la farga de bebié, un model de colònia tèxtil i documents... · detall d'una de les rodes...
Post on 27-Sep-2020
6 Views
Preview:
TRANSCRIPT
La Farga de Bebié, un model decolònia tèxtil
per Ma Àngels Payàs i BlasiLlicenciada en Antropologia
La Farga de Bebié, colònia tèxtildel Baix Ripollès, està situada a600 rnts d'altitud, en el lloc on
hi havia l'antic molí de Rocafiguera,també anomenat «molí de la FargaVel la». Construïda en un profundmeandre del Ter, a banda i banda delriu, té la peculiaritat de pertànyer ados municipis diferents la fàbrica iles cases de la dreta del riu pertanyen al municipi de les Llosses. Lescases, capella i baixador del tren, demà esquerra, pertanyen al municipide Montesquiu
La fàbrica és força representativadins el marc econòmic del Ripollès, jaque ha seguit les etapes industrialsmés representatives d'aquesta comarca la indústria del ferro i la indústria tèxtil. Com a indústria del ferro, farga, sols resta la pervivènciadel seu nom referencial. Com a indústria del tèxtil, podem considerarIa com una de les empreses més importants i de la comarca i una de lesprincipals de Catalunya Resta esmentar l'etapa interrrutia en què foumolí fariner i de menys importància. ReconstrucCió dun martinet, realitzada per Eudald Graells. Museu Municipal de Rlpo li (FO
to Miquel Pérez)
LA INDÚSTRIA DEL FERROLA FARGA CATALANA
La indústria catalana del ferro anomenada farga, consistia en un mètode directe d'obtenció i producció deferro i acer de baix contingut en carboni i d'una excellent qualitat, ques'obtenia a través de la reducció dela mena concentrada per mitjà delcarbó vegetal. Aquesta tecnologiarepresentà una veritable revolucióeconòmica a partir del segle XVI i tingué per característica primordiall'aprof it ament de la força motriu hidràulica. El màxim període de floriment d'aquesta indústria fou en elssegles XVII i XVIII, tenint com a marcgeogràfic ambdues vessants del Pirineu, les quals eren riques en menesd'excellent qualitat. Les fargues es
localitzaren vora ei riu i properes alsgrans boscos, essent les conquesmés poblades les del Ter, Llobregat,Segre i Fluvià.
Les conques facilitaven a la indústria de la farga l'obtenció de les primeres matèries. Eren plenes de recursos naturals com els forestals pera l'obtenció del carbó vegetal, els hidràulics i els minerals. La conca delTer fou la més important en meners,punts d'explotació mineral rics enòxid fèrric. Com a meners més importants tenim els de la Vall de Ribes,sobretot els de Planoles i Queralbs.En els segles XVII i XVIII aquesta concaestava poblada de fargues com lesde St. Joan de les Abadesses, Ribesde Freser, Planoles, Pont de la corcaLa Farga (actual Bebiéí les dues de Ri-
poll i les dues de Campdevànol. A lacomarca d'Osona existiren tres fargues la de Gurb, la de Manlleu i la desorconvà de Terri. Cal esmentar quela farga «de Baix» de Campdevànolfuncionà fins l'any 1878.
TECNOLOGIA f MÀ D'OBRA
Els elements més característics dela farga catalana foren la trompad'aigua, que insuflava aire al forn através d'una tovera i el martinet,que consistia en un mall gegantíd'uns 500 ks. que martellejava el producte resultant, eliminant-ne les escòries i donant-li compacitat. El ferroquedava, així, convertit en barres dediversos perfils. El factor més important per a aquesta tecnologia fou la
TALEIA/9
Façana de ·,Cal Moliner », a Mon~esqu l u . !'VUI en dia encara ni VIU un dels net s del molinerJoan tuoau í Vllageliu. (Foto Miquel PerezJ
força motriu de l'aigua que. a part d~la trompa, feia anar tambe la roda hi'dràulica del martinet.
