xavi llobet ribeiro mitjans i la façana moderna meridional

36

X. LLOBET. “Mitjans i la façana moderna meridional”. DPA31 MITJANS. Marzo 2015. Dep. Proyectos-UPC. ISSN 1577-0265 / ISSNe 2339-6237

XLL

OB

ET

“Mitj

ans

ila

faça

nam

oder

nam

erid

iona

l”D

PA31

MIT

JAN

SM

arzo

2015

Dep

Pro

yect

osU

PC

ISS

N15

7702

65/I

SS

Ne

2339

6237

Palabras clave:Keywords:

Fecha de recepción:Fecha de aceptación:

Resumen:

Abstract:

GATCPAC, Corbusier, Mitjans, façana, meridionalGATCPAC, Corbusier, Mitjans, facade, southern

18/02/201431/07/2014

Le Corbusier va visitar Barcelona el 1928 i va fer un croquis de les façanes posteriors de l’Eixample. La revista del GATCPAC també fa un elogi de les “façanes de pati” de les cases de l’Eixample de Barcelona, de les quals diu que són perfectament modernes sense pretendre-ho. Aquestes façanes són estructures de vidre i fosa que suporten tot un complex sistema de pro-teccions solars: dobles façanes, terrasses, galeries, persianes enrotllables, porticons graduables i ventilació, molta ventilació. Semblen com petits antecedents dels gratacels de vidre i acer camufl ats entre les cases de l’Eixample.Francesc Mitjans havia estat soci estudiant del GATCPAC durant la Segona República. La seva primera obra va ser la casa Oller, un edifi ci d’habitatges on va situar la façana posterior de l’Eixample a la façana principal de l’edifi ci, invertint tota la tradició constructiva del segle XIX. Mitjans posava en primer terme una imatge molt més “funcional” i “moderna” i encetava una nova tradició de l’arquitectura moderna mediterrània. El propi Mitjans explica que l’edifi ci va causar un cert impacte entre els joves arquitectes de l’època, que veien com després la guerra es tornaven a posar en pràctica les teories del GATCPAC.

Le Corbusier visited Barcelona in 1928 and made a sketch of the rear facades of the Eixample. The magazine of the GATCPAC makes an eulogy of the “courtyard façades” of the Eixample’s houses in Barcelona, which says they are perfectly modern unintentionally. These façades are glass and cast structures that support a complex system of sun protections: double façades, terraces, galleries, blinds, adjustable shutters and ventilation, a lot of ventilation. They look like little backgrounds of the glass and steel skyscrapers camoufl aged between the Eixample’s houses.Francesc Mitjans had been a student partner of the GATCPAC during the Second Republic. His fi rst job was the Oller house, an apartment building where he stood the rear façade of the Eixample in the front façade of the building, inverting the whole building tradition of the nineteenth century. Mitjans put in the foreground an image much more “functional” and “modern”, and started a new tradition of Mediterranean modern architecture. Mitjans himself says that the building caused some impact among young architects of the time, who saw how after the war the GATCPAC theories were put back into practice.

Mitjans i la façana moderna meridionalXavi Llobet Ribeiro

37

X. L

LOB

ET.

“Mitj

ans

i la

faça

na m

oder

na m

erid

iona

l”. D

PA31

MIT

JAN

S. M

arzo

201

5. D

ep. P

roye

ctos

-UP

C. I

SS

N 1

577-

0265

/ IS

SN

e 23

39-6

237

Aquest article pretén establir una gènesi de la façana moderna meridio-nal a partir del viatge que va fer Le Corbusier a Barcelona el 1928 i la seva relació amb el GATCPAC. Un dels socis estudiants d’aquest grup va ser l’arquitecte Francesc Mitjans, que va fer importants contribucions en el des-envolupament d’aquesta façana.

