presentaciÓ...presentaciÓ la tecnologia omple les nostres vides. la societat actual ha...
Post on 09-Jul-2020
0 Views
Preview:
TRANSCRIPT
PRESENTACIÓ
La tecnologia omple les nostres vides. La societat actual ha experimentat canvis comparables
als que altres revolucions del coneixement han produït al llarg de la història. Tanmateix, a
diferència d’aquests altres esdeveniments, com per exemple, la invenció i difusió de la
impremta, les noves –ja no tant noves, per altra banda– tecnologies s’han estès amb una
celeritat inèdita i una globalització que mai abans hagués pogut fer-se realitat. Arribats a
aquest punt, ningú pot viure d’esquema a aquest context social i, menys encara, el món
educatiu.
Conscients de tot plegat, la Universitat de Lleida ha volgut conèixer quina és la situació pel que
fa als coneixements i usos tecnològics dels estudiants que arriben a les nostres aules per
primera vegada, és a dir, els que anomenem estudiants de nou accés, per tal d’obtenir dades
que ens permetin establir polítiques adients per tal de facilitar eines i orientar tant als docents
com als estudiants en aquest marc, per tal d’assolir un avenç tecnològic real a la nostra
universitat.
Així és com a l’inici del curs passat, el Vicerectorat de Docència i el Vicerectorat d’Estudiants,
vam encarregar conjuntament a un equip de docents de la UdL, experts en aquests àmbits,
l’estudi que aquí presentem.
Els resultats, que posem a disposició de tothom amb aquesta publicació, han de servir-nos com
a reflexió i punt de partida per endegar accions, tant a nivell de vicerectorats com dels propis
centres, per tal que els usos tecnològics dels nostres estudiants i els nostres docents puguin
avançar i millorar de cara a un futur que seria incomprensible sense aquestes eines, que també
comporten, no ho oblidem, una visió del món diferent, a la qual tots ens hem de saber
adaptar.
Neus Vila Rubio
Vicerectora d’Estudiants
Francisco Garcia Pascual
Vicerector de Docència
Octubre 2017
1
Taula de continguts
1 INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS ...................................................................................................... 4
2 METODOLOGIA ........................................................................................................................ 6
2.1 Disseny del qüestionari .................................................................................................... 6
2.2 Codificació i anàlisi de les dades ...................................................................................... 8
3 PERFIL I CARACTERÍSTIQUES DE L’ESTUDIANTAT DE NOU INGRÉS ENQUESTAT ................... 10
3.1 Edat ................................................................................................................................. 10
3.2 Sexe ................................................................................................................................ 10
3.3 Nivell socioeconòmic ...................................................................................................... 11
3.4 Via d’accés als estudis universitaris ............................................................................... 13
3.5 Domicili al llarg del curs .................................................................................................. 14
4 ANÀLISI I DISCUSSIÓ DE LES DADES ....................................................................................... 14
4.1 ACCÉS A LA TECNOLOGIA: OBJECTIU 1 ........................................................................... 14
4.1.1 Eines tecnològiques utilitzades ........................................................................... 14
4.1.2 Possibilitats de connexió en el domicili al llarg del curs ..................................... 15
4.1.3 Accés a la wifi de la UdL ...................................................................................... 16
4.1.4 Configuració del servei de wifi ............................................................................ 17
4.1.5 4.5. Raons per no haver configurat el servei de wifi de la UdL ........................... 18
4.1.6 4.6. Freqüència d’ús diari d’Internet ................................................................... 18
4.1.7 Finalitats de la connexió mitjana hores i dia ....................................................... 19
4.1.8 Dispositius utilitzats en funció del motiu de connexió........................................ 20
4.2 NIVELL DE CONEIXEMENT I L’ÚS QUE FAN DE L’ENTORN WEB 2.0 DE LA UDL,
PERCEPCIÓ DE LES EINES I MOTIVACIONS PER USAR-LES: OBJECTIU 2 .................................. 22
4.2.1 Seguiment de Facebook i Twitter de la UdL ........................................................ 22
4.2.2 Seguiment de Facebook i Twitter dels serveis directament relacionats amb
l’estudiantat ........................................................................................................................ 24
2
4.2.3 Seguiment de Facebook i Twitter dels altres serveis UdL ................................... 26
4.2.4 Formació en les eines del Campus Virtual a la UdL ............................................. 28
4.2.5 Eines del Campus Virtual de suport a l’assignatura. Usos, freqüències i
motivacions ......................................................................................................................... 29
4.2.6 Usos de les eines del Campus Virtual per part del professorat i alumnat .......... 33
4.3 GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ EN L’ELABORACIÓ DE TASQUES ACADÈMIQUES: OBJECTIU
3 36
4.3.1 Tipologia de fonts d’informació .......................................................................... 36
4.3.2 Raons per a l’ús d’Internet com a font d’informació .......................................... 38
4.3.3 Cerca i selecció de la informació extreta d’Internet ........................................... 42
4.3.4 Gestió de la informació ....................................................................................... 51
4.3.5 Competències de cerca d’informació .................................................................. 58
4.4 HÀBITS DE CONSULTA DIGITAL EN L’ELABORACIÓ DE LES TASQUES ACADÈMIQUES I
RESOLUCIÓ DE DIFICULTATS PER MITJÀ DE LA XARXA: OBJECTIU 4 ....................................... 62
4.4.1 Eines per a les consultes lingüístiques al mòbil .................................................. 62
4.4.2 Correcció lingüística en l’elaboració de tasques acadèmiques ........................... 62
4.4.3 Coneixement i usos de fòrums lingüístics específics ........................................... 65
4.4.4 Eines d’elaboració de textos col·laboratius......................................................... 67
4.4.5 Ús de xarxes socials com a eina de suport acadèmic .......................................... 68
4.5 FORMACIÓ QUE L’ESTUDIANTAT HA REBUT EN TIC, LLACUNES QUE IDENTIFICA QUE TÉ
I NECESSITATS FORMATIVES: OBJECTIU 5 ............................................................................... 69
4.5.1 Iniciació a l’ús de dispositius connectats a Internet ............................................ 69
4.5.2 Percepció del grau de competència en l’ús d’eines virtuals per a usos acadèmics
70
4.5.3 Formació en TIC a la UdL ..................................................................................... 71
4.5.4 Necessitats específiques de formació en TIC per a usos universitaris ................ 72
4.6 ACTITUDS DE L‘ESTUDIANTAT ENVERS INTERNET I EL PAPER QUE TÉ EN EL SEU
APRENENTATGE: OBJECTIU 6 .................................................................................................. 74
4.6.1 Internet com a suport a les tasques acadèmiques.............................................. 74
3
4.6.2 Informació: accés i excés ..................................................................................... 75
4.6.3 Reconeixement i percepció sobre el plagi .......................................................... 75
5 CONCLUSIONS ........................................................................................................................ 77
6 BIBLIOGRAFIA ......................................................................................................................... 80
7 ÍNDEX DE FIGURES ................................................................................................................. 81
4
1 INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS
En l’actualitat la tecnologia ofereix múltiples oportunitats per a la informació, la
intercomunicació i l’aprenentatge al llarg de la vida, que cal saber trobar i utilitzar de
manera positiva. La universitat està formant les persones i els professionals que ara
mateix i en un futur immediat hauran de donar resposta personal i professional als
reptes socials que comporta una societat altament complexa com la del món actual, la
societat líquida (Bauman, 2013). Necessiten preparació constant, dins les aules
universitàries i fora, i alhora adquirir coneixements i esperit crític. Saber utilitzar les
tecnologies és una habilitat imprescindible per al desenvolupament social, i personal.
En l’àmbit professional, també ho és saber buscar la informació adequada, processar-la
i construir nou coneixement i, a partir d’aquest, estratègies d’intervenció i acció. La
tecnologia és un aliat indispensable si se’n coneixen totes les potencialitats i se saben
utilitzar.
Com han demostrat nombroses investigacions dutes a terme en els darrers anys
(Lankshear/Knobel, 2011, Barton/Lee, 2013), la joventut actual, tot i que en alguns
aspectes pot considerar-se que és experta en l’ús social de la tecnologia, presenta
mancances importants a l’hora d’integrar-la en l’àmbit acadèmic. Aquesta situació és
evident, per exemple, quan s’analitza com es gestiona la informació. Així, des de
diversos àmbits d’investigació (Khan/Bhatti/Khan, 2011; Washauer, 2011) s’ha
detectat que la denominada Google Generation (Rowlands et alii, 2008) necessita
orientació per a trobar fonts d’informació rellevants i de qualitat per elaborar textos
acadèmics, ja que naveguen per Internet de manera ingènua, sense tenir en compte
els conceptes d’autoria ni de rellevància o validesa de la informació. Es documenta,
també, que tampoc disposen de les competències necessàries per explotar les
possibilitats que els buscadors ofereixen per trobar aquestes fonts d’informació
(Nicholas/Rowlands/Huntington, 2007).
Aquesta situació és fruit d’elements diversos, alguns de natura molt complexa que
tenen a veure amb la disseminació de la tecnologia i la seva permeabilitat social, però
també amb la manera en què s’adquireixen les competències digitals i com aquestes
5
s’introdueixen en els institucions educatives. Precisament, s’ha detectat (Sigalés 2004)
que les competències digitals acadèmiques, tot i que estan presents en els plans
d’estudis de tots els nivells educatius, molt sovint no tenen cabuda en el seu
desenvolupament.
Pel que fa als nivells universitaris, documentar quins són els coneixements que té
l’estudiantat de la tecnologia, l’ús que en fa i la seva incidència en la formació
acadèmica és bàsic per poder dissenyar polítiques que incideixin en la millora de la
integració de la tecnologia a les aules universitàries. Ho és també per identificar quines
són les competències que tenen ja assolides quan arriben a la universitat i quines
encara no; de quina manera utilitzen les eines TIC en la seua formació acadèmica i
quines dificultats i avantatges els reconeixen. Tenir aquestes dades és imprescindible
per conèixer quins són els reptes de millora que com a universitat cal afrontar des del
punt de vista de la integració de la tecnologia a l’ensenyament superior, amb l’objectiu
final que a les aules universitàries tots els estudiants adquireixin una formació i
preparació d’excel·lència.
En aquest marc, els vicerectorats de Docència i Estudiantat de la Universitat de Lleida
han encarregat als equips d’investigació GIML i GESEC un estudi sobre les
competències digitals dels estudiants de nou ingrés per tal de donar resposta als
objectius següents:
Objectiu 1: Documentar i analitzar les possibilitats d’accés a la tecnologia que
tenen els estudiants de primer curs
Objectiu 2: Documentar i analitzar el nivell de coneixement i d’ús que
l’estudiantat fa de l’entorn web 2.0 de la UdL, la seva percepció de les eines i
les motivacions per utilitzar-les
Objectiu 3: Documentar i analitzar la gestió de la informació per part dels
estudiants quan han d’elaborar tasques acadèmiques
Objectiu 4: Documentar i analitzar els hàbits de lectura i escriptura digitals i la
competència lletrada de l’estudiantat
Objectiu 5: Documentar i analitzar la formació que l’estudiantat ha rebut en
TIC i les llacunes formatives que percep que té.
Objectiu 6: Documentar i analitzar quines són les actituds de l’estudiantat
envers la tecnologia i el seu paper en l’aprenentatge.
6
2 METODOLOGIA
Aquesta secció recull la metodologia emprada per a dur a terme l’estudi, és a dir, les
qüestions que fan referència al disseny del qüestionari utilitzat, la seva administració i
la codificació de les dades recollides.
2.1 Disseny del qüestionari
El qüestionari, en format online, s’ha elaborat amb l’eina Typeform. S’ha escollit
aquesta eina entre les múltiples existents al mercat, perquè presenta una interfície
gràfica amable i intuïtiva, permet avantatges com l’elaboració de diferents itineraris a
partir de les respostes dels informants i pot ser administrada des de dispositius mòbils.
Imatge 1. Entrada al qüestionari CODI
S’ha de destacar, en primer lloc, que aquest és un qüestionari que recull els
comportaments que els informants diuen tenir, no el comportament que realment
tenen.
El qüestionari s’ha estructurat en 6 grans blocs:
7
1. Dades personals: Aquest apartat conté 9 preguntes que recullen les variables
socials habituals (edat, gènere, nivell socioeconòmic...) dels entrevistats, així
com el grau que estan cursant i el seu domicili habitual durant el curs. També
s’han demanat aspectes relacionats amb el seu rendiment acadèmic, com ara la
nota d’admissió als estudis que cursen i la via d’accés.
2. Accés a la tecnologia: En aquest bloc s’han plantejat 11 preguntes sobre la
tipologia de dispositiu que s’utilitza, la freqüència de connexió, la xarxa de
connexió usada tant dins com fora de la UdL i les principals finalitats per les
quals es connecten els estudiants.
3. Coneixement i ús de l’entorn web 2.0 de la UdL: Les 20 preguntes d’aquest
bloc fan referència al coneixement de les eines 2.0 de la UdL. Es pregunta, en
primer lloc, pel Campus Virtual, la seva freqüència d’ús i els motius pels quals
s’utilitza o no. En aquest apartat s’inclouen també qüestions relacionades amb
el coneixement i seguiment de les xarxes socials institucionals.
4. Gestió de la informació: Aquest bloc el conformen 17 preguntes referents als
procediments i mecanismes utilitzats pels informants a l’hora de cercar,
seleccionar, organitzar i gestionar informació per elaborar treballs acadèmics.
5. Hàbits de lectura i escriptura digital: En aquest bloc de 15 preguntes s’han
recollit els procediments i usos d’eines digitals que l’alumnat utilitza per
elaborar i corregir lingüísticament els treballs acadèmics. Concretament les
preguntes giren en torn quatre eixos: a) eines de correcció ortogràfica, b)
diccionaris, traductors i fòrums en línia, c) criteris de cerca i selecció de les
eines usades i d) procediments i eines web 2.0 en el treball col·laboratiu.
6. Actitud envers la tecnologia: Aquest bloc conté 11 preguntes que fan
referència a la percepció dels informants sobre l’abast que tenen les
tecnologies en la seva formació tant en l’àmbit acadèmic com en la vida diària.
En conjunt, el qüestionari està conformat per 83 preguntes principals, de diferent
tipologia, i és de formulació progressiva i condicionada a la resposta. Això significa que
8
la quantitat final de preguntes que ha de respondre cada informant pot variar
sensiblement en funció de les seves pròpies respostes.
Pel que fa a la tipologia de les preguntes la major part són de resposta tancada, ja
siguin dicotòmiques o politòmiques, en les quals els informants han de triar,
generalment, una única opció, tot i que en casos específics s’ha permès la resposta
múltiple.
Una cinquena part de les preguntes s’han dissenyat en format de resposta oberta,
perquè s’ha considerat rellevant no delimitar les opcions. Tot i la riquesa que això ha
suposat, aquest tipus de respostes ha fet més complex el tractament de les dades.
El període d’administració de l’enquesta ha estat des del 29 de febrer al 12 d’abril de
2016. L’administració ha estat possible gràcies a la implicació dels equips de deganat i
direccions de les facultats i escoles de la UdL.
2.2 Codificació i anàlisi de les dades
Per a l’anàlisi de les dades recollides s’ha utilitzat el programa estadístic Statistical
Package for the Social Sciences 20 (SPSS). En un primer pas s’han codificat les dades
obtingudes a partir de l’arxiu Excel que genera el propi programa d’administració del
qüestionari Typeform. A partir d’aquest arxiu s’han definit totes les variables en funció
de la seva naturalesa i tipologia. S’han definit com a variables de escala tipus Likert les
variables quantitatives estrictament numèriques (edat, qualificacions, etc.) i aquelles
que presenten una ordenació natural de com a mínim 6 possibles respostes. S’inclouen
en aquesta tipologia aquelles variables plantejades com grau de satisfacció o
acord/desacord a una sèrie d’afirmacions i les freqüències ja plantejades en escales
Likert de 6 punts. Les variables que presenten una ordenació natural inferior a 5
opcions o de trams de freqüència no proporcionals s’han definit com a variables
ordinals. A la resta de variables qualitatives se’ls ha assignat una mesura nominal al
considerar-les estrictament atributs.
Aquestes diferents variables donen lloc a diferents tipologies de dades. Per una banda
hi ha les preguntes en què els estudiants poden únicament escollir una opció i per tant
el percentatge total de respostes es el 100% dels enquestats i, per una altra, les
9
qüestions de resposta múltiple corresponen al nombre de respostes que generen els
informant amb les diferents combinacions possibles. En aquests casos els percentatges
de resposta són sobre el total de respostes no sobre el total d’estudiants, per tant la
suma no correspon al 100.
L’anàlisi de les dades ha estat principalment descriptiva per tal de mostrar la tendència
central, la dispersió i la distribució de les variables analitzades. D’altra banda s’han
establert relacions entre les variables dependent i les variables independents per
comprovar les distribucions de les dades i si aquestes són significatives o no.
2.3 Resum de dades recollides i participació
Univers: 2.098 estudiants de nou accés de la UdL
Nombre i percentatge de resposta: 1.150 qüestionaris retornats correctament (54,8%).
Marge d’error: 1,9%
En la taula 1 es recullen les dades de participació per facultats i escoles:
Centre Informants nou ingrés Informants segon any Total %
Participació 1r any
1
EPS 56 14 70 29,6%
ETSEA 156 18 174 60,2%
FDET 219 43 262 59,5%
FEPTS 290 53 343 54,2%
FIF 108 6 114 66,7%
FLL 101 9 110 56,7%
FM 156 46 170 70,3%
EURL 6 - 6 37,5%
INEFC 51 - 51 50,5%
OSTELEA 7 - 7 29,2%
Infermeria (Igualada)
0 - 0 0,0%
Taula 1.Resum de participació per centres
Les dades de participació dels centres de EURL i OSTELEA, han estat molt baixes
juntament amb el centre d’Infermeria d’Igualada, on la participació ha estat del 0%.
1S’especifica el percentatge d’estudiantat de primer curs, perquè en la recollida de respostes s’ha
detectat que també han contestat estudiants de segon curs.
10
Per aquest motiu no s’han tingut en compte aquests centres en l’anàlisi total de les
dades. L’EPS ha estat el centre en què no s’ha pogut administrar el qüestionari en
horari docent. Aquesta és la raó del baix percentatge de respostes recollides. Tot i això,
s’ha inclòs en l’anàlisi general al ser un centre propi de la UdL. Les seves xifres, però,
han d’interpretar-se amb cautela tenint en compte la baixa participació.
Quant a les vies d’accés, només s’han tingut en compte les que han resultat
significatives, com són batxillerat/PAU (75,3%) i CFGS (20,7%), ja que els percentatges
d’estudiants en la resta de vies d’accés són inferiors a l’1,5%. Tot i així no s’han
observat diferències remarcables entre les variables tecnològiques analitzades i les
vies d’accés.
3 PERFIL I CARACTERÍSTIQUES DE L’ESTUDIANTAT DE NOU INGRÉS ENQUESTAT
3.1 Edat
Les dades globals indiquen que, com calia esperar, el 80% de l’estudiantat es concentra
en la franja dels 17 als 20 anys; d’aquesta prop del 50% (49’2%) té 18 anys. Del 20%
restant la majoria (14’6%) té entre 21 i 23 anys.
3.2 Sexe
L’estudiantat que ha contestat és majoritàriament femení: el 63,3% són dones i el
36,7% homes.
Pel que fa a la representació pels centres, s’observen diferències evidents. Tal com
queda reflectit en la Taula 2, excepte a l’INEFC, on només el 19,6% de les respostes
corresponen a noies, en la resta de centres el seu percentatge és igual o superior al
50%. Destaca la FEPTS que concentra l’índex més alt de respostes de noies amb un
85,5%.
Centre Dona Home
EPS 22,9% 77,1%
ETSEA 49,4% 50,6%
FDET 56,4% 43,6%
FEPTS 85,5% 14,5%
FIF 59,2% 40,8%
FLL 59,4% 40,6%
FM 78,1% 21,9%
INEFC 19,6% 80,4% Taula 2. Relació sexe per centres
11
Quan s’examinen les dades per graus, s’observa que les carreres en què han contestat
més nois, prop del 70% o superior, són, de menor a major: Administració i direcció
d’empreses (60,7%), Geografia (71,4%), CAFE/Fisioteràpia (72,4%), Enginyeria Forestal
(72,7%), Enginyeria Agrària i Alimentària (73,8%), Història (76,5%),CAFE (80%),
Enginyeria Informàtica (86,7%) i Enginyeria Electrònica (100%).
Aquells graus on s’han obtingut més respostes per part de noies se situen també per
sobre del 70% i són: Primària/CAFE (72,7%), Educació Primària (73,7%), Turisme (75%),
Història de l’Art (75%), Medicina (75%), Veterinària (77,3%), Dret/ADE (77,8%), Treball
Social (82%), Psicologia (83%), Filologia Hispànica (85%), Educació Social (85,7%),
Infermeria (87,5%), Educació Infantil (91,2%), Infermeria/Fisioteràpia (91,7%), Ciències
Biomèdiques (92,3%),Educació Primària/Bilingüe (96,7%).
Se situen prop del 70% de percentatge femení Biotecnologia (65,1%), Comunicació i
Periodisme (67,2%), Dret (66,7%) i Nutrició i Dietètica (69,4%).
3.3 Nivell socioeconòmic2
Pel que fa a la percepció que es té sobre on s’està situat des del punt de vista
socioeconòmic, com s’observa en el gràfic següent, el 35,6% dels estudiants se situa en
la classe mitjana. La segueixen percentualment la mitjana-baixa (26,5%) i baixa (el
23,9%). Del 14% restant que manifesta pertànyer a les classes amb més recursos, el
10,5% s’identifica amb la mitjana-alta i el 3,5% a l’alta.
En nombres absoluts, els estudiants que trien l’opció “classe mitjana” són 407; 273 la
classe baixa; i 303 se situen en la mitjana-baixa. En els dos nivells més elevats de
l’escala estan 160 estudiants dels quals només 40 manifesten ser de la “classe alta”.
2Per definir la franja en la que s’ha situat els estudiants s’ha emprat el barem utilitzat per l’IDESCAT,
configurant els següents estrats: baix (fins a 14.000€/any), baix-mitjà (de 14.001 a 25.000€/any), mitjà
(de 25.001€ a 35.000€/any), mitjà-alt (de 35.001 a 45.000€/any) i alt (més de 45.000€/any).
12
Gràfic 1. Percepció sobre el nivell socieconòmic
Tot i que aquesta és una dada de percepció, i ja s’esperava una concentració en les
respostes en la franja mitjana, és rellevant que la meitat se situï per sota. S’ha
correlacionat aquesta dada per centres per observar si existeix alguna relació entre
nivell socioeconòmic reconegut i tipus d’estudis en les dos puntes més extremes –
classe baixa i classe alta.
