revista claror sports nº18
Post on 25-Mar-2016
261 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
REVISTA D'ESPORTS, SALUT, CULTURA i LLEURE
Editada per la Fundació Claror Núm. 18 Febrer-Març de 1999
Entrevista a Valero Rivera, entrenador del Barça d1handbol
DISPOSEM D'UN FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA
,...
PVi sita, consulta i revisions ,...
1 ~ Vis ita OrrfodòlIlcia (aparellis corliectors) [ <1 • ,...
Urgèn cies Revisions periòdiques 'li
Fluorit ~acions Radiografies intrabucals " , -
lHigielí1 e buoal (neteja) -t Revisi6 I I I • ~
INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS
Extrac cions simples no tanquem per vacances I un 20% de descompte a la resta de tractaments
Barcelona sardenya, 319, Baixos calàbria, 251, Baixos
Tel. 93 457 04 53 Tel. 93 439 45 00
ILuro, 90, baixos Te L. 93.757.71 .81 Mataro'
M.J .Verdaguer, 6, 2n 3' Te L . 93.474.19.32 CorneLLà
Sant Joan 23-31, 1 r, 1 ' Te L . 93.727.53.96 SabadeLL
Av.S.Esteve, 86, 3r, 4' Te L . 93.879.32.28 GranoLLers
Av.Martí PujoL 254, baixos Te L . 93.389.43.31 BadaLona
M.J .Verdaguer 15, baixos Te L . 93.877.45.97 Manresa
Sor AngeLa Cruz 35, baixos Te L . 91.571.00.02 Madrid Ronda de
\ Atocha 7, bai xos Te L . 91.467.06.00 Madrid
\ Gran V.M.Turia 37, bai xos Te L. 96.351.73.50 VaLència
: , ¡ ioa@ioa.es " http://www.ioa.es
I I
s u M A R I 'UG6"A,,' "."11,,;;';;1 ,;,,';;.;*+
.TOTC~OR~--------------------------------------~
"''' ... _---OPINiÓ
LA PORTADA Revista Tot CkJror Núm. 18 , III època
Febrer-març de 1999
2. Articles d'opinió de Jordi Basté i Toni Sans. La Vinyeta, per Òscar.
4. Enquesta: "Fins a quin punt un entrenador és responsable dels èxits i fracassos de l'equip?"
ENTREVISTA 6. Valero Rivero, entrenador de l'equip d'hand
bol del FC Barcelona.
SALUT 10. Per què es produeixen les rampes?
DIETÈTICA 12. La teràpia antiestrès de la bona taula.
ENFORMA! 15. La informatització dE? les sales de musculació.
REPORTATGE 18. Els castellers, una tradició en alça.
22. GUIA DE SERVEIS i COMPRES
SOCIETAT 25. És gran ser gran? 26. Entrevista a Ernest Sena, Director de l'Institut
Català de Finances.
28. LLIBRES, INTERNET, DISCS 29. AGENDA D'ACTIVITATS 30. CONCURS i PASSATEMPS
NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 32. La Fundació Claror gestionarà el complex
esportiu de Can Caralleu 35. 'Q,7 Claror': un projecte de cooperació 36. La Milla de la Sagrada Família ja té data: el
18 d'abril 37. Nous grups d'activitats dirigides per 1999 38. El Poliesportiu Sagrada Família participa en
el Pla d'Educació Ambiental 39. El Torneig de Bàsquet de Nadal guanya pres
tigi
FETS I GENT 40. L'esport català ja està representat per un
campió del món: Xavi Moya
Les altres portades
ENTREVISTA A VALERO RIVERA
L'equip d'handbol del Barça és actualment el millor del món en aquest esport. Els últims anys ha guanyat pràcticament tots els títols possibles : I els ha aconseguit amb una superiorit~lt, un estil i un fair-playque no han fet més que augmentar el valor d'un equip que avui dia ja és llegenda. Tot Claror ha pogut parlar amb Valero Rivera, alguna cosa més que el seu entrenador. Ell és el forjador d'un autèntic Dream Team.
ENTREVISTA A ERNEST SENA,
DIRECTOR .. DE L'ICF
Tretze anys després de la seva creació, l'Institut Català de Finances comença a ser socialment valorat com es mereix . Aquesta és una de les reflexions del seu director, Ernest Sena, que també opina sobre altres qüestions de l'economia catalana .
LA FUNDACiÓ CLARO~
GESTIONARA CAN CARELLEU
El proper mes de març la Fundació Claror ja gestionarà el complex esportiu de Can Caràlleu, juntament amb la Universitat Ramon Llull i el Centre Excursionista de Catalunya. Des d'aleshores fins a la primavera de l'any 2001 Can Caralleu serà totalment remodelat segons un projecte que preveu una inversió de 700 milions de pessetes.
8TOTCLAROR
V ALERO RIVERA l'entrenador dels somnis
8TOTCLAROR
ER .... EST SE .... A
8TOTCLAROR
~7' ----- ... Iiiiii
. \~ -------~------
------~ --...::.;;. ."...... --- " ~-'-------------
CAM CARELLEU la tercera instal·lêfció de la FunClacló Claror
_ ()pl=·ni~Ó ______________________________________ _
Q TOTCLAROR Tercera època
Número 18 febrer-març de 1999
Tiratge: 13.000 exemplars Paper reciclat
Dipòsit legal: B 28124-84
REDACCiÓ I ADMINISTRACIÓ:
Sardenya, 333, baixos 08025- Barcelona Tel. 93 207 06 40 FAX 9320777 35
CONSELL EDITORIAL :
Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard Franco, Albert Giménez, Àngels Güell,
Sergi Larripa.
DIRECTOR:
Sergi Larripa REDACCIÓ :
Ester Benach
TRACTAMENT INFORMÀTIC:
David Fernandez CORRECCiÓ LlNGÜrSTICA:
Ariadna Viñas
PUBLICITAT:
Josep Lluís Vide
COMPOSICIÓ I IMPRESSIÓ:
PCGràfic Bertran, 40. 08023 Barcelona
IMGESA Sant Adrià de Besòs
DISTRIBUCIÓ:
Mencor
TOT CLAROR és na revista oberta a totes les opinions. Per això no necessàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de I·autor.
Entitat editora
FUNDACiÓ CLAROR Sardenya, 337, eJi1t~esòl 2a.
08025 Barcelona Tel. 93 207 06 40 Fax 93 207 77 35
E-mail: claror@mx2.redestb.es Web: www.bcn.es/claror
PRESIDENTA
Joana Céspedes
SECRETARI
Jordi Cabanes
P ATRONS:
Montserrat Basiida, Consol Martí, Basili Pérez,
Dolors Rodríguez, Héctor C. Silveïra,
Josep Tablada, Jordi Alonso i Julieta Filiberas.
DIRECTOR GENERAL
Joan Itxaso Paternain
DIRECTORA ESPORTIU CLAROR:
Núria Borràs
DIRECTOR POLIESPORTIU MUNICIPAL
SAGRADA FAMiLIA:
Eduard Franco
2 TOT CLAROR
Jordi Baslé
Periodista es por/iu. JJirec/or del programa "No ho diguis a J1inglÍ ';· de Catalunya Ràdio
Em vaig comprar les pri
meres AIR JORDAN a Nova
York. Tenia vint anys i les
vaig veure exposades a la
botiga del Madison Square
Gat·den. Era el 1986 i costa
ven 29 dòlars amb 95 (unes
quatre mil pessetes d 'ara);
guardo la factura de la Jerry
Cosby Store, i a casa els pa
res hi ha un lloc preferenci
al per a aquelles botes altes,
"horteres", de color vermell
i negre. Evidentment, van
servir per ensenyar-les, per
què mai no vaig notar els
efectes secundaris de portar
aquelles botes de Déu quan
jugava amb e ls Salessians
d'Horta. No volava, ni treia la
llengua. Res: tot ho vaig con
vertir en una farsa .
Jordan ha gaudit d'un lloc
Jordan Forever
preferencial en la meva histò
ria de mitòman. Com totes les
criatures, la qüestió era tenir
un ídol per situar dalt d'un pe
destal. És la mitomania una
malaltia recomanable per a
tothom, sense distinció de ra-
ces ni de sexe; només es
recomana moderació. l el
bon mitòman té el seu ido
latrat lluny, inassequible.
Com ha de ser.
Jordan, com els grans,
s'ha sabut retirar a temps. l
a partir d'avui continuarem
imaginant-nos un número
23 volant, amb la llengua
fora, esmaixant la pilota, far
cint els parquets dels pave
llons nord-americans de
baba a granel.
Mentrestant, a casa els
pares, al meu Hali of Fame
amb forma de calaix, continu
en amagades les botes "horte
res" , velmelles i negres de 29
dòlars amb 95 amb el logotip
deJorclan. Allà quedaran amb
el record del més gran.
Jordan forever.
-_ ..... ""~. 2 :- ó G(Uè EN 6(VEl)A, 'DE TV, SAI«fA ESTiMAT?
,EN El.. DiA 'D'AVUi, CAPTiU i DESARMAT I.. EXèRCIT CUI..ER, ~ES TROPES I-\O!..ANDESES KAN OCUPAT EI..S a. TIMS OBcJECTIUS Mil..iTARS.
E(... BARÇ-A S 'KA ACABAT
FiRMAT: FRANC.iSc.O VAN 4AA~ BAHAMON'DE 2N ANY TRiOMFAl..
~ Z :::J
~ ¡:¡
8 iS ·0
~
«
6 ¡¡¡ ;r '" es (3 o x
~ ------------- ----_ ___ _ _ _ ________ ~ iS
_I
_ _ ________________ Opinió
Ciutadans o ''súbditos'' Toni Sants
La policia antiavalots va re
primir amb una duresa inneces
sària un grup d'estucUants que
pretenia manifestar-se en con
tra de la presència del senyor
Aznar al campus de la Universi
tat Autònoma de Barcelona. De
fet, la resposta de les forces de
seguretat, atès el que s'ha pogut
veure per te levisió, va ser des
proporcionada en relació a l'ac
tuació dels manifestants. Tal ve
gada es tractava d'un assaig de
la seva actuació una vegada
s'aprovi la nova llei de policia.
Potser els agents ja cobraven a
tant el mastegot o la diana.
Tant la Delegada del Gobi
em o a Barcelona com el Minis
tro del Interior van defensar
l'actuació de les forces de l'or
dre, negant l'evidència i mani-
pulant la informació amb un clar
propòsit d'intoxicació de l'opi
nió pública . Tampoc té res d'es
trany: un llunyà Rector de la
Universitat de Barcelona, homò
nim de la Delegada, va expulsar
els estudiants que havien faltat a
classe durant una vaga i els va
obligar a jurar adhesions en fals
per tal de tornar a admetre'ls a la
Universitat. I la sensibilitat del
Ministro és ben coneguda. No
resulten, doncs, estranyes, ni la
interpretació ni la manipu lació
dels fets.
Poc després, en una confe
rència, el Vice-presidente del
Gobiem o va qualificar els ma
nifestants de l'Autònoma d' in
dependentistes violents i els va
equiparar al proletariat de la Rús
sia prerevolucionària, a les jo-
ventuts hitlerianes dellIl Reich,
alsJarrai d'Eta i als grups de caps
rapats que actuen als diferents
camps de futbol.
Aquest raonament justifica -
Cascos sensu- l'esbatussada que
van rebre els manifestants, però
no explica per què no hi va
haver la mateixa eficiència poli
cial el dia del pattit Atlético de
Madrid-Real Sociedad que a Be
llaterra. Són igual de dolents,
però els tracten diferent.
Més preocupant que els pro
pis fets és el context en què es
produeixe n, i la reacció que hi
ha hagut.
Per posar uns exemples d'ac
tituds força esteses actualment al
nosu'e país, en una tettúlia racUo
fonica es qualifica de prosepara
tista el senyor Herrero del Mi-
"Comp~o, luego existo" Sergi Larripa. Director de Tot Claror
Hi ha una cUta repugnant que cUu que per Nadal qui res no estrena res no val. Així que,
arribat el Nadal, va tomar a succeir. No, no em refereixo a la febre de compres nadalen
ques en les quals tots els mortals vam caure un cop més, sinó a les d'uns personatges que,
cfeient que estaven per sobre del bé i del mal, no esperava que fossin afectats pel vims de la
compra: els presidents de futbol. Quina decepció!Jo, que sec a general, a tercera clase, pensava que
ells, que ho fan a la llotja, allunyats de la meva vulgaritat, dirigien els clubs dotats d'una superioritat
intel . lecnlal que els situava prop de la més pura essència de la raó. Però no. Com jo, han estat
incapaços de contenir-se davant l'encant dels venedors, intermediaris de les mercaderies futbolísti
ques. Va arribar el Nadal i tots els presidents, imbuïts de l'esperit dels Reis Mags, van encarregar
joguines noves. I van fer-ho gastant-se (un altre cop) diversos milers de milions de pessetes en nous
jugadors. Uns van portar joguines del Brasil, uns altres d'Anglaterra, de Nigèria .. . Aquívan repetir de
país proveïdor..., però aquesta vegada ens van portar uns bessons. Per què els Déus de la llotja es
comporten com vulgars mortals? Compren per demostrar que existeixen? Pensen que tirar de
talonari és el gest resolutiu que d'ells s'espera? Jo, i la portera de casa meva, esperàvem que
reivindiquessin la seva existència pensant, com va dir el filòsof. Veig que no. Per a ells, Descartes no
és més que el nom amb què es refereixen als nois del planter ... I jo a general!
ñón (!) i es canten les lloances
del senyor Gil. Alguns milers de
persones es manifesten dema
nant l'alliberament del president
de l'Atlético en nom de la demo
cràcia i fins i tot s'organitza un
acte al Vicente Calderón.
D'altra banda, dava nt d'un
comportament po licial propi
d'èpoques anteriors, només els
estaments universitaris han pres
alguna mesura i més aviat testi
monial. Tant els partits polítics
com els mitjans de comunicació,
els sindicats i la ciutadania en
general s' han limitat a protestar
fo rmalment i a deixar-ho estar
tant aviat com han pogut, amb
comptades excepcions. El col'
lectiu estudiantil , normalment
molt actiu , no ha fet ni un dia de
vaga, ara que es pot fer legal
ment. La Generalitat i el Gqvern
de Catalunya han passat de pun
tetes per damunt de l'assumpte .
La qüestió és si aquesta indi
ferència és motivada per la por,
l'oporntnisme po lític -en el sen
tit de si és o no és OpOltú badar
boca- o, simplement, perquè en
aquests moments l'autoritarisme
torna a vendre. Dóna la impres
sió que un segment significatiu
de la societat espanyola no és
capaç de diferenciar l'ordre de
fensat amb fermesa de l'autori
tarisme arbitrari, i que aquest úl
tim és políticament rendible, si
més no segons les enquestes.
No és greu però pot arribar a
ser-ho. En qualsevol cas, caldrà
que estiguem atents, no sigui
que el pròxim Delegado del Go
biemo en Catalunya torni a ser
¡ef e Local i deixem de ser ciuta
dans per tornar a ser súbdüos.
TOT CLAROR 3
_ ()p=iru=ó~ ____________________________ _
ENQUESTA
Fins a quin punt un entrenador és responsable dels èxits o fracassos d'un equip esportiu?
ALBERT ORELLANA 26 anys
Penso que potser l'en-trenador té més res-ponsabilitat però la re-partiria meitat i meitat , perquè si els jugadors no volen jugar ell no pot fer-hi gaire cosa.
Envieu-nos les vostres opinions!
També per E-mail: darot@m2redesIb
Animeu-vos-hi!
Qualsevol lector pot publicar el seu text a la revista Tot Claror. Escriviu un a rtic le d'interès gene ral sobre algun fet esportiu, social o cu ltura l que us interessi i e l veureu publicat en aquesta pàgina. Els textos destinats a aquesta secció no han d'excedir les 15 línies i han d'anar signats amb el nom complet de l'autor, e l DNI o núm. de soci i un telèfon de contacte. Tot Claror es reserva e l dret de publicar les col. laboracions, així com de resumir-les o extractar-les quan es consideri oportú.
4 TOT CLAROR
RAFI MAYA POL FERRER BERTA SOLÉ MIQUEL GIL 49 anys 13 anys 14 anys 62 anys
Ha de ser responsable L'entrenador és res- La responsabilitat é~ de Crec que la responsa-però no crec que en pon sable dels resultats tot l'equip. De l'entre- bilitat és de l'entrena-tingui tota la cu lpa. Els de l'equip però els ju- nador per no haver vist dor en un 70%. Ell és jugadors també hi te- gadors també hi tenen el que anava malament qui els ha d'inculcar la nen molt a veure, tant mo lta importància, i dels jugadors per ha- manera de comportar-si l'equip guanya com perquè si no li fan cas ver jugat malament. se a la pista i ser com-si perd. La responsabi- l'estratègia de joc no petitius, i més quan es litat és repartida al cin- serveix de res. tracta d'equips infantils. quanta per cent.
On és l'institut? Departament d'Ensenyament, més baixa, és un dels barris
entre les construccions encar- amb més densitat de pobla-
L'edifici de l'lES Secretari regades per als anys 1998 i ció de Barcelona, i que està
Coloma, que ha d'ubicar-se 1999, aquest institut no hi mancada d'instituts públics.
en el solar situat al carrer Se- constava. Efectivament, no D'altra banda, els alumnes
cretari Coloma, entre Romans
i Pare LaÚ1ez, havia estat clas
sificat com a institut de prio
ritat preferent en el Mapa Es
colar presentat l'any 1996, pel
Departament d'Ensenya
ment.
