les primeres avanguardes

Les primeres avantguardes

El terme Avantguardes prové del francés “avant-garde”. S’utilitzava en el context militar per designar el destacament avançat que iniciava l’acció.

En art s’utilitza per designar els diferents moviments artístics que es van donar entre els inicis del segle XX fins la II Guerra Mundial.

Aquestes van ser:• 1905: Fauvisme i Expressionisme.• 1907: Cubisme.• 1909: Futurisme.• 1910: Abstracció.• 1916: Dadaisme.• 1924: Surrealisme.

Les primeres avanguardes no són un fenòmen unitari, ni un estil definit.

Dins les primeres avantguardes s’inclouen aquelles tendències artístiques innovadores en oposició a l’academicisme.

En general es caracteritzen per ser uns moviments de ruptura i canvi per part de l’artista que busca un nou llenguatge, motivat per la reivindicació de la seva llibertat creativa, la independència tant de l’artista com de l’art en si.

(Hem de tenir en compte que no totes les manifestacions artístiques contemporànies són avantguardistes.)

La búsqueda d’un nou llenguatge dels artistes avantguardistes comporta un canvi d’actitud per part de l’observador, perque l’art “modern” requereix una major participació, i un depertar de la percepció per captar aquest producte complex i moltes vegades evasiu que és l’obra d’art contemporània.

Transformacions

L’art de les primeres avantguardes rebutja els models de representació tradicionals.

Sovint ens és difícil de compendre allò que l’artista representa perque fuig dels valors sobre els quals es sustentava l’art: identificació dels objectes representats, absència de punts de fuga, temes representats...

L’artista investiga,experimenta, busca, elabora una noves belleses subjectives (la pròpia manera de concebre la bellesa). És una actitud de llibertad i ruptura.

Hi ha una relació entre art i vida de l’artista.

Les primeres avantguardes són una autorreflecció, és a dir la lliure investigació en els processos creatius i en el llenguatge artístic.

L’art en les primeres avantguardes és un art autònom amb el seu propi llenguatge. És a dir no és un art que depen de les directrius imposades per la religió o la política.

L’autonomia no significa un aillament respecte el que passa al seu voltant, no és un art que es desenvolupa d’esquena als problemes socials,polítics del moment. Sinó que planteja una renovació, una actuació sobre la realitat, sovint de manera radical.

Les respostes d’aquests moviments avantguardistes creen una tensió entre artistes i societat, perquè aquesta no enten el nou llenguatge, a vegades transgressor dels artistes, i relega els artistes a la marginalitat, que pot ser a vegades una autoexclusió.

L’Impressionisme i el Postimpressionisme són el punt de partida de les avantguardes: el tractament del color, la simplicitat i grometrització de les formes, els temes, el simbolisme...

Les avanguardes abandonen l’art com imitació de la realitat.

En les avantguardes no existeix, una representació verosímil de la realitat. Apareixen noves formes que no reconeixem i apareixen objectes voluntàriament deformats o irreconeixibles. La figura humana és distorcionada, o directament negada.

La representació vanguardista no respecte els procediments convencionals per realitzar allò “ben fet”.

L’art avantguardista experimenta una nova concepció de l’art basada en les múltiples possibilitats d’una visió subjectiva, perque l’artista projecta en la seva obra la seva experiència i reclama la participació activa de l’espectador perque desenvolupi la sena pròpia visió.

Per tant el quadre no és una una construcció acabada, sinó un camp d’experimentació sense límits, varible segons l’espectador.

Els valors de les Acadèmies oficials es neguen i també les institucions i exposicions oficials.

El projecte avantguardista va trobar recolzament amb els marxants d’art i els crítics progressistes disposats a arriscar el seu prestigi i diners en la defensa d’aquest art modern.

Marxants: A. Vollard, P. Durand-Ruel...Crítics com Guillaume Apollinere

Exposicions independents de les oficials, galeries publicacions en revistes especialitzades són les que van propiciar poc a poc un canvi en l’acceptació de les avantguardes.

Primitivisme

La innaguració de les sales del Museu de l’Home de París a l’inici del segle XX dóna a coneixer les manifestacions plàstiques dels pobles primitius.

Aquestes aporten un nou “concepte de l’art”, amb noves formes, colors i composicions que influenciaran molt a les avantguardes.