Segona república

espanyola

Alumnes:

Paula pilar navarro, Sofía labrin

Tania llamas, ISIS GASTALDO,

CARLOS GARCÍA

Professor: enric luján

Asignatura: història

DATA: 22/04/2013

2ºB

~ 1 ~

Després d’analitzar detingudament les fonts donades, podem concloure que les

dues són fonts primàries, perquè els autors viuen a la mateixa època que els fets sobre

què parlen.

Pel que fa al tipus de text, podem dir que tots dos, en ser discursos i parlar

d’aspectes socials, podem afirmar que són textos politico-socials.

Respecte als autors, els dos són individuals; la de la primera font és Clara

Campoamor, advocada, delegada de la Societat de Nacions i diputada del Partit

Radical. Va ser una defensora del vot femení que lluità pels drets de la dona com

ciutadana, convertint-se en un dels referents del feminisme. L’autor de la segona font

és Largo Caballero, membre del PSOE que, en arribar les eleccions de 1936, va passar

a formar part del pacte entre partits polítics anomenat el Front Popular i sortí elegit

president del govern de la República entre 1936 i 1937.

Si parlem de la finalitat de la primera font és la de convèncer el Congrés de

Diputats de la necessitat de dotar la dona del dret de vot. Pel que fa la finalitat de la

segona font, és la de convèncer el poble que vote en les eleccions a favor del Front

Popular, perquè sinó la dreta arribaria al poder i retallaria drets i llibertats.

Per concloure aquest anàlisi, el destinatari de la primera font és tot el cos de

diputats del Congrés, mentre que el de la segona font és tota aquella persona en edat

de vot.

Pel que fa a la idea principal de la primera font, és el dret de la dona a participar

en la vida política; les idees secundàries són la igualtat entre homes i dones, i la

capacitat d’elles de pensar per sí mateixes. Parlant de la idea principal de la segona

font, és el discurs de Largo Caballero en la campanya electoral del Front Popular.

Respecte les idees secundàries, aquestes són la crítica a la classe burgesa i el partit

conservador, el pacte entre diferents partits d’esquerra (republicans, socialistes i

comunistes) i la necessitat de votar al Front Popular en les eleccions.

Per tot açò exposat, cal situar les nostres fonts al període històric de la Segona

República i la Guerra Civil (1931-1939). Després de la “dictablanda” de Berenguer, per

fi en 1931 es proclamà la Segona República. El mateix any es convocaren Corts

Constituents per tal de redactar una nova constitució, on la diputada Clara

Campoamor va defendre (i aconseguir) el sufragi femení, el que ens porta a la primera

font. Després d’un període de govern conservador, en 1936 es convocaren eleccions

de nou, on el Front Popular, pacte entre diferents partits d’esquerres, va eixir elegit

president de govern de la República Largo Caballero, el que ens du a la segona font.

~ 2 ~

Proclamació de la Segona República (14 d'abril de 1931)

Per tal de comprendre millor el tema que anem a exposar a continuació, cal que

definim els termes següents: la reforma agrària i les Missions Pedagògiques.

La reforma agrària consistia en un conjunt de mesures que es van aprovar per

modificar l’estructura de la propietat i producció de la terra. A Espanya es va aprovar

una llei d’aquestes característiques el 9 de setembre de 1932, essent un de les lleis més

profundes e importants de la Segona República. Aquesta llei pretenia solucionar

problemes de la terra com per exemple, la quantitat de terres que tenien unes poques

persones o la poca productivitat a causa de mètodes antics i nul ús de noves

tecnologies .

Les Missions Pedagògiques varen ser accions culturals iniciades pel govern

Progressista Republicà. Pretenien el foment de la cultura als pobles de l'Estat Espanyol,

on es portava a totes les zones rurals l’activitat cultural que es desenvolupava a les

ciutats. Es generalitzava la cultura mitjançant biblioteques populars, l’organització de

lectures, sessions cinematogràfiques, sessions musicals de cors i orquestres, audicions

per radio, exposicions d'art amb museus circulants, orientació pedagògica amb visites

a escoles, cursets per a mestres, etc. Les dones republicanes van participar en les

Missions de manera molt activa.

Després de la dimissió de Primo de Rivera, Alfons XIII es va veure en la situació de

liderar el pas d'una dictadura a una democràcia. Encara que el caciquisme estava

vigent al medi rural, l’augment de la població a les ciutats i el descontent de la

societat en anys anteriors, va provocar el triomf dels republicans a les eleccions, el 14

d'abril de 1931 es va proclamar la Segona República , un dels moments més importants

de la història del segle XX a Espanya.