Pel que fa a la classe baixa, dels 41 graus analitzats en només 3 es recull percentatge 0
en aquesta casella: Arquitectura Tècnica, Enginyeria Mecànica i Filologia Hispànica3. La
lectura global mostra que aquesta classe no està concentrada en estudis concrets, sinó
que és transversal als diferents graus, en diferent mesura, ja que n’hi ha 24 que tenen
més d’un 20% de respostes situades en aquesta classe social. Destaquem alguns casos
a tall de mostra: Administració i Direcció d’empreses (23,8%), Educació Social (28,6%),
Enginyeria Agrària(28,6%), Educació Infantil (29,4%), Treball Social (29,5%), CAFE
(33,3%), Educació Primària/Alternança (33,3%), Fisioteràpia (36,7%) i Biotecnologia
(43%).
Pel que fa a la classe alta, dels 41 graus analitzats, només en 17 hi ha estudiants que
han anotat pertànyer-hi. En aquests, els percentatges oscil·len entre el 2% de CAFE i el
13,3% d’Enginyeria Informàtica. A diferència de l’anterior, en aquesta classe social sí
que es pot comprovar un decantament cap a carreres d’alt capital i estatus social.
Entre el 5% i 9% se situen: Història (5,9%), Turisme (6,5%), Enginyeria Agrària i
3En aquest cas, el baix percentatge de respostes obtingudes fa que no sigui representatiu del grup.
23,9%
26,5% 35,6%
10,5%
3,5% Nivell socioeconòmic, n=1.143 Classe baixa Classe baixa-mitjanaClasse mitjana Classe mitjana-alta
13
Alimentària (7,1%). Entre el 9% i el 15%, hi ha: Primària-CAFE (9,1%), Administració i
Direcció d’empreses (9,5%), Dret/ADE (11,1%), Medicina (12,5%) i, com s’ha dit,
Enginyeria informàtica que té el percentatge més alt de respostes en aquesta franja
(13,3%).
3.4 Via d’accés als estudis universitaris
El 76% dels estudiants que han respost han accedit als estudis universitaris via PAU
després del Batxillerat. El 20,6% hi ha arribat després de cursar cicles formatius (taula
3). La resta de casos, inferiors al 1% són l’accés de més de 25 anys (n=15) i l’accés a
estrangers(n=15), acreditació d’experiència professional (n=1), els titulats universitaris
que fan una segona o tercera carrera (n=8); no s’han tingut en compte en l’anàlisi, per
la seva baixa significació.
Pel que fa als que han respost que provenen de cicles de Grau Superior, les dades
mostren que el 20% es reparteix de manera irregular en els diferents estudis i centres.
Tot i així, com es pot observar a la Taula 1.4, tres centres concentren índex superiors al
25% de l’estudiantat: la FEPTS (28,3%), l’EPS (31,3%) i l’INEFC amb un (60,8%).
Pel que fa als que han respost que provenen de cicles de Grau Superior, les dades
mostren que el 20% es reparteix de manera irregular en els diferents estudis i centres.
Tot i així, com es pot observar a la Taula 3, tres centres concentren índex superiors al
25% de l’estudiantat: la FEPTS (28,3%), l’EPS (31,3%) i l’INEFC amb un (60,8%).
Centre Batxillerat (93,1%) Cicles de Grau Superior (20,6%)
EPS 64,6% 31,3%
ETSEA 89,1% 9,0%
FDET 76,2% 18,1%
FEPTS 69,7% 28,3%
FIF 75,7% 20,4%
FLL 88,1% 5,0%
FM 83,2% 14,8%
INEFC 37,3% 60,8% Taula 3. Relació batxillerat/cicles per centres
S’ha analitzat per graus la distribució d’aquest 20,6% d’estudiants provinents de cicles.
De les dades destaquen les següents: dels 41 graus analitzats, en 9 no hi ha cap
resposta procedent de cicles. Pel que fa a la resta, els percentatges varien des del 7,4%
(Dret) fins a Administració i Empreses (28,6%). Més significatiu és que hi ha graus en
14
què ha contestat més alumnat provinent de cicles que de Batxillerat: Educació Social,
amb un 57,5% i CAFE, amb un 60,8% són els més destacats. Alhora, n’hi ha que ratllen
el 50% com ara Treball Social (46%), la doble titulació de Educació Primària/Alternança
(40%) i Fisioteràpia (33,3%).
3.5 Domicili al llarg del curs
Les dades mostren que el 45% viuen en la llar familiar: casa seua o amb els pares. El
detall per centres recollit en la taula 4 mostra que aquesta és l’opció majoritària en
tots els casos, excepte a l’INEFC, la FM i la FIF.
Pel que fa a la resta de situacions el 38% comparteix un pis d’estudiants, l’opció
majoritària a la FM i la FIF; el 10% està allotjat a la residència de la UdL, sent els que
més l’ocupen percentualment els estudiants de la FM; el 3,2% resideix a casa d’un
familiar o amic i el 2% restant ha optat per altres opcions.
Centre
Casa pròpia/ Pares (45%)
Pis Estudiants compartit
(38%)
Residència UdL
(10%)
Residència Externa
UdL (2,7%)
Casa familiar
amic (3,2%)
Lloguer sol
(0,9%)
Prog. Viure
conviure (0,2%)
EPS 64,6% 27,1% 3,0% 0,0% 2,1% 0,0% 0,0%
ETSEA 37,8% 32.7% 19,9% 2,6% 5,8% 1,3% 0,0%
FDET 64,8% 23,8% 4,0% 3,0% 11,0% 3,0% 0,0%
FEPTS 48,3% 43,8% 4,1% 3,0% 1,4% 1,0% 0,3%
FIF 33,7% 40,6% 13,9% 5,9% 4,0% 1,0% 1,0%
FLL 52,5% 43,6% 1,0% 1,0% 2,0% 0,0% 0,0%
FM 23,2% 40,6% 26,5% 7,1% 1,9% 0,6% 0,0%
INEFC 11,0% 78,0% 5,9% 3,9% 0,0% 0,0% 0,0% Taula 4. Relació domicili curs per centres
4 ANÀLISI I DISCUSSIÓ DE LES DADES
4.1 ACCÉS A LA TECNOLOGIA: OBJECTIU 1
4.1.1 Eines tecnològiques utilitzades
Com pot observar-se en la Taula 5, les eines que més utilitzen els estudiants són, per
aquest ordre, el mòbil, el portàtil i el pc de sobretaula. Gairebé tot l’estudiantat
disposa de mòbil amb connexió a Internet (99,6%). El portàtil té un ús majoritari
seguit, a una certa distància, del pc de sobretaula. Tanmateix, quan s’observen els usos
de les tres eines, el mòbil és la més utilitzada per connectar-se (70%). Es detecta que
sumats els tres valors més alts de freqüència “sempre”, “gairebé sempre” i “amb
15
freqüència” els estudiants que utilitzen de manera habitual el servei de préstec de
portàtils no arriba al quinze per cent (13,8%).
Dispositiu En té No en
té L’usa
sempre Gairebé sempre
Amb freqüència
De vegades
Mai
Pc sobretaula (n= 1.141)
77,0% 23,0% 13,0% 8,8% 11,8% 15,9% 7,3%
Pc préstec UdL (n= 1.134)
- - 1,3% 2,6% 9,9% 29,0% 15,8%
Pc portàtil (n= 1.138)
97,1% 2,9% 57,0% 19,0% 12,4% 4,8% 1,2%
Smartphone (n= 1.140)
99,6% 0,4% 70,0% 13,5% 12,5% 3’1% -
Tauleta (n= 1.041)
55,8% 44,2% 6,5% 6,1% 6,9% 15,6% 7,2%
Videoconsola (n= 1.142)
56,6% 43,4% 2,5% 1,1% 2,9% 12,3% 22,5%
Taula 5. Relació de dispositius i freqüència d'ús
La Taula 6 recull, per centres, l’ús que diuen que fan els informants del servei de
préstec de pc en els nivells de l’escala més alts- “sempre”, “gairebé sempre” i “amb
freqüència”-. S’observa que, en general, l’ús del servei és repartit en els diferents
centres, encara que on es documenta més demanda és a la FEPTS amb un 19,0% i on
menys a la FIF amb un 7,9%.
Centre Pc préstec UdL (n= 1.134)
EPS 17,2%
ETSEA 11,7%
FDET 12,9%
FEPTS 19,0%
FIF 7,9 %
FLL 18,1%
FM 7,8%
INEFC 7,9% Taula 6. Relació ús pc préstec UdL
4.1.2 Possibilitats de connexió en el domicili al llarg del curs
Les respostes mostren que més del 99% tenen connexió a Internet en el seu lloc de
residència habitual. Només un 0,7% (n=8) manifesta no tenir-ne. Mirades les respostes
per centres, s’observa que aquests estudiants es reparteixen entre la FEPTS (n=3), la
FDET, l’ETSEA (n=2 cadascuna) i la FM (n=1).
Les respostes sobre la quantitat de temps de connexió mostren una població
universitària connectada al llarg de la jornada diària, dins i fora de la universitat. Així, el
81,4% manifesta estar connectat més de 2 hores al dia. D’aquests, un 30,2% està
16
sempre connectat, el 26,2% més de 3 hores al dia i el 25% restant afirma estar-hi entre
2 i 3 hores al dia.
El desglossament de les dades per respostes per centres, recollit a la taula 7, mostra
que on es recull un major percentatge d’estudiants sempre connectats és a la FLL
(41,6%). En aquesta franja, els que menys manifesten estar-ho són els estudiant
d’INEFC (11,8%).
Centre Entre 2 i 3 h dia (25,0%) Més de 3 h dia
(26,2%) Sempre connectat (30,2%)
EPS 25,0% 27,1% 16,7%
ETSEA 22,4% 21,8% 33,3%
FDET 27,8% 26,9% 26,4%
FEPTS 23,4% 25,9% 32,4%
FIF 22,3% 32,0% 28,2%
FLL 17,8% 26,7% 41,6%
FM 30,1% 28,8% 32,0%
INEFC 29,4% 21,6% 11,8% Taula 7. Temps de connexió al dia per centres
Els estudiants de la FIF són el que proporcionalment més estan connectats en un
temps superior a les 3 hores diàries. Els segueixen els estudiants de la FM, dels quals el
30,1% es connecten entre 2 i 3 hores diàriament.
4.1.3 Accés a la wifi de la UdL
Pel que fa a la connexió de servei obert de la UdL en els dos dispositius més utilitzats
(mòbil i portàtil) el percentatge d’ús se situa al voltant del 65%, com es documenta en
la taula 8.
Dispositiu Configurat per a ús wifi UdL No configurat per a ús wifi UdL
Pc portàtil 64,4% 35,6%
Smartphone 65,1% 34,9% Taula 8. Ús wifi UdL
Desglossades les dades per centres (Taula 9), s’observa que en tots ells més de la
meitat de l’estudiantat consultat utilitza la connexió wifi. Tot i així, destaquen la FIF i la
FM pel seu alt grau de connexió i en el sentit contrari, la FEPTS que concentra el menor
percentatge d’estudiants que configuren la wifi UdL en els seus dispositius.
Centre Configurat portàtil No configurat
Portàtil Configurat
mòbil No configurat
mòbil
EPS 58,3% 41,7% 70,8% 29,2%
17
ETSEA 60,9% 39,1% 67,1% 32,9%
FDET 58,4% 41,6% 68,3% 31,7%
FEPTS 57,6% 42,4% 56,6% 43,4%
FIF 88,3% 11,7% 68,9% 31,1%
FLL 54,5% 45,5% 65,3% 34,7%
FM 72,9% 27,1% 70,3% 29,7%
INEFC 86,3% 13,7% 60,8% 39,2%
Taula 9. Relació configuració wifi UdL per centres
Analitzats els resultats en relació amb la classe social, s’observa en els dos casos que el
85% dels estudiants que l’han configurat pertanyen a les classes socials mitjana,
mitjana-baixa i baixa. El percentatge de l’estudiantat de classe alta que manifesta
tenir-la no arriba al 4% 4 . Això podria ser indicatiu de què, en aquest tipus
d’estudiantat, l’estalvi que suposa poder connectar-se a una xarxa wifi no és rellevant i
que prioritza seguir connectat a les dades mòbils de pagament per la seva rapidesa de
resposta.
4.1.4 Configuració del servei de wifi
El 64,4% manifesta que la té configurada al portàtil. D’aquests, el 35,7% l’ha
configurat amb ajuda d’un tercer: el 22,4% ha estat guiat pel personal d’informació de
la UdL i el 13,3% per un company o amic. El 28,5% ho ha fet de manera autònoma;
d’aquests un 5,7% ha buscat un tutorial a Internet per fer-ho.
Pel que fa a la configuració de wifi al mòbil, els resultats són semblants als anteriors, ja
que el 65,1%dels estudiants la té configurada. Tanmateix, sí que hi ha una diferència
important en les respostes sobre com l’han configurat. Els resultats mostren un grau
superior de col·laboració grupal i de resolució autònoma. Aquest aspecte s’explica
probablement pel fet de la tinença majoritària de mòbil i l’ús massiu que en fan per a
tot, cosa que fa que en coneguin més el funcionament. Així, només un 6,3% diu que ha
demanat ajuda al servei d’informació de la UdL i al 27,1% els ha ajudat un company.
El 31,7% ho ha fet sol, d’aquests el 21% ha buscat un tutorial virtual.
4Cal tenir en compte que els estudiants autoidentificats com a classe alta són només 40.
18
Analitzada la correspondència per centres del percentatge al qual l’ha guiat els serveis
d’informació universitari (Taula 10), s’observa que els estudiants que més han
demanat assessorament tècnic per configurar-se el portàtil són de l’ETSEA, la FIF i la
FEPTS.
Centre
Suport servei informació UdL per a wifi
Portàtil (22,4%) (n= 256)
Mòbil (6,3%) (n= 72)
EPS 8,3% 6,3%
ETSEA 31,4% 8,4%
FDET 21,7% 11,5%
FEPTS 26,9% 4,5%
FIF 27,2% 9,7%
FLL 11,9% 3,0%
FM 22,6% 2,6%
INEFC 2,0% 0,0% Taula 10. Demanda suport UdL per configuració wifi per centres
4.1.5 4.5. Raons per no haver configurat el servei de wifi de la UdL
Les raons que exposa el 35,6% que no té configurada la wifi al portàtil són diverses.
Com en el cas anterior, la raó esgrimida per la majoria (8,6%) és l’excessiva
complicació per fer-ho. El 6,9% manifesta que no porta les eines que tenen de
connexió (pc/tauleta) a la UdL, mentre que 1,8% diu que costa massa temps configurar
la xarxa.
4.1.6 4.6. Freqüència d’ús diari d’Internet
Segons les respostes, el temps de connexió dels estudiants mentre estan a la UdL és
menor del que passen connectats al domicili particular que, segons manifesten en les
respostes, són el 81,4% que hi estan més de 2 hores al dia. A la UdL només un 51,2%
diu que hi està més de 2 hores; d’aquests un 23,1% n’està sempre. Per contra, un
21,7% diu no connectar-s’hi mai i un 27% hi està entre una hora i dos hores.
Centre Sempre (23,1%)
Més de 3h (12,9%)
Entre 2 i 3 h (15,2%)
Entre 1 i 2 h (13,3%)
Menys 1 h (13,7 %)
Mai (21,7%)
EPS 14,9% 6,4% 12,8% 17,0 % 21,3% 27,7%
ETSEA 24,0% 11,7% 15,6 % 11,7 % 16,9 % 20,1 %
FDET 21,9% 10,3 % 17,0 % 16,5 % 10,3 % 24,1 %
FEPTS 27,4% 10,8 % 9,0 % 10,1% 13,9% 28,5 %
FIF 20,4% 12,6 % 28,2% 17,5 % 10,7% 10,7 %
FLL 17,0% 16,0% 17,0% 12,0 % 12,0 % 26,0 %
FM 25,3% 22,7% 17,5 % 11,0% 9,1 % 14,3%
INEFC 19,6% 3,9 % 7,8 % 19,6% 37,3 % 11,8 % Taula 11. Relació temps de connexió-activitat acadèmica per centres
19
Pel que fa a la distribució de les respostes per centres, si sumem els tres valors de
freqüència d’ús més alt “sempre”, “més de 3 hores”, “entre 2 i 3 hores”, destaquen la
FIF i la FM que superen àmpliament el cinquanta per cent d’ús (62,2% i 65,5%
respectivament). A la ratlla del cinquanta per cent, se situen ETSEA, FLL i FDET (51,3%,
50% i % 49,2% respectivament). La resta no superen el trenta per cent.
4.1.7 Finalitats de la connexió mitjana hores i dia
Tal i com es mostra en la taula 12, la finalitat majoritària és la comunicativa, a través
de missatgeria instantània, com Whatsapp sobretot, mentre que l’ús de Twitter i
Facebook és poc habitual.
Motiu Més de 3 h Entre 2 i 3 Menys 2 h Menys 1 h Mai
Activitat acadèmica 16,9% 27,2% 39,7% 14,7% 1,5%
Oci, lleure 21,8% 20,9% 29,6% 22,7% 5,0%
Informar-se actualitat 3,6% 7,6% 28,5% 49,8% 10,5%
Xarxes socials 15,6% 17,3% 26,7% 35,3% 5,1%
Comunicació(correu, Whatsapp) 44,3% 17,5% 21,4% 15,5% 1,3% Taula 12. Relació temps de connexió finalitat
Destaca que es dedica més temps a la connexió per a activitats de lleure i
comunicatives (44,3% més de 3 hores al dia) que per a feines universitàries (16,9%).
En aquest sentit, gairebé el 55,9% utilitza Internet menys de dos hores al dia lectius
per fer les tasques acadèmiques. Igualment remarcable és que al voltant del 60% els
estudiants (60,3%) dediquen menys d’una hora o cap a consultar diaris digitals o
buscar informació sobre els temes d’actualitat.
Analitzats els resultats per graus, s’observa que els estudiants que han manifestat que
treballen fent tasques acadèmiques connectats més de tres hores al dia es
reparteixen de manera desigual en 35 de les 41 titulacions. Destaquen percentatges de
resposta per damunt del 30% en els graus de Veterinària, Psicologia, Medicina,
Educació Infantil/Primària i Ciències Biomèdiques. Entre els que hi dediquen entre dos
i tres hores, els percentatges majoritaris, igual o superiors al 50,0%, es concentren a
Infermeria (50%) i a Educació Primària/Alternança (53,3%). Entre els que manifesten
que hi dediquen entre una i dos hores, cal destacar diferències percentuals importants.
Per sobre del 50%, destaquen Història (58,8%) Nutrició (52’8%), Enginyeria Mecànica
(70%), Enginyeria Informàtica (75%), Café/Fisioteràpia (62,1%), CAFE (59,2%).
20
4.1.8 Dispositius utilitzats en funció del motiu de connexió
Els resultats confirmen el poc ús de l’ordinador de sobretaula. No només és l’eina que
menys tenen, sinó que també sembla que l’ús dels pc a les biblioteques i sales de
treball amb ordinadors és escàs. Si s’observen els percentatges resumits en la Taula 13
es comprova que en cap cas l’ús arriba al 5%.
Motiu mòbil mòbil+portàtil Pc portàtil Pc sobretaula
Enviar correus des de Sakai (n= 1.087) 7,0% 19,0% 55,4% 4,2%
Enviar correus des d’adreça personal (n= 1.136) 10,0% 27,6% 42,0% 4,0%
Consultar Campus Virtual (n=1.139) 7,5% 32,1% 35,2% 2,5%
Consultar diccionaris i traductors (n=1.135) 19,1% 31,5% 29,4% 2,6%
Buscar informació per tasques acadèmiques (n= 1.142) 4,1% 23,8% 47,0% 3,4%
Buscar informació temes lúdics/oci (n= 1.137) 19,5% 34,1% 24,0% 1,8%
Buscar informació relacionada amb UdL (n= 1.134) 6,1% 20,6% 50,8% 4,6%
Xarxes socials (n= 1.131) 37,4% 33,5% 8,7% 0,0%
Consultar informacióactualitat (n= 1.123) 22,0% 29,8% 25,7% 2%
Taula 13. Relació entre dispositius i motius d'ús
Tot i que no són dades contundents, sembla que la tendència va en la línia que usar un
dispositiu o un altre està en relació amb la tipologia de la tasca que s’ha de dur a
terme. Així, quan es tracta d’usos acadèmics que demanen buscar informació i
guardar-la s’utilitza l’ordinador portàtil per sobre del mòbil. A tall d’exemple,
s’observa que un 50,8% i un 47,0% utilitzen el portàtil per buscar informació per a
necessitats universitàries i només diuen emprar el mòbil per a les mateixes tasques el
6,1% i el 4,1% respectivament. Tanmateix, els percentatges augmenten quan s’ofereix
la doble opció mòbil/portàtil que assenyala un ús combinat de les dos eines, cas en el
que el 20,6% dels estudiants diu que els usa indistintament per buscar informació
relacionada amb la UdL i el 23,8% per a tasques acadèmiques.
D’altra banda, quan els usos són consultes ràpides, de lleure o per comunicar-se l’ús
del mòbil augmenta. Això queda exemplificat en el 19,1% que diu usar el mòbil per
consultes al diccionari; buscar informació de temes lúdics (19,5%); o consultar
informació a Internet (22%). En general, s’observa que els dos dispositius més utilitzats
continuen sent el mòbil i el portàtil. Excepte per a utilitzar les xarxes -cas en què el
mòbil és l’eina majoritària (37,4%)- els estudiants utilitzen de manera indistinta els dos
per a les necessitats de connexió que tenen.
21
SINTESI DE RESULTATS: OBJECTIU 1 Eines tecnològiques El 99,6% de l’estudiantat té mòbil amb connexió a Internet. El 97,1% disposa també de pc portàtil connectat a Internet. Entre un 10 i un 15% dels estudiants utilitzen el servei de préstec universitari de portàtils. La Facultat on més s’utilitza aquest servei és la FEPTS (19%) i on menys a la FIF (7,9%), Connexió a Internet
- Pràcticament el 100% dels estudiants té al llarg del curs possibilitats de connexió a Internet en el seu lloc de residència. Wifi de la UdL
- La wifi oberta de la UdL és utilitzada per un 65% de l’estudiantat, configurada al portàtil i/o mòbil.
- En el cas del portàtil, prop del 70% dels enquestats ha configurat el wifi de manera autònoma i només un 22,4% l’ha configurat amb l’assessorament del servei de suport universitari. Pel que fa al mòbil, el grau d’autonomia augmenta i només han necessitat l’ajuda del servei el 6’3% dels estudiants.
- L’estudiantat que no ha configurat la wifi ho justifica dient que és complicat (8,6%), no té temps (1,8%) o no sap com fer-ho (1,3%). Freqüència d’ús
- Del 81,4% que diu estar connectat a la xarxa més de 2 hores al dia, el 25% està en la franja de les 2 i 3 hores; el 26,2% es connecta més de 3 hores al dia i el 30,2% reconeix que està sempre connectat. Per centres, el major percentatge d’estudiants connectats “sempre” es recull a la FLL i el major percentatge d’estudiants connectats tres hores, a la FIF.
