planificació, organització, programació, disseny i desenvolupament d'una metodologia en un...
Post on 03-Jul-2015
2.434 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
PLANIFICACIÓ, ORGANITZACIÓ, PROGRAMACIÓ,
DISSENY I DESENVOLUPAMENT D’UNA METODOLOGIA
EN UN EQUIP DE FUTBOL
Execució dels ítems Força explosiva i Percepció espai-temporal
ALUMNES: Sergi Alonso, Guillem Burguet, Victor Cerezo,
Toni Grima, Alberto García, Ferran Guillaumes i Javier Sánchez
ASSIGNATURA: Teoria de l’Entrenament 2
CURS: 3er de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (Girona)
2
1. CONTEXTUALITZACIÓ
1.1. ANÀLISI DE L’ESPORT
El futbol tal i com el coneixem actualment, inicià el seu desenvolupament a Anglaterra
l’any 1848 amb l’aparició del “primer codi del futbol” escrit per el Trinity College. És
un esport de situació el qual, és definit, segons Pierre Parlebas (2002) “Aquells esports
en els que es participa o es competeix en equip, entenent l’equip com la unió de varis
jugadors per aconseguir un mateix objectiu, realitzant una sèrie d’accions
reglamentades en col·laboració, cooperació i participació de tots, tractant de vèncer la
oposició dels contraris o adversaris que igualment s’organitzen en equip amb la
mateixa finalitat”.
Segons Mas (2005) es basa en diversos autors alhora de realitzar una definició de
futbol: “és una habilitat oberta fonamentalment perceptiva (Knapp, 1963)(7) amb
objectius cognitius (Bloom, 1965)(7) que reconeix el domini del propi cos i la relació
amb els altres amb una gran incertesa sociomotriu implícita en el joc (Parlebas, 2002)
que exigeix un tercer nivell de dificultat que implica la mobilitat constant de l’objecte i
subjecte, és a dir, pilota i futbolista (Fitts, 1965)(7)”.
Estudis realitzats demostren que un jugador de futbol realitza entre 8.000 i 12.000
metres aproximadament al llarg d’un partit, en funció a la localització predominant al
terreny de joc. D’aquets 8.000 metres, uns 2.000 metres es realitzen a intensitat alta i
300 metres a intensitat màxima o sprint. Tot això ens comporta una gran importància
que comporta un treball i entrenament a intensitats elevades per part dels futbolistes.
El futbol com esport actual, es caracteritza fundamentalment per les nombroses accions
explosives que es desenvolupen durant al llarg d’un partit.
Fent un anàlisi profund i analític d’aquest esport i fixant-nos en les condicions
tècniques, condicions tàctiques, físiques i psicològiques, Bosco (1994)(7) especifica que
el futbolista desenvolupa principalment una activitat física de tipus explosiu, amb
acceleracions entre 5-15 metres que es repeteixen moltes vegades (fins 70), amb
contundents intervencions de canvis de direcció, alta freqüència de desacceleracions i
detencions, que repercuteixen en el sistema muscular esquelètic del jugador.
Amb això, el mateix autor ens menciona que l’activitat física que predomina en un
jugador de futbol en la seva totalitat de la practica (esport de situació) son els
3
moviments de força explosiva, aquests son intermitents, i caldrà tenir una bona
coordinació intermuscular i intramuscular per dur a terme les seguides accions que es
produeixen per la seva practica. Els canvis de direcció fan referència als moviments que
utilitza un jugador per canviar la direcció de la seva trajectòria. Aquests sorgeixen tant
per als atacants com per als defensor. Dintre d’això entren els canvis de ritme i les
paredes que caracteritzen les diferents situacions portades a terme durant el partit.
Durant molts anys, dintre del futbol, l’entrenament es va dividir en dos aspectes que son
claus per aquest: el físic, i el tècnic-tàctic. En tot aquest temps es van adoptar mètodes i
metodologies d’entrenament per a obtenir una millor concepció d’aquest esport.
A. Vales (1997) destaca la importància de l'entrenament integrat per optimitzar el
rendiment del futbolista. Dins de la didàctica del joc basada en les situacions, la
introducció d'exercicis tecnico-tàctics, es converteix en l'estratègia ideal per a la
contínua formació en el jugador. És a dir, proposar entrenament de manera conjunta,
amb un context més complex i més proper a la realitat del joc i a les situacions que es
donen en la competició, partint d'un anàlisi del joc i la seva estructura.
D'aquí la necessitat urgent de seleccionar i organitzar els exercicis d'entrenament que
responguin adequadament a les exigències d'una determinada situació i un determinat
jugador. D'aquesta forma desenvoluparem la intel·ligència de joc en el jugador de
futbol.
4
1.2.DIAGNÒSTIC, RENDIMENT I TRAJECTÒRIA ESPORTIVA
Per analitzar la trajectòria esportiva del club dels darrers anys ens situem a l’època
daurada del club on assoleixen cinc ascensos en set temporades. La temporada 2004/05,
l’equip milita a la Segona Territorial i aconsegueix l’ascens a Primera Territorial en
segona posició. La temporada següent, l’equip assoleix la primera plaça i l’ascens a
Preferent Territorial després d’un magnífic rendiment i realitzant una temporada amb
molts poques derrotes. L’any 2006/07, l’equip assoleix la 8ena posició a la Preferent
Territorial, en una temporada d’adaptació a la categoria i on el rendiment d’aquesta
seria prou bo tot i quedar a mitja taula. No seria fins la següent temporada que l’equip
no tornaria a fer el salt a Primera Catalana després d’aconseguir la segona posició. A la
temporada següent, l’equip aconseguiria un altre ascens, aquest cop a la Tercera
Divisió, després d’una temporada amb un rendiment esplèndid i podríem dir que gràcies
a la realització d’una temporada perfecte i quedar 3er a Primera Catalana. La temporada
2009/10, l’equip assoleix la 8ena plaça i aconsegueix així la permanència i no seria fins
a la temporada següent que l’equip aconsegueix el campionat de lliga de Tercera
Divisió, amb un rendiment excel·lent i que li dona l’accés a la Segona Divisió B amb 22
victòries, 7 empats i 9 derrotes i sent l’equip més golejador de la categoria.
Gràfic 1 Classificació de les darreres temporades de la U.E. Llagostera.
5
1.3. CARACTERÍSTIQUES I RECURSOS DEL CLUB
Els inicis de l'entitat Unió Esportiva Llagostera els trobem als anys 40. L'equip va
militar a la darrera categoria del futbol, nivell d'aficionats, fins la dècada dels 60. La
temporada 1960/1961 l'equip va assolir l'ascens a Primera Territorial. Entre la darrera
divisió del futbol i la citada Primera Territorial va ser l'entorn on es va moure el club. El
1992 l'equip va descendir a Segona Territorial i es va estancar en aquests nivells fins la
temporada 2004/2005. De la mà de l'actual tècnic, Oriol Alsina, i del president en aquell
moment, Josep Valentí, el club va començar a pujar categories: 04/05 de Segona a
Primera Territorial, 05/06 de Primera Territorial a Preferent -en aquell moment la
categoria més alta de la història de l'entitat-, 07/08 de Preferent a Primera Catalana.
La temporada 2008/2009 va entrar a la presidència Isabel Tarragó, actual responsable de
l'entitat. Aquell mateix any es van aplicar remodelacions al Municipal de Llagostera
(gairebé tan antic com l'entitat, només un any de vida menys) i es va col·locar l'actual
gespa artificial. L'equip va donar el salt aquella temporada al futbol estatal, assolint la
Tercera Divisió.
Després de dos anys a Tercera (09/10 i 10/11) la darrera temporada l'equip va
proclamar-se campió de lliga. També va guanyar la promoció d'ascens a Segona B en la
seva fase de campions. El rival, el gallec Cerceda, va caure derrotat 2-0 a Llagostera i 0-
1 al seu terreny de joc, on l'equip d'Oriol Alsina va celebrar l'ascens a la divisió de
bronze del futbol estatal. El títol de lliga de Tercera també va servir per guanyar-se el
dret de participar per primera vegada a la història a la Copa del Rei, on l'equip va
debutar el 31 d'agost del 2011 a casa, eliminant l'Olímpic de Xàtiva per 4-2 i passant a
la segona ronda.
La U.E. Llagostera, que en la temporada 2004/05 militava a la Segona Territorial, va
aconseguir cinc ascensos en set anys. El Juliol del 2008 accedeix a la presidència del
club Isabel Tarragó, la dona de l’entrenador del club, Oriol Alsina. La temporada
2010/11, el club aconsegueix el major èxit de la seva història proclamant-se campió de
la Tercera Divisió en la segona temporada en aquesta categoria i aconseguint l’ascens a
Segona Divisió B.
6
Quan arribem a un club o entitat, per a realitzar la nostra feina com a entrenadors o
preparadors físics, tenim que analitzar i valorar prèviament alguns aspectes de la
mateixa per poder realitzar la planificació de la temporada.
Tenim que conèixer i entendre quina és la idiosincràsia de la entitat on anirem a
treballar, en aquest cas la Unió Esportiva Llagostera, és a dir, quin tipus de club és, per
qui o quines persones esta dirigit i gestionat, de quins mitjans i recursos disposa, etc.
Tenim que conèixer els trets característics i el caràcter propi i distintiu de la entitat, per
tal de poder actuar en les decisions i plantejaments dins del procés de planificació.
També hem de ser conscients de quina és la finalitat de la entitat. Tenint en compte de
que la UE. Llagostera té una estructura del club molt definida, un juvenil, un cadet, un
infantil, dos alevins, dos benjamins, dos prebenjamins i l’escoleta, però que la majoria
de tots aquests equips estan a categories molt baixes amb objectius més educatius que
de formació de jugadors. Per tant observem dos objectius ben definits en aquest club, un
educatiu-social-esportiu per tota la base, i un altre pel primer equip, amb una política
clara de fitxatges de jugadors contrastats a totes les categories on han estat en els últims
anys.
A partir d’aquí haurem de fer un anàlisis de la plantilla, per tal de poder planificar
correctament i programar els entrenaments. Les característiques dels jugadors són molt
importants per poder establir un punt de partida, així com les característiques generals
de l’equip. Hem de conèixer el número de jugadors exacte dels que disposem, la
tipologia dels jugadors, el desenvolupament evolutiu i el nivell futbolístic.
A nivell individual també haurem de fer un anàlisis, tant pel que fa les característiques
físiques, on podrem disposar de mesures antropomètriques, test de valoració funcional i
condicional recents (anys anteriors), dades objectives, etc com les característiques
tècnico-tàctiques, on haurem de conèixer les habilitats del jugador, la seva capacitat
motora, cognitiva, coordinativa dins del joc, etc.
La Unió Esportiva llagostera, disposa del camp municipal de Llagostera, el qual és va
inaugurar el 3 de febrer de 1948, i que actualment té gespa artificial, amb unes
dimensions de 95 metres de llargada per 60 metres d’amplada i amb un aforament
màxim de 1.000 espectadors. Cal dir, que tots els equips base es veuen obligats a
compartir el camp, de vegades fins i tot, utilitzant un terç del camp cada un dels equips.
L’únic equip que pot utilitzar tot el camp quan l’entrenador ho demani i a les hores que
ell vulgui, és el primer equip, ja que tal i com hem comentat anteriorment, en aquest
7
club la majoria del pressupost va dirigit al primer equip i aquest té molts més beneficis
que la resta.
Pel que fa als equipaments disponibles, disposem d’una zona àmplia de vestuaris, una
zona habilitada per periodistes (amb cobertura per a TV), sala de premsa, una petita
tribuna coberta, un marcador electrònic i una zona àmplia de bar.
Il·lustració 1 Equipaments disponibles del Municipal de Llagostera.
La plantilla de la Unió Esportiva Llagostera per a la temporada 2011/12 és la següent:
- Porters: José Manuel Muñoz García “Wilfred”, José Manuel Segovia Fernández
i Daniel Castilla López “Dani”.
- Defenses: Aimar Moratalla Botifoll, Andrés Barón Peralta, Óscar Álvarez San
Juan, Diego Rangel Monge, Marc Vallhonesta Carreras “Vallho”, Quim Boadas
Esparch i Àlex Ruiz Jiménez
- Centrecampistes: Marc Plaja Agustí, Jordi Masó Ribas, Alberto Ortiz Moreno
“Tito”, Daniel Álvarez Espolita, Pere Tarradellas Cámara, Eloi Amagat
Arimany, Samuel Bayón García, David Costa Estanyol.
- Davanters: Pedro Pareja Duque “Pedrito”, Marc Mas Costa, Albert Virgili Fort,
Enric Pi Solà i Oriol Santos Ferrés “Uri”.
Trobem que hi ha 23 jugadors en total a la plantilla i que l’edat dels jugadors està
compresa entre els 19 anys i els 35. La mitjana d’edat de l’equip és de 25,5.