Amb el canvi de

govern, el rei Alfons XIII es va

exiliar a França. En eixe

mateix moment es va formar

un Govern Provisional dirigit

per Niceto Alcalá Zamora

composat per republicans

d'esquerres i dretes,

socialistes i nacionalistes que

dirigiria el país fins la

formació d'unes Corts

Constituents. Degut al malestar social, la Segona República va tindre que prendre

~ 3 ~

reformes molt ràpidament, entre elles van destacar la reforma agrària, les reformes

laborals, militars, la nova legislació educativa i l’estatut provisional d’Autonomia de

Catalunya. Encara això l’opinió pública es va alterar més. La CNT va ampliar la

campanya de vagues, el sector més conservador de l’església dirigit pel Cardenal

Segura va posar moltes dificultats al nou govern. Al maig de 1931 diversos grups

anticlericalistes varen assaltar i cremar diferents esglésies i convents.

Al juny de 1931 es van convocar les eleccions a Corts Constituents, on les urnes

donaren majoria a la coalició republicana-socialista. La nova constitució, aprovada el

1931, va tindre diversos trets; com per exemple la sobirania popular, la declaració de

l’estat espanyol com una República democràtica de treballadors de totes classes. Es

va aprovar el sufragi universal masculí i femení, on Clara Campoamor, com es pot

veure a la primera font, va defendre la necessitat de permetre a la dona “demostrar su

capacidad” mitjançant el dret a votar. Aquest

assoliment no va ser fàcil; la companya de

Campoamor, Victòria Kent, va ser una de les

opositores, com s’extreu també de la primera

font. Es va fer a més una declaració de drets i

llibertats; els més innovadors varen ser el dret

al divorci i l’educació. Els poders de l’Estat

estaven deparats en tres: el poder legislatiu a

les corts unicamerals; poder executiu, dividit

per el president de la república i el cap de

govern; el poder judicial als tribunals de

justícia. Per primera vegada a la història d’ Espanya les regions varen tindre dret als

Estatus d’Autonomia. En el àmbit religiós es va separar l’església de l’estat .

Després del triomf a les urnes el nou govern presidit per Manuel Azaña va triar com

a president de la república a Niceto Alcalá Zamora. Aquest nou govern va tindre un

ampli programa de reformes en una situació econòmica desfavorable marcat per

l’augment de l’atur. Entre aquestes reformes destaquen la reforma laboral, iniciada per

Largo Caballero que afavoria la posició dels treballadors i sindicats. En la reforma

educativa va ampliar el programa d’escoles ampliant la plantilla de mestres. Es va

implantar l’ensenyament mixt, i la religió va deixar de ser una assignatura obligatòria.

Pel que fa a la reforma militar es va garantir la fidelitat de l’Exèrcit al nou règim de la

república. A la reforma agrària es va aprovar al 1932 la Llei de Bases de la Reforma

Agrària, que buscava llauradors sense terra per col·locar-los en latifundis sense

Clara Campoamor, primera dona a parlar en les Corts

~ 4 ~

explotar. Aquesta reforma va ser un fracàs ja que sols beneficià a uns pocs llauradors

provocant una decepció generalitzada a aquest sector.

L’oposició al govern va venir tant per part d’una dreta desorganitzada, a càrrec

de Lerroux i el seu Partit radical, com de l’esquerra extrema a mans del sindicat de la

CNT.

La crisi econòmica, la línia radical de la CNT i la negativa a les reformes,

propiciaren fortes tensions socials a Espanya, el que desembocà en greus

enfrontaments entre el poble i les forces armades. Un d’aquests enfrontaments va ser

la “Sanjurjada”, colp militar dut a terme pel general Sanjurjo a Sevilla l’agost de 1932,

però que va fracassar. Malgrat aquest fracàs, les Corts van aprovar la Llei de Reforma

Agrària i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, on l’Esquerra Republicana va guanyar

les primeres eleccions autonòmiques. No obstant, els problemes continuaren fins arribar

a l’escàndol de “Casas Viejas” on la Guàrdia d’Assalt assassinà un grup de camperols

anarquistes, fet que comportà la convocació de noves eleccions el novembre de

1933.

A aquestes eleccions es van presentar tres partits de la dreta, que s’havia

reorganitzat: la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes), partit catòlic

dirigit per Gil Robles; la Renovació Espanyola, grup monàrquic a càrrec de Calvo

Sotelo; i la Falange Espanyola, grup creat pel fill de Primo de Rivera. Les eleccions van

ser guanyades pel Partit Radical de Lerroux i la CEDA, provocant d’aquesta manera

una insurrecció anarquista que va ser durament reprimida.