- Les raons per les quals l’estudiantat es connecta són sobretot per activitats d’oci i per comunicar-se amb altri. El 55,9 % manifesta que dedica a tasques acadèmiques menys de 2 hores al dia, de mitjana.
a) Els estudis en el que es recull un percentatge major (pel damunt del 30%) de estudiants connectats en la franja alta (més de tres hores al dia) són els graus de Veterinària, Psicologia, Medicina, Educació Infantil/Primària i Ciències Biomèdiques.
b) Els que hi dediquen entre dos i tres hores es concentren a Infermeria (50%) i a Educació Primària/Alternança (53,3%).
c) Entre els que manifesten que hi dediquen entre una i dos hores, cal destacar diferències percentuals importants. Per sobre del 50%, destaquen Història (58,8%) Nutrició (52’8%), Enginyeria Mecànica (70%), Enginyeria Informàtica (75%), Café/Fisioteràpia (62,1%), CAFE (59,2%). Dispositius utilitzats i finalitat
- Es documenta un ús escàs de l’ordinador de sobretaula que no arriba al 5%. - S’evidencia que en les tasques universitàries que demanen cercar, guardar i elaborar la
informació, el portàtil és l’eina més utilitzada. A la vora del portàtil, el mòbil –que és l’aparell utilitzat majoritàriament per a tasques lúdiques i comunicatives- també guanya terreny per a usos acadèmics i l’ús combinat de les dos eines (mòbil/portàtil) obté percentatges més elevats.
22
4.2 NIVELL DE CONEIXEMENT I L’ÚS QUE FAN DE L’ENTORN WEB 2.0 DE LA UDL,
PERCEPCIÓ DE LES EINES I MOTIVACIONS PER USAR-LES: OBJECTIU 2
4.2.1 Seguiment de Facebook i Twitter de la UdL
Un 94,4% de l’estudiantat manifesta que tenir Facebook, mentre que el 5,6%
(n=63)afirma que no.
Pel que fa a Twitter, pot observar-se que les xifres són molt menors, ja que només
disposa d’un perfil en aquesta xarxa social el 41,1% dels estudiants. Quant al
seguiment dels perfils de la UdL a aquestes dos xarxes socials, el 37,8% dels estudiants
que disposen de Facebook segueixen el de la UdL, mentre que el 5,9% dels que
disposen de Twitter ho fan.
Analitzada la distribució del percentatge del desconeixement del Facebook de la UdL
per centres, s’observa a la Taula 5.3 que el centre en el que hi ha més coneixement del
perfil de la UdL en aquesta xarxa social és la FLL (38% d’estudiants que el desconeixen),
seguida de la FM (43,1%). On més es desconeix és a l’INEFC (56,9%) i la FEPTS (50,7%).
Pel que a Twitter, tots els centres, excepte l’INEFC, que és on es registra un nivell de
desconeixement més alt també en aquest cas (36,0%), es mouen entre el 22,5% de la
FEDT, on més es coneix, al 29,9% de la FM.
Taula 14. Desconeixement existència Facebook i Twitter UdL per centres
També s’ha preguntat als estudiants que sí segueixen Facebook i Twitter de la UdL, les
raons per les quals ho fan. Les respostes indiquen que, del 37,8% que segueixen el
Facebook institucional, el 24,1% ho fa per seguir l’actualitat universitària i el 12,6%
perquè considera que proporciona informació útil. Desglossades les dades per centres,
Centre No sap existència
Facebook institucional(83,2%) Twitter Institucional(26,0%)
EPS 44,7% 29,8%
ETSEA 46,2% 23,7%
FDET 49,1% 22,5%
FEPTS 50,7% 25,4%
FIF 45,9% 25,7%
FLL 38% 27,3%
FM 43,1% 29,9%
INEFC 56,9% 36,0%
23
destaca en la primera opció la FM (32,5%) i en la segona, la FIF (17,3%). Pel que fa a
Twitter, només un 5,9% dels que en tenen segueixen el de la UdL.
A més de les pàgines institucionals, molts dels centres disposen de pàgines pròpies a
Facebook i Twitter. Com s’observa a la taula 15, la majoria dels centres disposen de
perfil a Facebook i és una minoria la que en té a Twitter. Pel que fa a aquesta primera
xarxa tres centres presenten un nivell de seguiment superior al 60%: INEFC (76,5%), la
FM (65,4%) i la FIF (65%). La facultat on menys seguiment es registra és la FEPTS
(33,2%). Pel que fa al Twitter el seu seguiment no arriba en cap centre dels quatre que
en tenen al 5%.
Centre
Segueixen
Facebook centre(43,9%) Twitter centre(4,8%)
EPS 37,5% 4,3%
ETSEA 39,1% no en té
FDET 28,4% 5,0%
FEPTS 33,2% 3,2%
FIF 65,0% no en té
FLL 46,0% no en té
FM 65,4% no en té
INEFC 76,5% 2,0% Taula 15. Seguiment de Facebook i Twitter propi del centre
Analitzades les respostes que manifesten les causes del no seguiment, s’observa que hi
ha explicacions causals de caràcter general. El 42,2% dels que no el segueixen diuen
que ignoren l’existència d’aquests perfils del centre. Igualment, les raons de seguir-lo
és estar al dia i trobar informació útil.
Raons per seguir el perfil de Facebook del centre on s’estudia Percentatge (n= 1.124)
Per estar al dia del que passa a la UdL 27,2%
Perquè proporciona informació útil 14,9%
Per trobar altres persones 1,3%
Perquè pertanyo al centre 0,2%
Raons per no seguir el perfil de Facebook del centre on s’estudia Percentatge (n= 1.121)
Perquè no se què existeix 42,0%
No m’aporta informació útil 2,8%
No vull seguir el centre al Facebook 3,3%
No està actualitzat 1,4% Taula 16. Raons per seguir o no el Facebook del centre
No s’han analitzat els resultats referents als perfils de Twitter donada la seva poca
representativitat.
24
4.2.2 Seguiment de Facebook i Twitter dels serveis directament relacionats amb
l’estudiantat
A més dels perfils de la UdL i dels centres on estudien, interessa detectar fins a quin
grau estan comunicats els estudiants de la UdL amb les diferents eines específicament
pensades per a ells que la universitat té desplegades. En aquest apartat es recullen les
dades de les tres que més directament s’adrecen a l’alumnat: el Consell de
l’Estudiantat, el Servei d’Informació i Atenció Universitàries (SIAU) i la web Alumnes.
Consell de l’Estudiantat
Resulta interessant documentar el coneixement que els estudiants tenen dels
organismes de representació estudiantil. En primer lloc, en aquesta secció es planteja
si se sap què és el Consell d’Estudiantat. Només el 6% respon que no sap què és. Dels
que sí que ho saben, el 33,5% el segueix al Facebook, com es pot observar a la taula
17.
Centre
Segueixen
Facebook(33,5%) Twitter(2,9%)
EPS 34,0% 2,2%
ETSEA 35,3% 3,8%
FDET 17,3% 2,7%
FEPTS 25,9% 1,8%
FIF 48,0% 3,0%
FLL 45,0% 4,0%
FM 64,1% 5,2%
INEFC 5,9% 0,0% Taula 17. Seguiment Facebook i Twitter del Consell de l'Estudiantat per centres
El detall per centres indica que d’aquests el percentatge majoritari de seguiment es
concentra a la FM (64,1%), seguida per la FIF (48,0%). Els percentatges de seguiment
del Twitter són molt menors i van des del 5,2% de la FM a l’1,8% de la FEPTS.
Pel que fa a les raons per seguir-lo, el principal motiu és per estar al dia del que passa a
la UdL (18,2%) i perquè proporciona informació útil (14,8%). La resta de raons està,
com pot veure’s a la taula 18, molt lluny proporcionalment d’aquesta quantitat de
resposta i són poc significatives.
25
Raons per seguir el Consell Estudiantat al Facebook Percentatge (n= 1.119)
Per estar al dia del que passa a la UdL 18,2%
Perquè proporciona informació útil 14,8%
Per trobar altres persones 0,2%
Per suggeriment d’altri 0,3%
En sóc membre 0,1%
Raons per no seguir Consell Estudiantat al Facebook Percentatge (n= 1.112)
Perquè no se què existeix 46%
No m’aporta informació útil 2,4%
No vull seguir el Consell a Facebook 4,9%
No està actualitzat 0,6% Taula 18. Raons per seguir o no el Consell de l'Estudiantat a Facebook
Servei d’Informació i Atenció Universitàries (SIAU).
Per les seves característiques es pot partir de la hipòtesi que el SIAU podria ser seguit
de manera majoritària per l’estudiantat. Les respostes constaten que no és així, donat
que només el 2% dels estudiants diuen seguir-lo al seu Twitter, l’única xarxa social de
què disposa el SIAU. S’ha de tenir en compte que disposar només de Twitter és un
handicap a causa de la poca penetració d’aquesta xarxa entre els estudiants de la UdL.
Preguntats per les raons del perquè no el segueixen, els percentatges es distribueixen
entre els que manifesten que no saben que el SIAU té Twitter (3,3%) i els que diuen
que no volen tenir la UdL afegida (5,6%). Dels que sí que el tenen afegit, la raó més
esmentada és que volen estar al dia (1,3%).
Web Alumnes
Aquesta tendència s’inverteix en el cas de la web específica de l’alumnat que és
seguida i coneguda per un 73,0% del total d’informants. Per centres, el percentatge
més alt de seguiment està entre l’estudiantat d’ETSEA i el de no seguiment entre els
d’INEFC, com recull la Taula 19.
Centre Coneixen Web alumnes.udl.cat
EPS 89,4%
ETSEA 82,7%
FDET 72,6%
FEPTS 78,9%
FIF 76,2%
FLL 77%
FM 68,2%
INEFC 9,8% Taula 19. Coneixement de la Web Alumnes per centres
26
4.2.3 Seguiment de Facebook i Twitter dels altres serveis UdL
S’ha preguntat també pel grau de seguiment dels perfils en xarxes socials de diferents
serveis de la UdL. A continuació analitzarem la situació respecte a Facebook del Servei
de Biblioteca i Documentació (SBD), el Servei d’Esports (SE), el Centre de Formació
Contínua (CFC) i l’Institut de Llengües (IL).
Servei de Biblioteques i Documentació (SBD) de la UdL
Pel que fa al grau de seguiment del SBD, s’observa que només un 5,7% dels estudiants
diuen seguir-lo al Facebook, encara que analitzat en profunditat s’arriba al 11,8% del
cas de la FM, com recull la Taula 20.
Centre Segueix Facebook SBD
EPS 6,4%
ETSEA 3,8%
FDE 6,4%
FEPTS 4,9%
FI 3,0%
FLL 5,0%
FM 11,8%
INEFC 2,0% Taula 20. Seguiment de Facebook del SBD per centres
S’han preguntat les causes que fan que segueixin el servei. El resum de les respostes es
mostra en la Taula 21 i es comprova que es manté la tendència ja observada en el cas
de les eines oficials de la UdL: majoritàriament l’estudiantat desconeix l’existència
d’aquestes eines d’informació i comunicació.
Raons per seguir Facebook del SBD
Per estar al dia del que passa a la UdL 2,0%
Perquè proporciona informació útil 3,5%
Per trobar altres persones 0,1%
Raons per no seguir Facebook SBD
Perquè no se què existeix 72,9%
No m’aporta informació útil 5,1%
No vull seguir les Biblio a Facebook 9,3%
No està actualitzat 1,0% Taula 21. Raons per seguir o no el Facebook del SBD
Centre de Formació Contínua (CFC)
Pel que fa al CFC igualment queda de manifest el poc seguiment que en fan els
estudiants que arriben a la UdL: només un 2,2% del total de respostes diu que el
segueix. LA distribució per centres va del 3,6% de la FDET al 0,0% de la EPS.
27
S’han identificat les raons per les quals se segueix o no i un 73,8% dels que no el
segueixen (n= 824) diuen que no sabien que existeix. De la resta de raons apuntades
destaca un 11,2% (n=124) que manifesta no voler seguir el CFC.
Institut de Llengües (IL)
Quant a l’Institut de Llengües, segueixen el seu Facebook el 5,5% i el seu Twitter, el
1,2% dels estudiants enquestats. Les xifres de seguiment d’aquesta darrera xarxa social
són molt baixes, com pot veure’s en la Taula 5.13. Les relatives a Facebook van des de
l’11,4% de la FDET fins a l’1,9% de l’ETSEA.
Centre Segueixen Institut de Llengües
Facebook (5,5%) Twitter (1,2%)
EPS 2,1% 0,0%
ETSEA 1,9% 1,3%
FDET 11,4% 2,7%
FEPTS 4,9% 0,0%
FIF 2,0% 1,0%
FLL 7,1% 1,0%
FM 5,2% 2,0%
INEFC 3,9% 0,0% Taula 22. Seguiment de Facebook i Twitter de l'IL per centres
Pel que fa a les raons per seguir-lo destaca que proporciona informació útil, opció que
han marcat 32 persones i també que serveix per estar al dia, opció que marquen 27
persones.
El Servei d’Esports (SE)
També en aquest cas, com ja hem destacat anteriorment, se segueix en un
percentatge molt més alt el Facebook (5,8%) que el Twitter del Servei (1,3%), encara
que, com es pot observar, amb percentatges molt petits.
Pel que fa als centres, el seguiment va des del 5,5% de la FIF al 8,1% de la FLL. L’INEFC
s’escapa a aquesta tendència i segueixen el Servei d’esports un nombre molt més
elevat d’estudiants (29,4%), seguiment justificat per la tipologia dels estudis i l’interès
especial que hi pot haver en aquest Servei.
També en aquest cas, les raons per seguir-lo o no, continuen sent que aporta
informació útil en el primer cas i el no coneixement que el Servei d’Esports té perfil a la
xarxa social en el segon.
28
Per resumir, es recullen totes les dades dels serveis per centres en la taula 23.
SBD SE CFC IL
GLOBAL 5,7% 6,7% 2,2% 5,5%
EPS 6,4% 2,1% 0,0% 2,1%
ETSEA 3,8% 5,8% 1,9% 1,9%
FDET 6,4% 7,7% 11,4% 11,4%
FEPTS 4,9% 3,8% 4,9% 4,9%
FIF 3,0% 5,0% 2,0% 2,0%
FLL 5,0% 8,1% 7,1% 7,1%
FM 11,8% 5,2% 5,2% 5,2%
INEFC 2,0% 29,4% 3,9% 3,9% Taula 23. Seguiment de Facebook per centres del serveis UdL
S’observa que, en el còmput general, els estudiants segueixen poc els serveis de la
UdL. El més seguit és el SE (6,7%), mentre que la resta de serveis presenten tots
percentatges més baixos encara al voltant del 5,5%.
Pel que fa al seguiment de cadascun dels serveis per centres, en el que més se segueix
el Facebook del SBD és la FM (11,8%), seguida per la FDET (6,4%). On menys se segueix
és a l’INEFC, amb només un 2% de seguiment.
El seguiment del SE va des del 5% de la FIF al 8,1% de la FLL. L’INEFC segueixen el
Servei d’esports un nombre molt més elevat d’estudiants (29,4%).
El CFC és seguit per 11,4% dels estudiants de la FDET, la xifra més alta en aquesta cas,
mentre el centre que el segueix menys és l’ETSEA (1,9%).
FDET és també el centre que més segueix l’IL, amb un percentatge de l’11,4%,
lleugerament per davant de FLL (7,1%). El centre que menys el segueix és l’ETSEA
(1,9%), a poca distància de la FIF (2%).
4.2.4 Formació en les eines del Campus Virtual a la UdL
En primer lloc s’ha preguntat als estudiants si havien rebut aquest tipus de formació. El
68,1% afirma sí que n’ha rebut. Així, doncs, el 31,9% no n’ha rebut.
Centre Formació en eines Campus virtual(68,1%)
EPS 46,8%
ETSEA 76,9%
FDE 75,6%
FEPTS 57,2%
FI 82,5%
FLL 70,0%
FM 85,8%
INEFC 13,7%
29
Taula 24. Formació específica en les eines del Campus Virtual per centres
S’ha preguntat als estudiants que han seguit la formació del Campus Virtual de quina
manera es van assabentar que es duia a terme. Un percentatge elevat dels estudiants
(46,4%) afirma que va rebre formació en les jornades d’acollida a l’inici de curs en els
centres. En aquest grup destaquen els percentatges de la FM, on l’estudiantat que ha
seguit aquestes sessions arriba al 75,5%. La FIF i ETSEA es situen lleugerament per
sobre del 50% mentre que la resta de centres se situen per sota.
S’observa que un 15% afirma que ha rebut formació per part del professorat durant el
desenvolupament de les assignatures. Hi ha altres opcions assenyalades com per
exemple “m’ho ha explicat un company” i “ho he après jo sol” que se situen prop del
3%.
4.2.5 Eines del Campus Virtual5 de suport a l’assignatura. Usos, freqüències i
motivacions
El Campus Virtual, tal com està dissenyat per mitjà de l’entorn Sakai, inclou per a la
gestió de cada assignatura 17 eines d’usos diferents. S’ha preguntat als estudiants,
amb una opció de resposta escalar, si l’usaven, amb quina freqüència ho feien i per
què, a partir d’una sèrie de respostes d’opció múltiple.
Posteriorment, a efectes de lectura dels resultats, s’han agrupat les eines en tres
tipologies: de continguts i avaluació docent (guia docent; recursos; biblioteca;
activitats; tests i qüestionaris; lliçons); de relació i comunicació (missatges, debat, espai
compartit, xat, videoconferència, wiki) i d’informació (qualificacions, anuncis, orla,
agenda). Aquesta pregunta ha rebut 1.312 respostes que s’han convertit
posteriorment a percentatges sobre índex de resposta, no sobre índex d’informants.
En general es constata un ús baix en cada una de les eines. Hi ha dades significatives,
com ara el percentatge d’estudiants que “mai” o “rarament” consulta la Guia Docent,
que sumats arriben al 15,8%, com s’observa a la Taula 25. També resulta rellevant que
5S’ha de tenir en compte que, en el cas específic de les eines del Campus Virtual, els estudiants de
l’INEFC no s’han computat, degut a que empren un entorn diferent, amb altres utilitats.
30
només el 53,9% d’estudiants afirma que sempre consulta l’apartat Recursos, un
indicador aquest a tenir en compte.
Mai Rarament De vegades Amb freqüència Gairebé sempre Sempre
Guia docent 6,2% 9,6% 16,3% 20,5% 24,6% 22,7%
Recursos 2,6% 1,2% 3,4% 12,3% 21,4% 53,9%
Biblioteca 28,4% 18,4% 19,1% 15,7% 9,1% 4,5%
Activitats 7,3% 6,5% 15,2% 25,6% 23,2% 17,1%
Tests/Qüestionaris 21,7% 11,2% 17,0% 20,1% 14,6% 10,1%
Lliçons 63,3% 7,3% 7,9% 6,8% 4,6% 4,1% Taula 25. Ús i freqüència de les eines de continguts i avaluació docent
Preguntats pels motius per l´ús o no d’aquestes eines de contingut i avaluació docent
les es comprova que, en tots els casos, el professorat té un paper determinant en l’ús.
Excepte un –l’eina Lliçons6– el major nombre de respostes fa referència a l’actuació
que té el professorat, com recull la taula 26.
Raons per usar-la Percentatge Raons per no usar-la Percentatge
Guia docent
Trobo informació sobre majoria assignatures
71,4%
Informació incompleta 1,9%
Majoria professorat no la utilitza
2,5%
Professor ja ho ha explicat a classe
17,3%
No se on és 3,3%
No m’interessa 3,4%
Recursos
Professorat penja continguts assignatura
92,1%
Informació desorganitzada. No trobo el que busco
2,1%
Professorat no penja recursos
2,4%
No se on és 2,2%
No m’interessa 1,2%
Biblioteca
Hi ha bibliografia recomanada de
l’assignatura 39,8%
Professorat no utilitza 22,9%
No se com funciona 2,2%
No m’interessa 1,2%
Activitats
He de lliurar activitats de l’assignatura
59,9% Professorat no utilitza 15,5%
Tinc problemes per lliurar les activitats
2%
Consulto les instruccions i les dades de lliurament
de l’activitat 6,2%
No m’interessa
3,2%
Tests/Qüestionaris
Professorat utilitza com a 52,3% Professorat no utilitza 35,9%
6 En aquest cas, fins i tot, l’equip investigador té la hipòtesi que el majoritari “no sé on és” (48%)
reflecteix un no saber conseqüència que no s’usa a les assignatures, probablement per desconeixement
del professorat ja que és una eina relativament de nova incorporació al Campus.
31
eina avaluació
No se on és 7%
No m’interessa 4,7%
Lliçons
Permet seguir temari al meu ritme
23,3%
No està activada 13,8%
No sé on és 48%
No m’interessa 15,8% Taula 26. Raons per usar o no les eines de continguts i avaluació docent
Pel que fa a les eines de relació i comunicació del campus (Taula 26), és una minoria
d’estudiants la que afirma utilitzar-les. Només la secció Missatges, que és l’espai de
comunicació majoritari, com es veurà més endavant, entre professorat i alumnat,
recull el percentatge més alt i encara així és només un 36,1% del total de respostes del
valor “sempre”.
Mai Rarament De vegades Amb freqüència Gairebé sempre Sempre
Missatges 4,3% 3,7% 7,5% 16,5% 26,0% 36,1%
Debat 60,9% 13,4% 9,9% 6,0% 2,9% 1,4%
Espai compartit 50,8% 12,0% 10,4% 9,3% 6,6% 5,0%
Xat 59,1% 14,6% 10,8% 5,1% 2,9% 1,4%
Videoconferència 83,8% 4,9% 2,4% 1,8% 0,8% 0,5%
Wiki 67,5% 6,7% 7,2% 6,8% 3,7% 2,4% Taula 27. Ús freqüència de les eines de relació i comunicació
Pel que fa al ús o no d’aquest grup d’eines, tot i que el paper del professorat continua
sent important, especialment en l’espai de debat (53,2%), les causes que s’apunten
com a rellevants per a no usar-lo són la manca d’interès i no saber què és l’eina i on
buscar-la, com mostra la Taula 28.
