l'europa feudal (2)

L'EUROPA FEUDALL'EUROPA FEUDAL

1. ETAPES DE L'EDAT MITJANA2. EL NAIXEMENT DE L'EUROPA FEUDAL (p.24)3. LA SOCIETAT FEUDAL (p.25)4. LA NOBLESA FEUDAL (p.26-29)5. L'ESGLÉSIA CRISTIANA: ELS CLERGUES (p.32-35)6. ELS PAGESOS AL MÓN FEUDAL (p. 30-31)7. EL ROMÀNIC (p.36-39)

L'EUROPA FEUDALL'EUROPA FEUDAL

FEUDALISME:NORMANDS:SENYOR FEUDAL:VASSALL:FEU:ESTAMENT:PRIVILEGIATS:NO PRIVILEGIATS:CASTELL: CROADES:MONESTIR:REGLA MONÀSTICA:RESERVA SENYORIAL: MASOS:SERFS:ROTACIÓ BIENNAL:AUTOCONSUM:ART ROMÀNIC: PLANTA DE CREU LLATINAPINTURA AL FRESC:

VOCABULARIVOCABULARI

5. L'ESGLÉSIA CRISTIANA: ELS CLERGUES

5.1. UNA EUROPA CRISTIANA

L'Església cristiana mantenia la unitat dels creients de tota Europa

L'Església cristiana fixava les obligacions dels creients:● Resar● Anar a missa els diumenges● Dejunar● Confessar-se un cop l'any● Combregar per Pasqua● Pelegrinar, si era possible, a llocs sants (Roma, Jerusalem, Santiago de Compostel·la...)

L'Església cristiana recomanava als creients:● Practicar la caritat● Dur una vida virtuosa● Donar béns a l'Església en morir●...

L'Església cristiana assegurava el perdó dels pecats, la vida eterna i el cel

5.2. L'ESGLÉSIA REGULA LA VIDA SOCIAL

L'Església controlava la vida ...

privada

social

NaixementMatrimoniFuneral

els regulen cerimònies religioses

EnsenyamentAssistència a pobres i malalts se n'encarrega l'església

Ordena la pau i treva de Déu

Espais religiosos = inviolables

Pena d'excomunió

5.3. L'ORGANITZACIÓ DE L'ESGLÉSIA

L'Església era una institució molt poderosa

Els eclesiàstics sónun estament

PRIVILEGIAT

Era molt rica

Posseïa feus immensos

Cobrava impostos: delme i primícies

Era present a tot arreu

Tenia una organització jeràrquica

PAPA

Clergat secular

bisbes

sacerdots

Clergat regular

abats i abadesses

monjos i monges

laics

5.4. L'ESGLÉSIA ES RURALITZA

L'Església s'estableix al camp

A més de les esglésies parroquials, es van construir MONESTIRS

Construccions religioses

Edificis econòmicsEstable, graner, celler, molí, ...

Instal·lacions per als monjosDormitoris, cuina, refetor, sala capitular...

Instal·lacions culturalsBiblioteca

Hospederia Instal·lacions assistencials

Terres de conreu, boscos, ...

Església, claustre, cementiri

5.4. LA VIDA ALS MONESTIRS

EXERCICIL'oci és enemic de l'ànima i per això els monjos han de dedicar unes hores determinades al treball manual i altres a les lectures espirituals. I per això creiem que aquest ha de ser l'horari que ha de regir. Des de Pasqua fins a primers d'octubre, des de primera hora que es llevin fins gairebé l'hora quarta, treballaran en allò que sigui necessari. Des de l'hora quarta fins a la sexta que s'ocupin en la lectura. Després de l'hora sexta i després d'aixecar-se de la taula que descansin en els seus llits completament en silenci i, si per casualitat algú volgués llegir, que llegeixi, però de manera que no molesti els altres. Es recitaran les nones una mica abans de la meitat de l'hora octava i després es continuarà allò que s'estava fent fins a les vespres. Si les exigències del lloc o la pobresa ho exigís, els monjos s'ocuparan en conrear els fruits de la terra amb les pròpies mans, i no s'entristeixin quan s'hi vegin obligats, perquè llavors és quan seran veritablement monjos, quan visquin del treball de les seves mans com feien els nostres pares i els apòstols.

