anÀlisi dels comptes anuals 2004-2006 de les … · el semàfor és groc si el fons de maniobra...

ANÀLISI DELS COMPTES ANUALS 2004-2006 DE LES PRINCIPALS EMPRESES DEL VALLÈS OCCIDENTAL

Elaborat pel:

Amb el finançament de:

ANÀLISI DELS COMPTES ANUALS DE LES PRINCIPALS EMPRESES DEL VALLÈS OCCIDENTAL

2

ÍNDEX

1 PRESENTACIÓ.......................................................................................................................... 3

2 NOTA METODOLÒGICA .................................. ........................................................................ 5

2.1 METODOLOGIA D’ASSIGNACIÓ DE RESULTATS DEL SEMÀFOR.................................................... 6

3 INFORME GENERAL SOBRE L’AGREGAT DELS COMPTES DE 312 EMPRESES AMB SEU AL VALLÈS OCCIDENTAL ........................... ........................................................................... 8

3.1 VARIABLES PRINCIPALS DE LES EMPRESES ANALITZADES ........................................................ 8 3.2 QUADRE SEMÀFOR AGREGAT............................................................................................... 11 3.3 RESUM DELS RESULTATS SECTORIALS ................................................................................. 12

4 INFOMES SECTORIALS................................. ........................................................................ 17

4.1 SECTOR CCAE 15. INDÚSTRIES DE PRODUCTES ALIMENTARIS I BEGUDES ............................. 18 4.2 SECTOR CCAE 17. INDÚSTRIES TÈXTILS ............................................................................. 22 4.3 SECTOR CCAE 22. EDICIÓ, ARTS GRÀFIQUES I REPRODUCCIÓ DE SUPORTS ENREGISTRATS... 26 4.4 SECTOR CCAE 24. INDÚSTRIES QUÍMIQUES......................................................................... 30 4.5 SECTOR CCAE 25. FABRICACIÓ DE PRODUCTES DE CAUTXÚ I MATÈRIES PLÀSTIQUES ............ 35 4.6 SECTOR CCAE 28. FABRICACIÓ DE PRODUCTES METÀL·LICS, EXCEPTE MAQUINÀRIA I EQUIPS 39 4.7 SECTOR CCAE 29. INDÚSTRIES DE LA CONSTRUCCIÓ DE MAQUINÀRIA I EQUIPS MECÀNICS ..... 44 4.8 SECTOR CCAE 31. FABRICACIÓ DE MAQUINÀRIA I MATERIALS ELÈCTRICS.............................. 48 4.9 SECTOR CCAE 34. FABRICACIÓ DE VEHICLES DE MOTOR, REMOLCS I SEMIREMOLCS ............. 52 4.10 SECTOR CCAE 51. COMERÇ A L'ENGRÒS I INTERMEDIARIS DEL COMERÇ, EXCEPTE VEHICLES DE

MOTOR I MOTOCICLETES.................................................................................................................. 57 4.11 SECTOR CCAE 52. COMERÇ AL DETALL, EXCEPTE EL COMERÇ DE VEHICLES DE MOTOR, MOTOCICLETES I CICLOMOTORS; REPARACIÓ D'EFECTES PERSONALS I EFECTES DOMÈSTICS............... 62 4.12 SECTOR CCAE 74. ALTRES ACTIVITATS EMPRESARIALS ....................................................... 66

5 NOTA FINAL......................................... ................................................................................... 70

6 ANNEX 1: METODOLOGIA D’ELABORACIÓ DE LES FITXES D’E MPRESA ..................... 72

6.1 EXPLICACIÓ FUNCIONAMENT DE LES FITXES D’EMPRESA........................................................ 72 6.2 EQUIVALÈNCIA I AGRUPACIONS UTILITZADES PER LES DADES SECTORIALS.............................. 76

7 ANNEX 2: PROCÉS DE SELECCIÓ DE LES EMPRESES........ ............................................ 80


3

1 PRESENTACIÓ L’estudi que es presenta a continuació recull agregades algunes dades obtingudes en el procés d’elaboració del producte Semàfor de comptes anuals desenvolupat en el marc del projecte Ajust Industrial que el Consorci per l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental a portat a terme durant els anys 2007 i 2008. Fonamentalment, el projecte ha estat adreçat a la intervenció en casos de crisi empresarial amb impacte sobre l’ocupació. Tanmateix però ha generat a més metodologies d’intervenció entre les entitats participants i un parell de productes, anomenats Semàfor de comptes anuals i Termòmetre de risc empresarial, adreçats, respectivament, a fer el seguiment de l’evolució de la dinàmica empresarial i a diagnosticar la situació de risc potencial d’una empresa. El present producte és un anàlisi dels comptes anuals dels darrers tres anys disponibles (abasta el període 2004 a 2006) de més de tres centenars d’empreses a partir de la seva comparació amb les principals ràtios sectorials. El producte parteix del supòsit que, d’una o altra manera, l’evolució dels comptes anuals pot expressar de manera anticipada dificultats de l’empresa, en particular en relació a l’evolució conjunta del seu sector. Val a dir que la proposta concreta ha estat condicionada fortament per la quantitat i qualitat de la informació sobre els comptes anuals de les empreses a l’estat espanyol. De fet, no és sinó molt recentment que al nostre país la informació sobre els comptes anuals de les empreses està tenint una utilitat que vagi més enllà de la purament individual, a partir d’algunes iniciatives dels propis registres mercantils. En qualsevol cas, la tradició espanyola en aquest sentit dista molt de la d’altres països del nostre entorn, on la vigència i accessibilitat d’aquesta informació és molt superior. A la pràctica –com es comprovarà en l’informe- això vol dir que la proporció d’empreses que no presenten els seus comptes en la data fixada per la regulació mercantil és relativament important. D’altra banda, també la qualitat de la informació lliurada presenta característiques que en diríem manifestament millorables, en el sentit que sovint hi ha detall d’informació que no hi figura o d’altra que és fàcilment verificable que ha de ser errònia.. En qualsevol cas, s’ha pogut confegir una anàlisi d’un nombre important i rellevant d’empreses i elaborar un Semàfor que ens aproximi a la situació de les mateixes. La visió agregada, ja sigui sectorial o global, n’és una derivada complementària, i se’n poden fer molts advertiments de tipus metodològic, partint que el producte ha estat pensat per prioritzar l’anàlisi individual de les empreses, i no l’agregat. Amb tot, la visió de conjunt dels resultats dels semàfors individuals sí que ens dóna una panoràmica que pot tenir utilitat. Apuntem fonamentalment dues perspectives que tenen aquesta característica d’utilitat: a) en relació a la visió de conjunt, ens permeten veure en quina proporció hi ha presents empreses en els dos extrems dels semàfor (verd o vermell), que representen, aproximadament, empreses que tenen –segons els comptes anuals- una posició competitiva notable o bé una posició competitiva desfavorable.


4

b) en relació a la visió sectorial comparada, ens permeten veure quins sectors presenten més acusadament un o altre comportament. Per últim, la realització del Semàfor, ha permès comprovar fins a quin punt els seus resultats són o no ‘anticipatoris’, la qual cosa s’examinarà amb més detall en les notes finals.


5

2 NOTA METODOLÒGICA El semàfor és un anàlisi dels comptes anuals 2004-2006 de 312 empreses amb seu social al Vallès Occidental, seleccionades pels criteris successius de grandària de treballadors i disponibilitat d’informació, amb garantia de presència dels municipis més petits de la comarca i de tots els sectors –a nivell de CCAE2dígits- presents a la comarca. Una explicació general del procés de selecció de les empreses la trobareu en l’Annex d’aquest informe. D’aquesta definició inicial es deriven dos fets que determinen molt clarament algunes característiques de les empreses i les dades analitzades, a saber:

i. Es tracta d’empreses amb la seva seu social al Vallès Occidental; és a dir, que, d’una banda, no hi són presents establiments d’empreses la seu social dels quals es troba fora de la comarca (llevat de molt pocs casos on s’ha inclòs l’empresa perquè el seu establiment principal en quan a activitat sí que està a la comarca) i, d’altra banda, les dades inclouen l’activitat de tota l’empresa i no únicament les dels seus establiments vallesans, de manera que en molts casos no són un reflex fidel de l’activitat que es desenvolupa en l’àmbit.

ii. Les dades corresponen a un període determinat i presenten l’un desfasament

temporal d’un any i escaig. Aquest fet és irresoluble per la naturalesa mateixa de les fonts d’informació, i dóna als resultats un caràcter que si bé es anticipatori no ho és partint de la situació present. A la pràctica, només unes poques empreses i de molt gran dimensió fan públics els seus resultats o la seva evolució en temps real (de fet, això ho fan gairebé en exclusiva les entitats cotitzades o grans empreses industrial que informen sobre la cartera de comandes).

És menester subratllar que les empreses són les úniques unitats de referència, i l’anàlisi pertinent i rellevant s’ha de realitzar a aquest nivell. El conjunt d’empreses analitzades no constitueix una mostra ni total ni sectorial, donat el procediment de selecció predefinit. Si algun criteri s’aproxima al de definició mostral, l’únic seria el de la dimensió; en la mesura en què fonamentalment s’ha recollit empreses de 50 o més treballadors, que a més són les que més fàcilment s’ha contrastat la disponibilitat de dades. Dit això, els informes generals i sectorials permeten fer una descriptiva agregada dels resultats, els quals malgrat la no representativitat són consistents amb altres informacions generals que s’han pogut obtenir en relació a l’evolució i tendències recents dels principals sectors. El fet que les dades tinguin un desfasament temporal, no impedeix afirmar que, naturalment, la situació d’avui és en part hereva de l’anterior, de manera que l’anàlisi del període 2004-2006 d’alguna forma es deu està reflectint en el comportament de l’empresa en l’actualitat. De les 315 empreses del llistat inicial –de forma bastant aproximada, les principals del territori/municipi identificades a partir de les principals fonts sobre el teixit empresarial


6

disponible-, només 206 formen part de l’anàlisi final. La resta no s’han inclòs, fonamentalment per manca de disponibilitat de les dades Algunes dades concretes que no es disposaven en els comptes anuals s’han complimentat per extrapolació de les mateixes dades dels comptes o altres informacions de l’empresa.

2.1 Metodologia d’assignació de resultats del semàf or Al llarg de l’Informe es farà referència contínuament als resultats del Semàfor de les empreses analitzades. De fet, es tracta de quatre semàfors simultanis aplicats a cada empresa i dels quals s’ha obtingut tres situacions tipus:

i. Majoria de semàfors (3-4) en verd: L’empresa presenta unes dades que expressen una posició de lideratge competitiu en el seu sector

ii. Majoria de semàfors (3-4) en vermell: l’empresa presenta un comportament negatiu o desfavorable en relació a la mitjana del seu sector, la qual cosa pot ser indici de dificultats

iii. Altres situacions: La situació de l’empresa ha de ser analitzada més detalladament, perquè bé els seus valors es situen a la mitjana del seu sector (semàfors en groc), bé presenta comportaments dispars segons un o altre tipus de semàfor analitzat

La metodologia i valors resultants per a cada un dels quatre semàfors ha estat la següent: Semàfor productivitat S’ha definit amb la sentència següent: =SI(ÍndexrelatiuProductivitatSectorial<0,95;"VERMELL";SI(ÍndexrelatiuProductivitatSectorial<1,05;"GROC";"VERD")) De tal manera que:

� El semàfor és vermell si la ràtio de productivitat de l’empresa és menor al 95% de la de la mitjana sectorial

� El semàfor és groc si la variable oscil·là entre el 95% i el 105% de la de la mitjana sectorial

� El semàfor és verd si la variable presenta una valor superior al 105% de la mitjana del sector

Semàfor fons de maniobra S’ha definit amb la sentència següent: =SI(Fons Maniobra empresa<0;"VERMELL";SI(ABS(Diferència FonsManiobraEmpresa-MitjanaSectorial)<10;"VERD";"GROC"))


7

De tal manera que:

� El semàfor és vermell si l’empresa té un fons de maniobra negatiu � El semàfor és verd si la diferència entre la ràtio de fons de maniobra de l’empresa

i la ràtio mitjana del sector és inferior (en més i en menys) a 10 punts � El semàfor és groc si el fons de maniobra és positiu però la diferència amb la ràtio

sectorial és superior a 10 punts S’exclou del verd les empreses el fons de maniobra de les quals supera en més de 10 punts positius la ràtio mitjana del sector, en el sentit que es considera que probablement tenen recursos infrautilitzats en relació a la mitjana. Semàfor rendibilitat S’ha definit amb la sentència següent: =SI(Beneficiss/VendesEmpresa<0;"VERMELL";SI(Beneficiss/VendesEmpresa <Beneficiss/VendesSector;"GROC";"VERD")) De tal manera que:

� El semàfor és vermell si la variable té un valor negatiu � El semàfor és groc si la variable té un valor positiu però inferior al de la mitjana del

sector � El semàfor és verd si la variable presenta una valor superior al de la mitjana del

sector Semàfor evolució vendes S’ha definit amb la sentència següent: =SI(EvolucióVendesEmpresa<0;"VERMELL";SI(EvolucióVendesEmpresa<EvolucióVendesSector;"GROC";"VERD")) De tal manera que:

� El semàfor és vermell si la variable té un valor negatiu � El semàfor és groc si la variable té un valor positiu però inferior al de la mitjana del

sector � El semàfor és verd si la variable presenta una valor superior al de la mitjana del

sector


8

3 INFORME GENERAL SOBRE L’AGREGAT DELS COMPTES DE 3 12 EMPRESES AMB SEU AL VALLÈS OCCIDENTAL

3.1 Variables principals de les empreses analitzade s La localització territorial de les empreses analitzades presenta, naturalment, un cert paral·lelisme amb la localització de les empreses de més grans dimensió en l’àmbit territorial. Destaca l’important nombre d’empreses ubicades a Terrassa, Sabadell, Rubí, Barberà del Vallès, Sant Cugat del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda; entre aquest 6 municipis apleguen aproximadament un 60% del total, tal i com figura en la taula. Taula 1. Distribució de les empreses analitzades pe r Municipis

Poblacio

1 ,3 ,3 ,3

28 9,0 9,0 9,3

8 2,6 2,6 11,9

17 5,4 5,4 17,3

19 6,1 6,1 23,4

5 1,6 1,6 25,0

20 6,4 6,4 31,4

10 3,2 3,2 34,6

13 4,2 4,2 38,8

7 2,2 2,2 41,0

29 9,3 9,3 50,3

29 9,3 9,3 59,6

26 8,3 8,3 67,9

11 3,5 3,5 71,5

26 8,3 8,3 79,8

5 1,6 1,6 81,4

48 15,4 15,4 96,8

5 1,6 1,6 98,4

5 1,6 1,6 100,0

312 100,0 100,0

BADIA DEL VALLÈS

BARBERÀ DEL VALLÈS

CASTELLAR DELVALLÈS

CASTELLBISBAL

CERDANYOLA DELVALLÈS

MATADEPERA

MONTCADA I REIXAC

PALAU-SOLITÀ IPLEGAMANS

POLINYÀ

RIPOLLET

RUBÍ

SABADELL

SANT CUGAT DELVALLÈS

SANT QUIRZE DELVALLÈS

SANTA PERPÈTUA DEMOGODA

SENTMENAT

TERRASSA

VACARISSES

VILADECAVALLS

Total

VálidosFrecuencia Porcentaje

Porcentajeválido

Porcentajeacumulado


9

La gran majoria de les empreses analitzades són del sector de la indústria i l’energia, 216 empreses que representen gairebé un 70% del total. El principals subsectors d’activitats representats, per ordre d’importància, han estat la indústria química, el comerç a l’engròs, la construcció de maquinària i equips mecànics i la indústria tèxtil, tal i com es veu en la taula següent: Taula 2. Distribució de les empreses per activitat principal

CCAE Descripció Núm. Empreses 14 Minerals no metàl·lics ni energètics 1 15 Indústria prod. alimentaris i begudes 14 17 Indústria tèxtil 20 18 Indústria confecció i pelleteria 4 19 Cuir; marroquineria; guarnicioneria 1 20 Indústria fusta i suro, exc. Mobles 2 21 Indústria paper 7 22 Edició i arts gràfiques 15 24 Indústries químiques 37 25 Cautxú i matèries plàstiques 16 26 Ind. altres prod. minerals no metàl.lics 6 27 Metal.lúrgia 6 28 Prod. metàl.lics, exc. Maquinària 18 29 Construcció maquinària i equips mec. 22 30 Màquines oficina i equips informàtics 1 31 Maquinària i materials elèctrics 14 32 Mat. electròn.; ràdio, TV i comunicació 7 33 Instruments medicoquirúrgics i precisió 3 34 Vehicles motor, remolcs i semiremolcs 10 35 Altres materials transport 3 36 Mobles; altres indústries manufactureres 7 37 Reciclatge 1 41 Captació, potabilització i distribució aigua 1 45 Construcció 11 50 Venda i reparació vehicles motor 5 51 Comerç engròs i intermediaris 30 52 Comerç detall; altres reparacions 11 55 Hoteleria 2 60 Transport terrestre i per canonades 4 63 Activitats afins transport; ag. Viatges 1 64 Correus i telecomunicacions 1 71 Activitats de lloguer 1 72 Activitats informàtiques 5 73 Recerca i desenvolupament 1 74 Altres activitats empresarials 14 80 Educació 1 85 Sanitat i serveis socials 1 90 Activitats sanejament públic 2 92 Activitats culturals i esportives 4 93 Activitats diverses serveis personals 1

Pel que fa a la dimensió empresarial, les empreses analitzades es situen molt majoritàriament en la franja que va dels 10 als 50 Meuros de volum de negoci, com correspon al seu caràcter de mitjanes i grans empreses de l’àmbit territorial: més del 98% del total tenen 51 o més treballadors, com indiquen els quadres següents:


10

Taula 3. Distribució de les empreses per volum de n egoci

Trams Volum de negoci Empreses % % acumulat <10 Milions 80 25,9 25,9

Entre 10 i 50 Milions 145 46,3 72,2 >50 Milions 87 27,8 100,0 Total 312 100,0

Taula 4. Distribució de les empreses per trams d’em pleats

Trams Empleats Empreses % % acumulat Petites <50 empleats 5 1,6 1,6

Mitjanes 51-250 empleats 234 75,0 76,6

Grans empreses 251> empleats 73 23,4 100,0 Total 312 100,0

Si agreguem les 312 empreses analitzades podem obtenir un total de les diferents variables i comparar-les amb l’any anterior i amb el valor mitja estatal dels sectors que representen. S’ha de considerar, com ja hem dit en diverses ocasions, que es tracta d’empreses amb seu o filial al Vallès, per tant, que són empreses que poden, i en gran part és així, tenir altres filials a altres parts de l’Estat, per tant, no tots els treballadors dels que declara tenir l’empresa són del Vallès i per coherència tampoc cap del altres valors són exclusius del Vallès. Aquest inconvenient no és possible superar-lo, ja que les empreses molt rarament donen informació del nombre de treballadors a cada establiment. Taula 5. Principals resultats agregats de les empre ses 2006

Valor 06 Var (06-05) Comparació (mitges)

Estatal dels sectors (05)

Empleats Total (2006) 104.704 5,7% Bº (2006) 459.098.251 -15,3% Vendes 2006 22.256.760.315 8,6% (%) Bº/ Vendes (2006) 2,06% -0,58 2,26% (mitja) Immobilitzat material (2006) 3.415.694.710 3,4% Immobilitzat / Passiu 2006 21,6% -1,4 19,4% (mitja) VAB (2006) a cf 4.659.962.626 -3,7% Despesa en I+D (2006) 142.718.165 11,3% Despesa en Personal (06) 3.495.521.711 4,7% Passiu 2006 15.816.987.922 10,1% Fons Propis 2006 5.369.076.201 11,9% Actiu Circulant 2006 9.379.247.205 7,2% Passiu Circulant 2006 7.479.973.711 9,4% Ràtio Fons de Maniobra 06 1,76 0,48 1,31 (mitja) CASH FLOW 2006 1.201.103.977 -6,4%

Capacitat d'autofinanciació 06 5,4% 0,00 Productivitat empresa 06 1,41 -8,0% 1,27 (mitja)


11

Rotació d’actius Vendes / Actius 06 1,41 -0,02 Font: Elaboració pròpia

Les empreses incloses, amb més de cent mil empleats i aproximadament 4,6 Meuros de VAB al cost dels factors l’any 2006, representen entre el 20%i el 25% de l’activitat econòmica de la comarca, segons les variables d’empleats i VAB cf. En l’anàlisi d’aquestes principals variables agregades, deu dels valors analitzats han tingut un comportament positiu respecte el darrer any i set han evolucionat negativament. Dels valors comparats amb els Estatals, només un podem el considerar com a millor que les mitjanes estatals, aquest és la productivitat i, també només un es situa en un valor pitjor, el Benefici sobre vendes. Els altres dos hem de considerar a més que els valors agregats són del 2006 i els estatals del 2005. En general, podem dir que durant el període, les empreses analitzades tenen un comportament lleugerament per sota de l’economia espanyola, amb un important alentiment de la generació de recursos i beneficis i un més que significatiu augment de l’ocupació. Noti’s que estem parlant del període on apareixen clarament signes de desacceleració d’alguns sectors, particularment de la indústria. Tot això amb notabilíssimes diferències entre els diversos segments i sectors que examinarem més endavant.

