parlem-ne ciu reus 1 / octubre
Post on 09-Mar-2016
230 Views
Preview:
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
1
Reus - Número 1 - Octubre de 2012 - http://www.ciu.cat/reus
Especial eleccions 25 de novembre
#totsambelpresident
2
En aquests moments de màxima transcendència històrica, en plena Transició Nacional hem volgut recordar les
paraules del nostre President des de la jornada prèvia a la Diada Nacional fins a que va ser rebut per milers de
catalans a la Plaça de Sant Jaume el passat 20 de setembre a la tarda. Des de Convergència i Unió de Reus ho
tenim clar: #totsambelpresident
"Totes les veus que s'alcen van en la mateixa direcció:
més justícia i més llibertat per a Catalunya!"
10 de setembre, discurs institucional
"If we cannot reach a financial agreement, the road to
freedom for Catalonia is open"
11 de setembre, en resposta al corresponsal de la BBC
"Encara estem més a prop de la plenitud nacional, res
serà fàcil però tot és possible"
12 de setembre, Palau de la
Generalitat
"Catalunya necessita un
Estat"
13 de setembre, Madrid
"Les lleis no
poden anul•lar el que és un sentiment, una voluntat i
un projecte de futur del poble de Catalunya"
20 de setembre, Madrid
President Mas: "No es pot fer callar la veu d'un
poble a base d'introduir la por"
1 d’octubre, decret convocatòria d’eleccions
3
CiU anima els militants del Baix Camp "a lluitar
per un objectiu ambiciós: L'estat propi"
Jordi Montaña / Davant de 300 militants, Josep Rull i
Ramon Espadaler apunten que s'ha de guanyar el
discurs de la por "amb dades eloqüents com el dèficit
fiscal " i "la credibilitat i el rigor de CiU i el president
Mas". L’alcalde de Riudoms i l’alcaldessa de Cambrils,
Josep Cruset i Mercè Dalmau, van fer una crida perquè
els militants i simpatitzants intentin convèncer un
ciutadà cada dia fins el 25 de novembre.
Convergència i Unió va esperonar els seus militants i
simpatitzants del Baix Camp "a lluitar per un objectiu
ambiciós: L'estat propi". Ho va fer el passat diumenge 30 de
setembre de la mà del secretari d'Organització de Convergència Democràtica, Josep Rull i de la mà del president
del Consell Nacional d'Unió Democràtica, Ramon Espadaler en un dinar que ha congregat gairebé 300 militants a
la vila de Cambrils. Els dos van apuntar, en aquesta nova etapa "transcendental" que enceta Catalunya, que
s'haurà de guanyar el discurs de la por. El dinar també va ser presidit per l’alcaldessa de Cambrils, Mercè
Dalmau, i l’alcalde de Riudoms, Josep Cruset.
Rull va apostar per fer-ho amb "dades eloqüents,
explicant el dèficit fiscal que pateixen els ciutadans
de Catalunya". "Paguem 16.400 milions d'euros a
l'any, que se'n van i no tornen", va constatar, tot
recordant que a Alemanya, "els tres länders més rics
tenen un dèficit fiscal conjunt de 7.500 milions
d'euros". Ramon Espadaler va subratllar que ho hem
de fer "amb la credibilitat i rigor que tenim com a
marca CiU, exhibint el sentit institucional, amb diàleg
des del convenciment en positiu del president Mas". I
en aquest sentit, va afirmar que "en la propera
campanya anem a escriure el nom de Catalunya en
majúscules i això només ho poden fer el president
Mas i Convergència i Unió".
Rull i Espadaler es van dirigir als simpatitzants i militants de la federació a les acaballes de l'àpat i van destacar la
importància "del moment històric" que viu i viurà Catalunya en aquests propers dies. Espadaler va recordar que
"si som aquí, és perquè molta gent ha picat pedra al llarg dels anys, i potser molts no podran viure aquesta etapa
il·lusionant". Per això, Espadaler va asseverar que "tot haurà valgut la pena, cap esforç haurà estat en va".
