unitat 3.pdf
Post on 09-Feb-2018
234 Views
Preview:
TRANSCRIPT
7/22/2019 Unitat 3.pdf
http://slidepdf.com/reader/full/unitat-3pdf 1/22
CURS DE FORMACIÓ TÈCNICA D
UNITAT 3
El sistema educatiu com a àmbit i com aeina de millora lingüística. Ordenament
jurídic en matèria de valencià iplanificació lingüística
OBJECTIUS
0. Poder analitzar les mesures necessàries en l'àmbit escolar per a poder aconseguir els
objectius lingüístics prescrits en el currículum oficial.
4. Saber analitzar la situació social del món actual immers en la societat de la informació i de
la comunicació i, especialment, la d’Europa i la de la nostra comunitat lingüística, incloent
el marc legal autonòmic en matèria lingüística i educativa, i especialment les implicacions
en els processos educatius lingüístics.
TAULA
0. Qüestionari inicial
1. El valencià i els diferents àmbits d’ús
2. El marc legal
2.1. Legislació en matèria de valencià a la Comunitat Valenciana
2.1.1. Marc general
2.1.2. Implicacions de l’ordenament jurídic en el sistema educatiu valencià
2.2. L’ensenyament de la llengua pròpia a la resta de l’estat espanyol
3. La planificació lingüística
3.1. Els models d’educació bilingüe
3.2. Els programes d’educació bilingüe a la Comunitat Valenciana
4. La dinamització lingüística als centres de Secundària
4.1. Els espais d’intervenció
4.2. El Pla de Normalització Lingüística (PNL) i el Pla Anual de Normalització Lingüística
(PANL) dins del projecte educatiu
4.3. El Disseny Particular del Programa (DPP) dins del projecte educatiu
5. Bibliografia i legislació
7/22/2019 Unitat 3.pdf
http://slidepdf.com/reader/full/unitat-3pdf 2/22
Curs de Formació Tècnica D UNITAT 3
1
0. QÜESTIONARI INICIAL
Marca la casella corresponent segons consideres que l’afirmació que es realitza és Vertadera o
Falsa o les dues coses
V F1. Tot el sistema educatiu valencià és bilingüe
2. La LOE no diu res de l’ensenyament del valencià
3. Els professors i les professores valencians no estan obligats a conéixer elvalencià, perquè el Certificat de Capacitació no és obligatori
4. Un PEV i un PIL necessiten la mateixa metodologia, però amb alumnatde llengua familiar diferent
5. En el PIP, en primer de Primària, pot impartir-se el Coneixement del
Medi en valencià6. Per a participar en un programa d’Immersió cal el Diploma de Mestre deValencià
7. Ensenyar a llegir i escriure en un PIL requereix un mètode especial
8. Amb el nivell Mitjà de la JQCV pot fer-se classe de Valencià i en valencià
9. En un PIL no s’ensenya castellà
10. En un PIP, a partir de tercer de Primària, el Coneixement del Medi s’had’impartir en valencià
11. Un PIL és el mateix que un PIP, però canviant les llengües
12. El Pla de Normalització Lingüística i el Pla Anual de NormalitzacióLingüística només els han d’elaborar els centres de zonavalencianoparlant
13. La competència lingüística en valencià s’aconsegueix suficientmentamb l’àrea de Valencià.
14. La motivació del profesorat envers les llengües no és important
15. L’alumnat, en finalitzar els estudis obligatoris, ha de tenir competènciaplena en castellà i suficient en valencià
16. En un futur pròxim, per a vehicular matèries en una LE caldrà elCertificat de Capacitació en Llengües Estrangeres.
17. Per a vehicular una matèria en anglés, cal simplement buscar un llibrede text escrit en la llengua en qüestió
Tasca final
Redacta un informe que presentaràs davant del Consell Escolar en el qual, dins del Pla Anual de
Normalització Lingüística del teu centre, justifiques la conveniència d’utilitzar el valencià en les
comunicacions formals i no formals entre el professorat del centre i la resta de la comunitat
educativa (amb les famílies, amb l’administració, etc.)
7/22/2019 Unitat 3.pdf
http://slidepdf.com/reader/full/unitat-3pdf 3/22
Curs de Formació Tècnica D UNITAT 3
2
1. EL VALENCIÀ I ELS DIFERENTS ÀMBITS D’ÚS
La situació sociolingüística del valencià determina la necessitat de plantejar estratègies de
reinserció i d’activació del valencià en cadascun dels àmbits d’ús o situacions comunicatives en quèles llengües són presents.
Activitat 1.
Tot seguit vos oferim una graella en què, per parelles, mirareu de graduar quina és la presència
actual del valencià en els diversos àmbits d’ús.
ÀMBITS D’ÚS Molt alta Alta Irregular Escassa Nul·laAdministració
AssociacionismeCultura i espectacles
Comerç
Economia i empresa
Ensenyament
Justícia
Mitjans de comunicació
Política
Temps de lleure
Religió
Vida privada
Intenteu arribar a un acord entre tots, sintetizant les vostres observacions en un paràgraf que done
una perspectiva general de la situació social del valencià.
7/22/2019 Unitat 3.pdf
http://slidepdf.com/reader/full/unitat-3pdf 4/22
Curs de Formació Tècnica D UNITAT 3
3
2. EL MARC LEGAL
2.1. LEGISLACIÓ EN MATÈRIA DE VALENCIÀ A LA COMUNITAT VALENCIANA
2.1.1. MARC GENERAL
Activitat 2: Posada en comú.
Llegiu els fragments de les disposicions legals vigents que s’han seleccionat i, tot seguit, treballeu
esta qüestió:
a) Delimiteu els conceptes més importants que apareixen en els textos legals: llengua oficial i
cooficialitat, drets i deures lingüístics, llengua pròpia, llengua primera, llengua vehicular, etc.
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA (1978)
ESTATUT D’AUTONOMIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA (2006)
Article 3
1) El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conéixer-la i el
dret a usar-la.
2) Les altres llengües espanyoles seran també oficials a les comunitats autònomes respectives d’acord
amb els seus estatuts.
3) La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte
de respecte i protecció especials.
