pdf reforma agrària i religiosa, s.boter, a. palà i p.ruíz
Post on 27-Jun-2015
988 Views
Preview:
TRANSCRIPT
El Bienni Reformista:El Bienni Reformista: Reforma Religiosa Reforma Religiosa
i Reforma Agrària i Reforma Agrària
Albert Palà Albert Palà Sergi BoterSergi BoterPablo RuizPablo Ruiz
Bienni ReformistaBienni Reformista
• 28 de juny de 1931 eleccions a 28 de juny de 1931 eleccions a Corts constituients victòria Corts constituients victòria d’esquerres.d’esquerres.
• 10 de desembre de 1931 s’aprova la 10 de desembre de 1931 s’aprova la segona República segona República
Manuel Azaña: Cap del governManuel Azaña: Cap del govern
Alcalà Zamora: President de la RepúblicaAlcalà Zamora: President de la República
Reformes: religiosa i agràriaReformes: religiosa i agrària
REFORMA RELIGIOSAREFORMA RELIGIOSA
• Objectiu principal limitar la Objectiu principal limitar la importància de l’Esglésiaimportància de l’Església
• Altres canvis importants:Altres canvis importants: - Prohibició de l’Església a l’ensenyament- Prohibició de l’Església a l’ensenyament - Autorització del divorci i del matrimoni civil- Autorització del divorci i del matrimoni civil - Llei de congregacions - Llei de congregacions Gran protesta per part dels sectors Gran protesta per part dels sectors
religiososreligiosos
Forta resposta del govern de la RepúblicaForta resposta del govern de la República
reforma religiosa: documentsreforma religiosa: documents
• Problema polític, no Problema polític, no religiósreligiós
• Falta d’organització del Falta d’organització del nou estat amb el canvi nou estat amb el canvi d’importància per part de d’importància per part de l’esglésial’església
Visita del Cardenal Pedro Segura a Extremadura abans de la seva expulsió d’Espanya (1931) actitud antirepublicana
Discrepància dels catòlics davant la Constitució.
Prohibició de l’església a l’ensenyament
Autorització del divorci i del matrimoni civil
Greu menyspreu dels drets sagrats fortes protestes.
REFORMA AGRÀRIAREFORMA AGRÀRIA
•La Reforma Agrària, va ser un dels objectius principals del nou govern de la II República.
•El camp espanyol presentava uns certs endarreriments tecnològics i desigualtats socials.
•Al centre i al sud de la Península hi predominaven els latifundis (grans extensions de terrenys)
•El nou Govern pretenia distribuir la terra.
•El 9 de setembre del 1932 crear la Llei de bases de la reforma agrària.
Primeres mesures de la reforma agrària:- Feina obligatòria els pagesos de terme municipal- Realització de totes les tasques del conreu- Jornada de vuit hores conflictivitat social
Objectius principals Resoldre el problema de l’atur.
Redistribuir les terres, per que tornin a fer la seva funció que ara no realitzen
L’Estat a d’intervenir per racionalitzar el cultiu i la producció d’aliments
Propietats dels grandes d’Espanya 1931
Distribució desigual de la superfície
Nord minifundis (petits propietaris)
Centre i sud grans latifundis (grandes de Espanya)
Llei de Reforma Agrària
expropiar els grans latifundis sense cap mena d’indemnització
Conflictes i tensió social
grans propietaris passen a partits de dretes
Conflicte dels Rabassaires
La població agrària esta distribuïda en: •Propietaris: de petites terres que predominen en tota Espanya. També hi han grans propietaris nobles que estan situats en la zona meridional d’Espanya.
•Jornalers: predominen en la zona meridional d’Espanya on es troben els grans latifundis, del grans propietaris. Treballen en contractes i sous diaris.
•Arrendataris: són una minoria i treballen en un camp que no es seu a canvi d’un lloguer o una part de els collites
Distribució per províncies del es Finques de mes de 250h
30 a 40 % Jaén, Toledo,Badajoz
40 a 50% Huelva, Cordova, Caceres i Granada
50 a 60% Sevilla, Ciudad Real i Cadis
Distribució de la superficie de finques
Extremenya (50% de superfície de més de 100 hectàrees)
Bètica (57% de superfície de més de 100 hectàrees)
Penibètica (52% de superfície de més de 100 hectàrees)
Castellano-Lleonesa (66% de superfície que no supera les 10 hectàrees)
Llevantina (51% de superfície que no supera les 10 hectàrees)
Manxega (46% de superfície de més de 100 hectàrees)
Clara diferència entre el nord (minifundis) i el sud (latifundis)
Reforma agrària a Espanya- Terres expropiables cedides a les comunitats de pagesos assentaments
grans d’Espanya (sense indemnització) altres propietaris (indemnització)
José María Gil José María Gil Robles.Robles.
José María Gil Robles i Quiñones José María Gil Robles i Quiñones Neix a Salamanca 1898 Mor a Madrid Neix a Salamanca 1898 Mor a Madrid 19801980
• Llicenciat en dret i va treballar al diari madrileny “El Debate”Llicenciat en dret i va treballar al diari madrileny “El Debate”• 1923-1930 comença la seva carrera com a polític1923-1930 comença la seva carrera com a polític
El 1933 va formar la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA)El 1933 va formar la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) Partit més votat en les eleccionsPartit més votat en les eleccions
• Un cop es va produir el cop militar, Gil Robles va anar a Portugal i va donar suport als Un cop es va produir el cop militar, Gil Robles va anar a Portugal i va donar suport als revoltats.revoltats.
top related