4
Un abans i un després
"Per què ara sí i abans no?" va preguntar Rull, sent, acte
seguit contundent en la resposta: "Alguns honestament
vam creure que podríem ajudar a modernitzar
econòmicament, socialment i democràticament
Espanya". Però segons Rull hi ha hagut un abans i un
després. "La sentència del Tribunal Constitucional a
l'Estatut i el no rotund, radical de Rajoy al Pacte Fiscal, fa
que Espanya hagi renunciat a ser l'Estat dels catalans".
Davant d'aquestes negatives, el secretari d'Organització
de CDC va argumentar que "tenim el dret i l'obligació de
construir el nostre propi Estat, per a garantir el benestar
dels nostres ciutadans".
7 setmanes decisives
Finalment, l’alcaldessa de Cambrils va instar els assistents a treballar molt dur durant aquestes 7 setmanes que
queden i “a convèncer una persona cada dia, demanar que es faci costat al President de la Generalitat”. També,
l’alcalde de Riudoms va prendre la paraula i va animar la militància a afrontar aquesta “campanya amb il·lusió
per combatre el discurs de la por que s’està fent des d’alguns sectors polítics i mediàtics”.
EDITORIAL: 25 de novembre, deixem la cruïlla enrere
Encetem un curs polític marcat per l’avançament electoral. Les eleccions del pròxim 25 de novembre són les
primeres d’una nova etapa, són les eleccions de la nostra vida. Després dels greuges que ha hagut de patir
Catalunya a nivell econòmic per part de l’administració central, Catalunya emprèn un nou camí. Fins ara
estàvem en una cruïlla, ara hem agafat un dels dos camins: El de decidir per nosaltres mateixos, el que volem ser
i com voler ser. I el President Mas encarna i lidera aquest trajecte, ara ja havent deixat la cruïlla enrere.
Catalunya porta uns anys immersa en la crisi econòmica que sacseja la ciutadania i les administracions
catalanes. Per tots són sabuts els problemes econòmics que assetgen la majoria d’ajuntaments i la Generalitat
de Catalunya, agreujats per la incompetència i la discrecionalitat del govern central. Però enmig d’aquest mar de
dubtes, una petita espurna brilla als ulls dels catalans i els anima esperançats a posar el seu gra de sorra en els
fonaments del país.
L’aportació de cadascú, des del seu lloc i amb el seus actius, és vital per construir un país més just, fort i lliure.
Cal avançar cap a l’estat propi per poder garantir el benestar social, el progrés econòmic i la pervivència
nacional. I és més obvi que mai: Som moltes i molts, les reusenques i els reusencs, els que ens posem al costat
del President Mas en aquesta nova etapa. Ara hem de reblar el clau, hem de convèncer el màxim de gent
possible, buscar recolzaments col·lectius i individuals. Cal fer tot allò possible, perquè l’endemà del 25 de
novembre Catalunya pugui trepitjar decididament el nou camí cap el seu propi Estat. I això, només per confiar
en el President Mas.
5
Entrevista
Heribert Padrol: “No pots configurar un Estat
Propi sense una Hisenda pròpia”
Jordi Montaña / Heribert Padrol va néixer a Reus l’any 1964. Ha estat inspector de finances de l’Estat sent el
número dos de la seva promoció. Ha ostentat càrrecs al Ministeri d’Economia i d’Hisenda, concretament a
l’Agència Estatal d’Administració Tributària. Va ser diputat de CiU al Congrés del 2000 al 2002 i actualment és
soci-director del Bufet Padrol Munté, especialitzat en temes tributaris i mercantils.
Per què és necessària una hisenda pròpia i
que es recaptin, es gestionin i es liquidin tots
els impostos a Catalunya?
És especialment important tenint en compte
les competències financeres dins l’estat i
l’absència de límits dins de l’estat espanyol per
territorialitzar la despesa pública. A Catalunya,
tenim una hisenda que comparativament amb
la de l’estat és molt petita. Quantitativament,
tenim unes competències molt reduïdes.