3.2 Quadre semàfor agregat En aquest apartat enquadrem els semàfors de forma agregada per saber quina és la situació general, només com a valor comparatiu amb els sectorials. Taula 6. Resultats agregats dels Semàfors per variables analitzades

Semàfor. s/ Fons

Maniobra 05

% Semàfor. s/

Productivitat 05

% Semàfor. s/ Bci/Vendes

05 %

Semàfor. s/ %Variació

Vendes 05/04

%

verd 106 34% 157 50% 173 55% 117 39%

groc 145 46% 67 21% 76 24% 78 26%

vermell 61 20% 88 28% 63 20% 102 34%

TOTAL 312 100% 312 100% 312 100% 297 100% Font:Elaboració pròpia

La variable amb uns semàfors pitjors és el de variació de vendes on el 34% de les empreses amb dades per aquesta variable mostraven una evolució negativa respecte l’any anterior (2004). La variable amb més semàfors en verd és la de Beneficis sobre vendes on el 55% de les empreses estudiades del Vallès Occidental tenien un valor positiu i superior a la mitja del sector a Espanya. En qualsevol cas, els quatre semàfors han tingut sempre més empreses en verd que en vermell.


12

Un altre manera de classificar les empreses és per majoria de semàfors. D’aquesta manera obtenim el següent quadre: Taula 7. Resultats agregats del Semàfor segons nombre d’empreses i empleats

RESULTAT SEMÀFOR Nombre

d'empreses % Per

empleats %

Majoria verd 88 28% 21.436 20%

Altres situacions 188 60% 72.005 69%

Majoria vermell 36 12% 11.263 11%

TOTAL 312 100% 104.704 100% Font:Elaboració pròpia

D’aquesta manera obtenim que el nombre d’empreses amb una majoria de semàfors en verd (és a dir 3 o 4 semàfors en verds dels quatre possibles) més que doblant el de majoria en vermell (és a dir 3 o 4 semàfors en vermell dels quatre possibles). Això indicaria que hi han més empreses que estan en una situació millor que la mitja del sector que no pas empreses que estan en números negatius i per tant en risc potencial. Si analitzem l’evolució de les principals magnituds distingint l’aplicació de situacions del Semàfor, es veu clarament com l’instrument permet recollir de manera consistent l’evolució a mig termini de l’empresa: Les variables agregades són totes elles molt favorables en el cas de la situació ‘majoria verd’ tret, curiosament, de l’evolució del empleats; en aquest cas l’augment del nombre d’empleats és proporcionalment superior en el cas de la situació ‘altres situacions’. Taula 8. Evolució Principals agregats segons radiog rafia de situació del Semàfor

EVOLUCIÓ PRINCIPALS AGREGATS 2004-2006 SEGONS RESULTAT SEMÀFOR

Vendes %

Cash-Flow %

VAB cf %

Beneficis %

Empleats %

Majoria verd 26,9 24,7 13,0 31,0 10,0

Altres situacions 17,9 -4,3 10,4 15,7 32,2

Majoria vermell -6,4 -254,9 -14,3 (247,9) -4,5

TOTAL BdD 17,4 0,1 5,9 0,4 20,36

Com a fet positiu també podem destacar que, en les empreses en situació ‘majoria vermell’, en el període 2004-2006 s’ha produït una important reducció de les pèrdues, és a dir que d’una o altra manera s’està produint un ajust cap el punt d’equilibri contable.

3.3 Resum dels resultats sectorials Els sectors analitzats han estat aquells que, classificant les empreses segons la seva activitat productiva CCAE a 2 dígits, superaven o igualaven les 10 empreses estudiades. El resultat han estat 13 sectors dels quals s’han analitzat 12, excloent, el sector CCAE 45 -Construcció per la falta de dades oficials sectorials a nivell de Catalunya i Espanya sobre les principals variables i ràtios empresarials. Els sectors han estat:


13

1.- Sector CCAE 15. Indústries de productes alimentaris i begudes 2.- Sector CCAE 17. Indústries tèxtils 3.- Sector CCAE 22. Edició, arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats 4.- Sector CCAE 24. Indústries químiques 5.- Sector CCAE 25. Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques 6.- Sector CCAE 28. Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equips 7.- Sector CCAE 29. Indústries de la construcció de maquinària i equips mecànics 8.- Sector CCAE 31. Fabricació de maquinària i materials elèctrics 9.- Sector CCAE 34. Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 10.- Sector CCAE 51. Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç, excepte vehicles de

motor i motocicletes 11.- Sector CCAE 52. Comerç al detall, excepte el comerç de vehicles de motor,

motocicletes i ciclomotors; reparació d'efectes personals i efectes domèstics

12.- Sector CCAE 74. Altres activitats empresarials Amb la prudència derivada d’estar comparant les dades d’empreses d’un àmbit en alguns casos superior al comarcal, podem però aproximar-nos al nivell de representació que els diferents subsectors analitzats tenen en el conjunt, cosa que es presenta en la següent taula.. Taula 9. Pes de les empreses analitzades als inform es sectorials a la comarca, Catalunya i espanya Vallès Occidental Catalunya Espanya

Empreses Treballadors Empreses Treballadors Emprese s Treballadors

Alimentació i begudes 6% 73% 0,4% 6,3% 0,1% 1,3% Indústries tèxtils 5% 20% 1,0% 2,9% 0,3% 1,9% Edició i arts gràfiques 4% 37% 0,6% 8,4% 0,1% 2,4% Indústries químiques 17% 70% 3,3% 12,9% 0,7% 5,7% Cautxú i matèries plàstiques 7% 48% 1,3% 10,9% 0,3% 2,9% Fabricació de productes metàl·lics 2% 12% 0,2% 2,3% 0,1% 0,6% Construcció de maquinària i equips 5% 33% 0,8% 7,7% 0,2% 1,9% Maquinària i materials elèctrics 11% 59% 2,1% 11,5% 0,6% 3,3% Fabricació de vehicles de motor 15% 123% 2,2% 12,1% 0,6% 3,4% Comerç a l'engròs i intermediaris 1,5% 34% 0,07% 5,1% 0,01% 1,0% Comerç al detall 0,3% 25% 0,03% 3,7% 0,01% 0,7% Altres activitats empresarials 0,7% 61% 0,02% 3,2% 0,00% 0,5%

La comparativa és tant o més fiable quan més gran és l’àmbit, perquè inclou dades més equivalent o amb menys risc de distorsió (vegi’s que el pes en relació al total dels treballadors supera en alguns casos el 100% al Vallès Occidental). Així, de les dades podem afirmar amb baix risc d’error que els resultats agregats sectorial presenten un bon nivell de representativitat a nivell global pels casos on les proporcions en relació al número de treballadors superen, respectivament i simultània, el 30%, el 10% i el 2% del conjunt dels àmbits analitzat. L’aplicació d’aquest criteri identificaria els següents sectors com els millor caracteritzats pels resultats sectorials agregats:

� Indústries químiques


14

� Cautxú i matèries plàstiques � Fabricació de maquinària i material elèctric � Fabricació de vehicles a motors i els seus components

I en menor mesura en els subsectors d’edició i arts gràfiques i en el de construcció de maquinària i equips mecànics. Una descripció de conjunt del principals agregats la trobareu en la següent taula. Destaquen, en termes de generació de riquesa, els subsectors d’indústries químiques, el comerç a l’engròs i intermediaris i el d’altres activitats empresarials. En termes de pes en l’ocupació, destaquen molt notablement els tres subsectors terciaris analitzats. Taula 10. Principals resultats i variables empresar ials dels sectors analitzats Vendes 2006

(Meuros) VAB cf 2006

(Meuros) Beneficis 2006

(Meuros) Empleats 2006

Alimentació i begudes 1.126,0 288,2 14,6 4.889 Indústries tèxtils 171,6 50,1 0,6 1.533 Edició i arts gràfiques 404,6 127,1 6,9 2.226 Indústries químiques 2.094,9 529,6 121,6 7.825 Cautxú i matèries plàstiques 878,4 201,7 10,5 3.460 Fabricació de productes metàl·lics 438,4 102,3 5,9 2.018 Construcció de maquinària i equips 584,2 153,9 -12,8 3.600 Maquinària i materials elèctrics 647,2 148,9 14,1 2.847 Fabricació de vehicles de motor 1.189,0 235,8 13,4 5.297 Comerç a l'engròs i intermediaris 5.211,7 779,8 105,5 11.772 Comerç al detall 2.816,8 124,6 31,5 10.376 Altres activitats empresarials 664,6 509,7 -3,3 24.671

De tots aquests sectors s’ha fet una comparativa de la evolució i una comparativa amb el sector a nivell estatal a l’Informa Sectorial. El resultat el resumim a continuació, una vegada més amb els semàfors. Com es veu a la taula següent, els dos subsectors que presenten un comportament comparativament millor al del conjunt de les empreses analitzades són el de les indústries químiques i la construcció de maquinària i equips mecànics. Es podria afirmar sense ser agosarats que, en aquests dos sectors, la presència d’empreses líders i molt competitives a la comarca és un fet contrastat per les dades dels comptes anuals. Taula 11. Situació empresarial principal de les emp reses analitzades per subsectors Majoria Semàfors en Verd Majoria Semàfors en Verme ll

Empreses % total incloses en la BdD

Empreses % total incloses en la BdD

Alimentació i begudes 4 29% 2 14% Indústries tèxtils 3 15% 5 25% Edició i arts gràfiques 4 27% 2 13% Indústries químiques 15 41% 2 5% Cautxú i matèries plàstiques 5 31% 2 13% Fabricació de productes metàl·lics 6 33% 1 6% Construcció de maquinària i equips 9 41% 1 23% Maquinària i materials elèctrics 4 29% 1 7% Fabricació de vehicles de motor 2 20% 3 30% Comerç a l'engròs i intermediaris 7 23% 3 10% Comerç al detall 1 9% 1 9% Altres activitats empresarials 0 -- 0 --


15

Des de l’altra perspectiva –la que hem anomenat majoria vermell- hi ha tres sectors on la proporció d’empreses en aquesta situació supera clarament la mitjana del conjunt analitzat. Es tracta dels subsectors tèxtil, fabricació de vehicles a motor i components i, de nou, construcció de maquinària i equips. Els dos primers no poden ser una sorpresa en la mesura en què és prou notòria la situació de dificultats que han passat i en part continuen el tèxtil i l’automoció. En relació a la construcció de maquinària, els resultats del Semàfor indicaria que el sector viu igualment un ajust, però a diferència dels anteriors l’evolució de les empreses està sent més clarament dicotòmica: n’hi ha que van molt bé i n’hi ha que molt malament. Un detall del conjunt dels semàfors el teniu a les següents taules per tots els sectors. Indústria CCAE

Nombre d'empreses %

Nombre d'empreses %

Nombre d'empreses %

Nombre d'empreses %

Nombre d'empreses %

Majoria verds 4 29% 3 15% 4 27% 15 41% 5 31%

Altres situacions 8 57% 12 60% 9 60% 20 54% 9 56%

Majoria vermells 2 14% 5 25% 2 13% 2 5% 2 13%TOTAL 14 100% 20 100% 15 100% 37 100% 16 100%

Fabricació de productes de cautxú i matèries

plàstiques

Indústries de productes alimentaris i begudes

Indústries tèxtilsEdició, arts gràfiques i reproducció de suports

enregistratsIndústries químiques

2515 17 22 24

CCAE

Nombre d'empreses %

Nombre d'empreses %

Nombre d'empreses %

Nombre d'empreses %

Nombre d'empreses %

Nombre d'empreses %

Majoria verds 9 41% 4 29% 2 20% 7 23% 1 9% 0 0%

Altres situacions 8 36% 9 64% 5 50% 20 67% 9 82% 14 100%

Majoria vermells 1 23% 1 7% 3 30% 3 10% 1 9% 0 0%TOTAL 22 100% 14 100% 10 100% 30 100% 11 100% 14 100%

52 74

Indústries de la construcció de

maquinària i equips mecànics

Fabricació de maquinària i materials

elèctrics

Fabricació de vehicles de motor, remolcs i

semiremolcs

Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç, excepte

vehicles de motor i motocicletes

Comerç al detall, excepte el comerç de

vehicles de motor, motocicletes i

ciclomotors; reparació d'efectes personals i efectes domèstics

Altres activitats empresarials

29 31 34 51

Font: Elaboració pròpia


16

Serveis CCAE 51 52 74

Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç,

excepte vehicles de motor i motocicletes

Comerç al detall, excepte el comerç de vehicles de motor,

motocicletes i ciclomotors; reparació d'efectes personals i

efectes domèstics

Altres activitats empresarials

Nombre

d'empreses % Nombre

d'empreses % Nombre

d'empreses %

Majoria verds 7 23% 1 9% 0 0%

Altres situacions 20 67% 9 82% 14 100%

Majoria vermells 3 10% 1 9% 0 0%

TOTAL 30 100% 11 100% 14 100% Font: Elaboració pròpia

Comparant-los amb la mitja de totes les empreses, on els resultats havien estat 28% d’empreses amb majoria verds, 12% amb majoria vermells i un 60% d’altres situacions, amb els diferents sectors podem destacar que només dos sector dels 12 tenen una majoria de verds significativament superior a aquesta mitja general de les 312 empreses. Aquests són el CCAE 24- Indústries químiques (amb un 41% d’empreses amb majoria de semàfors en verd) i el CCAE 29- Indústries de la construcció de maquinària i equips mecànics (també amb un 41% d’empreses amb majoria de semàfors en verd). Per l’altre banda, hem de destacar, també dos sectors que tenen una majoria de semàfors en vermell significativament superior al que seria la mitja general de les 312 empreses. Aquests sectors són, CCAE 17- Indústries tèxtils (amb un 25% d’empreses amb majoria de semàfors en vermell) i CCAE 34- Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs (amb un 30% d’empreses amb majoria de semàfors en vermell). Per tant, a priori, són aquests últims els sectors en una situació més compromesa. No obstant, hem de considerar que aquest fan només referència a les empreses grans del sector i que la mostra d’empreses per a cada sector no és lo suficientment gran com per que els resultats es puguin considerar estadísticament significatius.


17

4 INFOMES SECTORIALS A continuació trobareu per a cada un dels sectors un breu informe dels resultats del semàfor emmarcats en altra informació sobre la situació general i dades a nivell de Catalunya i Espanya. L’índex de cada informe és el següent:

� Classificació del sector en classes i subclasses segons la CCAE � Descripció del Sector � El sector a Catalunya � Empreses estudiades al sector � Variables agregades de les empreses estudiades � Dades sectorials � Tendències � Oportunitats � Amenaces � Semàfor del sector

La informació descriptiva ha estat obtinguda de l’Informe anual sobre la Industria a Catalunya 2006, l’Informe anual de l’empresa catalana 2006, La Revista Fuentes Estadísticas, Revista Nº60, Estrategias de crecimiento de las empresas de distribución comercial de Pedro Cuesta Valiño i Una visio estadistica del sector comerç 2007 del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, a més d’altres bases d’informació pròpies. Les dades han estat obtingudes de l’INE les que fan referència al sector Espanya, l’Idescat les que fan referència a Catalunya, Afiliació a la Seguretat social 2006 pel que fa al Vallès Occidental i per últim, les dades empresarial estudiades són d’elaboració pròpia a partir dels comptes anuals.


18

4.1 Sector CCAE 15. Indústries de productes aliment aris i begudes

Classificació del sector en classes i subclasses se gons la CCAE CCAE Descripció

151 Indústries càrnies

152 Elaboració i conservació de peix i productes a base de peix

153 Preparació i conservació de fruites i hortalisses

154 Fabricació de greixos i olis (vegetals i animals)

155 Indústries làcties

156 Fabricació de productes de molineria, midons i productes amilacis

157 Fabricació de productes per a l’alimentació animal

158 Fabricació d’altres productes alimentaris

159 Elaboració de begudes Font: Idescat

Descripció del Sector La indústria de l’alimentació i begudes integra un conjunt d’activitats força dispars, que engloben diferents processos de preparació i de transformació de tota mena de primeres matèries vegetals i animals, per condicionar-les, principalment, per a l’alimentació humana, però, també, per a l’alimentació de bestiar i animals domèstics. Per tant, aplega un seguit molt ampli i heterogeni de branques que desenvolupen processos de fabricació proa diversos i que incorporen un nivell de complexitat i uns requeriments tecnològics notablement diferents. D’aquesta manera, tot i que, en termes generals, es pot considerar que la majoria de les activitats que inclou el sector presenten un grau avançat de maduresa, algunes línies de producció, especialment en la segona transformació alimentària, incorporen un nivell d’innovació important. El sector de l’alimentació i begudes es considera un sector madur als països amb un cert nivell de renda, la qual cosa implica que no cal esperar canvis significatius en la seva evolució. Això és comprensible si es té en compte que els productes del sector són destinats a cobrir les necessitats de consum més bàsiques dels individus. Val a dir que l’elasticitat-renda de la majoria de productes alimentaris tradicionals és relativament baixa, és a dir, davant d’un increment de renda l’augment de la seva demanda és menys que proporcional. Això implica que els moviments del cicle econòmic, ja siguin expansius o recessius, tenen un impacte moderat i relativament més baix sobre l’evolució de la branca. A escala global, per tant, les taxes de creixement del sector de l’alimentació i begudes són molt limitades.


