les dones a principis del s.xx

LES DONES A PRINCIPIS DEL S.XX A BARCELONA

ANNA AGULLÓ PRIETO

PAPER EN LA SOCIETAT  HOME: ESFERA PÚBLICA (producció, cultura,

política)

 DONA: ESFERA DOMÈSTICA-PRIVADA (llar i família, mare i esposa)

  IDENTITAT FEMENINA ASSOCIADA A FUNCIÓ REPRODUCTORA

 MATRIMONI COM A ÚNICA OPCIÓ DE REALITZACIÓ PERSONAL I SOCIAL PER A LES DONES

Religió catòlica: Matrimoni= Institució sagrada

Treball assalariat femení: mal consideratmatrimoni com mitjà de subsistènciaMolts matrimonis de conveniència

ca

use

s

PAPER EN LA SOCIETAT

 DONA HA DE SOTMETRES AL MARIT

  CODI CIVIL 1889: Dona necessita autorització del marit per qualsevol acte legal i per administrar els seus béns

 DOBLE MORAL SEXUAL

  CODI PENAL 1870: Adulteri femení més penalitzat que el masculí

*Excepció a Catalunya: Vigència parts antic dret civilSeparació de béns

Home: pot tenir relacions extramaritals

Dona: Ha d’arribar verge al matrimoni

MANCA DE DRETS

  No podien votar

  No podien administrar el seu salari

  Podien anar a la presó per haver insultat o desobeit al marit.

  NECESSITAVEN AUTORITZACIÓ PER:   realitzar qualsevol activitat econòmica y comercial.   ser contractades i per trencar el contracte   Fer compres que no fossin les bàsiques del consum domèstic

 MANCA ENTITAT JURIDICA (Dona Casada)   Si al morir el marit, aquest havia nombrat tutor a un fill o un altre

home, la vidua quedava tutelada per ells, passant a ser representada a la societat per aquest.

  no podien acceptar o renunciar a una herencia sense aprobació del marit

TREBALL  Major part DOMÈSTIC

  Encara que la dona treballés fora, marits no compartien

tasques domèstiques (dona: doble jornada fàbrica+casa)

 ASSALARIAT rebuig social només per ESTRICTA NECESSITAT   CONSIDERAT ACCESORI, TRANSITORI I COMPLEMENTARI DEL MASCULÍ

  TASQUES MÉS PROPERES A LES DOMÈSTIQUES (TEIXIT, CONFECCIÓ, MAINADERES)

  MANCA FORMACIÓ PROFESSIONAL:

  LLOC MENYS QUALIFICATS

  PITJOR REMUNERAT

  Salari entre un 50% i un 60% inferior al dels homes

Llei Dato (1900): establia descans obligatori de les obreres durant 4 setmanes, després del part, conservant el lloc de treball NO ES VA ARRIBAR A APLICAR.

Extret de   La doble opresión de la mujer trabajadora. Un análisis marxista 1ª parteestadística sobre la clase obrera de Barcelona en 1856, Ildefonso Cerdà

TREBALL

 PROSTITUCIÓ: socialment considerada com una “vàlvula de seguretat del matrimoni”, era la única sortida de moltes dones per sobreviure. Centenars de dones s’hi dedicaven exclusivament i algunes obreres esporadicament per augmentar el seu ínfim sou.

 ECLÉSIASTIQUES: Sovint les monjes vivien en condicions inclús més precaries que les obreres i treballaven en condicions d’explotació.

*Al 1905 hi havia, al menys 560 prostitutes, de les que la més jove tenia 10 anys y com a minim un 10% en tenien menys de 12, allotjades en llars de redenció.

TREBALL (PER SECTORS)

 PRIMARI   Descens degut a migracions campciutat.

 SECUNDARI   Principalment en la indústria tèxtil   Sovint fent els torns nocturns de les fàbriques.   Feines menys especialitzades i pitjor remunerades.

 TERCIARI   Principalment servei domèstic: sobretot minyones i mainaderes, poc a pos

més professionalitzacióbugaderes, cuineres, planxadores.

 Comerç: feminització: gradual substitució dels homes com a dependents   Codi de Comerç 1885: dona necessita permís del marit per exercir comerç

  Administració pública i Professions liberals: presència mínima. Es van creant professions “femenines” : mecanògrafa, bibliotecària, infermera, ensenyant)

TREBALL (ESTADÍSTIQUES)

TOTAL: 103, 438

%POBLACIÓ ACTIVA: 23,25

% TOTAL DE DONES: 19,06

* El treball a domicili es considera l’opció

preferent si una dona ha de treballar perque així

poden seguir fent les feines de casa. L’abundant mà d’obra i la competència

de les institucions religioses (amb salaris encara

inferiors) motiven l’explotació: jornades de

15 hores, habitacions fosques, mala alimentació i el treball pitjor remunerat

del mercat.. Aquestes dones presentaven l’index més elevat de tuberculosi de la societat espanyola. Amb aquestes condicions

sovint s’avocaben a l’alcohol, perjudicant-se

encara més.

EDUCACIÓ  Considerada ACCESSORIA I POC TRASCENDENT

  ENSENYAMENT SEPARAT PER SEXES

  FUNCIONS SOCIALS DIFERENTS2 MODELS EDUCATIUS   Labors i doctrina cristiana predominantment

  Disciplines intel·lectuals bàsiques (llegir, comptar, etc)superficialment

  ELEVAT ÍNDEX D’ANALFABETISME

  BAIXA QUALITAT ENSENYAMENT SECUNDARI

  EXCLOSES UNIVERSITAT

  Excepcions: Magisteri, comerç.

  1910: Llei que suprimeix alguns dels obstacles legals d’ accés a la universitat, com per expemple que ja no necessiten un permís especial per matricular-s’hi.

DONES

CLASSE SOCIAL

 BURGESES  Utilitzades com a moneda de canvi (matrimonis de

conveniencia)   Educació decorativa: música i conversa bàsica

mundana

 PROLETARIES   També moral religiosa

 Dones en moviments obrers incipient: menystingudes pels seus companys

 Barris obrers: duríssimes condicions de vida. Massificació, edificis en mal estat, etc.

 Moltes dones moren en el part i hi ha altes tasses d’infanticidi per embarasos “vergonyosos”

Les dones estaven relegades a un segon pla independentment de la seva classe social, tot i així a mesura que s’anava consolidant la nova classe, la burgesia, també s’anava definint el rol de la dona en aquesta, distingint-se de les proletaries.