quedar amb amics per fer aquests exercicis. En primer lloc cerca la pàgina del portal Edu365 ( segur que tens nombre d’usuari i contrasenya de l’Institut) si no pots quedar amb algú que en tingui: La pàgina és www.edu365.cat/eso, veuràs una sèrie de temes interessants que pots fer si vols, però et demano que vagis a: 1- “preguntes amb resposta” i seleccionis 5 conceptes per reproduir al teu quadern: Ex. PNB, TN, TM, etc..., així repassaràs alguns conceptes que hem fet a classe. 2- Entra a l’apartat mapes interactius, és un joc per repassar mapes fent puzzles divertits; pots triar el nivell de dificultat, comença per 1. Controla el temps i els punts que obtens en cada nivell, i posa-ho a la llibreta. Repassa especialment els puzzles de les Comarques de Catalunya, les províncies d’Espanya, i els Països d’Europa. 3- Després pots repassar els països dels altres continents: Àfrica, Ásia, Amèrica, Oceania. 4-Dona la teva opinió sobre aquesta forma d’aprendre: a) Què t’ha semblat el joc? b) quins mapes t’han costat fer més? Per què? c) Creus que és una bona forma d’aprendre geografía? Per què? 5- Des de l’Edu 365, o en la pàgina http://europa.eu/index_es.htm, pots repassar i conèixer moltes coses interessants d’Europa. Després de navegar per tota la pàgina contesta: a) Què has descobert de la U.E. que no sabies? b) El que t’ha agradat més de la pàgina i dels continguts. 7è Exercici- Entra 6- En la pàgina http://wwwguiadelmundo.org.uy/cd/index.html. També pots entrar des de el portal Edu365 (CCSS-enllaços interessants).

1- De l’apartat TEMES, tria 3 dels que més t’interessin Ex. Canvi climàtic.

Llegeix la informació que dóna i fes un resum, exposant la teva opinió. 7- Ara pots buscar tu mateix una pàgina web interessant, i explicar el contingut i per què et sembla útil o interessant. 8- Per acabar pots fer una redacció personal sobre el teu estiu, que inclogui alguna/es activitats interessants i vivències personals, familiars de Terrassa, o d’un altre lloc que hagis visitat. Bon estiu, fins setembre!

27

3- Resum dels registres d’observació : En les proves diagnostiques inicials efectuades al grup, vaig detectar una sèrie de mancances comunes com: -La manca d’interés vers l’aprenentatge en general, i de la matèria en particular. La manca d’hàbits d’atenció, comportament i respecte entre els companys i davant la figura del profesor/a. -La manca de control sobre les habilitats cognitivo-lingüístiques, en especial la lectura i l’escriptura, però també la comprensió de missatges orals, i en general un pensament molt superficial i immadur per al nivell i l’edat de la majoria de l’alumnat. Per tant, vaig pensar que a més del treball en les habilitats cognitivolingüístiques per al desenvolupament del programa de 3r de CCSS, calia incidir també en els aspectes conductuals, d’hàbits de treball i motivació escolar, per a poder crear un clima d’aula favorable a l’aprenentatge. En els primers dies de classe van dialogar, pactar i pautar unes normes de funcionament i treball, així com crear un clima de classe en el que tots ens poguessin sentir bé. Aquesta ha estat una “batalla” constant al llarg de tot el curs, però els seus efectes s’han anat apreciant progressivament, aconseguint un clima cada cop més respectuós i relaxant entre ells i amb mi. Val a dir que malgrat alguns moments tensos, especialment els dilluns quan tenien a classe els companys de l’aula oberta, he pogut mantenir el control sense recórrer a expulsions a l’aula de castigats, excepte en comptades ocasions, 3 alumnes durant el primer trimestre. Tampoc he deixat que es produïssin situacions violentes o d’enfrontament entre alguns alumnes (malgrat les contínues provocacions de 2 d’aquests alumnes de l’aula oberta), com s’han produït amb altres companys i matèries. Observacions de l’evolució del grup : A Classe de CCSS, després del primer mes, el clima de convivència del grup ha millorat, especialment els dies en què no ens visitaven els alumnes de l’aula oberta. Tot i alguns alts i baixos, aquests alumnes s’han anat integrant. Sobre el tema d’hàbits d’assistència i treball, hem millorat força, només un parell d’alumnes falten sistemàticament a les 8 del matí. El tema també es treballa des de tutoria i amb la resta de companys que tenen el mateix problema. En general presenten menys dificultats en les activitats mecàniques i costa bastant passar del raonament oral a la transposició escrita, on necessiten molt suport per a acabar les feines, i cal estar-hi molt a sobre per a que les acabin i les presentin correctament.

28

El nivell de lectura en conjunt està millorant, especialment els que el treballen una mica a casa. Posen moltes excuses per fer-ho, però tot i així van entenent i interpretant millor els textos que treballem a classe. En la cooperació i el respecte entre ells, continuen havent reticències a treballar o seure amb alguns/es companys/es. Quan específicament els convido a fer-ho, ho fan de mala gana, i en la pròxima ocasió tracten de tornar a posar-se amb els seus amics/gues. Les produccions escrites, van millorant i es nota en les respostes a les proves, encara que hi ha alguns nois que encara no acaben de connctar el que s’ha treballat amb les respostes de les proves de l’avaluació. En les entrevistes individuals per revisar les proves miro d’esbrinar per què passa les respostes acostumen a ser de atribució de incompetència:

- Jo no ho entenc, no ho se fer, em canso, no se m’acudeix, no retinc les coses, etc...