19

El sector a Catalunya En el teixit empresarial del sector al Principat hi ha firmes autòctones que són autèntiques multinacionals, com Nutrexpa (Cola-Cao, Nocilla, La Piara, Aneto i Granja San Francisco) –que fabrica i ven a la Xina–, Borges –que comercialitza fruits secs i olis a tot el món–, o Freixenet, Codorníu i Torres –que tenen bodegues en diversos continents i exporten a tot el món. També destaquen altres grups empresarials, com Agrolimen (Gallina Blanca, Biocentury, El Pavo i Pans & Company), Pastes Gallo, Panrico, les càrnies Guissona, Argal i Noel, o cerveses Damm. Finalment, cal esmentar pel seu dinamisme empreses de grandària més petita –com Casa Tarradellas, que va introduir al mercat amb gran èxit les pizzes refrigerades, o Europastry, dedicada a la fabricació de massa de pa i pastisseria ultracongelada i que se situa en el lloc 32 del rànquing de les 500 petites i mitjanes empreses europees que més creixen. D’altra banda, multinacionals estrangeres com Danone, Nestlé, United Biscuits, Pepsico, Unilever, o Bimbo compten, també, a Catalunya amb centres de producció o decisió. Empreses estudiades al sector Les següents empreses són les empreses del Vallès Occidental que han estat estudiades:

AFFINITY PETCARE SA ARCADIE ESPAÑA SL

B MBONS SL EUROPASTRY, S.A.

GEDESCO SA GIRBAU MARTI MATADERO DE AVES SA

GRUPO KALISE MENORQUINA JAIME BOU SA LENG D OR SA

LIPIDOS SANTIGA SA MORTE SA

NESTLE PETCARE ESPAÑA,S.A. PASTISART SA VALLES PA SA

Variables agregades de les empreses estudiades *. CCAE Nombre d’empreses estudiades Treballadors TOTALS 2006 VAB TOTAL 2006

151 4 757 28.414.931

154 1 117 18.552.097

155 1 1.400 78.173.000

157 2 590 61.806.554

158 6 2.025 101.213.598

Total general 15 14 4.889 288.160.179 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades dels Balanços

* Les empreses estudiades poden tenir centres i filials fora de la comarca del Vallès Occidental i de Catalunya. Per tant, no tots els treballadors ni tampoc la resta de valors tenen perquè ser d’aquesta comarca.


20

Dades sectorials

Valors Sectorials

Valors

% dades empreses

estudiades s/ el valor esquerra

Centres de Cotització al V. Occidental segons afiliació a la Seg. Social (Promig 2006)*2 218 6% Treballadors al V. Occidental segons afiliació a la Seg. Social (Promig 2006) 6.686 73% Empreses Catalunya 2006 4.000 0,4% Treballadors Catalunya 2006 78.000 6,3% Empreses Espanya 2006 22.000 0,1% Treballadors Espanya 2006 380.000 1,3%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Afiliació a la Seguretat social 2006 i Informe sobre la Indústria a Catalunya 2006 i INE

Les empreses analitzades són el 6% del total de Centres de Cotització al V. Occidental i un 73% en nombre de treballadors. Sobre Catalunya representen un 0,4% de les empreses i un 6,3% del total treballadors. Es convenient tenir en consideració el peu de pàgina * i *2. Tendències

Catalunya 2005 2006 Var (2006-2005)

Persones ocupades (en milers) 78,7 78,2 -0,6%

Volum de negoci (milers d'€) 20.022.216 20.840.699 4,1%

Resultat de l’exercici (milers d'€) 654.191 598.264 -8,5%

Valor afegit brut (cost de factors) (milers d'€) 3.918.547 4.237.783 8,1%

Empreses estudiades 2005 2006 Var (2006-2005)

Persones ocupades 4.825 4.889 1,3%

Volum de negoci 1.034.487.342 1.126.033.908 8,8%

Resultat de l’exercici 15.007.968 14.605.813 -2,7%

Valor afegit brut (cost de factors) 279.558.473 288.160.179 3,1% Font: Elaboració pròpia i Idescat Variació del volum de negoci a preus corrents

Var (2002-2001)

Var (2003-2002)

Var (2004-2003)

Var (2005-2004)

Var (2006-2005)

TOTAL SECTOR - CCAE 15. (milers d’€)

4,3% 7,8% 6,5% 2,8%

Font: INE

El volum de negoci augmenta tant a Espanya com a Catalunya i a les empreses analitzades del Vallès Occidental.

*2 El valor de treballadors de la seguretat social fa referència al centre de cotització d’una empresa, sense distinció de si una filial està fora del municipi on hi ha la seu.


21

Oportunitats En aquest marc, la principal via que tenen les empreses dels països industrialitzats per ampliar el seu mercat d’una manera significativa són les innovacions i la introducció de productes amb més valor afegit, com és el cas dels anomenats aliments funcionals o saludables. Sobre això, s’ha d’afegir que el llançament d’aquests tipus de productes respon, també, als canvis d’hàbits que s’observen actualment a la societat, com és el creixement de la preocupació per la salut i la influència que l’alimentació hi té. Amenaces Un repte que ha d’afrontar actualment la indústria d’alimentació i begudes amb l’aplicació de noves tecnologies, és el de millorar la seguretat alimentària. L’objectiu és recuperar i mantenir la confiança dels consumidors en la seguretat dels productes alimentaris, després d’esdeveniments tan greus, com per exemple la malaltia de les vaques boges. Al mateix temps s’observa una important pressió competitiva de les marques de distribució. Semàfor del sector Classificació segons els semàfors de les empreses

Nombre

d'empreses %

Majoria verds 4 29%

Altres situacions 8 57%

Majoria vermells 2 14%

TOTAL 14 100% Font: Elaboració pròpia

Tot i que el nombre d’empreses amb majoria de semàfors en vermell és relativament elevat (14%), hi ha una major part d’empreses amb majoria de semàfors en color verd, el que indicaria que la situació és relativament bona per les empreses analitzades d’aquest sector.


22

4.2 Sector CCAE 17. Indústries tèxtils


171 Preparació i filatura de fibres tèxtils

172 Fabricació de teixits tèxtils

173 Acabament de tèxtils

174 Fabricació d'altres articles confeccionats amb tèxtils, excepte la roba de vestir

175 Altres indústries tèxtils

176 Fabricació de teixits de punt

177 Fabricació d'articles amb teixits de punt Font: Idescat

Descripció del Sector El sector tèxtil inclou una sèrie àmplia d’activitats industrials que, considerades verticalment des de la perspectiva de la cadena productiva, són la fabricació de fibres químiques, el tèxtil de capçalera, altres manufactures tèxtils i la fabricació de roba de vestir en gènere de punt, a les quals es pot afegir la fabricació d’articles per a la llar. Les fases productives superiors de la cadena tèxtil són, fonamentalment, intensives en capital. Juntament amb la caracterització anterior, es manté la classificació tradicional del sector, basada en la primera matèria utilitzada i en la tecnologia corresponent. En aquest cas, es distingeix entre els subsectors del cotó, de la llana, de la seda, del ram de l’aigua, etc. Malgrat que l’evolució tecnològica i de mercat redueix la idoneïtat de les classificacions segons el criteri de les primeres matèries, és un fet que una bona part de les associacions i de les institucions empresarials, així com dels estudis i de les estadístiques, fan ús d’aquesta tipologia subsectorial tradicional. La demanda del sector es distribueix entre tres grans grups de productes, com són els tèxtils per a vestir (aproximadament un 50% del consum total), els tèxtils per a la llar (prop d’un terç) i els tèxtils tècnics o industrials (gairebé un 18%). El sector està fortament segmentat d’acord amb les característiques del mercat final (home, dona, infants, altres indústries, etc.) i, també, segons la diferenciació dels productes, en termes de qualitat i de disseny. Per tant, encara que el cicle econòmic general afecta de manera similar a gairebé tots els subsectors, els comportaments particulars poden diferir entre els diversos segments d’activitat. El conjunt de la indústria tèxtil –llevat de l’especialitat dels tèxtils tècnics o industrials– presenta característiques típiques d’un sector madur. En primer lloc, perquè s’enfronta a una demanda amb una baixa elasticitat respecte a la renda, és a dir, el consum creix més lentament que el nivell de vida i de riquesa. I, en segon lloc, perquè en l’actualitat les tecnologies utilitzades són conegudes.


23

El sector a Catalunya La indústria tèxtil i de la confecció ha tingut tradicionalment un important pes específic dintre de l’estructura productiva de Catalunya. Una presència que en l’actualitat continua sent rellevant, malgrat que el dinamisme d’altres sectors i la reconversió de la mateixa activitat han fet baixar la seva participació dins del conjunt industrial. En qualsevol cas, la importància econòmica d’aquest sector a Catalunya no es deriva del seu dinamisme sinó del seu pes específic absolut, atès que la despesa en articles tèxtils és encara relativament alta. En el cas d’Espanya, aquesta despesa absorbeix el 6% del pressupost familiar. La distribució geogràfica del sector tèxtil no és uniforme a Catalunya, atès que en tan sols 10 comarques es concentra el 85% de l’activitat. Entre aquestes cal esmentar el Vallès Occidental, principal nucli tèxtil a Catalunya, seguit del Maresme, l’Anoia i el Bages, dins de les quals cal destacar poblacions com ara Sabadell, Terrassa, Igualada, Mataró i Manresa. El teixit empresarial és constituït per unes 2.000 firmes, la majoria de les quals són de petita i mitjana grandària. Això és a causa de la millor adaptació d’aquest tipus d’empresa a les variacions del mercat i a la concentració geogràfica de la indústria, cosa que afavoreix les relacions de complementarietat entre les companyies. La mitjana de treballadors per empresa se situa en 30, mentre que les més grans –que tenen plantilles superiors als 500 treballadors–només representen el 0,5% del total de les firmes. Empreses estudiades al sector Les següents empreses són les empreses del Vallès Occidental que han estat estudiades:

ACABADOS TINTORETTO SA CENTRAL ENCAJERA,S.A.

F FLOTATS SA FIL GENESIS SL GENFINS,S.A. GORINA SA

HEREDEROS DE SALVADOR SEGURA SA INDUSTRIA DE ENCAJES MECANICOS SA INDUSTRIA ESPAÑOLA DE BORDADOS SA

INDUSTRIAS TEXTILES DE RACHEL SA JITEX,S.A.

LANITEX SA MANUFACTURAS DE FIELTROS INDUSTRIALES SA

PONSFIL SA PONT AURELL Y ARMENGOL SL

PUIG CODINA,S.A. TEJIDOS INDESMALLABLES GEISA,S.L.

TEXTIL RIBA SA VELLUTS SA

VELTA SA


24

Variables agregades de les empreses estudiades *. CCAE Nombre d’empreses estudiades Treballadors TOTALS 200 6 VAB TOTAL 2006

171 2 166 3.669.737

172 6 548 13.468.400

173 4 359 12.169.919

174 4 282 8.629.447

175 2 181 6.833.447

176 2 953 5.299.091

177 - - -


Dades sectorials

Valors Sectorials

Valors

% dades empreses estudiades s/ el valor esquerra

Centres de Cotització al V. Occidental segons afiliació a la Seg. Social (Promig 2006)*2 437 5%

Treballadors al V. Occidental segons afiliació a la Seg. Social (Promig 2006) 7.656 20%

Empreses Catalunya 2006 2.000 1,0%

Treballadors Catalunya 2006 52.000 2,9%

Empreses Espanya 2006 6.000 0,3%

Treballadors Espanya 2006 80.000 1,9% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Afiliació a la Seguretat social 2006, Informe sobre la Indústria a Catalunya 2006, INE i Idescat

Les empreses analitzades són el 5% del total de Centres de Cotització al V. Occidental i un 20% en nombre de treballadors. Sobre Catalunya representen un 0,7% de les empreses i un 9,4% del total treballadors. Es convenient tenir en consideració el peu de pàgina * i *2. Tendències Durant la dècada dels anys noranta el sector tèxtil i de la confecció de la Unió Europea va fer un important esforç de modernització i reestructuració, per tal de fer front a un entorn marcat per un gran augment de la competència. També va deslocalitzar una part dels seus processos productius, especialment dels intensius en mà d’obra i de menor valor afegit. Aquests esdeveniments van demostrar la capacitat de la indústria europea, sobretot quant a rapidesa de reacció, tècniques just-in-time, qualitat, creativitat, experiència i innovació. Tanmateix, aquests fets van provocar una davallada substancial de la producció i, sobretot, de l’ocupació del sector. * Les empreses estudiades poden tenir centres i filials fora de la comarca del Vallès Occidental i de Catalunya. Per tant, no tots els treballadors ni tampoc la resta de valors tenen perquè ser d’aquesta comarca. *2 El valor de treballadors de la seguretat social fa referència al centre de cotització d’una empresa, sense distinció de si una filial està fora del municipi on hi ha la seu.


25

Catalunya Var (2005-2004) Var (2006-2005) Persones ocupades -10,6% -9,1%

Producció -13,2% -2,3%

Empreses estudiades Var (2005-2004) Var (2006-2005) Persones ocupades -6,0%

Volum de negoci -4,8% Font: Elaboració pròpia amb dades del informe sobre la Indústria a Catalunya 2006. Inclou dades del CCAE 18 Confecció i del CCAE 19 per a la producció.

VARIACIÓ DEL VOLUM DE NEGOCI A PREUS CORRENTS

Var (2002-2001)

Var (2003-2002)

Var (2004-2003)

Var (2005-2004)

Var (2006-2005)

TOTAL SECTOR - CCAE 17. (milers d’€)

-0,5% -0,2% -7,1% 1,4% -6,1%

Font: INE

El volum de negoci, així com l’ocupació cau tant a Espanya com a Catalunya i a les empreses analitzades del Vallès Occidental. A més la caiguda està en els seus valors més alts des de principis de la dècada. Oportunitats El procés de reorientació estratègica que estan duent a terme les empreses de la branca, per tal d’adaptar el seu nivell competitiu als nous requeriments del marc internacional del sector, ha estat en els darrers anys un impuls positiu sobre la inversió. Amenaces Les mateixes característiques de l’estructura industrial del sector català, molt concentrada en les activitats de capçalera (filats, teixits i acabats), han comportat una major incidència del procés d’ajustament a la nova competència. Això fa que la resta del sector es trobi en una situació de debilitat ja que ha perdut part de la seva cadena de producció. Semàfor del sector Classificació segons els semàfors de les empreses Nombre d'empreses %

Majoria verds 3 15%




El nombre d’empreses amb majoria de semàfors en vermell és elevat (25%) i superior al nombre d’empreses amb majoria de semàfors en color verd. Això indicaria que la situació del sector és clarament d’ajust i probablement es produirà un important impacte en l’ocupació.


26

4.3 Sector CCAE 22. Edició, arts gràfiques i reprod ucció de suports enregistrats


221 Edició

222 Arts gràfiques i activitats dels serveis que s'hi relacionen

223 Reproducció de suports enregistrats Font: Idescat

Descripció del Sector El subsector de les indústries gràfiques engloba un conjunt d’activitats bastant ampli, atès que, a més de produir llibres, diaris, revistes i fascicles, que constitueixen la seva dedicació principal, subministra a moltes empreses, institucions i segments de la demanda final tot un seguit de productes, com ara impresos, formularis, etiquetes, catàlegs, envasos per a les empreses –especialment les d’alimentació, farmàcia, perfumeria i cosmètica–, plànols i mapes, calendaris, agendes, cartells i fullets publicitaris, targetes i postals, etc. Aquesta varietat d’articles justifica, en bona part, que l’evolució del subsector estigui molt vinculada a la marxa de la resta de les activitats i de l’economia en general. En aquest sentit, es pot assenyalar que el comportament del consum no solament té un impacte força directe sobre la branca, sinó que, també, arrossega en gran part altres segments que són grans consumidors de productes gràfics –com per exemple a publicitat. La indústria gràfica és integrada per empreses dedicades a les arts gràfiques i als manipulats de paper i cartró. Atenent a les diverses fases del procés productiu, les arts gràfiques comprenen tres segments, que són la preimpressió, la impressió i els acabats i enquadernació. Preimpressió - comprèn la fotocomposició, l’elaboració de fotolits i la preparació de maquetes. Impressió - reproducció dels elements originals en un elevat volum de còpies, mitjançant diferents tècniques, com són la tipografia, l’òfset, el gravat al buit, la serigrafia, la flexografia, la impressió digital, la impressió sota demanda o reprografia, i altres sistemes d’impressió (electrònica, variable, sense impacte, etc.). Acabats i enquadernació - apleguen l’enquadernació i altres activitats prèvies o posteriors,com ara el plegat, el retallat, el plastificat, l’encuny, etc. El sector a Catalunya En el conjunt de les indústries gràfiques espanyoles el Principat presenta un notable pes específic. En el subsector català operen uns 2.435 establiments, que suposen gairebé el 24% del total dels existents en el conjunt de l’Estat (unes 12.275 firmes), de les quals aproximadament un 80% corresponen a les arts gràfiques i un 20% a manipulats de paper i cartró. La Comunitat de Madrid participa en un percentatge molt similar al del Principat en quant a presència en el conjunt de la branca en terme de nombre d’empreses, i segueixen en importància la Comunitat Valenciana (11%) i Andalusia (10,5%).


27

D’altra banda, el nombre d’ocupats en l’activitat a Catalunya és de 26.500 persones, xifra que significa el 29,2% del total estatal (uns 90.870 treballadors). D’aquests treballadors un 75% opera en el segment de les arts gràfiques i el 25% restant a l’especialitat dels manipulats de paper i cartró. Val a dir que encara que l’atomització empresarial és molt elevada en el subsector –cosa que es palesa en la dimensió mitjana de les firmes, que és de prop d’11 treballadors, i en què aproximadament un 90% de les Taula 25. Pes específic del subsector a Catalunya. 2005 VAB del sector / VAB del conjunt de la indústria 2,9% Ocupació del sector / Ocupació del conjunt de la indústria 4,3% Vendes netes productes sobre el total del sector a Espanya 31,0% Ocupació sobre el total del sector a Espanya 29,2% Font: Instituto Nacional de Estadística (INE) i Institut d’Estadística de Catalunya. unitats de producció tenen menys de 20 ocupats–, la presència de les indústries mitjanes-grans o grans és clarament més elevada a Catalunya que a la resta de l’Estat. En aquest sentit, es pot afegir que al voltant d’un 85% de les empreses espanyoles del subsector amb plantilles superiors a les 50 persones es localitza al Principat. Empreses estudiades al sector Les següents empreses són les empreses del Vallès Occidental que han estat estudiades:

BUSQUETS GRUART SA CALMELL,S.A.

CARTONPLEX SA CAYFOSA QUEBECOR SA

DECORACION Y TERMOGRABADO SL DUPLICO 2000 SL EUROHUECO SA HUECO PACK SA

IPAGSA INDUSTRIAL SL MULTIMEDIA OPTICAL DISC,S.L.

RELIEVES EGARA,S.L. RIEUSSET SA

ROTOCAYFO QUEBECOR,S.A. ROTOGRAPHIK SA SINEL SYSTEMS SA

Variables agregades de les empreses estudiades *.

CCAE Nombre d’empreses

estudiades Treballadors TOTALS 2006

VAB TOTAL 2006

221 3 320 18.605.022

222 12 1906 108.469.285

223 - - -




28

Dades sectorials

Valors Sectorials

Valors

% dades empreses


Centres de Cotització al V. Occidental segons afiliació a la Seg. Social (Promig 2006)*2 335 4% Treballadors al V. Occidental segons afiliació a la Seg. Social (Promig 2006) 6.026 37% Empreses Catalunya 2006 2.435 0,6% Treballadors Catalunya 2006 26.500 8,4% Empreses Espanya 2006 12.275 0,1% Treballadors Espanya 2006 90.870 2,4% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Afiliació a la Seguretat social 2006, Informe sobre la Indústria a Catalunya 2006, INE i Idescat

Les empreses analitzades són el 4% del total de Centres de Cotització al V. Occidental i un 37% en nombre de treballadors. Sobre Catalunya representen un 0,6% de les empreses i un 8,4% del total treballadors. Es convenient tenir en consideració el peu de pàgina * i *2. Tendències Les activitats de preimpressió han patit durant els darrers anys importants avenços en l’àmbit del tractament i la transmissió de la informació, com a conseqüència de la introducció de les noves tecnologies, les quals han permès millorar de manera exponencial les seves prestacions. Així, els professionals –com ara publicistes, dissenyadors, etc.– disposen en l’actualitat d’eines d’una eficiència relativament elevada per a desenvolupar una part important de les tasques, que abans estaven reservades de forma exclusiva a les empreses de preimpressió. D’altra banda, s’ha constatat, també, que els impressors han integrat les funcions prèvies –fins i tot les de creació i disseny–, amb l’objectiu de prestar un servei més complet als clients, alhora que es minimitzen les possibilitats d’errors i, simultàniament, es redueixen costos.