Article 6
1) La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
2) L'idioma valencià és l'oficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho és el castellà, que és l'idioma ofici
de l'Estat. Tots tenen dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l'ensenyament del, i en, idioma valenci
[...]
4) Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.
5) S'atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià. [...]
7) Es delimitaran per llei els territoris en els quals predomine l'ús d'una llengua o de l'altra, així com els q
puguen ser exceptuats de l'ensenyament i de l'ús de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.
8) L'Acadèmia Valenciana de la Llengua és la institució normativa de l'idioma valencià.
7/22/2019 Unitat 3.pdf
http://slidepdf.com/reader/full/unitat-3pdf 5/22
Curs de Formació Tècnica D UNITAT 3
4
LLEI D’ÚS I ENSENYAMENT DEL VALENCIÀ (1983)
LOE (LLEI ORGÀNICA D’EDUCACIÓ, 2/2006)
Article 2
El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i, en conseqüència, tots els ciutadans tenen dret a
conéixer-lo i a usar-lo oralment i per escrit, tant a les relacions privades com a les relacions amb les instàncies
públiques.
Article 19
1) Hom procurarà, en la mesura de les possibilitats organitzatives dels centres, que tots els escolars reben els
primers ensenyaments en la seua llengua habitual, valencià o castellà.
2) Això no obstant, i sense perjudici de les excepcions regulades a l'article vint-i-quatré, al final dels cicles en
què es declara obligatòria la incorporació del valencià a l'ensenyament, i qualsevol que haja estat la
llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d'estar capacitats per a utilitzar, oralment i per
escrit, el valencià en igualtat amb el castellà.
Article 23
Atesa la cooficialitat del valencià i del castellà, els professors han de conéixer totes dues llengües.
Títol preliminar
Capítol I. Principis i finalitats de l'educació
Article 2. Finalitats
j) La capacitació per a la comunicació en la llengua oficial i cooficial, si n'hi haguera, i en una o més llengües
estrangeres.
Títol I. Els ensenyaments i la seua ordenació
Capítol II. Educació Primària
Article 17. Objectius de l'Educació Primària
e) Conéixer i emprar de manera apropiada la llengua castellana i, si n'hi haguera, la llengua cooficial de la
Comunitat Autònoma i desenrotllar hàbits de lectura.
f) Adquirir en, al menys, una llengua estrangera la competència comunicativa bàsica que els permeta
expressar i comprendre missatges senzills i sortir-se'n en situacions quotidianes.
Capítol III. Educació Secundària Obligatòria
Article 23. Objectius
h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en la llengua castellana i, si n'hi haguera, en la
llengua cooficial de la Comunitat Autònoma, textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la
lectura i l'estudi de la literatura.
i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.
Capítol IV. Batxillerat
Article 33. Objectius
e) Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, la llengua castellana i, si n'hi ha, la llengua cooficial de
la comunitat autònoma.f) Expressar-se amb fluidesa i correcció en una o més llengües estrangeres.
7/22/2019 Unitat 3.pdf
http://slidepdf.com/reader/full/unitat-3pdf 6/22
Curs de Formació Tècnica D UNITAT 3
5
DECRET 38/2008 (CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ INFANTIL)
DECRET 111/2007 (CURRÍCULUM DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA)
DECRET 112/2007 (CURRÍCULUM DE L'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA)
DECRET 112/2008 (CURRÍCULUM DEL BATXILLERAT)
DECRET 62/2002 (REQUISIT LINGÜÍSTIC)
Article 3. Objectius del cicle
L’Educació Infantil contribuirà al fet que les xiquetes i els xiquets desenrotllen les capacitats que elspermeten:
h) Conéixer que a la Comunitat Valenciana hi ha dos llengües que interactuen (valencià i castellà), que han
de conéixer i respectar per igual, i ampliar progressivament l’ús del valencià en totes les situacions.
Article 4. Objectius de l’etapa
L’Educació Primària ha de contribuir a desenrotllar en l’alumnat les capacitats que li permeten:
e) Conéixer i utilitzar de manera apropiada el valencià i el castellà, oralment i per escrit. Valorar les
possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a partfonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del castellà com a llengua
comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional. Desenrotllar, així mateix, hàbits
de lectura com a instrument essencial per a l’aprenentatge de la resta de les àrees.
Article 4. Objectius de l’etapa
L’Educació Secundària Obligatòria ha de contribuir a desenrotllar en les i els alumnes les capacitats que els
permeten:
i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i
en castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat
Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives del
castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional. Iniciar-se,
així mateix, en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura d’ambdós llengües.
Article 5. Objectius
El batxillerat contribuirà a desenrotllar en l’alumnat les capacitats que li permeten:e) Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, el castellà i el valencià, i conéixer les obres literàries
més representatives escrites en ambdós llengües fomentant el coneixement i l’estima del valencià; així
com la diversitat lingüística i cultural com a un dret i un valor dels pobles i de les persones.
Article 1. Coneixement dels idiomes oficials
El personal docent dels centres d’ensenyament no universitari i dels serveis o unitats de suport escolar i
educatius dependents de la Conselleria de Cultura i Educació ha de tindre el coneixement adequat, tant a
nivell oral com escrit, dels dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana.
Article 2. Supòsits en què s’haurà d’acreditar
L’acreditació del coneixement adequat a què es refereix l’article anterior s’exigirà als procediments selectius
d’ingrés i d’accés a cossos docents que es convoquen a la Comunitat Valenciana, inclosos els procediments
d’accés a la condició de catedràtic.
7/22/2019 Unitat 3.pdf
http://slidepdf.com/reader/full/unitat-3pdf 7/22
Curs de Formació Tècnica D UNITAT 3
6
ORDRE DE 5 D’OCTUBRE DE 2009 (CERTIFICAT DE CAPACITACIÓ EN VALENCIÀ, ANGLÉS I ALTRES LLENGÜES ESTRANGERES)
2.1.2. IMPLICACIONS DE L'ORDENAMENT JURÍDIC EN EL SISTEMA EDUCATIU VALENCIÀ. A
MANERA DE RESUM
1. El valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.
2. L'aprenentatge del valencià és obligatori en el sistema educatiu valencià.
3. Tots els alumnes han d'assolir un domini igual de les dues llengües oficials en acabar
l'escolaritat obligatòria.