En un principi, Lerroux va formar un equip de govern sols amb membres del seu

partit, mentre la CEDA els recolzava en la seua política de rectificació de les mesures

de la legislatura anterior. Aquestes van ser la paralització de la reforma agrària, amb

l’expulsió dels llauradors de les terres ocupades; la de la reforma militar, on designaren

a llocs estratègics militars antirepublicans i donaren l’amnistia als colpistes de Sanjurjo;

la conciliació amb l’Església catòlica; la paralització de la reforma educativa, aturant

el programa escolar i anul·lant l’ensenyança mixta; i l’enfrontament amb els

nacionalismes perifèrics, amb l’atur de l’Estatut d’Autonomia basc i els conflictes amb

la Generalitat Catalana, presidida per Lluís Companys.

Amb una crisi econòmica internacional com a teló de fons, i amb l’auge dels

extremismes de Mussolini, Hitler i Stalin a Europa, el ambient polític espanyol es va anar

radicalitzant cada vegada més. La divisió entre dretes i esquerres es va fer més patent

que mai: en la dreta, la CEDA comptava amb una organització juvenil (Joventuts

~ 5 ~

d’Acció Popular), amb ideologia feixista; la Renovació

Espanyola cada vegada tenia postures més extremes i

antidemocràtiques; i la Falange Espanyola, que

constituïa el nucli polític feixista espanyol. Pel que fa als

partits d’esquerres, l’Esquerra Republicana de Manuel

Azaña optava per les reformes i pactes amb el obrers;

el PSOE, baix la influència de Largo Caballero, va sofrir

un procés de radicalització; el PCE buscava una

aliança amb l’esquerra contra el feixisme; la CNT,

encara que debilitada, continuava lligada a l’acció

revolucionària; i l’Esquerra Republicana de Catalunya,

com a conseqüència del conflicte amb el govern de

Madrid, va radicalitzar la seva postura d’esquerres.

La creixent tensió entre els dos pols polítics va culminar amb l'entrada de tres

ministres de la CEDA al 1934, que va ser interpretada per l'esquerra com el triomf del

feixisme. Cada vegada més radical, la UGT va cridar a la vaga general contra el

govern. El moviment va fracassar a Madrid i Vizcaya, però tot i així l’exèrcit va detindre

als principals dirigents socialistes i comunistes. A Barcelona, Companys va dirigir una

insurrecció independentista, que també va ser reprimida. A Astúries la vaga general va

triomfar i es va convertir en una autèntica revolució. Va tindre una dura repressió, de la

qual es va encarregar la Legió, dirigida pel general Franco.

El resultat de la Revolució d'octubre va ser devastador: centenars de morts i ferits i

milers de detinguts, entre ells Companys i Azaña, qui no havia recolzat l'alçament, i els

principals dirigents del PSOE, com Prieto o Largo Caballero.

Com a reacció el govern va endurir la seua política: es va suspendre l'Estatut

d'Autonomia de Catalunya i es va redactar una nova Llei de Reforma Agrària, que en

realitat era una Contrareforma.

Les diferències entre el Partit Radical i la CEDA eren creixents. La CEDA va optar

per nomenar a Gil Robles com nou ministre de Defensa. Els militars contraris a la

República i la democràcia van ser designats en llocs clau de l'Exèrcit. Franco va ser

nomenat cap de l'Estat Major.

El mal estar social va culminar amb l'escàndol de l'Estraperlo, que va afectar alts

càrrecs governamentals, com Lerroux i el Partit Radical que caigueren en desgràcia.

L'aparició de nous escàndols va precipitar la fi de la legislatura i la convocatòria

d'eleccions a Corts al 1936.

Hitler (dreta) i Mussolini (esquerra), exponents del feixisme europeu del

moment

~ 6 ~

A diferència de les últimes eleccions, l'esquerra es va presentar unida baix el nom

del Front Popular, coalició de Esquerra Republicana, PSOE, PCE, POUM (Partit Obrer

d'Unificació Marxista) i Esquerra Republicana de Catalunya. Estava dirigida, entre

altres, per Largo Caballero, l’autor de la segona font, on es pot extreure la necessitat

que sentia l’esquerra per guanyar les eleccions, de “unirnos contra la clase

reaccionaria”, és a dir, la dreta extremista. La CNT no va demanar l'abstenció, però va

recolzar el pacte.

La coalició de dreta, formada per la CEDA i Renovació Espanyola, es va presentar

amb un programa basat en la por a la revolució social. La Falange i el PNB es van

presentar pel seu compte.

