segona republica
Post on 28-Mar-2016
214 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
Segona república
espanyola
Alumnes:
Paula pilar navarro, Sofía labrin
Tania llamas, ISIS GASTALDO,
CARLOS GARCÍA
Professor: enric luján
Asignatura: història
DATA: 22/04/2013
2ºB
~ 1 ~
Després d’analitzar detingudament les fonts donades, podem concloure que les
dues són fonts primàries, perquè els autors viuen a la mateixa època que els fets sobre
què parlen.
Pel que fa al tipus de text, podem dir que tots dos, en ser discursos i parlar
d’aspectes socials, podem afirmar que són textos politico-socials.
Respecte als autors, els dos són individuals; la de la primera font és Clara
Campoamor, advocada, delegada de la Societat de Nacions i diputada del Partit
Radical. Va ser una defensora del vot femení que lluità pels drets de la dona com
ciutadana, convertint-se en un dels referents del feminisme. L’autor de la segona font
és Largo Caballero, membre del PSOE que, en arribar les eleccions de 1936, va passar
a formar part del pacte entre partits polítics anomenat el Front Popular i sortí elegit
president del govern de la República entre 1936 i 1937.
Si parlem de la finalitat de la primera font és la de convèncer el Congrés de
Diputats de la necessitat de dotar la dona del dret de vot. Pel que fa la finalitat de la
segona font, és la de convèncer el poble que vote en les eleccions a favor del Front
Popular, perquè sinó la dreta arribaria al poder i retallaria drets i llibertats.
Per concloure aquest anàlisi, el destinatari de la primera font és tot el cos de
diputats del Congrés, mentre que el de la segona font és tota aquella persona en edat
de vot.
Pel que fa a la idea principal de la primera font, és el dret de la dona a participar
en la vida política; les idees secundàries són la igualtat entre homes i dones, i la
capacitat d’elles de pensar per sí mateixes. Parlant de la idea principal de la segona
font, és el discurs de Largo Caballero en la campanya electoral del Front Popular.
Respecte les idees secundàries, aquestes són la crítica a la classe burgesa i el partit
conservador, el pacte entre diferents partits d’esquerra (republicans, socialistes i
comunistes) i la necessitat de votar al Front Popular en les eleccions.
Per tot açò exposat, cal situar les nostres fonts al període històric de la Segona
República i la Guerra Civil (1931-1939). Després de la “dictablanda” de Berenguer, per
fi en 1931 es proclamà la Segona República. El mateix any es convocaren Corts
Constituents per tal de redactar una nova constitució, on la diputada Clara
Campoamor va defendre (i aconseguir) el sufragi femení, el que ens porta a la primera
font. Després d’un període de govern conservador, en 1936 es convocaren eleccions
de nou, on el Front Popular, pacte entre diferents partits d’esquerres, va eixir elegit
president de govern de la República Largo Caballero, el que ens du a la segona font.
~ 2 ~
Proclamació de la Segona República (14 d'abril de 1931)
Per tal de comprendre millor el tema que anem a exposar a continuació, cal que
definim els termes següents: la reforma agrària i les Missions Pedagògiques.
La reforma agrària consistia en un conjunt de mesures que es van aprovar per
modificar l’estructura de la propietat i producció de la terra. A Espanya es va aprovar
una llei d’aquestes característiques el 9 de setembre de 1932, essent un de les lleis més
profundes e importants de la Segona República. Aquesta llei pretenia solucionar
problemes de la terra com per exemple, la quantitat de terres que tenien unes poques
persones o la poca productivitat a causa de mètodes antics i nul ús de noves
tecnologies .
Les Missions Pedagògiques varen ser accions culturals iniciades pel govern
Progressista Republicà. Pretenien el foment de la cultura als pobles de l'Estat Espanyol,
on es portava a totes les zones rurals l’activitat cultural que es desenvolupava a les
ciutats. Es generalitzava la cultura mitjançant biblioteques populars, l’organització de
lectures, sessions cinematogràfiques, sessions musicals de cors i orquestres, audicions
per radio, exposicions d'art amb museus circulants, orientació pedagògica amb visites
a escoles, cursets per a mestres, etc. Les dones republicanes van participar en les
Missions de manera molt activa.
Després de la dimissió de Primo de Rivera, Alfons XIII es va veure en la situació de
liderar el pas d'una dictadura a una democràcia. Encara que el caciquisme estava
vigent al medi rural, l’augment de la població a les ciutats i el descontent de la
societat en anys anteriors, va provocar el triomf dels republicans a les eleccions, el 14
d'abril de 1931 es va proclamar la Segona República , un dels moments més importants
de la història del segle XX a Espanya.