4. El sistema educatiu ha d'estendre l'ús del valencià com a llengua d'instrucció.
5. Tot el professorat ha de conéixer les dues llengües oficials de la Comunitat.
6. L'Administració educativa ha de garantir la disponibilitat de professorat competent suficient
perquè cada centre puga impartir el projecte educatiu que haja determinat.
Preàmbul
Cal configurar un nou pla de formació per a aconseguir que el professorat valencià assolisca el saber
(competència lingüisticocomunicativa) i el saber fer (la formació tecnidodidàctica) en valencià, en anglés i
en altres llengües estrangeres, que possibiliten la vehiculació de continguts en les llengües del currículum
del sistema educatiu valencià.
Capítol I
Article 1. Capacitació Lingüisticotècnica en valencià
Per a la capacitació en valencià, este pla de formació lingüística i tècnica té com a objectius dotar de la
formació necessària el professorat valencià per tal que este assolisca la competència lingüisticocomunicativa
en valencià per a exercir la docència en i del valencià en els diferents nivells d’ensenyament no universitari.
Article 10.4[...] el Diploma de Mestre de Valencià facultarà el professorat que l’obtinga per a impartir continguts
curriculars de valencià en tots els nivells d’ensenyament no universitaris, sempre que estiga en possessió de
les titulacions o condicions acadèmiques i administratives
requerides per a impartir la docència en els esmentats nivells.
Capítol II
Article 12. Capacitació en anglés i en altres llengües estrangeres
Per a la capacitació en anglés i en altres llengües estrangeres presents en el currículum del sistema educatiu
valencià, este pla de formació tècnica té com a objectiu dotar el professorat valencià de la formació
metodològica necessària per a impartir ensenyament en les llengües estrangeres que integren el currículum
valencià no universitari.
7/22/2019 Unitat 3.pdf
http://slidepdf.com/reader/full/unitat-3pdf 9/22
Curs de Formació Tècnica D UNITAT 3
8
A es parteix del principi de no separació dels nens per raó de la seua llengua habitual. És
així que s’aplica el criteri d’utilització de la llengua com a vehicular d’ensenyament, amb
programes d’immersió en llengua a les zones on les condicions sociolingüístiques ho
demanen, d’atenció individualitzada en castellà a petició de les famílies, i d’aprenentatge de la
llengua castellana. L’opció del com a matèria o com a llengua d’algunes matèries,
practicada durant un primer període, va demostrar la seua ineficàcia per adquirir la mínima
competència bilingüe exigida per la llei, just allà on el té menys presència social.
Solució:
Als nivells d’ensenyament infantil, primària i secundària obligatòria, en teoria hi ha tres models
possibles d’escolarització: A, B i D; hi ha, a més, un model C, nodrit pels eximits de en
l’ensenyament, que és molt minoritari. Al model A l’ensenyament és en castellà i és unaassignatura; pel que fa al model B el temps escolar es divideix entre el castellà i ;
darrerament, al model D l’ensenyament és en i el castellà és una assignatura.
Quant a l’ensenyament secundari postobligatori, legalment els models són dos: el model D
(ensenyament en i el castellà és una assignatura) i el model A (ensenyament en
castellà i és una assignatura).
7/22/2019 Unitat 3.pdf
http://slidepdf.com/reader/full/unitat-3pdf 10/22
Curs de Formació Tècnica D UNITAT 3
9
3. LA PLANIFICACIÓ LINGÜÍSTICA
3.1. ELS MODELS D’EDUCACIÓ BILINGÜEActivitat 4.
Reviseu per parelles i comenteu esta graella que arreplega les característiques principals dels
diversos models d’educació bilingüe.
DENOMINACIÓ DESTINATARIS OBJECTIU ORGANITZACIÓ
Model
compensatori
Usuaris d’una
L2 minoritària
Compensar
les mancances
lingüístiques
dels aprenents
en la llengua
majoritària.
La llengua materna s’estudia en els
nivells inicials, però després deixa
d’utilitzar-se com a llengua
d’instrucció. La L1 és usada per a
ajudar l’alumnat a conéixer la L2, més
que no per a ensenyar continguts.
Quan l’aprenent és competent en la
L2, abandona el model i s’integra dins
els programes regulars en L1.
Model de
manteniment
Usuaris d’una
L2 minoritària
Mantenir
i desenvolupar
la llengua
i la cultura
minoritàries.
Els aprenents solen començar
l’ensenyament utilitzant la L1 com a
vehicle d’instrucció i a poc a poc van
incorporant la L2 en l’ensenyament de
continguts escolars. El currículum
s’imparteix en ambdós llengües.
Model
d’enriquiment
Usuaris de les
dues llengües
en contacte.
Desplegar
la competència
comunicativa
plena en totes
dues llengües.
Les dues llengües són vehicle
d’instrucció i hom mira de fer-ne una
distribució equitativa al llarg de les
diferents etapes educatives.
Model de
revitalització
total
Parlants de
les dos
comunitats
lingüístiques.
Invertir
la situació
de substitució
lingüística
de la llengua
minoritària.
La L2 minoritària és l’única llengua
vehicular a l’àmbit educatiu, mentre que
la L1 esdevé una mera matèria d’estudi.
7/22/2019 Unitat 3.pdf
http://slidepdf.com/reader/full/unitat-3pdf 11/22
Curs de Formació Tècnica D UNITAT 3
10
Activitat 5: Activitat individual o per parelles + correcció comuna.
Tot prenent com a punt de partida la graella anterior, reompliu aquest quadre on es descriuen
models d’educació bilingüe aplicats en societats multilingües, tot tractant de reconéixer-los i
comparant-los amb l’organització en programes del sistema educatiu valencià, si és possible.
DESCRIPCIÓ DEL PROGRAMA TIPUS DE PROGRAMA
Són programes d’ensenyament en L2 adreçats a l’alumnat de la
llengua i cultura majoritàries. L’ensenyament es fa en L2, en totes o
la majoria de les àrees del currículum, durant un període d’un o més
anys i pot iniciar-se en l’Educació Infantil o en diferents moments de
l’escolaritat Primària o Secundària. La seqüència i la intensitat de lainstrucció en L1 i L2 canvien al llarg del temps. El grup-classe inclou
majoritàriament o única alumnat que té com a llengua materna L1.