8
L’equip, que militarà al grup 3 de la Segona Divisió B de la Real Federació Espanyola
de Futbol competirà amb els següents equips:
Taula 1 Components 2na Divisió B- Grup 3.
9
2. PLANIFICACIÓ
2.1. DETERMINACIÓ D’OBJECTIUS
2.1.1. Presentació dels objectius
OBJECTIUS TEMPORADA 2011-2012
OBJECTIU PRINCIPAL Adquisició forma Manteniment 1 Manteniment 2 Capacitat
1 Permanència
OBJECTIUS GENERALS
2 Millorar la capacitat aeròbica E/B/P
Resistència
3 Augmentar la potència aeròbica B/P
Resistència
4 Desenvolupar la força resistència B
Força
5 Augmentar la força máxima B/P
Força
6 Millorar la força elástica P P
Força
7 Millorar la força reactiva P P
Força
8 Millorar la força explosiva
P
Força
9 Millorar la força inicial P P
Força
10 Millorar amplitud de moviment de carrera P
Velocitat
11 Millorar la velocitat de moviment acíclica P C/P
Velocitat
12 Millorar la capacitat d'acceleració
C/P
Velocitat
13 Incrementar la velocitat de reacció
C/P
Velocitat
14 Millorar la velocitat freqüencial-cíclica B/P
Velocitat
15 Millorar la resistència a la velocitat P
Velocitat
16 Millorar la flexibilitat E/B/P
C/P Flexibilitat
10
17 Mantenir la força el·làstica
C/P Força
18 Mantenir la força reactiva
C/P Força
19 Mantenir la força explosiva
C/P Força
20 Mantenir la força inicial
C/P Força
21 Mantenir la velocitat de moviment acíclica
C/P Velocitat
22 Mantenir la capacitat aeròbica
P Resistència
23 Mantenir la potència aeròbica
P Resistència
OBJECTIUS ESPECÍFICS
1 Augmentar el llindar aeròbic E/B/P
Resistència
2 Mantenir el llindar aeròbic elevat
P
Resistència
3 Augmentar VO2 max E/B/P P
Resistència
4 Entrenar i millorar la força resistència de llarga durada E/B/P P
Força
5 Entrenar i millorar la força de resistència de mitja durada
C/P
Força
6 Mantenir la força resistència de llarga i mitja durada
C/P Força
7 Millorar la força resistència de competició
C
Força
8 Mantenir la força resistència de competició
C/P Força
9 Augmentar la hipertròfia muscular i millorar la coordinació intramuscular B/P
Força
10 Augmentar la ràtio H:Q B/P P
Força
11 Mantenir la ràtio H:Q
C/P Força
12 Reduir la histèresi del cicle estirament-escurçament de la musculatura del tren inferior P P P Força
13 Augmentar l'stiffness del cicle estirament-escurçament de la musculatura del tren inferior P P P Força
14 Millorar la força útil de tren inferior i tronc P C/P C/P Força
15 Disminuir el temps de velocitat de reacció sobre reaccions senzilles i selectives
C/P C/P Velocitat
16 Augmentar la màxima velocitat en el menor temps posible P C/P P Velocitat
17 Mantenir la màxima velocitat durant més temps P C/P P Velocitat
18 Mantenir la màxima velocitat un major nombre de vegades P C/P P Velocitat
19 Disminuir la tensió muscular facilitant els processos de recuperació muscular E/B/P C/P C/P Flexibilitat
20 Millorar la presa de decisions en transicions atac-defensa (contraatac i replegament)
C/P C/P P. decisions
11
OBJECTIUS ESPECÍFICS SUBJECTIUS
1 Augmentar la fe en les jugades d'estratègia i en el sistema tàctic
C/P C/P _
2 Augmentar la velocitat de reacció del porter
C/P C/P _
3 Augmentar la distància amb el llançament de banda
C/P C/P _
4 Augmentar l'autoconfiança dels delanters en els metres finals
C/P C/P _
5 Augmentar la seguretat i contundència defensiva
C/P C/P _
6 Augmentar la confiança en les accions dels companys
C/P C/P _
7 Millorar la solidaritat dins i fora del terreny de joc
C/P C/P _
12
2.1.2. Justificació dels objectius
“La planificació consisteix en realitzar una previsió d’actuacions de tot el procés global
d’entrenament amb l’objectiu d’aconseguir els millors resultats esportius en el moment
desitjat”, (Solé, 2006).
Anàlisi de l'esport
Diagnòstic del nivell de forma
Fixació d'objectius
Periodització
Programació
Realització
Control
Esquema 1: Esquema de les fases de la planificació. (Segons Solé, J ,2006)
La temporada podria ser dividida, de forma general, en tres grans parts: “la pretemporada, fase
de competició i la fase de regeneració”, (Solé, 2008). Els objectius han estat dividits i agrupats
atenent aquesta classificació.
Els objectius agrupats a la fase de pretemporada, tenen com a objectiu “adquirir la forma
esportiva per poder iniciar amb garanties el calendari competitiu”, (Solé, 2008). Com podem
veure al quadre, estan agrupats per diferents capacitats començant per la resistència, passant per
la força i acabant amb la velocitat, sempre tenint en compte la flexibilitat. Les càrregues
seguiran una progressió, les quals començaran sent generals “per desenvolupar les capacitats
coordinatives de forma general, les capacitats condicionals de base i alguns fonaments generals
de l’estratègia”, (Solé, 2008) i acabaran sent més específiques, atenent a les necessitats de
l’esport en sí i la competició.
La resistència: trobem que treballar la capacitat i la potència aeròbica ens ajudarà a incrementar
la capacitat funcional de l’esportista, augmentant –ne les reserves energètiques i l’activitat
enzimàtica. Uns bons mitjans per aconseguir aquestes adaptacions són treballant la capacitat
aeròbica i la potència aeròbica.
La força: en aquest període també es treballa sobre diferents tipus de força, primerament
començarem per la força resistència per reduir la fatiga en esforços llargs, seguint la capacitat de
la resistència. També a partir del segon terç de la temporada comencem a treballar la força
13
màxima, amb la finalitat d’obtenir millors resultats en el posterior desenvolupament de la força
inicial, explosiva i reactiva (treballats durant el tercer terç de la pretemporada).
La velocitat: la velocitat, generalment, es treballa durant l’últim mesocicle de la pretemporada,
tret d’aspectes tècnics cíclics. Així doncs s’acaben treballant aspectes com: la velocitat de
moviment acíclics, capacitat d’acceleració o velocitat de reacció, aspectes més específics de
l’esport.
El període competitiu és el més llarg, que, en aquest cas, l’hem dividit en dues grans parts
similars separades per un descans de dues setmanes de competició. Durant aquest període, com
és lògic, s’intenten satisfer les demandes de la competició. D’aquesta manera es treballant,
sobretot, aspectes directament relacionats amb la competició, és a dir, en els 90 minuts que dura
un partit de futbol. En aquest període es treballa mitjançant exercicis específics o competitius,
els primers amb similituds amb l’esport en qüestió i els segons amb situacions quasi reals o
reals de joc.
Així doncs es continuen treballant aspectes de la pretemporada, per continuar-lo incrementant i
mantenir-lo al nivell òptim, i altres aspectes nous.
Força: en aquest període es continua treballant la força elàstica, reactiva, inicial i explosiva, ja
que són treballs que tenen molt a veure amb la càrrega física que suposa un partit.
Velocitat: pel que fa a la velocitat, ens decantem per treballar aquells tipus de velocitat que són
més funcionals pel futbol, és a dir, la velocitat de moviment acíclica, la capacitat d’acceleració i
la velocitat de reacció.
Durant la segona part de la temporada, és a dir, durant la fase de Manteniment 2, que coincideix
amb la segona volta de la competició es treballaran les capacitats físiques amb l’objectiu de
mantenir-les a un alt nivell. Així doncs, tots els aspectes que durant la primera volta hem hagut
de millorar i incrementar, com és la força, la velocitat o la resistència, en aquesta fase les
haurem de mantenir per seguir rendint.
14
2.2. PERIODITZACIÓ:
“La periodització es pot descriure com a una divisió organitzada de l’any d’entrenament buscant tres objectius bàsics: preparar el jugador per arribar a una millora òptima per
el rendiment; preparar al jugador per a un estat màxim determinat a la temporada de competició; preparar el jugador per a la competició relacionades amb aquest estat
màxim”.(2)
MACRO. Adquisició de la forma Manteniment Rec1
A.f.2 Manteniment 2 Rec 2
MESO. E1 B1 P1 Competició Preparació Competició 2 Prep. 2 Comp. 3 R1 B2 Prep.3 Competició 4 Preparació 4 Competició 5 R2
MICRO. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45
46
47
SETMANA 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45
46
47
JORNADA 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29
30/31 32 33 34 35 36 37 38
OB
JECTIU
S
G2 G2 G16
E19 G2 E1
G11
G12
G13 E5
E7
E14
E15 G6 E2
E14
G11
G13 E7
E15 G6
E10
G11 E7
G16
G23
E15
G16
G17
G18
G19
G20
G16
G17
G18 G19
G20
G16
G17
G18
G19
G20
G21
G16 G3 E1 G3 E3
E16
E17
E18
E19 G7 E3
E15
G12 E5
E14
E19 G7
E11
G12
E14
G17 E6
E16
G21 E6 E8
E11
E14
G21
G22
G23 E6 E8 E6 E8
E11
E14
E15
E19
E1 G4 E4 G5 E4
G8 E4 E16
G8 E12
G13
E15
G18 E8
E17
E15
E19
E11
E12
E13 E14
E15
E4 G5 E9 G6 E5 G9 E5 E17 G9
E13 E5
E19
G19
E11
E18
E17
E18
E19
E19
G14
E10 G7 E9
G10
E10
E18
G10
E14
G20
E12
E19
G9 E10
G12
E12
E19
G12
E15
G21
E13
G10
E12
G13
E13
G13
E16
G22
E14
G11
E13
E2 E17
G14
E14 E3
E18
G15
E16 E4
E19
G16
E17 E5
E18
E19
15
2.2.1 Presentació del calendari esportiu
INICI TEMPORADA
FINAL TEMPORADA
PARTITS MÉS IMPORTANTS
PARTITS IMPORTANTS
PARTITS MODERADA IMPORTÀNCIA
PARTITS MENYS IMPORTANTS
PARTITS POC IMPORTANTS
JULIOL 2011
AGOST 2011
SETEMBRE 2011
dll dm dc dj dv ds dg
dll dm dc dj dv ds dg
dll dm dc dj dv ds dg
1 2 3
1 2 3 4 5 6 7
1 2 3 4
4 5 6 7 8 9 10
8 9 10 11 12 13 14
5 6 7 8 9 10 11
11 12 13 14 15 16 17
15 16 17 18 19 20 21
12 13 14 15 16 17 18
18 19 20 21 22 23 24
22 23 24 25 26 27 28
19 20 21 22 23 24 25
25 26 27 28 29 30 31
29 30 31
26 27 28 29 30
OCTUBRE 2011
NOVEMBRE 2011
DESEMBRE 2011
0 0 0 0 0 0 0
0 0 0 0 0 0 0
0 0 0 0 0 0 0
1 2
1 2 3 4 5 6
1 2 3 4
3 4 5 6 7 8 9
7 8 9 10 11 12 13
5 6 7 8 9 10 11
10 11 12 13 14 15 16
14 15 16 17 18 19 20
12 13 14 15 16 17 18
17 18 19 20 21 22 23
21 22 23 24 25 26 27
19 20 21 22 23 24 25
24 25 26 27 28 29 30
28 29 30
26 27 28 29 30 31
31 {42} [42]