Pel que fa a la mà d'obra, es reuniaa un conjunt de personal altamentespecialitzat. Segons el ritme de productivitat d'una farga, s'especulaque aquesta podia donar feina a unacinquantena de persones. Algunesd'elles treballaven per a l'aprovisionament de les matèries primeres,com els menerons que extreien elmineral o mena, els carboners queobtenien el carbó vegetal cremant lallenya, generalment pi, i els traginersencarregats del transport. La restade personal treballava en el procésde producció de ferro dins la farga:l'administrador o encarregat, els fargaires, els foguers, l'escolà i el seuajudant, que tenien cura de mantenir el forn encès, els mallers, el picamena, els escalfaires i els estiraires,que feien anar el martinet i el ferrer.
INDÚSTRIES DERIVADESI DECADÈNCIA
Durant els períodes àlgids de la indústria del ferro, segles XVII i XVI II, esdesenvoluparen a Cat alunya un seguit d'indúst ries derivades del oroducte. La ciutat de Ripoll adquirí, enaquest període, una just a f ama per laseva indúst ria d'armes de foc i d'altres manufactureres com la dels elavataires.
La decadència de la farga catalana,esdevingué a les darreries del segleXVIII principis del XIX. Cal except uarl'abans esmentada farga «de Baix»deCampdevànol, que funcionà fins el1878 essent l'últ im fargaire RamonCasanova i Danés. El factor més important d'aquesta decadència fou laintroducció dels alts forns, que funcionaven amb carbó de coc i eren demolta més resist ència mecànica queun fo rn alimentat amb carbó veget al
com el de la farga. Els alts forns s'introduïren a Europa a principis de larevolució indust rial. El primer intentd'introducció d'un alt forn a l'Estatdata del 1832 a la ciut at de Màlaga;més tard s'introduïren a Ast úries i alPaís Basc. Altres factors important sforen: l'exhauriment de boscos i meners i l'encariment progressiu delstransports.
LA FARGA DE BEBIE
De l'et apa en què aquesta fàbrica,actual colònia de Bebi é. es dedicà a laproducció de ferro, no hi ha fontsorals ni documentades. A l'Arxiu Municipal de Ripoll, que, s'ha de tenir encompt e, s'incendià dues vegades, noexisteix cap document. El propiEudald Graells (1), que ha contribuït ala investigació de la farga cat alanaf ent un buidat exhaustiu de l'arxiuesmentat , no trobà cap t ipus de document ació que hi fes referència.Queda sols la pervivència del seunom referencial, «la Farga», i algunsautors, basant-se en aquest a pervivència, la ci t en. Entre ells Pere Molera i Solà (2) i A. Gallarda i S. Rubió m«.. Fargues del Ter en avall : En els nomenclàt ors hi f igura la barriada de lafarga, en el t erme de les Llosses, queno és altra que l'ant iga farinera ditaFarga de Rocafiguera, sit uada en undels revolts del Ter, on act ualment hiha la fàbrica de Bebié..»
Comptem, doncs, únicament , ambla pervivència del nom i les cites bibliogràf iques i amb la forta tradicióde la indúst ria del ferro en tota laconca del Ter, principalment a la comarca del Ripollès, per aventurar lahipòtesi que la fàbrica produí ferrofins a finals del XVIII, primeres dècades del XIX, quan passà a ser molí fariner .
MOLí DE LA FARGA
També anomenat molí de Rocafi·guera i molí de la Farga Vella, aquestmolí fou propietat de Josep de Rocaf iguera i de Vent ós, nascut als voltants de l'any 1800 al Mas de Rocafiguera de Sora, comarca d'Osona, i,est igué a càrrec del moliner Joan Tubau i Vilageliu de Montesquiu. La documentació es redueix a la contribució industrial existent a l'Ajuntamentde les Llosses. La primera contribuciódata de l'any 1852 a nom de J. Tubau; en el 1886 especif ica: «.. molinoque, con motor de agua muele centeno. maiz y otras semillas con unapiedra. menos de 3 meses al ano..».