Els objectius són el bilingüisme i el multiculturalisme. Els escolars
mantenen la L1 pel tractament que té a l’escola i pel suport i estatus
que té fora del context escolar, i aprenen la L2 mitjançant un procés
natural a través del seu ús com a llengua vehicular en les diverses
matèries.
El mitjà d’instrucció és la L1 dels escolars, sent L2 ensenyada com a
matèria durant un nombre determinat d’hores setmanals.
És el programa aplicat a l’estat bavarés d’Alemanya per a l’alumnatturc que no pot integrar-se en el programa regular perquè no coneix
prou bé l’alemany. En aquest programa L2 (l’alemany) és ensenyada
com si fóra LE i a partir de 5é curs és introduïda una matèria en la
qual s’utilitza l’alemany com a llengua vehicular. A través d’aquest
mètode és poc l’alumnat que pot integrar-se en el programa regular
i, per tant, interactuar amb companys germanòfons. És un programa
que manté segregats socialment molts escolars i que dóna resultats
acadèmics insatisfactoris.
Van adreçats a les minories lingüístiques i culturals i tenen com a
objectiu el bilingüisme i el biculturalisme: l’aprenentatge de la
llengua majoritària i de la L2 sense la pèrdua de la llengua i cultura
pròpies. L’objectiu social més important d’aquests programes és el
desenvolupament del pluralisme i la supervivència de la cultura i
tradicions del grup minoritari. Comencen utilitzant L1 com a vehicle
d’instrucció i progressivament incorporen L2 com a llengua vehicular.
El currículum s’imparteix en totes dues llengües fins al final de
l’escolaritat. El model emprat a Suècia per a la minoria finesa va en
esta línia.
Són programes vehiculats a través de la llengua i cultura dominant i
tenen com a objectiu social i lingüístic l’assimilació i la pèrdua de la
7/22/2019 Unitat 3.pdf
http://slidepdf.com/reader/full/unitat-3pdf 12/22
Curs de Formació Tècnica D UNITAT 3
11
pròpia llengua i cultura. Aquest tipus de programes és freqüent als
Estats Units, on conviuen amb programes que tenen objectius ben
distints. S’inicien ensenyant en la L1 l’alumnat, amb una
incorporació progressiva de la L2 que arriba a substituir aquella en
un moment donat de l’escolaritat. La L1 desapareix en els nivells
educatius mitjà i superior.
Activitat 6.
Llegiu aquest article sobre la qüestió de l’espanyol als Estats Units.
Durant els últims 30 anys a Califòrnia s’ha implantat un sistema flexible d’educació bilingüe als
districtes escolars on viuen la gran majoria d’immigrants mexicans i centroamericans. L’objectiu
ha estat iniciar els xiquets a l’espanyol, de manera que adquirisquen els rudiments
d’alfabetització i aritmètica en la seua llengua materna. Tot plegat amb l’esperança que aquest
procés fes possible que els pares ajudassen llurs fills en la feina extraescolar, i perquè aquests
pares a penes educats poguessen sentir-se partícips de la societat nord-americana.
Aquesta política també demostraria el compromís de Califòrnia en la preservació de la cultura
hispana. Alhora, els immigrants serien assimilats al corrent principal nord-americà en tenir la
seua educació des dels 10 anys fins a l’ensenyament superior en anglès.
(...) ¿Com es pot entendre que el 61% dels californians -davant el 39%- haja votat per eliminar
el sistema bilingüe i utilitzar només l’anglès a les escoles públiques? En la decisió intervenen
molts factors [...]Però abans d’atribuir el resultat a emocions racistes, s’hauria d’observar que una part
substancial d’hispans (37%) també ha votat a favor de l’eliminació de la política bilingüe.
Aquests pares saben que, econòmicament i professional, els Estats Units són una meritocràcia,
en què l’èxit depén de l’educació i l’adaptació als mètodes americans de treball i publicitat.
Saben que en molts districtes escolars, l’ús de l’espanyol com a única llengua ha augmentat any
rere any, de manera que, de fet, els seus fills no aconsegueixen aprendre anglès. Alhora, veuen
que els fills dels immigrants russos, vietnamites i xinesos accedeixen a les universitats i a les
professions en un nombre molt més elevat que no llurs propis fills, i saben que una de les raons
d’això és que els russos i els asiàtics fan de l’aprenentatge de l’anglès la seua prioritat.El vot significa que per a molts liberals blancs, igual que per als mateixos hispans, la política
bilingüe, tal i com s’ha administrat, no ha incrementat les oportunitats dels fills d’hispans. Ara
estan preparats per intentar la pràctica històrica de l’aclaparadora majoria dels antics
immigrants europeus i asiàtics: aprendre anglès com més ràpidament millor per integrar-se com
més aviat millor en la gran societat americana.
Gabriel Jackson. El Periódico (7-6-1998)
D’acord amb el que heu llegit, analitzeu el model d’educació bilingüe a què fa referència Jackson:
a) A qui va adreçat?b) Què pretén?
7/22/2019 Unitat 3.pdf
http://slidepdf.com/reader/full/unitat-3pdf 13/22
Curs de Formació Tècnica D UNITAT 3
12
c) Com sembla que s’organitza?
d) Quin dels quatre models que hem vist creieu que està aplicant-se a Califòrnia?
e) Què opineu del resultat del referèndum i de l’anàlisi que se’n fa?
3.2. ELS PROGRAMES D’EDUCACIÓ BILINGÜE A LA COMUNITAT VALENCIANA
Segons disposa l’article 102 del Decret 234/1997, en els municipis de predomini lingüístic valencià,
que figuren en l’article 35 de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, tots els centres aplicaran un o
més dels programes d’educació bilingüe. Pel que respecta als municipis de predomini lingüístic
castellà, adopten un tipus d’educació monolingüe, amb el castellà com a llengua d’instrucció i el
valencià com a simple matèria d’estudi. Per una altra banda, els centres dels municipis de
predomini lingüístic castellà poden aplicar, sempre que hi haja una voluntat explícitament
manifestada pels pares, mares o tutors legals, qualsevol dels programes d’educació bilingüe.