En l'acte d'inauguració del
nou edifici del CEIP PAU CA
SALS-GRÀCIA, el gener de
1997, el Conseller d'Ensenya
ment va prometre la construc
ció immediata de l'lES. Tot
hom creia, per tant, que seria
imminent, un cop que l'Ajun
tament cedís el terreny.
La sorpresa va arribar
quan, al pla d'inversions del
s'ha mogut cap pedra i el so
lar resta sol i abandonat des
de fa sis anys, quan van treu
re els barracons de l'institut
que constituïa una extensió de
la Sedeta per traslladar~lo a la
Riera de Sant Miquel, on es tro
ba l'actual lES Vila de Gràcia.
Preguntat el Departament
d'Ensenyament pel comença
ment de les obres, no hem re
but cap resposta, fet que fa
augmentar la nostra incertesa
sobre la construcció de l'edi
fici.
No hi ha dubte que és ne
cessari, si es té en compte que
Gràcia, sobretot en la seva part
de l'IES Secretari Coloma es
troben provisionalment a l'edi
fici de l'escola Sagrada Famí
lia. A part dels inconvenients
que això comporta, es preveu
per a l'any vinent que l'espai
serà insuficient.
Exigim, per tant, la cons
trucció immediata del nou
edifici. Estem tips de sentir a
parlar de grans obres i que,'
per altres costats, s'escatimin
diners per crear escoles, un
servei bàsic per als ciutadans.
Núria Boixaderas Saez
Francesc X. Erruz Seall
Montserrat Bastida Vilà
FAX RESPOSTA
Truca al 607 80 39 59 610 5116 86
Nom i Cognoms ___________ ______ _____________ ____ ___ NIF ______ ____ __________ _ _
Càrrec _______________ _____ _____ ________ ___ _ Antiguitat a la feina - - - - - - - - - - - - - -
Dades Bancàries ____ / ____ / __ / ____ ~ ____ _ Entitat Oficina Control Compte
Telèfon de Contacte __ ___ - - - - - - - - _____ _ - - - - - Model de telèfon escollit- _____ __ _________ _
Tipus d'abonament- ___ ___ ____ ___ __ ____ __ . Signatura
_ Entrevista
6 TOT CLAROR
V ALERO RIVERA,
EL DRENA TRAlHER Entrevista: Sergi Larripa
A Valero Rivera li agrada la paraula èxit. Però nomé~ quan el substantiu ve precedit dels verbs t reballar, entregar-se i concentrar-se, i acompanyat d'adjectius com esportiu, net, seriós o merescut. Diuen que el seu és !'autèntic "dream team", i que e" és l'entrenador dels somnis de tot j ugador, president i aficionat.
Li vam demanar una entrevista i e ns
la va concedir a la primera sense fe r
se prega r. Vam arribar al Palau Blau
grana, e l punt de trobada, i va precipi
tar e l fina l d'una reunió amb lñaki Ur
dangarín per no fe r espera r més d'un
minu t e l pe riodi sta a mb qui s'havi a
compromès. Dins e l seu despatx, sen
zill , com és e ll , va d isposar d ues cadi
res e nm ig de la sala, una davant de
l'altra, va despenjar e l te lèfon pe rquè
ningú no ens molestés i es va dedicar
a l'entrevista amb la concentració i de
dicació que tant de mana a ls seus ju
gadors. La resposta a la prime ra pre
gunta de l pe ri odista va se r tota una
demostració de gene rositat. "De quant
temps podem disposar?" "De tot e l que
necessiti ." De seguida vaig ve ure que
és l'e ntre nador de ls somnis .. . també
per a un periodista. Per què no dir-li,
doncs, e l dream trainer? Com va començar la relació de
Valero Rivera amb l'han~bol? Do ncs va se r d 'una ma ne ra mo lt
estranya. A l'escola on anava, La Salle
Gràcia, jugava a futbol , l' únic esport
que e n principi m'agradava. Després
va a rriba r e l minibàsquet, i vaig com
bina r tots dos espo rts . I, més ta rd ,
l' handbo l. De mane ra que, amb tret
ze anys, jugava e ls dissabtes un partit
de minibàsquet i un d 'ha ndbo l i e ls
diumenges, un de futbo l. Quan no-
bol, i jo e ra infantil , e m van proposar
fe r una prova amb l'equip juve nil de l
Barça. Després de fe r quatre e ntre
name nts de prova e m van fitxar, com
a infantil , pe r jugar al juvenil.
Aleshores tenia tretze anys, i devia ser un jove físicament desenvolupat.
Fe ia 1,84 metres, que era una a lça
da normal e n aque ll context, pe rò e ra
molt prim, és a dir, que tampoc e ra
massa cosa físicame nt.
I amb dinou anys va arribar al primer equip, amb el qual en passaria onze com a jugador ...
Sí, sí. La veritat és que vaig arribar
mo lt jove però em van anar molt bé
les coses. Em van re bre molt bé i als
pocs mesos ja e ra titula r. Aque ll any
vam guanyar la Lliga i la Copa de l Rei,
a ixí qu e tin c un mo lt bo n reco rd
d 'aque lls inicis.
Quin és el seu primer record com a jugador del Barça?
Recordo amb "carinyo" un partit ju-
i;: ~ més havia jugat tres part its d 'ha nd-
L'únic que demano a un
jugador és que s'entregui
al màxim, que ho doni tot.
Només així estarà satisfet
amb si mateix.
¡ ,
, I
___________________________________ 1Entre~sm
Des de ben jove vaig
preferir ser entrenador
que jugador. Tenia clar
que com a entrenador
podia fer-ho millor.
gat al Picadero, contra el Filomatic, que
aleshores era el nostre rival a la Lliga.
La lesió d'un company em va perme
tre entrar a l'equip, i la veritat és que
aquell partit em va sortir molt bé. Vam
acabar 7 a 7 (aleshores no es feien tants
gols com ara) i jo va ig fer dos d 'aquells
gols. La veritat és que després d'aquell
partit ja em va ig quedar a la titularitat
de l'equip.
Com es considerava com a jugador?
Tècnicament ho feia bastant bé, fí
sica ment no era massa fort, però la
meva entrega en els partits era sem
pre la màxima.
Vostè era dels que, a banda de jugar, estudiava i, fins i tot, treballava?
Sí, bé, sempre va ig tenir clar que
vo lia compaginar jugar amb estudiar i
treba llar, fent-ho tot en el camp de l'es
port, però va ig haver d'esperar fins als
21 anys per poder començar la carrera
d' IN EF. No va ig poder fer-la abans per
què no es fe ia a Barcelona, i no vaig
voler anar a Madrid . Així que, fins ales
hores, va ig aprofitar per fer la "mili", i
per entrenar l'equip d'handbol de l'Es
cola Sagrada Família d'Horta.
Què troba a faltar de l'època de jugador que no tingui ara com a entrenador?
Res. AI contrari, ara tinc més possi
bilitats que abans. No trobo a faltar res.
Sempre va tenir clar que entre jugar i entrenar preferia entrenar?
Sí, sí. Fins al punt que, amb 17
anys, a més de juga r amb el segon
equip del Ba rça els diumenges, va ig
jugar els dissabtes amb l'equip esco
lar del col' legi Sagrada Família d'Hor
ta. Però vaig entrar-hi amb la condi
ció de que, a més de jugar, havia de
se r l'entrenador de l'equip. Vaig dir
que si no em deixaven ser-ho, no ju
gava. Em van donar el lloc i la veritat
és que ens van anar molt bé les co
ses ja que, a més de passa r-nas-ho
bé, vam qu eda r ca mpions de
Barce lona, de Cata lunya, i terce rs
d 'Espanya.
CURRíCULUM VITAE
• Valero Rivera López va néixer a Saragossa l'any 1952, però amb tres mesos d'edat va venir a viure a Barcelona, així que diu sentirse "plenament català". Tota la vida ha viscut al barri de Les Corts.
• Llicenciat e n Educació Física per l'INEFC.
• Amb 14 anys, l'any 1966 va fitxar per l'equip juvenil del Barça d'handbol.
• Amb 19 anys, l'any 71, va de-butar com a ju-
CopacfEuropa
gador del primer equ ip de l Barça, on va jugar 11 temporades, i en va ser e l capità.
• Com a jugador del Barça va guanyar 8 títols: 3 Lligues (72173 , 79/ 80, 81/82), 3 Copes del Rei (71/ 72, 72173, 82/83), 2 Lligues Catalanes (81/82, 82/83).
• Va retirar-se com a jugador en actiu l'any 1983, amb 31 anys.
• El mateix any 83 . és anomenat primer entrenador del primer equip d'handbol del Barça . Des d'aleshores ha dirigit l'equip lliga
a la consecució de 50 títols:
- 4 Copes d'Europa (90/91, 95/96, 96/97, 97/98)
- 5 Recopes d'Europa (83/84, 84/ 85, 85/86, 93/94, 94/95)
- 2 Supercopes d'Europa (96/97, 97/98)
- 9 Lligues Espanyoles (85/86, 87/ 88,88/89,89/90,90/91,92/92,95/ 96, 96/97, 97/98).
- 8 Copes del Rei (83/84,84/85,87/ 88,89/90,92/93,93/94,96/97,97/ 98).
- 8 Supercopes d'Espanya (86/87, 88/89,89/90,90/91,91/92,93/94, 96/97,97/98).
- 2 Copes ASOBAL (94/95,95/96). 11 Lligues Catalanes (83/84, 84/ 85,87/88,89/90,92/93,93/94,96/ 97,97/98).
TOT CLAROR 7
_ Entrevista
Què el va motivar, ja des de tant
jove, a ser entrenador?
Jo creia que ho podia fer millor que
com a jugador. Sempre em veia amb
més capacitat per a pensar i per a
manar que per a fer o executar. He de
dir que la meva experiència com a ju
gador m'ha ajudat moltíssim per a ser
entrenador, tant dins com fora de la
pista . M'ha ajudat a saber què pensa,
què li preocupa, què necessita un ju
gador o un vestidor.
I amb trenta anys per fi va poder
fer realitat el seu somni. Va acabar
la seva carrera com a jugador i, sen
se haver d'esperar gens, el presi
dent Núñez li va oferir la possibili
tat de ser l'entrenador del primer
equip del Barça.
Sí. Tenia 30 anys, era.la temporada
82/83, i en l'últim partit vaig jugar tots
els minuts de la final de la Copa del
Rei, que vam guanyar. I tot i que era
titular, i relativament jove, vaig parlar
amb l'e ntrenador d'aleshores, Sergi
8 TOT CLAROR
Petit, i va ig dir-li que preferia ser e l
seu segon entre nador que jugar un,
dos o tres anys més. Així que la tem
porada següent vaig viure- la ja com a
segon entrenador fins al febrer, mo
ment en què, a causa d'una cri si, e l
president em va proposar com a pri
mer entrenador fins a final de tem
porada. M'oferia cinc mesos per de
mostrar si va lia o no.
Tinc molt bon record d'aquells mo
ments. Per mi no només e ra e ntre nar
e l primer eq uip del Barça, era dirigir
jugadors que, fins ci nc mesos abans,
havie n estat e ls meus companys. I la
veritat és que em van rebre i ajudar
moltíssim. Tant, que vam guanyar tot
allò e n què encara teníem possibili
tats: la Copa del Rei i la Recopa d'Eu
ropa . Com recorda l'escena en què li
van oferir ser el primer entrenador?
M'ho va comu ni car el senyor Ven
tura, a l cotxe, venint del seu despatx,
i me ntre circulàvem al voltant de la
rotonda que hi ha a la Plaça Francesc
Macià, a leshores Plaça Calvo Sotelo,
e n direcció al Pa lau Blaugrana. No
oblidaré mai aquell moment, ni la for
ma, ni el lloc on va succeir: va ser
l'aco mplime nt de la meva il·lusió.
Què li va fer més il·lusió, debu
tar com a jugador del Barça o com a
entrenador?
Com a entrenador (respon sense
dubtar-ho). Com a jugador el que em
va fer il·lusió va ser debutar amb tret
ze anys. D'aleshores recordo el mo
ment en què, per primera vegada,
aquell nano que era jo es posava la
samarreta del Barça . Però les millors
sensacions les vaig viure el dia que
vaig debutar com a entrenador.
Recorda el resultat del primer
partit en què vostè dirigia el primer
equip del Barça?
Sí, vam guanyar a Canàries 22 a 38.
Des d'aleshores han passat quin
ze anys, que han estat els més im
portants de la història del Barça
d'handbol. Com els definiria?
Meravellosos. Hi ha hagut moments
difícils, però la valoració global és im
millorable.
No crec en la sort ni en la
loteria. Només crec en la
força de voluntat, en el
treball, en l'entrega, en la
concentració i dedicació. .
Diuen que ha arribat a fer
d 'aquest equip el millor del món.
Està d'acord amb aquesta valora
ció?
Jo mai ho he dit, això. El que sí dic,
intentant ser objectiu, és que cap equip
havia guanyat tres Copes d'Europa con
secutives. Això demostra que "espe
cia ls" sí que som. Per a alguns serem
els millors, per a uns altres no, però
"especia ls" sí.
Fem un exercici d'imaginaéió: si
aquest grup de jugadors més' entre
nador el trasplantéssim per jugar a
handbol en un altre club que no fos
el Barça, seria capaç d'aconseguir
el mateix?
No ho sé. A mi m'és molt difícil
pensar que jo seria capaç de fer i do
nar a un altre club el que he fet i do
nat pel Barça. Jo porto tota la vida al
Barça, i visc el Barça no només com
un professional. Ho visc com si fos part
de la meva vida. I, si jo penso així,
crec que també pensarien igual juga
dors que porten dotze o tretze anys al
club. Els sentiments no es poden tras
plantar.
Abans de fer un fitxatge, vostè es
fixa també molt en la manera de ser
dels jugadors fora de la pista?
Intento fitxar jugadors que, a ban
da de ser bons tècnicament, s'inte
grin ràpidament al club i a l'equip. Per
això en busco primer del planter, i
després de la resta de Catalunya, d'Es-
Més molt difícil pensar
que podria fer i donar per
un altre club el que he fet i
donat pel Barça. No em
veig en un altre lloc.
I ¡
___________________ Entrevista
No es pot fer tot per gua
nyar: La fi no justifica els
mitjans. S'ha de guanya~
però amb fair-plQ}0 de
forma exemplar.
panya i d'Europa, per aquest ordre . Després .observo com s'expressen
dins la pista. Si , encara que un sigui
molt bon jugador, no té una bona con
nexió amb els companys, no té un
bon fair-play, ja no miro més. També
m'interesso per com és fora de la pis
ta; si estudia o no, si treballa ... Ser al
Barça és més complicat que fer-ho a
qualsevol altre lloc, i vull estar sem
pre segur que els jugadors que tinc
entre mans són persones responsables
que, en cas de problemes, no per
dran el cap.
S'ha de fer qualsevol cosa per guanyar?
No, no; la fi no justifica els mitjans.
Representar el Barça no només obliga
a guanyar, sinó a fer-ho de manera
exemplar. Significa tenir un comporta
ment que enorgulleixi les persones a
qui representem. A mi, per exemple,
mai m'han ensenyat una targeta ver
mella ni m'han sancionat en quinze
anys com a entrenador. I el nostre
equip no només és el primer en punts,
sinó també en joc net. La nostra ban
queta mai protesta. Jo no podria fitxar
un jugador que no sabés comportar
se.
la força de voluntat és el que més valora d'un esportista?
Sí. L'únic que demano a un juga
dor és que s'entregui al màxim. Sem
pre els dic que allò important és que,
quan acabi el partit, independentment
Els quinze anys que porto
com a entrenador del
Barça, tot i els moments
difícils, han estat
meravellosos.
del resultat, hem d'estar satisfets amb
nosaltres mateixos. I això només ho
podem aconsegu ir si ho donem tot. I
de fet penso que, si en una cosa és
exemplar el nostre equ ip, és en l'en
trega absoluta. I això la gent ho veu,
perquè sap que encara que en un par
tit estiguem guanyant de deu, lluita
rem per tractar de guanyar d'onze.
Vostè creu que voler és poder? No, però ajuda molt.
Creu en la sort o en el destí? No, no, la sort és la loteria. Tu pots
comprar un número, i que et toqui o
no, però quan parlem de la professió, l'èxit està directament relacionat amb
l'entrega que hi posis. Sempre dic que
arribarà més lluny un treballador amb
un nivell mitjà que una persona amb
nivell alt però que no treballi. Jo con
sidero que, independentment de les
meves qualitats com a entrenador, sóc
un treballador. I vull que els meus ju
gadors siguin i es cons iderin treballa
dors.
l'afecten les crítiques? Sí, sí, sóc emotiu, m'afecten les co
ses. Molt. Tant quan són elogis posi
tius com crítiques injustes, m'afecten
molt, més del que la gent pugui pen
sar.
Un entrenador pot ser amic dels seus jugadors?
S'ha de tenir bona relació, però
l'amistat és molt difícil. Si ho és fora
de la feina, imagina't quan has de ma
nar sobre el teu amic: és molt difícil.
El jugador sempre vol jugar i l'entre
nador ha de mirar per l'interès de
l'equip; de vegades no coincideixen
els desitjos i les lectures de l'un i de
l'altre. Tot i així, la relació ha de ser
bona, i l'entrenador de vegades ha
d'ajudar el jugador, fins i tot fora de
la pista.