Posant xifres del 2010, la recaptació de la
hisenda de la generalitat va ser de 2.200meur,
mentre que la de l’Estat a Catalunya van ser
31.100meur a través dels impostos
fonamentals a nivell de política econòmica com IRPF, IVA i impost de societats.
Aquesta absència de límits propicia el dèficit fiscal que patim respecte la resta de territoris de l'Estat?
Catalunya pateix un drenatge fiscal importantíssim en comparació a qualsevol altra regió de l’Estat. Un drenatge
fiscal que d’acord amb els estudis que va fer el Ministeri d’Hisenda l’any 2008, amb dades de 2005, aplicava el
criteri del flux monetari en el 8’7% del PIB. Fa poc, el Govern català va saber que era del 8’4%. És un drenatge
fiscal importantíssim de l’ordre de 17.000meur. Per què aquest drenatge dels recursos que acaba afeblint a la
capacitat econòmica catalana? Això limita la capacitat de desenvolupar-se empresarialment, econòmicament i
socialment. I això passa per una raó indiscutible: A l’estat espanyol no hi ha un model per repartir la despesa i la
inversió pública entre territoris. No hi ha regles del joc. L’estat té llibertat absoluta per repartir com vulgui.
Posats en un extrem podria agafar una comunitat autònoma i, més enllà de limitacions objectives, gastar-ho tot
en una altra comunitat.
I a més, hi hem de sumar incompliments com seria per exemple el cas de l’execució pressupostària de l’estat
en matèria d’infraestructures a Catalunya, que no va arribar al 35%.
Des d’un punt de vista democràtic, sorprèn. Perquè al final un estat democràtic i de dret és un estat amb
limitacions, amb el seu poder i la seva potestat. Els que hem treballat anys a l’administració de l’estat, teníem la
sensació que la cultura de l’estat espanyol no acceptava aquestes limitacions. No està en el seu ADN. Però ara ja
6
no són sensacions, l’Estatut incorporava abans de la sentència el principi d’ordinalitat. És una regla del joc de
lògica abassegadora reconeguda pel Tribunal Constitucional d’Alemanya. Significa que si un länder, una regió o
una comunitat autònoma, és la segona en renda i riquesa per càpita abans de pagar impostos ha de seguir sent-
ho després de pagar-los i rebre despesa pública. Si de la segona passes a la cinquena; o de la cinquena a la
novena; ja no és solidaritat, sinó arbitrarietat, discrecionalitat i un tracte perjudicial.
Arriben crítiques des de la presidència d’Extremadura, Galícia i La Rioja entre d’altres. Algun expert des de
l’Estat ni que sigui amb la boca petita deu reconèixer el dèficit fiscal?
Aquestes dades que explico són del propi Ministeri d’Hisenda, elaborades a Madrid i actualitzades des del
govern central. Sorprèn que des de fora de Catalunya no hi hagi veus crítiques contra aquesta grolleria i manca
de rigor impressionant. És d’una forta càrrega ideològica. Recordo una definició dels efectes de la ideologia, d’un
filòsof francès, que diu que la ideologia és una cuirassa on els arguments racionals més ben construïts s’hi
estavellen. En el fil conductor ideològic fora de Catalunya, hi ha gent que és capaç de dir que Catalunya és
receptora neta de diners, com el sr. Monago. Nosaltres debatem sobre xifres fetes pel propi ministeri
d'economia. Aquestes afirmacions tenen un recorregut de no més de 3 mil·límetres.
Amb un Estat propi, amb la seva hisenda pròpia, podríem tenir una cartera de serveis públics molt més ampla
o caldria mantenir els serveis actuals i millorar-los?