L’objectiu primordial d’aquests programes és que tots els alumnes, qualsevol que siga la llengua
materna, assolisquen un domini efectiu de les dos llengües oficials, sense perjudici de
l’aprenentatge d’una llengua estrangera en edats ben primerenques, i d’una quarta més tard.
Actualment a la Comunitat Valenciana s’apliquen tres programes d’educació bilingüe:
a) El programa d’ensenyament en valencià (PEV).
b) El programa d’immersió lingüística (PIL).
c) El programa d’incorporació progressiva (PIP).
Activitat 7
A partir de la vostra experiència com a docents, mireu d’esbrinar els trets definitoris d’aquests tres
programes.
PEV PIL PIP
Zona
d’aplicació
Predomini lingüístic
valencià
Destinataris
Objectius Afavorir l’aprenentatge
de llengües a partir
de la llengua no
assolida
Nivell educatiu
en què s’aplicaOrganització
7/22/2019 Unitat 3.pdf
http://slidepdf.com/reader/full/unitat-3pdf 14/22
Curs de Formació Tècnica D UNITAT 3
13
- Llengua
vehicular primera
castellà
- Iniciació a la
lectoescriptura en
castellà
- Introducció
de LE
Primària
3.2.1. ELS PROGRAMES D’EDUCACIÓ BILINGÜE ENRIQUITS EN PRIMÀRIA (PEBE)
L’Ordre de 30 de juny de 1998 (DOGV de 14 de juliol) fixa els requisits, criteris i procediments per
aplicar un programa d’educació bilingüe enriquit amb la incorporació d’una llengua estrangera com
a llengua vehicular des del primer cicle de l’Educació Primària. El nombre de centres de la
Comunitat Valenciana que han aplicat en el curs 2007-08 aquest programa plurilingüe en Educació
Infantil i Primària és de 310. Resumim els aspectes més rellevants del text legislatiu:
1) Trets generals del programa d’educació bilingüe enriquit als centres de primària.
- Destinataris: centres públics i privats concertats.
- Definició del programa: incorporació, des del primer cicle de l’Educació Primària, d’un programa
d’educació bilingüe que integra, amb caràcter vehicular, una llengua estrangera als
aprenentatges de l’alumnat.
2) Alguns dels requisits que han d’acomplir els centres.
- Comptar amb la conformitat individual i per escrit dels pares, mares o tutors d’acceptació del
Disseny Particular del Programa (vegeu definició de DPP en IV.3.)
- Disposar de professorat de primària amb destinació definitiva, habilitat en la llengua estrangera i
suficient per a garantir l’aplicació del DPP.
- Comptar amb el compromís de l’equip directiu i del claustre de professors.
- Disposar de recursos humans i materials per aplicar el DPP.
- Tenir l’aprovació del consell escolar.
3) Alguns elements que ha de contenir el DPP dins el programa d’educació bilingüe enriquit.
- Determinació de la proporció de l’ús vehicular del castellà, del valencià i de la llengua estrangera
triada, d’acord amb els cronogrames orientatius dels annexos i tot respectant els mínims que
s’estableixen pel que fa a l’ús vehicular del valencià i a les hores establertes per a l’ús i
ensenyament de la llengua estrangera.
- Tractament metodològic i didàctic integrat de les diferents llengües.
- Moments i seqüència d’introducció sistemàtica i tractament de la lectura i de l’escriptura en
castellà, en valencià i en llengua estrangera.
7/22/2019 Unitat 3.pdf
http://slidepdf.com/reader/full/unitat-3pdf 15/22
Curs de Formació Tècnica D UNITAT 3
14
Activitat 8
Organitzeu un debat simulat sobre la conveniència o no d’implantar un d’aquests programes en un
centre de Primària.
Activitat 9:
Llegiu el següent article periodístic, aparegut al diari “Las Provincias” el dia 26 de febrer de 2004 i
comenteu-lo tot seguit en l’aula-grup.
Els xiquets de tres anys que estudien valencià tenen més facilitat peraprendre anglés
Els escolars de l’etapa infantil (de tres a cinc anys) que estudien en valencià tenen
més facilitat per aprendre una llengua estrangera. Així ho valora l’Institut Valencià
d’Avaluació i Qualitat Educativa. L’organisme analitza l’experiència aplicada en 14
col·legis que han avançat la llei de Qualitat.
CONCHA RAGA. VALÈNCIA.
L’aprenentatge de llengües estrangeres en edats
primerenques no és cap problema per als escolars més
menuts, ni tan tols en detriment de les dues llengües
cooficials de la Comunitat Valenciana.
Ben al contrari. Els escolars de l’etapa infantil (de tres a cinc
anys) que estudien en valencià han demostrat una major
capacitat per aprendre una llengua estrangera, en concret
l’anglés, sense cap perjudici per al castellà i el valencià.
Així ho ha fet palés l’informe emés per l’Institut Valencià
d’Avaluació i Qualitat Educativa (IVAQE) després d’analitzar
el programa plurilingüe que, des del curs 2000-01 està
aplicant-se de forma voluntària i experimental, en catorze
col·legis de la Comunitat Valenciana, que d’aquesta manera
es van avançar a les previsions de la Llei de Qualitat.
Resultats de l’avaluació.Els resultats de l’avaluació realitzada per l’IVAQE posen de
relleu que a l’àrea de valencià els alumnes presenten una
comprensió i producció lingüístiques catalogades d’
“excel·lent” en deu centres i en altres tres col·legis el nivell
és “suficient”.
Pel que fa a l’àrea de castellà, en tretze centres els escolars
donen uns resultats molt positius.
A l’àrea d’anglés la pràctica totalitat d’aquests centres
experimentals obté resultats que situen l’alumnat amb
RECOMANACIONS
GENERALITZAR EL PLA
A L’ETAPA INFANTIL
Després dels bons resultats que
es desprenen de l’anàlisi de
l’experiència en aquests catorze
centres d’educació infantil,
l’Institut d’Avaluació i Qualitat
Educativa (IVAQE) ha plantejat
una sèrie de recomanacions,
com ara la de “generalitzar
l’aplicació del programa
d’ensenyament en valencià
enriquit (PEVE) a l’educació
infantil” [...]