Benet de Núrsia: Regula monachorum (extret de Traça, 1995)

1. Si els monjos s'aixecaven a les 6 del matí, escriu l'horari d'un dia.2. Per què creus que Benet de Núrsia els diu que no s'entristeixin si han de treballar amb les seves pròpies mans?3. En què treballaven els monjos? 4. D'acord amb les ocupacions dels monjos, quins edificis hi haurà en un monestir?5. Busca informació sobre la regla de Sant Benet i fes-ne un resum.

UN MONESTIR

ESGLÉSIA CLAUSTRE

CEMENTIRI

SALA CAPITULAR

INFERMERIA

HABITATGE DE L'ABAD

QUADRES

HOSPEDERIA

DORMITORISREFETOR

CUINA

BIBLIOTECA

CELLER

MOLÍ

MONESTIRS MEDIEVALS

Monestir de San Juan de la PeñaMonestir de Santo Domingo de Silos

Monestir de RipollMonestir de Sant Pere de Rodes

6. ELS PAGESOS AL MÓN FEUDAL

EXERCICIEls senyors dels castells podien fer la guerra, anar de cacera i escoltar històries i cançons, perquè els pagesos treballaven la terra. Gràcies al treball del pagès que conreava la terra i a la feina d'altres serfs del domini senyorial que forjaven les espases, filaven i teixien, el senyor i la colla de cavallers i gent d'armes que formaven l'exèrcit dels nobles podien menjar, vestir-se i guerrejar.

ALIBÉS i altres (1980) : L'ofici de pintar a l'època romànica, p.13-16

1. Què fan els pagesos?2. Quin estament treballa i manté als altres estaments?

6. ELS PAGESOS AL MÓN FEUDAL

6.1. VIURE AL FEU

una propietat atorgada per un senyor (privilegiat) a un vassall (privilegiat)

FEU

era

formada per

la reserva senyorial els masos les terres comunals

●Castell o casa senyorial●Terres de conreu●Prats, pastures i boscos●Molins, fargues, forns, estables, graners...

Terres de conreu que el senyor (privilegiat) cedeix a serfs o a

pagesos lliures (no privilegiats)

Boscos, pastures, prats....

FEU

6.2. ELS PAGESOS DEL FEU (1)

Els pagesos eren més del 90% de la població

Tres tipus de pagesos:● Pagesos lliures (aloers) propietaris de la terra que treballaven (alou)

● Pagesos lliures (masovers) que treballaven un mas (propietat d'un senyor)

● Serfs que treballaven un mas (propietat d'un senyor) i no tenien llibertat personal

han de pagar i treballar de franc per als senyors (propietaris)

● Pagar el cens: una part de la collita● Lliurar fruits o animals en determinats dies de l'any● Treballar de franc en la reserva senyorial● Pagar per utilitzar les instal·lacions de la reserva (molí, pont...)

● Pagar per casar-se, abandonar el mas...

EXERCICIPer Sant Joan [24 de juny] els pagesos han de dallar els prats del senyor. Després han de tenir cura dels fossats del castell. A l'agost [no poden entrar les seves garbes al graner] fins que el senyor no n'ha agafat la seva part. Al setembre han de donar-li un porc de cada vuit. Per Sant Denís [9 d'octubre] paguen el cens en diners. Al començament de l'hivern treballen la reserva senyorial i preparen la sembra. Per Pasqua Florida han de donar una part dels xais dels seus ramats i han de treballar un altre cop a la reserva senyorial.

1. Explica què han de pagar o fer els pagesos.

6.2. ELS PAGESOS DEL FEU

Economia rural d'autoconsum

6.2. ELS PAGESOS DEL FEU (2)

baixa productivitat

vivien d'allò que produïen

sistema de conreu: rotació biennal eines rudimentàries

CerealsHortalisses: cols, naps...

Algunes fruitesPlantes tèxtils

Vi...

productes

AixadesFalçs

RascletsArades romanes

...

autoconsum

1r any

2n any

guaret

guaret

conreu

conreu

6.2. ELS PAGESOS DEL FEU (2)

Alimentació i vestit

6.3. LA VIDA DELS PAGESOS

Habitatge i família Festes

7. L’ART ROMÀNIC7. L’ART ROMÀNICUn art religiós