Le Corbusier a Barcelona De la visita de Le Corbusier a Barcelona es conserven dos croquis, un

dels quals correspon a les façanes posteriors de l’Eixample1. Formades per una cruixia de fossa sense funcions específi ques, aquestes façanes esta-ven tancades amb un pla de fi nestres practicables de vidre i un conjunt de mecanismes tradicionals de protecció solar. Podem imaginar que havien d’impactar molt a Le Corbusier perquè immediatament després es va dedi-car a projectar tot un seguit d’edifi cis amb façanes completament de vidre. El mateix 1928 va fer el Centrosoyuz, que no va poder terminar fi ns el 1936 i pel qual va haver d’inventar un sistema d’aire condicionat rudimentari. El 1929-33 va construir la Cité de Refuge, amb un mur cortina de vidre i un aire condicionat que no va funcionar2. El 1930-32 va construir simultàniament l’edifi ci Clarté i el Pavelló Suís, on va començar a introduir tendals i cortines per a millorar el seu comportament tèrmic de les façanes de vidre3. I el 1931-34 va construir la Porte Molitor, on va traslladar la seva casa-estudi, amb la seva darrera façana de vidre orientada a sud.

Enmig d’aquest procés creatiu, el 1931 va constituir-se el GATCPAC a Barcelona, coincidint amb el naixement de la Segona República i amb la voluntat de connectar-se amb les tendències més avantguardistes de l’arquitectura internacional, especialment al voltant de Le Corbusier amb qui ja havia treballat Josep Lluís Sert. Aquesta va ser una organització molt potent que encaixava dins de l’estructura internacional del CIRPAC, creat el 1929 per a organitzar els congressos CIAM4. El GATCPAC i GATEPAC fun-cionaven com a comissions territorials del CIRPAC5. Tant és així que Josep Lluís Sert va ser president del CIRPAC entre el 1947 i el 1956.

El GATCPAC tenia com a òrgan de comunicació la revista AC (Documen-tos de Actividad Contemporánea) que es va editar des del 1931 fi ns el 1937, quan el grup es va haver de dissoldre a causa de la Guerra Civil. L’editorial del nº17 de 1935, dedicat als “precursors de l’arquitectura moderna”, reivin-dica les façanes posteriors de l’Eixample per la seva audàcia constructiva.

1. Croquis de Le Corbusier de les façanes posteriors de l’Eixample de Barcelona al carrer Trafalgar: “Interior de Barcelona, sostre pla, tot vidre amb persianes enrotllables”. Carnet de viatge C11, 1928. Procedència: Le Corbusier i Barcelona, pàg.22 (Fondation Le Corbusier)

1

38

X. LLO

BE

T. “Mitjans i la façana m

oderna meridional”. D

PA31 M

ITJAN

S. M

arzo 2015. Dep. P

royectos-UP

C. IS

SN

1577-0265 / ISS

Ne 2339-6237 X

LLO

BE

T“M

itjan

sil

afa

çana

mod

erna

mer

idio

nal”

DPA

31M

ITJA

NS

Mar

zo20

15D

epP

roye

ctos

UP

CIS

SN

1577

0265

/IS

SN

e23

3962

37

1

6

4

5

2-6. Façanes posteriors de l’Eixample, amb terrasses horitzontals de costat a costat, tancaments de vidre i persianes. A l’esquerra les del carrer Trafalgar. Foto: Autor desconegut.

Procedència: AC, nº17, pàg.19 (Arxiu Històric del Centre de Documentació del COAC).

3

2

XLLO

BE

T“M

itjansila

façanam

odernam

eridional”D

PA31

MITJA

NS

Marzo

2015D

epP

royectosU

PC

ISS

N1577

0265/IS

SN

e2339

6237

39

X. L

LOB

ET.

“Mitj

ans

i la

faça

na m

oder

na m

erid

iona

l”. D

PA31

MIT

JAN

S. M

arzo

201

5. D

ep. P

roye

ctos

-UP

C. I

SS

N 1

577-

0265

/ IS

SN

e 23

39-6

237

Acompanyen aquest text una sèrie de fotografi es de façanes posteriors:Les “façanes de pati” de les cases de l’Eixample de Barcelona són per-

fectament modernes sense pretendre-ho. Bon exemple per als arquitectes “moderns” que es compliquen l’existència buscant fórmules que només són un nou academicisme, l’academicisme de la màquina. Aquestes façanes no tenen res a veure amb la “principal”, la veritable façana, la que dóna al ca-rrer; i en la qual s’ha de “fer arquitectura” forçosament; s’ha de fer servir pedra artifi cial, balustrades, tribunes, remats i templets decoratius. Manifes-tació externa i “de cara al públic” de la categoria del propietari i del tipus de lloguer que paga l’inquilí.6