Catalunya Var (2005-2004) Var (2006-2005)

Persones ocupades -10,6% -9,1%

Producció -13,2% -2,3%

Empreses estudiades Var (2005-2004) Var (2006-2005)

Persones ocupades -6,0%

Volum de negoci -4,8% Font: Elaboració pròpia amb dades del informe sobre la Indústria a Catalunya 2006. VARIACIÓ DEL VOLUM DE NEGOCI A PREUS CORRENTS

Var (2002-2001)

Var (2003-2002)

Var (2004-2003)

Var (2005-2004)

Var (2006-2005)

TOTAL SECTOR - CCAE 22. (milers d’€) -0,5% -0,2% -7,1% 1,4% -6,1% Font: INE



29

El volum de negoci, així com l’ocupació cau tant a Espanya com a Catalunya i a les empreses analitzades del Vallès Occidental. A més la caiguda està en els seus valors més alts des de principis de la dècada. Oportunitats L’existència d’empreses en tota la cadena productiva d’aquest sector fa que sigui un sector consistent i desenvolupat. La competència estrangera no és tan elevada degut als lligaments culturals d’aquest sector i a la necessitat d’una ubicació propera als punts de demanda i clients. Amenaces Malgrat que la part substancial del procés d’adaptació i de reconversió de les empreses de preimpressió ja s’ha realitzat, la introducció d’innovacions tècniques és contínua en aspectes com ara la digitalització d’imatges, la manipulació del color amb equips digitals, la introducció de nous programes per a la confecció de plaques.... Això fa necessari un cooperació continua amb centres de recerca, com per exemple de la imatge, que potser a Catalunya no estan del tot desenvolupats. Semàfor del sector Classificació segons els semàfors de les empreses

Nombre d'empreses %

Majoria verds 4 27%


Majoria vermells 2 13% TOTAL 15 100%


El nombre d’empreses amb majoria de semàfors en verd és elevat (27%) i superior al nombre d’empreses amb majoria de semàfors en color vermell que només són un 13%. Això indicaria que la situació del sector és bona.


30

4.4 Sector CCAE 24. Indústries químiques

Classificació del sector en classes i subclasses se gons la CCAE CCAE Descripció 241 Fabricació de productes químics bàsics

242 Fabricació de plaguicides i altres productes agroquímics

243 Fabricació de pintures, vernissos i revestiments similars; tintes d'impremta i màstics

244 Fabricació de productes farmacèutics

245 Fabricació de sabons, detergents i altres articles de neteja i abrillantament; fabricació de perfums i productes de bellesa i higiene

246 Fabricació d'altres productes químics

247 Fabricació de fibres artificials i sintètiques

Font: Idescat

Descripció del Sector Dins de la indústria química es poden diferenciar quatre grans subsectors segons la destinació de la seva producció. No obstant això, hi ha un elevat grau d’interrelació entre ells, la qual cosa fa que els grups empresarials de la branca operin sovint en diversos segments. Aquests són la indústria química de base, que es divideix, a la seva vegada, entre els productes químics orgànics i els inorgànics. El segon és l’agroquímica o química per a l’agricultura. El tercer subsector és el de la química per a la indústria o química industrial. I l’últim és el de la química per al consum. L’ampli ventall de productes fabricats i d’àmbits d’utilització fan que el conjunt del sector químic estigui estretament vinculat tant a la demanda de béns de consum final com a la generada per un conjunt molt extens d’activitats productives, industrials i no industrials (agricultura, construcció, etc.). Per aquest motiu, la branca és molt sensible tant a les oscil·lacions del cicle econòmic en qualsevol dels seus components (inversió, exportacions, etc.), com als possibles canvis de comportament dels consumidors. Els sectors químics espanyol i català pateixen la forta competència procedent d’alguns dels països del sud-est asiàtic. Un altre característica d’aquest sector són l’augment de les operacions de fusions i adquisicions empresarials entre grans companyies. S’ha de destacar que la contínua recerca d’economies d’escala per part dels fabricants és acompanyada, en molts casos, de polítiques de concentració de produccions i de major especialització de plantes o de línies de negoci, amb l’objectiu d’assolir els majors nivells possibles de competitivitat en els mercats mundials El sector a Catalunya El Principat representa poc més d’un 46% de la producció del sector químic estatal, seguit de la Comunitat de Madrid (14%), Andalusia (8%), i la Comunitat Valenciana (7%). Catalunya es configura clarament com una de les regions espanyoles amb una especialització més marcada en aquesta branca, i copsa aproximadament el 50% en valor de les exportacions totals de la branca a nivell estatal. L’especialització també es


31

posa de manifest en considerar que dins el conjunt de la indústria catalana la química –inclosa la branca farmacèutica– esdevé el segon sector quant a aportació de valor afegit brut, després del sector d’indústries extractives, petroli i energia. Atenent a l’estructura subsectorial, es pot apuntar que l’activitat al Principat és encapçalada per la química bàsica. El seu pes específic dins el conjunt de la branca –sense incloure la indústria farmacèutica– se situa entorn d’un 49% en termes de producció en valor. Segueixen, per ordre d’importància, el subsector químic destinat al consum final, amb un percentatge d’un.28%, i finalment, la química per a la indústria i l’agroquímica representen el 23% restant. Val a dir que la rellevància del segment de la química bàsica catalana dins el global espanyol és més elevat que la del conjunt del sector, i que supera el 60% pel que fa a producció. Tot això és conseqüència de la forta presència que té aquest tipus d’activitat en el polígon petroquímic de Tarragona, el qual constitueix el pol estratègic més important de la indústria petroquímica al sud d’Europa. Algunes dades relatives a l’any 2006 que palesen aquesta importància són, per exemple, que té una extensió d’unes 1.400 hectàrees i s’hi troben implantades 33 empreses, entre les quals hi ha una gran part de les multinacionals més importants del sector. Cal apuntar que hi ha un rellevant nombre d’interrelacions entre aquestes firmes, atès que els diversos fabricants són a la vegada proveïdors i clients d’ells mateixos, fruit de les quals té lloc la utilització comuna d’importants infraestructures. Es pot destacar que tot plegat ha generat un entorn amb un coneixement i un know-how en múltiples matèries relacionades amb la química. Empreses estudiades al sector Les següents empreses són les empreses del Vallès Occidental que han estat estudiades:

BARNICES VALENTINE SA BOEHRINGER INGELHEIM ESPAÑA,S.A.

BRUGAROLAS,S.A. CHIMIGRAF IBERICA SL

CREACIONES AROMATICAS INDUSTRIALES SA DENTAID,S.L.

DERMOFARM SA DSM ANTI INFECTIVES CHEMFERM SA

ELASTOGRAN SA EUROFRAGANCE SL

FUCHS LUBRICANTES SA GALLOPLAST SL

HOUGHTON IBERICA,S.A. INDUSTRIAS TECNICAS DE LA ESPUMA SL

INDUSTRIE ILPEA ESPAÑA SA INTERQUIM SA

J URIACH Y COMPAÑIA,S.A. KAO CORPORATION,S.A.

KERN PHARMA SL LABIANA LIFE SCIENCES SA

LABORATORIO BONIQUET SA LABORATORIOS DIAFARM S.A.

LABORATORIOS MIRET SA


32

LABORATORIOS VIÑAS SA LAINCO SA

MOEHS CATALANA,S.L. PANREAC QUIMICA SA

PIELCOLOR,S.L. PINTURAS DYRUP SA

PINTURAS HEMPEL SA PPG IBERICA SA

SAINT GOBAIN WEBER CEMARKSA SA SAKATA INX ESPAÑA,S.A.

SCHARLAU CHEMIE SA SKEYNDOR SL

SOCIEDAD ANONIMA ROBAMA ZAMBON,S.A.


241 6 1.209 81.930.184

243 6 1.430 79.822.216

244 13 3.678 254.350.967

245 3 399 18.777.487

246 9 1.108 94.739.091


Dades sectorials

Valors Sectorials

Valors

% dades empreses



Les empreses analitzades són el 17% del total de Centres de Cotització al V. Occidental i un 70% en nombre de treballadors. Sobre Catalunya representen un 3,3% de les empreses i un 12,9% del total treballadors. Es convenient tenir en consideració el peu de pàgina * i *2.

* Les empreses estudiades poden tenir centres i filials fora de la comarca del Vallès Occidental i de Catalunya. Per tant, no tots els treballadors ni tampoc la resta de valors tenen perquè ser d’aquesta comarca. *2 El valor de treballadors de la seguretat social fa referència al centre de cotització d’una empresa, sense distinció de si una filial està fora del municipi on hi ha la seu.


33

Tendències Empreses estudiades Var (2005-2004) Var (2006-2005) Persones ocupades 0,4% Volum de negoci 3,9% Resultat de l’exercici -29,9% VAB a cost de factors -8,9%

Catalunya Var (2005-2004) Var (2006-2005) Persones ocupades 0,5% -1,9% Volum de negoci 5,4% 5,2% Resultat de l’exercici -16,1% 39,2% VAB a cost de factors 2,2% 1,4%

Font: Elaboració pròpia amb dades de Idescat


Var (2002-2001)

Var (2003-2002)

Var (2004-2003)

Var (2005-2004)

Var (2006-2005)

TOTAL SECTOR - CCAE 24. (milers d’€) 1,2% 3,8% 5,0% 6,6% 7,0%

Font: INE

Els resultat de les empreses estudiades del Vallès Occidental no són gaire positius, en concret pel que fa a les variacions del Resultats de l’Exercici i el VAB a cost de factors. A nivell de Catalunya gairebé tots els indicadors evolucionen millor que les empreses del Vallès. Oportunitats L’existència de grans “clusters” com el de les petroquímiques de Tarragona, dona a entendre que el sector està consolidat a la zona. i que les economies d’escala poden ser molt importants. Amenaces Com a la resta de la Unió Europea, els sectors químics espanyol i català pateixen la forta competència –especialment, en determinats tipus de productes, com són, per exemple, els que obtenen les indústries de capçalera o, en menor mesura, els colorants– procedent d’alguns dels països del sud-est asiàtic –fonamentalment, la Xina, Indonèsia, Tailàndia,Índia i Taiwan. Cal afegir que, encara que la qualitat dels productes d’aquests països és, en línies generals, inferior a la dels fabricats a Europa o els Estats Units, són molt competitius en preus i, per aquest motiu, la penetració en diversos camps és significativa. Un altre amenaça per al sector és l’augment de les regulacions i les exigències per la protecció del medi ambient. Aquestes fan que els marges disminueixin in es perdi competitivitat en front les empreses estrangeres, sobretot del sud-est asiàtic, que no en tenen.


34

Semàfor del sector Classificació segons els semàfors de les empreses

Nombre

d'empreses %

Majoria verds 15 41%




El nombre d’empreses amb majoria de semàfors en verd és molt elevat (41%) i molt superior al nombre d’empreses amb majoria de semàfors en color vermell que només són un 5%. Això indicaria que la situació del sector és bona al Vallès. Això sumat a que les tendències de les empreses estudiades són lleugerament negatives, ens indica que la situació és bona però que es tracta d’un sector madur i molt competitiu no exempt de dificultats futures.


35

4.5 Sector CCAE 25. Fabricació de productes de caut xú i matèries plàstiques


251 Fabricació de productes de cautxú

252 Fabricació de productes de matèries plàstiques Font: Idescat

Descripció del Sector El sector dels plàstics es pot subdividir en tres grans blocs d’activitats, que són la indústria de capçalera, el subsector de transformació dels plàstics i el subsector del reciclatge. Cadascun dels diversos grans blocs d’activitat presenta característiques estructurals molt dispars, en la mesura que responen a uns requeriments tecnològics i d’intensitat de capital molt diferents. Així, en el cas de la indústria productora de primeres matèries el volum d’inversió que es requereix i la importància de les economies d’escala fan que el nombre d’empreses que operen en l’àmbit mundial sigui reduït, i que hi hagi un grau elevat de concentració de l’oferta. Les primeres matèries plàstiques s’inclouen en el mercat dels anomenats commodities –és a dir, productes bàsics de caràcter indiferenciat–, en el qual opera un nombre molt limitat de grans empreses multinacionals i es registren fluxos comercials de considerable importància a escala internacional. Les empreses que realitzen els processos de transformació de les matèries plàstiques, en canvi, són habitualment de petita o mitjana dimensió, ja que es tracta d’un tipus de procés que no exigeix un volum d’inversió important ni tampoc presenta barreres tecnològiques rellevants, encara que el subsector està bastant tecnificat i compta en general amb personal d’alta qualificació. De fet, el nombre d’empreses en aquest subsector se situa entorn de les 4.000 en el conjunt d’Espanya, les quals ocupen al voltant de 90.000 treballadors. Tot i això, de vegades es produeixen situacions d’integració vertical i la titularitat d’aquestes firmes correspon a grans grups. La situació d’atomització i d’escala operativa relativament petita es dóna igualment en el subsector del reciclatge. En aquest cas, el condicionant més important amb què es troben les empreses és la disponibilitat dels espais que necessiten, de considerable extensió, més que no pas les inversions requerides. Les activitats que utilitzen materials plàstics són molt nombroses. Els tres mercats principals són l’envàs i embalatge, la construcció i l’automoció, que van absorbir l’any 2006 més del 70% del consum espanyol total en tones.


36

El sector a Catalunya Catalunya és amb diferència la primera comunitat de l’Estat en importància pel que fa a la indústria dels plàstics, seguida molt de lluny per la Comunitat Valenciana i la Comunitat de Madrid. En la indústria de capçalera opera un grup reduït de corporacions transnacionals, que dominen la producció de primeres matèries plàstiques en l’àmbit mundial, una bona part de les quals disposa de plantes en el pol petroquímic ubicat al Camp de Tarragona o en altres indrets de Catalunya (Dow Chemical, Basf, TDP, TDESA, Basell, Atofina, Hispavic, Repsol YPF Química, etc.). Les empreses que actuen en aquest subsector –de manera similar al que s’observa en altres indústries en les quals les economies d’escala són determinants– han desenvolupat en els darrers anys un procés de concentració remarcable. Catalunya concentra aproximadament un 70% de la producció de primeres matèries de tot Espanya. Si es té en compte la situació per productes, s’ha d’esmentar que la producció espanyola de termoplàstics de gran consum es concentra, bàsicament, als nuclis de Tarragona i Puertollano, amb un clar predomini del primer. També hi ha factories en altres localitats catalanes, com el Prat de Llobregat i Martorell. En la indústria transformadora i en el subsector de reciclatge predominen, en canvi, les empreses de petita o mitjana dimensió. A Catalunya operen al voltant de 1.400 empreses de transformació, cosa que suposa aproximadament un 35% del total de l’Estat (unes 4.000), que generen una producció que representa al voltant d’un 35% del valor global espanyol. Cal assenyalar que els subsectors de transformació i de reciclatge de plàstics mantenen una apreciable mobilitat empresarial, fortament lligada als cicles econòmics. Empreses estudiades al sector Les següents empreses són les empreses del Vallès Occidental que han estat estudiades:

PEGUFORM IBERICA SL KAUTEX TEXTRON IBERICA SL

AUTOBAR PACKAGING SPAIN,S.A. AMMERAAL BELTECH SA

NORDENIA IBERICA BARCELONA SA ARAGONESAS INDUSTRIAS Y ENERGIA SA

NUDEC,S.A. ESPIROFLEX SA

S T E PACKAGING DEVELOPMENT,S.L. LINPAC ALLIBERT SA

VIGAR SA CAMPOS 1925,S.A.

POLINTER SA POLIPLASTIC,S.A.

INDUSTRIAS PLASTICAS TRIANA, S.A. REMA TIP TOP IBERICA SA


37


251 2 193 10.518.481

252 14 3.267 191.172.143


Dades sectorials

Valors Sectorials

Valors

% dades empreses



Les empreses estudiades són el 7% del total de Centres de Cotització al V. Occidental i un 48% en nombre de treballadors. Sobre Catalunya representen un 1,3% de les empreses i un 10,9% del total treballadors. Es convenient tenir en consideració el peu de pàgina * i *2. Tendències

Empreses estudiades Var (2005-2004) Var (2006-2005)

Persones ocupades -1,4% Volum de negoci 6,6% Resultat de l’exercici -40,6% VAB a cost de factors -3,7% Catalunya Var (2005-2004) Var (2006-2005)

Persones ocupades -0,6% -11,2% Volum de negoci 12,0% -7,0% Resultat de l’exercici 13,9% -13,0% VAB a cost de factors -0,2% -7,4%



Var (2002-2001)

Var (2003-2002)

Var (2004-2003)

Var (2005-2004)

Var (2006-2005)

TOTAL SECTOR - CCAE 25. (milers d’€) 4,5% 1,8% 2,0% 11,7% 2,8% Font: INE



38

Els resultat de les tendències de les empreses estudiades del Vallès Occidental no són gaire positius, en concret pel que fa a les variacions del Resultats de l’Exercici i el VAB a cost de factors. A nivell de Catalunya també els indicadors evolucionen de la mateixa manera, almenys pel que fa a les darreres dades disponibles. Oportunitats La forta concentració empresarial dels últims anys en el subsector de la indústria de capçalera dóna una posició forta i consistent en front a la competència internacional, donat que es tracta d’un subsector amb necessitats de fortes inversions. Amenaces El subsector de transformació i de reciclatge de plàstics estan fortament lligats als cicles econòmics i en èpoques de crisis poden patir daltabaixos. Semàfor del sector Classificació segons els semàfors de les empreses

Nombre

d'empreses %

Majoria verds 5 31%




El nombre d’empreses amb majoria de semàfors en verd és bastant elevat (31%) i bastant superior al nombre d’empreses amb majoria de semàfors en color vermell que són un 13%. Això indicaria que la situació del sector és bona al Vallès. Si amb això li sumem que les tendències de les empreses estudiades són lleugerament negatives, ens indica que la situació pot anunciar dificultats en una part del sector, potser la més vinculada en d’altres sectors industrials en procés de canvi.