GENER 2012
FEBRER 2012
MARÇ 2012
lu ma mi ju vi sa do
0 0 0 0 0 0 0
0 0 0 0 0 0 0
1
1 2 3 4 5
1 2 3 4
2 3 4 5 6 7 8
6 7 8 9 10 11 12
5 6 7 8 9 10 11
9 10 11 12 13 14 15
13 14 15 16 17 18 19
12 13 14 15 16 17 18
16 17 18 19 20 21 22
20 21 22 23 24 25 26
19 20 21 22 23 24 25
23 24 25 26 27 28 29
27 28 29
26 27 28 29 30 31
30 31
ABRIL 2012
MAIG 2012
JUNY 2012
dll dm dc dj dv ds dg
0 0 0 0 0 0 0
0 0 0 0 0 0 0
1
1 2 3 4 5 6
1 2 3
2 3 4 5 6 7 8
7 8 9 10 11 12 13
4 5 6 7 8 9 10
9 10 11 12 13 14 15
14 15 16 17 18 19 20
11 12 13 14 15 16 17
16 17 18 19 20 21 22
21 22 23 24 25 26 27
18 19 20 21 22 23 24
23 24 25 26 27 28 29
28 29 30 31
25 26 27 28 29 30
30
16
Data Local Visitant Classificació 2010/11 Dificultat
1 21-ago U.D. LLAGOSTERA ONTINYENT C.F. 11 7
2 28-ago C.D. ATCO. BALEARES U.D. LLAGOSTERA 13 9
3 04-sep U.D. LLAGOSTERA C.D. OLIMPIC 2 (3a grup VI) 17
4 11-sep R.C.D. MALLORCA B U.D. LLAGOSTERA 19 12
5 18-sep U.D. LLAGOSTERA C.F. BADALONA 2 1
6 25-sep REAL ZARAGOZA B U.D. LLAGOSTERA 2 (3a grup XVII) 16
7 02-oct U.D. LLAGOSTERA C.F. REUS DEPORTIVO 4 (3a grup V) 18
8 09-oct C.D. DENIA U.D. LLAGOSTERA 8 6
9 16-oct U.D. LLAGOSTERA C.D. TERUEL 12 8
10 23-oct C.E. L´HOSPITALET U.D. LLAGOSTERA 6 4
11 30-oct U.D. LLAGOSTERA HURACAN VAL. C.F 9 (3a grup VI) 19
12 06-nov C.D. MANACOR U.D. LLAGOSTERA 1 (3a grup XI) 15
13 13-nov CLUB LLEIDA ESPORTIU U.D. LLAGOSTERA 5 3
14 20-nov U.D. LLAGOSTERA C.F. GANDIA 14 10
15 27-nov U.E. SANT ANDREU U.D. LLAGOSTERA 7 5
16 04-dic U.D. LLAGOSTERA ORIHUELA C.F. 4 2
17 11-dic VALENCIA-MESTALLA U.D. LLAGOSTERA 1 (3a grup VI) 13
18 18-dic U.D. LLAGOSTERA ANDORRA CLUB FUTBOL 1 (3a grup XVII) 14
19 08-ene C.F.SP. MAHONES U.D. LLAGOSTERA 15 11
20 15-ene ONTINYENT C.F. U.D. LLAGOSTERA 11 7
21 22-ene U.D. LLAGOSTERA U.D. LLAGOSTERA 13 9
22 29-ene C.D. OLIMPIC R.C.D. MALLORCA B 2 (3a grup VI) 17
23 05-feb U.D. LLAGOSTERA U.D. LLAGOSTERA 19 12
24 12-feb C.F. BADALONA REAL ZARAGOZA B 2 1
25 19-feb U.D. LLAGOSTERA U.D. LLAGOSTERA 2 (3a grup XVII) 16
26 26-feb C.F. REUS DEPORTIVO C.D. DENIA 4 (3a grup V) 18
27 04-mar U.D. LLAGOSTERA U.D. LLAGOSTERA 8 6
28 11-mar C.D. TERUEL C.E. L´HOSPITALET 12 8
29 18-mar U.D. LLAGOSTERA U.D. LLAGOSTERA 6 4
30 21-mar HURACAN VAL. C.F C.D. MANACOR 9 (3a grup VI) 19
31 25-mar U.D. LLAGOSTERA CLUB LLEIDA ESPORTIU 1 (3a grup XI) 15
32 01-abr U.D. LLAGOSTERA U.D. LLAGOSTERA 5 3
33 08-abr C.F. GANDIA U.E. SANT ANDREU 14 10
34 15-abr U.D. LLAGOSTERA U.D. LLAGOSTERA 7 5
35 22-abr ORIHUELA C.F. VALENCIA-MESTALLA 4 2
36 29-abr U.D. LLAGOSTERA U.D. LLAGOSTERA 1 (3a grup VI) 13
37 06-may ANDORRA CLUB FUTBOL U.D. LLAGOSTERA 1 (3a grup XVII) 14
38 13-may U.D. LLAGOSTERA C.F.SP. MAHONES 15 11
17
2.2.2. Justificació de la distribució dels microcicles.
Hem plantejat 4 tipus de microcicle en la nostra planificació de la temporada, el
preparatori caracteritzat per un predomini de sessions de caràcter genèric i general, el de
transformació dirigida caracteritzat per un predomini de sessions de caràcter general i
dirigit, el de transformació especial on dominen les sessions de caràcter dirigit i es
comença a accentuar les de caràcter especial, el de manteniment on existeix un equilibri
entre les sessions d’orientació dirigida i especial i el microcicle de competició
caracteritzat per presentar un clar predomini de les sessions especials i competitives. Els
microcicles, per comoditat, els hem fet coincidir amb períodes d’una setmana.
En la fase d’adquisició de forma i durant els tres primers mesocicles inclourem sis
microcicles (quatre preparatoris i dos de preparació dirigida). Els quatre primers son
preparatoris ja que son els més adequats per a la pretemporada. Les sessions son
majoritàriament de caràcter general i la intensitat i el volum augmenten de forma
progressiva durant els quatre microcicles preparatoris.
Els dos microcicles següents (corresponents a les dues ultimes setmanes de
pretemporada) els hem classificat com a microcicles de transformació dirigida ja que
segons el model de microestructura de Francisco Seirul·lo (10) són adequats per a les
últimes setmanes de pretemporada o en fases de interrupció breu de la lliga. Les
sessions adquireixen un caràcter més dirigit tot i ser força generals encara. Pel que fa al
volum i la intensitat augmenten de manera considerable i progressivament fins a la fase
competitiva.
Així entrem en la fase competitiva. Els tipus de microcicle l’hem seleccionat basant-nos
en varis factors com son les característiques dels jugadors, el partit anterior, el lloc que
ocupa el microcicle dins la temporada i el nombre i magnitud de la carrega de les seves
sessions i sobretot en el partit següent.
En l’anàlisi de la temporada hem hagut de recollir dades dels altres equips segons els
resultats obtinguts en l’anterior temporada de la mateixa lliga, ja que som un equip que
acaba de pujar de categoria i no tenim informació precisa dels rivals.
Així doncs, els dos primers microcicles els hem classificat com a microcicles de
transformació especial, ja que son adients per enllaçar la pretemporada amb la fase
competitiva, com és el cas, i en partits on el rival presenta un rendiment molt inferior o
molt superior al nostre. Les sessions son de caràcter dirigit i es comencen a accentuar
les de caràcter especial. La intensitat i volum de les sessions durant el període
competitiu pateixen oscil·lacions durant tot el període però la intensitat és sempre
18
ascendent mentre que el volum és lleugerament descendent en línies generals dintre
d’aquestes oscil·lacions. Com que els rivals de les des primeres jornades els hem
considerat mitjanament complicats i donat que son les dues primeres setmanes de
competició, hem considerat que els microcicles amb càrregues encara dirigides eren els
més adequats.
A la tercera setmana li hem adjudicat un microcicle de competició, amb un domini de
les sessions especials i de competició am una alta intensitat. S’empra en moments de la
lliga on els partits son de gran transcendència o s’han de jugar varis partits importants.
Ens hem basat en els rivals per a establir els microcicles de competició, ja que som un
equip que acaba de pujar el nostres rivals més directes son els equips més dèbils amb els
quals ens juguem la permanència. El nostre rival és un equip que acaba de pujar i a part
juguem a casa per tant considerem aquest partit com a molt important.
El següent microcicle és de manteniment, el més habitual en la fase de competició, amb
unes sessions d’orientació dirigida i especial. La intensitat augmenta segons s’acosta el
dia del partit i es manté alta ja que els partits son importants però no transcendentals. El
partit de la setmana el considerem de dificultat moderada però el fet que sigui for de
casa fa que no sigui molt important.
El següent microcicle és de transformació especial, ja que venim de fer el primer esforç
fort de la temporada i entrem en una fase de partits importants, a part d’això juguem
contra un equip amb un nivell molt superior al nostre i no considerem que la victòria
sigui molt important. La intensitat de les sessions serà moderada.
Els dos següents microcicles son de competició amb una intensitat elevada, ja que
considerem que els rivals son assequibles i un dels partits és a casa, per tant considerem
aquests punts vitals per la permanència. Desprès d’aquests dos microcicles la intensitat
no baixarà gaire, ja que els tres següents microcicles seran de manteniment.
Aquests microcicles de manteniment ens ajudaran a no perdre la intensitat del treball
per poder afrontar una etapa complicada de la temporada com la que es presenta.
Durant els tres microcicles mantindrem la intensitat amb una corba lleugerament
ascendent, tenint en compte que la hem baixat al primer microcicle i que la
augmentarem al tercer per afrontar els pròxims compromisos. Els rivals d’aquestes tres
setmanes mitjanament difícils els dos primers i molt difícil el tercer, però com que
estem molt interessats en guanyar els dos partits següents, volem mantenir la intensitat.
Per això no posem un microcicle de caràcter més recuperatori.
19
Els dos següents microcicles corresponents a les jornades 11 i 12, son partits molt
importants i els punts molt necessaris ja que els rivals son equips que acaben de ujar
com nosaltres. Així doncs els microcicles seran de competició.
Ja que portem unes 7 setmanes treballant amb intensitats importants i considerant que el
rival és molt complicat i juguem fora de casa, hem considerat afegir un microcicle de
transformació especial, com a punt per agafar aire i rebaixar la intensitat i el volum de
les carregues per tal d’afrontar en bones condicions el tram final de la primera volta.
El següent partit també és molt important així que el microcicle serà de competició i
augmentarem molt la intensitat ja que venim d’un microcicle molt menys intens. El
rival és de nivell mig-baix i com que juguem a casa considerem que el partit és molt
important també. Els dos següents microcicles son importants per mantenir la intensitat
i seguir amb el nivell de treball per als últims partits abans de les vacances. Els rivals
dels dos microcicles present son mitjanament complicats però hem de mantenir la
intensitat de treball.
Com hem dit abans, els dos últims microcicles son de competició. Per dues raons
generalment, primera perquè els rivals son assequibles i els punts necessaris, segona
perquè desprès venen dues setmanes de descans i no hi ha competició. Per tant la
intensitat de treball serà elevada o molt elevada per tal de rendir al màxim aquestes dues
setmanes.
Els dos següents microcicles corresponen a la pausa de la competició per Nadal (dues
setmanes) per tant suggerim microcicles de transformació dirigida, amb carregues
generals i amb intensitats i volums força suaus ja que venim d’uns microcicles força
intensos.
Després de la pausa de dues setmanes ens queda un partit de la primera volta i
comencem la segona la tercera setmana de Gener. Hem considerat pujar la intensitat i la
exigència dels microcicles durant aquesta segona volta ja que serà el període més
important per arribar al nostre objectiu. Així doncs els tres primers microcicles del
segon bloc de competició incloent l’últim partit de la primera volta i els dos primers de
la segona, seran microcicles de manteniment, per augmentar la intensitat en el primer i
anar pujant-la fins a assolir una intensitat i volum de treball elevat a la tercera setmana,
per afrontar els dos següents microcicles de competició. Els rivals d’aquests tres
microcicles son moderadament complicats però el nostre objectiu és sempre tornar a
arrancar amb un bon ritme de treball.
20
Els dos microcicles corresponents al tercer i quart partit de la segona volta seran de
competició, ja que el rival és assequible i els punts necessaris. Les intensitats de treball
seran elevades durant les dues setmanes.
Aprofitant que la cinquena jornada presenta un rival molt per sobre de les nostres
possibilitats hem decidit fer un microcicle de transformació especial per poder recuperar
els jugadors de les intensitats altes a les que han estat treballant.
Com que venim d’un microcicle on la intensitat ha sigut menys elevada, en els dos
següents microcicles augmentarem molt la intensitat per afrontar dos microcicles de
competició, ja que els dos rivals son assequibles, seguits de dos microcicles de
manteniment per mantenir la forma contra dos rivals contra els quals seria convenient
aconseguir algun punt. Per això no baixarem la intensitat per tal de disputar punts contra
rivals mitjanament complicats.
Degut a l’esforç de les ultimes quatre setmanes i degut a que el rival és molt complicat
introduirem un microcicle de transformació especial per tal de recuperar una mica la
forma. A part de recuperar-nos de l’esforç de dues setmanes, el següent microcicle
conté dos partits així que necessitem poder afrontar-lo amb una gran intensitat ja que els
punts son importants i els rivals assequibles. El microcicle que conté els dos partits és
de competició i la intensitat molt alta.
Seguidament proposem un microcicle de transformació especial, per tal de recuperar
l’estat físic dels jugadors del microcicle tant intens i per afrontar el dur període que
s’acosta.
Després del microcicle de “recuperació” afrontem tres microcicles de manteniment amb
una intensitat creixent que ens serveixi per arribar al màxim estat de forma per afrontar
els tres últims microcicles de la temporada. Aquests tres microcicles de manteniment
ens permetran com ja hem dit arribar a un estat òptim de forma i l’objectiu esportiu és
guanyar la màxima quantitat de punts possibles durant els tres partits que disputem amb
rivals mitjanament complicats.