Les façanes posteriors de l’Eixample donen una resposta constructiva a les necessitats d’ús i confort, sense cap pretensió formalista. Són estructu-res de fosa i vidre que suporten tot un complex sistema de mecanismes de protecció solar, com ara les dobles façanes, terrasses, galeries, persianes enrotllables, porticons graduables. Semblen com petits antecedents dels gratacels de vidre i acer camufl ats entre les cases de l’Eixample. Una arqui-tectura funcional, concebuda a partir del material, la llum i la ventilació, per davant d’una arquitectura historicista concebuda a partir d’estils i d’imatges preconcebudes.

Mitjans era soci estudiant del GATCPACEls arquitectes del GATCPAC eren conscients dels problemes tècnics de-

rivats de l’ús dels murs de vidre, a causa de que exigien la instal·lació de climatització artifi cial. Aquest fet va quedar refl ectit en l’editorial del nº1 de la revista AC de 1931 quan, en publicar les diverses temptatives proposades per Le Corbusier, van classifi car l’arquitectura moderna en funció del clima. En aquesta editorial afi rmen que “estem en presència d’un estat d’esperit nou que anul·la costums i tradicions i que tendeix a ser universal”7, però im-mediatament afegeixen que aquest esperit universal s’ha de classifi car i que el clima té un valor absolut per a establir les primeres diferències: “Arquitec-tura meridional, terrasses, tendals, lloses volades, llum tamisada. Arquitec-tura septentrional, grans superfícies vítries”.8 A Mitjans, tots aquests temes que es debatien i es publicaven a la revista AC el van marcar profundament: “jo havia viscut, com ja he dit, el naixement i tota l’actuació del GATCPAC, amb un tracte personal, principalment amb en Torres Clavé”.9

Un cop acabada la Guerra Civil, el nou règim va prohibir l’arquitectura moderna a tot l’Estat Espanyol i va promoure l’arquitectura neoclàssica i monumental. Per les dates, podem afi rmar que Mitjans va ser el primer que va trencar aquesta norma quan va fer la casa Oller entre el 1941 i el 1944. Aquest edifi ci d’habitatges representa una tornada a la modernitat, on Mit-jans situa la façana posterior de l’Eixample a la façana principal de l’edifi ci, invertint tota la tradició constructiva del segle XIX i la manera de viure i de percebre l’arquitectura de la ciutat.

Página posterior:Francesc Mitjans. Casa Tort. Barcelona, 1943

9. Cornisa de la casa Tort, amb els tendals de lona basculants. Foto: Rafa Zuza.

Procedència: La vivienda moderna, pàg.169 (Arxiu Rafa Zuza).

http://www.arquitectes.cat/ca/arquitectes/departaments/arxiu

10. Casa Tort, amb terrasses horitzontals de costat a costat, protegides amb panells de lames corredisses i tendals de lona basculants. És una evolució de la casa Oller. C. Mestre Nicolau 13, Barcelona. Foto: Sender.

Procedència: Quaderns, nº145, pàg.71 (Arxiu Històric del Centre de Documentació del COAC.)


40

X. LLO

BE



PA31 M

ITJAN

S. M

arzo 2015. Dep. P

royectos-UP

C. IS

SN

1577-0265 / ISS

Ne 2339-6237 X

LLO

BE

T“M

itjan

sil

afa

çana

mod

erna

mer

idio

nal”

DPA

31M

ITJA

NS

Mar

zo20

15D

epP

roye

ctos

UP

CIS

SN

1577

0265

/IS

SN

e23

3962

37

Francesc Mitjans. Casa Oller. Barcelona, 1943

7. Entrada de la casa Oller, amb el jardí davanter inspirat en els passatges de l’Eixample de Barcelona. Foto: Autor desconegut.