Raons per usar-la % Raons per no usar-la %
Missatges
Manera de comunicar-me amb companys i professorat
89%
Professorat no utilitza 5,9%
No sé què és 2,0%
No m’interessa 2,1%
Debat
Fem activitats obligatòries en aquest espai
14,6%
Professorat no utilitza 53,2%
El meu perfil no em deixa encetar debat
0,6%
Participació no obligatòria
5,1%
No sé què és 14,1%
No m’interessa 12,5%
Espai compartit
Comparteixo documents amb professorat
18,9%
Professorat no utilitza 18,1%
No sé què és 38,9%
No m’interessa 13,1%
Em permet emmagatzemar documents i treballs
4,7% No està activat 2,5%
Xat
Permet fer consultes ràpides en temps real a prof. i companys
19,2%
No la trobo funcional 33,1%
No sé què és 5,8%
No m’interessa 41,9%
Videoconferència
Fem activitats usant aquesta eina 2,4% No la trobo funcional 24,2%
No sé què és 35,4%
32
Permet comunicar-me amb companys i professorat
1,7% No m’interessa 36,0%
Wiki
Elaboro continguts 12,0% No està activada 8,3%
No sé què és 54,2%
Fem activitats amb aquesta eina 7,6% No m’interessa 17,6% Taula 28. Raons per usar o no les eines de relació i comunicació
Finalment, pel que fa a les eines d’informació, s’observa una tendència semblant, tot i
que hi ha eines, com les qualificacions, a les que s’acudeix amb més freqüència que
altres, com la secció Ajuda.
Mai Rarament De vegades Amb freqüència Gairebé sempre Sempre
Qualificacions 11,6% 8,4% 13,0% 20,0% 19,1% 22,4%
Anuncis 25,7% 11,5% 13,3% 16,2% 12,5% 15,1%
Orla 53,5% 15,7% 11,9% 7,5% 3,1% 2,4%
Agenda 47,6% 15,3% 13,5% 9,8% 4,1% 3,5%
Ajuda 66,8% 12,3% 6,9% 3,9% 2,4% 0,9% Taula 29. Ús i freqüència d'eines d'informació
Pel que fa a les raons per no usar aquestes eines, recollides a la taula 30, es repeteixen
els arguments assenyalats en els casos anteriors.
Raons per usar-la % Raons per no usar-la %
Qualificacions
Hi consulto les notes 71,4%
Professorat no penja notes
25,0%
No sé què és 2,0%
No m’interessa 1,3%
Anuncis
M’arriben notificacions assignatura i grau 55,9%
Professorat no utilitza
14,7%
No hi ha informació útil
5,8%
No sé què és 10,9%
No m’interessa 12,7%
Orla
Consulto els correus dels companys 15,1% No sé què és 32,2%
No m’interessa 38,4% Així puc recordar els noms dels companys 7,6%
Puc tafanejar els perfils dels companys 6,7%
Agenda
Professorat hi posa les dates importants 18,0%
Professorat no utilitza
37,4%
No sé què és 12,6%
Em permet organitzar-me 9,1% No m’interessa 22,8%
Ajuda
Em permet consultar dubtes sobre funcionament campus virtual
14,2%
No la trobo funcional 17,6%
No sé què és 28,1%
No m’interessa 40,0% Taula 30. Raons per usar o no les eines d'informació
En definitiva, els resultats porten a concloure que el desconeixement, la manca d’ús
per part del professorat i la manca d’utilitat percebuda per l’alumnat quan no creu que
33
l’eina li aporta alguna cosa són elements bàsics perquè una eina del Campus Virtual,
que pot semblar molt útil a priori, quedi inutilitzada per manca d’ús.
4.2.6 Usos de les eines del Campus Virtual per part del professorat i alumnat
En relació amb els usos que en fa l’estudiantat, interessa saber quin és l’ús de les eines
del Campus que posen en joc docents i alumnes en les seues relacions acadèmiques.
S’ha preguntat a l’estudiantat si el professorat empra el campus virtual. Com es pot
observar en la taula següent, la majoria del professorat utilitza el campus, donat que
els percentatges més elevats de respostes es troben en l’opció “Tots” 44,4% i “La
majoria” 52,5%.
Pel que fa a la distribució d’aquesta qüestió per centres, a banda de l’INEFC, centre
adscrit en el que s’empra el Moodle, destaca que en tots menys un el percentatge
d’estudiants que diuen que tot el professorat empra el Campus Virtual està al voltant
del 40% i va des del 41,6% de la FM fins al 57,8% de l’ETSEA. El centre que no segueix
aquesta tendència és la FDET on només ho afirmen el 29,9% dels estudiants.
Centre Tots La majoria Gairebé ningú Cap
EPS 54,3% 45,7% 0,0% 0,0%
ETSEA 57,8% 47,5% 0,0% 0,0%
FDET 29,9% 66,4% 3,7% 0,0%
FEPTS 40,3% 58,7% 1,0% 0,0%
FIF 52,5% 47,5% 0,0% 0,0%
FLL 54,5% 41,4% 4% 0,0%
FM 41,6% 53,2% 5,2% 0,0%
INEFC 50% 34% 8% 8% Taula 31. Relació professorat i centres segons l´ús del campus virtual
Els resultats constaten, doncs, que gairebé la totalitat dels docents fan ús del campus
virtual en general.
Analitzarem a continuació algunes de les activitats habituals en els processos
d’ensenyament/aprenentatge i la seva relació amb el Campus Virtual.
Tramesa de tasques
En aquest aspecte, s’observa una combinació de mètodes, tot i que sembla ser
majoritari la demanda per via electrònica, ja que acumula un 35,8%, com s’observa en
la taula 32.
34
Cap Algun Pocs Bastants
Gairebé tots
Tots
Les demana en paper 13,9% 25,6% 28,5% 20,6% 9,0% 2,4%
Les demana en format electrònic per mitjà del campus virtual
4,0% 5,6% 14,4% 23,4% 35,8% 16,8%
Les demana en format electrònic per altres vies (drive, dropbox)
56,3% 15,0% 12,8% 9,5% 5,2% 1,2%
Ens deixa triar 52,8% 18,6% 14,0% 10,0% 3,1% 1,5% Taula 32. Tipus de demanada de lliurament
Comunicacions professorat-alumnat
En aquest apartat s’ha demanat quin o quins eren els hàbits comunicatius entre el
professorat i l’estudiantat. Els resultats, sintetitzats en la Taula 33, mostren en la suma
dels valor de les freqüències “Gairebé sempre” i “Sempre” que el professorat utilitza
majoritàriament el correu del Campus Virtual per relacionar-se acadèmicament amb
l’estudiantat (52,4%). L’ús del mòbil particular i el Whatsapp denoten una vitalitat
escassa per a aquest ús. La demanda de tutories representa encara un 35,9% del total,
sumant els valors de les freqüències altes.
Mai Alguna vegada
Poques vegades
Força vegades
Gairebé sempre
Sempre
Correu del campus assignatura
6,9% 6,8% 14,1% 19,8% 22,5% 29,9%
Correu professorat 29,2% 10,5% 14,3% 17,3% 14,1% 14,6%
Mòbil (sms,trucada) 89,1% 4,8% 3,0% 2,0% 0,6% 0,5%
Whatsapp 90,2% 3,9% 2,7% 2,2% 0,5% 0,5%
Presencialment 34,7% 12,9% 16,5% 20,7% 10,5% 4,7% Taula 33. Mitjà de comunicació entre professorat i estudiantat
Comunicacions alumnat-professorat
El tipus de relacions que marca el professorat, probablement condiciona l’estil
comunicatiu de l’assignatura. Així, tal com mostra la Taula 34, les respostes de
l’alumnat indiquen que també trien la comunicació a distància, aprofitant les eines
virtuals, per tot el que té a veure amb aspectes acadèmics. Més del 70% utilitzen
sempre o freqüentment l’eina “missatges” del Campus amb el professorat7. En segon
lloc, en grau d’ús, la intercomunicació es dóna amb els correus particulars. En tercer
lloc, encara que no arriba al 50% del total, demanen tutories. Les consultes
telefòniques i sobretot per missatge o Whatssap són poc significatives.
7S’han sumat els valors de les respostes de l’escala 3, 4 i 5.
35
Mai Alguna vegada
Poques vegades
Fora vegades
Gairebé sempre
Sempre
Correu del campus assignatura
10,3% 5,1% 10,1% 17,3% 20,3% 36,9%
Correu professorat 19,8% 8,3% 11,4% 20,8% 18,3% 21,4%
Mòbil (sms, whatssap, trucada)
88,1% 5,4% 3,1% 2,2% 0,7% 0,5%
Telèfon fix despatx 91,9% 3,3% 2,2% 1,9% 0,5% 0,2%
Presencialment 30,6% 10,6% 17,1% 20,6% 13,1% 8,0%
Xarxes socials 93,1% 2,9% 2,0% 1,4% 0,2% 0,4% Taula 34. Mitjà comunicació estudiantat-professorat
Analitzades les dades per centres, pel que fa a l’ús del correu del Campus, s’observa
que en sis superen el 60% de respostes, sumant els barems de major freqüència: la
FEPTS (85,4%), la FM (84,0%), la FDET (68,6%), la FM (76,6%), la FIF (70,6%) i l’ETSEA
(70,2). Quant als estudiants que afirmen que mai o gairebé mai es comuniquen
presencialment es reparteixen en nivells diferents per centres. Destaca que, en tots, la
xifra és superior al 20%. Per la banda alta, cal assenyalar la FIF, en la que el 46,5% dels
estudiants manifesta que mai fa una tutoria; FDET, amb un 38,6% i FM amb el 36,8%
que tampoc en fa. Lleugerament per sota se situen l’EPS, la FLL i la FEPTS amb valors al
voltant del 26%.
SINTESI DE RESULTATS: OBJECTIU 2 Seguiment de Facebook i Twitter de la UdL
- Els estudiants són majoritàriament seguidors de Facebook (94,4%). Els que tenen un compte de Twitter no arriben a la meitat (41,1%).
- Pocs segueixen els perfils de la UdL a les xarxes socials. Només un 37,8% té afegit el Facebook UdL al seu. Només un 5,9% dels que tenen Twitter han afegit l’universitari.
- Les raons per les quals els estudiants segueixen el Facebook i Twitter de la UdL són per seguir l’actualitat universitària (24,1%) i perquè proporciona informació útil (12,6%).
- La majoria dels centres disposen de perfil a Facebook i una minoria té Twitter. Pel que fa a aquesta primera xarxa, tres centres tenen un seguiment superior al 60%: INEFC (76,5%), la FM (65,4%) i la FIF (65%). El centre on menys seguiment es registra és la FEPTS (33,2%). Pel que fa al Twitter no arriba al 5% d’estudiants seguidors en cap cas.
- En general, també se segueixen molt escassament els perfils que tenen les diferents facultats i serveis específics de la universitat a les xarxes socials.
a) Entre les raons apuntades per no usar-les, destaca de manera majoritària i generalitzada en tots els casos, el desconeixement sobre l’existència de les diferents aplicacions virtuals.
b) Quan si que són usades, destaquen dos arguments: estar al dia del que passa a la UdL i trobar informació útil Seguiment de Facebook i Twitter dels serveis directament relacionats amb l’estudiantat
a) El 6% respon que no sap què és el Consell d’Estudiantat. Dels que sí que ho saben, el 33,5% el segueix a Facebook. El principal motiu per seguir-lo és per estar al dia del que passa a la UdL (18,2%) i perquè proporciona informació útil (14,8%).
b) Només el 2% dels estudiants segueixen el SIAU al Twitter, l’única xarxa social de què disposa.
c) La web específica de l’alumnat que és seguida i coneguda per un 73,0% del total d’informants.
36
Seguiment de Facebook i Twitter dels altres serveis UdL - Pel que fa al seguiment del Servei de Biblioteques i Documentació, s’observa que només un
5,7% dels estudiants diuen que el segueixen. Preguntat per les causes, l’estudiantat manifesta que no sap que hi ha aquestes eines d’informació i comunicació. En la banda positiva, els que sí que el segueixen diuen majoritàriament que ho fan perquè conté informació útil.
- Pel que fa al Centre de Formació contínua només un 2,2% del total de respostes diu que el segueix
- Pel que fa a l’Institut de Llengües segueixen el seu Facebook el 5,5% i el seu Twitter, el 1,2% dels estudiants enquestats.
- Pel que fa al Servei d’Esports , se segueix més el Facebook (5,8%) que el Twitter (1,3%). Formació en les eines del Campus Virtual a la UdL
- El 68,1% de l’estudiantat que ha respost afirma sí que n’ha rebut. Un percentatge elevat dels estudiants que sí que en van rebre (46,4%) afirma que va ser en les jornades d’acollida a l’inici de curs. Eines del Campus Virtual de suport a l’assignatura. Usos, freqüències i motivacions
- Pel que fa a les eines de continguts i avaluació docent (guia docent; recursos; biblioteca; activitats; tests i qüestionaris; lliçons) es constata, en general, un nivell no gaire alt d’ús. El 15,8%, “mai” o “rarament” consulta la Guia Docent. Només el 53,9% d’estudiants afirma que sempre consulta l’apartat Recursos.
- Quant a les eines de relació i comunicació del campus (missatges, debat, espai compartit, xat, videoconferència, wiki) és una minoria d’estudiants la que afirma utilitzar-les. Només la secció Missatges arriba al 36,1% del total de respostes del valor “sempre”.
- En l’ús de les eines d’informació (qualificacions, anuncis, orla, agenda) s’observa una tendència semblant. L’eines més usada és la de qualificacions per un 22,4% del total de respostes. Usos de les eines del Campus Virtual per part del professorat i alumnat
- Es constata el correu electrònic és l’eina majoritària de relació i comunicació entre professorat i alumnat. Més del 70% utilitza sempre o freqüentment l’eina “missatges” del Campus amb el professorat. En tots els casos, cal destacar que l’ús de les eines que la UdL posa a disposició de l’estudiantat està directament relacionat amb el paper rellevant que tenen en la seua trajectòria acadèmica. Quan el professor utilitza les eines, l’estudiant les usa també i quan l’estudiant percep que li aporten utilitat també. Quan no és així, les eines romanen amb un ús baix.
4.3 GESTIÓ DE LA INFORMACIÓ EN L’ELABORACIÓ DE TASQUES ACADÈMIQUES:
OBJECTIU 3
4.3.1 Tipologia de fonts d’informació
Pel que fa a la tipologia de les fonts emprades, la diferència de percentatges d’ús de
fonts en paper versus fonts digitals és molt rellevant. Com es pot observar a la taula
35, pel que fa a les primeres, un 9,4% dels estudiants enquestats diuen no acudir “mai”
a fonts en paper per a elaborar els seus treballs acadèmics. Si a aquesta xifra hi afegim
37
aquells que hi acudeixen “rarament” (17,3%), podem observar que un 26,7% dels
enquestats pràcticament no empra les fonts en paper.
Busca en fonts en paper per fer treballs acadèmics
Percentatges
Mai (0) 9,4% 26,7%
Rarament (1) 17,3%
De vegades (2) 31,9% 56,7%
Amb freqüència (3) 25,8%
Gairebé sempre (4) 10,9% 25,6%
Sempre (5) 4,7% Taula 35. Ús de fonts en paper
Quant a l’ús de fonts en suport digital, la tendència és marcadament distinta, com es
recull a la taula 36, sent elevats els percentatges d’estudiants que les empren
“sempre” (21,2%) i “molt sovint” (30,7%), grups que sumats signifiquen més de la
meitat els enquestats (51,9%). Els estudiants que diuen emprar “mai” o “rarament”
fonts digitals són pocs, el 3,6% i el 4%, respectivament.
Busca en fonts en format digital per fer treballs
acadèmics Percentatges
Mai 3,6% 7,6%
Rarament 4,0%
De vegades 14,0% 40,5%
Amb freqüència 26,5%
Gairebé sempre 30,7% 51,9%
Sempre 21,2%
Taula 36. Ús de fonts digitals
Es documenta, doncs, la preeminència de fonts digitals front a fonts en paper. Tot i
que l’ús d’un tipus de fonts no exclou la utilització de l’altre, es pot observar, com
recull el gràfic 2., que les fonts digitals són molt més presents en les freqüències d’ús
alta i mitjana, mentre que les fonts en paper es troben distribuïdes en les freqüències
baixa i mitjana.
38
Gràfic 2. Comparativa fonts paper vs digitals
Quant a la distribució de l’ús de fonts en paper/digitals entre els diferents centres, tots
mantenen el patró que s’ha comentat anteriorment, amb una concentració
d’estudiants que empren de manera habitual les fonts virtuals en detriment de les
fonts en paper. Es recullen les dades de cada centre en el gràfic 3.
Gràfic 3. Distribució de l'ús de fonts en paper vs digitals per centres (freqüències altes)
4.3.2 Raons per a l’ús d’Internet com a font d’informació
Pel que fa a l’ús d’Internet com a font d’informació, la principal raó per la qual els
estudiants empren la xarxa és, com es documenta a la taula 37, perquè disposa de
molts recursos, amb una mitjana de 4,33 punts en una escala de cinc. La segona raó,
molt propera quantitativament a la primera, és perquè és de fàcil accés (4,28) i la
tercera que conté informació actual (4,02). Les altres dos raons, ser una font fiable i
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Fonts paper
Fonts digitals
15,6
51,9
57,7
40,5
26,7
7,6
Freqüència alta
Freqüència mitja
Freqüència baixa
39
permetre fer “copiar i enganxar”, es mantenen més allunyades de les primeres amb
una mitjana de 3,00 i 2,66, respectivament.
S’observa que la fiabilitat de les fonts no és un element prioritari, pel que fa als criteris
de selecció d’Internet, ja que se situa en quart lloc.
Raons d’ús d’Internet com a font d’informació Mitjanes
Té molts recursos (n=1.105) 4,33
És de fàcil accés (n=1.111) 4,28
La informació és actual (n=1.112) 4,02
Té informació fiable (n=1.102) 3,00
És pot “tallar i enganxar” la informació (n=1.110) 2,66 Taula 37. Raosn d'ús d'internet com a font d'informació
Quant a la distribució d’aquestes raons d’ús per centres, hi ha alguns elements
singulars que s’han de tenir en compte. Com es pot observar al gràfic 4, pel que fa a la
primera raó per accedir a Internet (disposar de molts recursos), en 9 dels 10 centres els
estudiants es posicionen clarament en l’opció més alta (“completament d’acord”), amb
percentatges que van des del 61,9% de l’ETSEA al 54,3% de l’EPS. El centre discordant
és INEFC, en el que els estudiants s’hi mostren molt menys a favor, ja que en aquest
barem només se situa el 31,3% dels enquestats.
Gràfic 4. Disposar de molt recursos per centres (barem 5)
En el cas de la segona raó d’ús d’Internet, el seu fàcil accés, com es pot observar en el
gràfic 5, la situació respecte a la primera es repeteix i tots els centres menys un es
mouen en el barem més alt en uns percentatges similars, que van des del 60,1% de la
FM fins al 54,6% de la FEDT.
61,9%
59,3%
57,5%
54,6%
59,8%
58,1%
54,3%
31,3%
0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0% 70,0%
ETSEA
FDET
FEPTS
FIF
FLL
FM
EPS
INEFC
40
Gràfic 5. Fàcil accés per centres (barem 5)
El centre que s’escapa d’aquesta tendència és, novament, l’INEFC, en què els
estudiants que afirmen que empren Internet pel seu fàcil accés és només el 28,6%.
Pel que fa a la tercera raó, que Internet conté informació actual, de nou el
comportament dels estudiants de l’INEFC es distingeix dels altres centres. En aquests,
és majoritari expressar que Internet conté, per als seus estudis, informació actual i tots
els centres se situen en un rang similar en xifres de més del 68% dels casos, si sumen
aquells estudiants que estan completament d’acord o molt d’acord amb aquesta
afirmació, com es pot veure en el gràfic 6.
Gràfic 6. Internet conté informació actual per centres (barem 4+5)
59%
54,60%
56,90%
59,40%
57,00%
60,10%
56,50%
28,60%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70%
ETSEA
FDET
FEPTS
FIF
FLL
FM
EPS
INEFC
72,8%
74,9%
75,6%
70,3%
68,0%
70,3%
73,9%
42,0%
0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0% 70,0% 80,0%
ETSEA
FDET
FEPTS
FIF
FLL
FM
EPS
INEFC
41
De nou, l’estudiantat de l’INEFC es comporta de manera dispar i el gruix de respostes
se situa en el barem 3 (“bastant d’acord”), en el que es reconeixen el 46% dels
estudiants, molt per sobre de les xifres d’altres centres, que, per aquest barem, van
des de 12,6% de la FDET al 23,0% de la FLL. Per tant, l’estudiantat d’INEFC sembla que
pensa que, pel seu àmbit d’especialitat, Internet no està en un nivell d’actualització
òptim.
Pel que fa a la fiabilitat de la informació de la xarxa, els estudiants mostren bastant
dispersió en les seves respostes. Com es pot veure a la Taula 6.4., el 32,6% dels
estudiants es troben en els barems 0-2, és a dir, que veuen Internet com un lloc pot
fiable, mentre que la resta (67,4%) perceben la xarxa com a fiable, en diferents graus,
situant-se el percentatge de respostes més elevat en la franja 3 (”bastant d’acord”),
amb un 38,1%.
Interval Percentatge
0 1,5%
1 6,4%
2 24,7%
3 38,1%
4 17,0%
5 12,3%
Total 100,0% Taula 38. Internet conté informació fiable
Pel que fa a la distribució d’aquesta raó per centres, podem dir que hi ha tres centres
en els que la percepció de fiabilitat de la xarxa es més baixa. Com es pot observar en la
taula següent, en la que s’ha efectuat un sumatori dels barems alts (3-5) i els barems
baixos (0-2), tos els centres menys 3 situen aquests valors alts en més del 67%, el que
suposa que un percentatge elevat dels estudiants d’aquests centres creuen que
Internet és un lloc fiable. Les excepcions en aquest cas són la FM (61,0%), l’ETSEA
(61,5%) i la FLL (56,5%), les tres que es mostren més crítiques respecte a la fiabilitat de
la xarxa.
Centres Ús d’Internet raó “Té informació fiable”.
Suma de percentatges
0 – 2 3 – 5
EPS 30,4% 69,6%
ETSEA 38,5% 61,5%
FDET 27,5% 72,5%
FEPTS 28,4% 71,6%
42
FIF 26,0% 74,0%
FLL 43,5% 56,5%
FM 39,0% 61,0%
INEFC 32,6% 67,4% Taula 39. Internet conté informació fiable per centres
Si analitzem la darrera raó “es pot ‘tallar i enganxar’ la informació”, veurem que hi ha
força variabilitat entre els centres. En el gràfic 8, en el que s’han sumat les variables 5 i
4;i 0 i 1, s’observa que en tots els centres el poder tallar i enganxar la informació es
percep com una raó per emprar Internet, encara que amb dos tipus de comportament.
Per una banda, hi ha els centres en els que la distància entre les variables en acord i en
desacord és elevada, a favor de les primeres. Aquest és el cas, per exemple, d’INEFC,
FEPTS i FEDT. Per un altre costat, trobem els centres amb percentatges molt propers,
com és el cas de l’ETSEA, la FM i l’EPS. El centre que no segueix aquesta tendència és la
FLL, en la que el 43% dels estudiants no empra Internet per aquesta raó.