Per concloure amb el període competitiu de la temporada, afrontem les tres ultimes
setmanes amb microcicles de competició amb nivells de intensitat i volum màxims per
aconseguir la major quantitat de punts possibles en els tres enfrontaments conta els tres
rivals que son assequibles.
Per últim, en finalitzar el macrocicle de manteniment i començar la fase regenerativa
proposem dos microcicles preparatoris amb volum de treball i intensitats molt baixes i
21
carregues molt genèriques per recuperar els jugadors desprès d’un llarg període
competitiu.
2.2.3. Adaptació de la planificació i la programació.
En aquest apartat volem incidir i matisar sobre les possibles adaptacions i variacions
que pot oferir la planificació i el programa durant el transcurs de la temporada.
En els esports col·lectius el període competitiu és realment de llarga durada, per tant la
planificació i la programació pot patir canvis depenen de les necessitats que vam
apareixen i de les progressions del nostre equip.
Hi ha entrenadors que per la seva manera de ser i de entendre el joc són molt detallats
amb els programes i amb la planificació de la temporada, es controla tot des del
principi. En canvi altres entrenadors prefereixen tenir només una guia d’orientació de
treball i a partir d’aquí “improvisen” més sobre la marxa. Al cap i a la fi, no hem
d’arribar ni a un extrem ni a l’altre, ja que nosaltres hem de planificar i programar la
temporada detalladament, tenint en compte les fases d’aquesta, microcicles, dinàmiques
de carregues, intensitats i volums d’entrenament, interconnexió de carregues, etc. Això
ens permetrà entre altres coses un millor treball i també la més fàcil detecció d’errors
quan succeeixin. Però, és evident que en un període tan llarg haurem d’adaptar aquesta
planificació i aquest programa preestablerts a la situació actual del nostre equip.
D’aquesta manera, en la nostre planificació s’han planificat els microcicles depenen dels
rivals i de la transcendència de cada jornada (partits més important o menys, rivals
directes, etc.) però sempre es pot donar el cas que a principi de temporada
consideréssim un rival com a rival directa i després ens trobem en la situació de que no
juguem a la mateixa “lliga”. Per tant és important preparar la planificació i el programa,
però saben que ha de ser flexible i s’haurà d’anar readaptant contínuament a l’equip.
22
2.3. PROGRAMACIÓ
2.3.1 Aspectes de l’entrenament.
Segons Renato Manno (6) l’entrenament o la preparació ideal ha d’utilitzar de la millor
manera possible els recursos del practicant, afavorint els seus temps d’adaptació
biològica, el bagatge tecnic-tàctic i les característiques psicològiques, afectives, de
motivació i culturals, intentant que doni el millor d’ell mateix en el moment adequat.
El mateix autor, ens diferencia dins un pla teòric, les característiques de la forma
esportiva de la següent manera:
-L’aspecte orgànic-muscular, lligat al desenvolupament de les funcions orgàniques
fonamentals, al nivell de les capacitats de base, a la quantitat global de treball
desenvolupat al llarg de la temporada, així com també al desenvolupament de les
característiques bàsiques i les genètiques.
-L’aspecte tècnic-tàctic, entenen aquesta com el treball amb carrega especifica de les
habilitats de la disciplina esportiva, condicionades per la manera i qualitat de la posada
en practica i la multilateralitat de la preparació.
-L’aspecte psicològic, referint-se a les característiques de la personalitat, però sobretot a
les motivacions cap a la victòria, a la eliminació de l’estat d’ansietat i la inseguretat, la
justa valoració, o la sobrevaloració de les pròpies capacitats físiques i tècniques.
Seguint aquesta diferenciació, a continuació exposem algunes de les característiques
dels aspectes importants per al compliment dels objectius marcats.
2.3.1.1 L’aspecte orgànic-muscular
“El ser humà que practica esport s’ha de considerar a nivell físic com una cadena
biocinètica dels elements que constitueixen les mases parcials” (Allmann, 1982)(6)
a) La Força
L’autor Frank W. Dick (2) la defineix com la característica física bàsica que determina
l’eficàcia del rendiment de l’esport. Cada esport varia les seves exigències de la força i,
segons l’especificitat, hem d’examinar les seves relacions amb la velocitat i la
resistència.
Creiem important citar els factors fisiològics limitats esmentats per Renato Manno(6),
els qual són:
23
-el diàmetre transversal dels músculs i la dimensió
-la freqüència dels impulsos de les neurones motores que transmeten als músculs
-el nivell de sincronització de les unitats motores
Cal diferenciar les expressions de força per tal de poder conduir una correcte
programació. La calcificació de la característica física, de Frank W. Dick (2), és la
següent:
-Força màxima: Definint aquesta com la força més gran que el sistema neuromuscular
es capaç d’exercir amb una contracció muscular màxima.
-Força explosiva: S’entén com la capacitat del sistema neuromuscular per superar
resistències amb una alta velocitat de contracció. El sistema neuromuscular accepta una
carrega ràpida a alta velocitat mitjançant la coordinació de reflexes i dels components
elàstics i contràctils del múscul. El mateix autor ens afirma la importància del
component elàstic, la coordinació entre la velocitat de contracció i la força de contracció
i la intervenció dels reflexes.
-Força-resistència: Capacitat de tot l’organisme per suportar la fatiga. Es caracteritza
per una capacitat relativament alta per expressar la força, juntament amb una facultat
per preservar aquesta.
El llibre de Renato Manno (6) presenta la figura presentada a continuació, és una figura
on es resumeixen les classificacions de la força segons Verchosanskij. En aquesta figura
hi podem observar conceptes necessaris i que cal tenir en compte per el treball d’aquesta
qualitat física.
24
Figura 1 Classificacions de la força (segons Verchosanskij, 1984)
b) La Resistència
“Capacitat motora de l’home, pot definir-se com la capacitat de resistir a la fatiga amb
treballs de prolongada duració. Per determinar la resistència, s’agafen amb consideració
diversos factors fisiològics, volitius i de coordinació. A més a més, el treball de
resistència es caracteritza per la màxima economia de les funcions.” (6)
El mateix Renato Manno (6) ens afirma que la classificació d’aquesta capacitat pot fer-
se segons diferents criteris, però amb la metodologia de l’entrenament es fa referència
als diversos aspectes avaluables i , particularment, el tipus de treball, la duració, la
intensitat, el temps de recuperació i les seves modalitats.
El mateix autor esmenta una classificació fonamentada amb criteris topogràfics,
distingint la resistència general o local amb relació a les zones musculars implicades
25
amb l’exercici específic, de manera que es té un resistència general o especial en funció
als objectius i característiques de l’esport, segons si predominen més o menys els
diferents mecanismes metabòlics implicats (aeròbic i anaeròbic), o en base a la duració
(breu, mitja i llarga) i a nivell de relació amb les altres capacitats motores (resistència de
la força, de la velocitat, força velocitat-resistència).
Per aquest motiu serà important tenir en compte el paper que tenen els diferents
mecanismes en funció de la potència subministrada i del temps de realització a la hora
d’entrenar per a poder obtenir un alt rendiment a la competició. A la següent figura de
Fox, citada per Renato Manno (6) podem observar l’ anteriorment esmentat.
Figura 2 Paper dels diferents mecanismes energètics relacionats a la potència subministrada i al temps de realització
(segons Fox,1983)
Segons Dufour(1990) citat per Cometti (1), el futbol professional de l’època, de 90
minuts de joc, tan sols una 60 minuts els comptabilitza com a joc efectiu. D’aquests 60
minuts els jugadors, segons la seva posició, es mouen amb carrera del 20% al 40% ( és a
dir, de 12 a 24 minuts). En aquest temps de carrera es comptabilitza una mitja de 3 km
de marxa i 7 km de carrera. D’aquests 7 km de carrera són descomposts amb un 64% de
carrera lenta aeròbica, un 24% de carrera a ritme mig anaeròbic ( a prop del 80% de
l’VO2 màx., entre 10 i 17 km/h) i un 14% de carrera a alta intensitat (entre 18 i 27
km/h). El mateix Dufour afirma que el nombre aproximat d’esprints curts(10-15m, entre
2 i 3 seg.) és de 195. Tot i ser dades aproximades la figura següent ens es útil per
visualitzar, a grans trets, el treball de resistència a la competició i per tant plantejar
26
nivells necessaris per a una major eficiència esportiva. Diem a grans trets, perquè
aquestes dades no tenen en compte la particularitat de cada posició.
Figura 3 Distribució dels esforços amb el futbol (segons Dufour,1990)
El mateix Dufour(1990)(1) presenta que el major nombre d’esforços amb funció de la
distància es de 5 a 15m, com es pot observar a la figura 4 i constaten autors anteriors
com Winkler (1985).
Figura 4 Nombre d’esforços en funció de la distància (segons Dufour,1990)
27
Per tant podem considerar el 14% (anaeròbic alàctic), que s’exposa a la figura 3, com a
una via molt important per el rendiment competitiu; la qual cosa ens pot fer encarar, cap
a aquesta via, el treball dels altres aspectes d’entrenament per així maximitzar el
rendiment.
Basant-nos amb la següent taula de Fox i Mathews (1984)(1) podem observar que és
una via important per a tot l’equip, la qual cosa facilita l’entrenament i preparació física.
Taula 2 Importància relativa atorgada als diferents sistemes energètics amb futbol (segons Fox i Mathews, 1984)
Creiem important el fet que amb l’ajuda d’una dieta adequada mantinguem un grau de
glicèmia suficientment alt per garantir plenament l’eficiència de les funcions cerebrals;
per tant, les capacitats tàctiques, de coordinació i precisió(6). No tant sols a la
competició sinó també a l’entrenament, per a poder treballar amb una major exigència
aquesta capacitat física.
c) La Flexibilitat
A questa característica física és considerada la capacitat de realitzar gestos utilitzant la
capacitat articular més amplia possible. (6)
El mateix autor ens afirma que els factors que limiten o afavoreixen la flexibilitat són de
naturalesa anatòmica en primer lloc, però també, de naturalesa neurofisiologia.
Per aquesta raó la flexibilitat es considera una capacitat motora que es col·loca entre les
capacitats de coordinació i les condicions.
El mateix autor ens fa la classificació següent d’aquesta característica física. Ens
diferencia entre l’activa, deguda a l’acció dels músculs. No sempre un nivell elevat de
mobilitat és un factor positiu, més exactament, pot ser contraproduent perquè pot
augmentar el treball de contracció dels músculs, sobretot en algunes articulacions o en
alguns moviments; la passiva, deguda a l’acció de la inèrcia o de la gravetat o
simplement del pes corporal, o de l’acció d’un company o un aparell; i la mixta, deguda
a la interacció de les dos anteriors de manera variada.
28
d) La Velocitat
Segons Manfred Grosser(4) la velocitat a l’esport es defineix com la capacitat
d’aconseguir, a base de processos cognoscitius, màxima força volitiva i funcionalitat del
sistema neuromuscular, una rapidesa màxima de reacció i de moviment amb
determinades condicions establertes.
La definició de Harre(1987), citat per Grosser(4) la qualifica de capacitat psicofísica
que tan sols es manifestada per complet en aquelles accions motrius on el rendiment
màxim no quedi limitat per la fatiga. Per tant el treball de resistència, com hem vist
anteriorment serà molt important per a allargar el treball de velocitat sense fatiga el
major temps possible.
Podem distingir entre una velocitat cíclica i una d’acíclica; la primera fa referència a la
successió d’accions motores similars, com per exemple la carrera; la segona, a cada
acció motora aïllada, estereotipada o no. (6) Aquesta diferenciació ens determinarà i
dificultarà la metodologia per entrenar aquesta capacitat, ja que en el futbol hi apareixen
accions de les dues distincions esmentades.
Una orientació més encarada a l’aplicació pràctica és la que dona Grosser (4) dividint
les manifestacions de la velocitat motriu amb els dos àmbits següents:
-Les formes pures de la velocitat: Basades amb la velocitat de reacció, la velocitat de
moviment i la velocitat freqüencial. Aquestes depenen del sistema nerviós central
(sobretot l’elevat desenvolupament dels enllaços neuronals del sistema retículo-espinal i
d’una alta freqüència) i dels factors genèrics ( per exemple, el percentatge alt de fibres
musculars blanques de contracció ràpida).
Tot i que la seva aparició sigui de poca duració, creiem que és una forma essencial per
al rendiment futbolístic.
-Les formes complexes de la velocitat: Basades amb la força-velocitat, resistència de la
força explosiva i resistència màxima de velocitat. Aquestes són una funció combinada
per les condicions de la velocitat pura, la força i la resistència especifica.
Aquestes segones formes, efecte de l’amplia gama de possibilitats funcionals dins el joc
pot resultar beneficiós relacionar-la amb un treball més integrat.