39

4.6 Sector CCAE 28. Fabricació de productes metàl·l ics, excepte maquinària i equips

Classificació del sector en classes i subclasses se gons la CCAE CCAE Descripció 281 Fabricació d'elements metàl·lics per a la construcció

282 Fabricació de cisternes, grans dipòsits i contenidors de metall; fabricació de radiadors i calderes per a calefacció central

283 Fabricació de generadors de vapor

284 Forja, estampació, embotició de metalls; pulverimetal·lúrgia

285 Tractament i revestiment de metalls; enginyeria mecànica general per compte d'altri

286 Fabricació d'articles de ganiveteria i coberts, eines i ferreteria

287 Fabricació de productes metàl·lics diversos, excepte mobles

Font: Idescat

Descripció del Sector El sector de productes metàl·lics es pot dividir en dues branques, que són la dels productes metàl·lics intermedis i la dels productes metàl·lics finals. Els béns metàl·lics intermedis es destinen, principalment, al conjunt de la indústria, com a components dins de conjunts més complexos, i es fabriquen per subcontractació (sota comanda i especificacions tècniques i productives determinades pels clients), la qual cosa genera una dependència estreta de les empreses respecte de la demanda. El comportament de la branca està força condicionat per les primeres matèries, el cost de les quals té una incidència notable en certes activitats i obliga els fabricants a implementar millores contínues en termes de productivitat i de valor afegit. En la branca dels productes metàl·lics finals els articles es dirigeixen tant a la indústria i la construcció, com als consumidors. En aquest subsector les empreses són de petita i mitjana dimensió i estan especialitzades en un o diversos béns, que normalment fabriquen de forma seriada. El sector de productes metàl·lics és sotmès a un constant procés de creació i desaparició d’unitats empresarials, com a conseqüència de diversos factors. D’una banda, pel gran nombre d’unitats empresarials que hi operen, així com de la seva reduïda dimensió i estructura. La grandària mitjana d’una firma fabricant de productes metàl·lics no arriba als 10 treballadors. També, per les escasses barreres d’entrada i de sortida que hi ha en certs segments i tipus de productes. Paral·lelament, per l’estreta dependència d’una elevada proporció d’empreses productores respecte a determinats clients, que són generalment poc nombrosos i de sectors molt concrets i que solen exercir unes polítiques de compra bastant agressives. Finalment, per la creixent competència que hi ha en l’àmbit internacional, procedent, en molts casos, de països emergents amb costos productius baixos.


40

El sector a Catalunya La fabricació de productes metàl·lics té una importància destacada a Catalunya. Concentra poc menys de 7.000 empreses i ocupa unes 70.000 persones. A més, aporta gairebé el 8% del valor afegit del conjunt de la indústria i ocupa més d’un 14% del total dels assalariats. Aquestes taxes de participació, però, han patit en els darrers anys una lleugera tendència a la baixa, com a conseqüència del major creixement relatiu d’altres activitats industrials. Destaca el subsector dels productes metàl·lics intermedis, que representa no gaire més de la meitat de la producció de l’activitat. El Principat lidera la fabricació de productes metàl·lics en l’àmbit estatal, ja que concentra prop d’una quarta part de l’activitat total. També en aquest cas, la creació i posterior consolidació de grans corporacions industrials al País Basc i les implantacions industrials sorgides en altres regions han impactat negativament en aquesta quota de participació. Tot i així, la rellevància del sector a Catalunya és molt alta i també es fa palesa des d’un punt de vista qualitatiu. És una branca estratègica de les activitats metal·lúrgiques transformadores en general (automoció, maquinària, etc.), atès que subministra una gran i heterogènia quantitat de béns intermedis i finals, i, al mateix temps, també proveeix un conjunt divers d’articles destinats al consum final (béns per a la llar, articles de parament de la llar, material d’oficina, etc.). Empreses estudiades al sector Les següents empreses són les empreses del Vallès Occidental que han estat analitzades:

ACEROS PARA LA CONSTRUCCION SA ALCAYATAS Y TORNILLERIA SA

CABLES Y ESLINGAS SA ELECTRICFOR SA

ELTE ESTRUCTURAS METALICAS,S.A. EMYPRO SA ESTAMP SA

FABRIGAS SL INMEVA SA ISOFIX SL

KLEIN IBERICA SA MIKALOR SA

NADAL BADAL SA SA METALOGRAFICA SA

SINTERMETAL SA TROQUELERIA DOVER SL

TUCAI SA VYC INDUSTRIAL SA


41




VAB TOTAL 2006

281 2 197 11.544.976

282 4 317 19.595.409

284 4 802 31.466.949

285 1 58 2.902.913

286 1 62 2.467.996

287 6 582 34.372.066


Dades sectorials

Valors Sectorials

Valors

% dades empreses


Centres de Cotització al V. Occidental segons afiliació a la Seg. Social (Promig 2006)*2 1.146 2% Treballadors al V. Occidental segons afiliació a la Seg. Social (Promig 2006) 17.496 12% Empreses Catalunya 2006 7.395 0,2% Treballadors Catalunya 2006 86.400 2,3% Empreses Espanya 2006 32.168 0,1% Treballadors Espanya 2006 364.966 0,6% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Afiliació a la Seguretat social 2006, Informe sobre la Indústria a Catalunya 2006, INE i Idescat


Empreses estudiades Var (2005-2004) Var (2006-2005) Persones ocupades -2,8% Volum de negoci 1,8% Resultat de l’exercici 55,2% VAB a cost de factors -3,6%

Catalunya Var (2005-2004) Var (2006-2005) Persones ocupades -1,2% -3,0% Volum de negoci 4,6% 11,6% Resultat de l’exercici -8,3% -4,7% VAB a cost de factors 3,2% 7,5%




42


Var (2002-2001)

Var (2003-2002)

Var (2004-2003)

Var (2005-2004)

Var (2006-2005)


Font: INE

Els resultat de les empreses estudiades del Vallès Occidental mostren una forta disparitat de resultats, sent els Resultats de l’exercici molt positius i la resta negatius, sobretot el VAB a cost de factors. A més, això es contraposa totalment a les dades del sector a Catalunya, on el Resultat de l’exercici va evolucionar negativament i el VAB a cost de factors va ser molt favorable. Per l’any 2008 es preveu una moderació en la marxa de l’activitat productiva a Catalunya en relació amb els resultat provisionals del 2007. Això s’explica per una moderació tant en el mercat interior com en les exportacions. Els costos salarials i de matèries primeres augmentaran degut a pressions externes. Oportunitats El tipus d’amenaces que es donen en aquest sector han determinat que el teixit empresarial d’aquesta especialitat hagi hagut de realitzar continuats esforços tendents a millorar la seva posició en els mercats, la qual cosa és més complicada en el col·lectiu de firmes de menor volum. De fet, els fabricants han orientat la seva activitat vers productes d’alta qualitat, més innovadors i de major valor afegit, mitjançant la potenciació de la flexibilitat i la millora del servei, l’amplitud de la gamma d’articles, l’homologació dels béns. Amenaces Les empreses solen ser molt petites i això fa que el sector sigui vulnerable a xocs externs com la desaparició de clients importants o la competència estrangera. Altres factors, menys quantificables, però que també tenen una incidència en la continuïtat de certes empreses i en la creació de noves, són la manca de relleu generacional i la pèrdua progressiva del que es podria nomenar “cultura metal·lomecànica” entre les noves generacions. N’és una prova el baix nombre d’alumnes de formació professional que opten per les especialitats metal·lomecàniques, en comparació d’altres cicles formatius. D’altra banda, l’escassetat de mà d’obra qualificada pressiona els salaris a l’alça, la qual cosa accentua les diferències de costos respecte de les empreses d’altres països menys desenvolupats, i impulsa, a vegades, la incorporació de treballadors estrangers.


43

Semàfor del sector Classificació segons els semàfors de les empreses

Nombre

d'empreses %

Majoria verds 6 33%




El nombre d’empreses amb majoria de semàfors en verd és bastant elevat (33%) i molt superior al nombre d’empreses amb majoria de semàfors en color vermell que només ha estat una empresa. Això indicaria que la situació del sector és bastant estable donat l’elevat nombre de empreses en una situació intermitja (61%).


44

4.7 Sector CCAE 29. Indústries de la construcció de maquinària i equips mecànics


291 Fabricació de màquines, equips i materials mecànics

292 Fabricació d'altres tipus de maquinària, equips i materials mecànics d'ús general

293 Fabricació de maquinària agrària

294 Fabricació de màquines eina

295 Fabricació de maquinària diversa per a usos específics

296 Fabricació d'armes i municions

297 Fabricació d'aparells domèstics Font: Idescat

Descripció del Sector La fabricació de maquinària i equips mecànics es caracteritza per diversos trets singulars. En primer lloc, cal apuntar l’estreta i directa vinculació que té el sector amb la inversió industrial i, en menor grau, amb l’activitat de la construcció. Això explica el fet que la seva evolució depengui de forma notable de la marxa de la conjuntura econòmica. D’altra banda, des del punt de vista productiu la majoria dels béns que es fabriquen a Catalunya es construeixen sota comanda específica de l’usuari final, la qual cosa implica que la producció es realitza en sèries curtes. Malgrat això, també hi ha algunes especialitats en les quals la fabricació té lloc d’una manera més seriada. Així mateix, cal ressenyar que les operacions de venda i els processos de fabricació necessiten, normalment, un període llarg de temps per tal de materialitzar-se, sobretot en el cas dels béns de major dimensió i complexitat. A conseqüència d’això, les tasques de finançament, tant de les operacions de venda com de fabricació, tenen una gran importància per a les empreses, especialment per a les de menor dimensió. El sector a Catalunya El sector de maquinària i equips mecànics té una destacada presència i tradició a Catalunya. El Principat concentra més d’una quarta part de l’activitat estatal i les empreses fabricants lideren els segments espanyols corresponents a la maquinària lleugera, apartat en el qual les firmes catalanes són presents en pràcticament totes les especialitats existents, la qual cosa s’explica per les característiques singulars del teixit industrial local (indústria diversificada i transformadora). Destaca, sobretot, la participació en els subsectors de maquinària per a l’envàs i l’embalatge, de maquinària per a l’alimentació maquinària tèxtil i de confecció El sector a Catalunya ha intensificat en els darrers anys el recurs a la subcontractació de funcions productives a terceres firmes –generalment tallers mecànics i, sobretot, en determinades operacions, com les relacionades amb la fosa i la mecanització de peces–, per tal de reduir riscs i augmentar flexibilitat. En particular, algunes empreses han optat


45

per externalitzar la part més mecànica dels seus processos cap a països amb baixos costos laborals (com ara Xina), amb l’objectiu de fer front a la forta competència internacional. Al mateix temps, les activitats amb un valor afegit més alt continuen localitzant-se a Catalunya, amb una especialització en les tasques de disseny, de muntatge final i de comercialització dels béns, així com en la prestació de serveis postvenda als clients (formació, assistència tècnica, etc.). El recurs a la subcontractació i l’augment de la presència de les firmes catalanes a l’exterior han provocat un descens en l’ocupació directa del sector i, al mateix temps, han determinat la creació de llocs de treball indirectes. Empreses estudiades al sector Les següents empreses són les empreses del Vallès Occidental que han estat analitzades:

AMADEO FARELL SA APPLIANCES COMPONENTS COMPANIES SPAIN, S.A.

ASCENSORS EBYP SA BOSSAR SL

GERMANS BOADA SA GRUPO ESTAMPACIONES SABADELL SL

INDUSTRIAS MATEU SA INDUSTRIAS PUIGJANER SA

JOHNSON CONTROLS MANUFACTURING ESPAÑA SL LEGRIS ESPAÑOLA SA

METALAST SA PARSI SOCIEDAD ANONIMA PROTECCION CONTRA INCENDIOS

POSIMAT SA ROTATEK SA

ROVEMA IBERICA,S.A. S A MARTIN LLOVERAS

STANDARD HIDRAULICA SA STE PHARMA SYSTEMS SL

TALLERES PUPAR SA TELSTAR SA VIRUTEX SA VOLPAK SA


291 5 1.538 50.759.100

292 2 522 16.362.419

294 1 161 9.396.474

295 14 1379 77.418.464




46

Dades sectorials

Valors Sectorials

Valors

% dades empreses




Empreses estudiades Var (2005-2004) Var (2006-2005) Persones ocupades 2,2% Volum de negoci 6,4% Resultat de l’exercici -899% VAB a cost de factors 2,1%

Catalunya Var (2005-2004) Var (2006-2005) Persones ocupades -0,2% -5,8% Volum de negoci -4,6% 7,7% Resultat de l’exercici 18,1% -1,1% VAB a cost de factors 3,5% -3,1%



Var (2002-2001)

Var (2003-2002)

Var (2004-2003)

Var (2005-2004)

Var (2006-2005)

TOTAL SECTOR - CCAE 29. (milers d’€) 4,4% 2,0% 8,5% 1,7% 12,8% Font: INE

Els resultat de les empreses estudiades del Vallès Occidental mostren una tendència positiva a excepció de el Resultat de l’exercici que han evolucionat molt negativament (no obstant, aquesta dada és resultat de només una empresa, Appliances Components, s.a.). A Catalunya, l’evolució ha estat contradictòria, sent uns valors positius i uns altres negatius.



47

Oportunitats Les activitats amb un valor afegit més alt continuen localitzant-se a Catalunya, amb una especialització en les tasques de disseny, de muntatge final i de comercialització dels béns, així com en la prestació de serveis postvenda als clients (formació, assistència tècnica, etc.). També s’ha de destacar que el sector ha intensificat en els darrers anys el recurs a la subcontractació de funcions productives a terceres firmes això els fa augmentar la flexibilitat i reduir riscos. Amenaces Degut a les grans inversions necessàries, és un sector fortament lligat al cicle econòmic i per tant fràgil en períodes de recessió com el que pot estar aproximant-se pel 2008. La tendència a externalitzar la part més mecànica dels seus processos cap a països amb baixos costos laborals (com ara Xina), amb l’objectiu de fer front ala forta competència internacional ha fet que s’estiguin perdent mà d’obra al territori. Semàfor del sector Classificació segons els semàfors de les empreses

Nombre

d'empreses %

Majoria verds 9 41%




El nombre d’empreses amb majoria de semàfors en verd és molt elevat (41%), pràcticament la meitat de les empreses. Només una empreses té majoria de semàfors en color vermell. Això indicaria que la situació del sector és bastant bona en el moment estudiat.


48

4.8 Sector CCAE 31. Fabricació de maquinària i mate rials elèctrics


311 Fabricació de motors elèctrics, transformadors i generadors

312 Fabricació d'aparells de distribució i control elèctrics

313 Fabricació de fils i cables elèctrics aïllats

314 Fabricació d'acumuladors i piles elèctriques

315 Fabricació de llums elèctrics i aparells d'il·luminació

316 Fabricació d'altres tipus d'equips elèctrics Font: Idescat

Descripció del Sector El sector de maquinària i material elèctric té una importància cabdal per al funcionament dels processos productius de la indústria i del conjunt de l’economia en general, incloses les llars domèstiques. Es tracta, en conseqüència, d’un element bàsic per al desenvolupament de les societats, que té notables vincles amb altres sectors productius i que es troba clarament implicat en l’activitat productiva i en el consum final. La fabricació de maquinària i material elèctric té una forta dependència de l’activitat inversora de l’economia, tant pel que fa a la inversió en infraestructures (elèctriques, logístiques o de transport) i a la inversió industrial (en plantes o en equips), com a la inversió en construcció (residencial i de serveis). Aquesta estreta vinculació amb la dinàmica de la formació bruta de capital fix comporta que el sector experimenti fluctuacions cícliques més intenses que en altres branques industrials. Una conseqüència de l’elevada diversificació productiva que caracteritza el sector de maquinària i material elèctric és la polarització present en el teixit empresarial. Es detecta un dualisme en l’oferta productiva, formada per un nombre reduït de grans firmes multinacionals i d’un grup relativament elevat de petits i mitjans fabricants. Precisament, els grans grups estrangers han protagonitzat en els darrers anys un procés de concentració creixent de la producció, mitjançant l’absorció de firmes locals de petita i mitjana dimensió, normalment molt especialitzades, amb els objectius de cobrir segments addicionals del mercat, d’accedir a noves tecnologies i productes, d’obtenir un millor aprofitament de les economies d’escala presents en el sector o bé d’intensificar la presència en la pròpia especialitat. El sector a Catalunya El sector té una llarga tradició al Principat, ja que Catalunya va ser pionera en el desenvolupament de l’activitat dins de l’Estat, amb la instal·lació d’empreses com Siemens o Pirelli al final del segle XIX. El pes relatiu de la branca en el conjunt industrial català és d’un 4,2% (al 2005) en termes de VAB. El Principat s’erigeix en el primer mercat i el principal productor de l’Estat, amb


49

una importància estratègica. Amb una ocupació de més de 26.000 persones, concentra un 29% dels establiments, un 35% de les exportacions del conjunt d’Espanya. La fabricació de maquinària i material elèctric és un sector amb un elevat grau d’internacionalització, tant pel que fa a la participació de les exportacions sobre la facturació –que representen més d’una tercera part–, com pel grau de penetració i pel pes específic de les importacions dins del mercat intern –que sobrepassa el 45%. Una altra característica de la branca al Principat és l’elevada diversificació, amb l’existència d’empreses en la majoria dels segments. No obstant això, s’observa una major especialització en la producció d’equips i de material de petita dimensió, els quals es destinen principalment a la utilització d’energia elèctrica per part de la indústria transformadora i del mateix consumidor final. Cal destacar que en els darrers anys la branca de maquinària i material elèctric no ha pogut escapar del fenomen de les deslocalitzacions industrials cap a països de baixos costos de mà d’obra, si bé aquest s’ha centrat de manera gairebé exclusiva en activitats de poc valor afegit. Empreses estudiades al sector Les següents empreses són les empreses del Vallès Occidental que han estat analitzades:

COOPER CROUSE HINDS SA CUALITYS RODES SAL

DRAKA CABLES INDUSTRIAL SL FABRICA ELECTROTECNICA JOSA,S.A.

HITACHI AIR CONDITIONING PRODUCTS EUROPE SA INTERFLEX SA

INTERNATIONAL CAPACITORS SA KOSTAL ELECTRICA SA

LAMPARAS ESPECIALES SL MAVILOR MOTORS SA

SA DEL CABLEADO SIEMENS BUSBAR TRUNKING SYSTEMS,S.L.

TECNICAS INDUSTRIALES SERRA SA UNIVERSAL DE DESARROLLOS ELECTRONICOS SA


312 1 78 5.004.084

313 4 592 42.923.429

315 1 96 3.184.990

316 8 2.081 97.861.323




50

Dades sectorials

Valors Sectorials

Valors

% dades empreses


Centres de Cotització al V. Occidental segons afiliació a la Seg. Social (Promig 2006)*2 125 11% Treballadors al V. Occidental segons afiliació a la Seg. Social (Promig 2006) 4.810 59% Empreses Catalunya 2006 663 2,1% Treballadors Catalunya 2006 24.700 11,5% Empreses Espanya 2006 2.423 0,6% Treballadors Espanya 2006 86.524 3,3% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Afiliació a la Seguretat social 2006, Informe sobre la Indústria a Catalunya 2006, INE i Idescat


Empreses estudiades Var (2005-2004) Var (2006-2005) Persones ocupades -1,3% Volum de negoci 16,0% Resultat de l’exercici 129% VAB a cost de factors 5,8%

Catalunya Var (2005-2004) Var (2006-2005) Persones ocupades -3,7% -5,4% Volum de negoci 6,5% 3,3% Resultat de l’exercici 70,5% -16,7% VAB a cost de factors -2,1% 10,8%



Var (2002-2001)

Var (2003-2002)

Var (2004-2003)

Var (2005-2004)

Var (2006-2005)


Font: INE

Els resultat de les empreses estudiades del Vallès Occidental mostren una tendència molt positiva a excepció del nombre de persones ocupades. A Catalunya, l’evolució ha estat contradictòria, sent uns valors positius i uns altres negatius. Però, en general, sembla que el sector està augmentant les seves vendes d’una forma important i reduint el nombre de treballadors, amb lo qual obté una major eficiència productiva. L’evolució del resultat dels exercicis mostren una forta dispersió de resultats conseqüent amb la diversificació del sector i els possibles canvis de cicle.