- Alguns també atribueixen a la manca d’esforç i de treball a casa, i en algun cas que no estaven prou atents a la classe.

En funció d’això i a partir de les seves atribucions, he intentat orientar-les cap a la necessitat de treballar i esforçar-se més per aconseguir millorar i per tant “aprovar el curs”, orientant en cada cas uns plans de treball per a organitzar l’estudi, l’atenció a classe, l’atenció a la feina, la participació, la demanda d’ajut o d’orientació en el que no s’entén o no s’està segur, etc... La resposta depèn del caràcter i el perfil de cada alumne/a i també de es seves circumstàncies familiars. Hi ha qui creu i intenta fer-ho més que d’altres, però en general el fet de “percebre” que se’ls està donant suport funciona prou bé, encara que costa trencar la inèrcia i el rol adquirit de mal estudiant. Encara que molts companys pensen que no els importa gens les qualificacions, he pogut observar i comprovar com davant els bons resultats a les proves es produeix una “eufòria col.lectiva” i expressions com “mai havia pensat que pogués aprovar les socials” i en general, encara que hi ha alguna excepció, es veuen poc a poc més interessats a les classes, més confiats i participatius. Opinions del EDE de 3r. En les primeres reunions, quan es parlava d’aquest grup era “l’hecatombe”, no tenien ni els coneixements ni la maduresa per estar a 3r, exceptuant alguns casos. El comportament a l’aula era infantil i disruptiu, etc... Però en conjunt al llarg del trimestre gairebé tothom ha anat constatant com l’adaptació feta des de cada matèria ha fet canviar el clima d’aula i també d’interès i els resultats de l’alumnat. Tot i que hi ha algunes matèries on no sembla produir-se una millora, com anglès i matemàtiques. En general el professorat observa que hi ha una part de l’alumnat que està aprofitant molt bé l’adaptació i està avançant força i hi ha alguns casos en que no sembla haver la voluntat de millorar. Hi ha força coincidència entre els professors, però en alguns casos molt caracterials com D.M. hi ha disparitat

29

d’apreciació d’uns professors a altres i es nota molt el comportament de l’alumne en funció de la simpatia o antipatia que sent pel professor. Crec que en algun cas fins i tot caldria una mediació externa, des de tutoria, per solucionar els conflictes a l’aula. Els resultats de la primera avaluació en conjunt de les matèries i alumnat, superen les primeres expectatives. Respecte a CCSS, tot i les dificultats per a que treballin més, estic prou satisfeta de com van avançant en interès i comportament tenint en compte el baix nivell de partença. 2n. TRIMESTRE En general, el clima de treball i convivència del grup ha millorat, especialment a partir de la “desaparició” del Centre de dos dels alumnes de l’aula oberta. Sobre el tema d’hàbits d’assistència i treball, ha hagut alt i baixos amb alguns alumnes, més desestructurats familiarment. La resta del grup millorat força, encara que se’ls ha d’estar animant contínuament perquè comencen a notar el “pes del curs”. Durant el trimestre han fet els 16 anys i han decidit marxar a fer capacitació laboral 2 alumnes M.G i V. P. És una llàstima però són decisions familiars. El tema s’ha portat des de tutoria i Coordinació. També hem tingut dues noves incorporacions A.M. a qui l’EDE ha considerat treure de 3B, pel seu comportament i un noi nouvingut d’Equador que ha estat uns dies i finalment ha estat assignat a un altre grup de 3r. En general van adquirint confiança en les activitats de raonament i resolució de problemes, i també estant interioritzant bé passar del raonament oral a la transposició escrita. Encara els costa acabar les feines, i no són gaire autònoms, els costa valorar i regular la seva feina, però comencen a sentir admiració pels companys que treballen i presenten correctament les feines. És un canvi de model important. El nivell de lectura en conjunt, ha millorat força cada vegada entenem millor els textos proposats i també les instruccions de les activitats del llibre. Sembla que hi donen més importància que abans a la lectura, i ja és un pas! De tant en tant els faig notar com han millorat, i com milloraran si seguim prenent-nos les coses seriosament i practicant. Sembla que té el seu efecte en tots, sempre en funció de com és cadascú. Aquest trimestre, hem passat del treball amb parelles a la cooperació en grup. Ha costat que els grups arrenquessin, però el fet de proposar-los treballar sobre el seus barris ha estat un punt d’interès, encara que en general ningú valora el seu barri, i alguns abans de fer el treball fins i tot el menyspreava. La visita als barris ha estat un incentiu que en principi no estava previst, crec que l’elogi de les dues professores sobre les característiques i possibilitats dels barris els ha aixecat l’orgull i l’autoestima, ja que en la seva opinió, viure allà i no al centre era quelcom molt dolent. Al llarg de les classes hem tractat de