El Front Popular va guanyar les eleccions, va obtindre la majoria a les ciutats i les

províncies del sud i la perifèria. Pel contrari, la dreta va triomfar al nord i l'interior.

Després de les eleccions, Manuel Azaña

va ser nomenat president de la República.

L'objectiu era que Indalecio Prieto fóra

President del Govern, però per disputes

internes va ser nomenat Casares Quiroga.

Aquestes disputes ja es podien deixar

entreveure durant la campanya política

abans de les eleccions, segons es pot

extreure de la segona font: “Comunistas y

socialistas, unidos a los republicanos, hemos

firmado un pacto que no nos satisface[...]”.

Aquest formà un govern exclusivament per

republicans d'esquerra, sense la participació

del PSOE.

El nou gabinet va dur a terme diverses

reformes, entre les quals es troba l'àmplia amnistia per als represaliats de la Revolució

d'octubre; el restabliment de l'Estatut català; reestructuració de l'Exèrcit, allunyant als

generals més sospitosos; es va reprendre la reforma agrària i es van començar a

establir els estatuts d'autonomia, com l'Estatut de Galícia.

Per altra part, les postures radicals es varen aguditzar. L'esquerra obrera es va

posicionar per una postura revolucionària, mentre que la dreta buscava l'aboliment

del sistema democràtic. A l'abril es van succeir l'espiral de violència, enfrontaments

entre grups falangistes i milícies socialistes, comunistes i anarquistes.

Cartell publicitari del Front Popular per a les eleccions de 1936

~ 7 ~

La dreta va atacar a la República per diferents fronts. Per una part, hi estava la

conspiració militar, on augmentava el nombre de generals. Al terreny polític, s'estava

conformant una trama, formada pels principals líders dels partits: Gil Robles, Calvo

Sotelo, Jose Antonio Primo de Rivera. El conflicte espanyol va adquirir valors

internacionals; es van iniciar els contactes amb Mussolini i Hitler.

El 12 de juliol va ser assassinat un oficial de la Guàrdia d'Assalt, tinent Castillo, a

mans dels extremistes de la dreta. A la matinada del dia següent, era assassinat José

Calvo Sotelo per part d'un grup de membres de les forces de seguretat. Va començar

així un enfrontament, el govern de Casares Quiroga no va prendre mesures. El 17 de

juliol de 1936 l'exèrcit del Marroc, encapçalat pel general Franco, va iniciar la rebel·lió

contra el govern de la República, que va dur a Espanya a la Guerra Civil (1936-39).

Con s’ha pogut veure, aquest període va ser de gran importància, ja que per

primera volta en la història d’Espanya es va implantar un sistema democràtic. Per

tancar el tema, analitzarem les característiques dels diferents sistemes que van tindre

lloc durant aquest període: el sistema democràtic (la II República i l’Estat actual),

l’Antic Règim (la Restauració Borbònica, la dictadura de Primo de Rivera i la dictadura

de Franco) i el liberalisme (construcció de l’Estat Liberal i la I República).

Al panorama polític, al Sistema

Democràtic, el poder de l’Estat resideix en

la nació i els poders de l’Estat es troben

dividits. No obstant, el major triomf d’aquest

sistema va ser el sufragi universal per a tots

els majors d’edat, homes i dones per igual.

També es va aconseguir per primera volta

l’Estat de Benestar, drets socials de

protecció que s’aplicaven a tots els

espanyols. Especialment, la II República va

ser molt semblant a l’actual model d’Estat.

D’igual manera, al Sistema Liberal el poder de l’Estat s'estableix en la sobirania

nacional, on el poder resideix en el poble. S’implanta una constitució, per la qual el

ciutadans adquireixen la igualtat de drets i de llibertats dels individus, així com la

igualtat davant la llei. Els poders de l’Estat se separen en diferents institucions: el poder

legislatiu correspon al Parlament, òrgan representant de la nació, el poder executiu

està representat pel Govern, i el poder judicial passa a mans dels Tribunals de Justícia.

Largo Caballero, membre del PSOE durant les eleccions de 1936

~ 8 ~

El Govern, o el monarca en una monarquia parlamentària, té un poder limitat, que és

controlat pels Tribunals de Justícia i pel Parlament.

Altrament, durant l’Antic Règim hi havia una monarquia absolutista, on el monarca

tenia el màxim poder, doncs en ell es concentraven els poders de l’Estat: legislatiu,

executiu i judicial. A més, el seu poder estava recolzat per un origen diví, per la qual

cosa responia dels seus actes i decisions només davant Déu. Aquest sistema, encara

que molt retrògrad, va ser majorment el predominat durant la Restauració Borbònica i

les dictadures de Primo de Rivera i Francisco Franco.