Pel que fa al període de la vendadel molí a qui seria el futur fund adorde la colònia t èxtil , Edmund Bebié.no es pot assegurar a causa del buitdocumental. L'última contribució delmolí data de l'any 1894, la qual cosapermet d'establir que fou a partir del1895 que, probablement, s'efect uàla seva venda. D'altra banda, la consulta amb el s descendents, tant delpropietari com del moliner, no haaportat cap info rmació més exactedonat que no guarden ni documentació ni record. Un dels néts del moliner, Sr. Joan Tubau. habita amb la seva família a la casa que el seu aviconstruí després de la venda del molí L'habit at ge, de dos pisos, just ament anomenat «Cal Moiiner»,es t roba al poble de Montesquiu i és l'últi ma casa de la carret era de Ribas, amà dreta de la Nacional 152 en direcció aRipoll . Hom pot comprovar en elllindar de la porta principal la data dela seva const rucció, l'any 1896, i observar, t ambé, les dues rodes autèntiqu es de l'antic molí que són incrustad es a la façana.
L'EMPRESA TÈXTIL DE LA FARGA-DE BERIE
Cal esmentar, en primer lloc, queels arxi us originals de la fàbrica no estan , actualment, a l'abast. La mancad'aquesta documentació vit al per ala comprensió del desenvolupamenthistòric i econòmic d'aquest complexe industrial, dificult a considerablement la tasca de to t invest igadorque hi estigui inte ressat. Sembla serque part dels arxius desapareguerenen l'important aiguat de l'any 1940;la resta segueix essent una incògni·ta .
Es pot, però, aventurar la data dela seva fundació en el període aproximat de 1899·1 900, després de lavenda de l'antic molí i de l'immediat a,const rucció de la fàbrica, ja que laprimera documentació investigada-altes de maquinària- data de l'any1900. Tampoc la consulta bibliogràfica aclareix gran cosa al respecte. LaGeografia Comarcal de Catalunyadata la fundació a l'any 1899, el catàleg actual de l'empresa la situa al
10 /TALEIA
L'empresa ha portat des dels seus inicis el nom del seu f undador, Edmund Bebié Wi ld, Actualment la fàbr ica està regentada per una junta direct iva compost a de varis membres.(Foto ssperanza Herranz)
Detall d'una de les rodes de moli,aut èntiques, que hi ha a la façana.(Foto Miquel Pérez)
".
1896 i, fi nalment, la més propera ensla dóna la Gran Enciclopèdia Cat alana a l'any 1900.
L'empresari f undador fou el suísEdmund Bebié Wild que, segonsfont s orals, exercí com enginyer alcanal de Suez Segons les mate ixesfonts, feia camí cap a França quan esf ixà en aquesta zona del Ter i decidíd'inst al-lar-hí la fàbrica de fi lats, seguint així la t radició indust rial de laseva família. Edmund Bebié dirigia jal'empresa E. Bebié und Co. Turgi A.G.en el cantó d'Aarçen a Suïssa. la qualera reconeguda internacionalmentper la seva alta qual itat per a la producció de fi ls de cotó . E. Bebié ten iala int enció de f undar una empresa aCat alunya i escollí l'antic molí de laFarga a fi d'aprofitar-ne els avantatges del desn ivell en la producció hidràulica d'energia.
La raó social de l'empresa ha port at , des dels seus inicis, el nom delseu fundador. L'any 1937 es formà lasociet at anònima i, l'any 1979 aquest a empresa deixà de pertànyer alsBebié, passant a ésser propietaril'empresari cat alà Pere Rovira, també propietari d'una reconeguda marca de vins que porta el seu nom. Act ualment la fàbrica està regentadaper una junta directiva composta devaris membres.