30

veure els avantatges en relació al centre, que consideren com “una frontera”, delimitada i expressada així a través d’un carrer. Crec que ha estat un encert treballar aquest punt, perquè si no no haurien sabut com els afectava aquest tema, ni haurien tingut la possibilitat de incidir en aquest sentit. L’Alumne A.M. ens crea alguns problemes de convivència, en haver arribat més tard no ha acabat d’entendre o d’assumir que aquí ningú no se insulta. Estic treballant en aquest sentit, però és difícil perquè fer el burleta, i posar malnoms a tothom és la seva carta de presentació i quan comença el seu estil es contagia als altres. També ha hagut algun incident amb la professora de reforç i en la sortida vaig haver de fer-lo tornar a l’Institut per enfrontar-se amb ella i faltar-li al respecte. Crec que la desaparició de V.P. amb actituts un xic xenofobas, ha fet que les altres noies integressim millor als i les alumnes rebutjats, en els treballs per parella i grup. A partir d’aquest treball del barri, algun i alguna alumna ha verbalitzat que quan es coneixen a les persones hom s’adona dels prejudicis que tenia i que eren opinions infundades. Un altra triomf! Aquest canvi d’actituts s’ha notat en que estan col.laborant més en prestar-se el llibre o el material i en el respecte entre ells, continuen havent reticències a treballar o sentar-se amb alguns/es companys/es, però les causes varien: Si em poso amb ell/a em distrec i parlo, o em molesta i m’emprenyo. Encara que ho intentem també costa que els grups siguin de nois i noies, la tendència és separar-se per gèneres i per grups d’ amics/gues. No hi ha però l’enfrontament de l’inici. Les produccions escrites, han millorat força, encara que depèn molt que el tema els interessi o no. En general es nota quan tenen clar un tema per què els escrits són més ben organitzats i expressats. Encara els falta saber regular-se, veure quan està bé o malament i de vegades identificar els dubtes per demanar ajuda. Comencen a tenir millor autoconcepte, i cada cop més atribueixen a la forma o quantitat d’esforç i d’estudi els resultats i també ha millorat en conjunt la connexió del treball fet i les respostes a les proves. En les entrevistes individuals per revisar les proves, va desapareixent l’atribució de incompetència, i en general accepten millor les propostes i suggeriments per millorar aquells aspectes individuals que més els perjudiquen. Opinions del EDE de 3r. En general les valoracions de l’alumnat que forma part de l’experiència ha millorat. El conjunt de professors se sent satisfet de com està funcionant l’adaptació a les seves matèries amb aquest alumnat, i del comportament en relació als altres grups de 3r que no estan funcionant tan bé. És parla també de com l’alumne A.M. està funcionant millor que en el grup de 3 B on va començant el curs i on no tenia possibilitats de aprovar. El comportament també ha millorat malgrat el seu caràcter.

31

Continua havent alguns problemes en la dinàmica del grup en front a algunes matèries i professors. En general funcionen millor quan es treballa en petit grup. Es comenta però la manca d’esforç i de treball que encara és una dificultat important i el desinterés d’alguns alumnes per a assistir a classe a les 8h del matí. En conjunt es van complint els objectius de l’adaptació, però es constata que el nivell de treball és baix. Es constata com hi ha casos molt satisfactoris dins del grup, especialment entre les noies. Hi ha força coincidència entre el professorat en aquesta valoració individual de l’alumnat del grup. També hi ha força unanimitat en la manca de voluntat de millora i comportament disruptiu d’alguns alumnes del grup, que estan esperant fer els anys per marxar i poder treballar, entretant l’opinió es general, molesten als seus companys, i cerquen la forma de “provocar” enfrontaments amb el professorat. Els resultats de la segona avaluació en conjunt de les matèries i alumnat, es manté dins els paràmetres de la primera. Els canvis més representatius, inclosos baixades i pujades de rendiment són a nivell individual. Respecte a CCSS, ha estat un trimestre molt intens, a força de insistir i estar-hi a sobre, hem aconseguit un ritme i una dinàmica de treball acceptable. També en aquesta matèria destaquen algunes individualitats, especialment en sentit bo. Segur que en un altre context, podrien avançar molt més amb aquestes persones. Em plantejo què podrien fer per estimular-les una mica més, de cara a que puguin arribar a un nivell més acceptable per a fer un 4r normal i amb condicions acceptables. 3r TRIMESTRE el clima de treball i convivència del grup és bo, tinc la sensació de que ara podrien començar de nou el curs, hi ha enteniment i es treballa bé, fins i tot estic sorpresa pels absentistes, que no falten com abans. Comentant-lo amb els companys tenen una opinió menys optimista, s’acosta el final de curs... Sigui com sigui el cas és que venen i participen, s’intenten posar al dia. Els dos són prou intel.ligents per superar el curs, però mantindran la voluntat de fer-ho? Els animo, dient que sigui quin sigui el resultat, el que fan i aprenen és per sempre. En la resta del grup, tot i funcionar bé es nota el “cansament” és difícil mantenir l’esforç sostingut, intento fer coses més actives, fer-los participar i decidir més i donar suport a l’esforç i al que hem aconseguit fins ara...No podem badar, falta poc... les consignes semblen mantenir la moral, al menys a classe. Hem aprofitat l’hora de reforç per a fer sessions conjuntes de debat sobre la globalització i els problemes que ells consideren més importants. Encara que han acabat parlant tots, la càmara ha desvirtuat una mica el debat, hi estaven massa pendents... També hi ha hagut una mica de abús de protagonisme,

