treball victor català

Components del grup: María Adrián

Sergio López

Irene Barroso

Marc Vizcarro

Índex1. Context històric

1.1 Discriminació de la dona

1.1.1 Segle XIX

1.1.2 Segle XX

1.2 Ruralisme

2. Caterina Albert (Victor Català)

2.1Vida

2.1.1 Premis

2.1.2 Ajudants de Caterina Albert

2.2Obres

2.2.1 Solitud

2.3 Brindis de rèquiem per a Caterina Albert

La discriminació de la dona s.XIX

La dona del segle XIX

Es dedicava generalment a la família (mestressa de casa), tot hi

que trobem diferències segons la classe social en la que es

trobava:

La dona de classe baixa: treballava a les fàbriques, cosa que

estava mal vista i alhora havia de dedicar-se a la família.

La dona de classe mitjana: generalment no treballava, però es

dedicava plenament la seva vida a la família.

La dona de classe alta: tot i rebre una bona educació en la seva

vida només aspiraven a tenir un bon marit que les

sostingués. No eren mestresses de casa ja que tenien criats,

degut això podien dedicar gran part del seu temps a la vida

social.

La discriminació de la dona s.XIX (II)

La dona casada no disposava d'autonomia personal o

laboral, tampoc d’independència econòmica i ni tan se

vols tenia potestat en els seus ingressos que generava amb

el seu propi treball. [...]

Havia d’obeir al seu marit, necessitava la seva

autorització per realitzar tasques econòmiques i

comercials, [...]

Madrid, 1995

Ed. Síntesis

La discriminació de la dona s. XX

Segueix igual que en el segle XIX fins a la declaració del sufragi

universal (1931).

Amb la dictadura franquista es tornà als valors tradicionals,

conservadors i masclistes.

Kinder, Küche, Kircher (nens, cuina i esglèsia)

Amb el pas del temps aquests valors es van perdent i la dona va

recuperant la seva llibertat.

Novel.la rural (ruralisme)

Destaquen pels trets costumistes i naturalistes.

Trobem principalment descripció i diàleg.

Les actituds dels personatges es reflecteixen en el medi.

Exemple: odi/tempesta, felicitat/sol, etc.

Visió fatalista, tràgica i èpica.

També és coneguda amb el nom de novel.la simbòlica.

Obres relacionades:

«Solitud» de Víctor Català

«Marines i Boscatges» de Joaquim Ruyra

Altres.

VIDA

(1869 – 1966)

Biografia de Víctor Català

Caterina Albert i Paradís, coneguda

amb el pseudònim de Víctor Català, neix

a L'Escala (Alt Empordà) l'11 de

setembre de 1869 i hi mor el 27 de

gener de 1966.

Novel·lista, narradora, autora teatral i

poeta, amb la seva obra comença a la

tradició literària catalana escrita per dona.

Va ser la filla gran d’una família de

propietaris rurals i va rebre la formació

que corresponia a una noia de classe

benestant.

Victor Català va ser la màscara que li permeté interrompre en

el món de les lletres amb una força i una llibertat que xoquen

amb la timidesa del seu caràcter.

Malgrat ella voler dedicar-se al teatre, es decanta per escriure

narrativa breu i novel·les.

Una de les escriptores que més la va influir va ser Mercè

Rodoreda.

Biografia de Víctor Català (II)

● La seva narrativa es pot dividir cronològicament en tres etapes:

● La primera etapa: abasta els anys 1902 al 1907. Coincidint amb el Modernisme, es dóna a conèixer amb Drames rurals (1902), títol que dóna nom al gènere, al qual van seguir Ombrívoles (1904), Caires vius (1907) i la novel·la Solitud (1905), considerada la seva obra mestra. En els tres llibres analitza la situació de la dona en la societat de l'època, les relacions de parella i el treball, sobretot en l'escenari del camp, i ofereix una imatge molt negativa, plena de violència i crueltat, que contravé els models idíl·lics heretats del segle XIX.

Biografia de Víctor Català (III)

● La segona etapa: comença després d'un període de silenci, provocat per la marginació dels noucentistes.