Procedència: Quaderns, nº13, pàg.28 (Procedencia: Arxiu Històric del Centre de Documentació del COAC).


8. Terrasses horitzontals de costat a costat, protegides amb jardineres i tendals de lona. Inspirada en les façanes posteriors de l’Eixample. C. Amigó nº76, Barcelona. Fotografi a de Xavier Basiana & Jaume Orpinell.

Procedència: Registre d’Arquitectura Moderna de Catalunya, pàg.115 (Arxiu Basiana & Orpinell).

http://www.jaumeorpinell.cat

7 8

XLLO

BE

T“M

itjansila

façanam

odernam

eridional”D

PA31

MITJA

NS

Marzo

2015D

epP

royectosU

PC

ISS

N1577

0265/IS

SN

e2339

6237

41

X. L

LOB

ET.

“Mitj

ans

i la

faça

na m

oder

na m

erid

iona

l”. D

PA31

MIT

JAN

S. M

arzo

201

5. D

ep. P

roye

ctos

-UP

C. I

SS

N 1

577-

0265

/ IS

SN

e 23

39-6

237

“L’edifi ci [...] va causar un cert impacte en arquitectes joves, ja que els va fer creure que a la ciutat es posaven en pràctica les teories que havia pre-dicat el GATCPAC, del qual jo havia estat soci estudiant i per tant responia a un postracionalisme incorporat seriosament a l’arquitectura ciutadana”.10

Aquesta “nova” façana estava concebuda com una successió de te-rrasses apaïsades de banda a banda, perfectament encaixades entre les dues mitgeres i sense cossos sortints. Com una prestatgeria que mostrava l’estructura i la concepció constructiva de l’edifi ci a l’exterior. Com les faça-nes posteriors de l’Eixample, però sense el tancament de vidre.

“Vinc doncs ara, i per trobar-li un adjectiu, a qualifi car d’espontània aques-ta primera obra d’Amigó (en la qual encara visc, i on també he treballat du-rant molts anys), perquè va poder ésser projectada amb força llibertat, [...] partint també de les “vivències”, del viure quotidià en les cases de l’Eixample, i de l’observació de les novetats dins l’arquitectura que es construïa, amb una valoració personal de les successives aportacions, en les obres més destacables, [...] i en la valoració que feia el propi GATCPAC de les façanes interiors de les cases de l’Eixample. I és en el propi Eixample (en els seus escassos passatges) on trobo el jardí davanter com a zona de transició en-tre el carrer i la casa”.11

Però Mitjans no només donava continuïtat a l’arquitectura del GATCPAC, sinó que encetava un procés de recerca al voltant de la protecció solar, tan característica de l’arquitectura mediterrània. Les terrasses apaïsades de costat a costat feien que les fi nestres i balconeres quedessin protegides pel voladís, però a més a més recuperava les persianes tradicionals mediterrà-nies (també conegudes com a mallorquines o venecianes), que permetien regular la llum dels espais interiors. Posteriorment va afegir tot un pla de tendals en el pla exterior de les terrasses.

En quant als elements decoratius i utilitaris, es fan servir les persianes de llibret de lleva fi xa, d’origen popular mallorquí, que matisen la llum, creant a l’interior una suavitat de tons, que també aconsegueix i resol, tot i que amb posterioritat, el “brise-soleil”, tan abundantment fet servir per molts dels ar-quitectes actuals”.12

L’evolució de la façana moderna meridional en Mitjans Aquests principis plantejats per Mitjans tindrien continuïtat en edifi cis

posteriors tan emblemàtics com els habitatges Tort de 1957 i els habitatges La Colmena de 1959.