32

encara que intentaven reconduir. La sensació és que si bé tenen idea del que és i significa en les nostres vides, es queden força a la superfície, tant en els avantatges com amb els inconvenients. Els costa passar de les coses personals i locals, i encara hi ha moltes opinions i visions que reflecteixen el que escolten en l’entorn i no han passat per una interiorització o contrast. Caldria treballar més en aquest sentit, però s’acosta la sortida del curs, el crèdit de síntesi i les avaluacions i recuperacions de cada matèria, no se si amb aquesta perspectiva podrem aprofundir una mica més en el raonament i debat. On més es nota la millora és en el nivell de lectura global, i també en la percepció i atribució que fan del que treballen i aprenen. Se’ls nota satisfets i donen més importància a tot el que fem, hi ha una relació molt bona entre ells, excepte alguna excepció puntual, fins i tot entre nois i noies, encara que no es pot dir que encara convisquin de igual a igual. Comencen a col.laborar i a donar-se suport els uns als altres. Fins i tot per a interessar-se o preocupar-se de si alguns dels companys que no han anat del tot bé al llarg del curs poden aprovar... Les produccions escrites van per bon camí, encara és nota força la dependència del tema i del moment, però hi ha més consciència i més interiorització en general del que és treballa i per què; agradi més o menys. Tampoc no hem avançat molt més en la regulació, els costa veure quan està bé o malament, pero són més capaços de verbalitzar els dubtes i les dificultats que hi troben, per demanar ajuda. En general ha millorat la connexió del treball fet i les respostes a les proves. En les entrevistes individuals intento que encarin el final de curs amb optimisme, confiant en el que han treballat i insistint en la idea de que han de pensar i planificar abans de contestar, tal com hem entrenat al llarg del curs, no han de veure les proves de manera traumàtica sinó com un repte per demostrar-se a ells mateixos que saben coses i són capaços de contestar-les tant bé com a classe fan, recordant i aplicant el mètode treballat, i demanant aclariments o ajuda si es bloquegen en alguna qüestió. També intento organitzar a alguns per afrontar el treball i l’estudi d’aquestes darreres setmanes, per tal de no deixar-se anar i no baixar la guàrdia o l’esforç. Ara, accepten bé les propostes, encara que hi ha qui ho té tant difícil per com ha anat el curs, que té por, però l’important és que veuen que treballant des de el principi, ara estarien en una situació més còmoda o tranquil.la, especialment els que han de fer algunes suficiències. Opinions del EDE de 3r. En general les valoracions de l’alumnat que forma part de l’experiència són bones. El professorat se sent satisfet de com ha funcionat l’adaptació a les seves matèries, i també del comportament. Si insisteix en que encara són una mica infantils i superficials però res a veure amb el principi de curs, i tampoc amb la resta de grups de 3r que no han funcionat ni respòs tan bé.

33

Alguns professors/es si han tingut problemes d’absentisme, especialment en dies d’exàmens d’altres matèries. Són estratègies equivocades però difícils de canviar, per que sempre pensen en l’última hora per estudiar. En general, l’opinió és que en conjunt s’han aconseguit els objectius de l’adaptació, i com hi ha casos que semblaven impossibles i han aconseguit molt bons nivells de l’inici a ara. Hi ha força coincidència entre el professorat en aquesta valoració individual de l’alumnat del grup. Model de registre d’observació Reunions EDE. OBSERVACIÓ : REUNIÓ TRASPÀS DE INFORMACIÓ DE L’EQUIP DOCENT DE 2n a 3r

Data: 3-9-2006 Hora: 10 h.

Assistents: Tots els professors i professores que imparteixen classe a 3D ESO, i representació professorat ED 2n Curs passat (tutors)

Lloc de la reunió: Biblioteca.

Descripció de la Reunió:

� S’inicia la reunió, La Coordinadora de 3r explica algunes qüestions pràctiques i passent al punt 1. Informació de les característiques de l’alumnat assignat a aquest grup i les raons d’assignació de l’ED de 2n.

El professor tutor d’aquest grup (nou en el centre) demana alguns aclariments i informacions. La coordinadora i resta professorat 2n responen. Es comenten algunes característiques i anècdotes del grup i de la distribució alguns alumnes grup aula oberta i aula d’acollida. S’informa també del dia i hora assignada per reunió ED 3r ( dimecres 12’45), i de la dinàmica prevista per primeres reunions i calendari de curs. S’informa també de com es farà l’activitat sobre l’acollida i les normes de convivència (elaborada per les professores de la comissió de convivència i disciplina), en els primers dies de classe, i l’assignació segons l’horari del professorat. S’acaba la reunió a les 12 h.

Observacions: Bona participació del professorat, ambient distès. S’intercanvien comentaris sobre la dificultat del grup, i la necessitat de fer una adaptació curricular . Es comenten els casos conductuals i les experiències de com tractar-los.