Gràfic 7. Es pot copiar i enganxar (barem 0+1 i 4+5)
4.3.3 Cerca i selecció de la informació extreta d’Internet
Estratègies de cerca
En primer lloc, s’examina el comportament dels estudiants que únicament empren una
estratègia de cerca, que són el 62,2% del total. El primer que s’ha de dir, doncs, és que
més de la meitat dels estudiants només empren una estratègia per a aconseguir
optimitzar els seus procediments de cerca a Internet, procediment que resulta força
limitat tenint en compte la quantitat de recursos que allotja la xarxa.
43
Així, doncs, si observem aquests mecanismes per separat, recollits en la Taula 6.6.,
podem comprovar que l’estratègia més emprada és l’ús de paraules clau per a realitzar
una cerca, a la que recorre el 51,7% dels estudiants.
Com fas la cerca Percentatge
Escric frases 7,3%
Paraules clau 51,7%
Cerca avançada 2,8%
Booleans 0,2%
Operadors de proximitat 0,3% Taula 40. Estratègies de cerc
Com hem comentat, es detecten, també, altres comportaments més complexos, que
suposen el 37,8% dels estudiants enquestats, els quals combinen diferents estratègies
Aquestes opcions suposen, un apropament més sofisticat a Internet com a lloc
d’informació, perquè denota un cert coneixement de la complexitat i sobreabundància
de materials i recursos que existeixen a Internet i de la importància que té per tal
d’optimitzar la cerca i el temps de cerca el disposar d’estratègies per a afinar els
resultats.
Com es pot veure a la taula 6.7., dos són els procediments que en aquest cas
destaquen: la combinació escriure frases + paraules clau (19,2%) i paraules clau + cerca
avançada (8,6%).
Estratègia de cerca Percentatge
Escric frases + Paraules clau 19,6%
Paraules clau + Cerca avançada 8,6%
Escric frases + Paraules clau + Cerca avançada 5,0%
Escric frases/Paraules clau + Cerca avançada + Booleans 2,8%
4 o més 1,2%
Booleans + Operadors de proximitat i altres 0,7% Taula 41. Combinació d'estratègies de cerca
Es denota que l’estudiantat no coneix estratègies de cerca més sofisticades, com ara
l’ús dels operadors booleans o els de proximitat o la possibilitat de fer cerques
avançades, el que podria millorar les seves possibilitats d’èxit a la xarxa.
Pel que fa a la distribució entre centres (gràfic 8), tots mantenen la triada esmentada
anteriorment i en el mateix ordre.
És destacable, però, la diferència entre centres en el cas del procediment de cerca
menys sofisticat, que és escriure directament en el buscador frases senceres. En
aquest cas, la FIF es destaca com el centre que menys s’empra aquest procediment,
44
amb un 2,0%, mentre que INEFC, EPS i FEDT són on més s’utilitza, amb un 14%, 10,9% i
10,7%, respectivament.
Gràfic 8. Estratègies de cerca per centres
Llocs de cerca
Pel que fa a la tipologia de llocs d’Internet als que l’estudiantat acudeix per a la cerca,
documentem que el buscador de Google és el més emprat, amb una mitjana de
freqüència de 3,88 sobre una escala de 5, com es pot veure a la taula 42
Tipus de fonts Mitjanes
Wiquipèdia (n=1.113) 2,47
Genèric (Google) (n=1.118) 3,88
Acadèmic (GoogleScholar) (n=1.115) 2,35
Metacercador del servei de la biblioteca (n=1.114) 1,68
Directoris d’apunts i treballs (n=1.118) 1,30
Bases de dades (n=1.113) 1,43
Portals bibliogràfics (n=1.116) 1,22 Taula 42. Tipus de fonts emprades
Segueix al buscador un altre lloc no especialitzat com és la Wiquipedia, a la que
acudeix una mitjana de 2,47. A més distància estan les eines que es podrien considerar
més especialitzades, com Google Scholar (2,35) i el metacercador del Servei de
Biblioteques (1,68). Els menys utilitzats són les bases de dades (1,43) i els portals
bibliogràfics (1.22). Analitzarem amb més profunditat els cinc primers llocs web.
14,0% 10,9% 6,5% 9,0%
2,0% 4,9% 10,7% 7,7%
48,0%
37,0% 53,5%
54,0%
53,9% 53,8%
49,1% 49,7%
4,0%
4,3%
5,8% 1,0%
2,0% 1,7% 2,8%
2,6%
2,0%
0,0%
0,6% 0,0%
0,0% 0,0%
0,5% 0,0%
0,0%
10,0%
20,0%
30,0%
40,0%
50,0%
60,0%
70,0%
80,0%
INEFC EPS FM FLL FIF FEPTS FDET ETSEA
Operadors deproximitat
Booleans
Cerca avançada
45
Com es pot observar en la taula 43, l’estudiantat confia de manera molt generalitzada
al cercador genèric de Google, per elaborar treballs acadèmics, al que acudeixen
sempre, gairebé o sovint sempre el 85,3% dels estudiants. Aquest lloc web es troba a
molt distància, en aquesta franja de freqüència, del segon lloc que s’empra que és el
cercador acadèmic de Google, amb un 50,5% d’ús. La Wiquipedia hi està molt a prop,
amb un 49,3%. És molt baix l’ús que els estudiants fan de les eines especialitzades del
Servei de Biblioteques i Documentació, al que només acudeixen amb freqüència el
27,7% i el 22,2% dels estudiants, respectivament.
Wiqui-pedia
Google Google
Acadèmic Meta-
cercador Directori apunts
Bases de dades
Portals bibliogràfics
Freqüència alta
(3+4+5) 49,3% 85,3% 50,5% 33,1% 20,9% 27,7% 22,2%
Freqüència baixa
(2+1+0) 50,7% 14,7% 49,5% 66,9% 79,1% 72,3% 77,8%
Taula 43. Tipus de fonts emprades
Pel que fa a la distribució d’aquestes fonts per centres, sí es registren diferències
destacables. Si fem una anàlisi més detallada de la distribució de cadascun d’aquests
llocs web per centres, trobem que, en primer lloc, Google genèric té una distribució
molt regular (taula 44), amb unes xifres que van del 87,1% de la FM al 91,3% de l’EPS,
excepte en el cas de la FIF i INEFC, on els percentatges dels estudiants que diuen
emprar-lo amb una freqüència alta són el 66,3% i el 58,0%, respectivament,
notablement inferiors.
ETSEA FDET FEPTS FIF FLL FM EPS INEFC
Freqüència alta (3-4-5)
89,7% 88,7% 87,9% 66,3% 90,0% 87,1% 91,3% 58,0%
Freqüència baixa (2-1-0)
10,3% 11,3% 12,1% 33,7% 10,0% 12,9% 8,7% 42,0%
Taula 44. Ús de Google per centres
Com en el cas anterior, la distribució de l’ús de la WIquipedia entre els centres és força
regular però amb algunes excepcions, com es pot veure a la taula 45. Per una banda,
trobem els centres en els quals l’ús d’aquest recurs és superior al 50% dels enquestats,
que són l’ETSEA, la FEDT, la FLL i l’EPS. Tot i que podem observar que els percentatges
d’ús comparats amb el recurs anterior són inferiors, no és menyspreable que en 4 dels
46
7 centres analitzats la Wikipedia sigui emprada de manera molt freqüent per més del
50% dels estudiants.
En l’altre grup de centres trobem aquells que presenten menys del 50% de
l’estudiantat en les franges d’ús altes. Aquí la variabilitat és major, donat que anem del
41,7% de la FEPTS al 16,3% de l’INEFC, passant pel 28,7% de la FIF. Dos d’aquests
centres són els que ja s’havien distingit, en el cas anterior, per freqüències d’ús menor
també en el buscador genèric.
Wikipedia
ETSEA FDET FEPTS FIF FLL FM EPS INEFC
Freqüència alta (3-4-5)
60,1% 57,1% 41,7% 28,7% 53,0% 59,1% 60,9% 16,3%
Freqüència baixa (2-1-0)
39,9% 42,9% 58,3% 71,3% 47,0% 40,9% 39,1% 83,7%
Taula 45. Ús de Wikipedia per centres
El tercer recurs emprat pels estudiants és el buscador Google Acadèmic. En aquest cas,
poden considerar-se dos grups de centres (taula 46). En primer lloc, aquells en els que
els estudiants que acudeixen al Google Acadèmic són menys del 50%. Aquest és el cas
de l’ETSEA, la FDET, la FLL, la FM i l’EPS. Ha de tenir-se en compte que, en aquest cas,
la variabilitat dins del grup és alta, perquè ens situem entre el 45,8% d’ús de la FM fins
al 15,3% de l’EPS, en la franja més baixa. En aquest centre, per exemple, recollim que
un 47,8% dels estudiants diuen no emprar mai aquest cercador. A l’altre grup recollim
els centres amb un ús superior al 50%: la FEPTS (66,3%), l’INEFC (92,1%) i la FIF
(92,1%).
Google acadèmic
ETSEA FDET FEPTS FIF FLL FM EPS INEFC
Freqüència alta (3-4-5)
28,7% 33,2% 66,3% 92,1% 42,0% 45,8% 15,3% 86,0%
Freqüència baixa (2-1-0)
71,3% 66,8% 33,7% 7,9% 58,0% 54,2% 84,7% 14,0%
Taula 46. Ús de Google Acadèmic per centres
Pel que fa a l’ús del metacercador del SBD respon a una distribució similar a l’anterior
(taula 47). Pot observar-se que dos d’aquests centres, INEFC i FIF, són els que ja
apareixien com a usuaris d’alta freqüència de Google Acadèmic, per tant es reforça el
fet que els estudiants d’aquests centres sí tenen una disposició a l’ús d’eines
acadèmiques per a la cerca d’informació.
Metacercador SBD
ETSEA FDET FEPTS FIF FLL FM EPS INEFC
47
Freqüència alta (3-4-5)
24,5% 22,0% 31,9% 57,4% 55,0% 26,0% 23,9% 59,2%
Freqüència baixa (2-1-0)
75,5% 78,0% 68,1% 42,6% 45,0% 74,0% 76,1% 40,8%
Taula 47. Ús del metacercador del SBD per centres
Quant a l’ús de les bases de dades, també pot distingir-se dos tipus de centres separats
percentualment encara que, al ser un recurs menys emprat, amb uns percentatges
menors. Així, hi ha un grup de centres, format per ETSEA, FDET, FEPTS, FLL i EPS, en els
que els seus estudiants empren les bases de dades en un percentatge menor del 40% i
un segon grup, integrat per FIF, FM i INEFC que empren aquest recurs més del 40%
dels estudiants.
Bases de dades
ETSEA FDET FEPTS FIF FLL FM EPS INEFC
Freqüència alta (3-4-5)
35,1% 19,0% 16,4% 40,6% 23,0% 44,5% 19,6% 45,8%
Freqüència baixa (2-1-0)
64,9% 81,0% 83,6% 59,4% 77,0% 55,5% 80,4% 54,2%
Taula 48. Ús de bases de dades per centres
En resum, podem dir que, pel que als llocs de recollida d’informació, s’ha documentat
dos perfils de centres: 1) els centres en els que els estudiants acudeixen preferentment
a fonts no especialitzades, com el buscador genèric de Google o la Wikipedia, que són
ETSEA, FDET, FLL, i EPS, i 2) els centres en els que els estudiants acudeixen
preferentment fonts especialitzades, com Google Acadèmic i el metacercador del SBD,
que són FIF i INEFC. La FEPTS i la FM se comporten com a centres frontissa, en el sentit
que en alternen grups depenent del recurs.
Llengües de cerca
Com pot observar-se a la taula 49, la llengua de cerca més emprada és el castellà, amb
un percentatge del 32,8%, seguida del català (29,4%) i, a més distància, de dos
combinacions de llengües: el castellà i el català (13,2%) i el castellà, el català i l’anglès
(11,8%).
Llengua de cerca d’informació Percentatge
Castellà 32,8%
Català 29,4%
Depèn de l’assignatura/treball 3,6%
Català i castellà 13,2%
Català, castellà i anglès 11,8%
Anglès 2,8%
Castellà i anglès 5,6%
Angles + altres 0,7%
48
Taula 49. Llengua de cerca d'informació
Per centres, els percentatges són molt similars i segueixen la tendència general.
D’altra banda, un 67,2% dels enquestats afirma canviar de llengua si no obté el que
busca en una primera cerca. Com pot observar-se en el gràfic 9., l’anglès és la segona
llengua més emprada amb un 32,3% coma segona llengua. La resta canvia al castellà
(26,4%) o al català (6,9%), depenent quina hagi estat la seva primera llengua. És
destacable, també, un 8,7% d’estudiants que canvien al castellà i a l’anglès, de manera
conjunta.
Gràfic 9. Segona llengua de cerca
Per centres, s’aprecien diferències en la segona llengua escollida. Com pot observar-se
en el gràfic 10, algunes de les titulacions considerades més tècniques recorren amb
més freqüència a la llengua anglesa. Aquest és el cas de la FM i l’ETSEA, amb un
percentatges del 53,2% i 46,4%, respectivament. Les segueix la FIF, amb un 43,6%. El
centre que menys recorre a aquesta llengua és la FEPTS, amb un 17,9%.
18,5%
2,7%
1,8%
2,7%
8,7%
32,3%
6,9%
26,4%
0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0% 35,0%
No canvio de llengua
Altres
Qualsevol (Traductor)
Català + anglès
Castellà + anglès
Anglès
Català
Castellà
49
Gràfic 10. Elecció de l'anglès com a segona llengua de cerca per centres
Criteris de selecció d’informació
Com es pot observar en la taula 50, l’estratègia de selecció majoritària és el propi
criteri de l’estudiant de fiabilitat de la font (46,6%), seguit de comparar diferents fonts
i seleccionar la informació a partir d’aquesta comparació (41,6%), molt per davant del
tercer criteri, estar posicionat en els primers llocs del cercador (9,9%).
Com selecciones la informació Percentatge
Primers resultats al cercador 9,9%
Selecciono documents que considero que provenen d’una font fiable 47,6%
Comparo la informació i trio diferents documents i fonts 42,5% Taula 50. Criteris de selecció de la informació
Pel que fa la distribució per centres (taula 51), com es pot observar a la taula,
no hi ha gaires diferències entre l’estudiantat, excepte en el cas de l’INEFC.
FEPTS EPS FDET FLL FM FIF ETSEA INEFC
Primers resultats al cercador
5,9% 6,5% 14,5% 8,1% 12,9% 8,8% 7,7% 20,0%
Documents que considero que provenen d’una font fiable
51,7% 43,5% 50,5% 41,4% 45,2% 53,9% 41,3% 44,0%
Comparo la informació i trio diferents documents i fonts
42,4% 50,0% 35,0% 50,5% 41,9% 37,3% 51,0% 36,0%
Taula 51. Criteris de selecció de la informació per centres
Es pot observar que en els centres propis de la UdL, el percentatge d’estudiants
que confien en les pàgines que apareixen en els primers llocs varia del 5,9% de
la FEPTS, la xifra més baixa, al 14,5% de la FDET, la més alta. En el cas de
32,7%
32,6%
53,2%
31,3%
43,6%
17,9%
21,1%
46,4%
0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0%
INEFC
EPS
FM
FLL
FIF
FEPTS
FDET
ETSEA
50
l’INEFC, aquest criteri arriba fins al 20%, el que significa que 1 de cada 5
alumnes es quedarà amb els resultats primers del motors de cerca, sense
acudir a cap altre criteri de qualitat més.
Podem dir, doncs, que els estudiants seleccionen la informació en base a dos
procediments bàsicament: 1) escollir els que consideren que provenen d’una
font fiable i 2) comparar la informació i escollir posteriorment entre diferents
opcions. Diuen no considerar com a criteri per a la selecció d’una font
d’informació que aquesta estigui situada entre els primers llocs del buscador.
Pel que fa a les característiques de fiabilitat de la font, els criteris que diuen
emprar els estudiants són els següents:
Criteri Mitjanes
Autor (n=1.112) 2,28
Títol (n=1.106) 3,24
Lloc (n=1.105) 3,65
Tipus notícia (n=1.109) 3,54
Primera al cercador (n=1.110) 1.80
Altres (n=1.092) 1,00 Taula 52. Criteris de fiabilitats de les fonts
Pot observar-se que el primer criteri que empra l’estudiantat a l’hora de
seleccionar la informació d’Internet és el lloc en el que està allotjada, seguit del
tipus d’informació que és (articles, notícia, etc.) i el seu títol. L’autor és un
criteri secundari i el menys utilitzat és que la informació estigui en el primer
lloc de la cerca realitzada.
Tot i que és molt elevat el percentatge dels estudiants que no esmenta cap més
criteri per a la selecció de la informació, percentatge que suposa el 74,3% del
total, és interessant destacar que el 25,7% restant (taula 53) sí empra altres
elements per a seleccionar informació a la xarxa. Aquests criteris es consignen
a la taula següent.
Criteris per a la selecció d’informació a Internet opció “Altres” Percentatge
Any publicació; Data actualització 3,5%
Prové d'una font fiable (web institucional, revista, Enciclopèdia...) 2,4%
Contingut, Qualitat, Coherència 6,4%
Idioma 1,2%
Fiabilitat 4,0%
Informació contrastada amb altres fonts 1,7%
Format: pdf, paper... 0,6%
Referència d'una bibliografia/professor/Company 1,6%
“El que busco per un treball en concret” 2,5%
51
“Que sigui d'Internet (Google, Wikipedia)” 0,7%
Les visites/comentaris que té la pàgina 0,6%
“El meu criteri” 0,4% Taula 53. Altres criteris per a la selecció de la informació
4.3.4 Gestió de la informació
Organització de la informació
Com es pot observar en la taula següent, dels quatre procediments pels que s’ha
preguntat, el més emprat és “guardar la informació en el propi ordinador”, amb una
mitjana de 4 punts sobre 5.
Procediments de gestió de la informació Mitjanes
Guardar-la en un gestor bibliogràfic (n=1.111) 1,08
Guardar-la en un marcador social (n=1.107) 0,60
Guardar-la a l’ordinador (n=1.109) 4,00
Guardar-la al núvol (n=1.113) 2.29 Taula 54. Mitjana de procediment de gestió de la informació
A força distància la segueix “guardar al núvol”, amb una mitjana de 2,29. Es podria
pensar, a priori, que aquest procediment podia ser més freqüent donat l’ús que
l’estudiantat fa de les eines 2.0 en la seva vida més social. Tot i això es documenta que
no ho és tant, un element que podria anar en consonància amb els estudis (Moje 2000;
Cassany 2011; Warschauer 2011) que han documentat que els estudiants tenen unes
competències digitals 2.0 elevades en la seva vida social però que en la vida acadèmica
es comporten com a usuaris 1.0.
L’ús de gestors bibliogràfics i de marcadors socials, com ara Delicious, és testimonial,
amb una mitjana de 1,08 i 0,6, respectivament.
Per la seva transcendència a l’hora d’elaborar treballs acadèmics, ens interessa
analitzar amb atenció l’ús que l’estudiantat fa dels gestors bibliogràfics. En el gràfic
següent hem recollit els percentatges dels estudiants que han dit emprar aquests
gestors “sempre” i “gairebé sempre”.
52
Gràfic 11. Ús de gestors bibliogràfics per centres (barem 4+5)
Com pot observar-se, és molt remarcable el percentatge d’estudiants de la FIF que se
situa en aquestes freqüències d’ús, que és del 42,1%. El segon centre en l’ús de gestors
és la FLL, que presenta un 12.0%. A força distància se situen la resta de centres, que
fluctuen entre el 8,4% de la FM al 5,3% de la FDET, que és la que menys ús de gestors
manifesta. Aquest fet corrobora la idea que la FIF dur a terme un tractament de la
gestió de la informació diferent de la resta de centres de la UdL o, al menys ha rebut
formació especialitzada.
A nivell general de la UdL, és destacable, en l’altre extrem percentual, el nombre
d’estudiants que “mai” o “rarament” empren els gestors bibliogràfics, que sumen un
68,9%, fet que suposa que un nombre molt elevat d’estudiants no fan ús d’una eina
que pot considerar-se molt productiva per a la gestió de la informació acadèmica.
Elaboració de la informació
El comportament més freqüent en l’ús de la informació (taula 55) és que la informació
extreta s’interpreta i es torna a redactar per a emprar-la al treball, citant el lloc del que
aquesta informació prové (70,1%). El segueix, a molt distància, la paràfrasi de la
informació, però sense esmentar la font de procedència (12,4%).
Com utilitzes la informació per redactar Percentatge
La copio i l’empego 4,2%
La poso a la meva manera i cito d’on l’he tret 70,1%
La poso a la meva manera i no cito d’on l’he tret 12,4%
La poso entre cometes i no cito d’on l’he tret 1,6%
La poso entre cometes i cito d’on l’he tret 7,6%
Anoto la URL a peu de pàgina o al final del treball 4,1% Taula 55. Ús de la informació
6,6% 5,3% 6,3%
42,1%
12,0% 8,4%
6,5% 6,1%
0,0%
5,0%
10,0%
15,0%
20,0%
25,0%
30,0%
35,0%
40,0%
45,0%
ETSEA FDET FEPTS FIF FLL FM EPS INEFC
53
Pel analitzar la distribució per centres, s’han sumat els procediments de transformació
de la informació i citació segons incloïen la referència a les fonts d’origen o no8. Com
pot observar-se en el gràfic 12, en tots els centres el percentatge d’estudiants que
diuen sí citar és superior al 60%, tot i que la variabilitat és important. Podem dividir els
centres en dos grups: aquells en els que el percentatge d’estudiants que citen és
superior al 70%, que són l’INEFC, la FLL, la FEPTS, l’ETSEA i la FIF, i els que presenten un
percentatge inferior, que són la FM, la FDET i l’EPS.
És destacable que el centre en el que més s’empra les fórmules amb citació és la FIF,
amb un 93,1% dels estudiants que sí citen les fonts en l’elaboració dels treballs.
Gràfic 12. Ús de la informació per centres
Citacions de les fonts
Com pot observar-se en el gràfic 13, un 57,6% dels estudiants afirmen incloure sempre
un apartat de bibliografia, el 38,3% diu que ho fa de vegades i només el 4,1% no ho fa
mai.
8No s’ha inclós en aquest sumatori l’opció de copiar i enganxar la URL del treball.
12,0%
30,4% 31,2%
6,0% 3,9% 9,0%
30,2%
20,8%
86,0%
69,6% 63,0%
89,0% 93,1%
87,5%
66,0%
73,4%
0,0%
10,0%
20,0%
30,0%
40,0%
50,0%
60,0%
70,0%
80,0%
90,0%
100,0%
INEFC EPS FM FLL FIF FEPTS FDET ETSEA
No citen
Sí citen
54
Gràfic 13. Inclusió d'apartat de bibliografia
Per centres, es pot observar que és la FIF la que destaca per percentatge d’estudiants
que diu incloure sempre un apartat bibliogràfic, amb un 81,4%, molt per davant del
segon centre a nivell percentual, que és la FLL, amb un 68,7%. Aquesta dada reforçaria
el fet que al centre sembla que s’ha dut a terme alguna mesura per tal de millorar les
competències informacionals de l’estudiantat.