Ha de ser pare? A vegades sí, ha de ser pare, ha de
ser mare i el que sigui. Perquè l'entre
nador, de la mateixa manera que ha
d'exigir, ha de donar i ajudar.
Es veuria capaç d'entrenar un altre club que no fos el Barça?
No m'hi veig. Si algun dia he de
marxar per anar a un altre club, em
Preguntes molt personals
• Una ciutat per viure-hi? Barcelona, sens dubte.
• Un lloc on anar de viatge? Lanzarote.
• Un llibre per llegir? La biografia d'un esportista.
• Una pel'1ícula de cinema? Justicia para todos, d'Al Pacino, o Mejor imposible.
• Un mitjà per estar informat? Prefereixo la televisió, encara que cada matí escolto la ràdio.
• Mar o muntanya? Mar.
• Un plat per dinar? Te'n diré dos: cargols i gambes.
• Un cantant o grup musical? Joan Manuel Serrat i Alejandro Sanz.
• Un esportista? Michael Jordan.
• Quin personatge històric li .hauria agradat conèixer? Michael Jordan.
• Què valora més de les persones? La sinceritat.
• Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina primera decisió prendria? Jo estic absoluta'ment en contra del terrorisme.
• Dretes o esquerres? No em situo. Crec que cada vegada es dóna menys aquesta dicotomia.
• Què s'enduria a una illa deserta? La faml1ia.
• Un desig confessable? Salut per a la meva faml1ia.
doldrà molt; ho faria com a professio
nal però, veure-m'hi, no m'hi veig.
I d'entrenar en aquest club amb un altre president que no fos Núñez, amb qui sembla que té una excel·· lent relació?
AI president Núñez l'admiro i li es
tic molt agraït per la confiança que
m'ha demostrat tots aquests anys, però
crec que sí podria seguir al club amb
un altre president. Lògicament seria
una altra situació a la qual m'hauria
d'acostumar, encara que em seria més
fàcil que haver de marxar a un altre
club.
TOT CLAROR 9
_ Sa=lu=t~ ____________________________________ __
PER QUÈ ES
PRODUEIXEN
LES RAMPES?
Per: Albert Giménez, jjkencjul en Medkjnu
Les rampes són contraccions musculars que patim tots, amb més o menys regularitat. Són molestes i sovint no en sabem les causes ni com frenar el mal que produeixen. Tot i que no hi ha una única raó ni un sol remei per evitar-les sí que
podem trobar pautes ge-nerals que defineixen la seva aparició i alguns consells per prevenirles i tractar- les.
Diagnòstic diferencial RAMPA
• Contracció involuntària • Instauració brusca • Resolució espontània • Dolor localitzat • Incapacitat funcional
CONTRACTURA
• Contracció involunt~ria • Instauració progressiva • Resolució amb tractament • Dolor local o difús • Permet continuar l'activitat
10 TOT CLAROR
Les rampes són contraccions brus
ques, intenses i doloroses del múscul
produïdes de manera involuntària i
amb un efecte passatger. La raó del
mal intens es deu a que, amb la con
tracció, es dóna un efecte d'isquèmia
o dèficit d'aportació sanguínia.
Moltes vegades notem que es
produirà la rampa i tenim temps d'es
tirar la musculatura contreta per evi
tar-la, però, en d'altres ocasions, com
acostúma a ocórrer amb les rampes
nocturnes, apareixen sense que les
puguem controlar interrompent el son.
Causes de les rampes
És difícil conèixer amb exactitud la
causa que provoca les rampes, encara
"Els bessons són un dels músculs més susceptibles de patir una
rampa per sobrecàrrega»
que, entre els possibles factors, desta
quem els següents:
• Dèficit d'alguns minerals (potasi,
calci, magnesi) si la rampa apareix en
situacions de calor intensa o quan fem
exercici prolongat amb sudoració
abundant.
• Fatiga muscular causada o afavo
rida pel dèficit o l'excés d'entrenament,
la deshidratació i els esforços prolon
gats o de gran intensitat.
• Manca d'entrenament.
• Escalfament insuficient, que fa que
les condicions amb què es desenvolu
pa l'exercici no siguin les òptimes: més
viscositat intramuscular, menys tempe
ratura, menys aportació sanguínia .. .
• Gest tècnic defectuós, amb el qual
es disminueix l'eficàcia de la contrac
ció muscular i es requereix més esforç
muscular del que seria necessari si
s'apliqués el gest tècnic correcte.
• Desequilibris musculars guan tre
ballem excessivament una determina
da zona -grup agonista- i deixem pràc
ticament inactiu un altre grup muscu
lar -grup antagonista.
, ¡
Tant les rampes com les contractures apa
reixen de manera involuntària i es pro
dueixen per sobrecàrrega o .cansament
muscular.
• Exercici de caraterístiques anae
ròbiques o de gran intensitat, que ori
gina l'esgotament d'algunes substànci
es energètiques i, en co nseqüència,
l'augment de l'àcid làctic i altres modi
ficacions que afavoreixen l'aparició de
rampes.
Tractament i prevenció
En la fase aguda cal estirar el mús
cul contret i fe r un massatge suau.
Posteriorment podem fer moviments
ampli s fins a assegurar la superació
d'episodi .
Ens ajudaran a evitar les rampes la
rehidratació contínua i l'entrenament
adequat, progressiu i continuat. Tam
bé cal que recordem fer l'escalfament
previ a qualsevol activi tat esportiva i
millorar la tècnica i els desequilibris
musculars.
Diferència amb les contractures
Sovint podem caure en l'error de
confondre les cOt:ltractures amb les
Per prevenir les rampes cal una
rehidratació contínua i un entrenament
adequat, progressiu i seguit.
rampes. De fet, tenen algunes coses
en co mú . Totes dues apareixe n de
manera involuntàri a, poden afectar un
múscul en concret i solen produir-se
per sobrecàrrega o cansa ment mus
cular.
Les princi pals d iferències són que
la instauració del dolor es produeix, en
les contractures, de manera progressi
va. A més, la desaparició d'aquest do
lor no és espontània, com succeeix en
el cas de les rampes. En la contractu
ra, el múscul es nota com un cordo
Si patim rampes en situacions de calor intensa o quan fem exercici prolongat amb sudoració abundant vol dir que estem deficitaris dalguns minerals
i
En les contractures la instauració del dolor apareix de
manera progressiva i, generalment,
difusa.
endurit i, tot i patir-la, ens permet con
tinuar l'activitat esport iva.
Els símptomes de la contractura es
fan patents -cl ínic.ament- quan, en pal
par la zona afectada, es nota un dolor
muscular, ja sigui local, si afecta un
múscul concret, o difús, si afecta un
gru p muscular.
També produeix dolor quan es re
ali tza una contracció amb una força
que exerce ix resistència al moviment
qUe vo lem fer. En ca nvi , només es
nota una molèstia to lerable quan es
fa un estirament.
Amb un tractament adequat acos
tuma a desaparèixer en 4 o 6 d ies.
Aquest tractament consisteix a fer es
tiraments miotensius (a mb res istèn
cia), prendre medicaments o analgè
sics que relaxin el múscul, massatge,
hidroteràpia (banys d'aigua ca lenta) o
aplicació d'altres elements que pro
dueixin calor local.
Per prevenir-les és important una
preparació prèvia i posteri or a l'entre
nament i la potenciació progressiva de
la musculatura.
Especialitats en: sarsueles (per encàrrec), rap a la marinera, lluç a la donostiarra, musclos a la cervesa, fideuàs, arrossos, etc. Cava propi.
Menú migdia 1.100 ptes (cafè inclòs). de dilluns a divendres
LEPANT, 280 Barcelona 08013 telèfon: 93.435.63.41
_Dietètica
LA TERÀPIA ANTI ESTRÈS DE LA
BONA TAULA
per Maria Dolors Villanueva, dietista
U n dels problemes més candents de la societat moderna és l'estrès. El remeis tot just han començat a aparèixer: massatges, cursos de relaxació, ioga, etc, es posen de moda per combatre una nova malaltia. Però no tothom és conscient que el tipus d'alimentació i la manera de menjar és tan o més important que prendre una sauna després d 'una intensa jornada laboral.
Uns estudis recents fets a Europa
demostren que un de cada tres euro
peus sofreix estrès a la feina, una
dada que ha portat la Comissió Euro
pea d'Assumptes Socials a prioritzar
aquest tema dins el programa de sa
lut i seguretat laboral. Un estudi bri
tànic difós per la BBC proposa una so
lució: fer un dinar tranquil. I és que la
directora d'aquest estudi, Pam Sparr,
assegura que "prendre's una hora de descans al llarg de la jornada és la mi-
12 TOT CLAROR
llor manera per no patir estrès" . Retrocedint en la història veiem
que, des que l'ésser humà va desco
brir el foc i va aprendre a cuinar -i amb
la cuina a evitar moltes malalties- els
coneixements necessaris per a la su
pervivència s'han transmès a les di
verses cultures i gastronomies. L'ali
mentació també ha complert funcions
centrals com la sociabilitat i la comu
nicació. Les emocions més profundes
neixen i es reflecteixen en l'acte de
Combateu II t' es res ...
1. Variant els aliments. 2. Cuidant la presentació dels plats
per fer-los més apetitosos. 3. No saltant-vos àpats. 4. Menjant pausadament. Maste" gar i ensalivar bé els aliments
millorarà la digestió. 5. Quedant amb altres persones
per menjar. 6. Preparant-vos plats atractius si
heu de menjar sols. 7. l , per últim, ~enseu que, amb
un coneixement de l'alimentació , es pot aconseguir un major equilibri personal, millorar la salut i el desenvolupament físic i intel·lectual. En definitiva: es pot viure millor.
menjar, ja des del bressolo fins i tot
abans, a través de la mare.
Menjar representa el cordó umbili
cal, un dels fils màgics entre la natu
ralesa i la cultura. Per això és un plaer
que hem de tenir present; saber men
jar actualment és fàcil, ja que la cuina
moderna ens permet alimentar-nos bé
sense un excés de calories.
El cercle viciós de menjar malament
El frenètic ritme de vida ens obli
ga, més d'un cop, a dirigir-nos a l'ham
burgueseria més propera per dinar o
sopar ràpid i, massa sovint, sols. És una
opció còmoda però gens saludable,
perquè oblida detalls que ens ajuden
a viure millor.
La monotonia i les tensions emoci
onals també provoquen que, de ve
gades, mengem de manera compulsi
va buscant el plaer de menjar, un pla
er que curiosament perdem amb
aquesta actitud quan ens sentim cul
pables . Les societats modernes han
superat la fam i les malalties infeccio-
II
____________________ Dietètica
Un estudi europeu ha demostrat que un de cada tres treballadors pateix estrès a la feina. Preparar el dinar cada dia i menjar re1axadament ajuda a pa1-liar-10.
ses que van delmar l'Antic Món però
ara tenen un cava ll de batalla dur, que
és l'estrès. Caiem en un cercle viciós
on estrès, alimentació deficient i ma
lalties com l'obes itat, l'anorèxia i la
bulímia interactuen.
Segons alguns estudi s, els pares
obesos tenen més possibilitats de te
nir fill s també obesos i aquest efecte
és igual d'intens per als fills adoptats,
la qual cosa significa que no sempre
la genètica n'és la culpable.
L'equilibri en la natura és una as
segurança de vida. Durant la històri a
els sistemes de vida se mpre impli
quen les activitats i els coneixements
necessari s per sobreviure alimentant
se . Perqu è els humans no naixe m
amb aquesta qualitat incrustada a la
pell , sinó que cal crear-la i recrear-la
en cada nou protagoni sta, i dins la
família i l'escola s'ensenyen les nor
mes i les lleis bàsiques per a aquesta
su pervi vència .
La poesia a la cuina
Cada cop és necessari un nombre
més gran d'adeptes a la bona cuina
perqu è el bon menjar sigui un dret
. legítim reconegut. Seria bo co mpro
metre'ns, com Pablo Neruda, a fer de
cada menjada un poema: "q ue el fet de saber molt no és el que atipa i sa tisfà l'ànima, sinó el de sentir i assaborir les coses intensament". Això vol dir que
no hem de conformar-nos a saber les
coses sinó que hem de posar-les en
pràcti ca.
Relaxar-nos, sense caure en l'er
ror comú d'escollir el més fàcil, com
el típic entrepà a l'hora de sopar que
Un sac de nervis, jo?
Un dels remeis més utilitzats per calmar un moment de molt nerviosisme són les infusions: Una til'la
abans d'un examen o un poliol-menta després d'una intensa jornada laboral són soludons oportunes i que
donen bons resultats. Però si el vostre problema és de nervis constants el millor és que seguiu un tractament d'infusions. Us recomanem, per exemple , prendre d'una a tres infusions al dia d'espfgol, espf blanc, hipèric o herba foradada , helisa, menta o passionera. La valeriana i la berbena van molt bé, i les podeu trobar també en comprimits. Pel que fa a la rosella, la sàlvia i la til'la, el millor és una o dues al dia. I una altra coneguda , l'avena, la podem prendre en un vas d'aigua o infusió (15-30 gotes) d'una a tres vegades al dia.
Dinar o sopar a l'hamburgueseria més propera és una opció còmoda però gens saludable.
Cuinar creativament i amb fantasia, tot i que es tracti de plats senzills, és important per desconnectar de les preocupacions.
ens avorreix i ens ca nsa, i evitar els
mals hàbits, és vital per a la salut físi
ca i psíquica. També ho és la bona
taula, i un bon exemple és quan uti
litzem la imaginació, la fantasia i des
connectem de les preocupacions fent
uns panellets. Aquest acte creatiu ens
ca usa plaer i, a més, és una mostra
d'amor, i alhora un detall.
És veritat que, per a la dona, la fei
na i la casa suposen totes les hores
del dia i que resulta difícil cuidar-se.
M oltes vegades és més fàcil anar al
supermercat i comprar productes pre
cuinats. Ens estalviem temps, però surt
més car i no ens satisfà tant com pen
se m .
El mercat és més tranquil i tradicio
nal, alhora que personal ; a més, hi
podem trobar també plats cuinats del
dia, co m pasta, llegums, amanides i
verdu res a punt per consumir. Si els
combinem amb segons plats ens re
su lta bo i econòmic. També per a la
dona treballadora la cuina és més gra
tifi cant i motivadora si es comparteix
amb la parella; la seva co l·laboració
incrementa els vi ncles afectius i amis
tosos .
La necessitat i obligació de menjar
i la bona taula no han d'estar renyid es
en la nostra cultura. És important no
renunciar a aquest "bon plaer" i gau
dir dels moments especial s del dia
quan preparem el menjar i se iem a
taula. M enj ar a poc a poc, amb
tranquil·litat, companyia i un entorn
agradable ens ajudarà a variar, de ma
nera espontàni a, els aliments, a cui
dar-ne més la presentació i a menjar
pausadament. Aquesta és la millor te
ràpia per combatre l'estrès: saber es
timar-nos.
TOT CLAROR 13
Les Corts, 12-14, baixos 08028 Barcelona Tel. 93 330 00 11
(j) w > -r-~ a a. (j)
~ pldec,s.a. a -ü g Empresa C!: constructora ~ del Poliesportiu ~ Municipal ü Sagrada Famz1ia
I¡
___________________________________ 1Enfo~
LES SALES DE
FITNESS
S·INFORMATITZEN
En l'era de la informàtica i les noves tecnologies, les saIes de fitness no es podien quedar enrera. Per això, d'un temps ençà els millors gimnasos han afegit a les tradicionals peses unes sofisticades màquines informatitzades que multipliquen les possibilitats d'entrenament optimitzant el rendiment i fent més lúdica la tasca de posar-se en forma.
E.B. Fer una excursió per la muntanya,
competir amb un adversari virtual en
una carrera ciclista o participar en una
cursa de rems són activitats que ja es
poden fer a diari des del gimnàs.
La progressiva i cada cop més per
feccionada integració de la tecnologia
més moderna a les màquines de fitness i musculació permet la pràctica
esportiva com si d'un joc es tractés i
i amb total garantia.
Quan parlem d'informatització, ·no
nom és ca l tenir en compte aquelles
màq uines amb una pantalla en què
apareixen escenaris virtuals. Actual
ment, també n'hi ha d'altres de mus
culació que han deixat enrere les pi
les de pesos que cada usuari gradua
manualment per aconseguir la resis
tència desitjada. Algunes ja ofereixen
la possibilitat d'introduir el pes pitjant
un botó, amb l'avantatge afegit que
és la pròpi a màquina qui calcula la
resta de valors que necessitem saber
per aconseguir un bon resultat en l'en
trenament.
Aprofita-ho! Rellf.s16 Optomètrlea ",.atuïta
Adaptaél6 de lents de eontacte tOlies I semlrt,ldes
Vileres ",.ad ... des per a tot tipus d'esports
E1RTIVER OPllCS
6.900 Pies. Muntura
+ Vidres
Fins a un 30% de dte. a tots els socis de l'Esportiu Claror
i Poliesportiu Sagrada Faml1ia -- no acumulable amb altres ofertes -
.a,rd.,.v,. 365 - Tel. 93 458 39 33 FINS AL :3 1 DE MARÇ
- En forma
Les màquines informatitzades fan més lúdic el treball de l'usuari, però no li eviten l'esforç personal que han de fer per aconseguir els objectius
Amb això i tot, no hi ha dubte que,
de totes les màquines, les més atrac
t ives són les que perm eten rea li tza r
exercici i "jugar" a la vegada. En una
gran majoria són les de treball cardio
vascular, ja que requereixen exercicis
més ruti nari s.