34

4-Instruments i bases d’orientació:

1-Registre: Lectura Expressiva Alumne SI/ No (0/10)

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

Vocalitza bé

Entona be (estructura frase)

Marca bé pauses i signes puntuació

Ritme adequat Velocitat correcta.

Observacions sessions: Alumne 1- comentaris i propostes. 2-Registre Evolució Lectura comprensiva: Alumne SI/ No (0/10)

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

Comprensió gral.

Comprensió/selecció

Comprensió/classificació

Comprensió/associació

Observacions sessions: Alumne 1- comentaris i propostes.

35

3-Calendari de lectures: Individual

Dia Temps Lectura: Resum: Dificultats:

Dia Temps Lectura: Resum: Dificultats:

4- Fitxa Registre d’observació aula. OBSERVACIÓ Aula :

Data: Hora:

Tema: Seqüència didàctica:

Absències:

Descripció de la seqüència: Incidents destacables:

Observacions:

36

5-Orientació per al treball i la valoració d’exposicions orals. Comuna a 3r.

37

6-Base orientació i seguiment alumnat aula oberta.

38

39

7- Mostra de la prova de suficiència comuna a tot l’alumnat de 3r.

40

41

8-Fitxa per al seguiment de l’alumnat.

ENTREVISTA data: Nom Alumne/a: Grup: Edat: data naixement: lloc: 1-Motius: 2- Aspectes tractats: 3- Informacions rellevants: 4- Acords:

9-Guió per a l’entrevista final 6

1- Què has après aquest curs a CCSS? 2- Creus que has millorat el teu nivell de lectura? 3- Per què? En què ho notes? 4- Creus que has millorat el teu nivell d’escriptura? Per què? 5- T’expresses millor oralment que l’any passat? 6- Per què? 7- Creus que podries haver millorat més? En què? 8- Què caldria haver fet per millorar més? 9- Quins temes i activitats de les que hem treballat t’han agradat més? Per

què? 10- Quins temes o activitats et serviran més en els teus estudis? I en la teva

vida? 11- Què opines de les classes de CCSS? Com és l’ambient de classe 12- Te sents bé a la classe? 13- Creus que aprens? 14- Les classes t’estimulen a escoltar i aprendre? 15- Què caldria fer per a millorar-les?

6 A partir de les diverses proves diagnòstiques, entrevistes i consultes de l’historial acadèmic, he elaborat un perfil de cada estudiant i de la seva evolució acadèmica, que no s’inclouen seguint la normativa ètico-científica actual per motius de confidencialitat, atès que algunes dades podrien donar referents personals.

42

5- Selecció mostra de les respostes a les entrevist es finals (transcripció). Exemple nº 1

1-Moltes coses. Malgrat que he faltat molt, he pogut seguir molt bé els temes, per què tots parlen de coses que vivim: el medi ambient, la població, l’economia del món, com són les ciutats, etc... També he après a interessar-me per aquestes coses i seguir les notícies. 2- Si, ara llegeixo millor “inclus” en català, també entenc millor el que llegeixo. 3- Jo crec que és per la pràctica que hem fet. En canvi noto que em falla la comprensió, especialment perquè en falta vocabulari. 4-L’escriptura no l’he millorat tant, escric malament, em costa, en fallen les paraules i també l’ortografia. 5- Se’m fa pesat perquè no trobo com escriure el que vull dir. 6- Abans gairebé no parlava en català, em feia molta vergonya. Tampoc parlava gaire en castellà, però ara cada vegada em costa menys. Fins i tot ajudo a la meva germana petita i parlo amb ella en català. Això m’anima i em dona més seguretat. Totes dues estem molt contentes, per què l’any passat creia que era impossible. 7- En algunes coses si, si hagués vingut més a classe, però ja t’ho he dit moltes vegades, em costa venir a les 8 h i seguir el ritme, “m’agobio”. A més no totes les matèries són iguals, algunes són molt avorrides... De vegades també he de ajudar a casa amb la meva germana... però sóc jo, que no tinc voluntat. 8- Seguir un ritme regular de treball a casa, i venir a classe. 9-M’ha agradat molt el treball sobre Hitler i els camps de concentració. Saber que van passar i viure totes aquelles dones, no sé m’ha fet pensar molt en la meva vida, i en com sempre em queixo... no sé si jo hagués pogut aguantar tot això que van viure... També m’ha agradat molt l’activitat dels barris ( treball cooperatiu), sortir i explicar el nostre barri, que mai ho valorem o ho veiem lleig, als altres... saber coses dels altres barris, i en general de la cultura i de la història d’aquí. 10- Crec que una mica tots, encara que no he aprofundit molt, per exemple tot el que hem fet per llegir i entendre bé les coses. Interpretar els mapes i plànols. Parlar amb els altres de com funciona el món ( globalització), i escoltar diferents maneres d’entendre les coses. 11- Estan bé, per què “eres” una profe molt divertida, t’agrada el que fas i tens molta paciència amb la gent. A vegades massa, jo més d’una vegada hauria expulsat a alguns, però tu saps com donar la volta a les tonteries que fan, vaja que en socials no poden fer el que volen que es molestar per no fer res, i que el profe s’enfadi i els expulsi. 12- En general si. Al principi havia gent que no em queia bé, i ara també, però he après a conviure amb ells.