51

Oportunitats Les activitats amb un valor afegit més alt continuen localitzant-se a Catalunya i han evitat la deslocalització del sector a altres països. Una altra característica positiva pel futur de la branca al Principat, és l’elevada diversificació, amb l’existència d’empreses en la majoria dels segments Amenaces Degut a les grans inversions necessàries, és un sector fortament lligat al cicle econòmic i per tant fràgil en períodes de recessió com el que pot estar aproximant-se pel 2008. Cal destacar que en els darrers anys, la branca de maquinària i material elèctric en els seus subsectors amb menys valor afegit, no ha pogut escapar del fenomen de les deslocalitzacions industrials cap a països de baixos costos de mà d’obra. Semàfor del sector Classificació segons els semàfors de les empreses

Nombre

d'empreses %

Majoria verds 4 29%




El nombre d’empreses amb majoria de semàfors en verd és bastant elevat (29%). Només una empreses té majoria de semàfors en color vermell. Això indicaria que la situació del sector o com a mínim la situació de les empreses grans del sector al Vallès Occidental, és bastant bona en el moment estudiat.


52

4.9 Sector CCAE 34. Fabricació de vehicles de motor , remolcs i semiremolcs

Classificació del sector en classes i subclasses se gons la CCAE CCAE Descripció 341 Fabricació de vehicles de motor

342 Fabricació de carrosseries per a vehicles de motor, remolcs i semiremolcs

343 Fabricació de components, peces i accessoris no elèctrics per a vehicles de motor i els seus motors

Font: Idescat

Descripció del Sector El sector de fabricació de vehicles ha estat des de sempre un sector clarament marcat per les fases cícliques de l’economia fins el punt de ser un indicador més de la situació actual de la mateixa. Això es deu a que l’adquisició de un vehicle per part del consumidor final suposa una inversió important i per tant unes condicions econòmiques favorables. A més, darrerament es caracteritza per diverses tendències d’interès que estan relacionades entre si. D’una banda, pels importants esforços desenvolupats pels constructors destinats a reduir el temps i els costos del disseny i de l’acoblament de nous models, amb la qual cosa es retalla el procés del seu llançament al mercat. Paral·lelament, es tendeix cada vegada més a concentrar la construcció de diferents models de vehicles de diverses marques al voltant d’una mateixa plataforma –o sistema de xassís amb una base modificable per a les rodes–, sobre la qual es munta una varietat àmplia de models. La filosofia d’aquest sistema és la fabricació del màxim nombre de vehicles a partir de la major proporció possible de peces similars i el menor nombre de components diferenciats. L’objectiu és l’estandardització de plataformes i la reducció del seu nombre, atès que aquest sistema permet importants estalvis de costos, increments de productivitat, i reduccions en el temps i en el cost de desenvolupament de nous vehicles, alhora que fa possible oferir un nombre més elevat de models. Paral·lelament a això, s’està produint una progressiva integració dels subministradors en les mateixes plantes i cadenes de muntatge dels constructors de vehicles. Aquest fet implica que la funció de l’empresa proveïdora ja no es limita a la fabricació i lliurament de la comanda al client, sinó que, al mateix temps, els subministradors participen cada vegada més directament en la instal·lació del conjunt o del sistema fabricat dins el mateix vehicle final, amb la qual cosa intervenen en el procés productiu del demandant i, fins i tot, en el disseny de nous models. D’aquesta forma, els constructors de vehicles disminueixen la seva faceta de fabricants i desenvolupen més tasques de disseny i d’integració i coordinació de muntatge, la qual cosa facilita reduccions de costos, increments de qualitat i eficiència, i una major flexibilitat en relació amb les plantes convencionals.


53

El sector a Catalunya El sector té una llarga tradició al Principat, ja que Catalunya va ser pionera en el desenvolupament de l’activitat dins de l’Estat i amb la ubicació de la major empresa estatal del sector, SEAT, ubicada a Catalunya des de l’any 1950. Però és el subsector de l’auxiliar de l’automoció , “Fabricació de components, peces i accessoris no elèctrics per a vehicles de motor i els seus motors” el que engloba una major quantitat d’empreses. Aquest subsector a Catalunya està configurat, fonamentalment, per petites i mitjanes empreses, i gairebé el 86% té menys de 50 treballadors. Es pot diferenciar entre dos grans grups de fabricants, que configuren una estructura industrial de tipus piramidal. En primer lloc, destaquen 300 firmes de primer nivell, és a dir, d’empreses que normalment són de mitjana i gran dimensió, i que disposen de producte propi que el subministren directament als fabricants de vehicles. Aquest grup d’empreses concentra aproximadament el 80% de l’activitat productiva del conjunt del sector i el 60% de l’ocupació i compta, a més, amb una participació significativa de filials de multinacionals (aproximadament dos de cada tres empreses són de capital estranger, i ocupen el 80% dels treballadors d’aquest segment). Al costat d’aquestes companyies hi ha un nombre elevat de firmes, estimat en unes 5.000-6.000 empreses, generalment de petita dimensió en volum de facturació i en treballadors, que formen part dels anomenats proveïdors de nivells inferiors, que abraça el 40% de l’ocupació total del sector. Aquestes, normalment, es dediquen a tasques de subcontractació i a la fabricació de peces i accessoris per a les empreses de primer nivell, tot i que, a vegades, també produeixen components que es destinen directament als constructors de vehicles. Empreses estudiades al sector Les següents empreses són les empreses del Vallès Occidental que han estat analitzades:

AKSYS INSONIT SA CASTELLON,S.A.

DELPHI DIESEL SYSTEMS SL FICO CABLES SA FICO TRIAD SA

MAGNA DONNELLY ESPAÑA SA MAXIMA TECHNOLOGIES SL

SOLBLANK SA TRW AUTOMOTIVE ESPAÑA,S.L.

ZF BOGE ELASTMETALL ESPAÑA SA Variables agregades de les empreses estudiades *.

CCAE Nombre d’empreses estudiades Treballadors TOTALS 200 6

VAB TOTAL 2006

343 10 5.297 235.863.370




54

Dades sectorials

Valors Sectorials

Valors

% dades empreses


Centres de Cotització al V. Occidental segons afiliació a la Seg. Social (Promig 2006)*2 65 15% Treballadors al V. Occidental segons afiliació a la Seg. Social (Promig 2006) 4.296 123% Empreses Catalunya 2006 451 2,2% Treballadors Catalunya 2006 43.700 12,1% Empreses Espanya 2006 1.759 0,6% Treballadors Espanya 2006 156.978 3,4% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Afiliació a la Seguretat social 2006, Informe sobre la Indústria a Catalunya 2006, INE i Idescat

Les empreses estudiades són el 15% del total de Centres de Cotització al V. Occidental i un 123% (és superior als treballadors registrats a la Seg. Social perquè molt possiblement treballadors de alguna de les empreses no estan ubicats a la seu del Vallès) del Vallès en nombre de treballadors. Sobre Catalunya representen un 2,2% de les empreses i un 12,1% del total treballadors. Es convenient tenir en consideració el peu de pàgina * i *2. Tendències

Empreses estudiades Var (2005-2004) Var (2006-2005) Persones ocupades -5,7% Volum de negoci -3,4% Resultat de l’exercici -384% VAB a cost de factors -15,8%

Catalunya Var (2005-2004) Var (2006-2005) Persones ocupades -1,8% -1,8% Volum de negoci -5,9% 6,3% Resultat de l’exercici -89% -80% VAB a cost de factors -10,4% 3,9%



Var (2002-2001)

Var (2003-2002)

Var (2004-2003)

Var (2005-2004)

Var (2006-2005)

TOTAL SECTOR – CCAE 34. (milers d’€) 0,9% 7,9% 6,9% -2,5% 5,5%

Font: INE

Els resultat de les empreses estudiades del Vallès Occidental mostren una tendència molt negativa en tots els valors. Aquest resultat no està esbiaixat per l’empresa TRW (que és de llarg la més gran) ja que si analitzem empresa per empresa la majoria donen resultats adversos com veurem després als semàfors. A Catalunya, l’evolució ha estat també bastant negativa sobretot en el resultat de l’exercici. L’evolució a més llarg termini del sector a l’Estat, mostra una caiguda menor, si menys no, un comportament estable.



55

Oportunitats Com la totalitat de les empreses estudiades són del subsector auxiliar de l’automoció és d’aquest del que es fa l’anàlisi d’oportunitats i amenaces. S’observa que els constructors de vehicles estan competint per tal d’aconseguir aplicar les innovacions generades pels subministradors de primer nivell, alguns dels quals consideren que no són suficientment recompensats per les inversions en recerca i desenvolupament que realitzen. Això està obligant els fabricants d’automòbils a establir acords i aliances tecnològiques amb els seus proveïdors, amb la finalitat de garantir-ne posicions d’avantatge i exclusivitat en l’ús de les innovacions. Donat el gran pes dels subministradors de primet nivell a Catalunya, aquest fet podria significar una inversió en R+D al Principat per part de constructors de vehicles. Amenaces D’un temps ençà, tant el mercat del primer equip com el del recanvi estan experimentant transformacions importants. Les empreses del sector estan passant de proveir una peça o component senzill, a facilitar tot un conjunt o sistema funcional complet. S’està estenent el fenomen de la “modularització”, és a dir, la fabricació de mòduls entesos com uns conjunts de components d’automòbils premuntats, àmbit de negoci que disposa d’unes positives perspectives de futur, atès que la proporció de mòduls encarregats a firmes proveïdores per part dels constructors de vehicles està creixent ràpidament. Tot això suposa un canvi notable en la cadena de subministrament i l’adopció d’una estructura de proveïment de tipus piramidal, que implica la reducció del nombre de proveïdors directes dels fabricants de vehicles –anomenats subministradors de primer nivell–, dels quals depenen la resta de firmes de la branca –subministradors de nivells inferiors. D’altra banda, s’ha d’apuntar que el procés de globalització que viu el sector de l’automoció està condicionant, lògicament, la indústria auxiliar. Entre altres, obliga a les empreses de la branca a tenir una determinada capacitat productiva, tècnica i financera per atendre els seus clients, i, paral·lelament, s’han de situar a prop dels centres de decisió i de les seves plantes de muntatge. Això està ampliant la demanda de la indústria auxiliar de l’automoció a noves àrees geogràfiques, cosa que provoca una disminució en el pes específic de zones tradicionalment consumidores del sector. Semàfor del sector Classificació segons els semàfors de les empreses

Nombre

d'empreses %

Majoria verds 2 20%




El nombre d’empreses amb majoria de semàfors en verd no és elevat (20%). Un percentatge bastant elevat d’empreses té una majoria de semàfors en vermell. El fet de que hi hagin més empreses en majoria vermell que en majoria verd és indicatiu de que la


56

situació en aquest sector presenta dificultats i els riscos d’impactes negatius en l’activitat i l’ocupació són reals.


57

4.10 Sector CCAE 51. Comerç a l'engròs i intermedia ris del comerç, excepte vehicles de motor i motocicletes


511 Intermediaris del comerç

512 Comerç a l'engròs de primeres matèries agràries i d'animals vius

513 Comerç a l'engròs de productes alimentaris, begudes i tabac

514 Comerç a l'engròs de productes de consum, diferents dels alimentaris

515 Comerç a l'engròs de productes no agraris semielaborats, ferralla i productes de rebuig

516 Comerç a l'engròs de maquinària i equips

517 Altres tipus de comerç a l'engròs Font: Idescat

Descripció del Sector Totes les activitats de venda, representació i promoció de productes i serveis per a ser "revenuts", composen el comerç majorista. Incloent qualsevol venda de qualsevol naturalesa i excloent la venda a consumidors finals.

Els intermediaris majoristes es classifiquen en tres categories:

1. Majoristes comerciants: És l’empresa de propietat independent que es dedica exclusivament a vendre a l’engròs i que rep la propietat dels productes que li són oferts.

2. Els agents intermediaris majoristes: És l’empresa independent que es dedica a la venda a l’engròs sense rebre la propietat dels productes que distribueix.

3. Entre aquestes categories estarien els corredors i comerciants a comissió, que busquen un incentiu per col·locar productes als diferents mercats.

El sector a Catalunya El model comercial català es caracteritza per una estructura de petita i mitjana empresa, ocupació intensiva del territori i intensiva en el factor treball (treball autònom). Tot i així, el sector comercial català és proporcionalment més gran que el sector a Espanya, tant en nombre d’ocupats com en VAB sector/ PIB que a Catalunya és el 12%.


58

Empreses estudiades al sector Les següents empreses són les empreses del Vallès Occidental que han estat analitzades:

A P PHOTO INDUSTRIES SL ALIMENTBARNA SL

AVERY DENNISON IBERICA SA. BABYNURSE,S.A.

CENTRO EUROPEO DE REPARTO FARMACEUTICO D CONGELATS REUNITS SA

DELTALAB,S.L. ENCOFRADOS J ALSINA SA

EPSON IBERICA SA EUROPHARMA,S.A.

GABARRO HERMANOS SA GUTSER,S.A.

HEWLETT PACKARD ESPAÑOLA SA HIERROS BARCELONA,S.A.

IBERAMIGO SA ITEM INTERNATIONAL SA

JVC ESPAÑA,S.A. MATERIAL SANITARIO DOMEDEL SL

NRG GROUP SPAIN,S.A. PALEX MEDICAL SA

PEDRAGOSA SA PHARMAZAM SA

PIONEER ELECTRONICS IBERICA SA PMC GRUP 1985 SA

PORTPARES SL ROCHE DIAGNOSTICS,S.L.

SAFA GALENICA SA STAEDTLER ESPAÑOLA SA

UNIDROCO SA WURTH ESPAÑA SA




VAB TOTAL 2006

513 3 1.093 41.671.938

514 12 1.925 149.532.725

515 5 598 74.371.382

516 5 3.314 295.416.973

517 5 4.842 218.788.478




59

Dades sectorials

Valors Sectorials

Valors

% dades empreses


Centres de Cotització al V. Occidental segons afiliació a la Seg. Social (Promig 2006)*2 2.059 34% Treballadors al V. Occidental segons afiliació a la Seg. Social (Promig 2006) 34.570 1,5% Empreses Catalunya 2005 41.768 0,07% Treballadors Catalunya 2005 230.272 5,1% Empreses Espanya 2005 206.611 0,01% Treballadors Espanya 2005 1.136.191 1,0% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Afiliació a la Seguretat social 2006, , INE (dades 2005) i Idescat (dades 2005)

Les empreses estudiades són el 0,3% del total de Centres de Cotització al V. Occidental i un 4% del Vallès en nombre de treballadors. Sobre Catalunya representen un 0,03% de les empreses i un 0,8% del total treballadors. Es convenient tenir en consideració el peu de pàgina * i *2. Tendències

Empreses estudiades Var (2005-2004) Var (2006-2005) Persones ocupades 6,4% Volum de negoci 11,3% Resultat de l’exercici 11,6% VAB a cost de factors 6,9%

Catalunya Var (2005-2004) Var (2006-2005) Persones ocupades 1,4% - Volum de negoci 3,8% - Resultat de l’exercici - - VAB a cost de factors 2,0% -



Var (2002-2001)

Var (2003-2002)

Var (2004-2003)

Var (2005-2004)

Var (2006-2005)

TOTAL SECTOR – CCAE 51. (milers d’€) 5,1% 3,6% 6,5% 7,1% -

Font: INE

Els resultat de les empreses estudiades del Vallès Occidental mostren una tendència molt positiva en tots els valors. No obstant, hi ha força diversitat de resultats que queden amagats en els valors agregats ja que les dos empreses més grans són el 60% del sector en nombre de treballadors. A Catalunya, l’evolució ha estat també positiva tot i que d’una forma més moderada i amb la precaució de que la dades només estan actualitzades fins



60

el 2005. L’evolució a més llarg termini del sector a l’Estat, mostra una evolució també bastant positiva. Oportunitats Al igual que va realitzar el comerç minorista, les empreses majoristes grans tendeixen a la internacionalització i a la fusió amb altres empreses majoristes buscant una posició més favorable en la negociació amb els proveïdors (fabricants) i amb els seus clients (principalment minoristes). Un exemple d’aquesta tendència és la formació de centrals de compra a nivell europeu. Amenaces A llarg termini, l’existència del comerç majorista dependrà de aconseguir majors nivells d’eficiència i efectivitat a través d’oferir, tant a fabricants com a minoristes, serveis més adaptats a les seves necessitats. Per això, els costos d’aquestes empreses creixeran, i les empreses majoristes que no trobin formes eficients d’oferir un bon servei als clients, terminaran desapareixent amb el temps. Els fabricants es transformen en distribuïdors, són cada vegada més nombrosos els fabricants que obren espais de venda amb el seu propi nom amb el fi d’optimitzar la seva marca. Un exemple d’aquesta situació a Espanya són les tendes “Factory” (Nike, Levi´s, etc.). El Comerç a Catalunya és segons un informe del Departament d’ Economia i Finances del 2005 el causant del “gap” inflacionari de Catalunya sobre Espanya. Això es deu a tres motius segons el mateix informe: Insuficiència d’informació sobre el sector comercial, especialment en l’anàlisi del comerç a les zones turístiques, una certa ineficiència del sector comercial i el grau de competència i manca d’associacions en grups per guanyar en el proveïment, transport i altres elements del cost, per tal de rebaixar els costos del petit comerç. Segons l’informe Visió Estadística del Sector Comerç La debilitat de la demanda (57%) i l’augment de la competència (44%) són els factors que més poden limitar la bona marxa dels negocis segons les opinions dels propietaris d’establiments de comerç minorista i majorista Semàfor del sector Classificació segons els semàfors de les empreses

Nombre

d'empreses %

Majoria verds 7 23%





61

El nombre d’empreses amb majoria de semàfors en verd no és elevat (23%), però el percentatge d’empreses que tenen una majoria de semàfors en vermell és bastant baix amb lo que es podria afirmar que aquest sector està en una situació relativament bona.


62

4.11 Sector CCAE 52. Comerç al detall, excepte el c omerç de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors; reparació d'efec tes personals i efectes domèstics


521 Comerç al detall en establiments no especialitzats

522 Comerç al detall d'aliments, begudes i tabac en establiments especialitzats

523 Comerç al detall de productes farmacèutics, articles mèdics, bellesa i higiene

524 Altres tipus de comerç al detall d'articles nous en establiments especialitzats

525 Comerç al detall de béns de segona mà, en establiments

526 Comerç al detall fora d'establiments

527 Reparació d'efectes personals i efectes domèstics Font: Idescat

Descripció del Sector L’agent minorista actua com a intermediari, dedicant-se a la venda de productes o serveis al detall a consumidors o usuaris finals, representant el punt de contacte del canal de distribució amb l’últim comprador. La distribució al detall pot portar-se a terme de moltes diferents maneres, podent distingir diferents tipologies de distribució detallista en funció de si l’agent minorista compta o no con seu, si disposa d’establiments, i en cas de disposar d’ells, si és independent, integrat o associat.

El sector de comerç minorista en establiments es caracteritza per un fort dinamisme, derivat de la necessitat d’adaptar-se a les exigències de la demanda. En aquest sentit, la situació actual i les perspectives del sector venen determinades pels factors que incideixen en la seva competitivitat, com poden ser; la localització del comerç, funcionament comercial de l’establiment (canals d’abastiment, formes de pagament, modalitats de venda,..), nivell d’associacionisme....

Per altre banda, la diferència entre les grans empreses minoristes i les grans empreses majoristes són cada vegada menys clares. La majoria de les grans empreses minoristes tenen dins de la seva estructura una central de compres que actuen a l’engròs, mentre que algunes empreses a l’engròs venen els seus productes no únicament a revenedors, si no també a consumidors finals.