En l’altre extrem, dos centres destaquen pel percentatge d’estudiants que diuen que
mai inclouen bibliografia als treballs: l’EPS, amb un 13,0% i la FEDT, amb un 9,3%.
Gràfic 14. Inclusió d'apartat de bibliografia per centres
D’altra banda, com es mostra en el gràfic 15, el procediment més emprat per a la cita
bibliogràfica és seguir les pautes proposades per la guia de presentació de treballs
4,1%
38,3%
57,6%
0,0%
10,0%
20,0%
30,0%
40,0%
50,0%
60,0%
70,0%
No, mai Sí, de vegades Sí, sempre
0,0%
13,0%
2,6% 2,0% 0,0% 2,5%
9,3% 3,9%
34,7%
58,7%
40,0%
29,3%
18,6%
31,3%
53,5%
41,6%
65,3%
28,3%
57,4%
68,7%
81,4%
66,2%
37,2%
54,5%
0,0%
10,0%
20,0%
30,0%
40,0%
50,0%
60,0%
70,0%
80,0%
90,0%
INEFC EPS FM FLL FIF FEPTS FDET ETSEA
No, mai
Sí, de vegades
Sí, sempre
55
del centre, amb un 51,9%. La segueix, encara que a força distància, l’emprar el criteri
propi (26,6%). Les opcions més relacionades amb la tecnologia, citar amb l’ajut d’un
gestor bibliogràfic o emprar un generador de bibliografies en línia, no arriben al 20%
dels estudiants enquestats si sumen els seus percentatges (14,0% i 5,8%,
respectivament).
Gràfic 15. Formes de citació (barem 4+5)
Pel que fa a les altres maneres que han consignat els estudiants, s’ha de destacar que
s’han recollit ítems de molt diversa índole, que van des d’estudiants que referencien
protocols de citació específics, com ara les normes APA, a d’altres que diuen seguir el
criteri que els marca cada professor/a.
Pel que fa a la seva distribució per centres (gràfic 16), la guia de les matèries és el
recurs més emprat a la FEPTS (75,2%), la FIF (77,0%), la FLL (63,0%), l’INEFC (32,8%) i la
FM (34,4%), mentre que a l’ETSEA (35,0%), la FDET (33,4%) i l’EPS (46,6%) els
estudiants opten, en primer lloc, per citar segons el seu criteri. Ha de tenir-se en
compte, per valorar l’oportunitat d’emprar el criteri propi dels estudiants, que aquests
són estudiants de primer curs, entrevistats durant el principi del segon quadrimestre i
que, per tant, han pogut comptar amb un contacte força limitat amb la citació
científica.
14,0%
26,6%
5,8%
51,9%
5,5%
0,0%
10,0%
20,0%
30,0%
40,0%
50,0%
60,0%
Gestorbibliogràfic [Nº
1107]
Segons el meucriteri [Nº 1111]
Generador debibliografia enlínia [Nº 1110]
Guia depresentació de
treballs [Nº1109]
Altres [Nº 1115]
56
És molt destacable la posició de la FIF respecte a l’ús que els seus estudiants fan dels
gestors bibliogràfics i es troba a gairebé vint punts de diferència (69,7%) respecte al
centre situat en segon lloc en l’ús d’aquestes eines, que és l’EPS (46,6%).
Gràfic 16. Procediments de citació bibliogràfica per centres (barem 4+5)
Una altra qüestió interessant per poder perfilar quina és la competència de gestió de la
informació acadèmica de l’estudiantat és documentar quines estratègies s’empren
quan no es té el coneixement necessari per resoldre qüestions relacionades amb la
citació de fonts. Com es pot observar en el gràfic 17, les tres opcions més freqüents
són, en aquest ordre, buscar la manera de citar en les guies (41,9%), buscar-ho a
Google (37,6%), preguntar-ho al professorat (36,1%) i preguntar-ho a un amic (35,4%)..
Recorre al personal de la biblioteca o no citar són les opcions molt menys
considerades, amb un 6,3% de les respostes en els dos casos.
12,6% 2,2%
11,1% 20,0%
69,7%
6,2% 5,3% 7,3%
14,9% 46,6% 27,9%
20,0%
4,9%
25,4%
33,4% 35,0%
8,2%
6,6% 3,8%
11,0%
10,9%
5,2%
3,3% 3,9%
42,8% 45,7% 34,4%
63,0%
77,0%
75,2%
32,7% 31,8%
2,0% 6,6% 9,7% 10,2%
3,1% 3,5% 4,4% 6,0%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
INEFC EPS FM FLL FIF FEPTS FDET ETSEA
Altres
Guia de presentació detreballs
Generador de bibliografiaen línia
Segons el meu criteri
Gestor bibliogràfic
57
Gràfic 17. Opcions quan no es coneix la forma de citar (Barem 4+5)
El gràfic 18 recull la distribució per centres, on es pot observar que hi ha tres grups
segons el procediment més emprat. En primer lloc, es troben aquells que els seus
estudiants recorren a la guia d’elaboració de treballs. Aquest és el cas de la FLL
(48,0%), la FIF (54,4%) i la FEPTS (64,5%). En segon lloc, es recullen aquells centres en
què majoritàriament acudeixen a Google per resoldre aquests dubtes, com la FDET
(37,8%), l’ETSEA (39,3%) i la FM (45,8%). El tercer grup el conformen dos centres, l’EPS
i l’INEFC, on els estudiants recorren al professorat, amb un percentatge del 41,3% i
38.8%, respectivament.
35,4% 37,6% 36,1%
6,3%
41,9%
6,3%
0,0%
5,0%
10,0%
15,0%
20,0%
25,0%
30,0%
35,0%
40,0%
45,0%
Ho pregunto aun amic [Nº
1108]
Ho busco aGoogle [Nº
1106]
Pregunto alprofessorat[Nº 1112]
Pregunto alpersonal de labiblioteca [Nº
1113]
Ho busco a laguia de
presentacióde treballs [Nº
1107]
No cito [Nº1095]
58
Gràfic 18. Opcions quan no es coneix la forma de citar per centres (barem 4+5)
4.3.5 Competències de cerca d’informació
Com pot observar-se en el gràfic 19, la majoria dels estudiants (67,7%) diuen haver
seguit un aprenentatge autodidacta, basat en l’assaig-error. Solament el 21,8% diu
haver après a cercar informació a Internet en un entorn educatiu, si sumem els
percentatges d’aquells que diuen haver-ho après a l’institut (11,4%) i el que ho han fet
a la universitat (10,4%).
Gràfic 19. Aprenentatge de la competència de cerca d'informació
28,5% 32,6% 36,1% 33,0% 53,5%
43,1% 27,1% 26,0%
20,4% 34,8%
45,8% 40,4%
34,6%
36,4% 37,8%
39,3%
38,8%
41,3% 36,2%
41,0% 36,7%
38,9%
30,5% 37,1%
18,3% 6,5% 6,5% 12,0% 4,9%
4,5%
2,8% 8,0%
32,6% 32,6% 32,2% 48,0% 54,4%
64,6% 23,8%
25,0%
2,0% 11,1% 11,7%
2,0% 1,0% 4,1% 9,7% 6,7%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
INEFC EPS FM FLL FIF FEPTS FDET ETSEA
No cito
Ho busco a la guia depresentació de treballs
Pregunto al personal de labiblioteca
Pregunto al professorat
Ho busco a Google
Ho pregunto a un amic
8,2%
2,2%
10,4%
11,4%
67,7%
0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0% 60,0% 70,0% 80,0%
En altres contextos: Biblioteca, casals…
Passant estratègies entre els/lescompanys/es
A la Universitat
A l'Institut
Sol/a a base d'anar provant
59
Ens interessa especialment analitzar els casos en què els estudiants afirmen que han
après a cerca informació a la universitat. Els percentatges per centres exclusivament
dels casos que han après a cercar informació a la universitat, es recullen el gràfic 20:
Gràfic 20. Aprenentatge de la competència de cerca d'informació a la universitat per centres
Es documenta una gran diferència entre els centres, amb dos d’ells, l’INEFC i la FIF,
que, amb uns percentatges del 44,0% i el 37,3%, respectivament, se situen molt pel
davant de la resta. S’ha de tenir en compte que les dos facultats que els segueixen es
troben a més de vint punts percentuals de diferència, que són la FM (11,0%) i la FEPTS
(10,1%). Pel que fa a la resta de centres, el percentatge d’estudiants que diuen haver
après a cercar informació a Internet és testimonial (FLL, 1,0%, ETSEA, 1,9% EPS; 2,2% i
FDET, 2,3%).
Aquest fet indica, com ja hem vingut notant al llarg d’aquest capítol, que l’estudiantat
la FIF i l’INEFC, encara que amb menys mesura, presenta un nivell de competència
informacional en relació a Internet i de domini de les eines 2.0 per a l’elaboració de
textos acadèmics molt superior a la resta de centres. És presumible, com ja s’ha
comentat, que en els dos centres s’han dut a terme accions específiques al respecte.
Finalment, des d’una òptica més qualitativa, s’ha preguntat als estudiants quina és la
principal dificultat que perceben al cercar informació acadèmica a la xarxa. S’ha recollit
les respostes a la taula 56.
44,0%
2,2%
11,0%
1,0%
37,3%
10,1%
2,3%
1,9%
0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0% 50,0%
INEFC
EPS
FM
FLL
FIF
FEPTS
FDET
ETSEA
60
Dificultats per trobar informació a Internet Percentatge
No tinc cap dificultat 11,5%
Gran quantitat d'informació/ dificultat en seleccionar la adequada 20,2%
Saber si la font és fiable o no 18,2%
La majoria de fonts no són fiables ni de qualitat 16,1%
Fer una cerca efectiva per trobar el què busco 16,3%
Llengua 5,7%
S'ha d'invertir massa temps: seleccionar, determinar fiabilitat, trobar exactament allò què busco
2,7%
Poca informació sobre un tema concret 4,3%
Informació actualitzada 0,5%
Problemes de connexió 1,4%
Altres 3,1% Taula 56. Dificultats en la cerca d’informació a la xarxa
Pot observar-se, en primer lloc, que només l’11,5% dels estudiants diuen no tenir cap
dificultat en el procés de cerca. En segon lloc, s’observa que la majoria de les raons
estan relacionades amb dos competències: 1) competència de cerca i 2) capacitat
crítica i selecció de la informació.
Resulta significatiu contrastar les xifres recollides pel que fa la percepció que tenen els
estudiants de les seves capacitats de cerca, xifres que es recullen en la taula 57.
FEPTS EPS FDET FLL FM FIF ETSEA INEFC
10,3% 25,0% 21,3% 12,4% 6,9% 9,3% 4,8% 2,4% Taula 57. Resposta "no tinc cap dificultat" per centres
S’evidencia que, en general, són els centres on s’han recollit bones pràctiques respecte
a la cerca i ús de la informació a la xarxa els que presenten un menor percentatge
d’estudiants que diuen no tenir cap problema (FIF, 9,3% i INEFC, 2,4%), mentre que en
alguns casos en què els procediments documentats són molt millorables (EPS, FDET),
els percentatges d’estudiants que diuen no tenir cap dificultat per cerca a la xarxa és
sensiblement menor (25,0% i 21,3%). Aquest és un indici de la poca consciència de la
dificultat que suposa fer cerques efectives a la xarxa.
SÍNTESI DE RESULTATS:OBJECTIU 3 Tipologia de fonts d’informació A l’hora d’elaborar un treball acadèmic, es prefereix l’ús de fonts electròniques (51,9%). Un de cada quatre estudiants molt rarament acudeix a fonts impreses: 9,4% diu que no hi acudeix mai i un 17,3%, rarament (un total de 26,7%). Raons per a l’ús d’Internet com a font d’informació i cerca i selecció de la informació extreta d’Internet Els estudiants acudeixen a la xarxa perquè: 1) disposa de molts recursos, 2) és de fàcil accés i 3) conté informació actual. La fiabilitat de les fonts no és un element prioritari, pel que fa als criteris de selecció d’Internet.
61
A l’hora de seleccionar la informació d’Internet, els criteris que empren els estudiants són: 1) el lloc en el que està allotjada, 2) el tipus d’informació que és (articles, notícia, etc.) i 3) el seu títol. Les llengües més freqüentment emprades per a fer cerques a la xarxa són, en aquest ordre, el castellà (32,8%) i el català (29,4%) i una combinació dels dos (13,2%). Si en una primera cerca no s’obté el resultat esperat, el 67,2% dels estudiants canvia de llengua de cerca, emprant bàsicament l’anglès (32,3%). Cerca i selecció de la informació El 62,2% únicament empren una estratègia de cerca. Les estratègies més emprades són:1) escriure paraules clau i 2) escriure frases + paraules clau. La tercera estratègia recollida (escriure paraules clau + cerca avançada), que mostra més competència informacional, només diuen emprar-la el 8,6% dels estudiants El centre en el que els estudiants mostren més sofisticació en les cerques és la FIF, que és el centre que més percentatge presenta d’estratègies de cerca sofisticades. Pel que fa a les fonts d’informació emprades, l’estudiantat acudeix de manera molt generalitzada al cercador genèric de Google, per a elaborar treballs acadèmics (85,3%). El metacercador del Servei de Biblioteques és emprat per un 33,1% i les bases de dades per un 27,7%. Als portals bibliogràfics només hi acudeixen el 22,2% dels estudiants. Es documenta, pel que fa als llocs de recollida d’informació, dos perfils de centres: 1) els centres en els que els estudiants acudeixen preferentment a fonts no especialitzades, com el buscador genèric de Google o la Wikipedia, que són ETSEA, FDET, FLL, i EPS, i 2) els centres en els que els estudiants acudeixen preferentment fonts especialitzades, com Google Acadèmic i el metacercador del SBD, que són FIF i INEFC. La FEPTS i la FM se comporten com a centres frontissa, en el sentit que en alternen grups depenent del recurs. Gestió de la informació Per a organitzar la informació per a elaborar treballs acadèmics, els estudiants prefereixen emprar el seu ordinador (73,0%) abans que emmagatzemar la informació al núvol (32,0%). L’ús d’eines 2.0 de gestió bibliogràfica és testimonial i només diuen emprar gestors bibliogràfics per emmagatzemar les referències bibliogràfiques un 10,4% dels estudiants. Trenca aquesta tendència la FIF, en la que l’ús dels gestors bibliogràfics és molt més freqüent (42,1%). -Pel que fa a la inclusió de bibliografia en els treballs destaca, un altre cop, la FIF, en la que un 81,4% dels estudiants diu que l’inclou sempre, davant la mitjana de 64,7%. Un 68,9% d’estudiants no fa mai ús dels gestors bibliogràfics per a elaborar bibliografies. Desenvolupament competència cerca La majoria dels estudiants (67,7%) diuen haver seguit un aprenentatge autodidacta, basat en l’assaig-error per aprendre a buscar informació a Internet. Solament el 21,8% diu haver après a cerca informació a Internet en un entorn educatiu. Només l’11,5% dels estudiants diuen no tenir cap dificultat en el procés de cerca. La majoria de les dificultats estan relacionades amb dos competències: 1) competència de cerca i 2) capacitat crítica i selecció de la informació. Com ja hem vingut notant al llarg d’aquest capítol, l’estudiantat la FIF i l’INEFC presenta un nivell de competència informacional en relació a Internet i de domini de les eines 2.0 per a l’elaboració de textos acadèmics molt superior a la resta de centres. És presumible, com ja s’ha comentat, que en els dos centres s’han dut a terme accions específiques al respecte
62
4.4 HÀBITS DE CONSULTA DIGITAL EN L’ELABORACIÓ DE LES TASQUES
ACADÈMIQUES I RESOLUCIÓ DE DIFICULTATS PER MITJÀ DE LA XARXA:
OBJECTIU 4
4.4.1 Eines per a les consultes lingüístiques al mòbil
En el cas d’aplicacions per a consultes lingüístiques als mòbils les respostes recollides
(n=1.118) mostren que el 60,2% no té instal·lada cap aplicació amb aquesta
funcionalitat. És a dir, aproximadament un de cada tres estudiants disposa d’una eina
de consulta lingüística al mòbil.
Del percentatge d’estudiants que afirmen sí disposar d’una aplicació d’aquesta
tipologia, com s’observa en la taula 58, dos són les eines més emprades: el traductor
de Google (40,5%) i Wordreference (34,6%). Els diccionaris monolingües, com el de la
RAE o el DIEC, el tenen instal·lat un percentatge molt menor d’estudiants. Es
documenta, doncs, que Google i les seves diferents aplicacions (buscador, traductor,
etc.) són l’eina a la que acudeixen de manera majoritària els estudiants per resoldre les
diferents qüestions relacionades amb el desenvolupament de les tasques
acadèmiques.
Apps emprades
Google traductor 40,5%
Wordreference 34,6%
Softcatalà 5,7%
Diccionari RAE 7,7%
DIEC 11,5% Taula 58. Aplicacions de consulta lingüística en mòbils
Aquest fet voldria indicar que els estudiants mostren preferències per les eines
multilingües, polivalents i d’ús senzill i reforça les dades anteriors, que mostren que
Google és el lloc de cerca per excel·lència.
4.4.2 Correcció lingüística en l’elaboració de tasques acadèmiques
Pel que fa a les eines de correcció lingüística utilitzades s’han establert tres tipologies
d’hàbits de correcció a la vista dels resultats que es mostren en la taula 59 que sumen
les respostes dels tres ítems de freqüència més alta.
63
Hàbits
%Força %Molt %Sempre %Suma
Processador textos 15,1 22,9 44,1 82,1
Traductors en línia 20,4 23,4 32,0 75,8
Diccionaris online 21,8 25,4 28 75,2
Paraula escrita directament a cercador
20,6 17,0 14,5 52,1
Taula 59. Freqüències altes de consulta d'eines de correcció lingüística
D’acord amb les dades obtingudes, s’observa que les maneres de fer més habituals
són: a)utilitzar el corrector del processador de textos (82,1%), b)emprar traductors
(75,8%) i diccionaris en línia (75,2%) i c)consultar directament a Google (52,1%). Altres
tipologies de consulta en correctors online, fòrums i gramàtiques en línia es situen
molt per sota del 50% en les freqüències altes.
Per tal de poder contrastar aquests procediments basats en l’ús d’eines digitals, s’ha
preguntat als estudiants alhora si realitzaven consultes per mitjà d’eines de suport en
paper. S’ha demanat, en concret, per l’ús que fan de diccionaris i traductors en paper i
obres de gramàtica també en aquest format.
Pel que fa a les obres lexicogràfiques, els resultats, recollits a la taula 60, mostren que
hi ha un 39,6% d’estudiants que afirmen que mai acudeixen a un diccionari en paper i
un 34,2% que diuen que no ho fan gairebé mai. Si sumen aquestes dos freqüències
podem observar que els que hi acudeixen amb molt poca freqüència representen el
73,8% dels estudiants. En l’altra banda de l’escala, aquells que els empren de manera
regular (“sempre” i “gairebé sempre”), sumen l’11,5% del total. S’observa, doncs, que
la preeminència del diccionari en línia sobre l’obra en paper és important.
Mai Alguna vegada Poques vegades Força vegades Gairebé sempre Sempre
39,6% 17,2% 17,0% 14,7% 7,5% 4,0% Taula 60. Freqüències de consulta en diccionaris en paper
Quant als traductors, si efectuem el mateix sumatori, documentem també la tendència
ja recollida en el cas dels diccionaris. Els estudiants que els empren de manera habitual
suposen un 20,1% del total. Finalment, les obres gramaticals són les menys
consultades en format paper i només les empren amb freqüència el 11,2% dels
estudiants i no hi acudeixen en aquest format el 78,5%.
64
S’observa, doncs, que en els tres casos es prioritza l’accés a aquest tipus de recursos en
format digital, deixant en bona mesura de banda la seva versió més tradicional en
paper.
Donat que les eines que s’empren principalment són de caràcter digital, ens interessa
documentar de quina manera l’estudiantat hi ha arribat. Per aquesta raó s’ha
preguntat com els ha trobat i on.
Com pot observar-se a la taula 61, els estudiants afirmen, de manera molt majoritària,
que han trobat aquests recursos autònomament navegant a la xarxa (71,5%) i els han
trobat també majoritàriament amb una cerca bàsica a Google (70,2%), com recull la
Taula 62.
Surten a la guia docent d’alguna assignatura Me’ls ha recomanat un/a Company/a Navegant
8,9% 19,6% 71,5% Taula 61. Com s'ha trobat l'eina
Lloc
A Google 70,2%
A Facebook 0,4%
A Twitter 0,2%
A fòrums especialitzats 0,5%
Els he trobat a la guia docent/Recomanació Company/a 28,7% Taula 62. On s'ha trobat l'eina
Analitzades les dades per centres de com s’ha trobat l’eina (taula 63), és comprova que
en tots els centres l’opció “navegant” presenta els resultats més alts. Destaquen ETSEA
(86,5%) i la FIF (75,2%) i només INEFC se situa per sota del 50%. El 25,7% dels
estudiants de la FDET diuen que els hi ha recomanat un company. En aquest cas ETSEA
baixa fins al 10,3%. Alhora ETSEA és qui té el percentatge més baix de respostes pel
que fa a la consulta a la guia docent (3,2%). Per la seva banda INEFC presenta un
resultat més elevat (22%).
Centres Com has trobat els traductors/diccionaris online
A la guia docent d’alguna assignatura Me’ls ha recomanat un company Navegant
EPS 6,5% 23,9% 69,6%
ETSEA 3,2% 10,3% 86,5%
FDET 9,8% 25,7% 64,5%
FEPTS 8,4% 19,9% 71,7%
FIF 9,9% 14,9% 75,2%
FLL 11,0% 17,0% 72,0%
FM 9,2% 20,2% 70,6%
INEFC 22,0% 32,0% 46,0% Taula 63. com s'ha trobat l'eina per centres
65
Pel que fa al lloc, es comprova que en tots els casos que l’opció mes emprada a l’hora
de trobar els traductors i diccionaris online ha estat Google. En l’únic cas que s’observa
un percentatge més baix, per sota del 40% es en cas d’INEFC que acumula una alta
concentració de resposta en l’opció “Recomanació del company/Guia docent”.
Centres
Navegant “On els has trobat?”