43

13- A Socials si, perquè parlem molt, i de parlar i escoltar se n’apren. Sense adonar-te vas canviant i t’interesses més per les coses i per la gent, fins i tot els que abans et queien malament. Som com una família com tu dius, i no hi ha tensió. 14-Si, perquè em sento més segura, més capaç de fer i d’entendre les coses. Encara que també me n’adono de com he perdut el temps...i de que hi ha moltes coses que els altres aprenen i jo no.... 15-Suposo que tenir més constància en el treball i no faltar a classe.

Exemple nº 2

1-Les socials no m’agraden gaire, però he après bastants coses del medi ambient, de les activitats econòmiques, de com son i funcionen les ciutats... que abans no sabia ni tenia interès en saber. 2- En la lectura, com hem treballat tan a classe és on més he notat que he canviat. Abans llegia més lent i no sabia que llegia 3-Ara, em concentro més, i llegeixo més. Fins i tot quan vaig pel carrer, llegeixo i entenc els cartells, abans no entenia moltes coses de les que posaven. Ara a més pregunto al meu pare, si no entenc el que vol dir, però en general entenc molt millor tot tipus de informació, i també he après com buscar informació i com organitzar-la per recordar-la. 4-L’escriptura no l’he millorada, crec que a primària escrivia millor... no sé que va passar per a que espatllés la lletra així... 5-Fins fa poc, per molt que tothom m’ho digués m’era igual, ara intento fer-la millor, més igualada, sense lletres grans i petites en una mateixa paraula, fins fa poc no ho veia tan lleig com ara...espero poder millorar-la. Ja hem parlat a casa de que aquest estiu faré cal.ligrafia... 6- Crec que parlo més que a principi de curs, que encara que em preguntessin no podia o sabia contestar... Encara que era difícil al principi, el fet que parlem tant a classe, preguntar l’opinió, parlar entre nosaltres, m’ha fet tenir més confiança en que podia fer-ho, que no feia el ridícul, ja que altres diuen més tonteries que jo, ja,ja ... No en serio, tinc més confiança en mi mateix per expressar-me en classe. 7-Si, m’ha costat agafar el ritme i posar-me a treballar, potser si hagués començat des de el principi... però vaig començar molt gandul, com vaig acabar l’any passat que a final no feia res, per què feien les coses molt ràpid i jo no entenia res, eren molta més gent (estava al B)... total que al final passava, però aquest any m’ha passat al revés, tot era més assequible, no tenia ganes de treballar però poc a poc he anat treballant més. 8- Treballar des de el principi, però ara tinc més ganes perquè l’any que ve es 4rt i vull treure’m el graduat, per això vull començar treballant des de el principi.

9-El tema que més els dels Camps de concentració, encara que ha estat un tema dur, m’ha agradat saber i veure coses que ignorava...no pensava que hagués estat tant inhumà, tampoc sabia que hagués afectat a gent espanyola...no sé, m’ha fet canviar el pensament sobre moltes coses, les guerres, com som cruels les persones, com pateixen altres...També ha estat bé el treball sobre la dieta mediterrània, encara que ens va costar una mica posar-nos...

44

L’activitat més divertida per a mi ha estat el treball dels barris...encara que alguns no han col.laborat massa... i també la sortida al Port. 10- Jo crec que totes han estat molt pràctiques, però potser les de parlar amb la gent, sobre les notícies i les coses que passen al món, que abans no entenia ni m’interessaven, i ara quan sento coses a la tele les escolto i pregunto. 11- Han estat molt bé. Encara que eren a les 8 h del matí, no hem parat de fer coses, de parlar. El ritme dels temes era assequible gairebé sempre, el treball estava bé, i en general m’enterava dels temes i de com treballar-los. 12- Si, encara que alguns molesten i intenten que els profes ens castiguin a tots...crec que poc a poc ens hem anat coneixent i ... no els fem cas. A Socials, malgrat que ho han intentat no han hagut tantes tensions ni càstigs, només al principi, després ja ens hem comportat millor que a altres classes. 13- A Socials, si perquè treballem tranquils, en altres matèries han hagut molts càstigs per culpa d’alguns. I al final tots perdem l’interès. 14- Crec que aquest curs he après, per què sóc més conscient de les coses, m’interesso més, pregunto, de vegades penso en les coses que hem parlat a classe, abans no em passava... 15- Suposo que si millorés el comportament de la gent, totes les classes millorarien. Crec que és important que els profes ens tractin bé, sense crits ni càstigs, sobretot als que no fem el “gamberro” ni molestem... També crec que podríem millorar si treballessim més, però a tots ens consta, no estem acostumats, i al principi si no ens collen i ens obliguen... no fem res. Exemple nº 3 1-Tot el que hem fet....(demano que concreti). He après com treballar els temes, fer resums, pensar i opinar de les coses...tot això que hem fet. 2-Llegeixo una mica millor, però no m’agrada llegir. 3- Puc llegir més ràpid i coses més difícils que abans no llegia, com notícies del diari, però si no es per obligació no ho faig... ( per què?) per què prefereixo fer altres coses com veure la tele, els videojocs... llegir és avorrit. 4- Si en l’escriptura he posat més interès. Fins ara no em preocupava per com feia la lletra o com constestava, i ara intento fer-ho millor. 5- Suposo que perquè he posat més interès i he treballat més tot el que hem fet, i ara no em resulta tan difícil explicar coses. 6- Jo sempre he parlat bastant, però ara potser m’ho penso més, abans de contestar, no dic el primer que em ve al cap... encara que de vegades també ho faig. Crec que ha estat molt bé el dialogar molt a classe, te fa pensar les coses, i veure diferents punts de vista, sobretot en les coses complicades, com la globalització que pot ser bona o dolenta, segons per qui i per a qui. 7- Si, no he treballat gaire, podia haver fet més, però no em queixo, al principi volia estar en un altre grup, però poc a poc m’he adaptat a aquest, no he hagut de patir per aprovar.