Amb el canvi de
govern, el rei Alfons XIII es va
exiliar a França. En eixe
mateix moment es va formar
un Govern Provisional dirigit
per Niceto Alcalá Zamora
composat per republicans
d'esquerres i dretes,
socialistes i nacionalistes que
dirigiria el país fins la
formació d'unes Corts
Constituents. Degut al malestar social, la Segona República va tindre que prendre
~ 3 ~
reformes molt ràpidament, entre elles van destacar la reforma agrària, les reformes
laborals, militars, la nova legislació educativa i l’estatut provisional d’Autonomia de
Catalunya. Encara això l’opinió pública es va alterar més. La CNT va ampliar la
campanya de vagues, el sector més conservador de l’església dirigit pel Cardenal
Segura va posar moltes dificultats al nou govern. Al maig de 1931 diversos grups
anticlericalistes varen assaltar i cremar diferents esglésies i convents.
Al juny de 1931 es van convocar les eleccions a Corts Constituents, on les urnes
donaren majoria a la coalició republicana-socialista. La nova constitució, aprovada el
1931, va tindre diversos trets; com per exemple la sobirania popular, la declaració de
l’estat espanyol com una República democràtica de treballadors de totes classes. Es
va aprovar el sufragi universal masculí i femení, on Clara Campoamor, com es pot
veure a la primera font, va defendre la necessitat de permetre a la dona “demostrar su
capacidad” mitjançant el dret a votar. Aquest
assoliment no va ser fàcil; la companya de
Campoamor, Victòria Kent, va ser una de les
opositores, com s’extreu també de la primera
font. Es va fer a més una declaració de drets i
llibertats; els més innovadors varen ser el dret
al divorci i l’educació. Els poders de l’Estat
estaven deparats en tres: el poder legislatiu a
les corts unicamerals; poder executiu, dividit
per el president de la república i el cap de
govern; el poder judicial als tribunals de
justícia. Per primera vegada a la història d’ Espanya les regions varen tindre dret als
Estatus d’Autonomia. En el àmbit religiós es va separar l’església de l’estat .
Després del triomf a les urnes el nou govern presidit per Manuel Azaña va triar com
a president de la república a Niceto Alcalá Zamora. Aquest nou govern va tindre un
ampli programa de reformes en una situació econòmica desfavorable marcat per
l’augment de l’atur. Entre aquestes reformes destaquen la reforma laboral, iniciada per
Largo Caballero que afavoria la posició dels treballadors i sindicats. En la reforma
educativa va ampliar el programa d’escoles ampliant la plantilla de mestres. Es va
implantar l’ensenyament mixt, i la religió va deixar de ser una assignatura obligatòria.
Pel que fa a la reforma militar es va garantir la fidelitat de l’Exèrcit al nou règim de la
república. A la reforma agrària es va aprovar al 1932 la Llei de Bases de la Reforma
Agrària, que buscava llauradors sense terra per col·locar-los en latifundis sense
Clara Campoamor, primera dona a parlar en les Corts
~ 4 ~
explotar. Aquesta reforma va ser un fracàs ja que sols beneficià a uns pocs llauradors
provocant una decepció generalitzada a aquest sector.
L’oposició al govern va venir tant per part d’una dreta desorganitzada, a càrrec
de Lerroux i el seu Partit radical, com de l’esquerra extrema a mans del sindicat de la
CNT.
La crisi econòmica, la línia radical de la CNT i la negativa a les reformes,
propiciaren fortes tensions socials a Espanya, el que desembocà en greus
enfrontaments entre el poble i les forces armades. Un d’aquests enfrontaments va ser
la “Sanjurjada”, colp militar dut a terme pel general Sanjurjo a Sevilla l’agost de 1932,
però que va fracassar. Malgrat aquest fracàs, les Corts van aprovar la Llei de Reforma
Agrària i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, on l’Esquerra Republicana va guanyar
les primeres eleccions autonòmiques. No obstant, els problemes continuaren fins arribar
a l’escàndol de “Casas Viejas” on la Guàrdia d’Assalt assassinà un grup de camperols
anarquistes, fet que comportà la convocació de noves eleccions el novembre de
1933.
A aquestes eleccions es van presentar tres partits de la dreta, que s’havia
reorganitzat: la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes), partit catòlic
dirigit per Gil Robles; la Renovació Espanyola, grup monàrquic a càrrec de Calvo
Sotelo; i la Falange Espanyola, grup creat pel fill de Primo de Rivera. Les eleccions van
ser guanyades pel Partit Radical de Lerroux i la CEDA, provocant d’aquesta manera
una insurrecció anarquista que va ser durament reprimida.