La façana de la casa Tort està concebuda de la mateixa manera que la de la casa Oller, a base de safates horitzontals de costat a costat. Però aquí Mit-jans incorpora un sistema de panells corredissos de lames a la part exterior de les terrasses, que li permet construir un nou pla de façana molt més dinàmic i molt lleuger. És un cas exemplar, ja que tota la façana es converteix en un sis-tema canviant de tendals basculants i persianes corredisses en primer terme,

9

10

42

X. LLO

BE



PA31 M

ITJAN

S. M

arzo 2015. Dep. P

royectos-UP

C. IS

SN

1577-0265 / ISS

Ne 2339-6237 X

LLO

BE

T“M

itjan

sil

afa

çana

mod

erna

mer

idio

nal”

DPA

31M

ITJA

NS

Mar

zo20

15D

epP

roye

ctos

UP

CIS

SN

1577

0265

/IS

SN

e23

3962

37

11

12

Francesc Mitjans. Habitatges La Colmena. Barcelona, 1950-52

11. Detall de façana de La Colmena, amb una estructura lleugera de muntants per als tendals. Foto: Eva Jiménez & Xavi Llobet.

Procedència: Arxiu Jiménez & Llobet

12. Habitatges La Colmena amb terrasses horitzontals de costat a costat, protegides amb una estructura metàl·lica de suport per als tendals. Rda. General Mitre 115-125, Barcelona. Foto: Xavier Basiana & Jaume Orpinell.

Procedència: Francesc Mitjans Arquitecte, pàg. 61 (Arxiu Basiana & Orpinell)


XLLO

BE

T“M

itjansila

façanam

odernam

eridional”D

PA31

MITJA

NS

Marzo

2015D

epP

royectosU

PC

ISS

N1577

0265/IS

SN

e2339

6237

43

X. L

LOB

ET.

“Mitj

ans

i la

faça

na m

oder

na m

erid

iona

l”. D

PA31

MIT

JAN

S. M

arzo

201

5. D

ep. P

roye

ctos

-UP

C. I

SS

N 1

577-

0265

/ IS

SN

e 23

39-6

237

13. Croquis conceptual del funcionament dels brise-soleil de Barcelona.

Procedència: Obra completa volum. 4, pàg.104 (Fondation Le Corbusier)

14. Habitatges per a la mà d’obra auxiliar de Barcelona, amb els primers brise-soleil giratoris de formigó de Le Corbusier.

Procedència: Obra completa, volum 2, pàg. 197 i volum. 4, pàg.109 (Fondation Le Corbusier)

15. Secció mostrant les diferents posicions dels brise-soleil giratoris de formigó de Barcelona.

Procedència: Obra completa volum. 2, pàg. 199 i volum. 4, pàg.109 (Fondation Le Corbusier)

15

com si fos un vel de l’edifi ci. Les fi nestres i balconeres de la casa Oller també es converteixen en tot un pla de vidre endarrerit i protegit per les terrasses.

En el cas dels habitatges La Colmena el mecanisme és molt diferent, però igualment efi caç. Aquí Mitjans afegeix una estructura molt lleugera de muntants metàl·lics pel davant de les terrasses que servirà de suport per a una nova façana tèxtil de tendals. Aquesta solució la tornarà a fer servir en un nombre molt elevat d’edifi cis d’habitatges de la Bonanova.

Tots dos exemples segueixen l’esperit de les façanes posteriors de l’Eixample, on Mitjans reinventa noves versions de façanes modernes me-ridionals.

Del llibret al brise-soleilDesprés dels problemes de climatització derivats de l’ús del mur cortina,

Le Corbusier va decidir fer un gir cap als sistemes de protecció solar tradi-cionals13. Aquest va ser un procés que torna a estar relacionat amb Barcelo-na. Aquí va néixer l’embrió del brise-soleil a partir d’un projecte d’habitatges per a la ma d’obra auxiliar que li va encarregar el GATCPAC el 1933. Si ens fi xem en la secció de la façana, veurem que incorpora un sistema de lames giratòries que semblen inspirades en les persianes de llibret de lleva fi xa mallorquines, però de gran dimensió. Canviades d’escala.