45

8- Suposo que treballar més i ser més constant. També portar-me una mica millor en algunes matèries. A Socials m’he portat bastant bé, encara que he tingut dies dolents, d’enfadar-me per tot... els dimecres, je, je... ( és una broma entre nosaltres per la coincidència en aquest dia, de sessions que ha estat bastant incorrecte a classe, amb respostes i actituds ofensives, que hem hagut de reconduir, i que normalment s’han solventat de forma pacífica, abans d’acabar la classe). 9- Tots els temes han estat bé, encara que a mi no m’agrada la geografia, però aquest any fins l’he trobat interès. De les activitats les que més m’han agradat han estat les de debat i treball en grup. 10- Tot el que hem fet, millorar la lectura, aprendre a raonar les coses per escrit, saber dialogar amb els altres etc...També com funciona l’economia, el consum, i la política, encara que a mi no m’interessa gaire, però està bé saber com s’organitza el país. 11-Hem estat molt bé, hem treballat molt més que altres vegades, però també ens ho hem passat molt bé, les classes no s’han fet pesades ni avorrides. Hem fet moltes coses diferents que no havien fet mai, com el treball dels nazis, l’alimentació o la sortida als barris... tot i que no la van acabar per culpa d’alguns...com sempre. 12- Si, però hi ha gent que em toca molt els nassos com A. F. O el J.P. i que després si m’enfado i els “engego”, em diuen “racista”. Venen aquí a “tocar la moral”, et prenen les coses, t’emprenyen i a sobre s’ofenen per tot. I els profes els donen la raó... (reflexionem una miqueta sobre un tema que ha estat recurrent al llarg del curs, i que és el respecte en el tracte, en la raó de cadascú, i en no generalitzar. No tots els que molesten han de ser d’aquí o d’allà, i cada situació s’ha de mirar en el context. Recordo que quan ell ha tingut raó, a classe, l’he defensat, i quan ha estat ell qui ha fet malfet, li he retret i fer reflexionar. Em dona la raó: Tu si, però no tothom ho fa. Ho deixem córrer perquè es un tema com dic recurrent al llarg del curs, i que s’ha de treballar amb paciència, doncs sospito que a més de ser emocional, és de influència familiar). 13- En algunes com socials si, per què parlem de tot, fem preguntes, exposem opinions.. i això te fa sentir bé i tens ganes de saber més coses, en altres classes no perquè tot és molt avorrit i rutinari. A més està la forma de tractar a la gent, si et tracten bé com a socials, respons millor que a crits i càstigs per tot ... 14- “Claro”, si treballes aprens, si escoltes a classe i anotes les coses, ja pràcticament no has d’estudiar, una mica per l’examen. Ara a l’examen, no sempre te’n recordes de tot. 15-No sé, ha estat bé, potser més treballs com els dels barris, més pel.lícules, informàtica, videojocs, etc... Exemple nº 4

1- Crec que he après moltes coses, almenys tinc la sensació de que abans no sabia res i ara tinc més consciència dels problemes que hi ha al món... (per exemple?), tot el que passa amb el canvi climàtic, la manca d’aigua... tot això... i també de com funcionen l’economia, com està el tema de la població, com funciona la Unió europea etc...

2- Si, per què abans quan llegia em costava molt entendre les coses, i ara em

consta menys fins i tot estudiar.

46

3- M’aprèn millor les coses, organitzo millor la informació que llegeixo, no sé ..no em costa tant estudiar.

4- Home, una mica millor si que escric, la lletra més o menys com sempre, però

quan he d’escriure alguna cosa que he estudiat o que he vist, tinc més facilitat que abans, i m’agrada més fer-ho que abans.

5- Per això, per què no em costa tant trobar com dir, com escriure les coses que

se o que penso. 6- No sé, parlar em costa, però ara almenys contesto...abans no m’atrevia per si

deia “burrades”. Crec que el fet de fer-nos parlar tant a classe, m’ha anat bé, de vegades m’equivoco, però altres contesto bé.. ( això et fa sentir be?) si, em sento més segura, i no em fa tanta vergonya equivocar-me.

7- Segurament si, no sempre he treballat tot el que calia, encara que faig tots els

deures i procuro estar atenta... però de vegades també em distrec...Potser estant més atenta i treballant una mica més les coses que fem, podria millorar més.