A Google
A Facebook
A Twitter
A fòrums especialitzats
Guia docent/Recomanació company
EPS 66,7% 0,0% 0,0% 2,2% 31,1%
ETSEA 85,6% 0,0% 0,0% 0,7% 13,7%
FDET 64,0% 0,0% 0,0% 0,0% 36,0%
FEPTS 71,1% 0,3% 0,0% 0,3% 28,2%
FIF 75,0% 0,0% 0,0% 0,0% 25,0%
FLL 69,7% 1,0% 1,0% 0,0% 28,3%
FM 68,6% 0,7% 0,0% 1,3% 29,4%
INEFC 38,8% 2,0% 2,0% 2,0% 55,2% Taula 64. On s'ha trobat l'eina per centres
4.4.3 Coneixement i usos de fòrums lingüístics específics
Per l’interès que té en aquests moments a la Universitat de Lleida la qualitat lingüística
en la redacció dels treballs dels graus i màster, s’ha volgut aprofundir en el
coneixement i l’ús de les eines virtuals que poden ajudar l’estudiantat a resoldre els
seus dubtes. En concret, s’ha demanat per l’ús dels fòrums lingüístics que existeixen a
Internet per resoldre dubtes, dels fòrums informals, tipus Patatabrava o les xarxes
socials, que no tenen aquest objectiu acadèmic, i del fòrum del Campus Virtual de la
UdL.
Pel que fa a l’ús dels fòrums lingüístics només el 13,0% afirmen utilitzar-los, sent el
fòrum de Wordreference i el de Softcatalà els més utilitzats, d’acord amb les dades
que es mostren en la taula 65.
Fòrum %Força %Molt %Sempre %Suma
Wordreference 16,6 22,1 28,3 67,0
Fòrum Softcatalà 16,6 15,2 10,3 42,1
Centro Virtual Cervantes 12,5 3,5 2,1 18,1
Fòrum Melodysoft 9,7 2,8 2,1 14,6 Taula 65. Freqüències altes d'ús de fòrums lingüístics
Pel que fa als canals informals, com ara els fòrums formats per xarxes universitàries,
del tipus Patatabrava, o els seus propis grups de Facebook per a l’assignatura, pot
observar-se (taula 66) que aquests entorns informals són usats per un percentatge
reduït. Així, els grups de Facebook són usats pel 21,4% i Patatabrava l’empra el 15,9%.
66
Tot i aquest ús reduït és evident que hi acudeix un percentatge major d’estudiants que
a altres fòrums amb més fiabilitat, com pot ser el fòrum del Centro Virtual Cervantes.
Canals informals %Força %Molt %Sempre %Suma
Grups de Facebook 15,2 2,8 3,4 21,4
Patatabrava 10,3 2,8 2,8 15,9
Espai debat del Campus Virtual (Sakai) 9,8 0,7 3,5 14,0 Taula 66. Freqüències altes d'us de canals informals per a consultes lingüístiques
Pel que fa a la tipologia de consulta que es fan en aquest espais de consulta lingüística,
la taula 67 mostra aquestes consultes ordenades d’acord amb el percentatge de
resposta majoritari sumant les freqüències més altes
Tipus de consulta %Força %Molt %Sempre %Suma
Dubtes de vocabulari 29,6 16,2 13,4 59,2
Normativa lingüística 27,3 15,4 7,7 50,4
Llenguatge formal 26,6 15,1 7,9 49,6
Dubtes d’estructura 22,0 12,8 9,2 44,0
Col·locacions 19,7 10,6 6,3 36,6
Llenguatge informal 17,0 9,9 4,3 31,2 Taula 67. Tipus de consulta en freqüències altes
Tot i que la hipòtesi de partida era que els estudiants recorrerien a aquests tipus
d’eines per a resoldre, principalment, dubtes relacionats amb la normativa, els
resultats mostren que el primer tipus de dubtes són el relacionats amb el vocabulari,
amb un percentatge del 59,2%. La normativa se situa en segon lloc, amb un
percentatge no gaire allunyat del primer (50,4%). Per sota del 50%, apareixen altres
consultes com ara l’ús de llenguatge específic, dubtes d’estructura, col·locacions i
llenguatge habitual.
Interessa, també, documentar on acudeix l’estudiantat per buscar normativa sobre
diferents qüestions lingüístiques. Com pot observar-se en la taula 68, la majoria dels
estudiants (58,7%), acudeixen a Google per a cercar qüestions relacionades amb la
normativa d’ús de les llengües. El 23,2% diu acudir a una font especialitzada
(gramàtiques, etc.) en format electrònic i un 11,7% consulta el mateix tipus de fonts en
format paper.
Cerca de normativa
En un llibre en suport paper 11,7%
Ho poso al Google 58,7%
Vaig a alguna pàgina especialitzada online 23,2%
Faig la pregunta a algú 5,4%
Paso el corrector del Word 0,3%
67
No tinc dubtes sobre normativa 0,7% Taula 68. Lloc de cerca de normativa lingüística
4.4.4 Eines d’elaboració de textos col·laboratius
Pel que fa a les eines que s’empren a l’hora d’elaborar un treball en grup ja sigui per
comunicar-se o per elaborar-lo pròpiament, , els resultats de la taula 69 mostren que
els enquestat usen majoritàriament tres eines: a)el correu electrònic (86,1%), b)el
WhatsApp (72,5%) i c)el núvol Drive (65,9%). A força distància percentual s’indiquen el
Campus Virtual amb un 46,8%, Dropbox amb un 32,3% i el Facebook de l’assignatura o
de la titulació amb un 26,9% del total de respostes. Amb uns percentatges poc
rellevants hi ha Telegram (5%) i altres, que no s’especifiquen, que corresponen al 2,6%.
Eines %Força %Molt %Sempre %Suma
Correu electrònic 19,2 27,1 39,8 86,1
WhatsApp 17,4 21,3 33,8 69,1
Drive 14,2 17,4 34,3 65,9
Campus Virtual 16,5 14,7 15,6 46,8
Dropbox 12,1 11,5 8,7 32,3
Facebook 12,6 8,6 5,7 26,9
Telegram 3,1 0,7 1,2 5,0
Altres 1,4 0,8 0,4 2,6 Taula 69. Eines pel treball de grup
Pel que fa a la correcció de textos quan es treballa en grup, l’opció més freqüent és
“entre tots”, que arriba al 63,8%, encara que a prop del 57,1% que afirma que cadascú
corregeix la part que ha elaborat. La tercera opció és, com recull la taula 70, que ho
corregeix tot una persona del grup, que és el que indiquen el 30,1% de les respostes.
És destacable que un 5,3% de les respostes -59 informants- manifesten que no
corregeixen les tasques abans de lliurar-les.
Correcció %Força %Molt %Sempre %Suma
No corregim 2,9 0,8 1,6 5,3
Entre tots 23,0 19,6 21,2 63,8
Cadascú la seva part 21,5 17,6 18,0 57,1
Una persona del grup 13,2 9,4 7,5 30,1 Taula 70. Hàbits de correcció dels treballs de grup
Pel que fa a les eines que utilitzen en el grup per corregir (taula 71), l’ús majoritari
correspon al corrector que tenen instal·lat al processador de textos (76,5%). Molt
propers percentualment es troben els traductors (59,0%) i els diccionaris (54,6%) en
línia. No gaire lluny (53,1%) se situen els estudiants que diuen que escriuen
directament les paraules a la barra de Google.
68
Eines correcció Força Molt Sempre Suma
Corrector de processador de text 20,5 22,1 33,9 76,5
Traductors online 19,8 17,2 22,0 59,0
Diccionaris online 19,1 18,5 17,0 54,6
Escriure paraules al cercador 22,4 16,2 14,5 53,1
Utilitzem corrector en línia 18,4 14,1 14,7 47,2
Gramàtiques online 9,8 6,9 6,1 22,8
Diccionaris en format paper 8,6 3,5 1,7 13,8
Llibres de gramàtica 5,0 2,2 1,1 8,3
Fòrums lingüístics 5,7 2,0 1,6 9,3 Taula 71. Eines per la correcció lingüística dels treballs de grup
4.4.5 Ús de xarxes socials com a eina de suport acadèmic
A partir de preguntes d’opció múltiple, s’ha preguntat també pel paper de les xarxes
socials com a eina de suport acadèmic. Les respostes ens han donat un ventall
d’activitats per a les quals més del 50% dels estudiants diuen emprar les xarxes socials.
Aquestes activitats són:
1) saber què s’ha fet a classe (78,7%)
2) estar al dia de les assignatures (75,4%)
3) fer treballs (74,5%)
4) compartir documents i recursos (72,5%)
5) resoldre dubtes dels exàmens (69,7%)
6) compartir apunts (69,1%).
7) Informar-se de les activitats (55%)
8) resoldre dubtes sobre la vida universitària (51,6%).
Per sota del cinquanta per cent se situen opcions com organitzar activitats
extraescolars (47,4%), recomanar o rebre recomanacions de llibres i recursos (37,7%),
fer consultes al professorat (28,5%) i, en darrer terme, contactar amb persones
expertes, amb un 23,4%.
A banda d’aquests usos, s’ha demanat a l’estudiantat si empraven les xarxes amb
altres finalitats a l’àmbit universitari. Únicament un 3,5% (39 alumnes) manifesta que
té altres utilitats per a la universitat, que són fer vida social amb els companys i
informar-se sobre cursos formatius.
SINTESI DE RESULTATS: OBJECTIU 4 Eines per a les consultes lingüístiques L’estudiantat enquestat manifesta que l’eina que utilitza per fer les consultes lingüístiques és
69
sobretot l’ordinador portàtil (66,8%). Només un de cada tres estudiants disposa d’una app de consulta lingüística. Les més utilitzades són el traductor de Google (31,1%) i Wordreference (26,6%). Aquestes eines de consulta les han trobat a la xarxa fent una cerca bàsica a Google (70,2%). Correcció lingüística en l’elaboració de tasques acadèmiques Per corregir els treballs en grup s’empra majoritàriament el corrector del processador de textos (82,1%), traductors en línia (75,8%) i diccionaris en línia (75,2%). Pel que fa a les eines en paper, només un 26,2% diu que utilitza habitualment diccionaris de consulta manual. Coneixement i usos de fòrums lingüístics específics L’ús de fòrums lingüístics és minoritari, només el 13,0% diu que els usa, majoritàriament per consulta dutes de vocabulari i normativa. Elaboració i gestió de textos col·laboratius Per treballar en equip s’empra majoritàriament el correu electrònic, WhatsApp i Google Drive. La correcció dels treballs en grup es fa de forma cooperativa (63,8%) majoritàriament i l’eina que s’utilitza més sovint és el corrector del processador de textos. Ús de xarxes socials com a eina de suport acadèmic Les xarxes socials s’empren sobretot com una eina de comunicació entre l’estudiantat. Entre els usos destaca per estar al dia del desenvolupament de les classes (78,7%) i estar al dia del que passa a la UdL (75,4%), resoldre dubtes d’exàmens (69,7%) i compartir apunts (69,1%).
4.5 FORMACIÓ QUE L’ESTUDIANTAT HA REBUT EN TIC, LLACUNES QUE IDENTIFICA
QUE TÉ I NECESSITATS FORMATIVES: OBJECTIU 5
4.5.1 Iniciació a l’ús de dispositius connectats a Internet
Part dels estudiants han entrat en contacte amb la tecnologia a l’entorn familiar
(39,3%), o bé a l’escola (42,1%). A una distància rellevant d’aquest percentatge se
situen els que comencen a utilitzar Internet a l’Educació Secundària, en l’àmbit formal
(13,8%) o en el no formal amb els amics (4,6%).
Si comparem aquestes dades d’ús generalista amb l’acadèmic (taula 73), s’observa que
les xifres baixen pel que fa a l’escola i les respostes es concentren quatre punts per
sobre el 50% a l’Educació Secundària. El nombre dels estudiants que no s’hi inicien fins
a l’etapa no obligatòria, batxillerat o cicles formatius, tot i que és menys rellevant se
situa per sobre del 5%. Només 13 estudiants manifesten que és a la Universitat quan
han començat a utilitzar els recursos a la xarxa com a eines d’estudi.
% Inici ús Internet
general % Inici ús Internet tasques
acadèmiques
Des de petit, a casa meva sempre hi hagut ordinador i connexió
39,3 -
Vaig començar a l'escola 42,1 39,6
Vaig començar a secundària a classe 13,8 54,1
Vaig començar a secundària amb els amics 4,6 -
70
A Batxillerat/Cicle Formatiu - 5,2
Ara, a la universitat 0,3 1,2 Taula 72. Comparativa entre inici d'ús d'Internet general i ús d'Internet per fer tasques acadèmiques
4.5.2 Percepció del grau de competència en l’ús d’eines virtuals per a usos
acadèmics
S’ha demanat a l’estudiantat una autoavaluació sobre el grau de domini que tenen en
eines virtuals. Cal tenir en compte que les dades no reflecteixen les pràctiques reals,
que només es poden observar amb una anàlisi directa de les tasques, sinó la seua
opinió i percepció. Per tant, tot i ser un qüestionari anònim amb garantia de
confidencialitat, les respostes poden estar mediades per l’efecte de la desitjabilitat
social.
Gens Una mica
Amb problemes
Força bé Bé Molt bé
Buscar inform. segons grau complexitat
1,0% 1,5% 11,0% 36’9% 33,7% 15’8%
Trobar inform. específica per a les tasques
0’5% 1,7% 9,3% 33,2% 37,4% 16,7%
Escollir fonts fiables entre fonts diverses
0,6% 2,1% 11,8% 35,5% 34,0% 16,0%
Comprovar veracitat informació 0,7% 3,1% 14,1% 37,8% 30,5% 13,8%
Organitzar informació 0,8% 1,5% 10,4% 34,6% 33,8% 18,9%
Generar nous continguts 26,8% 16,3% 17,1% 21,5% 10,5% 7,7% Taula 73. Percepció del grau d competència en tasques específiques de caràcter acadèmic (resposta múltiple)
Tal com s’observa en la taula 74, el gruix de les respostes es concentren en la banda
mitja alta de l’escala i el percentatge disminueix significativament en la banda que
representa el domini absolut. Sumats tots els valors, més del 80% en tots els casos
manifesten un bon domini de les diferents estratègies. Destaca, però, que en el cas de
l’habilitat que demana integrar distintes habilitats i coneixements com és “Generar
nous continguts” la tendència varia i el 60,2% se situa en els valors de no domini.
Aquestes dades són altament significatius en l’entorn de l’educació superior, ja que
constaten que hi ha una clara diferència competencial entre les estratègies que es
poden fer de manera més mecànica i aquelles que demanen habilitats de caràcter més
reflexiu.
71
4.5.3 Formació en TIC a la UdL
La formació en TIC està inclosa en la formació transversal de la UdL, vinculada a
habilitats de caràcter acadèmic. Segons les dades recollides, es documenta que
aquesta formació només ha arribat a una minoria, donat que un 94,7% dels estudiants
enquestats no ha fet cap curs.
Pel que fa a la distribució per centres (taula 75), d’aquests, la majoria (29) són de la
FEPTS, 8 de la FDET, 9 de la FM, 9 de la FIF, 3 de la FLL i 3 de l’EPS.
Centre Formació transversal rebuda(5,3%) Formació transversal no rebuda(94,7%)
EPS 4,3% 95,7%
ETSEA 0,0% 100%
FDET 3,6% 96,4%
FEPTS 10,1% 89,9%
FIF 8,8% 91,2%
FLL 3,0% 97,0%
FM 5,8% 94,2%
INEFC 0,0% 100% Taula 74. Formació transversal seguida per centres
Preguntats pels motius pels quals no han fet la formació (taula 76), el 71,8% dels
enquestats ha respost que no sabien que se’n feia. Les dos altres raons es troben molt
lluny percentualment de la primera i són el desinterès per cursar formació en aquesta
temàtica (12,8%) i la coincidència del horaris de la formació amb horaris de classe
(8,6%). Els estudiants que han apuntat aquesta darrera causa, es concentren
majoritàriament a la FEPTS, la FM i la FIF.
Centre Desconeixement oferta cursos
(71,8%) Desinterès cursar formació
(12,8%) Coincidència horaris
(8,6%)
EPS 67,4% 13,0% 15,2%
ETSEA 80,1% 16,7% 2,6%
FDET 73,1% 15,7% 5,4%
FEPTS 66,8% 8,4% 11,9%
FIF 64,7% 14,7% 10,8%
FLL 82,0% 9,0% 6,0%
FM 65,8% 15,8% 11,8%
INEFC 80,4% 9,8% 7,8% Taula 75. Raons per no fer formació per centres
D’altra banda, els 60 casos que sí han seguit la formació transversal afirmen haver-se
assabentat per diferents vies, 21 alumnes diuen que per mitjà de la web general de la
universitat i 8 més per la web Alumnes; 15 van escoltar que es feien a les jornades
d’acollida de la primera setmana de classe; 9 pels companys i la resta per altres fonts
72
diverses com ara la indicació del professorat o que la formació era part d’una
assignatura.
Als que han seguit algun curs, se’ls ha demanat la seua valoració. Com es mostra en la
taula 77, les respostes es concentren en la banda mitjana-alta, amb un 40%
d’estudiants que consideren la formació força satisfactòria i un 36,7% que la
consideren molt satisfactòria. Observades les dades per centres, només a la FEPTS es
documenta un percentatge de l’estudiantat enquestat que considera la formació com
a “gens satisfactòria”, tot i que aquest percentatge és petit (3,4%). Pel que fa a les
altres valoracions, tots els centres es mouen, com s’ha comentat, en el “força
satisfactori” (FM) o el “molt satisfactori” (FEPTS i FIF). Hi ha dos facultats amb el
mateix percentatge en les dos franges (FEDT i FLL).
Gens
satisfactori
(1,6%)
Bastant
satisfactori
(15%)
Força
satisfactori
(40%)
Molt
satisfactori
(36,7%)
Excel·lent
(6,7%)
EPS 0,0% 50,0% 0,0% 0,0% 50,0%
FDET 0,0% 12,5% 37,5% 37,5% 12,5%
FEPTS 3,4% 6’9% 41,4% 44,8% 3,5%
FIF 0,0% 22,2% 22,3% 44,4% 11,1%
FLL 0,0% 33,3% 33,3% 33,3% 0,0%
FM 0,0% 22,2% 66,7% 11,1% 0,0%
Taula 76. Valoració de la formació rebuda
4.5.4 Necessitats específiques de formació en TIC per a usos universitaris
Un cop manifestat en què creuen que són competents i quin és el tipus de formació
que han rebut, s’ha preguntat als estudiants si en voldrien rebre i, si és així, sobre
quins aspectes. Ha estat una pregunta de selecció múltiple de la qual s’han recollit
1.143 respostes.
Els resultats obtinguts mostren que només 7 estudiants (0,6%) diuen que no
necessiten formació de cap tipus. N’hi ha 48, que representen el 4,2% del total de
respostes, que ha marcat totes les opcions possibles, o sigui que s’entén que demana
una formació de caràcter global. El 95,8% restant (n=1.058) voldrien formar-se en un o
més d’un dels aspectes assenyalats.
73
Analitzada la localització de l’estudiantat que ha assenyalat una total necessitat
formativa (taula 78), es comprova que els percentatges són molt semblants, encara
que lleugerament superiors al 5% a ETSEA i FIF, tot i que en nombres absoluts, hi ha
més demanda a la FEPTS i la FDET.
Centre Necessitats formatives en tots els aspectes4,2%
EPS 2,1%
ETSEA 5,8%
FDET 4,8%
FEPTS 4,5%
FIF 5,8%
FLL 3,0%
FM 1,9%
INEFC 3,9% Taula 77. Necessitats formatives globals per centres
Pel que fa a la distribució de cadascun del aspectes formatius, els resultats es recullen
en la taula 79.
Necessitats de formació
Diuen que
necessiten
formació
Diuen que no
necessiten
formació
Buscar inform. segons grau complexitat 45,0% 55,0%
Trobar inform. específica per a les tasques 48,6% 48,7%
Escollir fonts fiables entre fonts diverses 48,6% 47,2%
Comprovar veracitat informació 41,1% 58,9%
Organitzar i classificar informació 26,6% 85,7%
Generar nous continguts 15,8% 84,2% Taula 78. Necessitats de formació específics
S’observa que en cap cas el percentatge d’estudiants enquestats en el aspectes
assenyalats supera el 50%, encara que n’hi ha dos que hi estan molt propers, amb el
mateix percentatge. El 48,6% dels estudiants diuen estar interessats a rebre informació
tant per trobar informació específica per a desenvolupar tasques acadèmiques com
per aprendre a escollir fons fiables entre diverses fonts d’informació. Crida l’atenció la
competència de “generació de nous continguts” -que tal com s’ha vist més amunt, era
la que acumulava més percentatge de no competència entre l’estudiantat- que de
manera molt majoritària diu que no vol rebre formació. La lògica apuntaria que la
resposta hagués hagut de ser massiva a favor de la formació, però es comprova que no
és així.
74
SINTESI DE RESULTATS: OBJECTIU 5 Iniciació a l’ús de dispositius connectats a Internet
- L’estudiantat de nou accés de la Universitat de Lleida arriba a la universitat familiaritzat amb l’ús de les eines virtuals. Part han entrat en contacte amb la tecnologia a l’entorn familiar (39,3%), o a l’escola (42,1%). Un 13,8% ha començat en el període de l’Educació Secundària a classe i el 4,6% en el mateix període, però amb les amics. El nombre dels estudiants que no s’hi inicien fins a l’etapa no obligatòria, batxillerat o cicles formatius, se situa per sobre del 5%. Només 13 estudiants manifesten que han començat a utilitzar els recursos a la xarxa com a eines d’estudi a la UdL. Grau de competència que es reconeixen en ús d’eines virtuals per a usos acadèmics
- Més del 80% en tots els casos manifesten un bon domini de les diferents estratègies. En el cas de l’habilitat que demana integrar distintes habilitats i coneixements com és “Generar nous continguts” la tendència varia i el 60,2% se situa en els valors de no domini (“gens”, “una mica”, “tinc problemes”). A la banda alta, el percentatge del “bé” i el “molt bé” no arriba al vint per cent (18.2%). Formació en TIC a la UdL Un 94,7% dels estudiants enquestats no ha fet cap curs. Els que la van seguir (5,3%) es van assabentar que se’ls facilitava formació des de la universitat, 21 alumnes diuen que per mitjà de la web general de la universitat i 8 més per la web Alumnes; 15 a les jornades d’acollida de la primera setmana de classe; 9 pels companys i la resta per fonts diverses com ara la indicació del professorat o que la formació era part d’una assignatura. Un 40% d’estudiants consideren la formació força satisfactòria i un 36,7% molt satisfactòria. Necessitats específiques de formació en TIC per a usos universitaris
- Només el 0,6% de l’estudiantat enquestat diu que no necessita formació de cap tipus. El 4,2% del total de respostes en canvi demana una formació de caràcter global. El 95,8% voldrien formar-se en un o més d’un aspecte.
- El 48,6% dels estudiants diuen estar interessats a rebre informació tant per trobar informació específica per a desenvolupar tasques acadèmiques com per aprendre a escollir fons fiables entre diverses fonts d’informació.