El lloc que escoll í E. Bebié per a laconst rucció de la seva fact oria ésrealment privilegiat ja que aprofitael desnivell d'un pronunciat meandredel Ter com a força motriu. En realit at, la fàbrica es nodre ix de t res saltsd'aigua, el de la Turbina que travessael canal per la carretera i entra directament a l'edif ici, lloc de l'antic molí;
també el salt del Carburo i, per últi m,el salt de la Cúbia, const ruit en darrer lloc. Tots tres salts donen energia suf icient per satisfer la majorpart del consum del complexe i abarat ir les despeses energèt iquesL'empresa pesseta. a més, un moto rde gas pobre alimentat amb carbód'Astúries i un de gas-o il. Aixi, fouauto-suficient fins als volts del 36,però, més endavant, contractà ambFECSA i, l'any 1979 amb l'ENH ER i laseva est ació receptiva d'energia elèctrica de Ripoll, amb una potència de110 Kv.
MATÈRIES PRIMERES,PRODUCCiÓ, CONSUM I VENDA
Cal dest acar com a primeres matèries l'aigua, força hidràul ica i recursenergètic, i el cotó, per a la producció de filats . El cotó ha estat import at, principalment, d'Egipte. És el cot ó de gran qualitat anomenat Jumeli les seves variant s. També s'ha importat cotó de Sudan, de l'URSS, delsEcUU i de Perú. A les últimes dècadesprové, gai rebé t ot, de Baeza, de laCooperativa de Jaén.
Bebié produeix, exclusivament, filats i retorçats de cotó , acabats, blanquejats i també merceritzats. Ant eriorment es fabri caven més filsretorçat s i t ambé més prims com lasedal ina, f il que imit ava la seda i s'utilitzava per cosir.Actualment , la fabricació de retorçats ha disminuït i el filés més gruixut, encara que es segueixen f abricant fils molt fins de distint a numeració. Aquest fil va destinata articles de punt, t ant exterior cominterior, camiseria, panveria. tei xits,esport, confecció, llenceria, te ixit industrial i tèxt il de la llar. També per
f il de cosir, mercerit zat, i per ús industria l.
Segons fonts orals, els principalsconsumist es del producte durant elsanys 30 foren els fabricants de neumàtics Michelin i Pirell i. En aquestsanys, sortien setmanalment tres camions carregats amb 5 tones de filper a ús indust rial, dels qualsdos anaven destinats a Pirelli i un a Michelin.Un alt re dels consumist es més importants, a la dècada dels 50, foul'empresari Ferrer Salat, un dels propieta ris de la f àbrica t èxt il de Vi lada.
. Amb tot, els punts regulars de vendahan est at , tradicionalment , la comarca del Maresme, les localita ts d'Igualada, Sabadell, Terrassa, València, Castell ó i la província d'Andalusia. La distribució es realit za a través de la Central de Barcelona anomenada Cambra de Corredors de Cotó Fi lat quefunciona des de l'any 1918.
Pel que fa als transports i comunicacions, cal esment ar que la infraestructura d'aquesta xarxa és una deles deficiències més importants quepresenta la comarca del Ripollès i,per tant, de la local it at que ens ocupa. la Farga de Bebié, colònia const ruïda a banda i banda del Ter, té peruna banda, la carretera principal, laNacional 152, que comunica Barcelona amb França però que està allunyada de la principal xarxa d'autopistes i,per l'al t ra, la línia de ferrocarri lBarcelonaPulqcerd à. que presentaun quadre de serveis força deficienta causa del seu traçat de via única. Elferrocarril començà a estacionar-se ala fàbrica de Bebié, i només per a descàrrega, l'any 1920 i no fou f ins l'any1933 que es convertí en baixadorper a servei de viatgers . D'alt ra banda, una línia regular d'autocars t rans-
TALEIA / 11
porta diàriament a la fàbrica els tre:balladors que habiten a MontesquIu ISant Quirze de Besora. Antigament,sortien de cadascuna d'aquestes localitats dos autocars diaris que feienquatre viatges per cubrir els dostorns. Actualment, degut a la reducció de torns i de personal, sols en surten dos, un de Montesquiu i un deSant Quirze, els quals fan dos viatgesdiaris a la colònia.