El problema del sol és imperatiu durant molts mesos. L’edifi ci va ser equi-pat per a garantir la frescor a dins dels pisos i, sense que res fos premeditat, les cases van ser equipades amb dispositius que representarien més tard els elements doctrinals: a, una galeria profunda (que constituïa, doncs, un primer brise-soleil); b, lames de formigó formant gelosies i pivotant horitzon-talment (un altre brise-soleil que es faria servir més endavant); c, la casa s’aixeca sobre un buit on regna l’ombra.14

Després de Barcelona, Le Corbusier va desenvolupar el concepte de bri-se-soleil a Algèria, però el pas defi nitiu el va fer al Brasil, quan un grup de joves arquitectes15 el van convidar a projectar conjuntament el nou Ministeri d’Educació Nacional i Salut Pública de Rio de Janeiro el 1936-45. El mateix Le Corbusier ens para l’atenció: “observeu la façana revestida de “brise-soleil”16. Un sistema format per muntants verticals fi xos i grups de lames mò-bils horitzontals per regular la llum. Exactament allò que va fer a Barcelona.

Molt abans, el 1933 Le Corbusier ja havia fet servir brise-soleil exteriors mòbils per al seu projecte de Barcelona, però els brasilers van ser els pri-mers que van posar aquesta teoria en pràctica.17

A partir d’aquí, Le Corbusier continuarà desenvolupant aquest nou con-cepte de protecció solar com un element separat de l’estructura, amb dife-rents escales i geometries, amb mòduls de la mateixa alçada que els pisos interiors. Un procés que el portaria de la Unité de Marsella de 1945-52 als edifi cis de Chandigarh de 1951-65.

Tornant a l’obra de Mitjans, es pot comprovar com combina la gramàtica

13

14

44

X. LLO

BE



PA31 M

ITJAN

S. M

arzo 2015. Dep. P

royectos-UP

C. IS

SN

1577-0265 / ISS

Ne 2339-6237 X

LLO

BE

T“M

itjan

sil

afa

çana

mod

erna

mer

idio

nal”

DPA

31M

ITJA

NS

Mar

zo20

15D

epP

roye

ctos

UP

CIS

SN

1577

0265

/IS

SN

e23

3962

37

Francesc Mitjans. Habitatges SEIDA. Barcelona, 1958

16. Habitatges SEIDA, amb el brise-soleil que formen les terrasses i separadors. Inspirada en els brise-soleil de Le Corbusier. Av. Sarrià 130-152, Barcelona. Foto: Xavier Basiana & Jaume Orpinell.

Procedència: Francesc Mitjans Arquitecte, pàg. 53 (Arxiu Basiana & Orpinell)


16

17. Detall de façana dels habitatges SEIDA. Foto: José Hevia.

Procedència: La vivienda moderna, pàg. 165 (Arxiu José Hevia)

http://www.josehevia.es

XLLO

BE

T“M

itjansila

façanam

odernam

eridional”D

PA31

MITJA

NS

Marzo

2015D

epP

royectosU

PC

ISS

N1577

0265/IS

SN

e2339

6237

45

X. L

LOB

ET.

“Mitj

ans

i la

faça

na m

oder

na m

erid

iona

l”. D

PA31

MIT

JAN

S. M

arzo

201

5. D

ep. P

roye

ctos

-UP

C. I

SS

N 1

577-

0265

/ IS

SN

e 23

39-6

237

Xavier Llobet es Doctor Arquitec-to y Profesor Lector del Departament de Projectes Arquitectònics (ETSAB-UPC). Durante diez años (2000-2010) ha sido miembro del Comité Científi co de la Fundación DOCOMOMO Ibéri-co (DOcumentation and COnservation of buildings, sites and neighborhoods of the MOdern MOvement), en repre-sentació del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, así como investigador prin-cipal en la elaboración del Registre d’Indústria (2000-2003), el Registre d’Habitatge (2005-2008) y el Registre d’Equipaments (2008-2010) del área de Catalunya.

corbuseriana amb l’estètica mediterrània. En el cas de l’edifi ci SEIDA de 1955-62, Mitjans construeix un brise-soleil a partir de les terrasses i gelosies verticals que separen uns veïns dels altres, però també incorpora tot un sistema d’elements lleugers i practicables que continuen la seva recerca al voltant de la protecció solar iniciada en la casa Oller. Fa servir cadascun dels elements funcionals per a enriquir la composició formal.