4.6 ACTITUDS DE L‘ESTUDIANTAT ENVERS INTERNET I EL PAPER QUE TÉ EN EL SEU
APRENENTATGE: OBJECTIU 6
4.6.1 Internet com a suport a les tasques acadèmiques
El 96,1% dels estudiants consideren que la xarxa els ajuda a realitzar les tasques
acadèmiques. Distribuïdes per centres (taula 80), les dades mostren una relació
pràcticament idèntica pel que fa als resultats afirmatius i tots se situen en
percentatges del 94,0% o més, excepte l’INEFC, cas en què els estudiants que
consideren que Internet és útil és del 86,0%. Aquesta dada concorda amb les recollides
anteriorment d’aquest informe, en les que es detalla que l’estudiantat d’aquest centre
considera que la informació que conté Internet no és gaire rellevant pel seu àmbit
d’especialitat ni està actualitzada.
75
Centre
D’acord Desacord
EPS 97,9% 2,1%
ETSEA 97,4% 2,6%
FDET 94,0% 6,0%
FEPTS 98,3% 1,7%
FIF 95,0% 5,0%
FLL 99,0% 1,0%
FM 94,8% 5,2%
INEFC 86,0% 14,0% Taula 79. Utilitat d'Internet per fer treballs per centres
4.6.2 Informació: accés i excés
Un dels aspectes tractats fa referència a la infoxicació. Se’ls ha preguntat l’opinió sobre
l’accés a la informació i com els afecta la quantitat que en troben. Pel que fa a la
fiabilitat de la informació que la xarxa difon, hi ha gairebé unanimitat (92,8%) a
considerar que no tota la informació d’Internet és fiable.
Tot i sent-ne conscients, un 90,0% de respostes estan d’acord amb què el volum
permet elaborar treballs amb més detall i profunditat. Quan se’ls pregunta el grau
d’acord amb què la quantitat dificulta la tria de la informació adequada les respostes
en la franja alta se situen en el 79,2%.
4.6.3 Reconeixement i percepció sobre el plagi
Els resultats mostren que l’acció que més es reconeix com a plagi és la còpia directa
d’un llibre. Tot i així, el percentatge no arriba al setanta per cent (69,3%). El
repartiment per centres mostra una distribució desigual però les variacions no són
significatives (taula 81).
Centre D’acord Desacord
EPS 65,2% 34,8%
ETSEA 65,2% 34,8%
FDET 67,6% 32,4%
FEPTS 69,6% 30,4%
FI 74,5% 25,5%
FLL 74,0% 26,0%
FM 65,8% 34,2%
INEFC 20,4 79,6% Taula 80. Acord/desacord amb "plagiar es copiar directament d'un llibre"
El percentatge de no reconeixement de plagi quan es copia directament augmenta de
manera considerable en el cas de la informació extreta d’una web. Mentre que, com
76
hem vist, hi havia un 30,7% de respostes que deien que copiar d’un llibre no era
plagiar, aquesta quantitat es duplica, fins a arribar al 60,8%, en el cas de la web, de
mitjana entre centre (taula 82).
Centre D’acord Desacord
EPS 45,7% 54,3%
ETSEA 33,8% 66,2%
FDET 47,9% 52,1%
FEPTS 30,4% 69,6%
FIF 37,6% 62,4%
FLL 41,0% 59,0%
FM 44,8% 55,2%
INEFC 48,0% 52,0% Taula 81. Acord/desacord "copiar i pegar d'una web sense autor no és plagi" per centres
Tanmateix, el 86,4% de respostes apunten que si s’extreu informació d’Internet cal
citar l’autor. Curiosament si es copia es creu que no cal, com s’ha vist anteriorment.
Pel que fa al detall dels centres, la dada més rellevant és la concentració de respostes
dient que no cal citar tampoc en la de Dret (taula 83).
Centre D’acord Desacord
EPS 24,3% 76,6%
ETSEA 14,3% 85,7%
FDET 26,0% 74,0%
FEPTS 4,9% 95,1%
FIF 4,9% 95,1%
FLL 9,0% 91,0%
FM 14,3% 85,7%
INEFC 26,0% 74,0% Taula 82. Acord/desacord "no cal citar si extreus la informació d'Internet" per centres
Altres possibilitats tenen diferents nivells de resposta. S’observa alhora que prop del
70% tampoc considera que ho és si es copia i s’escriu d’una altra manera sense citar
l’autor (Taula 84)
Centre D’acord Desacord
EPS 53,2% 46,8%
ETSEA 70,8% 29,2%
FDET 72,9% 27,1%
FEPTS 76,7% 23,3%
FI 62,7% 37,3%
FLL 66,0% 34,0%
FM 63,9% 36,1%
INEFC 53,1% 46,9% Taula 83. Acord/desacord "copiar i posar-ho a la meva manera no és plagi" per centres
77
Pel que fa a la pràctica de traduir directament, en general sembla que és reconegut
com a plagi principalment tot i que les xifres varien quan es veu el detall per centres
(taula 85).
Centre D’acord Desacord
EPS 17,0% 83,0%
ETSEA 13,6% 86,4%
FDET 26,9% 73,1%
FEPTS 14,0% 86,0%
FIF 8,8% 91,2%
FLL 16,0% 84,0%
FM 19,6% 80,4%
INEFC 36,0% 64,0% Taula 84. Acord/desacord "copiar i traduir un text no és plagi" per centes
SINTESI DE RESULTATS: OBJECTIU 6 Paper d’Internet com a suport a tasques acadèmiques La percepció que Internet és útil i alhora imprescindible per fer els treballs acadèmics és àmpliament majoritària (96,1%). Tanmateix afloren dificultats reconegudes a l’hora de buscar amb eficiència i gestió del temps i especialment a utilitzar les possibilitats que suposa la virtualitat per als treball en grup. Informació: accés i excés Pel que fa a l’accés d’informació, es constaten els beneficis que n’hi hagi molta, però alhora l’estudiantat és conscient que no tota és fiable. El 81,4% afirma conèixer les eines per buscar la informació adequada a la xarxa. El 18,6% manifesten que no les coneixen. Quan se’ls pregunta si saben o no buscar-la, el 72,7% manifesta que sí però alhora el 27,2 de respostes se situen en la franja dels que reconeixen que no en saben. Reconeixement i percepció sobre el plagi Els resultats mostren que l’acció que més es reconeix com a plagi és la còpia directa d’un llibre. Tot i així, el percentatge no arriba al setanta per cent (69,3%). El percentatge de no reconeixement de plagi quan es copia directament augmenta en el cas de la informació extreta d’una web. El 60,8% no creu que copiar directament de la web ho sigui. Pel que fa a la pràctica de traduir directament, en general sembla que és reconegut com a plagi en tots els casos fins i tot quan es tracta d’informació extreta d’una web (82,1%).
5 CONCLUSIONS
Les consideracions finals a tall de conclusions, englobades en tres àrees principals: a)
relació de l’estudiantat amb la tecnologia; b) coneixement i ús de l’entorn 2.0 de la
UdL; c) formació TIC de l’estudiantat, es descriuen a continuació. Cal remarcar que la
tendència general d’aquestes tres àrees no es veuen afectades per les variables socials
de edat, gènere, i accés als estudis tal i com s’ha anat apuntant al llarg de l’informe.
Pel que fa a la primera qüestió, els resultats permeten afirmar que, en general, tot i
que l’estudiantat està familiaritzat amb les eines 2.0 per usos socials en la seua vida
78
quotidiana i relacional, l’ús que fa d’Internet en les tasques acadèmiques és força
limitat i superficial. Les estratègies de cerca d’informació que s’utilitzen, per exemple,
són bàsiques, força rudimentàries i no s’adiuen amb la complexitat actual de la xarxa ni
amb les possibilitats que aquests ofereix com a suport a l’aprenentatge acadèmic i al
llarg de la vida. Així mateix, hi ha elements rellevants que permeten afirmar que
l’estudiantat no és conscient del tractament de la informació extreta de la xarxa. Un
bon exemple és les respostes que han donat els informants sobre el plagi, que
permeten arribar a dos conclusions generals: l’una que hi ha encara una quantitat
significativa d’estudiantat que no reconeixen el plagi en cap de les seves dimensions;
l’altra que Internet incorpora elements nous sobre els quals hi ha encara més
inseguretat, menys consciència i major flexibilitat en les pràctiques anòmales. Aquest
aspecte és altament rellevant atès que en aquests moments pràcticament tota la
informació acadèmica (articles, revistes, investigacions, informes...) és consultable en
línia i és aquest el tipus d’informació al que molt majoritàriament acudeix
l’estudiantat.
S’ha d’esmentar, però, que s’ha documentat que tant la FIF, i l’INEFC, encara que amb
menys mesura, presenten un nivell de competència informacional en relació a Internet
i de domini de les eines 2.0 per a l’elaboració de textos acadèmics molt superior a la
resta de centres. Cal pensar que en els dos centres s’han dut a terme accions
específiques que caldria conèixer i, si escau, estendre a la resta.
Quant al coneixement i ús de l’entorn 2.0 de la UdL, s’evidencia que l’estudiantat fa un
seguiment molt escàs dels perfils socials de la UdL i els seus serveis a les xarxes. Aquest
fet es deu, bàsicament, a que desconeix que existeixen. Per pal·liar aquesta situació, a
banda de les accions de difusió que es puguin considerar oportunes, s’ha de tenir en
compte que l’estudiantat està present, majoritàriament, a Facebook i no a Twitter que
és la única xarxa en la que un servei estratègic com el SIAU té presència.
Per una altra banda, caldria un replantejament de les eines del Campus Virtual i dels
usos que en fa el professorat. En definitiva, els resultats porten a concloure que el
desconeixement, la manca d’ús per part del professorat i la manca d’utilitat percebuda
per l’alumnat quan no creu que l’eina li aporta alguna cosa són elements bàsics perquè
79
una eina del Campus Virtual, que pot semblar molt útil a priori, quedi inutilitzada per
manca d’ús.
En l’aspecte formatiu, es constata la necessitat d’emprendre un procés formatiu intens
ja des de l’inici de curs per als estudiants de primer en general, un procés formatiu
d’universitat o de centre de caràcter obligatori i dissenyat per cobrir les necessitats de
l’estudiantat adaptat als diferents nivells competencials que presenten. A mesura que
s’anava avançant en la recerca, l’equip investigador s’ha anat plantejant que tal vegada
aquest desnivell de competència digital entre les necessitats socials i acadèmiques
pugui ser un element de fracàs acadèmic i d’abandonament dels estudis superiors a
primer curs. Per tal de verificar aquesta hipòtesi caldria emprendre una segona part de
l’estudi adreçat a analitzar els efectes que té en la nota dels estudiants, en el canvi
d’estudis i també la relació que té amb els abandonaments prematurs a mig curs que
s’observen a primer de carrera.
En síntesi, es pot dir que l’estudiantat de nou accés és conscients dels avantatges i
desavantatges que comporta Internet. Alhora s’evidencia l’existència d’importants
dificultats a l’hora de gestionar adequadament les possibilitats que ofereix la xarxa,
que afecten un percentatge significativament important del conjunt d’estudiantat, tal
vegada per falta de formació prèvia en les habilitats d’ús en l’espai digital.
80
6 BIBLIOGRAFIA
Area, M. i Guarro, A. (2012):"La alfabetización informacional y digital: fundamentos pedagógicos para la enseñanza y el aprendizaje competente”. Revista española de documentación científica, 35, pp. 46-74.
Barton, D.i Lee, C. (2013): Language Online: Investigating Digital Texts and Practices. New York: Routledge.
Batista, M. A. H. (2009): “Disponibilidad, uso y apropiación de las tecnologías por estudiantes universitarios en México: perspectivas para una incorporación innovadora”. Revista Iberoamericana de Educación, 48/6:4.
Bauman, Z. (2013): Liquid modernity. New York: John Wiley&Sons.
Cassany, D. (2011): En línia. Llegir i escriure a la xarxa. Barcelona: Graó.
Castaño-Muñoz, J., Duart-Montoliu, J. i Sancho-Vinuesa, T. (2010):“Necesidad de guía en educación superior los recursos educativos en internet, ¿un cambio de escenario?”. RIED, (13), 1, pp. 97-110.
Gallardo, E. (2012): “Hablemos de estudiantes digitales y no de nativos digitales”.
Revista de Ciencias de la Educación, pp. 7-21
Gisbert-Cervera, M., Espuny-Vidal, C. i González-Martínez, J. (2011): "INCOTIC. Una
herramienta para la @utoevaluación diagnóstica de la competencia digital en la
universidad”. Revista de currículum y formación del profesorado, 15, 1.
Jones, S., et alii. (2013): "Academic work, the Internet and US college students”.
Internet and Higher Education, 11, 3, pp.165-177.
Khan, A., Bhatti,R. I Khan, G. (2011): "Information-Seeking Behavior of Law
Practitioners: A Survey of Bahawalpur City". Library Philosophy and Practice (e-
journal).Paper 581.
Lankshear, C. I Knobel, M. (2011): New Literacies: Everyday Practices And Social
Learning: Everyday Practices and Social Learning. New York: McGraw-Hill
Education.
Moje, E. B. (2000): All the Stories That We Have": Adolescents' Insights about Literacy
and Learning in Secondary Schools. Kids InSight, K-12. Newark, DE: Order US
Department of Education.
Muntada, M. et alii. (2003):“Competència en el maneig d'informació :puntd'arribada o
punt de sortida de la formació d'usuaris?” Item: revista de biblioteconomia I
documentació, n. 35, pp. 55-72.
Nicholas, D., Huntington, P., i Rowlands, I. (2007): “E-books: how are users
responding?”.CILIP Update.
Rowlands, I. et alii. (2008): "The Google generation: the information behaviour of the
researcher of the future”. Aslib Proceedings. Vol. 60, 4. Emerald Group Publishing
Limited.
81
Sanvicén-Torné, P., Casanovas Català, M. et alii (2016): “Conèixer per avançar:
identificació de competencies i usos en TIC. Anàlisi I propostes per millorar la
formació i els resultants de l’alumnat universitari. Comunicació presentada al
Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació (CIDUI). Barcelona,
Espanya.
Sigalés, C. "Formación universitaria y TIC: nuevos usos y nuevos roles." RUSC.
Universities and Knowledge Society Journal 1.1 (2004): 1.
Warschauer, M. (2011): Learning in the Cloud. New York: Teachers College Press.
7 ÍNDEX DE FIGURES
Imatge 1. Entrada al qüestionari CODI .......................................................................................... 6
Gràfic 1. Percepció sobre el nivell socieconòmic ........................................................................ 12
Gràfic 2. Comparativa fonts paper vs digitals ............................................................................. 38
Gràfic 3. Distribució de l'ús de fonts en paper vs digitals per centres (freqüències altes) ......... 38
Gràfic 4. Disposar de molt recursos per centres (barem 5) ........................................................ 39
Gràfic 5. Fàcil accés per centres (barem 5) ................................................................................. 40
Gràfic 6. Internet conté informació actual per centres (barem 4+5) .......................................... 40
Gràfic 7. Es pot copiar i enganxar (barem 0+1 i 4+5) .................................................................. 42
Gràfic 8. Estratègies de cerca per centres ................................................................................... 44
Gràfic 9. Segona llengua de cerca ............................................................................................... 48
Gràfic 10. Elecció de l'anglès com a segona llengua de cerca per centres ................................. 49
Gràfic 11. Ús de gestors bibliogràfics per centres (barem 4+5) .................................................. 52
Gràfic 12. Ús de la informació per centres .................................................................................. 53
Gràfic 13. Inclusió d'apartat de bibliografia ................................................................................ 54
Gràfic 14. Inclusió d'apartat de bibliografia per centres ............................................................. 54
Gràfic 15. Formes de citació (barem 4+5) ................................................................................... 55
Gràfic 16. Procediments de citació bibliogràfica per centres (barem 4+5) ................................ 56
Gràfic 17. Opcions quan no es coneix la forma de citar (Barem 4+5) ......................................... 57
Gràfic 18. Opcions quan no es coneix la forma de citar per centres (barem 4+5) ..................... 58
Gràfic 19. Aprenentatge de la competència de cerca d'informació ........................................... 58
Gràfic 20. Aprenentatge de la competència de cerca d'informació a la universitat per centres
..................................................................................................................................................... 59
82
Taula 1.Resum de participació per centres ................................................................................... 9
Taula 2. Relació sexe per centres ................................................................................................ 10
Taula 3. Relació batxillerat/cicles per centres............................................................................. 13
Taula 4. Relació domicili curs per centres ................................................................................... 14
Taula 5. Relació de dispositius i freqüència d'ús ......................................................................... 15
Taula 6. Relació ús pc préstec UdL .............................................................................................. 15
Taula 7. Temps de connexió al dia per centres ........................................................................... 16
Taula 8. Ús wifi UdL ..................................................................................................................... 16
Taula 9. Relació configuració wifi UdL per centres ..................................................................... 17
Taula 10. Demanda suport UdL per configuració wifi per centres ............................................. 18
Taula 11. Relació temps de connexió-activitat acadèmica per centres ...................................... 18
Taula 12. Relació temps de connexió finalitat ............................................................................ 19
Taula 13. Relació entre dispositius i motius d'ús ........................................................................ 20
Taula 14. Desconeixement existència Facebook i Twitter UdL per centres ................................ 22
Taula 15. Seguiment de Facebook i Twitter propi del centre ..................................................... 23
Taula 16. Raons per seguir o no el Facebook del centre ............................................................. 23
Taula 17. Seguiment Facebook i Twitter del Consell de l'Estudiantat per centres ..................... 24
Taula 18. Raons per seguir o no el Consell de l'Estudiantat a Facebook .................................... 25
Taula 19. Coneixement de la Web Alumnes per centres ............................................................ 25
Taula 20. Seguiment de Facebook del SBD per centres .............................................................. 26
Taula 21. Raons per seguir o no el Facebook del SBD ................................................................. 26
Taula 22. Seguiment de Facebook i Twitter de l'IL per centres .................................................. 27
Taula 23. Seguiment de Facebook per centres del serveis UdL .................................................. 28
Taula 24. Formació específica en les eines del Campus Virtual per centres............................... 29
Taula 25. Ús i freqüència de les eines de continguts i avaluació docent .................................... 30
Taula 26. Raons per usar o no les eines de continguts i avaluació docent ................................. 31
Taula 27. Ús freqüència de les eines de relació i comunicació .................................................. 31
Taula 28. Raons per usar o no les eines de relació i comunicació .............................................. 32
Taula 29. Ús i freqüència d'eines d'informació ........................................................................... 32
Taula 30. Raons per usar o no les eines d'informació ................................................................. 32
Taula 31. Relació professorat i centres segons l´ús del campus virtual ...................................... 33
Taula 32. Tipus de demanada de lliurament ............................................................................... 34
Taula 33. Mitjà de comunicació entre professorat i estudiantat ................................................ 34
83
Taula 34. Mitjà comunicació estudiantat-professorat ................................................................ 35
Taula 35. Ús de fonts en paper ................................................................................................... 37
Taula 36. Ús de fonts digitals ...................................................................................................... 37
Taula 37. Raosn d'ús d'internet com a font d'informació ........................................................... 39
Taula 38. Internet conté informació fiable ................................................................................. 41
Taula 39. Internet conté informació fiable per centres .............................................................. 42
Taula 40. Estratègies de cerc ....................................................................................................... 43
Taula 41. Combinació d'estratègies de cerca .............................................................................. 43
Taula 42. Tipus de fonts emprades ............................................................................................. 44
Taula 43. Tipus de fonts emprades ............................................................................................. 45
Taula 44. Ús de Google per centres ............................................................................................ 45
Taula 45. Ús de Wikipedia per centres ........................................................................................ 46
Taula 46. Ús de Google Acadèmic per centres ............................................................................ 46
Taula 47. Ús del metacercador del SBD per centres ................................................................... 47
Taula 48. Ús de bases de dades per centres ............................................................................... 47
Taula 49. Llengua de cerca d'informació ..................................................................................... 48
Taula 50. Criteris de selecció de la informació ............................................................................ 49
Taula 51. Criteris de selecció de la informació per centres ........................................................ 49
Taula 52. Criteris de fiabilitats de les fonts ................................................................................. 50
Taula 53. Altres criteris per a la selecció de la informació .......................................................... 51
Taula 54. Mitjana de procediment de gestió de la informació ................................................... 51
Taula 55. Ús de la informació ...................................................................................................... 52
Taula 56. Dificultats en la cerca d’informació a la xarxa ............................................................. 60
Taula 57. Resposta "no tinc cap dificultat" per centres .............................................................. 60
Taula 58. Aplicacions de consulta lingüística en mòbils .............................................................. 62
Taula 59. Freqüències altes de consulta d'eines de correcció lingüística ................................... 63
Taula 60. Freqüències de consulta en diccionaris en paper ....................................................... 63
Taula 61. Com s'ha trobat l'eina .................................................................................................. 64
Taula 62. On s'ha trobat l'eina .................................................................................................... 64
Taula 63. com s'ha trobat l'eina per centres ............................................................................... 64
Taula 64. On s'ha trobat l'eina per centres ................................................................................. 65
Taula 65. Freqüències altes d'ús de fòrums lingüístics ............................................................... 65
Taula 66. Freqüències altes d'us de canals informals per a consultes lingüístiques ................... 66
Taula 67. Tipus de consulta en freqüències altes ....................................................................... 66
84
Taula 68. Lloc de cerca de normativa lingüística ......................................................................... 67
Taula 69. Eines pel treball de grup .............................................................................................. 67
Taula 70. Hàbits de correcció dels treballs de grup .................................................................... 67
Taula 71. Eines per la correcció lingüística dels treballs de grup ................................................ 68
Taula 73. Comparativa entre inici d'ús d'Internet general i ús d'Internet per fer tasques
acadèmiques ............................................................................................................................... 70
Taula 74. Percepció del grau d competència en tasques específiques de caràcter acadèmic
(resposta múltiple) ...................................................................................................................... 70
Taula 75. Formació transversal seguida per centres ................................................................... 71
Taula 76. Raons per no fer formació per centres ........................................................................ 71
Taula 77. Valoració de la formació rebuda ................................................................................. 72
Taula 78. Necessitats formatives globals per centres ................................................................. 73
Taula 79. Necessitats de formació específics .............................................................................. 73
Taula 80. Utilitat d'Internet per fer treballs per centres ............................................................. 75
Taula 81. Acord/desacord amb "plagiar es copiar directament d'un llibre" ............................... 75
Taula 82. Acord/desacord "copiar i pegar d'una web sense autor no és plagi" per centres ...... 76
Taula 83. Acord/desacord "no cal citar si extreus la informació d'Internet" per centres .......... 76
Taula 84. Acord/desacord "copiar i posar-ho a la meva manera no és plagi" per centres ......... 76
Taula 85. Acord/desacord "copiar i traduir un text no és plagi" per centes ............................... 77
top related