per què cal adaptar-se? l’escacc al vostre servei
Post on 24-Jun-2015
352 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
Per què cal adaptar-se? L’ESCACC al vostre servei
Canvi climàtic i ciutats: què hi podem fer?Arquitectura i Sostenibilitat Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
9 d’abril de 2013
2
1. CONTEXT
3
Canvi global
Usos del sòl
PoblacióEcosistemes
Model socioeconòmic
Canvi climàtic
Altres
Activitat humana Variabilitat natural
Context Canvi Global
4
CANVI CLIMÀTIC
Un gran desafiament
(ambiental) del segle XXIENERGIA ALIMENTACIÓ
COMERÇ
INTERNACIONALAIGUA
GEOESTRATÈGIA
POLÍTICA GLOBAL
Context Canvi Global
5
Context Concentració atmosfera CO2
280 ppm
389 ppm
+38%+1ºC
391 ppm Mauna Loa 2012
50,1 MT CO2 eq.
355,9 MT CO2 eq.
4.721 MT CO2 eq.
0,13%
1,1%
14,1%
30.000 MT CO2. 38.000 MT CO2eq(2009 Sense LULUCF)
Dades 2010
6-3.0
-2.5
-2.0
-1.5
-1.0
-0.5
0.0
0.5
1.0
1.5
2.0
2.5
3.0
1780 1800 1820 1840 1860 1880 1900 1920 1940 1960 1980 2000
Ano
mal
ia d
e te
mpe
ratu
ra (
ºC)
resp
ecte
el p
erío
de 1
961
-199
0
Barcelona - Temperatura mitjana anual (1780-2011)
7
2. ADAPTACIÓ
8
Escalfament global és un concepte “enganyós”
Sembla indicar:•Procés uniforme a tot el planeta.•Afecta només la T.•Gradual.•Amb probabilitat de ser benigne.
Context Algunes precisions
Perquè la T mitjana no és tota la història.
Clima = Patrons climàtics: mitjanes, extrems, distribució temporal i espacial:•Calor - Fred•Nuvolositat - Claror•Humitat - Sequedat•Plugims - Aiguats•Nevades - Gruix (neu) - Fon (neu)•Brises – Tempestes – Tornados - Huracans, ...Canvi climàtic significa: ruptura dels patrons climàtics.
La Temperatura mitjana global és un índex de l’estat del clima global. Petits canvis en l’índex canvis grans en el patró climàtic.
Quan en realitat:•Altament no-uniforme.•No implica només la T.•Ràpid comparat amb la capacitat d’adaptació.•Efectes negatius per la majoria de llocs i temps futurs.
9
• Increment observat i projectat estadísticament significatiu de la
temperatura
• Reducció del cabal circulant en rius (2071-2100) d’entre el 16%-34%
• Disminució de la velocitat del vent
• Increment observat de la temperatura de l’aigua del mar
(Estartit)
• Augment observat del nivell del mar (Estartit)
Ecosistemes més vulnerables
•Pirineus (T + 4.6ºC finals de sègle)
•Delta de l’Ebre (canvis en el nivell del mar)
10
Mapa de la vulnerabilitat regional per increments en la temperatura (esquerra) i fenòmens extrems (dreta).
Font: EU Regional Policy DG Internal Challenges in the Perspective of 2020 (April 2009)
11
Evolució de la T de l’aigua del mar a l’Estartit durant l’estiu (ºC)
Tendència posit
iva estadíst
icament s
ignificativ
a
Estratègia Catalana d’Adaptació al CC Impactes
12
Estratègia Catalana d’Adaptació al CC Impactes
13
Impactes previstos cap a finals del present segle en els escenaris A2 i B1 a Catalunya
Font: Adaptació de Barreda-Escoda, A. i Cunillera, J. (2011). Servei Meteorològic de Catalunya
14
Àrees més vulnerables:Pireneu (regions muntanyoses) i Delta de l’Ebre (zones costaneres).
Principal impacte climàtic:Increment de temperatura, increment de valors extrems i onades de calor.
Sistema més vulnerable:AIGUA
Sector Públic / Privat :Sensibilitat i acció és generalment baix. Sector públic és crucial per garantir una política coherent entre les diferents polítiques sectorials (transversalitat) i ajudar en la seva eficàcia i eficiència.
Estratègia Catalana d’Adaptació al CC Impactes
15
3. ESTRATÈGIA CATALANA D’ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC (ESCACC)
16
Risc de l’esdeveniment climàtic
Probabilitatde succés
Vulnerabilitatdel sistema i/o sector
X
Exposició Sensibilitat Capacitat adaptativaX -( )
Adaptació Conceptes
Preventiva/Correctiva
Tova/DuraMala
adaptació
L’adaptació té per
objecte reduir el risc i els danys per impactes actuals i futurs, d’una manera eficaç i/o explotant els
beneficis potencials (Llibre Verd UE).