7/22/2019 Unitat 3.pdf
http://slidepdf.com/reader/full/unitat-3pdf 16/22
Curs de Formació Tècnica D UNITAT 3
15
nivells molt satisfactoris quant a comprensió i producció
lingüístiques i, “per tant, l’alumnat mostra un bon domini de
l’idioma”, segons ressalten les conclusions de l’informe.
També es palesa que el rendiment de l’alumnat en
l’experimentació de caràcter lingüístic és “molt positiu i
equilibrat” als centres on l’ensenyament es realitza amb
programes d’immersió lingüística, és a dir, totalment en
valencià.
L’avaluació assenyala que el programa d’immersió enriquit,
ço és, amb l’anglés incorporat, “presenta un major
rendiment en totes tres llengües” front als altres. Aqueix
mateix programa, junt amb el d’ensenyament en valencià,
mostren, a més, resultats “òptims” per a l’aprenentatge del
valencià.
3.2.2. ELS PROGRAMES D’EDUCACIÓ PLURILINGÜE EN EDUCACIÓ INFANTIL
En Educació Infantil, el curs 2001-02, es va iniciar l’experimentació d’aquest programa en 15
centres de la Comunitat Valenciana i s’ha regulat definitivament mitjançant la resolució de 30 de
juliol de 2008, per la qual s’estableixen els requisits bàsics, criteris i procediments per a aplicar en
els centres educatius un programa d’educació plurilingüe que permeta fomentar una primera
aproximació a la llengua anglesa en el segon cicle de l’Educació Infantil.
El programa pretén donar resposta a la necessitat de dominar per igual els dos idiomes cooficials,
valencià i castellà, cosa a la qual s’hi afegeix la necessitat d’augmentar el domini d’altres llengües
estrangeres necessàries per vehicular la comunicació a nivell europeu i internacional, des d’una
perspectiva ben primerenca.
3.2.3. EL PROGRAMA PLURILINGÜE EN ESO, BATXILLERATS I CICLES FORMATIUS
Pel que fa a l’Educació Secundària, els Batxillerats i els Cicles Formatius, la Conselleria d’Educacióporta a terme des de fa uns anys un programa experimental plurilingüe que implica un grup d’uns
seixanta centres, a hores d’ara, en els quals es vehiculen també coneixements en les dues llengües
oficials i en llengües estrangeres. Es planteja amb aquest programa l’extensió de la llengua
estrangera com a llengua vehicular i com a llengua de transmissió de coneixements. La normativa
al respecte per al curs 2010-11 s’ha concretat en la resolució de 26 d’abril de 2010 de la Direcció
General d’Ordenació i Centres Docents de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula i
s’estableixen els requisits per a l’experimentació de l'ús de les llengües estrangeres com a llengües
vehiculars (programa plurilingüe) en les etapes de l’educació secundària obligatòria, els batxillerats
i els cicles formatius dels centres de la Comunitat Valenciana sostinguts amb fons públics.
7/22/2019 Unitat 3.pdf
http://slidepdf.com/reader/full/unitat-3pdf 17/22
Curs de Formació Tècnica D UNITAT 3
16
Per a poder aplicar el programa, els centres han de comptar amb l'acord del Consell Escolar, del
Claustre i amb la conformitat de les famílies. A més, els centres també han d’elaborar el
cronograma de distribució de temps per a cada una de les llengües curriculars.
4. LA DINAMITZACIÓ LINGÜÍSTICA ALS CENTRES DE SECUNDÀRIA
4.1. ELS ESPAIS D’INTERVENCIÓ
Podem delimitar els espais escolars d’intervenció següents:
a) Administratiu i social.
b) Acadèmic.c) D’interacció didàctica.
d) D’interrelació amb l’entorn sociofamiliar.
Activitat 10: Classifiqueu aquestes actuacions escolars d’acord amb l’espai d’intervenció a què
pertanyen.
1. Fulls informatius a les
famílies
2. Projecte curricular
3. Materials didàctics
4. Projectes de formació del
professorat en centres
5. Tauler d’anuncis de l’aula
6. Programacions
7. Documentació interna
8. Informe d’avaluació de
l’alumne
9. Revista de l’institut
10. Loteria i rifes per als viatges
11. Actuació del professorat a
l’aula
12. Atenció al públic
13. Llistat de preus al bar
14. Factures
15. Adaptacions curriculars
16. Notes de premsa
17. Intervencions al claustre
18. Arxius
19. Justificants de faltes
d’assistència
20. Certificats
21. Rebuts
22. Expedients de l’alumnat
23. Projecte educatiu
24. Activitats extraescolars
25. Butlletins de notes
26. Retolació interna del centre
27. Intervencions als mitjans de
comunicació
28. Pla d’autoprotecció i
emergència
ESPAI ADMINISTRATIU I
SOCIALESPAI ACADÈMIC
ESPAI D’INTERACCIÓ
DIDÀCTICA
ESPAI D’INTERRELACIÓ AMB
L’ENTORN SOCIOFAMILIAR
7/22/2019 Unitat 3.pdf
http://slidepdf.com/reader/full/unitat-3pdf 18/22
Curs de Formació Tècnica D UNITAT 3
17
4.2. EL PLA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA I EL PLA ANUAL DE NORMALITZACIÓLINGÜÍSTICA DINS EL PROJECTE EDUCATIU
El Decret 234/97, de 2 de setembre, que determina els elements constituents del reglament
orgànic i funcional dels instituts d’ESO estableix que, el projecte educatiu, entre altres coses inclou,
el disseny particular del programa o programes d’educació bilingüe (DPP) que aplique el centre i el
pla de normalització lingüística (PNL), que recull els aspectes rellevants relatius a l’ensenyament i a
l’ús de les llengües al centre.
El PNL parteix de la consideració de l’ús del valencià a l’entorn dels i les alumnes, però també dels
mètodes didàctics, dels materials que s’hi utilitzen i de la qualificació del professorat. Actuar
eficaçment en els àmbits descrits exigeix una planificació acurada i coherent que preveja entre
altres coses:
a) Les actuacions previstes en cadascun dels espais d’intervenció del centre, tot preveient-hi quins
seran els òrgans implicats i els recursos necessaris per a poder dur-les a terme, etc.
b) Una temporització que faça explícita la priorització dels objectius adés esmentats i una
seqüència, al llarg d’un calendari a mitjà termini, a partir del qual puga establir-se per als cursos
vinents el pla anual de normalització lingüística (PANL), que, al seu torn, ha de concretar les
actuacions del PNL en propostes d’intervenció operatives.