Amb aquesta diferenciació podem determinar una progressió de treball al llarg de la
planificació per acabar assolint que la capacitat de l’esportista per coordinar de manera
racional els seus moviments en funció de les condicions externes siguin el més eficient
possible.
29
El mateix Grosser (4) ens afirma els tipus de velocitat necessària per el futbolista és
Acíclica i Cíclica; velocitat de reacció, velocitat de moviment, velocitat freqüencial,
força-velocitat i resistència de la força explosiva.
No podem oblidar els factors influents per a la velocitat motriu, el següent esquema (4)
n’exposa alguns que haurem de tenir en compte a l’hora de plantejar objectius per els
nostres jugadors i al dissenyar les tasques de les sessions.
Esquema 2 Factors que influeixen a la velocitat motriu (segons Grosser, 1991)
Un dels factors a tenir en compte és l’edat, si observem la figura següent es pot percebre
un lleuger pic de rendiment de la velocitat entre els 24 i 30 anys, la qual cosa es
favorable a les característiques de la nostra plantilla ja que la mitjana d’edat dels nostres
jugadors és de25,5 anys.
30
Figura 5 Corba de la velocitat en funció de l’edat (segons Crasselt i cols., 1984)(4)
La relació entre força i velocitat ens porta a valorar una sèrie de reflexions. Una
d’aquestes és el fet que una major capacitat de força signifiqui majors velocitats de
moviment, l’autor Hill(1951)(4), afirma que existeix una relació inversament
proporcional entre força i velocitat, sempre i quan es tinguin en compte els factors
esmentats anteriorment. Un altre factor a tenir en compte és que una elevada força de
resistència resulta, a través d’exercicis esportius específics, una elevada resistència
d’esprint, factor molt important si el relacionem amb la importància de l’esprint,
exposada a l’apartat de resistència, a la competició. Cal afegir que la força màxima és
requisit essencial per a les manifestacions especifiques de l’esport de la força i per les
manifestacions complexes de velocitat. Un últim factor a rellevar per a l’entrenament, és
el que una hipertròfia excessiva afectaria negativament el rendiment.
Segons Grosser (4) els estereotips dinàmics per moviments de màxima velocitat tan sols
poden desenvolupar-se mitjançant exercicis d’entrenament realitzats a màxima
velocitat. I un altra aspecte relacionat és que els exercicis d’entrenament que
exclusivament provoquen contraccions isomètriques i/o concèntriques no aprofiten per
complet les reserves d’activitat del múscul. Per tant, per duu a terme un treball de
velocitat favorable per el rendiment buscarem carregues excèntriques i un treball
sempre a màxima velocitat.
Un dels fets que també haurem de tenir en compte on hi entrarà en joc la dieta és que les
palanques (musculars) llargues amb una bona coordinació intramuscular i poc pes
corporal afavoreixen al desenvolupament de una màxima força explosiva. No obstant,
alguns antagonistes curts poden limitar notablement un bon rendiment, de manera que
31
es important entrenar amb estiraments de tota la musculatura antagonista. Evitarem un
treball desequilibrat de la força i haurem de treballar sempre amb una tècnica motriu
optima, ajudant així, el desenvolupament de les altes velocitats de moviment.
Per el que fa a la flexibilitat també hi juga un paper important a l’hora de potenciar el
rendiment de la velocitat. Amb l’estirament sistemàtic de la musculatura curta i amb
l’enfortiment també sistemàtic de la musculatura debilitada es possible evitar els
desequilibris musculars i les seves conseqüències negatives, com pot ser la lesió.
Cal fer esment de factors que caldria evitar al entrenar la velocitat. Segons Manno (6)
s’han de realitzar exercicis, encara que siguin molt específics, nombrosos i tinguin
petites variants. Per així evitar que el jugador no progressi o que fins i tot empitjori.
2.3.1.2 L’aspecte tècnic–tàctic
a) La Tècnica
"El control de les destreses i habilitats per dur a terme amb eficàcia i precisió
accions específiques del motor ". (Matveev, 1985)(5)
El model d'acció haurà de ser ideal durant la competició, basat en l'experiència pràctica i
teòrica de jugador.
El mateix autor defineix el concepte de tàctica individual com les accions que un
jugador pot realitzar per ell / ella durant un partit, limitats per les regles de l'esport. I
entén com a tècnica col · lectiva, les execucions en què hi ha la cooperació entre dos o
més jugadors per aconseguir l'objectiu comú.
b) La Presa de decisions
Aquesta característica, igual que la tècnica, és bàsica per a la construcció de conceptes
tàctics posteriors.
Segons Mc Morris(1999)(5) la característica pot ser definida com “el coneixement de
l'acció que ha de ser realitzada en qualsevol situació”.
L’autor Gréhaigne (2005)(5) concreta afirmant que cal “triar el curs adequat d'acció en
el moment oportú i fer-ho de manera eficient.”
32
El mateix autor diferencia entre els aspectes individuals i col·lectius de la presa de
decisions. Els primers aspectes, anteriorment esmentats, són la planificació anticipada
de les accions, el coneixement declaratiu i procedimental a través de l’experiència, les
nocions extretes de la pràctica, les habilitats específiques motores i la capacitat de
resposta psicològica. En canvi els aspectes col·lectius són els diferents plans i principis
o pautes d'actuació seleccionats abans del partit, l’oposició i la competència de la xarxa
(relacions entre els jugadors dins d'un equip).
c) El coneixement
“El coneixement és el tercer pilar per al rendiment tàctic en esports d'equip”(5)
Segons la mateixa citació es poden diferenciar dos tipus de coneixement; el
coneixement declaratiu, entès com el “saber que fer”; i el coneixement procedimental,
entès com “el saber com fer-ho.
d) La Tàctica
"El conjunt d'accions individuals i col · lectives dels jugadors d'un equip racionalment
organitzada i ordenada, tenint en compte els límits de les regles,
amb la tècnica correcta, amb l'objectiu final de guanyar " (Theodorescu, 1977)(5)
Els aspectes de la tàctica segons Sampedro (1999) són la immediatesa (velocitat de
elecció) a la improvisació, observació de la percepció (prevenir les accions de
l'adversari i actuar adequadament ), habilitats tècniques apropiades (aplicar
efectivament posseeix els recursos tècnics) i la sorpresa (ús de moviments inesperats)
2.3.2 Controls d’entrenament
Creiem necessària l’eina del test com a base per determinar la dinàmica de càrregues.
Per aquesta raó esmentem aquests tests encarregats d’avaluar les característiques
físiques específiques per a l’esport del futbol. D’altra banda creiem que són avaluacions
necessàries per al posterior compliment d’objectius marcats. Aquests tests es faran
després de la pretemporada i per el període de descans de desembre. En cas que sortissin
resultats menors de lo programats es variaria la dinàmica de càrregues i s’organitzarien
tests més a curt termini, per veure si les variacions de l’entrenament són afectives.
El primer dels tests és el de resistència i tècnica específica del futbol.
33
EL TEST DE HOFF:
Fa varis anys, el Dr. Jan Hoff, Universitat de Noruega de Ciència i Tecnologia a la
ciutat de Trondheim, Noruega va desenvolupar el circuit o la prova que, actualment,
porta el seu nom. Aquesta prova, en altres casos també emprada com a metodologia de
treball per aconseguir un bon rendiment durant la temporada, treballa sobre la
resistència i sobre les capacitat tècniques. Per tant, fer-la servir com a prova inicial pot
ser un molt bon recurs per saber el nivell del jugador de futbol. Lògicament, al tractar-se
d’un test que s’executa de forma individual no pot incloure aspectes com la tàctica, però
com que el fem servir a l’inici de la pretemporada, on es treballa sobre conceptes més
generals, ens pot servir per detectar el nivell inicial del jugador tornant del període de
transició. (12)
Aquest circuit consta de quatre parts diferents: a la primera part els jugadors han de
conduir la pilota driblant els diferents cons; a la següent part han d’aixecar la pilota a les
diferents tanques de 30 cm d’alçada; a la tercera part, es tornen a voltejar els diferents
34
cons fent diferents canvis de direcció; finalment es passa entre dos punts amb control de
pilota mentre es va d’esquenes per girar-se i finalitzar el circuit.
Els tests que descrivim a continuació són avaluadors de la velocitat.
TEST DE VELOCITAT:
Els tests que recomanen Manfred Grosser i Stephan Starischka (3) per a l’esport del
futbol són:
- Carrera de 30 metres amb sortida de peu
- Carrera d’anada i tornada de 7 x 30 metres
Nosaltres hem considerat les dues proves importants per avaluar la velocitat. La primera
avalua la velocitat de reacció i la velocitat d’acceleració, mentre que la segona, la
resistència de velocitat, és a dir, resistència anaeròbica de llarga i mitja duració.
En la carrera de 30 metres amb sortida de peu els valors ideals ronden la quantitat de 4,4
segons. En canvi, en la carrera de 7 x 30, els valors haurien de ser inferiors a 39 segons.
35
2.3.3 Sessions.
SESSIÓ
Nº SESSIÓ 1 DATA 24/08/2011 (dimecres)
MICROCICLE 8 (transformació
especial) FASE Manteniment I
OBJECTIU OE5 - Entrenar i millorar la força de resistència de mitja durada
OE14 - Millorar la força útil de tren inferior i tronc
OE18 - Mantenir la màxima velocitat un major nombre de vegades
CONTINGUT Força explosiva, força resistència i potencia anaeròbica alactica
DINÀMICA DE
CÀRREGUES Fase d’estimulació
INTERCONEXIÓ
DE CÀRREGUES Objectiu 1. Força explosiva
Objectiu 2. Força resistència
Objectiu 3. Potencia anaeròbica alàctica
DURACIÓ 1 hora 45 minuts ESPAI Camp Municipal de Llagostera
MATERIAL Cons, pilotes, pitralls, gomes elàstiques
JUGADORS 22 jugadors.
TEMPS ESCALFAMENT
10’
GENERAL
Carrera continua per tots els jugadors de la plantilla.
Exercicis mobilitat articular:
o Moviments circulars de braços en carrera suau.
o Rotació interna i externa de la cintura escapular en carrera suau.
o Extensió i flexió cintura escapular en carrera suau.
o Desplaçament lateral en carrera suau.
o Elevació genolls i flexió coxofemoral en carrera suau.
o Flexió genolls i extensió coxofemoral en carrera suau.
Estiraments estàtics en tensió activa:
o Del tren inferior: isquiosurals, quàdriceps, psoes ilíac, gastronemis,
adductors, abductors.
o Del tronc i paravertebrals.
o De la cintura escapular.
Treball de força general: (auto carreges o en parelles)
o Abdominals laterals (mans toquen al terra)
o Abdominals (mans toquen genolls)
o ½ Squat més salt
o Flexió i extensió braços amb oposició i contraposició.
36
15’
ESPECÍFIC REPRESENTACIÓ GRÀFICA
TASCA 1 ESCALFAMENT. Exercici on es treballa la
velocitat de desplaçament en espai reduït. Dos grups
de 4 jugadors es situen en dos zones diferents. A cada
jugador d’un grup s’assigna un numero del 1 al 4.
L’activitat comença amb els jugadors fent carrera
continua aeròbica, en això, l’entrenador que està situat
fora del espai crida un número. Aquí el jugador que
porta assignat aquest, corra a l’altre zona amb
l’objectiu de tocar a tres jugadors de l’equip adversari.
El primer jugador que aconsegueix tocar a 3 jugadors
contraris, suma un punt pel seu equip.
o Estiraments individuals més actius. Estiraments
balístics i estàtic en tensió activa. Recalcant en
els estirament de tronc, cintura escapular i tren
inferior.
PART PRINCIPAL
DESCRIPCIÓ EXERCICI REPRESENTACIÓ GRÀFICA
37
35’
20’
TASCA 1. Farem un exercici per treballar la força explosiva.
Dividirem el grup en parelles. Un dels dos jugadors es lligarà
una goma elàstica especial per a gimnasos a un cinturó i
l’altre extrem de la goma a la tanca del camp. L’altre
company es posarà davant seu amb una pilota. El jugador
amb la elàstica es posarà a una distància de la tanca on la
elàstica estigui destensada. La tasca és la següent, el
jugador amb pilota la fa botar amb força perquè vagi alta, el
company amb la elàstica ha de arribar a la pilota i fer un
remat de cap abans de que boti. Haurà de tornar enrere i
repetir l’acció. El company amb la pilota estarà a uns 3
metres del company amb la elàstica, ens hem d’assegurar
de que en aquesta distancia la elàstica ofereixi una
resistència. Farem 4 sèries de 7 repeticions o salts a
intensitat màxima. El descans entre series serà el temps
necessari per canviar la elàstica, que el company realitzi la
tasca i tornar a canviar, aproximadament 45 segons fina a 1
minut, volem una recuperació total o semi-total.
