per què cal adaptar-se? l’escacc al vostre servei

Per què cal adaptar-se? L’ESCACC al vostre servei

Canvi climàtic i ciutats: què hi podem fer?Arquitectura i Sostenibilitat Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

9 d’abril de 2013

2

1. CONTEXT

3

Canvi global

Usos del sòl

PoblacióEcosistemes

Model socioeconòmic

Canvi climàtic

Altres

Activitat humana Variabilitat natural

Context Canvi Global

4

CANVI CLIMÀTIC

Un gran desafiament

(ambiental) del segle XXIENERGIA ALIMENTACIÓ

COMERÇ

INTERNACIONALAIGUA

GEOESTRATÈGIA

POLÍTICA GLOBAL

Context Canvi Global

5

Context Concentració atmosfera CO2

280 ppm

389 ppm

+38%+1ºC

391 ppm Mauna Loa 2012

50,1 MT CO2 eq.

355,9 MT CO2 eq.

4.721 MT CO2 eq.

0,13%

1,1%

14,1%

30.000 MT CO2. 38.000 MT CO2eq(2009 Sense LULUCF)

Dades 2010

6-3.0

-2.5

-2.0

-1.5

-1.0

-0.5

0.0

0.5

1.0

1.5

2.0

2.5

3.0

1780 1800 1820 1840 1860 1880 1900 1920 1940 1960 1980 2000

Ano

mal

ia d

e te

mpe

ratu

ra (

ºC)

resp

ecte

el p

erío

de 1

961

-199

0

Barcelona - Temperatura mitjana anual (1780-2011)

7

2. ADAPTACIÓ

8

Escalfament global és un concepte “enganyós”

Sembla indicar:•Procés uniforme a tot el planeta.•Afecta només la T.•Gradual.•Amb probabilitat de ser benigne.

Context Algunes precisions

Perquè la T mitjana no és tota la història.

Clima = Patrons climàtics: mitjanes, extrems, distribució temporal i espacial:•Calor - Fred•Nuvolositat - Claror•Humitat - Sequedat•Plugims - Aiguats•Nevades - Gruix (neu) - Fon (neu)•Brises – Tempestes – Tornados - Huracans, ...Canvi climàtic significa: ruptura dels patrons climàtics.

La Temperatura mitjana global és un índex de l’estat del clima global. Petits canvis en l’índex canvis grans en el patró climàtic.

Quan en realitat:•Altament no-uniforme.•No implica només la T.•Ràpid comparat amb la capacitat d’adaptació.•Efectes negatius per la majoria de llocs i temps futurs.

9

• Increment observat i projectat estadísticament significatiu de la

temperatura

• Reducció del cabal circulant en rius (2071-2100) d’entre el 16%-34%

• Disminució de la velocitat del vent

• Increment observat de la temperatura de l’aigua del mar

(Estartit)

• Augment observat del nivell del mar (Estartit)

Ecosistemes més vulnerables

•Pirineus (T + 4.6ºC finals de sègle)

•Delta de l’Ebre (canvis en el nivell del mar)

10

Mapa de la vulnerabilitat regional per increments en la temperatura (esquerra) i fenòmens extrems (dreta).

Font: EU Regional Policy DG Internal Challenges in the Perspective of 2020 (April 2009)

11

Evolució de la T de l’aigua del mar a l’Estartit durant l’estiu (ºC)

Tendència posit

iva estadíst

icament s

ignificativ

a

Estratègia Catalana d’Adaptació al CC Impactes

12


13

Impactes previstos cap a finals del present segle en els escenaris A2 i B1 a Catalunya

Font: Adaptació de Barreda-Escoda, A. i Cunillera, J. (2011). Servei Meteorològic de Catalunya

14

Àrees més vulnerables:Pireneu (regions muntanyoses) i Delta de l’Ebre (zones costaneres).

Principal impacte climàtic:Increment de temperatura, increment de valors extrems i onades de calor.

Sistema més vulnerable:AIGUA

Sector Públic / Privat :Sensibilitat i acció és generalment baix. Sector públic és crucial per garantir una política coherent entre les diferents polítiques sectorials (transversalitat) i ajudar en la seva eficàcia i eficiència.


15

3. ESTRATÈGIA CATALANA D’ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC (ESCACC)

16

Risc de l’esdeveniment climàtic

Probabilitatde succés

Vulnerabilitatdel sistema i/o sector

X

Exposició Sensibilitat Capacitat adaptativaX -( )

Adaptació Conceptes

Preventiva/Correctiva

Tova/DuraMala

adaptació

L’adaptació té per

objecte reduir el risc i els danys per impactes actuals i futurs, d’una manera eficaç i/o explotant els

beneficis potencials (Llibre Verd UE).