L'Editorial Catalana, dirigida per Josep Carner, li publica La mare Balena i, posteriorment, Un film (3.000 metres) (1926) i Contrallums (1930). També publica Mosaic, III (1946), volum d'articles escrits des de 1903 que descriuen aspectes autobiogràfics. Constitueix un testimoni important per acostar-nos als problemes que hagué d'afrontar com a escriptora.

Biografia de Víctor Català (IV)

La tercera etapa: s'inicia després de la superació de la

guerra i de la mort de la seva mare amb Vida mòlta (1950) i

Jubileu (1951).

El 1951 veu publicades les seves Obres completes a Editorial

Selecta, amb pròleg de Manuel de Montoliu. La segona edició

de 1972 inclou un text important de Maria Aurèlia Capmany

titulat Els silencis de Caterina Albert.

Mor el 27 de gener de 1966, a l’Escala (Alt Empordà).

Biografia de Víctor Català (V)

Jocs Florals d'Olot (1898): Poema Lo llibre nou publicat a La veu de Catalunya. Monòleg en vers La infanticida.

Jocs Florals (1903): Copa del Consistori per Marines.

Fastenrath (1909): Solitud.

Jocs Florals de Barcelona: Solitud.

Segon accèssit al premi l'Englantina: Cavalls del port(poesia).

Homenatge "Aplec Víctor Català" (1965).

Premis

Els ajudants de Caterina Albert

Caterina Albert va mantenir relacions amistoses i

professionals amb Joaquim M. Folch i Torres, Narcís

Oller i Joan Maragall.

Revisen i l’ajuden a publicar les seves obres.

Parla amb ells sobre la por a ser descoberta i perdre

l’èxit pel fet de ser una dona.

●Obres ILes primeres obres que escriu

són poesies i també algunesobres de teatre.

●Obres II

Participa als Jocs Florals

de 1898.

-Lo llibre nou, poema.

-La infanticida i altres

textos, monòleg teatral.

●Obres III

•Drames rurals.

●Obres IVA més dels Drames publica com una primera etapa com a escriptora dos reculls de narracions més que tenen en comú una visió fosca de la vida, uns finals tràgics:

Caires Vius, una altraentrega de Dramesrurals.

Ombrívoles, recull de contes de Dramesrurals.

De Victor

Català

Obres V:Solitud

Solitud● Solitud és una novel·la escrita per Víctor Català i

publicada en fulletons inclosos a la revista Joventut

entre el març de 1904 i l'abril de 1905.

● És la novel·la més coneguda de la seva autora.

S'emmarca dins del modernisme, moviment literari

i artístic força present a Catalunya.

● La novel·la que en primer lloc va aparèixer a en

fulletons en la revista que es deia Joventut,

(1904 i 1905) al 1909 apareix publicada la

novel·la sencera.

● Les tensions entre l'individu i l'entorn

constitueixen el fonament simbòlic d'aquesta

obra, construïda a partir d'una selecció de la realitat

molt ben estructurada i treballada.

● L'autora, amb gran destresa i poder descriptiu,

situa el lector en un escenari inquietant, la

muntanya, que comparteix protagonisme amb el

personatge de Mila.

Explicació de la obra SolitudEl tema

La recerca de una individualitat pròpia i de la possibilitat d'assolir una existència separada i lliure, més enllà dels determinants còsmics i socials de la època en qüestió.

L’argument

L'obra encarna aquest tema en un personatge femení, la Mila, que en el

principi de la obra no manifesta cap característica d'excepcional. Els seus

ideals no són altres que assolir la mica de felicitat que pugui derivar del treball

i de la vida familiar i és amb aquest objectiu que acompanya passivament i

amb desconfiança el seu marit a la muntanya, on els ha estat donada una

feina d'ermitans. En aquesta estada en la muntanya serà on s’adonarà de la

profunda insatisfacció que pateix i això la porta a un desequilibri emocional , i

intenta recolzar-se a través de les relacions personals que manté amb altres

personatges (principalment el pastor). Aquestes relacions estan marcades per

per la busca de l'amor, l'instint maternal i el desig de formar part d'alguna

cosa. El coneixement de la seva pròpia personalitat, que assolirà al final de la

novel·la, li suposarà assumir la pròpia solitud per poder iniciar una altra vida o

poder-la canviar profundament.

Explicació dels personatges

La Mila sembla una noia jove, sana i ben dotada. Forma part de la classe mitjana - baixa. Li toca viure a la muntanya i no s'hi acaba d'adaptar.