Es dedueix que, per poder prendre les decisions relacionades amb el PNL i el PANL, cal conéixer
prèviament la realitat en què viu el centre i l’especificitat de les persones que el conformen. Esta
anàlisi ha de ser rigorosa i ha d’arreplegar tots els trets que, d’alguna manera, hi estan relacionats.
Pot incloure alguna d’aquestes qüestions:
Sobre el centre:
• Quina volem que siga la llengua de comunicació al centre?
• Quina volem que siga la llengua d’aprenentatge?
• Quan i com han d’introduir-s’hi les segones llengües?
• Com es concreta el disseny en la primera llengua?
• Quins són els requisits previs per a l’aprenentatge de la lectoescriptura?
• Com atenem la diversa procedència sociolingüística del nostre alumnat?
Sobre l’alumnat i les seues famílies:
• Quina n’és la llengua primera?
• Quin perfil sociocultural tenen?
• Quin grau d’integració tenen dins la llengua i cultura pròpies de la societat valenciana?
Sobre el professorat:
• Quina llengua primera tenen?
7/22/2019 Unitat 3.pdf
http://slidepdf.com/reader/full/unitat-3pdf 19/22
Curs de Formació Tècnica D UNITAT 3
18
• En quina llengua fan les classes?
• Quin grau de competència comunicativa tenen en valencià?
Sobre l’entorn de l’institut (barri, poble, ciutat):
• Grau d’inserció dins de la llengua i cultura pròpies: percentatge d’immigració,
presència social del valencià, costums, etc.• Relació entre el centre i l’entorn: tipus i freqüència d’esta mena de contacte.
Document adaptat de Daniel Cassany, Ensenyar llengua.
4.3. EL DISSENY PARTICULAR DEL PROGRAMA DINS DEL PROJECTE EDUCATIU
El disseny particular del programa o programes d’educació bilingüe és, d’una banda, la concreció i
contextualització d’un dels programes d’educació bilingüe a la realitat particular de cada centre i,
de l’altra, el conjunt de decisions prèvies per a l’elaboració dels instruments d’organització i de
gestió educatives. El DPP dels centres d’ESO ha d’incloure els apartats següents:
a) Els objectius generals del currículum prescriptiu d’ESO contextualitzats i atenent la realitat
educativa del centre i les exigències del programa.
b) El tractament metodològic de les diferents llengües:
- Valencià i castellà com a àrees lingüístiques.
- Valencià i castellà com a llengües vehiculars.
- Llengua vehicular i llengua estrangera (LE).
c) Les actuacions previstes per a l’alumnat de nova o recent incorporació al sistema educatiu
valencià i que, per tant, necessita una atenció específica per raó de la baixa competència en
qualsevol de les dues llengües oficials.
d) La proporció d’ús vehicular de les dues llengües als diferents cicles, cursos i grups d’alumnes.
e) La distribució del professorat d’acord amb els diferents nivells de formació lingüisticotècnica i la
seua competència lingüística en valencià.
f) Les necessitats específiques per a una aplicació correcta dels diferents PEB existents al centre.
Activitat 11: El DPP és un document que, a hores d’ara, deu estar elaborat en la majoria dels
centres. Fóra interessant que esbrinàreu quines particularitats presenta el del vostre i que en féreu
un breu informe.
7/22/2019 Unitat 3.pdf
http://slidepdf.com/reader/full/unitat-3pdf 20/22
Curs de Formació Tècnica D UNITAT 3
19
5. BIBLIOGRAFIA I LEGISLACIÓ
BIBLIOGRAFIA
ARNAU, J., “La incorporació de la llengua del territori al sistema d’ensenyament: principis
psicopedagògics, context i models organitzatius”, a Suport per a l’ensenyament en valencià, 3.
CCEC, 1989. (En aquest article s’estableixen els principis psicopedagògics presents en el procés
d’adquisició d’una segona llengua, s’hi comenta la importància del context sociolingüístic en
l’aprenentatge d’una L2 i s’hi analitzen tres models organitzatius que incorporen dues llengües al
currículum).
ARNAU, J. i altres, La educación bilingüe. ICE-Horsori, 1992. (Llibre estructurat en quatre parts
independents, encara que molt relacionades entre elles, que s’ocupen dels models d’educacióbilingüe existents, de l’educació bilingüe a les diferents comunitats autònomes amb llengua pròpia
de l’Estat espanyol, i de les característiques dels PIL i de la didàctica de la llengua pròpia en
aquests programes.)
NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA, Webs de centres educatius amb activitats de normalització lingüística, en
http://www.edu.gva.es/ocd/sedev/val/act_norma_linguistica.htm
PASCUAL, V. (coord.), El projecte i el pla anual de normalització lingüística d’un centre d’educació
secundària. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1992. (S’hi ofereix informació sobre el PNL i
el PANL, definicions, característiques dels documents, estructura, models...).
PASCUAL, V. (coord.),: El programa d’immersió. CEC, 1992. (Publicació que arreplega diverses
col·laboracions centrades en diversos aspectes del PIL -anàlisi del PIL a la Comunitat Valenciana,
bases psicolingüístiques i pedagògiques del programa, el tractament que rep la llengua oral, la
lectoescriptura, l’avaluació...).
PASCUAL, V. (coord.),: Guia per a l’anàlisi del context de centre. CCEC, 1993. (Suport monogràfic
preparat pel Servei d’Ensenyaments en Valencià en què s’exposen tots els aspectes que convé
considerar a l’hora de redactar un document per analitzar el context d’un centre educatiu.)
PASCUAL, V., Una proposta de planificació educativa dins un model d’enriquiment d’educació
bilingüe. València: CCEC, 1993. (L’obra s’ocupa, en una primera part, de justificar l’adopció a la
Comunitat Valenciana del model d’enriquiment d’ensenyament bilingüe, de caracteritzar els
programes que se’n deriven i d’establir un model de planificació educativa dins el programa
d’educació bilingüe adoptat. En una segona part ofereix indicacions per a l’elaboració dels
documents necessaris per fer esta planificació.)