8- Això, treballar més i estar més atenta. Però estic contenta del que he fet aquest

curs, tot ha estat més fàcil que el curs passat...poques vegades he tingut la sensació de que no entenia o no sabia com els altres.

9- M’ha agradat molt els debats i el treball en grups. També les sortides que hem

fet, la pel·lícula del canvi climàtic, la visita al port.. tot , m’ho he passat bé a classe.

10- Tot el que hem fet de lectura, aprendre a organitzar la informació, els apunts,

els debats sobre com canviar les coses que no funcionen, com controlar el consumisme i també Com entendre les coses que veiem als documentals o a les pel·lícules...

11- Jo crec que han estat molt bé, crec que tothom està content, és de les classes

on millor ens portem, i on més treballem. En general hi ha bon rotllo, encara que alguns no paren de fer el ximple, però en general en aquesta classe no es passen molt.

12- Si, al principi no molt, per que no ens coneixíem tots i sempre hi ha els

“graciosos” que volen fer la gràcia ficant-se amb els altres, però com que tenia a la M. i a la V. doncs hem estat bé.

13- A classe de Socials si, per què encara que es molt d’hora, fent coses diferents,

parlem molt de tot el que passa al món, pensem en les coses que estudiem, pensem què podem fer per canviar-les, per conèixer més coses. No sé està bé no és sempre “rotllo” i aprendre de memòria. Te fa interessar-te per coses que no saps o que no sabies..

14- Si, per què ara sóc capaç de fer coses que abans no, com per exemple

recordar la situació dels llocs al mapa, entendre les coses que llegeixo o que veig a la TV.

15- No se. Més sortides, més treballs de grup, més pel·lícules...

47

Exemple nº 5

1- Com fer resums, gràfics, com interpretar mapes i plànols, i també moltes coses dels temes que hem fet de geografia, sobre el mediambient, la població, les ciutats...

2- Una mica si, encara que ho noto més en com entenc les coses que llegeixo

que no en la forma de llegir, encara que una mica més bé si que ho faig, no m’entrebanco tant, tinc més seguretat.

3- Puc llegir més coses sense cansar-me, i coses diferents que abans no entenia

tant ràpid, com els temes de classe per exemple, i també en altres matèries com la tecno o les naturals.

4- Si, ara tinc més confiança a l’hora d’escriure, com que hem treballat bastant la

forma de contestar, de fer explicacions i resums... doncs no em costa tant. 5- La lletra també la faig una mica més bé, sobretot si em fixo.

6- En públic si, abans em feia bastant vergonya contestar o explicar coses a

classe, i ara no em fa tant, també em penso més les coses abans de parlar... 7- Si, en tot, he tingut un curs estrany, com que a classe no m’havia d’esforçar

gaire per seguir el ritme, doncs m’ho he pres una mica ... No, en serio es veritat que em despistava molt xerrant amb la Vanessa o la Lorena, però no podia controlar-ho... suposo que si hagués estat més atenta hauria tret millors notes, i no hauria suspès cap vegada... per què els temes estaven bé, eren fàcils però em distreia parlant de les nostres coses...

8- Estar més atenta, no faltar a classe, i suposo que treballar més del que ho he

fet...També ser més organitzada, per què de vegades no m’apuntava el que s’havia de fer o me l’oblidava a casa... No se, sóc una mica desastre...però per a l’any que ve, procuraré canviar. De fet últimament estic més atenta i treballo una mica més...però no se com m’anirà al final... espero que podré aprovar.

9- M’ha agradat molt els treballs de grup, i els debats... encara que jo no intervinc

molt... però m’agrada escoltar la gent. També m’han agradat les sortides que hem fet, i l’exposició, encara que va ser una mica dur saber el que van viure aquelles persones, les dones i els seus fills... però em va fer pensar molt... No se com dir-ho, va ser trist, però al mateix temps interessant saber que aquestes coses han passat. Algunes fotografíes com la dels experiments indignaven, però crec que està bé que ho sapiguem, i sobretot que no torni a passar mai més...

10- Suposo que tot el que hem fet de lectura i resums i esquemes, per estudiar

batxillerat, per què diuen que és molt més difícil que l’ESO, i no se si podré fer batxillerat, però si ho faig suposo que tots això.

11- Jo crec que han estat bé, encara que m’hagis hagut de renyar moltes vegades

per despistar-me i no seguir la classe, crec que he après moltes coses que no

48

sabia i que ara sóc més conscient... com per exemple el funcionament de l’economia, del consum, dels problemes del mediambient.

12- Crec que l’ambient és més bo en aquesta classe que en altres, a vegades

renyes, però es que hi ha gent que es passa molt, i suposo que si no, no farien res.

13- Si, hi ha alguns que no deixen de molestar-te i fer brometes però al principi era

pitjor, ara com que ens coneixem més no dono tanta importància a les tonteries que ens diuen alguns nois...

14- Crec que en general si, per què parlem molt entre tots, i així s’aprèn millor i es

més divertit, ens fa pensar en les coses que estudiem, i després te n’adones que són importants, que les pots observar al carrer, que les vius... això està bé. També fem coses molt diferents i no es fa avorrit.

15- Més sortides, més pel·lícules, més treballs de grup, com el dels barris.