El sector a Catalunya El sector al detall representa aproximadament el 80% de la superfície de venda i canalitza un 65% de la despesa comercialitzable. Però a més, està constituït per un conjunt majoritari de petites empreses, de titularitat familiar, repartides d’una forma homogènia en el territori i que representa, aproximadament, un 16% del llocs de treball total en Catalunya.


63

Una característica recent del sector són les darreres transformacions ocorregudes en la distribució, amb l’aparició de nous sistemes i formats comercials, conseqüència, a la vegada, dels canvis produïts en els hàbits i comportaments de compra dels consumidors, aquest han produït una reassignació de quotes de mercat en favor del comerç perifèric en formato de gran superfície, que ha posat en qüestió la supervivència d’aquest teixit detallista en trama urbana. Tot i que a Catalunya la incidència ha estat menor que a la resta de l’Estat, també s’ha presenciat aquesta evolució. En aquest sentit, la Generalitat ha actuat ja des del 1997 per fomentar la competitivitat del comerç urbà de petit format. Empreses estudiades al sector Les següents empreses són les empreses del Vallès Occidental que han estat analitzades:

ADAGIO SA CADENA JOMA'S SL

CALZADOS LAMOLLA SA CONDIS SUPERMERCATS, S.A.

CS ESTABLIMENTS DE PROXIMITAT,S.L. DABA, S.A.

DISTRIBARNA SA LIDL SUPERMERCADOS S.A.

MARIONNAUD PARFUMERIES IBERICA SL OLYMPUS SPORT NUTRICION SA

TOCINERIAS SAN JOSE TORRAS SL Variables agregades de les empreses estudiades *. CCAE Nombre d’empreses estudiades Treballadors TOTALS 200 6 VAB TOTAL 2006

521 3 8.648 79.577.533

522 2 124 3.550.015

523 1 809 74.371.382

524 4 566 16.140.199

526 1 229 7.159.000




64

Dades sectorials

Valors Sectorials

Valors

% dades empreses


Centres de Cotització al V. Occidental segons afiliació a la Seg. Social (Promig 2006)*2 3.159 0,3% Treballadors al V. Occidental segons afiliació a la Seg. Social (Promig 2006) 41.243 25% Empreses Catalunya 2005 88.749 0,03% Treballadors Catalunya 2005 320.526 3,7% Empreses Espanya 2005 535.730 0,01% Treballadors Espanya 2005 1.792.367 0,7%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Afiliació a la Seguretat social 2006, , INE (dades 2005) i Idescat (dades 2005)

Les empreses estudiades són el 0,3% del total de Centres de Cotització al V. Occidental i un 4% del Vallès en nombre de treballadors. Sobre Catalunya representen un 0,03% de les empreses i un 0,8% del total treballadors. Es convenient tenir en consideració el peu de pàgina * i *2. Tendències

Empreses estudiades Var (2005-2004) Var (2006-2005) Persones ocupades 6,4% Volum de negoci 11,3% Resultat de l’exercici 11,6% VAB a cost de factors 6,9%

Catalunya Var (2005-2004) Var (2006-2005) Persones ocupades 1,4% Volum de negoci 3,8% Resultat de l’exercici - VAB a cost de factors 2,0%



Var (2002-2001)

Var (2003-2002)

Var (2004-2003)

Var (2005-2004)

Var (2006-2005)


Font: INE

Els resultat de les empreses estudiades del Vallès Occidental mostren una tendència molt positiva en tots els valors. A Catalunya, l’evolució ha estat estable. L’evolució a més llarg termini del sector a l’Estat, mostra una evolució també bastant positiva. Oportunitats Algunes de les oportunitats que caracteritzarien aquest sector són, l’aplicació de les noves tecnologies i sistemes de gestió als negocis, processos d’integració horitzontal, el



65

tracte personal i prestació de serveis i el posicionament de les autoritats cap a la potenciació del comerç urbà. Amenaces El Comerç a Catalunya és segons un informe del Departament d’ Economia i Finances del 2005 el causant del “gap” inflacionari de Catalunya sobre Espanya. Això es deu a tres motius segons el mateix informe: Insuficiència d’informació sobre el sector comercial, especialment en l’anàlisi del comerç a les zones turístiques, una certa ineficiència del sector comercial i el grau de competència i manca d’associacions en grups per guanyar en el proveïment, transport i altres elements del cost, per tal de rebaixar els costos del petit comerç. Segons l’informa Visió Estadística del Sector Comerç La debilitat de la demanda (57%) i l’augment de la competència (44%) són els factors que més poden limitar la bona marxa dels negocis segons les opinions dels propietaris d’establiments de comerç minorista i majorista. Per últim es pot destacar algunes altres amenaces com, l’entrada d’operadors cada vegada més professionals, l’entrada d’immigrants propietaris amb uns horaris més grans o la inversió en locals comercials. Semàfor del sector Classificació segons els semàfors de les empreses

Nombre

d'empreses %

Majoria verds 1 9%




El nombre d’empreses amb majoria de semàfors en verd és baix (9%), però el percentatge d’empreses que tenen una majoria de semàfors en vermell també. Caldria una anàlisis més aprofundida per determinar la situació concreta a la comarca, però en general sembla que l’estat del sector és força equivalent a la del conjunt del país.


66

4.12 Sector CCAE 74. Altres activitats empresarials

Classificació del sector en classes i subclasses se gons la CCAE CCAE Descripció 741 Activitats jurídiques, de comptabilitat, tenidoria de llibres, auditoria, assessoria fiscal, estudis de

mercat i enquestes d'opinió pública; consulta i assessorament sobre direcció i gestió empresarial, gestió de societats de cartera

742 Serveis tècnics d'arquitectura i enginyeria, i altres activitats relacionades amb l'assessorament tècnic

743 Assaigs i anàlisis tècnics

744 Publicitat

745 Selecció i col·locació de personal

746 Serveis d'investigació i de seguretat

747 Activitats industrials de neteja

748 Activitats empresarials diverses

Font: Idescat

Descripció del Sector

Es tracta d’un dels sectors més heterogenis de tota la Classificació CCAE. En general, es tracta de serveis professionals sobretot a altres empreses però també a individus.

Aquests serveis van des de els més tècnics i de major valor afegit com és el cas dels assajos i anàlisis tècnics fins als de menys com les que podrien incloures a activitats empresarials diverses, que entre d’altres són activitats de centres d’atenció telefònica.

No només el nivell de tecnificació es divers si no també l’escala de l’empresa i internacionalització. Les activitats de centres d’atenció telefònica són cada vegada més feines que degut a les noves tecnologies i a la globalització, es fan des de grans empreses internacionals a països on els costos de mà d’obra són més baixos, és el que es coneix com a “frontoffice” i empreses “outsourcing”. Per altre banda els serveis tècnics d’arquitectura solen ser realitzades per autònoms i normalment gent local que coneix la realitat i legislació del lloc.

El sector a Catalunya Aquest és un sector que tant a Catalunya com a la resta de països desenvolupats està evolucionant d’una forma més positiva. Es tracta d’un sector on es necessari, en els seus subsectors més tècnics, una presencia local que conegui la realitat i per tant on els risc de deslocalització es menor.


67

Empreses estudiades al sector Les següents empreses són les empreses del Vallès Occidental que han estat analitzades:

ALLBECON SPAIN ETT SL

BEN NET NETEGES I MANTENIMENTS SA

EGARNET SL

ELENPUNT SA

ESTUDIOS GEMA SA

IMAN CORPORATION,S.A.

ISS FACILITY SERVICES,S.A.

LIMHEC SL

NETEGES CORAL SL

NETEGES TOT NET,S.A.

SERMAN DOS MIL SA

TAGONET SA

TAYLOR NELSON SOFRES,S.A.

WINTERTHUR IBERICA AIE


741 3 1.150 82.676.613

745 1 4.861 67.389.530

747 8 18.485 352.628.414

748 2 175 6.962.023


Dades sectorials

Valors Sectorials

Valors

% dades empreses


Centres de Cotització al V. Occidental segons afiliació a la Seg. Social (Promig 2006)*2 1.929 0,7% Treballadors al V. Occidental segons afiliació a la Seg. Social (Promig 2006) 40.525 61% Empreses Catalunya 2005 52.300 0,02% Treballadors Catalunya 2005 327.134 3,2% Empreses Espanya 2005 386.030 0,00% Treballadors Espanya 2005 1.939.629 0,5% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Afiliació a la Seguretat social 2006, , INE (dades 2005) i Idescat (dades 2005)

Les empreses estudiades són el 0,7% del total de Centres de Cotització al V. Occidental i un 61% del Vallès en nombre de treballadors. Sobre Catalunya representen un 0,02% de * Les empreses estudiades poden tenir centres i filials fora de la comarca del Vallès Occidental i de Catalunya. Per tant, no tots els treballadors ni tampoc la resta de valors tenen perquè ser d’aquesta comarca. *2 El valor de treballadors de la seguretat social fa referència al centre de cotització d’una empresa, sense distinció de si una filial està fora del municipi on hi ha la seu.


68

les empreses i un 3,2% del total treballadors. Es convenient tenir en consideració el peu de pàgina * i *2. Tendències Empreses estudiades Var (2005-2004) Var (2006-2005) Persones ocupades 23,5% Volum de negoci 9,3% Resultat de l’exercici -302% VAB a cost de factors 8,0%

Catalunya Var (2005-2004) Var (2006-2005) Persones ocupades 9,3% Volum de negoci 13,8% Resultat de l’exercici - VAB a cost de factors 14,1%



Var (2002-2001)

Var (2003-2002)

Var (2004-2003)

Var (2005-2004)

Var (2006-2005)


Font: INE

Els resultat de les empreses estudiades del Vallès Occidental mostren una tendència molt positiva en tots els valors a excepció de el Resultat de l’exercici que va caure fortament. A Catalunya, l’evolució ha estat també molt positiva en els anys de que disposem. L’evolució a més llarg termini del sector a l’Estat, mostra una evolució d’acceleració amb unes últimes dades de creixement molt elevat. Oportunitats Les necessitats i aplicació de recerca, tecnologia i innovació en els serveis que ofereixen la majoria de subsectors, fa que sigui un sector amb uns efectes positius sobre el creixement econòmic i sobre la societat. Amenaces La deslocalització dels sectors amb un menor valor afegit cap a països amb mà d’obra més barata. Semàfor del sector Classificació segons els semàfors de les empreses

Nombre d'empreses %

Majoria verds 0 0%





69

No existeix cap empresa amb majoria de semàfors en verd ni en majoria de semàfors en vermell, per tant la situació del sector segons aquesta mostra no està esbiaixada dels paràmetres generals. Tenint en compte el valors agregat a Catalunya i Espanya, les perspectives han de ser cap a uns millors valors


70

5 NOTA FINAL Primer de tot, hem de considerar les limitacions d’aquest estudi per fer unes conclusions generals agregades, degut a que són poques empreses per sector i que només són empreses grans. Per tant, no podem considerar els resultats sectorial i agregats com a definitoris d’una realitat si no més aviat com a indicatius de que pot estar passant a cada sector. Els resultats s’han fet mitjançant la utilització del indicadors de semàfors. Per tant, els colors vermell o verd d’aquests, volen dir una situació negativa (entenen per negativa que les empreses tinguin pèrdues o reducció de vendes o una baixa productivitat relativa a la mitja espanyola sectorial o un endeutament superior a la mitja) o una situació-evolució positiva de les empreses (entenent positiva per una situació o evolució superior a la mitja sectorial espanyola) respectivament. Així podem concloure que les empreses grans del Vallès estan en general en una bona situació ja que el 28% d’elles mostren uns valors superiors, en la majoria d’indicadors, a la mitja sectorial i per tant les perspectives futures són bones. Per altra banda, a més, només el 12% de les empreses han donat uns valors negatius o àmpliament inferiors al sector. Es tracta, per tant, de 36 empreses les quals tenen un risc potencial elevat. Les 36 empreses representaven al 2006 (última dada disponible) un total de 11.263 empleats (un 11% del total de treballadors), encara que no tots del Vallès, ja que les dades de proporció d’empleats d’una seu o un altre fora del Vallès són molt difícils d’obtenir i moltes empreses no les comuniquen. En conjunt podem afirmar que al voltant del 10% de l’activitat i l’ocupació de les principals empreses de la comarca s’han vist sostmeses en el període 2004-2006 a situacions de dificultats notables i que aquesta és una proporció prou important, ni de lluny per exagerar o dramatitzar, però si per significar l’impacte de la transformació productiva, particularment dels sectors industrials, en aquest moments. Si en aquestes dades afegim el canvi de cicle econòmic que d’ençà la tardor de 2007 està vivint el país, podem concloure que es fa evident tant la necessitat d’estar preparats i disposar de recursos i serveis com, suplementàriament, de disposar d’instruments que permetin d’alguna manera identificar i anticipar els possible impactes. Així, de les 36 empreses amb majoria de semàfors vermell:

� 25 van perdre ocupació, i en conjunt han perdut 517 empleats en el període 2004-2006

� 7 han tingut incidència col·lectives d’ocupació (Sanyo, EDS, ACC, Sintermetal, Delphi i Eurocir, Al-ko)

� 4 han tingut incidències en la propietat (Gedesco, Marionnaud, Labiana i JVC) Per sectors, només 2 sectors dels 12 analitzats tenen més empreses en majoria de semàfors en vermell que en majoria de verd. Aquest sectors són les Indústries tèxtils i la Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs. Aquest resultat no ha de sorprendre ja que és conegut la crisis que està patint la indústria tèxtil degut a la


71

competència del sud-est asiàtic. Potser més sorprenent és el cas del sector de la fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs. Observant amb més detall podem veure que totes les empreses d’aquest sector eren empreses del subsector “Fabricació de components, peces i accessoris no elèctrics per a vehicles de motor i els seus motors”. Estem, doncs, parlant d’un sector auxiliar de l’automòbil molt gran a Catalunya i format tant per empreses grans com petites. En el nostre cas es tracta d’empreses grans que segons l’Informa Sectorial realitzat és un sector on s’està donant una convergència d’empreses multinacionals i on s’està buscant una major proximitat geogràfica d’aquesta indústria amb la indústria matriu (la de la construcció de l’’automòbil) per reduir costos de transport i per sobretot donar una resposta més ràpida a les demandes d’aquesta última i una major cooperació entre ambdues. Un 12% de les empreses incloses no tenen adreça web Un 13% no tenen imatge accessible La despesa comptabilitzada en I+D és creixent però no arriba a l’1% de les vendes declarades. Només 79 de les empreses hi consignen despesa, molt majoritàriament del sector químic i farmacèutic S’ha contrastat una metodologia útil per identificar les diferents dinàmiques empresarials i anticipar –amb alta probabilitat- potencials dificultats i impactes en l’ocupació Les fonts de dades no sempre estan disponibles i tampoc no sempre tenen la qualitat necessària per aquest tipus de treball Amb tot, les dades dels comptes anuals –que recordem són públiques- són un referent molt clar com a fonts de la situació del teixit empresarial i la seva evolució. En conjunt, la tendència és a millorar la vigència i qualitat de les dades, de manera que s’obren perspectives d’aprofitar-las com a font d’anàlisi i actuació


72

6 ANNEX 1: METODOLOGIA D’ELABORACIÓ DE LES FITXES D ’EMPRESA

6.1 Explicació funcionament de les fitxes d’empresa

COMENTARIS INICIALS Les dades de l’empresa (Dades bàsiques, Dades Financeres i Evolució) s’han extret dels balanços dipositats al Registre Mercantil. En alguns casos hem utilitzat dades de ACICSA o bé per modificar informació, és el cas d’alguns CNAE incorrectes al balanç(en moltes ocasions balanç i ACICSA no coincidien en dir quin era el CNAE), o bé perquè mancaven dades concretes (en ocasions el balanç no aportava dades de treballadors). També en altres ocasions per falta de dades temporals al balanç, les dades financeres, d’evolució o sectorials han estat canviades. En aquells casos que la dada hagi estat manipulada, s’indicarà a la fitxa amb les lletres de la variable de color vermell. DADES BÀSIQUES A les Dades Bàsiques hi trobem: .- El codi identificatiu de l’empresa (NIF). .- El Codi CNAE i el Sector d’Activitat. indiquen quin és el sector de l’empresa segons la

Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques. .- La ubicació al Vallès i la seu si és a un altre municipi de l’Estat .- Nombre de treballadors per l’últim any disponible, en general 2006. .- La Facturació l’any 2006. .- La pàgina web si en disposen. .- El telèfon de contacte. DADES FINANCERES A cada fitxa es descriuen 12 variables financeres diferents i 8 dades de variació d’aquestes. Com s’ha comentat al principi, quan el nom d’una de les variables aparegui en vermell voldrà dir que aquesta variable no disposa de totes les dades. És a dir, que per falta de dades en el balanç de l’empresa, no es disposa de dades de l’any 2006 i/o 2005 i/o 2004. A continuació es descriu la llista de variables que apareixeran a totes les fitxes (sempre que estiguin disponibles). La Facturació 06 .Indica el valor en euros de les vendes. És una mesura de la grandària de l’empresa en valor. VAB 06 . És el Valor Afegit Brut del 2006, indica quant productiva és l’empresa. Representa una connexió o enllaç entre la microcomptabilitat, és a dir, la comptabilitat de cada una de les empreses, i la macrocomptabilitat o Comptabilitat Nacional, com el PIB.


73

Bº 06. És el Resultat de l’exercici 2006, indica la situació en que es troba l’empresa. Bº/Factur. 06 . És el marge generat per l’empresa per cada euro ingressat per vendes. Empleats 2006 . Indica la grandària de l’empresa en nombre de treballadors. % Var Empleats 06/04 . És la variació d’empleats des del 2004 fins el 2006. Productivitat 06 . (VAB / Despesa de Personal) És el que produeix l’empresa per cada euro dispensat en personal. % Var Prodtat 06/04 . És la variació de la productivitat des del 2004 fins el 2006. Endeutament 06 . (Recursos Aliens/Total Passiu). És el percentatge dels actius que han estat finançats amb recursos aliens o endeutament, per tant, és en certa manera el risc a llarg termini que té l’empresa. Punts % Var Endeut. 06/04 . Són els punts percentuals en que ha variat l’endeutament des del 2004 fins el 2006. Immob.Mat./ Passiu 06 . És la valoració dels terrenys, construccions, instal·lacions i maquinàries, en percentatge del total que posseeix l’empresa. Punts % Var Im.Mat. 06/04 . Són els punts percentuals en que ha variat el percentatge de l’Immobilitzat material sobre el Passiu des del 2004 fins el 2006. Ràtio Fons de Maniobra 06 . (Actius Circulant / Passiu Circulant). El fons de maniobra indica la posició a curt termini de l’empresa. Les suspensions de pagaments solen venir provocades per problemes en aquesta dada. Si la dada és inferior a 1 vol dir que l’empresa té més deutes a curt termini que líquid i existències. Punts var Fons de Man. 06/04 . Són els punts de variació del Ràtio Fons de Maniobra des del 2004 fins el 2006. Rotació d’Actius 06 . (Vendes / Total Actius). Eficiència dels actius per generar ingressos. Punts var Rot. d’Actius 06/04 . Són els punts de variació de la Rotació d’Actius des del 2004 fins el 2006. C. d’autofinanciació 06 . (Flux de caixa / Vendes). És la Capacitat d’autofinanciació sobre vendes. És una mesura dels fons que està generant l’empresa amb les vendes. Semblant als beneficis sobre facturació però sense descomptar ni les Dotació a amortitzacions ni la Variació de provisions. Var C. d’autofinancia. 06/04 . Són els punts de variació de la Rotació d’actius des del 2004 fins el 2006. Despesa I+D 06 . És la despesa feta en Investigació i Desenvolupament segons els Balanços de les empreses per l’any 2006. VAB per treballador 06. (VAB/Nombre de treballadors). És la productivitat de l’empresa o el que produeix cada un dels treballadors.