En Maties és una persona amb molt poca personalitat i molt influenciable. Fa vendre a la Mila la caseta del seu oncle i la porta a una ermita de la muntanya on coneix a l'Ànima, que al poc temps ja serà un gran amic seu, i es deixa influir pels seus mals consells

En Gaietà, el Pastor, té uns 64 anys. Físicament és petit i escarransit. És un personatge que està per sobre del materialisme perquè té una vida interior molt intensa. Sempre ajuda a la Mila donant-li consells.

L'Ànima és un personatge contraposat al pastor, no s'assemblen gens. La autora el descriu durant el transcurs del llibre com una bèstia .

Fragment de solitud:''La pujada''

-Passat Ridorta havien atrapat un carro que feia la mateixa viaque ells, i en Matías, amb ganes d’estalviar el delit, preguntà alcarreter si els volia dur fins a les collades de la muntanya. Elpagès, rialler i encantat de trobar una estona de conversa, li féude seguida lloc a son costat en la post travessera, i digué a la Milaque s’ajoqués darrera d’ells, sobre el bossat. Ella guaità ambagraïment a n’aquell home desconegut, que li feia semblantmercè. Malgrat la bona cama que tenia, estava fatigada. Sonmarit li havia contat que de Llisquents, on els deixà l’ordinari, finsa Ridorta, hi havia cosa de mitja horeta, i ja feia cinc quartassosque caminaven quan vegeren negrejar el campanaret del pobledalt del turó verdelós: d’aleshores fins a trobar el carro haviapassat un altre quart llarg i entre el solei, la polseguera i lacontrarietat, li havia donat un gran malhumor a la pobra dona.

Comentari del fragment

Aquest fragment pertany a quan en Matías (que és el marit de la Mila) i la Mila estan pujant a la muntanya a la qual s'instal·laran a la ermita per treballar. En aquest fragment es dóna també quan coneixen a un pagès molt afable i que causa a la Mila una gran simpatia.

Característiques i símbols

de Solitud

Com ja hem dit abans, Solitud es pot considerar la obra més representativa del modernisme, pel xoc que es produeix entre l'individu.

Novel·la simbòlica que fuig del realisme descriptiu i selecciona elements de la realitat per transformar-los en símbols.

El primer símbol és la muntanya que, a més a més d'exercir de marc, simbolitza les dificultats de la vida amb la seva difícil ascensió i la dificultat de la vida als cims.

Un dels trets característics d'aquesta novel·la és el llenguatge. S'utilitza una llengua viva i expressiva que utilitza diverses varietats i registres per donar més vivesa al relat i diferenciar l'estil dels personatges.

Exemple: el Pastor utilitza un parlar singular, típic de les altes muntanyes i molt ric en expressions, rondalles i cultura popular.

●Obres V

•Un film 3.000 metres.

MarinesAltres:Mare-balenaContrllums Retablo, l’únic llibre en

castellà de la seva obra

Des de 1907 i fins a 1919 Caterina Albert no escriu. Al 1919 publica un film 3.000 metres, al que segueix la mare balena, Marines i contrallums, aquesta darrera fou publicada a 1930.

La Guerra Civil: A causa de la Guerra Civil es produeix un nou silenci que durarà fins al 1946.

• Obres VI

En plena persecució de la llengua catalana publica Mosaic,llibre de records.

●Obres VII

Jubileu, recullde narracions.

Obres completes

Posteriorment dona a l’impremta dos reculls de contes Vida mòlta i Jubileu.Al 1951 es publica les seves obres completes i es converteix en un símbolvivent de les lletres catalanes durant els anys 50 y 60.

Brindis de rèquiem per a Caterina

Albert

Si la mort del vell no és trista

amunt el veire més alt

i vessem el vi ametista:

quan el vell és un artista

no és pas vell sinó immortal.

Carles Fages de Climent

Bibliografia

http://ca.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADctor_Catal%C3%A0

http://www.xtec.es/~malons22/personal/narrativa%20modernista.htm

http://www.escriptors.cat/autors/albertc/pagina.php?id_sec=632

http://www.tv3.cat/noms/victorcatala/cronologia.htm

Dossier modernisme