Catalunya és un país molt ric socialment i econòmicament. Té un PIB superior al de Portugal, una projecció al
món de Catalunya i Barcelona extraordinària. Té les potencialitats per un projecte econòmic, social i de futur
extraordinàries; si poguéssim recuperar unes regles justes del joc. O tenim una hisenda pròpia o no ens en
sortirem, ja podem fer pedagogia, explicar, etc. Podríem fer moltíssimes coses: Enviem 17.000 milions d'euros,
7
només enviant la meitat, quedant-nos amb un dèficit fiscal del 4'2% que ja és un bon esforç, no caldria retallar.
Tindríem uns marges per construir un país de manera il·lusionant.
Vostè ha elaborat un informe que subratlla la hisenda pròpia com una eina per combatre el frau fiscal. Amb
quines mesures s'hauria de combatre?
Es parteix del punt de partida que l'agència tributària de l'estat funciona extraordinàriament bé, però hi ha
moltes coses millorables. Té un molt bon sistema informàtic per als ciutadans i les empreses que estan dins del
sistema, però pels ciutadans i les empreses que estan totalment o parcialment fora del sistema l'agència
tributària no és eficient. L'agència tributària no és molt eficient en la lluita contra aquesta economia
submergida. Espanya té un nivell d'economia submergida alt, és del 20% aproximadament i hem de tenir en
compte que no es pot arribar mai al 0%. Aquest informe destaca alguns estats que han optat per l'estratificació
de contribuents tenint en compte el seu perfil i la seva trajectòria històrica que no són de risc, sotmetent-los a
una comprovació més tova, a un pacte i acord de bones i males pràctiques. Si es descobreix que han enganyat
els cau el pèl; però es tracta de dedicar l'energia a descobrir els que estan fora parcialment o totalment. Un dels
eixos de l'agència tributària catalana hauria de ser aquest: Perquè els que no paguen impostos perjudiquen molt
el sistema i l'esforç del conjunt dels catalans.
Hi ha algun indici que des del
ministeri d'administracions i hisenda
pública es pugui anar cap aquesta
direcció?
Des del Ministeri d'Hisenda més enllà
del control tributari, també són
responsables del control del dèficit.
Indicis de que es pugui anar cap
aquesta direcció avui en dia? No n'hi
ha, a no ser que si n’hi ha siguin a nivell de reflexió interna. Ara el que tenim és un procés d'amnistia fiscal, que
va ser una aposta curiosa. És cert que altres països ho han fet, però un procés públic d'amnistia fiscal en un
moment que la gent està patint i s'està intentant mantenir l'equitat del sistema, és un missatge negatiu per la
cohesió social, en la meva opinió. Per tant, no sé si tenen algun tipus de reflexió per incrementar la lluita pels
que estan fora del sistema d'una manera, com a mínim, totalment insolidària.
Construir la hisenda pròpia hauria de tenir un règim transitori per poder assolir l'estat propi? O sigui per
assolir l'estat propi és necessària la hisenda pròpia?
Necessàriament. Hem de ser realistes. Per molta passió que hi pugui haver i impuls en aquest tema, formem
part d'Europa.
Des d'aquest punt de vista el País Basc i Navarra podrien estar més a prop, o si més no els seria més fàcil
aquesta fita.
Tenir-ho més a prop o més lluny depèn de la majoria social que impulsa aquest objectiu. En aquests moments, jo
que no sóc expert en el País Basc; sí que veig a Catalunya una majoria social a favor de la hisenda pròpia molt
important com a element de cohesió. I també una creixent majoria a favor de la independència. En qualsevol
8
cas, no pots configurar un Estat Propi sense una Hisenda Pròpia. Que ells tenen les diputacions forals? Això no
els situa més a prop, els pot donar més capacitat i potència d'autogovern. Però el que li dóna més possibilitats a
un Estat Propi és una majoria social a favor.
Notícies d’actualitat municipal
Domingo aposta per
adaptar el creixement
de la ciutat al nou cicle
econòmic
El regidor d’urbanisme de l’Ajuntament de Reus,
Miquel Domingo, va concretar els grans eixos del
Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) i va
assenyalar que “cal reorientar el model de
creixement adaptant-lo al nou cicle econòmic i a les estimacions demogràfiques de la població reusenca”.
