parts d’un ordinador - lorena cubillas

Lorena Cubillas4t d’ESO A

Router

És la targeta de circuits impresos central a l’ordinador.Agrupa tots els components i per això es poden connectar entre sí.

És el component de l'ordinador i d'altres dispositius programables que interpreta les instruccions contingudes en els programes i processa les dades.És un dels components necessaris trobats a les computadores de qualsevol temps

És un tipus de memòria caracteritzat per un accés directe en qualsevol ordre en un temps constant, sense distinció de la posició on es trobi la informació ni de la posició de l'anterior lectura. La informació es perd quan la font d’alimentació s’apaga.

Aquesta memòria no volàtil conté instruccions i programes gravats pel fabricant de la mateixa placa base els quals s'encarreguen entre altres coses del reconeixement inicial del maquinari de l'equip i des de on es pot configurar el dispositiu d'arrencada de la sessió.

És un tipus de memòria electrònica de la qual només se'n pot llegir la informació que duu gravada.

És el primer programa que s'executa a una computadora quan s'engega. La seva funció principal és la de carregar i inicialitzar el sistema operatiu. Quan l'ordinador s'engega, la primera cosa que fa el BIOS es inicialitzar i identificar els dispositius, com ara el teclat, la targeta gràfica, el lector de CD i tot el maquinari.

És un sistema de gestió de la memòria dins el sistema operatiu que ofereix als programes la impressió que la memòria que fan servir té adreces continuades, mentre que en realitat la memòria pot estar físicament fragmentada o fins i tot sobrepassar la memòria física i desar-se en emmagatzemament secundari.

Els sistemes que usen aquesta tècnica fan més fàcil la programació de grans aplicacions i permeten un ús més eficient de la memòria real

És aquella memòria d'alta velocitat instal·lada en el mateix processador i en la qual s'emmagatzemen les dades que el microprocessador necessita utilitzar més freqüentment.

Aquesta memòria augmenta notòriament la velocitat de funcionament de l’ordinador.

Ranures d’expansió en les quals es poden connectar targes de so, de vídeo, de xarxa…

És un dispositiu d'emmagatzemament no volàtil. S'hi guarden grans quantitats de dades digitals en la superfície magnetitzada dels diversos discs que conté, els quals giren a gran velocitat.

És una interfície per la que diferents tipus de dades poden ser enviades i rebudes.Hi han molts tipus de ports.S’utilitza per unir cables o per connectar cables a dispositius.

Sistemes digitals que transfereixen dades entre els components d’un ordinador o entre ordinadors.Estan formats per cables o pistes en un circuit imprès, dispositius com a resistència i condensadors a més de circuits integrats.

És un sistema que transforma el corrent altern de la xarxa de distribució d'energia elèctrica en un altre tipus de corrent adequat per l'aplicació concreta.

S’utilitzen per refrigerar els dispositius electrònics.Solen ser uns dels dispositius més sorollosos en una computadora, per això és necessari mantenir-los nets i ben cuidats.

Dispositiu o unitat lectora/grabadora de disquets.S’hi posa el disquet a dins, i a partir dels busos passen tota la informació al CPU.

Dispositiu o unitat lectora de CD. Permet rebre i passar informació, dades, imatges…a altres dispositius.Amb l’ajuda dels busos fa arribar l’informació al CPU.

És un perifèric que consisteix en una pantalla que mostra l'activitat que duu a terme la computadora a la que està connectada.S'utilitza per visualitzar el procés d'introducció de dades a través del ratolí o del teclat i el processament que en fa l'ordinador segons les pautes marcades pel sistema operatiu i els programes que hi hagi instal·lats.

És un perifèric, generalment fabricat en material plàstic, que podem considerar, al mateix temps, com a un dispositiu d'entrada de dades i de control, depenent del programari que maneja en cada moment. Normalment té dos o tres botons de pulsació que permeten activar fent-hi clic diverses accions, depenent del botó premut (esquerre, central, dret) i de l'àrea on es trobi la puntera. Actualment la majoria de ratolins tenen una roda central o un láser que substitueix al tercer botó, cosa que permet més comoditat en l'ús d'algunes aplicacions i en integrar accions relacionades amb el moviment ascendent i descendent del contingut de la pantalla.

És un perifèric utilitzat per la introducció d'ordres i dades.Actualment el teclat és un element indispensable per un ordinador i és, juntament amb el ratolí, el perifèric d'entrada més important.

És un dispositiu que selecciona camins en xarxes informàtiques per enviar a través d’elles informació. Crea xarxes inalàmbriques, que en termes pràctics s’utilitza, normalment , per a connectar-nos a Internet sense haver de connectar un cable físicament a la nostra computadora.

Com configurar un router.

Per configurar un router s’han de seguir uns passos:

1- Li hem de posar un nom.

2- Necessitem connectar les altre xarxes al router , per tant, tindrem que dona-ls’hi una direcció IP. Les connexions de un dispositiu a un altre han de tenir les mateixa xarxa i sub-xarxa. És recomanable utilitzar una màscara de sub-xarxa.

Continuem, per donar-li una IP a una interfase seguim uns passos:

1- Ingressem el Mode Int complet.

2- Ingressem a la interfase amb el pas anterior.

3-Ja posat això, a la pròxima línia escrivim el comant per donar la IP. La descripció ha de portar el nom del router al qual va connectat i a quina interfase, en general només són aquestes dues coses.

4-A la pròxima línia donem la descripció.

5- I ja per acabar, a la pròxima línia escrivim el comant per a carregar el fet a la interfase.

Què és una IP?

És un nombre que identifica inequívocament un dispositiu lògic connectat a la xarxa. Dins d'una mateixa xarxa, cada adreça IP que s'utilitzi ha de ser única. Vol dir Protocol d’Internet.

Ex: 192.168.66.254