74

EVOLUCIÓ (2004-2006) Facturació . L’evolució de la facturació ens dóna una perspectiva de la tendència que segueix les vendes. Una variació negativa és un signe d’alerta, però les causes darrera de una davallada poden ser molt diverses. VAB. És l’evolució del Valor Afegit Brut. Aquí podem obtenir una perspectiva de la tendència que segueix aquesta variable i que ens servirà per quan vulguem fer anàlisis de valors agregats. Bº. És l’evolució dels Resultat de l’exercici. Fons Propis. L’evolució dels Fons Propis, indica l’augment o entrada de nou capital provinent dels socis. Comparant-ho amb l’evolució del Total Passiu (o Actiu) podem veure també si augmenta l’endeutament de l’empresa. Total Passiu . Ens indica l’evolució del Passiu o Actiu. L’empresa és més gran quan més actius té. Comparant-ho amb l’evolució dels Fons Propis podem veure també si augmenta l’endeutament de l’empresa. Flux de caixa (Cash-Flow). ( Resultat del exercici + Dotació a amortitzacions + Variació de provisions). Flux de caixa o recursos generats per l’empresa. Mesura la capacitat de la societat de generar fons líquids. Quant més petit sigui, pitjor és la situació de l’empresa. DADES SECTORIALS (2005) Les dades sectorials són referents al 2005 perquè ni el Banc d’Espanya ni l’INE donaran les dades del 2006 fins a juliol del 2008. Les dades sectorials són referents al conjunt de l’Estat Espanyol i, en la gran majoria de casos, són CNAE a 3 dígits1. Les dades s’han obtingut del Banc d’Espanya (Central de Balanços) i de Institut Nacional d’Estadística (INE). Concretament, la Productivitat 05, l’Endeutament 05, el Coef. Imm.Mat./Pas. 05, el Fons de Maniobra 05 i el Bci / Vendes 05 són extretes del Banc d’Espanya i la resta són del INE. Hi ha una diferència important entre les dades del Banc d’Espanya i les dades de l’INE que cal tenir en compte. Les primeres són la mediana dels valors d’un cens d’empreses realitzat per ells mateixos mentre que la dada de l’INE és la mitjana del seu propi cens. La columna de l’esquerra fa referència a les dades sectorials mentre que la columna de la dreta als valors de l’empresa. A la dreta d’algunes variables hi ha quatre cercles de diferent color segons la situació de l’empresa i a partir dels criteris següents: 1) Productivitat 05 – El cercle serà vermell si el valor empresa partit pel valor sector és menor a 0,95. Serà groc si el coeficient està entre 0,95 i 1,05. Serà verd si el coeficient és superior a 1,05.

1 Mirar a l’Annex 1. Les agrupacions de sectors que fa l’INE, a les Enquestes Industrial o de Serveis no sempre són a CNAE 3 dígits. En els casos que la desagregació arriba a CNAE 4 dígits s’ha fet la suma de les subdivisions del CNAE a 3 dígits corresponent. En el cas dels sectors que han agregat dos sectors CNAE 3 dígits, aquesta és la dada que publicarem a la fitxa corresponent.


75

2) Fons Maniobra 05 – El cercle serà vermell si el valor empresa és negatiu. El cercle serà groc si, sent el valor empresa positiu, és menor al sectorial. Serà verd si és positiu i superior al valor sectorial. 3) Benefici/Vendes 05 – El cercle serà vermell si el valor empresa és negatiu. El cercle serà groc si, sent el valor empresa positiu, és menor al sectorial. Serà verd si és positiu i superior al valor sectorial. 4) % Variació Vendes 05 – El cercle serà vermell si el valor empresa és negatiu. El cercle serà groc si, sent el valor empresa positiu, és menor al sectorial. Serà verd si és positiu i superior al valor sectorial. Per poder conèixer encara millor la tendència del sector, en aquest apartat es mostren altres mesures que fan només referència a la seva evolució del sector (a més de % Var VENDES (05/04). Aquestes són % Var d’Ocupació al sector (05/04) i % Var Empreses al sector (05/04). DESCRIPCIÓ EMPRESA En aquest apartat es descriu l’historia de l’empresa, l’origen o procedència si és una multinacional estrangera i altres característiques. DETECCIÓ D’UN FRACÀS EMPRESARIAL L’estudi realitzat pel Institut “Strategic Planning Institute” a través del banc de dades de més de 1.700 empreses detecta diversos trets bàsics en la estratègia de les organitzacions empresarials. 1º. Las “lleis del mercat” expliquen al voltant del 80% de la variància observada dels resultats operatius de les empreses. Això vol dir que les característiques dels mercats, de les empreses i dels seus competidors fan el 80% de les raons d’èxit o fracàs i les habilitats o la sort dels directius suposa el 20% restant. 2º. Dins de la extensa investigació sobre la predicció del fracàs empresarial, s’ha comprovat en moltes ocasions la idoneïtat d’analitzar determinats sectors de forma individualizada. 3º. La rendibilitat, el cash-flow i el Ràtio fons de maniobra són les variables últimes per saber la situació d’un negoci en el curt termini. 4º. Hi ha cinc factors estratègics importants que determinen la situació de la rendibilitat i el cash-flow de les empreses. Aquests cinc factors constitueixen el nucli fonamental de l’èxit o fracàs de les empreses. Són els següents: . Intensitat de la inversió. (Mesurable amb la dada immobilitzat material / Passiu). Una major inversió en immobilitzat sol portar una major rendibilitat.


76

. Productivitat : (Mesurable amb la dada Productivitat o VAB per treballador). Les empreses que produeixen un alt valor afegit per empleat són més rentables que aquelles que tenen un rati baix. . Creixement dels mercats : (Mesurable amb: % Var VENDES (05/04), %Var d’ocupació al sector (05/04), %Var Empreses al sector (05/04)). El creixement dels mercats als que serveixen les empreses tenen una relació directa amb el seu benefici absolut. . Qualitat dels productes i serveis : La qualitat entesa com la valoració que fan els clients dels productes i serveis d’una empresa en comparació dels seus competidors té un impacte favorable en la rendibilitat econòmica de les empreses. . Innovació/Diferenciació : (Mesurable amb: Despesa en I+D). Les accions que porten les empreses en el desenvolupament i llançament de nous productes, Investigació, innovació i disseny, aplicació de noves tecnologies i esforços de marketing tenen efectes positius si l’empresa té una sòlida i forta posició al mercat. 5º. La influencia conjunta d’aquests cinc factors estratègics és complexa.

6.2 Equivalència i agrupacions utilitzades per les dades sectorials Les agrupacions de sectors que fa l’INE, a les Enquestes Industrial o de Serveis no sempre són a CNAE 3 dígits. En els casos que la desagregació arriba a CNAE 4 dígits s’ha fet la suma de les subdivisions del CNAE a 3 dígits corresponent. En el cas dels sectors que han agregat dos sectors CNAE 3 dígits, aquesta és la dada que publicarem a la fitxa corresponent Disponibilitat de dades sectorials de l’INE segons sectors.

CNAE 101, 102, 103. Extracción y aglomeración de ant racita, hulla, lignito y turba

CNAE 111, 112, 120, 231, 232, 233. Petróleo, gas natu ral y combustibles nucleares

CNAE 131, 132, 141, 142, 143, 144, 145. Extracción de minerales no energéticos

CNAE 151. Industria cárnica

CNAE 152. Elaboración y conservación de pescados y pr oductos a base de pescado

CNAE 153. Preparación y conservación de frutas y hort alizas

CNAE 154. Fabricación de grasas y aceites (vegetales y animales)

CNAE 155. Industrias lácteas

CNAE 156. Molinería, almidones y productos amiláceos

CNAE 157. Productos para la alimentación animal

CNAE 1581, 1582. Pan,galletas y productos de panaderí a y pastelería

CNAE 1583, 1584. Industria del azucar, cacao y choco late.

CNAE 1585, 1586, 1587, 1588, 1589. Otros productos a limenticios diversos

CNAE 1591, 1592, 1593, 1594, 1595, 1596, 1597. Elabor ación de bebidas alcohólicas

CNAE 1598. Producción de aguas minerales y bebidas an alcohólicas

CNAE 160. Industria del tabaco

CNAE 171. Preparación e hilado de fibras textiles


77

CNAE 172. Fabricación de tejidos textiles

CNAE 173. Acabado de textiles

CNAE 174. Otros artículos confeccionados con textile s, excepto prendas de vestir

CNAE 175. Otras industrias textiles

CNAE 176. Fabricación de tejidos de punto

CNAE 177. Fabricación de artículos en tejidos de pun to

CNAE 181, 182. Industria de la confección

CNAE 183. Industria de la peletería

CNAE 191. Preparación, curtido y acabado del cuero

CNAE 192. Artículos de marroquinería, viaje, guarnic ionería y talabartería

CNAE 193. Fabricación de calzado

CNAE 201. Aserrado, cepillado y preparación industri al de la madera

CNAE 202. Fabricación de chapas, tableros y paneles de madera

CNAE 203. Estructuras de madera y piezas de carpinter ía y ebanistería para la construcción

CNAE 204. Fabricación de envases y embalajes de made ra

CNAE 2051. Fabricación de otros productos de madera

CNAE 2052. Fabricación de productos de corcho, ceste ría y espartería

CNAE 211. Fabricación de pasta papelera, papel y car tón

CNAE 212. Fabricación de artículos de papel y cartón

CNAE 221. Edición

CNAE 222, 223. Artes gráficas y reproducción de sopo rtes grabados

CNAE 241. Fabricación de productos químicos básicos

CNAE 242. Fabricación de pesticidas y otros producto s agroquímicos

CNAE 243. Pinturas, barnices, tintas de imprenta y ma sillas

CNAE 244. Fabricación de productos farmacéuticos

CNAE 245. Fabricación de artículos de limpieza, abri llantamiento, belleza e higiene

CNAE 246. Fabricación de otros productos químicos

CNAE 247. Fabricación de fibras artificiales y sinté ticas

CNAE 251. Fabricación de productos de caucho

CNAE 252. Fabricación de productos de materias plást icas

CNAE 261. Fabricación de vidrio y productos de vidri o

CNAE 262. Productos cerámicos excepto los destinados a la construcción

CNAE 263, 264. Azulejos, baldosas, ladrillos, tejas y productos de tierras cocidas para la construcción

CNAE 265. Fabricación de cemento, cal y yeso

CNAE 266. Fabricación de elementos de hormigón, yeso y cemento

CNAE 267. Industria de la piedra

CNAE 268. Productos minerales no metálicos diversos

CNAE 271. Productos básicos de hierro, acero y ferroa leaciones

CNAE 272. Fabricación de tubos

CNAE 273. Otros procesos de primera transformación d el hierro y el acero

CNAE 274. Producción y primera transformación de meta les preciosos y otros metales no ferreos

CNAE 275. Fundición de metales

CNAE 2811. Fabricación de estructuras metálicas y su s partes

CNAE 2812. Fabricación de carpintería metálica

CNAE 282. Fabricación de cisternas, grandes deposito s y contenedores de metal; fabricación de radiadores y calderas para la calefacción central

CNAE 283. Fabricación de generadores de vapor

CNAE 284. Forja, estampación y embutición de metales ; metalurgia de polvos


78

CNAE 2851. Tratamiento y revestimiento de metales

CNAE 2852. Ingeniería mecánica general por cuenta de terceros

CNAE 286. Artículos de cuchillería y cubertería, her ramientas y ferretería

CNAE 287. Productos metálicos diversos, excepto muebl es

CNAE 291. Máquinas, equipo y material mecánico

CNAE 292. Otra maquinaria, equipo y material mecánic o de uso general

CNAE 293. Fabricación de maquinaria agraria

CNAE 294. Fabricación de máquinas-herramienta

CNAE 295, 296. Maquinaria diversa para usos específi cos, armas y municiones

CNAE 297. Fabricación de aparatos domésticos

CNAE 300. Fabricación de máquinas de oficina y equip os informáticos

CNAE 311. Fabricación de motores eléctricos, transfo rmadores y generadores

CNAE 312. Fabricación de aparetos de distribución y control eléctricos

CNAE 313. Fabricación de hilos y cables eléctricos a islados

CNAE 315. Fabricación de lamparas eléctricas y apara tos de iluminación

CNAE 314, 316. Fabricación de acumuladores y pilas e léctricas y otro equipo eléctrico

CNAE 321. Fabricación de válvulas, tubos y otros com ponentes electrónicos

CNAE 322. Transmisores de radiodifusión y televisión y aparatos para la radiotelefonía y radiotelegrafía con hilos

CNAE 323. Aparatos de recepción, grabación y reprodu cción sonido e imagen

CNAE 331. Fabricación de equipo médico-quirúrgicos y aparatos ortopédicos

CNAE 332, 333, 334, 335. Instrumentos y aparatos de medida, control, óptica y fotografía

CNAE 341. Fabricación de vehículos de motor

CNAE 342. Carrocerias para vehículos de motor y fabr icación de remolques y semirremolques

CNAE 343. Partes, piezas y accesorios no eléctricos d e vehículos de motor

CNAE 351. Construcción y reparación naval

CNAE 352. Fabricación de material ferroviario

CNAE 353. Construcción aeronáutica y espacial

CNAE 354, 355. Fabricación de motocicletas, biciclet as y otro material de transporte

CNAE 361. Fabricación de muebles

CNAE 362. Fabricación de artículos de joyería, orfeb rería, platería y similares

CNAE 364, 365. Fabricación de artículos de deporte, juegos y juguetes

CNAE 363, 366. Otras industrias manufactureras diver sas

CNAE 371, 372. Reciclaje

CNAE 401. Producción y distribución de energía eléctr ica

CNAE 402, 403. Producción y distribución de gas, vapo r y agua caliente

CNAE 410. Captación, depuración y distribución de ag ua

Venta de vehículos de motor (CNAE 501)

Mantenimiento y reparación de vehículos de motor (C NAE 502)

Venta de repuestos y accesorios de vehículos de moto r (CNAE 503)

Venta, mantenimiento y reparación de motocicletas y de sus repuestos y accesorios (CNAE 504)

Venta al por menor de carburantes y lubricantes para la automoción (CNAE 505)

Intermediarios del comercio (CNAE 511)

Comercio al por mayor de materias primas agrarias y animales vivos (CNAE 512)

Comercio al por mayor de productos alimenticios, be bidas y tabaco (CNAE 513)

Comercio al por mayor de productos de consumo, dist intos de alimenticios (CNAE 514)

Comercio al por mayor de productos no agrarios semi elaborados, chatarra y desecho (CNAE 515)

Comercio al por mayor de maquinaria y equipo (CNAE 5 16)


79

Otro comercio al por mayor (CNAE 517)

Comercio al por menor en establecimientos no especi alizados (CNAE 521)

Comercio al por menor de alimentos, bebidas y tabac o en establecimientos especializ. (CNAE 522)

Comercio al por menor de productos farmacéuticos, m édicos, belleza e higiene (CNAE 523)

Otro comercio al por menor de artículos nuevos en e stablecimientos especializados (CNAE 524)

Comercio al por menor de bienes de segunda mano en establecimientos (CNAE 525)

Comercio al por menor no realizado en establecimien tos (CNAE 526)

Reparación de efectos personales y enseres doméstic os. (CNAE 527)

Hoteles y establecimientos hoteleros (CNAE 551,552)

Restauración (CNAE 553,554,555)

Agencias de viajes (CNAE 633)

Transporte de viajeros (Parte de CNAE 60 , 61 y 62)

Transporte de mercancías (Parte de CNAE 60 , 61 y 62)

Actividades anexas al transporte (CNAE 631,632,634)

Actividades postales (CNAE 641)

Telecomunicaciones (CNAE 642)

Servicios informáticos (CNAE 72)

Servicios audiovisuales (CNAE 921,922)

Actividades inmobiliarias (CNAE 70)

Alquiler de medios de transporte, maquinaria y efec tos personales (CNAE 71)

Investigación y desarrollo (CNAE 73)

Asesoría jurídica y económica; actividades de consu ltorías (CNAE 7411,7412,7414)

Estudios de mercado (CNAE 7413)

Servicios técnicos (CNAE 742,743)

Publicidad (CNAE 744)

Selección y colocación del personal (CNAE 745)

Servicios de investigación y seguridad (CNAE 746)

Actividades industriales de limpieza (CNAE 747)

Actividades empresariales diversas (CNAE 748)

Actividades artísticas y de espectáculos (CNAE 923)

Actividades deportivas (CNAE 926)

Actividades de agencias de noticias, bibliotecas, m useos, jardines y recreativas diversas (CNAE 924,925,927)

Lavado,limpieza y teñido de prendas textiles y de p iel(CNAE 9301)

Peluquería y otros tratamientos de belleza (CNAE 9302 )

Pompas fúnebres y actividades relacionadas con las m ismas (CNAE 9303)

Otros servicios personales (CNAE 9304,9305)


80

7 ANNEX 2: PROCÉS DE SELECCIÓ DE LES EMPRESES Els següents quadres detallen el procés i metodologia utilitzat en la selecció de les empreses.

ICPP AJUNTAMENTS / CONSORCI

1ª Llista d’empreses proposades

Total empreses: 300 + 30

ICPP

2ª Llista d’empreses


Fase d’obtenciód’empreses

Fase de comprovació

Elaboració fitxes finals

Fase de validació

Fase de complemen-

tació

CONSORCI / ICPP



Selecció de les 5 empreses més

grans per municipi

Completar la llista amb les empreses

més grans del Vallès Occ. Fins

arribar a 300 empreses

Total: 19 municipis x 5 empreses = 95

empresesTotal: 95 + 205 =300

empreses

Fase d’obtenció d’empreses

Generació una reserva

d’empreses per suplir les

originals en cas de problemes a

les següents fases

Criteris:

-L’ubicació de la seu és indiferent mentre tingui rep resentació gran (en nombre de treballadors) al Vallès.

-Tampoc és motiu d’exclusió si l’empresa té filials o centres a altres poblacions de l’Estat mentre al Vallès sigui importa nt.

-Les dades financeres exposades seran iguals al tota l empresa i no a la proporció del Vallès sobre el total empresa.



Requeriments licitació

30 empreses


81

ICPP AJUNTAMENTS / CONSORCI


Empreses validades

Empreses no

validades

Empreses invalidades

segons criteris

Empreses substituï-

des

Empreses no

substituï-des


ICPP

Fase de validació

Empreses invalidades

incorrectament

Noves empreses proposades

substitu-ció amb

altres criteris

?

Ordenaciósegons criteris

generals

2ª Llista d’empre

-ses

Tenimdades2006 ONLINE

NO Tenimdades 2006 ONLINE

Seu al Vallès

NO seual Vallès

Sabem quina activitat fan al Vallès

NO sabeml’activitat al Vallès

DadesOFFLINE (Axesor o Reg. Merc.)

NO dadesOFFLINE: Dadesno dipositades al Reg. Merc. Substitució per

un altre empresa de la reserva d’empreses

Espera fins que siguin publicades

Fase de comprovació

Otorguemactivitat de la seu


82

Fase de complementació


Ampliació de la llista amb empreses dels sectors no representats fins ara.

Informes sectorials d’aquells sectors amb més de 10 empreses analitzades

anÀlisi dels comptes anuals 2004-2006 de les … · el semàfor és groc si el fons de maniobra...

Documents