TASCA 2. Exercici per treballar la força-resistència. Es fan 2
equips de 5 jugadors per equip, equip A i equip B. Més un
porter per equip situat a una de les dos porteries. L’espai es
una area completa amb dues porteries mencionades
anteriorment. Els jugadors de cada equip tenen la seva zona
i el seu objectiu es fer gol rematant de cap les pilotes que
venen centrades des de la banda per part dels extrems.
Quan centra l’extrem dret, finalitza l’equip A i l’equip B té la
funció d’interceptar la pilota centrada. L’equip que no
finalitza ha de defensar i evitar la finalització de l’altre equip
mitjançant el salt de cap també. Per tant quan centra
38
25’
l’extrem situat a l’altre banda, canvi de rol. Intenta finalitzar
a porteria l’equip B, mentre que l’equip A procura
interceptar.
Es realitzaran 4 series de 5’ i es realitzarà una pausa de 1’ de
descans.
En les ultimes dos series hi haurà una variant en el joc per
evitar rutina i avorriment per part dels jugadors i augmentar
encara més el volum de la càrrega. Es tracta que el gol
només serà vàlid si tot el nostre equip ha passat al camp
que s’està atacant
TASCA 3. Exercici integrat anaeròbic alàctic. Quadrat de 20 x
20 metres. Dins el quadrat es realitza una possessió de 5
contra 5 més dos comodins. Els jugadors realitzen la
possessió, i a la veu de “JA!” tots els jugadors han de fer un
esprint als cons que hi ha a fora del terreny de joc i tornar a
la possessió. El primer que arribi a dins el terreny de joc
agafarà la pilota i el seu equip començarà amb la possessió.
Es realitzaran 3 series de 6’.
L’entrenador marcarà la veu de “JA!” cada 45’’ en la
primera sèrie. En la segona sèrie cada 1’ i en la tercera sèrie
cada 1’15”
TORNADA A LA CALMA REPRESENTACIÓ
GRÀFICA
15’
TASCA 4. Llançament de faltes directes amb l’oposició de
una barrera de defensors, amb l’objectiu de millorar la
precisió i potencia en el llançament de tir lliure.
Realització d’estiraments passius per finalitzar la sessió.
OBSERVACIONS
39
SESSIÓ
Nº SESSIÓ 2 DATA 25/08/2011 (Dijous)
MICROCICL
E
8 (transformació especial) FASE Manteniment 1
OBJECTIU 15 - Disminuir el temps de velocitat de reacció sobre reaccions senzilles i selectives
16 - Augmentar la màxima velocitat en el menor temps possible
20 - Millorar la presa de decisions en transicions atac-defensa (contraatac i
replegament)
CONTINGUT Velocitat de reacció, Velocitat explosiva i Presa de decisions
DINÀMICA DE
CÀRREGUES - Fase d’optimització del rendiment
INTERCONEXIÓ
DE CÀRREGUES - Velocitat de reacció
- Velocitat explosiva
DURACIÓ 1 hora i 45 minuts ESPAI Estadi municipal de Llagostera
MATERIAL Pilotes, pitralls i cons
JUGADORS 20 jugadors i 3 porters
TEMPS ESCALFAMENT
15’
GENERAL
Carrera continua per tots els jugadors de la plantilla.
Exercicis mobilitat articular:
o Moviments circulars de braços en carrera suau.
o Rotació interna i externa de la cintura escapular en carrera suau.
o Extensió i flexió cintura escapular en carrera suau.
o Desplaçament lateral en carrera suau.
o Elevació genolls i flexió coxofemoral en carrera suau.
o Flexió genolls i extensió coxofemoral en carrera suau.
Estiraments estàtics en tensió activa:
o Del tren inferior: isquiosurals, quàdriceps, psoes ilíac, gastronemis,
adductors, abductors.
o Del tronc i paravertebrals.
o De la cintura escapular.
Treball de força general: (auto carreges o en parelles)
o Abdominals laterals (mans toquen al terra)
o Abdominals (mans toquen genolls)
40
15’
o ½ Squat més salt
o Flexió i extensió braços amb oposició i contraposició.
ESPECÍFIC REPRESENTACIÓ GRÀFICA
TASCA 1 ESCALFAMENT. Joc de les 10 passades.
Realitzarem l’exercici d’escalfament específic en espai
reduït i amb la condició de que per a robar s’ha de tocar
el jugador amb pilota.
Estiraments individuals actius. Estiraments balístics i
estàtics en tensió activa. Realitzar passades per parelles
en moviment constant.
PART PRINCIPAL
25’
DESCRIPCIÓ EXERCICI REPRESENTACIÓ GRÀFICA
TASCA 1. Jugada de 5 atacants (1 mig, 2 davanters i 2
extrems) contra 4 defensors (2 centrals i 2 laterals). El mig
decideix on inicia la jugada segons el seu criteri i com està
col·locada la defensa, cada jugador té diferents
automatismes que es relacionen amb els automatismes dels
altres jugadors prèviament apresos. Per exemple, si el
davanter fa un desmarcatge de recolzament al mig, l’extrem
ha de decidir si en fa un en profunditat o si pel contrari,
seguirà obert en banda. L’objectiu d’aquest exercici integrat
és millorar la velocitat de reacció a partir de les diferents
accions que es realitzin en el joc i que es produeixen per la
presa de decisions, els jugadors atacants busquen
sobrepassar els defensors per a realitzar gol a la porteria
contrària mentre que els defensors faran una acció més
41
25’
25’
coordinant i més tàctica per a evitar aquest desbordament.
TASCA 2. L’exercici integrat s’inicia en una conservació a
un costat del mig del camp on trobem que hi ha un 3 contra
3, un cop roben els atacants, inicien el contraatac a partir de
la presa de decisions que faci el portador de la pilota: pot
obrir directament a banda contrària, pot jugar en curt amb el
davanter, pot encarar i esperar el desdoblament per la seva
dreta, etc, sempre segons el criteri del jugador. Els defenses
de la possessió han de passar per darrere d’un con abans de
poder ajudar als seus companys. És important que els
jugadors apliquin els diversos automatismes apresos
anteriorment i que intentin acabar la jugada el més ràpid
possible. Veiem que dins de l’exercici interactuen 10
jugadors, per tant, l’altre grup de 10 jugadors tindrà temps de
recuperació. L’objectiu d’aquest exercici és la presa de
decisions, la velocitat explosiva i la velocitat d’execució.
TASCA 3. Exercici integrat de situació real de partit però
amb dimensions reduïdes on juguen 4 contra 4, dividits en 2
defensors i 2 atacants. Quan un equip ataca, un dels
defensors s’incorpora a l’atac per crear superioritat
numèrica, quan aquest equip finalitza jugada o perd la pilota,
qualsevol dels atacants a de tornar a ajudar al seu defensor
per tal de ser 2 defensors contra 3 atacants. Els atacants han
d’intentar fer atacs ràpids i amb velocitat i els defensors han
d’aguantar i intentar recuperar la pilota per sortir al
contraatac. Hi ha 5 equips de 4 jugadors, mentre dos equips
estan fent el partit, els altres tres grups recuperen fent un
exercici de passades entre ells. Els partits tenen una duració
màxima de 2 minuts o s’acaben quan un dels dos equips
marca. Tots els equips jugaran entre ells i de forma
continuada. L’equip que guanya segueix jugant i al final se
42
sumen les victòries totals per a tenir un “guanyador”.
L’objectiu d’aquest exercici és la velocitat de joc, la
velocitat explosiva i la presa de decisions.
TORNADA A LA CALMA
5’ Realització d’estiraments passius. Treball d’estiraments en estàtic:
o Del tren inferior: isquiosurals, quàdriceps, psoes ilíac, gastronemis,
adductors, abductors.
o Del tronc i paravertebrals.
o De la cintura escapular.
OBSERVACIONS
43
SESSIÓ
Nº SESSIÓ 3 DATA 26/08/2011
MICROCICLE 8 (transformació
especial) FASE Manteniment 1
OBJECTIU 15 - Disminuir el temps de velocitat de reacció sobre reaccions senzilles i selectives
16 - Augmentar la màxima velocitat en el menor temps possible 18 - Mantenir la màxima velocitat un major nombre de vegades
20 - Millorar la presa de decisions en transicions atac-defensa (contraatac i
replegament)
CONTINGUT - Velocitat de reacció, velocitat màxima, presa de decisions,
DINÀMICA DE
CÀRREGUES
INTERCONEXIÓ
DE CÀRREGUES Presa de decisions i velocitat.
DURACIÓ 1 hora i 40 minuts ESPAI Estadi Municipal de Llagostera
MATERIAL Pilotes i cons
JUGADORS 20 jugadors i 3 porters.
TEMPS ESCALFAMENT
15’
GENERAL
Carrera continua per tots els jugadors de la plantilla.
Exercicis mobilitat articular:
o Moviments circulars de braços en carrera suau.
o Rotació interna i externa de la cintura escapular en carrera suau.
o Extensió i flexió cintura escapular en carrera suau.
o Desplaçament lateral en carrera suau.
o Elevació genolls i flexió coxofemoral en carrera suau.
o Flexió genolls i extensió coxofemoral en carrera suau.
Estiraments estàtics en tensió activa:
o Del tren inferior: isquiosurals, quàdriceps, psoes ilíac, gastronemis,
adductors, abductors.
o Del tronc i paravertebrals.
o De la cintura escapular.
Treball de força general: (auto carreges o en parelles)
o Abdominals laterals (mans toquen al terra)
44
10’
o Abdominals (mans toquen genolls)
o ½ Squat més salt
o Flexió i extensió braços amb oposició i contraposició.
ESPECÍFIC REPRESENTACIÓ GRÀFICA
TASCA 1 ESCALFAMENT. Exercici integrat en parelles,
un dels quals li passa la pilota a l’altre i aquest ha de
progressar cap a una de les dues porteries fetes amb
cons i ha d’entrar amb la pilota controlada i a màxima
velocitat abans de que l’altre jugador hi arribi. No val
driblar a l’altre jugador per entrar i si hi arriba després
no sumarà un punt. Cada jugador realitza aquesta tasca
10 cops i el temps de recuperació ve donat pel temps
que triguen en tornar a realitzar aquest exercici
després de que hagin passat altres parelles. (Podem fer
aquest exercici alhora en dos parts del camp per tal de
que els jugadors no estiguin parats).
Estiraments individuals actius. Estiraments balístics i
estàtics en tensió activa. Per exemple: imitar xut de
futbol.
PART PRINCIPAL
15’
DESCRIPCIÓ EXERCICI REPRESENTACIÓ GRÀFICA
TASCA 1. Hi ha 4 rondos de 4 jugadors i un més al mig tot i
que en un rondo no hi ha ningú que robi la pilota. Quan un
jugador ha de passar al mig del rondo per pèrdua de pilota
passarà al centre del rondo que està vuit (no es pot quedar
en el mateix rondo) i ha d’anar en sprint. L’objectiu
d’aquest exercici integrat és la Velocitat de Reacció.
45
25’
25’
TASCA 2. Exercici integrat de contraatac. El porter fa un sac
de porteria al jugador del centre del camp. Els defenses
laterals que surten de la línia de fons hauran d’esperar a
que l’entrenador els hi digui un color per anar al con
d’aquell color que hagi dit i després fer el replegament per a
evitar el contraatac. El defensa central sortirà i haurà de
temporitzar per tal de que els seus companys puguin arribar
a temps. Els atacants hauran de fer el contraatac el més
ràpid possible (10 segons com a màxim) per tal de donar
velocitat a l’acció. Hi haurà altres jugadors esperant a
participar, és a dir, es faran onades de participants per a
donar descans als que han participat.
TASCA 3. Situació real de partit en camp reduït on un dels
equips pot escollir en quina porteria ataca, és a dir, la
porteria en camp reduït i en el camp de futbol 11 i iniciar
així un contraatac. L’objectiu del joc integrat seria la cerca
de la velocitat de desplaçament mitjançant el contraatac
amb intervenció de presa de decisions.
TORNADA A LA CALMA REPRESENTACIÓ
GRÀFICA
46
10’
TASCA 4. Finalització amb precisió. Els jugadors es
divideixen en dos grups i realitzaran un ziga-zaga abans de
finalitzar. Hi haurà 2 pitralls verds i 2 pitralls vermells i serà
l’entrenador qui digui un color, el futbolista haurà de
rematar a un dels dos pitralls de la porteria. L’objectiu
tècnic és la precisió, l’objectiu tàctic és la presa de decisions
i l’objectiu fisiològic és baixar pulsacions per iniciar la
tornada a la calma.
Realització d’estiraments passius.