EVOLUCiÓ DE LA FÀBRICAI LA COLONIA
En aquest apartat es tracta l'evolució d'aquest complex industrial a través de l'única documentació disponible, la contribució industrial exi~tent,encara que irregularment, a I arxiude l'Ajuntament de les Llosses.
A l'any 1900 es donen d'alta11.760 fussos de filar i retorçar cotoa nom del propietaris E. Bebié. Escontribueix també en 20 Kv. d'enllumenat per a ús particular. En el document hi consta «Iugar despoblada».AI 1910 es declaren 13.312 fusses.l'alta d'un taller de serralleria amb uncavall de força i, la contribució urbana per a millorar edificis i solars. Calpressuposar que fou a partird'aquesta última dada que els pnmers estatges de la colònia forenconstruïts. és a dir, pels volts del1910.
Del 1915 al 1922 s'augmenten elsfusses. 15.000 de filar i 4.240 deretorçar. També es dóna d'alta un taller de fusteria i, per primera vegada,es contribueix en dos salts d'aigua.L'empresa paga el 15% de 51 i 112quilovats respectivament. En aquestperíode es registren impostos de Iu:xe per a carruatçes d'ús particular Ide càrrega, per a us índustrial.
AI 1924 es donen d'alta una cooperativa de consum, «La Familia»: i duesbotigues de queviures. La colònia esaquí definida com a «caseno» AI1926 trobem un augment considerable dels fusses. 19.588; també unaugment del consum global de qUIlovats 214, pels quals es c9ntnbuelxamb un 10%. Es donen d alta duesmàquines de merceritzar coto I:«.. .tres vagones de propiedad particular destinados al transporte por ferrocarril de géneros y efectes propios...». Es dóna d'alta, també. unabarberia a nom de Ramon Tenas I laprimera fonda. AI 1932 e~ trobal'existència d'un document d Instrucció Pública on es declara que, perpart d'Edmund ,Bebié, prooietarí. esconcedeix, en regim de ceSSIO, el local situat a la plaça principal de la colònia per a Escola Pública. Més tard, al1950, s'inaugura el cinematògraf. AIregistre de contribució consta: «..con87 butacas de preferencia y 128 butacas de general. Programa: una pellcula de largometraje y cuatro asuntos cortos...». El mateix any, es donen
12ITALEIA
d'alta una hostatgeria, un cafè econòmic, un forn de pa i una perruqueria per a senyores
Als anys 1960-1961, desapareix lacontribució industrial, sense saberne les causes. Resten registres tributaris de vehicles particulars i serveicomunitari de taxis. Sols existeixendues altes: l'una és d'una peixateria il'altra d'una perruqueria de senyores. AI 1961 es registra, per primeravegada, l'impost industrial de ForcesElèctriques del Ter, SA, per a la producció d'energia elèctrica de dos alternadors de 450 i 200 kvts. propietat d'Edmund Bebié.
CONSIDERACIONS CENERALSSOBRE EL SISTEMA DE COLONIES
Els inicis de la colònia a Catalunya,sistema emprat tradicionalment perla indústria tèxtil catalana, estigueren estretament relacionats amb lacrisi espanyola dels models liberals Icorporativistes de la segona meitatdel segle XIX. La motivació fonamental d'aquesta nova reestructuració.tant social com industrial, q~e representà la colònia fou, gairebe exclusivament, d'indole política. Els empresaris industrials cercaven en aquestsistema la manera d'a ut?administrar-se, en un temps en quela infraestructura estatal era Incapaçde proveir la nova indústria d'u~a
xarxa administrativa suficient. No ~s
d'estranyar, doncs, que dins la colonia es desenvolupessin veritables relacions de poder administratiu I polltic, i que es disfrutés d'un alt nivelld'autonomia local, a causa, precisament, de la interferència mínima del'Estat en l'administració local. Un altre factor important per l'establiment del sistema de colònia fou laqüestió de l'ordre social que es generava a través de les relacions localsde poder i que, forçosament, desembocaven en el manteniment de l'ordre laboral, valor sumament apreciatpel capitalisme industrial.