En un principi, Lerroux va formar un equip de govern sols amb membres del seu
partit, mentre la CEDA els recolzava en la seua política de rectificació de les mesures
de la legislatura anterior. Aquestes van ser la paralització de la reforma agrària, amb
l’expulsió dels llauradors de les terres ocupades; la de la reforma militar, on designaren
a llocs estratègics militars antirepublicans i donaren l’amnistia als colpistes de Sanjurjo;
la conciliació amb l’Església catòlica; la paralització de la reforma educativa, aturant
el programa escolar i anul·lant l’ensenyança mixta; i l’enfrontament amb els
nacionalismes perifèrics, amb l’atur de l’Estatut d’Autonomia basc i els conflictes amb
la Generalitat Catalana, presidida per Lluís Companys.
Amb una crisi econòmica internacional com a teló de fons, i amb l’auge dels
extremismes de Mussolini, Hitler i Stalin a Europa, el ambient polític espanyol es va anar
radicalitzant cada vegada més. La divisió entre dretes i esquerres es va fer més patent
que mai: en la dreta, la CEDA comptava amb una organització juvenil (Joventuts
~ 5 ~
d’Acció Popular), amb ideologia feixista; la Renovació
Espanyola cada vegada tenia postures més extremes i
antidemocràtiques; i la Falange Espanyola, que
constituïa el nucli polític feixista espanyol. Pel que fa als
partits d’esquerres, l’Esquerra Republicana de Manuel
Azaña optava per les reformes i pactes amb el obrers;
el PSOE, baix la influència de Largo Caballero, va sofrir
un procés de radicalització; el PCE buscava una
aliança amb l’esquerra contra el feixisme; la CNT,
encara que debilitada, continuava lligada a l’acció
revolucionària; i l’Esquerra Republicana de Catalunya,
com a conseqüència del conflicte amb el govern de
Madrid, va radicalitzar la seva postura d’esquerres.
La creixent tensió entre els dos pols polítics va culminar amb l'entrada de tres
ministres de la CEDA al 1934, que va ser interpretada per l'esquerra com el triomf del
feixisme. Cada vegada més radical, la UGT va cridar a la vaga general contra el
govern. El moviment va fracassar a Madrid i Vizcaya, però tot i així l’exèrcit va detindre
als principals dirigents socialistes i comunistes. A Barcelona, Companys va dirigir una
insurrecció independentista, que també va ser reprimida. A Astúries la vaga general va
triomfar i es va convertir en una autèntica revolució. Va tindre una dura repressió, de la
qual es va encarregar la Legió, dirigida pel general Franco.
El resultat de la Revolució d'octubre va ser devastador: centenars de morts i ferits i
milers de detinguts, entre ells Companys i Azaña, qui no havia recolzat l'alçament, i els
principals dirigents del PSOE, com Prieto o Largo Caballero.
Com a reacció el govern va endurir la seua política: es va suspendre l'Estatut
d'Autonomia de Catalunya i es va redactar una nova Llei de Reforma Agrària, que en
realitat era una Contrareforma.
Les diferències entre el Partit Radical i la CEDA eren creixents. La CEDA va optar
per nomenar a Gil Robles com nou ministre de Defensa. Els militars contraris a la
República i la democràcia van ser designats en llocs clau de l'Exèrcit. Franco va ser
nomenat cap de l'Estat Major.
El mal estar social va culminar amb l'escàndol de l'Estraperlo, que va afectar alts
càrrecs governamentals, com Lerroux i el Partit Radical que caigueren en desgràcia.
L'aparició de nous escàndols va precipitar la fi de la legislatura i la convocatòria
d'eleccions a Corts al 1936.
Hitler (dreta) i Mussolini (esquerra), exponents del feixisme europeu del
moment
~ 6 ~
A diferència de les últimes eleccions, l'esquerra es va presentar unida baix el nom
del Front Popular, coalició de Esquerra Republicana, PSOE, PCE, POUM (Partit Obrer
d'Unificació Marxista) i Esquerra Republicana de Catalunya. Estava dirigida, entre
altres, per Largo Caballero, l’autor de la segona font, on es pot extreure la necessitat
que sentia l’esquerra per guanyar les eleccions, de “unirnos contra la clase
reaccionaria”, és a dir, la dreta extremista. La CNT no va demanar l'abstenció, però va
recolzar el pacte.
La coalició de dreta, formada per la CEDA i Renovació Espanyola, es va presentar
amb un programa basat en la por a la revolució social. La Falange i el PNB es van
presentar pel seu compte.