17

Impactes sobre sectors i sistemes

Salut

Infraestructures energètiques

Infraestructures de transport

BiodiversitatGestió de l’aigua

Gestió forestal AgriculturaTurisme

PescaUrbanisme i Habitatge

Indústria i Serveis

18

Impactes previstos a Catalunya

Sector / Sistema Impactes previstos a Catalunya Canvi observat o potencial Canvi global

Afectacions en la producció agrícolaCerealsFruita dolça

OliveresVinya

Afectacions en la ramaderia

Canvis fenològicsCanvis deguts a la menor disponibilitat d'aiguaMigració d'espèciesCanvis en la composició de les espèciesCanvis funcionals

Disminució de la capacitat d'embornalDegradació d'hàbitatsAlteracions de les comunitats tròfiquesMenor freqüència de mortalitats massives

Tropicalització de les espècies

Afectacions en la disponibilitat d'aiguaAlteracions físicoquímiques de l'aiguaAlteracions en masses d'aigua subterràniesAlteracions sobre els règims estacionalsAfectacions degudes a fenòmens extrems de precipitacióAfectacions sobre les aigües residuals i el seu tractamentImplicacions econòmiques

Canvis en la distribució de les espèciesMajor aridesa i erosió dels sòls Canvis fisiològics ( d'embornals a fonts de CO2)Reducció de l'àrea d'espècies de fusta productivaAugment del risc d'incendis forestals

Accés a les primeres matèries i lliurament de producte acabatAturades en la produccióDanys a les instal·lacions productivesDanys a l'entorn i al medi ambient

Indústria i serveis

Gestió forestal

Gestió de l'aigua

Agricultura i ramaderia

Biodiversitat ecosistemes marins

Biodiversitat

19

Impactes previstos a Catalunya (cont.)Sector / Sistema Impactes previstos a Catalunya Canvi observat o potencial Canvi global

Afectacions en les instal·lacions de generació elèctriquesAfectacions en les instal·lacions de transport i distribució de l'energiaImplicacions econòmiquesAugment de la demanda energètica

Afectacions en el transport viariAfectacions en el transport ferroviariImplicacions econòmiquesAfectacions en el transport aeri i marítimAfectacions en les infraestructures costeres

Pautes de reproduccióAlteracions biològiquesDistribució de les principals espècies comercialsFenologia Alteració de la trofodinàmicaInvasió d'espècies al·lòctonesPescaAqüicultura

Onades de calor: increments de Temperatura i dels seus valors extremsQualitat de l'aireAl·lergens aerisDanys a les persones deguts als fenòmens extrems (extrems climàtics)Exposició exsessiva a la radiació UVMalalties transmeses per vectorsProliferació de malalties infeccioses

Variació del confort climàticDisponibilitat de recursos hídricsAfectació de la cota de neuAugment de la variabilitat climàtica i de fenòmens extremsCanvis en els ecosistemes naturals i el paisatge

Augment de la demanda energèticaAfectacions a les estructures dels edificisMajor ferqüència d'illes de calor urbanesDanys a les persones

Urbanisme i habitatge

Turisme

Pesca

Salut

Infraestructures energètiques

Infraestructures de transport

20

Observats Potencial

Canvi global

24

0

419

4 4

8

RESUM IMPACTES

30 GENÉRIQUES (transversals)

152 ESPECÍFIQUES (71 sectors / 81 sistemes)

182 TOTAL

RESUM DE MESURES

63 impactes analitzats dels que

32 són ja observats!!

Podem actuar!!

ESCACC Impactes i mesures

21

Ser menys vulnerable als impactes del canvi climàtic

Objectiu Estratègic

Objectiu

Transversal

Objectiu Operacional

generar Coneixement i transferir

Informació

Augmentar la Capacitat Adaptativa

RDI

mesures genèriques transversals pels sistemes naturals i socioeconomics

mesures especifiques per:Sistemes naturals Agricultura i ramaderia

BiodiversitatGestió de l’aiguaGestió forestal

Sectors socioeconòmics Energia

PescaSalutIndustria, Serveis i ComerçMobilitat i infraestructures de transport TurismeUrbanisme i Habitatge

PLANIFICACIÓ

OPORTUNITATS

ESCACC Objectius

22

Sector vulnerable als impactes del canvi climàtic per l’augment de la demanda energètica i major freqüència de les illes de calor urbanes.

URBANISME I HABITATGE

QUÈ PODEM FER?

Elaborar polítiques actives que fomentin la rehabilitació d’habitatges a partir de mesures d’incentivació i de programes formatius sobre la rehabilitació.

Incidir en l’ordenació territorial i urbanística, així com en la implantació i distribució d’usos del sòl, ja que la causa primera de la mobilitat “evitable” és la planificació.

Fomentar l’establiment de criteris bioclimàtics en la construcció de nous edificis i també en la rehabilitació d’edificis i àrees urbanes.