17
Impactes sobre sectors i sistemes
Salut
Infraestructures energètiques
Infraestructures de transport
BiodiversitatGestió de l’aigua
Gestió forestal AgriculturaTurisme
PescaUrbanisme i Habitatge
Indústria i Serveis
18
Impactes previstos a Catalunya
Sector / Sistema Impactes previstos a Catalunya Canvi observat o potencial Canvi global
Afectacions en la producció agrícolaCerealsFruita dolça
OliveresVinya
Afectacions en la ramaderia
Canvis fenològicsCanvis deguts a la menor disponibilitat d'aiguaMigració d'espèciesCanvis en la composició de les espèciesCanvis funcionals
Disminució de la capacitat d'embornalDegradació d'hàbitatsAlteracions de les comunitats tròfiquesMenor freqüència de mortalitats massives
Tropicalització de les espècies
Afectacions en la disponibilitat d'aiguaAlteracions físicoquímiques de l'aiguaAlteracions en masses d'aigua subterràniesAlteracions sobre els règims estacionalsAfectacions degudes a fenòmens extrems de precipitacióAfectacions sobre les aigües residuals i el seu tractamentImplicacions econòmiques
Canvis en la distribució de les espèciesMajor aridesa i erosió dels sòls Canvis fisiològics ( d'embornals a fonts de CO2)Reducció de l'àrea d'espècies de fusta productivaAugment del risc d'incendis forestals
Accés a les primeres matèries i lliurament de producte acabatAturades en la produccióDanys a les instal·lacions productivesDanys a l'entorn i al medi ambient
Indústria i serveis
Gestió forestal
Gestió de l'aigua
Agricultura i ramaderia
Biodiversitat ecosistemes marins
Biodiversitat
19
Impactes previstos a Catalunya (cont.)Sector / Sistema Impactes previstos a Catalunya Canvi observat o potencial Canvi global
Afectacions en les instal·lacions de generació elèctriquesAfectacions en les instal·lacions de transport i distribució de l'energiaImplicacions econòmiquesAugment de la demanda energètica
Afectacions en el transport viariAfectacions en el transport ferroviariImplicacions econòmiquesAfectacions en el transport aeri i marítimAfectacions en les infraestructures costeres
Pautes de reproduccióAlteracions biològiquesDistribució de les principals espècies comercialsFenologia Alteració de la trofodinàmicaInvasió d'espècies al·lòctonesPescaAqüicultura
Onades de calor: increments de Temperatura i dels seus valors extremsQualitat de l'aireAl·lergens aerisDanys a les persones deguts als fenòmens extrems (extrems climàtics)Exposició exsessiva a la radiació UVMalalties transmeses per vectorsProliferació de malalties infeccioses
Variació del confort climàticDisponibilitat de recursos hídricsAfectació de la cota de neuAugment de la variabilitat climàtica i de fenòmens extremsCanvis en els ecosistemes naturals i el paisatge
Augment de la demanda energèticaAfectacions a les estructures dels edificisMajor ferqüència d'illes de calor urbanesDanys a les persones
Urbanisme i habitatge
Turisme
Pesca
Salut
Infraestructures energètiques
Infraestructures de transport
20
Observats Potencial
Canvi global
24
0
419
4 4
8
RESUM IMPACTES
30 GENÉRIQUES (transversals)
152 ESPECÍFIQUES (71 sectors / 81 sistemes)
182 TOTAL
RESUM DE MESURES
63 impactes analitzats dels que
32 són ja observats!!
Podem actuar!!
ESCACC Impactes i mesures
21
Ser menys vulnerable als impactes del canvi climàtic
Objectiu Estratègic
Objectiu
Transversal
Objectiu Operacional
generar Coneixement i transferir
Informació
Augmentar la Capacitat Adaptativa
RDI
mesures genèriques transversals pels sistemes naturals i socioeconomics
mesures especifiques per:Sistemes naturals Agricultura i ramaderia
BiodiversitatGestió de l’aiguaGestió forestal
Sectors socioeconòmics Energia
PescaSalutIndustria, Serveis i ComerçMobilitat i infraestructures de transport TurismeUrbanisme i Habitatge
PLANIFICACIÓ
OPORTUNITATS
ESCACC Objectius
22
Sector vulnerable als impactes del canvi climàtic per l’augment de la demanda energètica i major freqüència de les illes de calor urbanes.
URBANISME I HABITATGE
QUÈ PODEM FER?
Elaborar polítiques actives que fomentin la rehabilitació d’habitatges a partir de mesures d’incentivació i de programes formatius sobre la rehabilitació.
Incidir en l’ordenació territorial i urbanística, així com en la implantació i distribució d’usos del sòl, ja que la causa primera de la mobilitat “evitable” és la planificació.
Fomentar l’establiment de criteris bioclimàtics en la construcció de nous edificis i també en la rehabilitació d’edificis i àrees urbanes.