OBSERVACIONS
47
2.3.3.1 Justificació de les sessions.
Microcicle de transformació especial
Com ja sabem, els microcicles tenen una durada aproximada d’una setmana, per raons
biològiques i socials. Encara que aquesta duració pot variar segons els períodes d’alta
freqüència de competició, la naturalesa de l’esport i la complexitat de l’esport. Al nostre
cas, parlem del futbol a la categoria de segona divisió B, on per tant, la freqüència de
competició és setmanal. Hem realitzat un estudi profund d’una setmana de competició
on l’equip és trobarà davant d’un rival difícil, i realitzarem un microcicle de
transformació especial on dominaran les sessions de caràcter dirigit per sobre de las de
caràcter especial, encara que és començant a accentuar aquestes, ja que a la següent
setmana ja apareix un partit important i no volem oblidar la especificitat.
Hem escollit la setmana número vuit d’entrenaments, concretament del 12 al 18 de
setembre on ens trobem un partit contra una entitat favorita a priori per estar a les
posicions de play-off a la Lliga Adelante i que per tant, a la nostra planificació l’hem
considerat com un rival amb un nivell de rendiment molt superior a la del nostre equip.
Es per aquest motiu que realitzarem aquest tipus de microcicle.
Fases i dinàmica de carregues
En els microcicles estructurats, és important diferenciar la setmana en fases segons els
dies en el que ens trobem. Tenint en compte que a la nostre competició, els partits es
juguen els diumenges, la estructura que utilitzarem serà la següent:
Dilluns: Fem una fase recuperadora completa, on haurem de facilitar una recuperació
física i psicològica del partit anterior. Decidim donar dia lliure als nostres jugadors,
degut a la semi professional de l’equip, on es lògic que tinguin un dia de descans, i em
escollit aquest perquè es el que té més sentit. En el cas de ser un equip professional, es
buscaria una sessió regenerativa i una tarda o dia següent de descans, per tant no ens
allunyem tant de la màxima eficàcia.
Dimarts: Farem una sessió de recuperació que s’inclou dins la fase de recuperació del
partit anterior. L’objectiu bàsic és facilitar la recuperació física i psicològica del partit
anterior. La dinàmica de càrregues que es recomana és d’un volum i intensitats baixes.
En funció del nivell de professionalització de l’equip es pot plantejar una sessió
regenerativa el dia següent del partit una sessió de descans el dia següent, però nosaltres
ho hem distribuït al revés.
La primera part de la sessió constarà de treball de càrregues dirigides al gimnàs, per fer
treballs de força de resistència amb càrregues baixes mitjançant maquinaria com
48
politges o elàstiques que permeten els moviments específics del futbol. Com pot
apreciar-se a la programació d’aquesta qualitat física gira entorn a quatre grans apartats.
Un és l’entrenament de la tècnica, que com el seu nom indica vol que els nostres
esportistes executin correctament els principals exercicis de força. El segon correspon a
l’entrenament estructural, que busca condicionar les articulacions i adquirir un
percentatge de massa muscular i pes corporal adequats per la pràctica esportiva. El
tercer apartat vol millorar, en primer lloc, els nivells de força màxima dels grups
musculars que intervenen en el model tècnic, i en segon lloc, convertir aquesta força
màxima en força útil, que és manifestarà en el cas nostre del futbol en resistència
muscular de llarga duració. L’últim apartat d’aquesta proposta, és l’entrenament
cognitiu, que s’aplica en esports de situació. El seu principal objectiu és integrar
l’entrenament de la força amb la presa de decisions específica.
Dimecres: Realització de fase estimuladora, amb importància del volum per sobre de la
intensitat, tot i que aquest últim ja esta en una fase ascendent important. Es per això, que
realitzem exercicis dirigits o específics del futbol, amb carregues elevades provocant el
treball de capacitats físiques claus en aquest esport com la força explosiva per al remat
de cap, o la velocitat de desplaçament amb moltes repeticions per tal de generar un
volum elevat.
Dijous: Entrem a la fase d’optimització del rendiment, on treballarem profundament
l’afinament dels automatismes tàctics i la màxima cohesió. Per això realitzem exercicis
específics del futbol, on els nostres jugadors es trobaran davant de situacions
impredictibles, on els jugadors hauran d’escollir un dels molts sistemes treballats per tal
de superar la defensa que és trobaran davant. Hauran d’escollir la millor opció (presa de
decisions).
Divendres: Busquem exercicis molt específics, tenint en compte la nostra idea de joc,
treballem exercicis de transició defensa-atac, sempre de forma integrada i tenint en
compte la fase de optimització del rendiment, on busquem obtindre els processos de
sobre compensació física, amb un descens important del volum a canvi d’un augment de
la intensitat.
Dissabte: És realitzarà una sessió suau, amb recordatori de jugades d’estratègia, ja que
ens trobem a la fase competitiva, i és important que els jugadors no arribin al diumenge
amb fatiga. La dinàmica de carregues que realitzem és un descens dràstic del volum
però la intensitat es manté alta.
49
Diumenge: Es el dia del partit. Hem d’aconseguir el nivell òptim d’activació per
obtindre el màxim rendiment, tot i que el nostre objectiu primordial és el partit de la
següent setmana, però s’han de competir tots els partits.
a) Sessió de dimecres.
Dimecres es realitza el segon entrenament del microcicle, recordem que el primer
(dimarts) es caracteritzava per ser una sessió en fase recuperadora del partit anterior.
En aquesta sessió de dimecres ja entrem a la fase estimuladora, per tant hi ha una major
sobrecàrrega sobre l’organisme per assegurar l’activació del procés adaptatiu. Aquesta
fase es caracteritza per un volum elevat i una intensitat moderada. Els exercicis
d’aquesta sessió es caracteritzen per ser dirigits, ja que recordem que ens trobem en un
microcicle de transformació especial.
En aquesta sessió treballarem la força explosiva (per tal de poder desenvolupar la
velocitat d’acceleració), la força resistència i la potencia anaeròbica alàctica, respectant
aquest ordre per no provocar interaccions negatives.
Tasca 1
En esports com el fútbol la velocitat que predomina és la velocitat d’acceleració, per
tant desenvoluparem la velocitat d’acceleració mitjançant el treball de força explosiva
de la musculatura del tren inferior. Una vegada el centre de gravetat de l’esportista ha
trencat la inèrcia és quan es manifesta la força explosiva, per això en aquesta tasca els
participants realitzaran el salt de cap venint en carrera. En el treball de força explosiva,
com ja hem citat parlat anteriorment, el sistema neuromuscular accepta una carrega
ràpida a alta velocitat mitjançant la coordinació de reflexes i dels components elàstics i
50
contràctils del múscul. El mateix autor ens afirma la importància del component elàstic,
la coordinació entre la velocitat de contracció i la força de contracció i la intervenció
dels reflexes
Per treballar força explosiva necessitem tasques amb una alta intensitat, una velocitat
d’execució molt alta i una carrega moderada o baixa. Ens trobem en la segona sessió del
microcicle i el volum de treball és molt elevat i la intensitat alta i creixent. L’exercici
que hem triat és un exercici amb elàstiques, que ofereixen una resistència moderada. La
distancia és curta i conté un salt amb remat de cap al final, així trenquem la generalitat
de la tasca.
El volum ha de ser elevat, i com que les recomanacions especifiquen que les tasques de
multisalts amb distancies curtes s’han de limitar a unes 10 repeticions aproximadament,
hem decidit fer-ne 7, per augmentar aquest volum. El temps de recuperació entre sèries
ha de ser entre 45’’ i 1’30’’ per la correcta recuperació de la musculatura per tal de
poder aplicar una alta intensitat al treball a la tasca. Durant les quatre sèries podem
augmentar la distancia del recorregut per augmentar la carrega que generen les
elàstiques.
Tasca 2. .
La tasca esta dissenyada com a treball de força de resistència específica ja que la
carrega s’exerceix en els grups musculars específics de l’esport i fem moltes repeticions
(en aquest cas de desplaçament curt amb salt) amb una carrega baixa, durant un temps
determinat i amb una intensitat alta. Classifiquem aquest exercici com a treball de força
de resistència de llarga duració ja que les series son de 5 minuts i en farem 4. La
dinàmica de carregues del moment on situem la sessió dins el microcicle ens demana un
volum molt elevat i una intensitat alta creixent.
L’exercici plantejat segueix les característiques del model de circuit per temps , ja que
repetim les accions tantes vegades com sigui possible dins el temps determinat i tenim
un temps de recuperació entre series.
Tasca 3.
La velocitat en el context esportiu passa per potenciar la eficàcia del metabolisme
anaeròbica alàctic, d’aquí el perquè de la realització d’aquesta tasca 3. Per entrenar la
potencia anaeròbica alàctica s’utilitza el mètode de repeticions, a una intensitat màxima
i amb descansos que asseguri la seva recuperació completa de fosfocreatina, és a dir, 3’.
51
El mètode intervàlic intensiu curt també ens permet treballar el desenvolupament del
metabolisme anaeròbic alàctic, però especialment en els esports de situació el metode
per treballar la velocitat és el mètode continu variable, sobretot quan s’utilitzen
exercicis de caràcter dirigit o específic. Per tant en aquesta tasca 3, s’utilitza aquest
mètode continu variable, ja que la sessió es troba en fase d’estimulació la qual es
caracteritza pels exercicis dirigits. El fet de que ens trobem en un microcicle de
transformació especial també ens marca que s’ha de treballar mitjançant aquests
exercicis dirigits. D’aquesta manera, com en les carregues dirigides ja trobem una
lleugera similitud de la carrega a l’esport, hem introduït el treball integrat, tècnic-tàctic
que es dona en la possessió de la pilota.
En aquests esports les accions tècnic-tàctiques de caràcter anaeròbic sempre s’inicien
des de un règim energètic aeròbic, de duració curta (5”) amb una recuperació activa de
(30” a 2’). D’aquesta manera en la tasca 3, a l’hora de fer l’spring marcat per la veu de
l’entrenador, es tracta d’una duració de 5” però al tornar a la conservació de la pilota,
durant els temps establers en cada sèrie (45”, 1’ o 1’30”) es realitza la recuperació
activa.
b) Sessió de dijous
La sessió de dijous consta d’una metodologia integrada on posarem en pràctica els
diferents aspectes tècnics, tàctics, físics i psicològics; posant rellevància en la presa de
decisions en els nostres jugadors mitjançant la velocitat de reacció entre d’altres factors.
Els exercicis dels que conta la sessió de dijous son activitats on es treballa tant el atac
com en defensa, sempre buscant el màxim rendiment a traves de la filosofia i
metodologia d’entrenament, es a dir, la transició defensa-atac.
Entrem dintre d’una fase d’optimització de rendiment on busquem obtenir els processos
de sobrecompensació física, la posada en practica dels automatismes treballats
anteriorment i trobar una màxima cohesió envers el joc i els jugadors.
Venim de dimecres, on l’equip a treballat dintre d’una fase estimuladora, on el seu
objectiu era produir una major carrega de treball sobre l’organisme dels jugadors.
Durant aquesta sessió es va treballar un volum moderat i una intensitat més moderada,
en canvi, la sessió de dijous incrementarem la intensitat i baixarem les carreges per als
jugadors. Treballarem mitjançant propostes d’exercicis especials i competitius buscant
aquesta cohesió mencionada anteriorment.
52
Escalfament
L’exercici que utilitzem per portar a terme l’escalfament específic representa una part
introductòria a la part principal de la sessió i serveix per treballar aspectes més físics i
tècnics juntament amb un treball cognitiu per posar en marxa els aspectes motivacionals
dels jugadors en forma d’una possessió. El joc són les deu passades, ja es comença a
posar en practica la velocitat de reacció en quan a que el jugador que porta la pilota a de
estar alerta ja que només amb tocar es produeix el canvi de rol. Això implica una
concentració per part de tots el jugadors que participen en l’exercici.
Tasca 1.
El primer exercici el qual començarem a treballar dintre de la part principal de la sessió,
es tracta d’una tasca integrada on l’objectiu es l’entrenament de les capacitats de presa
de decisions mitjançant la velocitat i capacitat de reacció, tant per part dels atacant com
els defensor, un en tasques ofensives i l’altre grup més defensives.
L'entrenament de la velocitat de reacció i la presa de decisions dins dels esports de
situació com es el futbol, planteja un acostament i coneixement dels elements que
configuren i determinen la posada en pràctica per al seu correcte desenvolupament, que
va més enllà de tractar-los com a esports individuals.
Moltes de les tasques que podem trobar en la pràctica esportiva són obsolets o
s'allunyen del context propi de la modalitat esportiva, fonamentada en els esports
col·lectius, en la presa de decisions entre diferents possibilitats sota un context de gran
complexitat.
És per tot això, per la qual cosa es fa necessari desenvolupar tasques que dotin al
futbolista de les experiències necessàries per respondre de forma òptima a les diferents
situacions que se li presentaran durant la competició.