Nombre total d’impactes

Nombre total de mesures

4 12

ESCACC Mesures

23

Sector molt vulnerable als impactes climàtics associats a ventades, inundacions, tempestes, etc. Les afectacions sobre les instal·lacions de generació, transport i distribució elèctriques comporten importants implicacions econòmiques i socials ja conegudes a Catalunya.

SECTOR ENERGÈTIC

QUÈ PODEM FER?

Determinar el grau de vulnerabilitat al canvi climàtic de les infraestructures energètiques de Catalunya més vulnerables (centrals nuclears, elèctriques, hidroelèctriques, eòliques...).

Establir la transició cap a un model energètic més diversificat, descentralitzat, baix en carboni, econòmicament dinamitzador, socialment inclusiu i ambientalment conseqüent tal i com preveu

el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya.

Adaptar preventivament les xarxes de distribució i transport d’energia davant els impactes previstos i promoure els canvis necessaris a la normativa reguladora davant situacions

derivades del canvi climàtic.



4 10

ESCACC Mesures

24

ESCACC Mesures

Sector molt vulnerable als impactes del canvi climàtic amb variacions sobre la producció agrícola de cereals, fruita dolça, oliveres i vinya.Es preveuen també variacions en la producció i qualitat dels productes derivats, augment del risc d’aparició de malalties i plagues i pèrdua de pastures durant l’estiu per als ramats

AGRICULTURA I RAMADERIA

QUÈ PODEM FER?

Fomentar les investigacions de l’IRTA, d’altres centres de recerca i de departaments universitaris entorn l’impacte de

l’eficiència en l’ús de l’aigua sobre la productivitat dels cultius de reg o de secà.

Incorporar en la planificació del reg agrícola els impactes observats i projectats del canvi climàtic a Catalunya i, especialment, les actuals deficiències en la garantia de

disponibilitat d’aigua.

Afavorir la implantació de l’agricultura de proximitat a través d’incentius fiscals per tal d’aconseguir

una agricultura sostenible.



6 15

25

Un dels impactes previstos (i en part ja observats) del canvi climàtic en zones costaneres és l’increment del nivell del mar que, conjuntament amb una menor recàrrega de les aigües subterrànies, afavorirà la salinització dels aqüífers costaners. La barrera contra la intrusió salina és, doncs, una mesura excel·lent d’adaptació al canvi climàtic.

Barrera hidràulica contra la intrusió marina a l’aqüífer del Llobregat

Agència Catalana de l’Aigua

Quan des de l’Agència Catalana de l’Aigua es va gestar el projecte de la barrera hidràulica a partir de la injecció d’aigua regenerada en l’aqüífer profund del Llobregat es va fer com una de les mesures per evitar la sobreexplotació històrica de l’aqüífer, conjuntament amb les basses de recàrrega i el Pla d’ordenació d’extraccions.

ESCACC Mesures

26

L’ampliació del ventall d’activitats i de l’època de l’any per a gaudir-les no només suposa afavorir la viabilitat econòmica d’aquestes estacions d’esquí, sinó també adaptar-se a un dels impactes previstos (i, en part, ja observats) del canvi climàtic: la reducció del nombre de dies amb neu.

La diversificació de les estacions turístiques d’hivern

La Molina Generalitat de Catalunya

Algunes estacions d’esquí propietat de la Generalitat de Catalunya com Núria oLa Molina han estat pioneres en oferir una oferta turística més enllà de l’època de neu, mitjançant noves activitats que atrauen un públic familiar: excursions amb guia, recorreguts amb cavalls, tir amb arc, passeigs amb canoes, etc.

ESCACC Mesures

27

Les onades de calor seran un dels fenòmens meteorològics extrems que més incrementarà la seva freqüència i intensitat en el futur com a conseqüència del canvi climàtic.

Pla d’actuació per prevenir els efectes de l’onada de calor sobre la

salut (POCS)

Impulsat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i revisat per última vegada el 2012, el POCS estableix una sèrie de mesures i recomanacions a la població més vulnerable per prevenir els impactes de les onades de calor.

Generalitat de Catalunya

ESCACC Mesures

28

Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic

Plans d’acció sectorials• Promoguts pels diferents

Departaments• Participació pública i privada• Priorització de mesures• Pressupost

Informe• Oficina Catalana del Canvi Climàtic.

Anàlisi dels Plans d’Acció.• Comissió Interdepartamental de Canvi

Climàtic, Cada 3 anys (màxim), presentarà

al Govern i el Parlament un informe de progrés sobre l’ESCACC i determinarà la necessitat de la seva revisió. Desenvolupament tècnic

Desenvolupament d’un conjunt d’indicadors per avaluar de forma efectiva la vulnerabilitat dels diferents sectors i sistemes.

ESCACC Propers passos

29

Moltes gràcies

Oficina Catalana del Canvi Climàtic

http:// www.gencat.cat/canviclimatic

e-correu: [email protected]

per què cal adaptar-se? l’escacc al vostre servei

Documents