Puj ar esca les amb la màqu ina
d'steps, fer bicicleta estàtica vertical o
hori tzonta l, treball de moviment cir
cular amb els braços, rem o córre r per
la cinta rodant, s'acostumava a fer amb
el walkman al costat per fer més en
tretinguda l'estona d'entrenament. Ara,
a la música s'afegeix el joc que, fi ns i
tot, permet competir, ja sigui amb un
adversari "virtual" o amb companys del
gi mnàs.
Optimitzar l'entrenament
Però aquesta mena de màquines no
han estat pensades només per diver
tir; l'esforç físic no minva, al contrari .
El grau de tecnificació que estan asso-
!in t els fabricants permet que l'usuari
aprofiti millor l'entrenament i obtingui
uns resultats fiab les per a desenvo lu
par un bon programa.
Controlar el temps, la distància de
recorregut, la ve locitat, les ca lori es con
sumides, la potència, són alguns dels
va lors que proporcionen. Txela Inness,
monitora de la sa la de musculació de
l'Esportiu Claror, comenta que "es pot dirigir molt millor l'entrenament en funció de l'objectiu de l'usuari . Per exem
ple, si el que vol és aprimar-se, s'haurà de mirar la freqüència cardíaca per veu
re a quantes pulsacions cal treballar.
Ho pot anar controlant a mesura que va fent l'exercici; si passa de pulsacions, baixa el ritme, i si no hi arriba, l'incrementa".
A més, la connexió de les màqui
nes a impressores permet valorar, jun
ta ment amb el preparador fís ic, tots.
els resultats per ta l d'ajustar el progra
ma d'e ntre nament. A lgu nes, per
exemple, tenen més d'un nive ll de joc.
Per ~xem p l e, les cin tes rodants o les
. bicicletes perm eten fe r curses a peu
pla, pujar muntanyes petites o afron
ta r el repte de pujar fins al cim d'una
gran muntanya. L'usuari només ca l que
canviï les marxes, si es tracta d'una
bicicleta, o que incre menti o d ismi
nueixi el ri tme i la intensitat si corre.
"És la màquina la que et posa la resistència, no has d'anar posant-la' tu com
passava, per exemple, amb les' bicicletes estàtiques d'abans. Ara hi ha marxes i només cal posar-les en funció del nivell i el terreny. Realment tens la mateixa sensació, com si ho fessis de veritat", afirma la Txe la, i afege ix que
"a questes màquines són ideals, però tenen un problema: hi ha el risc que la gent més gran, si es van tecnificant i
són més rebuscades, no sàpiguen ferIes servir tan bé. Quan t'acostumes és
simple, però fins que no s'aprenen a
utilitzar pot costar més que no pas les que no incorporen programes informàtics. Potser per això el millor és tenirne de les dues menes".
especialistes
en complements
pu, Iu p,àctitu
iJe tu "ututió
15 % DESCOMPTE ESPECIAL PER ALS , SOCIS FUNDACIO CLAROR
Si practiques: aeròbic, natació futbol, handbol squash, tennis, manteniment, etc ..
~IXAMPL~ C. Cartagena, 227 Tel. 93 232 95 68 ( Davant del poliesportiu
Sagrada Família)
CASTELLERS, LA TRADICiÓ EN ALÇA
per Ester Benach
Actualment a Catalunya hi ha 58 colles castelleres, 41 de les quals han estat creades des de 1990. Una xifra que, ajudada per les fites dels últims anys, la popularització -gràcies als mitjans de comunicació- i el bon estat de forma de les principals colles, fa pensar que la tradició castellera viu la seva segona època daurada.
18 TOT CLAROR
La tradició castellera situa els seus orígens més immediats en els Balls dels Valencians, dels quals trobem una primera referència el 1687.
l
"Entre tots ho farem tot ". Aquesta
és la insigne empremta que envolta
la cultura dels castellers.
Quan s'aixeca un castell, tothom
qui hi vol participar hi té cabuda. Ca
dascun dels braços que s'uneixen per
a la pinya són necessaris per formar
una bona base i , no només carregar
el castell, sinó també descarregar-lo
amb èxit. En paraules del músic, poe
ta i polític Josep Anselm Clavé, per
fer i desfer un castell es necessita "for
ça, equilibri, valor i seny", postulats
que formen part de la seva composi
ció musical Los Xiquets de Valls , data
da el 1867. I és que els castells hu
mans constitueixen una de les expres
sions més originals i genuïnes de la
cultura popular catalana, i deixen bo
cabadats els estrangers sense deixar
de sorprendre mai els de casa.
D'on neix la febre dels castellers?
Trobar una data que situï el comen
çament de la tradició castellera al nos
tre país és una tasca difícil. Els orígens
es basen en la documentació que s'ha
anat compilant any rere any, però se
gurament ja abans de la primera dada
històrica trobada ja existien els caste
llers. Sembla demostrat que la proce
dència més immediata va lligada al Ball
dels Valencians, una sèrie de quadres
de dansa, amb força càrrega religiosa,
que finalitzaven amb l'aixecament
d'una petita torre humana de no gai
re alçada. La referència més antiga
d'aquest ball és del 1687. A poc a poc,
però, el fet d'aixecar una torre huma
na va anar agafant sentit propi.
Lligar els orígens més remots dels
"
castell e rs amb el Ball dels Valencians
condiciona, e n part, e ls o rígens geo
gràfics. Segurament, l'ar ribada a les
comarques de Tarragona i del Penedès
devia se r gràcies a l'actuació dels Balls
dels Valencians en aquestes terres .
Valls, ciutat bressol
Però e ls castells humans que es fe
ien a l Ball dels Valencians poc tenien
a veure amb e ls que coneixem actu
alment, pel que fa a la tècnica i a l'es
tructu ra. Per aq uest motiu deu ser que
és la ca pita l de l'Alt Camp, Valls, la
que gaude ix del recone ixement unà
nime de tot el mó n castel ler, consi
derada ciutat bressol i element verte
brador i irradiador de la cultura caste
llera. De Valls provenen les primeres
referències, ja e l 1805, de l'existèn
cia de colles castelleres i, actua lment,
compta amb dues de les més impor
tants i co negudes de Cata lunya: la
Col la Vella dels Xiquets Valls, la més
antiga, ja que e ls seus inicis es remun
ten a l segle XIX tot i que va ser reor
ganitzada e l 1946; i la Colla Joves Xi
quets de Valls, creada e l 1971 . La ri
valitat i la coexistència de dues colles
vallenques alhora ha estat e l tret dis
tintiu de la història dels caste llers a la
ci utat.
Un altre fet que ratifi ca aq uesta im
portància de Valls com a ci utat bres
sol és la iniciativa del Museu de Valls
de posar en marxa el Museu Casteller
Valls té el reconeixement unànime de tot el món casteller com a ciutat bressol de la cultura castellera.
~ Revisió optomètrica gratuïta ~ Muntures primeres marques ~ Vidres correctors primeres marques:
INDO, ESSILOR, ZEISS, HOYA ... ~ Tot tipus de lents de contacte ~ Líquids manteniment lents contacte ~ Primeres marques en ulleres de sol
SOCIS ESPORTIU CLAROR I POLIESPORTIU SAGRADA FAMILIA
Un castell «1 Q.
per a la història
El passat 22 de novembre es va escriure una de les pàgines que passaran a la història de la cultura dels castellers i de Catalunya.
Els Minyons de Terrassa van completar el primer castell de 10 pisos de la història: els tres de deu amb folre i manilles. També van descarregar un dels castells més dif{dls: el dnc de nou amb folre.
Quan cada cop sovintegen més els castells de nou perfectament descarregats, el repte de pujar un pis va prenent força . La setmana anterior ja l'ha-
de Catalunya, a mb l'objectiu d'aple
gar, conse rva r i estudia r tots e ls e le
me nts re lac io nats amb e ls caste lls i
difondre'n l'origen i l'evolució, a ixí com
les diverses tipologies i constru ccions,
la tècnica o les fites més significati
ves.
La primera època d'or
La història dels castells, les èpoques
d'or i les de decadència, han estat
sempre marcades pels èxits assolits i
per les condicions socia ls i econòmi
ques del país. Així, trobem la primera
è poca d 'or a mitjans del segle XIX, el
FINS 30% de DESCOMPTE* ' excepte en productes ofertats
portatB~
vien coronat, tot i que no van aconseguir descarregar-lo, els Castellers de Vilafranca.
1851, quan es descarrega a Tarragona
e l primer caste ll de la hi stò ri a dels
castells: e l tres de nou amb folre. Des
prés d ' unes dècades d'èxit i de proli
feració de l'activitat, la plaga de la fil ·
loxera, la Guerra de Cuba i la Primera
Gue rra Mundial van representar una
davallada estrepitosa, patent amb la
impossibilitat de carregar i descarre
ga r caste ll s més importants que e ls
aco nseguits fins a leshores . Pe rò, a
partir dels anys vint, a les dues coll es
vallenques s'hi van su mar una prime
renca colla a Tarragona i e ls Nens del
Vendrell (1926). Potser va ser la rivali
tat de les quatre colles la que va revi-
València, 539 Tel. 93 232 67 65
_ Reportatge
far altre cop la tradició castellera. S'en
trava a una renaixença dels castellers.
La segona època d'or començaria
el 1981 , concretament la Diada de
Santa Úrsula, celebrada a la plaça del
Blat de Valls. En aquel la actuació es
van aconseguir dos caste ll s nous
d 'aquest segle: el cinc de vuit com
pletat per la Jove de Valls i el quatre
de nou amb folre de la Vella dels Xi
quets de Valls .
Des d'aleshores l'evolució dels cas
tells ha fet un tomb impressionant.
Tres factors en donen fe.En primer
lloc, els caste lls de més envergadura
cada cop sovintegen més i són a l'abast
de col les que no són les de sempre,
és a dir, les de Valls i les de Vilafranca.
Llau o la gallina? Agustí Forné, Delegat de TV3 a Tarragona
Hi ha algú disposat encara a perdre el temps en un debat tan inútil per saber què va ser primer, si l'ou o la gallina? És en aquest debat que em fa pensar quan algú em pregunta la influència dels mitjans de comunicació en el boom dels castells.
El fet objectiu és que la qualitat i la quantitat han augmentat de manera espectacular els últims anys, i és per això que tots plegats ens n'hem de felicitar. Més enllà, mai no sabrem si és la difusió als mitjans de comunicació de masses el que ha esperonat els castellers, o al revés, si els mitjans s'han vist obligats a fer-se ressò del fenomen per una necessitat del mercat.
Del que estic convençut és que els mitjans de comunicació de masses, especialment la televisió, han ajudat, i molt, a fer conèixer i divulgar, més enllà de les comarques anomenades "tradicionals", el món casteller.
El cinc de set és un dels castells amb més dificultat ja que té una doble estructura, la de tres i la de dos. Els Xiquets de Tarragona el van descarregar per primer cop l'any 1972.
En segon lloc, l'aparició de noves
col les a zones sense tradició . Fins i
tot, actualment, n'existeix una a la
Catalunya Nord i dues a les Illes Bale
ars. I, en tercer lloc, la popularització,
en fer-se ressò de les diades caste ll e~
res els diaris d'àmbit nacional i la te
levisió .
La rivalitat creada pel sol fet que hi
hagi tantes colles té més conseqüènci
es positives que negatives. L'afany per
descarregar caste lls insòlits i per batre
rècords motiva els caste llers i dóna vida
a aquesta tradició centenària. Res de
negatiu pot haver-hi en una activitat en
què la co l·laboració entre les perso
nes i l'esforç conju nt és l'única garantia
d'èxit.
INFORMÀTICA
Ordenadores PC Y Hp VECTRA a la carta. Terminales de venta y programas para tiendas. Distribuidor oficial COMPAQ (pago en 6 meses sin intereses) y BROTHER.
e/Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 Fax 93 458 57 48
Ordenadores Portatiles. Impresoras, accesorios, consumibles. Juegos, programas educativos. Reparación y actualización de ordenadores. Precios especiales para estudiantes, · profesores, escuelas, en programas COREL y MICROSOFT.
4 % de descuento a los socios del Claror y P.M. Sagrada Família
eportat~
QUATRE DE VUIT, TRES DE NOU, FOLRE, MANILLER
"
TIPUS DE CASTELLS
El castell pot ser de diferents tipus en funció del nombre de persones i la manera com es carrega:
Pilar: a cada pis un casteller. A la foto en podeu veure un de set amb folre . El primer es descarregà l'any 96.
Torre: cada pis format per dues persones, és a dir, dos pilars.
Castell: tres o més persones per pis. Per designar-los s'utilitzen dues xifres: la primera indica el número de castellers per pis i la segona el número de pisos. Per exemple, un tres de vuit és un castell de vuit pisos amb tres castellers per pis. Tot i així, quan es tracta d'un pilar o d'una torre només s'anomena el número de pisos (pilar de quatre o torre de set, enlloc de dir 'un de quatre' o 'dos de set').
ESTRUCTURA
La pinya. És la base. Tot el cos de castellers i persones alienes a la colla s'agrupen al voltant del tronc del castell per donar-li suport. Quan més gent hi participa, més compacte i segur resulta.
El tronc. Estructura des dels baixos fins al pis immediatament inferior als dosos, excloent la pinya i e! pom de dalt.
El peu del castell. Part més interior de la base on cadascú, a diferència de la pinya, té una funció específica. -Els baixos: Ben travats i fent rotlle formen el primer pis. Compten amb un equip que els dóna suport: -Les crosses: col'loquen l'espatlla sota l'aixella de! baix i l'ajuden a aguantar e! pes de! castell. -Els contraforts o contracordó: se situen darrera de! baix, pit contra esquena, per evitar que s'obri, s'ensorri o es
Servei d'hostelería
en general per a:
Col.legiats
Residències
Empreses
Centres Hospitalaris
Hosteleria de Servicios Colectivos, S.A. Indústria , 180, entl.
HOSTESA® Tel. 93 4551307 - Fax: 4352374 08025 Barcelona
desquadri el castell. S'agafen els braços i, en cas que no hi hagi crosses, passen els braços per sota del baix per fermar- lo. -Les agu lles: a l'interior del castell , de cara als baixos i amb els braços alçats. Fermen els segons. -L'equip de mans: és format pels primers cordons de mans altes, els laterals i els vents. Tots ells ajuden els baixos a suportar els segons. Les primeres mans n'aguanten les natges des de darrere de cada contrafort. Els laterals, a cada costat de les primeres mans i darrere les
crosses, els agafen per les cuixes. Els vents, entre crossa i crossa, obren els braços en creu i amb cada mà en subjecten un de diferent. Els pisos. Un cop feta la base, ja poden començar a pujar segons, terços, quarts ... Si el castell és de molta envergadura s'acostuma a afegir:
-El folre: segona pinya al pis dels segons que dóna suport als terços.
-Les manilles: tercera pinya col · locada al pis dels terços, a sobre del folre , que sustenta els quarts. El pom de dalt. És format per les tres últimes parts del castell i va a càrrec de l'equip de "canalla" de la colla:
- Els dosos: parella d'infants que pugen sobre l'últim pis del tronc. -L'aixecador, acotxador o cassoleta: es col'loca eixarrancat sobre les espatlles dels dosos. -L'enxaneta: és el nen o nena que culmina e! castell. Normalment hi puja per un cantó i en baixa per l'altre després de traspassar l'aixecador tot fent un gest amb el braç, l'aleta, que indica que e! castell ha estat carregat.
Grallers: Ells són els que marquen les fases de construcció del castell a tota la colla, per tant, no hi poden faltar mai. Les melodies més típiques són el toc de matinades, el toc de castells, el toc de pilar i el toc de vermut.
Celebra el teL/oniversori a f'lJcDonaldsrf'1 5agrada Familia ..
Et rego/e/n el PA..5rÍ..5 I
Gui. cie Serveis i C_.pres
LfJó' :14!!ft·_ ... CENTRO DE ESTÉTICAY SALUD ASUNCION FERRER Tractaments facials, ceres i massatges Provença, 522 Tel. 93.435.11 .17
PERRUQUERIA ESTÈTICA TOT ART Serveis de qualitat a preus molt raonables Dos de Maig, 200, entl. 3" Tel. 93.265.82.83
SLENDERYOU SAGRADA FAMILIA • UVA, quiromassatge, teràpies
alternatives, reflexologia, flors de Bach, pedicura, manicura, ungles porcellana, depilació tèbia i elèctrica sense dolor, estètica, maquillatge, dietètica, control mèdic, gimnàstica pass iva.
• També obrim dissabtes al matí. • Atenció especial als socis (excepte
promocions). Sardenya, 362 - Tel. 93.433.08.81
iU'ê[IJI:r.-DELIRIUM BAR-CAFETERIA • Esmorzars especials. • Menú de 975 ptes. i servei a la
carta. Especialitzats en carns a la brasa.
• Obert de 7h a Ih de la matinada. Sicília, 463-273 (entre Rosselló i Còrsega) Tel. 93.459.38.60
LA YAYAAMELIA LA CUINA DEL BACALLÀ.
Sardenya,364 Tel. 93.456.45.73
BAR RESTAURANT LA MORENETA • Especialitat en xai rostit,
mariscada i embotits ibèrics . • Sala per a empreses i grups. • Dtes. als socis de l'Esportiu Claror i
Poliesportiu Sagrada Família en dinars i sopars.