PASCUAL, V., “El programa d’ensenyament en valencià”, a Primer simposi del professorat d’educació
infantil i primària d’ensenyaments en valencià. Ponències. CEC, 1994. (L’autor ofereix algunes
indicacions sobre aspectes curriculars, administratius i organitzatius, que convindria tenir presents
als PEV perquè l’alumnat en traguera un profit òptim).
7/22/2019 Unitat 3.pdf
http://slidepdf.com/reader/full/unitat-3pdf 21/22
Curs de Formació Tècnica D UNITAT 3
20
PASCUAL, V., “El tractament de les llengües en un model d’educació plurilingüe per al sistema
educatiu valencià”, Generalitat Valenciana, (2006), València. (Llibre que explica de manera
fonamentada, rigorosa i científica quin és el tractament que en el sistema educatiu valencià han de
rebre les llengües per fer del plurilingüisme una realitat i no una quimera.)
PASCUAL, V. – SALA, V., Un model educatiu per a un sistema escolar amb tres llengües. CCEC, 1992.(A partir de l’anàlisi de la situació sociolingüística valenciana i de l’ordenament legal en matèria de
llengua, els autors dissenyen l’aplicació d’un dels programes d’educació bilingüe descrits al llibre al
sistema educatiu valencià i a la realitat concreta dels centres).
SERRA, J. M.: “Alguns elements per a la reflexió sobre l’elaboració del projecte lingüístic de centre”,
a Primer simposi del professorat d’educació infantil i primària d’ensenyaments en valencià.
Ponències. CEC, 1994. (L’autor exposa una sèrie de consideracions que els centres haurien de
seguir en el moment de preparar i de dur a terme el programa d’educació bilingüe que hagen
adoptat -informació als pares, distribució temporal...).
VILA, I.: “Educación y bilingüismo en el Estado español”, a Textos, 18. Graó, desembre 1998. (Vila
hi analitza l’aplicació dels PEB, compara l’aprenentatge d’una segona llengua amb el procés
d’adquisició del llenguatge per part dels infants i acaba exposant algunes consideracions que no
convé oblidar si volem que l’educació bilingüe siga realment efectiva.)
VILA, I.: I SIGUAN, M.: Bilingüisme i educació. Proa, 1998. (Manual estructurat en tres parts. En la
primera analitza els principis bàsics del bilingüisme. En la segona repassa els models d’educació
bilingüe existents i se centra en l’estudi del programa d’immersió lingüística. En la tercera comenta
la legislació sobre educació bilingüe aplicada a les comunitats autònomes amb llengua pròpia, tot
interessant-s’hi particularment per l’educació bilingüe a Catalunya.)
LEGISLACIÓ ESPECÍFICA
Constitució espanyola, de 27 de desembre de 1978 (BOE de 29 de desembre).
Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana de 10 d'abril de 2006 (DOGV d'11 d'abril de
2006).
Llei d’ús i ensenyament del valencià de 23 de novembre de 1983 (DOGV d’1 de desembre de1983).
Resolució de 21 de juliol de 1997 (DOGV de 31 de juliol), per la qual s’aproven les instruccions per
a l’organització i el funcionament dels col·legis d’educació Infantil i Primària.
Decret 233/1997, de 2 de setembre (DOGV de 8 de setembre), del Govern Valencià, pel qual
s’aprova el reglament orgànic i funcional dels col·legis d’Educació Infantil i Primària.
Decret 234/1997, de 2 de setembre (DOGV de 8 de setembre), del Govern Valencià, pel quals’aprova el reglament orgànic i funcional dels instituts d’educació secundària.
7/22/2019 Unitat 3.pdf
http://slidepdf.com/reader/full/unitat-3pdf 22/22
Curs de Formació Tècnica D UNITAT 3
Ordre de 30 de juny de 1998 (DOGV de 14 de juliol), de la Conselleria de Cultura, Educació i
Ciència, per la qual s’estableixen els requisits bàsics, criteris i procediments per a aplicar als
centres educatius un programa d’educació bilingüe enriquit per la incorporació primerenca d’una
llengua estrangera, com a llengua vehicular, des del primer cicle de l’educació primària.
Resolució de 15 de juny de 2001 (DOGV de 29 de juny), de la Conselleria de Cultura, Educació i
Ciència, per la qual es dicten instruccions en matèria d’ordenació acadèmica i d’organització de
l’activitat docent als centres d’ESO, on es contenen els aspectes organitzatius referits als PEB, al
DPP i al PNL.
Decret 62/2002, de 25 d’abril (DOGV de 2 de maig), del Govern Valencià, per qual es regula
l’acreditació dels coneixements lingüístics per a l’accés i la provisió de llocs dins la funció pública
docent no universitària a la Comunitat Valenciana.
Resolució de 30 de juliol de 2008 (DOCV núm. 5832 de 21 d’agost) de la Direcció General
d’Ordenació i Centres Docents i de la Direcció General de Personal, per la qual s’establixen els
requisits bàsics, criteris i procediments per aplicar en els centres educatius un programa d’educació
plurilingüe que permeta fomentar una primera aproximació a la llengua anglesa en el segon cicle
de l’Educació Infantil.
Resolució de 22 de juliol de 2009 (en www.edu.gva.es) de la Direcció General d’Ordenació i
Centres Docents de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula i s’establixen els requisits en el
curs 2009-10 per a l’experimentació de l'ús de les llengües estrangeres com a llengües vehiculars
(programa plurilingüe) en les etapes de l’Educació Secundària Obligatòria, els batxillerats i els
cicles formatius dels centres de la Comunitat Valenciana sostinguts amb fons públics.
Orde de 5 d’octubre de 2009 (DOCV de 28 d’octubre) de la Conselleria d’Educació, per la qual es
regula el Pla de Formació Lingüisticotècnica en Llengües del Professorat No Universitari i l'obtenció de
les titulacions administratives necessàries per a l’ús vehicular de les llengües en tots els nivells
d'ensenyament no universitari.
top related