L'alta privatització política del sistema colonial pressuposà, per partdel propietari, la supervisió de l'habitatge, l'oci, l'educació i l'assltència sanitària i social dels habitants. En realitat la colònia era una comunitat queell havia fonamentat i que regia personalment, tant a nivell públic com anivell privat. Certament, la colònia escreà sempre entorn d'un centre deproducció finançat i dirigit per l'empresari, la fàbrica. Els llaços SOCials dela comunitat colonial esdevenien estretament dependents degut a undoble aspecte, el privat i el laboral.Així els lligams socials de parentiu.generacionals, sexuals i religiosos,s'enfortiren considerablement.
En realitat l'inici del sistema colonial a l'Estat i, concretament a Catalunya, principalment al sector tèxtil,representà una alternativa a la de-
sestabilització del sistema urbàindustrial. L'empresari buscà enaquest sistema proteccionista i privatitzat de la colònia. la manera depolititzar la seva pròpia emPresa. Sovint era conscient que la colònia queell havia fundat era tot un poble produint i no una fàbr ica sola. Fou unaalternativa de formes precapitalistes que Terrades (4)deflnelxcom un «feudalisme industrial».
LA COLONIA COM A COMUNITAT
La Farga de Bebié, veritable modelde colònia tèxtil, intentà l'any 1927formar municipi propi Fet que demostra el grau de progrés a què havia arribat aquesta comunitat industrial respecte l'arcaisme que suposava l'estar supeditats a un Ajuntament bàsicament especialitzat enqüestions rústiques. La Farga. era, Isegueix essent, l'única localitat Industrial dins un terme municipal errunementment rural. Així, l'agilitat que lacomunitat precisava pels seus afersadministratius quedava obstaculitzada a causa de la llunyania i de la dificultat de comunicació amb l'Ajuntament de les Llosses, al qual s'hi arribava a través d'un camí rural que, avoltes, durant l'hivern, era intransitable.
El document que acredita aquestfet és una instància signada el 1927per varis membres de la comunitatde Bebié i dirigida al governador CIVilde Girona, on es solücita la segregació municipal. En l'apartat on exposen els seus propòsits citen: «..Jos razonamientos que se exponen justlñcan los deseos de construir Municipioaparte, arnparàndose en el. criterioexpansiva de descentraüzación e Independencia administrativa que fluye del nuevo Estatuto. De hecho. elpoblada deia Farga, es una entidadcomunal con manifiestos elementosvitales para sostenerse...» i segueixmés endavant «...debe tenerse encuenta que este poblada de la Fargaexiste desde pocos años. Por tanta lademarcación de les Llosses pudo desde siempre y hasta fecha recientecubrir con holgura sus escasas necesidades... Aoernas su propietario Sr.Bebié contrlbuira con una crecidacantidad a la construcción de una carretera dentro del término de lesLlosses y este pueblo resultara sumamente beneficiada con tal mejor'a ...»(5l. . ,
Aquest intent de seçreçauo. queno ha estat l'únic, fou denegat. Durant les gestions s'iniciaren una sèriede pleits i d'enfrontaments personals protagonitzats per vans mem:bres de l'Ajuntament de les Llosses Ide la comunitat de la Farga. L'afer noés pas anecdòtic; és un fet que mostra el grau de liberalisme industrialde l'època i l'alt nivell d'autonomia aquè arribaren els sistemes colonials.