“El que vam fer és que els forjats de les terrasses defi nissin un únic cèrcol que, allà on s’interrompien quedava subjectat per una espècie de pèrgola de formigó. En part, la pèrgola fa d’element estructural, i en part tapa les vis-tes, combinant-se amb una sèrie de gelosies verticals de ceràmica, que em semblaven una solució menys dura que les típiques separacions de vidre, utilitzades ja pel GATCPAC i que no m’agradaven gaire”.18

Notas:1. Oliveras, Jordi: Le Corbusier a Barcelona. Les estades de Le Corbusier a Barcelona i els viatges per Espanya. En: AAVV: Le Corbusier i Barcelona. Barcelona: Fundació Caixa de Catalunya, 1988.2. El 1944 una bomba va destruir la façana de vidre i Le Corbusier va substituir-la per una altra de fi nestres corredisses i un brise-soleil.3. Díaz, Miguel Ángel; David Barbero: Evolución del brise-soleil en la obra de Le Corbusier. Madrid: ASA (Asociación Sostenibilidad y Arquitectura), http://www.sostenibilidadyarquitectura.com/index.php/proyectos/26-referencias-signifi cativas/34-evolucion-del-brise-soleil-en-la-obra-de-le-corbusier4. Llobet, Xavier: La vivienda moderna en Cataluña. En: La vivienda moderna: Registro DOCO-MOMO Ibérico, 1925-1965. Barcelona: Fundación Caja de Arquitectos, 2009, pàg.141.5. CIAM: Congrès International d’Architecture Moderne; CIRPAC: Comité International pour la Résolution des Problèmes de l’Architecture Contemporaine; GATCPAC: Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per a l’Activitat Contemporània; GATEPAC: Grupo de Arquitectos y Técnicos Españoles para la Actividad Contemporánea.6. Red: Editorial: Precursores de la arquitectura moderna. En: AC. Documentos de Actividad Contemporánea. Barcelona: GATEPAC, 1935, nº17, pàg.19.7. Red: Editorial. En: AC. Documentos de Actividad Contemporánea. Barcelona: GATEPAC, 1931, nº1, pàg.13.8. Ibídem.9. Mitjans, Francesc: Classicisme, “espontaneisme” i estil internacional. En: Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme. Barcelona: CoAC, 1981, nº145, pàg.54.10. Mitjans, Francesc; Antoni Companys: Conversa amb Francesc Mitjans i Miró. En: Francesc Mitjans Arquitecte. Barcelona: CoAC, 1996, pàg. 7.11. Mitjans, Francesc: Classicisme, “espontaneisme” i estil internacional. En: Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme. Barcelona: CoAC, 1981, nº145, pàg.54.12. Mitjans, Francesc: Inmueble en Barcelona. En: Cuadernos de arquitectura. Barcelona: COAC, 1950, nº13, pàg.27.13. Díaz, Miguel Ángel; David Barbero: Evolución del brise-soleil en la obra de Le Corbusier. Madrid: ASA (Asociación Sostenibilidad y Arquitectura), http://www.sostenibilidadyarquitectura.com/index.php/proyectos/26-referencias-signifi cativas/34-evolucion-del-brise-soleil-en-la-obra-de-le-corbusier14. Le Corbusier: Oeuvre Complète 1938-1946. Zurich: Les Editions d’Architecture, 1946, pàg. 104-105.15. Lucio Costa, Oscar Niemeyer, Alfonso Reidy, Carlos Leao, Jorge Moreira, Ernani Vasconcelos16. Le Corbusier: Oeuvre complète 1934-1938. Zurich: Les Editions d’Architecture, 1964, pàg. 81.17. Philippe Goodwin: Brazil Builds. New York: MoMA, 1943, p. 84. Citat per Le Corbusier en Oeuvre Complète 1938-1946. Zurich: Les Editions d’Architecture (Artemis), tom 4, setena edició, 1977, pàg. 80.18. Mitjans, Francesc; Francesc Barba-Corsini: Diàleg retrobat. Quaderns d’arquitectura i urba-nisme. Barcelona: COAC, 1993, nº200, pàg.56. 17

xavi llobet ribeiro mitjans i la façana moderna meridional

Documents