Cartagena, 234 Tel. 93.347.63.04 08013 Barcelona
BARRIBEIRA • Entrepans, tapes i vins gallecs.
Rosselló, 411 Tel. 93.458.63.85
GRANJA L'ESTONETA • Esmorzars, menú quatre opcions
de dilluns a divendres 975 ptes. , i dissabtes I.J 00 ptes.
Mallorca, 469 Tel. 93.455.33.15
XARCUTERIA NEBOT • La millor qualitat al millor preu Còrsega, 510 • Tel. 93.207.39.18 Mallorca, 160 • Tel. 93.453.05.59
ELECTRICITAT
A.PLlCACIONES ELECTRICAS ENE, S.A. • Equipament de telecomunicacions. Costa, 16 • 18, local 2 • Tel. 93.254.15.51
FOTOGRAFIA
MURAL COLOR • Laboratoris color, revelatges i còpies
normal 6 hores sense recàrrec. • Màxima qualitat Mallorca, 502 • Tel. 93.265.72.70
• GERIATRIA
RESIDÈNCIA ARCO IRIS • Amplis salons, llargues estades. Hab. ind. i comp. Cuina pròpia, centre de dia. Sicília, 402, 2n 2a . Tel. 93.207.58.73
COMPANYA 3a EDAT AMICS DE LA LLAR posa en contacte persones grans que viuen soles i necessiten companyia, amb joves que vénen a estudiar a Barcelona i busquen allotjament, per fer un intercanvi. Si voleu més informació truqueu al:
Tel. 93 436 96 51. Entitat reconeguda per la Genera litat de Catalunya na SO 3030 Industria, 218, 4° 1" - 08026 Barcelona
[i] INFORMATICA
BEEP INFORMÀTICA • Ordinadors
-Venda - Reparació
• Xarxes locals -Instal ·lació - Manteniment
• Telefonia mòbil Provença, 485 - Tel. 93.436.51.38 Roger de Flor, 125 - Tel. 93.265.11.07
PACO SANCHEZ MOBILIARI I DECORACIÓ • Som professionals:
Tenim una solució per a cada espai. Rosselló, 412 • Av. Gaudí, 21. Tel. i fax. 93.347.5725
PlMARC • Marcs a mida • Obra gràfica original , pintures i pósters Mallorca, 477 (xamfrà Cartagena) Tel. i fax: 93.436.77.58
FERRETERIA
EDIFESA- COFAC • Ferreteria professional i parament Corsega 527 Tel. 93 457 52 49
.11(.ji~ ; }r ' __ .1
DIAZ • Loteria nacional , travessa,
bonoloto, primitiva. Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel . i fax 93.436.34.19
MODA
JERSEY Gèneres de punt i confecció de senyora Mallorca, 477 • Tel. 93.348.19.56 Roger de Flor, 123 - Tel. 93.231.74.18
YAIZA • Moda infantil i complements. • Tot per al nadó. Tenim banyadors,
ulleres , gorres ... Rosselló, 378 Tel. 93.436.77.49
MÉSxMENYS • La botiga més barata del barri • On trobaràs camises a 1.000 ptes. ? Sardenya, 338 Tel. 93.436.77.44
MAITE SANAHUJA, SABATERIA I COMPLEMENTS Darreres novetats en sabates i complements. Castillejos, 290 (Rosselló). TeI.93.347.01.44
PELETERIA DEZER TARDOR- HIVERN • Gran assortiment de peces de pell • Jaquetes d'ant, napa i pelleteria fina • Arranjaments, transformacions i peces de roba a mida
Mallorca,483 Tel.93.435.05.88 Fax 93.347.91.11 08013 Barcelona
BEECHCRAFT Moda esport i vestir unisex. Per la compra de 10.000 ptes. en productes Beechcraft, un regal (si presenteu aquest anunci). Preus de fabric!!. Marina, 294 • Tel. 93.455.10.24
"
EMILIA • Roba esporti va - llenceria • 30 anys al vostre servei Sicília 334 Tel . 93.457 .19.13
TÈCNIC GRAF • Taller i articles per a manualitats • 20% dte. soci s Espoltiu Claror i
Poliesportiu Sagrada FamOia València, 524 - Tel. 93.245.54.28
TÈCNIC GRAF • Oficina, dibuix, escriptura, belles arts i
consumibles informàtica. València, 524 - Tel. 93.245.54.28
GIRBA.U REGALS • Mil detall s per a tu , 10% de descompte
als socis de l'Esportiu Claror. Còrsega, Sl Rosselló, 396
PIRULETA. • Llaminadures, regals,
articles de festes • Bateigs, comunions, noces. Sardenya, 331 - Tel . 93.207.02.34
JOIERIA CONXITA • Especialitat enjoies de platí • Joies amb disseny • Diamants amb
certificat HRD (IGI) • Taller propi
Mallorca,494 Tel. 93.231.56.70 Fax. 93.246.18.90
WELCOME FIESTA.S • Nadal i cotillons, festes infantils i
populars; globus, carnestoltes, hoteleria i bromes
València, 508 Tel. 93.245.99.85
INSTITUTS . ODONTOLÒGICS ASSOCIATS • Ben a prop teu Calàbria, 251 • Tel. 439.45.00
• Molt a prop teu Sardenya, 319, baixos Tel. 93.457.04.53
FARMACIA BRICIO
NOU HORARI ANY 1999
DE 9 A 22 HORES
TOT L 'ANY
TOTS ELS DIES
Sardenya,334 Tel. 93.436.77.34
CENTRE ORTOPÈDIC MAROBA. • Plantilles a mida. • Pro tecc ions esportives. Sardenya, 388 - Tel. 93.456.76.30
CENTRE DE PSICOLOGIA. • Ajuda psicològica i.tractaments. • Adults, infants i adolescents Tel . 93.237.72.22 (hores convingudes)
CENTRE MÈDIC SAGRADA FAMÍLIA Gabinet de psicologia • Tractaments de fòbies, ansietat,
depressió, pors, estrès. • Grups de ludopaties i addiccions. • Mediació en relació matrimonial • Elaboració d ' informes pericials.
CastiIIejos, 259· Tel. 93.232.34.17 (Hores convingudes)
CENTRE DE SALUT MENTAL Jordi Riera i Jofre, psicòleg clínic. Adolescents i adults. Hores convingudes. Tel. 93.218.49.08 i 93.430.98.15 Verntallat, 17-19 - 08024 Barcelona
MYSORE • Consulta naturòpata. Ref1exologi a
podal. Quiromassatge. Flors de Bach. • Consulta de tarot. Ajuda humanística. Rossellò, 431 (cantonada Marina) Tel. 93.435.23.40
r~ ;¡'J~f_ ••••
Nn]DANCESÀNGELLLEÓ • A qualsevol punt d' Euro pa i guardamobles Roger de Flor, 277 - Tel. 93.457.12.25
UTISAN • Distribució de material elèctric • Aire condicionat, calefacció ,
fontaneria • Xarxes informàtiques • Automatismes, il·luminació
Perú, 140-142 Tel. 93.307.31.54 Fax 93.266.08.15 08018 Barcelona
ALTERRA Les vostres idees mereixen qualitat. • MOQUETES-PAVIMENTS • CATIFES-PARQUETS • FIBRESNATURALS 'frav. de Gràcia, 12 (Francesc Macià) Tel. 93.200.57.07 Fax 93.200.58.02 08021 Barcelona
VlA.JES CUA.TRO 87 • Tot tipus de viatges • Atencions especials als socis Còrsega, 545 - Tel. 93.456.85.00
DJ' H~~¡·]~It ·
LA BOUTIQUE DEL MOVIL • Telefonia mòbil • Accessoris • Descomptes especials • Als socis de l'Esportiu Claror Speak Digital. Sardenya, 342 Tel. 93.456.59.33 08025 ·Barcelona
GESCAT - S.C.C.L. Assessorament fiscal, laboral i comptable.
• Assessoria jurídica. • Dtes. Especials als socis de
l'Esportiu Claror i Poliesportiu Municipal Sagrada Família Rosselló, 431, baixos int. Tel. i fax: 93.455.39.41 08025 Barcelona
Menú diari
-Neteja i manteniment
Oficines i locals comercials
Especialista en poliesportius
lEJtt¿CCf&l}f1J'@@/&l1t$; @L@ ~@ 7fIJ.@1t~@ @L@ . ~J)lE.$;.p@1J'1tm <C~@1f@1t i¡ dL@Q JP(Q}¡;¡@$;lfJ@1f1t~'7¡J¿ S@@j1J'@dL@ JlI'@}flí/ti¡7¡j¡@
Menjadors escolars j Càtering
Carre r de l Sol, 179, e ntresol Sa. Tel. 93 726 99 77 - Fax : 93 726 98 56 082 10 SABA DELL
TO
[RJ V E
Aigua, gas i electricitat Antenes
Sist. Intercomunicació Construcció general
ROSSELLÓ, 427 bis 450.49.70 436.84.57
Pintor Fusteria
Caixes fortes Persianes
Manyà Metal.listeria d'alumini
Neteja industrial Reixes
Sist. de seguretat Guals
Portes automàtiques Gravats
Tot tipus de claus
\í
PARC INFANTIL
CoNSELL DE CENT. 461 TEL. 93 23297 OS 08013 BARCELONA
Festes d'aniversari, o dates especials. Hores de joc amb piscines de boles, tobogans ... HORARI: de dilluns a divendres: de 17 a 21 h
dissabtes, diumenges i festius de 11 a 21 h
VAL 500/0 dte. la 1a h. VéÍlid per a un nen
*És obligatori l'ús de mitjons *No compatible amb cap altre tipus prom.
Val per persona i dia· Caduca el 31 -3-99
Societat ,
L'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l'any 1999 "Any Internacional de les Persones Grans", per tal de promoure la participació de la gent gran en les societats i per al reconeixement de les seves necessitats i interessos. En aquest context, el citat col ·lecti u de Barcelona va debatre la seva situació en un congrés el passat gener, que va tenir com a lema "ÉS gran ser gran!".
Es GRAN SER GRAN?
El Congrés va te nir lloc
al Palau de Congressos de
Montjuïc els dies 20 i 21 de
gener. Més de 1500 perso
nes majors de 65 anys van
ap lega r-se per t rac tar els
problemes co muns de les
més de 300 .000 perso nes
que a Barce lona conformen
aquest grup social.
"Era el tercer congrés que,
en deu anys, tenia lloc a la
ci utat comptal per t ractar
aquests assumptes. El d'en
guany va girar entorn a tres
ponències : "Cicle vital i en
vell iment sati sfactori ", "La
imatge de la ve llesa en una
societat canviant", i "Vers
una ciutat compromesa: in
novació i qualitat dels ser
veis per a la gent gran".
En co njunt, l'obj ec tiu
era, segons paraules de la
pres identa del Consell As
sessor de la Gent Gran de
Barce lona, Eu làli a Vin tró,
" fer present la gent gran en
el present i futur de la ciu
tat, i fer una reclamació de
respecte co m a perso nes,
perquè la gent gran vo l ser
valorada per allò que fa i per
allò que vo l fer. "
No van va lorar-se espe
cífi ca ment problemes que
afecten la gent gran, com
la jub ilac ió, les pensions o
els serve is que els dona l'Ad
ministraci ó, sinó que va n
afrontar-se qü est ions més
globals. ¿Com fer que la so
cietat va lori el paper que pot
jugar la gent gran avui dia
se nse margin ar- la?, Co m
QUATRE DADES
Un de cada cinc barcelonins té més de 65 anys. L'índex d'envelliment de la població ciutadana és actualment del 174 %. El Districte de Ciutat Vella, amb un 281 %, és el que té un índex d'envelliment demogràfic més alt, i el de Les Corts, amb un 125%, el que el té més baix. L'índex de solitud entre la gent gran és del 21'2%.
Font: pàgina d'Internet www.bcn.es.
se'n pot millorar la imatge i
la presència en els mi tjans
de comunicaci ó? .. .
I és que, com va quedar
palès en el congrés, el grup
soc ial que confo rma la gent
gran no deixa de crèixe r i
les seves problemàtiqu es
necessitats són canviants.
Cal, per tant, que siguem
ca paços de donar resposta
a les necess itats de la gent
gran, i la fem més partícep
de la marxa de la societat.
Cal fer, en definitiva, que
"És gran ser gran!" no només
sigui un es lògan, sina una
rea litat.
Quin és el principal problema de la gent gran?
Dr. Antoni Maria Badia i Margarit Catedràtic i president del III Congrés de la Gent Gran de Barcelona
És molt difícil dir quin és el principal problema de la gent gran. Crec que es traota d'una qüestió molt personal que cadascú interpreta a la seva
manera. ] 0 sóc mestre catedràtic de la Universitat, estic jubilat, però tinc més feina ara que abans. I, entre els que eren els meus companys, veig sinlacions tan diverses, que no m'atreveixo a assenyalar un problema principal. La qualitat de vida, per exemple: què entenem per qualitat de vida? l, quant al reconeixement social que hi ha respecte del paper de la gent gran, és una qüestió que s'està corregint. Cada vegada estem més valorats ..
Juan Manuel Velasco President de lo Coordinadora Nacional de Jubilats i Pensionistes de Catalunya
Quan parlem de gent gran no podem parlar de problema, sinó de problemes. En tenim molts en relació als serveis, moltes carències, perquè les administracions no són capaces de dotar la societat d'allò que necessita un col, lectiu que
no para de créixer: per això sempre tenim dèficit. I a banda que aquest grup augmenti, el seu nivell d'exigència també creix quant a la qualitat i humanitat dels serveis que sol' licitem. Per això, més que parlar d'un problema concret, hem oregut oportú fer un congrés que abordés en la seva totalitat les problemàtiques de la gent gran, els afers de serveis i la qüestió del reconeixement social.
TOT CLAROR 25
_ Societat
Entrevista a Ernest Sena, Director de l'Institut Català de Finances
11 LI ECONOMIA DE LIESPORT I EL
LLEURE ESTÀ CLARAMENT EN ALÇAII,
S.L. Ernest Sena és el Director
de l'Institut Català de Finan
ces (ICF) , l'entitat pública
concebuda per la Genera
litat l'any 85 per promoure
les inversions de la petita i
mitjan a empresa a
Catalunya .
Una de les operacions
de l'Institut va fer possible
l'acabament de les obres de
l'actual Pol iesporti u Mu n ici
pal Sagrada Família. I és
que l'ICF va finançar la Fun
dació amb un crèdit de 180
milions a un termini de 10
anys . .
Tot Claror ha vo lgut co
nèixer i donar a conèixer
una mica més l'ICF, una de
les entitats més importants
del país, i probablement, no
gaire coneguda.
Creu que socialment és prou reconeguda la tasca que fa l'/CF?
R- Per sort, crec Slue la
tasca de l' Institut comença
a estar socia lment recone
guda. Pensi que és una en
titat que, amb dotze anys
de fu ncionament; ha rea
li tzat operacions per va lor
de 120.000 milions de pes
setes amb més de mil prés
tecs i avals, que ha crescut
de l'ordre d'un 20 per cent
anual, que té un capital pú
blic -però que no ha per
dut mai ni una pesseta dels
contribuents- i que, tot i
26 TOT CLAROR
El món econòmic utilitza un llenguatgemo1t tècnic i de vegades no és fàcil comparar ofertes.
. Per sort, crec que la tasca de l1nstitut comença a estar socialment reconeguda.
En el 90% dels casos se'ns adrecen empreses de menys de 50 treballadors.
que no està en la ment del
Parlament, si demà es tan
qués l ' Institut, encara do
naria un petit benefi ci. En
aquest se ntit ca l valorar
molt positivament la seva
tasca.
Quina diferència hi ha entre una entitat pública com l'/CF i un banc privat?
Formalment, l ' Institut
no té fitxa bancària, però
aquest és un fet que no té
transcendència en les se
ves activ itats, ja que de la
mateixa manera fa préstecs
i avals. Què no tenim ? No
tenim llibretes, no tenim
dipòsits de particulars. Ens
dediquem bàsicament als
préstecs a empreses, i do
nem uns diners que s' han
de tornar amb interessos,
com qualsevol banc. Una
diferència és que normal
ment fem e ls préstecs a
molt llarg termini , on les
empreses poden trobar-se
amb més problemes a l'ho
ra de trobar finançament.
Hi ha més diferències, en
tre el tracte que pot donar
un banc a una empresa i el
que pot donar -li l' ICF. Una
és l'especialització; mirem
de fer un préstec a mida
de cada inversió i de cada
empresa.
Qui s'acostuma a adreçar a l'/CH
Normalment se 'ns ad re-
ce n PIMES, que en el 90
per ce nt dels casos tenen
menys de 50 treba lladors,
amb una certa trajectòria, i
per a les quals la inversió
que es proposen suposa un
punt important en l'evolu
ció de l'empresa. Normal
ment les ope racions de
l'ICF que més transcendei
xen són les que fa amb
empreses grans però, en
ca nvi , e l maj or nombre
d 'aqu estes operac ions és
amb empreses petites. Se'n
realitzen moltes de 50 mi
li ons, però acostumen a
transcendir als mitjans de
co municació les poques
que fem de 500, per dir
ho gràficament.
/ això evita que es facin més operacions a P/MES?