Convergència i Unió de Reus va assistir a la conferència del regidor el passat 25 de juliol al Centre d’Art Cal
Massó on va traçar les línies mestres en l’àmbit d’urbanisme de la present legislatura municipal.
El titular d’urbanisme, conscient de la situació de recessió econòmica, va concretar també que cal “regenerar el
teixit urbà per millorar-ne la qualitat i reforçar l’activitat econòmica”. Segons Domingo, això passa per
incrementar la rehabilitació i fent polítiques d’habitatge adequades a les noves necessitats de la ciutadania. I
més enllà de l’àmbit urbà; Miquel Domingo va revelar que cal avançar cap a una “potenciació de la matriu
agrícola i dels valors paisatgístics”, valorant d’aquesta manera la funció del sòl, tot dinamitzant i revitalitzant
l’activitat agrícola.
Finalment, el regidor d’urbanisme va diagnosticar els dèficits en mobilitat que pateix la nostra ciutat. I per
revertir-ho, Domingo va sentenciar: “Cal trobar eficiència en la mobilitat dissenyant un nou traçat de
ferrocarril que allunya el pas de mercaderies, un model eficient de rodalies, millorant els accessos viaris i la
mobilitat interna en totes les seves formes”.
9
Pere Macias obre el
curs polític a Reus
El passat dilluns 17 de setembre, el portaveu
adjunt de Convergència i Unió al Congrés, Pere
Macias, va opinar que la conferència del
President Artur Mas a Madrid, del dijous 13 de
setembre, "enceta una nova i engrescadora
etapa del catalanisme". Per Macias, "la
intervenció de Mas va ser una mostra de
fermesa, lideratge i serenitat"
Macias va explicar que "la política normalment
és lenta i no hi passen grans coses, però estem
en una fase on s'accelera ràpidament". Pel
dirigent de CiU, això és fruit que "en cinc dies
han passat moltes coses, des de la sortida al
carrer d'1,5 milions de catalans fins a
l'autodestrucció dels socialistes catalans',
posant d'exemple que, "després de la festa de
la rosa del PSC es veu una alineació més clara
de les tesis unionistes dels socialistes amb les
del PP". Pere Macias també va recordar que
"ara vénen temps difícils pels que fem política,
però a la vegada són temps engrescadors".
Pere Macias també va enviar un missatge tranquil·litzador per amortir l'argumentari dels "demagogs", afirmant
que "econòmicament seríem com Dinamarca i no com Xipre, podríem augmentar les pensions i,
empresarialment, seríem capaços d'ensenyar a la resta del món que som gent seriosa i que treballa bé".
El Portaveu de CiU al Congrés va fer aquestes declaracions a Reus durant l'assemblea acompanyat per les
presidentes locals i comarcals de Convergència, Ima Mis i Mercè Dalmau, que van enviar un missatge
d'optimisme a la militància, demanant-los que es posessin les piles per afrontar els mesos d'adversitat que
venen i que estiguessin al costat del President, els líders del país i el partit. Mis, que va fer una crida a buscar
nous adeptes al projecte convergent reusenc i nacional per "ampliar la majoria per la transició a l'Estat Propi,
essent valents i explicant arreu del país que volem i que farem, amb una única possibilitat d'obrir l'horitzó al
futur de les nostres properes generacions”.
10
CiU Reus celebra la Diada Nacional amb ofrenes
florals al Baluard i al Santuari de Misericòrdia
Convergència i Unió de Reus va celebrar la Diada Nacional
de Catalunya amb una ofrena floral a la plaça del Baluard i
al Santuari de Misericòrdia. Els representants dels comitès
locals de CDC i UDC de la nostra ciutat van assistir a l’ofrena
en record de la defensa de Catalunya fa 300 anys a la plaça
del Baluard, portal per on es creu que entraren les tropes
de Felip V l’any 1709. Els actes de la Diada van ser
completats amb una segona ofrena a Misericòrdia i amb la
participació a la històrica a la manifestació que va
transcórrer pels carrers de Barcelona, durant la tarda.