El Front Popular va guanyar les eleccions, va obtindre la majoria a les ciutats i les
províncies del sud i la perifèria. Pel contrari, la dreta va triomfar al nord i l'interior.
Després de les eleccions, Manuel Azaña
va ser nomenat president de la República.
L'objectiu era que Indalecio Prieto fóra
President del Govern, però per disputes
internes va ser nomenat Casares Quiroga.
Aquestes disputes ja es podien deixar
entreveure durant la campanya política
abans de les eleccions, segons es pot
extreure de la segona font: “Comunistas y
socialistas, unidos a los republicanos, hemos
firmado un pacto que no nos satisface[...]”.
Aquest formà un govern exclusivament per
republicans d'esquerra, sense la participació
del PSOE.
El nou gabinet va dur a terme diverses
reformes, entre les quals es troba l'àmplia amnistia per als represaliats de la Revolució
d'octubre; el restabliment de l'Estatut català; reestructuració de l'Exèrcit, allunyant als
generals més sospitosos; es va reprendre la reforma agrària i es van començar a
establir els estatuts d'autonomia, com l'Estatut de Galícia.
Per altra part, les postures radicals es varen aguditzar. L'esquerra obrera es va
posicionar per una postura revolucionària, mentre que la dreta buscava l'aboliment
del sistema democràtic. A l'abril es van succeir l'espiral de violència, enfrontaments
entre grups falangistes i milícies socialistes, comunistes i anarquistes.
Cartell publicitari del Front Popular per a les eleccions de 1936
~ 7 ~
La dreta va atacar a la República per diferents fronts. Per una part, hi estava la
conspiració militar, on augmentava el nombre de generals. Al terreny polític, s'estava
conformant una trama, formada pels principals líders dels partits: Gil Robles, Calvo
Sotelo, Jose Antonio Primo de Rivera. El conflicte espanyol va adquirir valors
internacionals; es van iniciar els contactes amb Mussolini i Hitler.
El 12 de juliol va ser assassinat un oficial de la Guàrdia d'Assalt, tinent Castillo, a
mans dels extremistes de la dreta. A la matinada del dia següent, era assassinat José
Calvo Sotelo per part d'un grup de membres de les forces de seguretat. Va començar
així un enfrontament, el govern de Casares Quiroga no va prendre mesures. El 17 de
juliol de 1936 l'exèrcit del Marroc, encapçalat pel general Franco, va iniciar la rebel·lió
contra el govern de la República, que va dur a Espanya a la Guerra Civil (1936-39).
Con s’ha pogut veure, aquest període va ser de gran importància, ja que per
primera volta en la història d’Espanya es va implantar un sistema democràtic. Per
tancar el tema, analitzarem les característiques dels diferents sistemes que van tindre
lloc durant aquest període: el sistema democràtic (la II República i l’Estat actual),
l’Antic Règim (la Restauració Borbònica, la dictadura de Primo de Rivera i la dictadura
de Franco) i el liberalisme (construcció de l’Estat Liberal i la I República).
Al panorama polític, al Sistema
Democràtic, el poder de l’Estat resideix en
la nació i els poders de l’Estat es troben
dividits. No obstant, el major triomf d’aquest
sistema va ser el sufragi universal per a tots
els majors d’edat, homes i dones per igual.
També es va aconseguir per primera volta
l’Estat de Benestar, drets socials de
protecció que s’aplicaven a tots els
espanyols. Especialment, la II República va
ser molt semblant a l’actual model d’Estat.
D’igual manera, al Sistema Liberal el poder de l’Estat s'estableix en la sobirania
nacional, on el poder resideix en el poble. S’implanta una constitució, per la qual el
ciutadans adquireixen la igualtat de drets i de llibertats dels individus, així com la
igualtat davant la llei. Els poders de l’Estat se separen en diferents institucions: el poder
legislatiu correspon al Parlament, òrgan representant de la nació, el poder executiu
està representat pel Govern, i el poder judicial passa a mans dels Tribunals de Justícia.
Largo Caballero, membre del PSOE durant les eleccions de 1936
~ 8 ~
El Govern, o el monarca en una monarquia parlamentària, té un poder limitat, que és
controlat pels Tribunals de Justícia i pel Parlament.
Altrament, durant l’Antic Règim hi havia una monarquia absolutista, on el monarca
tenia el màxim poder, doncs en ell es concentraven els poders de l’Estat: legislatiu,
executiu i judicial. A més, el seu poder estava recolzat per un origen diví, per la qual
cosa responia dels seus actes i decisions només davant Déu. Aquest sistema, encara
que molt retrògrad, va ser majorment el predominat durant la Restauració Borbònica i
les dictadures de Primo de Rivera i Francisco Franco.