Potser sí. El que costa als
empresaris és orientar-se
davant el vo lum d 'oferta
existent. El món econòmic
utilitza un llenguatge molt
tècnic i de vegades no és
fàcil comparar ofertes. Pen
so que les condicions que
l ' Institut ofereix a les em
preses són millors que les
que pugui oferir qualsevol
banc, i en la majoria de ca
sos molt millors. El valor
afegit de l ' ICF és que ens
podem ajustar molt al cicle
de l'empresa. Per exemple,
a les empreses turístiques,
que tenen el cicl e anua l
"
mo lt marca t , e ls ofe rim
adaptar les amortitzacions
de l'operació al propi cicle
de fac turació de l 'empre
sa. Ai xò, que pot se mblar
superfi c ial, és rea lment
mo lt important.
Analitza nt l'evolució econòmica del país, com valora la situació econòmica del sector de l'esport i el lleure?
És un secto r cla rament
en alça, sense cap mena de
dubte. És clar que una de
les co nseqüències de l'es
tat del benestar és una ma
j or se nsibi l itat soc ia l per
qüestions com la salut i l'oci
i, en aquest cas, hi ha enti
tats com la Fundació Claror
qu e co breixen aq uestes
dob les necessitats, i que
estan en alça.
Societat
IIHi hauria d'haver una major coordinació amb l'ICO a Catalunyall
El Govern central va concedir l'any passat a l'lnstituto de Crédito Oficial (ICO) una línia de crèdit de 300.000 milions de pessetes per ajudar a les petites
i mitjanes empreses. I:ICF rep alguna part d 'aquest suport? No, no. Una de les reclamacions de l'ICF és que considerem que hauria d'haver -hi
major coordinació amb les actuacions de l'ICO a Catalunya, perquè no hi ha hagut ocasió de posar-se d'acord en la forma de fer-ho.
Quina és la fonna de coordinació que creuria més convenient?
Sempre és millor que actuïn sobre el territori les entitats instal·lades en aquest territori , encara que no amb exclusivitat. L'ICO actua aquí a Catalunya, i a més és una de les zones on dóna més préstecs pel fet que és una de les zones amb més Pimes, però funciona a través d'intermediaris bancaris que no apliquen estrictament els criteris de l'ICO.
Seria bo que l'ICF asumís les funcions de l'ICO, de manera que només hi hagués una institució pública, catalana, que fes la funció actual d 'ambdues enti
tats?
No seria descabellat pensar-ho, però no és una decisió que ens pertoqui. El que podem fer i seguirem fent és insistir a fi que hi hagi una major coordinació entfe ambdues entitats.
COTA "O ... ..J
AL TEU SERVEI A:
Padilla, 308 i Provença, 455-457
Permís de:
cotxe . , camlo
moto tràiler
autocar
CI)
Si tems menys de dos Clnys d'antiguitat en el permís de cotxe,
pregunta pel nostre curs de perfeccionament i seguretat
en la conducció.
í també a tots aquests punts:
Bisbe, 2 Tel: 93.315.04.04 BARCELONA
Rocafort, 67 ~9 Tel.: 93.424.00.67 BARCELONA
Joan Güell, 153 ent A Tel.: 93.330.32.50 BARCELONA
Cantàbria, 42 bis Tel.: 93.305.23.23 BARCELONA
Ronda Sant Antoni, 102 enl1a. Tel.: 93.302.11.40 BARCELONA
Torrent de l'Olla, 157 Tel. : 93.218.01.86 BARCELONA
Carmen Amaya, 35-37 Tel.: 93.335.63.14 HOSPITALET DE LL
I Passeig Zona Franca, 142 Tel.: 93.332.81.62 BARCELONA
Gran de Sant Andreu, 450 Tel.: 93.345.52.99 BARCELONA
I Muntaner, 430 Tel.: 93.201 .69.70 BARCELONA
I Pi i Margall, 24 Tel.: 93.658.92.34 VILADECANS
I Gran Via, 1019 Tel.: 93.307.85.91 BARCELONA
Sants, 46 pral Tel.: 93.421.79.47 BARCELONA
Rosas, 11 Tel.: 93.437.23.71 HOSPITALET DE LL
YDlOSENTRÓ ENLAHABANA
MANUEL V AZQUEZ MONTALBAN
EL PAÍS-AGUILAR 281 PÀGINES
Montalban ens torna a seduir amb un retrat actual de La Habana (Cuba), segons les pròpies experiències. Una obra el1 un doble pla d'escriptura: d'una banda, la consciència revolucionària del castrisme i, de l'altra, la societat real que experimenta les vibracions causades per l'arribada a La Habana de papa Joan Pau Il.
EL ORDEN ALFABÉTICO JUAN JOSÉ MILLAS
EDITORIAL ALFAGUARA 267 PÀGINES
Et valencià MiIl4s, guanyador del premi Nadal l'any 1990 amb La soledad era esta, juga, en aquesta publicació amb el sentit de les paraules i el valor de les lletres.
EL VIATGE D'EN THÉO . CATHERINE CLÉMENT
BARCANOVA-SIRUELA 573 pAGINES
De Jel1.lsalem a Benarès, passant per Rio de Janeiro, Djilkarta, Nova York, Kyoto o El Caire, el jove Théo i la seva excèntrica tia Marthe fan un viatge per conèixer el món i les religions buscant la resposta a la pregunta de si existeix Déu.
LA INFORMACIÓ MÉS
PROPERA TAMBÉ LA PODEM
TROBAR A LA XARXA
Vila de Gràcia http://www.gracianet.org Gracianet és un projecte associatiu que vol estendre i difondre Internet en el territori de Gràcia. Podeu consultar-hi l'últim número de Gràcia 6, la revista del Districte, i informació sobre les entitats gracienques.
BTV http://www.~arcelonatv.COIll
La web de Barcelona Televisió és de gran utilitat per consultar-ne la programació. les notícies o l' agenda. En procés de construcció es troba l'arxiu de BTV També hi podeu xatejar amb alt res persones.
Vilaweh http://www.vilaweb.com Es tracta d'un diari electrònic independent amb tota mena d'informacions , per accedir a l'actualitat del Districte de Gràcia. Té enllaços als buscadors yahoo i a ltavista.
Entitats http://www.gencat.es/ entitats / index.htrn Trobareu un llarg llistat d'entitats culturals, de serveis socials, ambienta ls, de cooperació internacional, recreatives , d'emergència i socors, entre d'altres.
Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya http://www.xtec.es Una bona web amb multitud d'enllaços que us portaran a indrets relacionats amb l'educació, des de les últimes novetats en literatura infantil fins a la formació tècnica, e ls recursos educatius o l'educació ambiental.
'u. -AV Sagrada Familia http://www.gencat.es/ entitats/ avsfarnÏ.htrn
-
Amb aquesta adreça us podeu dirigi r directament a la web de l'Associacó de Veïns del barri, on hi trobareu les principals dades i les activitats que duu a terme.
~.LTAR ••• PARTICIPAR! ~
"Made in USA: art nord-axn.ericà de postguerra" al Centre Cultural de la Fundació la Caixa:fins al 28 de Illarç.
Amb 1'arribada dels nazis a París durant la Segona Guerra Mundial , Nova York es va convertir en la capital internacional de l'art. Els principals artistes de la capital francesa, molts d ' ells surrealistes, van fugir cap als Estats Units. La consciència de trobar-se en el centre de l'escena artística internacional va donar confiança als artistes nord-americans, que ben aviat van deixar d'imi-
tar els estils importats. L'exposició "Made in
USA: art nord-americà de postguerra" fa un recorregut per un dels períodes més importants de la pintura dels Estats Units, a través del treball de tres grans generacions: des de l'expressionisme abstracte dels anys quaranta, amb Arshile Gorky, Willem de Koonig o Jackson Pollock, fins a la pintura pop d'Andy Warhol, Roy Lichtenstein o Tom Wesselmann, als setanta, passant per la generació intermèdia dels anys cinquanta i seixanta, en què destaquen els canvis radicals introduïts per Robert Rauschenberg i J asp er Johns.
Mesuraper7neS1tra, de WilliaI11 Shakespeare, al Teatre Nacional de Catalunya fins al 20 de
I11arç. "No judiqueu, a fi de no
ser judicats, perquè amb el mateix judici amb què judiqueu , sereu judicats, i amb la mateixa mesura amb què
"Muecas". Dibuixos, escultures, instal.lacions i fotografies de Susana Solano al Museu d'Art ConteIIlporani de Barcelona, fins al5 d'abril.
"Muecas" ofereix una
mesureu, se reu mesurat ." Eva ngeli egons Sant Mateu, 7.1.
Una dona demana c lemència a un jutge per a un condemnat a mort. E l jutge la hi concedeix a canvi de po se ir-la. Després , però , no respectarà la seva paraula i vo ldrà executar la entència. A par tir d 'aques ta situac ió, àmpliament tractada per la literatura uni versal , Shakespeare mo tra una vegada més a Mesura per_mesura desconfi ança i rebuig davant de la naturalesa moral de l' home.
àmpli a revisió del treball rea litzat pe r Susana Solano durant els últims anys i inc lou obres e n suports tan diferents com l' escultura, el dibuix o la fotografia. La mostra inclou unes 25 escultures, més d ' un a vintena d 'obres tridimensionals, diverses sèries fotogràfiques, un s 100 dibuix os i dues i nstal.l acio ns i nèdi tes produïdes pe l MACBA: "New York" i "A dalt i a baix" .
ACTIVITATS ESP<>R.TIVES I>·IN"TER.ÈS
El Dream Team es tornarà a reunir en l'homenatge a Johan Cruyff
Els amants del futbol tenen una cita ineludible el proper 10 de març al Nou Camp. El motiu, el tan discutit homenatge a Johan Cruyff, que permetrà veure un interessan
tíssim partit entre l'actual equip del FC Barcelona i la selecció de jug~dors que en el seu dia van formar part dellegendari Dream Team.
El partit promet ser de la màxima qualitat, atès que jugadors com Koeman, Stoichkov, Zubizarreta, Eusebio, Bakero o Txiki han assegurat la seva presència. Fins i tot el brasiler Romario ha promès viatjar des del Brasil per participar en la vetllada.
Les localitats, a preus populars, de ben segur que s'esgotaran ràpidament. l és que ningú no es voldrà perdre el duel de banquetes Van Gaal-Cruyff.
JUDO Campionat d 'Espanya júnior masculí i femení El 20 de febrer els afeccionats al judo podreu assistir a la fase del campionat d'Espanya, la prèvia a la final. Els participants seran de Catalunya, Balears, Múrcia i València. El campionat començarà entre les 9.00 i les 9.30 a les instal·lacions esportives de les Llars Mundet. L'entrada és gratuïta.
RAL'LI X Ral·li internacional de cotxes d'època Barcelona-Sitges El Foment de Turisme de Sitges torna a organitzar el ral·li de cotxes d'època, que sortirà de la plaça de Sant Jaume el dia 7 de març a les 11 .00h. A més, el dissabte 6 podreu contemplar els cotxes al Palau de Pedralbes, on, a partir de les 10.45, hi haurà un concert de la Banda Municipal de Barcelona. A les 13.00 hores tots els participants engegaran motors per Iniciar un recorregut per Barcelona: Palaude Pedralbes,Diagonal, Pg.deGràcia,PI. Catalunya, Rambles, Pg. de Colom, Port de Barcelona.
3 lIlesos de quota gratuïta a l'Esportiu Claror o al Poliesportiu Municipal Sagrada Fanúlia
El concurs del passat nÚln.ero el va guanyar •••
Rosa Maria Aldea
Oferta vàlida fins al 31 de lDarç de 1999
Participeu-hi enviant-nos la butlleta acljuJil ta per correu (Revista Tot Claror, Sardenya 333, 08025 Barcelona), o dipositant-la a les urnes situades al co ntrol d'accés de l'Esportiu Claror o del Poliesportiu Munioipal Sagrada Família.
r~~-------------------ï
I I I I I I I I I I I I I I I
Nom ... .... .. ...... ... .. .. ... Cognoms ....... ... .... ........ .... .... .... .... .... .. ... .... .... .. ..
Adreça .... .. .. .. ..... ... .... .. .... .. ..... ... .. ..... ..... .. ... .... Te lèfon .. ...... .. ... .. ...... .. ..
Ciutat. ....... ..... ... .... ....... .. ....... ...... ... .... ..... .. ......... .. .. OP .......... .. .. ........ ..
Edat.. .. Ets soci/a ....... ..... Esportiu Claror D . PM Sagrada Família O
Qüestionari per al concurs
1. Quants tftols va guanyar Valero Rivera com a jugador d'handbol?
2. Quin nom rep el grup de "canalla" que forma els tres últims pisos d'un castell?
3. Quina serà la tercera instal·lació que gestionarà la Fundació Claror?
Què penses de la Revista Tot Claror?
1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?
2. I què t'ha agradat menys?
3. Quina secció t'agrada més?
4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?
5. Què creus que li falta, a la revista?
6. Globalment, quina nota posaries a la revista entre 1'1 i el 10?
....... .... ............. .. ... , ....... ........... .. ....... ........... , ......... ......... .... ..... ....... ...... ......... .
B
B
O
L
E
R
O
E
U
S
per Miquel Garcia
Sopa de lletres Troba 10 tipus de
balls de saló
P I E Y R O C K
C L R F G L D E
T H U N O E N I
R E A I A X U G
O T I C D U G S
E T E A H S L F
S O B U R A T E
T M O Z V L C O
A P O L K S E H
S W N G A M I
Test Demostra la teva cultura
P
A
S
D
O
B
L
E
A
A
1. Quants campionats d e l'NBA ha guanyat Michael Jordan al llarg de la seva carrera?
2. Quin futbolista ha estat escollit el millor jugador europeu del segle?
3. Quin tennista va guanyar la medalla d'or als Jocs Olímpics de Barcelona 92?
4. Qui ha estat el darrer guanyador del Mundial de ra1-lis? .
5. Amb quina marca de motocicletes correrà Carles Checa la propera temporada?
'UlIP.lU 13A (ç 'U;;)UPPlllJAI '.L (p '¡OSSOll .~ (t 'jJ,(n.lJ " Oliar (l 'SiS ( I :s,¡sodSOH
Troba la pare~!a Relaciona les dues columnes ...
Los Àngeles 1976 Moscou 1968
Mèxic DF 1920 París 1980
Berlín 1936 Montreal 1972
Munic 1984
'U6 1 'o!"n~ ~9L6 1 ' IUOJ¡"O~ ~9¡;61 'UJI·IOS ~m:6 1 'S).md ~ 8961 'da ,.x~~ :086 1 ' nooso~ :P86 1 'SOI.3uy Sal '9poloS
Ens trobarà molt a prop seu:
Provença, 427 - 431
. Pg. Sant Joan, 135
Castillejos, 248
CAJA MADRID St. Antoni M. Claret, 139
A I tots els avantatges de les hipoteques Caja Madrid • Caja Madrid és líder en el mercat hipotecari. • A Caja Madrid trobarà la més àmplia oferta hipotecària, els imports més elevats de finançament, i
els preus més competitius del mercat. • Els nostres professionals l'assessoraran sobre el producte que millor s'adapti a les seves necessitats
i li resoldran tots els dubtes sobre els tràmits per adquirir el seu habitatge. • l, a més, podrà escollir el tipus d'interès que més li convingui: fix, variable o mixt.
A LA HIPOTECA Fins al 85% del valor de taxació de l'habitatge, i fins a 25 anys per amortitzar-lo. A interès fix, variable o mixt.
••
Hipoteques Caja Madrid. Pensades per cobrir totes les seves necessitats ..
~ HIPOTECA MAXI n 100:
Fins al 100% del valor de taxació, per al seu primer habitatge. A interès fix, variable o mixt, i fins a 30 anys per pagar-lo.
.. ;.:
~ HIPOTECA QUOTA n FIXA
Per als qui prefereixin pagar la mateixa quota cada mes, pugin o baixin els tipus d'interès. Fins a un 85% del valor de taxació de l'habitatge.
~ PRÉSTEC AUTO-PROMOn TOR Per a la construcció o rehabilitació de l'habitatge de propietat, amb un tipus d'Interès fix, variable o mixt, i fins al 85% del valor de taxació del projecte.
LUQUE ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. cI Alella, 2 - 4 Tel. 93.408.15.26 Fax 93.408.25.67
REHABILlTACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION
REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO
El proceso de rehabilitación exige unos amplios conoci
mientos y una prolongada experiencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de expertos profesionales y la mas avanzada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características propi as del edificio.
_ FUNDACiÓ CLAROR
LA FUNDACiÓ CLAROR
PARTICIPARÀ EN LA GESTiÓ DEL
COMPLEX DE CAN CARELLEU
La instaHació serà cogestionada amb el Centre Excursionista de Catalunya i la Universitat Ramon Llull en un projecte conjunt
A les reunions dels mesos d'octubre i novembre, el Patronat va acordar que la Fundació presentés un projecte de gestió de dues instal· lacions municipals que havien sortit a concurs recentment: el complex esportiu de Can Carelleu, situat a Sarrià, i el complex esportiu Marítim, a la Barceloneta. L'Ajuntament ja s'ha pronunciat sobre el concurs relatiu a Can Carelleu.
La Fundació Claror parti
ciparà a partir del proper
mes d'abril en la gestió
d'una tercera i nstal·lació
esportiva, el complex es
portiu municipal de Can Ca-
rell~~, SitJ. .. ?~t al Di~tri~t~ de Sarna-Sa!tfGervasl. Alxl ho
32 TOT CLAROR
va resoldre el Plenari de
l'Aju ntament de Barce lona
el passat 22 de desembre,
en fer públic el resultat del
concurs de gestió d'aquesta
instal ·lac ió, al qual el Pa
tronat de la Fundació Claror
havia resolt presentar-se.