El model econòmic del Sistema Democràtic és el capitalisme, que està basat en la

indústria i el comerç. Aquest model econòmic està regit per l’oferta i la demanda i la

lliure elecció del comprador. Adam Smith, qui en el segle XVII va formular la teoria de

l’economia de mercat o capitalista, considerava que el mercat s’autoregulava per si

mateix mitjançant l’oferta i la demanda i que l’Estat no hi havia de intervenir, només

per a impulsar la lliure competència. Amb la industrialització es produeixen grans

avanços tècnics en la indústria i es van aconseguir unes millores en les condicions

laborals gràcies a la gran activitat dels sectors obrers.

De la mateixa manera, a l’Estat Liberal també

predominava el capitalisme, però les condicions dels

treballadors eren molt més dures que en èpoques

posteriors,degut en gran mesura a la persistència dels

antic models de treball.

Pel que fa l’Antic Règim, aquest es regia pel

sistema feudal. Es tractava d’una economia basada

en l’agricultura de subsistència, estancada, de poca

productivitat i autosuficient. La noblesa i el clergat

posseïen la major part de la terra, que els camperols

explotaven, a més de pagar impostos. La indústria era artesanal i estava organitzada i

controlada pels gremis, cosa que no donava lloc a la competència ni als avanços

tècnics. El mercantilisme regia el comerç, que era reduït i poc desenvolupat, regit per

una política proteccionista.

Quant a la societat, , el Sistema Democràtic, que es va desenvolupar arrel del

sistema liberal, i per tant comparteixen moltes característiques. Les diferències

econòmiques entre classes continuava sent molt marcada, però la millora de la

indústria comportà l’enriquiment d’alguns grups lligats a aquest sector. No obstant, el

Sàtira del sistema capitalista actual

~ 9 ~

nou sistema comportà una millora de les condicions del proletariat, en tant que els

treballadors començaren a reunir-se en sindicats. Les millores sanitàries van comportar

un descens en la taxa de mortalitat, i en general les condicions de vida van millorar. A

més, les dones per fi aconsegueixen ser reconegudes com a ciutadanes de plens drets,

i com a tals, poden gaudir de les mateixes llibertats i obligacions que els homes. Una

de les diferències, no obstant, entre el liberalisme i la democràcia, és que durant la

segona les intervencions de l’exèrcit en la política van ser reduïdes al màxim, al contrari

que en la societat liberal, que es va servir de la força de les armes tant per mantindre

com per canviar de govern.

Respecte la societat liberal, aquesta està basada en la igualtat jurídica i en la

llibertat dels ciutadans davant la llei, encara que manté profundes desigualtats com la

desigualtat econòmica. Abandonant la divisió en estaments, la societat està dividida

en classes, marcades per la capacitat econòmica de les persones. Les classes socials

són els rics, formats per la noblesa, el clergat i la burgesia, el proletariat i els camperols.

Tant la noblesa com el clergat perden gran part de la seva influència política i

econòmica en favor de les classes burgeses, que es van enriquir. El proletariat pateix

unes dures condicions de treball, que no milloraren, i apareix la classe obrera a les

zones industrials. Els camperols continuen dedicant-se a l’agricultura tradicional,

encara que hi hagueren alguns avanços tècnics, i es converteixen en assalariats.

Quant a la societat, l’Antic Règim, estava basada en un sistema estamental, on la

posició de les persones depenia de la situació legal i per l’estament de naixement.

Aquests eren la noblesa i el clergat (privilegiats), i el poble pla (no privilegiats). Els

primers posseïen un gran poder social, econòmic i polític, per la qual cosa tenia

privilegis jurídics i legals, i els seus membres ostentaven els càrrecs més importants de

l’Estat i l’Església. Per contra, els camperols no tenien privilegis i vivien en zones rurals.

Estaven vinculats als senyors feudals, que eren la noblesa i el clergat, per als quals

treballaven i pagaven impostos.

Com s’ha comprovar, la Segona República va resultar el pas decisiu que portaria

Espanya cap a la democràcia que vivim hui en dia, tot i fracassar en temps de crisi i

desaparèixer baix la força del dictador Francisco Franco. No obstant, els grans

avanços socials de l’època van ser un model a seguir durant la Transició que ens ha

conduit fins on som ara.

~ 10 ~

BIBLIOGRAFIA

Apunts donats a classe pel professor

Blog de l’assignatura:

www.historiadespanyaenbatxillerat.blogspot.com

http://www.historiasiglo20.org/HE/