El model econòmic del Sistema Democràtic és el capitalisme, que està basat en la
indústria i el comerç. Aquest model econòmic està regit per l’oferta i la demanda i la
lliure elecció del comprador. Adam Smith, qui en el segle XVII va formular la teoria de
l’economia de mercat o capitalista, considerava que el mercat s’autoregulava per si
mateix mitjançant l’oferta i la demanda i que l’Estat no hi havia de intervenir, només
per a impulsar la lliure competència. Amb la industrialització es produeixen grans
avanços tècnics en la indústria i es van aconseguir unes millores en les condicions
laborals gràcies a la gran activitat dels sectors obrers.
De la mateixa manera, a l’Estat Liberal també
predominava el capitalisme, però les condicions dels
treballadors eren molt més dures que en èpoques
posteriors,degut en gran mesura a la persistència dels
antic models de treball.
Pel que fa l’Antic Règim, aquest es regia pel
sistema feudal. Es tractava d’una economia basada
en l’agricultura de subsistència, estancada, de poca
productivitat i autosuficient. La noblesa i el clergat
posseïen la major part de la terra, que els camperols
explotaven, a més de pagar impostos. La indústria era artesanal i estava organitzada i
controlada pels gremis, cosa que no donava lloc a la competència ni als avanços
tècnics. El mercantilisme regia el comerç, que era reduït i poc desenvolupat, regit per
una política proteccionista.
Quant a la societat, , el Sistema Democràtic, que es va desenvolupar arrel del
sistema liberal, i per tant comparteixen moltes característiques. Les diferències
econòmiques entre classes continuava sent molt marcada, però la millora de la
indústria comportà l’enriquiment d’alguns grups lligats a aquest sector. No obstant, el
Sàtira del sistema capitalista actual
~ 9 ~
nou sistema comportà una millora de les condicions del proletariat, en tant que els
treballadors començaren a reunir-se en sindicats. Les millores sanitàries van comportar
un descens en la taxa de mortalitat, i en general les condicions de vida van millorar. A
més, les dones per fi aconsegueixen ser reconegudes com a ciutadanes de plens drets,
i com a tals, poden gaudir de les mateixes llibertats i obligacions que els homes. Una
de les diferències, no obstant, entre el liberalisme i la democràcia, és que durant la
segona les intervencions de l’exèrcit en la política van ser reduïdes al màxim, al contrari
que en la societat liberal, que es va servir de la força de les armes tant per mantindre
com per canviar de govern.
Respecte la societat liberal, aquesta està basada en la igualtat jurídica i en la
llibertat dels ciutadans davant la llei, encara que manté profundes desigualtats com la
desigualtat econòmica. Abandonant la divisió en estaments, la societat està dividida
en classes, marcades per la capacitat econòmica de les persones. Les classes socials
són els rics, formats per la noblesa, el clergat i la burgesia, el proletariat i els camperols.
Tant la noblesa com el clergat perden gran part de la seva influència política i
econòmica en favor de les classes burgeses, que es van enriquir. El proletariat pateix
unes dures condicions de treball, que no milloraren, i apareix la classe obrera a les
zones industrials. Els camperols continuen dedicant-se a l’agricultura tradicional,
encara que hi hagueren alguns avanços tècnics, i es converteixen en assalariats.
Quant a la societat, l’Antic Règim, estava basada en un sistema estamental, on la
posició de les persones depenia de la situació legal i per l’estament de naixement.
Aquests eren la noblesa i el clergat (privilegiats), i el poble pla (no privilegiats). Els
primers posseïen un gran poder social, econòmic i polític, per la qual cosa tenia
privilegis jurídics i legals, i els seus membres ostentaven els càrrecs més importants de
l’Estat i l’Església. Per contra, els camperols no tenien privilegis i vivien en zones rurals.
Estaven vinculats als senyors feudals, que eren la noblesa i el clergat, per als quals
treballaven i pagaven impostos.
Com s’ha comprovar, la Segona República va resultar el pas decisiu que portaria
Espanya cap a la democràcia que vivim hui en dia, tot i fracassar en temps de crisi i
desaparèixer baix la força del dictador Francisco Franco. No obstant, els grans
avanços socials de l’època van ser un model a seguir durant la Transició que ens ha
conduit fins on som ara.
~ 10 ~
BIBLIOGRAFIA
Apunts donats a classe pel professor
Blog de l’assignatura:
www.historiadespanyaenbatxillerat.blogspot.com
http://www.historiasiglo20.org/HE/
top related