En aq uest projecte la
Fundació participa conjun
tament amb la Universi
tat Ramon Llull i el Cen
tre Exc ursionista de
Catalunya. La gestió l'as
sumiran conjuntament les
tres entitats.
El complex, de 22.400 m2, té piscina a Paire lliure, camp de futbol i pistes de tennis, entre altres espais.
El Director General de la Fundació Claror, Joan Itxaso, explica les raons per les quals la Fundació va presentar el projecte de la mà de les altres dues entitats . "El
nostre objectiu en presentar-lo era abordar, bàsicament, tres grans àmbits
d 'actuac ió. D'una banda, fer una instal·lació veritablement de districte i, fins
i tot, pér a tota la zona nord
de la "ciu~at. De l'altra, pensem que representarà un gran servei també com a
campus univers itari de la comunitat universitària de
la Ramon Llull. Volíem tam
bé que fos una instal·laci<5 de natura i de muntanya i
per això el CEC, co m a
entitat pionera i degana de les esport ives de
Catalunya, té un a gran aportació per fer."
22.400 m 2 d'instaHació
Les instal·lacions de Can
Carelleu disposen actualment d'una superfície de
22.400 m2, amb piscines
d'estiu, camp de futbol, pis
tes de tennis, pista poliva
lent, frontó cobert i un bar
restaurant amb zona social.
El seu estat actual de
conservació, però, és defi
cient, i requerirà importants
inve rsions per millorar els
espais ja existents i fer-ne
___________ FYNDÀCIÓ CLAROR
de nous, perquè en el ter- re , fina lització de la tasca
mini de dos anys sigui un perimetral del recinte, con-
dels com pl exos esportius dicionament de l'ed ifici del
més moderns i potents de bar-cafeteria i de la zona
Barcelona. d'administració provisional,
El projecte presentat per on s'ubicarà el control d'ac-
les tres entitats cogestores cessos, mill ores als vesti-
té previst aplicar un pla en dors ex istents i renovac ió
du es fases, entre l'any en del paviment de la pista po-
curs i el 2001 , que signifi- li valent i del camp de fut-
carà una inversió global de bol , i de les quatre pistes
720 milions de pessetes. de tennis. També està pre-
vista la insta l·lació d'un ro-Primera fase: estiu del 1999 còd rom i un circu it de fit -
La primera, que suposa- ness a l'aire lliure.
rà una inversió de 120 mili-
ons de pessetes, s'engega- Segona fase: 1999·2001
rà entre els mesos d'abril i La segona fase, que sig-
setembre de 1999 i com- nificarà una inversió de 600
prendrà les següents actua- milions de pessetes, es pen-
cions: sa iniciar entre els mesos
Renovació de' la depura- d'octubre i desembre de
ció i desinfecció de l'aigua 1999 fins al maig-juny del
de les piscines a l'a ire Iliu- 2001. Comportarà la realit-
Hi ha previst invertir 700 milionsen3anys per tal de remodelar la insta1--1ació.
Aquest estiu es farà una inversió de 120 milions per remodelar les insta1-1acions actuals.
Es construirà un nou edifici poliesportiu de tres
"\ . / ... - ~ ',', , ".
~'·% .. ·[rrtr .. , .i.lI!I!I!. [ft1P:'. . ]:¡:¡ il,
_.. . ',w,tm., ' .~I ! i •... ;:!hl !
-... -'.'- .
I~~ Seu social amb bar-cafeteria
Camp de futbol
plantes amb una Pista de tennis
important zona d'aigües.
zació d'un nou equipament
esportiu de 3 plantes amb
2 piscines cobe rtes, una
zona d'hidromassatges, sau-
nes i banys de vapor, una
gran sa la de fitness i mus-
culació, sa les polivalents,
servei mèd ic, sala de mas-
satges i vestidors. En el so-
terrani de l'edifici es cons-
truirà un pàrquing de 150
places.
Pel que fa a les quatre
pistes de tennis actuals, en
desapareixeran dues per
construir-hi quatre pistes de
paddle.
Continuïtat del servei
La realitzac ió d'aquest
projecte, si bé rep resenta-
rà la remodelació de pràc-
ticament tota la instal· lació,
no suposarà en cap mo-
Pistes de futbol sala
Pavelló-Frontó cobert
ment el seu tancament ni
la interrupció dels serveis.
Així, les ob res en cap cas
perjudicaran els actua ls
usuaris de l'eq uipament, ni
les entitats (esco les públi
ques, clubs del Districte ... )
que hi duen a terme pro
grames esporti us.
TOT CLAROR 33
_ FUNDACiÓ CLAROR
UNA ALTRA OPCiÓ:
L1EsPORTIU
MARíTIM
Paral·lelament al projecte presentat per a Can Carelleu, la Fundació Claror va presentar-n e un altre per 'gestionar el complex esportiu Marítim, situat al barri de la Barceloneta, al costat de l'Hospital del Mar.
El concurs de gestió del CE Marítim no es resoldrà
fins al.ple municipal del proper 19 de febrer.
El projecte, de 300 milions de pessetes, inclouria la finalització de les obres i la gestió de la instal·lació per
25 anys.
Constari a d'un pavell ó cobert de 40x2 0 m, d'una pisc ina de 19x7 m, d'una sa la de fitness, d'una gran zona termal amb tot tipus de serveis, vestidors i cafeteria. A més, preveu que hi hagi un accés directe de la
instal'lació a la platja per a les activitats de mar. En
qualsevol cas, i si finalment l'Ajuntament de Barcelona, aprovés el projec te de la Fundac ió, aquesta instal ·lac ió entraria en funciona
ment a la primavera de l'any 2.000.
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
EL CAS FALLIT
DE L1EsPORTIU
VINTRÓ
Prèviament als con cur
sos de gestió dels complexos esportius de Can Care
lleu i del Marítim, la Fun
dació Claror n'havia presentat un altre. Va ser amb
motiu del concurs públi c
de gestió del complex Es
portiu Vintró, situat al pas
satge Vintró, molt a prop de
la plaça de .Ies Glòr ies, al
districte de Sant Martí.
La proximitat d 'aquest
equipament respecte del
Poli esportiu Sagrada Famí
lia i la llista d'espera exis
tent en aquest últim, van ser dos dels diversos mo-
34 TOT CLAROR
tiu s que van impulsar la
Fundació a presentar un projecte d'inversió de 190 mi
lions de pessetes.
A banda del projecte de
la Fundació s'hi van presentar dues entitats més: UBAE
i l'Associació Esportiva Sant
Martí (ASME) .
Finalment, l'Ajuntament
va adjudicar el concurs al
projecte d'ASME, entitat del
Di stricte , per un marge
molt reduït de puntuació:
51 punts per a l'ASME i 49
punts per a la Fundació Cla
ror, que havia . presentat la
millor proposta d'inversió.
Joan Itxaso Patemaio,
Direc/or General de la Fundació Claror
la Fundació i el mapa esportiu de la ciutat
El mapa de futur de les instal ·lacions esportives
de la ciutat està rebent un impuls decisiu, el més
gran des dels Jocs Olímpics de 1992.
S'està plasmant, especialment, en el gran nom
bre d'instal·lacions de titularitat municipal que,
malgrat les seves potencialitats futures, han quedat
obsoletes i requereixen una profunda transforma
ció i un enfocament de gestió diferent.
L'any 1998 ha estat significatiu pel gran nombre
de concursos que l'Ajuntament ha convocat, per a
la gestió indirecta d'entitats, segons el model ja es
tablert en el període olímpic.
Aquest fenomen, junt a l'eclosió de l'Esport per
a Tothom ha propiciat que els gestors esportius es
plantegessin l'estratègia de futur, que indubtable
ment marcarà de manera decisiva la seva presència
en el mapa de gestors de la ciutat.
La Fundació Claror ha decidit estar present de
manera activa en tot aquest moviment, perquè en
tén que el seu projecte i model de gestió s'insereix
plenament en les demandes dels ciutadans de
Barcelona.
És per això que, després d'una anàlisi dels dife
rents concursos, ha decidit presentar una proposta
a tres que, consideràvem, reunien els requisits ne
cessaris en tots els àmbits de gestió: esportiu, soci
al i econòmic.
En poc temps coneixerem els resultats d'aquest
esforç. Som optimistes, perquè confiem de ple en
el nostre projecte. Independentment del resultat,
però, creiem que valia la pena tirar endavant aquesta
feina, malgrat que algun resultat no sigui el que es
perem o mereixem.
-
___________ FYNDACI6 CLAROR
AQUEST ANY PARTICIPARÀ EN UN PROJECTE DE SOLIDARITAT A NICARAGUA
LA FUNDACiÓ IMPULSA UNA PLATAFORMA
DE TREBALL DEDICADA A LA SOLIDARITAT
Tothom qui vulgui podrà participar activament en els projectes de la Plataforma, aportació trimestral voluntària i participant activament en els projectes que es duran a terme
La Fund ac ió Claror ha
decidit crear una platafor
ma de treball dedicada a la
cooperació i la so l idaritat
amb la ferm a voluntat
d'aglutinar l'esperit de col'
laboració internacional i ciu
tadana entre els seus mem
bres . Aquesta iniciativa,
anomenada "0,7 Claror", va
ser ratificada el passat 27
de gener pel Patronat de la
Fundació.
Montse Bastida, membre
del Patronat, explica que "la Fundació Claror fa anys que creu en la necessitat de crear aquesta plataforma de treball". No es tracta tant de crear una ONC, sinó un es
pai que ens permeti fer tro-o
bades entre la Fundació i els membres co¡'¡aboradors, seguir projectes i, fins i tot, col·laborar amb determinades iniciatives a través d'organitzacions ja creades".
El plantejament inicial és
aconseguir un bon nombre
de persones que s'impli-
quin qu e s'impliquin en
aquest projecte a dos ni
ve ll s. Amb una apo rtac ió
vo luntàri a tr imestra l i parti
cipant amb l'ava luac ió, se
lecció i seguiment dels pro
jectes en que es decideix i
actuar.
La parti cipac ió és oberta
a tothom i, és per això, que
s' han estab lert diverses
quotes en funció de la dis
ponibilitat de cadascCI.
Pel que fa a la Fundació
Claror, la impli cac ió se rà
també important i es ma-
Pimer objectiu: Nicaragua
La primera acció que realitzarà la Fundació Claror serà la del manteniment d'unes 40 o 45 nenes majors de deu anys a la ciutat de León (Nicaragua). D'entrada, aquest projecte és indefinit fins que s'hagin assolit els objectius. Montse Bastida afirma que '!31 que ha rev'ifat la 'idea d'adquirir un compromís sostenible i permanent ha estat el plantejament concret que ens van fer t'a Un'iversitat de Barcelona i la de León, a Nicaragua ':
En concret es durà a terme a l'Hogar La Recolección, un centre de tres plantes que compta amb un internat per
a 80 nenes i una escola a la qual n'assisteixen 1.500. En una primera fase s'ha rehabilitat el tercer pis per poder encabir-hi les nenes que hi entrin de nou.
El paper de la Fundació Claror serà aportar els recursos econòmics necessaris per al seu manteniment. El cost
és de 180.000 pessetes mensuals.
te ri ali tza en tres àmbi ts.
En primer lloc, aportant
diners als projectes de la
plataforma (es vo l ar ribar E!n
pocs anys a l'objectiu de l
0'7% de l pressupost).
En segon ll oc, donant
suport logístic i administra
t iu a la plataforma per ta l
que tots e ls in gressos es
destinin íntegrament als pro
jectes.
En tercer lloc, estab lint
mecanismes de trasparèn
cia i garantia per assegurar
que l'esforç de tot un col '
lectiu tingui el destí desit
j at.
En el sí del Patronat s'ha
des ignat un responsable per
coo rdinar les actuac io ns
amb la plataforma.
El fet de tenir un primer
proj ecte concret ha estat un
impuls decisiu per organit
zar aquest treba ll co l·lectiu
que, ben segur, tindrà con
t inuïtat en d'altres proj ec
t es, tant en l'àmbit nacio
nal com internacional.
. , -- l"~
"PLATAFORMA 0'7 CLAROR" BUTLLETA DE COL·LABORACIO INDIVIDUAL
Nom
Adreça
Cognoms
Ciutat
Telèfon
CP
Ets soci d'alguna instal'lació gestior:lada per la Fundació Clarór? No Sí Quina?
Vull ser membre de la plataforma de solidaritat i cooperació fent una aportació* trimestral de:
0 1.000 ptes. 0 2.000 ptes. 0 3.000 ptes. I I ptes.(posa la qualíltitat)
que la FUlíldació Claror cobrarà els dies 1 dels mesos de gener, abril, juliol, octubre de cada any.
Dades bancaries**Entitat Oficina Compte
Data Signatura FUr:ldaci6 Claror. Sardenya 337 entresoL2a . 08025 Barcelol'1a,
, Les aportaciorls desg~aven un 20% de la Renda.
"Les dades bancànies nomès SÓ til
necessaries en cas de tilO ser soci.
_ FUNDACiÓ CLAROR
JA HI HA DATA PER A LA MILLA DE LA SAGRADA fAMíLlA'99: EL 18 D'ABRIL
La Milla de la Sagrada
Família, que organitza la
Fundació Claror, arribarà a la
quinzena edició el diumen
ge 18 d'abril.
Serà molt similar a la de
l'any passat. El recorregut
serà el mateix, amb sortida
al carrer Rosselló, entre Sar-
denya i Marina, i arribada
al carrer Mallorca, entre
Marina i Lepant, davant de
la Plaça Gaudí. Si voleu par
ticipar-hi , tingueu l'edat
que tingueu, aneu-vos pre
parant.
Les inscripcions comen
çaran el 22 de març.
• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
LA FUNDACiÓ CLAROR, MEMBRE FUNDADOR DE LA UNiÓ DE L'EsPORT PER A TOTHOM DE CATALUNYA
La Fundació Claror és
membre fundador de la
Unió de l'Esport per a Tot
hom de Catalunya (UETC),
que va néixer formalment ·
el passat 19 de desembre
en l'assemblea constituent
celebrada a la Galeria Olím
pica. La UETC és formada
per 58 entitats d'arreu de
Catalunya que treballen per
a la promoció de l'Esport per
36 TOT CLAROR
a Tothom a casa nostra, i
aglutinen més de 200.000
persones. En l'assemblea es
va escollir la primera Junta
Directiva de l'entitat, amb
el president del CN Reus
Ploms, Josep Casanovas (a
la foto), com a president.
El Director General de la
Fundació Claror, Joan Itxa
so, va ser escollit membre
de la Junta.
CANVIS AL PATRONAT DE LA FUNDACiÓ
El Patronat de la Fundació Claror ha iniciat l'any 1999 amb nous membres. I és que el passat 3 de desembre van haver eleccions per renovar el patró representant dels treballadors, i l'elecció relativa a una de les tres places en representació dels socis de l'Esportiu Claror. Com a resultat d'aquestes eleccions, Julieta Riberas s'hi ha incorporat en representació dels treballadors, en substitució de Núria Borràs que havia presentat la seva renúncia . La plaç~ relativa al representant dels socis l'ocupa Jordi Alonso, soci número 30 de l'Esportiu Claror, a causa de la renúncia de Josep Edo. Així, la composició actual del Patronat és la següent:
Presidenta : Joana Céspedes i Martí Secretari: Jordi Cabanes i Orri ols Vocals: Montserrat Bastida i Vilà, Consol Martí i Soto,
Basili Pérez i Garda, Dolors Rodríguez i Sanchez, Héctor C. Silveïra Gorski, Josep Tablada i Rodríguez, Jordi Alonso i Julieta Riberas.
• • • • • • • • • • • • • •
LA FUNDACiÓ RECULL 148.500 PESSETES EN LA CAMPANYA PER A CENTREAMÈRICA
La campanya "Esport
amb Centreamèrica" que es
va dur a terme durant el
mes de desembre a l'Espor
tiu Claror i al Poliesportiu
Municipal Sagrada Família va
aconseguir 148.500 pesse
tes, que la Direcció d'Es
ports de l'Ajuntament de
Barcelona destinarà, junta
ment amb els diners apor
tats per altres entitats espor
tives, a les regions de Cen
treamèrica més afectades
per l'huracà Mitch.
La campanya consistia a
comprar una entrada solidà
ria per 500 pessetes. A ban
da de les adquirides pels so
cis i usuaris cadascuna de
les instal·lacions va col·
laborar amb la iniciativa amb
l'aportació de 80.000 pes
setes entre totes dues.
• • • • • • • • • • • • • •
DISTINCiÓ DE L'AssOCIACIÓ DE GESTORS ESPORTIUS DE CATALUNYA
L'Associació de Gestors
Esportius de Catalunya va _
distingir la Fundació Claror
amb el premi a la millor tra
jectòria en la gestió, en el
transcurs de la segona edi
ció dels Premis Catalunya a
la Gestió en l'Esport, que va
tenir lloc el 3 de desembre
a l'Hotel Alimara de
Barcelona. El Director Ge
neral de la Fundació, Joan
Itxaso, va recollir el trofeu i
un diploma acreditatiu del
premi de mans del Secreta
ri General de l'Esport de la
Generalitat, Pere Sust. A la
cerimònia, on eren presents
les principals entitats espor
tives catalanes, es van lliu
rar els premis Catalunya a
la millor gestió esportiva a
entitats com el TDK
Manresa o el FC Barcelona.
