les dessalinitzadores (grup iii)

LA DESSALINITZADORA

Què es una dessalinitzadora?

Converteix l’aigua salada amb aigua dolça a partir d’un procés molt complex, és el següent:

Quin recorregut segueix l’aigua?

Aigua canonades cloració

Contingut energètic Filtres

Membrana Pretractament

Calç i CO2 cloració AIXETA DE CASA

FlotacióFiltració tancada a pressióFiltració oberta amb sorraLlits de calcitaIntercanviadors d’energia

Com es dessala l'aigua del mar?-El corrent, després de passar per la dessalinitzadora, es converteix aigua dolça per a l'abastiment urbà i el regadiu. El problema és que durant aquest procés hi ha la salmorra, residu que cal desfer-se, però es podria reutilitzar per a fer un ecosistema salobre i per obtenir-ne energia per la fàbrica dessaladora.

-Hi ha dos processos per extreure la sal: per destil.lació i per osmosi inversa. A les plantes que funcionen per destil.lació, l'abocament representa 8-10 vegades el volum depurat, mentre que a les plantes d'osmosi inversa és més baix, 2,5-3 vegades el volum depurat, si el seu contingut en sals és molt més gran. En els dos casos, l'abocament inclou productes químics utilitzats en el tractament.

Les dessalinitzadores a Catalunya

A Catalunya hi ha 2 dessalinitzadores:

- Al Prat de Llobrega

- A Blanes

Però està previst que en facin a:

> L’Alt Empordà

> A la conca de Llobregat

Gràcies a les dessalinitzadores…

> El sistema de dessalinització consumiria un 30% menys d'energia que la requerida per a traslladar l'aigua de l'Ebre a Catalunya, la Comunitat Valenciana, Múrcia i Almeria.

> Podrien utilitzar-se energies renovables per al funcionament de les dessaladores, atès que en nombroses zones del sud i l'est del país, el sol i/o el vent abunden.

> L’aigua que surt és de molt bona qualitat i té molt bon gust, és millor que la que surt de les depuradores.

Per culpa de les dessalinitzadores…> En el procés d'extracció de la sal de l'aigua de mar es produeixen residus salins que, una vegada abocats al mar, perjudiquen la flora marina a causa de l'augment de la salinitat de les aigües.

> Les complexes instal.lacions d'osmosi inversa requereixen un gran consum d'electricitat.

> L'aigua dessalada, segons sembla, podria perjudicar l'agricultura. Els cítrics, per exemple, són molt sensibles als minerals que conté l'aigua dessalada.

> Caldria executar obres d'infraestructura noves i costoses per a traslladar l'aigua dessalada a les zones on és necessària.

> Consumeixen molta energia, però s’ha fet que es pugui reduir.

> Expulsen molts residus salins.

> Després d’uns quinze anys necessiten una renovació total.

> Les instal.lacions provoquen l’impacte que tenen en el paisatge costaner i l’impacte social.

Consells> La localització de les dessalinitzadores hauria de ser en zones on l'impacte sobre les comunitats bentòniques siga mínim (abocar preferentment els residus en fons sense vegetació). És important evitar badies tancades i sistemes de gran valor ecològic, com ara les praderies d'angiospermes marines. > Els abocaments de salmorres, caldrà situar-los en zones d'hidrodinamisme mitjà o elevat, que facilite la dispersió de la sal vessada al mar. > Han d'evitar-se canvis que puguen afectar els processos de sedimentació. > Cal intentar que l'aigua d'origen siga de bona qualitat per a minimitzar el tractament químic posterior.

- S'ha d'investigar els diferents aspectes d'impacte de salmorres al litoral. Són necessaris estudis de l'impacte de cada element de l'abocament per separat i també de les seves possibles interaccions. - Caldria establir els límits de tolerància de les distintes comunitats bentòniques mediterrànies que poden veure's afectades pels abocaments.

Marc Bosch Saus

Clara Comamala Blázquez

Laia Gamell Davesa

Neus Ponsetí Cervera