En la segona ofrena floral, celebrada a Misericòrdia als peus
de la senyera; la presidenta local de CDC, Ima Mis, va
destacar la necessitat de garantir el benestar social i el
progrés econòmic. A continuació, l’exregidora, ex delegada
de Benestar Social i actual directora de la residència de
Gent Gran de Reus, Rosa Maria Raga, va fer un parlament
en nom de la federació. Aleshores el President de la
Generalitat, Artur Mas, encara no s’havia reunit amb
Mariano Rajoy, per abordar la negociació del Pacte Fiscal.
Rajoy va tancar la porta a la proposta consensuada per una
àmplia majoria del Parlament de Catalunya.
Raga, d’acord amb la seva trajectòria vinculada al món
social i de compromís amb el País, va remarcar que “el
marc que Espanya ens imposa no és viable, tampoc pel seu
desenvolupament identitari, econòmic i social”. Per això,
va sentenciar: “Ens cal més poder decisió per construir la
societat que els ciutadans necessitem, per garantir i
enfortir la nostra identitat”. També va participar en els
actes de CiU a Reus la rapsoda Josefina Guasch que va
recitar tres poemes. Un cop acabada l'ofrena, un nombrós
grup de militants es va desplaçar en 4 autocars i més d'una
desena de cotxes per tal participar en la manifestació de
Barcelona.
11
CiU celebra la inauguració del nou CAP Horts de
Miró que millora substancialment l'assistència
sanitària al barri
Convergència i Unió de Reus celebra i valora positivament que l'Ajuntament de Reus i el Govern de la Generalitat hagin inaugurat el Centre d’Assistència Primària al barri Horts de Miró de la nostra ciutat. Amb l’obertura del nou equipament es millorarà l’assistència i l’atenció sanitària a la gent gran, tenint en compte que molts residents de la zona són d’avançada edat. D’aquesta manera el consistori i el Govern mostren el seu compromís amb la nostra ciutat i les polítiques socials en un context de contenció econòmica. El nou Centre d’Assistència Primària està situat al Camí de l’Aigua Nova, número 29.
L'Ajuntament de Reus és capdavanter amb un
programa innovador i socialment responsable de
Recuperació d'Aliments Frescos amb més de
6.000 beneficiaris
Davant els fets succeïts aquest estiu amb l'assalt a supermercats, des de CiU defensem projectes com el programa endegat per la Regidoria de Benestar Social de l'Ajuntament de Reus, amb la Regidora Montserrat Vilella al capdavant, que arribarà a 6.327 persones sense recursos. Aquest programa dóna feina a persones discapacitades i redueix de forma significativa la generació de residus de les grans superfícies. Definitivament, són millor solució per fer front a la carestia d'aliments bàsics.
12
Agenda
Actes previstos per als propers mesos
OCTUBRE
• Cada dissabte: CiU al Carrer. Carpa informativa als barris i places de Reus
Data: Cada dissabte del mes d’octubre Hora: 10:30h a 12:00h Lloc: barris i places de Reus
• Conferència i sopar amb el secretari general de CDC i president del grup parlamentari de CiU, Oriol Pujol
Data: 16.10.2012 Hora: 20:00h Lloc: El Círcol, plaça del Prim 4
• Conferència amb l’Honorable Consellera d’Ensenyament, Irene Rigau
Data: 19.10.2012 Hora: 20:00h Lloc: El Círcol, plaça del Prim 4
• Seguiment de les eleccions del País Basc i Galícia
Data: 21.10.2012 Hora: 20:00h Lloc: Seu local de Reus, Plaça del Mercadal 17
Contacte Servei de publicacions de CiU a Reus: 977340629
Plaça del Mercadal 17 Edició i Direcció: Jordi Montaña
Redacció: Susana De Haro
Fotografia: Carles Borja
13
top related