______ _ ___ FUNDACIÓ CLAROR
NOVES ACTIVITATS DIRIGIDES A LES INSTALoLACIONS
JOCS A LIAIGUA, BÀDMINTON I
BALLS DE SALÓ, BASE DE LIOFERTA
Donar la benvinguda al
nou any no significa variar
l'oferta d'activitats dirigides
de les instal ·lacions, ja que
el programa es defineix se
gons el calendari del curs
escolar.
L'oferta, però, s'ha ampli
at al Poliesportiu Sagrada
Família pel que fa a alguns
cursos d'activitats aquàti
ques. S'han afegit noves
franges horàries a la natació
infantil (els dissabtes a pri
mera hora del matí) i
d'adultS (els divendres a les
20.15h) i als cursos d'aigua
gim exclusius per als socis.
També s'ha incorporat al pro
grama un nou dia per al ioga
(dissabtes a les 12.30h), un
nou grup d'aeròbic (dilluns i
dimecres a les 9.30h) i de
gimnàstica per a gent gran.
Jocs a l'aigua
El Poliesportiu Sagrada
Família ofereix, des del pas-
sat 16 de gener, una nova
activitat anomenada Jocs a
l'Aigua. Va destinada als nois
i noies entre 9 i 14 anys que
siguin socis de la instal ·lació.
Com que és gratuïta, no cal
inscripció prèvia ni assistir
hi tots els dies. Es realitza
els dissabtes de 18.00 a
18.45 i tothom qui hi esti
gui interessat cal que recu
lli el tiquet el mateix dia a
les oficines. Les places són
limitades.
Una altra activitat dirigi
da als joves és el Bàdmin
ton, un esport poc conegut
però que conté tots els in
gredients perquè nens i ne
nes s'ho passin d'allò més bé
alhora que desenvolupen
les habilitats motrius i les ca
pacitats físiques.
AI Sagrada Família el Bàd
minton va dirigit als joves
entre 8 i 12 anys. Les clas
ses es fan els dimarts i di
jous de 17.45 a 19.00 i el
preu és de 2.650 pessetes
per a socis i de 3.375 per a
no socis. A l'Esportiu Claror
va dirigit a socis majors de
catorze anys i fins al mes de
juny resulta gratuïta per als
socis. Les classes es fan els
dilluns de 19.39 a 21 .00
hores.
Balls de saló
Seguint amb el programa
establert, cal recordar que
el 16 de març comença al
Poliesportiu Sagrada Família
el segon nivell de Balls de
saló, on podreu aprendre i
millorar el Fox, el Pasdoble,
el Rock, el Txa-txa-txa,el
Bolero, el Vals anglès i el
Tango europeu . Pel que fa
al rock, si voleu perfeccio
nar-ne la tècnica, podeu
apuntar-vos al monogràfic
de Rock and Roll que co
mençara el 19 de març.
A l'Esportiu Claror el se
gon nivell de Balls de saló
començarà el 18 de febrer.
HI HAuRÀ
MULT111QUETS
D'ENTRADA PUNTUALS
AL POUESPORTlU
SAGRADA FAMíUA
A partir del mes de març
totes les persones que utilit
zen assíduament el Poli es
portiu Municipal Sagrada Fa
mília pagant l'entrada puntu
al podran comprar un multi
tiquet, amb descomptes.
Hi haurà dues opcions,
el multitiquet de cinc sessi
ons i el que donarà dret a
accedir-hi en deu ocasions.
Pel que fa a l'entrada de
cinc usos, costarà 2.000 pes
setes per als usuaris menors
de 16 anys i 3.750 per als
adults. El preu del tiquet de
deu usos serà de 3.400 pes
setes l'infantil i 6.375 el
d'adults.
• • • • • • • • • • • • • •
TOTS ELS SOCIS
REBRAN LA GUIA
DEL SOCI AQUEST
MES A CASA SEVA
Tant els socis de l'Espor
tiu Claror com els del Poli
esportiu Municipal Sagrada
Família rebran aquest mes
a casa la Guia del Soci de la
seva instal·lació. Cadascuna
consta de 24 planes amb els
compromisos de qualitat en
el servei de la instal·lació,
així com els reglaments d'ús,
entre altres coses.
TOT CLAROR 37
_ FUNDACiÓ CLAROR
El POLIESPORTIU SAGRADA
FAMíliA PARTICIPA EN El PLA
D-EDUCACIÓ MEDIAMBIENTAL
El Po liesportiu Municipa l
Sagrada Famíli a co l·l abora
des de fa tres mesos, junta
ment amb altres entitats del
barri , amb l'Institut d'Educa
ció de l'Ajuntament i el D is
tricte de l'Eixample en la de
f inició del programa de tre
ball i actes a desenvo lu par
d'u n nou projecte: el Pla
d'Ed uca'ció Ambienta l.
Aq uest Pla pretén co ns
cienciar els ciutadans sobre
d ive rsos aspectes relac io
nats amb l'escola, el t rànsit,
la neteja, l'energia, la infor-
mació o el med i ambient,
mitjançant acc ions in te rnes
i individ uals que duran a ter
me cadascu na de les enti
tats, i acc ions externes i
conjuntes dirigides més di
rectament als ci utadans.
Projecte Educatiu de la Ciutat
El Pla d'Educac ió Ambi
ental s'inclou en el Projecte
Ed ucatiu de la Ciu tat, que
s'està dese nvo lu pant a
Ba rce l ona des de fa un
L'ús de la bici pot ajudar a millorar el trànsit i el medi ambient.
te mps amb l'objectiu d' im
plicar en el procés d'educa
ció i formac ió e l màx im
nombre d'entitats i instàn
c ies possib les. Entenent,
d'una banda, que aquesta
responsabi litat no és exclu
sivament de les escoles i fa
mílies sinó de tota la com u
ni tat en genera l i, de l'a ltra,
que els destinataris no són
només els nens i nenes en
edat escolar, sinó tots els ciu
tadans que al llarg de la vida
han d'anar ampliant els seus
coneixements en una acti
tud de formació permanent.
Així, es vo l aconsegu i r
que Barcelona arribi a ser la
Ciutat del Coneixement, és
a d ir, una ciutat més convi
vencial, sa ludable i agrada
ble per viure i visita r.
Eduard Franco
Direc/or Poliesportiu Sagrada FamJ1ia
La Fundació Claror ha estat implicada des del començament en aquest projecte, que encaixa totalment en els seus principis bàsics fundacionals de promoure la salut, la cultura, el lleure i l'esport a l'abast de tothom, amb una tasca tota lment compromesa amb els veïns i e l barri on es troba. D'aquesta forma, hem estat a totes les reunions, tenim presència a la comissió que defineix el programa, i les nostres instal'lacions s'ofereixen per a qualsevol acte que es pugui plantejar.
Esperem el suport de tots els nostres associats en les activitats que es convoquin, i des d'ara posem a disposició les pàgines de la revista Ibt Claror per mantenir viva la informació del projecte i per tal que qualsevol soci que ho desitgi pugui fer-nos arribar inquietuds i suggeriments.
Castillejas, 270 (cant. Provençal 08025 Barcelana Telèfon i fax 93.455.29.62
Http://www.sucdebytes.com/aquamarina E-mail : aquamarlna@dragonet.es
sense prob
• Cursos de busseig (tots els mesos)
• Bateig de busseig ~
Cursos teòrico-pràctics de submari nisme FEDAS 1 CMAS/SSI. 'J':J, Edat minima: 12/14anys. U~ Personal docent: instructors FEDAS 1 CMAS ISSI. ~j-
• Venda i lloguer de mate~ial de submarinisme .~ • Sortides col· lectives du r.ant tot l'any, dissabtes i diumenges • Socis del poliesportiu preus especials • Bateigs gratuïts si posteriorment s'efectua el curs
Titol Nacional FEDAS
Titol Internacional CMAS
Instructors de la Federació Catalana FECDAS A partir de 14 anys
SS'I Titol Nacional i Internacional.
A parti r de 14 anys
El Mètode KUMON va néixer amb la
final itat de solucionar els p rob lemes dels nens i de les nenes amb les matemàtiques. Des de llavors, 9 milions d'a lu mnes de tot el món han uti litzat el Mètode KUMON per de,erlvo lupar a l màxim possible les seves capacitats.
La seva ap l icac ió cont in uada ha demostrat, a més a més, que amb uns
quants minuts a l dia, i sense interferi r en el proç¡rama escolar, proporciona:
o Una base sòlida en matemàtiques. o Hàbit d'estudi. o Autoconflanla. o Capacitat de concentraciò. o Una actitud autodidacta. o I, com a conseqüència, una gran . millora en totes les assignatures.
Tots els socis de l' Esportiu Claror que s'i nformin sobre e l Mètode KUMON
rebran un regal sorpresa:
93 208 00 49 • 93 245 88 49 Aquest mes, 15 DIES GRATlfllS per provar el Mètode KUMON
~K.UMON KUMON Instituto de Educaci6n de Espal"la, s.a .
I
___________ FUNDACIÓ CLAROR
EL TORNEIG DE BÀSQUET DE
NADAL GUANYA PRESTIGI
Va tenir lloc a fEsportiu Claror els dies 7 i 8 de gener
Els passats 7 i 8 de gener
es va organi tzar a l'Esportiu
Claror el V Torneig de Nadal
de bàsquet preinfantil i in
fantil, que va assolir grans
èx its en molts aspectes.
Socialment, per la gran
afluència de pClblic durant
e ls dos di es i, esportiva
ment, per la qualitat dels
parti ci pants, que van oferir
emoció i igualtat a ga irebé
tots els partits.
Una noveta t resp ecte
edicions anteriors va ser el
concurs de tirs lliures i els
premis al millor jugador del
torneig, tant en categoria
masculina com femenina.
(veure quadre adjunt).
Entre els espectadors ca l
destacar la presència del
President de la Federació
Catalana de Bàsquet, Enric
Piquet; el representant ter
ritorial de la Secretaria Ge
neral -de l'Esport de la Ge
neralitat, Josep Maria Asen
sio, i el Conseller d'Esports
del Districte de Gràcia ,
Albert Mussons.
El torneig va estar patro
cinat per Wall Street Insti
tute i hi van co l·laborar les
entitats següents: Instituts
Odontològics Associats, Ei
xample Esports, diari Sport i
Barcelona Televisió.
Instalaciones Doble R, S.L. Alemania, nave 5 - Montigalà 08917 Badalona (Barcelona) Tel. 93 465 77 47 - Fax: 93 465 79 11
QUADRE DE RESULTATS
Infantil masculí 1 l' FC Barcelona (foto 1)
2n UE Claret
3 1' Safa-Claror
4t CB Joventut
Pre-infantil masculí 1 l' SESE
2n Escola Thau
3 1' IPSI
4t Safa-Claror
Infantil femení
1 l' CN Sabadel l
2n Safa-Claror
31' SESE
4t CB Tarragona
Pre-infantil femení
1 l' Bàsquet Llor
2 n Safa-Claror
31' SESE
4t Tecla Sala
Millor jugador torneig: Sergi Perez, UE Claret.
Mil lor jugadora torneig: Marta Ginest, CN Sabadell.
Guanyador concu rs tirs lliures: Oriol Comas, Safa-Claror. (f. 2)
Guanyadora concurs tirs lliures: JCilia Vern iol, Safa-C laror. (f. 3)
ELS AMICS DE LA BICI
MARXEN A OLOT
El proper diumenge 14
de març tots els Amics de
la Bi ci marx n a la capital
de la Garrotxa, Olot, per
passejar pel car ril et de la
ciutat i passar-hi tot el dia.
Per ana l'-hi es llogarà una
furgoneta amb xofe r que
permetrà traslladar totes les
bicicletes i, a més, que pe
tits i grans es puguin orga
nitzar la pedalada a la seva
mida pujant al cotxe si es
troben molt cansats.
La sorticla està organitza
da amb el suport tècnic cie
Biciclot i el preu, incloent-hi
el clinar, és cie 4.500 pesse
tes.
Els menys agosarats,
però, pocleu apuntar-vos a
la sorticl a del 21 cie febrer
al Port de Barcelona i l' Es
cullera.
• • • • • • • • • • • • • •
Nous ÉXITS DELS
JUDOQUES
Du es judoques de l'Es
portiu Claror van proclamar
se campiones de Catalunya
absolutes en el campionat
ce lebrat a les Llars Mundet
el passat 12 de desembre.
Conchita M artínez va gua
nyar en categoria menys 66 kilos i Maria L1uisa Lopez en
la catego ri a menys 78.
David Carl os Soriano va que
clar tercer en categor ia
menys 73.
_Fets i gent
XAVI MOYA, CAMPiÓ DEL MÓN DE FULL CONTACT AMB CATALUNYA El Full Contact i el Korfoll són les dues úniques disciplines que competeixen sota la bandera catalana
L1ESPORT CATALÀ JA ESTÀ
REPRESENTAT PER UN CAMPiÓ
DEL MÓN: XAVI MOYA
E.B. El proper 5 de març fina
litza el període de recollida
de signatures a favor de les
Seleccions Catalanes, i el
suport popular a la iniciati
va ha estat molt positiu. Un
dels indicis és que, segons
el cap de premsa de la Pla
taforma, Xavi Torres, "tot i que el recompte no ha acabat, la xifra aconseguida fins ara pot superar el que ens demana la llei" .
Però el moviment Prose
leccions no es cenyeix no
més a la recollida de signa
tures . Algunes federac ions
cata lanes ja han demanat a
les respectives federac ions
internacionals que se les re
conegui amb caràcter ofici
al, fins i tot ja hi ha espor
tistes que han aconseguit
defensar, per primer cop, els
colors de la bandera catala
na en una competició inter
nacional.
El moviment engegat per la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes perquè siguin reconegudes de manera oficial està assolint els seus objectius i aconseguint els primers fruits d1una intensa activitat de conscienciació ciutadana.
ha estat diferent,"vaig demanar permís a l'organització internacional del campionat per participar-hi representant Catalunya. Hi havia gent vinculada que em donava suport i vaig veure clar que es podia convertir en una realitat" , explica. La gestió la va
realitzar la Federació Cata
lana de Boxa, a la qual es
tan lligades les competici
ons de Full Contacto Després
del doble èxit aconseguit,
tant pel Xavi com pels par
tidaris de les Seleccions Ca
talanes, la intenció de Moya
és "continuar competint com a català, ja que el Full
Contact ja està oficialitzat".
El cas Xavi Moya que han donat a conèixer
actors com Chuck Norris o
Jean Claude Van Damme.
A part del Full Contact, només el Korfoll té el reco
neixement internacional per
competir oficialment amb
Catalunya. És una disciplina
olímpica on equips mixtos
formats per dues persones
han de fer cistella ..
En Xavi, un barceloní de
. 31 anys, va proclamar-se el
passat 20 de desembre
campió del món de Full Contact, u na art marcial
Des dels 17, que va co
mençar a competir, sempre
havia defensat la Selecció
Espanyola. Però aquest any
URGÈNCIES Urgències Mèdiques .................................. 061 Ambulàncies Creu Roja .. .. ...... 93 300-20-20 Farmàcies de guàrdia .......................... .. ..... O 1 O Bombers Generalitat ........ .. ..... 93 692-80-80 Bombers BCN ciutat ................................. 080 Bombers BCN comarques ....... 1 ............ ... .. 085 Mossos d'Esq uadra .: ................ 93 300-22-96 Po lícia ......................................................... 091 Guàrdia Urbana BCN ................................. 092
SERVEIS Inf. Metropolitana ..... .. ............................. O I O Protecció Civil ............ ... .. ....... 93 319-25 -00 Acc idents en carretera ............ 93 352-61-61 RENFE ........ .. ............................ 93 490-02-02
Ferrocarri ls General itat .......... 93 205-15-15 Informació Carreteres ............ 93 204-22-47 Aeroport El Prat.. ................... 93 301-39-93 Serveis Socials ........... .............. 900.30-90-30 Correus ..................................... 93 3 18-38-31
HOSPITALS H. Sant Pau .......... .................... 93 291-90-00 H. Del Mar ............ ............. ...... 93 221- 10-10 H. Clínic ................................... 93 454-70-00 H. L'Esperança ........................ 93 285-02-00 H. Vall d'Hebrón ..................... 93 4 18-34-00 H. Sant Joan de Déu ................ 93 203-40-00
CENTRES OFICIALS Ajuntament BCN ..................... 93 402-70-00 Generalita t ............... .. .............. 933 15-13- 13
Diputació BCN ........................ 93 402-22-22
ESPORTS Esport iu Claror ................ .. ...... 93 207 -06-40 Poliesportiu Sagrada Familia. 93 435 05 66 Servei d'Informació
Esport i va .............................. 93 432-19-92 Fed. Cat. Bàsquet .... .. ............... 93 454-90-62 Fed. Cat. Judo ........................... 93 318-26-16 Fed. Cat. Gimnàstica ............... 93 426-94-78 Fed. Cat. Natació .................... 93 301-82-70 Fed. Cat. Futbol ....................... 93 302-56-42 Fed. Cat. Esports per
a Dism inuïts Físics ............. 93 211-43-73 Co¡¡sell Esport Escolar
de Barcelona (CEEB) ........ 93219-32- 16 Agenda d ~ Activitats ................ 93 481-00-21
top related