El nombre d'habitants de la colònia tèxtil de La Farga s'ha reduït amb el temps de 1.057.persones l'any 1940 fins 300 en l'act ualitat. (Foto Esperanza Herranz)
POBLACiÓ I MÀ D'OBRA
En els seus inicis, la fàbrica comptàamb mà d'obra de procedència ruraldel t erme de les Llosses i de la comarca d'Osona; t ambé de les poblacionsde Mont esquiu i Sant Quirze. La colònia acoll í un gran nombre de treballadors immigrat s que provenien, sobretot, de la comarca del Baix Ebre,dels pobles de Xerta, Alfara i Paüls i,tam bé, de la província de Múrcia.Paulatinament, aquests treballadors,traslladaren les seves famílies a la colònia per viure junts i obtenir un llocde t reball per a algun alt re membrefamiliar. Fou el cas de moltes dones if ilis, a volt es, encara adolescents.
El cens més elevat de mà d'obra fabril dat a dels anys 50 amb més de1.000 treballadors; a parti r dels anys60 el número es reduí a uns 500 i act ualment, degut a la inversió tecnològica i a la reducció de torns, const en en nòmina 315 t reballadors. Calesment ar l'al t a part icipació femenina en el sector del tèxtil. La farga deBebié arribà a contract ar, per 4 anys,noies d'arreu de l'Estat, sobretot deGalícia. Aquestes noies cumplien elseu cont ract e t reballant a la f àbrica ivivint a la residència, actualmenttancada, de les monges de la congregació «Magdalenas Audinas». pertanyent s a 1'«Apostolado de Trabajadores».
No sols s'ha reduït el nombre det reballadors, també el cens de població ha disminuït considerablement.AI 1940 la població era de 1057 habitants (6), al 1970 n'hi havia 312 (7) i al1976 es recuperà lleugerament, f ins366. A l'actual ita t hi habiten unes300 persones
ASPECTES CULTURALS ISOCIOlOGICS
La població de la colònia ha compt at. des de sempre, amb una dinàmi-
ca cult ural pròp ia, en part estimulada pel propi empresari A l'actualitat,aquest a dinàmica cult ural és pràcti cam ent inexist ent però, ant igament,fo u prou important com per crearun grup de joves escoltes que lluïenla creu suïssa a l'uniforme com a dist int iu de la localitat. Es composaren,també, varis goigs a la Mare de Déudel Carme, patrona de la colònia i, segons fonts orals, s'hi celebraren 27concursos de sardanes i els balls populars, com el de la Festa Major , estigueren sempre amenitzats per lesmillors orquestres El cinema, ques'inaugurà l'any 1950, fou un alt recentre d'at racció popular. A l'actualitat encara compta amb l'escola pública i capella.D
BIBLIOGRAFIA(1) Craells. E. "La indúst ria delsclausa RI
poll Contr ibució a l'estudi de la FargaCatalana». Fundació S Vives Casaiuana, Barcelona 1972
(2) Molera i Solà, P. "La Farga» ColleccióConèixer Catalunya, Depesa 1972.
(3) Gallardo, A. i Rubió, S. "La Farga Catalana»Publicació per l'exposició de Barcelonade l'any 1930 amb motiu de lainstal·lació d'una farga catalana
(4) Terrades, L«De lescolònies industrialsa lacrisi de l'estat providència», revista l'Avenç, núm. 24, Barcelona febrer1980.
(5) ArXIUmunicipal de les Llosses(6)i (7) Gran EnciclopèdiaCata lana Funda
CiÓ ECSA, Barcelona 1983.
I Bebié
EDMUNDO~
BEBIE, S. A.Filats d'alta qualitat
pel Mercat ComúOFICINES A BARCELONA:
Avinguda Diagonal, 655Tel. 317 57 70Telex 51088
FABRICA:
LA FARGA DE BEBIÉ[Bnrcelonc]Tel. 855 00 00
TALEI A/ 13
top related