Nombre total d’impactes
Nombre total de mesures
4 12
ESCACC Mesures
23
Sector molt vulnerable als impactes climàtics associats a ventades, inundacions, tempestes, etc. Les afectacions sobre les instal·lacions de generació, transport i distribució elèctriques comporten importants implicacions econòmiques i socials ja conegudes a Catalunya.
SECTOR ENERGÈTIC
QUÈ PODEM FER?
Determinar el grau de vulnerabilitat al canvi climàtic de les infraestructures energètiques de Catalunya més vulnerables (centrals nuclears, elèctriques, hidroelèctriques, eòliques...).
Establir la transició cap a un model energètic més diversificat, descentralitzat, baix en carboni, econòmicament dinamitzador, socialment inclusiu i ambientalment conseqüent tal i com preveu
el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya.
Adaptar preventivament les xarxes de distribució i transport d’energia davant els impactes previstos i promoure els canvis necessaris a la normativa reguladora davant situacions
derivades del canvi climàtic.
Nombre total d’impactes
Nombre total de mesures
4 10
ESCACC Mesures
24
ESCACC Mesures
Sector molt vulnerable als impactes del canvi climàtic amb variacions sobre la producció agrícola de cereals, fruita dolça, oliveres i vinya.Es preveuen també variacions en la producció i qualitat dels productes derivats, augment del risc d’aparició de malalties i plagues i pèrdua de pastures durant l’estiu per als ramats
AGRICULTURA I RAMADERIA
QUÈ PODEM FER?
Fomentar les investigacions de l’IRTA, d’altres centres de recerca i de departaments universitaris entorn l’impacte de
l’eficiència en l’ús de l’aigua sobre la productivitat dels cultius de reg o de secà.
Incorporar en la planificació del reg agrícola els impactes observats i projectats del canvi climàtic a Catalunya i, especialment, les actuals deficiències en la garantia de
disponibilitat d’aigua.
Afavorir la implantació de l’agricultura de proximitat a través d’incentius fiscals per tal d’aconseguir
una agricultura sostenible.
Nombre total d’impactes
Nombre total de mesures
6 15
25
Un dels impactes previstos (i en part ja observats) del canvi climàtic en zones costaneres és l’increment del nivell del mar que, conjuntament amb una menor recàrrega de les aigües subterrànies, afavorirà la salinització dels aqüífers costaners. La barrera contra la intrusió salina és, doncs, una mesura excel·lent d’adaptació al canvi climàtic.
Barrera hidràulica contra la intrusió marina a l’aqüífer del Llobregat
Agència Catalana de l’Aigua
Quan des de l’Agència Catalana de l’Aigua es va gestar el projecte de la barrera hidràulica a partir de la injecció d’aigua regenerada en l’aqüífer profund del Llobregat es va fer com una de les mesures per evitar la sobreexplotació històrica de l’aqüífer, conjuntament amb les basses de recàrrega i el Pla d’ordenació d’extraccions.
ESCACC Mesures
26
L’ampliació del ventall d’activitats i de l’època de l’any per a gaudir-les no només suposa afavorir la viabilitat econòmica d’aquestes estacions d’esquí, sinó també adaptar-se a un dels impactes previstos (i, en part, ja observats) del canvi climàtic: la reducció del nombre de dies amb neu.
La diversificació de les estacions turístiques d’hivern
La Molina Generalitat de Catalunya
Algunes estacions d’esquí propietat de la Generalitat de Catalunya com Núria oLa Molina han estat pioneres en oferir una oferta turística més enllà de l’època de neu, mitjançant noves activitats que atrauen un públic familiar: excursions amb guia, recorreguts amb cavalls, tir amb arc, passeigs amb canoes, etc.
ESCACC Mesures
27
Les onades de calor seran un dels fenòmens meteorològics extrems que més incrementarà la seva freqüència i intensitat en el futur com a conseqüència del canvi climàtic.
Pla d’actuació per prevenir els efectes de l’onada de calor sobre la
salut (POCS)
Impulsat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i revisat per última vegada el 2012, el POCS estableix una sèrie de mesures i recomanacions a la població més vulnerable per prevenir els impactes de les onades de calor.
Generalitat de Catalunya
ESCACC Mesures
28
Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic
Plans d’acció sectorials• Promoguts pels diferents
Departaments• Participació pública i privada• Priorització de mesures• Pressupost
Informe• Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
Anàlisi dels Plans d’Acció.• Comissió Interdepartamental de Canvi
Climàtic, Cada 3 anys (màxim), presentarà
al Govern i el Parlament un informe de progrés sobre l’ESCACC i determinarà la necessitat de la seva revisió. Desenvolupament tècnic
Desenvolupament d’un conjunt d’indicadors per avaluar de forma efectiva la vulnerabilitat dels diferents sectors i sistemes.
ESCACC Propers passos
29
Moltes gràcies
Oficina Catalana del Canvi Climàtic
http:// www.gencat.cat/canviclimatic
e-correu: occc@gencat.cat
top related