Aquest exercici comença amb la pilota controlada per un mig centre o pivot. Aquest
prendrà la decisió de fer una passada a un dels atacants situats en les zones més
exteriors. El jugador atacant que rep la pilota ha de prendre una decisió en el menor
temps possible que provocarà un reacció en el defensa que te fent acuit o intentant
interceptar la qual comportarà el treball de la velocitat de reacció.
Els moviments dels atacants son jugades automatitzades, apreses i mecanitzades en
sessions prèvies, entrenades analíticament per un posar-les en joc real durant exercicis
53
com aquest. Aquí és on s’observa el període d’afinament d’automatismes, amb objectiu
de que aquestes accions puguin estar relaxades una vegada estem en el tram competitiu.
Juntament amb l’afinament d’automatismes i la pràctica de la velocitat de reacció,
entrenem durant aquest exercici el treball de la velocitat de desplaçament en quan al
esprints que es realitzen gràcies als moviments dels altres atacants sense pilota,
encarregats de provocar marcatges contínuament en el moment que està la pilota en joc.
La intensitat de la tasca és elevada, encara que en cap moment volem arribar a
capacitats màximes d’oxigen, en canvi les carreges son més lleugeres que en les
sessions de dimarts i dimecres.
Com hem dit abans, és un exercici integrat on es posa en pràctica la tècnica individual
de cada jugador, la tàctica tant individual com a nivell col·lectiu, el físic en moviments
explosius en quan a les carreres de velocitat de desplaçament, i nivell més cognitiu en el
treball de la presa de decisions.
Tasca 2
En aquest exercici trobem que hi ha una possessió que pot ser integrada dins d’una
situació real de joc. Amb aquesta possessió treballem a alta intensitat en un espai molt
reduït. L’equip atacant recupera i inicia el contraatac. Aquesta acció provoca un
augment en la velocitat de reacció, la qual passa per la reducció del temps en el que el
jugador utilitza per a fer la presa de decisions per a donar la resposta més ràpida. Podem
observar que la velocitat de desplaçament també té una gran importància ja que tenim
l’objectiu de fer la transició defensa-atac (metodologia de joc U.E.Llagostera) el més
ràpid possible i perquè els atacants han d’aprofitar la superioritat numèrica abans de que
arribin els altres dos defensors.
En aquest exercici dins la fase d’optimització del rendiment hi ha una primera part de
possessió amb una segona de contraatac buscant una situació més competitiva i real de
joc amb intensitats elevades i una sobrecomprensació física envers altres exercicis de
sessions anteriors.
En el treball de possessió es posa en practica l’entrenament i gestualització tècnica i
tàctica individual i en els moviments de contraatacs els jugadors han de treballar la
presa de decisions alhora de intentar finalitzar en el menor temps possible, ja que cada
elecció d’un d’ells pot provocar o desencadenar una interceptació i/o nou contraatac.
54
Tasca 3
Situació de partit amb espais reduïts on facilitem la possibilitat de contraatacs constants.
Es realitza un 4 contra 4 tot i que els atacs sempre són 3 contra 2 per donar superioritat
numèrica a l’atac. durant un període de temps de 2 minuts o al primer que marqui un gol
i on es treballa a molt alta intensitat degut a les exigències a les quals estan sotmesos els
jugadors en el replegament dels contraatacs per part del equip contrari. Aquest és un
exercici competitiu, tal i com diu la fase d’optimització del rendiment, i on es treballa
l’execució de velocitats continues amb canvis de ritme.
Destaca el treball de la velocitat de desplaçament en forma d’esprint intermitents i la
velocitat de reacció tant per els atacats en tasques ofensives, com per els defensors en
tasques més defensives.
Es un exercici integrat on a part de la tècnica i tàctica individual,es posa en pràctica el
treball físic mitjançant les accions de força explosiva en el replegament i basculacions
dels defensors, i les carreres i desmarcatges que fan els atacants.
La velocitat de canvis de ritme es manifesta quan el jugador s’està desplaçant a certa
velocitat i , en un moment determinat, modifica bruscament la seva intensitat arribant al
màxim, i mantenint-la el temps que estimi necessari. Els metres recorreguts oscil·len
entre 10 i 25.
Aquesta afirmació ens ajudar a comprendre la velocitat de canvis de ritme que es
produeixen en la transició defensa atac (metodologia de joc U.E.Llagostera) on es
representa mitjançant contraatacs en aquest exercici.
c) Sessió divendres
El divendres d’aquesta setmana seguirem amb la fase d’optimització del rendiment, tal i
com vam fer el dijous, ja que a la sessió del dimecres és van realitzar carregues
elevades amb volum elevat, i en aquesta buscarem obtindre els processos de
sobrecompensació física, o dit d’una altre manera, un descens important del volum i
amb molta més intensitat. Aquest canvi l’aconseguirem augmentant el nivell
d’especificitat dels continguts. A més, buscarem l’afinament dels automatismes tàctics i
la màxima cohesió, a través d’exercicis especials i competitius. (Solé 2006)
Tots aquests conceptes que hem de millorar en els nostres jugadors durant aquesta fase,
ho farem a través de la capacitat de prendre decisions dels jugadors sobre el camp, ja
que el futbol és un esport de situació ple de incerteses i situacions impredictibles, i serà
55
important treballar aquesta capacitat cognitiva, sempre a nivell integrat, per tal de no
deixar de costat les altres capacitats vitals en el món del futbol, com la condició física,
la tècnica o la tàctica. Per tant farem exercicis on els jugadors, després d’analitzar la
informació, hauran de decidir l’acció motriu a realitzar.
Tasca 1
Com podem observar a l’exercici 1 d’aquesta sessió, l’augment de la intensitat apareix
en aquests rondos dinàmics que proposem, ja que com hem explicat anteriorment a la
sessió, hi ha 4 rondos i un sense ningú al mig esperant l’error d’un dels altres tres grups
per que s’incorpori al mig d’aquest ( els jugadors sense opositor van donant passades
entre ells). Tal i com està plantejat l’exercici, observem que hi ha tres jugadors del
rondo buit que estan sempre situats d’esquenes als altres rondos obligatòriament, el que
provoca que tinguin la incertesa de quan vindrà un company a ocupar l’espai del mig i
amb el perill de que pugui vindre i tallar una passada que estigui fent algú. Amb això
provoquem la millora de la velocitat de reacció d’aquests tres jugadors que han d’estar
alerta per quan vingui un dels companys dels altres rondos. A més, el jugador que
participa en un dels rondos actius i perd la pilota, ha de reaccionar ràpid buscant un
espai lliure en un dels altres rondos. També s’ha de tenir en compte que els 4 rondos son
en espais reduïts i per tant, el defensor estar a prop i treballem la velocitat de reacció i
gestual per tal de donar una passada ràpida. En general, podem dir que és treballa una
velocitat de reacció electiva, ja que apareixen diferents estímuls i mai saps per on pot
venir la pilota o un adversari d’un altre rondo, i aquest tipus de velocitat ve derivada de
la presa de decisions que és la capacitat principal a treballar en aquesta sessió. En aquest
exercici queda clar el perquè es relaciona el concepte de presa de decisions amb la
tàctica individual, ja que és cada un per si sol el que ha de localitzar ràpidament l’espai
lliure a ocupar. Per tant queda clar que realitzem un treball integrat d’aquest exercici, ja
que és treballa transversalment la tècnica de la passada, la tàctica buscant els espais
lliures amb aquesta velocitat de reacció, ja que són situacions desconegudes i per tant no
estan automatitzades, la velocitat com a condició física i la presa de decisions com a
capacitat psicològica.
Tasca 2
Realitzem un exercici de contraatacs, degut que ens trobem al divendres i per tant ens
trobem a la fase d’optimització on haurem de realitzar exercicis específics en el nostre
56
cas. Seguint una lògica adequada, anem de menys a més o dit d’una altre manera, cada
cop buscant una especificitat més propera a la competició. Tal i com em fet a la tasca 1,
aquest exercici serà específic però més proper a la situació real de joc. Realitzarem
contraatacs semblats a situacions que poden aparèixer en un partit, ja que som un equip
que acaba de pujar i la nostra filosofia de joc serà la d’aprofitar els espais lliures que és
generin després de la pèrdua de pilota de l’adversari.
A més, ens trobem al microcicle de transformació especial on dominen les sessions de
caràcter dirigit tal i com hem pogut observar al llarg de tota la setmana, però on
comencem a accentuar les característiques de caràcter especial com estem mostrant
aquest divendres. Per això, realitzem exercicis de contraatacs específics.
A més, mostrem el contingut principal a treballar durant aquesta sessió, com és la presa
de decisions, en el moment en que un dels atacants amb pilota han de decidir a quin
dels altres dos companys desmarcats li passa la pilota, tenint en compte que sempre hi
haurà un company amb una línia de passada més clara que l’altre.
També cal destacar el treball integrat d’aquesta sessió de presa de decisions, ja que
aquesta va acompanyada d’una tècnica necessària, una velocitat de reacció i de
desplaçament adequada i d’una bon sentit tàctic, ocupant els espais adequats per
realitzar el contraatac en les millors condicions possibles.
Tasca 3
Realitzem una tasca especial, però molt més propera a la situació real de joc. Aquest
partit on accentuem la possibilitat de realització de contraatacs, provoca una millora de
la velocitat de reacció degut a que es presenten situacions desconegudes, que són les
que permeten augmentar la velocitat purament reactiva, sense associar-la a cap
aprenentatge.
A més cal destacar el punt clau de l’exercici, que és la possibilitat de poder decidir a on
finalitzar per part d’un equip, ja que provoca una situació de tàctica individual,
paral·lela a la presa de decisions on el jugador posseïdor de la pilota haurà de decidir en
un moment determinat si buscar la finalització a la primera porteria o realitzar una
passada a l’espai per tal de provocar el contraatac cap a la segona porteria. Si ens hi
donem compta, només en aquesta acció ja apareix el terme de contraatac, de velocitat de
reacció per part de la resta dels atacants sense pilota que han de reaccionar ràpidament
davant la presentació d’un estímul, en aquest cas la pilota i també la velocitat de
57
desplaçament degut a que per generar contraatacs tenint superioritat en atac, em
d’aconseguir desplaçaments en el menor temps possible d’una posició a una altre.
Al provocar situacions de sprints, hem de dir que els jugadors que realitzen aquestes
carreres provoquen acceleració i velocitat màxima per part dels jugadors i per tant
també estan treballant la força explosiva a nivell específic.
Ha sigut un últim exercici integrat, degut a que a partir de la tècnica i la tàctica
necessària per poder realitzar aquest exercici, apareix la capacitat cognitiva de la presa
de decisions i el treball de velocitat de desplaçament i de reacció
Tornada a la calma
Realitzem uns exercicis sense oposició i a intensitat baixa, però amb un punt de
capacitat cognitiva, ja que haurem de prendre la decisió ràpidament de fer la finalització
al color que diu l’entrenador, ja que hi ha dos pitralls del mateix color.
Els estiraments seran passius per tal de relaxar tots els grups musculars de la extremitat
inferior.
58
3. BIBLIOGRAFIA
1.Cometti, G.(1999). Futbol y musculación.(1ª ed.).Zaragoza: INDE
2.Dick, Frank W.(1999).Principios del entrenamiento deportivo.(1ª ed.).Barcelona:
Editorial Paidotribo
3.Grosser, M., Starischka, S.(1988).Test de la Condición Física.(1ª ed.). Barcelona:
Ediciones Martínez Roca, S.A.
4.Grosser, M.(1991).Entrenamiento de la velocidad: Fundamientos, métodos y
programas.(1ª ed.). Barcelona: Ediciones Martínez Roca, S.A.
5.Llobet, B.(2010-11) “Introduction to team sports”. Tactics. EUSES Garbí.
6.Manno, R.(1994).Fundamientos del entrenamiento deportivo.(1ª ed.).Barcelona:
Editorial Paidotribo S.A.
7.Mas, J. (2005). Análisis descriptivo del microsistema colaboración-oposición de los
jugadores próximos al balón en fútbol, a través de un estudio observacional de la
circulación de balón en alto nivel: posibles incidencias sobre la táctica y estrategia del
juego. Tesis doctoral. Granada: Universidad de Granada. Facultad de ciencias de la
actividad física y deportes.
8.Parlebas, P. (2002). Juegos, deporte y sociedad: léxico de praxicologia motriz.(1a
ed.). Málaga: Colección Unisport.
9.Solé Fortó, J.(2008).Teoría del entrenamiento deportivo.(1ª ed.). Barcelona: Sicropat
Sport
10.Solé Fortó, J.(2006).Planificación del entrenamiento deportivo.(1ª ed.). Barcelona:
Sicropat Sport
11.Vales, A.(1997).Bases metodológicas del entrenamiento en el fútbol.
12.Williams, J. (2008). Recuperat 01 desembre 2010, des de
http://www.scienceofsocceronline.com/2008/08/what-is-hoff-test.html
top related